PARRÒQUIES I VIDA CONSAGRADA
LA MONA DE PASQUA Josep Martínez Rondan Pàrroc de Nostra Senyora del Bon Succés de Sagunt
L
a mona de Pasqua quan érem xiquets acostumaven menjar-se-la els de Sagunt en el Castell, Diumenge de Pasqua, Dilluns i Dimarts següents. Els anys quaranta i cinquanta de xiquets pujàvem a ramerades, sovint amb els nostres pares, a menjar-se la mona o el berenar a l’ombra o al vespre de les muralles vetustes del nostre ample Castell; allí la polseguera de les nostres corregudes, botar a la corda, o jugar a l’amagatall omplien les hores del nostre viure la infantil edat. Després, amagat el sol, baixàvem al poble, i uns xiquets solien anar al cinema, i altres a la Glorieta fins a l’hora del sopar. Recorde un any que amb els meus pares anàrem al cinema Romeu, aleshores prou solitari, a veure la pel·lícula de José Múgica, El Pórtico de la Gloria. Després, allà pels anys seixanta-setanta vingueren els motos y sobre tot els coxes, i amb ells la dispersió del personal, i el Castell restarà prou buit de xiquets i majors. Tots els pobles, ho hem preguntat, tenien el seu lloc destinat des de antigament, com nosaltres, el Castell, on menjar-se la mona. Cal dir que El nostre poble almenys en els costums era molt cristià. Les velles dones sabien molt bé el que havien de cuinar en la Setmana Santa. Les coques, les mones omplien el flaire dels carrers del seu perfum, i els xiquets, eixint d’escola sentíem que la Pasqua estava prop.
Setmana Santa Saguntina 2020
49
