25Pts. Amb la primavera floreixen els capolls al parlament-. Els parlamentaris han vingut i ""ningú no sap com ha sigut. Fills del temps i els astres, volen entrar en la seva primera primavera. L'época deis bolets i les castanyes (més d'un cop esteril) quedara enrera i brotaran, l'endema d 'una jornada fosca que recordara encara la filial submissió del 19, dia del pare-patró, les poncelles, els elegants capolls que amaguen les espines sota la corbata . O les roses roges, tenyides de blau o amb una c inteta groga al mig. Ens estima, el Parlament? {1 a poc a poc haurem d.'esfullar els clavells pansits: sí- no -sí -no ... ) Ah, no? Que en farem, dones, del nostre pom de flors vermelles? A nosaltres també ens ha arribat la primavera. 1 volem entrar-hi amb bon peu, tot esclafant les flors de sang alte· rada; fins que el darrer petal del ram ja calb ens confirmi el tan sospitat no.
la revista de tots
2
flB!QALL lb.). GRACIA
APUNTS PER UNA POLITICA SOCIAL GRACIENCA Quan en un garve 11 d 'il.lusions pose m totes les autonomies. Em pregunto: On és la nostra, la de aquest racó del món i de Catalunya, que és Gracia? On són les transferencies que ens portarien a ésser una comunitat urbana lliurement autónoma? Qui són els capdevanters que defensin Gracia davant de qualsevol circumstancia i entrebanc? On és la nostra consciencia col.lectiva de vilatans graciencs, per comen~ar a ésser protagonistes de la nostra vida col.lectiva? Quin són els punts basics que recerquen la nostra historia passada , el nostre present, i aqueiJ futur pie i ríe, al que tota persona desitja arribar? Quines· són les realitats que ens atrapen dins d 'una Barcelona, i un tipus de societat consumista i classista? No podem esperar que primer Madrid, i ara Barcelona, ens solucionin i ens donin resposta a aquestes preguntes que roden pel nostre cap de forma aiUada i desmembrada. Si deis ac- · tu als caps pensants de I'Estat, de la nació, esperem al tres solucions que no siguin deis seus interessos ens enganyem. Ha de ser de Gracia i deis seus homes i dones d 'on sorgeixi un corren! de pensaments ampliament autonomiste i gracienc. Capdavantera en tots els mals socials de marginació que pateixen els anomenats barris de les grans ciutats capitalistes. Cal enfortir el nostre cos social amb veritables idees progressites, de cultura social, on els subjectes de la nostra vida siguem nosaltres mateixos. Aquest dcbat que s'apunta com imprescin dible pe! futur, es podría anar concretan!, enriquint, fms arribar al termini d'una política municipal i social gracienca, amb el suport d'una part considerable de vilatans graciencs. - Recerca de la nostra historia de la Vila de Gracia, amb mitjans económics municipals. (Arxiu, biblioteca, es cola d 'historiadors graciencs, i publicacions de estudis i treballs). Ensenyan9a de la historia de la nostra vila a les escoles. Seminaris i conferencies. - Delimitació geografica urbana de la Vila de G n1cia, amb els actuals condicion aments urbans. Esborrar la noció i el concepte de districte com mesura artificiosa i oficialista. Plena independencia de la resta de comunitats de !'actual districte. - Conservació de tot el patrimoni arquitectónic i urbanístic. - Administració financiera a partir deis propis recursos com qualsevol municipi independent amb administració propia. - Suport a la botiga, i al treball menestral. Protecció al coopetivisme. Defensar el consumido r contra els abusos deis monopolis i mul-
tinacionals (Telefónica, electriques, hipermercats), així com vigilar la qualitat deis productes. - Garantir un ensenyament lliure, públic i gratuil, creant les plac.:es escolars que necessita Gracia. - Fer de la salut un servei públic, amb control popular i petites unitats de prevenció en totes les rames de la medicina i salut pública. Crear centres de informació sanitaria. - Potenciar l'esport en toles les seves modalitats tan individuals com per equips. Construir equipaments. I que la seva practica sigui un acte quotidia, pels nostres carrers. - Uns serveis de transports públics als indrets de la nostra vila, que no facin necessari l'us del transport particular. - Arribar a acords mutus i solidaris amb totes les comunitats barcelonines, com de la resia de Catalunya. - Desenvolupar una acció social i cultural que ens faci ésser persones humanes. - Premsa, radio i televisió gracienca. Potser els mitjans humans i económics perque pugui ésser realitat. - Crear una consciencia ciutadana, i una situació social amb la que no sigui necessari ni la presencia de qualsevol for~ militar, ni policiaL - Locals, entreteniments i treballs d'acord amb la seva edat per tots els jubilats que ho
vulguin. Tot l'enumerat anterior no són més que notes d'atenció pels actuals senyors polítics que viuen del patrimoni públic, que sapiguen que comen9ant de zero poden arribar a formar una comunitat propia dins d'una macrociutat urbana moderna. Que pel futur aquests punts o altres que aniran sortint a la llum pública poden ésser bases d'una consciencia propia, gracienca. Que no existini cap campanya electoral que no puguin estar presents, perque tinguin el suport d'aquest poble. Que voldríen uns conseiJers que sapiguen defensar Gracia i els seus vilatans, davant de Madrid, Barcelona, o el que sigui necessari. Que els actuals ajuntaments, amb els seus consells de districte, i la anomenada descentralització, no són alt res coses que parxes pera la iniciativa popular, i l'enfortiment d'un moviment d 'acció . Els consells de districte, i els seus consellers sortits de lés darreres e!eccions municipals, van a remole, de la política de l'ajuntament central sense altra missió que cobrir l'expedient de les seves promeses electorals. Graciencs, amunt. Per una GRACIA LLIURE l AUTONOMA. Per una Catalunya Independent i Sobirana. Potenciem un ampli moviment popular gracienc.
flB!QALL d~)· GRACIA
3
RETALLS HISTORICS DE LAVILA 1~r ~uart
del Segle XIX ~. .~illb,_ll.l
w.,,..
........
NOTA: Aquest article és anterior al publicat • al BADALL número 10, perdoneu aquest lapsus degut a un traspaperament de l'escrit. •Cases de mossen Bruno•
Si recordeu; en aquest recorregut que fem per la historia de la nostra Vila, vam quedar el día passat, alla on bon punt comen~va el segle XIX. . Urbanísticament, Gracia anava evolucionan! en els primers anys d 'aqueU segle, d'una manera progressiva, i petits grups de cases s'afegien als ja edificats, modelant a poc a poc els carrers i places de la que seria més endavant populosa vila. Al 1808, pero, la invasió napoleónica va aturar el creixement , i els següents anys fins al 18 14, que va durar la Guerra de la Independencia, van ésser prou difícils per a tots els catalans. Sota la dominació francesa i per tal de tenir els voltants de la ciutat lliure de tot obstacle que pogués ésser aprofitat per tropes espanyoles en un posible setge a Barcelona, va ésser promulgat pel general govemador, un Decret el dia 24 d 'agost de 1813 , ordenant l'enderrocament de tota mena de construccions situades dins d'un radi de mil metres aproxirnadarnent, contant a partir del punt més sortint de les muralles que envoltaven la ciutat. Gracia en sofrí les conseqüencies d'aquests fets i veie com eren destrui'des cases i algun convent, situats dins d'aqueUa zona subjecta al fur militar. Per fi la Guerra de la Independencia es va acabar, i amb la retirada de les tropes invasores, Gracia, a !igual que la resta del país, va tomar a agafat el seu ritme de treball i creixement. Tant fou així, que al principi de J'any 1816, el 12 de gener i rnalgrat que un seguit de discordies en la política intema del país eren motiu de Uuites constants, es va presentar al reí Ferran VII, un document suplicatori , dernanant per primera vegada 1'autonomía municipal per al territori de Gracia. El rei acoUí molt bé la demanda i ord-ena el dia S de febrer del rnateix any , que es fes per les autoritats competents, l 'oportú informe. Aquest va ésser fet en nom d'Onofre Cardona i Josep Calvet, prohoms regidors que llavors eren del Pla de Barcelona i presentat per en Esteve Peyron i Merino. Fonarnentalment la petició es basava en que altres nuclis de població com Sarria , Sants, S. Martí de Proveo~, S. Gervasi etc.
estaven constituits bé en Ajuntaments o bé en Parroquies, i tenien els seus Batlles, amb Diputats i oficials que cobraven els impostos per atendre les necessitats del seus respectius pobles. En canvi Gracia, tot i tenint més habitants que els pobles esrnentats, depenia completament de Barcelona, era un barrí més de la capital, un barrí pero que llavors quedava Uunya i era desates. No li era perrnes tenir serveis tan necessaris com foros, camiceries, hostals , etc. i la gent havia de despla~ar« a la ciutat per proveir-se de queviures. En l'esmentat informe adre~at al Rei, es feia constar també la falta total de vigilants que vetllessin per la seguretat pública, especialment a la nit , ja que en arribar el capvespre eren tancats els portals de Barcelona i de muralles enfora tot quedava sense vigilancia. Com podeu suposar els graciencs d 'aquells temps no feien gaire vida nocturna i a entrada de fose totes les portes eren tancades i barrades. Així dones, és com van ésser fets els primers tramits per aconseguir que Gracia fos separada o segregada de la ciutat de Barcelona. En principi va semblar que la qües-
tió es resoldria aviat i favorablement , pero el resultat no fou el desitjat per tots els graciencs. Van haver de passar quatre anys més per poder tenir de nou esperances d'aconseguir !'autonomía municipal. Va ser aleshores que a conseqüencia del pronunciament del general liberal Rafael Riego , a Cabezas de San Juan l'any 1820, en Ferran VII es veié obligat a jurar la Constitució sancionada vuit anys abans a les famoses Corts de Cadis, i com en un artide d 'aquesta Constitució es deia que tota població amb més de 1.000 habitants s'havia de regir amb ajuntarnent propi, va resultar que Gracia tenint ja un cens de més de 2.000 habitants podía assolir perfila independencia municipal. Fou creat el Municipi de Gracia i les flarnants autoritats d'aquest primer Ajuntament gracienc prengueren possessió de Uurs c&rrecs el dia 4 de mar~ de 1821. Desgraciadarnent l'autonomia va durar poc, perqué a causa de la intervencio armada de Fran~, per tal de salvaguardar la monarquía a casa nostra, va ser enderrocada la Constitució i Gracia es queda altr-e cop sense res del que havia assolit en aqueU curt periode de govem democratic. 1 així es va arribar al 30 de gener de 1824 en que queda restablert a Barcelona el regim absolutista i Gracia va tomar a esser un barrí, un suburbi llunya i desates de la ciutat comtal. En el proper número ja explicarem lleugerament algunes coses que van passar en aquells 3 anys, anomenats Trienni Constitucional. JOAN VILLANUEVA
t Record de SANTIAGO SABOYA 1 COMAS. Prevere i Prepósit de I'Oratori de Sant Felip Neri de Gracia. Mort el 1 de marc;. Agraiment de la Vocalía de Jubilats Pensionistes.
.. l. .. '·. . ··~~1{- ~-~~J~~""';~'m"" ·--~ (;-r ~~~~ !t • , /
DE DINOS~URE ~
'..k.-
·~ , .
~ ":f 1---
~ ~-
.
/...~;..~~:
~
Gracia 1980, 26 de gener: fa quaranta-un anys que les forces espanyoles van ocupar la nostra vila, imposant-hl, a punta de baioneta, les lleis dictades des de Burgos per un grapat de ritilitars. Una policia ensinistrada pels caps de la Gestapo garantia, per mitja de la por, de L 'assassinat i de la tortura ,la instauració d'un Régiin que va comenyar amb el Viva la muerte (Millán Astray), va continuar amb El catalán es un virus del alma (Muñoz Alonso) i, ja entrats els anys setanta, afmnava solemnement que Las armas de fuego deben ser u ti/izadas (Garicano Goñi), referin t-se' és clar' a les que u tilitzaven ells contra el poble i que tacaven de sang les terres d'Euskadi (Eibar, Erandio ...), Cata· lunya (St. Adria, Antoni Ruiz, gracienc, treballador de Seat...), Galícia (Vigo, Santiago ...), Andalusia (Granada, Carrnona ...), Ma- . drid... Finalment, el 20 de novembre del 1975, ei gran dinosaure es mor i els seus acólits enceten 1'operació Canvi de careta, per a la qual els és imprescindible els dirigents
f6 DE
4 Js..-
.,~,~;,._q;
...~·...;.
~
'·
~ .... -...:.:-~~
~
~~~ ....
-~ .:,.. ~;.,SI.rfJfr~ .~T í ...... ,,
d'aquests partits, rápidament convertits en aprenents de dinosaure, s'apresten delerosos a colJaborar en la maniobra de la transjiguració, que consistia en aparentar que els feixistes havien esdevingut democrates, quan el que succeia era exactament el contrari. El 6 de desembrc de 1978 es vota la Constitución españof11, amb el suport de CDC, ·del PSC i del PSUC. Aquests grups, "legalitzats" pel postfranquisme, són els que ara "legalitzen" els fonaments de 1'Antic Regiro: l'ocupació de les nacions oprimides, la continuitat del capitalisme i el poder de l'exercit. El 6 de desembre no va ser pas el trencament arnb aqueU 26 de gener, ben al contrari: en fou la seva revalida "democrati· ca". D'aleshores enya, la lluita del nostre poble ja no podía ser sirnplement antifranquista: l'Estat continua ocupant Catalunya i no cal xerrar de "la unidad de destino"; el capitalisme continua funcionant sense cap necessitat de la CNS; L'exércit continua
--.
essent el guardia intocable sense necessitat de saludar a la romana. Canviant-ho tot, no ha canviat res. La mateixa policia du a terme la mateixa repressió: l¡¡. ;;ang del poble continua vessant-se pels carrers a Barcelona, Málaga, Tenerife, Parla, Madrid ... les presons són cada dia més plenes; quan es denuncien tortures, en lloc d'investigar els denunciats, s'investiguen els denunciants ... continuen les cen trals nuclears, continua la manca d 'escoles, la puja deis preus, els expedients de crisi, l'atur... Posar fi a tot aixo vol dir reorganitzar el moviment popular amb un signe obertament anticapita/ista. Els enemics no són fantasmes com "el feixisme", "la dreta", ni tan sois la UCD, com pretén la nostra ingénua "extrema esquerra" benpensant ; l'enemic real és tot I'Estat capitalista espanyol, tant l'aparell en si (Govem, Corona, Exércit, Policia ...) com els grups colJaboracionistes. Pero aquests últirns estan de capa cai-
-,
M.AR~,ff
GRAN FESTA
f •.
·v . . . . :' . :.,'
, ,
·'J
~~ ~
-~ ,~Jf
'
M.ATI
~~\)~~· CLAVELLS,
c~Nc;,ó,
TOTS AL PARC GUELL COL:LABOREN
GRUPS D'ANIMACIÓ, UNIÓ DE PAGESOS DEL MARESME, COBLES, CORAL TERRA FERMA, CANGO, o
o
o
5 guda: els ha sortit molt cara la seva trai"ció . Les afiliacions als "grans" sindicats són ridícules, la vida popular del partits és cada cop més esUanguida (el mateix PSUC, que va arri bar a ser la for9a més nombrosa del Prin cipat, ha vis~ reduir-se els seus efectius a la meitat en dos anys), l'abstenció popular davant de les farses electorals és cada vegada més important... els dinosaures tomen a témer per Uur supervivencia. Es cert que continuen disposant de l 'exercit i de la policía, que continuen manegant la premsa i la televisió, pero aixo també ho tenia el Franco i no n 'hi havia pas pro u: quan el terrorisme emp resarial tanca una empresa darrera l'altra, quan el percentatge d'aturats arriba a xifres aclapadores, quan amb el so u mínim no n 'hi ha ni per un • dinar, quan els lloguers s 'apugen com si els pisos es fessin amb petroli... les mentides que ens puguin anar explicant els partits ja no se les creu ningú, i per aixo els dinosaures van buscant nous collaboradors, que conservin encara una certa credibilitat popular perque puguin dir les mateixes mentides amb mots nous. Breu , seria que si el 15 de juny del 1977 - per dir una data simbOlica- el moviment popular veu com un sector que fms llavors havi'l estat prou combatiu es passa al camp contrari, i com un altre sector, aquest molt més gran, es desenganya i passa de tot; el 20 de mar~ del 1980 -per esmentar una altra data clau- veu com nous sectors intenten repetir la jugada, convertint-se al seu torn en nous aprenents de dinosaure. Farem un parentesi per dir-vos que una característica basica deis aprenerrts de dinosaure és que se 'n guarden pro u d 'ex terioritzar Uur condició, que duen ben amagada i que només gosen descobrir en períodes electorals. Heus aquí l 'actualitat del tema. Els Nacionalistes d 'esquerra van fer acte de presencia a la vila el passat dia 18: va ser un acte ambigu, entre el "moviment" i el "Parlament", amb lluitadors conseqüents i amb personatges a la recerca del vot. Hi va haver intervencions de qui creía que el més importan és LLUIT AR, enraonant deis problemes reals, de la forma d'afrontar-los, d 'Un programa d'altematives concretes ... en poques paraules' de l'organització del moviment. També hi van haver intervencions - sens dubte que les més nombroses- de qui creía que el més important és VOTAR, tocant fonamentalment la qüestio de la unitat entre l'autonomenada "esquerra d 'alliberament nacional" (BEAN - NE - ....). Per fi, hi van haver intervencions d.'aquells per als que el més irnportant és SER VOTATS, i aquests parlaven de llistes, assemblees mixtes, tants per cent, comités paritaris, contactes a diferents nivells, comissions ad hoc, etcétera, etcétera, etcétera: eren veritables aprenents de dinosaure, amb nom i cognoms, que ens guardem per a millor ocasió. Que cadacú en pensi el que vulgui, pero intentar organitzar (construir, que diuen ells) el moviment popular fent un grup a menys de tres mesos vista de les eleccions i pretenent participar en aquestes eleccions, ho veiem, com a mínirn, estrany.
!CERTAMEN TREBALLS D'HISTÜRIA VILA DE GRACIA
BADALL DE GRACIA
Diada d.e Sant Jordi 23 d'Abril dell980 PRESENTACIÓ Donada la necessitat urgent de poder coneixer, ·estudiar, investigar i divulgar la historia de la nostra Vila de Gracia, així com els seus personatges, entitats i fets, la revista 1"EL BADALL DE GRACIA", junt amb les 4 empreses patrocinadores i editora, convoca, pel proper ·dia 23 d'Abril, Sant Jordi, el primer certamen d 'hlstoria, de treballs i estudis basats en la historia de la nostra Vila, amb l~s següents :
BASES l. Podran participar els trebaUs histories inédits sobre· Gracia, en llengua catalana o castellana, amb una extensió mínima de 30 folis i maxirna de 200 folis.
2 . Els originals hauran d 'ésser presentats mecanografiats a doble espai, per triplicat i amb LEMA, abans del dia 15 d'abril a la redacció del BADALL, Ramon i Cajal, 12. Acompanyats d •u'n sobre tancat amb el lema, i dintre una nota amb el nom, adre~a i telefon de l'autor/a. 3 .' L 'ajut económic al treball considerat millor, ser~ de 50.000 pts., indivisible, i amb possibilitat de considerar-lo desert.
4. El jurat, compost per 5 membres amb vot, es donara a coneixer una vegada tancada la convocatoria.
5. Els t reballs presentats queden a disposició del BADALL i !'empresa edito ra, reservant -se els d rets de publicació segons conveni amb l'autor/a.
6. El dictamen del jurat es donara a coneix~r en un acte social convocat el día 23 d'abril a la nit. 7. Seran considerats fora de certamen els treballs presentats pels membres de l'entitat organitzadora. EL BADALL DE GRACIA .
6
FlBAQALL l~~GRACIA
PROU BANDES MI LIT ARS PER SANT MEDIR Ni Majoretes ni bandes militars amb una música gris. Les colles de sant Medir haurien de conmen~r a romiar o pensar a acabar d 'una vegada per totes la desfilada de majoretes i bandes de música militar. A Catalunya tenirn gran quantitat de grups de cercavii.Ies que fan mes propia i divertida la celebració de tradicions populars com el Sant Medir.
quatre dies a la setmana i duraven una hora. Després, vam fer vacances fms la nostra Gloriosa Festa Major, a l'agost; llavors realitzarem cinc emissions diaries diferents i amb durada variable. Aixo va motivar que fins i tot sortissim a la premsa. Al novembre varem tomar a comen~r les nostres emissions, gravades, pero fent-ne dues la setmana de diferents. La cosa anava bé i cada vegada 1'entusiasme era més gran, fins que un bon dia vam comen~r a emetre en directe, des del nostre estudi: Taller de So d'Anella, Pla~a Trilla 4, baixos 2on. "LA CAMPANA" anava a més cada día. Pero Uavors van arribar les tongades de mala sort. La primera de rebre va ser 1'emissora "ONA LLIURE", (queja estaven acostumats als precintatges, era el 4rt!), i després ens va tocar a "LA CAMPANA" durant un deis programses que feien en col.laboración amb totes les emissores lliures de Barcelona. Sí senyor!, si algú es pensava que !'afer Joglars, que els segrestan1ents de publicacions i la prohibiCió 1e !libres eren coses del passat i queja gaudiem d'una certa Uibertat d'expressió ... Els policies que varen venir a Trilla 4, baixos 2on. varen demostrar la realitat: De llibertat d'Expresió res,i de Uibertat d'emissió encara menys!! Va ser el tancament d'una emissora dut a tenne amb més contundencia,ja que vint persones varen ser dutes a Comisaria i set hi van passar la nit. "LA CAMPANA" no es va espantar pas per aixo: el dilluns segiient tomavem a emetre, des d'un terrat incognit, un programa gravat, pero NO ENS V AREN FER CALLAR! Actualment encara podeu sintonitzar "LA CAMPANA", con sempre a 99.5 Mgh. de Freqüencia Modulada, els dimeeres de nou a onze del vespre. Aquesta és la situació actual de les emissiQns. EL GRUP QUE FA FUNCIONAR "LA CAMPANA" NO ESTA D'ACORD AMB CONTINUAR AIXI. Aquesta no és la nostra idea d 'una radio LUure a Grácia. VOLEM: - Que sigui una radio que arribi sense pegues tecniques a tota Gracia. -Que sigui una radio en la qual hi participi el maxim de gent de la Vila. - Que sigui una radio que emeti de manera viva i en directe cada día. - Que sigui una radio que tots els graciencs considerin seva.
Trampes i Cartró
També volem que conservi la seva independencia de qualsevol organisme oficial o empresa comercial o grup de pressió.
a
SUBVENCIONS 1 AJUTS ECONOMICS, del consell municipal del Dist. VIII Per fi, la tant esperada nonnativa d'ajuts economics va comen~ar a donar cara. Fins ara la qEustió era capritxosa i al bon gust del consell. Bases: perque pogui esser donat un ajut economic a entitas o colectius. Condicions: Per activitats concretes i fmalistes. Públiques i obertes a tothom. Realitzada a la Vila de Gracia o districte. Que els demanants no tinguin medís economics. Prioritats: Que L'activitat sigui gratuíta o al preu de cost real. Que tingui continuitat en el temps Activitat que es consideri dins del programa de la comissió de cultura. Activitats: Actes culturals, cinema, teatre, conferencies, cursets i seminaris, etc .... Atenció especial als mitjims de comunicació. Sempre seran més ben vistes les demandes de diverses entitats coordinades. Ajut f persones en casos puntals coneguts pels "serveis socials i assistencia social. El procediment per demanar-lo sera per escrit, sense instancia, am un mes d'antelació.
Tots sabem que les boniques promeses electorals no es compleixen mru, peró aixó és una cosa que es calla sempre, com si hi hagués algú que sí que se les cregués i esperés el día de les eleccions com els nens petits esperen el día deis reis. Per aixó, el que és ben escandalós és que els participants comencin a fer trampa ostensiblement en plena campanya, i aixó és el que ha fet el pesuc: per tota la vila, els pesuqueros van enganxar cartells dient-nos que
portarien un elefant el diumenge día 2. Molts érem els graciencs il.lusionats per veure un elefant a Gracia: penseu que des que Hanmbal va emprendre la conquesta d 'Italia no pass aven elefants per la vila. Dones bé, 1'esmentat día, per Gracia només hi havia una carota de cartrópedra duta per quatre pallassos. ¿Com ens podem creure res que ens diguin aquesta gent? Si encara quedés algun treballador a Gracia que tingués la il.lusió que el pesuc vol el comunisme, haura tingut l'oportunitat d'endevinar quin és el "comunisme" que ens portaría el pesuc: una carota de cartró-pedra duta per quatre pallassos. D'altra banda, i conseqüents amb la seva obsessió d 'aixecar Catalunya, els homes forts de convergencia van fer un assaig el divendres día 29: el terratremol va assolir el grau 5 de !'escala Richter. Nosaltres pero, ens temem que amb aquests espectacles més aviat donarien vots als nacionalistes <),'esquerra, els quals, quan estaven buscant les consignes més adients per a la seva campanya (suposem que al davant d'un excé!' de Torres-lO), se'ls va ocórrer que la terra que era la seva herencia fugia d'ells, cosa que després deis moviments sísmics recents pot comen<¡:ar a tenir una certa versemblan<¡:a. Nautilus
"LA CAMPANA", emissora de Gracia, va comen~ar a fer sentir la seva veu el día 13 de juny de 1.979. Potser el día del seu naixement oficial és el motivador de la mala sort;? No comencem, pero, per la part trista. Deiem que "LA CAMPANA" va comen~ a batallar el 13 de juny. Eren unes emissions totalment gravades que s'emitien
PERQUE VOLEM FER AVANCAR "LA CAMPANA" convoquem tots els graciencs y gracienques que s'interessin per l'emissora de la Vila, i que assisteixin a l'assemblea, que es realitzara el dia 25 de mar~ , dirnarts {passades les eleccions), a les nou del vespre a I'Associació de vefus de la Vila de Gracia. C/ Salines 10. 1... sobretot, no ens desmoralitzem, diu que ara anirem tan bé.
LES1001 BOTIGUES DE GRACIA
IBI ZA regals·llistes de noces Preus mo lt inte ressants per tots Plats a 50 pts . i alt res ofertes c!Torrijos, 41, cantonad a La Perla
Araolris Camisena qeneres d e pu nt
BARS
T. 21837 77 Ca rrer Gran , 198 i PI. Trilla. 6
FINCAS
Finques U RBIS
Moolmany/SIInt LLuJs. Barcelona 12
CANSALAOERIA
COSTA Especialitat en tots els productes del porc. Formatges i Conserves.
ESPECIALITATS . TORRAOES, CAR N A LA BRASA i BOTIFARRA D'ARAGÓ .
nO -\n ys d t>xpl' n t'nt ia 11 nob Ira n a .
Aci m•n•s trJtiO, vt>nd a cases a'l ·
t ,giies. lloguers. assesso n a 1ur• d iCa .
Provide ncia, 45 · Tel. 214 51 43 Consu l te:; 1 fll) lana , Ta rdE>~ d ill uns , ci i mtue~ 1 d qo u~ .
SALADICH · XARCUTERIA Especialitat en entrepans i fiambres selectes Ramon y Caja!, 26 · Tel. 21 4 64 98
t ' 'vb¡or dt- G rau a. 7 ;on
WBRERIA CANSALADERIA MAR GOT i LU CIE N
Mercat Abacería Central, 25-21
Tel. 213 58 42
SUCS NATU RAL$ L LET DE PANTERA.CANAPES,
v allfogona. 10 Obert eje 7 tarda a 9 30 rut Dilluns tanra t
XAUXA ,Verge de I'Empar, 9 d e scomptes espec•als pera of tc mes te1. 2 197366
Bo ns p roductes del poré.
De todos los estilos de música Ros de Olano, 6 . EJPMdenyes i ~batillas Cfta Bitriu - Providencie, 68
Compro mobles Mtics , pintur8S , e~• m i~ . ninft , porcelanes • tota el~ d 'cnsen vells. Raó Sr. Rous~ . Tel 317 07 3 1 R amón i Cajal, 8 i 10 b a ixos.
ART ICLE S
DE LA CASAl
t apicería Vi le JIa Ramón y Ca ¡al , 96 T . 2 13 79 1 1
CR IST ALER IA CRIST INA (a Cal PER E) Llistes de Noces Gran fantasía en articles de Regal i decoració. Cristalleries, Porcela· nes i Vaixelles d'i mpo rtació. DU · RALEX , VER ECO, P IREX, ARCOPAL , LUM INA RC ARCORAC. V idre irrompible i servei de cuina. Exclusives e n Ceramiques catala· nes de la 8 isbal. T el. 213 60 60 Verge de I'Empar, 23
J. MARTIN. Quadres i Mo nt · llures. c. Penedes, 4. T . 2284 118
calf;atsJONI Tot T tpus de Cale al OFERTES Travessera de GrAc ta , 12b
CON FECCIÓ
CORTI NATGIS Conferrió i roi.ICK'arió d e tola mena de roninatges
IANTES AUOMBRIS
Rodrigo font discos y cassettes
<cJIEl BE AlA IAITA>>
escorial, 100 -
tel. 214 09 04
barcQfona - 24 Buensucno, 13
Gran de Cirkllt . 86
BADALLAR ... DE FAM Malgrat el Cos de Redacció ens tingui mania (Badallar de Fam no era al sumari, o faves contactes com ~lls en deien, de !'extra de Sant Medir: la pagina :!6 com si no existís...), continuem al peu del fogó cuidant d 'aportar idees a l'hora de preparar la teca; bé tindrem prou ocasions pcr revenjarnos ... Per exemple, avui, sabent lo terriblement carnívors que són tots i que els diumenges segueixen religiosamcnt les nostres receptes, n'hem triat dues més aviat vegetarianes. Aquí les teniu:
AMANIDA AMB ALGUES (a la Prepareu: Un ensiam olives verdes algues blanques (seques) cogombre una truita a la francesa oli d 'oliva. sal i llimona L'ensiam ben escorregut el talleu a trocets ben menuts i el poseu en una plata. Trinxeu el cogomhre i les olives (treball xines) i ho poseu pel danmnt junt ambla truita, que haureu tallat a llenques ben estretes i les algues que tindreu en remull una estona abans. Tot ben poSadet i bufó, que la presentació també compta. 1 us les menJeU amb ·'palillos", esta ciar. Les algues podeu comprar-les a diferents llocs de Gracia, alguna tenda macrobiótica d'aquestes o a una verdulería que hi ha al costat de rontana.
Plaza
Ara la fru1ta també és men1a al BAR MACEDONIA Macedon1es dolces 1 salad batuts, beguces, bona música 1 amb1ent. Riera de Sant Miquel, 70 Obrim a les 6 tarda
xinesa)
Utt~ftCAXtÓn
IS
BARCELONA. (12)
FA VES ESTOF ADES Poseu al foc una cassola amb un cul d 'oli i tcniu preparades les següents-¡;oses: 1 kg. de faves tendres 100 gr. de rovellons (o uns altres bolets) tallats a trocets 4 dcnts d 'al! aixafats al morter 1 pebrot vermell petit trinxadct 200 gr. de tomaquets vermclls ratllats · 1 grapadet d 'avellanes torrad es i aixafades 1 cullaradeta de farina de blat. que torrareu una mica
Comencem. Poseu les favcs a la cassola amb una taceta d'aigua i quan esta calent hi afcgiu els bolets, els alls 1 el pebrot. Quan les faves estan mig cuites h1 poscu el tomaquet i quan veiu que quasi estan bones per treure-les del foc hi afegiu les avellanes i la farina desfeta en un got d'aigua.llo ajusteu de sal i tapeu la eassola a foc regular fms que volgucu menjar-vosles. Fins el proper número, s'enrecordin o no de nosaltres.
Tetf 11) lO 44
es:
Ofereix als seus cloents o amics la no11a carta de caca 1 pat~. Recomene m els pat es fets a casa.
tel. 2136031
Oir ~ rxió
J ALO N SO
R amón i Ca¡al. 13 htt fon 2 1410 25
bar rest aurante
Sporting Coco na t íp1ca Especialidades gallegas Gran surt1do en vinos v locores
Maspons, 16 Tel 218 85 78
restaurant
otttnl 5nttt - 3ot·bi -
CUINA D 'EMMA Ntt Butfet Lliure
Mig día dinar casolá
cu md catalana i mternaciona 1 iRAVESSERA DF OA~ • 123 TU S <'1310 17 · 21324 S.f
Verd1, 30
T 2 28 49 54 GRACIA
XAUXA. fotograt.a. d rscos. napereria Verge de I' Empar .9 Portea Blindada& Antlroban11ant
CARPI NTERIA DE ALUMINIO
PERflJMERIA
GOMARTI
"LES
c. GOMIS , 96 BARCELONA· 23
CONXITES" 40 a nys al servei deis Gracien Q
•
especialista en anelisis Capilars
Ramón i C.jal, 25 Tel. 214 9 5 45
ll" ra n
ó.la U l a 1
1
d "' • a H
! d Jt•& b la • l a r ó a la n( a \ J
P Pre>t. C ~ld08. 10
T e tec.
¡unl Yu •( a 1 • ••t>pj
209 23 0 7 ~ 1 .:.1 67 0 4
CLUB GIMNAS ROOON . Dep ortiva. Correctiva. Mascu l{ i fem ení. Activitats . Ve rge d e I' Empa r, 23. Te l. 214 67 40 LLAVES et\1 EL ACTO . Majo r de Grac ia, 74-76 (ju nto Esqu ina T rav . de Gn3 cia. Todo tipo de ll aves) L'Al TRE GAT. Cenlmica - Vidre- Nines · Coixins - Joguines - i pie d e coses. Tres Senyores , 40. Ba rcelo na-24. Te l. 21 9 80 52
AL TRES RADIESTESIA
Grup d'investigac io ns psiquestés i-
cont acte u al: Capsa postal 22 .222 1
'-,
ji(
60 31
LIBER LOGOS JO
l
OFICI A l.
Centro Cultural Gimnasia p renatal Id iomas - Artes plásticas Repasos BUP-CO U - G. Escola r .
[X PO SICION Y VENí AS Traves era de Oa11 60 Tels 21 980 60 2 194516
AGRUPACIO
J
DE GRACIA
Tel. 207 20 45 Roge r de Flo r , 258, 10
LCR
UNITAT PEL SOCIALISME - PER GUANYAR CATALU NYA PER ALS TREBALLADORS. -PER UNA GENERALITAT SOBIRANA. -PERLA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES DE L'ESTAT -PER LA PLENA SOBIRANIA LEGISLATIVA DEL P ARLAMENT - PER UNA GENERALITAT D' ESQUERRES AMB UN CONSELL EXECUTIU D'UNITAT OBRERA SENSE CDC NIUCD -PERLA UNITAT DE LA CLASSE TREBALLA DORA
LCB IV
PE U (~ E(JI"
lNFORMESE OE LOS NUEVOS MODELOS G S A
~ ~
y CRISTAl. do CALERIAS TERRAZAS PU ERTAS. VENTANAS etc PRESUPUESTO S son CO M PROMISO Ínlormu o ll•m• ndo.ol Tolol 247 25
~
A <;t.: :\('IA
TAllERES EN Massen s. 43 SI Tel 710 Ol ll Rabassa. 5 7 S9 Tel21313 13
~13
CERRAM IEN TOS eo ALUM INIO '
r ( TI"ROEI\ AFORMATGER A .
ques. lnte resat s amb aquest tema
BARCELON A
tel.
~r~ternac10nal
1114,
PTC~ Organització Comunista d ' Espanya (Bandera Roja)
PARTIT DELS ·TREBALLADORS DE CATALUNYA
voteu UNITAT PEL I . SOCIALISMF 1
10
CARTEL LERA
Cinen1.a CI '\ ES DE Rl I.S l RL:.NO
FORA DE GRACIA EL BADALL R ECm1 A ~A :
R0\1EA. Hospital. 5 1. Tel. 3 17 71 89. ''A'\T AVI \'-:,\ '' SAL/\ VILLA RROl:l. \'illarroe l. 87. Tel. 323 03 75. "13 /\TALL/\
Delicias: Trav. de Gracia. 224. Tel. DI: C A~BRA" 213 43 40. 115 pts. Continua 3.30 Tarde . Del 10 al 16, 1 1 L:Sl RI\F·Al.AR IO J>RJSIO'J I RO DI. ZFNLH Y 01 ·. DUf\iQL 1-RQll l· A L\ VIC'TORI/\ (:\PTO) Del 17 al 23. (; \1 ,\ ( 1 !C \ ·2 Y ALI'J \'\DR,\\10 '\ \\IOl. R( \PTO) \ h•dcrno: (, irona. In. l el. 25 7 16 47.100 Pts. l e>tlvos 115 Pts.Continua 3.45 Tarde Del 10 al 16. PERROS C \l U JLROS-2 't Ll . L LT I\10 \1 \(, '\\TE ( 1~)
Del 17 al 23. I:L LSI R \ L \LARIO PRISIO'\ ERO DI LL [),\ Y DE DL '\QUF RQLJF •\ L.\ VICTO RIA C.\ PTO) Verdi· Verdi. 32 . Tel. 228 51 33. 80 Ptes. l es t ivo~ 95 Pts. Continua 3 .4 5 Tarde. Del 10 al 16 . Tl\B LJ 'r SA LON DI.: Ml\SAJE(S) Del 17 al 23, J UGANDO/\ PAPAS Y AGENTE DOBLE (18) Texas: Bailén , 205, Tel. 2 57 32 11 , 80 Pts. Festivos 95 Pts. Continua 3 .45 tarde. · Del 10 al 16, HARPES Y FIN DE SEMANA AL DESNUDO (18) Del 17 la 23, ¡V lV /\ KNIEVEL! Y LOS SILENCIADORES DEL ESPACTO Lluisos de Gracia : PI. del Norte. 7,
Música LIPSI ICK : Verdi, 32. \1 a r~:
15 i 16 'I L:.V l- Rl\NO (amb Josep
M:t Bardagi) ¡ g i 19 BLIR"! l\IG
21
FARMA
teatre lliure CIES leopoldo alas, 2 - teléfon 218 92 51 2n1rn..,,2na c. m ontseny - gracia)
FARM AC'lES DE TORN NOC'T L RN MÉS PROPERES DEL 14 AL 27 DE MARC.
Dies de representació i horaris: Vegeu cartellera
T.eatre
ambla coHaboració de la Direcció General de Teatre i Espectacles
Ar t
Tel. 218 33 72
--------• .
EL BADALL RECOMA NA : Cine: RATAT APLAN , Cine Comedia, ( Apto) Teatro: LEG IONARIA en la Cúpula de Venus, Ramblas, 27
TEATRE LUURE: Leopoldo Alas 2. Tel. 218 9251. Dimarts a Dissabte tO nit i Diumenge 7 tarda, presenta "JORDI DANDIN" de Moliere .. Preu 300 pts. Dijous 250 pts. CENTRE MORAL: Ros de Olano, 7 i 9 , Tel. 218 19 64. Dissabte 22 a les 10,30 nit i Diumenge 23 a les 6,15 tarda, representació de "LA CLAU" de Noel Clarasó. CLUB HELENA: Ros de Olano, 6 Tel. 217 51 64. Diumenge 23 a les 6 tarda , representació de "JESUS DE NATZARET" d'Angel Guimera .
Diumenge di a 16 quart creixent ; diumenge día 23 quart minvant. Diumenge día 16, lluna nova; díumenge día 23 , quart creixent.
~IARH BR UN L::T CRUP (música d~ les /\mcriques)
22 i 23 BA RCELO!\A TRACTION. 27 i 28 ASFALTO. ESGLÉS IA POMPEI,\ : (Diagonal 450). Mar~: 25 concert : primera part : Orgue sol. A 214 de nou, segona part: Coral Lavlnia. M a r~ 27 a les 10 del vespre. TRIO BARTOK: pc~es d'en llaydn, Beethoven , etc. Recomanem fora de la Vi la: C'onservatori Municipal de Música, Rruc, 11 2. "D UO C'LA RET C' ABI·ST ANY" Obres d'en Mozart , Casals, etc. Ent rada gratu ita. J.Y . Brau-M. Ventura
CLUB HELENA: Ros de Olano, 6 Tel. 2 17 5 1 64. Diumenge 16 a les 6 tarda, passe de "ESCUELA DE SIRENAS"
EXPOSICIONS SALA D'EXPOSICIONS " LA CAIXA" . Gran, 116. Del 8 al 31 de Mar~ . "Treballs, activitats. Esplais Obra Social."
Radio LA CAMPANA DE GRACIA: "La radio a Gracia": F.M. 99,5 mg. cada dímecres de 9 all nit.
Divendres 14: Av. V . Montserrat , 23. . Rbla. Catulunya, 102. Dissabte 15 : Trav. de Gracia, 165. I:Job regós, 140. Diumenge 16: PI. Rius i Taulet , 4 Aribau, 62. Dilluns 17: Gran de Gracia, 78 . C(>rsega, 241 . Dimarts 18: Av. Príncep d'As· turies, 39. St. A. Ma Claret, 57. Dimecres 19: Trav. de Dalt, 34. Aragó, 537. Dijous 20 : Gran de Gracia, 67. Pau Alsina , 92. (Secr. Coloma) Divendres 2 1: Betlem,46. Sostres , 18 . Rda. G. Mitre, 12 1. Dissabte 22: Sant Domenec, 20 . P~u Alsina, 52. ' (Secr. Coloma) Diumenge 23 : Camelies, 42 . P. Sant Joan , 53. Dilluns 24 : PI. Rovira, l. Vía Augusta, 49. Dimarts 25 : Llibertat, 14. Valseca, 30. Dimecres 26 : Corsega, 446 Rbla. Catalunya, 66. Dijous 27 : Gran de Gracia~ 167 Roger de Flor, 240
11 Us felicito4perl número extra del BADALL, dedicat a la vella celebració de Sant Medir, al seu contingut i al sentit que li heu dona t. Em vull referir especiaJmen t a 1'article-editorial de la pagina 3, on es fa una petita analisi de la significació de la festa. Deixant de banda el sentit més o menys popular, cal remarcar que aquesta celebració és una de les peques que van rebre per part del régim franquista un suport constant i aixó en bona part, a més d'altres motius, a causa del contingut militar-religiós que en el darrers 40 anys va anar prenent el que fou una sin1ple romeria. Aquí precisament és on avui cal, segens el me u parer, fer la crítica d 'aquesta festa. Em sembla que els aspectes aJiens a la nostra manera d'ésser, com són per exemple: • les desf!lades i marxes militars, els grups de majoretes, etc., que ben segur antigament no ·es feien, haurien de suprimir-se si és que es vol que la festa sigui autenticament popular, a part d'altres aspectes que depenen en gran manera de la composició social i ideologica de la gent que forma les "colles". D'altra part voldria referir-me a la subvenció que l'Ajuntament de Barcelona ha donat als organitzadors de 1'esmentada celebració, (sembla ésser que de 600 mil pessetes). No s'entén gens com un Ajuntament que cada día ens esta dient que no té un duro, pugui graciosament llen9ar més de mig milió de pessetes en una festa gairebé particular, que ni culturaJment, ni d 'altre manera, aporta res de nou al poble i que, a més, serveix perqué uns quants facin el que !'anterior régim politic anomenava "Un almuerzo de hermandad". Per un altre cantó, per si no en tenien · prou, el ConseU Municipal de Rius i Taulet ha otorgat també la quantitat de 100 mil pessetes. Jo hem pregunto: ¿Com s'explica que el Consell Municipal del Districte VIIIe, majoritariament integrat per gent que s'anomena "de progrés" (PSC, CDC, PSUC) pugui actuar d'aquesta forma, a menys que els sobrin els calers, cosa dubtosa? ¿Es que el Consell del Districte ignora que al barrí hl ha entitats i grups que estan fent una tasca molt irnportant per al millorament en tot els aspectes i que no reben ni cinc de ningú? ¿Com poden lliurar tant lleugerarnent diners del poble a gent que han estat dels pocs que, durant la dictadura franquista, s'han pogut moure per raons que més o menys tots suposem? (un exemple: l'anomenada "Federación de San Medfu" ha estat utilitzant els locals de Rius y Taulet -que són de tots- tots aquests anys, mentre que a d'altres entitats i grups, se'ls negava sistematicament). Es clar que el Consell de Districte pot respondre dient que ells volen ésser l'Ajuntament de tots i bla, bla, bla. En aquest cas voldria que recordessin qui els ha votat i en raó de quines promeses i programes electorals. De tant en tant cal fer una mica de memoria, no creieu? Bé, res més; només desitjar-vos que continueu amb la mateixa línia dínfonnació lliure al servei del nostre barrí. Atentament: SALVADOR FORNES
Hola! El meu nom és lsolda i sóc bastant afeccionada a escriure; us envio aquesta redacció per si us queda un foradet: QUIN ASE, NOI; QUIN ASE! Que en som d'estranys, els homes!; la raya humana es pot dir que és la més especial, complicada i estranya de totes. Ens passem la vida buscant un ideal i quan l'aconseguirn, quan hom creu que ja som feliyos, desitgem retomar al passat, voldríem no haver arribat a l 'ideal. Tenirn un company que ens estima i no volem que ningú més que nosaltres mateixos l'acompanyi.. Vaja una estirnació! Quan en surt un d'especial que sent afecte per nosaltres, li diem que ens oblidi, i dintre nostre hl ha quelcom que ens díu: "qué has fet?"; el que nosaltres sentiro en realitat és el mateix que ell. 1 pensar que hl ha algú que sempre es queixa sense adonar-se que té el cor menjat pels corcs! Busquem la felicitat i quan la tenim no 1'apreciem, no sabem ve u re que la felicitat no és eterna, tan sols dura uns instants, uns instants amb molt més de contingut que tots els de la resta de la vida. 1 critiquem els ases!!! DOMENECH 27/2/80
Si no es produeix un terratrémol, o be el Carter i en Brejnev decideixen posar fi a aquesta mal-anomenada civilització mitjanyant un consens nuclear, el proper día 20 els ciutadans de Catalunya seran cridats (més que cridats, xisclats histericament) un altre cop a L'"Uma, grande y libre". Aixo vol dir que hi hauni eleccions, aquesta vegada per omplenar els escons del Parlament del Pare de la Ciutadella. Per evitar que hl hagi algun despistat que no sapiga de que va l'invent, recordarem les parides que uns i al tres ens tornaran a repetir: La dret: defensant el que ells anomenen ''libre empresa" el que vol dir: lliure robatori. L'esquerra parlañt de que elJs defensen la classe obrera, el que significa que la classe obrera no ~s pot defensar elJa sola, segens sembla. Haurem d'intentar pensar pel nostre compte, a pesar del bombardeig constant de propaganda que sofrirem i el desgavell que patim, no es solucionaran votant o deixant de votar. Que no hl ha cap solució que surti per art de magia de les umes i que si volem tirar endavant, l 'única alternativa que tenim, és unir-nos tots plegats per intentar resoldre els problemes nosaltres rnateixos. Haurem de fer comprendre als que es creuen que posant una papereta dins !'urna cada cert temps, solucionen els seus problemes de consciéncia cívica, que amb el seu gest, 1'únic que aconsegueixen és que uns quants oportunistes i vividors vagin al Parlament a xerrar i a cobrar a fi de mes, quedant ·tant tranquils fent creure a la gent que estero en una "democracia". Es ciar que els qui tenen el poder real, (els anomenats, "poderes fácticos") s'enfoten de tota aquesta comedia. Ells continuen tenin lá paella pel manee, ara igual que fá 40 anys i per a més "INRI" amb la collaboració dels que maneguen els partits anomenats d'esquerres, que pe! que sembla, l'únic que els preocupa és situar-se i xuclar si els deixen. Jo perla meva part us haig de confessar que el 15-J, em vaig deixar entabanar, i m'ho vaig creure i em van pendre el pel, aixi que aquest cop no penso anar a votar. Si em penneteu un consell els afeccionats a anar a les umes i de pas aprofitar l'invent franquista de les 4 hocetes de lleure que comporta 1á cívica obligació, voteu l 'única candidatura que em sembla valida i que no anira al Parlament, (per aixo és valida, és clar): voteu la coalició HGB, (H ...arríbat a Gracia) Com que no trobareu cap papereta amb aquest nom, ja que els rnancaven 75.836 sjgnatures per a la inscripció electoral, us aconsello que utilitzeu els sobres buits o el que trobeti ama. De res. Vadoret de Gracia-
Crónicas EL oEsTAPE .d esde la frontera PoLITtc Los tam-tam anuncian elecciones. Tam-tam en las paredes, tarn-tam en medio de las calles, en los postes, entre postes, p.or los suelos, en TV, radio, periódicos, buzones, cromos, comics. Tarn-tam en las bragas y en los calzoncillos ¿Y en el alma? Al1í, a veces, también llega el tambor de la selva, pero esta vez parece que le cuesta. El elefante que los indfgenas de tumo quieren vendemos en esta ocasión es demasiado variopinto. Ni siquiera se atreven a cambiamos votos por espejitos. Este nos devolvería una imagen que destrozaría sus ritos y danzas. El padrenuestro de una Cataluña autónoma no alcanzara ni para honorables indulgencias. Pero no trepemos por las ilusiones: sus andamios son de ceniza. Muchos bailarán este tam-tam porque su ritmo les augura la entrada en la jerarquía ¡Por fm un puesto como la autonomía manda! ¡Y nada menos que en el Estado (un estado de putrefacción, pero estado al fm y al cabo)! ¡Tanto estudiar y prepararme para no encontrar un trabajo decente adecuado a mi derecho de piso, del piso que me parió, y ahora, gracias padres de la patria, nada menos que burócrata! Ya lo dijo aquel que no duda en llamar a la poli (sea caste!Jana, murciana o venga vía Granollers-Mataró) cuando los obreretes se le encrespan:' Catalán es quien tiene la voluntad de serlo. Y los payasos de la troupe se ponen serios, afrrman con un gesto solemne y agitan sus banderas: Aixequem Catalunya con el pueblo, con la mayoría, evitemos aventuras con hombres y mujeres preparados y responsables, con gente como tú, sin pactos con la derecha, sin pactos con la izquierda, una Generalitat de izquierda al servicio de los trabajadores, una Generalitat de derecha al servicio de los patrones, una Generalitat de centro al servicio de todos, trabajar menos, trabajar todos, vivir mejor. Sí, los payasos trabajarán menos, todos, y vivirán mejor. Para empezar ya lograron el local para instalar su circo. Y desde él clamarán al unísono: catalán es quien tiene la voluntad de serlo. Y elevarán salmos a este bendito espíritu que ha permitido la feHcidad de trabajadores y patrones (¿o debería decir patronos?), trabajando todos en armonia, en un sistema que, contra todo pro-
Un ple com cal, el darrer celebrat el dia 27. Un ple del consell municipal com cal de pallissa perqué la gent no tomi. Un ple que feia olor d'eleccions al parlament, sense que la pudor arribés a omplir la sala. De tots els consellers, lünic que podría continuar en un futur autonomic per a Gracia, és el socialista Sr. Valls, que comen9a a tenir punteria amb el solar del carrer Legalitat; que hi ha gansterisme dels millors temps darrera d'aquest afer la Casa Gran i Ca la Vila han d 'arribar al fons, i que la "pasta gansa" o sota ma surtin a la llum pública, i si el MOPU, el núnisteri o el govem ucedista es rucs, que alrnenys la merda els esquitxi. La dreta centre-dreta de 1'UCD ha abandonat el consell municipal, o sigui la seva responsabilitat. Que després vagin dient que podem fer un govem a la Generalitat de responsables amb experiencia. De quina experiencia parlen? Quina és la seva responsabilitat? Suposem, dones, que d'experiencies sospitoses i responsabilitats antigues. Per laconic decret, cosa que no ens agrada, manero que al comunista Sr. Boix de la Casa Gran de Barcelona, li sigui treta la seva ciutadania gracienca: ni creu en Gracia, ni compren les seves necessitats: L'Artesa ha de ser un Ataneu Popular, per una simple raó: a Gracia no existeix un centre cívic públic que aglutini totes les nostres possibilitats socials i culturals coma poble gracienc. I al carrer Perill necessitem un Poliesportiu, per que si no a Gracia ens quedem sense solars ori puguin edificarse unes instalacions esportives. Sr. Boix, no plori els pressupostos amb el co~ a la ma. La monstruositat més ben parida va ésser la consensuada cornissió de Sanitat, un part tricefal; és l'exemple més curiós de la situació de la salut pública al nostre país. Amb tres caps arribaríem a pensar arnb més justicia? Quan es parli de neteja pública, que es parli de veritat. Els cotxes de les voravies. La indefensió deis vianants. Volem neteja i salut pública i comencem per netejar el país gracienc d 'aquesta plaga moderna que és el cotxe, cotxes alllit i a la sopa; Volem poder passejar i caminar arnb tranquilJitat per la ~' \ 11 1// . nostra Vila. ~ El Uyetano Que fa el tan ecologista BEAN i el seu conseller de transport per almenys alleujar els vianants? lf{lr L',, Barret fora! El Sr. Cardona 1i va donar un to humanista al consell, sota un programa massa arnbiciós d'assistencia social, va concretar a treballar per forma petites comunitats en pisos, de gent que viu sola i ' no té medís economics. Esperem que la seva '-~~·lllll) 1 feina sigui profitosa.
nóstico evidente y reciente, ha logrado lo que ningún otro: integrar vaporosamente a una de sus principales fuentes de riqueza: los inmigrantes. ¡Qué patraña! Pero como toda patraña, a fuerza de tarn-tam calará en quienes tienen que creerla para atar bien atado un puestecillo en la naciente burocracia. Total, para ellos los inmigrantes y los obreros catalanes son estadísticas o comadrejas que pululan en las madrigueras que se hacinan en los alrededores de Barcelona y que tanto afean el paisaje. Tan sólo cuando sus sueños se quiebren, cuando el bello ideal de la integración del inmigrante, entre otros, quede pulverizado con la primera hostia, comenzarán a entender lo obvio: que los andaluces, extremeños, etc, no vinieron aquí porque querían ser catalanes, andaluces o extremeños, sino porque querían sobrevivir y sobre ellos -como ocurrió en Alemania, Francia, Inglaterra, etcsobrevivió Cataluña. Como nada nos dejan, como nada nos pertenece, como todo lo invaden, ahora nos permiten reclamar la pertenencia al suelo donde dio la casualidad que nuestra madre nos parió. Y si no estamos en ese suelo, no importa, con buena voluntad todo se arregla. No, no se arregla ni se arreglará. Para nosotros, que nada controlamos, el problema no estriba en ser catalán, andaluz, vasco, layetano o europeo, El dilema no es la integración a la opción de ellos y apechugar. La cuestión es ganar el control de los recursos que se mueven y determinar nuestra existencia: recursos que están al alcance de la mano, en la oficina, en el campo, en la fábrica, en el barrio, en la calle . Obtenerlos y disfrutarlos no nos lo garantiZará ningún Parlamento. Nuestra cultura, lengua y tradiciones, así como la defensa de un patrimonio propio, no dependen de leyes y reglamentos, sino de nuestra gestión directa: esto es lo que ha permitido conservarlos y enriquecerlos a pesar de las invasiones, las represiones, las dictaduras y los decretos de la burocracia de tumo, resida ésta en Roma, Madrid, Washington o la Plaza San Jaime.
:t(}
f8/!¡¡
'l.~lj'
PEPITA ROCAFERRO
GRACIA ENDINS SOCIALS i
CULTURALS NOSTRE CASAL, Romans, 31 Hipólito Lázaro, 1S Dies 15-16 i 19 TEATRE "L'Agencia d'inf ormes comercials". Día 20 a les 9 del vespre: Xerrada "Alimentacío" Día 21 í 28 a les 8 del vespre: Vespres de Cant i Poesía. Dia 27 a les 6 de la tarda: Xerrada "La tercera Edat" ·cENTRE DE TREBALL I DOCVMENTACIO Carrer Major de Gracia. 128 Dijous 27 de Mary a les 8 del vespre Sobre la situació de la llengua i cultura catalanes. Coordinació J. Argente i Jordi Castellanos. Participació Jordi Carbonell, Rafael Ribó i Raimon Obiols . CENTRE MORAL INSTRUCTIU Ros de Olano, 7 T. 218.19.64 Colla de Sant Medir ELS AMICS del Centte Moral. Al darrer Badall extra de Sant Medir ens vam descuidar de dir que la Colla ELS AMICS pertany al Centre Moral Instructiu de Gracia. CATALA A 'L' ABAST: Curs de Catala pera adults. Classes dilluns, dirnecres i divendres. Horari de 4 a 5 o de 8 a 9. Informació i inscripció a la Secretaria del Centre. CLUB HELENA, Ros de Olano, 5 Dissabte 15 de Mary: Sopar de Germanor per als socis. Diumenge 15 de Mary: 11 matí Solemne Missa a S. Felip Neri. 12 Assemblea General de socis ordinaria. Diumenge 30 de Mary: Excursió a Valls (Calyotada); inscripcios al club.
Amics, altre cop amb vosaltres. Hem rebut ja unes cartes sollicitant-nos di verses qüestíons. Anem, dones, a complaure'n algunes. Aixo es comenya a escalfar. Avui ens referim, preferentment, al vocabulari automobilístic donat que hem apres la seva terminología en · castella en el curs deis darrers 40 anys, ja que no hem tingut escolá en catala, ni la publicitat no ha estat en catala. NO. Adelantar NO. Aislant NO. Allumbrat NO. Amortiguador NO. Arandela NO. Arranque NO. Arrastrar
~f. Avanyar SÍ. Aillant SÍ. Enllumenat SÍ. Amortidor SÍ. Virolla S(. Engegada SÍ. Arrossegar
13 CENTRE DE JO VES DE GRACIA Ros de Olano , 6 20n pis. Xerrada el dia 25 de mary a les 8 del vespre. Poütica educativa i noves lleis. EL SOL DE GRACIA. C/Siracusa, 30, T. 213 69 63. CALr;:OT ADA a Esplugues de Francoü. Diumenge 16 de mary.
. AV. Carrer Monmany al Bar Wilson. . Excursió el diumenge dia 23 de mary. Visites a Hostalric, mercat de Tordera i dinar al camp. ESPLAI ISARD. C/Sant Pere Martir, 5 . Excursió diumenge 16 de mary a GALLIFA.
ESPORTIVES BASQUET 16 de Mary LA SALLE GRACIA - CB Molinar Escuelas pías Dip.- PEDAGOGIUM LLUISOS DE GRACIA - Sant Cugat 23 de Mary UD Montgat - LA SALLE GRACIA PEDAGOGIUM - Casino L'Alianya CB, Sant Boí - LLUISOS DE GRACIA
NO. Asientu NO . Atajo NO. Bacen NO. Bisagra NO. Bombilla NO. Butano NO. Calentament (del motor) NO. Carbonilla NO. Carga de la batería NO. Cigüeñal NO. Códic NO . Cruce NO . Curva
Si. Seient SÍ. Drecera SÍ. Cual SÍ. Frontisa SÍ. Bombeta sí. Buta SÍ. Escalfament {del motor) SÍ. Carbonet, carbonissa. SÍ. Carrega de la batería o d'acumuladors SÍ. Cigonyal SÍ. Codi SÍ. Cruilla ...,. SÍ. Corba, revolt , giragansa
FUTBOL 16 de Mary Viladrosa - GRACIA Camp Roquetas, 8 matí Maragall - ESTUDIANTS Vvdas. Paz - GRACIENSE Camp Sant Adria, 12 matí Barcelona - EUROPA SANT LLUIS - Universal Quijote - ALMERIA RIUS-TAULET - Albeniz Camp Salle Bonanova, 8 matí WEMBLEY - Peña Sky Buenos Aires - Europa "B" Camp Sto. Cristo, 8 matí Torredembarra EUROPA Camp propi, Peña S. Just -BARCINO.
"A"
23 de Mary , GRACIA - Roig . Camp Peniten ts, 12 matí GRACIENSE - A. Sto. Cristo Camp Alella , 10 matí Vinaros - EUROPA Torrasa - SANT Lluís ALMERIA - Catalana Torrasa - RIUS TAULET Camp Xic de la Barya, 4 tarda R. Cantabria - WEMBLEY EUROPA "B" - Penya Sanz Camp Europa, 8,30 matí EUROPA "A" - Badálona Camp Et~ ropa, 10 matí BARCINO - Mossen CintC'
REUNIONS DEL CONSELL 1 COMISSIONS DEL DISTRICTE VIIIe Plenari del Consell el dirnecres día 26 d Mary a les 8 del vespre. Subcomissió de Joventut: día 24 Cornissió d 'urbanisme: día 18 Cornissió d' ENSENY AMENT: dia 18 de Mary Cornissió de CULTURA: dia 25 de Mary
NO. Chispa SÍ. Guspira, espuma NO. Choque Sf. Topada NO. Descarga SÍ. Descarrega NO. Deslumbrar SÍ. Enlluemar NO. Destornillador SÍ. Tomavís NO. Patinada Si. Relliscada NO. Eje SÍ. Eix {Continuarem aquest vocabulari en el proper número) Errades . En el número 11 hi van-sortir unes errades que volem rectificar. "Ape;eixiria" en comptes de "apareixeria". També per un mal entes, el meu cognom que és-Fortuny va sortir el de Fortes. Entes? gracies, dones. Gregori Fortuny i Bosch
BADALLANT PER GRACIA
Art
Música
Cinema
LA GALEAIA O'ART CALIU A la Galería d'Art CALIU, pla¡;a Lesseps, 13, ex~sa ~O~D! B_AIJET ACHON una co l.leccíó de pet•ts ohs 1 d1bu•xos, la majoria realítzats amb retolador i llapis amb netedat í soltura. Una gran quantitat de temes marins del pon d'aiguadolc; de Sitges, o paisatges urbans, carrers, places i una repetició de l'edíf~ci d_e la _Gal_ería d'an Caliu, perla que sembla que tmgu1 el d1bU1xant predílecció. BAIJET ens va comunicar q ue tenia intencíó de dí bu ixar els carre rs de Gracia, en aquesta exposic ió ens avanc;a el que pot ser e l desitg de l'anista. 1 •A_ tots ~ l s badallaires que us agrada passejar per Grac1a, ~rnbeu -vos al "scalextric" anomenat plac;a Lesseps 1 entreu a aquesta petíta illa que és la Galería d'an CALIU.
LOLA ANCLADA
--
A la reinaugurada Sala d'Exposicíons de "la Caixa". al carrer Gran , nO 116. es va celebrar un homenatge de Catalunya a Lola Anglada. Reprod uim un text del folletó edítat amb mo t iu d e aquesta exposic ió , signat per Joan B. Cendrós. "Lola Anglada, tota una vida consag rada als infants, a enriquír-ne la ment i la imaginac íó, amaravellar-los, en un mot , a fer-los felir;:os, bé merei x l'homenatge de Catal unya entera: d e is q ui ara arriben a l'edat d e la ra6 i deis qui un d ia, a t ravés de du es generacions, t roben o t rabare n en e ls seus dibu ixos i en les seves histories el més exqu isit notriment espiritual".
LOS PASAJ EROS DEL TIEMPO Intérpretes: Malcom McDowell, Mary Steenburgen, I;>avis Wamer. Música de Miklós Rózsa. Director: Nicholas Meyer. USA. CIENCIA F ICCION. La película nos situa en Londres 1893, el ingenioso científico Wells logra inventar una máquina del tiempo, aparato de gran similitud a un helicóptero, mediante el cual podemos avanzar y retroceder en el tiempo a nuestro gusto. La película es ingeniosa, original y con un buen pulso a pesar de que el tema ha sido tratado repetidas veces en el c ine. Hemos de destacar la muy buena interpretación de Malcom McDowell, y recordemos la secuencia de su salida del museo, californiano y su despertar a la nueva época a que se ha trasladado, en busca de Jack el Destripador, la manera de expresarse con la empleada del Banco de Inglaterra y, como no, la curiosa manera de vestirse. Toda la cint a está muy lograda y el propósito cumplido distraer al espectador y a su vez hacerle sonreír. Tenemos tambien los momentos de tensión necesarios , en este tipo de películas pero muy bien llevada, sin exagerar la nota, no se trata de hacer una película que el espectador tenga que aguantar sustos t ras sustos. El Director de la película, Nicho/as Meyer ha creado una excelente obra que ningún aficionado al séptimo ane tiene que perderse. Los pasajeros del tiempo fue galardonado por el gran premio del {estil'al de A voriaz.
Teatre
s'"" Pw•mon
L'H UMOR CATALA DE L 1900 Avui dia 15 fínalitza una exposició queja varem anunciar al passat Badall i que es va celebrar als locals de Convergencia í Unió. Els díbuíxos de la exposició molt bons, van trobar a faltar una petita expi icac ió escrita del significat de aquests dibuixos. L' "humor catala del 1900" és l'humor de semp re. perque somríure i fer somriure amb ninots o bé amb paraules és "just i necessari", ara, ahír i sempre. amb dictaduras, democnk ies monarquiques o republicanas la satíra és necessaria. Perque no volem ser seriosos com els polítics "ad-hoc" que amb t~nta solemnitat pretenen fer una Catalunya nova, a1xecarla amb professionalitat i amb l'ajut del poble. No senyors, l'humor del 1900 com el del 1980 és aixó. satiritza lo que aconte ix pel pais, fent crítica amb humor, sense adjectius, HUMOR!
CA~IU GAlER1A O'ART PLA<:A LESSEPS, 13 - BARCELONA-23 TEL. 218 30 53
DEL 28 DE FEBRER Al 25 DE MAR<;: DEL 1980
JORDI BAIJET PETITS OLIS i OIBUIXOS
DIVORCI, SÍ O NO? Dues estrenes han tingut lloc a l'ambit teatral que valen la pena no passar per alt. "JORDI DAND lN" de Moliere al Teatre LL IURE a cura de F abia PuigseiVer (de la que donarem comptes en el proper número) i " BATALLA DE CAMBRA" a la Sala VILLARROEL perla Cia. "ADR IA CUAL". Aquest muntatge fou estrenat el26 d'octubre passat al xue Festival Internacional de Teatre de Sitges. És una pec;:a de Martín Walser, (alemany contemporani) que va escriure-la l'any 67 i que enfoca la seva crítica, en aquesta obra, dintre de la parella, una oarella de la oetita burgesia. Els components de la Companyia diuen sobre !'obra que "no es tracta d'Óferir una anécdota a la curiositat, ni de presentar una tesi o conclusions, sinó de fer participar en un joc". Un joc pie de vivencies per al públic al que se Ji demanara una participació viva i plena d'interes. Preguntat el públic assistent , la majoria crcia que era una obra que calia que tothom la veiés, sobre tot les parelles i els matrirnonis. Potser més d 'un sortiria beneficia!. Emili Rodés
~~c~o NitJSif-At-?: _.21Q
.,
. - t......-..-,.1 .~· r:_:
'' '
,¡-·,¡~~~j-~ ~
Avui, parlarem encara que d'una manera molt breu -car l'espai que tenim ens ho requereix- d'un músic el qual, al nostre barri té un carrer i un cinema arnb el seu nom. Un carrer, per un altre costal que, i semp re des de l'optica musical, fou d'alguna manera.bressol i portaveu durant la década deis 60, del movirnent modem arreu d'Espanya, car allí, al número 101, -avui un edifici nou- assajaven i creaven les seves canc;:ons , uns nois molt joves , anomenats els Sírex, i que en el temps arribarien molt lluny, pero d 'ells j a en parlare m un altre dia. El nostre personatge d 'avui és en Giuseppe VERD I. Verdi neix el 1813 a Roncole (Italia), en un arnbient \ sense cap mena de relació ' amb l'art musical. El 1838 . fa la seva p rimera com posició: "Sis romances pera cant i piano". El1842 obtéelprimer gran exit arnb !'estrena de !'ópera NABUCCO a la Scala de Mila. El 1851 estrena RIGOLEITO a Veneciai el 1871 hi ha la primera representació d 'A IDA en El Cairo . Aquestes són algunes da des importants de la seva carrera. Morí a l'any 1901 a Mila, l'anomenat " Pare de !'Opera". Una mostra de la seva senzillesa humana i que el caracteritza al llarg de sa vida, la tenim en aquest petit exemple que posem per acabar: -Q uina és, mestre, li preguntaren amb motiu d 'una estrena, de les vostres obres, la que considereu millor? Li pregunta un periodista. Sense pensar-ho un moment, el compositor respongué: -L'asil per a músics ja veUs, senyor meu, que vaig fer construir a Mila. El dia 26, dimarts, es féu un conccrt d'orgue i orquestra de cambra. La primera part fou d 'o rgue sol, tocat pel titular, Pare Robert de la Riba, amb obres de J .S. Bach (Dos Preludis Corals), la Pastoral, de C. Franck i una canc;:ó amb variacions del propi organista, la qual ens agrada molt en les seves variacions, car és una composició ben lograda, així com . pels timbres colorístics deis diversos jocs de l'orgue. La segona part ana a carrec de l'orquestra que féu sentir el Preludi XXIV de Bach i la Pregaria en La major de E. Rey essent tot molt ben portat i ciar en la dicció. El plat fort era el concert número 2 de Haendel, per a orgue i orquestra. Tenim la sort de poder gaudir d'aquestes obres que difícilment podem senti r a la nostra ciutat i desitjar que cada vegada hi hagi més públic amant d'aquesta classe de concerts. El director fou el mestre Josep Guinart. J .V. Brau-M. Ventura
15
BADALLAR PER BADALLAR
CRUCIGRAMA per Miquet Gómez.
1 1
2
2
3
4
5
6
7
8
9 10 11
----~~--~--~-
3 4 5
6 7 --~~-J...-
8
--~~-J...-
9 1 11
R
o
e o
A
B A
e
E V E B> T e M N A E
(/)
L
ex:
R
A
j
o
A
E G E
u
S
T V
E
1
R
u
1(
M
u
L
r z
u
S o o p M B e E 1 o E A R S E N y E A T
R A E X
R G T
A N S
B
A
o
A
w
F
e
S
"'e UJ
t-
UJ ~ ~
UJ
e
<1: ~
o
(/)
-
~
-a
"ü ::::11
o
(/)
HORIZONTALES.- 1.· Natural de Palermo .. 2.· Antiguo nombre de Ceuta. Ciudad italiana. 3.· Lista, nómina. (al revés) Dios mitológico de los rebaños. Una de las mayores serpientes conocidas. 4.- Vocal. (al revés) Conforme. Cansonante. 5.- Afirmación. (al revés) Embuste. Repetido ser muy querido. 6.- Villa de la prov. Murciana. 7.- (al revés) Nombre de avión. Hermana. Nombre de consonante. 8.- (al revés) Fundador del Imperio persa. Consonante. (al revés) Disparo. 9.- (al revés) Indigno. Rio Europeo. Aire popular canario. 10.- (al revés) Saludable. Vocal. (al revés) nombre de consonante. 11.- Rio asturiano. Sebo. VERTICALES.- 1.- Capital Europea. Ciudad francesa. 2.Ciudad finlandesa. Prov. de Madagascar. 3.- Gran rio africano. Estilo arquitectónico." 4.- (al revés) Artículo. Entregar. Consonante. Preposición. 5.- Dícese de arterias o venas que tenemos en la parte inferior de la lengua. Consonante. Consonante. 6.- Consonante. Nombre antiguo de la Turquia Asiática. 7.- Dominar. Consonante. Consonante. 8.- Forma de pronombre. Se llamaba Luis y fué muy conocido como novelista. Vocal. Terminación verbal. 9.- Primer resplandor del día. Prov. y ciudad catalana. 10.- Nave. Pueblo valenciano conocido por sus cerámicas. 11.- (al revés) Dicese del individuo de un pueblo invasor de España. (al revés) Tributa sumisión. LA SOLUCIONEN EL PROXIMO NUMERO.
J?IRsCCIÓ PROVISIONAL: Ramón i Cajal, 12 Cos ct·e Redacció, montatge, correcció i col.laboradors: Evelio, Jordi, Josep Lluis, Luis Angel, Joan A., Alber:t, Miquel, Pep Lluis , Merce, Caries, Joan B. , J. Villanueva i G. Fortuny.
tel. 2136031
16 _:J~/)__
Q
C?Jortt ~rrrm
·cAIXADE CATALUNYA
AHORRADO PUDRA OBSEQUIAR Al PADRE Del13 al18 de marzo ofrecemos en todas nuestras oficinas un regalo muy útil. Para obtenerlo sólo es preciso tener libreta y ahorrar un mínimo de 5.000 pesetas durante los días indicados. Si aún no tiene libreta, ésta es la ocasión de abrirla.
_,Jltk_ ~rrr
CI\J/\ DE /\HORR05 DE CJ\T/\LUI\J/\ LA
(/\IX/\ DE TOTS
ÓFICINES A GRACIA: GALA PLACIDIA P la~a Gala Placidia, 22 GENERAL SANJUI.U O Providencia, 141- 143 GRASSOT Passeig Gral~ Mola, 65 GRACIA f
JOAN BLANCAS LESSEPS MAJOR DE GRACIA Travessera de Gracia , 17 S
Congost , 32 Travessera de Dalt, 3 Major de Gracia , 50