Pla de Marketing Aire by EV

GRUP 1

Es tracta d’un treball acadèmic, corresponent a l’assignatura Aspectes econòmics i Màrqueting de l’ESEIAAT (UPC).

EQUIP DE TREBALL L'equip de treball està format per quatre integrants: Eva Vera, Lucía Soto, Alba de Torres i Marta Monteverde. Totes nosaltres ens trobem en el mateix nivell quant a responsabilitat i compromís amb el treball i presa de decisions. Per aquest motiu, la quantitat de treball i les tasques s'han assignat equitativament.

INTRODUCCIÓ

Introducció de la proposta

FASE I INVESTIGACIÓ

03 Anàlisi intern

Investigació de mercats Investigació secundaria externa

Investigació primaria quantitativa

Deﬁnició del target

Missió

Visió

Valors

Cadena de valors

Anàlisi extern 03

FASE II ANALÍTICA

Microentorn

Stakeholders

Macroentorn / PESTEL

ÍNDEX

FASE III ESTRATÈGICA

FODA

Objectius

Deﬁnició d’estratègies

Matriu Ansoﬀ

Matriu de posicionament

Diferenciació i lideratge de costos

FASE IV OPERATIVA - TÀCTICA

Màrketing MIX

Producte

Preu

Distribució

Promoció / Comunicació

Persones

104

Processos

104

Evidències físiques

104

FASE V DE CONTROL

Compte de resultats previsionals i punt d’equilibri

105

Llançament de la campanya de Social media

108 112

KPIs Pla de contingències

115

VISIÓ FINAL

Línies de futur

127

Conclusions

129

FONTS DE CONSULTA 131

INTRODUCCIร Introducciรณ de la nostra proposta

INTRODUCCIÓ

Aspectes econòmics i màrketing

Descripció de l’empresa

Motivacions i raons de la nostra tria

Avui en dia, aquells productes que no compleixen certs requisits estètics no són considerats aptes per al consum i, en molts casos, es converteixen directament en residus. Exemples d'això són alguns aliments com la fruita, o les peces de roba.

En la societat actual el consumisme i la cultura del perfeccionisme estan a l’ordre del dia. Tots aquells productes que no compleixen uns requisits estètics no son apreciats pels consumidors, com per exemple passa amb les fruites i verdures, i sovint no arriben al comerç ja que són eliminats en la mateixa cadena de producció.

La nostra proposta de negoci es basa en una organització sense ànim de lucre l'objectiu principal és la revaloració de peces de roba i complements tarats per defectes de producció, que per això no es puguin comercialitzar-se amb normalitat tot i poder ser igual de funcionals. Periòdicament, rebrem noves peces i anirem actualitzant el nostre estoc, de manera que la roba i talla disponible dependrà sempre del que hàgim rebut. Els beneﬁcis obtinguts aniran destinats a cobrir costos i a col·laborar en causes que representen els valors de la nostra organització. La creació d'una organització d'aquest tipus ens permet trencar amb el rebuig a la imperfecció i donar una nova vida a productes que eren considerats residus, amb la seva conseqüent impacte social i mediambiental positius.

“Revalorització de peces de roba i complements tarats per defectes de producció” 01

Tanmateix, els errors i les imperfeccions són una cosa innata als éssers humans que no hauríem de despreciar de tal manera. A més, aquesta manera de funcionar produeix gran quantitat de pèrdues i un desaprofitament dels recursos. La creació d’una organització d’aquest tipus ens permet, d’una banda trencar amb aquesta idea de la perfecció i, mitjançant tècniques de màrqueting, donar valor a aquests productes que ningú vol. D’altra banda suposa un aprofitament de productes ja existents i aconseguir que convertir les pèrdues que inicialment aquests generaven en beneficis. Per últim, l’organització també té un impacte a nivell social en invertir els seus beneficis en la societat/empresa que els ha provist dels productes. En resum, desenvolupar un projecte d’aquest tipus ens motiva ja que es tracta d’un projecte amb impactes positius sobre la societat i el medi ambient, que utilitza el màrqueting com a eina principal, que es podria dur a terme actualment.

INTRODUCCIÓ

Aspectes econòmics i màrketing

Organització sense ànim de lucre

Revalorització de peces de roba i complements tarats per defectes de producció

aire

Trencar amb la cultura del perfeccionisme

Impacte positiu sobre la societat i el medi ambient

FASE I INVESTIGACIÓ Investigació de mercats Investigació secundària externa Investigació primària quantitativa Deﬁnició del target

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ SECUNDÀRIA EXTERNA

Aspectes econòmics i màrketing

S’ha realitzat una recerca d’informació secundària externa per a poder suposar un escenari més realista a partir d’informació respecte la necessitat plantejada, la materia prima disponible i el mercat al que ens dirigim.

Problemàtica Durant l’estudi de mercat volíem buscar informació sobre la problemàtica detectada per a confirmar que la nostra proposta aporta un valor real a la societat. El sector de la moda actual té associades les següents pràctiques: La sobreproducció per evitar comercialitzar productes defectuosos, a la qual es suma la quantitat de productes defectuosos finalment produits. Aquests, tot i que sovint són completament funcionals, són apartats directament de la cadena de comercialització i el seu destí és ser eliminats. Tant marques low cost com marques de luxe, tot i que per motius diferents, acostumen a cremar part del seu stock a final de temporada. Les primeres amb l’objectiu de reduir l’excedent de estoc sobrant i els altres per evitar vendre els seus productes a preus baixos. Exemples de marques que van aplicar aquesta pràctica el Exemples marques que van aplicar 2018 són H&Mde o Burberry.

aquesta pràctica el 2018 són H&M o Burberry.

Les conseqüències socials i mediambientals del fast fashion, tendència establerta en les societats desenvolupades, són la contaminació de l’aigua, les emissions descontrolades i les males condicions de treball de les persones encarregades de la producció de la roba en països en vies de desenvolupament. Aquests fets reforcen la nostra creença sobre la necessitat d’una proposta que revaloritzi productes que estan destinats a destruir-se i a més contribueixi a millorar la problemàtica ambiental i social derivada del sector tèxtil.

A partir de les conseqüències socials i mediambientals del fast fashion, consideren que hem d’actuar per tal de revaloritzar els productes destinats a destruir-se.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ SECUNDÀRIA EXTERNA

Aspectes econòmics i màrketing

Matèria primera disponible

Mercat i target

La roba amb tares té una traçabilitat nul.la així que no sabem què en fan les empreses exactament amb ella. A més, cap empresa realitza una activitat similar actualment i tampoc són públiques les dades de les fàbriques de roba i accessoris respecte el percentatge de productes tarats produïts.

Catalunya és una de les comunitats autònomes amb major despesa en roba i calçat, valorat en 5027 milions d’euros l’any 2017.

Per a obtenir informació respecte a aquest àmbit hem contactat amb l’empresa Reverse Resources, que s’encarreguen de recollir el material sobrant de les fàbriques tèxtils per donar-li una nova vida. Per obtenir dades respecte la matèria primera de la què disposaven han observat i pres dades de moltes fàbriques. Segons ells, la majoria de fàbriques produeixen un 2% d’excedent de roba per evitar errors en el moment d’entrega, tot i que hi ha algunes que han aconseguit minimitzar enormement aquest percentatge. Tanmateix, a aquest valor cal afegir la roba destriada i amb defectes. Per a fer un càlcul aproximat de la matèria primera disponible i poder suposar un escenari, ens recomanen prendre com a referència un 1-2% respecte del volum total de roba venuda a nivell de país o de fàbrica. A la comunitat autònoma de Catalunya operen 4332 empreses pertanyents a l’àmbit de la confecció, el tèxtil i el calçat. A més, Barcelona és la principal província d’origen de les exportacions nacionals en aquest sector. Per aquest motiu considerem que ens podrem nutrir de l’excedent defectuós de les empreses tèxtils i de calçat catalanes.

Actualment estan en tendència creixent les marques low cost i les outlets, donat que els consumidors valoren els preus baixos i els descomptes. Tanmateix, el model de negoci amb major quota de mercat a Espanya el 2017 són les botigues especialitzades. D’altra banda, a Espanya al 2017 el 70% d’articles tèxtils es van vendre amb descompte. Les outlets s’han convertit en models de negoci competidors dels centres comercials tradicionals i les noves plataformes digitals. A nivell nacional s’ha incrementat en un 27% durant l’any 2017 la quantitat d’individus que realitzen compres online, almenys un cop a la setmana, en plataformes e-commerce.

Les fàbriques produeixen un 2% d’excedent de roba per evitar errores en el moment d’entrega.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Fitxa tècnica

Aspectes econòmics i màrketing

Estructura i preguntes realitzades L’objectiu de la realització d’aquesta enquesta és la investigació de mercat sobre la viabilitat de la nostra idea de negoci: la revalorització de productes tèxtils tarats o defectuosos amb un transfons social.

Procés metodològic

Enquesta personal - Qüestionari

Univers total

3.998.360 persones

L’enquesta ha estat dividida en 5 seccions principals:

Univers real

3.998.360 persones

1. Introducció Breu explicació de la proposta i les seves característiques principals.

Àmbit

Espanya

Via de contacte

Xarxa de comunicació: Whatssapp + Instagram + Formulari Google Drive

Mostra deﬁnida

246 persones

Mostra real

114 persones

Índex de resposta Data de treball de camp Marge d’error esperat

114/246 = 0,4634: 46,34% Febrer i Març 2019 +/- 10%

2. Dades demogràﬁques Dades pel que fa als enquestats i característiques generals diferenciadores. 3. Comprensió de la proposta Pregunta de control, per assegurar-se de que els enquestats comprenen la proposta presentada. 4.Sobre la proposta Es tracta de recavar informació de diversa índole sobre la nostra proposta de negoci. 5. Comentaris lliures Es busca donar l’oportunitat d’afegir algun comentari o proposta, o de deixar algun dubte que hagi sorgit al llarg de l’entrevista amb total llibertat.

Aspectes econòmics i màrketing

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Introducció

Comprensió de la proposta

Dades demogràﬁques

Pregunta 4 Has entès la nostra proposta?

Pregunta 1 Edat

Si 14

Opció única Pregunta 5 Podríes dir-nos quins dubtes t’han sorgit?

Opció única

Resposta lliure

Pregunta 2 Sexe Home

Sobre la proposta Dona

No binari

Pregunta 6 Coneixes algun negoci similar que ja existeixi?

Opció única

Pregunta 3 Ocupació

Opció única

Estudiant

Treballador

Sense feina

Jubilat

Pregunta 7 En cas aﬁrmatiu, pots indicar-nos de què tracta? Resposta lliure

Opció múltiple 06

Aspectes econòmics i màrketing

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta Pregunta 8 Ordena els següents factors segons la rellevància que tindrien per a tu a l’hora d’adquirir els nostres productes Impacte social

Impacte mediambiental Preu menor que en l’original Adquisició d’un producte únic Factor sorpresa (variació de l’stock)

Pregunta 10 Si el nostre servei estigués disponible ara mateix, ¿com de probable seria que ho usessis? Gens probable

Molt probable

Pregunta 11 On t'agradaria poder adquirir els nostres productes? Botiga online

App

Botiga física

Altres

Pregunta 9 Puntúa quan negatius són per a tu els següents aspectes: No poder provar-se la roba Variabilitat dels productes disponibles Talles disponibles condicionades segons l’stock

Pregunta 12 Si et garantim que la tara no afectarà en cap cas sobre l'aspecte funcional de la roba, de l'1 al 10, ¿ﬁns a quin punt aquesta inﬂuiria en la teva decisió? Poc

10 Molt

Aspectes econòmics i màrketing

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Pregunta 13 En quin grau valores tenir un impacte social i mediambiental amb la teva compra? Poc

Pregunta 16 Per què mitjans sols rebre més sovint publicitat? Correu electrònic

Twitter

Facebook

Televisió

Youtube

Instagram

Mobiliari exterior

Altres

Opció múltiple

Molt

Pregunta 17

Pregunta 14 Quan penses en el servei, l'imagines com una cosa necessària des del punt de vista social i mediambiental?

Fins a quin punt creus que una tara pot reduir el preu d'una peça?

10%

20%

60%

Opció única

30%

70%

40%

80%

50%

90%

Opció única Pregunta 15

Comentaris lliures

Com de interessant trobes nostre servei?

Pregunta 18

Poc

10 Molt

Com podríem potenciar encara més el valor de la nostra proposta? Resposta lliure 08

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Objectius de les preguntes sobre la proposta Preguntes 6 i 7 Es tracta de recavar informació respecte altres iniciatives que comparteixen trets característics per tal d’investigar-les i/o prender-les d’exemple. Pregunta 8 Pregunta destinada a assignar un pes a diferents factors que formen part de la idea. Pregunta 9 Es busca trobar els punts dèbils de la proposta.

Pregunta 10 Conèixer la disposició dels enquestats a utilitzar el servei presentat. Pregunta 11 Aquesta pregunta està enfocada a conèixer quin seria el mitjà més adient per vendre els nostres productes, i adaptar el màrqueting a aquesta condició.

Pregunta 12 Pregunta encaminada a conèixer en quin grau el concepte fonamental de la nostra proposta afecta la decisió de l’usuari.

Preguntes 13 i 14 Qüestions realitzades amb dos objectius: a. Completar el perﬁl del nostre usuari objectiu, tractant de conèixer els seus valors. b. Tenir dades respecte els punts forts de la nostra proposta. Pregunta 15 Pregunta global, que busca recollir les impressions obtingudes amb les anteriors preguntes per tal d’obtenir un veredicte ﬁnal respecte la percepció dels enquestats sobre la proposta. Pregunta 16 Obtenció de dades sobre els mitjans usats per realitzar el màrqueting que reben les persones que formen part del públic objectiu, amb la previsió de prendre-les de guia per decidir quines plataformes seran utilitzades per promocionar la idea proposada.

Pregunta 17 Semblant a la pregunta 15, busca rebre un valor monetari per saber a quin nivell es troben les expectatives dels enquestats.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Resultats obtinguts A continuació realitzarem un anàlisi individual de les respostes obtingudes, utilitzant gràﬁques per representar-les de manera visual i poder extreure les conclusions adients amb més facilitat.

Dades demogràfiques Pregunta 1 Pel que fa a les persones enquestades, en un principi vam obtenir 114 respostes les quals hem limitat a 100 segons els perfils que més encaixaven amb el nostre perfil. Per a aquestes 100 persones, veiem com més de la meitat dels enquestats són persones d’entre 20 i 21 anys d’edat, trobant-se en segon lloc les persones que pertanyen a la franja d’entre 22 i 26 anys (20%) i en tercer lloc persones entre 15 i 19 anys (15%). El tant per cent restant es tracta de persones majors de 26 anys.

Figura 1. Gràﬁc 1. Elaboració pròpia.

Figura 2. Gràﬁc 2. Elaboració pròpia.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Dades demogràﬁques Pregunta 2

Pregunta 3

Veiem que la majoria de les persones enquestades, un 61%, corresponen a dones i la resta, a homes.

Apart d’aquests rangs, també hem obtingut que el 71,3% són estudiants, seguits d’un 25% treballadors.

Figura 3. Gràﬁc 3. Elaboració pròpia.

Aquestes dades seran usades com a base per una major deﬁnició del target.

Figura 4. Gràﬁc 4. Elaboració pròpia.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Comprensió de la proposta

Sobre la proposta

Preguntes 4 i 5

Preguntes 6 i 7

Tots excepte 1 dels enquestats conﬁrmen que l’explicació de la proposta ha estat realitzada adequadament i, que per tant, continuen l’enquesta amb coneixement de l’escenari que se’ls planteja.

A la pregunta “Coneixes algun negoci o organització similar que ja existeixi?” un 90% de les persones enquestades han dit que no. Per tant un 10% sí que en coneixen alguna. En aquest cas, els hem preguntat de què tracta per tal de saber quines són les organitzacions actuals amb una proposta similar. A continuació es comentaran les respostes obtingudes segons la seva simil·litud amb el projecte:

Figura 5. Gràﬁc 5. Elaboració pròpia.

Figura 6. Gràﬁc 6. Elaboració pròpia.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

1 - SEGONA MÀ

“Flamingo.” “No és el mateix però m'ha recordat a La Oka, d'aquí Terrassa. Venen roba de segona mà i els beneficis van a ajudes a gent amb risc d'exclusió social, per ajudar-los a integrar-se laboralment.” “ONG que venen roba de segona mà a baix cost i els beneficis van a gent sense recursos.” “Humana.” Malgrat en algun dels casos el missatge d’ajuda social és similar al nostre (Oka, Humana, algunes ONG...), aquestes proposten disten del nostre projecte en el fet que la roba que venen és de segona mà. El nostre objectiu és rebre l’stock directament des de les fàbriques i posar-lo a disposició dels usuaris sense passar per cap procés. Podem tenir-ho en compte com a possible nova línia d’investigació de cara al futur, però no com a base pel nostre projecte.

Figura 7. Logotip Humana. Font: Humana.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

2 - SÍMILS

“Too good to go.” Aquesta App és la nostra proposta portada al món de l’alimentació. Es tracta d’una aplicació mitjançant la qual els restaurants poden vendre a un preu més baix els productes que per algun motiu no poden vendre a l’establiment però que segueixen en bones condicions.

3 -TIMBERLAND

Figura 8. Logotip Too Good To Go. Font: TooGoodToGo.

"L'empresa de sabates Timberland, reutilitza materials d'un sol us (en aquest cas rodes de cotxes i les pròpies sabates que la gent retorna quan ja no fan servir més o són defectuosos) per crear noves soles de sabates. Si és el cas, el fet de crear aquest procés de logística inversa suposa un cost per a l'empresa (màrqueting i publicitat perquè els seus consumidors sàpiguen de l'existència d'aquesta pràctica i els propis costos derivats del transport i recollida d'aquests productes), però els permet estalviar en matèries primeres convencionals necessàries per crear una sola de sabata, cosa que al final els permet tenir més beneficis (l'exemple no encaixaria dins el vostre model d'empresa sense ànim de lucre, però ho veig una pràctica interessant relacionada amb vostra finalitat).” Malgrat no encaixar amb la nostra proposta, aquesta pràctica ens sembla molt interessant i seria molt positiu ambientalment que més empreses en disposició de fer-ho, l’adaptessin en la seva producció. Figura 9. Logotip TimberLand. Font: Timberland.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Sobre la proposta Pregunta 8 Per tal d’avaluar aquests resultats, primer fem un sumatori dels punts rebuts per part de cada enquestat, de manera que el factor amb menys punts serà el que en general ha estat considerat més rellevant. El factor amb menor puntuació ha estat l’impacte mediambiental, i el de major puntuació ha estat el factor sorpresa. Per tant veiem que el respecte al medi ambient és molt valorat, i que la sorpresa no és un dels principals reclams per nostre públic objectiu. L’adquisició d’un producte únic es situa molt proper a la sorpresa, i el tenir un preu menor a la peça original s’acosta molt més a l’aspecte mediambiental. Aquestes prioritats es tindran en compte per deﬁnir el target. L’aspecte que ha rebut més puntuacions indiferents (3) ha estat l’impacte social, de manera que veiem com el públic objectiu ho valora en menor mesura que tenir un impacte de caire mediambiental.

Figura 10. Gràﬁc 7. Elaboració pròpia.

Figura 11. Gràﬁc 8. Elaboració pròpia.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Sobre la proposta Pregunta 9 Avaluem aquesta pregunta d’igual manera que l’anterior, observant els punts totals rebuts. L’aspecte més negatiu serà el que hagi obtingut més puntuació. Dels tres factors puntuats, el no poder provar-se la roba és el que s’ha valorat com a més negatiu, i la variabilitat dels productes disponibles com a menys negatiu. A més, observant els factors que han rebut més números 3, veiem que la variabilitat també és el que resulta més indiferent, de manera que es comprova la coherència dels resultats. A partir d’aquestes respostes sabem quin és el punt més crític de la nostra proposta, i en allò en què el nostre màrqueting haurà de fer una major incidència per tal de convèncer el públic objectiu.

Figura 12. Gràﬁc 9. Elaboració pròpia.

Figura 13. Gràﬁc 10. Elaboració pròpia.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Sobre la proposta Pregunta 10 Comprovem com un 7% dels enquestats utilitzaria amb tota seguretat el nostre servei si estigués disponible, i englobant aquests, un 57% valora la possibilitat amb un 7 o major. D’altra banda, un 31% la valora amb menys d’un 5. Creiem que aquestes dades són una bona justiﬁcació per la posada en marxa de la nostra idea, tenint en compte que més de la meitat dels enquestats es corresponen amb una probabilitat mitja-alta d’utilitzar el servei. Cal recalcar el fet que la puntuació amb un 7 ha estat la més donada, amb un 25%.

Figura 14. Gràﬁc 11. Elaboració pròpia.

Així, les estratègies de màrqueting podrien estar dirigides a tres segments: Així, les estratègies de màrqueting podrien estar dirigides a tres segments:

5 o inferior Públic no convençut, amb diversos motius pels quals no usarien el servei.

6ó7 Públic intermig, que pot ser portat cap a una decisió o una altra.

8 o superior Públic convençut de la proposta disposat a ser-ne partícep.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Sobre la proposta Pregunta 11 Els resultats són bastant clars, per ordre de preferència: botiga física, botiga online i aplicació mòbil. Veiem com es manté la coherència amb preguntes anteriors, ja que el factor valorat més negativament ha estat el no poder provar-se la roba. No obstant, la botiga online i la física no tenen un marge tan alt, només del 5’15%.

Figura 15. Gràﬁc 12. Elaboració pròpia.

Aquestes dades es tindran en compte per la deﬁnició de la nostra modalitat d’organització.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Sobre la proposta Pregunta 12 Aquesta és una de les preguntes més clau, ja que es centra en el punt fonamental de la nostra organització, les tares de la roba. Com en el cas de la pregunta 10, també veiem tres zones diferenciades. Amb aquests percentatges veiem com la major part de les decisions recauen en la tara, com ja és d’esperar, però sorprenentment, també hi ha un gran grup que li dóna una rellevància menor a la meitat. La puntuació més donada ha estat el 7, seguit molt aprop pel 8, dada a tenir molt present en el futur.

Figura 16. Gràﬁc 13. Elaboració pròpia.

Així, les estratègies de màrqueting podrien estar dirigides a tres segments: Importància de la tara segons els nostres enquestats:

5 o inferior 43% del públic no li dóna una rellevància molt gran al pes d’una tara en la seva decisió ﬁnal.

6ó7 29% del públic intermig, que valora la tara en certa mesura.

8 o superior 28% del públic considera que la tara té una gran inﬂuència en la seva decisió.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Sobre la proposta Pregunta 13

Pregunta 14

De manera global, ens trobem amb una majoria d’un 58% que valora amb més d’un 8 tenir un impacte, i amb aquesta minoria del 14% que no ho valora gens.

Aquests resultats mantenen la coherència amb la pregunta 13, ja que un 85% considera la proposta necessària des del punt de vista d’aquest impacte.

Figura 17. Gràﬁc 14. Elaboració pròpia.

Per aquesta pregunta observem quatre i no tres trams homogenis:

5 o inferior 14% públic minoritari que valora molt poc aquest tipus d’impacte pel que fa la seva compra.

Figura 18. Gràﬁc 15. Elaboració pròpia.

6ó7 32% les dues puntuacions que sumades aporten el major percentatge, es tracta d’un públic que valora en certa mesura tenir un impacte social i mediambiental però que no li dóna gran importància.

8 27%, gairebé el mateix que el primer tram que engloba dues puntuacions, es tracta per tant de la puntuació majoritària.

9 ó 10 31% d’un públic compromès amb aquest impacte i en participar activament d’ell.

Aquestes dades reforcen la nostra posició respecte l’addició d’un impacte social i mediambiental a la nostra proposta.

Aspectes econòmics i màrketing

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta Pregunta 15 La distribució dels resultats d’aquesta pregunta és molt similar al de la pregunta 13 i, per tant, segueix els mateixos trams:

Així els resultats també són com els de la pregunta 13, considerant alentador les respostes rebudes amb un percentatge molt alt que considera interessant la idea proposada. Figura 19. Gràﬁc 16. Elaboració pròpia.

Per aquesta pregunta observem quatre i no tres trams homogenis:

5 o inferior 6% públic minoritari que valora molt poc la proposta.

6ó7 27% les dues puntuacions que sumades aporten el major percentatge, es tracta d’un públic que considera positiva la proposta però no en excés.

8 27%, gairebé el mateix que el primer tram que engloba dues puntuacions, es tracta per tant de la puntuació majoritària.

9 ó 10 39% d’un públic que considera molt interessant el servei.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA Sobre la proposta

Aspectes econòmics i màrketing

Pregunta 16

Pregunta 17

Veiem com el mitjà a través del qual el nostre públic rep publicitat és Instagram en una clara primera posició, seguit del correu electrònic i la televisió amb un percentatge semblant, i ﬁnalment per la plataforma youtube.

La majoria dels enquestats considera que les tares poden arribar a reduir el preu d’un producte ﬁns a un 50%, seguits per un 60% (votat pel 21% dels enquestats) i un 40% i un 30% votats per un 15% aproximadament dels enquestats.

Els mitjans minoritaris, amb un percentatge una cinquena part més petita són Facebook, Twitter i el mobiliari exterior.

Amb aquestes dades veiem que en general no es creu que es redueixi el preu en extrems, ni molt poc (10-20%) ni massa (70-80%). És important remarcar el fet que a la pregunta 8 el tenir un preu menor a l’original és l’aspecte que ha resultat més indiferent, però no obstant d’aquesta pregunta obtenim que els enquestats esperen, en la seva majoria, una reducció del preu a la meitat.

Figura 20. Gràﬁc 17. Elaboració pròpia.

Figura 21. Gràﬁc 18. Elaboració pròpia.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Sobre la proposta Pregunta 18 Algunes de les propostes dels nostres enquestats ens han semblat suﬁcientment signiﬁcatives com per tenir-les en compte en el nostre projecte, ja sigui implementant-les directament o prenent-les com possibles noves línies de mercat. A continuació mostrarem les respostes obtingudes i el raonament pel qual les tindrem o no en consideració: 1 - REPARACIÓ

“Fomentant no només la revenda, sinó també el redisseny d’algunes peces.” “Reparant algunes de les tares, les més senzilles com els descosits.” “Arreglant-ne les tares.” Actualment no creiem que aquestes propostes encaixin amb el nostre model de negoci, ja que el fet d’arreglar algunes de les tares és totalment oposat al nostre objectiu de “trencar amb el concepte de perfecció”. A més, això suposaria haver de crear en certa mesura un espai on realitzar aquestes reparacions, trencant amb la nostra idea de portar els productes de les fàbriques a ser ofertades als usuaris. 2 - SEGONA MÀ

“Tenint un punt de recollida per a roba de segona mà que podríeu aprofitar com stock propi.” “El que fan roba amiga i humana és vendre la roba a un preu molt baix per a que sigui també assequible per a gent que no es pot permetre comprar roba nova, podeu fer el mateix.” Com ja hem dit a la pregunta 7, considerem que el nostre objectiu no és la venda de roba de segona mà sinó la revalorització de peces considerades defectuoses. A més, com en el cas de les propostes de reparació, la recollida i posterior venda de roba de segona mà suposaria la creació d’una infraestructura que creiem que ens allunya del nostre objectiu principal. 23

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

3 - EXPLICACIÓ

“Explicar i donar alguns exemples d’amb qui col·laboreu.” “Explicant a les etiquetes el valor real de la mateixa, és a dir, especificant de manera didàctica les quantitats de recursos necessaris per produir la peça (temps, aigua, consum de CO2...).” “Potenciant molt els vostres valors de cara al públic.” Creiem que aquestes propostes són molt positives i perfectament implementables al projecte actual. Per tal de fer entendre a l’usuari en què consisteix la nostra feina i en què està col·laborant, afegir aquesta informació a l’etiqueta del producte ens sembla una manera visual i intuitiva de fer-ho. 4 - INTERNACIONALITZACIÓ

“Afegint marques, més productes...fent col·laboracions amb altres organitzacions.” “Comercialitzant marques internacionals d'alt preu en mercat.” “Fent una proposta més internacional amb marques reconegudes.” D’aquestes propostes treiem dues possibles línies de futur. Actualment ens centrem en negocis locals i de proximitat, però més endavant el nostre objectiu podria ser crèixer i fer arribar el nostre missatge al màxim de gent possible. Per aconseguir-ho, ens ajudaria treballar amb marques de renom, sempre que segueixin els nostres criteris i comparteixi els nostres valors en la seva producció. L’altre punt a destacar en aquestes reﬂexions són les possibles col·laboracions. Sobre tot en els nostres inicis, en ser força desconeguts, podria servir-nos com impuls inicial certes col·laboracions amb organitzacions conegudes per defensar els valors sobre els que fonamentem la nostra proposta.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

5 -TREBALLADORS

“Contractant gent en risc d’exclusió social.” “Contractant treballadors amb diversitat funcional.” Malgrat les dues propostes tindrien un impacte social molt positiu, creiem que intentar implicar-nos social i ambientalment intentant cobrir aspectes dispersos al llarg de tot el projecte desvia l’atenció del missatge real en el qual ens basem.

6- XARXES SOCIALS

“Fent que influencers vesteixin la vostra roba.” “Amb el boca a boca, pàgina d'instagram amb publicitat en stories” “A través de les xarxes socials, mitjançant fotos que demostrin que són bons productes dels que es venen i que no per tenir tares són més deficients.” Estem totalment d’acord en què les xarxes socials ens poden servir d’impuls per transmetre el nostre missatge i donar-nos a conèixer. Demanar com a requisit de participació en sorteigs comentar, etiquetar amics o publicar històries a xarxes socials com Instagram etiquetant la marca, resulta molt útil a l’hora d’estendre el missatge. Avui en dia, el paper que juguen les persones amb molts seguidors a les xarxes socials en parlar de certes marques és crucial ja que serveixen com a model a seguir per a milers de persones. Les xarxes socials ens poden servir com a plataforma per reﬂectir els nostres valors i la qualitat real dels nostres productes malgrat les tares.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

7 - GRANS EMPRESES

“ El màxim benefici, al tractar-se d'una empresa sense ànim de lucre, seria arribar a motivar a altres empreses de talla mundial, com ara Inditex, a implementar aquesta pràctica, cosa que crearia encara més valor entre els consumidors de la vostra empresa en incrementar el benefici social i mediambiental.” Seria molt positiu si les grans empreses arribessin a seguir el nostre model i directament no generessin els residus que suposen les peces de roba considerades no aptes pel consum directe. No obstant, pels nostres valors no treballarem amb empreses que no tinguin cert compromís mediambiental i social com pot ser Inditex. 8- PUBLICITAT

“Fent un bon màrqueting, una bona publicitat sobre els diners que s'estalviaria la gent i els beneficis cara al medi ambient” “Fent publicitat i demostrant que no es perd cap propietat principal de les peces.” Aquest tema va molt lligat a l’esmentat anteriorment sobre les xarxes socials. En una proposta com la nostra és fonamental fer una molt bona campanya de conscienciació per tal d’arribar als nostres potencials clients i visibilitzar l beneﬁci del nostre projecte. A més, com s’ha dit en aquest últim comentari, en el nostra cas és vital transmetre que en cap cas la tara afecta a nivell funcional a cap de les peces que venem, garantint-ne la qualitat.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

9 - EXCLUSIVITAT

“Aprofitar el desig de la gent de pertànyer a alguna cosa.” “Potencial l’exclusivitat del producte.” A l’anàlisi de l’enquesta s’ha vist que l’exclusivitat del producte no és un aspecte que els usuaris considerin primordial dels nostres productes. Malgrat això, en la presentació d’aquests de cara a la seva venda, sí que creiem que jugar amb aquest aspecte pot ser una eina útil per cridar l’atenció de l’usuari vers altres opcions. 10 - REDUCCIÓ DE PREU

“El que fan roba amiga i humana és vendre la roba a un preu molt baix per a que sigui també assequible per a gent que no es pot permetre comprar roba nova, podeu fer el mateix.” La reducció de preu dels nostres productes respecte el seu preu original es deu a la tara i no a facilitar les vendes. Tot i que això pugui facilitar que algunes persones puguin comprar-se productes que d’altra manera no podrien permetre’s, la nostra proposta no es basa en aquest aspecte.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Conclusions, recomanacions i noves línies d’investigació Com el 99% dels enquestats han respost que han entès correctament l’explicació inicial del projecte, podem considerar que les respostes obtingudes a partir d’aquestes s’han realitzat de manera conscient i tenint en ment el funcionament de la nostra proposta. A les preguntes sobre negocis similars, la majoria de respostes s’han centrat en botigues de segona mà i símils del nostre projecte en altres àmbits. Per això, podem considerar que actualment la gent no és conscient de l’existència de negocis amb la nostra mateixa proposta. La reducció de l’impacte mediambiental és el factor de la nostra proposta millor valorat pels enquestats i el factor sorpresa el menys valorat. Això ens ajuda a saber cap a on centrar la nostra proposta de valor de cara a plantejar elements de reclam de clients.

No hi ha consciència de l’existència de negocis semblants

Impacte mediambiental com a millor valor

Aquesta enquesta ens ha permès saber que el punt considerat més crític sobre el nostre model és el fet de no poder provar-se la roba abans de comprar-la. Aquest factor és difícilment canviable segons l’organització que tenim plantejada actualment, per això vam haver de valorar si ens val la pena mantenir-la tenint en compte que aquest aspecte no podrar canviar o plantejar un nou model que permeti a l’usuari provar-se la roba abans de decidir si la vol comprar. Hem decidit mantenir l’estructura de l’organització com ﬁns ara ja que tal i com l’hem plantejat no necessitem cap infraestructura i el fet de permetre a l’usuari veure la roba abans de comprar-la ens obligaria a crear alguna mena d’establiment. Creiem que això s’allunya de com volem plantejar el projecte i per això hem descartat aquesta proposta.

No poder provar-se la roba prèviament és un punt crític

No necessitem botiga física

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Conclusions, recomanacions i noves línies d’investigació El 79% dels enquestats han respost que, en major o menor mesura, comprarien els nostres productes si estiguessin a la seva disposició actualment. Això sumat al fet que la mitjana de les valoracions que ens han donat en aquest aspecte és de 6’63 sobre 10, podem aﬁrmar que es tracta d’una proposta viable i que encaixa amb el públic que hem escollit com a target. La botiga física ha resultat la més votada com a mètode d’adquisició dels nostres productes. No obstant, la botiga online només en dista un 5%. Com hem dit abans, hem decidit no tenir botiga física i fer arribar els productes directament a l’usuari.

El 79% comprarien els nostres productes

Mètode de compra: botiga online

L’alt percentatge de persones que voldrien la botiga online com mètode de compra, ens diu que malgrat haver plantejat no poder provar-se la roba com un inconvenient, segueix sent una via ben valorada. El fet que un 58% de les persones enquestades valorin per sobre del 8 l’impacte social i ambiental que puguin tenir les seves compres, suporta els nostres fonaments i ens conﬁrma que el nostre target realment sent interès pels aspectes sobre els quals hem basat el projecte. Instagram serà la plataforma mitjançant la qual farem major publicitat ja que és la via per la qual els usuaris reben major publicitat.

Interés per aspectes socials i ambientals

Publicitat a Instagram

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - INVESTIGACIÓ PRIMÀRIA QUANTITATIVA

Aspectes econòmics i màrketing

Conclusions, recomanacions i noves línies d’investigació Com hem comentat amb la darrera pregunta de l’enquesta, algunes de les suggerències dels usuaris es prendran com possibles línies d’investigació de cara al futur: REPARACIÓ DE TARES No amb l’objectiu de vendre les peces de robes sense les tares, sinó per poder fer que peces de roba que rebem amb tares que afectin a la seva funcionalitat es puguin arreglar. Això farà que la quantitat de roba reintroduida al mercat pugui augmentar i el residu de les fàbriques sigui encara menor. INTERNACIONALITZACIÓ Arribar a empreses internacionals i amb més renom sempre i quan mantinguin cert respecte amb factors que considerem fonamentals per tal de poder col·laborar-hi. BOTIGUES FÍSIQUES Aquestes botigues tindrien un estoc variable que dependria de la roba rebuda segons l’ubicació d’aquestes, però permetria a l’usuari provar-se la roba i veure allò que comprarà. Figura 22. Font: Pexels.

INVESTIGACIÓ DE MERCATS - DEFINICIÓ DEL TARGET

Aspectes econòmics i màrketing

Característiques sociodemogràﬁques El target objectiu de la nostra proposta són aquelles persones espanyoles, sense tenir en compte el seu sexe, d’entre 18 i 25 anys. Degut al rang d’edat triat la proposta va dirigida a individus de dues generacions diferents, la Z i els Millennials. A més, no ens dirigim a cap tribu en concret. El seu nivell cultural és mitjà-alt i tenen un poder adquisitiu mitjà. Es tracta principalment d’estudiants, sense una feina estable ni el plantejament de formar una familia en un període immediat.

Persona Joel Martín

“L'individu té la força per canviar el món" 31

DADES PERSONALS

OBJECTIUS

Edat: Residència: Educació: Companyia:

Els seus objectius principals són trobar una feina en acabar la carrera i reduir la quantitat d’animals que són abandonats cada any.

23 anys Barcelona Estudiant d’història Amb parella i vivint a casa dels pares

TECNOLOGIA

FRUSTRACIONS

Internet: Xarxes socials: Missatgeria: Videojocs: Compres online:

Les seves frustracions són no trobar un partit polític que el representi i no tenir prous diners per viatjar tant com voldria.

Extrovertit, estudiós, viatger, solidari És un noi tranquil, amb interès per l’actualitat, consciència pel medi ambient i passió per les pel·lícules, els museus d’art i els animals.

Aspectes econòmics i màrketing

Figura 23. Font: Pexels.

FASE II ANALÍTICA Anàlisi intern

Anàlisi extern

Missió

Microentorn

Visió

Stakeholders

Valors

Macroentorn / PESTEL

Cadena de valors

ANÀLISI INTERN - MISSIÓ

Som una organització orientada a reduir els residus generats i contribuir a un canvi de paradigma en el model de consum actual, gràcies a la revalorització de peces de roba i complements que, per defectes de fabricació, no es consideren aptes per a la venda al públic. Paral·lelament, fem partícips d’aquesta transformació als nostres usuaris permetent-los col·laborar en causes amb un impacte positiu en la societat, a les quals destinem part dels nostres beneﬁcis.

ANÀLISI INTERN - VISIÓ Volem arribar a ser un grup de referència contra el model de consum fast fashion i inﬂuir en la gestió de residus generats als sistemes de fabricació presents en moltes grans empreses del sector avui en dia. Amb això, aspirem a guiar un canvi signiﬁcatiu i crear una consciència global en la societat respecte a l’impacte que el consumisme té en la producció de residus.

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI INTERN - VALORS

Aspectes econòmics i màrketing

Els valors que caracteritzen el nostre equip són:

Consciència ambiental; una de les nostres principals

tasques és reduir la quantitat de residus tèxtils que actualment perjudiquen el medi ambient.

Compromís social; la major part dels nostres beneﬁcis

es reinverteixen en la societat, ajudant a causes relacionades amb el sector tèxtil.

Consum responsable; no seguim el model de negoci

de les fast-fashion i convidem als nostres usuaris a reﬂexionar sobre el consum i a unir-se al moviment slow-fashion.

Diversitat; creiem que el que és divers i variat només suma. Per això els nostres productes són diferents entre si i destinats a tothom.

Integritat i ètica; les decisions que prenem dins

l’empresa es fan segons aquests valors, procurant donar el millor tracte a tots aquells que s’hi relacionen, tant usuaris, proveïdors com treballadors, i garantir el compliment de la normativa, a tots els nivells.

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI INTERN - CADENA DE VALOR Una empresa té com a objectiu principal aportar valor als inputs que rep per tal de generar un output pel qual el client estigui disposat a pagar.

INPUT

Com a organització, l’input que nosaltres rebem són productes tèxtils amb tares convertits en residus. Tanmateix, l’output que oferim als nostres consumidors és un producte tèxtil en condicions amb un valor social i ambiental afegits. Tot i que el que rebem són residus, generant un canvi en la visió que l’usuari té d’aquest tipus de roba, eliminant la percepció negativa que es té de les tares i garantint la funcionalitat de les peces els donem de forma directa un valor econòmic. La transformació d’un residu en un bé de consum sense utilitzar nous recursos aporta a aquests productes un alt valor ambiental, ja que elimina per complet l’impacte que aquests tindrien en el planeta. Per últim, la venda d’aquests productes genera uns beneﬁcis econòmics destinats a causes socials vinculades al sector tèxtil, tenint així un impacte positiu en la societat i per tant, donant al producte ﬁnal un valor social afegit. A més, aquest valor social es veu incrementat perquè els nostres clients experimenten una sensació de satisfacció i contribució a la societat i al planeta amb l’adquisició d’aquest tipus de productes.

OUTPUT

Valor econòmic Valor ambiental Valor social

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MICROENTORN

A continuació parlem del microentorn de l’empresa, que engloba les diferents forces properes a aquesta de les quals cal tenir un bon coneixement per tal d’arribar correctament al nostre client ﬁnal.

TARGET El target ha estat ja deﬁnit anteriorment, a partir de l’enquesta realitzada.

Joel Martín

Es tracta de persones espanyoles, sense tenir en compte el seu sexe, d’entre 18 i 25 anys. El seu nivell cultural és mitjà-alt i tenen un poder adquisitiu mitjà. Principalment són estudiants, sense una feina estable ni el plantejament de formar una familia en un període immediat. Els caracteritza la seva consciència ambiental i social, i volen participar activament aportant millores en aquests àmbits. La nostra organització els permet implicar-se en les causes que defensen, a la vegada que els ofereix la possibilitat d’adquirir un producte assequible provinent d’una organització amb qui comparteixen molts dels seus valors.

“L'individu té la força per canviar el món"

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MICROENTORN

MERCAT El mercat al qual ens dirigim està condicionat pels factors considerats a continuació:

El 2% és roba tarada

Tipus de producte Ens trobem en el mercat de compravenda de productes majoritàriament tèxtils, el valor de la producció del qual per l’any 2016 a Catalunya va ser d’uns 3 milions d’euros. Del total de roba produïda, un 2% és classiﬁcada com a roba tarada.

Tipus de producte

Compravenda en línia Més especíﬁcament i per al mateix any i zona, els usuaris declaren que aproximadament la meitat, utilitzen la compra en línia (ordinador, tauleta o mòbil) diàriament o setmanal. Una altra dada important és que de les compres en línia a Espanya, en el 41% dels casos es tracta de roba.

Compravenda en línia

Target

Target Per a la franja d’edat indicada segons el target deﬁnit, ens trobem amb un mercat d’uns 3 milions i mig de possibles usuaris amb una demanda creixent d’un model de consum alternatiu al fast fashion.

El 41% de les compres online és de roba

3.500.000 possibles usuaris

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MICROENTORN

MERCAT Per a quantiﬁcar el mercat al qual ens dirigim, i tenint en compte els factors mencionats anteriorment, utilitzarem l’estratègia del TAM-SAM-SOM. Aquesta consisteix en fer una anàlisi retrospectiva del mercat, anant de la part més amplia d’aquest al nostre objectiu concret de clients als qui vendrem.

Total Addressable Market

TAM

3.500.000 JOVES

Serviceable Available Market En primer lloc, el nostre TAM són els joves espanyols entre 18 i 25 que consideren valors socials i ambientals en el moment de realitzar les seves compres. El TAM per tant són 3,5 milions de joves. A partir del TAM deﬁnit, podem plantejar el següent escenari per a deﬁnir el SAM. De l’enquesta realitzada durant la investigació primària quantitativa, un 67% dels enquestats indicava que està interessat per la nostra proposta. Per tant, el nostre SAM és de 2.345.000 clients potencials. Per últim, donat que som una e-commerce i sabent que un 10% dels espanyols entre 18 i 25 anys compren en aquest canal, podem considerar que el nostre SOM és de 234.500 possibles usuaris.

SAM

67% del TAM 2.345.000 CLIENTS POTENCIALS

Serviceable Obtainable Market

10% del SAM 234.500 POSSIBLES USUARIS

SOM

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MICROENTORN

MERCAT

PROVEÏDORS

Un cop dimensionat el mercat, hi ha altres característiques inherents a ell que ens condicionaran a l’hora de relacionar-nos-hi. Aquestes són:

Els proveïdors són tant les marques proveïdores de roba com les fàbriques de productes tèxtils i complements.

Barreres d’entrada Una de les barreres d’entrada és l’establiment dels acords necessaris per aconseguir els productes tarats, ja que en el sistema actual es classiﬁquen com a residus i són destruïts o enviats a llocs com outlets.

Entre ambdues se’ns proporciona l’estoc d’unitats tarades, que nosaltres ﬁltrem i classiﬁquem i posteriorment posem a la venda amb una total garantia de qualitat.

Una segona barrera és aconseguir una quantitat suﬁcient i constant de productes, mantenint els valors de l’organització i no establint acords amb empreses que no tenen en compte criteris socials o mediambientals. Per últim, sent una marca nova haurem de guanyar-nos la conﬁança dels nostres possibles clients, i proporcionar-los la informació necessària per demostrar que els valors defensats estan en línia amb les actuacions que realitzem. Tendències Algunes de les tendències actuals dels usuaris que estan fent variar la direcció dels mercats són el creixement de les e-commerce i la fragmentació de les marques, la personalització, la globalització, l’ús de les xarxes socials i la innovació tecnològica.

Caldrà crear acords de manera que acceptin que nosaltres els paguem un percentatge per la roba que ells rebutgen que ens permeti obtenir posteriorment un beneﬁci al vendre-la.

Marques proveïdores de roba

ANÀLISI EXTERN - MICROENTORN

Aspectes econòmics i màrketing

COMPETÈNCIA Hem dividit la competència en dos tipus per a analizar-la:

La competència directa està constituïda per aquelles empreses o organitzacions que ofereixin tant un producte com un servei semblant al nostre, i que es dirigeixen al mateix públic objectiu. Es tractaria principalment de botigues de roba i complements de segona mà, que també inverteixen els seus beneﬁcis en causes socials. Dos exemples d’aquest tipus de botigues són Humana i Roba Amiga.

Botigues de roba i complements de 2a mà

C. DIRECTA

Competència directa

Competència indirecta

Botigues d’outlet Petites botigues amb marques pròpies

C. INDIRECTA

La competència indirecta és la formada per empreses que realitzen un servei o comercialitzen productes similars, encara que estiguin enfocats a targets diferents. Dins d’aquest grup entren les botigues tipus outlet, que venen roba d’altres temporades, no venuda a les botigues oﬁcials i a vegades ﬁns i tot amb tares. No són part de la competència directa, ja que no comparteixen els valors de la nostra organització ni de la competència directa i, per tant, estan enfocades a un públic diferent. També en formarien part les petites botigues amb marques pròpies, ja que concorden en major grau amb el públic objectiu, tot i que segueixen sense tenir el component social i mediambiental que ens caracteritza.

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - STAKEHOLDERS

Els stakeholders són grups de persones dins l’empresa que tenen objectius propis, de manera que l’assoliment d’aquests està vinculada a l’actuació de l’empresa. En el cas de la nostra organització, hem identiﬁcat els següents grups d’interès:

TREBALLADORS És el personal de l'organització, encarregats de portar a terme les tasques necessàries per al funcionament del servei. L’organització és el seu mitjà de vida.

PERSONES BENEFICIADES PER LES DONACIONS Són els beneﬁciats directes per les donacions provinents dels beneﬁcis del nostre servei.

CLIENTS

GESTORS DE RESIDUS

Són els usuaris que desitgen obtenir els nostres productes, que s’alineen amb els valors de la nostra organització i que busquen donar suport a la nostra missió. Per a ells representem una alternativa de consum responsable.

Com els nostres productes són considerats residus, en revalorar-los reduïm la quantitat que ha de ser tractada per les empreses que realitzen aquestes accions.

ORGANITZACIONS AMB CAUSES

FABRICANTS DE ROBA I COMPLEMENTS

Aquestes reben les donacions destinades a causes amb un impacte positiu que tenen algun tipus de relació amb el servei que oferim.

Són els punts on recollim les peces de roba tarades. L’impacte que la nostra iniciativa té sobre les fàbriques depèn del conveni entre aquestes i la marca.

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - STAKEHOLDERS

MARQUES PROVEÏDORES

AUTORITATS LOCALS

Es tracta del punt d’origen dels productes tarats als quals nosaltres donem sortida. Ens subministren els productes a través de les seves fàbriques i per a ells suposem una font d’ingressos, a més de reduir la quantitat de residus de la qual s’han de responsabilitzar.

Donat que es tracta d’una organització sense ànim de lucre, també suposen una altra font d’ingressos. A més, en revalorar un producte també han de tenir en compte l’aspecte legal pel que fa a la gestió dels residus i la designació d’aquests. Els interessa que reduïm la quantitat de residus generats. No és negatiu sinó positiu.

MARQUES NO PROVEÏDORES Aquestes es veuen afectades en major o menor mesura per la nostra activitat, en funció de la similitud del seu model de negoci amb el nostre.

INVERSOS O SOCIS Formen part de les fonts d’ingressos de l’organització.

SOCIETAT La societat es veu implicada en la nostra iniciativa en rebre l’impacte mediambiental i social positiu, a més de tenir l’oportunitat de formar-ne part activament. Tanmateix, som detonants d’un canvi de mentalitat pel que fa al model de consum actual, tenint conseqüències per a tota la societat.

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - STAKEHOLDERS

Treballadors

Clients Organitzacions amb causes Autoritats STAKEGestors de resi d us locals HOLDERS Persones beneficiades Inversors o per les donacions socis Marques no Fabri c ants de roba proveïdores Marques i complements proveïdores Societat

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - STAKEHOLDERS

Per tal d’evitar conflictes entre l’organització i els grups d’interès cal identificar la influència de cadascun d’ells, així com l’interès de l’empresa per tenir-hi una bona relació. La següent matriu és la representació gràfica de la priorització entre els diferents grups d’interès.

Baixa inﬂuència, baix interès

Societat

S’han de tenir en compte, i se’ls informa de manera general, però no se’ls dóna un pes important.

Marques proveïdores

Baixa inﬂuència, alt interès

Clients

Autoritats locals

Fabricants de roba i complements

Se’ls manté informats i se’ls consulta en certes àrees, ja que estan disposats a ser d’utilitat.

Inversors o socis

Alta inﬂuència, baix interès

Inﬂuència

Marques no proveïdores Gestors de residus Marques no proveïdores

Interès

Treballadors

Es realitza un esforç per mantenir aquest grup informat i se’ls realitza consultes de pes.

Organitzacions amb causes

Alta inﬂuència, alt interès

Persones beneﬁciades per les donacions

El més important, en el qual es dediquen més esforços, se’ls consulta regularment i es tenen molt en compte les seves valoracions. 44

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing

L'anàlisi PESTEL analitza el teu entorn macroeconòmic i t'ajuda a identiﬁcar els factors de l'entorn general que afectaran les empreses. Aquesta anàlisi es realitza abans de dur a terme el FODA.

P E S T E L 45

Polític Explicar la situació política espanyola actual i com ens afecta en el nostre negoci.

Econòmic Cal analitzar les dades macroeconòmiques, l'evolució del PIB, les taxes d'interès, la inﬂació, la taxa de desocupació, el nivell de renda, els tipus de canvi, l'accés als recursos, el nivell de desenvolupament i els cicles econòmics.

Socio -cultural Els factors a tenir en compte són l'evolució demogràﬁca, la mobilitat social i canvis en l'estil de vida, el nivell educatiu i altres patrons culturals, la religió, les creences, els rols de gènere, els gustos, les modes i els hàbits de consum de la societat.

Tecnològic Cal conèixer la inversió pública en recerca i la promoció del desenvolupament tecnològic, la penetració de la tecnologia, el grau d'obsolescència, el nivell de cobertura, la bretxa digital, els fons destinats a I+D, així com les tendències en l'ús de les noves tecnologies.

Ecològic Els principals factors a analitzar són la consciència sobre la conservació del medi ambient, la legislació mediambiental, el canvi climàtic i variacions de les temperatures, els riscos naturals, els nivells de reciclatge, la regulació energètica i els possibles canvis normatius en aquesta àrea.

Legislatiu Tota la legislació que tingui relació directa amb el projecte, informació sobre llicències, legislació laboral, propietat intel·lectual, lleis sanitàries i els sectors regulats, etc.

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing POLÍTIC

P E S T E L

Des de la restauració democràtica al 1977, Espanya ha tingut set presidents: UCD: Adolfo Suàrez i Leopoldo Calvo Sotelo PSOE: Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez PP: José María Aznar i Mariano Rajoy A les eleccions generals del 20 de novembre de 2011, el PP va obtenir majoria absoluta i Mariano Rajoy va esdevenir president del govern. La reforma laboral i la política de retallades en polítiques socials van provocar un descontentament i mobilitzacions de protesta.

Els casos de corrupció, sobre tot al PP, l’elevat nivell d’atur i el creixement del moviment independentista a Catalunya, van ser també centre d’aquesta desena legislatura. A més, al juny de 2014 va abdicar el rei Juan Carlos i va accedir a la prefectura de l’Estat el seu ﬁll, Felip VI. Tot això sumat a la crisi del sistema ﬁnancer, que va obligar al govern a sol·licitar l’any 2012 una ajuda de 100.000 milions d’euros a la Unió Europea per a sanejar la banca, van provocar una moció de censura contra el govern de Rajoy. D’aquesta manera, esdevenia president el líder del PSOE, Pedro Sánchez.

L'ajustament va afectar a quasi tots els sectors, incloent els més emblemàtics: la sanitat i l’educació.

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing POLÍTIC

P E S T E L 47

Ens trobem en un moment de canvi a la política espanyola degut a les eleccions del 28 d’abril de 2019.

Segons el partit polític que governi en el moment de presentar la nostra proposta, podrem trobar un indicador de la predisposició de la població i l’interès que pot tenir en un servei com el que nosaltres oferim.

En aquests moments, el bipartidisme que ha imperat els darrers trenta anys es veu qüestionat per la irrupció de Ciutadans i Podemos.

Ara mateix, com ens trobem en una etapa de govern d’esquerres, podem considerar que la població està més predisposada a acceptar i participar en la nostra proposta degut als valors que representa aquesta tendència política.

Cal esmentar l’actual creixement dins l’àmbit polític de Vox, partit polític que ha portat certa polèmica degut a les seves posicions vers aspectes socials. Malgrat no haver obtingut els resultats esperats en aquestes darreres eleccions, cal dir que 24 escons son prou considerables com per considerar Vox una potència clau en la formació de govern actualment.

Predisposició de la població a acceptar i participar en la nostra proposta gràcies als valors que representa un govern d’esquerres.

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

ECONÒMIC

P E S T E L

1. Dades macroeconòmiques

2. Evolució del PIB

La xifra de negocis del sector comerç aconsegueix en 2015 els 682.058 milions d'euros, un 3,9% més que l'any anterior. Destaca la facturació de les empreses de venda i reparació de vehicles de motor i motocicletes, que s'incrementa un 14,9%.

El valor del Producte Interior Brut (PIB) d'Espanya registra un creixement en volum del 3,1% en 2017 respecte a l'any anterior.

Les comunitats amb més població (Andalusia, Catalunya i Comunitat de Madrid) concentren el 56,5% de la xifra de negocis de tot el sector. Els majors increments en 2015 es registren a Canàries (9,0%), Galícia (8,9%) i Comunitat Foral de Navarra (8,1%).

L'economia espanyola creix així per quart any consecutiu. A preus corrents, el PIB de 2017 s'estima en 1.163.662 milions d'euros, un 4,0% més que el de 2016. Per part seva, el PIB per càpita és de 24.999 euros, un 3,8% més que en 2016.

Més del 95% de les empreses de tot el sector té menys de 10 ocupats. Representen el 42,4% de l'ocupació però menys de la tercera part de la xifra de negocis.

Despesa mitjana per llar en 2016, destinat a “Vestit i calçat” 1.451 euros a l'any, amb una variació interanual del 4,0%

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing ECONÒMIC

P E S T E L 49

3. Nivell de renda Puja la renda mitjana per llar i per persona: en 2015 les llars espanyoles tenen uns ingressos mitjans anuals de 26.730 euros, amb un augment del 2,4% respecte a l'any anterior, segons dades de l'Enquesta de Condicions de Vida 2016, la referència de la qual per a ingressos és l'any anterior.

26.730 € Renda mitja per llar

L'Enquesta d'Estructura Salarial reﬂecteix que a Espanya, durant 2015, el salari més freqüent és 16.498,5 euros/any, el mitjà, 19.466,5 euros/any i el mig, 23.106,3 euros/any.

28.200 € Despesa mitjana per llar

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing ECONÒMIC

P E S T E L

4. Sector de la moda retail: insostenible Els problemes del sector que enfronta una transformació desaﬁadora són inqüestionables i afecten des de la botiga més petita a les grans signatures com Inditex o El Corte Inglés. La principal amenaça que se cern sobre la indústria tèxtil és la guerra de preus. És insostenible vendre amb promocions. Aquest moviment s'ha produït en plena expansió del comerç online, que ha reforçat, en alguns casos, la tendència de les botigues físiques a recórrer al descompte per a atreure el client. En canvi, les botigues multimarca, que a inicis de segle suposaven ﬁns a un 40% del mercat, generen avui un 19% dels ingressos del sector. Aquest format s'ha vist més copejat per la competència online i s'ha de buscar la manera d'aportar un valor afegit al seu servei.

La forta competitivitat de les campanyes promocionals i els descomptes i rebaixes han fet que el model de negoci del sector de la moda retail sigui cada cop més insostenible.

És insostenible vendre amb promocions.

El sector ha d'afrontar els seus problemes amb mesures radicals i, entre elles, inclou la necessitat de reajustar les seves campanyes de promocions a les condicions de la demanda, perquè “si intento vendre un abric al setembre, que encara fa calor, hauré de recórrer a les rebaixes o ningú m'ho comprarà.” 50

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing ECONÒMIC

P E S T E L 51

5. Facturació anual del sector tèxtil La indústria de productes tèxtils a Espanya va ingressar en 2017 menys del que facturava en 1998. El sector tèxtil alerta contra la guerra de preus després de 2 dècades d'estancament. Aquest any, el comerç tèxtil espanyol va registrar unes vendes de 18.342 milions d'euros. I avui, vint anys després d'allò, la facturació del sector es manté estancat en nivells similars: en 2017, la despesa en roba a Espanya es va situar en els 18.042 milions. Només l'any passat, les vendes de tèxtil es van incrementar un escàs 0,47%. Cada espanyol es gasta de mitjana un 453,46 euros en productes tèxtils, és a dir, destina el 7% de les seves despeses a la compra de vestit i calçat. En 2006, cada família invertia gairebé 1.900 euros en productes tèxtils i en 2017 poc més de 1.250. Les diferents botigues han acostumat al client a vendre-li els productes amb descomptes. Hi ha una guerra de preus brutal i això no és sostenible.

En 2018 es va vendre un 2,2% menys que l'any anterior. Aquestes són les xifres que maneja a tancament d'any la patronal del tèxtil, Acotex, que assenyala que, més enllà de la caiguda de les vendes, "el greu" es troba que en els marges han empitjorat, alguna cosa que atribueix a les campanyes "tremendament agressives" de descompte al llarg de tot l'any.

La tendència a la baixa del sector tèxtil fa que cada any es redueixin els marges de venda i sigui difícil obtenir més beneﬁcis.

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

SOCIO-CULTURAL

P E S T E L

1. Distribució de la població La societat espanyola està caracteritzada pels següents trets demogràﬁcs. La població total al 2017 era de 46,5 milions d’habitants, presentant un creixement respecte l’any anterior. La distribució segons el sexe és bastant similar, tot i que la població femenina és lleugerament superior a la masculina, ja que representa un 50,97% de la població total.

Figura 24. Font: INE. España en cifras 2018.

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing SOCIO-CULTURAL

P E S T E L 53

2. Natalitat i envelliment El nombre de fills mitjà de les dones espanyoles es situa en 1,34, pràcticament el menor dins els països de la Unió Europea. L’edat mitjà per a tenir fills és de 32 anys. La baixa natalitat i l’elevada edat per a tenir fills, en comparació amb les dècades anteriors té causes diverses. D’una banda, l’atur juvenil, les dificultats per trobar una feina estable i accedir a la vivenda dificulten la formació de la familia. D’altra banda l’augment del cost d’oportunitat de tenir un fill també ha incidit en la taxa de natalitat. Això és degut a la incorporació de més dones al mercat laboral, el major nivell de formació requerit per als fills i l’establiment de l’estat de benestar i les pautes de consum.

Com a conseqüència de les dades comentades anteriorment, una disminució en la natalitat juntament amb un increment de l’esperança de vida, fan que la població espanyola cada cop sigui més vella, com també pot observar-se en la piràmide de població. La previsió és que aquesta tendència es mantingui, augmentant cada cop més l’edat de la població al mateix temps que disminueix la població total del país. Tenint en compte que la següent generació en jubilar-se és la del “Baby Boom” dels anys 60, aquesta situació demogràﬁca pot causar un shock econòmic sense precedents al país.

L’esperança de vida mitjana és de 83 anys, 80,3 pels homes i 85,5 per a les dones.

Això fa que no tinguem tant públic objectiu, ja que ens dirigim a la gent jove

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

SOCIO-CULTURAL

P E S T E L

3. Immigració

4. Educació

El 2016 va ser el primer any des del 2010 en que el saldo migratori va tornar a ser positiu. La població estrangera representa un 9,5% del total de la població espanyola i la major part prové de la resta de la Unió Europea i de Sud Amèrica.

La taxa d’educació espanyola, entre els 3 i els 16 anys és pràcticament del 100%. A més, al llarg dels últims 10 anys ha caigut en un 21% l’abandonament escolar, quedant per sota del 15% en la majoria de comunitats.

En els últims anys s’ha observat la sensibilitat a les condicions econòmiques dels ﬂuxos migratoris, fet que implica que la població estrangera arriba a Espanya buscant millors condicions econòmiques.

Malgrat la disminució de població entre 18 i 24 anys, el percentatge de joves matriculats en aquesta franja d’edat s’ha incrementat en un 4,8%, destacant un increment en matriculació de màster.

Internament, les comunitats del nord estan perdent població, mentre que les illes Balears i Canàries, i Ceuta i Melilla són les zones que han experimentat un increment de població major.

Finalment, el 47,7% de la població entre 18 i 64 anys van realitzar alguna activitat formativa, formal o no formal, durant l’any 2016.

Això ens beneﬁcia, ja que la gent teòricament té més educació i més consciència 54

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing SOCIO-CULTURAL

P E S T E L 55

5. Cultura

6. Distribució d’ingressos i consum

Les activitats culturals més extenses entre la població espanyola són escoltar música, llegir i anar al cinema, amb un 87,2%, el 62,2% i el 54% respectivament. Altres activitats com espectacles i concerts en directe o les visites a monuments i museus tenen una taxa de participació menor.

Els ingressos anuals mitjans per habitant el 2015 van ser de 26.730€, amb un increment del 2,4% des de l’any anterior.

Les ciutats que destaquen per la seva qualitat i innovació en l’oferta cultura són Madrid, Barcelona i Bilbao. Al 2018, els camps culturals amb major creació i repercussió internacional són la gastronomia, seguida del disseny, la literatura i la moda. Pel que fa a les activitats artístiques, destaquen com a activitats majorment realitzades aquelles relacionades amb les arts plàstiques com la fotograﬁa i el vídeo o pintar i dibuixar. Pràcticament el total de la població, un 95,7% l’any 2015, mirava la televisió, independentment de les seves característiques demogràﬁques. Malgrat això, actualment hi ha una tendència a l’alça de la televisió en streaming, especialment entre la població més jove, que està desplaçant al model de televisió convencional.

El 2017 la taxa d’atur de la població espanyola de més de 16 anys disminueix un 12,6%. Hi ha un major nombre de dones que d’homes a l’atur i gairebé el 54% de les persones a l’atur té com a formació la 1a etapa de l’educació secundaria. Prenent grans grups de consum, s’incrementa la despesa en comunicacions en un 11,4%, en mobiliari per a la llar en un 10,1% i en roba i calçat en un 4%. Per contra, es redueix la despesa en educació, en un 2,5% i en sanitat, en un 0,5%.

S’ha incrementat en un 4% la despesa en roba i calçat

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

SOCIO-CULTURAL

P E S T E L

7. Qualitat de vida

9. Digitalització

En l’actualitat, un 72,4% de la població major de 16 anys considera que el seu estat de salut és bo o molt bo. Igualment, Espanya ha estat classiﬁcada com el país més sa del món del 2019 segons el Bloomberg Healthiest Country Index, amb una puntuació de 92,8 sobre 100, pujant posicions respecte l’any anterior.

El 78,4% de les llars tenen, com a mínim, un individu de 16 a 74 anys que disposa d’ordinador, mentre que el 83,4% de llars tenen accés a Internet. A més, pràcticament el 69% de la població entre 16 i 74 anys són usuaris intensius d’Internet ja que s'utilitzen diariament i el 40% han realitzat compres online en els últims 3 mesos.

Tanmateix, segons el estudi Arope 2018, un 21,6% de la població espanyola està en risc de pobresa, tot i que aquesta s’ha reduït en 300.000 persones respecte l’any anterior.

Pel que fa a l’ús de les xarxes socials, aquestes també són una tendència a l’alça. Un 58% de les persones que utilitzen internet estan presents en les xarxes socials, especialment Whatsapp, Youtube i Facebook tot i que l’ús d’Instagram s’ha incrementat signiﬁcativament en els darrers anys. Un 54% dels usuaris de les xarxes socials les utilitzen durant més de 30 minuts al dia, per a fer un seguiment dels mitjans de comunicació, d’empreses o marques o de gent coneguda.

8. Llars El tipus de llar més freqüents al país tenen les estructures següents: en primer lloc es situa l’estructura de parella i fills, seguida de la de parella sense fills, i finalment la de persona sola major de 65 anys. Tanmateix, actualment s’està produint un increment de les microvivendes, és a dir, aquelles constituïdes per una sola persona. Aquest fet és una tendència a l’alça que tindrà una repercussió en la forma de consum de béns i serveis, així com en el mercat de la vivenda.

Gran connexió de la població espanyola, ens beneﬁcia ja que som un comerç online, el nostre target utilitza diàriament Internet 56

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing SOCIO-CULTURAL

P E S T E L 57

10. Tendències a l’any 2019 Com a tendències socials a l’alça en els darrers anys, afectant especialment a les noves generacions tant a Espanya com a nivell internacional, es troben: 1

Transformació en la difusió dels continguts multimèdia

Major mobilització en relació a temes com el medi ambient, el feminisme o la diversitat social

La recuperació de les botigues físiques, ja que els usuaris encara aprecien veure i tocar els productes abans d’adquirir-los

Adult play, és a dir, experiències anti-estrès basades en jocs infantils que agraden als adults

Expectativa d’una experiència del consumidor millorada

Ús d’elements de intel.ligència artiﬁcial, controlades vía veu

Marques “Change Makers”, és a dir, aquelles marques que com a actors socials són capaces de impulsar un canvi real seran valorades pels consumidors

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

TECNOLÒGIC

P E S T E L

1. Inversió pública en recerca i la promoció del desenvolupament tecnològic La despesa en innovació tecnològica s'incrementa un 1,3% en 2016 situant-se en 13.857 milions d'euros. El 28,9% de les empreses espanyoles de 10 o més assalariats són innovadores en el període 2014-2016. Comunitat de Madrid té la major despesa en innovació tecnològica (37,0% del total), seguida de Catalunya (24,3%) i País Basc (9,9%).

2. Penetració de la tecnologia Prop de 24 milions de persones (gairebé el 69% de la població de 16 a 74 anys) són usuaris intensius d'Internet, perquè ho usen diàriament. I el 40% dels espanyols, entre 16 i 74 anys, han comprat per Internet en els últims 3 mesos (Dades de 2017). Són més de 13 milions d'habitatges familiars les que tenen accés a Internet per banda ampla. Alguns equipaments TIC en els habitatges familiars estan en reculada, com el telèfon ﬁx, que disminueix gairebé en un punt. Uns altres arrenquen amb forta implantació, com la tauleta, present en el 52,4% de les llars.

Figura 25. Font: INE. España en cifras 2018.

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing TECNOLÒGIC

P E S T E L 59

3. Els fons destinats a I+D Les dades de l'Estadística sobre Activitats en I+D xifren en 13.260 milions d'euros la despesa interna en recerca i desenvolupament en 2016. Més de la meitat (54,0%) és executat dins del sector empreses i institucions sense ﬁnalitats de lucre. En termes relatius, aquesta despesa representa el 1,19% del Producte Interior Brut.

4. Tendències en l'ús de les noves tecnologies El 98,7% de les empreses de 10 o més empleats disposa de connexió a Internet en el primer trimestre de 2017. I vuit de cada deu d'elles amb connexió a Internet disposa de lloc/pàgina web, percentatge que puja al 95,7% en les de 250 o més empleats. Més de la meitat dels empleats en les empreses analitzades utilitzen ordinadors connectats a Internet (51,9).

La despesa en I+D de les empreses augmenta un 3%.

Entre les empreses de 10 o més empleats, el 31,4% compra mitjançant comerç electrònic i el 20,4%, en ven. Entre les de menys de 10 empleats, un 15,7% compra mitjançant aquest sistema i un 4,5% en ven.

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

TECNOLÒGIC

P E S T E L

5. Innovació tecnològica en la cadena de subministrament: automatització, IoT, anàlisi de dades predictives, …

6. Els diferents canals per realitzar les vendes

Respecte a la caiguda del sector tèxtil aquest últim any 2018, es proposa com a repte la digitalització dels negocis per a l'obtenció de la informació necessària per a la transformació dels processos i presa de decisions centrada en el client.

Un dels grans desafiaments d'empreses i emprenedors és trobar el canal de venda ideal per als seus productes o serveis. L'elecció d'un canal eficient té una influència total en l'èxit de la venda, ja que és el mitjà pel qual el client es relacionarà amb el teu negoci.

En això últim, el Govern de Sánchez té decidit prendre mesures. No en va, ha creat l'Observatori de Comerç 4.0, amb l'objectiu d'impulsar la seva adaptació a les noves tecnologies.

Digitalització dels negocis.

Els canals de venda són els mitjans pels quals productes i serveis són presentats als consumidors, és a dir, el lloc, els mitjans o la plataforma que permet que el client tingui contacte amb el negoci que ofereixes.

01 02 03 04 05 06

Marketplace Ecommerce Programes d’aﬁliats Google Adwords Google Shopping Facebook e Instagram

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing TECNOLÒGIC

P E S T E L 61

7. Una proposta potent: el canal “online” El tèxtil renega de la guerra de promocions i s'agarra al creixement 'online'. Lluny de reservar el comerç electrònic a les grans cadenes, la patronal del tèxtil empeny a mitjans i petits a entrar en aquest canal. El president de Acotex, la patronal del tèxtil, Eduardo Zamácola, parla d'aquest canal com "una altra botiga més", necessària perquè el sector recuperi les xifres de vendes precrisis.

Canal 'online' com a aposta ﬁxa: "Ha canviat la forma de consumir, de comprar”.

En aquest moment, gegants del tèxtil com Inditex, estan traient múscul per a demostrar el seu paper en el canal online. No obstant això, no tots els comerciants tenen la mateixa capacitat a l'hora d'enfrontar-se a les despeses que implica. "Encara que als petits cada inversió li costa més, l'aposta de tots està anant per aquest format a curt i mitjà termini". "Són dues botigues, no dos canals separats. No es pot veure l'online com a competència de les nostres botigues, pot incrementar les vendes de les dues si es conjuguen bé", assegura el president de la patronal del tèxtil.

Segons els càlculs de Acotex, aquest canal suposa de mitjana prop d'un 7% de la facturació de tot el tèxtil.

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing ECOLÒGIC

P E S T E L

1. Incendis forestals

2. Emissions atmosfèriques

Més 150.000 hectàrees van ser afectades per incendis forestals al 2017, la xifra més elevada dels últims 10 anys.

Segons la Cuenta de Emisiones a la atmósfera (CEA), es van emetre a Espanya 338,6 milions de tones de gasos d’efecte hivernacle a l’atmósfera al 2015, un 3,5% més que en 2014.

Hi va haver 56 grans incendis i prop de 14.000 sinistres, entre incendis i conats (menors d’1 ha), segons dades provisionals del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Quasi tres quartes parts de la superfície forestal afectada s’ubica al noroest peninsular (73,8%), un 14,4 en comunitats interior i un 10,7% a zones properes a la costa mediterrània.

Figura 26. Font: INE. España en cifras 2018.

El 78,9% d’aquestes emissions provenen dels sectors d’activitat econòmica. La resta d’emissions van provenir de llars, de les quals un 71,3% es van generar per l’ús de transport propi. Les llars han reduït les seves emissions un 5,8% respecte el 2008.

Figura 27. Font: INE. España en cifras 2018.

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing ECOLÒGIC

P E S T E L 63

3. Canvi climàtic El 2017 va ser un any extremadament càlid i molt sec. La temperatura mitjana anual que es va registrar és la més alta de la sèrie històrica, superant els valors anteriors més elevats, que es van donar al 2011, 2014 i 2015. En quant a precipitacions, es considera el segon any més sec de la sèrie històrica, que va iniciar el seu enregistrament el 1965.

4. La construcció és reactiva i amb ella, els residus Les empreses de recollida de residus urbans van recollir 21.6 milions de tones al 2015. En termes per càpita són 466.4 quilograms de residus per persona i any, un 1.6% més que l’any anterior. Per altra banda, les empreses de tractament ﬁnal de residus tant urbans com no urbans, van gestionar 47.5 milions de tones de residus durant aquell mateix any, un 4.6% més que al 2014. Al 2015, la construcció va generar 36 milions de tones de residus front els 21 milions del 2013, pujada que simbolitza el creixement de l’activitat en el sector.

Figura 28. Font: INE. España en cifras 2018.

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing ECOLÒGIC

P E S T E L

5. Problemàtica espanyola Actualment, la major part de l’energia consumida a Espanya prové d’altres mitjans com el petroli que s’importen de l’estranger. Si s’invertís en energies renovables, Espanya podria ser una gran potència en aquest sector. No només podria utilitzar-se per a obtenir la major part d’energia consumida al país, sinó que podria esdevenir una de les principals exportadores d’energies del Mediterrani. Sembla que el més lògic seria que això es dués a terme ja que tothom sortiria guanyant i seria altament beneﬁciós pel medi ambient. No obstant, a principis dels 2000, es van dur a terme inversions milionàries en el sector petrolíﬁer, tant en sistemes d’extracció, com en transport i tractament d’aquesta energia.

Les empreses que van assumir aquests costos no estan disposades a perdre els beneficis que poden obtenir després del sacrifici que els va suposar aquesta gran inversió, i és per això que no prospera la idea de crear un sistema d’energies renovables i aprofitar els recursos que ens proporciona la localització i les possibilitats del nostre país. Les grans empreses són qui té el poder de canvi en aquest sentit, i veient les conseqüències que les decisions preses per augmentar beneficis estan tenint, és el moment en què aquests monstres de l’energia haurien de replantejar-se deixar de banda aquesta lluita pel poder i plantejar solucions efectives que respectin el medi ambient i donin solució als problemes reals actuals.

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing ECOLÒGIC

P E S T E L 65

6. Relació amb el sector tèxtil Aquestes dades són indicadores de la problemàtica a nivell mundial que suposa l’escalfament global i el canvi climàtic. Aquests provoquen que la variació del clima sigui menys predictible amb certesa que fa uns anys i, en conseqüència, no pugui determinar-se amb la mateixa seguretat la duració de les temporades i el canvi entre una i l’altra. Aquests canvis suposen una problemàtica directa en la venta de peces de roba, ja que en no poder predir amb seguretat com serà el clima la propera temporada, en ocasions s’acumula l’estoc en haver canvis bruscos de temperatura impropis de la temporada en què es venen. Exemples d’aquests casos són Acotex, amb una caiguda al mes de maig de 2017 d’un 4’4%, i H&M, que va augmentar les seves existències un 7% el primer trimestre de l’any 2017 degut a la baixada en les seves vendes durant aquest període.

Escalfament global i canvi climàtic

Predicció amb menys certesa per la variació del clima

Problemàtica directa en la venda de roba

Canvis bruscos de temperatura: acumulació d’estoc

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

LEGISLATIU

P E S T E L

1. Productes tèxtils Complir normativa de l’etiquetatge, indicant les dades del responsable, el lloc de fabricació, la conservació, composició i tallatje, entre d’altres.

Certiﬁcar la seguretat de les peces (química i física).

Garantir un cert nivell de qualitat dels producte venuts, tenint en compte que són peces classiﬁcades com a tarades.

Norma UNE-EN: 13402-3:2018: Designació de talles per a peces de roba. https://www.une.org/encuentra-tu-norma/busca-tu-norma/norma?c=N0060279 Norma UNE-EN ISO 3758:2012: Etiquetatge de conservació. https://www.une.org/encuentra-tu-norma/busca-tu-norma/norma/?Tipo=N&c=N0049892 Reial Decret BOE-A-1987-16727: Etiquetatge de composició dels productes tèxtils. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1987-16727 DIRECTIVA 2001/95 EC: Seguretat general de productes de consum Resolució BOE-A-2016-8748: Conveni col·lectiu de recuperació i reciclatge de residus i matèries primeres secundàries. https://www.boe.es/eli/es/res/2016/09/13/(1) Norma UNE-EN ISO 105-C06:2010: Assaig de solidesa del color. https://www.une.org/encuentra-tu-norma/busca-tu-norma/norma?c=N0045649 Norma UNE-EN ISO 13937-2:2001: Propietats dels teixits de cara a l’esquinçament. https://www.une.org/encuentra-tu-norma/busca-tu-norma/norma?c=N0024365

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing LEGISLATIU

P E S T E L 67

2. Treballadors Compliment de les condicions laborals generals i de l’àmbit de la indústria tèxtil en particular.

Ressolució BOE-A-2017-2842: Salari per la industria textil i de la confecció. https://www.boe.es/eli/es/res/2017/02/20/(12) Reial Decret BOE-A-2015-11430: Llei d’Estatut dels treballadors. https://www.boe.es/eli/es/rdlg/2015/10/23/2/con Reial Decret-llei BOE-A-1977-6061: Relacions de feina. https://www.boe.es/eli/es/rdl/1977/03/04/17/con Reial Decret BOE-A-2018-17773: Salari mínim interprofessional. https://www.boe.es/eli/es/rd/2018/12/21/1462

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing LEGISLATIU

P E S T E L

3. E-commerce Complir les normes generals per a qualsevol negoci en la que es ven un cert producte.

Sistemes de pagaments online amb la seguretat adequada.

Adaptació a les lleis dels comerços online i l’informació d’obligada comunicació als usuaris web, com l’ús de cookies i/o el recull d’informació personal.

Llei BOE-A-1996-1072: Ordenació del comerç minorista. https://www.boe.es/eli/es/l/1996/01/15/7/con Reial Decret BOE-A-2018-16036: Serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria ﬁnançera. https://www.boe.es/eli/es/rdl/2018/11/23/19 Reial Decret BOE-A-2002-13758: Serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic. https://www.boe.es/eli/es/l/2002/07/11/34/con Llei BOE-A-1992-28740: Impost sobre valor afegit. https://www.boe.es/eli/es/l/1992/12/28/37/con

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

Aspectes econòmics i màrketing LEGISLATIU

P E S T E L 69

4. Caràcter social Possibles subvencions a rebre i condicions establertes per a entitats amb ﬁnalitats socials.

Sistemes d’establiment d’una associació sense ànim de lucre i compatibilitat amb l’activitat empresarial.

Conseqüències ﬁscals de les donacions.

Llei BOE-A-2015-10922: Tercer sector d’acció social. https://www.boe.es/eli/es/l/2015/10/09/43/con Reial Decret BOE-AA-2011-18458: Normes d’adaptació del Pla General de comptabilitat a les entitats sense finalitats lucratives i model de pla d’actuació de les entitats sense finalitat lucrativa. https://www.boe.es/eli/es/rd/2011/10/24/1491/con Llei BOE-A-2002-25039: Règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge. https://www.boe.es/eli/es/l/2002/12/23/49/con Llei BOE-A-1987-28141: Impost sobre successions i donacions. https://www.boe.es/eli/es/l/1987/12/18/29/con

Aspectes econòmics i màrketing

ANÀLISI EXTERN - MACROENTORN / PESTEL

LEGISLATIU

P E S T E L

5. Protecció dels consumidors Respecte dels drets dels usuaris / clients, tant pel que fa a la transmissió d’informació com a la protecció de les seves dades entre d’altres.

En particular, informar els usuaris dels drets i obligacions en l’adquisició d’un producte, com podrien ser els terminis de lliurament o els drets de renúncia.

Reial Decret BOE-A-2007-20555: Defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries. https://www.boe.es/eli/es/rdlg/2007/11/16/1/con Llei orgànica BOE-A-1999-23750: Protecció de dades de caràcter personal. https://www.boe.es/eli/es/lo/1999/12/13/15/con Llei orgànica BOE-A-2018-16673: Protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. https://www.boe.es/eli/es/lo/2018/12/05/3

FASE III ESTRATÈGICA FODA Objectius Deﬁnició d’estratègies Matriu Ansoﬀ Matriu de posicionament Diferenciació i lideratge de costos

Aspectes econòmics i màrketing

FODA

Una vegada realitzada la fase d’investigació de mercats i la fase analítica, podem realizar el nostre FODA en base al conjunt de dades extretes de les anteriors etapes del pla de màrqueting. El DAFO o FODA és una eina que permet a l'empresari analitzar la realitat de la seva empresa, marca o producte per a poder prendre decisions de futur. Pot ser un bon començament quan es planteja un nou projecte empresarial, ja que ajuda a establir les estratègies perquè aquest sigui viable.

Fortaleses

Debilitats

Oportunitats

Amenaces

Aspectes econòmics i màrketing

FODA

Aspectes positius Impacte positiu sobre el medi ambient

Origen extern

Canal de venda online que implica una reducció dels costos

Origen intern

Preu reduït respecte el producte original

Creixent tendència a la preocupació pel medi ambient, especialment entre els joves

Residu zero Satisfacció moral del client (aportació doble)

Aspectes negatius Els productes venuts estan tarats* No tenir punt de venta físic (no emprovar-se ni veure la roba…) Limitació d’estoc (talles, quantitat) Desconeixença del sistema proposat Falta d’informació sobre les peces de roba tarades Dependència dels proveïdors Acumulació d’estoc degut a canvis de clima fora de temporada habitual Tendència a la baixa de la facturació anual del sector tèxtil

Creixent tendència a la compra online i l’ús de les tecnologies TIC

Competència cada cop més involucrada en la sostenibilitat

Públic objectiu molt actiu a les xarxes socials

Buit legal respecte a la gestió de residus en la producció tèxtil Competitivitat de preus a campanyes promocionals i rebaixes

* Debilitat relativa: venem molt més que un producte amb tara.

OBJECTIUS

Aspectes econòmics i màrketing

Com a empresa, hem classiﬁcat els nostres objectius en aquells plantejats a curt termini, és a dir entre el primer i el tercer any, i aquells plantejats a llarg termini, és a dir més enllà del tercer any.

A curt termini

ESCENARI

Per a plantejar els objectius a curt termini hem suposat el següent escenari per al primer any com a empresa: Cada any es produeixen a Espanya 15 milions de peces tarades i estimem que aproximadament el 20% d’aquestes es fabriquen complint el nostre codi ètic. Per tant, podríem arribar a disposar d’un estoc de 3 milions de peces anuals. Considerem que paguem al proveïdor un 20% del preu d’etiqueta i que venem els nostres productes a un preu que varia entre un 50 i un 70% respecte al preu d’etiqueta inicial. D’aquesta manera, tindrem sempre un marge de beneﬁcis que oscil·larà entre un 30 i un 50% respecte al preu d’etiqueta inicial del producte. Suposem que el preu mitjà d’etiqueta de les peces de roba que rebem és de 35€, pagarem 7€ i el vendrem per 17.5€ (*). Ens queda un marge estimat de 10.5€ per peça de roba. Si d’aquests 10.5€, destinem 7€ a les causes socials amb què col·laborem, el primer any hauríem de poder donar 140.000€ a aquestes causes. DEL PREU D’ETIQUETA Paguem un 20% al proveïdor Tindrem 30% - 50% de marge per beneﬁcis

17,5 €

Preu mitjà de les nostres peces

(*) Més tard es pot observar el raonament d’aquest valor, a l’apartat “Preu” dins del punt de Marketing MIX, segons la taula de valors d’apreci.

OBJECTIUS

Aspectes econòmics i màrketing

A curt termini A partir d’aquesta situació, a curt termini ens proposem: Vendre 45000 peces de roba en el primer any, és a dir, un 1.5% del total de 3 milions de peces de roba tarada que compleixen el nostre codi ètic. Donar 140.000€ a les causes socials o mediambientals amb què col·laborem el primer any, un cop coberts els costos de l’organització el primer any.

A llarg termini A llarg termini, després de 3 anys de rodatge amb l’organització, ens proposem aconseguir els següents objectius: Incrementar les vendes de l’empresa en un 30% respecte a les vendes aconseguides el primer any, en acabar el tercer any. Aconseguir el premi europeu de medi ambient a l’empresa, com a reconeixement oﬁcial de marca sostenible.

Aspectes econòmics i màrketing

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES

A partir de l’anàlisi FODA realitzat i de cara a assolir els objectius plantejats anteriorment, hem deﬁnit l’estratègia que hauriem d’adoptar en llançar el nostre producte al mercat. Com el nostre objectiu principal és créixer i consolidar-nos com a empresa el primer any, aplicarem una estratègia “maxi-maxi” o de creixement. Aquesta consisteix en prendre accions aproﬁtant les fortaleses per tal de maximitzar les oportunitats externes. Les accions que emprendrem per implementar aquesta estratègia són les següents: Campanya de màrqueting directe a través de la newsletter i d’Instagram. Això ens permetrà establir una relació més propera amb els nostres potencials clients amb l’objectiu d’incrementar el nombre de vendes. Realitzar associacions amb alguns dels nostres proveïdors, empreses del sector tèxtil amb consciència social i ambiental amb l’objectiu de donar-nos a conèixer entre el nostre públic objectiu. Donar als clients un incentiu per la seva primera compra, per tal d’arribar a nous clients. Per exemple, donar una totebag de la marca només als nous clients pagant una mica més. Fidelitzar els clients que ja han realitzat alguna compra oferint-los l’opció de subscriure’s a un butlletí amb les actualitzacions de la causa social o mediambiental en la qual han participat amb la seva compra. Figura 29. Totebag promocional. Elaboració pròpia.

Aspectes econòmics i màrketing

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - MATRIU ANSOFF

La matriu Ansoﬀ és una eina d’estratègia empresarial que permet determinar la direcció estratègica de creixement de l’empresa combinant mercat i producte, nou o existent. Es recomana començar aplicant l’estratègia de menor risc, realitzar totes les accions possibles que hi estiguin associades, i un cop aquesta estratègia deixa d’aportar creixement a l’empresa, passar a la següent. El principal objectiu de la nostra empresa a llarg termini és el creixement, aquestes estratègies seran útils a l’hora de triar les tècniques adequades per a assolir l’objectiu plantejat. PRODUCTES

ACTUALS NOUS

MERCATS

ACTUALS

NOUS

PENETRACIÓ DE MERCATS

DESENVOLUPAMENT DE NOUS PRODUCTES

DESENVOLUPAMENT DE NOUS MERCATS

DIVERSIFICACIÓ

A continuació es plantegen les diferents tàctiques associades a cadascuna de les estratègies que hauríem d’anar aplicant per assolir el creixement desitjat a 3 anys vista. 76

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - MATRIU ANSOFF

Aspectes econòmics i màrketing

PENETRACIÓ La primera d’aquestes estratègies consisteix en la penetració del mercat, treballant amb un producte existent i un mercat conegut. La principal acció tàctica per implementar aquesta estratègia es basarà en un increment de la publicitat de l’empresa, a través de diferents canals, per tal d’arribar a un major nombre d’usuaris objectius.

Increment de la publicitat de l’empresa

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - MATRIU ANSOFF

Aspectes econòmics i màrketing

DESENVOLUPAMENT DE NOUS MERCATS La següent estratègia recomanada és el desenvolupament de mercats, consistent en identiﬁcar un nou segment de mercat per al producte ja existent. Les dues tàctiques principals plantejades serien d’una banda, l’expansió a l’estranger, fent un estudi dels països en què el nostre producte tindria bona acceptació. D’altra banda, la creació de botigues físiques, que ens permetria arribar als nostres usuaris objectius que no acostumen a comprar en botigues en línia. Expansió a l’estranger Botigues físiques

Aspectes econòmics i màrketing

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - MATRIU ANSOFF

DESENVOLUPAMENT DE NOUS PRODUCTES A continuació, implementaríem l’estratègia de desenvolupament de nous productes. Les accions tàctiques plantejades serien d’una banda, adaptar el producte venut inicialment, arreglant també aquelles peces de roba amb tares que les afecten funcionalment. D’altra banda, incrementar la quantitat de productes venuts acceptant empreses proveïdores d’altres sectors a part del tèxtil, que també puguin presentar tares. Reparació de tares Incrementar productes

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - MATRIU ANSOFF

Aspectes econòmics i màrketing

DIVERSIFICACIÓ L’aplicació d’aquestes tres estratègies hauria de ser suﬁcient per a poder assolir l’objectiu de vendes plantejat pel tercer any. En aquest punt caldria replantejar tant els objectius com les estratègies a aplicar. S’hauria de valorar si es poden seguir aplicant estratègies de creixement o si per contra, aquest ha arribat al seu límit i cal implementar l’estratègia de diversiﬁcació, venent un nou producte en un mercat desconegut. Nou producte en un nou mercat

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - MATRIU DE POSICIONAMENT

Aspectes econòmics i màrketing

La matriu de posicionament estratègic ens permet visualitzar la posició de la nostra empresa respecte de la competència, segons els valors d’apreci que els nostres usuaris tenen més en compte en els nostres productes. Els valors d’apreci del nostre producte que els usuaris objectius consideren més rellevants, segons la investigació de mercat realitzada són: el preu, la tara, l’accessibilitat, l’impacte mediambiental i l’impacte social. A l’hora de fer la matriu de posicionament ens hem centrat en dos d’aquests valors: el preu i l’impacte mediambiental. Hem representat la relació entre aquests dos valors, ja que en pensar en el target del nostre producte, ens hem adonat que el motiu principal pel qual l’escolliria és degut al fet que li oferim la possibilitat de tenir un impacte mediambiental relativament alt amb un cost prou assequible. Això ens permet diferenciar-nos de les botigues que venen roba feta amb materials respectuosos amb el medi ambient, que venen productes amb un preu elevat, fent que reduir l’impacte ambiental a l’hora de comprar roba sigui un “luxe” reservat a aquelles persones amb un pressupost elevat per a comprar-se roba. Pel que fa a les empreses escollides per a fer la comparació, les hem triat segons la similitud amb els nostres valors o model de negoci, tenint en compte que també serien les utilitzades per fer la taula d’apreci per tal de realitzar una anàlisi més completa de la nostra posició al mercat respecte la seva.

Preu Impacte mediambiental

Preu venda alt

Aspectes econĂ˛mics i mĂ rketing

Impacte mediambiental alt

Preu venda baix

Impacte mediambiental baix

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - MATRIU DE POSICIONAMENT

Aspectes econòmics i màrketing

A l’hora de posicionar les marques a la matriu hem fet les següents consideracions.

Preu

Respecte al preu dels productes, hem hagut de fer una comparació relativa, ja que no totes venen els mateixos productes; n’hi ha que venen roba i altres que venen només sabates o motxilles.

Impacte mediambiental

Respecte a l’impacte ambiental, hem tingut en compte tant el nombre d’àmbits en el que les empreses estan implicades, com pot ser l’ús de materials sostenibles, la plantació d’arbres o l’ús de productes reciclats com a matèries primeres, com l’abast del seu impacte en aquests àmbits, per exemple en el cas de la plantació d’arbres, el nombre d’arbres plantats.

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - MATRIU DE POSICIONAMENT

Aspectes econòmics i màrketing

Conclusions A partir de la matriu podem concloure que:

Amb la mostra analitzada, no s’observa una relació directa entre l’impacte mediambiental i el preu dels productes. Una possible explicació és la diﬁcultat de valorar l’impacte ambiental de les marques amb la informació que tenen a disposició del públic, i el fet que la mostra escollida sigui tan reduïda.

Fixant-nos en els quatre sectors, veiem una diferenciació respecte a les empreses que tenen un preu de venda alt i un impacte mediambiental alt, ja que es tracta de negocis molt actius a les xarxes socials, de nova creació i enfocats a un públic objectiu jove. Haurem de tenir en compte aquestes empreses, ja que tot i que per accedir als seus productes es requereix un poder adquisitiu més alt, tenen un model de negoci similar al nostre, enfocat a un públic i amb uns valors molt similars.

Analitzant els dos factors per al nostre cas i comparant-los amb altres empreses, hem posicionat la nostra empresa amb un preu de venda baix i un impacte mediambiental alt, i hem comprovat com la competència principal serien les botigues com humana, ja que tant els preus com les mesures a favor del medi ambient que apliquen serien similars a les nostres.

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - DIFERENCIACIÓ I LIDERATGE DE COSTOS

Aspectes econòmics i màrketing

Les estratègies competitives són un conjunt d’accions ofensives o defensives aplicades per una empresa amb l’objectiu d’aconseguir un avantatge competitiu durable en el temps que incrementi la rendibilitat de l’empresa. El model de Porter planteja 3 estratègies competitives genèriques: El lideratge en costos, el lideratge en diferenciació, o bé la segmentació del mercat. Per tal de triar l’estratègia més adequada a la nostra empresa cal tenir en compte els nostres objectius, les accions de la competència i el públic al qual ens dirigim. AVANTATGE ESTRATÈGIC

Tot un sector Només un segment

OBJECTIU ESTRATÈGIC

Exclusivitat percebuda pel client

Posicionament de baix cost

DIFERENCIACIÓ

LIDERATGE EN COSTOS

ENFOCADA A UN SEGMENT

SEGMENTACIÓ ENFOCADA A COSTOS BAIXOS

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES - DIFERENCIACIÓ I LIDERATGE DE COSTOS

Aspectes econòmics i màrketing

L’estratègia de lideratge en costos no és aplicable al nostre model de negoci. Donat que funcionem com a intermediari entre el consumidor i les empreses tèxtils amb productes tarats, no tenim cap control sobre la quantitat de producció ni el cost d’aquesta. El nostre marge de beneﬁci depèn, pràcticament només de la nostra relació amb els proveïdors. Per això, és molt difícil poder oferir els nostres productes al preu més baix del mercat, tenint en compte el lideratge en costos que realitzen les empreses de fast-fashion. L’aplicació de l’estratègia de segmentació del mercat implica reduir el nostre públic objectiu considerablement i, a més, implementar alguna característica en els nostres productes per a destinar-los a un nínxol de mercat concret. Considerant el nostre model de negoci, nosaltres no tenim total control sobre el tipus de productes tèxtils que se’ns subministraran, i per tant no podem limitar el nostre públic objectiu, corrent el risc de no rebre estoc de productes destinats a un nínxol concret. Descartades les dues estratègies anteriors, l’estratègia competitiva de Porter que millor s’adapta al nostre model de negoci és la de lideratge en diferenciació de producte. Es tracta de què l’usuari percebi els nostres productes com a únics mitjançant la revalorització les tares que aquests presenten, de manera que l’usuari estigui disposat a pagar més i no menys, com seria habitual, per a aquest tipus de productes. Les nostres característiques diferencials respecte a la competència són l’adquisició de productes únics per la tara que tenen, així com l’impacte ambiental i social positiu que es realitza en comprar els nostres productes.

DIFERENCIACIÓ 86

FASE IV OPERATIVA - TÀCTI Màrketing MIX Producte Preu Distribució Promoció / Comunicació Persones Processos Evidències físiques

ICA

MÀRKETING MIX - PRODUCTE

La nostra organització es dedica a vendre peces de roba que en altres circumstàncies serien considerades residus. El producte que reintroduïm al mercat no passa per cap mena de recondicionament ni tractament que “solucioni” aquest defecte de fabricació.

Aspectes econòmics i màrketing

Venem peces de roba que en altres circumstàncies es considerarian residus.

Això és degut als valors que suposa el fet de comprar un dels nostres productes. No venem únicament aquestes peces de roba tarades, sinó que el que realment oferim als nostres clients és l’oportunitat de ser part d’un canvi signiﬁcatiu i necessari vers el medi ambient i la societat en què vivim avui en dia. Moltes vegades, en el procés de compra els nostres clients, aquests valors que simbolitza la compra d’un dels nostres productes tindrà més pes que la del producte físic com a tal.

En comprar el nostre producte, també venem el valor de ser part d’un canvi signiﬁcatiu. Aquest, moltes vegades, tindrà més pes que el del producte físic.

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - PREU

Per tal de determinar el preu dels nostres productes, hem aplicat el mètode dels valors d’apreci. Aquest es basa en l’estudi dels preus d’altres empreses utilitzant la taula de valors d’apreci per tal de ﬁxar el nostre preu. Com sempre, tindrem en compte les respostes obtingudes en l’enquesta realitzada durant la investigació de mercats. D’aquesta manera podem passar d’exemples subjectius a exemples quantitatius.

Escollim les empreses que volem evaluar

Taula de valors d’apreci

Escollim els valors que volem evaluar

Cost per punt d’apreci de les empreses analitzades

Punts de cada empresa en forma de valors d’apreci

Preu mitjà d’etiqueta del nostre producte

Preu promig per punt d’apreci

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - PREU S’han tingut en compte els eixos de la matriu de posicionament per determinar els valors d’impacte mediambiental i el preu de venda.

Impacte mediambiental

30%

Impacte social

15%

Preu de venta (car: 10 / econòmic: 0)

20%

Importància de la tara/estètica (m’importa: 10 / no m’importa: 0)

20%

Qualitat (molta qualitat: 10 / poca qualitat: 0)

15%

Punts obtinguts

Coba Complements

The Circular Project

Hemper

Roba Amiga

Humana

Wado

Aire

(21)

(24)

(30)

(27)

(21)

(30)

9,5

(12)

(13,5)

(15)

(9)

(13,5 )

(16)

(18)

(16)

(0)

(20)

(2)

(18)

(20)

(0)

(20)

(0)

(13,5)

(15)

(4,5)

(15)

(6)

94,5

46,5

80,5

51,5

MÀRKETING MIX - PREU

Aspectes econòmics i màrketing

A partir de la taula podem determinar els punts de cada empresa en forma de valors d’apreci. Seguidament, endrecem les empreses segons la quantitat de punts obtinguts: Hemper → 94,5 punts The circular project → 87 punts Wado → 85 punts Coba complements → 80,5 punts Aire → 51,5 punts Humana → 46,5 punts Roba amiga → 46,5 punts

Punts en forma de valors d’apreci

L’ordre resultant és coherent perquè nosaltres com a empresa ens posicionem entre les marques de moda sostenible més cares, com Hemper, Wado, The circular project o Coba complements, i les més barates, com Humana i Roba amiga. Malgrat això, ens acostem més a les de preus més reduïts donat que el nostre target no té un pressupost elevat.

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - PREU

Seguidament, passem a trobar el cost per punt d’apreci de les empreses analitzades. Per fer-ho, calculem el preu mitjà de les peces de roba que comercialitza l’empresa i seguidament ho dividim pels punts d’apreci que aquesta ha obtingut en la taula. L’objectiu és trobar un preu mitjà per als nostres productes, sense tenir en compte si es tracten de peces de roba diferents, que puguin afectar els costos.

Coba complements

Roba amiga

50€ → 50/80,5 = 0,502 Per cada punt d’apreci, té un cost de 0,502 €

5€ → 5/46,5 = 0,107 Per cada punt d’apreci, té un cost de 0,107 €

The circular project

Humana

60€ → 60/87 = 0,458 Per cada punt d’apreci, té un cost de 0,458€

5€ → 5/46,5 = 0,107 Per cada punt d’apreci, té un cost de 0,107 €

Hemper

Wado

55€ → 55/94,5 = 0,428 Per cada punt d’apreci, té un cost de 0,428 €

65€ → 65/85 = 0,436 Per cada punt d’apreci, té un cost de 0,436 €

MÀRKETING MIX - PREU

Finalment, per tal de ﬁxar el preu del nostre producte calculem el preu promig del punt d’apreci de les marques analitzades. Fem la mitja del cost de cada punt d’apreci segons el que hem vist en el pas anterior. (0,502 + 0,458 + 0,428 + 0,107 + 0,107 + 0,436) / 6 = 2,038 / 6 = 0,339 € Ara, veiem que per cada punt d’apreci, el cost és de 0,339 €.

Per tant, si la nostra empresa, segons la taula de valor d’apreci, ha obtingut un total de 51,5 punts, el cost mitjà d’un dels nostres productes serà: 0,339 € (cost per punt d’apreci) * 51,5 (punts d’apreci obtinguts) = 0,339 * 51,5 = 17, 4585 €

Aspectes econòmics i màrketing

Per tant, el cost ﬁnal obtingut per mitjà del mètode de taula de valors d’apreci, és de 17, 5 €.

L’aplicació del mètode dels valors d’apreci per a determinar el preu del producte ens permet suposar que el preu mitjà d’etiqueta de les peces de roba que venem és de 17,5€.

Això no vol dir que totes les peces tinguin el mateix preu d’etiqueta donat que una samarreta no té el mateix cost que un abric però ens serveix per a realitzar càlculs i poder plantejar escenaris.

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - DISTRIBUCIÓ

El model de comercialització del producte triat ha estat el de e-commerce. Hem triat aquest sistema perquè implica uns costos i riscos inicials menors que al model convencional de botigues físiques. Tanmateix, l’obertura d’aquestes està plantejada com a estratègia de creixement. Per tal de decidir quin model distributiu apliquem al transport dels nostres productes, hem plantejat diverses opcions:

01. Repartiment habitual

02. Repartiment mitjançant distribuidors

Comptar amb els nostres propis distribuidors que s’encarreguen de portar a domicili els encàrrecs directament.

Contractar una empresa externa de repartiment que s’encarregui de distribuir els paquets.

PROS

Més directe, menys esforç per part de l’usuari

Igual de directe que la opció 1 No hem de mantenir costos dels vehicles

CONTRAS

Més contaminant Més car ja que la ﬂota és nostra No segueix nostra política green

Segueix sent igual de contaminant Tampoc suporta la nostra política

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - DISTRIBUCIÓ

03. Sistema similar a les taquilles d’Amazon

04. Recollida des d’un únic magatzem al municipi

Comptar amb els nostres propis distribuidors que s’encarreguen de portar a domicili els encàrrecs directament.

Comptar amb un únic magatzem a cada municipi per evitar majors desplaçaments.

PROS

Menys contaminant que les dues anteriors Menys temps invertit en el repartiment Segueix millor la política de l’empresa

Només cal transportar tots els paquets de cop al mateix lloc Estalvi total de temps i diners Poca contaminació Segueix perfectament la nostra política

CONTRAS

L’usuari s’ha de moure més per recollir el paquet

L’usuari s’ha de desplaçar força per recollir la comanda

MÀRKETING MIX - DISTRIBUCIÓ

Aspectes econòmics i màrketing

Tantejant totes les possibilitats, hem decidit que el sistema de distribució que volem aplicar al nostre producte és el 3.

Un aspecte important, tant pel funcionament de l’empresa com pels nostres valors, que hem de tenir en compte, és el retorn de productes no desitjats.

D’aquesta manera, l’usuari podrà tenir un punt de recollida de les comandes relativament a prop.

Com a organització ens proposem eliminar els productes que ens són retornats.

Per una banda no tindrem la contaminació que suposaria repartir mitjançant una ﬂota de camions, tan propis com aliens, i per l’altra, el client no tindrà el problema d’haver d’anar a l’únic punt de recollida que tinguem, ja que pot ser molt lluny del seu domicili.

Per a aconseguir-ho, és molt important que la pàgina web transmeti sempre a l’usuari la importància de la seva col·laboració.

Opció escollida: 03. Sistema similar a les taquilles actuals d’Amazon.

Caldrà transmetre la idea que la seva aportació és acceptar una peça de roba que, si no fos per ell, seria un residu. Si el client entén que la seva compra és signiﬁcativa i representa un residu menys, no sentirà la necessitat de retornar-la per “convertir-la en un”. Entendrà que fer això és pitjor que no haver-la comprat. Aquesta és l’estratègia que implementarem per evitar tenir costos generats per les peces de roba retornades. Malgrat això, si algun usuari ens contacta per a retornar el producte que ha adquirit, la política de devolució consistirà en la devolució del producte via correu postal, de la que se'n farà càrrec el mateix usuari. Un cop ens arribi el producte li reemborsarem els diners.

MÀRKETING MIX - PROMOCIÓ / COMUNICACIÓ

Aspectes econòmics i màrketing

Com ja s’ha explicat anteriorment en les estratègies de creixement i posicionament, la comunicació i promoció de la marca és un element clau per a arribar al nostre públic objectiu. El principal mitjà de comunicació de la nostra marca són les xarxes socials i Internet en general. D’una banda, hem triat Instagram com a xarxa social principal on donar-nos a conèixer perquè és aquella on es troba la major part del nostre públic objectiu. Com a empresa, no contemplem les nostres xarxes socials com un mitjà totalment publicitari, sinó també com a plataforma per a mostrar què signiﬁca allò que venem i on parlar de les nostres accions reals com a solució als problemes identiﬁcats. Com a mitjà de promoció l’empresa, ens decantem per la publicitat a Instagram que pot realitzar-se mitjançant publicacions promocionades o els anuncis a Instastories. Aquestes campanyes impactarien el nostre públic objectiu i resultarien relativament econòmiques. Altres accions plantejades per a arribar a un major nombre de clients objectius són els concursos i sorteigs que podríem realitzar també a través d’Instagram. El funcionament habitual d’aquestes publicacions, fent que els participants hagin d’etiquetar-ne d’altres, o compartir la nostra publicació, facilitarà que els seus seguidors ens coneguin i puguin interessar-se per nosaltres.

Figura 30. MockUp Instagram. Elaboració pròpia.

MÀRKETING MIX - PROMOCIÓ / COMUNICACIÓ

Figura 31. Instagram Feed. Elaboració pròpia.

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - PROMOCIÓ / COMUNICACIÓ

Els objectius especíﬁcs principals a aconseguir amb l’ús d’aquesta xarxa social són els següents: Aumentar la visibilitat de la marca i el servei que oferim Promoure les accions socials i mediambientals positives. No obstant, hem realitzat un anàlisi de la relació d’aquests objectius amb els objectius empresarials (tant a curt com a llarg termini) associant una mètrica adequada per a realitzar la seva comprovació. OBJECTIU XARXES

OBJECTIU EMPRESARIAL Vendre 45.000 peces de roba durant el primer any

Donar 140.000 € a les causes

Reconeixement: de la marca i dels nostres productes. Implicació: dels nostres clients a raó dels nostres valors i principis.

MÈTRICA

Seguidors, likes, clics a enllaços a web. Comentaris, mencions, publicacions compartides, interacció amb les històries, missatges directes.

Reconeixement.

Seguidors, likes, clics a enllaços a web.

Implicació.

Comentaris, mencions, publicacions compartides, interacció amb les històries, missatges directes.

Informació: divulgar coneixement relacionat amb les causes i els valors que defensem. Incrementar les vendes de l’empresa en un 30%

Reconeixement.

Aconseguir el premi europeu de medi ambient a l’empresa

Informació.

Abast de les publicacions, impressions. Seguidors, likes, clics a enllaços a web. Comentaris, mencions, publicacions compartides, interacció amb les històries, missatges directes. Abast de les publicacions, impressions.

MÀRKETING MIX - PROMOCIÓ / COMUNICACIÓ

Els usuaris als que enfoquem aquesta xarxa social són el públic objectiu ja definit, persones joves que utilitzen regularment aquesta xarxa i que majoritàriament, s’identifiquen amb els següents tres grups segons l’escala de Forrester: Joiners: tenen un perfil a les xarxes socials i visiten altres perfils. Collectors: fan ús del seu feed a les xarxes socials i afegeixen tags a les fotografies que penjen. Critics: comenten altres publicacions, fòrums o webs i penjen crítiques de productes. El que busquem amb el nostre compte d’Instagram és portar els nostres seguidors al nivell de crítics, donant-los l’oportunitat de formar part d’un moviment reformador del món de la moda, de participar activament en la defensa del medi ambient i l’aportació a moviments socials a la vegada que tenen la possibilitat d’obtenir un producte que també desitgen.

seamosaire 99

Aspectes econòmics i màrketing

Per a motivar-los a fer aquest pas, mostrarem la nostra cultura de marca: des de els nostres colors, passant pels nostres valors ﬁns al nostre propi hashtag (#seamosaire). Tenint en compte els objectius i l’enfocament, el nostre compte d’Instagram inclourà continguts que formaran part d’alguna d’aquestes tipologies: Imatge de marca (25%): contingut destinat a la promoció de la nostra companyia i a facilitar la seva identiﬁcació i la cultura de companyia que segueix. Promoció (35%): dels productes i de les causes amb les que col·laborem. Divulgació (25%): d’informació relacionada amb el medi ambient, el món de la moda, els residus, els problemes socials derivats,etc. Interacció (15%): amb el públic objectiu, fonamental per motivar-los a fer aquest canvi cap a usuaris crítics.

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - PROMOCIÓ / COMUNICACIÓ

Seguint aquestes directrius, hem plantejat un calendari de continguts amb un total de 12 publicacions que correspondrien al primer mes d’acció a aquesta xarxa. DIJOUS

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

Imatge de marca

Divulgació Promoció Interacció

100

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - PROMOCIÓ / COMUNICACIÓ També utilitzarem com a mitjà de comunicació i promoció la newsletter. Aquesta constarà de dos tipus de missatge amb objectius diferents.

01. Únicament per a subscriptors

02. Per a subscriptors i aquells que hagin comprat

D’una banda, enviarem una newsletter mensual a aquells usuaris que s’hi hagin subscrit a la pàgina web de l’empresa.

D’altra banda, enviarem una newsletter tant a subscriptors com a gent que hagi comprat els nostres productes per a informar de novetats i promocions pel que fa als productes, així com de les novetats referents a les causes en les que participem.

Aquesta servirà per mantenir-los al dia d’esdeveniments destacats sobre sostenibilitat, així com per a compartir articles o contingut propi que els també els aporti valor. Aquesta acció forma part de l’aplicació de l’estratègia de màrqueting directe, que ens permetrà contactar amb els nostres clients o potencials clients de manera més directa, aportant-los valor i aconseguint que connectin amb les idees i sentiments de la marca.

101

Els objectius especíﬁcs a aconseguir amb la newsletter són els mateixos que per a Instagram, però amb un contacte més directe i personalitzat.

MÀRKETING MIX - PROMOCIÓ / COMUNICACIÓ

01. Únicament per a subscriptors

Aspectes econòmics i màrketing

02. Per a subscriptors i aquells que hagin comprat

Figura 32. Newsletter. Elaboració pròpia.

Figura 33. Newsletter. Elaboració pròpia.

102

Aspectes econòmics i màrketing

MÀRKETING MIX - PROMOCIÓ / COMUNICACIÓ

Per últim, com a acció tant per a captar nous clients com publicitar la marca i incrementar els beneﬁcis de l’empresa, es planteja oferir al client la compra d’una totebag de la marca només per un lleuger increment del preu ﬁnal de la compra. D’aquesta manera contribuïm a la reducció de les bosses de plàstic, reforçant els valors de la marca, i l’usuari rep un producte addicional que ens serveix com mitjà de publicitat. En dur la bossa pel carrer, el client promociona el nostre producte a la resta de vianants. Pel que fa a la gestió, les bosses no les faríem nosaltres sinó que s’encarregarien a un proveïdor.

103

Figura 34. MockUp Totebag. Elaboració pròpia.

MÀRKETING MIX - PERSONES

Aspectes econòmics i màrketing

A causa de la simplicitat dels nostres processos, no hi ha moltes persones involucrades en ells. Per una banda, tenim aquelles encarregades del transport dels productes, tant en la recollida d’aquests a les fàbriques com a la posterior distribució. També tenim personal al magatzem encarregat de gestionar i preparar els paquets al mateix magatzem, així com d’organitzar-los per la seva distribució. Per últim, tenim un equip encarregat de l’organització i la gestió en general. Aquest estaria format per nosaltres 4, fent-nos càrrec dels aspectes comercials, com de la gestió de comandes i la comunicació a xarxes socials.

MÀRKETING MIX - PROCESSOS Com no alterem les peces de roba que venem, els únics processos involucrats en el nostre model de negoci són el transport (recollida i distribució), l’emmagatzematge i processos administratius com la gestió de tot plegat.

MÀRKETING MIX - EVIDÈNCIA FÍSICA En tractar-se d’un negoci en línia, sense establiments físics on els nostres clients puguin trobar-nos, l’únic contacte directe que tenim amb ells, mitjançant el qual es creen una percepció del signiﬁcat de la nostra marca, són les xarxes socials i la pàgina web. És per això que hem de tenir molta cura amb com plantegem aquest “ambient” que mostrem als nostres usuaris. Ens hem d’assegurar que la imatge que mostrem mitjançant les nostres publicacions i elements publicitaris transmeten realment el missatge de la marca, el que volem signiﬁcar per ells i aconsegueixen crear una connexió emocional.

104

FASE V DE CONTROL Compte de resultats previsionals i punt d’equilibri Llançament de la campanya de Social Media KPIs Pla de contingències

Aspectes econòmics i màrketing

COMPTE DE RESULTATS PREVISIONALS I PUNT D’EQUILIBRI SALDO

CONCEPTE Mes 1

Mes 2

Mes 3

Mes 4

Mes 5

Mes 6

Mes 7

Mes 8

Mes 9

Mes 10

Mes 11

Mes 12

Ingressos Vendes (clients)

69.200

63.400

72.400

63.400

79.300

Donatius

1.384

2.300

TOTAL ingressos

70.584

64.784

664.784

64.784

73.784

64.784

81.600

Costos Compres

28.230

24.718

30.100

24.718

32.200

Transport

510

460

560

460

600

Loguer magatzem

1.476,86

1.476.86

1.476,86

Personal

22.565,16

38.802,72

22.565,16

38.802,72

Pagament online

2.289

TOTAL costos

55.071,02

51.509,02

56.991,02

51.509,02

75.368,58

Beneﬁcis / pèrdues brut

+15.521,98

+13.274,98

+16.792,98

+13.274,98

+6.231,42

Tributs

2.193,38

1.853,38

2.293,24

1.853,38

1.193,38

Beneﬁcis / pèrdues

+13.328,6

+11.421,6

+19.086,22

+11.421,6

+5.038,04

Unitats en €

105

Figura 35. Compte de resultats. Elaboració pròpia.

COMPTE DE RESULTATS PREVISIONALS I PUNT D’EQUILIBRI

Aspectes econòmics i màrketing

Per tal de tenir una idea sobre la viabilitat econòmica de la proposta empresarial i de la planiﬁcació establerta per a desenvolupar-la hem realitzat un compte de resultats previsionals, mostrada a la pàgina anterior. Respecte a la taula, cal realitzar les consideracions següents: Els costos de transport inclouen tant la recollida de les peces de roba a la fàbrica com la distribució dels productes venuts.

Costos de transport Compres

Les compres inclouen tant els costos associats a l’adquisició dels productes tarats com qualsevol altre element necessari en el procés. Els valors estimats respecte als tributs a pagar, el cost del pagament en línia i els salaris dels treballadors, corresponen a una recerca realitzada per al desenvolupament d’un projecte empresarial anterior. Els beneﬁcis resultants de les vendes s’incrementen en la temporada de rebaixes, ja que considerem que l’usuari està més predisposat a comprar. Els salaris contemplen 12 treballadors amb els perﬁls descrits a l’apartat Persones del Marketing Mix, considerant també les seves pagues extres.

Tributs / Cost pagament en línea / Salaris

Beneﬁcis

Salaris

106

COMPTE DE RESULTATS PREVISIONALS I PUNT D’EQUILIBRI

Aspectes econòmics i màrketing

El punt d’equilibri és de 33.739 peces de roba tarades venudes. Per tant, si es compleix l’objectiu de venda de 45.000 peces de roba tarades el primer any, ja tindríem beneﬁcis, que es destinarien a causes socials. D’aquesta manera també cumpliríem el nostre objectiu de donar 140.000 € el primer any.

El punt d’equilibri de la nostra empresa és de

33.739 peces de roba tarades venudes

Prenent: CF = 354.257,36 € CV = 7 € P = 175 €

107

LLANÇAMENT DE LA CAMPANYA DE SOCIAL MEDIA

Aspectes econòmics i màrketing

Per a planiﬁcar el llançament de la campanya de Social Media plantejada per al projecte utilitzarem el software d’organització Project Libre. Haurem de considerar les tasques a realitzar, els recursos necessaris, que en aquest cas seran les persones encarregades de les diferents tasques, i els temps que hem de seguir per tal que la campanya estigui llesta quan sigui necessari. Respecte als temps, l’inici del projecte està previst pel dia 1 de juliol, i està previst que acabi el 2 de setembre, quan es llançarà la campanya, coincidint amb la sortida del producte al mercat el mateix mes.

1 de juliol

2 de setembre

INICI DEL PROJECTE

FI DEL PROJECTE

108

Aspectes econòmics i màrketing

LLANÇAMENT DE LA CAMPANYA DE SOCIAL MEDIA Els recursos necessaris per al projecte, que en aquest cas seran exclusivament treballadors són:

Community Manager

CM CW DG PI

Responsable del projecte, encarregat de la coordinació de la resta d’integrants de l’equip, la gestió de les xarxes socials i la supervisió dels indicadors de control.

Copywriter i creador de contingut Encarregat de la redacció dels textos de les diferents plataformes i accions de promoció.

Dissenyador gràﬁc Encarregat del disseny i la realització del material gràﬁc necessari per a les diferents plataformes així com per a les accions de promoció.

Programador informàtic + Dissenyador Encarregat de la creació i manteniment de la pàgina web.

109

SALARI 40€/hora estàndard + 50€/hora addicional

18€/hora estàndard + 25€/hora addicional

25€/hora estàndard + 30€/hora addicional 35€/hora estàndard + 45€/hora addicional

HORARI Dilluns, dimarts, dijous i divendres De 9:00-13:00h i de 15:00-19:00h

Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres De 9:00-13:00h

Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres De 9:00-13:00h i de 15:00-19:00h Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i divendres De 15:00-19:00h

LLANÇAMENT DE LA CAMPANYA DE SOCIAL MEDIA

Aspectes econòmics i màrketing

Les tasques que formen part del projecte han estat estructurades en 3 blocs, segons la plataforma a la qual fan referència:

01. Instagram

02. Pàgina web

03. Newsletter

Planiﬁcació del calendari editorial en relació als objectius plantejats (CM)

Contacte amb el programador i explicació del projecte (CM+PI)

Planiﬁcació del calendari editorial en relació als objectius plantejats (CM)

Deﬁnició de l’estructura i contingut de la pàgina web (CM+PI)

Redacció del contingut dels enviaments (CW)

Redacció del contingut de la pàgina web (CW)

Creació del contingut gràﬁc dels enviaments (DG)

Creació del contingut gràﬁc de la pàgina web (DG)

Testatge de la campanya (CM)

Redacció del contingut de les publicacions (CW) Creació del contingut gràﬁc de les publicacions (DG) Testatge de la campanya (CM) Control de les mètriques establertes per a cada publicació (CM)

Desenvolupament informàtic de la pàgina web (PI)

Control de les mètriques establertes per a cada enviament (CM)

Testatge de la pàgina web (PI+CM) Aplicació de correccions adients (PI) Control de les mètriques establertes (CM)

110

LLANÇAMENT DE LA CAMPANYA DE SOCIAL MEDIA En la imatge següent es mostra el diagrama Gantt creat amb el Project Libre per a gestionar la campanya de Social Media.

Figura 36. Diagrama Gantt Projecte Libre. Elaboració pròpia.

Al punt A1. ProjectLibre de l’annex, s’adjunten els informes respecte als costos, temps i recursos necessaris per a dur-la a terme, obtinguts també amb el programa Project Libre.

111

Aspectes econòmics i màrketing

KPIs

Els indicadors claus de desenvolupament ens permetran quantiﬁcar certes variables que ens indicaran si els nostres objectius es compleixen o no. Els objectius que tindrem en compte són tant els plantejats per l’empresa com els aplicats especíﬁcament a les estratègies de social media.

01. KPIs - Objectius generals

Les KPI aplicades als objectius generals de la nostra empresa són els següents:

01. A. Rati de conversió

01. C. Rati de devolucions

Per tal de mesurar l’èxit de l’e-commerce, quantiﬁcarem les persones que la visiten i que a més, realitzen una acció. Al fet de realitzar aquesta acció, se li diu conversió.

Una dada molt important en la nostra empresa, és saber quantes persones retornen el producte ja comprat. Això ens permetrà comprovar si la proposta és suﬁcientment efectiva com perquè els usuaris no tinguin la necessitat de retornar els productes.

Nombre de conversions

Nombre de devolucions

Visites a la web

Nombre de compres

01.B. CAS - Satisfacció del consumidor

01. D. Nivell de facturació

S’obté demanant directament als consumidors que puntuïn la seva satisfacció amb el nostre servei i els nostres productes. Tot i que no respon directament a cap objectiu dels plantejats, és un punt molt a tenir en compte, ja que si els usuaris no tenen una bona experiència, els nostres beneﬁcis baixaran.

Càlcul dels beneﬁcis obtinguts mitjançant la venda dels nostres productes i nombre de productes venuts al llarg d’un període de temps. Aquest factor ens permetrà conèixer les dades per saber si hem incrementat les nostres vendes i si hem venut el nombre de productes esperats.

112

Aspectes econòmics i màrketing

KPIs

02. KPIs - Objectius particulars Social Media

Les KPI aplicades als objectius particulars referents a l’estratègia de màrqueting digital són les següents:

02.A. ROI - Retorn a la inversió

02. C. Taxa de clics

Ens permet analitzar la relació entre el que s’ha invertit en l’estratègia de màrqueting i els beneﬁcis obtinguts a canvi.

També referent a la newsletter, indica el nombre de persones que han fet com a mínim un clic a algun dels continguts de la newsletter. Això ens indica que realment el contingut és l’apropiat per al públic objectiu.

Beneﬁci - Inversió Inversió

02.B. Taxa d’obertura

02. D. Engagement

Aplicada a la nostra newsletter, ens indica quanta gent obre els nostres correus. Això ens pot donar pistes per saber si estem fent una promoció correcta i si la informació que donem per aquesta via, els resulta de valor als nostres clients o subscriptors.

Aplicat a la xarxa social Instagram, es tracta de saber quantes persones interactuen amb les nostres publicacions, de manera que igual que amb la newsletter, podem avaluar si el contingut que mostrem és interessant. Les interaccions es considerarien tant likes com comentaris, visites al perﬁl i clics a l’enllaç de la web. A més, ens permet realitzar una comparativa entre les diferents publicacions per veure quines han tingut més èxit.

Nombre de newsletters obertes Nombre de newsletters

113

x 100

Nombre d’interaccions Abast de la publicació

x 100

Aspectes econòmics i màrketing

KPIs

02. KPIs - Objectius particulars Social Media

Les KPI aplicades als objectius particulars referents a l’estratègia de màrqueting digital són les següents:

02.E. Ampliﬁcació Ens indica el nombre de persones que han rebut la nostra publicació sense ser seguidors nostres durant un període . D’aquesta manera podem mesurar la visibilitat de la nostra marca al llarg del

No seguidors que han vist una publicació Temps

x 100

Tot i que existeixen moltes més KPI que ens permetrien conèixer més dades que també ens serien útils, aquestes són les que considerem més rellevants per tal de comprovar si els objectius plantejats es porten a terme.

114

Aspectes econòmics i màrketing

PLA DE CONTINGÈNCIES

Impacte alt

El pla de contingències és un seguit d’estratègies i accions alternatives a aplicar en cas que algun dels punts crítics de la planiﬁcació no es donin com s’havia previst.

Aparició de competència que copiï la nostra proposta de negoci

Aconseguir un estoc mínim de 45.000 peces de roba tarades el primer any

Acceptació de la proposta empresarial per part dels consumidors

Aparició de condicions legals en relació al negoci

Cobrir els costos de l’empresa el primer any

Contactar amb empreses proveïdores de roba tarada

Vendre 45.000 peces de roba tarades el primer any

Probabilitat alta

Probabilitat baixa

Devolucions de peces tarades

Impacte baix

Donar 140.000 € a causes socials o ambientals el primer any

115

Aspectes econòmics i màrketing

PLA DE CONTINGÈNCIES

El primer és identiﬁcar els punts crítics del nostre negoci i després per a cadascun d’ells determinar quina serà la mètrica que permetrà avaluar-lo. Finalment deﬁnir les accions en cas que el resultat respecte a la mètrica sigui positiu o negatiu.

Punt crític del nostre negoci

02 Quina mètrica permet avaluar-lo?

03 Accions en cas positiu / negatiu

116

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

01. Contactar amb empreses proveïdores de roba tarada SITUACIÓ FAVORABLE Trobem més de 10 empreses proveïdores de roba tarada durant el primer any En cas de tenir més empreses proveïdores de les que podem gestionar existeixen dues alternatives: Establir criteris de selecció més restrictius Es tracta d’una acció per a aturar el creixement. El risc que implica és que, en cas de voler contactar de nou amb l’empresa rebutjada, aquesta no vulgui col·laborar de nou amb nosaltres. Acceptació de les empreses proveïdores i ampliació de l’estructura empresarial Es tracta d’una acció per a potenciar el creixement de l’empresa. El risc que implica és una elevada inversió en infraestructura. Aquesta inversió pot ser una pèrdua donat que, malgrat tenir les empreses proveïdores, el creixement de l’empresa pot ser que no es produeixi a causa d’altres situacions desfavorables com la poca acceptació de la proposta per part dels clients.

SITUACIÓ DESFAVORABLE Trobem menys de 2 empreses proveïdores de roba tarada durant el primer any En cas de no trobar empreses proveïdores existeixen dues alternatives: Establir criteris de selecció menys restrictius Es tracta d’una acció per a incrementar el creixement de l’empresa. El risc que implica és que no aconseguim connectar amb el públic de la marca a causa d’acceptar roba d’empreses que no comparteixen els mateixos valors. Acceptació de les empreses proveïdores i ampliació de l’estructura empresarial Es tracta d’una acció per a aturar el desenvolupament de l’empresa. El risc que implica és la pèrdua de la inversió realitzada ﬁns al moment. 117

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

02. Aconseguir un estoc mínim de 45.000 peces de roba tarades el primer any SITUACIÓ FAVORABLE Aconseguir més de 125.000 peces de roba tarades el primer any En cas de triplicar l’estoc de roba prevista per al primer any caldria incrementar la infraestructura de l’empresa pel que fa a l’emmagatzematge, gestió, distribució i venda. El risc que implica és la pèrdua de la inversió realitzada donat que, malgrat tenir un estoc de roba suﬁcient, el creixement de l’empresa no es produeixi a causa d’altres situacions desfavorables com la poca acceptació de la proposta per part dels clients.

SITUACIÓ DESFAVORABLE Aconseguir menys de 22.500 peces de roba tarades el primer any En cas de no arribar a la meitat de l’estoc previst per al primer any poden aplicar-se diferents mesures de prevenció: Buscar més empreses per a augmentar el nostre estoc Replantejar el model de negoci Establir criteris de selecció de les empreses menys restrictius

118

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

03. Vendre 45.000 peces de roba tarades el primer any (considerant que l’estoc no ha suposat una limitació)

SITUACIÓ FAVORABLE Vendre més de 125.000 peces de roba tarades el primer any En aquesta situació, d’una banda s’ha aconseguit un estoc superior al previst, és a dir, l’empresa compta amb prou proveïdors. D’altra banda, hi ha hagut una bona acceptació de la proposta per part del públic objectiu. Caldria invertir en la infraestructura necessària, a més d’aplicar estratègies de creixement perquè el negoci les acceptarà.

SITUACIÓ DESFAVORABLE Vendre menys de 22.500 peces de roba tarades En aquesta situació, es poden fer diferents interpretacions. A. La proposta no ha tingut l’acceptació esperada pel públic. En aquest cas caldria replantejar la proposta de negoci o bé abandonar el projecte. B. No s’ha aconseguit arribar al públic objectiu. En aquest cas caldria replantejar les estratègies de comunicació i promoció així com el canal de venda. C. S’ha identiﬁcat malament el públic objectiu. En aquest cas caldria replantejar el target de l’empresa, realitzant una nova investigació per a conèixer millor quin seria el nostre públic objectiu. D. S’ha fet una previsió de vendes massa optimista. En aquest cas, si les vendes permeten a l’organització ﬁnançar-se, no es tracta d’una situació greu donat que l’empresa ja aconsegueix generar un impacte ambiental positiu només pel fet de funcionar.

119

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

04. Cobrir els costos de l’empresa el primer any

SITUACIÓ FAVORABLE Es cobreixen els costos de l’empresa el primer any En aquesta situació vol dir que l’empresa ha tingut prou vendes per finançar-se. Evidentment això no implica que el nombre de vendes hagi estat el previst però seria considerat com suficient. Això es deu al fet que l’objectiu de l’empresa no és tenir beneficis propis sinó realitzar donacions amb els diners sobrants però malgrat no realitzar aquestes donacions, el simple funcionament de l’empresa ja té un impacte ambiental en la reducció de residus de roba. Malgrat això, caldrà analitzar les vendes i aplicar les mesures correctives indicades en el punt corresponent a la quantitat de roba venuda.

SITUACIÓ DESFAVORABLE No es cobreixen els costos de l’empresa el primer any En aquesta situació vol dir que les vendes no han estat les previstes i que l’empresa no pot finançar-se per si mateixa. En aquest cas podrien plantejar-se diferents alternatives: Buscar finançament extern a l’organització fins que aquesta pogués mantenir-se amb els beneficis propis Replantejar el la proposta d’empresa aplicant les mesures especificades en l’apartat de nombre de peces venudes Abandonar el projecte

120

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

05. Acceptació de la proposta empresarial per part dels consumidors

SITUACIÓ FAVORABLE La demanda de les peces de roba és superior a les 90.000 peces de roba tarades el primer any En aquesta situació, tot i ser un fet positiu perquè la proposta ha tingut una millor acceptació de l’esperada, caldrà prendre mesures per tal de satisfer les demandes dels clients. Entre elles s’inclouen incrementar la inversió en la infraestructura de l’empresa per tal fomentar el creixement d’aquesta, així com buscar noves empreses proveïdores que ens puguin oferir l’estoc necessari. En cas de no trobar nous proveïdors, caldrà implementar les mesures correctores especiﬁcades en el punt referent a l’estoc mínim.

SITUACIÓ DESFAVORABLE La demanda de les peces de roba és inferior a les 22.500 peces de roba tarades el primer any En aquesta situació, es poden implementar diferents mesures correctores, donat que la situació desfavorable pot tenir causes diferents: A. No s’ha contactat correctament amb el públic objectiu. En aquest cas caldria replantejar les estratègies de comunicació i promoció així com el canal de venda. B. No s’ha establert correctament el target de l’empresa. En aquest cas caldria replantejar el target de l’empresa, realitzant una nova investigació per a conèixer millor quin seria el nostre públic objectiu. C. La proposta no és acceptada per la societat. Caldrà replantejar la proposta de negoci o abandonar el projecte.

121

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

06. Aparició de competència que copiï la nostra proposta de negoci SITUACIÓ FAVORABLE No apareix competència en el mercat En aquesta situació poden donar-se dues alternatives: A. Que no aparegui competència i el producte no es vengui. En aquest cas caldrà replantejar la proposta de l’empresa o abandonar el projecte B. Que no aparegui competència i el producte es vengui. En aquest cas caldrà implementar estratègies de creixement per incrementar la quota de mercat abans que la competència se n’adoni

SITUACIÓ DESFAVORABLE Apareix una empresa de la competència que implementa millor la idea de negoci i té més èxit En aquesta situació tenim diferents alternatives: A. Negociar amb l’empresa de la compètencia per vincular-nos d’alguna manera a ella B. Aplicar estratègies de creixement canviant de mercat o de producte per a evitar l’empresa competidora

122

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

07. Aparició de condicions legals en relació al negoci

SITUACIÓ FAVORABLE Les condicions legals referents al nostre negoci ens beneﬁcien econòmicament Donada aquesta situació caldria aproﬁtar l’oportunitat perquè molt probablement sorgiria competència en adonar-se de les facilitats existents per aquest tipus de negoci.

SITUACIÓ DESFAVORABLE Les condicions legals referents al nostre negoci ens impedeixen dur-lo a terme En aquest cas caldria assessorar-se correctament sobre les diﬁcultats legals i veure si: A. Existeix alguna manera de superar-les, com per exemple marxant a un altre país o canviant característiques del model de negoci. B. No existeix cap manera de superar-les i per tant caldria abandonar el projecte.

123

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

08. Generació de devolucions de peces venudes

SITUACIÓ FAVORABLE La taxa de devolució és inferior al 3% En aquest cas, tot i ser una taxa de devolució molt baixa i indicar que estem duent a terme de manera correcta la nostra tasca, caldria intentar reduir-la ﬁns al mínim possible, donat que ens genera costos que no volem assumir.

SITUACIÓ DESFAVORABLE La taxa de devolució és superior al 5% En aquest cas, malgrat i ser una taxa de devolució relativament baixa, no és prou per a eliminar la gestió de les devolucions. Per tant, caldrà implementar mesures com: A. Increment de la promoció sobre la política de no devolució. B. Aplicació de polítiques de devolució més restrictives.

124

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

09. Donar 140.000€ a causes socials o ambientals el primer any

SITUACIÓ FAVORABLE Es donen més de 280.000€ a causes socials o ambientals el primer any En aquesta situació vol dir que l’empresa ha tingut una bona acceptació i que disposem de prou empreses proveïdores per a seguir venent. Podríem destinar més diners a la mateixa causa inicial o bé diversiﬁcar la inversió en altres causes que puguin connectar amb el nostre públic objectiu.

SITUACIÓ DESFAVORABLE Es donen menys de 50.000€ a causes socials o ambientals el primer any En aquesta situació vol dir que les vendes han estat inferiors a les previstes. Tanmateix, si aquesta disminució en la facturació no ha afectat al manteniment de l’organització i només ho ha fet en el pressupost de donacions, no es tracta d’una situació greu. Tanmateix, caldrà analitzar les vendes i aplicar les mesures correctives indicades en el punt corresponent a la quantitat de roba venuda.

125

PLA DE CONTINGÈNCIES

Aspectes econòmics i màrketing

Resum dels punts crítics analitzats 01. Contactar amb empreses proveïdores de roba tarada 02. Aconseguir un estoc mínim de 45.000 peces de roba tarades el primer any 03. Vendre 45.000 peces de roba tarades el primer any (considerant que l’estoc no ha suposat una limitació) 04. Cobrir els costos de l’empresa el primer any 05. Acceptació de la proposta empresarial per part dels consumidors 06. Aparició de competència que copiï la nostra proposta de negoci 07. Aparició de condicions legals en relació al negoci 08. Generació de devolucions de peces venudes 09. Donar 140.000€ a causes socials o ambientals el primer any

126

VISIÓ FINAL Línies de futur Conclusions

Aspectes econòmics i màrketing

VISIÓ FINAL - LÍNIES DE FUTUR

01. Reparació de tares

02. Internacionalització

Introduir la reparació de les tares en el nostre model, suposaria generar una cadena de producció. Aquest és un pas que pot ser força arriscat degut a la gran inversió que suposa. Tanmateix, aquesta opció contemplaria l'aproﬁtament de peces de roba amb tares que afecten la seva funcionalitat, reduint encara més els residus generats per les fàbriques.

Aquesta opció ens planteja diverses possibilitats. Portar els nostres productes a països propers com Portugal o França suposaria plantejar la generació d’un sistema de recollida i distribució independent a cada país, o bé exportar els productes que es tracten a Espanya cap a l’estranger.

Es tracta d’una estratègia que pot resultar molt positiva per assolir els nostres objectius i ens pot fer créixer com a organització, per tant la contemplem com una possible línia de futur.

Generació d’una cadena de producció

Reparació de tares 127

Aquesta segona opció resulta menys coherent que la primera, ja que el transport continu de productes des d’Espanya cap a l’estranger generaria una contaminació que contradiu els nostres valors com empresa. A més, si tot va bé, amb els productes recollits a Espanya no generaríem prou estoc per a abastir a altres països al mateix nivell que ho faríem aquí. Per aquesta raó, en cas de prendre aquesta línia de futur, considerem més adequat crear un sistema de recollida i distribució de peces de roba propi a cada país que prendre com a única base operacional l’espanyola.

Generació d’un sistema de recollida i distribució a cada país

Aspectes econòmics i màrketing

VISIÓ FINAL - LÍNIES DE FUTUR

03. Botigues físiques

04. Workshops

La implementació de botigues físiques com a mètode de compra dels nostres productes, respon a la problemàtica que els nostres usuaris perceben de la compra en línia, no poder provar-se la roba.

Com a part del nostre objectiu de tenir un paper signiﬁcatiu en el canvi cap a una societat millor, la creació de tallers i xerrades de conscienciació i col·laboració vers el medi ambient pot resultar un punt a tenir en compte.

Malgrat això suposa que el contingut de la botiga física sempre dependrà de l’estoc que hi arribi i aquest variarà d’una botiga a una altra, el client podrà veure a través de la pàgina web de la marca a quina botiga pot trobar la peça de roba que desitja. A més, també tindrà la possibilitat de demanar que portin el producte que vol comprar a la botiga que desitgi com a punt de recollida. D’aquesta manera, les botigues podrien esdevenir els punts de recollida i no caldrien els que s’haurien implementat ﬁns llavors.

Botiga física + punt de recollida

Mitjançant aquests tallers, podríem ajudar a entendre als usuaris la rellevància del nostre paper a la societat i els podríem proporcionar eines per tal de poder aportar el seu granet de sorra a la causa. Es tracta d’un molt bon mètode de ﬁdelització i pot resultar una bona manera de fer-nos conèixer encara més i captar nous clients.

05. Expansió a altres sectors Existeixen altres sectors, a més del tèxtil, que també generen productes tarats que es converteixen de manera automàtica en residus. Aquests poden ser sectors propers al nostre, com el del calçat, el dels complements o el d’objectes per a la llar, o bé sectors totalment diferents, que facin la diversiﬁcació dels nostres productes més agressiva.

128

Aspectes econòmics i màrketing

VISIÓ FINAL - CONCLUSIONS

01. Viabilitat del servei Un cop recollides les dades necessàries per a realitzar el pla de màrqueting de la nostra idea de negoci, hem valorat la viabilitat de la implementació real de l’organització plantejada. Els punts clau que tenen un impacte sobre aquest aspecte i la seva anàlisi són els següents: Competència

Legalitat

Hem comprovat com existeix competència directa i indirecta, però que cap d’elles té un model de negoci com el nostre, centrat en la revalorització de roba tarada. Això ens permet diferenciar-nos d’entrada i destacar més entre el públic objectiu. També val la pena destacar que en ser els primers a implementar un sistema així, el risc de fallida és major, ja que no tenim cap organització de referència.

Tot i que no hem trobat cap problema legal que impedeixi la posada en marxa de la nostra organització, no existeix tampoc una normativa especíﬁca per a la revalorització de residus que nosaltres volem portar a terme. És molt possible que aquesta normativa no existeixi perquè no hi ha cap model de negoci a l’escala del nostre funcionant actualment, i segurament aquests aspectes legals s’arribarien a desenvolupar únicament quan una organització d’aquest tipus es posés en marxa i comencés a tenir un impacte elevat.

Proveïment dels productes

Públic objectiu

Hem plantejat des de l’inici la idea que les fàbriques ens venguin els seus productes a un preu reduït respecte el preu d’etiqueta, però és possible que les empreses decideixin no cedir-nos els productes per considerar que estaríem venent els seus productes a un preu més baix i no voler aquest tipus de competència.

Hem comprovat com existeix un públic objectiu en quantitat suﬁcient disposat a formar part de la visió de la nostra organització i de comprar els nostres productes tant pels principis que representen com pel valor que els hi poden aportar.

129

VISIÓ FINAL - CONCLUSIONS

Aspectes econòmics i màrketing

02. Impacte del servei Si l’organització es portés a terme, l’anàlisi portat a terme ens indica que podríem tenir un impacte mediambiental positiu molt elevat al sector de la moda, lluitant contra el model del fast fashion i oferint una alternativa assequible a les grans multinacionals tèxtils. També tindrien rellevància els beneﬁcis que destinaríem a les causes socials col·laboradores.

03. Desenvolupament del pla de màrqueting Pel que fa al desenvolupament del projecte en si, considerem que ha estat molt enriquidor, ja que hem tractat temes que mai havíem vist amb anterioritat i hem tingut la llibertat d’escollir en què volíem treballar i com ho volíem fer.

Com a conclusió final, podem dir que aquesta memòria seria una base molt sòlida per a explorar l'aplicació real del projecte, tenint accés a dades reals i fiables per a confirmar o refutar els escenaris plantejats.

Al llarg del curs ens hem trobat diverses diﬁcultats com la falta de dades per a poder avançar, però mitjançant la creació d’escenaris plausibles hem pogut seguir endavant.

130

FONTS DE CONSULTA

Aspectes econòmics i màrketing

02. Fase d’investigació Cesce (2016). Informe sectorial de la economía española. Recuperat de http://www.saladeprensacesce.com/informe-sectorial-2017/pdf/textil.pdf Reverse Resources. Recuperat de http://www.reverseresources.net Desconocido (2018, marzo 03). H&M rebajará sus precios y quemará algunas prendas para deshacerse de su exceso de stock. ABC. Recuperat de https://www.abc.es/economia/abci-rebajara-precios-y-quemara-algunas-prendas-para-deshacerse-excesivo-stock-20180329123 0_noticia.html Yubero, Beatriz (2018, julio 21). Así queman marcas de lujo como Burberry ropa que les sobra valorada en millones de euros. El español. Recuperat de https://www.elespanol.com/reportajes/20180721/queman-marcas-burberry-sobra-valorada-millones-euros/323968641_0.html Martín-Sosa, Samuel (2018, mayo 08). El verdadero precio de la ropa. Revista contexto. Recuperat de https://ctxt.es/es/20180502/Politica/19420/medioambiente-ropa-textil-Samuel-Martin-Sosa-Rodriguez-medioambiente-pro duccion.htm

131

We are testers (2017, abril 17). Cómo hacer una encuesta en tres sencillos pasos. Recuperat de https://www.wearetesters.com/investigacion-de-mercados/como-hacer-una-encuesta-en-3-sencillos-pasos Escales, Carme (2016, diciembre 08). El zurcido solidario. El Periódico. Recuperat de https://www.elperiodico.com/es/economia/20161127/el-zurcido-solidario-5654646 Cosir i estrenar. Recuperat de http://www.cosiriestrenar.com/es/ Sustainable brands (2018, agosto). The North Face Renewed gives refurbished clothes second life. Recuperat de https://sustainablebrands.com/read/waste-not/the-north-face-renewed-gives-refurbis hed-clothes-second-life Redacción malvestida (2018, abril 13). Este es el destino de la ropa que no se vende ni en las rebajas. Recuperat de http://malvestida.com/2018/04/este-es-el-destino-de-la-ropa-que-no-se-vende-ni-en-las-rebajas/ INE (2018). Anuario Estadístico de España en industria y energía. Recuperat de http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario18/anu18_13indus.pdf

FONTS DE CONSULTA

Aspectes econòmics i màrketing

03. Fase analítica INE (2018). Industria y energía. Recuperat de http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuario18/anu18_13indus.pdf INE (2018). Series detalladas desde 2002. Población residente por fecha, sexo y edad. Recuperat de http://www.ine.es/dynt3/inebase/es/index.htm?padre=1894&capsel=1895 Business plan. How to do a market analysis for a business plan. Recuperat de https://www.thebusinessplanshop.com/blog/en/entry/market_analysis_for_business_plan Helena Ronis. How to write a market analysis. Recuperat de https://www.wikihow.com/Write-a-Market-Analysis Aaron Orendorﬀ (2019, enero 10). The State of the Ecommerce Fashion Industry: Statistics, Trends & Strategy. Shopify plus. Recuperat de https://www.shopify.com/enterprise/ecommerce-fashion-industry PwC (2019). Global Consumer Insights Survey 2019. Recuperat de https://www.pwc.es/es/retail-consumo/global-consumer-insights-survey-2019.html Noah Parsons (2018, Marzo 15). Market analysis in 4 steps. Recuperat de https://www.liveplan.com/blog/market-analysis-in-4-steps/ Dan Tighe. How to Do a Competitive Analysis in 5 Easy Steps (+ Competitive Analysis Deﬁnition). Recuperat de https://www.impactbnd.com/blog/5-ways-to-perform-a-competitive-analysis-establish-your-presence

Ketey Ferenzi. How to do a competitive analysis for your online business. Recuperat de https://www.bigcommerce.com/blog/how-perform-competitive-analysis/#undefined Xixi Chien (2018, abril 13). Inditex y sus competidores: H&M, Fast Retailing y Gap, Inc. Recuperat de https://www.rankia.com/blog/bolsa-al-dia/3847198-inditex-sus-competidores-h-m-fast-retailing-gap-inc Roba amiga. Misión, visión y valores. Recuperat de https://www.robaamiga.cat/es/la-cooperativa/mision-vision-y-valores/ Capitalismo consciente (2019, abril 02). Stakeholders: ejemplos de 9 perfiles importantes. Recuperat de https://capitalismoconsciente.es/blog/stakeholders-ejemplos-perfiles-importantes/ Rachel Thompson. Stakeholder Analysis. Winning Support for your projects. MindTools. Recuperat de https://www.mindtools.com/pages/article/newPPM_07.htm ProjectManagement (2019, octubre 05). What is stakeholder Analysis?. Recuperat de https://project-management.com/what-is-stakeholder-analysis/ Smith, L. W. (2000). Stakeholder analysis: a pivotal practice of successful projects. Paper presented at Project Management Institute Annual Seminars & Symposium, Houston, TX. Newtown Square, PA: Project Management Institute. Recuperat de https://www.pmi.org/learning/library/stakeholder-analysis-pivotal-practice-projects-8905

132

FONTS DE CONSULTA

Aspectes econòmics i màrketing

03. Fase analítica T Morphy. Stakeholder Analysis. Stakeholdermap. Recuperat de https://www.stakeholdermap.com/stakeholder-analysis. Moda.es (2019, abril 09). H&M en el mercado de segunda mano. Recuperat de https://www.modaes.es/empresa/hm-en-el-mercado-de-segunda-mano-vende-prendas-usadas-online.html Galeano, Susana. Marketing 4 ecommerce (2018, octubre 11). V Estudio Anual de eCommerce en España 2018: el país de los (casi) 20 millones de compradores online. Recuperat de https://marketing4ecommerce.net/v-estudio-anual-ecommerce-en-espana-2018-20-millones-compradores-online/ Carazo, Janire (2017, noviembre 19). Estudio de mercado. Recuperat de https://economipedia.com/manual/elaborar-un-plan-de-negocios-4.html Escuela de internet. 7 requisitos legales para montar una tienda en España. Recuperat de https://www.escueladeinternet.com/7-requisitos-legales-montar-una-tienda-online-espana/

Francisco Naranjo. Normativa Ecommerce en España. Recuperat de https://www.comunica-web.com/verarticulo-normativa-ecommerce_660.php Eduard Banqué (2015, febrero 5). Requisitos legales para montar un e-commerce. Recuperat de https://www.escueladeinternet.com/requisitos-legales-para-montar-una-tienda-online-2/ Jose Miguel Embid Irujo. Notas sobre el régimen jurídico de las entidades sin ánimo de lucro, su estructura interna y la responsabilidad de sus órganos gestores. Recuperat de https://bit.ly/2MiI6d5 Comité textil confección (2009, diciembre 02). Normativa de calidad y seguridad en un sector textil globalizado. Recuperat de https://www.aec.es/c/document_library/get_ﬁle?p_l_id=262925&folderId=82676&name=DLFE-5316.pdf Jose Vicente Alonso Felipe (2015, diciembre). Manual control de calidad en productos textiles y aﬁnes. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales. Recuperat de http://oa.upm.es/38763/1/Binder1.pdf INE (2018). España en cifras 2018. Recuperat de http://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2018/index.html INE (2018, junio 05). Tasas de escolarización por edad en niveles no obligatorios. Recuperat de https://bit.ly/3124U4k

133

FONTS DE CONSULTA

Aspectes econòmics i màrketing

03. Fase analítica Fundación contemporánea (2018). Ranking de ciudades y comunidades autónomas según la calidad e innovación de su programación cultural en 2018. Lo mejor de la cultura en 2018 en España y en cada Comunidad Autónoma. Valoración de los distintos campos de la cultura en 2018. Evolución de los presupuestos anuales. Recuperat de http://www.fundacioncontemporanea.com/wp-content/uploads/2019/02/Observatorio-de-la-Cultura-2019.pdf Expansió (2018, junio 05). Cuatro fenómenos sociales que tendrán impacto en la economía espanyola. Recuperat de http://www.expansion.com/economia/2018/06/05/5b0bd915268e3e44068b4587.html Asirtex (2016, diciembre). La ropa usada. Recuperat de http://www.asirtex.org/wp-content/uploads/2017/03/Resumen-Ejecutivo-La-Ropa-Usada.pdf Lorenzana, Oscar. Universidad Castilla-La Mancha. La moda en España. Situación actual y cuestiones futura. Recuperat de https://www.mercasa.es/media/publicaciones/243/1534086521_Moda_en_espana_DYC_153_150px.pdf INE (2018). España en cifras 2018. Recuperat de https://www.ine.es/prodyser/espa_cifras/2018/ﬁles/assets/common/downloads/publication.pdf?uni=4f7e7b429c56ccbc4bf56b3e93 ebc47b San Esteban, Nerea. El Español (2019, enero 14). El sector textil no se recupera: caen las ventas y empeoran los márgenes. Recuperat de https://www.elespanol.com/economia/empresas/20190114/sector-textil-no-recupera-ventas-empeoran-margenes/367714289_0.html

Monzón, Agustín. El independiente (2018, julio 05). El sector textil alerta contra la guerra de precios tras 2 décadas de estancamiento. Recuperat de https://www.elindependiente.com/economia/2018/06/21/sector-textil-guerra-precios-decadas-estancamiento/ San Esteban, Nerea. El Español (2018, junio 01). El textil reniega de la guerra de promociones y se agarra al crecimiento 'online'. Recuperat de https://www.elespanol.com/economia/empresas/20180621/textil-reniega-guerra-promociones-agarra-crecimiento-online/3164 69511_0.html Izaguirre, Jenny. Shopify (2018, julio 27). 11 canales de ventas en línea y cómo escoger los adecuados para tu negocio minorista. Recuperat de https://www.shopify.es/blog/canales-de-venta-online-para-tu-negocio-minorista Souza, Nayara (2018, julio 03). ¿Cuáles son los canales de venta más eﬁcientes hoy en día?. Recuperat de https://blog.hotmart.com/es/canales-de-venta/ Llano Ortiz, Juan Carlos (2018). El estado de la pobreza. Seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España 2008-2017. Recuperat de https://www.eapn.es/estadodepobreza/ARCHIVO/documentos/Informe_AROPE_2018_Resumen_Ejecutivo.pdf

134

FONTS DE CONSULTA

Aspectes econòmics i màrketing

03. Fase analítica Datosmacro (2018). La población en España. Recuperat de https://datosmacro.expansion.com/demograﬁa/poblacion/espana Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2015, septiembre). Encuesta de hábitos y prácticas culturales en España 2014-2015. Recuperat de http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:a185d7f5-0331-4f8c-90be-52b6d4991040/encuesta-de-habit os-y-practicas-culturales-2014-2015-sintesis-de-resultados.pdf Moreno Rivas, Sara (2018, enero 05). El ocaso de la televisión tradicional. Recuperat de https://retina.elpais.com/retina/2017/12/28/tendencias/1514477436_454556.html Notícias de Navarra (2019, febrero 25). Bloomberg: España arrebata a Italia el liderazgo y se convierte en el "país más sano del mundo". Recuperat de https://www.noticiasdenavarra.com/2019/02/25/sociedad/estado/espana-arrebata-a-italia-el-liderazgo-y-se-convierte-enel-pais-mas-sano-del-mundo-segun-un-estudio-de-bloomberg#Lolei do Rivera, Marisela (2019, abril 10). Tendencias de Consumo Digital 2018 en España. Recuperat de https://losprimerosengoogle.com/informe-tendencias-de-consumo-digital-2018/

135

Marketingdirecto (2018, enero 15). 10 tendencias culturales, sociales y tecnológicas que tener muy en cuenta este 2018. Recuperat de https://www.marketingdirecto.com/especiales/recopilatorios-2017-tendencias-2018/10-tendencias-culturales-sociales-y-tec nologicas-2018 Dinero (2019, marzo 02). Las 10 tendencias que marcarán a los consumidores en 2019. Recuperat de https://www.dinero.com/empresas/articulo/tendencias-de-consumo-en-2019-segun-reporte/266658 PopulationPyramid. Emisiones de carbono en España. Recuperat de https://www.populationpyramid.net/es/emisiones-de-carbono/españa/ Seguí,Luis; Medina Rubí; Guerrero Hilda. EAE Business School. (2018, setiembre). Gestión de residuos y economía circular. Recuperat de http://marketing.eae.es/prensa/SRC_Residuos.pdf Martín, Juan. Cerem (2017, mayo 15). Análisis Pestel. Recuperat de https://www.cerem.es/blog/estudia-tu-entorno-con-un-pest-el

FONTS DE CONSULTA

Aspectes econòmics i màrketing

04. Fase estratègica Espinosa, Roberto (2015, mayo 31). Matriz Ansoff, estrategias de crecimiento. Recuperat de https://robertoespinosa.es/2015/05/31/matriz-de-ansoff-estrategias-crecimiento/ ESEM (2019, enero 22). ¿Qué es la matriz Ansoff en marketing digital?. Recuperat de https://esem.es/2019/01/22/la-matriz-ansoff-en-marketing/ Isaza, Juan José (2016, agosto 23). La matriz Ansoff y su utilidad. Recuperat de https://bienpensado.com/la-matriz-de-ansoff-y-su-utilidad-como-herramienta-estrategica-de-marketing/ Mañez, Rubén (2018, abril 09). 32 tipos de estrategias de marketing. Recuperat de https://www.marketingandweb.es/marketing/estrategias-de-marketing-concepto-tipos/#Estrategias_de_crecimiento_de_una_empres a Figueroa Villafaña, Ricardo. Estrategias de diversificación. Recuperat de https://sites.google.com/site/competenciaestrategia/estrategias-de-crecimiento---ansoff/estrategias-de-diversificacion Cortés, Fex (2017, Marzo 05). Estrategias de Marketing derivadas de una Matriz FODA. Recuperat de https://www.mercadotecniatotal.com/mercadotecnia/estrategias-de-marketing-derevidas-de-un-foda/ Roba amiga. Logotip roba amiga [en línia]. Recuperat de https://www.robaamiga.cat/es/

Hemper. Logo hemper [en línia]. Recuperat de https://hemper.es/ The circular project. Logotip the circular project [en línia]. Recuperat de http://msmad.org/the-circular-project/ Coba complements. Logotip coba complements [en línia]. Recuperat de http://www.cobacomplements.es/ Wado. Logotip wado [en línia]. Recuperat de https://www.wearewado.com/ Humana. Logotip Humana [en línia]. Recuperat de https://humana-spain-blog.org Asirtex (2019, enero 23). Los españoles, concienciados de la responsabilidad ampliada del productor textil. Recuperat de http://www.asirtex.org/los-espanoles-concienciados-de-la-responsabilidad-ampliada-del-productor-textil/ Fuertes, Maria José (2019, abril 30). Moda sostenible en España – Dónde encontrarla. Recuperat de https://ecovamos.com/moda-sostenible-en-espana-donde-encontrarla/ Arturo (2014, junio 14). Los objetivos de una empresa. Recuperat de https://www.crecenegocios.com/los-objetivos-de-una-empresa/

136

Aspectes econòmics i màrketing

FONTS DE CONSULTA

04. Fase estratègica

06. Fase de control

Maram Luis (2018, marzo 26). Las tres estrategias de Porter en el Marketing digital. Recuperat de https://www.luismaram.com/las-tres-estrategias-de-porter-en-el-marketing-digital/

Trabado, Miguel Angel (2017, 29 enero). Cómo hacer un plan de contingencia en el plan de marketing digital. Recuperat de https://miguelangeltrabado.es/plan-de-contingencia-digital/

Titular.com (2018, marzo 22). Las estrategias genéricas de Michael Porter y el plan de marketing. Recuperat de https://www.titular.com/blog/las-estrategias-genericas-de-michael-porter-plan-de-marketing

Romero, Bego (2019, enero 08). Plan de Marketing Digital: Cómo hacerlo paso a paso [+Ejemplo]. Recuperat de https://www.begoromero.com/plan-de-marketing-digital/

Bernal, Jimeno Jorge. Las estrategias genéricas de Porter: ¿para qué sriven?. Recuperat de https://www.pdcahome.com/9628/las-estrategias-genericas-de-porter/

Manuel, Jose. ¿Qué es un KPI en marketing?. Recuperat de https://laculturadelmarketing.com/que-es-un-kpi-en-marketing/ 40 de ﬁebre. ¿Qué es el ROI?. Recuperat de https://www.40deﬁebre.com/que-es/roi

05. Fase operativa-tàctica

40 de ﬁebre. ¿Qué es el ratio de conversión?. Recuperat de https://www.40deﬁebre.com/que-es/ratio-conversion

Sánchez, Carlos Manuel. La industria textil, la más contaminante del planeta. Recuperat de https://www.xlsemanal.com/actualidad/20160913/cataclismo-la-fast-fashion.html

Mailrelay (2013, julio 08). ¿Qué es la tasa de apertura? Y ¿Cuál es la tasa de apertura promedio en email marketing?. Recuperat de https://blog.mailrelay.com/es/2013/07/08/ratios-de-apertura-en-email-marketing

Ferrero, F. Javier (2018, julio 24). La contaminación de la industria textil. Recuperat de https://contrainformacion.es/la-contaminacion-de-la-industria-textil/

Nuñez, Vilma. Cómo hacer un KPI para ventas y otros ejemplos [Incluye fórmulas]. Recuperat de https://vilmanunez.com/ejemplos-de-kpis/

137

FONTS DE CONSULTA

Aspectes econòmics i màrketing

06. Fase de control Redactor Freelance (2017, mayo 15). Aprende a calcular el precio justo de tu hora de trabajo como redactor. Recuperat de https://www.redactorfreelance.com/2017/05/calcular-precio-trabajo-redactor.html Tracebits (2017, agost 01). ¿Cuánto se cobra por hora de trabajo de un community manager?. Recuperat de https://www.trecebits.com/2017/08/01/cuanto-cobra-hora-community-manager/ Jorge Alferez (2019, febrero 08). ¿Cuánto cobrar por tus servicios de desarrollo web?. Recuperat de https://jorgealferez.es/cuanto-cobrar-por-tus-servicios-de-desarrollo-web/

138

Informe Project Libre 139

ANNEX

Aire_Campanya de Social Media

Dates Start Baseline Start Actual Start

1/07/19 8:00

Finish Baseline Finish Actual Finish

2/09/19 15:00

Duration Scheduled Baseline

22,5 days 0 days

Remaining Actual Percent Complete

22,5 days 0 days 0%

Work Scheduled Baseline

704 horas 0 horas

Remaining Actual

704 horas 0 horas

Costs Scheduled Baseline

21568,00 € 0,00 €

Remaining Actual Variance

21568,00 € 0,00 € 0,00 €

Notes

Task Information ID

Nombre

Duracion

Inicio

Terminado

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Llançament Instagram Calendari Editorial Redacció del contingut Creació de gràfics Testatge Control de mètriques Llançament Llançament Web Contacte amb el programador Estructura i contingut Redacció dels continguts Creació de gràfics Desenvolupament informàtic Testatge Correccions Control de mètriques Llançament Llançament Newsletter Calendari Editorial Redacció del contingut Creació de gràfics Testatge Control de mètriques Llançament

22,5 days? 3 days? 5 days? 7 days 7 days 3 days? 0 days 22,5 days 1 day 5 days 7 days 5 days 8 days 3 days 2 days 0 days 0 days 22,5 days 3 days 5 days 7 days 7 days 3 days 0 days

1/07/19 8:00 1/07/19 8:00 10/07/19 15:00 10/07/19 15:00 24/07/19 15:00 19/08/19 15:00 2/09/19 15:00 1/07/19 8:00 1/07/19 8:00 3/07/19 15:00 17/07/19 15:00 17/07/19 15:00 24/07/19 15:00 15/08/19 15:00 23/08/19 15:00 2/09/19 15:00 2/09/19 15:00 1/07/19 8:00 1/07/19 8:00 10/07/19 15:00 10/07/19 15:00 19/07/19 15:00 13/08/19 15:00 2/09/19 15:00

2/09/19 15:00 9/07/19 19:00 24/07/19 13:00 19/07/19 15:00 16/08/19 19:00 27/08/19 19:00 2/09/19 15:00 2/09/19 15:00 2/07/19 19:00 16/07/19 19:00 6/08/19 13:00 24/07/19 15:00 14/08/19 19:00 22/08/19 19:00 28/08/19 19:00 2/09/19 15:00 2/09/19 15:00 2/09/19 15:00 9/07/19 19:00 24/07/19 13:00 19/07/19 15:00 12/08/19 19:00 22/08/19 19:00 2/09/19 15:00

Page 1

Predecesores

Nombres del Recurso

2 2 3 5

Community Manager Copywriter Dissenyador gràfic Community Manager Community Manager

9 10 10 12 13 14

Community Manager; Community Manager; Copywriter Dissenyador gràfic Programador informàtic Community Manager; Community Manager

19 19 21 22

Community Manager Copywriter Dissenyador gràfic Community Manager Community Manager

Who Does What ID del Recurso

Nombre del recurso

1 ID de Tarea

Community Manager Tarea

Trabajo

Unidades asignadas

Atraso

Inicio

Terminado

2 5 9 10 14 19 22 6 23 16

Calendari Editorial Testatge Contacte amb el programador Estructura i contingut Testatge Calendari Editorial Testatge Control de mètriques Control de mètriques Control de mètriques

24 horas 56 horas 8 horas 32 horas 16 horas 24 horas 56 horas 24 horas 24 horas 0 horas

100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

0 days 0 days 0 days 0 days 0 days 0 days 0 days 0 days 0 days 0 days

1/07/19 8:00 24/07/19 15:00 1/07/19 8:00 3/07/19 15:00 15/08/19 15:00 1/07/19 8:00 19/07/19 15:00 19/08/19 15:00 13/08/19 15:00 2/09/19 15:00

9/07/19 19:00 16/08/19 19:00 2/07/19 19:00 16/07/19 19:00 20/08/19 19:00 9/07/19 19:00 12/08/19 19:00 27/08/19 19:00 22/08/19 19:00 2/09/19 15:00

264 horas

2 ID de Tarea

Copywriter Tarea

Trabajo

Unidades asignadas

Atraso

Inicio

Terminado

3 11 20

Redacció del contingut Redacció dels continguts Redacció del contingut

40 horas 56 horas 40 horas

100% 100% 100%

0 days 0 days 0 days

10/07/19 15:00 17/07/19 15:00 10/07/19 15:00

24/07/19 13:00 6/08/19 13:00 24/07/19 13:00

136 horas

3 ID de Tarea

Dissenyador gràfic Tarea

Trabajo

Unidades asignadas

Atraso

Inicio

Terminado

4 12 21

Creació de gràfics Creació de gràfics Creació de gràfics

56 horas 40 horas 56 horas

100% 100% 100%

0 days 0 days 0 days

10/07/19 15:00 17/07/19 15:00 10/07/19 15:00

19/07/19 15:00 24/07/19 15:00 19/07/19 15:00

Page 1

ID del Recurso

Nombre del recurso 152 horas

4 ID de Tarea

Programador informĂ tic Tarea

Trabajo

Unidades asignadas

Atraso

Inicio

Terminado

9 10 13 14

Contacte amb el programador Estructura i contingut Desenvolupament informĂ tic Testatge

8 horas 40 horas 64 horas 24 horas

100% 100% 100% 100%

0 days 0 days 0 days 0 days

1/07/19 8:00 3/07/19 15:00 24/07/19 15:00 15/08/19 15:00

2/07/19 19:00 16/07/19 19:00 14/08/19 19:00 22/08/19 19:00

136 horas

Page 2