4 minute read
Josep Martínez Rondan, Pàrroc de Nostra Senyora del Bon Succés
PARRÒQUIES I VIDA CONSAGRADA
LA MONA DE PASQUA
Advertisement
Josep Martínez Rondan
Pàrroc de Nostra Senyora del Bon Succés de Sagunt
La mona de Pasqua quan érem xiquets acostumaven menjar-se-la els de Sagunt en el Castell, Diumenge de Pasqua, Dilluns i Dimarts següents. Els anys quaranta i cinquanta de xiquets pujàvem a ramerades, sovint amb els nostres pares, a menjar-se la mona o el berenar a l’ombra o al vespre de les muralles vetustes del nostre ample Castell; allí la polseguera de les nostres corregudes, botar a la corda, o jugar a l’amagatall omplien les hores del nostre viure la infantil edat.
Després, amagat el sol, baixàvem al poble, i uns xiquets solien anar al cinema, i altres a la Glorieta fins a l’hora del sopar. Recorde un any que amb els meus pares anàrem al cinema Romeu, aleshores prou solitari, a veure la pel·lícula de José Múgica, El Pórtico de la Gloria.
Després, allà pels anys seixanta-setanta vingueren els motos y sobre tot els coxes, i amb ells la dispersió del personal, i el Castell restarà prou buit de xiquets i majors.
Tots els pobles, ho hem preguntat, tenien el seu lloc destinat des de antigament, com nosaltres, el Castell, on menjar-se la mona.
Cal dir que El nostre poble almenys en els costums era molt cristià. Les velles dones sabien molt bé el que havien de cuinar en la Setmana Santa. Les coques, les mones omplien el flaire dels carrers del seu perfum, i els xiquets, eixint d’escola sentíem que la Pasqua estava prop.
¿Qué significa, i volia dir la mona de Pasqua? Dues coses, la segona més important que la primera. Que la llarga Quaresma era a punt de finalitzar, i la segona que l’ou bollit posat enmig de la mona significa la Resurrecció de Jesucrist, donant començ a la Pasqua i sentit a tota la vida cristiana.
És a dir, així com de dins de l’ou, estant sencera la corfa i sense rompre, n’hi ha vida dins, i de dins cap a fora naix un pollet, un patet o un ocellet, així el Nostre Senyor Jesucrist isqué viu i gloriós dels Sant Sepulcre, cosa que és el fonament de la nostra fe cristiana.
Recorde de xiquet, que en anar a menjar-se la mona, llevat l’ou de la dolça pasta de vegades amb anisets, solien esclafar-te l’ou en el front trobant-te descurat.
Conten que en València la mona solia regalar-la el padrí a l’apadrinat Diumenge de Pasqua. Nosaltres farem bé en conservar la mona en els tres dies de Pasqua, i fer una professió de fe recordant la Resurrecció del Senyor en menjar-nos l’ou de la mona.
Segur que el venerable Castell de Sagunt, el nostre estimat i paradigmàtic Castell de tanta història, ha estat també lloc d’enamoraments.
Deixeu-me, amable lector, que vos conte el dels meus pares. Era el dos d’abril de 1934, Dilluns de Pasqua. Ma mare, filla del poble, pels cognoms dels seus majors es remunta al temps de la reconquesta, tenia 16 anys. Mon pare, vingut de fora, tenia 20 anys. Aquell dia a la vesprada es posà a ploure, i ella i les amigues es fiaren a l’entrada del museu. Acostumaven les xiques a donar berenar als xics, però elles ja se l’havien menjat ;llavors s’acostà mon pare i ma mare li donà una taronja. Diu mon pare que en aquell moment quedà subjugat de ma mare. Després es trobaren passejant per la Glorieta i allí començà tot.
C. 1955. Majors, de esquerra a dreta: Josep Martínez Fuertes, Anna Rondan Eres, Josepina Villaba Vera, Vicentica Matoses Mas i Miquel Sanromán. Xiquets: Josep Martínez Rondan, Vicentica Sanromán Matoses i Anna Maria Martínez Rondan.
C-1955. Majors de esquerra a dereta: dret, Carles Villanueva Blasco. Asseguts: Josep Martínez Fuertes, Anna Rondan Eres, Josepina Villaba Vera, Vicentica Matoses Mas i Miquel Sanromán. Xiquets: Josep Martínez Rondan, Anna Maria Martínez Rondan i Vicentica Sanromán Matoses.
Pietosa com era ma mare volgué saber quin Sant era aquell dia que conegué a mon pare; volia saber quin Sant li havia portat aquell nuvi tant templet (mon pare amidava mes d’1’80). Era el dia de Sant Francesc de Paula, al qual sempre li hem tingut devoció.
En les fotografies que aporte en aquest present article, tenim una mostra del que era passar els tes dies de Pasqua en el nostre Castell.
Que el Clavari i Majorals d’enguany, els cofrades i fidels, siguen il·luminats per la Passió del Senyor que celebren. Si en ella porten pel carrer i places de Sagunt la Vera Creu, no falten a la Misa dominical, i a la processó del Corpus Christi, on el sacerdot porta realment davall pal·li el Cos i la Sang del Nostre Senyor Jesucrist, tan viu i real como visqué en la terra i ara està en el Cel i en el Santíssim Sagrament de l’Altar.
C- 1956. Majors, de esquerra a dereta: Tonica Bonet, Josepina Villalba Vera, Maria Sanchis, Conxa Benlloch, sa mar; Anna Rondan Eres, Vicentica Matoses Mas. Darrere: Pelegrí Sanchis, Josepina Villanueva Villalva, Josep Martínez Fuertes. Xiquets: Josep, i Anna Maria Martínez Rondan, Paquita Sanchis Benlloch, Tonica Esteve Bonet, Vicentica Sanromán Matoses i Pelegrinet Sanchis Benlloch.
