El Badall de Gràcia 07 by evelio gomez

. REVISTA D'INFDRMACIÓ GENERAL DE LA VI LA DE GRACIA 10 Pts.

LAINNOOENTADA

P®STFRANQUISTA GONliiNUA ...

MADRIDl TRES MQRTS: SETZE FE-

RITS. LA CtUTAT OCUPAD A ...

Els fets parlen per ells mateixos. Oui són els terroristes? Queda pro u demostrat que són els qui carreguen contra el poble.

El dijous passat, dia 6 , van tenir lloc al recinte univenitari de Madrid dues assemblees convocant a una manifestació protestant contra el projecte de Hei d 'autonomia universiti· ria . La manifestació va sortir del recinte cap a dos 9uarts de dotze del matí amb uns 3.000 estudiants amb direcció a Moncloa; a l'altura de 1Are de T riomf, un nombrós contingent de la policia antiavalots va carregar, dispersant els manifestants, que es reagruparen des· prés d'una mitja hora i s'encam inaren cap al centre de la clufB!t tallant el trinsit i manifes· tant-se pacíficament amb consignes com: El FILL DE l'OBnER A LA UNIVERSITAT, NO A LA LLEI D'AUTONOMIA UNIVERSITARIA, LLIBERTAT DE MANIFESTA· CIO, "SUAREZ, CAPU LLO, TU LEY ES UN CHANCHULLO", etc. La manifestació transcorria normalment, pero davant del Banc d'Espanya la policia carrega un altre cop, amb més bruta litat que abans. El mate ix dia a les set de la tarda hi hiVia con~ una concantració davant del minister i d'Educació. Fou convocada per la coordinadora d'estudiants, a la qual s'havien adherit nombrosos centres de balxillerat. A les sat, tota la zona del M.E .C. ja estava ocupada per la po licía, que no deixava que ningú, sol o en grup, s'atun1s pels voltants. Cap a dos quarts de vuit hi ha un intent de manifestació per part d'un pp for~a nomb rós d universitaris i estudiants de batxillerat d'edats compl"fttS entre els 15 i 16 anys, que seran salvatgement dispersats per una cir,. policial. Despnls d'aquesta es donaran diversos salts de manifestació a zones properes fins que són dissolts amb els mateixos metodes. El divendres, dia..~t4 lloc ala fac. de medicina una a•mblea de tot el Oistricte universita ri, amb u ns 2.:KJU estudiants _que acordaran per votacló a ma al~ada, l'acció del dia, que consistira en una manifestació f ins a Mondoa. Nomá en sortint del recinte universi tari, la pol icía va come~~r a disparar pots de fum i bales de cautxú, i va realitzar 38 detencions. La manifestaci6 es dispersa . Aq ue lla tarda, representants de t otes les facultats - IHtvat de la d'Eng inyers Navals- assisteixen a una nova . . .mblea. També hi •nln pretants represent ants d' lnstit uts de Batxi lle rat. Fan un balan~ dtls fets : 300 estudiants detinguts, apall issats i posats després en ll ibertat a Cuatro caminos. Ferits: una noia de catorze anys amb commoció cerebral i t res amb el cap obert. DiWIWS • essions i un atropellament amb un jeep per part de bandes de !'e xtrema dreta. TamiM fóren tancades tres estaciorw del metro, apallissa nt la policia a la gent que hi sortia. Els mitjans de difusió no en comen~aran a r-1ar fins al divendres i molt subti lment, com si no passés res. A la resta de I'Estat la informació era nul.la. Ai xó va ser el proleg. Oui va alterar l'ordre púb lic? On és el dret de re unió, reconegut a J'articfe21 de la Constitució? El trist result at d'aixó en se rien TR ES MORTS i tretze ferit s, batane de la lluita d'un poble que no vo l ser feixista. La innocentada postfranqu ista continua ...

Del 28 de Desembre al 18 de Gener de 1980 - NO 7

EDITORIAL: Els greus esdeveniments succei'ts a Madrid, que hpn culminat amb l'assassinat impune de tres esttü;liants per part deis cossos repressius espanyols i les bandes feixistes . han palesat de forma tragica la enorme in· nocentada a la que hem estat sotmesos tots els ciutadans de /'actual Estat espany o l, als que ens han volgut f er creure durant a· quests da"ers quatre anys que 10m a una democracia i '~!le tenim llibertats de reunió, d'associació i d'expressió. la hem vist prou ciar quina mena de "democracia" i quin es "llibertats" són aquestes. EL BAD4LL no pot deixar pas de ser receptiu a fets com aquests, dins de la seva línia: les i· ronies del poder i deis seus cómplices continuen essent sagnants i ens obli· gu'en aixz' a assumir-lest amb tota la rabia. La nostra ironía ha estat sada per la seva.

flB~AL

lt.). GRACI

1979 INTER NACIONAL DEL nin L'EDUCACIÓ OELS FILLS O L'ENCÍS O'UNA BONA SECA Mil nou-cents setanta i nou es l'any internacional del nin. Allelúia! Xin ... xin ... ! Enguany ens hem donat compte que les petites fi~res que tenim per casa, que ens ho destrossen tot comen~ant pels mobles i acabant pels nervis, són nens de veritat, de carn i ossos. Uf! Sort qúe ens ho han dit. 1 ja esta el festival organitiat. La gent seriosa preparant i fent com a boigos taules rodones, conferencies, col.loquis, xerrades, programes, informes...

Objectiu : SALVAR L'INFANTI Si poses la radio, després de dir-te les alegries que per tot arreu han passat, surt el psicóleg de torn i et diu que els nens no neixen tossuts, que som nosaltres, el pares, els qui els fem tossuts. 1 tu, aleshores recordes quan el teu menut s'empenya amb una cosa i saps que encara que el matessis, el nano continuaría bramant per a aconseguirho. 1 ja no saps que fer; si llen~r el criu per la finestra o la nidio. Pero si no llences la radio, continues sentint que després del psicóleg surt un munt de gent per explicar les seves tristes experiéncies d'infantessa, i com que els han triat d'alló més frustrats i reprimits et fan tot el repertori de les seques que els seus pares els ventaven a la primera de canvi. 1 per acabar-ho d'adobar el locutor-presentador, tanca el programa dient que sembla mentida que pugui haver-hi algú tant dolent que aixequi la ma damunt un infant indefens. 1 aleshores tu penses -si ets un pare o una mare normal- que potser els indefensos som nosaltres davant deis nostres fills i moltes vegades sort hem tengut de poder-nos decantar just en el moment en que ens passava vo ra l'orella una fletxa india o una pilota de goma.

Sí, és ciar, ja sabem que hi ha pares molt besties (amb perdó de les besties) que gau deixen pegant els nens fins que els deixen coll-torts, pero aixó ja són extrems patolo gics, més propis deis psiqUiatras que de taules rodones i de programes de radio. Perqué aquestes 1 aquests van adre~ades a nosaltres, pobres i sofrits pares que ja tenim prou amb aguantar una tropa que, a més a més de devorar tot el menjar que se'ls dóna, encara en volen més; que just rebenten les

sabates als dos dies d'estrenar-les; que es posen malalts el dia abans d'anar de vacances (somntades vacances) i tot atxó sense tenir en compte quan els peta l'acudtt de fer una estirada i ja no hi ha manera de baixar la vora de la faldilla o deis pantalons. 1 el fotut del cas és que ens estant tornant botgos amb les técniques educacionals. Abans, els nostres pares ho tenien molt ciar: havíem d'obeir, no hi havia volta de tulla i a la primera de canvi, inyaca! una bona seca i alió que deia el pare era sagrat.

Ara no. Ara veiem con el nostre fill trepa per !'estantería, ens llen~a el gerro de vidre al terra i no sabe m s1 anar a cercar un coix í perque el nen no prengui mal al baixar, o si posar-li el cul com un to maque t . La veritat, és que aixó d'ésser pares és d'alló més complicat. Sort que ara els pares de la humanitat han creat aquest any internacional del nen per a donar-nos llum. No sé pas que faríem sense e lis.

:/ndituto eAr:ltt~l'l CORPORA L - FACIAL' SAUNA INDIVIDUAL BAÑOS DE FANGO ALGAS PLANTAS MEDICINALES

Ramón y Cajal, 72-3° Tel. 2 19 73 95 Horas convenidas.

D'altra banda em temo que per molta bona voluntat que els salvadot s hi posin encara continuarem nosaltres a la lluna, perqué veíem que contmuen proposant aixó de la llíbertat, que de fet, si ho mirem seríosa· ment, veurem que es la gran estafa que se li pot fer a un infant: fer-li creure que existeix una llibertat física. El que mteresa es fer -nos creure que podem fer tot el que ens doní la gana físicament; als grans ens donen el futbol, la casa fora, el ctnema i les lletres, moltes, ptles de lletres, perque ens creguem que som lliures per poder fer el que vulguem. 1 hem de deixar fer als nostres fills el mateix, peró a la seva mida. St estem entretinguts amb aixó no pensarem que es pot pensar. No hi caurem en que tenim un caparró que serveix per quelcom més que pera posar-hi rul.los o buscar les combinacions de les travesses. Ai que en són de cucos ... ! Que en séln d'etxerits ells' Ara es veu per on venen els trets. El que enteressa es la llibertat física, molta llibertat física i molt dir-nos que som lliures, aixó sí, és molt important: lliures per a decidir, lliures pera votar .. 1 als nostres minyons hem de donar-los molts estudis (que pagarem nosaltres, és ciar) 1 a ser possible carrera, pero no ens diuen que els donem una ment oberta, que els donem molta enformactó per a formar el seu criteri perqué aixó és perillós i incomode. Perqué és ciar, ja se sap que quan la persona pensa es pregunta el perqué de les coses i pensa pel seu compte. 1 si pensa massa pel seu compte pot arribar a no estar gaire d'acord amb moltes coses; i si no esta yaire d'acord amb moltes coses, pot desestabilitzar el sistema i si desestabilitza el sistema se'n va a ter punyetes el tinglado i si se'n va a fer punyetes el tinglado... "ells" deixarien de "xupar del bote" ...

Ara es compren tot. Sort que pensen per nosaltres. Uf! Merce Company

-===-~ ,

··- · La fa va és el fruit d 'una planta herbacia anyal !leguminosa i creix en grups de cinc o sis dins una beina. Des de molt antic s 'ha cregut que té .propietats democratiques: la tro· bem el segle XV, per exemple, ofegant-se a l'escudella municipal; el cavaller que tenia la sort de veure·la caure al seu plat assolia el carrec de conseller. El día de Reís se n'amagava una de seca a la coca i qui l'encaixava amb les dents exercia durant el día el paper de monarca a la llar. Rebia l'atribut de "reí de la fava" i cada cop que bevia els fal]liliars havien de cridar: "el reí beu ". No cal dir que per tal de ser coronat tothom menjava coca fins a no poder dir fava. Aixo són faves comptades: a cada casa tots volen ser Reí: joans, )oseps i ases. 1 quan aquests ho aconsegueixen, com que !'ambició de poder mai no es satura, tenen aspiracions de Mag: Caries V es féu retratar al lloc del Rei Gaspar a una miniatura sobre !'Epifanía. Hi ha l'aguila imperial a la beina de l'espasa; i dintre, com dintre de rotes les beines faveres, faves. El "rei de la fava" és representat oferint l'encens dins d 'una copa daurada. Aquest no és un cas insolit a la historia monarquica: sabem que josep, el germa de Napoleó, sempre anava amb el grial entre els dits. També tenim documents on veiem el

Reí de Copes assenyalant·ne una deben grossa. Els Mags brinden i tots hem de cridar: "El reí beu"; pero només ells beuen. Qui són els Reís? Vi amunt i avall del temps, han perdut la memoria; s'han extra· viat els signes d'identitat, la llavor predesti· nada de la coca que provava la seva missíó a la terra. Qui són els Reís? lnclús a l'ambit familiar els pares encalcen aquest alt grau jerarquic. Pero no ens ho creiem. Els Reis ja no són els Reís. Als Pastorets representen el seu paper el senyor joan, el senyor )osep í el senyor Ase. rora deis Pastorets, també. No entenem res. ¿Per que Saltasar, el negre, ens porta el carbó de sucre í Gaspar, que és d'un ros de ra~a aria, juguets i felicitar? No; no ens volem empassar la fa va. 1, per tant, preferim no participar. Nosaltres enyorem la disfrcssa deis oncles deis masos que, ben entrada la nit, sorprenien amb doleros i pastissos els nens que, tot seguint un caminet de llaminadures que els grans escampaven, els buscaven. La quitxalla sortia a rebre els Reís amb fanals i teies en ceses. L'endema es muda ven amb robes de color i representaven, amb els seus ceptres fets d'un pal amb llimones i taronges enforquillades, I'Adoració deis Mags a l'lnfant.

Pero arribaren els temps deis llegums. 1 els "consellers de la fava" sortiren al carrer per tal de cavalcar enmig d'anesans i menestrals per tota la ciutat. 1 els Reís Mags, a miljan segle XIX, s'inventaren la joguina que, a poc a poc, ha passat de ser una "pepa de deu" a ser una nina que es pixa i es queixa. 1 aquest any els nens també aniran a perdre la il.lusió a la Porta de la Pau, a rebre uns Reís que només els saben dur les joguines de la televisió o aquelles que ja havien vist a la boti· ga de la cantonada. 1 acompanyats d'uns pares que més s'estimen de veure d'a la vora !'alcalde simpaticot i grassó, scguiran la ca· valgada pels carrers més comercials de la ciutat. "Pa i circ", demanaven els romans. ")oguines i cavalcades". No: els Reís ja no són els Reís. Ni el reí de Copes mata la sota. 1 cap Rei trontollós no ens traura les faves d'olla. Els Reís Mags han arraconat els camells i s 'han tornat eco logis tes. "Y su equilibrio en bicicleta" Nosaltres ens apartem abans que el pes de totes les monarquies m ítiques ens caigui al damunt. Perque som massa vells i ens ha passat l'edat de creure en bruíxes, pn'nceps, fa· des i... reís. joan

JOGUINES i ESPORTS 8asar SUPERMERCAT DE e TOTS ELS ESPORTS PLACA LESSEPS. 4. 5. i 6

Te l. 2 17 30 16

JUEGOS Y JUGUETES

Un año muy, pero muy movido. Demasía· dos niños sueltos por esos campos ya no se sabe de quién. Y donde hay niños para qué repetirlo hay juegos y juguetes. 1979 nos ha ofrecido un variado y múltiple muestra· río. Han sido tantos y tantos que ni merece fa pena presentarlos en orden cronológico. Baste mencionarlos someramente para rendir asl un justo homenaje al esplritu lúdico de fa humanidad. Comencemos con fa '><lfudable noticia de que, gracias a Afcmani.i 1 cderal {la libre), Sudáfrica ya tiene su bomba atÓ· mica. Otro socio m.is en el club de los esco· gidos. Argentina y Brasil cooperan estrecha· mente para desarrollar las suyas. LO\ catas israelíe) cruzaron en repetidas ocJ~ioncs el ciclo del Ubano, hombJrdeando "b.tscs pa· le~tinas". O wsas parecidJs. LLUU le man d,l más ~ m.ís Phantoms al Sha que despucs quedan en poder de Jomeini. Durante la re· vofución ir.m í, fas calle~ de 1 cher.in quedan Cihücicld.l~ con l.t chatarra de lo~ "mvenci bies" tanque~ bnt,tniCOS Chiehain. Rodhe· s1.1 bombJrdca por cn~im .. vez con misifl·~ ,Jrncr;c.tno' {a pl-...ar del boycot mihtar de· crctJdo por IJ ONU) los c.1mpos de refugiados en LambiJ. Ln unJ ocasión, el mismo CJército '>e cubre de gloria fusilando J 200 niño) que e'> t.tban de e xcu rsion en el CJm po. r rancia no quiere ser menos· en nombre de 1.1 liberté su~ tropas son aerotransportadJs primero a /aire y después al Imperio Centro,lfricano del antropófago Bof..assa, "el diamantino". L n nombre de f.t fratermté, no se dan ci· fras de cuánus vidas costó la empresa. ln nombre de la egalité, los marroquíes los a· compañan en la aventura. Gran Bretaña in· troduce una nueva unqueta en fas calles de Belfast que puede maniobrar y disparar incluso en los callejones más estrechos. ll 1RA introduce una nueva bomba que mata a 18 soldados británicos en una emboscada. [ 1 petróleo escasea: aparece una nueva ver· sión del Marine, creado por los modistos de EEUU, Francia y Alemania, superarmado y

siempre listo para intervenir en cualquier du· na del Oriente Medio en menos que pestañea un camello. EEUU descubre rusos en Cuba (!) y se organiza un desembarco televisado, sin necesidad de decreto ministerial, en Guan· tánamo. Vietnam invade Camboya; China in· vade VietnJm; Rusia no invade China toda· vía. El Ministro de Comercio de España reco· noce en el Congreso que "le vendemos" ar·

mas a Chile. No dice nada de los aviones Convair, Aviocar, Flamingo, de los lanzaco· hetes y granadas de diferente tipo, de los bu· ques y lanchas rápidas, de las pistolas Astra y metralletas Stein, etc., que los obreros espa· ñofes producen para militares argentinos, bo· livianos, peruanos, colombianos, etc. Brasil, mientras, pasa a ser el sexto productor mun· dial de armamentos. Somoza liquida a un

S pa(s. El pa{s liquida a Somoza. Tampoco se sabe cuánto costó la empresa. Cuba manda a· sesores militares a Angola, EEUU manda asesores militares a Egipto, Francia manda asesores militares a quien los pida, hasta España se dice que mandará asesores militares a Guinea Ecuatorial. Conclusión: hay asesores militares de sobra. Y aqu{ habría que poner un gran etcétera, si no fuera por el fin de fiesta que nos están preparando para despedir a es· te venturoso año. Aqu(, nos prolongan la ley amiterrorista por narices. Y todav{a nos aseguran que nosotros hemos elegido a nuestros representantes precisamente para eso (¿para que nos metan el poder por las narices?). Esto, aderezado con suplicatorios contra diputados por vertir opiniones que no le gustan a la mayoda parlamentaria: UCD, PSOE, PCE, Alianza, Fuerza Nueva, etc. (¿qué será entonces de nosotros?). All{, Alemania, Italia, Francia, ECUU, Gran Bretaña, o sea los pa(ses libres, a favor de los "euromisiles" {picase, no confundir con los otros "euros" ...). ¿Qué son los curomisiles? Pues los misiles nucleares americanos en suelo europeo. El "Pershing" 11 puede llegar a la URSS desde Alemania la libre. El Cruise, un cohete avión que vuela a ras del suelo y evita los obstáculos, puede llegar a la URSS desde Gran Bretaña. As( se "contra· rrestaría" al SS-20, un misil nuclear móvil que desde la URSS puede llegar incluso a [spaña (pero, ¿qué les hemos hecho ahora? ¿No es que nos hab(amos olvidado de todo lo anterior?), y al Backfire, un bombardero capaz de realizar ataques nucleares contra blancos situados a 5.000 Kms. de su base soviética. La OTAN insiste en que hay que es· tar preparados por si la URSS ataca durante un fin de semana del mes de agosto {qué, ¿los rusos no salen de vacaciones también?). Los flancos, aseguran los estrategas occidentales, son débiles. De ahl que insistan ante España para que "ingresemos" a la OTAN de una vez. España se hace querer: entramos ... pero si nos ponen una fabriquita de cohetes teledirigidos aqu ( mismo. Hombre, que hay mucho parao. Todos los países del planeta aumentaron durante este año sus presupuestos militares. Casi sin excepción. La URSS ocupa ell30/o del suyo con este fin. Los demás no quieren ser menos. Quieren lo mejor y lo más adelantado, aunque sea sacrificando la educación, la producción de material cl(nico o esa cosa tan loca llamada bienestar común. Pero sin perder el humor. La URSS decide retirar a 20.000 soldados del frente occidental {con los SS-20 no sirven de mucho). EEUU responde al gesto : retira 1.000 cabezas nuclearea de las 7.000 que posee en Europa {las iba a sacar de todas maneras, por viejas). Míen· tras, Irán decide ir hasta ell{mite: denunciar lo que todos saben, que las embajadas norte· americanas son cen tros exteriores de la CIA desde donde se subvierten reglmenes no amistosos (ver las memorias de Kissinger), aunque sea a costa de matanzas hasta ahora impunes (Chile, el propio Irán, etc.). Y los ECUU están dispuestos a intervenir militarmente en un pa(s por defender a un hombre (o a 48). Para lo cual, usual despliegue de cruceros, destructores, portaaviones, bom-

barderos, cazas, marines, etc. Y Jomeini inicia a todo un pueblo en las artes marciales a través de programas especiales de TV. ¿En TV? Eso no ocurrir(a aqul. No, no. Si ni siquiera hemos podido ver a los militantes de Fuerza Nueva blandiendo sus pistolas en Sevilla, gracias al recato de TVE. De todas maneras, itienen razón quienes culpan a la publicidad en la TV por la preferencia que muestran nuestros niños hacia los juegos y juguetes bélicos ... ? Mientras aceptemos que los mayores "publiciten" gratis (es un decir) sus propios juegos y juguetes belicistas y no digamos basta de una puta vez para siempre, ¿quién es el guapo/a que le tirará la primera piedra a nuestros hijos?

•lindad- - AnHro..__,

Hora.n

P•r•~

1 •• • • • laAU \j

Teltlo

C a ldóe. lO

'"'"' Ph~<• lAou•p• l

8ARCEL0NA•I2

bonnrofit, badallaires

Vint badallaires es trobaren, el proppassat 6 de desembre, al bar restaurant nomenat Sporting, i amb got de vi varen debatre el suport popular de 10.000 lcctors que té el Ba· dall. Conclusions ni una, ara de gots de vi un munt. Tothom prengué l'acord de no sopar, i donar-lo tot pel Badall, pero esta vist que mossen Cene no es resigna a un petit sacrifici. La xarxa submarina a Gracia de corres· ponsals, col.laboradors, amics de col.laboradors, amigues de corresponsals, firmants, responsables de secció, fantasmes i infiltrats, passen deis cinquanta. Pero es trobaren a faltar floretes, badallets, i persones de bona voluntat. El caire popular i gracienc del Badall, la seva puntualitat regular, quinzenalment, el preu i !'impacte continuaran cssent les nos· . tres característiques, aix( com la satira política, o sigui, "no volem matrimonis litera· ris". Els graciencs comprenen que el preu de la revista no correspon al seu cost, i per do-

• • 10 a 1

1•1•••....• '-.....•

20Q :13 07 213

o•

nar facilitats a tots aquells que volcn aportar els seus duros al Badall els farem SOCIS PROTECTOR$ d'aquest animalot, tot voluntari. Le; Em:!a!s que ho creguin intercssant cls oferim el Badall com buti:at:' de !lur enti · tal, al preu del cost real de les pagines que cada una de les entitats vulgui. Els botiguers que ho desitgin i els badallaires que ho vulguin, ja tenen el més modern , sofisticat i revolucionari sistema publi· citari. [1 Badall amb escamots especialment preparats per a tal fi, vol fer publici¡at amb quotes fitxes per carrers sencers, i per grem is que siguin del seu interes. Tot gracienc que s'aprecii' de ser-ho, do· nara tot el seu soport moral, físic i económic per que la darrera de les revistes autenticament gracienques tingui cent anys de vida. La Festa de cap d'any a la plac;a del Dia· mant, sera el principi d'un futur gloriós per Gracia, per als graciencs i pcr tots cls badallaires d'arreu el món. Vine! 1 per primera vcgada a la h istória moderna una reunió de vint persones va finalitzar amb vint-i-una.

flB!QALL

l~). GRACIA

una~OI!a/2

a Gracia

El carrer Encarnació

A l'epoca franqu1sta, sobretot els últims a nys, e ls presos rebien un ajut bas tant efectiu i substan tiu d 'un grup que s'anomenava "Solidarita t per als presos polítics". En aquest gr up hieren representa ts tots e ls antifei xistes. Hom re bia aportacions de totes bandes í índrets, a dhuc del bísbat. Aquesta unitat per tal de sostenír els empresonats comen~a a debilitar-se arran d 'una pole mica arrencada e n negar-se uns quants a fe r extensiu l'ajut als presos per delictes comuns, cosa que era defensada per uns altres ja que, en una bona part, si n'ercn, de de línq üents, era a causa d ' unes lleis - tan franquistas com les altres- que els abocaven al delicte com a 'darrer mítja de su pervivencia. En aq uest grup de solidaritat h i tenia representacíó gaírebé tot Catalunya. A Barcelona s'hí trobave n representants de totes les assocíacíons de vei'ns . La solidarítat tan adm irable res ta rompu da - per dir -ho en un mot gráfíc- quan e l Govern -tot i franquista encara- comen~a a legalítzar e ls paníts polítics. En no tenír presos o mílítants agafats, se'n desentengueren í titilaren e ls al tres d e "terroristas". Aixó ja és un indicatiu d 'egoisme i manca totalment de sent1t huma. La solídaritat, dones.

resta desteta, quan encara les presons e ren plenes. Peró és ciar. ja teníem un "Govern democratic". Govern, no obstant tanta democracia, que permet les tonures 1 que dete la gent sense com va ni com costa, ni cap prova que justifiqui l'empresonament. Pel que fa al judici respectiu i adient, la seva celebració s'allarga anys i panys. Si més no e n tenim l'exemple, un e ntre tants, sobre els quí d iuen pressu mptes culpables del fet de la Scala. 1 com aquests, tants i ta nts de tinguts ac usats, ben gratui'tament per cert, de diverses causes. No obstant aixó, a ra continua la solídaritat peró amb molta més dífícultat que no pas aleshores, í a tal fi s'ha creat u na associació que cerca l'aliví moral i ma te rial pe r a ls presos í família rs. Són mol ts a quells q ui, per d íversos mo tíus, són engaq olats, car l'o pressíó continua, í aíxó no ho he m de consentir. Per tant, pretenem q ue hí hagí més comprensió per a ls idealístes que pel fe t d e llurs ideals pels que romanen a la presó. Aquell quí tínguí, dones, amor per un mó n míllor i vu lguí adherir-se i col-laborar amb nosaltres, que vi nguí a I'ASSOCI ACIÓ DE FAMILIAR S 1 AMICS DELS PRESOS, a la Ronda de Sant Pere, 32, on tornem a e ndegar la tasca d e donar ajut i protecció a ls presos i llurs fam ílies.

e l

tl~

ALBERDI

Escopetas finas An lculos de cua , pesca v depones Taller de repar&eoón Men~ndez y Pelayo, 91 ·93 Teléfono 217 79 43

B!QAL GRACI

Especial itat llibertaire NO ES VFRDAD ANGI L DL AMOR QUE LN ESTA BONITA VILLA A HONT $'[$MOLA MILLOR [S A CASA DLL OLIVA ' Sant Cristobal, 19 - Juan Oliva

El Badall de Gr;koa sale cada Quon ce doas. se dostrol>uyen doez mol e1em piares por toda la vola y sólo cuesta 10 pesetas Un anunciO en el Badall lo lee más de 25 000 personas v ademas es barato Anuncoos al tel 2 1 J 60 3 1

El carrer Encarnac1ó, de Grac1a, és corn un nu pnnc1pal on hi desemboquen una colla d'afluents. Pero el contmgut d'aquest riu í d'aquests afluents no és pas d'a1gua. Són mares 1 criaturas arregladetes 1 pentmadetes a les hores d'anada al col·legi i de criatures desarregladetes i despentinadetes a les hores de tornada. Aquest carrer és pie d'es· coles i parvularis i és curiós veure'l tan carregat de gent a les hores "punta", com es d1u ara. Sembla un form1guer ... Si et sltues a l'mdret de les cases d'Esconai-Encarnac16, veu ras. mirant enlla, una negror que es va des triant a mida que t 'h1 acostes, fins a tornar-se en dones apresuradas. fent córrer criatures a les hores d'anada al col·leg1, 1 de mares fent tertúlia a les hores de tornada. Jo sóc una de les que h1 passo cada dia. Hi haig d'anar fon;osament per a acompanyar el petító que encara no té tres anys. Els tres grans ja s'emanc1pen una m1ca. El matí se'n van més d'hora. El peritó entra al col ·legi mitja hora més tard. De tornada, els recullo a tots quatre i llavors comen~a per a mi, com a moltes d'altres mares, el suplici de les "demandes": "Mare, necess1to una goma ... Mare. necessito un llapis.. . Mare. necessito una llaminadura... Mare, "compam" un "cotze ... "

El carrer té les class1ques botigues amb atractius per als mfants: adroguers. ll1brenesjogu1neries ... 1 malgrat que les mares mirem de distreure'ls tot el que podem, ells continuen implacables amb les seves insistenc1es. Totes les mares ens cone1xem. Adhuc amb les que porten els nens a d'altres escoles. "Adéu!" "Bon día!" "Mare de Déu, com ha crescu t aquest nen ... ! " So m mares orgu 1loses de bona mena. Dones que no tenim alegries més grossas que veure com pugen els nostres fills í que, com que sabem el que costa, també sabem participar del goig de les altres... Ul')s nens que, verítablement, són bonícs de debó. Perdoneu-me si el que vaíg a d1r és massa empalagós, pero jo gosaria a dir que, encara que (quina !lastima) el carrer Encarnació no tingui arbres ni plantes, els nens sóm con flors que h1 passen corrent, alades, com per art d'encantament... Núr1a Dalmases de Ltzandra

GRACIA ENDINS CLUB HELENA

8adalla1res, es(lqueo al grup " en (l(iJ( que S19UI cfL• ll'S ln1Cia(IVe5 r¡ue al rres no prenPn, s1guPu vosal r res els portanrveus a'" al Oada/1 rens el reu /loe, IPs parums moren 1 el poble v111 Que cap sller~c1 s1 'IUI comprar 1

JO Oocoembre Domongo 6 tdHfe CINE LAS MIL Y UNA NQCHfS homenare a Maroa Montes Fon de Foesra con MARIA JOSE 31 de Docoembre 23 horas GRAN REVEILL ON FIN DE ANO con la orQuesta ALPE

GRUPS D'ESPLAI ISARD

Sant Pere Martrr. 5 . Nens 1 N enes de 7 a 14 anys. D issabtes de 5 8 de la tarda. L'Espla i lsard busca local. peró no tenrm un duro . T . 256 48 64/ 258 51 38.

ESCOLA DE GRALLES 1 TIMBALS DE GRACIA C{T t rol, 26 T . 213 55 99 Ensenyament Grarult de Gral/a T1mbal. 01mecres de 1 a 9

Compra els regals de Festes i et prens una bona copa "tot d'una" al BAR CORINTO. Es una idea d'en Jordi. Travessera de Gracia, 227 CLUB D'ESCACS TRES PEONS Campoona1S de Catalunya per eQuops Doumenges Torneog Obert de Barcelona - Ooven dres

SOCI als i cul

UN EQUIPO DE FUTBQL ESCOLAR P. SAN FERNANDO Local Social c/Brunniquer, 25 Club fundado el año 1978 por los sres. del Molino v Lacarcél, para promocio· nar e l depone escolar en el colegio. Participó en la temporada 78n9 en CADECA, categorfa Alevines. En la actual temporada jugamos en In· fantiles. Jugamos en el Campo del Gui· nard6 los domingos a las 4 de la tarde.

AGRUPACIO CULTURAL DEL ROSEA . carrer de Bailen num 199 (Q ur osc de Premsa) Tel 258 51 75

COORDI NADORA PARES Trobada doa 17 desembre 10 not Col lego Rous o Taulet PI Lesseps Oue no falto no un sol p~re no m are preocu pa! per la educr

ESCOLA O'A OUL TS A GRACIA. Ofíc1al , gratuita. A l fabemzac,ó. Certtftcar d'Esrudts Primans. Gra· duat lnscnpc1ons c/Salines, 10 a 7 vespre M a Anroma Serra, c!Verd1, 83 re/ 2 18 12 59.

JO Desembre

Monzon • Europa

FUTBOL

turals

CONSE LLS POPULAR$ DE CULTU· RA CATAL ANA V ola de Gracoa Lluosos PI del Nord , 7 So tenou onteres en col laborar amb nosal tres, treballant pera Gracoa o per als Paosas Caralans TruQueu nos al Telefon 226 53 22 Trobades Domecres 8 del vespre , als Lluosos

FUTBOL

Resultedos 11 nov. Alzamora 1 San Fernando 1 25 nov. Unión 77 2 San Fernando 4 2 die San Fernando 6 Urrutia 2 Próx1mos partodos 16 die San Fernando · Rafi del Clot 13 en. San Fernando · San Gabriel

EsPOR ESCACS

Curs de Catala Drmars r Drven dres de 8 a 9 vespres L'f:squerra es l'unrc partrt subscrrt al Badall

Club TRE S PEONS D'ESCACS C{Tcrol, 26 T. 213 55 99

Gracia· Peña A . Torres Camp Penitents 12 matf Bergadá L. C. · Wembley Rius i Taulet · Socilia Camp Salle Bonanova, 8 ma t r' Estudiantes · Sant Lluis Almeria · Eureka Europa "A"· Lleoda Camp Europa, 10 maü Europa "8" · Clotense Camp Europa, 8.30 mati Barcino· Céltico Camp C.M. Poble Nou . 8 .15 matí

13 Gener Els Pastorets, 6 tarda Cuadro .luvenil Agrupació Congrés

6 Gener

BASQUE T

CA SAL FRANCESC M ACIA (ERCI

Estudoants · Los Andes Camp Mont¡u ic, 12 mat r'

Club Helena 6 Gener Cine · Café 6 tarda

ti ves

LA SALLE DE GRAC IA 13 Gener 1Je Jornada C.B. Sanfelivense • La Salle Gracia

Graciense · At. Crucero Camp Alella, 10 mat i

Europa · Olor Camp Europa, 12 mat(

••••••

···~~fiii!J

Francisco Giner, 33 BA RCELONA · 12 Tclf. 228 64 51

Graciense • Peña Luos Sol Camp Alella, 10 mat( Estudoants • Hospotalense Camp Montjuic, 12 matf A t. S. Crosto · Gracia Camp S. Cristo, 12 mati

BADALLAR PER BADALLAR SOPA DE LLETRES 'T R B M E W N O P G B U C AHAO l B HU

HUVA

F B T N A

AVE

R OGB

HDU

E 1 L

O O E 1 G N S

I G U 1 N E U O 1 YN E 8 E O O 1 L F O R CN

1 O

1 O N LO

1 A AR

G LA B O P J

E OC

MUA

Q ERA

A A S

S A

TVE

C LO

U L

_ I_ F _

busqueu 8 noms de animals

teatre lliure leopoldo alas. 2 - telefon 2 18 92 51 (cantonada c. montseny - gracia)

REPOPTAJlS FúTOGRA f iCOS FOTOG RAFIA DE S TANOS FRANCISCOGINER 24 2• 2

BARCU~A 12

TELF

01es de representació i horañs: Vegeu cartellera 2183219

, tr n l l 1.¡ 1 n i laboracoo de la Dorecc10 General de Teatre i Espec:tacles

so!ución al crucigrama n2.J 1

ll 8adall de G rácoa sale

9 10 11

Coldd

qurn

ce doih, st doslroLuven doet mol etem piares por 1oda la vola v sólo cueta 10 peseta~ Un anu ncoo rn ti 8adall lo 1~ más dt 75 000 personas v adem¡h e s bara1o Anuncoos di t el 713 60 31

3 4

~lfcY!

IL .BADALLDEGRACIA Tf11o

7 ~-'+-~-~---

8 9

Jl-!-....:..r--Lt-

'il

- 1"\

~ 13

60 31

()¡recelO provJSIOn,l Ramón y Ca¡al. 1:! (.oord ma cJo E-vel!o. Jord1. Josep Lluis, Llu1s Angel. h11,,, t .rur •1.1., ( orrec tor M1que1 D•stnbuH.Ior Man o ;u arda del Badall Kropo ) Ranx o Xarcuter.Ja de la can to nad a A¡udanl de Camp \)1<.'/ l 1rat¡e 10 000 exemplar~ txt~nsm ~ a {) 4 pag rdJ ~ 1onada amh Id l•nan ... Ja o.: •n de 1a p.)JhhC:ll31

flB!QALL lik>. GRACIA

JUGUETS CREMATS MALGRAT L 'ESFORCADA COL.LABORACIÓ OELS BOMB ERS VA QUEDAR TOTALMENT DESTRUiT EL MAGATZEM D E "JUGUETES AMADEO"

Ens dol haver de publicar, precisament en aquest número que el BADALL dedica a la joguina, una trista notrcia que, ben segur, ja ha innui't a l'anim de molts vei'ns perque modifica especialment el bon curs, que tots scmpre desitgem, deis dies que precedeixen les festes nadalenques. Durant la matinada del día 15 un incendi va assolar el magatzem de juguets del Carrer Napols 149151, d'Amadeu Hernández Pons, fill de la senyora Cristina Pons 1bern, de la popular tenda "Juguetes Los Reyes" d 'aquesta vi la de Gracia. Tot i que afortunadament no s 'ha de lamentar desgracies personals, l'edifici va quedar absolutament devastat i el material que

s'hi trobava, que a causa de la proximitat de la diada deis Reís era quantiós, totalment destrui't. Les perdues materials han estat, dones, enormes i es calculen per desenes de milions. La importancia del sinistre va conduir els representants de l'autoritat, directors de bancs, etc. a personar-se al lloc de 1'incendi per tal de seguir d'a la vora els treballs d 'extinció. Els veihs, fabricants 1 amics van oferir el seu desinteressat ajut i feren costat al propietari del magatzem durant aquest fon cop que se li mostrava amb tota la seva duresa. Cal destacar la perillosa i útil labor realitzada pel Cos de Bombers que va evitar que el foc ocasionés, en propagar-se pels edificis

habitats deis voltants, una veritable catastrofe. La seva rapida intervenció i l'evacuació del vei"natge van fer impossibles els danys personals. Quan vam arribar al lloc del succés, una gran quantitat de fum asfixiant omplia com de boira les

rodalies. En aquest cas, les causes de la fumarada van ser ofegades pels bombers. ¿Hauran de ser també aquests els únics membres de I'Ajuntament que all unyin de la ciutat Lotes les "boires asfixiants" i els "núvols que tot ho amaguen"?

COMANDES PER REIS

Massens, 12 2on tovalloles, edredons, cobrellits, jocs de taula, mantes, etc. Carmen Tel. 213 23 06 Llen~ol s,

lA BODEGA "MARTt NES''

'/ Ramón¡ ~jal 12

PAPERERIA TREBALLS MANUALS JOCS OIOÁCTICS MATERIAL ESCOLAR MATERIAL D'OFICINA MATERIAL DE OIBUIX

XI RO l C/Or. 33

Tet 228 13 31

S'admete • .. ncarrecs de per N.lddl o Reos

toquon~

BADALLAR ... DE FAM Salut Badallaires! Com esteu pass~n t les fes tes del solstici d 'hivern 1 Se us su posa prudents en qüestions de jalancia. Atu rar-se just abans d'estar tip és una garantía de poder continuar manducant sense fastics ni bicarbonats, i de no esberM la bascula, cosa important si no teniu ascensor a casa o si ja practiqueu l'esport erotic de la bicicleta ciutadana. Disposat a guanyar punts de simpatía, el Cuineríssi m del Badall us proposa uns plats lleugers, saborosos i no pas cars perque comenceu o acabcu l'any amb un apat suculen t i faci l de menjar. AMANIDA D'API AL ROQUEFORT i RAPA LA COSTA BRAVA Agafeu un d 'aquests apis immensos, formosos, que corren pel mercal o les verd uleries, el netegeu bé (i si no us fa mandra li treieu els fils) i, tallat a troc;os que hi capiguen a la boca, el poseu sobre una plata de debo {no pas de duralex). Apart prepareu una bona salsa de roquefort o d 'un formatge blau, que podeu fer amb una maionesa amb llimona i una bona punta de mostassa on hi afagireu en abundor el formatge esmicolat. (1 desfeu més o menys, remenant amb una forquilla , tenint cura a l'acabar de netejar la forquilla bé, llepant·la amb avarícia. És un ri· tual que porta bona sort si el feu tots els que sigucu a casa.

EL RAP. Podeu preparar un tall de rap , 2 o 3 gambes, 3 o 4 esparregs, 2 o 3 escarxofes bullides i una taceta d 'aman ida russa per badallaire. Netegeu el rap i les gambes i els poseu a coure a les graelles (una mica de pebre al rap comenc;ara a fer interessant la cosa). Quan sigui cuit, alerta de passar-vos amb el foc, ho poseu a una altra plata i ho guarniu amb els esparrecs, les escarxofes que les tindreu ben escorregudes i l'amanida russa. En

un bol hi serviu salsa maionesa o bé un romesco lleuger (o les dues coses perque cadascú s 'hi posi el que vulgui). Molt facil, no ? (Si mengeu directament de les pi ates us est alviareu rentar plats). Fins i tot podeu preparar-ho a 1'hora que volgueu i dedicar la tarda a posar-vos "guapos" i anar a la festa de la Plac;a del Diamant. Sopeu i tornem-hi ! A la revetlla hi fa lta gent !

GRAN OFERTA Es fa J>!!r comanda - Canelons, 25 pts. unitat - Canapés, 800 pts. Kg. - Croquetes 6 pts. unidad - empanadillas, 14 pts./u . i TOTA VARIETAT DE " CAPRIXUS". Xarcuteria Saladich, Ramón y Cajal, 26 Tel. 214 64 98

restau rant

otltnl -Snttt )ot·bi e u i na catalana

m ternactona 1

Df 01\ •t.l TftS 213 1037 .•) ¡ <4 '>i

fRAV~SSE RA

bar res taurante

bar restaurante

Sporting

~i\LBERG DEL PERNIL ~

Cocona t ip oc:<l Espec oalodadc $ gallega$ G ran su n odo en vonos v loco r~ Maspons, 16 Tel 218 85 78

BA R

IroRMAlGE

selecta .

ESPECI ALI TATS

Oorecc o6 . J . A LONSO

EL PARRAL

FOA N DE AOST ITS CA A NS A L A B RASA

Cocina casera amb1ente agradable 169 1T. 2 18 54

Cocona

Amboente ~~gr aciable , buen Wll'\ltCoo

ciPianet~ 35 Ptu a d e l Sol

A EST A UA ANTE

l orr t n l r1t l 'o ll•

ENVALIRA

CUINA D' EMMA N tt Buffet Llture Mtg dta dtnar caso lá Verdt 30

Ram6n o Ca1al, 13 Telélon 214 1O 25

T 2 28 49 54 G RACIA

TORR A DES. CA RN A LA BRASA i BOTIFARRA D' ARAGÓ.

Carrer Gran • • 1 aJor i 2 2.1:.1s noms Al llarg de la seva historia, el carrer ha tingut dos noms enregistrats a l'lndex toponímic barceloní: Carrer Mator i Carrer de Salmeron. Tanmateix, popularment hom l'ha conegÚt, el coneix i el reivindica com a Carrer Gran. Ourant el segle passat, trobem a toles les croniques de l'epoca el nom de Carrer Major, pero l'any 1908 un Ajuntament republica Ji canvia el nom i el torna a batejar amb el nom de Salmeron, un polític radical que havia estal diputat, en diverses ocasions, pel Oistricte de les Afores, o sigui per Gracia i els seus voltants. Als anys quaranta, el franquisme elimina qualsevol nomenclatura amb lleugeres -o pesades- connotacions democratiques. Treu el nom de Salmeron i, per estrany que pugui semblar, Ji torna al carrer el seu nom original: Major. Possiblement en aquesta decisió es trobi l'arrel de la polemica que mantenen diversos grups i persones sobre quin ha de ser el veritable nom del nostre principal carrer. Hom ha dit més d'una vegada, amb mots i· l.luminats per la ignorancia, que la denominació "Major" és un residu del franquisme. Com hem vist, "Major", durant tot el segle passat, expressava ben bé el reconeixement deis ciutadans envers un carrer que s'havia erigit en canal conductor de la saba urbana. Per ell discorria, ultra el transit comercial més important, del que n'era l'assentament, un autentic aiguabarreig mercantil molt sem-

blant, en molts aspectcs, al d',wui, pero ,tmb les característiques i el rellcu pro pi> d 'aquells temps. La gent, dones, en acccptM-Io com el carrer Major, reconeixia el paper fonamcntJI que la via jugava pel desenvolupament social, economic i urba de la Vila. O'altra banda, hi havia un contrast evident entre el tra~at del carrcr i eh deis ah res de Gracia, els quals eren est"ts, bé que rectes, retallant petites places contingudes d in!> els límits d'una illa; el carrer Ma¡or, prolongant el Passeig de Gracia, s'obria com una ampla avinguda, plena d 'acacies que perfumaven les naires primaverals i regalavcn llurs ombres als atrafegats vianants. No té, dones, res d 'estrany que a poc a poc anés imposantse la denominació de carrer Gran, en oposi· ció a les dimensions deis altres carrcrs de la Vila. Ourant una epoca igual que ara , ambdues denominacions van coexistir pacificament: la seva importancia economica i social i la seva amplaria i dimensions flsi· ques. Cal dir, també, que el nom de Gran no· més li arribava a la part del carrer que va deis jardinets a Fontana; la segona part, fins pel seu diferent tra~at, va tenir un temps un al· tre no m: carrer de Montserrat. Les primeres decades d 'aquest segle res u· miren en una síntesi perfecta i a voltes dramatica- allo que els ciutadans graciencs volien remarcar a 1'hora d 'acceptar els noms de Major i Gran per al carrer _Lssent tan ampla,

i concentrant la vida comercial de 1.1 Vila, el carrer esdevingué l'escenari p•.llpit.tnt deis es· deveniments més destacats, alguns deis quals, fins i tot ha\ ien de detcrmmar molts aspectes futurs de l'esdevenidor nacional. A part de ser el passeig natural per excel.lcncra deis graciencs, sobretot els matins deis diumenges, les seves llambordes van servir també per discutir els conflictes socials de l'cpoca. [ 1 1909, quan la Setmana Trilgica, les forccs de I'Ordre es disposaren davant del carrer de la Parra, i des d 'a !la dispararen contra els treba· lladors, que havien aixccat una barricada en tre els carrers de jonquera i Lluís Antúnez. No era pas la primera vegada que el carrer fou fertilitzat amb la sang d'aquells que s'o· posaven a la irracionalitat i opressió del poder. La riquesa de la seva historia hauria de posar fi a la polcmica i homologar els dos noms merescuts: Major i Gran. EL CARRER GRAN AVUI Des que es va urbanitzar,l'aparicncia físi· ca del carrer no sembla que s'hagi alterat substancialment. b cert que, al principi, els edificis eren de dos pisos, pero llur empla~a ment era el mateix: les croniques més anti· gücs ja parlen d'una zona ampla al comen~a ment que s'anava fent més estreta prop del que avui és Fontana per acabar amb un tros encara més estret. Per aixo hi ha gent que di· videix el carrer en Amplc (deis Jardinets a r ontana) i Estret (fin) a joscpets); tanmateix, encara pot identificar-se un tercer sector diferent deis esmentats: entre el carrer d'Astúries i el de les Carolines. Ara bé, si la geografía física del carrer s 'ha mantingut, mol tes al tres coses han canviat i

BONN FRANKFURT TAPES 1 ENTREPANS CA LENTS Obert 101 el dm Fes 1ous1anca1 c/ Gran 104 GRA

CIA

MateriaJ e.scola i !libres i publicitat, anuncis a tots els diaris. ...

... w

Carrer Gran. 186 Tel. 2180580.

11.1

:~LLIBRERIA

12 cal 1 ·r un gran esfor~ per pensar qumes ho hauran fet per a bé. El carrer continua man· tenint la seva importancia economica. A la part ampla reuneix alguns deis millors i més selectes comer~os de Gracia; alguns d 'e lis, centenaris fins i tot, que han romas ferros en llurs empla~aments aguantant els canvis polí· tics, les crisis economiques i adhuc les guerres i revoltes i canvis de Regim, cosa que no deu havcr cstat facil.

G11nna s YORK GtmnJst•ca educattvd co~rec tlva ' tnfan~tl Sauna Ouu omassatc¡c Out xcs calen tes ' 1' celes a P• e~s•ó Shtcltsu StSlemes de pese~ c~mcr•ca yor k Classes m1 x te~ C,urerGran.16 1Tel 2284099 (d,tvanl Metro Fonlan¡¡) Enmig del luxe, hom pot detectar el de· sordre i, potser, les causes deis problemes a curt o mitja termini. Per excmplc: en el pri· mer sector hi ha tantes farmacies com pastis· series: cinc de cada ... Hi ha 12 snacks i frank· furts que han vingut a substituir definitiva· ment els grans i romo des ca fes d 'abans. 11 o· ficines de credit (bancs i caixcs d'estalvis) es barallen per tenir cls calers deis graciencs. Pero, i els graciencs? Els graciencs s'han de jugar la vida cada día. Perque, ara, el carrer Gran i Major és, primer que res, una vía de pas que uneix el centre de Barcelona amb la part alta de la ciutat, i malgrat la seva deno· minació de Gran, el carrer és del tot insufi· cient per contenir la intensitat del transit amb que actualment se Ji castiga. Els fums, a més, per diverses raons, s'acumulen al ca·

L'entrada al carrer Gran, dcsprés de la repressió ne l'exércit en la revolta de les Qurntes · 1870. dar amb admiració aquell visionari de I'Ajun· tament del 1882 que va demanar l'ampliació de tot el carrer. 1 el van titilar de boig ... Ln· cara que, no serien comerciants com aquests els que van catalogar així la seva proposta que implicaría, potser, una tancada tempo· ral?

LAJN ELS DESITJA BON NADAL

i prósper any nou

qoba per a u1lan1~. Pttamas!>rtt r Sr Cam•sons. Bates 1 r10ltr~ olr•r tes en qener al Carrer Gr an. 157 (cfavilnl MPtr l: ron1ana) Telf 2 28 03 15 rrer: hi ha matins que la pol.lució ambiental deu doblar la del centre de Barcelona; i la de la banda estreta del carrer deu doblar, enea· ra, la de l'altra. A més, per la seva configu· ració propia, a partir de Fontana el carrer és una mena de caixa de ressonancia: els sorolls deis motors (especialment els de les ho· micidcs motocicletes amb !"'escape libre") produeixen unes reverberacions que deuen estar deixant una empremta irreparable en els matcixos fonamcnts del carrer. Les diferencies entre les tres parts del carrer es mantenen i, ens sembla obvi, s'agudit· zen di a a di a. L'estretor de la pan superior, els fums, els sorolls, etc., tot s'ajuma perque pocs siguin els que gosin recórrcr el tros en· tre Fontana i els josepets a peu. La zona sembla un desert urba: fred i fose. Els nego· cis que es troben aquí lluiten a fons contra les circumstancies materials advcrses en les que ells no han pogut infiuir gens ni mica. Alguns deis comerciants consultats pel Badall han reconegut amargament que la fan tasma de la fallida és l'única sortida que els queda. [scoltant·los, hom no pot sinó recor·

Carrer Gran. n. 218

Qualsevol que avui hi passcgi, encara podra rcco neixer en les seves parets, botigues i cases la justificació d'aquella denominació de Gran, si se '1 compara amb el tra~ta t deis carrcrs graciencs, i de t.lajor, perque la Vi la el rcconcix encara com el seu cscenari natu· ral. Aixl passa pcr Sant Medir i d'altrcs ma· nifcstacions popuiJrs. Pero .1qucsta realitat esta canviant. No servet>.. de re> anar·sc re pe· tint, amb falsa autoconvicció, que el carrcr, malgrat tot, continuara mJnlcnint semprc la seva innegable importanci,t en la 'id,t de la Vila. Si no e~ produeixcn propostes efcc· tives, amb el suport de les gracicnques i grJ· cienes, que permctm la resolució de probfe· mes tan greus com el del transll i el de les lO· ncs pcr J vianants, ben aviat (i el quan sera només una circumstan:ia PJ'>Satgcra) el car· rcr ja no sera nostre, i molt mcnys, llavors, Gran i Major.

ce to·ne•¡to. te no en pbsllco )(" l 1.::.

' l( J(,,)h

rvr

Tel. 209 69 07 Redisscnyar urbanament el carrer Gran i Major sembla utopic ara pcr ara. L'Ajunta· ment proclama cada dia que és a prop de la rui·na i, d'altra banda, eixamplar el carrer no solucionaría res si, a la vegada, no es produís !'obertura de vies de transit que descongcs· tionessin el mateix carrcr.

Carrer Gran, 226 tels J0 1¡ 22:i 6d 10

22~

:•'::.

41 3\.'i

GIMNJ\S 7!1 (set i mig)

e/ Martinez de la Rosa , 11 GIMNASTICA JUDO K ARATE TAE KO HONDO

telf. 228 30 10

SAUNA SOLARIUM fSISCI NA CLIMATIZADA IOGA

obert de 7h. a 23h. de dilluns a dissabtes

13 CO L -LECC ION ISTES : SEGE L LS, MONEDES

1 Üfertes

FI L ATEliA com p : .:> y v .. n ::t

p rovidencia, 16 t el. 2 18 49 83

OFERTES VALIDES Fl NS L'ANY QUE VE

IILAH. LIA TABLR

Els anunc•s ner pa rau les són a dues pesse tes la lletra .

'>crve•~ novelat> mundial~. L~peCI~II tal~ l'ost ·Centenaro [\panya 'icroc\ o

•· A LIM ENTACI Ó

any \ complert s. Bon s preu'> . Carrer Gran ~ S/1 1 el. 221! 38 16

s, per Nadal vol~ men1ar un bon garr í, v.ne a comprar load. Cansaladerra Margot ' Luc1en Mercat Abacena Central, 25 21 Tel. 213 58 42 POLLEAIA i CACA LLUISOLIVAAES Mercat de l'abaceria Central nOS 78o 79 Tota mena de bestoa per (un oop cuit) lleparse els dot s. In lormació cul.lonárra. Preu s normalitzats i no alect au per la pu¡a del petroli. Al nivell del mercat Comú .

C a n salade n a

COSTA

La d•recc1ó ' els empleats vos des1t¡en unes lestes plenes de PAU 1 AMOR ros o le re1xen per aquestes d1ades els seus embot1ts de labrtcació prop1a 1 una amplia gama de lormatges 1 conservas de prtmera quall tat. J'r ,.\ldl'11lf;l 1' l l'l : 1 1 1 1 l .

. AUTOMÓB I LS 1 MOTOS

1\qo 111 ool ()f 1(

6LDRil\

ol l

ow l"lmp,u n h'- " '':..,

,¡tJf .t

lt·l

., 1 J/

ibt

AN IM ALS

.... gene ros de punt confecc ió llenceria complemen ts de dona

VESPA VALL

Vo•rl)t'

· FLORI ST ER IA · JARDI N ER IA

· CONFECCIÓ . ANT I GU I T AT S Compro mohl~ anto cs. p.nt ures. cera moca . nones . parU'Ian¡,s o :o t a cl.1se cfensers vells HilO Sr Roo.nt! Tcl 31/ 07 3 1 Aarn6n o Ca¡al . 8 o 10 bao•os

~A u X•\

tt!~ ·--~l~.._ •.JI~

(wn n o, o vo·n l o~ "''\11.1\ .,. vo'\11""'' llllt'\l, o\ V '"·n l .l\ Tol llo•o !11• oo•p. u .o nn11 M," lllh'l rfo• l,o l~ n,, , lO

Peluquerra Ca nona LOS ARISTOPEAROS Cacho•ros de perros, raid~ se lectas PE LUOUERIA CANI N A (horas conve nodasl Gran sunoóo de plantas onrertOr v cae tus Peces. pa¡aros v pequeiios an•ma le\ de oomp¡¡ño·a. ¡a ulas, peceras. comoda de toda~ clases Consulta vete<onarra (de 12 a 2 v de S a 81 Travesera de Grac oa . 151 T 217 73 87 Roer a S • n Moguel . 15 T 228 0 1 87

GRABADORAS

C U SES

Oferta per Nadal o Reos di' m ultoto postes o grabado rs electro noc s. pro mer a marca JiiPOnesa So u s rntl'ress<J , tr u queu al 213 37 21 o uspassarem a voso tar Bones f estcs o ·

:?7H O 1 3b

To rrent d e les Flo rs, 96 Tetelon 2 13 20 45

XlfOI

MOTO A RT A .¡r o 1 o 0 1

MOBLES 1A RT ICL ES DE L A CASA

. JOGUI NES · JOCS

S'adme1en enc.mecs de JOguones per

'\J

1o11

NadJI o Reos . C/.Or . 33

lAilORS

T 228 13 31

tapicería Vi leila

JERSEIS O ENcAAREC TALLAR o EMPROVAR VESTITS

M ,utono•/ d o• loo Ho\,r,

llanes

ardilla

MATERIAL D'OFICINA

v (.,,,,,, 96 f } 1 ] 19 1 1

LOLITA

"too-r..-.. 4e ' "

'*• 1t

8 &Ri HO"'' & 1•

Venda mulllcop•sta Gestetner Buen prec•o T 214 67 84

1817.A

rrgals- 11 io;tes de noce5.

· CA LCAT

(

f:spardenve\ o s<~batollas Cas<J Bot rru Provodencoa, 68

1 01 T opus di' CdOtdl r tP

<•• ·\<•a

12'h

( TI'R()E ~ . . A A( ;E¡.;(' JA ~

PE tJ ( ; ~J Yr

OF I('JAL

· MUSICA · I NST RUMENTS, D ISCOS

EX POSICION Y VE Ní AS Tr aves e re de Oalr 60 Te ls 119 80 60 2 19 45 16

INFORMESE DE l OS NUE VOS MODElO S G S A \., ~....................441 ..3'i~i~;'-~~]4":611......................,

OflHlE.S

Preus molt onter essants J,ler t ots Ptau a 50 pts o alt r~ o lenes crrorrrtos. 4 1. cant onada La Perla

AFORMATGER

TA LLERES EN M us eos . 43 SI lel 110 Ol 11 Rabassa . S7 S9 Tel 113 13 13

c al~ats JON I l f rJVt ·•,,.-r .t

A ~mó n

XA U XA. fot ogr.i l " · dosco~ . f'l,JDererra VPrqt' i lt' I'Ernpc~r .9

14 LA BlJTXACA GRACI ENCA SAUNA

Ou~romasaj osta

Artrosos, lum ba!tO. recu peraciÓn y ce lulttos Horas convenidas Vosotas de 17 a 21 horas. Travesia San Antonoo, 24. T 381 50 9 1.

· AL TRES J . Martin De todos los est tlos de mús•ca Ros de

J MA RTIN . Cuadres t Mo nt llures c . Penedés, 4 T 2284 11 8

3 Borsadel treball Estudtant de COU, per canguro i clas· ses d'EGB. Ma Angcls. T. 248 02 6 1

Vendes

Olano. 6 .

pa de

Santa Nit Espec ialita t de la Pasti sscria BO U

Vint·i-quatre de desem b re

Mo nma ny · Ra mon Cajal

OCASIÓ Pos amoblat 1 .600.000.· Pies. Casanova, c/Providencoa. Fincas Urbís, c/Ma,or de Grácía, 7 20n Tardl's,

Lloguers i traspassos.

t•l. 214 Oi 0 4

b a rc .. ona - 24

Gran1a Frankfun Rincón lnumo Exquositos v surtodos bocadollos, chocolate, pastas, etc. Martonez de la Rosa. nO 1

Finques U RB I S 60 Anys d'cxpcricncia immobi li.iria. Administració, venda cases an· tigücs, llogucrs, asscssoria jurí· dica.

discos ~ cassettes ';=================~ . .corlal, 100

"lo us pOdem p~r !'entrada d 'un p os, pero s• vole u pencar . e l Badall vol col laborado rs per a publtco tat 1 d overses secc1ons Passeu per Ramon 1 C<!Jal 1 2 1 Sl.'ti'U on formats Tardes de 5 a 6

Consultes J. Laplana, Tardes dilluns, dimccrcs i dijous. c/Major de Gracia, 7 2on

NOTA Al.S t.:E&RS DEL BADALL DE GR~CIA Com ja llbeu, el nostre .perit»dic no él una empresa privada sotmesa a uns previs condicionaments i conven~ cies. Pretén ésser t'expressl6 del sentir general de la Vila. Tots 10m empresaris, lectors, col.laboredors, ma1teni· dors... L'9Sfor~ inicial, el de posar en mar· xa el periOdic, ha estat realitzat i amb éxit; mes no podem permetre, en consciéncia, que recaigui sobre les ma· teixas espatlles el pes intel.lectual, f(. ·sic i economic del manteniment d'a· quell. S'ha obert una nova etapa d'enfor· timent de la colurma vertebral del BADALL. ~s per aixo que em dlrigei· xo a tots els badallaires per tal d 'esta· blir un nexe entre nosaltres, intercan_._¿--:viem impressions, aportem suggeriments, tot encaminat a garantir més i Car1ell quo• .1 la 1l.urrria dl'l ~er,lr XIX I.'XJl<l"l!Vt'n el, C'itablim~nt~ qn l" no donavl' n C:'-lrcncs. més, dia a dia, el nostre inquebranta· (Col. de !'autor.) ble sentir de poble. UN BADALLAIRE - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - • Perintercomunicar-nosaiT.2136031 del Badall:... . -~---~----"

OSE ADMITEN

ELICITACIONES · ---

15 LA BUTXACA GRACI ENCA CERRADURAS PLANETA SE BLI NDAN PUER TAS Y CERRADURAS DE SEGURIDAD Mat1 1O a 1 hores Tarda 3.30 a 7.30 hores

Pl,llle td, 15

Telefon 218 79 90

€~~~~I1~: REDUCCION DEL 50".4 EN ENTRAD.A PRESENTANDO ESTA INVITACION EN TAQUILLA

Camisería

SANZ C DH (e c ci DH e s t;j é He,.D•

p•~«tD

Pu•gmarto. 18 BA RC ELONA -12

,Á,.

214 06 3

L'ASSOCIACIÓ DE VENEDORS DEL MERCAl ABACERIA CENTRAL (TRAVESSERA -TORRIJOS) ELS DESITJA UNES BONES FESTES 1ALHORA ELS ANUNCIA LA VISITA DE L'EMISSARI REIAL ' QUE SERA AMB NOSALTRES FINS AL OlA 5 DE GENER

CADA MATÍ DE 10 A 1 1 CADA TARDA DE 6 A 8

16 '

Amikoj: Mi estas tre kontenta pro sulo.ceso de la "Badall" kaj mi volus diri kelkajn ajojn pri lingva problemo, tu j mi estan lcginta postkarton de "fierro". En Katalunujo logas laboristojn ekstere naskigita- kies propra esprimeco estas per hispana, galiza, araba au eúskara lingvoj. Nia vilago havas eirkau dudek kvinon pocento el ilion. Do, gusta kaj rajta estas la permesado tiuj esprimecoj en la "Badall" sed, kial nur hispana lingvo? Ni ciuj scias ke hispana lingvo estas lingvo ankaú de estraro, de superula klaso, de militistoj ... kion povus voli diri tio, do? Ciel, mi sendas multajn salutojn al vi. Micjo

Jl.CDBB

QUINES JOGUINES COMPRAREU ALS VOSTRES PER REIS Quincs ? joguincs s'h.1uricn de comprar? FlNadalLLS ha arribat juntament amb la

Graciencs: Vaig anar a la reunió del Badall el passat dia 6, per si hi podia col.laborar. Jo hi anava amb una idea molt clara ... escriure-hi. Pero em van dir que aquest no era el problema, que molta gent enviava els seus anides, que el que mancava era ajut per la part economica, fer de relacions públiques, cercar publicitat, amb una paraula, moure's!!! Aixo em va fer pensar, que si els que ens agrada escriure-hi, denunciem, expliquem o simplement narrem les nostres vivcncies que són les del nostre barri, volem continuar amb el Badall una de dues: o paguem per escriu ' . re-hi o gastem sola de sabata i saliva per aludar-lo, perdrem l'oportunitat de ten ir una revista ben nostra que parli deis problemes, tradicions i esperances del nostre barri. Vaig sortir ben conven<;:uda de la reunió, que si no ajudem, el Badall, es veura obligat a escenificar la mort del cigne ... i ploma pcr aquí i ploma per alla. Si volem badallar, haurem de caminar. Maria R. Ribas

cursa del consum que s'accclcra contínuJmcnt. [1 sistema se n'aprofitara amb els mitjans de comunicació, deis anhcls de fclicitat, d'amor, d'harmonia, pera tractar de convencer-nos que hem de comprar més i més. Apropant-se el dia de Reis l'objectiu prin cipal d'aquesta cursa consumista seran cls ncns. La publicitat {televisió, tebeos, radio, ...) creara en ells la nccessitat de posscir un ccrt ti pus de joguincs : les joguines bcl.liques i sofisticades. Pero, per que precisament aquesta classe de jogu ins? La joguina bel.lica introducix el ncn en el model de societat competitiva, violenta i rcpressora. Mitja n~an t aquesta joguina el ncn assi mila la divisió del món entre els "bons" i els "dolcnts". El "bo" és el més fort, el que se serveix de la violencia, amb més astúcia i així triomfa. Aix í dones els que siguin bons poden fer la guerra i matar, quedant plenament justificats. També ambla diferenciació deis jocs scgons el sexe (nens amb pistolcs, nenes amb nines), es perpetua !'esquema masclista de la societat; mentres la nena es queda a casa jugant amb fircta , el nen és al carrer participant en " perillosíssims" fets bel.lics. O'altra banda, les joguincs complexes i tccnificades (cotxes teledirigits, les nines que ploren, etc.) en no permetre la participació activa, converteixen el nen en un espectador passiu i anul.len la seva capacitat d 'imaginar i de crear.

MitjJn<;:ant el joc el nen arrih.1 J cnt.endrc i J dominar la realit.ll que l'cnvolta. Ls importamíssim pcr a cll , en el ~eu descnvolupament físrc, mental, social i emocional. Les joguines, en conscquencia, han d'ajudar el ncn a concixcr i cmpru el scu cos, les scve~ hJbilitats m.1nuals i J l'cnsems, han de facilitar el conci \ cmcnt del mcdi que l'envolta aix í com la se va rróp ia persona. E~ molt important també el descnvolupamcnt de la seva creativitat i imaginació tant com de la se va intuicicí. Ll joc es la primer a oportunitat del ncn pcr a relacionar-se fora de 1,1 famr1ia. Aixr', és el scu entrenament pel dia de dema. Per tot aixo no als soldats, tancs, avions de guerra, mazingcrs, cte. No a les joguincs massa complicades en les quals el nen no hi participa activament. Sí a les joguincs didactiques, trencaclosqucs, jocs de construccións, joguines proccdents de materies primcres {fang, fusta, tela, pintura, ...). JOGUINCS QU[ CONOUli XEN A LA PRACTICA ESPORTIVA (biciclctcs, patinets, ...) i per últim la cosa fo namental : que cls nens vagin d 'excursió bastant sovint, coneixent el terra, els animals, els vegetals i cls minerals. Col.lectiu pera una pedagogia no-violenta Campanya contra les joguines bel.liques

e/. Bruc 26, 2on BARCELONA-lO Tel.: 301 49 39