El Badall de Gràcia 15 by evelio gomez

P- l·MAIG

~0.

cl NORANTA ANYS , DESPRES

sit·iotl · tic la ·rit•ntes.

, 1 11

.\t•al ór· cha~l'

:1 tlistr¡. :1 barrio

"Avui, el proletaria! d'Europa i America passa revista a les seves files, mobilitzades per primera vegada en un sol exercit, sota una sola bandera.» Friedrich Engels, ter. de maig del 1890

~nnitidt

propio i

adon del e le cor-

t850.

-=-=:; --=- -·

...

---=-=.,.: ---

Eren, realment, uns altres temps; avui, el proletaria! d'Europa i America passa revista a les seves files mobilitzades per noranta vegada en nou-centes patrulles, sota nou mil banderes ... «Aquest 1 de maig ha de ve ure la unitat entre els partits obrers contra el nou govem dreta de la GeneraJitat,., diu l'arnic lnnocenci, el parlamentari; en Vladimir, trotskista historie, respon: «El Primer de Maig és una diada internacionalista per exceJ.Iencia i, per tant. hem de celebrar-la unint tots els obrers de l'est i de l'oest amb l'objectiu revolucionari d'enderrocar el mur de Berlín». «No, com a treballadors catalans, aquest 1 de maig hem de ten ir clara la fita inajomable de la construcció del nostre sindicat nacional deis Pa'isos Catalans,. , li ha contesta! en Jordi, el patriota; en aquest moment, s'aixeca en Dicky, !'anarquista, i diu: «El moviment obrer ha mort. El Primer de Maig els capellans marxistes muntaran processons per enterrar-lo. A hores d'ara, !'única cosa que valla pena és intentar evitar la victoria de la barb'arie sovietica en la 1118 Guerra Mundial, impedint així la tornada a l'edat mitjaná sota el poder feudal deis secretaris polftics». En ti, no vull pas atabalar-vos amb més bajanades: us suposo a tots prou inteJ.Iigents com perque ja hagueu compres que !'única mesura realment revolucionaria aquest Primer de Maig seria una racionalització de l'ús deis inputs inserida en una ausübung superadora del possibilisme revisionista. NAUTILUS

del 2 all5 de Maig 1980 nº 15

lllrDE MAIG (1890 . 1980)

noranta anys justos, que es ceebra al món, a Catalunya, i a Gracia, el Primer de Maig. La Festa del Treball. Tres aoys abans, l'onze de Novembre de 1887 foren penjats a Xicago els obrers Albert Parsons, George Engel, August Spies i Adolf Fischer. Per sempre més se'ls conegué com els «Martirs de Xicago». En honor d'aquests martirs de la classe treballadora, el proletariat internacional fixá el t•• de Maig coro Festa del Treballa celebrar a tots els palsos del món. Les condicions de vida deis obrers eren duríssimes: els infants entraven a les labriques als sis aoys d'edat i fins els catorze guaoyaven

de 6 a 16 rals per setmana, treballant seixanta nou hores setmanals. Els obrers de Gracia no escapaven a aquestes esfereidores condicions de treball, i el 1•• de Maig de 1890, per primera vegada els artesans i obrers de Gracia, colze a colze amb llurs germans de Saot Andreu de Palomar, del Poble Nou, del Poble Sec, de Saots i de tota la rodalia insdustrial del Pla de Barcelona, es manifestaren, inspiraot a Pitarra i a Clavé aquells versos que deien: «Jo sóc deis qui pretenen que es sa el socialisme ja sóc deis que pregonen aital Revolució;

jo sóc deis qui desitgen que acabi el despotisme i de l'home per l'home la inícua explotació» Primer de Maig de 1890. Miting central al Teatre Tívoli ... « .•• els treballadors en grups aoaven arribaot al teatre, molts d'ells procedents de Sants, Sant Martí i Grácia... Parlaren Garcia Quejido, Martf Rodríguez i Reoyo. Després la manifestació encap~ada per una gran bandera roja, amb la inscripció: «Jornada legal de Vuit-hores. Congrés Internacional Obrer de París» 100.000 obrers, desfilaot ordenadament, arriben a la Playa de Palau, Al balcó de Capitanía el general Blanco, esverat, saluda amb el quepis. Barcelona es troba totalment paralitzada. El sol era brillaot, els ocellets caotaven. Tot Catalunya era una Festa. Pero el día següent la vaga continuava, es declara l'estat de guerra, i el senyor del quepis ocupa el lloc del governador civil: Al castell de Montjui:c hi anaven afluint obrers detinguts, molts d'ells de Gracia. Els obrers, pero, esta ven dividits: Socialistes i anarquistes es llenyaven els plats pel cap; els primers volien el dialeg de la negociació, els segons la vaga general indefinida. A Gracia els obrers es reuniren en dos graos reunions: Una al cale de Saot Pere Martir, i l'altra a la Sala Nova. Finí la vaga i en MaragaJI escrivia sobre el 1.. de Maig: " ··· avui és el dia més trascendental de la Humanitat de la nostra generació ... » Han passat 90 anys d'aquella crida de 29 diverses Societats Obreres, de la UGT i del PSOE. El día 17 de maig de 1890 la «Campana de Grácia» publicava l'important article «La llibertat i !'obren>. Gracia, com sempre era capdavantera en les lluites per la Llibertat. En el transcurs d'aquests 89 primers de Maig la Festa n'ha vist de verdes i de madures. Més de les primeres que de les segones. Pero al carrer o dios deis cors ha mantingut el seu contingut solidari i internacional. En e1s primers quatre anys de la República els obrers en s manifestarem lliurement a Gracia. Baixavem al miting de la Bohemia. El 1935, els joves obrers graciencs vam haver de penjar les nostres banderes d'amagat, amb pedra i fil, als cables deis tramvies del carrer Gran, del Torrent de l'OIIa, de la República Argentina. El 1•• de Maig de 1980, ja lluny del San José Artesano, torna a trobar els obrers dividits. És el que voleo els enemics deis obrers. Una vegada, a Alemanya, també va passar aixo: mentre les dues gegantines organitzacions obreres, la socialista i la comunista, s'enfrontaven i es fotien llenya, el petit capo-ral del bigotet, 1' Adolf Hitler, s'esmunyia per entremig i assolia el poder. Europa fou un gran llac de sang. Com que els obrers som m¡ijoria, la major part de la sang era la nostra. Continuem dividits i fotent-nos cops d'estaca. Pero entretant els uns i altres, contents i xirois, aoem cantant: «És la lluita darrera Agrupem-nos, germans, la internacional sera la Patria deis humans» FERNÁNDEZ JURADO ¡•• DE MAIG 1980

OFICIS, LLOCS DE TREBALLI OBRERS DE ' GRACIA, EN ELS SEGLES XVIII 1 XIX. la memoria d'aquells treballadors de Gracia. de la resta del país i de tot el món que tant van sofrir i molts fins i tot perderen la vida en !'eterna lluita de la classe treballadora contra el capitalisme.

Gracia, en els seus orígens al ss. XVII no era més que una extensa plana de terres de conreu, extramurs de Barcelona, amb unes quantes cases de pages escampades. algun que altre convent i unes rajoleries o bobiles que probablement van ésser un deis primers llocs de treball deis nostres avantpassats graciencs. La majoria d'ells. pero. es dedicaven aleshores a !'agricultura i a la ramaderia. Uns altres oficis i ocupacions, podríem dir-ne autonoms, propis d'aquella época, per a guanyar-se la vida, eren els traginers, per exemple, que amb els seus carros feien el transport de mercaderies; els venedors ambulants que anunciaven el genere cridant per carrers i places, cosa que també feien amb potent veu els drapaires; !'adoba cadires, el paraigüer . resmolet. l'estanyapaelles. etc. pregonan! a crits les seves especialitats. Per aquest motiu la gent els en deia <<els baladrerS>> . Una actitivitat que llavors també es podía considerar ofici, per molt que ens estranyi, era el demanar caritat. Els captaires eren molts i per cert ben organitzats, dones fins i tot tenien el seu gremi amb el corresponent patró, que era el Sant Esperit. A Gracia, pero. la majoria d'aquest captaires d'ofici hi eren de pas, eren un tipus de «treballadorS>> eventuals. La gent en ve u re 'ls deia, mireu, <<els de la Colla del Sant Esperit l'un coix i l'altre tullit>>. Al llarg de tot el S. XVIII hi hagué un fort corren! immigratori que va fer augmentar considerablement la població del territori gracienc. La gent continuava dedicant-se amb preferencia a les feines de pages. si bé en els últims anys d'aquell segle cada dia eren més els que comen~aven a treballar en altres oficis artesans que amb tota seguretat els proporcionaven més guanys economics. Especialment abudaven ja els menestrals que en els seus domicilis teixien a ma i també van haver-hi cada vegada més homes, que aprenien l'ofici de paleta o mestre de cases.

La invasió napoleónica i els anys posteriors d'ocupació francesa del nostre país va representar una forta sotregada negativa pera !'economía catalana. La introducció de grans quantitats de productes manufacturats francesos . sobre tot textils. contribui'ren a la total paralització de la indústria barcelonina. L 'atur tant a la c iutat com als pobles de les rodalies va ésser la causa principal d'una serie d'actes de violencia contra comerciants i fabricants. En acabar, pero, el primer quart del S. XIX, gracies a les facilitats donades desde Madrid, hi va haver una notable reactivació a tota la indústria que de moment soluciona el problema. Cal aclarir que aquelles facilitats entre les que va destacar !'arancel proteccionista signat per en Ferran VII a l'any 1826, van ésser donades pel rei tot esperant aconseguir ajut economic de la burgesia barcelonina. 1 efectivament a I'any següent quan el monarca va ·visitar Barcelona fou molt ben rebut pels burgesos que !'obsequiaren amb un milió de rals.

A la reactivació económica d'aquells anys també van contribuir-hi els «indians» que retornaven de Cuba i Puerto Rico amb grans capitals. els quals eren invertits per ampliar les indústries existents o per crear-ne de noves. A l'any 1829 ja hi havien a Barcelona i el seu Pla 199 fabriques de teixits, 90 de filatures i 56 d'estampats. Poc després, al 1832 fou introdui't el primer teler mecanic. A Gracia augmentava també J'espansió industrial d'una manera considerable. Dues de les rabriques més importants que van ésser instaJ.Iades a la nostra Vi la, foren el << Vapor Vell•• situat al capdavall del Torrent de I'OIIa, tocan! al e/. Perill, i el <<Vapor Nou» funda! per en Francesc Puigmartí. Aquesta fabrica ocupava el lloc a on ara hi ha el Mercat de 1' Abacería Central o PI. Isabel, entre la Travessera de Gracie i el e/. Pugmartí. És curiós, pero, que les indústries podríem dir pesades, com fundicions, forns de vidre . etc. no van ser admeses a Gracia, o en tot cas ho van ser d'una forma molt restringida. En canvi a Gracia hi hagué la primera ) ,- -. fabrica de <<ceril·les fosforiques>> o «mixtoS>>, .··-.:-;::; JL _ -~'t)•' de tota la comarca del Barcelonés, va ésser ~~:=~~:. instaJ.Iada en un edifi alllat al Torren! de 1'0-,~'---=--~~lla a l'any 1837. Tot seguit van instaJ.Iar-ne :t--. ~ : :~1.:14-l"'E.~ -.--, -_. . més, malgrat les protestes deis graciencs que .' ;A . .::. ~~..... . no volien aquelles i~dú~tries perilloses tant a · · · · ,.;~ .\ ) ~~: prop. Entre les mes tmportants d'aquelles '·.~~- . - ~· fabriques de ll~mins hi havia ".~a Barcelone... ·,f.-~' ~.._:..;,-;/ ;"· ' ~'fe~ . sa>>, _"La Gractens~··· << La Umon»: ~<El Glo~-i ~~~ · '? 1 • •!l f bO>> 1 «La luz Grac1ence». aquesta ult1ma tam~f': · ,'t,ti.! . , bé al Torrent de I'OIIa, a Can Pardal, a :,;~, ~>~r~~---:. ··...,;~ ¡!.1_;'.~ : ~ ~·al~ada de ractual_ci. Montseny. Totes elles · ) / ;;;' .,' 1 d'altres van fins a en '~. ' · ·"¡. ''::t :,~.• ..,. ~~ ,· .• · · .•: · 7. que van monopolttzar la fabncac1o deis ·- ' -~1· ·r~ . • ¡..:;;; . >t.<.. r-~ · ~ ~· es1· ~~~; . ~ · .·. :-: ' . . <<mixtos» famoso_s. .. ~ ~ l Cap a la me1tat del S. XIX la poblac1o • • . ~. , ; • ,1 ¡ .~ .; · -- - obrera de Gracia era ja molt nombrosa, car .,.-~~~-r~~ als antics oficis com fusters, manyans, basters, ferrers, boters, etc. s'hi va dedicar més gent , es van revaloritzar com si diguéssim,

n. ,'

( ·\).Jr

d:;

-!~~---t~!-')~~,:~4\ q...

·. ., r/fr-

·lrr.. .

.·;?""

'.lf.

:\:· 1~~-

func1~nar

l'a~y ~~92

4 degut a l'augment de població. Els treballadors d'aquests oficis, d'aquestes petites indústries quasi totes de tipus familiar, no van intervenir gaire en les Jluites reivindicatives que van ésser iniciades pels obrers textils, aleshores el ram amb més treballadors i per tant amb més for~a. Tinguem en compte que al • Vapor Nou», a l'any 1844, ja hi treballaven 500 persones, la majoria dones. A l'any 1851, quan Graciaja era Vila independent, fou inaugurada una altra gran factoría al e/. de la Granada, la Fea Matas i Cia. Els primers conflictes laborals van ésser promoguts per pressionar els empresaris a que milloressin les codicions de treball, tant en l'aspecte higienic com economic. Especialment pel que es va lluitar més des d'un principi va ser per tal d'aconseguir una reducció en la jornada laboral. Llavors es treballaven normalment 12 o 13 hores diares. segons la voluntat de cada empresari, jaque no hi havia cap reglamentació al respecte, i els jomals que pagaven eren d'autentica miseria. El mes de juliol de 1854 va comen~ar a Barcelona un deis contlictes que ocasiona més maldecaps als empresaris i a les autoritats de la ciutat: va ser J'anomenada revolta de les selfactines.

Les selfactines són unes maquines automatiques de filar, que foren introdu'ides a Catalunya cap a l'any 1844, i amb el seu funcionament s'estalviava molta ma d'obra. Aixo va provocar molt malestar entre els obrers, que temien quedar-se sense feina; ja a primers d'aquell any de 1854 tots els filadors anaren a la vaga sota la guia deis dirigents obrers Josep Barceló, Ramon Maseras, Antoni Gua! i altres. Aquesta vaga comen~a a Sants i acaba essent general a tot Barcelona produint-se les primeres accions violentes contra les fabriques de filatures a on funcionaven les esmentades maquines. Moltes factories van sofrir danys i la fabrica Arnau fou incendiada; el contlicte empitjorava. La Comissió de Treballadors va ordenar el boicot total a les selfactines i fins i tot el Capita General prohibí momentaniament el seu ús. en vista de la gravetat deis successos. Tot l'any 1854 es caracteritza per una gran agitació i amb la victoria obtinguda pel partit progresista, van reapareixer les societats obreres. Va comen~ar a actuar la «Unió de Classes>> primera confederació de societats obreres coneguda a Espanya, i es van signar pac-

tes entre fabricants i treballadors. foren els primers contractes coJ.Iectius o convenís. Els enfrontaments entre burgesos i obrers eren pero. cada dia més violents i una de les moltes víctimes d'aquesta greu situació va ser en Josep Barceló, destacat dirigent obrer natural de Mataró i fiJador d'ofici. El cas d'en Barceló, condemnat a garrot i executat el dia 5 de juny de 1855, per la suposada participació en un vulgar crim a Olesa de Montserrat, és un cas descaradament manipulat. és el procés d'un «castig exemplar» . administrat oportunament per les autoritats dominants, en un intent d'aclaparar i ofegar tot un moviment de reivindicacions socials. La realitat demostra que el moviment no fou ofegat, i així en alguns Jlocs, com a Sants per exemple. l'exitació arriba a tal punt, que el 2 de julio! grups de gent van asaltar la fabrica Güell i van matar al director, J'eminent economista Josep Sol i Padrís. Tot seguit es declara una vaga general (la J. a d 'Espanya) que dura fins 1'11 d'aquell mateix juliol de 1855 Aquí a Gracia els fets no van ésser tant greus, van haver-hi alguns aldarulls pel voltant de les fabriques durant els dies que va durar la vaga i grups de treballadors amb pancartes demanant «Pa i Treball,. van intentar dirigirse cap a Sants, pero sembla que no lograren els seus proposits al ésser dispersats per la fo~a pública. Durant l'últim quart del S. XIX el moviment obrer per alliberar-se de l'explotació capitalista continuava amb empenta i aixf un cop reconegut (uns anys abans) el dret d'associació, la lluita obrera anava aconseguint peti-

tes victories. Aquelles primeres socitats obreres com la «Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Barcelona» i la «Comissió de la Classe de Filadors" foren de fet l'embrió deis primers sindicats. Ja en el 1870 es va formar la « Federació Espanyola de 1' Associació Internacional de Treballadors» (A.I.T.), la 1.3 Internacional; i a l'any 1888 va tenir lloc a Barcelona la fundació de la "Unió General de Treballadors" (U.G.T.), sindicat de tendencia socialista. Del primitiu moviment obrer es passa dones al sindicalisme. Al 1889 en un Congrés celebrat a París va ésser proposada

la reducció de la jornada laboral a 8 hores, i que des de Jlavors sigué una de les principals reivindicacions del proletaria! de tot el món, pero es va trigar molt temps fins que va aconseguir-se. També d'aquells anys últims del S. XIX, va ser quan els obrers van fer del Primer de Maig la festa internacional del Treball. La finalitat primera d'aqttésta festa fou precisament la de poder assolir aquesta jornada laboral de les 8 hores. F..n fi, a les lluites obreres.del S. XIX, van seguir les del S. XX, i em temo que continuaran encara al S. XXI, pero siguem optimistes i esperem que algun día no llunya, els treballadors de tot arreu siguin tractats amb justícia i s'acabi per sempre l'opressió capitalista. JOAN VILLANUEVA

HISTORIA D'UN CONJUNT

"D" A Madrid, el Primer de Maig. la gent, els obrers, cridaran solidaritat internacional: «Solidaritat internacional amb els treballadors i pobles que lluiten cont ra les dictadores» ser:t. como llegim, una de les consignes generals de la manifestació conjunta de Comissions i Ugeté. El que no queda massa ciar (o només és que jo no ho entenc. oí?) és el qui: sí. home: qui s'ha de solidaritzar amb qui? A saber: a) Els d'aquí amb els oprimits internacionals. b) Els oprimits internacionals amb els d'aquí. o/i e) Solidaritat internacional i fora. ara el problema ja pot quedar plantejat: Considera! el conjunt de solidaritats. no gens concretes, C (descartable de per si), i els de les respectivament contraries A i B, els manifestants conjuntius. amb qui se solidaritzen? S'hauria de suposar que. com a mínim. entre ells; pero aquest punt no el veuen gaire ciar a les illes, per exemple. on «s'ha creat un clima que no anima precisament a la concordia »: i. - Rrrrriiiiing! Sr Camacho. Sr Redondo: a més, aixo d'agermanar-se durant un sol dia. Que'.' Podries repetir les consignes més a poc encara queja és prou, no és massa. Algú podria dir que I' Estat Espanyol s'ad- a poc . si et plau? Que dius. nano·? Ah. ja! hereix a la lluita deis pobles contra les seves Quant anys fa? Sí. sí. a Xicago. Tots morts. dictadores: sí home, aixo, vinga: que amb la sí. Quant~ anys fa? Sí. és ciar: la tradició . nostra experiencia alliberadora encara aconse- Folklore? Ah. ah. ja ho entenc. Jo J)i!nsava guirem de democratitzar-los tots: nosaltres. que més h¡wria valgut una cosa constan!. i no oi?, que araja estem de tornada. ens afegim a limitar-ho a un sol día. Sí. é~ ciar. no sé que la seva lluita, més que res perque, com que m'emholicava. jo: cal de manar e ls permisos som així de revolucionaris i a casa nostm no uns die ... ahan~. oi? 1 un cop a l'any ja és queda res afer, la lluiteta ens permetra de no prou. :-.í. No. no: é!'t possihle que no ens hi criar panxa, de tan descansats com estem. veiem. a la manife~tació: és queja he quedat Em temo que. de cop. m'he inspirat. Sí. per anar a la Patum de Berga. Si;IU. esta ciar, ja ho veig (al cap i a la fi és !'única 1 penjo. Detínitivament. JOAN possibilitat conbinatoria que resta): els Srs. Camacho i Redondo es deuen voler referir a que cal que els manifestants fagin crits de socors, aJmenys durant un dia: possiblement els Srs. en persona demanaran. utilitzant el megafon com a barricada, coJ.Iaboració als velins de l'estranger, ja que han descobert que ells no són capa~os de vencer aquesta dictadura que, per fi, entreveuen amagada re ra els diamants de la corona centrista. Bé: m' grada aixo: aquest primer de maig sot1i ré carrer. Pero, ah desengany ! Se m'escandalit els ulls en llegir la darrera consigna genera «Per l'aprofundització de la democracia... ~P~::i~l Quina? La d'on? Que no estávem d'acord ,..~-. que ... ? Ah, no? Llavors, allo de la dictadura, \·~l;J~~' que era?

...

ENCANTS ARTÍSTICS A GRÁCIA r - - ----- ------- ----.. El p roper diumenge 4 de maig, a la Pla~a del Rellotge (de la Torratja, d ' Orient, de la Vila, de 1' Ajuntament i/o de R ius i Taulet), tindra lloc, al voltant de la Torre, una mostra de !'obra de diversos artistes i artesans plastics de Gracia. A partir d'ara, cada dissabte a la tarde i diumenge al matí, tenim a Gracia un nou lloc de trobada i reunió, tot mirant o admirant aquesta obra i fent petar la xerrada amb els autors. En principi són uns quants els que comencen, pero ells i tots desitjariem que no quedés artista gracienc sense animr-se a mostra r-nos la seva reacció. 1 per aixo sois té que posar-se d'acord amb els altres artistes que trobara a la Pla~a. ¿No seria molt bonic que també d'altra gent s'engresqués a fer el mateix? ¿Per que no e ls llibreters o e ls coHeccionistes de segells de la nostra vila s'ajunten i contribueixen a que les cites i passejades del dissabte a la tarda i el diumenge al matí per la Pla~a de la Vila tinguin encara més al-licients?

BADALL INFORMA

CRONI.C AS DESDE LA FRONTERA Hace poco se presentó en España un aburrimiento con pretensiones literarias: El Quinto Jinete . Sus autores. multimillonarios de la ciencia-política-ficción. recorren el mundo bendiciendo su parida y pontificando. a través de las piernas abiertas de los medios de comunicación, sobre las claves del mensaje: <<i Hermanos, cuidado 1 ¡El quinto jinete ya galopa! ¡Sólo basta que posea el poder. una buena dosis de fanatismo y los medios para conseguir sus propósitos!» (y un buen caballo. añadiría yo). Si esta receta fuera la adecuada, el retumbar de los cascos sería ensordecedor. Porque uno mira a su alrededor y el paisaje res u Ita monocolor: enclenques espirituales aferrados al poder como un abrigo a una percha, revestidos de un fanatismo místico que los impermeabiliza de los demás y con medios. muchos med ios para conseguir sus propósitos. Claro que medios y propósitos varían, según el valor de la moneda. En el libro de marras, el fanático de turno es el libio ése, quien quiere obtener la liberación de los palestinos (propósito. Por cierto. a raíz de acontecimientos recientes, los autores han vuelto a rec ibir la suprema lección de que la vida es todavía mucho más complicada que la teoría, la literatura y la especulación juntas y separadas) y para ello posee una bomba atómica (medios). Pagarán el estallido los habitantes de Nueva York (por idiotas. En California se vive mejor. y además. Supermán jamás habría permitido que esto sucediera allí). Bueno. hasta ahí el libro. Levante ahora la cabeza ¿Qué ve? ¿se da cuenta? No. no es

que por leer sobre li bios y palestinos se haya contaminado' de espejismo. Los libios estún aquí. ya. ahora. An te:-. te níamos uno sólo: ese que a fa lta de bombas nos quiere hacer tragar centrales nucleares a docena el palmo. Sigue viviendo en la Cartuja de la Monc loa. Creo. Ahora. en plena pri mavera. nos han brotado dos más. Pero a estos libios recién llegados les faltan tún icas. El poder q ue les han limosneado es magro, los med ios son en realidad quintos o sextos . lo único que los man tiene en su lugar es la posibilidad de revertir el proceso: ror· el fanatismo al poder como único medio de obtener la amenaza de la hostia atómica. Veremos. Ve remos cuánto tardan en subirse a ese quinto caballo para ent rar solemnemente en Lemón iz y Aseó. respect ivamente, dispuestos a santificar. con la pureza del fanatismo nac ionalista. la puesta en marcha de las dos centrales. Ese día hab rán completado el c iclo: también en Cataluña dispondremos de nuestro fanático. a la escala de nuestras posibilidades. con los med ios adecuados a sus propósitos. Y así, colorín colorado. la Venerable Orden del Qu into J inete engrosará su plantilla con dos nuevos fichajes. quienes, a partir de entonces . se sentirán libres para galopar sobre nuestras cabezas . Mientras tanto. no se olviden que el primero de mayo es fiesta . Disfrútenlo hasta que llegue el primero de mayo que la Venerable Orden se me rece. EL LAYETANO

•o

, .-

:.·

ATEMPTAT A L'ESCOLA FAVENCIA Els professors i alumnes del coJ.Iegi Favencia expresem la nostra protesta per l'incendi i intent intencional de destrucció de l'escola del que hem estat objectes, siguin quins siguin els anonims autor de l'atemptat. Amb aixo no conseguiran aturar les nostres activitats docents dones gracies a la col·laboració de tots s' han pogut acondicionar mínimament les auies i en tot cas, si cal. continuarem en el mateix carrer. on farem constar la nostra protesta per aquest fet salvatge. MANUEL GARCÍA, MARI CARME, BIBIANA i 63 fi rmes més.

-~~

l<fi~~~:~; ..·.

itfft ·

~------ - ;¡~

• •

__.. ··-·-.

,..~

PRIMERES JORNADES ANTINUCLEARS ' AGRACIA MAIG 1980

MAPA NUCLEAR DELS PAiSOS CATALANS •

••• • •••

Dia 9 A les 8 del vespre: Xerrada-coJ.Ioqui sobre el problema nuclear a Catalunya, amb en j. Carranza, (alcalde d' Aseó); J . Torrent, (Comité Antiurani d'Osona); J. Rodríguez, (fisic nuclear); un/a membre deis comites antinuclears d'Euskadi i una persona del C.A.N.G.

• •••osona

•

• •••

8~ 8~ e~ 8~ al Vandellós O L:Ametlla

Dia 11 A les 11,30 del matí Cercaviles i can~ per la mainada, amb en Xesco Boix, «per un futur no nuclear».

Dia 16 A les 8 del vespre: Projecció del film «No Más Centrales Nucleares» i debat, amb J . Puig i una persona de L'Unió de Pagesos, sobre les possibilitats d'aplicació descentralitzada de les energies altematives.

~.:.!. "'Oiitransport radioactiu

• mines d"urani ••• (en projecte)

Dia 17 A les 7 del vespre Festival de canyó, a la Pla~a del Sol, amb en Joan Isaac, La Traca i d'altres.

DESTAPE POLÍTIC Avui, que la democracia burgesa, és sentida dins del poble, com un engany. Avui, que les lluites i els moviments populars fan marxa enrera, per un desencant i una frustració col-lectiva. Avui, que els militans i la militancia desapareixen. Avui, més que mai, que tenim tan tes coses pendents per fer i desfer, cal que els homes i les dones, que tant esperaven amb la construcció d'un país nou, surtin de les quatre partes del pis, del passadís de la por ancestral , del llibre o/i de la máqui-

Tarerach

• • • Cala!

Dia 10 A les JO del matí: Venda directa de productes del camp per L'Unió de Pagesos, a la Pla~a del Sol. A les 6,30 de la tarda «Construcció d' una Central Nuclear a Gracia», a carrec del grup d'animació de L'Ateneu Llibertari de Sants.

Dia 18 A les JI del matí: Acte d' Expressió Col·lectiva: confecció de cartells, pancartes, etc ... ; a la Pla~a del Sol. Cercavila pel barrí passant per les oficines de l'ENHER a Gracia.

11!\ ~COM!Tt

ANTINUCLEAR DE GRACIA

centrals en funcionament

ffi~

centrals en projecte

centrals en construcció

na, per fer possible encara la respiració, una respiració neta i esperan~adora. A Gracia, tenim moltes tasques oblidades, i altres que, comenyades, tenen manca de suport i treball. A Gracia, tenim oblidat 1' Ateneu Popular, i aquesta que és una feina coJ.Iectiva, requereix d'inmediat una posta a punt. A Gracia, tenim oblidat resistir el centralisme de la Casa Gran, i aquesta es una altra tasca que no es fa de la nit al dia, demana un debat obert que pugui esdevenir, un projecte possible. La descentralització convertida en una ciutat «COnfederada» per tots els actuals barris barcelonins. A Gracia, a totes aquelles persones preocupades per la vida i la llibertat, avui día dispersarles, desunirles, i perdudes una mica en la ciutat gegantina, ens manca el lloc, la

centrals autoritzadt>s

tertúlia, la «conya», l'entitat filia del temps actual, que ens aglutini i desenvolupi el nostre sentit social i huma. Cree que tenim petits punts de referencia, d'on poden sortir les persones que avancin cap a la concreció d'un ampli moviment popular de caracter molt localista, en principi per la seva solidesa. Descartem els partits per raons obvies d'institucionalització, i recerca de poder, i estructures internes. 1 apuntem decididament a les entitats progressistes i vitals, que encaran poden existir; La Campana, la Vila de Gracia, Anella, Cang, Antirepressiu, i a aquelles persones amb un bon sentit de !'humor. E l Debat és imprescindible per varies raons, pero la més essencial es la raó de la nostra mateixa existencia i persistencia dema. J. L. MARTÍNEZ

8 GRACIA ENDINS ARTÍSTIQUES

ESPORTIVES

CONCERTS A GRÁCIA: ORFEÓ GRACIENC: Astúries 83 Dijous 8 de Maig, a les 10 del vespre: «SOLISTES DE CATALUNYA» Director: Xavíer Güell.

FUTBOL JORNADA 4 de MAIG Baleares-GRACIA Camp Longaron, 12 del matí. Mongat-ESTUDIANTS S.C. Bama-GRACIENSE Camp Besos, 10 matí. Reos-EUROPA WEMBLEY -Taxonera

POMPEIA: Diagonal 450. Dimarts 13 de Maig, a dos quarts de nou: «QUART VOCAL SCHERZO•• RECOMANEM FORA DE LA VILA: Divendres 2 de Maig Concert de nit, Saló del Tinell a les 21.30 h. Coral Carmina, Jordi Casas, director. Costeley, Guerrero, Monteverdi, Brahms, Disler, Schonberg, Taltabull, Milhaud Rovenstrunck, Poesíes d'autors catalans moderns.

SOCIALS 1 CULTURALS CLUB HELENA: C /. Ros de Olano, 6 4 de Mayo: Cine.- Aquellos chalados en sus locos cacharros. 1 de Mayo: Festival Helena 1980. Música, poesía, canciones y la extraordinaria colaboración de la Casa de Almería y el Grupo Folklórico Aragonés con la campeona de España de canto de Jotas. 18 de Mayo: Cine.- El puente, de Bardem, con Alfredo Landa. 25 de Mayo: Teatro.- El caso de la señora estupenda, de Miguel Mihura. 31 de Mayo y 1 de Junio: Excursión a Andorra.

EXCURSIÓ A CASTELLAR DE N'HUG Dia 11 Maig, Diumenge. Inscripcións AV. V. la de Gracia, Salines, 10, dies feiners 7 a 9 del vespre, 350.- pts.

ANELLA El dia 11 de maig d'enguany a la pla~a del Diamant hi ha prevista una sortida deis tallers d' Anella al matí. La sortida al carrer és la conseqüimcia de la voluntat de fer participar en les activitats que montero a

tota la gent del barri que encara no ens ha víngut a veure mai potser perque ignorava la nostra existencia, potser perque no ha posat mai ficar-se entre quatre parets que desconeix. Que qué farem? Imagineu-vos la pla~a del Diamaut convertida en una granja urbana, una casa de pages, un planter de cols, altres vegetals del temps, els arbres, les plantes i les flors que envolten i caracteritzen sempre el paisatge immediat d'una masía així com tota una varada gamma d 'animals domestics vigilats curosament pels habitants de la casa. Tot aixo i més hi haura a la pla~a del Diamant. 1 diem més perque de segur que ambla vostra imaginació aconseguirem de crear tot allo que fara falta per transformar una pla~a del nostre barri en quelcom millor. Us hi esperem perque participeu en els nostres tallers! Tallers que funcionen a Anella Serveis Creatius - Taller de cuina. Andreu Barba. - Taller de plastica per adults. Rosa Cortés. - Taller de teatre per infants. Jordi Colominas. -Taller de teatre per adults. Jordi Colominas. Montserrat. - Taller de natura. Eduard Casals i equip. - Tallers de dances populars. Carme Redón. - Tallers d'expressió corporal. Pietat. - Taller de xanques. Toni Mira. - Taller de video. Jordi Roura. - Taller de plastica per infants. Mima Sans. Els horaris i dies de funcionament us els diran a Anella. Carrer Verdi 56. Tel. 228 52 10. Obert de dilluns a divendres de 6 a 10 del vespre. REUNIONS DEL CONSELL DE DISTRICTE VIII P~a. Rius i Taulet, n .0 2. Tel. 227 36 10 Subcomisió de la Juventut: Dia 6 de Maig a les 20 hores. Comisió d ' urbanisme: Dia 6 de Maig a les 20 hores. Comisió d'ensenyament: Día 6 de Maig a les 20 hores. Comisió de Sanitat: Dia 8 de Maig a les 20 hores. Subcomisió d 'esports: Día 8 de Maig a les 20,30 hores. Comisió de Cultura: Día 13 de Maig a les 19,30 hores.

JORNADA DEL 11 DE MAIG GRACIA-Monopol Campo Penitents, 12 matí. ESTUDIANTS-At. Guell GRACIENSE-Montjuic Camp Alella, 10 matí. EUROPA-Monzon Buenos Aires-WEMBLEY

GRAN ESDEVENIMENT ESPORTIU A GRÁCIA Amb motiu de celebrarse el quart aniversari de la fundació de l'equip de Futbol-Sala de la A.D. CAL ROS, aquesta entitat organitza un interessant torneig quadrangular, amb el fi de fomentar més aquest esport dins de la barriada de Gracia. Aquest torneig tindra lloc a les instaHacions esportives del CoJ.legi de la Salle de Gracia (Pla~a del Nord), els propers dies 1, 3 i 4 de Maig, d' 11 a 13 hores els primer i tercer dies i de 18 a 20 el segon. El lliurament de premis tindra lloc a la fi de l'últim partit. Els equips que hi participen son: C.F. VERDI ATLETIC CAL ROS ASSOCIACIÓ DE PARES DEL COL·LEGI DE LA SAL LE DE GRACIA A.D. CAL ROS Tots els trofeus (4) que es disputen són cedit gentilment per BAR-RESTAURANT CAL ROS, així com el patrocini del torneig. · Us esperem a tots.

CINEMA YANQUIS Principales intérpretes: Richard Gere, Vanessa Redgrave, Lisa Eichorn, Williams Devane, entre otros. Director: John Schlesinger. Producción USA El Director de la cinta John Schlesinger, nos presenta en esta su última producción, el contraste de tres historias amorosas bajo la influencia social y política de los hechmljP' que en aquél momento sucedían en mundo. Stalybrid~e. Ciudad inglesa, donde en 1941 ó 1942 fueron transportados varios miles de soldados americanos llamados Y anquis en espera del día D. Hablando en plata el día del desembarco en Normandía. La película nos presenta la relación sentimental-amorosa de tres chicas de la localidad de Stalybridge con tres soldados norteamericanos. Es un contraste, dramático-cómico de tres formas de vida resuelto con soltura, agilidad, porjohn Schlesin~er a quien nuestros recordarán por, Cowboy de medianoche, donde Schlesin~er nos presentaba la dureza de la vida. Yanquis si bien cuenta con una buena dirección de actores, y una gran voluntad por parte de ellos no logra deslumbrar al espectador, esceptuando algún tímido gag que le hace a uno enseñar los dientes. SchlesittAer, en lo único que se a equivocado es en planteamos tres historias, ya que a mi modo de ver sobre la de Vanessa Red~rave, que lo único que hace es recitar y hacer lo de siempre en sus películas, y no encaja en el planteamiento de la cinta. Sí en cambio hay que destacar la interpretación de Lisa Eichorn, gran revelación y también descubrimiento ya que es el ,primer papel que interpreta. Para terminar decir que es una cinta perfectamente visible, distraída y simpática. SANTIPERRAMON

{

MUSICA ..

. . ---'.- -

- ~-e-m -· . '

·-

o· Mr~. · --·~;: .,__. -·

~''Q~

.··----

-~ · -··-

. .

,,,· -~ '!1

. i.;......-,. -~ ~:.~ ,- ~~.; . ....... ....... - ... ....., ·-....

•

.-;, _

•

~ --

Molts de nosaltres coneixem valors, vull dir artistes, siguin músics, poetes, actors, etc., que quan en sentim a parlar del seu lloc de naixen~a automaticamente ens els imaginem per dir-ho d'alguna manera passejant díns d'aquella ciutat, poble. D'uns altres peró, els hi passa tot el contrari, en sentim a parlar i fins i tot for~a

sovint, peró mai els haguéssim rel·lacionat amb tal poble o barriada. Aixó succeeix amb l'Orquestra Simfonica «Estela». Gairebé tots els graciencs n'em sentit a parlar d'ella pero pocs som els qui d'alguna manera la identifiquem amb la nostra vila. És per aixo que avui tratarem de dir-vos per damunt que és l'Orquestra Simfónica «Estela». L'orquestra és fundada a finals de 1950, és una entitat nascuda a Barcelona, composta d'uns cinquanta professors i des de fa molts anys ténen el seu lloc d'essaig el carrer Sant Lluis. Els seus components són de les més diverses activitats professionals, i dediquen els seus mom~nts lliures a cultivar la música. En l'actualitat no existeix al nostre país, cap orquestra simfonica amateur semblant d'aquestes caracteristiques. Durant aquests anys, han estat nombrosos els concerts que han donat: fms i tot en el sectors més allunyats en relació a la música, havent cuidat la díversitat i varietat d'estils. L'historial de l'orquestra té l'estrena mundial de moltes obres de compositors nostres donant-les a coneixer públicament. Ha tingut destacables actuacions amb solistes vocals i instrumentals, així com amb agrupacions cora~s, orfeons, escolanies, conjunts d'opera, etc. En el nostre barri han donat recitals a «CASA ALMERIA», «CERCLE CATOLIC» entre altres. A les principals ciutats de Catalunya, Televió Espanyola i a l'estranger, essent sempre seguídes amb gran interes i mereixent els més calids elogis de critics i públic. Ha participat als actes commemoratius, entre altres: Mil·lenari de Sant Marti de Tous i Alella; Sete Centenari de la Verge de la Cinta, Patrona de Tortosa; Primer Centenari dels Pastorets de 1'Ametlla de

Merola; 80.• Aniversari de l'Orfe6 l'Eco de Catalunya, 75.• Aniversari de l'Orfeó Vigata i de Sants. Cal destacar la interpretació per primera vegada a Barcelona de l'Himne de les Nacions Unides (ONU), de Pau Casals, el 22 de mar~ de 1973, a la Seu de l'Institut d'Estudis Nordamericans i el concert Antologjc de Música Empordanesa al TeatreMuseu Dalí de Figueres. AGUSTÍ COHÍ GRAU, mestre, compositor i director, nasqué a El Vendrell. Porta 24 anys davant de l'Orquestra Simfonica «ESTELA», Músic de gran talla, és sol·licitat tot sovint per les més prestigiosos col·legjs de Barcelona, fan d'ell que sigui el conductor idoni. CHOPIN

Quan el bosc solament és deis gnoms i les fades, quan al llac s'enmiralla la Huna d'argent, quan les heures no gosen ni moure les fulles, és el temps de Chopin. Quan la música s'al~ comuna rialla i et somriu i t'empaita per tots els indrets, i et capgira els sentits i l'esguard i les passes és el temps de -Chopin. Quan el somni és més fort que la vida entelada, quan el cor duu frisanya pel goíg que no tens i més dura i constant et fereix l'enyoranya, és el temps de Chopin. Quan la sang es desferma-com una riuada, quan !'amor et traspua per tota la pell i la veu només és una flama abrandada, és el temps de Ch~pin. Quan romantics i folls han perdut la batalla i morir-se d'amor no commou ni es ~ompren, en un món embrutit de monedes i d'armes, sois ens resta Chopin! MIQUEL-LLUÍS

MUNTANÉ

...

TEATRE N I C A RN N I P EIX Yet aquí que l'Associació del Personal de la Caixa de P ensions, en coHaboració del Centre M oral i Instructiu de Gracia esta realitzant el Primer Concurs de Teatre Cat a la als B arris. Lloable empresa per a la cultura del país, si no fos que desgraciadament aquest tipus de concursos ja es feien fa molts anys enrera i no es pot dir que milloressin ni el més mínim el malaurat afer cultural teatral de casa n ostra. Veient aquest concurs (que no dubto fet amb bona fe) em fa la sensació de que ens volen transportar als a nys 50 -60 quan el més atrevit era fer Casona. Dones no senyors, no estem en aquells temps, mal grat una part considerable de les forces poítiques del país ens hi vulgui fer tornar. Cree, hi vull dir-ho a tots els Badallaires que aquest no és el sistema per enlairar el nostre teatre, aixo no és <<ni carn ni peix», és un bativull pie d'incoherimcies que no diu res en favo r de les entitats organitzadores ni concursants. Desconec quins han estat els s istemes pera fer la tria de grups i obres participants, pero el que si és ciar és que les persones responsables de la tria saben més de qüestions mercantils que no teatrals. Podriem comenyar obra per adonar-nos de que la majoria foren estrenarles fa bastants anys dintre de les re cerques deis grups Independents i que si bé en aquells temps varen tenir la seva importancia pels motius polítics i culturajs que passavem, ara ja no tenen aquell inter es. No fa molt, els diaris anavem p lens de comentaris sobre la m a nca d'autors teatrals catalans novells i com molt bé es va d ir reiteradament: «d 'auto rs n'hi ha forces i amb obres exce).]ents, el que calen son grups i locals que acceptin ]'aventura» . Creiem dones, que tots quests diners (per que en son molts), enlloc de malmetre'ls d'aquesta manera podrien haver-se invertit en organitzar un concurs d'obres d'autors novells catalans i de grups disposats a la investigació teatral. Aixó sí fora realitzar una tasca cultural amb tots els ets i uts, es ciar que per a fer un treball d'aquest tipus cal comptar amb un assessorament de persones veritablement enteses, no solament del teatre catala sino també del teatre arreu del mon. EMILI R ODÉS

~~/\

RÁDIO ~

<< ... D e cop i volta, heus ací una sensació d'omnipotimcia: parles, parleu, p~len. La radio p arla. Te n s la seguretat que allo dit correr a amb el vent i trobara les orelles justes que volen sentir-ho. J a es pot parlar!

A G racia, una emisora feta per gent nostra es dedica a dir, a int entar dir, a fer que la paraula no sigui una <<professió » sino un e xpandiment per fí espont ani, voluntari i sense emmirallaments ni compradQrS ... » -Pero, que passa <<tÍo»? Que t 'empat olles? Si la Campana no sona ... Si ja no se la sent! -Que no sona? ... perque no ens deixen ... pero els dimecres .. . -Els dimecres? Que passa els dimecres? Quins dimecres? -Tots els dimec res! De 9 a 11 del vespre, des deis te rrats, a noranta nou coma ... -Pero que dius? T u creus que m ' estaré a casa cada dimecres per sentir-vos? -Tu no, pero molta gent .. . - Pero <<tío », si a mi m 'agradaria, pero uns d ies no puc i altres no m 'enrecordo ... L a radio la tens de poder escoltar a q ualsevol hora. -Bé, pero la radio no és solament per escoltar-la. També és per parlar-hi tothom que en tingui ganes. - Pero, a on tinc d ' anar? 1 quan? Pero si sou més difícils de trobar que un parat feina! ( ... ) La Campana , la radio a Gracia (una realitat convertida e n fantasma per una altra realitat que costa molt de creure -o porc, depén de comes miri-. El <<Sistema» el que vol es parlar, no li agrada que parlis, parli, parleu, parlem, parlin ...), encara subsisteix i ho fa perque un bon grapat de gent que habita a la vila ha tingut ciar que calia posar-hi el terrat. Si fóssim una institució caldria llenyar-los un agralment i un homenatge, pero el que cal reconeixer és que L a Campana som tota aquesta gent: uns parlen, altres hi canten, n'hi ha que hi xerren,

fins i tot, i uns altres remenen aparells o deixen terrats. 1 així, en comptes d'agralments el que et surt és una sensació de seguretat, de r econeixement deis origens. La radio a Gracia, en aquest moment, se sent només els dimecres, i podriem jurar que no entenem per que a hores d ' ara de la tan suspirada democr acia, no pot sentir-se cada dia. L 'esperan ya, aquest a bo n a bruixa camaleonica, ens fa pensar que gracies a tots, molt aviat, podrem <<fer radio » cada dia. M ent restant, ens resignarem a dir-vos: fins el d imecres! Campaneta la ning ning Quila troba? Jo la. tinc. Algunes coses que encara poden sentir-se a la Campana: H istoria local j azz M úsica deis << 60» << F umet es >> Pagina de cinema L a cuca ecologista Cuina Noticiaris i comen taris i altres.

LLIBRES James M ic he ne r El Ma n a ntial de Israel Edito ria l G rijalbo. Barcelo na, 1980 Apareix aquest !libre con una de les numeroses no vetats de la Diada del llibre de enguany. El comentem encara que s igui un llibre e n castellá. jaque pensem que la cultura no te ni fronteres ni id iomes . es tn1cta del llibre El Manatial de Is rael que ve ha ésser la historia del poble jueu. !libre d'un interes de 4profunda dimensio que aba rca des de les primitives incursions del hebreus nomades fins el segle XX. Podem dir que es una historia novelada basada en solides investigacions historiques i fet s establerts per les nombroses excavacions portades a terme modernament. Tothom estara d'acord que el poble jue. la 1 . . ra\1 mes lf!lpOrtant e mtehgent de totes les époques historiques. ha sigui el manatanial del que han surgit totes les grans idees religioses. científiques. filosofiqucs i socials que han cambiat a travers de les epoques el mon. el s gran rev~ucioanaris han surgit de aquest poble semp~e perseguit pero sempre resucitat, Jesús, l'home que va cambiar la historia dins la seva revelió contra el poder. Marx. Freud. Eins tein i tans d'altres han sigut jueus. Per tant. el Mantanial de Is rael ve a esser la historia de la nostra heretat universal del passat. una historia no sois de fanatisme i voracitat. cobdicia i crueltat humana. s ino tambe de la lluita que ha lliurat la humanitat per la llei i la justícia. !'amor i la fe. Podem recomenar a tots els lectors aquesta obra amb el convenciment de que disfrutaran amb la seva lectura ja que estem convenyuts de que sera un deis llibres de mes venta i exit de la presenta diada del llibre.

C HARCUTERI A C UENC A. Servicio d e cafete ría . Granja especialidad e n b ocadillos. Vinos. Quesos. Nata. R abassa, 39 .

ALIMENTACIÓ CANSALAOERIA

1 CALCATS

COSTA

( LAM PISTERIES

)

cal~ats JONI

Especial it at en t ots el s productes de l porc. Forma t ges i Conserv es.

Tot T opus de Catc <~t OFERTE S Tr.we,sera ele Gr .\e oa 11b

J . FAURA Lampisteria des del 1905. Ve~da de Material e lectric. Bricolatge. Bombetes i fluorescentes c /Gran , 262 Te l. 218 56 19

f LLIBRETERIES

P rovid e n c ia, 45 · T el. 2 14 51 43

Espardenyes i tabati ll es Casa 8 itri1.o · Providencia, 68

CAHSALAOEAI A MARGOT i LUC IEN M erc at Abaceria Central. 25·21 T e l . 213 58 42 8ons productes del porc.

1 CONFECCIÓ

!ALBERDI

ALIMENTOS

Áraalri•

DE REGIMEN

XAUXA .Vt>rg!' o.Je I'E mpar. 9 descomo · tes espec•diS per., o loconf's tel 2 197:366

r ( TJ"R() AFORMATGER IJ \ /A PElJ (; E<Yr

C/S eptimania , 59. Tel. 21 7 3 6 36

T. 218 37 71

ANTIGUITATS

A <a-:~ CIA ~

Carrer G ra n, 198 'PI . Trilla , 6

Compro moblft M tics, ponture , e~ • mic.a, n ones, porceianes i tota cine d 'ensers w lls. Raó Sr. Ro.né . Te l 3 0 07 3 1 Remón i Cajat. 8 i 10 ba i•os.

J 11

INFORMESE OE LO S NUEVOS M ODELOS G S A

*'M·'#•

Tel. 219 93 56 MOTOS V EROI Servei oficial Vespa Providencia 49 Servei o fiuial Lambretta Verdi 88

1PE RFU M ER IAS

IBIZA

PERF UMERIA

regals·llistes de noces Preus molt inttresants ~ tots Plau a 50 pts. i eltres ohln• ~c-~__o_rr~ij_o•~·-4_1_.c_a_n_to___ ~a__La__P_•_•a~

~~-E_S__P_O__R_T________________~

LLAVES EN E L ACTO M.o, o• de Gr.1 74 · 16 ltunto Esquona Tra'v (le Gr.i c•J Todo tipo ele ll avesl

CLUB 4 1MNAS ROOON Depon ova . Correctivd. Mascull olemen'I. ACtovot ats. Ve rge ae t'Emoa r. 23 . Te l. 21 4 6 7 4 0

J. M A RT IN. O uadres i Mont ll u res . c . Penedes, 4 . T . 228411 8 MOBLES VA LLE c/Aabassa 3 9-41 Te l. 2 14 52 90

"LES CONXITES" 40 e nys •.' serwi deis Grec:lenca

1FILATELIES ewpecielista en analisis Capilars

FILATE LIA ER-Fi l . Espec ialided sello u sado. Abonos a novedede mundiales. C/ Las Caro linas, 23. Tel. 228 44 21

( F LORISTERIES

tapiceria Vilella Ram ón y Ca ial . 96 T . 21 3 79 17

BEGUDES BOD EGA MAR TINES . Vins 0 .0 . Pe· nedés , Priorats, R iojas ... Re servas i més de 100 etiquetas . Aamon i Cajal, 12 . Tel . 2136031 .

OF IC IAl. [XP OSICIO N Y VE Ní AS Travtsere de Oelt. 60 Te ls 219 80 60 .. 2 19 4 5 16

TAll ERES EN Mi1Ssens . 4 3!l 1 Tel 2 100 111 Rabuu !> 7 !>9 Tel 113 13 13

ALM ERICH 1 COBOS. Ofereoxen cerá · t1 "·· ·~- ~m ica Popu lar a preus populars. ~ogui • nes p er a ls in fants al c.Massens , 53.

C •.J.

E100petes de preclsló. Artlcles de

c.r....

F lo... R.-..

•

LluS

q)tut~~ ..

NeYia A dora-

Trnetere de Dalt, 17- 19

PI-ta.

Teléfonos 213 94 38 • 21760 26 Ba n:eloaa • 24

!d isc os u cas settes! 1

e s corial, 100 L , __ __ __

pesca i • poru. Talle r de reperacions Torrentdei 'OIIe, 91 ·93 Te l. 217 7943

1MOTOR

Ca m iseria QEmeres de punt

De las me·Jo res marcas nacio nales y extranjeras.

1 ARTICLES LLAR

fll\

tel. ~ 14 01 04 1

b_o_r_c Gtona -

XA U XA , fo togr<tl o<l. cJo •,, o\. fldperer oa VN ql" c1P I' Empar .!.l

CINEMA

REESTRENOS DELICIAS: Trav. de Gracia, 224 Tel. 213 43 40. - 115 Ptes, 3.30 Tarde

Del S al11, CARGA MALDITA Y LAZOS DE SANGRE (18) Del 12 al 18, GATA CALIENTE Y EL PODER DEL FUEGO MODERNO: Girona,173. - Tel. 257 16 47. 100 Ptes. Festivos 115Ptes. - Continua 3.30 Tarde Del 5 al 11, DRIVER Y UN

··--·········

LLIURE: Leopoldo Alas, 2 Tel. 218 92 51. Dimarts a dissabte 10 nit i diuPEQUEÑO ROMANCE (14) menge 7 tarda, presenta «JORDI Del12 al18, CARGA MALDITA DANDIN>> de Moliere. Preu 300 Y LAZOS DE SANGRE (18) pts. Dijous 250 pts. REGINA: Seneca , 22 Tel. TEXAS: Bailén, 205. - Tel. 257 218 15 12. 32 11 - 80 Ptes. Festivos 95 Ptes. Sessió 8 tarda. Fins el 4 de Maig: Continua 3.45 Tarde «AMBLA CLENXA BEN PARDel 5 al 11, SÁBADO NEGRO TIDA I UN CLA VELL VERY EL DO-MÉSTICO (18) MELL AL TRAU>> de Josep M. 9 Del 12 al 18, sin determinar. de Sagarra (poemes). Del 6 al 18 Maig: «MÚSICA PER A VERDI: Verdi, 32. - Tel. 228 51 33. - 80 Ptes. Festivos 95 Ptes. VOSTE>> de Franz X. Kroetz. Continua 3.45 Tarde Cía: << Adria Gual». Del 5 al 11 , MIS TER BOO y EL Sessió 10,45 nit. Tota la qui~zena: EXPRESO HACIA LA MUERTE «LES AMARGUES LLAGRIMES DE PETRA VON KANT» Del 12 al 18, OLEADA DE de Karl R. Fassbinder. Cia: .PLACER Y CUANDO LOS PE- «Adria Gual». CHOS BAILAN (S) CENTRE MORAL: Ros de OlaLLUISOS DE GRACIA: Pl. del no, 7 i 9 Tel. 218 19 64. Norte, 7. Tel. 218 33 72 1. 0 ~ONCURS TEATRE CADel 3 al 4, OVNI LOS DIABLOS TALA ALS BARRIS. Dia 1, 6, 15 ROJOS ATACAN LA TIERRA tarda «LA CANTANT CALBA» y LAS A VENTURAS DE ROB- d'Eugene Ionesco per « Pompeia 1 BINB Y SUS AMIGOS, 5.30 Tarde 2 12 " · Dia 4, 6,15 tarda «L'ENCENS 1 Del 10 al 11, KIKIRIKISTE C. LA CARN » de Feliu Formosa per U de C., 6 Tarde «L'Esquellot». Preu 100 pts. CENTRE MORAL: Ros de Olano, 7 i 9 Tel. 218 19 64. Diumenge dia 11 a les 6,15 tarda <<LOS VERDES CAMPOS DEL EDEN» d'Antonio Gala.

Dissabte 3 de Maig Concert de nit Saló del Tinell a les 21.30 ~· Orquesta del Conservaton de Barcelona, Edmon Colomer, director; M. 9 José Fernández, piano. Bach, Haydn, Krenek i Schubert. FARMÁCIES DE TORN NOCTURN MES PROPERES, Diumenge 4 de Maig Concert DEL 1 AL 15 MAIG: de tarda, Saló del Tinell a les 19.30 h. Dijous 1: Verdi, 132 Josep Bassal Riera, violoncel; Ps. Ntra. Sra. del Mercé Rossy, piano; Coll, 150 A. Scarlatti, Vivaldi, Beethoven i Mendelssohn Divendres 2: St. Ant. M . a Claret, 181 Diumenge 4 de Maig Concert Llúria, 51 de nit, Saló del Tinell a les 21.30 h. Dissabte 3: Quartet catala de JJ.MM., Néstor Eidler, violí I; Pere J. Puértolas, violí 11; Raimón Casademunt, viola; Pedro Ruiz, T)iumenge 4: violoncel. Beethoven, Dvorak. Públic: 200 Ptes. CONSERVATORI MUNICIPAL Dilluns 5: DE MÚSICA: Bruc 112. Dijous 8 de Maig, a les nou del vespre: «QUARTET SONOR>> Ambla coJ.laboració de Josep Lluís Lopategui (guitarra). Obres de HAYDN, BOCCHERINI i BROTONS.

TRES

BA- RDIO

SALA VILLARROEL: Villarroel, 87. TEATRE: «UN TAL MACBET» pel grup T ABANO. Sala Villarroel. ViJlar~oel, 87 Tel. 323 03 75

Cerdenya, 520 Vía Augusta, 189 Verdi, 68 Sant Elies, 28

Dimarts 6:

Escorial, 150 Sant Elies, 28

Dimecres 7:

Sant Salvador, 125 Ps. Gracia, 90

Dijous 8:

Planeta, 39 Lladoner, 2-4

Divendres 9:

Astúries, 54 Bruch, 88

Dissabte 10:

Pl. Lesseps, 11 Aribau, 179

Diumenge 11: Verdi, 7 Ntra. Sra. del Coll, 99

Dimecres día 7 Quart minvant a 8 h. 51 m. del vespre en Aquari.Bon temps. Dimecres día 14 Lluna nova a 12 h . O m. del migdia en Taure. Ruixats. FORA DE GRACIA EL DALL RECOMANA:

lndústria, 15 Rda. Gral. Mitre, 9

Dilluns 12:

Rbla. del Prat, 23 Avd. Rep. Argentina, 183

Dimarts 13:

Trav. de Dalt, 91 Rosselló, 43 7

LA CAMPANA DE GRACIA: "La Dimecres 14:

radio a Gracia": F.M. 99,5 mg. cada dimecres de 9 al J nit.

Ps. de Gracia, 129 Pl. Can Baró, 6

RADI0-4: L'emissora que parla Dijous 15: en catala. F.M. 100,8 MHz.

Corsega, 369 Vergós, 5

13 LES 1001 Bü rfiGUES DE

GRACL~\ --~~---

J_OG_U_IN_E_S_ _ ___,JI ALTRES

.._1

CASCABEL JOOUINES cJSant Llu(s 40-42, Cantonlda Joan Blanquea. Tel. 213 52 43

l PERRUQUERIES

Aquest es un metode anticonceptiu

PELUOUERIA FEMENINA. LA CASA DE N ERON. CJSan Magin, 24 bajos.

Tel. 217 71 27

IREFORMES De todos los estiloS Ros de Olano, 6. Grupo Esperanto Apdo. 27.066. Gra· mática esperanto por 50.·pts. en sellos.

. PAECLAAOA. Prep. Acceso Universidad. Mayores de 25 allos. Oposiciones. EGB Pro. Espeéializado. Rosellón 235.

T. 20905 25 SulCO pis petit. Zona Grkia-Guinardó-

La Salut. Truqueu al Badal!. 213 60 31 MATAIMONI JOVE BUSCA PISA GRACIA. Pegarla 15.000 pts., 2 hlb. mln.; amb molta claretat. Tel. 322 10 52. Angel.

!VENDES

Pero n'hi ha d'altres que són millors. perqué no destrueixen les relacions de parella

Es vend 850 Seat. Bon estat. Truqueu al tel. 213 20 02.

........_ ...... ".....__,

tel. 2136031 Horu1

•• 10 a

1 •• 4 a •

UllMa"'-- ....,... taaeau

P•r•& Galdóe, lO

T•••r•.

200 23 07 ~13

&7 04

8ARCI)It0NA·l2

(RADIO 1 TV TELE-SERVEI PUBOMAR.- Tel. 214 50 84. Reparacions a domicili. C/ Massens, 70. Venda i Reparació TV color HI-FI.

ALIMENTOS DE RÉGIMEN de las mejores marcas nacionales y extranjeras. C/ Septimania, 59. Tel. 217 36 36.

Perruquerle de senyon "FLOTATS'" PI~ Lesseps, 9. Tel. 228 56 86

Hi ha dones que, per por a un possible embaras, han renunciat a la seva relació sexual. Evidentment, han aconseguit evitar l'embaras, perO han acabat espatllant la seva vida íntima coma dones. No hi ha res més absurd que deixar de banda una faceta tan important de la persona i de la seva llibertat. 1enc~ra més si tenim en compte !'existencia de metodes anticonceptius que permeten una relació sexual normal, tot protegint efica¡;ment contra l'embaras:

El preservatiu El diafragma El dispositiu intrauterí La pastilla lnformeu-vos bé, pera escollir bé quin és el vostre métOde.

14 BADALLAR DE FAM Hem tingut nottcta que a Gracia hi ha una especie rarissima de nigromantic mediterrani barreja de sempreviva-pesi-a-quipesi i de gos-b usca-tofones que esta cercant l'or mitjan~ant el vi. Si, la pedra filosofal, com si diguessim, dins deis preciosos líquits. de la vida. Blancs color de palla, daurats, marfils ... Rosats de pell de ceba, cirera o ull de perdiu ... Negres color de teula o de porpra, o roig robi. 1 ho, maravella! cosa extranyíssima en els individualíssims nigromantics, es troben, J'-.iunten, reuneixen i expansionen per dirse totes les troballes i descubriments i, fins i tot, es foten el vi plegats per evitar espionatges i mal entesos. Des del Badall els hi estem seguint la pista per que, generosos com semblen, ens escriguin sobre les seves experiencies en el «Badallar... de fam », que parlar de teca i no ferho de vi ens sembla un abús de co nfian~a (per part nostra, es dar). 1 a ra disposeuvos a cruspir-vos un arrocet si esteu disposats a preparar-lo. Avui, ARRO<; GRATINAT Us donem les mides per mitg quilo d'arroc;: integral. 112 Kg. de cebes. 1/4 de Kg. de xampinyons frescos. Uns taquets de pernil. Un pareil de cullerades de mantega. 50 g. de formatge ratUat (tipus Gruyere ). Bolliu bé l'arro~ amb for~a aigua i un xic de sal. L 'arruixeu bé amb aigua freda i el poseu a esco rrer. En una cac;:ola de fang hi ofegueu* les cebes i els xampinyons ben

.... .

trinxats amb tres o quatre culllerades d'oli. Quan tot a pres un bon color, ho retireu del foc i hi afegiu la mantega, el pernil i l' arroc;: que tenieu a escorrer. Ho remenu tot ben bé deixeu la superficie plana i la cobriu amb el formatge. Només us falta posar-lo al forn o al «grill» i esperar que el formatge estigui dauradet.

7Z.t=SUU7Z.AN-rc

/.M~~

Cada

• Ofegar.- Cour~ arnb foc suau, ben tapat i arnb poca aigua, perque l'alirnent es penetri bé deis in· gredients.

cal ROS SIMPATIA 1 DON MENJAR A CAL ROS HO TROVARA UN RESTAURANT, UN SNACK BAR, RES! CAL ROS HJ HA QUE PROBAR Restaurant Cal Ros c/Verdi, 82 Tel. 218 44 85

B41CM

MENU DE 200 A 500 PTAS.

,_f

21))0 44

Sporting SUCS NATUAALS. LUT DE PAN TERA.CANAPES. v.utogona, 10 Oh•rt de 7 tarna a 2 ,30 n•t D•lluns lanC'at

Cocona t ipic.a bpee•altdades g.;llegas Gran wn•do rn "'nos y licores M.-pom, 16 Tel 218 85 78

u~~[~fr{]~

ELGLOP ··. Ofereix als seus clients • amics la nova carta de cata o patéi . Recomenem els patés fets a casa.

ESPECIALITATS. TORRADES, CARN A LA BRASA i BOTIFARRA D'ARAGÓ.

Oirrcxió J AlONSO

Ramón i Capo!. 13lrltfon 21410 25

15 BADALLAR PER .BADALLAR .. .

JOC deis ERRORS TROBEU LA QUANTITAT DEERRORS

'¿t

teatre lliure

leopoldo alas. 2 - telefon 21 8 92 51 (cantonada c . montseny - grac ia)

Oies de representació i horaris: Vegeu cartellera ambla col ·laboracto de la Oirecció General de Teatre i Espectacles

DI RECC IÓ PROVISIONAL: Ramón i Cajal. 12 Cos de Redacció, montarge, correcció i co l.l aboradors: Evelio , J ordi , Josep Lluis, Luis Angel, Joa n A .. Alber:t , Miquel, Pep Lluis, Merce , Caries. J oan B., J . Villanueva i G. Fortuny.

te!.

16 Dones, senyor Font, a mi la seva lletra no. m'ha sorpres gens ni mica, tant es així que fins i tot, no l'hagués contestada si no fos perque quan s'insulta, cal respondre, i la seva lletra, Sr. Font, és un constant atac personal i, ildhuc, insultant i ofensiu, molt diferent del que jo vareig fer al meu article. Jo, Sr. Font, vaig exposar el meu parer respecte d'un fet concret i res més. Evidentment que tothom té el dret de resposta, pero aquest dret no vol d·ir, dret a insultar impunement. Voste Sr. Font, fa unes afirmacions molt concretes; diu que jo soc un estruy, que die porques mentídes, i en resum; que la cago. Aquests mots, de molt dubtós gust, propis de qui no té més arguments que la poca-soltada i la grolleria, de gent que és incapay d'acceptar la més mínima critica a les seves errades (no cagades, Sr. Font) jo les considero ofensives. Quan s'argumenta com voste ho fa, cal demostrar el que es diu. Jo, Sr. Font, em permeto demostrar-Ji que si hi ha algun mentider, aquest és voste. On ha llegit la paraula «feixista» al me u article ... ? Afirma que jo tinc mruament la vista. Li recomano que es compri unes ulleres per llegir correctament. Enlloc al meu article afirmo que algú portava una «bandera nacional». El que deia i mantinc, és que es duia un «pendon» (per si no ho sap, un «pendon» no é·s una bandera). Efectivament hi penjava a aquest «pendon» una cinta amb els colors de la «bandera nacional»... Di u voste que la banda de «Cometas» no va entonar cap himne de la «Legion». Senyor Font, també té malament les orelles ... ? o és que no va escoltar a l'esmentada «Banda» interpretant: «El novio de la muerte•? Es que aquesta peya no és un himne legionari ... ? Qui és el mentider, Sr. Font? Solament amb aquests detalls queda voste en evidencia, pero per si no en tinguéssim prou, més endavant del seu

Caudillo» i que només servien pera fer festes en « honor al Santo Patrón » ... Qui és l'anonim ... ? VADORET DE GRACIA (Salvador Fomés i Vázquez, DNI 36.941.700.)

11R1

escrit, afirma: «que persones com jo (Vadoret) impedeixen el progrés del nostre país, mentre que gent com voste i els seus amics, lluitant perles iJ.Jusions, el progrés i etc. Senyor Font, si com sembla voste és veí del carrer Verdi, i es diu tant ·humanitari, jo Ji preguntaría: On esta ven voste i els seus amics, quan els veins del carrer Verdi, van organitzar la Jiu ita contra el fu m del Forn Vienes ... ? és que potser ignora el que vol dir la paraula: Solidaritat? Senyor Font. siguem seriosos, lluitar pel barrí, significa quelcom més important que organitzar «XOUS» circenses tipus: •Reyes Magos de Oriente», Majorettes i d'altres xorrades del consumisme capitalista importat, que sembla que tant l' hi agraden. Si voste pensa que les « Majorettes» i les "Bandes de cornetas i tambores» contribueixen a mantenir les tradicions del nostre poble, ens demostra d' una manera palesa, que la seva ignorimcia quant al coneixement deis nostres costums, és absoluta. Per finalitzar, vull referir-me a l'acusació «d'anonim». Sr. Font, en tota la seva llarga lletra es refereix diversos cops a l'entitat de la qua! diu pertanyer, pero cap vegada esmenta quina és o almenys el nom. Existeix aquesta entitat, o potser es tracta d'una associació tipus «bombillaire» del temps de !'«invicto

EL RIEROL

Aigua clara, aigua fresca, sempre, sempre, tu em refresques, Aigua clara, aigua fresca, sempre n'ets igual de fresca. Quan la neu es derriteix, la de les altes montanyes, un rierol va formant, que devalla per tot el camp. Quan jo era molt petit, i pujava a la muntanya, veia un rierol molt xic que corria vers la plana. Ara ja han passat molts anys i n'estic molt orgullos en veure el meu rierol queja s'ha fet famós. Quan jo mori el riu seguira, corrent per la val! enlla, i la gent quan el vegi passar Ji dira adeu amb la ma. Aigua clara, aigua fresca, sempre, sempre tu em refresques, Aigua clara, aigua fresca, sempre n'ets igual de fresca. CRISTINA COLOMER

SUBSCRIPCIO Ramon i C•ial, 12 Tel. 213 60 31 Nomsic~noms .. .. ... .. .... . .. .. . . ••

Adr~a . . . . . . . . . . . . . . . .

•

••

•

••

•

Signatura

. . . . . . . TeiHon.. . .

Desitjo subscriure'm a la revista "EL BADALL DE GRAC IA"

OsuBSCRIPCIÓ ANUAL per Correo 750.· pts.

Aportació voluntaria de suport

... .. .. .

·· · ·· ·· ·· ··

Data

~ ~

~---------------' ~ -