El Badall de Gràcia 11

2

!CERTAMEN TREBALLS D'HISTÜRIA VILA DE GRACIA

BADALL DE GRACIA

Diada d.e Sant Jordi 23 d'Abrildel1980 APUGEM EL BADALL

PRESENTACIÓ Donada -la- necessitat urgent de poder coneixer' ·estudiar' investigar i divulgar la histo ria de la nostra Vila de Gracia, així ·com els seus personatges, entitats i fets , la revista r'EL BADALL DE GRACIA", junt ambles empreses patrocinadores i editora, convoca, pel proper -dia 23 d'Abril, Sant Jordi, 'el primer certamen d 'historia, de t reballs i estudis basats en la historia de la nostra Vila, amb l~s següents:

BASES . l. Podran participar els treballs histories inedits sobre Gracia, en llengua catalana o castellana, amb una extensió mínima de 30 folis i maxima de 200 fólis .

2. Els o riginals hauran d'ésser presentats mecanografiats a doble espai, per triplicat i amb LEMA, abans del dia 15 d'abril a la redacció del BADALL, Ramon i Caja!, 12. Acompanyats d 'un sobre tancat amb el lema, i dintre una nota amb el nom, adreya i telefon de !'autor/a.

3: L'ajut económic al treball considerat millor, sera de 50.000 pts., indivisible,¡ amb possibilitat de considerar-lo desert.

4. El j urat , compost per 5 membres amb vot, es donara a coneixer una vegada tancada la convocatoria.

5. Els treballs presentats queden a disposició del BADALL i !'empresa editora, reservant -se els drets de publicació segons conveni amb !'autor/a.

6. El dictamen del jurat es donara a coneix~r en un acte social convocat el día 23 d 'abril a la nit.

7. Seran considerats fora de certamen els t reballs presentats pels membres de l'entitat organitzadora.

EL BADALL DE GRACIA

FOTO PORTADA: LXVANGUARDIA,DIJOUS 5 DEMARC DE 1931

Dones sí, el BADALL s'apuja. Els milers de lectors que en:s seguiu quiPzenabnent, ja sabreu com estem de deficit económic, ja que del d 'escriure encara ens queda molta corretja i a vosaltres sembla que t ambé, al menys per la quantitat d 'artides que rebem , i potser haurem de fer un extra dedicat a les col.laboradons que ens envieu.Endavant , els grad encs demostren que els agrada escriure, Pero tornero a alió del preu. Ja heu vist que aquest número ha sortit a 50 pts. i a partir dei proper número els normals sortiran a la venda a 25 pts.

Sí, segurament direu que la pujada és molt forta, que fem coro tots, primer barat i quan la gent ja s'ha acostumat, catacroc, l'augment . Segu rament direu moltes coses i no creiem pas que totes dolentes ni molt menys.

Pero és aix(. Nq tenim sortida si volem continuar sortint. A n osaltres també ens han apujat els preus de tot, el petroli, es veu.

Volem dir pero a tots els badallaires que abans de fer una cosa així ens ho hem pensat molt, i que ja haguéssim( d'haver apujat el preu per Nadal, pero ' hem esperat fms que no hem pogut més.

També reformem !'interior del BADALL per a fer-Io més útíl pera tots, . ja ho veureu al proper.

1 si voleu tenir el gust de rebre el vostre exemplar a casa quinzenalment, n omés cal que ompliu la nova subscripd ó i ens la feu arribar. Grades a tots i perdoneu l'augment.

3

SANT MEDIR Faves

Contarles Bases Certamen Historie Pag. "Vila de Gracia" . . . . . . . . . . . . . 2 Apujada del Badall. . . . . . . . . . . . . . 2 Faves contactes . . . . . . . . . . . . . . . . 3 $ant Medir: Festa popular i religiosa? . 3 Historia de Sant Medir . . . . . . . . . . . 4 Primera historia de Sant Medir. . . . . . 5 Poema: Miracle de les faves . . . . . . . . 6 Goigs del glories i martir Sant Medir . . 6 Anecdotari de Sant Medir . . . . . . . . . 7 Programe de les Colles de Sant Medir . . 8 [tinerari del reco rregut per la Vila de les Colles . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Una colla: La Gardenia. . . . . . . . . . 10 A qui pentinem avui? . . . . . . . . . . . 1O Personatges de Gracia. Avui: Isabel Vidalf.rats. . . . . . . . . . . . 11 El valor permanent de les tradicions . 11 Programe de la Federació de Colles de Sant Medir . . . . . . . 12 Una festa com la teva . . . . . . . . . . . 12 Colla la Llibertat Gracienca. . . . . . . 12 Programa del día 9 de Mary a la Parroquia de Sant Medir . . . . 12 Album de records de la Romería de Sant Medir. . . . . . . . . . . . . . 13 Comic de Sant Medir . . . . . . . . 14 i 15 Can Comte .... . ...... . . .. 16 i 17 Crónicas desde la frontera. . . . . . . . 18 Badall informa . . . . . . . . . . . . . . . 18 Carnestoltes. Destape polític . . . . . . 19 Ca tala: Denuncies de Barbarismes. . . 19 Cartes . .. .... . . . . ... . . . . . . . 20 Gracia Endins . . . . . . . . . . . . . . . . 2 1 Badallant per Gracia . . . . . . . . . 22 i 23 Butxaca Gracienca. . . . . . . . . . 24 i 25 Badallar per badallar . . . . . . . . . . . 27

Festa

popular i religiosa?

El dilluns día 3 de Mar~, més de dos mil "romeros", organitzats en una vintena de Calles celebraran el 150 aniversari d 'aquesta manifestació tradiCional de la romería de Sant Medir.

Als carrers tindrem una festa que no cal recuperar. Ha conviscut amb tots els regíms polítics.

Tots desitgem que les festes siguin populars, pero davan t d 'aquesta arre lada tradició, profana i religiosa, es plantegeo qüestions que potser no poden ésser contestades simplement, tant per la seva complexitat com per tots els aspectes que conflueixen.

Que vol dir popular? Que es pot amagar sota aquesta paraula? La tradició, allo religiós, o el permís benepléicit de l'autoritat? Quan tot era prohibit, la festa de Sant Medir era permisiva i fins i tot fomentada, i no podem oblidar els aspectes militars, bandes, músiques , ordre i parad es d 'autorítats a la gran desfil ada de la nit, aspectes que avui dia encara perduren, aix í com elemerits importats del folklo re nor-america (ianqui), les majorettes, estranys a la nostra cultura catalana.

L'origen de la festa data d 'una promesa d 'un home, un forner d'ofici

que vivía a Gracia. Que és una promesa? Que ens di u la medicina de curacions i rniracles?. Fe, fe religiosa, és !'única explicació. Tenen els romers aquesta fe? I els que no creiem en sants, promeses i miracles, no· podem tenir !loe dintre de la festa? Popular és allo que no margina a ningú, i les manifestacions religioses, avui día, són com les polítiques, si no creus no votes, i el creient fa vots a tots els sants.

A la gent ens agraden les festes, i aquestes també per dos motius: ELS CA V ALLS en un medí urba dominat pe! cotxe i la G.RESCA, amb caramels i l'embolic divertit que representa estar al carrer. Per aixo, perqué fos ampliament popular s'hauria de recercar una més amplia participació en allo festiu, i una plena llíbertat en la intimitat religiosa deis romers creients.

I són els representants de les calles en la Federació de calles , com les autoritats municipals, efs qui han de donar aquest caire que obri les portes d'una més gran participa.ció dels vilatans graciencs o que la festa quedi redui'da a un fet religiós.

Un crític de Gracia

B!QAL GRACI

-COM PRA Y VENTA DE ANTIGÜEDADES - RESTOS DE PISO Y OBJETOS PEQUEÑOS - LIST AS DE BOD A Gran de Gracia, 7

T el. 218 94 80

Barcelona 12

4

SANT MEDIR No són mol tes les coses que sabe m d 'en Medir (o Emeteri), el pages que alla als finals del S. Ili i principi del IV de la nostra era en plena dominació romana, vivía en una pe~ita vaiJ de la muntanya del Tibidabo. Per aquesta vaU, anomenada més tard de Gausach ¡ després també de Sant Medir, passava l'antiquíssim camí, tal vegada prehistóric, que sortint de la romana Barcino perla porta que hi havia a !'actual Playa Nova , travessava el territori que segles més tard seria Gracia. pujava per Collcerola. i anava cap al "Castrum Octavianum", avui Sant Cugat del Valles.

Segons l'escriptor lloren y Riher. al se u llibre "Els Sants de Catalunya", quan es refe reix tant a Sant Sever coma Sant Medir, ja que ambdós estan relacionats, cns explica que sobre el martiri i la mort d 'aq uests dos sants només hi ha _documents de valor purament trad icional. Es més. alguns historiadors fms i tot posen en dub tc !'existencia d 'aquests dos primcrs rmirtirs barcelonins, i sobre l'autenticitat del martiri que la llegenda els atribueix hi ha hagut diverses polémiques en les que intervingueren destacats crítics i autoritats eclesiastiques. El que si és ben cert és q ue l'Església els venera com a sants, i especialment Sant Medir fou ohjecte de gran devoció ·popular en els segles XVIII. XIX i principis del XX . '

L/\ LLEGEND/\ En Lloreny Riber en l'esmentat llibre "Eis Sants de Catalunya'' transcriu unes actes (de no gaire rigor historie) del martiri de Sant Se ver, i que es su posa foren redactades el S. IV per Melanio , b isbe de Toledo. En aquestes actes s'explica com entre els anys 303 al 310, va haver-hi una forta persecució contra els cristians, ordenada per !'emperador Diocleria i continuada pera Maximia. A Barcino aparegué llavors una primera comunitat cristiana i un membre d 'aquesta comunitat. el benaventurat Sever, era tingut per tots com a Pare, Pastor i defensor de la fe del Crist.

Era aleshores governador roma a la Pro· víncia Hispanica, en Dacia, que complint les ordres de perseguir implacablement cls cristians, va decidir empresonar aquell capdavanter, per tal de torturar-lo en presencia de tot el poble, fins que renegués de la scva fe i venerés els déus romans.

Presentint el perill, en Sever va fugir i s 'encamina cap el lloc anomenat "Castrum Octavianum" (S. Cugat del Valles), seguint un deis camins que llavors hi havia i després de travessar la planúria del voltant de la ciutat, va pujar els primers turons i la muntanya del Cannel. Un tram d'a.quest camí per on va passar (ara és diu Carní de S. Sever) encara avuí conserva tot l'aspecte d'un "iter" roma, amb le~ seves lloses i el seu trayat inconfundible. Es -el camí que arran del Pare Güell puja per entre Can Xirot i les Coves Cimanyes i continua cap a Can Mora i El Coll.

Molt aviat va córrer la veu que Sever havia fugit de Barcino i el govemador Dacia envía un destacament de soldats a perseguir-lo. En poc temps van trobar el rastre. i la distancia entre perseguidors i fugitiu es va anar escur· yant de tal manera. que el pobre Sever, ja molt fatigat, en arribar a l'altre vessant del Tibidabo, es va veure perdut. Llavors va ser quan es va trabar arnb I'Eineteri (o Medir), un pagés cristia, que a les terres de conreu que tenia a la vora del camí, hi estava sembrant faves. En Se ver va explicar-li la cruel persecució de que eren objecte tots els c ris· tians i que ell estava a punt de ser detingut pels botx ins d'en Dacia. pero que si !'arribaven a agafar no li feia por morir per la fe de Crist. Així que va advertir a en Medir que si els soldats p_assavan per alla i li preguntaven pe! Bisbe Se ver, digués la veritat, que 1'havia vist passar en el moment que sembrava aquelles faves i que per tant el trobarien allí a prop.

No van trigar gaire en arribar els perseguido rs, pero entretant les faves havien nascut i llorit, i al de manar informació, en Medir els hi va dir que efectivarnent, alta havia estat el qui buscaven, justament quan plantava aquelles faves. Els soldats van . creure, i amb raó, que el pagés Emeteri es. burlava d'ells i se'! van emportar 1-,en fermat al "Castrum Octavianum " . Un cop alla i veient que era cristia, el van colpejar i encadenar. Entre tant, el bisbe Se ver també va fer cap a on els botxins d'en Dacia tenien eínpresonat Medir i altres cristians i donant-se a coneixer es va entregar. lmmediatament van comenyar a torturar-los públicarnent i com que no h i ha· gué manera de fer-los renegar de la fe cristia· na, van ésser tots executats. El primer ·fou en Medir que el mataren a espasa en presencia del hisbe Scver.

Així' succei'ren els fets segons consta en les esmentades actes, que com ja hem dit no tenen cap valor historie.

Al comenc;ar el S. XII pero, la devoció popular a St. Medir anava augmentant i a la pe· lita vaJI on va viure, van construir una ennita a ell dedicada. De molt antic també, daten els primers romiatges i aplecs que van celebrar-se, aix í com les prime res "colles" que van ser les de S. Cugat i que omplien de gent les rodalies de !'ermita, el 3 de mary de cada any, festivitat del Sant.

LES "COLLES" DE SANT MEDIR DE GRACIA A totes les ciutats i pobles tenen lloc fets, que en principi són insignificants, mancats d 'importancia, pero que són 1'origen de tradicions o costums que perduren al llarg deis

Ca mí de Sant Sever.

5 anys. Aquest és el cas de les "colles·• de S. Medir de Gracia , que tenen el seu inicien la senziUa promesa feta per un malalt.

Transcorria l'any 1830 quan un forner a· nomenat Josep Vida! i Granés, nascut a S. Cugat del VaUes, vivía i tenia un fom de coure pa, a Gracia, al carrer Gran. alta on ara hi ha la casa no 1 11 que fa cantonada al carrer de S. Marc. Així consta en una.placa comme· morativa que podem veure a la fa~an a de l'esmentada casa.

Dones bé, en Josep Vidal agafa una greu ~ alalti a i va prometre que si es curava, ani· na tots els anys a !'ermita ~e S. Medir: i que hi aniria dalt de cavall tocant un timbal i un sac de gemecs alternativament , per tal de cridar l'atenció i pregonar el seu agrai'ment al Sant. Es va posar bo i va complir el que havia • promes. El primer any el van acompanyar els seus familiars i alguns v.ei'ns, augmentant en cls anys ségüents la quantitat de gent que acompanyava al fomer Vida! en la seva peregrinació del dia 3 de mar~ cap a S. Medir. Així es van afegir altres "colles" que acudien de S. Gervasi, Sarria, Sants, etc., fins a tal punt que el "Diari de Barcelona" del 4 de ma r~ de 1853,ja informava de la importancia d'aquest esdeveniment a la nostra Vila i deia en una not~ que unes ·300 persones 'acornpanyades de .diferents bandes de música havien anat fent xerinola a !'ermita de S. Medir, com era costum de cada any.

En Josep Vida! i Gr<illés,l'iniciador de les "colles" de S. Medir a Gracia, va.morir a l'any 1856 i fou enterrat al pet it cementiri de S. Genis d'Agudells. Ourant bastants anys. el dia de S. Medir, totes les "colles" ja de tornada de !'ermita s'aturaven a l'indret anomc· nat "Eis Pins d 'En Cod ina'', davant del cementiri i les orquestres. interpretaven un parenostre de difunts que era resat per tots els presents en memória del forner; popularment aquesta oració se l'anomena el Parenostre d'en VidaJ. Any darrera any la tradició ha anat guanyant en importancia i cada vegada han estat més les "colles" assistents al popular romiatge. Exceptuant el periode de la guerra civil, la festa de S. Medir s'ha celebrat amb gran regularitat, i en tota mena de regims encara que les circumstancies no fossin sempre gaire favorables.

Jo especialment recordó el Sant Medir de l'any 19 51, quan va tenir Uoc aquella famosa vaga i el gran boicot als tramvies de Barcelona. Tot i que a la ciutat regnava aquel! día una forta tensió i la policía i guArdia civil carregaven vi~le~tament contra els grups de gent que md1gnada apedregava i volcava tramvies, a Gracia hi hague una treva durant les hores en que van passar les "colles". Al vespre m'ent re al centre de la ciutat hi havien garrotades fortes , el nostre carrer Gran bullía d 'animació i els caramels eren tirats a dojo.

Recordo encara la cara i les exclamac'ions de sorpresa d'uns-estrangers que ·en sortir del Metro a Fontana van veure aquell espectacle, quan uns moments abans, al carrer Pelai segons dei~~· h~vien hagut de córrer perse~its pels po1Ic1es J esquivant les pedres que tiraven els vaguistes.

1 és que Gracia, amics meus, també és d.iferent.

Joan Villanueva

Primera histo de MEDIR Es va guanyar la palma. Fou el deixeble rnés auda~ d'ent re els de la seva classe . Alta victória! Perqué el santoral és comuna mena de museu botanic: hi trobem elements deis distints "regnes·•, pertanyents a qualsevol "ordre" monastic, agrupats per '•fam l1ies··. "tipus" i ''classes". 1 dins de cadascuna d'aquestes, algun deixeble espigat que, com el blat entre la gespa;sobresurt. Sí, Sant Medir, no podem dubtar-ho, es va guanyar la palma: la palma del martiri.

Jove sant ingenu! Tot grassó, amb el nas roig i la cara sana. "El pages del Valles", en deien.

1 l'ocasió li va passar pel davant, direcció de Sant Cugat, tota calba i amb birret i bacul. Poc després del Carnaval, disfressada de bisbe Maree!, Esteve o Leovigild (que del no~ no se'n recorden els graciencs), corrent amb la sotana arremangada; l'ocasió, pel Foral del Vent , tortuós camí de la virtud, en rapida direcció cap a la salvació. 1 a mig camí, el nostre atent i sant oportú Medir.

La faixa fent-li de faixa, de barretina el barre!, experimentava {lúcid setciencies d'abstracte enteniment !) sobre el camp de !'agronomía; aixada amunt i aval!, cavant , arrencant mates i perforant sobre el camp de la bot<\nica de casolana confecció.

Sant Medir, quan era encara En Medir, vivía .aillat com un savi ermita. Pocs anys que tema , tots els havia dedicats a la mística contemplació deis divins cicles naturals: si la Uuna és plena, aprengué en doctes llibres, els llegums. creixen cap amunt, i si és bu ida , cap avall. S1 es reguen neixen, si plou també. 1 posant un poc de potassa a l'aigua i a la terra una xicra ben mesurada d'aiguardent, un dia el sant descobrí la magica reacció deis minerals.

Espectador davant el fenomen fou el calb bisbe, el deis peus lleugers. Silenci! Llum!

Acció! 1 les faves totes soles creixen. Apa, a-

¡11'' ...

"Joan

CAMPING

ALTA MUNTAN YA ESQUI LLOGUF:H ~ \C~

·\

f)E TEI\\DE~ \IOTX II. U:~

BO ~S

PtU:US

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ !.., _ _ _ _ _

1•rm id.-nc·ia. :J T.-l. 2 1i 02 10

Uan·elona

11111111111

munt! Sense mans! 1 quina potassica rapidessa ... , quina mítica reacció!

Els qui reaccionaren rapidament foren els dolents. Que no sé encara si eren romans (perqué a l'enquesta popular gracienca ningú no me n 'ha sabut donar certa raó); romans, déiem, la "bófia" o els satanics rojos, assassins de papallones. 1 algú, inclús, m'ha dit que qui perseguia el bisbe era un fomer gracienc que tocava les campanetes sobre una burra i en aquells moments anava cap a Sant Medir donant caramels als nens. Tots ell~. dones, en confabulació manifesta, el van fer a rodanxetes.

- El bisbe? Oida! Tot just ara, passava, quan jo plantava les faves. No res ... lngenu sant! Suau i dol~ com un caramell; pero enganxós, al capdevall.

- Un miracle rle la ciencia, sí. He triomfat!

1 li donaren la palma. A llesques, al pobre, a rodanxetes.

ESCALADA

EXCURSION ISME

y .

o R

T S

flB!QALL

6

l~ GRACIA

la casa és al damunt de la ca rena i la carena guaita l'ample mar i si us gireu, si us plau, d'esquena. del Valles guaitareu la gerda llar.

Al costat de la casa hi ha el camí de perfums i silencis amarat que ba ixa a baix de tot de San t Medir amb un pendís suau i reposa!.

Medir tenia la casa al fons de la clotada on rebrinquen les aigües per arreu deixant, al córrer, una fresca alenada damunt les brunes terres del conreu. ·Era aquell temps de calma i de repós quan les noies es ventavcn amb el vano els nacres i les roses de llur cos, i les hores passaven xino·xano.

Ouan per viatjar s'usava la tartana, i les mutes amb drings de picarols, i hom menjava escudella catalana i es rentaven els peus en els rierols, quan no es coneixia la bicicleta ni els aeroplanos que tan tant soroll. tampoc el carrilet de via estreta. ni les golondrines en el moll.

Era aquell temps que a la terra hi havia Sants que feien de pagés o de fuster i tenien duríciE!s a les mans i duien la bateta de l'obrer.

1 fou llavors que escaigué aquel! gran fet del gloriós Sant Medir de Sant Cugat d'on les colles de Grácia n 'han tret, de la fava, un culte no igualat.

El fet tot seguit us contaré i si teniu una mica de clemencia al final del conte arribaré abusant de la vostra Pbeiéncia: Vet ac( que en Medí !Iaura que llaura per p lantar un camp de laves ben joliu per fer-Ies estofades a Valldaura guarnides de colom o de perdiu.

Ouan la tr ·ra esta tiesta per sembrar en Medinet java enfonsant les faves din tre deis soles que prepara per posar·hi, ademés, uns naps i raves.

1 veu ve nir d 'enlla de Collcero la un home amb una dona i una criatura, il.luminats tots tres d'una aureola que porta a Medinet dolca lretura. l'home és vellet i du vara florida, la Dona és jo ve i és verge molt bon ica i e l Nen és una estre ll a amorosida que tot ho omple de llum de mica en moca. la Verge i el seu infant ruquet muntaven i el vell Josep, poruc, mira endarrera, per veure per si aciis els empaitaven d'Herodes, els soldats, per la drecera.

El bon Medí se'ls mira embaladit i s'agenolla davant de Nostra Dama, quan veu el camp de laves que ha florit ambles mates més al tes que la cama.

El nen Jesús el seu cap acarona i Maria li adreca un bell somris i Sant Josep amical li cnraona com si un angel ell los del paradís.

Corre Medí a la casa' torna rapid amb ligues seques, i mel omató amb confitura d'arboc i tulles d'apit que pel mal de ventre diuen que és bo.

La Sagrada Familia 1a marxava pels camins del Vallés, en mig de pins, i en Medi, tot cofoi, guaitava una fava que tendrooa creixia camps endins.

Del T 1b1dabo es despengen els soldats opregunten a Medí si ha vist passar un matrimoni 1 un nen que van cansats o amb prou feines no poden camonar, - Prou que els he vost, i ben cansats que anaven, i cap a Sardanyola feren cap- A quin a hora era que passaven? pregunta un centuroó molt mal carat - quan estava sembrant aquestes laves que totes florides teniu al davant-Per si prens el pel i te'n mofaves una bona llisada et clavaran' al pobre Sant Medor n'hi claven una que la pell de gallina e l fa posar oquan el sol es pon 1 surt la !luna

els d'Herodes el deoxen d'estovar.

Ell somriu amb posat angelical mentre les faves fan un soroll molt fi amb pinassa, rovellons i penocal o menta i farogola o romanl.

1 per aixó el jovent de Barcelona llueix la fava un copa l'any i cada colla s'esmerca en sé més bona i ben ardits hi posen tot l'afany la fava al trau a Sant '11edí hi van lloant el gran mor be le del pagés que tocant el fla,ool els va explocan t aquell fet hostóroc, com so res.

FERNANDEZ JURADO

7

de Sant Medir He passejat amunt i avall del carrer Gran , buscant per tot arreu la not ícia. el fet, l'anccdota i mil diversions més que puguin ésser interessants pels lecto rs anonims i cobdiciosos de xafarderies Sant Medirenques .

Aquest recull va des de l'any de la scva fundació fins el 1979 i no penso posar els noms de les persones ni deis establimcnts que m 'han ofert les sevcs expericncics per dos motius: el primer perquc no es pug.uin emprenyar els inforrnado rs. i el segun perquc no es pugui pensar el lector que cstcm fcnt propaganda de ningú. ('AV /\LLS Vet aquí dones que al .:omenc;ar el me u recorregut. em vaig trohar que molts rn'explicaven la historia d'un cavall que s'csvah>ta i no podent-lo fennar. surtí ue la fila i ana a parar dintre u'una botig.a. Ningú pero no s:~bia a quina. Preguntan!. preguntan!. cm v:1ig t robar parlant amb una gracicnca que havia estat memore actiu d'una colla i queda· ment cm conLI ... "Un any del~ que la Federació llogava cls cavalls. llll''t'l \'a tocar un de borni. i en sortir d'un carrcr btcral a Major de Gracia. no va veure un t ramvia que hi havía parat al scu costal í en mlrcc¡ar-lo el va veurc per l'ull ho. í s'cspant:1 de tal manera que s'encabrita i tot. i la fcin:1 va ser 111eva perquc ningú no el podía parar. Jo cm veia pcr tcrra. vaig passar una por... Aixú pcrquc vegi quins cavalls es llogaven ·•.

Una hotiguera molt dcscon fl:~da al cometu;amcnt pcrú rnolt amable m 'explicava que no rcconlava aixó del eaval!, pero sí que a !'epoca que les vaques les duien pel carrer, una es desvía espantada i es nca dintre d'una pastisscria que ja no existeix i com que la porta era estreta va quedar trabada i no hi havia manera de fer-Ia sortir. Els de dins espantadíssims no podien tirar-la enrera i els de fora ambla por de rebre patades no lapodien estirar, total. un número ben divertit.

Més de cavalls. Un d'aquests de "desechu" que deuria haver estat a l'excrcit, al comen~ar la cavalcada per la PI. Lesseps, en sentir una corneta es para en sec i no va haver-hi manera de fer-Io arrencar, el se u gen el hagué de cont inuar a peu ... Un altre d'aquesta mena, en sentir que les cornetes tocaven una marxa militar adelanta al tiot a tota la colla i es plantifica al bellmig de la banda i no va haver-hi manera de fer-Io sortir fins que es va acabar. Un altre mig sonat vacomen~ar a donar voltes sobre ell mateix fins que va qued!!r de costat i el seu genet va haver de fer tot. el recorregut amb el cavall de

costal. L'any que varen col.locar el monument a la PI. Trilla, enviaren entre els cavalls varis mul!! i quan cls volgueren m untar no es deixaren i no arrencaren. Els cavallers hagueren d 'anar a peu.

Una de les tartanes, un bree concretament (aquesta me la conta una senyora que em di· gué que tenia 87 anys i que succeí quan ella en tenia 9 ó 10), le hi tiraren des d'un balcó un pot d'aigua i va tocar de pie al conductor que perdé les regncs i els cavalls comen~aren a cúrrer fcnt ziga-zaga. caient aterra dos homes. un d'ells s'estava al pescant i amb ells els caramcls. La canalla es llen~a a recollir-Jos i els homes c ridaven tot en furismats "no els toqueu que són nostrcs".. . (' ARAMELS Sobre cls caramels n 'h i ha de tots colors.

Les estad istiqucs recollides ens parlen d 'acci· dents més o menys grcus o cómics. · " ...Miri , jo ja he contribuí'! a ia festa per tota la vida (cm fa sortir fora al carrer), veu ... tinc el rctol de neó trencat per culpa deis caramels i ningú no me !'ha pagat ... No, jo tampoc no he reclamat res, és ciar." (La Fedcració paga una asscguranl(a anual que cohreix tota mena de danys i desperfectes que resultin del pas de les colles pels carrers).

Tots els botiguers corren a baixar les persianes rnetal.liques i tirar els toldos per e"i-

tar la trencadissa , pero tot i així de vegades (sobre tot quan es tiraven pedres embolicades) es t ren~a alguna Huna o retol.

Miri nosaltres de Sant Medir podem dir poc, simplement que abaixem les persianes metal.liques i com que són de malla ampla , al passar tiren els caramels i queden dintre la rebotiga i quan obrim l'endema ens t robem amb un bon pilot de caramels.

ROMEUS Si, de vegades en passen de poca-soltes, que veus que tiren els caramels amb rabia i van a fer mal... El xicot d'aquí, un any Ji varen obrir una celia, per poc no Ji buiden un uJI ... ... No cregui, jo he vist S. Medir de tota la viCia i trobo que és una .festa'molt simpatica i sobretot, les noies fan molt de goig dalt de ls cavalls... ... Pensi que fa 53 anys que tinc la botiga i no he vist rnai S. Medir. Al tañcar sempre abans, dones ... Sí, pel matí sí, pero passen per l'altre costal i aquí no arriben els caramels ... ... N'hi ha que tenen mala fe i van estarrufats al seu cavall com si fossin el reí d'Espanya i no son mes que titelles ... , home, és ciar, tots no ...

ELSQUE MIREN ...Van com a be~ties a tirar:se per terra per recollir un caramel... / ...Si, qU1Úl m 'ajupia per agafar un caramel, un n.oi em trepitja la ma amb tola la mala llet , j perdoni l'expressió, i em trenca l'ós del mig d'aquests dos dits (petit i anular), veu, no hi tinc for~a ... 1 ... L'any passat uns nens es dedicaren a tirar bosses de plastic plenes d 'aigüa al públic i van fe¡; al senyor de la botiga del costal. Una va rebentar aquí davant mateix ... 1 .. Jo no sé si són bandes o que són, pero hi ha grups de nois que van seguint el recorregut amb sacs i no miren si fan mal o no, ells es llencen com a animals a recollir caramels.

Fa dos anys van tirar per terra una senyora velleta que passava lota espantada i de qué no la maten ... 1 ...La gent com cal rebutja els grups de nois, que molts no són del barrí, i que només vénen per arrambar amb tots els caramels. No fa molts anys n'agafaren tres que varen fer caure varies persones i els obligaren a deixar tot el sac que duien i els repartiren entre tots els presents.

mal

Aquest sera el 150 any ... La gent acudirá un any més ijo també, és ciar...

L'escorniflaire de Gracia

8

150 ANIVER

delesC4 L'ordre de les colles correspon al desftle del dia 3 de mar9 a les 8 del vespre del Carrer Gran- Jardinets.

LA GARDENIA. Fundada l'any 1927 Local social Travessera, 243

AGRUPACIÓ BONANOVA. Fundada l'any 1887. Local social C/Herzegovino, 16.

LA VICTORIA. Fund~da l'any 1947.

Local social C/Gran, 14.

President: Albert Mestre, Secretari: Joan Puig.

PROGRAMA: 8 m a tí concentració local i esmorzar.

Cercaviles, Banda de cornetas y tambores de Ingenieros.

Dinar de Germanor: Restaurant Círculo Sabadellense.

LA PERLA DE SANT GERV ASI. Fundada l'any 1912.

LA MODERNA DE GRACIA. Fundada l'any 1948. Local social C/Bailen, 188.

ELS SAVIS. Fundada l'any 1912 Local social C/Planeta, 29 Bar Cafe.

L'ANTIGA DE SANT MEDIR. Fundada l'any 1861. Local social C/ Atenas, 27.

PARRbQUIA DE SANT MEDIR. Fundada l'any 1949. Local social C/Constitució, 19.

ELS BENAVINGUTS DEL POBLE SEC. Fundada l 'any 19 57.

Local social C/Conde del Asalto, 176.

LA NOVA DE SANT MEDIR Local social C/Fontcuberta, 23.

LA LLffiERTAT GRACIENCA. Fundada l'any 1917.

Local social C/Llibertat, 19 Can Pages.

President Joan Duaso, Secretari Rosa Poyo.

Programa: Reunió a les 8 m a tí i esmorzar.

Banda de Cornetes de la Guardia Urbana Muntada.

Dinar de Germanor a Can Casas.

LA UNIÓ GRACIENCA. Fundada l'any 1901 Local social Pya. ,R'iús i Taulet, 9 Candanchú.

LA MONUMENTAL. Fundada l'any 1948.

Local social C/Gran, 25. resident: Jaume Pla Secretari : Josep Aragonés.

Programa: 8 matí diana i esmorzar al local social.

9,5 Recorregvt pels carrers: Batidores de la Guardia Urbana a Caballo.Banda de musica ciudad !'Hospitalet.

Dinar de Germanor Hotel Termas Victoria de Caldes.

LA SALUT. Fundada l'any 1958.

Local social C/Joan'Blanques, 41 ELS PILONS. Fundada l'any 1960.

Local social Trav. de Gracia, 327.

§ARI

•lles -

EL TIMBALER DEL BRUC. Fundada l'any 1964. Local social C/Monmany, 25 Bar Wilson Prógrama: 8 matí Esmo"rzar i diana.

9 30 Cercaviles Banda de Cometes i tambors ' AMIGb i Majorettes.

Dinar de Germanor al restaurant Pineda de Gava.

ELS AMICS. Fundada l'any 1969.

Local social C/Ros de Olano, 7 President: Josep Cases.

Programa: 9 matí esmorzar Cercaviles: Banda Cruz Roja de Valldoreix Dinar de Germanor O'Botafumeiro Actuació Eddy Edwars amb Paco deis Tamara i Castro de Pipermim

El.S TIV ATS. Fundada I'any 1929.

Local social C/Rosselló, 307 Bienservida LA CAMELIA. Fundada l'any 1973 Local social C/Luis Antunez, 7 bar Roure

L'AMISTAT DE GRACIA. Fundada J'any 1975.

Local social C/Maspons Antic Club Montclar

LA VIOLETA. Fundada l'any 1979 Local social C/Puigmartí, 9.

Nota: Agraim a les colles La Camelia, la Gardenia , el Timbaler del Bruc, la Victoria, els Amics, la Monumental i la Llibertat el material que ens han facilitat.

Les colles seguiran diferents itineraris, pasaran pels sigüents carrers" i pla~es: Av.·Gral. Sanjurjo, Sant Lluis, Escorial, Llorer, Reig, Bonet, Torrent, Pla~a Joanic, Travessera, Bailen, Corsega, Camprodón, Monistrol, Igualada, Tordera, Quevedo, Mila i Fontanals, Llibertat, Perill, Torres, Pla~a del Rapall, Siracusa, Puigmartí, Torrijos, Ciutat Real, Joan Blancas, Providencia, Martí, Sant Salvador, Lloter de Mont, Pla~a Rovira, Tres senyores, Sant Lluis, Torrent de les Flores, Torrent del Vidalet, Asturies Al~ina, Pla~a del Nord, Asturies, Frate:rnitat, Torrent de l'olla, Progres, Bonavista, Sta. Teresa, Martinez de la Rosa, Pineda, Biluvi, Penedes, Verge del Empar, Pla~a Revolució, Ramón y Cajal, Mozart, Gracia, Els Jardinets, Seneca, Carrer Gran, Sant Miquel, Pla~a Sant Miquel, Sant Gabriel, Pla~a Llibertat, Milton, Sta. Eugenia, Sant Cristoful, Via Augusta, Sant Marc, Rambla del Prat, Breton de los Herreros, Av. Prin. ' cep d 'Asturies, Pere Serafi, Sant Domenec, Pla~a del Sol, Escudero, Sant Joaquim, Montseny, Perla, Verdi, Bellver, Municipi Serrahima, Betlem, Pijoan, Ca. rolines, Nilo Fabra, Pla~a deis Josepets, Bellver, Sta. Agueda, Pla~a del Diamant Vallfogona, Virtud, Guilleries, Trav. de .

Sant Antoni, Rubi, Virtud, Xiquets del Valls, Cigne i Pla~a Trilla.

~\)~ERIA DtS,· ~----------------~~~~--------~ ~

10

~

Una colla LA GARDENIA .

"La Gardenia" és una de les 2 1 colles que, tot tomant de la romería tms a l'ennita de Sant Medir, el dia 3 de mar<r de cada any passeja per Major de Gracia i escampa caramels entre la quitxalla i els grans que l'acompanyen. Des de l'any 1927 en que fou fundada pel Sr. Joan Canela, la cóUa només ha interromput la tradicional festa durant els tres anys de la Guerra Civil i , un cop acabada aquesta, comen<ra tot seguit una segona etapa, la tónica de la qu:d era identica a la republicana.

L'actual presiden! és· el Sr. Ricard Pinet , amb quino fa g~ire parlavem: - Quines activitat.s es fan, a part de les del día del Sant?

Aquest és un tema que preocupa: el que els socis cotitzin sobre les 6.000 ptes. anuals i tot el que reben de la colla ho gaudeixin només el día de Sant Medir, és poc.

- 6.000 ptes?

- Durant l'any :no es fan activÍtats perque, sí, la part que paguem entre tots no arriba a cobrir en absolut les des peses totals.

Algebraic, escolasticáment lógic: les entrades procurarles pels 40 socis, a 78 pes.setes el quilo de caramels .¡ amb un total repartit

de tres tonelades ... justa la fusta!: els socis només paguen els caramels que ells mateixos llencen.

Dinar. C'avalls. lmpostos, 1 el bree : el bree (breack) és un carruatge que té com a particularitat , a més de l'abundor de seients, que costa 22.000 ptes. de llogar pera un sol dia.

Missa. Camions. Algun vem1Utet. Total: molt.

Ostres, no? .

- Sí. Savia solució: fer rifes i sortejos.

Llarg camí ens ha costat arribar-hi. oi'!: Si volem participar en l'ábast social de la colla " La Gardenia"(així com passa en toles), !'única cosa que podem fer durant els dies que no siguin Sant Medir, és comprar una butlleta. Si toca, hi sortim guanyant: si no . tampoc.

Aixó va de mal en pitjor, no li sembla'?

- No. Perque !'alegria del dia de la festa , la gennanor que a tots ens uneix , l'amis· tat , la companyonia, són trets característics, alhora que el fervor , de la diada del nostre Sant. Ens sentim tots plens d'una immensa nostalgia en recordar la tradicionalitat de la festa, que és alió principal, alió que cal que perduri. Perqué la joia, la devoció cap al nostre Patró, la portem a la sang des de la in.·

És de nit; entro a un bar pera menjar un entrepa i continuar la meva tasca badal/aire, quan en una tauúz tres homes parlen anima· dament de cavalls. Atentament escolto.

MIQUEL. És el que jo die; ni més ni menys.

JOSEP, Aixo és una porcada i jan 'estic tip.

MIQUEL. Si, i que vols ter-hi?

JOSEP. Denunciar-los i ter que saltin d 'una vegada, sino, cada any sera pitior.

MIQUEL. El problema és que ho sabem, pe· ro no ho podem demostrar de cap manera.

JOSEP. Si hi ha col/es que se 1s busquen i no ho tan a través de úz Federació, nosaltres també podem ter-ho.

RAMON. (que fins ara ha estar escoltan! tot !.1/QUEL. Tens rota la raó. Si el que volen pensatiu/ Cree que no es pot acusar cap Coe/s Romeus és celebrar úz [esta, no desaparei· lla .d 'aquest problema i que hem de dir les coxera i potser que sense tanta merda, sigui ses pe/ seu nom. Cal deixar les coses ben cla· res i peti qui peti. Determinar dintre de úz Federació amb quino volem tractar més. . .------------------.

MIQUEL. Si, molt bé. La majoria de les Calles pensen que hi ha tres o quatre personatges que "mangonegen ", pero cap no s 'atreveix a dir res. Si úz nostra els denuncia, que por passar? Que ens expulsin? Que rebenti tot?

JOSEP. Molts diuen que s 'acabaria úz Romeria.

RAMON. Jo no ho cree. Potser plegui alguna Hon.rl:. d.•tOa l l . . . . .

Colla, pero úz ma;oria continuaría. També pot ser que hi hagi Romeus que no vulguin P 6 N& Galdóo. 10 Totltfo. IIOe 13 07 BARCBL0NA·I2 aa a e-ro. continuar, pero tots sabem que si ens belluguem una mica pe/ ba"i, l~s Col/es creixeran i rotes tindrem més socis.

A qui pentinem

avui?

(~------Q

~)loLDt1'1.aoa~ ·

a ia que res. t ranquils, no cal espantar-se: que no cstem en perill de mort.

Tal com S(lJJa. J c sobte. . •) ( .....

- C'risi', What crisi?

De 60 aJO socis, en 8 anys. Així, sí, de sobte.

- La veritat és que la pesseta esta molt malament. Pero no som un grup petit , no. lotes les colles tenen un nombre més aviat baix de socis, i nosaltres estem al bell mig.

Aquest 3 de mar~ sera el soe cop que la Colla "La Gardenia" surt al carrer. Continua passejant els matins, entre trompes i timbals dest rament utilitzats pels militars del Regiment Numancia n° 9, sota els balcons deis socis, que marquen l'itinerari . 1 continuaran ·sempre passejant pel C'arrer Gran, sempre en el se lloc , cada Sant Medir.

loan

més bonico i úz gent hi participi més.

JOSEP. No sé, tot esta bastan! podrir...

RAMON. Mira Josep. Si es treuen els draps . bruts a re/luir i ens volen torre a tora, qui ens pot impedir de celebrar igualment la Festa ?

M!QUEL. És ciar, no estem reconeguts ofi· cialment?

JOSEP. No, si tot aixo ja ho entenc pero ...

RAMON. Pero qu~ ?...

JOSEP. Teniu rota úz raó, pero caldra convencer els altres de la Colla i...

MIQUEL. Fins ara entre nosaltres no tenim problemes, no? Dons es planteja, i si sabem argumentar bé el problema, no diran pas qúe no.

JOSEP./ si algú s'emprenya i diu que plega?

RAMON. Quan úz veritat és tan patent, cree que val més que plegui quino ho veu.

M/QUEL. També podem ter el que diu en Ramon, una campanya de nous socis, no?

JOSEP. Si, ja veurem demti úz cara que tara més d 'un a úz reunió quan ho plantegem.

RAMON. El que cal és decidir ara nosaltres si ho púzntegem o no, i que ningú no es tiri enrera del que s'acordi ara.

MIQUEL. Amb aixo tens tora úz raó, perque si un deis tres es tira enrera, malament.

RAMON. D 'acord, dones?...

MIQUEL. Amb aixo tens tota la raó, perque si un deis tres es tira enrera, malament.

RAMON. D'acord. dones?...

Diego Valor S.A.

-

Personatges de Gracia Avui: Isabel Vida! Prats En el carrer de "San Marcos" de la nostre vil a de. Gracia, hi ha una botiga petitona, d 'aquestes on hi han cos_es boniques per mirar, per comprar, per regalar o per lluú. Dalt, en el reto! diu "San Medin", res més. Hom quan passa per alla i no sap 1'historia ignora que passa per devant de la casa del home que, per una promesa v'anar a Sant Medir en burro, fa d 'aixó uns ... cent quaranta anys.

Dintre, en la botiga, unasenyora de blancs • cabells i" somriure d'avia, la senyora Isabel Vidal i Prats ~e· recan~a d'un temps passat, d'una Barcelona rnés buida, sense tant tnl.fec i tants cotxes., i t'ensenya el quadre que presideix la botiga: "miri, veu , aixó va ser en l'epoca d'aquest quadre, es brodat i no ha perdut gens el color. .. " 1 veus un ·quadre precios brodat amb ¡santa paciencia! q_ue representa !'ermita i Sant Medir. Sota, amb lletres daurades hiposa: S. Medin Martir. Elaborado por Dolores Vidal, que lo dedica a su señor padre. 1848.

"El meu besavi que es deia Josep. Vidal Granés, va estaF malalt , mÓit malalt i aleshores va prometre que si es curaba aoiría a Sant Medir. Ell va fer aquesta promesa perque era de Sant Cugat i la gent d 'alla Ji tenían molta devoció. El cas és que es va curar i com que en aquell temps no "tenían cotxes, v'anar-hi amb un burro . Peró abans va dir-ho a uns amics de la Taverna que hi havia aquÍ, aprop i els amics el varen a·compa· nyar. 1 l'any següent van tornar-hi. AJeshores ja duia una bandera que s'havia fet fer i que encara guardem, molt velleta, de damasc, sap? I així un any i un aJ. tre i un altre ... fms are. No recordo massa bé si per la guerra es va aturar... suposso que sí, no havian carmelos ... per la guerra es va aturar tot! Aquesta casa on hi ha la botiga també va fer-Ia fer eU i per aixó Ji varem posar aquest nom."

1 la costúm que, per una promesa, va engegar un bon día de 1848 un catala anomenat Josep Vidal Granés ha perdurat fins els nostres temps. Del grup inicial es varen desmembrar uns que varen crear de nous, per barris, amb noms i senyeres propies.

Quan el día tres de Mar~ sentiu les trompetes 'i els crits que us anuncien que "venen els de la Colla de Sant Medir" i us afenyeu a recollir els carmelos entremig de les potes deis cavalls, penseu, si us plau, en la primera cavalcada a 11om d'un burro. Peró pensem també en aquesta avia que guarda com el seu millor tresor, el record d 'un besavi, un quadre brodat i una casa antiga de la que no vol despendces a cap preu.

Diana Sauri

EL VALOR PERMANENT DE LES TRADICIONS Les tfadicions són l'arrel viva deis pobles.

Són en certa manera un senyal inequívoc de la seva identitat. El poble que no manté les seves tradicions, és un poble que renuncia a una part de la seva historia, es despersonalit· za, es toma amorf. Les tradicions són una de les bases de la Cultura d'un poble .

Catalunya, i en ella tots els seus pobles, grans o petits que formen aquest entramat historie que és la nostra Nació, són rics de tradicions i costums la major part de les quals s'han mantingut al Uarg deis anys i mo1tes vegades a desgrat deis avatars polítics que han pretes anorrearles.

En epoques d 'opressió (i n'hem conegut moltes) ha semblat que el nostre poble queia en una profonda decadencia, que es desdi, buixava la nostra fesomia histórica, pero una sola guspira de llibertat ha estat sempre suficient perque novament ressorgís intacte la nostra personalitat , la 'Tlostra fe en el futur, l'afany de manifestar-nos tal com som amb totes les nostres característiques i senyals d'identitat que ens configuren com un po-

ble que estima per damunt de tot, la seva llibertat i les seves tradicions. És en aquestes tradicions que en volem distingir una que ens afecta a tols com a catalans i com a Graciencs. El romiatge a Sant Medir que fan cada any les nombrases Colles del nostre Districte.

Els 150 anys de continuilat d 'aquesta festa tradicional, ens sembla una demostració inequívoca de la fe del nostre poble en les seves tradicions. Certament en aquest llarg període, han canviat moltes coses al nostre entom, han canviat les modes i els _homes, han canviat .els medís i els condicionaments, pero ha restat intacte l'esperit que ha mantingut la fe d 'aquestes Coiles, a no renunciar a una de les seves característiques essencials, la perseverancia, la continuilat, la demostració palpable que el nostre poble, a través de les seves tradicions, sap enlla~ar el passat amb el present i la seva cqnfian~a en el futur.

Josep M. Sadumí Ordeix Conseller de Cultura Dte. VIU

ELB~ALL

12

t"WGRACIA

Una festa com la teva Anys cinquanta: els primers records que tens de "la festa petita de Gricia" es poden resumir en un mot: caramels. Caramels de franc i a dojo, amanits amb el brogit deis timbalers i l'enrenou deis cavalls. Caramels de taronja, de maduixa, d'anís ... petits i embolicats amb un paper dolent dificilíssim de desenganxar: caramels per arreplegar i omplir-nos-en les mans i les butxaques i anarnos-los menjant després, amb més tranq~il.li­ tat ... si la collita havia estat bona i ens en so· braven, els guardavem per a l'endema o fins els desavem al calaix del pa, per tenir·los a l'abast tota la setmana.

Anys seixanta: en una excursió amb companys del col.legi, enfiles la sortida natural de Gracia pel nord-oest, la rabassada, i arribes a una petita ermita, al costat d'una font, al vessant de ponent de la serra de Collcerola; el nom de l'indret, Sant Medir.

Anys setanta: puges xino·xano des de Barcelona, aquest vespre no podréis anar pel carrer gran, pie de gom a gom; és ciar, hol"(le,

avui és el dia de Sant Medir ... trenques pels petits carrerons cap a la torratxa, mires pel terra i t'adones que encara hi queden alguns caramels escampats; en prens un que sembla en bon estat i, després d'un cert dubte, te'l cruspeixes, i li trobes un cert regust estantís ... continues el camí i et trobes la pla~a del nord inundada de merda de cavall, quants anys fa que no veies merda de cávall pels carrers? Els escombriaires, les tartanes, els drapaires... ja ni hi ha més cavalls que els deis grisos, i aquests la merda la duen a sobre.

Anys vuitanta: et preguntes si aixó de Sant Medir és quelcom més que caramels, cavalls i timbalers, et submergeixes a les procel.loses fondaries deis teus ingents arxius i descobreixes la historieta de les faves, les relfquies exorcitzades, la miracleria póstuma, les romeries organitzades... et sembla que no calia ni molestar-se en saber·ho, surts al ca· rrer, sents el rebombori de la testa i, tot pie· gat, li trobes un cert regust estantís ...

.4)1

Panorimica de los alrededores de San Medir, en el dla del •Pite, a á! timos d•l s;glo lDL

L'amo del Bar Pages era Jaume Cammany i la seva filia Quimeta Cammany Soldevila, fou la que va brodar la nostra senyera.

El nom original de la Colla fou el de LA LIBERTAT GRACIENSE, pero l'any 1940 es va haver de canviar per ordre governativa pel de LA AGRUPACION GRACIENSE i aquest any 1979 l'hem tornat a recuperar pe· ró amb catala·: LA LLIBERTAT GRACIENL' any de fundació va ser el 1917, peró CA. El nostre local social sempre ha estat el tant els Estatuts com la primera sortida va Bar Pages e/. Llibertat no 19, amb excepció ésser l'any 1920.

La colla va ser fundada per un grup d'a- de 7 6 8 anys que vam estar en el bar Soteras e/. Tordera no 12. mics que es reunien al Bar Pages: L'any 1940 vam ser una de les poques CoJaume Cammany lles que vam tornar a sortir,ja que durant els Ramón Trillas · primer President · 3 anys de guerra la festa de Sant Medir no es Joan Duaso Manuel Recasens va celebrar, som per tant de les poques Colles que només hem perdut aquests 3 anys, Emili Iglesias car fins ara per cap altra circumstancia no Joan Tarre Restitut Fontdevila hem deixat de sortir.

LA LLIBERTAT GRACIENCA

PROGRAMA SANTMEDIR 1830- MARC - 1980 CENT-CINQUANTe ANIVERSARI DE LES COLLES ACTES .DEL DIA 2 DE MARC DE 1980 10.30 Missa a l'església de Santa Maria hores de Jesús de Gracia. (Assistencia del Regidor Dte., Consellers, personalitats, i membres de la Federació).

1l.Ui Concentració de romeus als horés "Jardinets" (21 genets arnb la bandera de cada Colla) Brees per les autoritats, membres de la Federació.

11.30 Comenvara la cavalcada amb les hores Marjorettes del GAS i banda· de cornetes, Guardia Urbana de Gala encavalcada, genets i brees, acompanyarnent etc. Con tinuarem pe! Carrer Gran Uenvant ca-· ramels pe! camí fins davant de la casa del Fundador de les Colles, les Matjorettes faran uQ.a exhibicíó i les banderes saludaran, continuarem fins la Plava Trilla, allí a la Plava descobrira el REGIDOR del Dte. una placa de marbre posada al monolit de les Colles i es diran unes "paraules al.legoriques al acte.

12 .15 A la Plava de Rius i Taulet les hores marjorettes faran una exhibició i després es fara una bailada de sardanes.

12.30 En un acte de germanor fa rem hores un vermut, els romeus representants de les Colles, les Autoritats, persona)itats, col.laboradors, etc. Allí seran entregades unes plaques commemoratives deis 150 anys de les Colles. Tot aixo sera fet al pati de l' Ajuntament de Gracia.

DIUMENGE DIA 9 DE MARC Matí a les 11.30: Rebuda de les Colles al davant de la Parroquia de Sant Medir.

A les 12: Missa Solemne.

UN VI b'HONOR per autoritats, representants de CoUes i Colla de la Parroquia de Sant Medir a les 1.30 del migdía.

A les 5 tarda: Ca fe Concert. TiteUes Ba-by.

SARDANES a les 7 tarda al páti de la parroquia.

Tots aquests actes són organitzats per la FEDERACIÓ DE COLLES DE SANT MEDIR.

..

SAlA DJ\RflibGER Menéndez

Pe layo,

180

(Torren! de l'ol la)

Exposicions i ndividuals cada 15 dies

J. J. VILARÓ del 28 Febrer al 14 Marcy

tel. 213 60 31

Aí (( Fl U. MEO "::Ó:. El\l SEvER, BlSBE OE e>Al<ClNO 1RJDALI E5 -:;,É c¡:o ~ 1-\AtJ ARRlMT Ol<[)RES '7EVERE5 C't ~IR-. ElS CR-l'5T\ANS l CCM '51y01 QOE JE05 VA DlR. ''Sí us PERS"E GOE/lfN EN UNA CIUTAT

TRASLLAbEO·liOS4 UNA 11

l0

CONCS Al;<~ FAI

8?,,.71\llF!( Arlo NoVAL, EN5 ~Avn:l'l DIT GUE ELS UNICS

tSn:S EREM

\bA

\-\1~10'RIA TE \.JN PETIT

\.AJ'SUS, ,"jENTRE 01-lS DIOEN 4X.JE VAN ESSER El.S RoMANS

El-S 'P!<OTA~ONl~TES, AÚRE5 DIOEN 4UE VAN ESSER ELS BARBAR.S. N091LTRES 1-\E~ CON')l!LTAT L'AVfJ.MADA OBRA "ANNAL5 1/ISfORICS DE L4 PERSE C()T!ON RIJ,If41NE MAIS LA tAT4-

1..01/IF' DE't ll'J51q~E .DR .J@.N ~í·I){)R)NT, 1 A lA PA(4lli!A 172 PARRAf 17 DIO, QVE VAN E5SER ELS RCW¡AN),,, P,É, PERO AlXO NO Tt:G.RAN 1fltibRTANt;1A

JA QOE EL VERiTABLE 'Í'R.OTA·GoN1STA E$ E\.. NO?~ 5/o,Nr.

flB!QALL l"h). GRACIA

una do11a a Gracia

''CANCO TE'' Quan, de petits, la mare suggeria: " Diumenge podríem pujar a Gracia ... ", tots saltavem d'alegria. Pujar a Gracia volia dir anar a passar la tarda amb els masovers de "Can Comte", en Segismon i la Margarida, ella cosina germana i padrina de la meva mare. Com a infants que érem, als meus germans i a mi allo ja ens semblava una bona excursió. Si era cap a fmals de l'estiu, teníem la secreta esperan~a que la b'o~íssima Margarida ens donaría unes quantes figues de la ufanosa figuera del d~­ vant de la masía, i tomavem a Barcelona contents i enjogassats després d 'aquella tarda a l'aire lliure.

La mare ens explicava que la fmca ja només era una part del que havi3 estat.

Quan li preguntávem si abans era molt gran, feia una expressió d 'enormitat, de super admiració. Obria desmesuradament els ulls i deia: "Ui...! Molt, molt gran ... !"

Ens conta'h que tenia un gran passeig, que els dies de solemnitat, com ara casaments i bateigs, obrien la porta principal i els convidats hi passaven dintre deis cotxes. Oeia també que hi havien estranys, "caballitos"... "Cam Comte", dona.;, va prendre, als nostres ulls, una gran importancia.

Es dóna la circumstancia (qui m 'ho havia de dit!) que.la nostra casa ara es troba· empla~ada en els terrenys d'aquella masía. A més a més, els nostres cosins, els fills deis últims i esmentats masovers, han tingut la gentilesa de proporcionar-me unes dades valiosíssimes d 'aquesta fmca, de tots els graden es recordada i admirada.

Molts de vosaltres, de xicotets, havíeu d 'haver sentit la temptació. d 'entrar-hi a jugar... He p~nsat , dones, que potser us agradaría que usen fés una mica de memoria, amb aquella melangia que es parla d'un lloc quanja no existeix, quan per exigencies inexplicables de "civilització" s'han de sacrificar obres d 'arta favor d'un excés de producció d'habitacles.

A més a més de les seves pedres, ens ho mirarem des de la seva part humana, fent historia de la seva gent, amos i servidors. Entre tots potser en farem una mica de desagreujament d'aquest fet tan trist d'haver suprimit una part de la historia de Gracia.

Les prime res not ícies que tenim de la m a· sia són que el matrimoni Paguera-Aymerich, propietaris d'origen, la va vendre, el 1695, a Francesc Alvia, de Barcelona. Els néts d'a· quest la varen vendre a Andreu de Queralt i de Descatllar, comte de Santa Coloma. D'aquest senyor Ji va venir, a la finca, la denomi· nació de "Can Comte ".

El nou propietari li va donar una gran categoría en proporcionar-Ji uns grans jardins i boscos, jocs d'aigua, horts i vinyes, i va decorar senyorialment l'interior.de la mansió.

Segons les dades proporcionarles per en Joan Angelet, "Can Comte" era límit del que són els barris de Gracia i La Salut, i esta· va situada dintre deis angles següents: Tra· vessera·Escorial, Escorial-Legalitat, Legalitat· Alegre de Dalt, Alegre de Dalt-Providencia, Providéncia-Sardenya, General Sanjuijo·Hi· pólit Lázaro fms a la Traves.sera, enUa~ant amb el carrer Escorial.

C.()m a <:.()U

.,.u \a ~\\a t'i.· ísa6e({{va e$ser líostessa

~<e~~::A\u.,

nrem'arqcr~ liT rema

del maxim honor de dita mansió, pemoctant una nit en la mateixa i utilitzant una cambra amb mobiliari especialment instal.lat, amb els signes de la reialesa. Es va conservar tal com estava aleshores, fms el mateix moment

de la desaparició de la finca.

A primeries del segle XIX, el co~nte de Santa Coloma es va vendre la fmca i el seu nou propietari, en Geroni Juncadella i Casa· novas i els seus descendents la varen conservar amb amor i dignitat fins l'any 1930, que l'expansió de Barcelona o~ligii l'obertur.a de nous carrers, significan! la desaparició de la quasi totalitat deis jardins i conreus.

En el curs de l'any 1955; la Caixa de Pensions pera la Vellesa i d'Estalvis va adquirir el darrer solar en el qual estava empla~ada la masía. Aquesta va ser enderrocada l'any 1957, per tal d'edificar un grup de vivendes modemíssim i luxós, que té per centre un deis gratacels més alts de la gran Barcelona.

Fent historia de "Can Comte", cal remarcar que fou la seu social de la Confraria de Sant Isidre, de Gracia, i que alguns anys va· u.\\ ~t\t\nat-~\\\ t\'1. ac\es en mot\u de \a fes· ca d'llquest sant , que organitzaven els pagesos i jardiners de la barriada junt amb els úl· tims masovers, els ja esmentats senyors Segismon Angelet i esposa. Els fills Angelet en recorden, d 'a~uestes reunions, la presencia deis senyors Batlle, Griera, Isem, Guasch,

Farreny, Conrado, Canet i molts altres com ara el seu amic Amill. ' Així mateix, cal recordar que alguns anys havia soitit de "Can Comte" la cavalcada deis Reis organitzada pel barrí de La Salut.

Ara m'agradaria parlar una miqueta de l'aspecte diguem-ne físic de la finca. A part d'una bella i senyorial mansió, tenia un magnífic jardí limitat per un llarg passeig rodejat de castanyers i amb un gran brollador cen· tra1. Hi havia un bosc molt gran i frondós, amb dos estanys ben grans. En un d'aquests estanys, traves.sat per un pont penjat, hi haYia navegat una embarcació d'esbarjo. En aquest bosc hi feien els seus nius milers d'ocells, principalment pardals i merles, deis quals molts diumenges se'n feien gran~ caceres, de vegades fms un centenar de peces que, a més d'alivi¡1r el perjudici que causaven els sembrats, donaven ocasió per a fe r bons esmorzars .

A més deis pins, hi havia gran quantitat d'arbres fruiters de tota mena, sob ressortint els ametllers, avellaners, figueres, etc., sense mancar-hi els codonys i fms i tot les figues de moro.

A )'interior de la casa, de bones proporcions, hi havia una capeiJa, a carrec de mos· sen Jaume i de la seva majordoma. La gran campana de la capella, que ressonava per tota la fmca, ~visava les celebracions religioses i, quan desaparegué la masía, fou regalada a la parroquia de Sant Caries Borromeu empla~ada · també en terrenys que foren de la finca: Hi havia també les quadres i cotxeres, per als cavalls, carros i cotxes anomenats "s.imons", que en aquell temps servien per " passejar. L 'home encarregat de l;t seva cura es deia , de nom, "Francisco" i tenia vivenda a la fmca, ell i la seva fam1lia, igual que el capella i la famHia de masovers.

Hi havia un gran saló de billar, amb una taula de les anomenades de "chapó", peró amb SiS forats en IJOC de quatre COm és COS· tu m.

A "Can Comte" s'hi va disposar també un departament per als acumuladors d'electricitat, ja que fou la primera de Gracia que va emprar aquesta mena de corren!.

Cal destacar tamb~ espaiosos galliners, amb tota mena d'aviram, instal.lats de mane· ra que, la nit, els animals es refugiaven tots ' sois al seu interior.

Els cultius de vinya i blat tenien gran ex· tensió, i tant el vi com el pa el feien els ma· teixos masovers. En Joan Angelet, el seu fill,

f1B!QALL t 1.:~ GRACIA

recorda encara com els homes trepitjaven els rai"ms, amb els peus descalyos dintre del cup, i també !'epoca de segar i batre el bl~f. en que es reunien a la casa de vint a vint-i<mc treballadors, entre els cinc ftXos de la casa i els temporers que es llogaven en aquestes ocasions. Tothom vivía a la masia, perque l'espai per aJ personal._ era suficient, i ai.Xí, durant la guerra, _v~n trobar-hi acolliment uns · dos<ents refugiats.

L'aigua, propietat de la fmca, abundant i suficient per al consum i regar tots els cultius, venia d'una mina que neixia a Ja.muntanya anomenada "La Pedrera", prop de Can Baró, mina que· es va cegar i perdre quan J'enderrocament de la masía. Fou una gran llastima, perque el seu caudal, que era com el gruix del bra~ d'un home, havia servit moltes vegades, en epoques de sequetat, per a tobrir les necessitats de tot el barri. · En Joan Angelet explica cori-1, en els seus temps d 'escola, molts dies abans d 'anar al col.legi, s'aixecava de bon matí, junt amb els seus familiars, per a ajudar als pagesos a collir els fruits del camp que, cada dia, molt aviat, els seus pares portaven a vendre amb el carro, al mercat de la,Llibertat. "He de éonfessar que moltes vegades em recava haverme de llevar tant d 'hora - continua dient pero 'eixorivia rapidament i fms i tot ho trobava divertit, espedalment en el temps de les figues en que escollíem els més maques, i amb pa de pag~s d 'aquell temps, esmorzavem com uns reis."

m

1-7

Acabo aquí aquests escrits referents a aquesta fmca gracienca. Perdoneu-me si ha estat molt fora de l'estil que m 'he ftXat per als meus articles. Peró és que no he pogut deixar de caure en la temptació d 'apuntar tot el que m'han proporcionat de dades. M'agradara, des d' "El Badall", donar les gracies a la família Angelet, molt particularment a en Segisrnon fill i a en Joan per tota- aquesta facilitat que m 'han dona t. En honor a la veritat he de dir que, alguns trossos d'aquest article són gairebé copiats del text que, en el seu dia, va redactar en Joan i que va publicar aJ Butlletí del "Club Vells Arnics" constituil per antics alumnes del desaparegut Coi.Iegi La Salle del carrer de I'Església de Gracia.

Peró és que defmia molt bé la importancia que "Can Comte" havia tingut.

Avui, amb ganes d'obtenir més informació, i contenta de la que els gerrnans Angelet

a

A,.c• lris Camisería qeneres de punt

Carrer Gran, 198 i PI. Trilla, 6T. 218 37 77

m'havien donat, he comentat ambla senyora Eulalia Morera, del carrer Alegre de DaJt, que .escriuria sobre aquesta fmca . .Ella ha remarcat altra vegada, amb conv.icció, tot el significat, tota la extensió ·de la masia i m 'ha dit: "Miri, voste. Moltes vegades he sentit ganes d 'escriure a alguna secció d 'algun diari d'aquests que demanen opinions, dient com varen perrnetre que una aigua tan bona com la de "Cam Comte" es tapés, es deixés enterrada. De vegades, aquí al xamfra d'Alegre de Dalt-Encamació surt uñ doll d'aígua que jo cree que deu ser de la finca. No podrien · aprofitar-la? Sobretot quan no hi ha cap font en un bon radi ... " Es possible que aquesta senyora .tingui raó? Es podría fer alguna cosa? Ella diu el mateix que en J oan Angelet: "A la masía es bebia aigua 'aquella i, durant la guerra, hi havíem anat a cercar aigua ..." Continua la senyora: "Quan la varen tancar varen dir que s'hauria d'analitzar pera saber si era bona. Si els de Can Comte i nosaltres la varem beure una colla d'anys i no ens va fer mal ... Era boníssima. De debO que és una verdadera llastima."

L'aigua em serviril a mi per a posar-un final poetic a aquesta obra: "1 si fos de debó que l'aigua de "Can Comte" fos com !'anima de la fmca que esbotza al carrer Alegre de Dalt?" Potser no, peró fóra poetic, oi? Que fós una presencia viva entre els graciencs que la varen coneixer....

Núria Dalmases de Lizandra

.

,.

18

Crónicas BADALL desde la frontera INFORMA . Por si no estaba claro que ésta era la .década de la Gran Crisis, los rusos nos despabilan metiéndose en Afganistán. Gracias a ellos seguimos tan ignorantes con respecto a lo que ocurre en Estepona o Utrera, pero nos conocemos al dedillo las. calles de Kunar, cuántas tiendas tiene, a qué se dedican sus invadidos habitantes y· cómo distribuyen su miseria cotidiana. Afganistán, por lo que nos cuentan, parece una sucursal de montaña de Andalucía. Es en casos como éstos, precisamente, cuando notamos que para saber qué ocurre en el munoo -qué ocurre con nosotros..:. dependemos· de un puñado de corresponsales, cada uno con su visión particular, a partir de la cual (y sin mayores cuestionamientos) .estamos dispuestos a enfocar los "acontecimientos que día a día modelan el curso de .nuestra propia historia". Acontecimientos ...

Tomemos un ejemplo: la primicia de que Breznev había sido sob-repasado por los "halcones" del Politburó al deCidirse la invasión.

En la URSS, para nadie es un secreto, las noticias las excreta el Partido. ¿Cómo pudo entonces ,' un periodista -el británico Trevor Mac Donald-, obtener la "primicia" de que burócratas nuev.os y jóven·es revolotean los pasillos del Kremlin, sobrevolando incluso a Breznev? Abramos el abanico de las teorías: 1) Además del natural , hay otros orificios de salida: oficinistas subversivos no faltarán nunca mientras existan las oficinas. 2) Rumor lanzado por una cierta diplomacia dispuesta a justificar la sorpresa de Occidente ante lo acontecido. 3) Labor de limpieza de imagen de la gente de prensa 'del propio Breznev: en ésta nos tomaron desprevenidos; no os preocupéis que en la próxima no pasarán.

Quédese con la teoría que quiera: la pregunta salta una y otra vez: ¿Cuál es la historia de lo que hoy Occidente (y sus medios de comunicación en primera fila) llama el Sur- .

Oeste asiático? ¿Una agresión soviética; la vieja búsqueda de puertos de agua tibia; una respuesta a los Cruise en Europa; una movida de legítima defensa; realmente se acaba el petróleo y el que lo coja primero es suyo; incontenibles problemas sociales internos?

¿Por qué no se barajan estos supuestos junto con la diarrea electoral de Carter? Todo esto nos plantea un dilema vital: ¿pueden los medios de comunicación - en especial TV con su pretensión de Perlas cosas tal como so n manejar problemas grandes y complejos? La respuesta es no. Y en el caso particular de TVE , cien nóes. No, porque tras la posibilidad de realizar tal tarea se despliega un mundo de sombras. y laberintos: el de las relaciones exteriores (o asuntos exteriores. para que todas las orejas capten), en donde el secreto , la mentira, las medias palabras, Jos falsos orgullos e insensatas afirmaciones patrióticas conforman el líquido viscoso donde crecen y se desarrollan los verdaderos intereses de los Estados. De ahí los medios de comunicación actuales, de ahí la doble contradicción diaria: por un lado , nos sirven una crisis coti diana , obligándonos a digerir nerviosamente telediarios, radiodiarios, diarios, dejándonos con el deseo frustrado de coger el teléfono y preguntarle a Breznev y a Carter que a qué coño se creen que están jugando. Si puede, no lo haga. Se equivocaría. Es Jo que pretenden: hacernos creer que hechos de una gran magnitud se resuelven con un ajedrez entre estos dos ancianos chochos, sin que ninguno de nosotros, simples mortales aquí, en los EEUU, la URSS o Afganistán, tengamos algo que ver con el asunto. Por el otro lado (acuérdese que había dos lado~). los verdade ros intereses rasgan sutilmente los velos del silencio y cantan sus amores: nadie se pone de acuerdo sobre nada, nadie quiere apoyar a Jos norteamericanos y su paquete de políticas esquizofrénicas (o sea, electoralistas o viceversa), ni quiere comprometerse .con el vecino ni para tomar una cerveza juntos. A esto, la 'mass media' lo denomina "solidaridad de los gobiernos". Es de nuevo la complejidad de la vida obstaculizando la nitidez de los titulares, la pulcritud de los editoriales o la verdad de las imágenes.

La alternativa que nos dejan no es muy amplía. O somos nosotros quienes cogemos a la realidad por el pescuezo, o ellos terminarán rompiendo los nuestros de una vez y para siempre.

El Layetano

L'ANTIC FORN DE SANT JAUME, UNA ESC'OLA PER GRACIA

La AV de la nostra Vila de Gracia, i el Badal! que crida des deis seus fulls i s'hi afegeix, també volen que J'edifici de l'antic fom de Sant Jaume sigui recuperat per Gracia com una escoJa pública.

L'edifici de 3.300 m2 i la recu peració de la placeta de Sant Miquel poden se~ dos espaís que humanitzin més la nostra convivencia. Si us plau! Que l'escola sigui divertida!

UN C' ARNESTOLTES PER L'ANY 2000 L'anticlerical camestoltes a Gracia de 1980 somniem que és un projectil cap a l'any 2000; pei- aixó , nenes , joves i vells, l'any que ve volem una gran desfllada de vint, trenta o quaranta ruas. C'omencem ja ara a organitzar comparses amb noms divertits i gran gatzara. Que la retrobada amb aquest'efímer monarca serveixi per motiu qualsevol, que qualsevol grup organitzi la seva farra.

Per més informació dirigiu-vos a la seva ambaixada.

ANELLA GRAN Que podia ésser la fusió, segons la tónica del darrer número de la revista carrer gran, per la desinteressada propaganda que feia d 'Anella. Ben víst és un nom apropiat, per futurs matrimonis que propugnen la llei divorcista com a condició prematrimonial.

Obres públiques, ja té fein a.

El conseller d 'obres públiques vol que la participació ciutadana sigui un exemple dins la seva area de plantar arb'res, i conservació de l'espai; nosaltres li oferim dos temes degudament explicats per escrit: La muntanya pelada al C;¡rmelo; les rates i els coloms que tot ho emmerden.

AJUNTAMENT VILA DE GRACIA CALENDAR! DE REUNIONS PER COMISSIONS DE TREBALL Subcomissió de la Joventut. 10 de mar~ a les 8 vespre.

Comissió d'urbanisme. 5 de mar~ a les 8 vespre.

Comissió d'Ensenyament. 4 de mary a les 8 vespre.

Comissió de Cultura. 11 de mar~ a les 7.30 vespre.

Dimarts de 9 a 12, dirnecres i divendres de 7 a JO la Regidora en persona us rebera.

Dijous de 7 a 8 vespre els de Cultura.

Dimecres de 8 a 9 vespre els de Serveis Municipals.

19 CARNESTOLTES ica de subvencions culturals, no té un plantejament ciar, tot depen de la coi untura, 'i de la possible caca del vot. com d'una certa recan~a de llunyana consciencia de militant voluntarista.

GRACIA LA BEN PLANTADA, LA MILLOR Qui ens ho havia de dir! Hem pogut ceiebrar una festa que durant molt anys es tenia de celebrar d'amagatotis perq~e. els senyors que vetllaven per la nostra moral i la nostra salvació no ens ho pennetien. Aquest any, i després de molts entrebancs, s'ha realitzat popularment, vull dir, sense prohibicions O· ficials, malgrat els senyors que encara creuen en la "cruzada'', no podent ambla riada d'a· legria que vessaba per tota la ciutat, i saben! "quant delicada és la seva propia pell" feren desfilar una "comparsa" per totes les Rambies vestida de "vade retro Satanás" i les nctejaren d'infidels eixerits que tot el seu mal, era el de Huir les seves disfresses i divertir-se.

A Gracia es llui"ren amb t ranq.uil.litat i satisfacció de xics i grans, tota mena de vestí· mentes, i per la tarda, centenars de criatures que la majoria s'havien confecciona! els propis vestits, reberen al Gran C ARNESTOLTES a l'estació de Fontana i l'acompanyaren en cerca-viles per places i carrers.

Sobre les 11.30 de la nit , diverses comparses sortiren en comitiva pels carrers, desembocan! al carrer Gran: Una immensa gentada cls esperava i s'unircn a ella i tot alegrement anaren cap a la PI. del Rcspall on tingué lloc un petit ball de disfrcsscs.

Gracia ha dernostrat una vcgada més el seu sentit alegre i no és gens d'estre nyar que la carrossa deis de Gracia, fos la més aplaudida en la "RUA" del diumenge perla tarda al passeig de Gracia, encara que hi ha "caba· lleros" anónirns a "la vanguardia'' que s'escandalitzarcn perqué anaven disfressats imitan! a la clerecía d 'ambdós sexes, a la cort celestial, etc. Ningú ne t roba per Gracia que aixó fora un insult , tot al contrari, trobaven que feien goig. 1 per si no n'hi ha prou, el nostre "Quijote" del susdit matutí s'emburlava de I'Ajuntament i la cultura. Jo pregunto: Que feren els Ajuntaments passats perla cultura"' Cree que feren més per la ignorancía.

El Jordi de Dalt

Hola, amics! Ja ha sortit la nova secció "Denúncia de barbarismes", peró vull aclarir quelcom que ha quedat una mica confús.

Quan varem preparar-la, el text era de presentació i anunciavem que la secció apareixiria en el nO 4, i la realitat és que no ha aparegut fms el no 10 de la darrera quinzena, i el vocabulari no havia d'apareixer encara!

Que ha passat? Molt senzill. Amb els die!: que hem fet cua, tot esperant, els papers se'ns han barrejat i ha sortit tot mesclat. Ben mirat, p~ró, així hem recuperat una quinzena a l'inserir en el mateix número el text que anunciava·la Nova Secció i el l er. vocabulari de barbarismes. Perdoneu.

Anem per feina . Heu llegit, en el text, uns mots que potser algú pensara que no són cor-

ELD·ESTAPE

POLITIC Aquest país és un "despelote" polític i un cementiri d'enginy. A Catalunya els ajuntaments · democratics són majoritariament d' "esquerres", i el Consell mu~icipal a Gracia socialista, convergent i comunista.

A R

~

~rt

! ALBERO! Esa>petas fin liS Artlculos de caza, pesca y deportes Talle.- de ~ración Mel~z y Pelayo. 91·93 Tel~fono 217 79 43

A Gracia, els grups o entitats amb un caí· re obertament de col.leétiu sense caps visibles o patums, i d'un funcionament assembleari, són observats pels petits polítics del consell, amb una certa po~ com si no sabessin per on sortiran ara, amb una oberta desconfian~a per la darrera intencionalítat que encara pot moure debilment a certes perso. nes, i és ciar, la por, la desconfian~a i el rece! és mutu. Només la insistencia, el tomar a trucar la memoria de les promeses electorals, i e~ somni d'un món millor obliga.

El protagonisme, !'hegemonía ha de tornar al poble, a la gent i no al personalisme, al partidisme o als ajuntaments que quasi tothom ja veu com un darrer organisme d 'una organització social c.o ronaoa i ben coronada pel centralisme, el poder, .la desigualtat, la destrucció ... és a dir,en una paraula: L'Estat.

La incoherencia de l'ajut moral i económic arriba al seu súmmum electoralista quan ajuntaments d'esquerres ho fan de fonna indiscriminada. Haurem d'esperar les dretes per sortir d'aquests impas culturals: L'ateneu Popular, eina imprescindible per a reagrupar tots els graciencs, que és vers una lluita popular, si no el porten les esquerres, qui el portara? Uinfrastructura básica cultural festiva, esportiva i d 'esbarjiment, el po~isportiu del carrer PeriU, si no ho porta !'esquerra, qui ho portara?

Les subveñcions, les emisores, grups d 'animació, publicacions i mils d'iniciatives que es ·poden donar amb una ·altra dinámica social, qui les donara? ·O haurem de comen~ar a creure definiti· vament, que tot'aixó de la política d'esquerres i dretes és un "cuento" per a continuar mantenint el "tinglado" de quatre senyors?

Una mica de seriositat, que la conyaja la posen els del Badal!.

Pepita Rocaferro

rectes. Bé, aclarim-ho: CONFÚS: És correcte, així com els derivats confusa, confusament, confusible, corifusió, confusionari i confusioner.

MESCLAT: Tantbé és correcte, així com els derivats, mescla, mescladament, mescladís, mescladissa, mesclador, mesclament.

No s 'ha de dir: NO .

S 'ha de dir: SI.

NO. Boranit NO. Bones tardes NO. Graciosa(beguda) NO. Bussón NO. Relleno (pastisseria)

SI.Bona nit SI. Bona tarda SI.Gasosa SI.Bústia SI.Farcit

NO.Pastel SI.Pastís SI.Adéu, Adéu-siau NO. Adiós NO. Abrotxar SI.Cordar, botonar NO. Aclaració SI.Aclariment NO. Agarra!

SI.Mesquí NO. Agobio Sl.Angoixa NO. Agotat(acabat) SI. E,xhaurit NO. Agotat(físicament) SI.Esgotat NO. Albóndiga SI.Mandonguilla A reveure i fms el proper no 11!

Gregori Fortes i Bosch NOTA. No us oblideu d'escriure'ns els vostres desitjos, suggeririlents o consultes! Volem i necessitem la vostra col.laboració!

20 SANT MED IR, HISTORIA 1 RECORDS La creen~a popular afrrma que la romera de Sant Medir va ésser instituiaa per D. Josep Vida! i Granés fiU de Sant Cugat del Valles, propietari d 'un forn de pa situat al carrer Major en el mateix lloc on avui s 'hi troba el magatzem de "Les Columnes". Aquest senyor l'any 1830 va caure malalt sense gajres esperances i a causa d'aixó va implorar l'ajuda del Sant, oferint-li en cas de recobrar la salut anar cada any a visitar la capella, pero de manera visiblement notória, com: "tocant un timbal i un sac de gemecs altemativament ", amb 1'únic object iu de cridar !'atenció al poble i pregonar així el seu agrai'ment al Sant. El fomer va recobrar la salut i va complir la seva promesa. Posteriorment se Ji varen ajuntar altres vei'ns i formaren les "coUes" que s'han anat continuant fins els nostres dies. Amb aixó tenim dones l'inici histo· ric de la festa de Sant Medir .

Per altra part i contemplan! aquesta diada des d'una perspectiva menys llunyana. el dia de Sant Medir podría dir que té pera mi records importants quant a valor sentimental i · nostalgic.

Record o quan , als anys d 'escola, en arribar aquest dia, la directora ens feia un petit "sermonet" indicant-nos el motiu de la tradició de Sant Medir, i després d 'aixó m 'en recordo molt més - , ens deixaven els balcons oberts, perque quan passaven les "colles" sortíem ap·resuradament emocionats en sentir l'espetec de trompetes i timbals,les petjades deis cavalls i la sorprenent pluja de caramels.

Jo sent ía una gran emoció no solament pel que aixó representava. sinó perque era un dia singular dintre de la quotidianitat diaria, era com un respir de llibertat quan s'obrien els balcons i sortíem precipitadament a contemplar aquel\ desfile de colors, que al llarg del temps se'm representa com un poema vi· sual i dinamic de l'adolescencia.

1\vui la festa de Sant Medir continua portan! aquesta petita nota de color al barrí . contin•Ja alegran! els escolars i constituei~ un encís ben peculiar dintre d'aquest petit tros de Barcelona que és Gracia.

LA MUNT ANY A PELADA

RATES A GRi\C'IA: ÉS POSSIBLE? La que fora casa del desaparegut pintor Josep Ma de SUCRE, al carrer de Sant Salvador. número 82, es troba avui infecta de rates a causa del abandó que pateix la finca des d_e la mort de (onxita de Sucre, germana del pmtor.

La casa de planta baixa té a la seva part del darrera un gran pati pie d'arbres, que en altre temps va ésser l'orgull deis seus habi tants, avui tan sois scrveixen per donar alberg a les rates que passeigen d 'un lloc a un altre lloc, i no solament a elles, si no a insectes que, destacadament en !'epoca estival, provoquen el malestar als inquil.lins deis edificis del costal.

E~1 dies_ darrers amb gran ensurt vam poder 1mpedn la penet ració d 'aq uests rosegadors en una de les nost res cases. Ens hem vist obligats a prendre mesures encrgiques contra aquest fet. Havent de posar a les nostres finestres te les metaiJiques amb el fi d 'evitarho. Ja que les mesures preses amb anteriori tat ~e tirar-les-hi metzina van ésser nul.les.

Es lamentable que aixó succeeixi a la que l'any 1886 fora denominada la segona vila d'Esp:mya. ÉS POSSIBLE .

Fsncr:.mca \itero

Tots la coneixeu. Pero el que no sabe u, és que abans estava plena de pins pinyoners, garrofers i ametllers.

Els dies festius era plena de bona gent i infants que anaven a passar el dia a !'aire lliure. Quan més gent hi hanava , era perla diada de l'enterrament de la sardina i el dijous de la truita amb botifarra. Peró va venir la guerra nostra i amb aquesta la falta de carbó per a cuinar, la resta podeu imaginar-vos-la.

Jo tenia 12 ( dotze) anys, a casa meva a 1'igual que a d 'al tres cases hi mancava el carbó obügats per aquesta circumstancia, vaig fer ei que d 'al tres ja estaven fent. Vaig, o millar dit varem, tallar un pi d 'aquests que us ano meno més amunt.

No fa gaire temps, vaig escriure una carta at nostre Ajuntament , em refereixo al de Barcelona, suggerint !'idea d'una repoblació.

Comen quasi tot, no em varen dir res.

Terunt en compte que la.nostra barriada s 'ha poblat molt , fóra interessant que vosaltres, BADALLAIRES, comencéssiu a Uaurar un moviment d'uruó i un cop a l'any o tot d'una vegada el dediquéssim a la repoblació d 'aquesta muntanya que és al costat mateix del conegut Park· GüeU. Al cim hi havia una vintena de pins pinyoners, una mica més avall n 'hi havia d 'alt res i escampats es trobaven els garrofers, cap a Ía carretera del Carmel, els ametllers.

Un d 'aquests arbres, jo el compraría i en fa ria donació al col.legi que primer s'oferís per poder-lo plantar en aquesta muntanya i que els seus alumnes el poguessin anar a cuidar. ruxo es podría fer en una diada que podríem <;>rganitzé'\r per mitja del "BADALL DE GRACIA" amb col.laboració de tótes les escole.s ·de Gracia i que també. podrien afegirse les "Caues d 'Estalvis" i 1'Ajuntament.

Llen~o la primera crida i voldria que els "Badallaires" ens donessim la seva opinió.

Escriviu al "BADALL DE GRACIA" donant el vostre supon.

A tots gracies, Gregori Gregori Belarre Castrillo e/ . de !'Escorial nO 113 se 2a BARCELONA 24 - (Gracia)

1-

CDRTI NATGIS

CARPINTERIA DE ALUMINIO

GOIIARTI

Confecció i col.locació de tota mena de cortinatges

MANTES AlfOMBRES Rodrigo Font

«DEl BE AlA MANTA» Buensuceso, 13

Gran de Gracia, 86

c.GOMIS,98 IIARCELONA- 23

tel. 2136031 CRISTALLERIA CR ISTINA (a Cal PEREI Llistes de Noces Gran fantas•a en artocles de Regal 1 Oecoracoó <... talleries. Porcelanes • Va•xelles d ' lmpo 11 ac,Ó ou AALEX . VERECO. PIREX. ARCOPAL. LU MINARC . ARCORAC V•dre orromp>ble , srrve• de cuona . Exclusoves en Ceram>Ques cat alanes de ' la Bos bal.

Verge de I'Empar, 23

Tel. 21360 6Ó

~~-AIJJI-..oyCNSJAl•CAUJIIAS.

,.._PUERTAS, VENTANAS.ek.

PftESUPUESTOS oin C()t¡IPA OMISO JnlánMM ....... ol TeiM. 247

2& 30

GRACIA ENDINS Visita, l'hora, el moment per tro· bar totes les activitats, la inercia cruel d'entitats i gracjj!ncs. GRACIA ENDINS, tornara a eridar a les portes, explicar ·allo senzill, vole.~ fer arriba~ ~~S vost~es actes, not1c1es, testes, 11 1mposs1ble som·

ESPOR

. ni. Amunt bad•ll•ires

t 1ve S e

--------IIIII!IIÍIII--

BASQUET

LA SALLE OE GRACIA Pl•u;a del Nord

Royalty-Rius i Taulet Camp Cros, 10 matí

2 mar~ - Jornada 2a

La Salle Gracia - Grup Barna B.C. Tecla SaJa-Pedagógium Lluisos de Gracia-La Salle Reus ESCOLA DE GRALLES 1 TIMBALS DE GRACIA C{Terol, 26 T. 213 SS 99 En~nyllml!nt Gl3tuit di! G,.lla

Timbal. Dimi!Cri!S di! 7 a 9.

Cajas H.- Wembley Europa "B"-Md.o . San Antonio Camp Europa, 8.¡5 matí

9 m~· Jornada 21

Europa· "A"-Dam . Camp Europa, 10 matí

C.N. Sabadell-La Salle Gracia

Gracia-Club Lanau Camp Penitents , 12 matí

Pedagógium-Lluisos de Gracia

SOCI als i cul turals

AAVV "VILA DE GRACIA" (/Salines, 10 CUAS DE CATALA per catalans i castellano-parlants. lnscripci6 GRATÜ(TA. Oimars i dijous· de 8 a 1O desl vespre.

FUTBOL El Badall de Gr~ia sale cada quin · ce dias. se dost_rilloven diu m il ejemplares por toda la vila v sólo cuesta 10, pesetas. Un anuñéio en el Badall lo lee· más de 25.000 personas v además es barato. Anuncios al tel. 213 60 31.

2ma~

C.D. Sarria-Barcino Camp Asilo Duran, 10 matí Cerro-Estudiants

MÚSICA

At. San Juan-Graciense c/Municipal Moneada, 12 matí

ORQUESTA SINFONICA ESTELA Oijous, 13 ma~ 21 h. CONCERT

Binefar-Europa

ORFEO GRACIENC

San Luis-Cadaqués La Serreta-Ahneria

Oljous 6 de Ma~, 10 vespre Mareé P.unti: Soprano Manuel Garcia: Piano CONCERT

Rius i Taulet-Andaluz Camp Salle Bonanova, 8 inatí

LIPSTICt<

Wembley-At. linares Sant Joan Moneada-Europa "B" Camp Municipal Moncada.,11 matí

ora 1 i 2 Ma~ Tapiman ora 7 Ma~ Mostaza 8 i 9 de Ma~: BORNE 14Ma~:VAOO

Cubells-Gnlcia ESCOLA D'ADULTS A GRACIA. . Camp Palau Plegamans, 10 matí Oficial i g,.tuita.- Alfllbetització.

Certificar d'Estudis Primaris. Gl3duat.- lnscripcions: c/Salines, 10 a 9 mar~ l ~re. Mil Antonia ~rra, Barcino-Centro Aragonés cNerdi, 83 tel. 218 12 59.

Camp Centre Moral, 8.15 matí EstudÚints-Ramón Berenguer Graciense-At. Construcciones Camp AJella, 10 matí Europa-Figueres Camp Europa, 12 matí

tel. 2136031

Almeria-Est udiantes San Luis-Fu-vic

TRENS ELECTRICS SCALEXTRIC MAQUETAS

Travessera de Gracia, 151 Tei1Hon 228 24'll4 BARCELONA - 12

BADALLANT PER GRACIA

El

badallaire sagac Teatre TEATRE TEATRE LLIURE. Lcopoldo Alas . ~- Tel.: 1 18 91 51. Del ~6 fins al diumenge ~ de mar~ a les 10 nit retorn de Fermí Reixach i

lgnasi Alcover en "UN IIOME APASSJONAT". Preu 300 pts.

TEATRE LLIURE. LeopohJo Alas, ~-Tel. 218 92 51. Dia 5 ó 6 de marr; estrena del nou espectacle de la cumpanyia estable "JORDI DANDIN" de Moliere. De dimarts a dissabte JO nit. diurnenge 7 tarda. Preu 300 pts. Dijous 150 pts.

CLUB HELENA. Ros de Olano, 6. Tel.: 217 S1 64. Di a 1 de mar¡; lliumenge a les 6 tarda. Diapositives USA/ URSS i recital de poesies a carrec del poeta Colet.

Día 9 de man; diumenge a les 6 tarda . ALEGRE DIVORCIADA per Fres Astairc i Grup TERRY -SHOW.

Cine CINES DE REESTRENA VERDI: Verdi, 32. Tel: n8 S 1 33. 80 pts.

Festivos, 9S pts. Continua 3.4S tarda.

Del 1S al 2 UNA VEZ NO BASTA y LA DOCTORA DEL REGIMIENTO(S) Del 3 al 9 SEXUALIDAD EN LAS AULAS y CARIÑO MIO QUE ME HAS HECHO(S} MODERNO: Girona, 173. Tel: 257 16 47.

100 pts. Festivos 11 S pts. Continua 3.4S tarda.

Del 2S al 2 ASESINATO POR DECRETO y EL GRAN MIERCOLES (18) Del 3 al 9 COMBATE DE FONDO y CITA DE ORO (Apto) DELICIAS: Trav. de Gracia, 224.

Tel: 2J3 43 40. 115 pts. Continua 3.30 t.

Del 2S al 2 CITA DE ORO y COMBATE DE FONDO (Apto) Del 3 al 9 PERROS CALLEJEROS y·sin detenninar.

TEXAS: Bailen, 20S. Tel: 2S7 32 11. 80 pts.

Festivos 9S pts. Continua 3.4S tarda.

Del 2S al 2 PERROS CALLEJEROS 2 y El PLACER DE LAS DAMAS Del 3 al 9 BERLIN 76 y GRACIAS ABUE· LITA LLUISOS DE GRACIA: No ha estat po~ible localitzar la programació.

LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA

La esperada película sobre el caso Savolta, ha llegado por fin a nuestras pantallas (Altercados v enfrentamientos patrón-obrero en 1917). Se trata de una buena reconstrucción de la Barcelona de principios de sig lo ..

"La Verdad sobre el caso Savolta" (cjnta roda· da en Barcelona), tuvo muchos problemas durante el rodaje. La pelicula nos presenta una empresa de tipo familiar dedicada a la fabricación de armamen· to. Un periodista descubre que en la empresa hay algún negocio oscuro, ya que se ha introducido un francés altamente ambicioso, cuya única finalidad es hacerse con. el poder cueste lo que cueste.

El francés en cuestión es el prometido de la hija de Savolta. dueño de la fábrica, que en convenio con otro de sus socios, engañan al propietario de la fábrica. El periodista. con la ayuda de un joven oficinista, logra recoger las pruebas con las cuales se quiere presentar ante el empresario Savolta, para asi evitar una huelga que hay convocada y sus secuelas, no olvidemos que la época de 1917 fue la más dura de la represión politico·soc ial contra los o· breros.

Savolta, que no cree nada de lo que dice el cita· do periodista, el cual afirma tener pruebas de lo que ha insinuado, es engañado por el francés. el cual tiene gran interés en conseguir dichas pruebas para evitar que salgan a la luz de la administración.

El francés en cuestión, Lepprince, aprovechan · do la fiesta de celebración del nuevo matrimonio Lepprince-hija de Savolta, y viendo que su suegro terminará por descubrirlo, simula un apagón para asesinar a tiros a Savolta y a su vez conseguir dos cosas: el poder que tanto ambiciona y el cargar el crimen a los anarquistas, que a partir de este mo· mento sufrirán una tremenda represión pór parte de los matones a sueldo de los empresarios y por parte de las fuerzas del estado.

Domingo (apodado "Pajarito") de Soto, es el personaje principal de la cinta, está interpretado por José Luis López Vázquez, que tiene una ínter· pretación fenomenal, una de las mejores de su larga carrera cinéfila.

En el reparto encontr;wnos a Ovidi Montllor, que, como siempre. cumple con la misión que le ha encomendado Drove.

Charles Denner en el papel del Lepprince , per· sonaje bastante bien logrado y muy expresivo.

Stefania Sandrelli, aparte de mostrarnos sus be· llos encantos personales no hace nada más que esté bien.

Drove, el director de la peticula, ha conseguido una muy buena ambientación y el situarnos en la época, exceptuando algunos pequeños detalles.

Creo que ha hecho una película importante, por la manera de abordar siempre un dificil tema históri· co como son tos enfrentamientos entre patronosobreros, y denunciando a su v.ez los crimenes de la patronal cargándolos a quienes en aquel momento no interesaban ni a la administración: a los anar· quistas.

Director: Antonio Orove. Principales ir'ltérpre· tes: José Luis López Vázquez, Charles Der¡ner, Q. mero Antonutti, Stefania Sandrelli, Etore Manni, Alfredo Pea i Ovidi Montflor.

Coproducción hispano-franco-italiana. Duración 125 m inu tos.

SANTI PERRAMON

Radio "A Gracia tenim dues emisores: Radio Joventul que emet en onda mitj;a i Frecuenda Modulada i .la Campana de Gr ~ia en F.M.

LA CAMPANA DE GRACIA. La nidio a ¿ "Gracia: F.M. 99,S mg. Per problemes de seguretat, després de ser sellada per la P.N., emet cada dimecres a partir de le~ 9 del vespre.

JOVENTUT. La veu de CataJunya . en ona initja: 1413 K c. o 112 metres. Emet de les 6 matí fins a les 2 matinada.

JOVENTUT. la radio musical per excel.léncia: F .M. 90 mg. Emet des de les 8 mat í fms a les 2 matinada.

Circ f>L. DEL SOL. Dia 9 de mar~ a les. J 1.30 ma· tí, fest ival per infants. Actuaran: Sergio Bus· tri (Italia) prof. magia; Leo Bassi (frances) Malabarista; Andrea i Angela (italians) Mími· ca; i Gennans Poltrona· (cataJans) palla~os musicals.

Llunes Divendres día 1: Uuna plena; diumenge dia 9 · quart minvant.

FORA DE GRACIA EL BADALL RECO· MANA: ' ROMEA. Hospital, SI. Tel:317· 71 89 "AN· TAVIANA" SALA VILLARROEL. Villarroel, 87. Tel: 323 03 7S "D'AQUÍ A CENT ANYS, TOTS CALVOS" ARIBAU. Aribau, 5. Tel: 254 51 08 "LA VERDADSOBREELCASOSAVOLTA" ALEX l. Rbla. CataJunya, 90.

Tel. 215 05 06 "El SUPER"

23

BADALLANT PER GRACIA

Música FRAGM ENT D'UN PENTAGRAMA AMBLA VEU SOLISTA 1 PIANO

l

Amics Badallaire s: Com podeu veure, e ncetem allui aquest nou ra· có, el qual, hem volgut b<!tejar-lo "ACORD MUSICAL". ACORD -segons M. Valls - no és més que la "SONORITAT RESULTANT DE L'EMISSIÓ SIMUL TANIA DE OIFE RENTS SONS" o bé "CONJUNT DE DOS O MÉS SONS SI MU LTANIS QUE ES REGEIX PEA LES LLEIS DE L'HARMO NIA" (E. Catalana). MUSICAL ja sabeu que és "RELATIU O PERTANYENT A LA MÚSICA" i finalment com a MÚSICA tenim que és "L'AAT QUE S'EXPA ESSA MITJANCANT l.'ORDENA· CIÓ DE LS SONS EN E!L TEMPS" i "DOTADA DE SIGNIFICACIÓ" - afegeix M. Valls-.

Dins, el món de la música no esta tan sois constitui"t per personalitats com Bach, Haendel, Beethoven i Brahms. Hem de remarcar, quantes vegades rera aqu est immortals, s'han trobat figu · res d'una gran valua que cadascú ha apórtat el seu gra de sorra en aquesta ta~ ampla evolució general. Llegint qualsevol pahitura, hem trobat in· ~initát de vegades el signe "crescendo " i l'oposat "descrescendo ". Va haver-h i tanmateix un compositor del segle XVI, e n O. Mazzocchi, que fou qui inventa aquests dos signes, més a més el senyal P per a "piano" i F per a "forte" El pentagrama i les claus foren usades per primera vegada per en Guido d'Arezzo, un monjo bened ictí de l segle X 1, al q ual hem d 'a· grair també els ·n oms si l.labics de les notes do, re, mi, etc. Claudi Monteverdi, se li deu la idea revo· lucion<lria de fer cantar juntes i al mateix temps a dues persones; també fou ell qu i crea dos artificis més, sense els quals els compositors d'opera d'a · vui dia, es trobarien ben perduts: e l "leitmotiv" i e l "trémolo" de la corda. El "da capo" en les aries, infern i gloria de qualsevol cantant, fou imaginat per A. Scarlatti.

El primer compositor de la h istória que veié un vo lum complert de música exclusivament seva, im· pres i publicat, fou Joaquim des P~és. pels voltants de l'any 1500. 1 qui empra la doble corda en el vio· lí i, a més a més, enlaira aquest instrument des de la foscúria on romanía fins l'actual preeminencia fou Arcangelo Corelli.

Mestres que perfeccionaren i ampliaren el curs de les sonoritats orquestrals, foren: F. Gossec, que per la segona meitat del segle XVIII, va introduir· hi els clarinets; Gluck que enriquí l'orquestra amb timbal es i tambors; A. Scarlatti, que l'adapta de trompes i Tschaikovsky, que fou el primer en u ti · litzar la celica•o celeste.

Aquí a I'ACORO MUSICAL, temm l'intenció de donar-vos a conéixer - apart d 'aquest reculls histónco-musicals que acabem de veure i que són sempre interessants,- volem dlr tambt!, an~cdotes, i ésser d'alguna manera uns portaveus de totes les activ•tats relacionades amb el pentagrama, que es vagin produint ací, a la nostre barriada.

Des d'aquí faig una crida ... a tots els badallaires .i els no badallaires per que ens ajudeu enviant·nos els programes-avis, i així en benefici de tots nosal · tres, els gracien~.enirem farcint aquest recent nas· wt, com és I'ACORO MUSICAL, d'acord?

Aixl, dones, per acabar, us direm que a Gracia tenim el P. Robert de la Riba ~ntre uns altres,

que ja anirem desgranant m ica en m•ca- ell és ca· putxí i fa a l'esglés•a de Pompe•a una série de reci· tals, des de fa bastants anys, d'orgue. Vol que a· quest in strument. no massa escolta! al nostre pa,·s. sigui apreciat i que la gent vag i conei xent les grans obres de l'orgue . . Ha donat tota l'obra de Bach, Mendelssohn, Liszt, César Franck, Brahms, obres d'ell mate•x. etc ... i el públ ic va entrant sensiblement a aquest repertori grandiós.

Darrerament té a la seva disposic ió . u na orques· tra de cambra i amb ella pot anar donant les obres d'orgue i orquestra, així com quintets, tríos, etc.

Aquest any , amb l'orquestra de Nostra Sra. de Pompeia, ha donat dos concerts i pensa donar-ne dos més.

Per a tots els que estigueu interessats en anar ·h i, us direm que els dimarts •. segon i quart, de cada mes hi ha un recital.

El dia 11 de mar~. d o nara un recital acompa· nyant una sopran o - Eugeni a Guarro - . que can tara diverses ob res classiques.

També pensa fer sentir u n quintet del P . Soler, per a orgue i orquestra. Oesprés un concert de qua· resma amb el cor Lavínia. etc. Com he dit abans, já ho an~rem desgranan!.

Dimarts. dia 11 de maro;, a dos quarts de nou del vespre.

Esglés ia de Ntra. Sra. de Pompeia, Diagonal, 450 .

RECITAL DE CANT 1 ORGUE Obres d'en Bach, Scarlatti, Monteverd i, Gluck, Haendel, Mozart, Martí, Orff, P. de la Riba .

Soprano: Eugenia Guarro.· Orgue: P. Robert de la Aiba.

J .V. Brau·M. Ventura

EXPOSICIONS l'HUMOR CATALA DEL 1900: Exposició de dibuixos originals " la Campana de Gril· cia" . Del 22 febrer al 15 de m a~. De 7 a 10 del vespre. Carrer Astúries, 11 . local C.D.C.

FARMA CIES FAAMAC IES DE TOAN MES PROPERES DEL28 DE FE BREA AL 13 DE MARC o.vendres 29. lndústna, 15 Ada. Gral. Mitre 9 Oissabte 1: Sardenya, 520 Via Augusta, 189 Diumenge 2 : Verdi, 68 Sta. Rosal ia, 82 Dilluns 3: Escorial, 150 Sant l::lies, 28·30 Oimarts 4 : Sa nt Salvador, 125 Psg. de Gracia, 90 D•mecres 5 : Planeta, 39 Lladoner, 24 Oijous 6 : Astúries, 54 Bruch,88 D ivendres 7: PI. Lesseps, 11 Aribau, 179 Dissabte 8: Verdi, 7 Ntra. Sra. del Coll, 99 010menge 9: Rbla. del Prat, 23 Av.R ep.Argentina, 183 Dillu ns 10: Trav. de Da lt, 91 Rosse116. 437 Oimarts 11 : Psg. de Gracia, 129 PI. Casa Baró, 6 Dimecres 12: Có rsega, 369 Vergós, 5 Dijous 13: Av. Hosp. Mil itar, 125 Psg. General Mola, 11

No busquis tres peus al gat i decideix· te a treballar per la teva Vila. El Badall t'ofereix pencar a publicitat o a d'altres seccions. Redacció: Rampn i Cajal 12, ttH: 213.60.31 de 5 a 8 tardes

REDUCCION DEL SO% EN ENTRADA PRESENTANDO ESTA INVITACJON EN TAQUillA

Macedonies dolces i salades, batuts, begudes, bona música i ambtent .

Riera de Sant Míquel, 70 Qbrlm a les 6 tarda

ar . proba a sop ra

Ampliació del local .

Pr<>Pera inauguració.

Ros de Olano, 6, 1 prop del carrer Gran-Gracia.

1 d'unama"(¡

dífereJ1 •

~-

24

LA BUTXACA GRACIENCA

1

MOBLES 1ARTICLES DE LA CASA

Üfertes

MOlLES

Juve•ils valle

ALIMENTACIÓ SALADICH- XARCUTER IA Especial itat en entrepans i fiambres selectes Ramon y Cajal, 26- Tel. 214 64 98

Aabasa. 39_.1 a la vora de Pl~a Aovira Tef.214 52 90/219 36. 62

CANSALAOERIA MAAGOT i LUCIEN

Mercat Abaceria Central, 25-21 Tel. 213 58 42 Bons productes del porc.

tapiceria Vi leila Ramón y Ca ¡al. 96 T. 213 79 17

ANTIGUITATS Compro mobles antia, pintures, e~• mia, ninn , porc:efanes i tota clase d'ensert vells. Aaó Sr. Rottsi. Tef 317 07 31 Ramón i Cajaf, 8 i 10 baixos.

- AUTOMÓBILS 1 MOTOS

CAL<;ATS

MOTOART Agencia Oficial Norton

Espardenves i sabatillas Casa Bitriu - Providencia, 68

Recanvis Originals

cal~atsJONI

Martinez de la Rosa, n° 10

Tot T •PYs de Ca1cat

OHRTES Trav~H .. ra

<le C.,r~c•a . l]b

Motos VERDI - Talleres ANTON Servei oficial LAMBR ETT A Verdi 88 BARCELONA 24 - Tel. 2 19 9356

MATERIAL D'OFICINA XAUXA.Verge de I'Empar, 9 descomptes espec1als pera oficines tel.2197366

MÚSICA

r

ROl-~~ '

/

/

ACE~CIA

TAllERES EN Musens. 43 S1 hl 110 01 11 Rabnsa. S7 S9 Tel 213 13 13

'

Preus moft interessants per tots Pfats a 50 pts. i aftres ofenes cfTorrijos. 41, cantonada La Perla

. . -AFORMATGER - .1. ' 1>1-¿U(,.~'~<)

( 11

XAUXA. fotografía. discos. papereria Verge de I'Empar .9

IBIZA regals•llistes de noces

~

VICA

Strni teauc Ridio-Talewisió VI CA R~ióivanda

Latewaocnó Rabassa 54 - 219 52 91

'

OFICIAL [XPOSICION Y VENiAS Trawesera d~ Oalt. 60 Tels 219 80 60.' 219 4S 16

lNFORMESE OE LOS NUEVOS MODELOS G S A

-AL TRES

J

L ~~~~~~ ~~~~~~~~~~~41111-~¡;i,~-t~~]:i:~~

J. MAR'fiN. Ouadres i Montllures. c. Penedes, 4. T. 2284118

·VENDES

CERRADURAS PLANETA SE BLINDAN PUERTAS Y CERRADURAS DE SEGURIDAD Mati 10 a 1 hort!s.

Tarda 3,30 a 7.30 ~ores.

Planeta, 15 -

SAUNA CLUB GIMNAs RODÓN

discos u cassettes ..cort•l, 100 tel. 214 01 04 '-rceiOM -M

Pis petit de lloguer, Av. Verge de Montserrat (Guinardó). Amb referencies. lnteressats 214 47 12, de 2 a 3de 20 a 21

GIMNASIA CORRECTIVA DEPORTIVA, INFANTIL PROF . TITULA TS

Telefon 218 79 90

vw.. de L"Empar.23

Te'-21467 40

25

BUTXACA GRACIENCA PERRUQUERIA AGNES L'OFERIM L' ULTIMA MODA EN PENTINAT, OFERIM EL SEUS SERVEIS DE MANICURA PEDICURA DEPILACIÓ A LA CERA 1 MAQUILLATGE ESPEIEM LA SEVA VI.SITA

NuevoTV color

Philips

FINS AVIAT

K-12

Ofereix als seus clients i amics la nova carta de caca i patés.

Recomenem els patés fets a casa.

O"~ccoó J

A LONSO

satelite

ESPECIALITATS~

TORRADES, CARN A LA BRASA i BOTIFARRA D'ARAGÓ.

a pagar

_..c. le da

3 años

2 años

garantia total

GUARDAMUEBLES Y MUDANZAS

le da

seriedad

SERVICIO DENTRO Y FUERA DE LA CAPITAL

satelite · Monmany, 16 ·Tel. 2138304 1

Topacio, 29

Teléfono 218 20 63

Barcelona 12

. . ~.~~ satelite Hia- ~ ·.,.~~

Travesera de Grac1a , 219

26

BADALLAR ... DE FArtt Un amic badallaire ens ha passat recepta de mitja dotzena d'amanides: que ens perdoni si no les posem totes de cop, les anirem repartint i així tindrem amanida per dies. P~r comen~a r n'hem triat una que ell en dm D'ESCAROLA AMB CAPOLADA (quin nom! oi?). Diu: Agafeu una escarola ben maca la desfeu en ful!es senceres i les poseu en un~ plata gran formant estrella. Després taUeu a trocets ben petits (capoleu o trinxeu, com vulgueu dir-li) un pebrot vermell ben molsut, un grapat d'olives verdes, dos o tres ous durs i cent grams de tonyina amb oli. Ho escampeu tot per damunt de !'escarola i si voleu fer-Ia més maca l'adorneu amb un altre ou dur al bell mig de !'estrella i amb unes quantes olives negres fent rotllana. Prepareu una salseta amb olí, vinagre, sal i pebre blanc per anar-la posant al vostre gust. l ja que tenim l'amanida per comenyar us recomanem un pastís per acabar, que ens ha trames una aman t de la pastisseria casolana: PAST(S DE XOCOLAT:\ I AVELLANES. Prepareu !50 gr. de mantega, 150 gr. de xocolata de desfer, !50 d 'avellanes molgudes, 150 de sucre, 100 de fa rina blanca, 50 de farina de blat de moro, un sobret de vainilla, quatre ous, un parell de culleradetes de lleva-: dura i Ínitja de sal. 1 som-hi! Poseu la mante-

ga ¡ la xocolata a foc ~ig, dins d 'una olla i ho desfeu. Ho aboqueu en un altre recipient, afegiu el sucre i la vainilla i remeneu bé. Ba: teu els ous i també els aboqueu remenant be i afegint totes les altres coses per aquest ordre i sense parar de remenar (que és un bon exercici), un raig de rom (un parell de cullerades ·soperes), les avellanes, la farina blanca i la de blat de moro, la llevad ura i la sal ... i remena que remenaras tindreu la massa feta.

La poseu dins d 'una forma que pugui anar al fom i la deixeu coure a 150 graus durant aproximadament una hora. Despres ja la podeu treure i deixar-Ia refredar. Diu que el gust és millor si espereu un parell de dies a menjar-vos-la, ah! ah ! ah! ah!

Can sa laderia

COSTA FOR~1AT<.I ·S 1 CO'!SL:RVES

hpecialitat l'll tots l'ls proJuclc.:s del porc. fcl. 2 . 14.51.4~.

Providencia. 45.

SNACK BA.·:

ARAND~S DESDEJUNIS, BERENARS 1 MENJARS D' ENCARREC ESPECIALITAT EN PLATS COMBINATS 1 GRAN ASSORTI · MENT DE "TAPES" DIV.ERSES

BONN FRANKFURT TAPES 1 ENTREPANS CA· LE NTS. Obe r t tot el dia. Fes· tius tancat. e/ Gran, 104, GRA-

CIA.

Sant Cristofol 6 (al costat mercat de la lli· bertat) -Te. 228 24 18

teatre lliure leopoldo alas, 2- telefon 218 92 51 ~c"r;tol'i~da c. montseny -

restaurant

·oatnl Snaat lorbi -

eu i na catalana i intemaci()Jlal

Dies de representació i horaris: Vegeu cartellera

TRAVtSSERA DE OALT t~.J TElS 21310 37- 21U4 14

ámb la col-laboració de la Direcció General de Teatre i Espectacles

ESTRENA: 5 de

BAR

RESTAURANT E

EL PARRAL Cocina casera ambiente agradable Tarrent de l'olla, 169

T. 218 54 89

mar~

bar restaurante

Sporting Cocina típic.l Espec;ialidMies ,.neg~~s Gr•n .,rtido en vinos y licores Maspons, 16 Tel. 218 85 78

CUINA D'EMMA Nit Buffet Lliure Mig dia dinar caso la Verdi, 30

T. 2 28 49 54 GRÁCIA

27

BADALLAR PER BADALLAR SOPA DE LLETRES R J

8ME

C O A A E 8

A

e

1 0

A O R JO

W NO

R G T

ASEV

U

ER

T

A E CM N A

E

R R H A T

L

E U O O U E

1

S

Al

Z

O O

G 1M E M O L l O E E E

E R 1 A N C R J

8N O O R G O 1 E J UN

G P M 8 C. E 1 O

MUS

LE

R A E

A N

U M T

TVE

[

X. 1

U L

M U

S

1<

R

AR

S

E

Y E A T 8

S A

O A W

1 F

e

S

BUSQUEU SET NOMS de sants 1

2

3

4

5

&r.t1 1t--'--t-=--L+-=-=+-=-=~ ., e

2

~~+--=----

Vallfogona, 1O. Obert de 7 tarda a 2.30 ni t .

Di lluns tancat.

L L ET DE PANTERA,CANAPES, SUCS NATURALS.

radiestesia lnteresats amb aquest tema contacteu al: Capsa postal 22.222

GRUP D'INVESTIGACIONS PSIQUEST ÉSIQUES BARCELONA

DIRE;c cib PROVISIONAL: Ramón i Cajal, 12 Cos d·e Redacció, montatge, correcció i col.laboradors: Evelio, Jordi, Josep Lluis, Luis Angel, Joan A., Alber,t, Miquel, Pep Lluis, Merce, Caries, Joan B., J. Yillanueva i G. Fortuny.

tel. 213 60 31

6

7

8

9 10 11

\..

28

(Of. 807) (Of. 830) (Of. 833) (Of. 846) (Of.. 869)

Oflclnes de "la Caixa" a Gracia 218 59 16 (Of. 892) Trav. de Gracia, 117 217 46 91 · (Of. 871) Av. Rep. Argentina, 45 2113284 2190545

Ma)or de Gricla, 140 Escorial, 58 Cerdenya, 548 2192112 lravess~ra de Oalt, 38 218 68 62 Ptligmartr. 11 21963 54

(Of. 874} Pla9a deis Mons. 2 (Of. 452} Santa ·Rosalía, 40 (Of. 853} Conca de Tremp, 36 (Of. 539) Camelies, 25-27

214 92 00 357 47 08 220 37 97 214 90 58

X

·¡¡;

E

-~

E