El Badall de Gràcia 13/14

2 ~~/)__ GJorrt~((F(tl

Q

CAIXADE CATALUNYA FESI1\ DEL WBRE 1980

ELSLLIBRES MÉS DIVERSOS 1SOGGESTIOS Per a obtenir el se u llibre només cal tenir llibreta i estalviar un mínim de 5.000 pessetes durant els dies indicats.

Si encara no té llibreta, ara és l'ocasió d'obrir-la.

Vingui a buscar el seu llibre

DEL 23 AL 30 D'ABRIL =lJ)~ ~(Fr"

C/\IX/\ D'E5T/\LVI5 DE C/\T/\LUNY/\ LA

C/\1 XI\ DE TOTS OFICINES A GRACIA :

Pla~ Gala Placidia, 22 JOAN BLANCAS GALA PLACIDIA GENERAL SANJURJOProvidencia, 141 -143 LESSEPS GRASSOT P~ig Gral. Mola. 65 MAJOR DE GRACIA GRACIA Travessera de Gracia, 17 S

Congost, 32 Travessera de Dalt, 17.

Major de Gracia, 50

3

ELDIA DEL LLIBRE l. SANT JORDI 3. EL DIA DEL LLffiRE 4. 1 Certamen Literari. Vila de Gracia.

5. Obertura a les clandestinitats de l'esperit.

6.POEMES 7. EL DRAGON DE OCCIDENTE 8. EL BADALL DE GRAOA 9. Diccionari del Nacionalisme 10. Quina República?

11. ANIVERSARI 12. RetaUs Histories de la Vila.

Carrers del 1825.

13. L'ARXIU DE GRACIA L'ESCOLA PÚBLICA 14. CARTES 15. Crónicas desde la frontera 16. La muerte del Patronato Ribas 17. SANTI SANS 19. GRACIA ENDINS 20. BADALLANT PER GRACIA 22. GRACIA CONTRA REPRESSIÓ 23. LES 1001 BOTIGUES DE GRACIA 24. CARTELLERA 26. BADALLAR DE F AM 27. BADALLAR PER BADALLAR Per causes totalment alienes a la voluntat de la Redacdó, ]'anterior número del Badall no va pÓder sortir a la llum per culpa de l'in- · tensíssirna dedicació de les irnprentes a la confecció de la propaganda destirlada a les proppassades ele.ccions.

Esperem que sabreu disculpar aquesta involuntaria interrupció.

Malament quan cal celebrar el día d'alguna cosa. O l'any internacional de la dona, de l'infant, o de qualsevol altre sector de la societat sobre el qua! hom creu necessari de cridar l'atenció. En un moment donat, poc més, poc menys, mig segle enrera , els llibreters de Barcelona van creure que el llibre estava decaigut i que s'imposava donar-H uns copets a l'esquena, espavilar-lo. I van tenir la idea de crear el dia delllibre. Malament pelllibre.

Hi ha qui es queda satisfet en constatar que l'any de l'infant s'ha acabat, i que li ha donat ocasió de fer una bona obra, ambla quaJ cosa el deixeran tranquil després. l-li ha qui co!Joca amorosament en el prestatge el !libre comprat el dia pertinent, i pensa que amb aixo ha protegit la cultura i que tot anini bé. Ras i curt, hi ha qui no s'adona que els actes reflexos no tenen cap valor i que alló que compta és prendre consciencia deis· problemes que hi poden haver sota un slogan o sota un ritu.

El dia delllibre, malgrat tot, ha fet fortuna.

Ni hem de negar-ho ni ens ha d'incomodar, tot el contrari. Quan hom es queixa que algunes tradicions que venien del temps deis besavis s'esllangueixen o es perden, fa bode constatar que en sorgeixen de noves. 1 que aquestes noves arrelen rapidament i entren dins la cam i la sang de les manifestacions populars.

Els llibreters que inventaren el Dia del Uibre es van posar tots pensarosos davant el calendari a fi de trabar la data exacta on situar aquell dia. Algú deuria propasar -en desconec !'anécdota- el día de .la mort de Cervantes. Potser s'hauria escaigut més el dia en que Gutemberg va treure el prin:ler.J)ibre de la premsa. Pe-

ró Cervantes va tenir J'encert, un més entre molts d'altres, de morir en plena primavera, quan el día es posa rialler i els ruixats, si n'hi ha, no prenen proporcions incommensurables; quan fa bo de passejar: de fer el badoc i aturar-se davant una parada. A més, i aixó ni Cervantes ni els llibreters no ho deurien preveure, !'autor del Quixot va portar les coses fins a l'extrem de fer coincidir la seva mort amb el dia de Sant Jordi. l-leus ací, dones, dos personatges que, tot i no haver-se saludat mai en vida, venien cada un pe! seu costat a posar la primera pedra d 'una de les festes rpés importants de la Catalunya del segle XX: Cervantes, que fa córre1 al Quixot una de les seves aventures més cavalleresques a la ciutat de Barcelona , i Sant Jordi, molt més hiperbólic, molt més llunya.

El llibre i la rosa. Dos objectes que han fet fortuna, que s'han convertit en inseparables, tap i ca~bassa, per a dir-ho en un vocabulari més tradicional ; dos objectes que se'ns presenten amb un denominador comú, el de poder-se portar un a cada ma. El ciutada de Barcelona aixó ho sap per experiencia, car és un transport que efectua amb un xic de solemnitat, amb un xk de cofoisme. Tanmateix, tots els qui practiquem aquest ritu mig floral , mig llibresc, no podem oblidar-nos que la rosa i elllibre tenen encara un altre denominador comú: que per a copsar-los millor, a més .ñe transportar-los, ens els cal ensumar. Detingudament.

Reiteradament. Una rosa o un llibre que no han estat ensumats de manera conspícua podríem dir que, ni com a rosa ni coma llibre, s'han arribat a consumar.

Xavier Fabregas

4

ICERTAMEN TREBALLS D'HISTÜRIA VILA DE GRACIA

BADALL DE GRÁCIA

Diada de Sant Jordi 23 d'Abril dell980 PRESENT ACIÓ Donada la necessitat urgent de poder coneixer' ·estudiar' investigar i divulgar la historia de la nostra Vila de Gracia, així com els seus personatges, entitats. i fets, la revista 1"EL BADALL DE GRACIA", junt ambles 4 empreses patrocinadores i editora, convoca, pel proper.dia 23 d'Abril, Sant Jordi, el primer certamen d 'historia, de treballs i estudis basats en la historia de la nostra Vila, amb l~s següents:

BASES 1. Pod ran participar els ·t reballs histories i· nedits sobre· Gracia, en Uengua catalana o castellana , amb una extensió mínima de 30 folis i máxima de 200 folis.

2. Els originals hauran d 'ésser presentats mecanografiats a doble espai, per triplicat i amb LEMA, abans del día 15 d'abril a la redacció del BADALL, Ramon i Caja! , 12. Acompanyats d 'un sobre tancat amb el lema, i díntre una nota amb el nom, a· drerra i telefon de !'autor/a.

3. L'ajut econóiníc al treball considerat mi· Uor, sera de 50.000 pts., indivisible , i ámb possíbílitat de considerar-lo desert.

4. El jura!, compost per 5 membres amb vot, es dona ra a coneíxer una vegada tancada la convocatoria.

5. Els treballs presentats queden a disposició del BADALL i !'empresa editora, re· servant-se els drets de publicació segons convení amb !'autor/a.

6. El dictamen del jurat es donara a coneix'!r en un acte social convocat el día 23 d'a· bril a la nit.

7. Seran consíderats fora de certamen els treballs presentats pels membres de l'entitat organitzadora.

EL BADALL DE GRACIA

5

OBERTURA ALES CLANDESTINITATS DE L'ESPERIT La ma rescata el volum en octau d'on l'altra ma:, eclesiastica, !'ha deixat furtivament, i !'obre. TOTES LES VERTUTS D'E· VA/MARIA, diu el títol. Vertuts? es pregunta desconcertada, i fulleja. No hi ha preu d'impremta, cap data, ni esment de drets o nom d'autor. Totalment anónirn. Clandestí.

Un próleg, breu: "Del per que d'un fals error". 1 sota: ft)g¡. Mil nou<ents vuitanta-u? s'interroga de no u, meravellada. Al~a els ulls fins al full reclam de la parada: Día del !libre. Vint-i-tres d'abril de 1980.

Un text del futur? 1 sor lsaura, que es toca el queixal empasta! amb la punta de la IJengua, mira cap on el frare jovenya, no gaire més gran que ella, es va esmunyint apoca poc, pero abaixa els ulls quan els csguards coincideixen .

Fulleja. Lletra clara, ratlles ben separarles, marges amples, paper de fil i unes tendres vinyetes blaves, verdes, rosades, amb formes subtils i com florals de membres femenins inconclusos. " La interpretació corrent que s'esforcra a conciliar dues declaracions antagónlques, ha falsejat , en fixar-la en un text· de silencis intocables, alló que devia ser la narració oral del Genesi, transmesa de pares a fills des de la primera parella ... " El frare , en la distancia, somriu equ ívocament, l'expressió partida entre la tristor i la joia abans de girar-se i fer unes passes cap a la parada del costa t. Sor Isaura, que surt de cal dentista i te la boca amarga d'anestesia, parpelleja i torna alllibre, avanc;a pagines cap al capítol segon, on !'autor desconegut escriu: "Hi ha motius per creure que la tradició primitiva pot haver-se mantingut pura fins que un canvi d 'orientació cultural aconsella J'ocultament de l'antiga versió, progressivament substituida per la que in1posava un concepte patriarcal de la societat. La revolta contra l'arbitrarietat del creador es transformava en una submissió interessada.

Devia ser un procés de segles ..."

Sor Isaura fulleja encara, entre sedui·da i escandalitzada per unes audacies de pensament que tot j;Jst ensuma i que el llibre precisa una mica més quan els dits s'aturen a la pagina noranta-nou , on el primer paragraf declara:

"Seria arriscat assegurar que un mecanisme fisiológic previst funciona 'amb excés. És més probable que el petít órgan fos una mena d'arcaisme que, per oblit, resta en !'anatomía de la nova criatura, en la qua! tarda a desenvolupar-se prou per a convertirse en el centre d'una voluptuositat únicament otorgada al mascle i que en la femeiJa era una transgressió ... " Inquieta i ruborosa, sor Isaura voldria tancar elllibre, deixarlo, pero les mans, que no Ji obeeixen la voluntat , van girant fulls

mentre amb la mirada busca novament el frare, ara d'esquena, abocat sobre l'aJtra parada. En abaixar altre cop els ulls, el text, cap a les darreres pagines, explica: "Era la compensació que, des de segles en rera, necessitava l'esperit q~e féu taula rasa amb la cultura matriarcal i que ara arribava a la seva maduresa. Com s'esdevé sempre, pero, amb aquest moviment de recuperació s'anava més enlh\ de l'objectiu i déu quedava rebaixat al paper de reproductor. Hom sacrificava la seva capacita! creadora per tal de destruir, en Maria, la segona Eva ... " El cor li ha crescut desmesuradament , se Ji ha esca.nipat pel cos i Ji batega adhuc al ventre mentre, ara cendrosa més que pal.lida, vacil.la sense abandonar el llibre que es tanca entre els seus dits fragils i tremolosos. És un atzar només si sor Lutgarda , que 1'havía d'acompanyar, s'ha posat malalta? O que totes les altres germanes estiguessin enfeinades?

Es toca encara amb la llengua el queixal empastat, mira el frare que la mira novament i ara mou el cap amb un petit gest afumatiu i, estranyament tras balsada, reposa el llibre sobre els altres. Pero no el deixa, ans torna a alcrar-lo, ara cap a la venedora aturada al se!l davant.

- Quant val?

La noia l'hi recuU de les mans, consulta el dors de la darrera plana, í llavors somriu: - Sor Isaura?

- Sí...

- Ja esta pagat. És un present.

Encara és a temps de rebutjar-lo, de desdir-se, pero no gosa, i els dits, que no comanda, l'accepten quan la venedora l'hi allarga, obert per aquella pagina, on algú hu escrit el se u no m i, sota: "Crear és t ransgredir".

Tot s'atura, es fon, i quan la vida reprén el frare ja ha desaparegut i les parades pleguen. I ella corre, carrer Gran de Gracia amunt, amb un paquet de llibres .a la ma i, penjada a l'altra espatiJa, la bossa que pendoleja i frega els texans ben ajustats í descolorits. A la porta d'una llibreria, on ja tanquen els llums, un póster diu: Día del !libre. Vint· i-tres d 'abril de 1981.

Manuel de Pedrolo

flB!QALL l-&). GRACIA

"VOLDRIA" Voldría ésser una gavina per anar vora del mar a la vegada ésser o na per així veura-Ja volar.

Voldría ésser una rosa per donar flaíre als jardíns í a la vegada ésser J'aire per endinsar-me ben endins també voldría ésser la pau per poguer rodejar al món que no hi haguéssin maí guerres i sempre s'estimes tothom.

-·.

Des d'aquesta Revista d' "El Badall", voldría fer una crida a tots aquells amants de la poesía, homes i dones, que posen damunt del paper els seus sentiments i pensaments. Escriv~u adj~ntant les vostres poesies, perque així d1a a d1a, la rotllana sigui més gran. També us convido a venir els dimarts a la Cova del Drac on cada setmana fem una tasca de Poesía ¡ Canc;ó Catalana. Avui enceto jo el foc ¡ adjunto un poema dedicat al Nostre Patró Sant Jordi... Amics poetes escriviu al Badall,de Gracia i assistiu a la Cova del Drac els dimarts!

SANT JORDl Cavalcant damunt de llegendaries gestes, empunyant l'espasa , junt amb el coratge d'un home defensor de la llibertat, i els éssers febles.

Voldría ésser una este! que servís sempre de guia que brillés alla en el cel per íl.luminar la vida que no hi haguéssin mai penes qué tothom estés content que no hi haguéssin cadenes í visquéssim lliurament.

Cavaller Sant Jordi, fou de tan gran noblesa , que un poble, que té les seves quatre entranyes, clavades a la bandera el féu el seu patró, '

Montserrat Barceló Pons

i cada vint-i-tres d 'abril es transforma per el! en una rosa encesa.

Canne Cata

AMB LA LLANCA I EL CA VALL Al Pare de la Ciutadella día vint-í-tres d'abríl ben visible fou l'Estr~lla que ens dugué la meravella d'un Sant Jordí tan· gentil.

Cada cor ja el pressentía sobre el simbólic corser i l'oi"da el percebia ' · subjectant fermes les brides com sí devorés el vent.

Les petjades invisibles sota el blau ciar í sere, es gronxaven apacibles fent de la mitología un Sant Jordi vertader.

Era el Pare jardí vivent; sa presencia , la frisan~a que esborronava la pell, sota el tema incandescent veient el drac í la llan~a.

I era elllibre i la rosa, tot el símbol de !'amor envers Catahinya aimada, festejant eixa diada amb tots els batees def cor! . ,: Avivant-nos d'esperanya munta sobre el seu cavall ' i la fervor catalana ' amb tantes roses com aJes lloa Sant Jordi triomfant.'

Brau 24 -4 -79

"LA LIBERTAD" ¿Existe la libertad en el prado? ¿Existe la libertad en el ai¡:e? ¿Existe la libertad en la ciudad? ¡Es mas feliz el que no piensa! ¡Es mas feliz el que sueña! ¡Es mas feliz el que no ve! ¿Existe la realidad?

La libertad es una bella esperanza que hay que conseguir.

Es una bella esperanza que hay que alcanzar.

Que está en la pahna de la mano y dejamos ~ . escapar.

La libertad está en escapar de la sociedad y no en luchar contra ésta.

Todo se compra con dinero; menos la libertad.

En la libertad está la alegt:ia, el disgusto.

La libertad es una ambición mayor que el dinero.

Pero que nadie quiere conseguir.

Prefieren la comodidad, a la libertad.

En la libertad el amor es libre , mayor que el Sol. Para: ser libre hay que.Rensar.

Pero lo mas importante es que hay que amar.

La libertad es como un arroyo que grande o, pequeñ.o acaba en el mar.

Y lo mas importante es que en la vida ...

Solo hay una meta que pocos alcanzan LA LIBERTAD Francisco F. Iglesias

Quan el sol s.apagui i s'enfonsi a la foscor. · Quan el remorejar del vent silenciós morí; i el rossinyol ofegui el cant.

Quan damunt l 'amor regnin les armes, la vilencia, la sang ... i de la pau quedi el record, trist record ja.

Quan la llibertat desaparegui i siguem titelles dominarles perla gran forc;a, Uavors moríra en mi tot el que ara tinc debo.

Els ulls se 'm tornaran plorosos el cant morira, perque neixe el plor, pl01: plor com el de l'infant que aeix, que s'enfronta a la llum, llum cegadora per ulls que han viscut a les entranyes de la mare, com jo he viscut a les entranyes de la pau.

Moriré de vell i cansat i moriré amb el record, moriré trist, sense es.Peranya de món millor moriré deixant darrera meu ' l'odi i l'opressió ' i' al me u costat, els que em segueisin .... · Patrícia Tutusans Pérez

fl BA..QAll

7

l~ GRACIA

ELDRAGON .

EN OCCIDENTE U na gruesa y alta serpiente con garras y alas es quizá la descripción más fiel del Dragón. Puede ser negro, pero conviene que también sea resplandeciente : asimismo suele exigirse que exhale bocanadas de fuego y de humo. Lo anterior se refiere, naturalmente, a su imagen act ual: los griegos parecen haber ap licado su nombre a cualquier serpiente considerable. Plinio refiere que en el verano el Dragón apetece la s~ngre del elefante, que es notablemente fría.

Bruscamente lo ataca, se le enrosca y le clava los dientes. El elefante exangüe rueda por tierra y muere; también muere el Dragón, ap lastado por el peso de su adversario. También leemos que los Dragones de Etiopía, en busca de mejores pastos, suelen atravesar el Mar Rojo y emigrar a Arabia. Para ejecutar esa hazaña, cuatro o cinco Dragones se abrazan y forman una especie de embarcación, con las cabezas fuera del agua. Otro capítulo hay dedicado a los remedios que se derivan del Dragón.

Ahí se lee que sus ojos, secados y batidos con miel , forman un linimento eficaz contra las pesadillas. La grasa del corazón del Dragón guardada en la piel de una gacela y atada al brazo con los tendones de un ciervo asegura el éxito en los litigios ; los dientes. asimismo; atados al cuerpo, hacen que los amos sean indulgentes y los reyes graciosos.

El texto menciona con escepticismo -una preparación que hace· invencibles a los hombres. Se elabora con pelo de león, con la médula de ese animal, con la espuma de un caballo que acaba de ganar una carrera, con las uñas de un perro y con la cola y la cabeza de un Dragón.

En el libro undécimo de la l!íada se lee que en el escudo de Agamenón había un Dragón azul y tricéfalo; siglos después los piratas escandinavos pintaban Dragones en sus escudos y esculpían cabezas de Dragón en las proas de las naves .. Entre los romanos, el Dragón

·

fue insignia de la cohorte , como el águila de la legión: tal es el origen de los actuales Regim ientos de Dragones. En los estandartes de los reyes germánicos de Inglaterra había Dragones; el objeto de tales imágenes era infundir terror a los enemigos . Así, en el romance de Athís se lee:

Ce souloient Romains porter, Ce nous fait moult d redouter ( 1).

En el Occidente el Dragón siempre fue concebido como malvado . Una de las hazañas clásicas de los héroes (Hér-

cules, Sigu rd , San MigueL San Jorge) era venl:erlo y matarlo . En las leyendas germánicas, el Dragón custodia objetos preciosos. Así, en la Gesta tle 13cowulf, compuesta en Inglaterra hacia el siglo Vlll, hay un Dragón que durante trescie ntos at1os es guardián J e un tesoro. l_l n esclavo fugitivo se esconde en su caverna y se lleva un jarro . El Dragón se despierta. advierte el robo y resuelve matar al ladrón; a ratos baja a la caverna y la rev isa bien . (Adm irable ocurrenci a del poeta atribuir al monstruo esa inseguridad tan humana.) El Dragóri L'mpieza a desolar el reino: Beowulf lo busca , combate con él y lo mata .

La gente creyó en la realidad del Dragó n. Al promediar el siglo XVI, lo registra la Historia Animalium de Conrad c.;esner, obra de carácter científico.

El tiempo ha desgastado notablemente el prestigio de los Dragones .

Creemos en el león como realidad y como símbolo; creemos en el minotauro como símbolo, ya que no como realidad; el Dragón es acaso el más conocido, pero también el menos afortunado de los animales fantásticos. Nos parece pueril y suele contaminar de puerilidad las historias en que figura. Cortviene no olvidar, sin embargo, que se trata de un prejuicio moderno, quizá provocado por el exceso de Dragones que hay en los cuentos de hadas. Empero, en la Revelación de San Juan se habla dos veces del Dragón, "la vieja serpiente que es el Diablo y es Satanás". Análogamente, San Agustín escribe que el diablo "es león y Dragón; león por el ímpetu, Dragón por la insidia". Jung observa que en el Dragón están la serpiente el pájaro, los elementos de la t ierra y el aire.

y

(1) Esto solían llevar los romanos, / Esto hace que nos teman muchísimo.

(De "El libro de los Seres Imaginarios", de Jorge Luis Borges, Col. Narradores de Hoy, Ed. Bruguera

8 A la vora de .. .

El badall de Grécia LIAatlma que un eafor~ tan elmpAtlc calgul en una delxadeea ldlomAtlca que en alguna texto• •• lncom«El badall de GrAcia.. , que •• subtitula " Revlata prenelble. A cada pae •• parla de «pla9""• de ..reclament.., de ocpaletae.., de «cambl» •.. ; no •• tracta ara de d'lnformac_ló general de la vlla de GrAcia... Ea el nCImero 1 1 vel deu modeatea peaaetea. ter una llleta d'erradee etn6 de demanar ala benlntenclonate badallalrea que facln corregir el text per alDe primer, en lleglr badall peneo en ocbatall•, que H el que en caateiiA ae'n dlu "badajo•, aegurarnent gun graclenc dele qul eaben el catalll. Av~l dla alxo ja él elemental 1 f6cll. per una aaeoclecló d'ldeea amb l 'antlga 1 popular Dele que «El badall de Gr,.cla.. •• "n eafor9 «Camp&na de GrAcia... Pero no hl ha cap dubte, a la elmpAtlc. Ea m••· fine 1 tot lndlapeneable, 1 eepero matelxa portada hl ha dlbulxada una carota que baque obtlndrA gran euport popular. L'annexl6 a Barcedalla. Qulnzenalment, donca, 11 la Iniciativa no lona no ha deetrult el eentlment eolldarl dala graa'eatronca, tlndrem una badallada graclenca. clenca 1 par a fomentar aqueat aentlment una publlCom que generalment un badal( 61 un almptoma cacl6 periódica 1 propia pot eer molt Cltll. Tant de bo d'una altuacl6 negativa -canaament, eon, avorrlrevletee d'aqueata mena tlngueaaln txlt a Santí, a ment, gana-, he buecat altrea accepclone del mot 1 Sant Martl, al Poblenou, a lea Roquetes... 1 par qué he trobat que el badal! H també una elna per a fer no a I'Eixample 1 al Barrl Antlc? Barcelona ha de llulobrlr la boca a lea btatlee ueada en veterinAria. Ja tar contra l'artlflcl unltarl amb el redre9ament de la em va bé. Ale anima la racional• tamb• ffi1 conv~ . conacltncla de lee pereonalltata que la formen. En ald'obrlr la boca 1 no éa casual que en aqueata redl.ta guna barrla 1 dletrlctea aquesta conacltncla ha eetat ee parll de la lllbertat d'expreeel6. «Badal!" tamb• vol pertorbada per un urbanlame 1 una demografla ano.dlr eecletxa 1, el la revlata aconeeguelx obrlr-ne una rreadora. Ea natural que GrAcia, que no 61 un dletrlcper la qual clrcull una mica d'alre freac en beneflcl tP ni un barrl, eln6 «GrAcia», amb tota la eeva dlmendala graclenca, farA una bona felna encara velg que aió hlat~rlca 1 eoclal, facl el primer paa endavant. Ja badal! equlval a entrep6. Perfecta. La publlcacló vol que heu comen9at, negueu-voa a morir, o algul, a «fer «alimentar» la curloaltat, la cultura, el eentlt comuniel darrer badall». tarl 1 el aentlt de !'humor dela graclence.

Joeep M. Eepln6e paaaejant per GrAcia, entro en una lllbrerla 1 hl T ottrobo una publlcacló que prActlcament •• nova:

#

SUBSCRIPCIO revista d'informació gennl de

111

vila de picia

Noms i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . ... .. . . . . . . . , ..... .. ... . .. . .

Adr~

Ramon i Cajal, 12 Tel. 2 13 60 31

Signatura

. . . . . . . . . . . . . . . .... ..... Teléfon . • . . . . . . . . . . . . . . . . .

Desitjo subscriure'm a la revista "EL BADALL DE GRACIA" O

suBSCRIPCIÓ ANUAL per Correu 750.· pts.

O

Aportació vo luntaria de suport . .•........• · · · · · · · · · · · · · · · ·

Data

flBAQALL

9

ti~)· GRACIA

DICCIONARI DEL NACIONALISME Essent d 'actualitat tot el que té que ve u re amb el '\acionalisme i el dcsconerxcment que tots tenim referent a la scva terminología, he estimat oportú escullir diversos mots que formen part d 'aquesta ideología ( Recull del "Diccionari del Nacionalisme"). Som-hi.

AÍLLACIOI':IS~H- . Tendencia d'un estat a suprimir tota relació política, económica o cultural amb altres pai'sos a fi de preservar les seves característiques nacionals própies. el seu regim polít ic, o marginar-se deis compromisos polítics internacionals. l'argurnent que les nacrons en lluita per la seva independencia possceixen tendencies insolidaries emers altres nacions i que. per tant. son ai1lacionistes, no és rnés que un intent per desprestigiar els moviments d'alliberament nacional que arnb la seva lluita posen en qüestió les intencions reals de domini per part deis que s'oposen a la sobirania de les nacions sotmeses a un estat. Una de les raons deis movin1ents d 'alliberarnent nacional per a reclamar l'emancipació nacional és la exigencia d'unes relacrons internacionals pro pies .

ALIENACIÓ NACIONAL. El concepte d'alienació ha d 'ésser explicat a través de la teo·ia marxista perqué fou el marxisme el que crea i desenvolupa aquest concepte. L'alienació nacional es dóna en aquelles situacions en les que una nació, ésa dir, un poble defmit nacronalment. es troba impossibilitat, coartat, impedit com a tal poble, hipotecat a una alIra sobirania aliena que impedeix la seva propia expressivitat 1 l'exercici de l'autogovern i de la propia sobirania.

social (allibcrament sexual. alliberament lle la dona, etc .. ). En aqucst cas correspor concretamcnt a l'alliberamcnt nacional. A furopa alguns moviments imlependentrstes conternporanis també utilitzen aquesta tcrminoll,~ia per designar la seva lluita perla independencia nacional i per la instauració d'un poder popular i socialista, o sigui que resumcl\ en un mateix tenne la detcrminacro d 'a conseguir la llibertat global, és a dir naciona l popular. de classe de tota altra dependencia o domini.

AUTODETFR~11NAC'IÓ.- En general. significa l'acció de decidir per si mateíx sensc ínterferéncies d'altri. Quant a la conceptualització política, significa el drct i el fet pel qua! tota comunitat , país o nació determina dcmocraticament la scva voluntat col.lcctiva de wnstituir-se en estat sobira independcnt i, per tant. se separa de l'entitat política per la qual fins aquell moment havia estat administrada. Ésa dir, rautodetenninació és el mecanismc jurídic i polític mitjan<rant el qual s'accedeix a la independencia. h1 realitat,l'exercici de l'autodeterminació és la manifestació col.lectiva d 'una nació en l'exercici de la democracia,ja que el terme s'aplica específicament a l'expressió democrática d 'una comunítat nacional arnb intencions de constituir-se en estat sobira.

AUTONOMIA.- Del grec autós, un matei.x, i nómos, llei. És importan! distingir !'autonomía (independencia respecte al poder central des del punt de vista legislatiu o administratiu per als assumptes locals) de la simple descentralitlació, propia de l'estat unitari que concedeix a les administracions locals, no pas la faculta! de legislar, sinó la faculta! d'aplicar amb més o menys independencia les lleis que ella mateixa dicta. D'altra banda, perque hi hagi autonomía cal que les facultats legislatives i reglamentaries d 'aquesta puguin ésser exercides sense cap vigil<lncia o condicionament deis organs de l'estat, perque si les decisions del govern autónom poguessin ésser revocades pel govern central, ja no existiría autonomía sinó simple descentralització.

COLO'\ISLISMl· . Sistema d'e,plotació en tre ur. cstat 1 una nació. pohle o territori determinats. El colonialismc com a practica im· perialista suposa la in1posició de la llengua i la cultura ( '? ) del colonitzador als territoris o cupats o envarts.

COMARCA. Divisió territorial propia de les comunitats nacionals, fonamentada en criteris naturals i racionals com són els nuclis de població, la geografia.les característiques económico-socials i fins i tot certes característiques históriquts comunes. La comarca és una unitat territorial entre el municipi i la regió .

Encara que aleshores no constitu i'ssin urútats administratives als Púsos Catalans, es coneixen noms de comarques des del segle Xlll. El Principal de Catalunya va ser dividit en unitats rdrninistratives per la Generalitat de Catalur:ya, el 27 d'agost del 1936. Es varen formar 38 comarques agruparles en nou regions o vegueries i hom els atribuí noms provinents de la tradició popular. Quant a la resta de Pai'sos C'atalans, estudis fets aquests darrers anys han pennés també la seva divisió territorial.

C'OMUN ITAT NACIONAL.- Població natural i rnajoritaria d'una nació determinada, que és. en definitiva, la que dóna sentit a qualsevol formació nacional. Tota comunitat nacional posseeix unes característiques própies d'ordre etnic, cultural. social, etc., que la diferencien d'altres comunitats nacionals de nacions diíerents i de les minories nacionals ambles quals pot conv~ure en el si de la mateixa nació.

CONSCIENCIA NACIONAL.- Sentit col.lec-

¡r....,..~-, ti u de pertanyer a una mateixa nació; coneixe-

ALLIBERAMENT. Acte o lluita per assolir la llibertat contra l'ópressió. En principi, és aplicable a qualsevol manifestació humana i

1() ment col.lcctiu d'una historia o un passat co mú; sentimcnt de participació coiJectiva a una cultura i a una socictat precisa.

Quina

C'ULTLRA. Conjunt de coneLxcments i de comportaments que caractcrit7.cn una socictat humana determinada . La cultura, producte original sorgit de la relació fonamental entre l'home i la natura.entreagrupaciód'indi\idus i l'entorn natural, sistema b<isic de relació, de convive1icia, d 'organitlac ió i de coiJaboració. ha estat la. resposta i el resulta! de la necessitat de superació i de progrés que el home es plan teja. Sense una cultura. la més igual possible entre tots. no pot haver-hi una hona ente· sa. El mot cultura s'utilitza com a sinónim d'ctnia, de socictal o de civilitLació.

1

CULTURA NACIONAL. Formes. principis valors culturals originals i propis d'una nació determinada que con figuren uns sistemes de · relació i unes formes de vida cul.lectiva diferents deis d 'al tres nacions. j

ma d ·alliberament nacional. de Jiu ita per la sobirania i per la independencia, com també ho és d'autarquia política i, en certa manera. de secessió i de separatisme.

Més particularment, l'emancipació expressa el convenci.ment i la necessitat de no continuar sota l'administrac•ó d'una altra nació o d'un estat plurinacional i d·arribar, conseqüentment. a la sobirania nacional propia.

DEPENDE CIA. Tcrme oposat i contrari al ESTA T. Fo'rma jurídico-política destinada a d'independencia. Aquest mot no pot ésser organ itzar, dirigir i administrar un país o conconfós amb el d'interdcpendcncia, ja que el junt de pai'sos unificats sota una única sobiraconcepte de '\lependcncia" denota una situa- nía. El seu significa! rnodern ens prové del seció de subordinació a un altre estat o nació i, gle XVI, teoritzat per Maquiavel.

L'existéncia de l'estat ve determinada per conseqüentment, l'exl<;tcncia d'una relació de do mini i d 'opressió. La dependencia és al ma- tres elements fonamentals: el territori. la poteix temps nacional i col.lectiva quan una na- blació i l'organització política i jurídica. El ció depen d'una altra o d'unes estructures po- territori és delimitar per unes fronteres que lítiques i JUrídiques que no corresponen a la inclouen el domini sobre el sol, el subsol, l'espropia nació organitzada sobre la base de la pai aeri i les aigües jurisdiccionals. La població és l'element huma organitzat socialmcnt sobirania popular. en el qua! recau la capacita! administrativa mitjanrrant els mecanismes i els regims polítics. Finalment. l'organització política i jurídica és l'element formal que crea una unitat de relacions superiors, orientarles, teoricament, vers el benestar comú. · Cal no confondrc estat amb nació. L 'estat és la forma jurídico-política que engloba un territori i una població que poden ésser heterogenis etnicament. La nació és la col.lectivitat homogenia étnicament. l. 'estar no pressuposa !'existencia d'un territori gcognlficament homogeni, ni d'un consens polític, ni d'una homogenei'tat étnica, és a dir, d'una !lengua, d'una cultura, d'una historia, i sobretot, no pressuposa !'existencia d 'una voluntat coiJectiva. Així, dones, /'estat és una entitat EMANCIPACIÓ NAC IONAL. ~ Les preten- política artificial provocada, mcntre que la sions o l'acte mateix d'una nació o país per nació és una comunitat histórica , voluntaria assolir la seva independencia política. Emanci- i natural. pació nacional és, dones, una expressió sinóni(Continuara)

REPúBLICA? 1--l d'abril: ani\·ersari de renderrocamcnt provisional de la dinastía borbónica. \quell día \'an ser acl:unadcs a Catalunya ducs rerú· bliqucs: almatí. C'ompanys prodama\J la República catalana independcnt: a la t:nJJ. \1ac ia la convertía en República catalan:t dim de la l·ederació ibérica. 1--.videntmcnl. fou un cr· ror: no hi havia cap f-ederació ibcril:a ~ 1 nó una República unitaria espanyola: J'¡¡JternJt i\.t era o la independencia o la dependenda. i emparar-se en una imagimiria 1-edcració inc'-.J~tcnt duría a la submissió i a !'autonomía ator~ada i retallada.

Tqt i així, el 14 d'abril cn~.:ara va poder ser 13 diada de l'esperam;a: aquella mateixa t¡¡rda.

Macia dona va l'ordre d 'allibcrar més de 600 em presonats polítics i socials.

Podríem dir que eren uns temps en els que les eleccions encara servien per a alguna cos.1. quina diferencia de les d ·ara' De la mort de Franco en~a hem tingut quatre eleccions. tres guan}ades pels socialistes i una pcls de Convergencia. i no ha canviat res: les presons plencs. la lortura practicant-se día sí 1dia no. els feixistes al carrer. els "Gobernadores civiles" manant com sempre, els militat-s franquistes amb el mateix poder que abans, i. cvidentment, l'ocupant de "La Sarsuela" tan content. .. /;'/ rei rol corona - corona li darem que l'ingui a Barcelona que el co!lli tallarem!

Cambó va fer celebre la frase fl.lonarquia ·1 ·República? Catalunya! Avui. a.mb l'cxperiencia acumulada de tant referendum i tanta ur· na, i comprovant la practica deis "nostres'' parlamentaris i aspirants a parlamentaris. podríem adobar la sentencia de nou: Monarquia' República? Botifarrat

ANIVERSARI El proper dia 14, es celebrara el 49 aniversari de la proclamació de la segona República a l'Estat espanyol. Naixia aquesta República amb la natural euforia d'un país que es volia treure de sobre la trista remora de tot un seguit de monarquies funestes per als seus annals, monarq~ies rep~esentades primer per la · branca deis Austries hereus d'Isabel que ha passat a la historia amb el nom de Católica, una reina que ha tingut molt bona premsa, pero que amb realitat ha estat un deis personatges més funestos de tota la nostra historia.

Foren uns reis que per distintes raons varen assolir a les seves mans l'imperi més gran que ha conegut la historia després de l'imperi roma, . els mals governs varen convertir aquella meravellosa i prospera aventura, en un vertader desastre. Pero no hi havia cap altre camí, l'esperit medieval de l'epoca no tenia cap altre remei que acceptar les coses com eren, havien de ser monarquiques, ja que la monarquía manava de forma indiscutible per herencia o per la forr.;a de les armes, tenien el dret diví que emparava tots els seus actes amb dret de vida i mort sobre els seus súbdits. Aquest estat de coses va continuar durant segles, primer els · Austries , després els funests Borbons, tota una serie de malalts mentals que varen acabar d'arruinar el país dins una carrera d'absolutisme No hi ha dubte que la República tenia un esabsurd, que vist ambla perspectiva de la hisperit forya interessant i homes de gran vruua, toria és quasi completament impossible de homes extraordinaris, vertaders polítics, no comprendre. Passats els anys varen bufar so, líders com els que avui pretenen governar-nos, bre Europa altres aires socials i politics, !'epero pot ésser q ue- foren massa intel.lectuals poca de les monarquies s'acabava, nous sisper governar un poble que només coneixia i temes filosOfics s'adaptaven a la política de comprenia la for9a de la ignorancia, aixo va cada dia, el pensament huma anava evoluciofer que la Guerra Civil que havia de ser guanant, el dret diví de les monarquies havia de nyada per tota lógica per les forces governadesapareixer, perque no tenia raó de ser, el mentals fos perduda, i va ésser perduda pels reí no era rnés que un ciutada, el primer de republicans, no pas per la República. Després tots, sí, peró un ciutada amb els mateixos de la mort de Franco les coses han canviat a deures i drets que tots els ·altres, la Revolució casa nostra, de bell nou tenim una monarF rancesa ho va ben demostrar, com abans ho quía, no hi ha dubte que el seu esperit és dihavia fet Anglaterra amb la Revolució enferent, pero és monarquía, pero dins la pol(capr_;alada per Crornwell, el cap del rei no vatica actual de casa nostra té molta for9a l'estia res, era capar_; de caure com el de qualsevol perit republica, les últimes eleccions al Parladeis seus súbdits. La República apareixia, plement de Catalunya ho han demostrat ben a na de for9a, plena d'energia, el poble reclales ciares , recordem aquell eslogan de carrer rnava el dret sagrat de prendre part dins el go que hem sentit tantes vegades, "El Poble cavern de casa seva. El mal sempre ha estat, sens tala és republica", ¿és cert? no ho sabem. dubíe, que el poble entussiasmat a ]'estrenar El que sí sabem és que si per circumstanuna nova forma de governar-se ha volgut córcies historiques anéssi.m cap a una nova Repúrer sense haver apres a caminar. A Espanya en blica aquesta tornaría a fracassar, per goversabem molt , hem tingut dues repúbliques, la nar-se per un sistema republica és necessari ude 1873, que va acabar amb un total desastre, na maduresa política, una consciencia d'allo i la de 1931 estrangulada per la Guerra Civil que s'ha de fer que encara per desgracia no desencadenada per la rebel.Jió franquista, la tenim, aprendre a caminar abans de córrer, saqua! una vegada victoriosa ha anul.lat a sang i ber el que volem i perque ho volem, coneixer foc tot intent que fes olor a republicanisme. sobreiot la realitat histórica de les nostres có-

•lJ ses, saber com han passat les coses i perque han passat. Quan arriba aquest nou aniversari d'aquell ja llunya 14 d 'abril del 1931 en el que el poble va sortlr al carrer pie de joia per donar la benvinguda a la segona República pensem amb els errors comesos i no vulguem sota cap punt de vista repetir-los, pensef!l en el passat pero vivim amb serenitat ·el present i sobretot preparem-nos per al futur que és en realitat el que compta.

Caries Junyer ERC Barcelona -abrll-1980

Nota: Era la intenció de la redacció del Badall de Gracia que la present nota-comentan fos escrita per un personatge de !'Esquerra ·Republicana de Catalunya, H. Barrera, J . Ma Poblet, historiadors professionals del tema; els esmentats senyors s'han excusat dient que tenien molta feina. Ho lamentem profundament. Esperem que la present nota hagi interessat els nostres lectors, ha estat feta amb tot l'interes per. un home qualsevol que no és professional de la historia encara Cjue com enamorat de les nostres coses i de la cultura. Gracies.

CJ.

12

RETALLS HISTORICS DE LAVILA Carrers

del1825 Al número anterior vam veure que malgrat tots els fets desfavo rab les , ja no hi havia qui aturés a Gracia el seu creixement.· ni la se va empenta, i va m esmentar un uocument on constaba detalladament la relació de totes les cases i carrers que Jlavors formaven la pob lació, convertida altre copen barrí de Barcelona.

Dones bé, un curiós fragment d'aquest document , datat el 15 de maig de !!52 S comen<;a a.ix í: BA RRJO 90. t(ue forma el PUEBLO DI:: Na. sa_DE C:RA CIA. Relación nominal de los Propietarios úe las Casas que componen dicha Población. número de ellas y calles donde están situadas. con expresión de lo que según cálculo pmdencial podrán sufragar mensualmente cada 11110 de ellos y por espacio úe un a1io, en razón a su estima y productos, para/coculytll'ar a la continuación de la obra úelllllr!J'O Camino y A lameda que conduce de dicho Pueblo a ésta Barcelona. 'Aquest ''Nuevo Ca mino y Alameda" seria despres el Passeig de Gracia i com podeu veure. perque es pogués acabar de fer els nostres avantpassats graciencs van haver d'ajudar I'Ajuntamcnt de Barcelona a pagar-ho.

Com recordareu. vam dir que eren trescentes trenta-una les cases i 17 els carrers que fo rmaven la població de Gracia , que I'Administració de llavors a dividir en 5 illes.

A la ¡a d'aquestes illes corresponia el grup de 26 cases de vei'ns i 28 cases de pages que hi h:wien pels voltants de la Riera de Sant Miquel. Els carrers d'aquesta illa eren el del Carme (ara carrer del Dr. Rizal) amb 1 1 cases, i el carreró del Carme (ara carrer de Neptú) amb 1S cases.

A l' il\a 2a, trobem el carrer de Sta. Barbara . que aLxí en deien del tros de !'actual e/. Gran que va deis JarJi.1cts fi ns a la Travessera. amb 28 cases. El carrer de St. Mique!. ara de Vic. tenia 13 cases. Al carreró de Sta . Barbara. avui e/ . d'Esparraguera. solament 1 casa. També hi havia en aquesta illa una casa de pages.

La 3a illa, tenia el ej . de Gracia, que actuahnent és la pan de e/. Gran cornprés entre Fontana i PI. Lesseps. arnb 30 cases¡ el carreró de St. Gervasi, ara e/. de les Carolincs , amb 10 cases.

La 4a illa la formaven el carrer de Na sa de Montserrat. que era el tram de e/ Gran actual que va des de la Travessera fins a Fontana, amb 13 cases. El carrer de 1' Angel avui Montseny, tenia 30 cases. Per cert, e~ aquest carrer hi ha una casa de vei'ns la nO 7 i no 9 que és amb tota seguret:n la més antiga de Gracia: a la seva far;ana es pot veure prou bé, a més d 'uns dibuixos representant una especie de templet, la inscripció ''AÑO 1.794" en que fou construida. També subsisteix encara, amb el nom d'Angel, el tros de carrer que seguint el trarrat amb forma d'ela, era la primitiva entrada de l'esrnentat carrer. En aquell temps aquesta entrada era una mica comp licada degut a que la boca de !'actual c. Montseny no existía, dones al!( hi havia una casa del carrer Gra n.

Dibuix que detalla com era l'entraua del carrer de !'Angel (actual e/. Montseny) fins· l'any 1883, que el Consistori va pendre l'acord d'obrir el primer trarn. en línia recta fins a t robar ·el carrer de Sta. Bárbara. actual c/. GFan.

Forrn ava la mbé part de la 4a illa, el carrer de St. Antoni arnb 16 cases. Aquest carrer era ja llavors de molt transit de entre el e/ . de Gracia i el Torren! de !'Olla, avui és el carrer el' Astúries. A més hi havia 9 cases disperses .

La cinquena i última illa era la més poblada, amb 126 cases, distribui'des entre el e/. St. Francesc, 12 cases; e/ de St. Josep, 1S cases, actualrnent és el e/. C'amprodon; e/. de Sta. Eulalia, amb 12 cases: e/. St. Pau, 16, avui és el carrer Igualada: els carrers St. Jaume amb 6 cases. el de St. lsidre amb 11 i el de St. Pere amb 6. ja no existeixen actualment, van desapan!ixer quan van fer el Passeig de St. Joan i s'urbanitza tota aquella zona del e/ Bailen i St. Antoni Ma C'laret. A més hi havia 48 cases, algunes de pagcs, escampades perles rodalies.

Com haureu pogut observar, !'actual c. Gran, estav:J en aquell temps dividit en tres trams i se'l designava amb 3 noms diferents: deis Jard inets a la Travessera era c. de Sta. Barbara: de la Travessera a Fontana li van dir durant U)l temps de a sa de Montserrat, aixó durant poc temps, i aquests dos trams van passar a tenir un sol nom, el de Sta . Barbara. 1 l'últim tram, de Fontana als Josepets, tenia l'antic nom de camí o carrer de Na sa de Gracia. Uns anys més endavant, cap al 1831, ja tingué un sol nom de cap a cap: li posaren oficialment carrer de Barcelona, nom que no prospera· gens, dones tothom va comcnr;ar a dir-li carrer Major i carrer Gran. 1 amb aquest nom ha arribat fins els nostres dies, exceptuant el període que va del setembre del 1908 a l'agost del 1940,

13 que fou denominat carrer de Salmeron en memoria d'un deis presidents de la ¡a República; i després la inacabable época franquista, de la que malauradament encara queden escorrialles, amb el seu " Mayor" de Gracia.

Bé, aquesta és l'exhaustiva relació de carrcrs i carrerons amb el nombre de cases que hi havia , els propietaris de les quals van havcr de contribuir económícament perque el P. de Gracia pugués enllestir-se algun día.

Al proper número explicarem alguna cosa d'una finca for¡ya importan! en el seu temps, el nom de la qua! va arrelar molt fort a Gracia, és tracta de "La Fontana" .

També us direm alguna cosa de la primera Festa Major que es va celebrar a la Vila.

J oan Villa nueva

.L'ARXIU DE

GRACIA

- Nosaltres el que volem és obligar l'Ajuntament. Que no ens pugui dir que no. Llavors sen! el moment, quan no tingui opcíó í no pugu~ desfer-se de nosaltres. Quan no pugui dir que no.

Malgrat tot (i tot és molt), ni sí ni no, de moment. Ni cam ni peix, aquest Ajuntament.

Qui, dones, fa que visqui I'Arxiu? El gracienc anónim . O el passejant estranger que s'adona que el barrí té una historia, a voltes disfressada d 'esgrogueil pergamí, fotografia insólita, inedit document. Qui? El beat ciutada que, de tant en ta nt , deixa la seva almofna histórica a la bústia del Passatge Mulet 4, d'on el Sr. Buch , amb una santa devoció , la recull i classifica al seu cervell. Perque, aixó sí, al profa hagiófog li pot arribar a semblar que, d 'ordre, res. Pero sí, homes de Déu , sí ... El Sr. Buch s'ho sap tot.

- Vol que, des de les nostres pagines, llancem alguna crida demanant aj uda a qui sigui?

- No , no : quan no ens puguin dir bon vent, nosaltres mateixos ...

L'Ajuntament, pero, "ni chicha ni limoná".

Ni blanc ni negre. És una qüestió ortografica, qüestió d'accent. El soldadet quan va tornar de la guerra ens va portar. .. una Uei de 1924: Que tots els centres havien de tenir nom casteUa. El C.E.G. no va dir res. Ni sí ni no. Ni Centre ni Associació: Club, així d 'internacional ; Club, ni catala ni castella; CLUB EXCURSIONISTA DE GRACIA (í que s'ho Jlegissin com volguessin, que a les majúscules a cops no els deixen dur accent) .

1 L'Arxiu, Arxiu.

L'any 1927, el Sr. Eudald Canibell (el ben barbat, que en bona hora va néixer) va ser més concret que mai: assegut rera alguna taula de les deis Tallers Nubill, o potser dret o qui sap si fent el pi, després d'esvalotar-se una m ica i escampar els bra~os per !'aire, va dir que la cosa no acabava d'anar del tot bé: que aixó que el Club fés sortidetes els diumenges ja era bona idea, ja; pero que calia fer molt més per Gracia entre setmana. Un arxiuet, per exemple (en arribar aquí, suposem que va tornar a fer bailar els bra~os, tot content i nerviós alhora, el pobre): L'Arxiu de Gracia, dirigit pel grup de joves que s'escoltava el Sr. Eudald. I sí. Un d 'aquests pioners, aventurer de (a documentació (alta muntanya de papers és la que s'enftla per les parets de la petita habitació de l'Arxiu) és el Sr. JoSep Buch.

- Ourant la Guerra del Frances ...

- 1 que me'n diu, de les subvencions?

- Quan hi havia la Dictadura(una de tantes, oi?) vam demanar un ajut a l'Ajuntament.

1 com que els van dir bon vent, no ho han tomat a intentar. I aixó que van parlar amb un jove, catala ell, tot catala: que si es dedicaven al ciclisme encara farien algun dineret. Pero ... un arxiu. On s'és vist, home, on s'és vist?

- A Sants. Així que van saber que a Gracia · ::::::a~~ en ten íem un, van adoptar la idea.

- Sense coLlaboracions municipals, endevino.

Joan

L'ESCOLA PÚBLICA

Considerem que l'ensenyament no ha de ser font de beneficis ni un instrument de control ideológic. L'escola ha de ser pública i única, fman'Yada íntegrament per I'Estat. Ha de ser pluralista permetent la participació de tots els corrents ideológics i democratics, ha de ser gratufta elirninant les actuals diferencies económjques. Aixó requereix una reforma fJScal progressíva que no faci recaure l'augment sobre les classes populars.

L'escola no ha de tenir una fu nció només docent sino que ha de complir una funció científica i cultural , arrelada al medí on radica (barrí, poble ...) . A la vegada ha de permetre la participació deis estaments directament implicats com els pares, mestres i alumnes i la participacíó de totes les fo rces socials, coherentment amb el seu caracter públic.

Si bé no podem defmir concretament aquest darrer punt pensem que les A.V.V. haurien de participar en els colJectius d'escoles deis diferents ambits territorials, sempre i quan existeixin.

Si existeix una veritable participació de les forces socials del medí on esta l'escola no creiem en uns programes estandaritzats, ~;.nó que hauríem de treballar conjuntament pera elaborar uns programes adequats i adaptats a les necessítats reals deis alumnes que recullin e ls elements propis del medí on víuen.

El plantejament escolar en el nostre barrí de Gracia no és ni de bon grat semblant a aq uest possible model, si tenim en compte que les fonts de beneficis i el control ideológic s'estructuren en una cinqüentena d'escoles privades i 11 de religioses, en les que hi tindríem certs dubtes, en mo !tes d 'elles, de la bona escolarització i de la seva estructura fu ncional.

En fro nt al barrí hí ha 7 escoles "públiques", dues de les quals són de regim Municipal.

Reina Violant d 'Hongria amb 8 aules d 'E. G.B. Pastorets, amb 2 aules de Preescolar. i cinc són de regim Estatal Isaac Albeniz Rius i Taulet Graduada del carrer Congost Parvulari del carrer Astúries Parvulari del carrer Argentona Aquestes dades són prou eloqüents, cal observar que no hi ha cap Guardería Municipal, ni cap centre de B.U.P., ni cap centre de Formació Profesional.

Per palJiar aquest deficit, tant d 'escoles com de nombre de places escolars, la vocalia d 'ensenyamept de 1'Associació de veiils Vil a de Gracia í la Coordinadora de pares, estero t reballant en la reivindicació de les escoles : al carrer Legalitat, a la Rie ra Sant Miquel, per un centre de B.U.P. i una Guardería al nostre barrí, que si bé no soluciona el proble-. ma de l'ensenyament, almenys podríem comen¡yar a parlar d 'escolarització al nostre barrí.

Vocalia d 'ensenyament A .V. Vila de Gracia Coordinado ra de Pares

14 Anonim Vadoret: No he pogut deixar de sorprendre'm en llegir el seu article publicat a "EL BADALL DE GRACIA" del propassat mes de Gener, amb el fastuós títol de "Els Reís Militaritzats".

Em resulta dificilíssim comprendre la seva agressiva actitud i la finalitat que persegueix amb l'esmentat article. Humilment, cree q ue confon intencionadament un bonic acte humanitari amb un inexistent acte polític, i es permet el luxe d'aferrarse a una tirallonga d'afirrnacions acusatories que, per incertes, mereixen una resposta amb aires aclaridors i,.alhora, purificadors.

J a el títol del seu "pompós" article resulta més que significatiu: "Els Reís Militaritzats". I tot seguit, pres d'una impressionant melopea liteniria, vomita voste un re• pugnant verí, arremetent contra una Entitat graciénca, tot assegurant que el propassat 5 de Gener, al Carrer de Verdi, es va organitzar un Circ amb motiu de "celebrar" l'arribada del Reí Melcior.

Continua vosté, Anónim Vadoret, assegurant que el "show" era format per una "feixista" banda de cornetes i tambors, unlformats amb boines verdes, estil Fuerza Nueva, i que el capdavanter portava un pendó amb els colors de la "bandera nacional" i que marxaven tots tocant marxes militars i repetint un i altre cop l'himne de la Legió.

1 assegura també que un Grup de Majorettes desftlaven amb "típic sabor america" i li recordaven temps passats de gloria feixista. 1 acaba insistint a preguntar als organitzadors del lamentable "show" si coneixen el barrí i on es creuen que viuen i en quins temps.

Dones bé, Anonim Vadoret, valg a contestar-ti. En primer lloc, puc assegurar que voste necessita una exhaustiva revisió medica deis seus conductes visuals i auditius.

1, per descomptat, també de la seva consciencia. Com diem aquí, a Catalunya, "l'heu cagada"!!

El seu article és una PORCA MENTI· DA. Així, tal com sona. Emparada, a més , en la comoditat de l'anonim, que només fa servir l'estruc. .Persones com voste,

I sapiga que el Rei Melcior, immers en les penúries ·economiq ues de la nostra Entitat, orfe de gentileses, no va tenir ni una carrossa, ni un cotxe, ni una moto, ni tan sois un ase, per transportar-lo fms al seu dest í. El Rei Melcior va anar caminant des de la Playa Joanic fms al carrer de Verdi, passant per Escorial, Providencia i la Playa Rovira. El bon Rei Melcior, gracienc enamorat del se u barrí i del que representa va el se u paper, no va pensar, per descomptat, que en aquells moments estava fent política feixlsta .

Per altra part, el capdavanter de la banda portava l'estendart de la seva Agrupació, i"no una "bandera nacional" com voste afirma. Els cornetes i els tambors no van entonar l'himne de la Legió. El se u repertori fou tan de "Fuerza Nueva" que es va compondre de "Balxant per la Font del Gat", "L'Emigrant" i "Els Segadors". I aixó no ho die jo, sinó el mateix Director de la Banda, Sr. Angel Sanjuan. finalment i referent a la seva afirmació que les Marjorettes tenien típic "sabor america de gran tradició catalana" només se Vadoret, són les que impedeíxen el progres m'acut aquest rosari de preguntes: del nostre País i cremen les íllusions de tots És de tradició catalana la Coca-Cola? els qui, com nosaltres, intentem mantenir vi~ És de tradició catalana el consum de drogues? ves les tradicions del nostre poble. És de tradició catalana el "Winston"?

Nosaltres, desitjosos que els nostres fills És de tradició catalana el "Whisky on no haguessin de desplayar-se a Barcelona i the rocks"? sentissin en el seu propi barrí l'alegrfa de reÉs de tradició catalana el póker? bre el Rei Melcior, vam organitzar una "CoÉs de tradició catalana el mastegar ximitiva" que el rebés a la Playa Joanic i l'a· clet? companyes, després, fms al seu mini-palau És de tradició catalana el portar pantainstal.lat al no 83 del carrer de Verdi. No lons vaquers? teniem, ni tenim, ni un duro!! Ni una miserable pesseta!! Només ilJusió!! Vam cecórSón de tradició catalana els termes rer a la Radio perque a través de les ones "Bus" i "Stop"? llancessin una crida d'ajuda, sollicitant una Són de tradició catalana el marketing banda, "quelcom" que alegrés la comitiva. o el self-service?

Vam recórrer també a diverses Entitats graEsta segur, Anonim Vadoret, de no hacienques. 1 sap que vam aconseguir? ... Res!! ver "simpatitzat" mal amb cap d'aquestes M'entén, Anónim Vadoret? Res!! I quan faltradicions o bé amb d'altres que s'hagin potaven solament 24 hores, s'esdevingué el migut quedar en el tinter? racle. Un bon amic havia aconseguit els serPel que fa a si sabem a quin barrí viveis de la Banda Amigó. viro, cree que podríem ser nosaltres els qui li ho preguntéssim a voste!! Pero anem ja a fi. nalitzar.

Només volia atenir-me al meu dret de replica i així ho he fet. Nosaltres donem ja per tancada la qüestió.

Pero, aixo si, Anonin1 Vadoret, ens agradaría molt coneixer-lo personahnent, discutir amb voste tot aquest malentes i estrenyer-nos després les mans en senyal de pau i d'amistat. L'esperem!! .-;::~..-" Albert Font i Valldeoriola Gracienc

15 Vila de Gracia, 7 mar~ 1980 Benvolguts Badallaires: Només us escric quatre ratlles per donar suport a la proposta de Gregori Belarre, de repoblar la Muntanya Pelada. Cree que es pot organifzar una "Festa de l'iubre", com fan a molts pobles de Catalunya, i en la qual tots els nens planten un arbret petit, i després es pot fer una xocolatada o .un ball infantil. La festa es podría anar repetint cada any, i els arbres els podría subvencionar alguna entitat interessada.

Cal anar molt amb compte, ambles esp.ecies de pins, ja que s'han d'evitar les repoblacions amb especies forarues, i plantar esp~cies de pins autóctons, és a dir del país (per exemple, el pi pinyoner és una especie típicament mediterrania).

Només em queda felicitar-vos per la vostra tasca.

S'acomiada cordialment Rosa Llinas c/Nilo Fabra 16-20, se ¡a- B. 12

Gracia, 15-111-80

El dia u de julio! de 1977 eren detinguts per la "Brigada Antiterrorista", Alvar Valls, Montserrat Tarragó, Caries Sastre i Josep Uos Pérez. Se1s imputava la mort de !'industrial Bultó, també se'ls acussaba de pertanyer a un suposat exercit del poble catala (E.P.C.). Sortits de la presó amb !'amnistía de l'any 78, a fmals d'aquest any són també acusats de la mort de l'antic batlle de Barcelona Joaquim Viole (tan ben conegut a les comcrques lleidatanes): L'exili els espera. Amb aquests fets, el postfranquisme. inicia la repressió contra els patriotes catalans. La passada primavera ens va sorprendre a tots la "desarticulació" d'aquest suposat EPC, essent detinguts: Lluís Monstserrat, Jaume Martínez Vendrell, Maria Teresa Sol i Joan Mateu. Arran de les detencions es formaren els Comites de Solidaritat arnb els Patriotes Catalans, que defensaven i demanaven la llibertat dels detinguts.

Amb l'aprobació de les lleis antiterroristes foren detinguts una serie de persones més: Griselda Pineda, Frederic Bentanax, Montserrat Ginesta i Josep Figuerola. Altres lluitadors marxaren a l'exili, tots ells foren acusats de pertanyer a l'Exercit Popular Catala. Cal afegir a tots aquests fets, la recent detenció de sis membres d'un nou grup, Resist~ncia Catalana d 'Alliberament Nacional (R.C.A.N.), als qui també se'ls ha aplicat la Hei antiterrorista.

El Comite de Solidaritat amb els Patriotes Catalans de la Vila de Gracia dóna el seu suport a tots els patriotes represaliats i demana el seu irnmediat alliberament, alhora que demana la col.laboració de tots els graciencs en les tasques del Comite.

COMITE DE SOLIDARITAT AMB -ELS PATRIOTES CATALANS (GRACIA) PAISOS CATALANS

Crónicas desde la frontera Un fantasma amenaza a los niños españoles: el del Ministro de Cultura y su cohorte de censores honoríficos (¿o cobran?).

No contentos con determinar lo que los adultos pueden ver, o ir, leer, etc, ahora dirigen su celo contra la posibilidad de que los niños se enteren de que eso que le sale entre las piernas traseras a los perros cuando estan calientes no es una barra de labios sino el pene. Como siga así, el ministro De la Cierva decretará que Bambi no tiene sexo y que Falina es una cabra travestí. Lo cual no dejará de ser problemático, pues más de un niño le preguntará al enemigo del libro rojo del cole por qué no se llama Del Ciervo. A los niños se les querrá cauterizar el sexo, pero eso no quitan que por funciones fisiológicas propias ya sepan "desde la más tierna infancia" las sumas y restas que se esconden tras una "a" femenina o el opuesto masculino.

Pero ese no es el problema del ministro. El es un fasciculador profesional. Para él los niños españoles deben saber claramente que los griegos, romanos, godos, carolingios, cristianos, musulmanes, vietnamitas, soviéticos, norteamericanos, perros, caballos, burros, leones y, por supuesto, los padres del propio alumno, se reproducen todos por generación espontánea, fecundados ¿cómo diríamos? sí, al igual que un rayo de luz traspasa un cristal, sin mancharlo ni romperlo.

En su cruzada profiláctica el ministro ha encontrado muchos aliados.

La revista mi1itar "Reconquista" ha sido, sin duda, la más contundente, pero sus argumentos son elípticos. En el .último número se afmna que el libro rojo del cote es "como goma-2 contra la defensa nacional".

Y define: "son enemigos de la nación quienes sabotean el progreso comunitario o tratan de anular la capacidad física y moral de

resistencia ciudadana". Nunca se nos habría ocurrido una definición tan precisa del ministerio de cultura (y 'sob.re todo de su actual representante). Efectivamente, no de.. otra cosa se le puede calificar sino de enemigo de la nación cuando permite que lOO niños de Fuenlabrada (por mencionar algunos) ya terminaron el presente ,curso porque la Delegación de Educación se niega a cubrir las vacantes dejadas por cuatro maestras.

Estas se han acogido al permiso legal para dar a luz. ¿Será ésta la forma btbüca como De la Cierva quiere predicar a nuestros niños que el sexo produce embarazos y cursos sietemesinos? Mientras desperdicia su celo en evitar que los escolares tengan la posibilidad de recibir explicaciones adecuadas sobre sus propias vidas sexuales y la forma más digna de gobernar sus propios cuerpos, el ministro permite que se detengan las obras de ampliación de colegios, consiente -como en el caso de la calle Legalitat- que uno de los pocos lugares de Gracia adecuados a equipamiento escolar vaya a manos de los especuladores del suelo y prohtbe que circulen cromos coleccionables ilustrando las funciones reproductoras de los animales. !} la vez, en TV, nos hinchamos a ver culos y tetas encorsetados en ropa vaquera, balanceándose al ritmo de la música que sugiere que el pantalón es un puente entre dos gozadas. Peronuestros niños sólo deberán deducir que en Jamaica ~ay mucho negro en el mercado.

Una política de esta índole claramente "sabotea el progreso comunitario o trata de anular la capacidad física y moral de resistencia ciudadana" y tendría que ser objeto de persecución judicial por atentar contra· la salud pública de todos nosotros.

El Layetano

16

LA MUERTE

DEL

PATRONATO RIBAS Nunca pensé, desde que voy al Patronato Ribas, que sería yo el encargado de escribir su R.I.P., su muerte definitiva. Y lo hago más con el corazón que con la cabeza.

Quien q uiera saber fechas, datos más concretos, que vaya y los pregunte pues tienen una indudable importancia en esta historia que, como todas las historias, tiene unas coordenadas temporales y espaciales determinadas aunque lo más primordial para mí es que han asesinado al centro de enseñanza más progresista y dinámico del postfranquismo. Desde la muerte del solemne padre de todos, de nuestro muy honorable y venerado Francisco Franco {Dios lo guarde en su seno aunque puede que se le indigeste), algunos centros enarbolaron el estandarte de la autogestión con más o menos éxito . La mayoría sucumbieron. El Patronato Ribas no. Durante dos años y pico se rompieron - ¡se estaban rompiendo! - todas las normas de pedagogía y gestión acumuladas en cuarenta años de dictadura llenos de represión y barbarie irracional. El R.ibas, co n mayor o menor efectividad, eni gestio nado por padres, profesores y alumnos. Las decisiones se tomaban conjuntamente mediante las Asambleas de los distintos estamentos o bien en la Asamblea General compuesta por todos ellos. Se trabajaba en grupo con una participación activa , con evaluaciones conjuntas alumno-profesor, etc. Y esta metodología funcionaba, me enseñó mucho, aprendí con ella meses y meses.

En el R.ibas el director sólo lo era para los trámites burocráticos que se debían cumplimentar ante el Ministerio y no tenía ningún poder sobre los seminarios, ni sobre los alumnos , ni sobre nadie. Era un mini-sistema, en fm , antitético al sistema general. Era un dardo envenenado a la sociedad tal y como está montada. Autogestión contra dominación, antiautoridad contra represión, participación activa y común contra competitividad , análisis crítico y profundo· (sin ~os_mas ni tabúes) contra enajenación y coacción institucionalizada. Por ello el M.E.C. impuso como directora este año a una señora autoritaria, reprimida y represiva, a una neurótica del poder, a Elisenda Font. Mantuvimos desde septiembre una lucha cerrada, muy dura, tocando todas las teclas posibl~: Delegación, Inspección; Ayuntamiento, Generalitat , etc. PedíamO's la dimisión de la directora y su Junta y la continuidad de todo el blo-

que de profesores que habían llevado la experiencia Ribas hasta entonces para que tal experiencia continuara. Estábamos en Noviembre y en vista de que la problemática no tendía a arreglarse los padres protestaron fuertemente alegando que no podía perderse el curso y valorando positivo un comienzo de las clases paralelo a la lucha llevada hasta el momento.

Fue un desastre porque surgieron multitud de problemas: horas vacías no cubiertas por ningún profesor al faltar los miembros de la Junta y "otros numerarios" adictos a Elisenda, bajón en las acciones de lucha por desencando del personal, PNNs que no cobraban ni un puto duro , acciones fascistas contra el Instituto y contra los estudiantes en Madrid relacionado con la lucha anti-Lev de Centros no Docentes y LAU, etc. Ello motivó la supresión de las clases un mes luego de iniciarse y provocó, a la larga, la muerte del Patronato.

Los pormenores de la situación después de acabar las clases hasta ahora serían muy largos de enumerar, larguísimos,ocuparíarnos un BADALL entero y aún no acabaríamos. Por tanto voy a resumirlo todo muy sencilla y escuetamente; en próximos números tendremos ocasión de hablar del R.ibas largo y tendido, porque, amigos, aquí hay tela y de la larga.

Pasaban días, semanas, y ninguna entidad se comprometía a ayudarnos. El Ministerio siguió una línea muy astuta: dejó pudrir el problema y ante nuestra incapacidad de forzarlo, un proceso de degradación nos embargó. No fueron aceptadas ninguna de

nuestras reivindicaciones y la gente, al no ejercer presión debido al cansancio evidente de ir de puerta en puerta para recibir siempre calabazas, se fue "quemando". Y un día, por primera vez en la historia, la Asamblea claudicó ante Jos chantajes del MEC y la directora (que había bloqueado hace meses la cuenta de la Asociación de Padres) y ante la situación angustiosa de los profesores que no han visto un duro en todo el año y de los alumnos sin haber podido empezar oficial y defmitivamente las clases. Ahora parece que van a comenzar aunque eso sí, con PNNs desplazados y el sistema de gestión y pedagogía, "nuestro" sistema, a hacer puñetas. El Ribas ha sido "redimido", devuelto a la sociedad, aunque el precio para ellos ha sido caro : no han podido hacer otra cosa que matarlo impunemente a base de chantajes y amenazas (de cierre y de expedientes) y a base de golpetazos bajos y sucios , racionalmente no podían.

La conclusión superficial que saco de todo este asunto (tiempo tendré de analizar lo más profundamente) es valorar positivamente el hecho de. que el sistema ha tenido que extirpar el "cáncer Ribas" por medio de métodos irracionales porque ponía en tela de juicio todos sus valores proponiendo otros totalmente díferenciables, aparentemente nuevos. Ahora tengo la certeza de que la lucha contra la ideología caduca, reaccionaria y represiva que nos rodea pue(,le existir, no es una utopía sino una demostrable ~~alidad.

La dificultad estriba en introducir esta lucha a todos los niveles de la vida actual, sería un tema que nos llevaría a fuertes discusiones y diversidad de pareceres. Y habría que hilar muy fino al especificar qué clase de objetivos persigue, cómo conseguirlos, por qué los desearnos y para qué queremos aplicarlos.

Todas las alternativas son válidas siempre que puedan llevarse a la práctica.

No, nunca hubiera creído que yo escribiría las notas de la marcha fúnebre en el entierro del R.ibas, un entierro en el que todos los asesinos se reparten la herencia. Yo acuso a Elisenda Font y a los demás matones de esta muerte pero les advierto - les advertimos- , que seguiremos luchando por algo que consideramos justo.

El R.ibas fue algo más que un Instituto.

Mucho más que una simple aventura.

Cherna

17

Personatges de Gracia

SANTI SANS Santi Saos, humorista. Gracienc. Vas a fer l'entrevista al professional i et trobes amb la persona i, no saps com, et deixes caure per la suau pendent deis records de com era Gracia abans. Abans del "600" i del xalet a la costa o a la muntanya; abans, quan de marrees anavem als Uuisos o al Centre Moral, o al Cercle Catolic o a les festes particulars, amb el tocadiscos de maleta i els cubates de coca-eola.

Santi Sans que ha ballat a l'envelat de la Pla~ del Diamant i el de la Pla~a del Sol, que vivia d'infant qu~i bé al costat d'on ara hi ha I'AA.W. Vila de Gracia i que encara ara, tot sovint li agrada passejar pel barri

"perla part antiga, perls carrerons".

L 'humorista, que anava per pastisser quasi bé per tradició familiar, quedava embadalit quan de lama del seu pare anava al cine Selecto, alla carrer Gran amunt a veure les varietés i la seva ment d'infant somniava en ~r dalt del escenari i ser un "artista" 1 l'aprenent de pastisser jugava a imitar les veus de qui l'envoltaven, fms i tot la de la mare "avui el nen no vindrá a !'escoJa" o del botiguer de més avall, i després la del sergent a la mili ...

Als pares els venía una mica ample l'afecció del noi, pero hi posava tanta obstinació ... aixi i tot va tenir un ofici, treballava en un taller d'ímatgeria, també va trastejar apareUs de radio i fms i tot va vendre -dos dies- apareUs domestics per domicili.

Tenia uns disset anys quan Pepe Iglesias "El Zorro" feia furor per les radios barcelonines. Els cines gairebé no tenien públic les nits que actuava i el noi Santi Sans, que aleshores ja freqüentava els tea tres d 'afeccionats, li treia l'imitació calcada, Als assajos d'aquestes obres va coincidir alguna vegada amb la M~ Matilde Almendros i aqu~a. veient-ne les imitacions, sempre li deia: un dia et portaré al programa "Fantasía". 1 ho va fer. 1 el presentador, en Federico Gallo el va presentar com "el Zorro Barcelonés". Va ser tant aplaudit que va tomar-hi quatre o cinc vegades més. No va cobrar un duro, pero aquestes actuacions li varen confinnar que el que li anava era el món del espectacle. Va comen~ com a meritori i ja .no va parar: - A l'ambient artístic he tocat totes les tecles. El priÍner que vaig fer va ser amb en Marsillach. Tenien per estrenar una obra al teatret que hi havia al costat del desaparegut cine Windsor i necesitaven un noi per fer el paper de "agente segundo de policía".

L'apuntador que tenien, que era d'aquí, Gracia, em coneixia bé i m'hi va portar. Ana-

va en qualitat de meritori perque al cap de sis mesos podría tenir el camet de professional i aixo era el qu~ m'interessava. En principi no havia de cobrar res perque aquesta era la norma pels meritoris, pero en Marsillach em va pagar, cree que unes cinc-eentes a la semana. Es va portar molt bé. Després d 'aquesta obra vaig intervenir en ''Café de Liceo" que era la primera comedia que s'estrenava de Jaime de Anniñan. De fet no hi havia cap paper per a mi, pero al Marsillach li agradaven molt les meves imitacions i tot parlant amb }'Armiñan van crear una seqüencia on jo feia de maquietista: entrava a 1'escenari per un cantó, collocava al bell rnig un biombo, saludava els persoilatges i feia tres imitacions: de Raquel Meller, d'un cantor de tangos i d 'una cupletista catalana, ja no recordo quina. 1 vaig tenir unes crítiques molt bones. A rel d 'aixo, quan en Marsillach porva o estava vin.culat amb els Festivals d 'Espan ya, em va cridar per actuar a Madrid. Jo, llavors, en él meu número cantava una canyo en catala, pero sent aUa vaig dir-li "bueno ; ¿qué hago, canto esta canción o que?" i en Marsillach va dir-me "tu adelante, la cantas en catalán". Per tant tinc la satisfaccio de dir que vaig cantar en catata a Madrid, ja en aqueU temps i a més a més retransmitint-6e per televisio.

En Santi Saos, pero, tot i portant tants anys a l'escenari, sent un artista complert, un bon humorista i un magnífic imitador, no té o no ha arribat al "status" popular i economic de que gaudeixen molts deis qui varen venir després d'ell fent parodies, que podría dir« han 90rtit de la "seva cantera".

-Jo vaig ser el primer a fer imitacions de populars de televisio per televisio i és cert que podría estar molt més amunt, pero en certa manera. em dono la culpa a mi mateix d'aixo, perqué aquests senyors que han vingut darrera meu i ·m 'han passat al davant, per dir-ho d'alguna forma, han a'conseguit de trionfar tan massivament perqué han sortit per televisio molt freqüentment, i per sortir amb aquesta asidui'tat per la petita pantalla has de viure a Madrid i relacionar-te molt. Aixo m ho varen propossar fa molt de temps, fms i tot van oferir-me presentar un programa coma 'showman"; v'ha ser en Marti Maqueda justament. Pero llavors jo t~nia uns compromisos fumats i per altre banda ... jo estic molt arrelat a Barcelona, a Catalunya... potser també hi ha una rnica"de comoditat... sóc un borne tranquil, tinc feina, puc mantenir bé la meva familia i sóc feliy fent

el que faig, perqué donys voler més? A vegades sí... sento alguna cor que em grata per dintre, quan veig el que estan fent senyors i el que guanyen ... pero si ho penso fredament prefereixo seguir tal com estic.

El catala té fama de ser persona seriosa, seca, pero curiosament ha donat figures extraordinanes dios d'aquesta especialitat de l'espectacle ...

- Jo, sense voler tirar pedres a les de· més regions d'Espanya, diria que !'humor catala és potser més intelectual, no sé ... diferent. Tenim l'orgull de tenir un Charlie Rivel, una Mary Santpere, un Capri ... i deis joves la mateixa Rosa Maria Sarda.

Un borne que fa imitacions logicament sempre ha de tenir l'orella dreta per sentir veus noves, diferents ...

-Deu ser deformacio professional, pero quan sento una veu o una forma de parlar divertida procuro recordar-la i quan torno a casa o a l'hotella gravo imitant-la, per no perdre el timbre i l 'entonnació. Si pogués gravaría directament de la persona que parla, pero ciar ... es veuria massa! El que m'agrada molt és anar als mercats i sentir la cantinela de les venedores, tenen una gracia i un encant extraordinari "reinaaa, miri,quina sardineta tant macaaa", o els manobres que se'n allarga la veu de tant dir "pásssaaaarne elladrillooooo".

Pero els anys passen, els joves venen empenyent i cada dia surten nous humoristes i les preferencies del públic són, tot sovint, velleitoses... Es planteja en Santi Sans el risc de quedar« sense feina?

Penso que hi ha feina per a tothom, en l'humorisme no hi entra tant la moda ~om eQ el món de la can~ó. De fet és el públic qui demana humor i més en moments com els que are estem passant. I no et creguis que som massa· gent, potse.r tirant llarg no arribem a la vintena i Espanya és molt gran ...

Revistes...

varietés...

imitacions...

acud.its... On es trob8 més a gust 1'humorista?

-De fet m'agrada tot del món de l'espectacle, pero des de darrera de les bambelines. L'ambient de l'assaig, el viure e1s moments d'abans d'alyar« el tetó o sortir a

18 la pista, la companyonia, també el contacte amb el públic. El que no m'agrada gens és l'altra part, 1'haver d'anar a festes i festetes, a cocktails o presentacions, aixo ho odio. Potser aquesta és també una de les causes d'aquest " ralenti" en que en certa manera he duta la meva feina. Pero jo no canvio aquesta manera de fer ni ser, prefereixo més l'ambient de quan anem de bolos, per exemple: ésmés huma.

L'infant que mirava amb ulls embadalits l'escenari ja és un professional, ja ha vist de prop que és ser artista, ho ha vist i ho viu. S'ha sentit decepcionat? Es com s'ho pensáva?

NuevoTV color

Philips K-12

- Aleshores ho veia més de color de rosa, que tot seria molt bonic, que la gent • era bona ... pero no, no m 'he equivocat professionalment , si are em diguessin de tomar a comen~ar diria "don~ apa, som-hi". El que potser m 'ha decepcionat és la poca seriositat, la poca formalitat que de vegades hi ha en segons quins representants, en segons quines ocasions, que a voltes miren més els seus interessos que els teus i aixo em rebela, pero són aquelles coses ... el que em satisfa professionalment i com a persona és l'agraünent del públic, que fas una actuacio i veus que la gent riu amb ganes, que t 'aplaudeixen amb ganes i en acabar-se venen a veuret i et diuen que s'ho han pasat molt bé. I és que jo treballa pel públic i si al públic li agrada 1'actuació, la faig més a gust; com humorista necessito sentir l'escalfor del públic, perque sí no m'ensorro.

Santi Sans. Humorista. Gracienc. No va canv:iar el luxe i 1'adulació a Madrid per la ciutat vora el mar. Un bon professional i una excellent persona.

DIANASAURI

satelite satellte se lo da

55000

se lo da a pagar

satellte le da satelite le da

ptas

3 añes

2 años

garantia total

seriedad

Monmany, 16 ·Tel. 2138304 1

.· ,.~ satelite Hi-Fi ·.,,·~'-__...,

Travesera de Gracia, 219

19

GRACIA ENDINS SOCIALS i

EL DESTAPE POLITIC

CULTURALS REUNIONS DEL CONSELL 1 COM TSIONS.

LA TRAM~A DE LES COORDINADORES; QUE DESCOORDINAN als que no volen coordinar-se, i que coordinan als mes coordinats deis coordinadors.

Que el nostre sant patró sigui la nostra guia, i la Hum que e1is portia bon port.

Plenari del consell de districte.

Día ~4 d'Abril a les 8 del vespre.

Cornisió de Cultura Día~~ d'Abril a les 19,30 h.

AAVV "VILA DE GRACIA" C/Salines, 10

Día 20 d'Abrilll CURSA POPULAR • Acte reivindicat iu del Poliesportiu del C/ Perill per inscripcions Local C/ Salines, 1O de 7 a 9 del vespre.

EXCURSIÓ a Castellar de \l'liug Diumenge día 27 d'.\bril Inscripcions Local C1 Salines, 1O de 7 a 9 del vesprc.

CENTRE TRI:..BAll 1 DOCUMENTACIÓ C/ Gran, 126 Dijous 24 d'Abril "Eis lirnits del parlamentarisme'" Debats que come n~ará a les 8 del vespre.

BADALL INFORMA FSCOLES Ja és oberta la matrícula per a totes les escoles municipals en que hi ha places bui"des.

Ointre de Gracia concretament hi ha manca de places peró pcr als que viuen prop del Guinardó i Cam1clo poden anar a fer les inscripcions a 1' Ajuntament del Dte. XII c/Santa Fe, 5, te!: 2~9 02 28 pera les escoles més properes a la nostra Vila .

Es tindran en comptc les següents caracte-

Amics, avui per aprofitar for~a l'espai, no farcm comentaris. Pero sí que us demanem que vosaltres continucu escrivint-nos!

NO Embellecedor Embrague Enfoq"ue Engrasador Escape (tub) Faro antiniebla Filtru de aire Forro Frenasv Freno

SI Embellidor Embragatge Enfocament Greixador Escapament Fanal antiboira filtre d 'aire Folre Frenada Fre

rístiques: Doinicili familiar prop de l'escola soiJicitada.

Algun germa a l'escola sol.licitada.

Camet de fam llia nombrosa.

Provinent d'algun altre centre esco lar municipal. .

Algun germa disrninui"t físico psíquic .

Manca de pare o mare.

Carnet d'atur de pare i/o m are.

Malgrat la manca de llocs escolars rnunicipals, rAjuntarnent ha crcat un servei d'informació als districtcs pcr a tota consulta sense la necessitat de despla~Yar-se a la pi. St. Jaume.

A Gracia podrcu consultar tot el que us calgui si us passeu per Ca la Vila i demaneu per la nostra informadora municipal Sta. Rcrnci.

Garaje Grasa Guardabarros Uirnpiaparabrisas Llinterna Llaveru Marcha atras Mercancía Muelle Panel d'instruments Parachoques Parrilla Patinasu Peató Platinos

Garatge Greix Parafang Netejaparabrisa Llanterna Clauer Marxa enrere Mercadería Molla Piafó Para-xocs Calandra Patinada, reUiscada Vianant Platins

LA CAMPANA va repicant a batallades. La radio lliure de Gracia, la emisora del barrí, va cridar a tots els vilatans graciencs per que Ji donguessin el seu suport tan físic com económic. Pero alla erem la vintena de voluntaristes de sempre, i d'aquesta trabada va resurgir una ·coordinadora de rnitja dotzena de persones, que diuen representar a una altra mitja dotzena d'entitats, prou significatives i assenyalades com per representar el que representen. Tot un cúmul de significacions!

1 el Badall també hiera, representan a la seva propia representació . I el Carrer Gran, i Anella . i els Nacionalistes, i la Vila de Gracia i para de contar. Peró amics, es que no ens coneLxem prou?

Peró no hi eren ni socialistes, ni comunis1es, ni repubücans, ni llibenaris,ni convergens.

Aixó es prou significatiu. Qué les passa a les families ideologiques, no tenen pro u clientela?

O és possible que la cremin tota, i només volen poltrones? ·se, d'acord, farem coordinadora, peró en. setem d'u,la vegada un camí de trebail col.lectiu "sin malos rollos", que li dongui fo nna a un IJlOviment radical, autónom i cantonalista, on poguem du a terrne les nostres tasques de radio lliure, de premsa Uiure i de vida lliure, que a la fi es lo que es tracta.

Un naufragat

Posar en marcha Poste de gasolina Puestu de socorro " Ralenti" " Reprise" Re ven ton Pinchassu Robo Roce " Rulotte" Seguro (pólissa) Seguro (pe~)

Engegar Assortidor Lloc de socors Alentit Represa Rebentada Rebentament Robatori Fregament Remole, caravana Asseguran~

Piu de seguretat, o bloqueig (ex. "posa el piu').

Gregorí Fortuny i Bosch

BADALLANT PER GRACIA La cinta es una buena reflexión, en cuanto a un estudio de los diversos casos matrinlOniales desde un punto de vista objetivo, directo y sin q ue el nüio tenga ninguna culpa.

Hay que des tacar la excelente fotografía de Néstor Almendros cuidada en todo momento.

Santi Perramón

Cinema Kramer contra Kramer Principales intérpretes: Dustin Iloffman, Meryl Streep, Justin Henry, Jane AlexanMr, George Coe, Howard Duff.

Guión y dirección de Robert 13enton. Música de Henry Purcell fotografía de Néstor Almendros.

Duración 110 minutos. Producción USA. Drama.

La esperada película de Robert Benton, y digo esperada por lo de las nueve nomináciones q ue dicha película posée a su favor, es una gran calidad, y de una muy buena interpretación por parte de Dustin Hoffman, Meryl Streep y el pequeño actor también nóminado para el osear de este año en calidad de actor secundario,Justin Henry.

La cinta nos presenta el melograma de una mujer q ue a los o cho años de matrimonio decide abandonar el hogar familiar, dejando el cuidado del pequeño a su marido (Dustin Hoffman) con todos los problemas y alegrías que le proporcionara a su marido, el tener que convertirse en madre y continuar realizando las funciones de padre .

La cinta esta muy bien resuelta, sin cargar las escenas emocionales, salvo en el juicio donde la madre reclama a su hijo. La sensibilidad del espectador es puesta a prueba cuando el pequeño ya dispuesto a abandonar su casa para marcharse con su madre, una de las mejores secuencias del film, donde vemos la sólida relación que se a establecido entre padre e hijo.

Dustin Hoffman, realiza en esta cinta un trabajo perfecto, y cuidado al milímetro, Hoffman que es un hombre que facilmente puede realilar cualquier papel, puede ser en esta película la que por fm le de ese galardón tantas veces añorado, el Osear a la mejor interpretación masculina.

Meryl Streep, pienso que es una de las mejores actrices del momento, recordemos su último trabajo encarnando la esposa divorciada de lssac (Woody Alien) en la película Manhattan.

La presentación del pequeño Justin Henry, es la emoción y el encanto de la película.

Des de els temps mes remots, es conserven nombrosos mites i llegendes que ens dónen testimoni del poder de la música sobre els homes. Ja en l'Antic Testament, trobcm de manera relatada que "el clamor de les trompetes enderrocaren les muralles de Jericó". Segons una llegenda india, diu que el poble de Benga la se salva de passar fam durant una terrible sequía, en la qua!, un cantaire va fer que ambla seva veu s'acostessin els núvols i comencés a ploure. Fins í tot, avui día, hi han pobles primitius que arnb la música combateixen les seves enfermetats.

Els grecs consideraven la música com un art imitatiu, ésa dir, un art capay d'imitar les qualitats morals, í de transmetrer-les a l'auditor.

També creíen que cada instrurnent ejercía una influencia determinada sobre la condició mental. Segons el gran ftlósof Plató (429-347 a.

J.C.) la música deuria guiar a la joventut, a la beUesa i a l'harmonia espiritual.

La practica grega estava composta per una sola veu i anava molt !ligada a la poesía, servía com acompanyament al cant, a la recitació deis cors, a l'acció dramatica o a la dansa. La música grega ens ha deixat pocs vestigis ara bé, les teories acústiques deis grecs han sigut d 'una gran importancia, Pitagoras (582-500 a.

J.C.) va fer uns estudis físics i matematics deis interva1s tonals (I.T.) Els I.T. son les distancies que hi han entre dues notes consecutives que tenen unto . lnstruments: de corda, com la LIRA, que era la més utilitzada, i la cítara que és conside-

SALAD~ IIOGER Menéndez

Pelayo, 180

( Torrent d e l"olla)

Del dia 16 al 30 d'Abril1980 EXPOSICIÓ HOMENATGE ARTISTES GRACIENCS M. BORDALLO- P. BUENO- A. CLOTA- FOLGADOFUSTE - V. GOMEZ- J. PONC- J. ROVIRAA . SIMON - VELLVE -J. J. VILARO .

rava p er els virtuosos, essent derivada d 'aquella. De bufada com el AULOS, de llcngüeta dople i avantpassat de !'oboe.

Es curiós que l'home s'hagi inspirat en les estacions de l'any en totcs les branques de l'art, dibutx, pintura, fotografia. escriptura narrativa, prosa, poetica, novel.lística i com no, en música. Molts músics han composat infi nitat de Jlurs obres durant la primavera, pocs pero, han fet al.lusió d'ella dins les sevesobres.

D'aquests, els més coneguts segons el nostre entendre son: A. VTV ALDI, ambla seva composició de ''les quatre estacions" potser les mes conegudes i alhora explotarles mes d'una vegada pels mitjans de pub licitat, arriban! a una extraordinaria popularitat fins i tot en els medís que viuen regula'rment al marge de la bona música.

J. HA YDN, també té les seves "quatre estacions", probablement no tan conegudes i fi. nalment S. RACHMANINOFF, que té la cantata "LA PRIMA VERA" pera bariton sol, cor mixte i o rquestra, amb text segons poema de N.A. NEKRASSOV. Ací a GRACIA, podem dir q ue tenim concerts a I'Orfeó Gracienc, mcrcés al "Grup de Divulgació Musical". La primera tanda de Concerts de Tardor, fou la pro va que dona com a resultat que en cada un d'eJJs anava creixent l'interes del p úblic i l'abonament fou cada vegada més nod rit. Aixó empenyé a pro· jectar els quatre Concerts d'Hivern i ara els quatre de Primavera, sempre amb figures d'una gran valua i a la sala Auditorium, que perla seva sobrietat, confort i acústica, tots coincidim en dir que és perfecta.

La primera fmalitat de l'entitat és la música, tradícionalment representada amb I'Orfeó Gracienc.

Orfeó, EscoJa de Música, Concerts... creiem que estan en el camí de que l'entitat esdevingui un autentic fogar de cultura a GRACIA i a Barcelona.

L'institut JOAN LLONGUERES ha fet diversos cursets de pedagogía musical. En aquest primer trimestre que acabem de fmir, son de destacar entre altres el "Curs d'expressió musical" professat per Merce Cardoner, les "Ses-

21 BADALLANT PER GRACIA sions d 'informació pedagógica del sistema d 'educació musical Martenot "a carrec de Ma Angels Amaus i finalment el "Curset de can-rons dramatitzades" per Núria Trias ( dedicat a la memoria del mestre Joan Uongueres, en el seu :entenari) Ara que estem de moda en que molts deis comeryos sofreixen alió tan conegut de "Renovar-se o morir" i més el darrer per causes q ue tots sabem perfectament i que pel seu canlcter problematic i aU1ora extensiu, no entrarem a analitzar; sí que cal pero, felicitar els propietaris d'un comer-r en el nostre carrer Ros de Olano, per engrandir el seu local, el mateix temps que, a la part mes interior, han di_sposat d'una pantalla pera passar pel.lícules relacionades amb la materia musical.

Cal dones, alegrar-nos (principalment nosal•tres, els GRACIENCS) de p<)der gaudir d'aquesta iniciativa la qua!, Ji dóna un acaire familiar al negoci.

I per finalitzar uns donem la següent noticia que ensacaba d 'arrivar a la nostre redacció del BADALL, procedent de lugoslavia : Segons aquest anuncia!, s'ens di u que han aparegut a rugoslcivia quatre Stradivarius, tres d'ells daten del 1713 i el quart del 1719, corresponen tots ells a la descripció deis Stradivarius descrita en el cataleg especial de J'expert txec en instruments de música, J elovec.

Res mes, adeu-siau BADALLAIRES i no us oblideu de fer-nos-en cinc centirns de tot alió que succeeix a la nostre vila de GRACIA. J.V. BRAU-M. VENTURA

Teatre SHAKESPEARE Ni més ni menys que I'Institut del Teatre i !'Editorial Bruguera han fet 'realitat una de les empreses·més necessaries i importants que calien en el nostre país. Editar les traduccions de Josep Ma de Sagarra que va fer de les obres de Shakespeare.

Per l'any 4243, quan era més forta la repressió sobre totes les llengües que es parlaven i escrivien dintre de J'estat espanyol, excepte naturalment de la castellana, !'Editorial Montaner i Sirnon edita clandestinament aquestes traduccions de les que se 'n feren unes tirad es molt curtes (340 exemplars) numerades amb data de l'any 35, bienni negre, per tal de despistar la persecució governativa.

Temps després, !'Editorial Alpha les edita en volums de tres obres, fent-ne edicions petites i molt costases i que s'esgotaren nlpidament.

teatre regina

Ara tornen a ser publicades en !libres petits i al preu de 175 ptes. per Editorial Brugue· ra i l'lnstitut detTeatre.

Han sortit quatre volums i per Sant Jor<li en sortiran dos més, tenint previst que en surtin vuit cada any fins a completar les 28 tradui"des per Josep Ma Sagarra i continuar amb les tres que no va poder traduir, continuant després amb altres textos classics. · El motiu de satisfacció per aquesta empresa és perque la calitat deis textes és excepcional.

Josep Ma de Sagarra a més a més de ser un gran poeta era un bon coneixedor de !'idioma angles i per acabar-ho d 'adobar era també dramaturg. Tres elements inseparables per a fer un bon treball ja que no es lúnita a una traducció literal del text sino que va traspassar les accions de !'epoca de Shakespeare a formes literaries més comprensibles a Catalunya, apropant !'espectador a un entendre l'obra amb més claredat. Josep Ma deSagarra no distorsiona ni traeix !'obra, l'enriqueix i la fa assequible a la nostra manera de pensar obtenint un resulta! de comprensió per part del lector o espectador que d'altre manera no en gaudiria.

Poeta, dramaturg i traductor de 28 obres excepcionals de la literatura mundial. Tres, entre elles Hamlet, no les arriba a traduir i tant !'Editorial Bruguera com I'Institut del Teatre tenen una bona feina per a trobar la persona escaient que hagi d'acabar un gran trebaU realitzat ja que de traduccions i traductors n'lú ha molts i n 'he m Uegit realment de nefastos. Esperem dones que estiguin a la mateixa alr;aria i no ens donin gat per liebre, que ja ens n'han donat al tres vega des i la última encara és bastant recent.

10.000 excmplars pcr edició practicament esgotats, la qualitat i el preu n 'és la resposta.

L'esfor-r d' una serie de gent que encara creiem en moltes coses fa possible que avui, amb un ahir molt Uarg, carregat de renúncies i sacrificis hores de son, de carretera, amb els pulmons plens de pols de molts escenaris, ofer~ a Barcelona un nou espai on la CULTURA ht tingui una fmestra oberta en aquest fose panorama del món de l'espectacle que sempre ha quedat una mica deslligat del díficil recorregut cap a la normalització de la vida del nostre poble.

Creiern que la cultura camina de la ma de la Jlibertat i per aixó voldriem que les postes d'aquest TEATRE REGINA s'obrissin de bat a • bat per donar cabuda a totes aquelles activitats que facin posible l'avan9 de la nostra cultura i día a día un apropament cap a aquesta lübertat per la qual tants homes .i dones de~ nostre país han Jluitat i a la que nosaltrcs avut oferim aquesta petita-gran aporta ció .

Ja fa tempsque els contactes ambla propietat del Teatre Regina es varen iniciar gracies a que s'unien dues intencions comunes. La utilització d'aquest espai amb fmalitats esencialment culturals. Les característiques del local, la scva ubicació etc ... feien que tingués gran quantitat de empreses interessades per la seva explotació. La constacia i una idea compartida ens permeten ara posar el Regina al servei de la ciutat.

Són 350 localitats a les quals se'ls ofereix un espai escenic d'll metres d'amplada per 5 ,80 de fondaria amb un equip d 'ilJuminació de 40.000 wats i una sonorització per a 8 canals amb una potencia de 200 wats, Stereo.

1Iom disposa també de cabina de projecció, de cinema equipal amb dos projectors de 35 rnm.

Greiem que tant per la seva ubicació com per les característiques tecniques que reuneix el local, se li podra donar una utilització id?nea, perque les acticitats que es programm ocupin el maxirn d 'hores al cap del día.

PROGRAMCIÓ SESSlÓ 8 TARDA DEL 9 D'ABRIL AL :20 D'ABRIL "CARTA AL PARE" de Franz Kafka Cia. Pcp Molins SESSIÓ 10,45 NIT

Emili Rodés DEL 8 O' ABRIL AL 27 D'ABR IL "ESTABLE DE DA1'\SA DE BARCELONA" Intervenen: "Forion Ensemble" Mexic "Ballet Contemporani de Barcelona" "L'EspantaU" Barcelona "Heura, Dansa Contcmporania" Barna. ''Esbatec Neoclassic"' Barcelona.

BADALLANT PER GRACIA

UN ALTRE MOLIERE SI US PLAU Sí, demancm un altre Moliere perqué ens hem quedat amb ganes de veure més espectaclcs com aqucst. No· us el perdeu, badallaires.

L'obra, com totes les de Moliere, deixa veure des d'un principi la trama que seguira; el que sorpren és el caire dramatic que a poc a poc va agafant i que ens porta a un final crític i úrúc, ja que Jordi Dandin no té cap més sortida si vol continuar essent Jordi Dandin. És una obra on queden palases les contradiccions de classe: pages ríe es casa aJ!lb aristócrata i paga ben car el seu error. A través d'aquest personatge, Moliere ens presenta les contradiccions d'una classe que enUuernada per les Uumenaries de l'aristocnicia, es traeix ella mateixa .

No cal dir que l'espectacle esta treba llat al maxim (almenys és aquesta la impressió que en varem treure i que en tot moment gaudcixes d'una bona interpretació que no decau i que manté )'espectador interessat pel que es desenrrot!Ja a l'escenari.

No podem dir el parer del públic de la nit d'estrena, car normalment (i en aquest cas no és una exepció), és un públic d'amics, de "teatrcros", de crítics que no hi entenen un borrall i que ens volen fer creure que son els "horno sapiens'' del teatre.

Per aixó EL BADALL no vol caure en aquest error i prefereix exposar sirnplement el que va rebre veient l'obra i deixar per a tots els badallaires que treguin ells mateixos la seva opinió. El que sí que cree que ~s pot fer és que els qui hagiu vist l'espectacle ens escrigueu la vostra opinió. Valdra més que la de q ualsevol "crític".

Emili Rodés.

L'agrupament Escolta Pompeia, celebra aquestes dates els seus :?5 anys, de~icats a du.r a tem1e una tasca educativa en que han part1· cipat decenes de no1s 1 noies .

Aprofitant aquest motiu ens hem proposat. per una banda, recuperar i donar a coneixer un xic la nost ra historia, i per altra planteJar-nos les diverses opcions que ens ofcreix I'Escoltisme avui en día.

Per aquests mottUs, quedeu tots convidats a part icipar a els nostres actes.

US tSPEREM. ACTES ABRIL Díssabte 19

4 h. Cercavila per Gracia.

7 h. Festa de disfresses.

Díumenge 20 12 h. "El Petit Príncep".

Dirnarts 22 8 h. Conferencia "Problemáti-

ca juvenil".

Díjous 24

1O h. Conferenc1a sobre l'Es-

coltisme.

Divendres 25 7 h . ._udiovisuals.

Dissabte 26 5 h. Pel.lícula.

8 h. Berenar d'antics membres.

Diumenge 27 11 h. Concurs de pintura mural.

CELEBRACIÓ 6 h. Concurs de Can~ó Escolta MAIG Dilluns 1 Sort ida de pares a Sant Sebastia de Montmajor.

GRACIA CONTRA Rl:.PRL:SS IÓ

Acabem de crear un GRLP ANTIRLPRESSIU. Hem vist que sota J'aparen9a de la "democracia" continuen les pitjors practiques repressives de l'epoca franquista: la tortura i les detencions arbitraries són a l'ordre del día. La presencia de la policía i les bandes feixistes al carrer és cada di a més greu. Fls diputats podran creure que aixó és una democracia, pero per a nosaltres, per als ciutadans de peu, no hi ha cap diferencia an1b qualsevol poble d'on manen directament els gorilJes deis militars.

Només la nostra organització podra aturar aquestes agressions: graciencs. lluitem pels nostres drets! Ens trobem cada dimarts a dos quarts de no u als locals de 1' Associació de Veins, carrer Salines 10.

GRUP ANTIREPRESSJU DE GRACIA

c~iSTOFUL 1-'

1'

LES1001 BOTIGUES DE GRACIA

J. MARTIN. Ouadres i Montllures. c. Penedes, 4 . T. 2284118 MOBLES VALLE Tel. 214 52 90 c/Rabassa 39-41

tapiceria V ilella Ramón y Ca jal, 96.'T . 213 79 17

Espardenyes i sabatilles Casa Bitríu- Providencia, 68

CONFECCIÓ

A ..... J,.¡.

CANSALADERIA

Ca miseria qeneres de punt

COSTA

T. 2 18 37 77 Carrer Gran, 198 i PI. Trilla, 6

Especialitat en tots els productes del porc. Formatges i Conserves.

Providencia, 45 · Tel. 214 51 43 CANSALADEAIA MARGOT i LUCIEN

SUCS NA TURALS. LL ET DE PANTEt<Ml.MI""'" "" Vallfogona . 10.

Obert de 7 tarda a 2 .'30 011. Oilluns tancat

Mercat Abacería Central, 25·21 Tel. 213 58 42 Bons productes del porc.

Busco pis petit. Zona Gracia-GuinardóLa Salut. Truqueu al Badal!. 213 60 31

PRECLAROR. Prep. Acceso Universidad. Mayores de 25 años. Oposiciones.

EGB Pro. Especializado. Rosellón 235.

T. 209 05 25

ATENCION. Torre zona Vilafranca. 3 hab., comedor con liare, cocina, baño, armarios empotrados. Entrada 300.000 resto en 3, 5 y 10 años. Informes Tel. 215 40 70. Sr. Arcas.

FLORISTERIES

DE

r

De las me-JOres marcas nacio nales y extranjeras.

C/Septimania, 59. Tel. 217 36 36

Flon R .-.

Coro aaa

•ll(I,S q]ta.¿~~

ESPECIA LIT ATS. TORRADES, CARN A LA BRASA i BOTIFAARA D'ARAGÓ.

XARCUTERIA

SALADICH

de NeYia

FILATELIA ER-FI·L

Tel: 214 64 98

- ABONOS A NOVEDADES MUNDIAL ES - ESPECIALIDAD SELLO USADO Las Carolinas, 23 Teléfono: ' 228 44 21

BARCELONA - 12

DE LA CASA.

ALMERICH 1 COSOS. Ofereixen ceramica Popular a preus populars. Joguí' nes per als infants al c.Massens, 53.

LLAVES EN El ACTO . M,,)o• de Gr.i· C•J, 74· 76 ltu.nto Esqu •na T ra'v. de Gra cia. Todo .tipo de ltavesl

FLOR S

f>O Anys d 'experiencia immob i lia ría . c/Rabassa, 23

(Placa Rovira)

BEGUDES BODEGA MARTINES. Vins D.O. Penedés, Priorats, R iojas ... Reservas i més dt! 100 etiquetas. Ramon i Cajal, 12.

Tel.2136031.

IBIZA regals ·11 istes de noces Preus molt interessants per tots Plats a 50 pts. i eltres ofertiS cfforrijos, 41, centonada Le P~la

Bareelona-24

Finques U RBIS

ANTIGUITA

AR TICLES

Plaata.

CASA FUNDADA L'ANY 1870

Compro mobles Mtics, pintures. c~a. mica, nines, porcelenes i tota clase d'ensers vells. Raó Sr. Rousé. Tel 317 07 31 Remón i Cejal, 8 i 10 baixos.

A doll'Doe

Traveeera de Dall, 17- 19

TeiMonos 218 94 38- 21761126

Especia titat en ent.repans i fiam bres se· lectes, bunyols, croquetas, crestes farci des i petits capricis.

Ramon i Cajal, 26

MATR IMONI JOVE BUSCA PIS AGRACIA. Pagaría 15.000 pts., 2 hab. min.; amb molta claretat. Tel. 322 10 52.

Angel.

ENSENYAMENT

ALIMENTOS REGIMEN

Es ven pis, zona Gracia~•Hies 5 hab. menjador-sala d 'estar amb Uar de foc, 2 banys, cuina, rebedor i 2 quartets per armaris i estris. Int eressats truqueu al 213 37 21 de 2 a 4 tarda i de 10 a 12 nit.

cah;atsJONI Tot T •pus de Calc at OFERT ES Travessera de Gr áCia 1 1b

A dmutrstrac ió, wnda cases a n· tig ties. lloguers, assesson a ¡ur l ·

EXTENS A:SSORTIT DE ROSES PER SANT JORDI

dica.

Consul tes J . !_;¡plana. Ta;d!'~ dliluns, dimecre~ 1 diious. c / Milior d e Gracia. 7 2011 LUJOSO PISO, ZONA FOl..GAROLAS ·SAN GERVASIO. ESPLENDIDA OPORTUNIDAD. 4 dormitorios, 2 baños, aseso, gran saló n-comedor con hogar, amplia cocina, acabados alto stand ing. Plaza Parking. Precio total 6 mi llones. Tel. 215 40 70. Sr. Arcas.

Bailén, 240 -Te l. 213 44 69/214 76 98

JOGUlNES CASCABEL JOGUINES c/Sant llu(s 40-42, Cantonada Joan Blanques. Tel. 213 52 43 FILATELI A ER-FIL. Especialidad sello usado. Abonos a novedades mundiales.

C/ Las Carolinas, 23. Tel. 228 44 21

24

CARTEL LERA

CINES DE REESTRENO DELICIAS: Trav. de Gracia, 224Tel. 213 43 40 115 Pts. Continua, 3.30 tarde.

Del 14 al 20 COMBATE DE FONDO Y CONSPIRACION EN SUIZA (18) Del 21 ' al 27 VICIOS PEQUEJ'l'OS Y EL PRIMER CRAN ASALTO AL TREN (18) Del 28 al 24 Sin determinar

1

FARMACIES DE TORN NOCTURN MÉS PROPERES DEL 17 AL 30 D'ABRIL 17

Sard enya, 487 Bailen, 166-17 4

Dies de representació i horaris: Vegeu cartellera

Düous

ambla col ·laborac1ó de la Oirecció General de Teatre i Espectacles

Torrent de Vidalet, 35 Saragossa, 42 Dissabtc 19 Alfonso XII, 61 Balmes, 303 Diumenge 20 St Anl M. Claret, 273 Montserrat de Casa no· vas,12-16 Dilluns 21 Proven~a, 5 36 Claris, J 39 Dirnans 22 Via Augusta, 276 T rav. Graciá, 333 Diagonal, 478 Dimecres 23 Castillejos, 437 St.Ant. M.Claret, 18 Balmes, 222 Dijous 24 PI. Llibertat, 9 lndústria, 65 Divendres 25 Ravella, 11 PI. Sag. Familia, 7 Dissabte 26 Torrent de l'OIIa, 67 Bailen, 200 Diumenge 27 Ntra. Sra. Coll, 33 Gran de Gracia, 16 Dilluns 28 Septimimía, 17 Ale. Mosto les, 38 Dirnarts 29 Ramon i Caja!, 24 St.Ant.M. Claret , 40 Dirnecres 30 PI. Rovira, 11 Gran de Gracia, 58

ORFEÓ GRACIENC: Astúries 83, MODERNO: Girona, 173 - Tel. Dijous 24 d'Abril, a les deu del 257 16 47 100 Pts. Festivos 115 Pts. vespre: Continua 3 .45 tarde "QUARTET HISPA NÚMEN" Del 14 al 20 LOS TIGRES NO LLORAN Y EL GENDARME Y LOS EXTRATERRESTRES (Apto) Del 21 al 27 COMBATE DE FONDO Y CONSPIRACION EN SUIZA (18) Del 28 al 4 VICIOS PEQUEJ'l'OS Y EL PRIMER GRAN ASALTO AL - - - - - - - - - TREN (18) Dia 20: Sol en TAURE. Día 22 Lluna.-Quart creixent en Lleó VERDl: Verdi, 32 -Tel. 228 51 33 Bon temps.

80 Pts. Festivos 95 Pts. Continua, Día 30 Uuna plena en Escorpí- Varia- POMPEIA : Diagonal450.

Dimarts 29 d'Abril, a dos quarts ble.

3.45 tarde de nou: Del 14 al 20 AGUILA GRIS Y EL Programa : SECRETO DE SANTA VITTORIA Preludi i Fuga en Sol major (Apto) (Bach), per'a orgue sol.

Del 21 al27 EL CONSENSO Y MAConcert en Re major (Albinoni), ZURCA DE DORMITORIO ( 18) pera orquestra sola.

Del 28 al4 UNA VIDA DE MUJER Concert nO 1 en Sol major (Ha enY CAMAS CALIENTES ( 18) del), per a o rgue i orquestra, entre altres.

TEXAS: Bailén , 205- Tel. 257 32 11 Organista: P. Robert de la Riba.

80 Pts. Festivos 95 Pts. Continua, Orquestra de Na Sra de Pompeia.

TEATRE LLIURE : Leopoldo Alas 3.45 tarde .

Directors: P. Robert i Josep GuiDel 14 al 20 LOS MAGNIFICOS 2. Tel. 218 92 51. nart.

Dimarts a Dissabte 1'0 nit i DiuDE KARATE Y CADDIE (Apto) Del 21 al 27 LOS LOCOS DEL O- menge 7 tarda, presenta "JORDI RO NEGRO Y LA SOMBRA DE DANDIN" de Moliere . Preu 300 RECOMANEM FORA DE LA VILA: UN GIGANTE (Apto) pts. Dijous 250 pt·s. · Del 28 al 4 CONCORDE Y LA PANTERA ROSA ATACA DE NUEVO (Apto)

Teatre

Música

Divendres 18

LA c 'AMPANA DE GRACIA: "La radio a Gracia" : F.M . 99 ,5 mg. cada dimecres de 9 al 1 nit.

EL BADALL RECOMANA Cine: EL SEJ'l'OR DE LOS ANILLOS CINE F ANTASIO (TODOS LOS PUBLICOS) EL PROCESO DE BURGOS CINE A ARS ..___ _ __ _ _ _ _ ___,. ORATORI SANT FELIP NERI: R LLUISOS DE GRACIA. PI. del Nor- Carrer Sol, te, 7 Tel. 218 33 72 Dissabte 19 d' Abril, a les deu del CONSERVATORI.MUNICIPALOE 19, 20 KIKIRIKISTE, por la comvespre: MÚSICA: Bruc 11 2, pafiía U de Cuc comenza a1s 6 "III CONCERT DE PRIMAVEDilluns 21 d' Abril, a les no u del 20, 27, Cine, OSCAR, LIWA Y EL RA" vespre: LASER Y EL LOBO SOLIT ARIO, (Barroc i Repaixament) "RECITAL DE PIANO" cornienza..a las 530 GRUP SAMBUCA Obres de: Scarlatti, Schubert, Directors: Merce Cano i Uuis Chopin i Prokofiev.

Tort.

FERLINE STUDI, piano.

Escopetes de precisió. Articles de caca GRUP INSTRUMENTAL DE "L'ESCLAT D'UNA ESPUR~A .. 3er re pesca i esports. Taller de reparacions.

CAMBRA cull de poemes de Joan Brau i Sanchls.

J. V. BRAU- M. VENTURA Poeta de la Vi la de Gn\cia. El mlllor regal Director: J. Ma Mostaza.

~

flrt

!ALBERDI

poétlc per Sant Jordi. Tel. 228 63 56

Torrent de I'Ólla, 91-93 Tel. 217 79 43

PERFUME

PERFUMERIA

"LES CONXITES" ..

40 anys al servei deis Greciana

TRENS ELECTRICS SCALEXTRIC

especielista en anelisis Cepilen

Ramón i Cajal, 25 Tel. 214 95 45

LAMPISTE RIES

PERRUQUERIES

J. FAURA Lampisteria des del 1905.

Venda de M at erial electric. Bricolat ge.

Bombetes i fl uorescentes c/Gran, 262 Tel. 218 56 19

PE LUOUE RI A FEMEN IN A. LA CASA DE N ERON . C/San Magin, 24 bajos.

Tel. 2 17 7 1 27

PERRUOUERIA DE SENYORS

flotats

CERRAM IENTOS en ALUMINIO • y CRISTAl de CALERIAS,

TERRAZAS. PUERTAS. VEN TANAS.•Ic PRESUPUESTOS '"' C OMPROMISO

Ínform••• IIAm• ndo.• l T•lol

discos escorial, 100

u cassettes -

AGN~S

~

r CTrROEI' AFORMATGER /A PEU(;E<Jr A(; E~("I A ~

TAllERES EN Massens. 43 51 Tel 210 0 1 11 Rabusa . 57 59 Te l 2 13 13 13

Grupo Esperanto A pdo. 27.066. Gra· mática esperanto por 50.-pts. en sellos.

PERRUQUERIA

L'OFEIIM

XAUXA., fotografoa. doscos. papereroa VPrge de f" Empar.9

MOTOR

l

Tel. 228 56 86

tel. 214 Oi 04

borcQfona -

XAUXA.Verge de I'E mpar. 9 descomptes especoals per a o fo cmes tel .2 197366

Plaza Lesseps n° 9

247 25 JO

l ' ULnMA MODA EN PfNnNAT, OFIIIM El SI US SllVEIS Df MANICUIA PEDICURA

1

DEPILACtÓ A LA CEltA 1 MAQUILLATGE ESPEREM LA SEVA VISITA

OFICIAL EXPOSICI ON Y VENTAS Travesera dt Oalt . 60

Tels

FINSAVIAT

219 80 60." 219 45 16

INFORME SE DE LOS NUEVOS MODELOS G S A

j

~...................4Ei,l!-~ll~;~~!1~;:11111111111111111111111~

MOTOSV ERDI Tel. 219 93 56 Servei oficial Vespa Providencia 49 Servei ofiuial Lambretta Verdi 88

REFORMES Portee Bllndadee Antlroba.nent

CLUB GIMNAS RODON . Deportiva.

Correctiva. Mascull i f emen l. Act ivitats.

Ve rge de I'Emper. 23. Tel. 214 67 40

RADIESTESIA

Grup d'investigacio ns psiquestési ·

lto r • ,.• d e 10 a 1 ' d• • a 8 Ccll ua.b t.e• ta.rd.a ta.n c al t

Pf'rrz. CaldOI, 10

T el•te

IJ\#nl F,&<a IA•••P•• 8ARC~I,-0NA· I2

tel. 2136031

De todos los estilo$ Ros de Olano, 6 .

20Q 23 0 7 ~

q ues. lnteresats amb aquest tema

13 6 7 0 4

PERDUES "Perico" color groc-verd. Pinyql ~ nom. S'ha perdut per Pea Rovira. Truqueu al tel. 218 67 60. Josep Ma, dona· ren les grkies.

contacteu al: Capsa postal 22.222 BARCELONA Perruqueria de senyors " FLOTATS" Placa Lesseps, 9. Tel. 228 56 86

BADALLAR ... DE FAM Al número de cap d'any, ·contagiats per aquella dita ... "Any nou, vida nova" i pensant que el "Badallar de fam" podía ser un tractat de cuina de to.ta Gracia , vem atrevir-nos a dir que fotíem al carrer al nostre cuiner oficial. "~ny nou, cuiners nous! Eureka! Que tothom ens trameti les seves receptes! Publicarem el que· elfgraciencs vulguin!"

Pobres de nosaltres! Fora de tres o quatre amics que s'ho van creure, NI UNA MÉS. A Gracia ningú cuina (mentida), o tothom esta· barallat amb el boli i el paper (possible). Com podríem fer-ho per rebre una recepteta de tant en tant. Algú ho sap?

Avui us publiquem !'última que ens queda i que ve de moltes fronteres enlla, de • Nabarra, pero ens l'ha donada l'Eugenia que és de la vila.

BACALLA "AL AJO ARRIERO" (per als maniatics de la catalanització "a l'all traginer.", massa!). Es tracta d'un plat ben popular, del que us passem la versió "refmada".

Pera quatre persones prepareu: Una cassola de fang .

1/2 kg. de bacalla esmicolat ( com per fer esqueixada) Tres o quatre grans d'all Un decilitre d'oli Un decilitre d'aigua Dos o tres pebrots de llauna que fareu a Uenques Tres o quatre tomaquets madurs pas sats pel ratllador, 200 gr. de gambes pelades Una punteta o punta de bitxo 1 alerta

pebrots a la cassola! Remeneu ben remenat, com en política, i ja hi podeu afegir el bacaHa i el tomaquet.

1 ara atenció que comens;a la feina delicada. Manteniu el foc ben lent fins que comens;a a quedar-se sense suc, llavors hi afegiu el decilitre d'aigua. Remeneu de tant en tant i hi aneu afegint més aigua en petites quantitats per a mantenir el bacalla ben su~s du-

111i(o

rant. dues o tres hores, sí, de dues a tres hores. Després proveu-lo, ha d'estar ben tendre (si us ha quedat corretxós m ...). Finalment el treieu del foc i si voleu hi afegiu un rovell d'ou i remeneu. Serviu-Io calent i talleu-vos abans les ungles. Si us ha agradat només us demanem que ens envieu una altra recepta a canvi , i si no us ha agradat ... llavors vol d ir que en necessitem moltes més !

CUINA O'EMMA

El bacalla el posareu a remull durant sis o set hores , canviat-li l'aigua dues o tres vegades. Després l'escorreu bé i el deixeu damunt un drap (net, és ciar). Quan volgueu comen~r aboqueu l'oli a la cassola i sofregiu els alls ben trinxats. Tot seguit hi afegiu el bitxo i les gambes , els doneu un tomb, i els

·Nit Buffet Lliure Mig día dinar caso la Verdi, 30

- T. 2 28 49 54

GRÁCIA

restaurant

.__~-,--c~ntnl ~llltf ·¿;ot·bi -.~"""-l....:lllte

cu i na catalana i i ntern·aciona 1

Dftrtiil als stus c:litn11 i tmic:s la nova una dt c~a i CM~tft.

Rt comtntm tls Pltts ftt s 1 can .

Olf~i6 J A l ONSO

Ara la fruita també és mtui~ .TRAVESSERA DE DALT 1?3 TELS 2131Ó 37- 2JJ 24 ,_.

al BAR MACEDONIA

Macedonies dolces i salades; batuts, begudes, bona música i ambient.

Ri.era de Sant Miquel, 70. · Dbrim a les 6 tarda /

.0 sannr

. probo

",iera 1 d'Lmamo ti · ·

dífef(!ft ~

cal ROS SIMPATIA 1 BON MENJAR A CAL ROS HO TROVARA · U!'i RESTAURANT, UN SNACK 1 BAR,RES! 1 · CAL ROS Hl HA QUE PROBAR · Restaurant Cal Ros

c/Verdi, 82

Tel. 218 44 85 ,

bar

Ramón 1c ..a l. 13 l•ltfOn 214 10 25

re~lauranh:

Sporting Cocina 1 ipica Especialidades gallegas Gran surlodo en vinos y licores Maspons. 16 Te l. 118 85 78

MENU DE 200 A 500 PTAS.

27

BADALLAR PER BADALLAR

"En verdad, en verdad os digo, que yo os haré pescadores de votos".

S. Juan (Cárlos), 1975 Franco va fotre el Pujolet a la presó i el va torturar; aquesta "democnicia" !'ha dut fins a !'honorable butaca. Quina democracia t reura de la presó els catalans que encara hi són? Quina democracia posara fi a la practica continuada de la tortura? Quantes umes caldra trencar?

"Queda inaugurado este pantapo".

Franco a una urna, 197 5 Votar, votis a qúi votis, és 'votar la subm~sió, és acceptar el regim imposat pels hereus del Franco. Votant no fotrem mai fora l'exercit que va ocupar aquestes terres fa quaranta anys. l al revés, no hi haura mai eleccions lliures continufn ací l'exercit i la policia espanyols. " Lo que las armas unieron, sólo lo podrán liberar las armas".

Rigoberta von Suttner (Adiós a las urnas) Ens diuen que l'abstenció ha estat del 40°fo. Pero és al revés, l'ab·stenció ha estat del 60° /o: totes aquelles animes en pena que han anat a dipositar Uur papereta a les umes sí que s'han abstingut, s'han abstingut de continuar la lluita perla llibertat.

"Es un soñador, un trotador, el votador.

Es un jugador, un desertor, el votador.

Es un voto más, sólo uno, y va por }as.callejuelas, y salta sobre los charcos: los excrementos eternos ceden a sus pisadas.

Es un perdedor, el votador.

Mari Trini - Unitat Popular Bé, ja s'han fet les eleccions al "Parlament de Catalunya". Alguna cosa ha canviat: al pare de la ciutadella hi haura cent trentacinc animals més.

Nautilus

solución al crucigrama n~ 1

2

3

4

5

6

7

8

6

9 10 ,,

AL e

tel. 2136031

DIRECC IÓ PROV ISIONAL: Ramón i Caja1,. 12

1

Cos d:e Redacció, montatge, correccio i col.laboradors: Evelio , Jordi, Josep Lluis, Luis Angel, Joan A., Albert , Miquel, Pep L1uis, Merce, Caries, Joan B., J . Villanueva i G . Fortuny.

.,.

El nostre Día del Llíbre téiOdíes. í tres bons llíbres pera escotlír. iComerán Rusos y AmericanoS del mismo pan?

Tenga en casa

15 maravillas del mundo.

Desde la Alhambra de Granada, al Templo Solar de Stonehenge.

1Desde el Kt emlin, a la Basílica de San Pedro de Roma. Desde el Esta· dio Olímpico de Munich al Machu 1982. Una extratla plaga amenaza Picchu. la cosecha de trigo soviética. Rusia 15 maravillas arquitectónicas se ve obligada a comprar trigo a dignas de verse.

Norteamérica. A cambio; WashLléveselas a casa en un libroington ... espectáculo con excelentes fotoMientras tanto, el mayor superUn conjunto de obras del petrolero del mundo es secuestra- grafías. hombre sorprendentes, muestra do. ¡Cuidado! Podría ser el princi- de su capacidad creadora a través pio de la III Guerra Mundial. de los siglos.

La novela más apasionante de Frederick Forsyth, famoso autor MARAVILLAS DEL MUNDO 1 de "Chacal" y "Odessa".

Catalunya és alguna cosa més del que sembla a primera vista.

Catalunva és la nostra terra, el nostre ~lima i la nostra variada geografía; la nostra avan~ada in· dústria i el nostre comer~; el nostre art,la nostra historia, la nostra cultura; les nostres tradicions. Tot aixo forma part de Catalunya.

Cal coni!ixer a fons Catalunya.

Tots hem de saber que és Catalunya.

OUEÉS CATALUNYA7

LA ALTERNATIVA DEL DIABLO

Vingui a buscar el Sf!U /libre de/21 a/30 d'abril

CAIXA DE PENSIONS

"la Caixa"