FA L L A E L M E R C AT 2 0 1 9
EQUIP DE TREBALL EDITA
COL·LABORADORS
A.C. Falla El Mercat
Alicia Julián i Gil, Alejandro García,
COORDINACIÓ
Àngel Aranda i Santamaría,
Patricia Sánchez i Mínguez
Sara Salas i Ureña i Álvaro Noguera i Gómez
EQUIP DE TREBALL
PUBLICITATS
Óscar Bolós i Martín, Belén Marzo i Muñoz, Patricia Sánchez i Mínguez
La comissió
FOTOGRAFÍES La comissió Irina Peris i Morera Carlos Sánchez i Talamantes
MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ Eureka Soluciones
ÍNDEX
03 22 36 57 79
18 35 38 63
NOSTRA COMISSIÓ
ELS NOSTRES MONUMENTS EXPERIÈNCIES MERCAT PROGRAMA D´ACTES
TOTA UNA VIDA DE FALLES
MANUAL PER A VIURE LES FALLES NARRATIVA
GUÍA COMERCIAL
RACÓ DELS INFANTILS
NOSTRA COMISSIÓ
3
la faena bruta que no es veu, de manera desinteressada, sols per amistat i amor per aquesta comissió. També vuic demanar disculpes per les errates que haja pogut tindre o si he causat alguna molèstia a algú, no és la meua intenció, és fruit de tota la feina i responsabilitats que comporta el càrrec. Enguany encara que siga el tercer any i no estigués dins Un any més i per tercer consecutiu tinc el plaer de tornar a adreçar-me a tots vosaltres com a President executiu d´aquesta comissió. Estar al capdavant d´un col·lectiu com aquest no és gens fàcil per això vuic aprofitar aquestes paraules per a donar les gràcies a totes ixes persones que han estat recolzant-me i ajudant-me durant aquests tres anys. Agrair el suport rebut durant els meus tres anys com a president, tant de la meua família, com dels diferents representats que me han acompanyat, la gent de la meua executiva i tots el fallers del Mercat. Gràcies de tot cor. Des d´ací vuic donar les gràcies de manera particular a eixa gent que ha estat col·laborant, ajudant i fent
teu any i tens que recordar-lo per sempre. Moltes gracies Jessica. Abans de acomiadar-me, per a mi ha sigut un plaer ser el president de la meua volguda comissió falla el Mercat, sempre vos tindre en el record. No se si he estat a altura dels demes presidentes anteriors de aquesta comissió, lo que si que sé es que ha sigut un honor que me deixareu ser el màxim
jove som el futur de qualsevol cosa, el major ens han ensenyat i hem aprés a respectar les tradicions, i les falles és la màxima de les tradicions valencianes. Continuem lluitant per aquesta falla i per la nostra festa. M’agradaria donar les gràcies per la col·laboració desinteressada i convidar a tots els amics, veïns, col·laboradors, coneguts, familiars dels fallers i a tot el
ÓSCAR BOLÓS I MARTÍN S A LU TA C I Ó D E L P R E S I D E N T dels meus plans ser president, ha sigut un plaer acompanyar a una amiga tot l’any. En la poca experiència fallera que tens, he de dir-te Jessi, que és un orgull veure com representes aquesta falla, sempre al peu del canó, has aprés ràpid. Espere que hajes gaudit cada acte i que continues fent-lo fins l’últim, no tanques el ulls ni un segon, perquè és el
càrrec en la meua primerenca edat. Espere haver col·laborat en fer créixer aquesta associació sempre respectant el tracte familiar que es té. Enguany ja es el l´últim, i m´agradaria que la gent es fera l´ànim de tirar endavant aquesta falla, jo ho vaig fer amb 21 anys i molta ajuda, el pròxim president també tindrà la meua ajuda i la meua entrega per la falla. La gent
món en general, a que vingueu a gaudir de la nostra setmana gran, del nostres monuments, de la nostra cavalcada, de la ornamentació de carrer i de la resta d´actes que organitzem. Visca la falla el Mercat i Visca les falles!! Moltes gràcies.
5
PARAULES AL PRESIDENT PA R AU LE S A Ó S CA R P R E S I D E N T 2 0 1 9
U
Aquest any és un poquet més especial per a mi ja que ara no t’acompanyaré només des de fora, si no que, estaré al teu costat en tots els actes, sentintme orgullosa del meu president. És per aquesta raó que volia dedicar-te unes paraules que venen directament del meu cor.
circumstància fera que el meu somriure desaparegués del meu rostre, per que et quedares feliç per veure que jo gaudia de tot el que feia, renyint-me quan m’equivocava o quan pensaves que jo podia superar-me, i que agraïda estic, no saps tot el que m’has ensenyat. Gràcies per regalar-me mil i un moments de somriures, per poder contar en tu sempre que et cride, per mai deixar que estiga sola... Ets una de les persones que fa que tot valga la pena.
Tinc la sort de poder compartir al teu costat tota la meua vida, des de que vaig nàixer, ets una de les persones més importants per a mi, ja que sempre t’has comportat com el meu germà major, protegint-me per a que ningú que s´acostés a mi pogués fer-me plorar, per a que ninguna
Et vull Óscar, tu saps que allò que passa entre nosaltres no es tracta només d’una relació entre cosins, va més enllà. Parlem de química emocional quan dos persones es troben i comparteixen el mateix mapa del mon i unes emocions mútues. No tinc dubte que açò és el que
n any més ací estàs i estic molt feliç de veure’t gaudir representat a la nostra falla.
ens passa, ja que, en només una mirada, les paraules sobren, sabem en cada moment el que el altre necessita. I es que la sang soles ens fa parents, el amor es el que fa família. Ets una de les meues majors sorts, de les meues millors coincidències, alguna cosa que em va tocar al atzar però que elegiria mil i una vegada.
que mai podré trobar millor cosí major. Gràcies per voler-me tant, encara que ho faces a la teua manera, és per això que ets tan especial per a mi. Ets el meu fidel company i això mai teu podré pagar, i encara que en silenci tu estès, si estàs prop de mi em basta.
Irene Bolós i Palomares Te vull, t’admire i et respecte, ets qui m’ha acompanyat en tots els moments importats i feliços de la meua vida. Sempre has sigut i seràs el meu major exemple a seguir i t’admire per la teua forma de ser i pensar, encara que no t’ho cregues. Germà, en la vida he pogut trobar millor amic que tu, i estic segura
7
Benvolguts fallers, falleres, amics I veïns. Aquest any tinc el privilegi de dirigir-me a tots en el nostre llibret, com a fallera major de la falla El Mercat de Sagunt. Duc molt poc en aquesta falla, però la gran acollida que he tingut per part de tots els fallers o falleres m’han fet sentir com en família
Al meu home, que sense ell res hagués estat possible. A ma mare, que és un pilar fonamental. I com no a Óscar, nostre president, que sense ell aquest somni seria molt diferent. Aquest any es màgic per a mi, i vull convidar a tot el mon a viure amb mi aquest meravellós somni.
JESSICA RODRÍGUEZ I GUILLÉN S A LU TA C I Ó FA L L E R A M A J O R Vull aprofitar estes línies per a donar les gràcies a tots aquells que han fet possible aquest somni.
Vos desitje unes bones falles en harmonia.
A la meua comissió, gràcies per acollir-me en els braços Ben oberts.
Visca les falles I visca la falla el Mercat.
9
POEMA A LA FALLERA MAJOR JESSICA RODRÍGUEZ I GUILLÉN Ja ha arribat el teu somni anhelat Enguany al mig desfilaràs Sobirana major del Mercat Somriu que la banda lluiràs Irradiant de felicitat Clar tenim que gaudiràs Amb els teus al teu costat Rondalles per tu sonaran Ompliràs el teu casal Dolçaina i tabal tocaran Recollint al teu portal Il·lusionats per tu estaran Gent no faltarà al casal Un any en el que per tu versaran Enguany traques sonaran Zenit renaix incondicional Guapa fallera aniràs Un desig ja fet realitat Il·lusió als teus ulls desbordaràs La teua volguda banda La voldràs sempre al teu costat Enguany mai l´oblidaràs Nostra fallera major del mercat
11
EXALTACIÓ A LA NOSTRA FALLERA MAJOR JESSICA RODRÍGUEZ I GUILLÉN M´agradaria compartir amb tu cada sospir, Cada segon d´aquesta experiència Perquè enguany tu marques la diferencia T´estime com estima el poeta Al versar a la guapa fallera T´estime, com l´artista faller Estima al ninot de fusta i paper T´estime com València a la pólvora T´estime com els fallers a la mareta T´estime reina fallera, Per ser la meua dona, i mare de la nostra Daniela. Junts hem viscut moments inoblidables Com aquest somni que hui fas realitat Espere, que siga millor que el somiat, I jo al teu costat, doncs ja saps, Som inseparables. Enguany doneta meua, al mig desfilaràs D´aquest mon faller gaudiràs,
Encara que a la xaranga no tocaràs. Junt a tu també la nostra xiqueta estarà I una vegada més, sa mare exemple serà De com una valenciana d´alta talla amb orgull Representa la seua falla. Amor meu, obri be els ulls Perquè açò acaba de començar Encara queden moltes llàgrimes per derramar I totes de felicitat
En tu clavem tots els nostres ulls Jo darrere teu vaig a estar Tocant i cantant sense parar Des de l´alba de la despertà Fins a la nit de la cremà Tota la vida, tot aquest any A la mareta de per vida agrairàs Quan acabe l´any Sempre al teu cor portaràs I ara si per acabar i en la mà damunt del meu cor, Vuic cridar als quatre vents, Visca la nostra fallera major! Perquè Jessica Rodríguez i Guillen Del 2019 per sempre serà La Fallera Major del Mercat
David Aparici i Ripollés
13
COMISSIÓ EXECUTIVA President
Bolós i Martín, Oscar
Fallera Major
Rodríguez i Guillén, Jessica
Vicepresident 1
Noguera i Gutierrez, Francisco Javier
Vicepresident 2
López i Martín, Javier
Vicepresident 3
Jorquera i Gómez, Jordi
Secretaria
Gómez i Méndez, Beatriz
Tresorer
Bolós i Martínez, Vicente
Comptadora
Mínguez i Gómez, Mª Carmen
Delegada de lotería
Martín i Sánchez, Mª Jesús
Delegada de cultura, proclamació i presentació
Marzo i Muñoz, Belén
Delegat desports
Aranda i Barajas, Angel
Delegades de cabalcada i ornamentació de carrer
Lluesma i Juan, Montserrat Escrig i Muñoz, Eva Martínez i Escrig, Celia Castelló i Gómez, Silvia
Delegades d´infantils
Sánchez i Soto, Mª Ángeles Beltrán i Sánchez, Zaira
Delegada d´indumentària
Antoni i Martínez, Carolina
Delegat de casal
Guillem i Cortijo, Héctor
Delegades de playback
Marzo i Muñoz, Inma Ferrandis i Lluesma, Sandra Giménez i Marqués, Ruth
Delegat de cuina
García i Pérez, Francisco José
Delegada de llibreI i dús i promoció del valencià
Sánchez i Mínguez, Patricia
VOCALS
COMISSIÓ INFANTIL
Alacreu i Martinez, Alejandro
Lluesma i Bernardo, Mª Mercedes
Antoni i Navalon, David
Gomez i Gamón, Adrián
Alonso i Uribe, Maria
Martinez i Huerta, Antonio
Antoni i Navalon, Laura
Gomez i Gamón, Vega
Antoni i Martinez, Jose
Muñoz i Ramos, Antonia
Aparci i Rodriguez, Daniela
Gomez i Gonzalez, Jordi
Antoni i Navalón, Jose
Navalon i Francés, Laura
Aranda i Lopez, Ainara
Lopez i Corresa, Hugo
Aparisi i Ripollés, David
Navarro i de Los Reyes, Christian
Bernad i Marzo, Vega
Lopez i Corresa, Valeria
Aranda i Santamaría, Angel
Ordaz i Matoses , Eva Maria
Bonaque i Sanchez, Triana
Noguera i Gomez, Alvaro
Asensi i Navalon, Borja
Parra i Cabrera, Jose Maria
Corresa i Bolos, Artur
Parra i Ordaz, Jose Maria
Bolós i Navarro, Mª Pilar
Pascual i Cebrián, Miguel
Corresa i Bolos, Gerard
Perez i Sanchez, Dario
Bolós i Palomares, Claudia
Pico i Lauco, Antonio A.
Garcia i Ivan, Laia
Pico i Garcia, Sergio
Bolós i Palomares, Irene
Rodríguez i Guillen, Ismael
Garcia i Mellado, Elsa
Sario i Espinosa, Sofia
Bolós i Palomares, Maria
Salas i Ureña, Sara
Graullera i Giner, Guillermo
Soto i de Asis, Agatha
Bolós i Palomares, Sergio
Sánchez i Mínguez, Laura
Gil i Gomez, Marc
Corresa i Santamaría, Irene
Sánchez i Roca, Maria del Carmen
Gil i Gomez, Xavi
Corresa i Santamaría, Víctor
Santamaría i Rodríguez, Mª Sol
Giner i Cebrian, Naima
Ferrandis i Lluesma, Ricardo
Serrano i Sánchez, Tamara
Giner i Heredia, Nerea
Ferrando i Añó, Salvador Ferruses i Muñoz, Nacho Garcia i Cerezuela, Juan Maria Garcia i Monleón, Miriam Gil i Lopez, Julio Gimeno i Soto, Néstor Giner i Cebrián, Yashmina Gomez i Mendez, Mª Carmen Gomez i Romera, Neus
15
FALLERS D’HONOR José García i Baides Vicente Manuel Alegre i Martín Juan Antonio Lacalle i Arévalo Sergio Gallego i Navarré Inmaculada Guillén i Palacios Emilia Balaguer i Guillén
NASCUTS ENGUANY
17
Guillermo Graullera i Giner
Xavi Gil i Gรณmez
Vega Bernad i Marzo
ELS NOSTRES MONUMENTS FA L L A G R A N
Lema Sagunt és una granja Artísta Ana Rodríguez i Pascual
COS CENTRAL
ESCENA PRIMERA
La grangera dalt de tot mana i mana com si tots fóssim de la seua camada.
A Sagunt els llocs per a estacionar molt cotitzats estan, no aparques o amb la cartera vas a pagar.
La gallina incubant els ous en l’ajuntament està, com l´impost nou al màxim va.
Moltes zones blaves hi ha i cada vegada més complicat està, a la fi l’ajuntament molts diners guanyarà.
El parlament és como un galliner tots als ponedors cridant-se com si el país fora be en Sànchez com a primer.
Diuen que no és “afany recaptatori” però un 50% de increment hi ha, açò ja és un assalt a la butxaca del ciutadans.
Els “pardalets” de lo més dalt controlar la seua obligació capdavant mentre els funcionaris baix “escaquejant-se” estan intentant.
Si vols estacionar amb la de groc has de que lluitar, a sobre que pagues, volant les multes van.
EXPLICACIÓ MONUMENT GRAN ESCENA SEGONA
ESCENA TERCERA
ESCENA QUARTA
ESCENA QUINTA
Tenim molt de jardí alguns molt be cuidats, uns altres molts arruïnats i uns quants desastrats.
Moltes millores al carrers es fan alguns quasi 1 any per acabar, bonic el tenen que deixar, encara que no estigui be l´empedrat.
Aquest bar, l’ajuntament pareix ja, molts acords ací es tancaran ja que els mandants ací s´asseuran.
Els funcionaris viuen molt be ja que sempre estan pel carrer, es queixen del govern però ells mamen la mateixa llet.
Amb la gent que a la SAG treballa el jardins podrien estar perfectes [a enrabiar, ja són molts de normal i en el pla [ocupació més hi han, quatre mirant i ú sols treballant.
La via internuclis construint-se està Des del 2017 pareix “estancà”, tallant i desviant, el tràfic boig està.
La cervesa bona té que estar ja que el nostre alcalde res més acabar de treballar allí es va a refrescar.
A les portes del ajuntament més cendrers hauran de posar ja que sempre al carrer tirant fum estan.
Més i més obres se estan començant, quan s´acabaran? Alguna anys durarà però els fills ja la veuran.
Sempre en bona companyia estan, de vegada en quan algun regidor processat, per a que ningú puga pensar mal.
A la seu del Prop paciència has de portar ja que tarden a munto en entendre a ú.
Molta gent del paro enguany a [treballat, molt equipats han anat però poquet han treballat, perquè el millor és mirar caminat. L’ajuntament això deuria controlar, que la gent ha de treballar per la [nòmina guanyar així també tindríem el parcs molt be cuitats i bonics a enrabiar.
Al senyor Crispin l’han pillat gastant diners en roba familiar per anar a treballar normal que les obres duren tant.
Açò algú el deuria de controlar, ja que per un funcionari més sense fer res, no crec que es note més.
19
FALLA INFANTIL
Lema L’escola és una granja Artísta La comissió
EXPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL COS CENTRAL
ESCENA PRIMERA
ESCENA SEGONA
ESCENA TERCERA
L´ escola és el tema a criticar ja que moltes coses estan canviant i retalls a terme s´estan portant el nostres xiquets poquet aprendran.
En les classes hi han massa xiquets per aula, aixina mai atendran la feina que la mestra ha manat.
La piscina de Sagunt pareix una llanda de betum, molt menuda i en poca llum.
Estudiar música complicat està, ja que els preus estan molt elevats, la Lira Saguntina dona pena, perquè la bona gent se´n va.
Els nostres polítics les subvencions se estan carregant i de damunt la merda com les gallines, se estan llevant.
De diferents cultures, en diferents idiomes amb diferents estudis, el xiquets duen massa a les [esquenes.
A molta gent li agrada banyar-se, però cada vegada és més complicat ja que les piscines menys [cuidades estan, i molt saturades les trobaràs.
El conservatori de tota la comarca a Sagunt es troba i és el més car de tota la comunitat, a la Vall D´Uixò prou menys et [costarà.
A Sagunt les escoles estan molt desmillorades, son velles i antiquades, caldria fer unes reformes.
La piscina d´estiu, al René Marigil se´n riu, no va quasi ningú, per l’alt preu.
La música és un estudi privat [molt elevat, que el ajuntament deuria remeiar, perquè Sagunt és terra de [mestres grans, com Joaquim Rodrigo, a vegades [oblidats.
D’un al altre se la van passant com si l’ou no estigués ja prou [trencat, quant aplegue la solució a l’escola ja serà juny, i estarà tancat.
21
EXPERIÈNCIES DEL MERCAT DURANT TOT L´ANY
REIXOS
NIT D’ALBAES
23
SOPAR DE GERMANOR
CRIDÀ
BATEIG DEL MONUMENT
CAVALCADA
25
SETMANA FALLERA
27
29
ELECCIÓ FM 2019
PROCLAMACIÓ
VI D’HONOR
FFMM FJFS
E X A LT A C I Ó F F M M D E FJ F S
31
PLAYBACKS
SETMANA CULTURAL
DINARS DE GERMANOR A M B L ´ A . C FA L L A P L A Ç A I B È R I C A
33
TROBADES FAURA
PRESENTACIÓ
PROGRAMA D´ACTES EXERCICI FALLER SETEMBRE
DESEMBRE
MARÇ
Dia 1
Dia 1
Dia 2
Proclamació de la Fallera Major 2019 i comiat de la Fallera Major del 2018.
Dia 15 Exaltació de les Falleres Majors i les seues corts d’honor de FJFS.
OCTUBRE Dia 10 Setmana Cultural dedicada a la música i la nostra Xaranga.
Presentació de la nostra Fallera Major.
Cavalcada de disfresses .
Dia 10
GENER Dia 3 Visita de pessebres per part de FJFS i visita dels reis mags
Repartiment de coques.
Dia 14 Plantà dels monuments fallers.
Dia 15 Visita d’homenatge a Faura i Gilet.
FEBRER Dia 8 Nit d´Albaes.
Dia 9 Sopar de Gala i germanor fallera.
Dia 16 Cridà
Dia 16 Visita d’homenatge a les falles de Sagunt i premis.
Dia 17 Visita d’homenatge a les falles de Port de Sagunt.
Dia 18 Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats
Dia 19 Sopar dels fallers d’honor i cremà dels monuments
TOTA UNA VIDA DE FALLES M A R I S O L S A N TA M A R Í A I R O D R Í G U E Z
A
questa és la història d´una vida fallera quasi sencera entregada al món faller. A la década dels 80 començà a viure les falles amb intensitat formant part de la desapareguda A.C. Falla El Raval. Només va estar un exercici, però sigue suficient per a que les falles l’enamoraren per sempre. A la década del 90, passà a formar part de l´A.C Falla El Tronaor, desenvolupant diversos càrrecs a l’executiva i gaudint de les presidències del seu home i els seus fills.
desenvolupant nombrosos càrrecs a la Junta Executiva, El seu home, Àngel va ostentar el càrrec de president els anys 1999/2000 i al 2009, aquest últim any, Marisol tingué l’honor de representar la nostra comissió com a Fallera Major, un any que guarda a la memòria com un gran tresor. Avuí en dia és membre actiu de la nostra comissió i participa a tot el que el seu temps li permet, gaudint com sempre de la seua volguda festa.
Àngel Aranda i Santamaría A l’any 1999, junt a la seua familia i un gran grup d’amics, van tindre l’honor i l’ocasió de refundar la nostra comissió de l´A.C Falla El Mercat,
MANUAL VIURE LES FALL
L PER A
LES
EL MONUMENT FALLER
Q
uè seria de les falles sense els nostres monuments?.. Doncs res. Les falles com a monument són la base imprescindible per a que la nostra festa pugui existir. Els nostres avantpassats quan va ser el origen de les primeres falles, els monuments es tractaven d´uns entaulats i al seu damunt unes figures que tradicionalment ací, a València els anomenem “ninots” dirigits cap a un esperit humorístic i crític. Avui encara continuem dedicant part del nostre monument a la sàtira, però també és de gran importància la estètica i la dedicació de cadascuna de les parts que composen el monument. La sàtira que caracteritza cadascuna de les falles, normalment va dedicada a la actualitat que es viu en cada moment, ja siga per situació
política, famosos o fins als mateixos fallers. L´estil de cada monument pot canviar des d’un estil clàssic , fins a un modernista, però quasi tots compleixen l´estètica amb un cos central i escenes al voltant, encara que moltes voltes podem trobar-ne figures geomètriques o ninots completament plans. Per què plantem la Falla?...Tot té la seua fi, les falles es creen i planten per a després cremar-les, eixe és el seu deure. Per aquesta raó la seua construcció es fa a base de fusta, cartró, paper i suro. Les falles són estructures de pas, que desapareixen el dia 19 de Març, però que sempre cadascuna d’elles té lloc en la nostra memòria.
ELS FALLERS
Q
uè serien les falles sense els fallers?, doncs res, perquè aquesta festa la fan ells. Reben el nom de fallers i falleres, i són els festers encarregats de plantar els monuments als carrers, encarregar-se de la pirotècnica, omplir els carrers de música i tot el que comporta la festivitat fallera. Ells son partícips de tots els actes: desfilen a les cercaviles pels barris de la ciutat i en l´ofrena de flors, col·laboren en la mateixa cremà, organitzen les presentacions de les seues falleres majores i els seus projectes de falla, any darrere any. Actualment les falles són molt complexes, és per això que avui en dia els fallers estan agrupats en diverses comissions que son les encarregades d’organitzar les festes de cada barri. Cada faller dins de les comissions pot tindre un càrrec, en la majoria
de les diverses agrupacions existeix una comissió executiva amb el president al capdavant i diversos càrrecs . D´altra banda, la majoria de d´elles compten amb una fallera major, altra infantil i un president infantil, tots junts son la representació de cada falla formant el quadre d´honor. L´activitat dels fallers és continua, el seu treball no es limita a la setmana fallera, sinó que no paren en ningun moment de l´any de fer feina. També es reuneixen habitualment per a prendre decisions, comentar novetats o realitzar nombroses activitats culturals i d´oci. I tot açò és el que revoluciona València i altres poblacions durant la setmana fallera i que fica en marxa una festa tan reconeguda en tot el món. Tots el treball per part dels fallers porta la diversió a tots els llocs.
41
LA CRIDÀ
L
es falles com no podia ser menys compten amb un pregó d´inici, rep el nom de “Cridà”. Aquest és l´inici oficial de la festa, el primer que serveix d´excusa per a vestir-se de fallera o ficar-se la roba típica de falles, i també per a passar-ho bé. Des de fa alguns anys, el mateix dia de la Cridà hi ha una sèrie d´actes: una despertà a les 7:30 del matí pel centre de València, la entrada de bandes de música sobre les 12:00H del migdia i una mascletà a les 14:00H precedida pel pasdoble El Fallero. Un matí de festivitat per a no variar. Una vegada caiguda la vesprada, sobre les 20:00H comença la Cridà. Milers de fallers de la ciutat de València i voltants s’apropen fins al punt de reunió, les Torres de Serrans. Allí s´ajunten tots, cada comissió amb el seu estendard identificatiu, a la espera del discurs de l´alcalde/alcaldessa de la ciutat y la Fallera Major de València.
Per a que l´espera no es faci pesada hi ha música típica i actual per a que tots s´ho passen bé, i tal vegada estiga acompanyada d´un espectacle de llums i vídeo. Arribada l´hora del discurs, apareixen les màximes representants del món acompanyades de les seus corts d´honor així com personalitats locals i l´alcalde/alcaldessa. Una vegada tots al seu lloc i fet el silenci ambdós discursos per animen als valencians i forasters a gaudir i ser partícips de les Falles. Els falles coregen les seues paraules i seguidament sona l´himne regional, i per a acabar com a bon acte faller es dispara un magnífic castell de focs artificials
LA PLANTÀ
A
quest moment precedeix a tots els actes que es celebraran en tota la setmana fallera, és un moment molt esperat per els fallers, en el que el monument en el que se ha estat treballant tot l´any ix a relluir als carrers. En la plantà l´artista faller amb la part de la comissió més treballadora munten i retoquen el monument faller per a que acabe per convèncer al jurat i es porte un bon premi. Normalment i per tradició la plata a València és la nit del 15 al 16 de Març per a les falles grans, i el 15 de Març a les 8 del matí per als infantils, en altres localitats la plantà té lloc el dia 14 all llarg de tot el dia. Si el monument és molt gran, la plantà es pot començar una setmana abans o amb més dies d´antelació, i encara que no siga el cas, setmanes prèvies a l´inici de les falles es poden veure al carrer estructures o ninots al carrer on posteriorment es plantarà la falla. La nit de la plantà per tant és per a molts
el moment de donar els últims retocs tant de pintura com d´estructura i es col·loquen els cartells amb la crítica , que són els cartells explicatius de les diferents escenes de les que està composada la falla. Per a muntar una falla cal seguir uns passos, en primer lloc abans de res hi ha que ficar arena com a base en el lloc on es plantarà per a que el foc de la cremà no faça malbé el sol. Conforme avança la plantà es van col·locant sacs d´arena al voltant de l´estructura per a que es quede fixa al sol, s´hi han donat casos en el que la estructura fins i tot era de ciment, però sols en casos molt extrems de falles enormes. Una vegada el cos principal que sol ser el ninot més gran esta bé ficat es van ficant els ninots que l´envolten clavantlos al piso amb un pal de fusta a la vegada que es van col·locant els cartells “la crítica” com anteriorment se ha citat per a que tot el món puga assabentarse del significat de cada part.
43
Tota aquesta història hi ha que fer per a plantar una falla gran. La falla infantil és molt més senzilla ja que l´artista sol dur-la muntada directament al lloc on es planta. Contant un poc d´història abans de les grues i els andamis, existia una modalitat que rebia el nom de “al tombe” en la que el cos central de la falla s´aixecava amb la força bruta dels fallers sense
necessitat de màquines. Aquesta modalitat és utilitzada encara per comissions menudes perquè per a les grans faria falta un exercit per poder ficar-les dretes.
ELS PREMIS
A
quest és un dia molt important per a les comissions ja que és el moment en el que se avalua el treball de tot un any, el moment de saber si la seua falla està entre les guanyadores o pel contrari no te cap premi. Arribat eixe dia, és tot una incògnita de la que pots eixir molt be parat o pel contrari amb llàgrimes. El que si està clar és que aquest dia és un dels més esperats per a tots els fallers. Si vols saber més sobre aquest dia, et conte com funciona.... El dia 15 de Març al voltant de les vuit de la vesprada el president de JCF Pere Fuset comença a donar l´acta de tots els premis de cada secció des de la vint-idos fins la secció especial, en cada secció hi ha tres premis d´enginy i gràcia, i després es donen els premis per el número de falles de cada secció, encara que com a València hi ha moltes falles sempre hi ha una o quasi
cinc falles que es queden sense premi. En altre localitats on es celebren les falles on hi ha més d´una però en són menys que a València totes tenen premi des de el primer fins l´últim. JFC estableix unes normes per a que totes les falles estiguen llestes i que els jurats comencen a avaluar i puntuar les falles. Aquestes valoracions es fan durant dos dies, per una banda les infantils es valores el dia 15 de Març des de les vuit del matí fins que es llegeix l´acta, i per altra banda les falles grans es valoren el dia 16, de la mateixa forma i en el mateix horari que les infantils. Encara que es valoren de la mateixa forma, les falles major i infantils tenen seccions diferents, es reparteixen de la següent manera: Falles grans - Seccions: Especial -1A - 1B 2A - 2B 3A - 3B - 3C 4A - 4B - 4C 5A - 5B - 5C 6A 6B - 6C 7A 7B - 7C 8A - 8B - 8C
Falles infantils - Seccions: Especial -1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 - 10 - 11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18 - 19 - 20 - 21 – 22. Encara que de vegades en les cinc primeres seccions infantils si que s´utilitza lletra. Finalment, es coneixen els premis per una banda els infantils el dia 16 de Març, per la vesprada de 17:00h a 21:00h
es va a pels premis a la plaça de l´ajuntament de València, i l´ordre de replegada del premi va des de l´última secció fins l´especial. Al dia següent 17 de Març pel mati es lliuren els premis de les falles grans des de la secció 8C fins la especial.
LA DESPERTÀ
L
a despertà és un dels actes que més els agrada a les falleres, i també un dels més odiats pels veïns del barri. Per què? Partint de la base principal, les falles són una festa per a no dormir, es gaudeix tant de dia com de nit i per a que la gent no dorga, els fallers a les 8 del matí, tots els dies de falles tiren coets acompanyats de la seua banda/xaranga de música. La despertà té com a finalitat que tot el barri siguen fallers o no, es desperten i puguen gaudir des de primera hora de les Falles, encara que alguns no es desperten ni tirant una bomba nuclear en la porta de sa casa, però s’intenta. Com per a molts fallers és un gran esforç acudir a la despertà, algunes comissions organitzen una xocolatà per a després de les despertaes així hi ha una excusa per a despertar-se de millor humor. També tot el contrari hi ha fallers que per a participar en aquest acte, no dormen en tota la nit, i després d´acabar se´n van
45
a casa a dormir fins l´hora de la mascletà. Per últim també hi ha fallers que baixen just després de la despertà ja que s’han despertat gracies a esta. No tots els fallers són matiners.
LA MASCLETÀ
É
s una de les parts més famoses de les Falles, la pots odiar a mort o et pot enamorar. Qui no la coneix, resumidament es tracta d´una sèrie de coets amb molta potència que esclaten contínuament formant un enorme soroll. La mascletà sempre és de dia, per tant normalment no compta amb colors, encara que moltes voltes ens sorprenent amb ells. La dinàmica de les “mascletaes” sol ser sempre la mateixa, comença amb baixa intensitat i creix i creix fins arribar al terratrèmol final, per a finalitzar es disparen tres carcasses al cel per a senyalar el final. Tot açò té una duració de 10 minuts aproximadament, és una estona curta però intensa, alguns fins i tot esclaten en llàgrimes. Per a gaudir de la mascletà de València has de apropar-te des de l´ú de Març fins al 19 del mateix a la plaça de l´Ajuntament de la ciutat, aquest lloc romandrà ple de gent des de l’una del
que siga el tret , perquè un masclet que bote i esclate al teu costat podria provocat greus cremades.
mig dia fins a que se acabe la mascletà. En falles moure en aquesta plaça és missió impossible. Cada dia de mascletà sobre les 13:55 la gent que espera amb ànsia sentir el soroll i l´olor a pólvora comença a xiular, i una volta finalitzada molts dels assistents van en busca del pirotècnic per a pujar-lo a muscles, cosa que ocorre quasi sempre. Recomanacions per a veure una mascletà:
Si el soroll et pareix molt fort, no et tapes els oïts, que és pitjor, millor obri un poc la boca. Si et fiques molt a prop de la mascletà, a banda d´escoltar molt més el soroll, quan acabe estaràs ple de paperets de colors provinents dels coets. Respecta totes les mesures de seguretat per molt xicotet
Quan vas en busca del millor lloc per a veure la mascletà controla el vent, ja que si bufa al teu favor el fum et taparà tota la vista i no gaudiràs de la mateixa manera.
OFRENA DE FLORS
L
a ofrena de flors és un dels actes més reconeguts i emotius de les Falles. Al llarg de dos dies en València capital (un dia en concret en les poblacions veïnes) acudeixen a la plaça de la verge pratrona de València a ofrenar el ram de flors. Les comissions des de les quatre de la vesprada i fins l´una de la matinada normalment desfilen amb el vestit regional típic i acompanyades cada una amb una banda de música o dolçaina i tabal cap a la reproducció enorme de la Verge dels Desemparats situada enfront de la Basílica. Les falleres desfilaran amb un ram de flors que servirà per a reproduir el mantell de la Verge que finalment lluirà al costat de la Basílica. El color del ram que ha de portar cada comissió el determina JCF per a que el disseny del mateix estiga a la perfecció, és una vertadera obra d´art. A banda del ram que porta cada fallera, moltes comissions també ofereixen una
cistella de flors a la Verge, estes s´ubiquen als seus peus. La ofrena és acte d´origen religiós però actualment encara que moltes persones el conserven, és més un acte personal que cada faller viu per i per a les seues pròpies creences i vivències, cada faller el sent d´una forma diferent. Sense dubte la Ofrena és un dels actes amb més color de la setmana fallera, ja que pots veure a tots els fallers amb els seus vestits colorits acompanyat de les flors que donen un toc molt especials, i a tot això els acompanya la cara d´emoció a l´ofrenar. ¿On i quan pots gaudir de la Ofrena de Flors de la Verge?
Els fallers desfilen per Carrer de la Paz, el carrer San Vicent, la Plaça de la Reina i finalment la Plaça de la Verge.
17 i 19 de Març des de les 15:30h fins a la 1:00h de la matinada.
47
LA CREMÀ
L
a cremà és l´acte de que dona fi a la setmana fallera, com quasi tot el món sap, al menys en la província de València, es tracta de prendre foc al monument que tant ha costat de fer, i per suposat tant a costat econòmicament, després de que tots els ninots siguen envoltats per les flames el que queda és cendra. És un gran moment per a les festes de les Falles, encara que també trist ja que marca el final i l´inici d´un nou any.. i també que al sant demà hi ha que treballar. Cremar el monument no es tracta d´incendiar-lo i ja està sinó que té el seu procés, en primer lloc es lleven tots els elements que l´envoltaven per a protegirla des de el dia de la plantà, seguidament es col·loca al voltant una traca acompanyada normalment d´un ramillet de focs artificials. Per a que el foc agafe bé, els ninots es foraden. Aquest és un moment molt trist per a la fallera major, ja que veu
com la seua falla està a punt de desaparèixer, ella mateixa és la que acompanyada del president dona foc amb la metxa per a que el foc arribe a la falla a través de la traca i els focs artificials. Quan arriba l´hora i la fallera major pren la falla, el públic que solen ser els fallers de la falla i els més curiosos dels voltants s´aparten perquè desprèn molta calor. Dins de la tristesa de veure el monuments flames hi ha un moment que tot espectador espera, que és la caiguda del ninot principal que sol ser el més alt que presideix la falla, quan açò ocorre es sol armar enrenou acompanyat d´aplaudiments. En uns minuts, uns més que altres no queda més que cendra de lo que havia sigut un monument, i és hora de replegar encara que després prenen relleu un exercit de escombraires que s´encarreguen de deixar net i replegar totes les cendres per a que al dia següent no quede ni rastre de el que havia estat una falla.
¿Quan és la cremà? Dia 19 de Març Falles infantils: sobre les 22:00h en general Falles grans: a les 00:00h en general
FOCS ARTIFICIALS
A
València ens encanta la pirotècnia i per això qualsevol excusa és bona per a tirar un Castell de focs artificials i més si son falles, ací els castells tenen alguna cosa especials, fan molt més de soroll que els que es fan a altres llocs i això el pirotècnic ho sap. Un típic castell en València és més llarg, té una duració d´uns quinze minuts o més, amb molt més de color, innovacions i finals apoteòsics com en les “mascletaes”. Tant a València com al voltant en les localitats que també es celebren les falles es fan múltiples castells de focs, ja que cada comissió pot tindre el seu propi, però el oficial i per tant el més famós i gran és el que s´instal·la a la vella llera del riu Túria a l´altura de L´Alameda . En falles una hora abans de l´hora de la disparà la gent es concentra al voltant del punt on es va a realitzar el castell, es a dir, al riu.
El públic gaudeix de l´espectacle i segons si els ha agradat o no, aplaudeixen o xiulen. Si vas a visitar les falles, o t´agraden, i si eres faller ja ho saps, és imprescindible que vages a veure un sobre tot el del dia 18 de Març, que és la Nit del Foc, l´últim de la festa. Consells per a veure un Castell de Focs Artificials:
No et fiques molt prop, perquè a banda de que acabaràs amb dolor de coll de mirar cap amunt, et cauran tota mena de paperets de colors de les carcasses que exploten , ja que es crema molta pólvora. Si estàs vent el Castell als jardins de L´Alameda no et sents a la gespa ja que hi ha molta gent i a més acabaràs amb el cul gelat. En falles encara fa fred!
49
FALLERA MAJOR
L
a Fallera Major de València és la imatge de les falles, però això no significa que mane de tots els fallers, sinó més aviat està a disposició de la Junta Central Fallera per a estar present en tots els actes que se li requereix que es presensiï. Tampoc és un càrrec remunerat, sinó que li costa dines ser-ho ja que pot amb ell una despesa econòmica elevada. Però és la representant de la festa de les falles de la Ciutat de València durant un any, és un càrrec que en altres localitats rep el nom de Regina, com hem nomenat abans és la imatge de falleres i falleres en tot el món, la qual cosa és un gran honor per a qualsevol fallera que senta les falles de tot cor. Sols hi ha una fallera en tota València? Aquesta afirmació no és del tot certa, en realitat hi ha dos falleres majors, una gran i la infantil, però en cada falla de València i fora de ella hi ha una
representant major i infantil que també rep el nom de Fallera Major, però Fallera Major de València està per damunt de totes aquestes ja que és la representant de Junta Central Fallera. Cadascuna de les falleres majors de València té la seua cort d´honor composta per dotze senyoretes per a la major i dotze xiquetes per a la Fallera Major Infantil. La fallera Major de València és la regina de les festes de totes les Falles? No, sols de la ciutat de València, encara que siga com anteriorment hem dit, la cimera de les falles, cada JCF elegeix en cada localitat la seues màxima representant. Què fa exactament la Fallera Major de València? Principalment presidir quasi tots els actes de les Falles que organitza JCF i visitar altres localitats o localitats de Espanya
en representació de la festa Fallera i dels fallers, així mateix és l´encarregada de parlar en la Cridà junt a l´alcalde de València convidant a tots a gaudir de la festa. També està present en l´entrega de premis, en totes les “mascletaes” de la plaça de l´Ajuntament de València i com no a la cremà de la Falla Municipal.
ON VEURELES
O
n podem gaudir dels monuments fallers? Doncs, a banda de a València naturalment on sorgeixen les falles, moltes són les poblacions que també tenen la sort de poder decorar els seus carrers amb els monuments, la majoria d´aquestes poblacions es troben a la província de València, però també hi ha en diferents punts de la Comunitat Valenciana , a Espanya i a l´estranger. En la província de València se planten falles en Alaquàs, Albal, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Alberic, Alborache, Alboraia, Albuixech, Alcàsser, Alzira, Alcúdia de Crespins, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Algemesí, Alginet, Almàssera, Almussafes, Benaguasil, Benetússer, Benicarló, Benifaió, Beniparrell, Bétera, Bonrepós i Mirambell, Buñol, Burjassot, Carcaixent, Carlet, Casinos, Catarroja, Chiva, Cheste, Quart de poblet, Cullera, El Puig, Foios, Gandia, Godella, Godelleta, Xeraco,
Xàtiva, L’Eliana, Llíria, Loriguilla, Llocnou de la Corona, Manises, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Montcada, Montserrat, Montroy, Museros, Nàquera, Oliva, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, Polinyà del Xúquer, Puçol, Riba-roja de Túria, Rocafort, Sagunt, Sedaví, Silla, Sueca, Tavernes de Valldigna, Tavernes Blanques, Turís, Torrent, Utiel, Vinalesa, Vilanova de Castellón, Villamarchante, Xirivella, etc. En la província de Castelló destaquen Borriana, Benicarló, Segorbe i La Vall d’Uixó, mentre que a la d´Alacant ho fan Dénia, Elda, Benidorm i Pego. Fora de la Comunitat Valenciana, i gràcies a colònies de valencians, hi ha falles en Getafe (Madrid), Villahermosa (Ciutat Real), Mancha Real (Jaén), Calvià (Mallorca) i Sant Antoni de Portmany (Eivssa), entre altres, i en el continent americà, Mar del Plata (Argentina) i Río de la Plata (Uruguay).
Algunes localitats no tenen falles però pel seu agermanament amb ciutats que si que tenen falles, es viu amb la mateixa intensitat com és el cas de Cecina agermanada amb la ciutat de Sagunt.
51
RECOLLIDA DEL NINOT
U
n dels primers actes de la setmana fallera és aquest, que comença sobre les sis de la vesprada el dia 14 de Març i que té la seua fi a les deu de la nit que és la clausura per als ninots infantils amb els millors ninots de cada secció i el ninot indultat per a eixe any. Totes les falles van a replegar el seu ninot que es troba en l´exposició en el Palau Princep Felip o en la Ciutat de les Arts i les Ciències. Com ja he dit abans totes les falles es preparen per a anar a per el seu ninot que complete la falla que es plantarà posteriorment, algunes falles han d´anar en autobús ja que el seu casal es troba lluny i altres com estan a prop van caminant ja que es troben a les proximitats dels llocs anomenats abans. Tant els que van caminant com els que han de agafar transport s´acosten a les afores de l´exposició del Ninot amb les seues xarangues o bandes de música per a animar el moment, ja que és un gran dia perquè comencen les falles.
Moltes falles fins i tot es disfressen del que representa el seu ninot o monument infantil. A la hora de entrar a recollir el ninot, entren els representants infantils, Fallera Major Infantil i President Infantil amb el corresponent delegat d´infantils de cada falla i dos acompanyants que solen ser els representants major per a ajudar-los a dur el ninot, la resta de la comissió espera fora a la espera de bones noticies. A la eixida dels ninots tot és alegria ja que amb sort tens premi o t´han indultat el ninot, o pel contrari no tens res però gaudeixes perquè ja comencen les falles
LES CAVALCADES FALLERES
E
n València podem diferenciar-ne dos cavalcades molt diferents que són: La cavalcada del ninot, té lloc fora de la setmana fallera, i ocorre a principis de Març, aquest desfilada consisteix en que els fallers agrupats per comissions van amb comparsa i disfressats, normalment amb carrosses. La finalitat d´aquesta cavalcada té el seu origen al moment en el que les comissions duien el seu ninot a la Exposició del Ninot, explicat anteriorment. Però avui en dia aquesta cavalcada es porta a terme per a satiritzar algun tema de l´actualitat. Aquesta cavalcada es celebra tant en València com en les localitats que també es celebren les falles, ja que la sàtira és un element essencial per a les falles tant al monument com als mateixos fallers. Cavalcada del foc, molt diferent a la anterior aquesta té lloc en la setmana fallera, concretament
l´últim dia, el 19 de Març, el protagonista en este cas, com el seu nom indica és el foc i la pirotècnia, com no, en falles el foc és essencial. Sobre les set de la vesprada comença i la seua funció és anunciar que eixa nit es cremaran totes les falles. No és tracta de foc i ja està sinó que desfiles correfocs acompanyats de carrosses d´on també ix foc, i finalment es sol disparar un castell de focs artificials.
53
MÚSICA EN FALLES
Q
ue seria de les falles sense la música?, doncs res, la música dona vida i ompli els carrers de les ciutats falleres des del primer dia fins a l´últim. Si passeges per qualsevol localitat o a València en època de falles de segur que et trobaràs xarangues o bandes tocant les cançons típiques de falles o també nous temes. Absolutament per a tots els actes fallers està present la música, encara que matinera, els músics també han de matinar perquè solen ser contractats per a acompanyar als coets en les “despertaes”, també als actes de tot el dia amb la mascletà, premis, cridà, i on no pot faltar és en la Ofrena de Flors, ja que ajuda a que tot siga més emocionant i màgic. Habitualment totes les comissions solen dur xarangues o bandes municipals però altres són més tradicionals i porten dolçaina i tabal, que són els dos instruments típics de la terreta.
Per la nit els músics descansen, però son reemplaçats per discoteques mòbils o orquestres per a passar tota la nit ballant. Podem trobar festa amb música a qualsevol lloc de València i voltants. Les peses més escoltades a la setmana fallera son el himne regional de València i el pasdoble “El Fallero”, no passaràs les falles sense escoltar la menys una vegada estes dos cançons.
EL LLIBRET
E
l llibret com molt be el seu nom indica, és un llibre menut que publica cada comissió anualment. El primer llibret que consta a la història de València data a l´any 1855, que va ser escrit pel advocat, polític i poeta Josep Bernat i Baldoví, en aquest s´explicava la falla principal de la plaça de l´ajuntament d´eixe any a la capital i també contenia una poesia satírica sobre el monument. Actualment el llibret ha evolucionat de manera considerable, però absolutament tots els llibrets de les diferents comissions contenen els esbossos de les falles que es plantaran, la crítica als mateixos, els seus representants, es a dir, Fallera Major i president, executiva, membres de la falla tant majors com infantils i fotos de l´any faller, també contenen publicitats dels col·laboradors locals que ajuden a que la falla puga finançar l´edició del
famós llibret. Com ja he dit abans el llibret ha evolucionat i és normal trobar a molts llibrets explicacions històriques, investigacions, explicacions sobre curiositats u altre tipus de informació. No obstant això encara que més extens que en el passat, l´estructura del llibret no ha canviat a penes des de la dècada de 1940.
55
BUNYOLS AMB XOCOLATA
P
er a poder estar tants dies de festa també s´ha de menjar per a agafar forces, i com no la gastronomia també té lloc a la festa de les Falles. Si passes pels carrers de València de segur que sents olor a xocolata i a bunyols, principalment de carabassa, encara que també hi ha de figues o sense res, ja que son els menjars més típics d´aquesta època, els pots trobar tant a nombrosos bars com a llocs de carrer que es soles instal·lar al costat d´on hi ha falles muntades. La xocolata és universal, però els bunyols son típics valencians.
Recepta per a fer bunyols: • • • • • • • • • • •
150 g de farina. 250 ml d´aigua. Sucre. Canyella. 4 ous. La pell d´una llima. 50 g de mantega. Una mica de sal. 10 g de llevat en pols. Oli de gira-sol ( de oliva no). Trossos de carabassa o figues menuts.
A banda de la xocolata i els bunyols també podem trobarne xurros, però aquests últims són universals i no s´hi donen a València tanta importància com els bunyols.
NARRATIVA
LAIA I EL SEU DESIG SARA SALAS I UREÑA
H
i havia una vegada una xiqueta que tenia huit anyets i el seu nom era Laia. Ella, tenia el monyo marró com el tronc d’un arbre banyat, els ulls quasi negres com el carbó i un somriure que il·luminava a tot lo món. A més, Laia era molt estudiosa, li encantava anar a classe i poder aprendre una cosa nova cada dia, si no entenia alguna cosa, preguntava sense objecció. Els mestres deien que era una alumna de deu y la resta de la classe deia que ella era la canya, sempre estava atenta però al mateix temps ens feia riure a tots, una meravella de xiqueta.
de Laia es pot gaudir de pólvora, dels focs, de la llum i els olors, LES FALLES. Aleshores, ja saps d’on és la protagonista d’aquesta historia? Bé, no et vaig a fer patir més. Ella és d’un poble xicotet situat a la província de València, concretament, el poble de Sagunt. En Sagunt les falles són una festa molt tradicional, on la gent gaudeix d’elles com si foren les últimes, gent major, gent no tant major, xiquets, xiquetes, es a dir, gent de totes les edats. Per això son importants, perquè realment, dona igual la edat que tingues, si t’agraden les falles, vols ajudar en la teva comissió i gaudir-les en tots els fallers.
Però… a que no vos he dit d’on era Laia, es a dir, en quina ciutat o poble residia ella… bé, per a fer-ho més interessant vos vaig a donar una pista, en la ciutat
Va bé la història, no? Doncs, ara be la realitat.. Laia desitjava en totes les seues forces ser-ne fallera, però en els diners que guanyaven els seus pares era
pràcticament impossible, perquè ser fallera porta un càrrec econòmic important. Vull dir, per si algú no heu sap, això de que les falles son “una setmana fallera de Març”, realment, no és així, qui és d’una comissió fallera sap que has de treballar tot l’any per a la falla i vendre loteria totes les setmanes, cosa que està molt “guai” perquè et reuneixes amb els de la teua comissió. Un dia, Laia parlà en els seus pares i els va demanar que si podia ser fallera. Com els pares sabien la il·lusió que ella tenia li van dir que preguntés quants diners valia, anaren sa mare i ella a preguntar-ho però el preu es disparava per als seus pares i ella es fica molt trista. Aleshores, en la tresorera de la falla pensaren una solució coherent per a tots, esta era que Laia, es podria vestir
dona igual la edat que tingues, si t’agraden les falles, vols ajudar en la teva comissió i gaudir-les en tots els fallers.
per a l’ofrena, només havia de pagar el ram de flors. A més, tingué molta sort, perquè al casal hi havia una xica que li va dir que li podia deixar un vestit de fallera de quan ella era més menuda, i sense pensar-ho, Laia acceptà tota agraïda. Al arribar a casa, se ho digueren a son pare i ho estigueren comentant racionalment. Així doncs, pensaren que si totes les setmanes venien la loteria al seus familiars, coneguts i veïns no eixia un preu tan elevat per ser fallera. A la setmana següent, anaren una altra vegada a la falla i van començar en la venta de loteria. Com tot el seu veïnat s’havia la situació que estaven vivint la família de Laia i eren gent volguda i coneguda en el barri,
començaren a preguntar-li que si tenia loteria, que ells volien, que els feia molta il·lusió veure a Laia de fallera, etcètera… Als pares del Laia els sorprengué la solidaritat, amistat i afecte que havien rebut per part dels seus veïns, que era d´agrair. Gràcies al estimada que era Laia, pogué fer realitat el seu somni, ser fallera d’una falla de Sagunt.
59
EN NADAL TOTS ELS SOMNIS ES PODEN FER REALITAT Á LV A R O N O G U E R A I G Ó M E Z
“L
a nit de nadal, és nit d´alegria”, o això diuen. Per a Dídac, aquest dia, i els nadals en general des de feia dos anys era lo pitjor. En busca del seu somni de ser un gran clarinetista de la gran banda musical de la ciutat de Madrid, abandonà la seua terra, el seu volgut poble de la bonica Valencia, un poble anomenat Sagunt. Lluny de la seua família, ja feia dos nadals que ell no tenia ni temps ni ganes de celebrar la nit de nadal. Com el any passat ell pensava que tot anava a ser igual, eixir de aquell treball horrible en el que es tenia que haver conformat i caminar cap a la habitació
alquilada que humilment podia pagar-se, l´únic que el feia quedarse a aquella gran ciutat era el grup de música que havia format amb tres amics, Guillem, Pere i Pau, als que havia conegut tocant al carrer les hores que tenia lliure per a poder guanyar alguna mena de dines extra que no foren el salari de la fàbrica. Avui, 24 de desembre, com cada mati, ja siga festiu, diumenge o el dia que siga, Dídac es despertà amb el so de la fastigosa alarma de tots els matins a les 6:00 del matí, amb els carrers buits, encara de nit i amb la gelor de la ciutat, exactament a 0 graus, que era la temperatura que marcava el termòmetre de la
farmàcia de enfront. Després de desdejunar i ficar-se l´uniforme del treball, de aquella maleïda fàbrica de taps de suro, es fica en camí per a agafar el metro que es trobava sols a tres carrers d´on ell viu, metro que el duu de nou a la fàbrica que es troba a les afores de Madrid. Es preguntareu perquè Dídac, o la seua família no es fan visites a sovint, o al menys en dates tan senyalades com aquesta. Doncs be, la seua família es molt humil i tenen un xicotet negoci al poble que a penes els dona per a viure. Fa anys amb grans esforços aconseguiren que Dídac pogués estudiar música, i ara amb la crisis tot s´havia complicat.
Ell per altra banda, entre el treball en la fàbrica i algunes actuacions que poc a poc anava aconseguint en el seu grup tampoc tenia temps de poder fer alguna visita, i també els baixos recursos econòmics que tenia. Passa el dia entre taps, sense parlar ni dir res a ningú, tots els seus companys parlaven del “soparot” que s´hi anaven a pegar eixa nit rodejat de les seues famílies, ell sols tenia ganes d´eixir corrents a plorar lluny de la civilització. A les 20:00 de la nit, molt estrany però cert, el cap de l´empresa els avisa de que podien deixar la seua feina i anar-se´n a casa a gaudir de la Nit de Nadal. Ell encara mes trist
agafa la seua casaca i es fica en camí a casa, quan arriba estava tot tal com ell l´havia deixat, va encendre la televisió i es deixa caure al sofà, en el seu cap no deixaven de aparèixer imatges de els anys bons, on malgrat la situació econòmica de la família, tot era bonic, la innocència de un nadó somiador que al fer-se fadrí es va veure en la realitat i la dificultat per a aconseguir-ho. A voltant de les 21:30 de la nit, de sobte sonà la porta, ell amb molt sorprès va obrir la porta i es trobà amb els seus companys del grup, amb cara d´estrany pregunta- Que feu ací, passa alguna cosa?. Ell no digueren cap paraula, sols li mostraren un
bitllet de tren amb destí València, Dídac no s´ho podia creure, en mitja hora es ficaria dins d´un tren amb destí la felicitat, estar en la seua família la Nit de Nadal, plorant d´alegria donà les gracies als seus amics, però lo que ell no s ´esperava era que aquella nit també donaria un concert a la plaça del seu poble per a tota la gent, la seua gent amb el seu grup, perquè després de tot s´hi dona conter de que el regal més gran és estar en els teus, i sobretot el premi més gran com a músic és fer gaudir i fer participes del teu sentiment, als que més esforços han fet per a que sigues el que eres avuí siga el lloc que siga que has arribat a ocupar en aquest món.
61
AGRAÏMENTS La l´A.C Falla El Mercat, agraeix a tots els que feu possible que aquesta falla continue endavant. Fallers majors, pel vostre compromís amb la falla al llarg de tot l´any, fallers infantils per aprendre dia a dia a viure les falles, i veïns, col·laboradors i amics per el compromís i col·laboració amb la nostra falla.
Col·labora: BONES FESTES FALLERES A.C FALLA EL MERCAT
GUIA COMERCIAL
65
67
69
71
73
75
77
RACÓ DELS INFANTILS
NINOTS FALLERS NINOT PER A FICAR EL NOM DE LA ROBA Ací tenim a dos fallers cadascú amb el vestit típic de València, has de encertar el nom que rep cada peça, però amb compte no tot es crida com pareix.
81
CREA L´ESCUT D E L A T E U A FA L L A De nou tenim a dos faller però......Que porten a les mans?, dons bé, es tracta d´un pergamí perquè cadascú cree el seu propi escut i li fique nom a la seua falla.
CREA LA TEUA PRÒPIA PINTA Sabeu que és un pinta de fallera? És aquest element, però clar cadascuna és diferent i moltes falleres fins i tot tenen l ´oportunitat de poder dibuixar el seu disseny, avui et toca a tu, pensa imagina i crea la teua pinta de fallera, de segur que serà única i exclusiva. 83
SOPA DE LLETRES PA R AU LE S FALLA - BUNYOL- CERCAVILA - FALLERS - PINTES - MASCLETÀ - NINOT - COET - FOC
Q B F Z Q X Q S X D R V B H J
K N C X W C A F V I V G N F K
L O O C E V R J D C G H W T O
M L E V R F A L L E R S M N R
F J T B T N T Z E R N J H L N
A H B N Y C I P T C T K Y V I
L G V M U V G R J A Y B K O N
L V C M I B H F P V H I V A O
A N G L F N J J K I N N R X T
B U N Y O L K K P L N K C V V
N Q P C C M L L M A N T G N A
U W L T P Q C T X W K I E J R
J E N T A E B E Z X T O P S E
P X T C S R N I R B F X B L I
Z D Y T M A S C L E T A X P T