El Badall de Gràcia 16 by evelio gomez

REVISTA D'INFDRMACI GENERAL DE LA VI LA DE GRACIA 25Pts.

. AIXÜSIQUE TE GRACIA Hi ha una Gracia. i milers d'altres gracies. La Gracia que provoca gracia. Quatre mercats de Gracia amb preus de gracia i dos treballs amb salaris de gracia. Treinta mil jubilats i pensionistes de Gracia, sense cap gracia de Casal de gracia. A Gracia ten im mi lers d'altres gracies. Gracies senyor o senyora. La gracia deis cent mil graciencs que no tenim gracia. La gracia de la Generalitat. La Gracia que ha votat amb gracia pel graciós (o gaseós?) nou presiden!. La Gracia del morir de gracia. La g racia del pis de sis miJ.Iions i deis lloguers de vint mil pessetes al mes amb gracia. Gracies Gracia per deixar-me la vida. el cotxe i el televisor. el fi de setmana o cap de setmana, l'hortet o la torreta. La Gracia d'un vell amb dotze mil pessetes de • retiro• amb gracia. La grdcia de tenir coJ.legi. treball un bon home o una bona dona. avui día fa gracia. Senyor deu meu . donem una gracia com aquesta gracia, i transformaré el mon. La Gracia deis cantaires. esportistes. ateneuistes sense la grdcia de I'Ateneu de Gr-3cia. La Gracia de la policía. deis motoristes. dei s botiguers que agonitzen amb gnkia. Pero de totes les grácies. graciencs. podem dir que la més gran de totes les anomenades. es la gritcia de tenir el cap. el cap. els peus. les mans i un cos. i després viure a Gritcia. somniar. fer !'amor. passejar. dormir. treballar. llui'· tar per umt Gritcia que no vol parir. crear. multiplicar o recercar la gritc ia que no teni m. Per aixó gmciencs. cal tenir moltu gri'tcia. aquesta l!s la Gritcia que no té gritcia .

dell6 al31 de Maig 1980 nº 16

tel. 2136031

!CERTAMEN TREBALLS D'HISTÜRIA VILA DE GRACIA

BADALL DE GRACIA

Diada de Sant Jordi 23 d'Abril dell980 PRESENT ACIÓ Donada la necessitat urgent de poder coneixer' estudiar' investigar i divulgar la historia de la nostra Vila de Gracia, així com els seus personatges, entitats i fets, la revista "EL BADALL DE GRACIA", junt ambles empreses patrocinadores i editora, convoca, pel proper .dia 23 d'Abril, Sant Jordi, el primer certamen d 'historia, de treballs i estudis basats en la historia de la nostra Vila, ~b l~s següents:

BASES l. Podran participar els treballs histories inedits sobre· Gracia, en llengua catalana o castellana, amb una extensió mínima de 30 folis i maxima de 200 folis. 2 . Els orig.inals hauran d 'ésser presentats me· canografiats a doble espai, per triplicat i amb LEMA, abans del dia 15 d'abril a la redacció del BADALL. Ramon i Caja!, 12. Acompanyats d'un sobre tancat amb el lema. i dintre una nota amb el nom, adre¡ya i telefon de !'autor/a.

3: L'ajut económic al treball considerat mi· llor, sera de 50.000 pts., indivisible, i amb possibilitat de considerar-lo desert.

4. El jurat, compost per 5 membres amb vot, es donara a coneixer una vegada tancada la convocatoria. S. Els t reballs presentats queden a disposició del BADALL i !'empresa editora, reservant-se els drets de publicació segons conveni amb !'autor/a. 6. El dictamen del jurat es donara a coneix'!r en un acte social convocat el dia 23 d'abril a la nit. 7. Seran considerats fora de certamen els treballs presentats pels membres de t'entitat organitzadora. EL BADALL DE GRACIA

RETALLS HISTORICS DE LAVILA

de l'any

1825al1828 Encetat ja el segon quart del S. XIX, continuava el calamitós regnat d'en Ferran VII, pie d'injustícies, principalment a l'any 1828 en que hi hagueren empresonaments i execucions com a conseqüencia de la sublevació anomenada deis "malcontents", que tingué Jloc l'any anterior. Aquesta sublevació deis ultrarealistes, és a dir, deis que volien que l'absolutisme fos encara més dur contra els liberals, va motivar la destitució del Capita General de Catalunya, marques de Campo Sagrado, essen't sustituit per en Charles d'Espagnac, comte d'Espanya, que es va distingir per la seva crueltat i duresa excepcionals perseguint tant a liberals com a ultrarealistes. Dones bé, tot i essent el panorama polític molt negre, eren tan tes les ganes i la necessitat d'assolir novament ]'autonomía municipal, que aquell any del 1828, el Batlle i Prohoms del que Jlavors era Barrí i Territori de Gracia, van recórrer al Rei , sol.licitant emancipar-se del domini de Barcelona. Argumentaven el gran descuit en que tenien a la població, que día a día, augmentava con-

siderablement. A fi que la sol.licitud fés més efecte, no dubtaren en proposar que el nom de la nova Vila, fos el de "San Fernando y Santa Amalia de Gracia" ( és a dir el no m del monarca i el de la seva esposa, queja era la que feia tres) . Aquesta proposta , en la que no hi estaven pas d'acord la majoria deis graciencs, es veu que va afalagar la vanitat d'en Ferran V II, carel 31 d'octubre d'aquell any va signar a Sant Lloren~ de !'Escorial, una Reial Cedula demanant infonnació detallada de les característiques del territori, nombre d'habitants, edificis deis que constava i distancia que la separa va de la ciudad. Fet !'informe, va ser tanta la resistencia oposada per l'Ajuntament de Barcelona, que l'esmentada solJicitud tirés endavant, que van passar dos anys en raons i discussions. Amb tot pero, el 23 de juny dell830 fou concedit per S.M . el privilegi que el barrí de Gracia tingués la categoría de Vila, amb el nom de "San Fernando y Santa Amalia de Gracia", quedant separada de la jurisdicció de Barcelona.

Aquesta disposició reial va quedar en suspens, dones la reacció deis elements obstruccionistes va ser tant terrible que ningú no va gosar a posar-la en vigor. Tornant a l'any 1827, al 24 de maig concretarnent, assistirem a un fet de gran trascendencia per l'esdevenidor de la nostra Vila. Aquell día, elllavors encara Capita General de Catalunya, marques de Campo Sagrado, va inaugurar solemnement el Passeig de Gracia, !'amplia avinguda que amb el temps vindria a ésser una de les rnés boniques i elegants d'Europa, i que facilitava en gran manera la comunicació deis graciencs amb Barcelona. Fixeu-vos que amb tota seguretat no hi havia al món cap altre poble que tingués una vía d'accés tant magnífica , Grllcia n'ha d'estar orgullosa del seu Passeig. Quant a l'orígen de la Festa Major, potser també l'haurem d 'anar a cercar en aquell any de 1827. Abans les fes tes patronals de la Vila es venien celebrant el 25 de mary, festa de I'An unciació, pero donat que aquesta data sernpre queia en plena quaresma i les autoritats de llavors no deixaven fer ball ni gatzara durant aquest període, la gent, principalment el jovent, va decidir traslladar la festa al mes d'agost, a la festivitat de I'Assumpció. L'any exacte que aixo va ocórrer no ho sabem amb certesa, pero de la celebració de les festes a l'agost d'aquell any de 1827 (que possiblement no van ser les primeres) en va quedar constancia, ja que el Diari de Barcelona del dia 19 d'agost de l'esmentat any, en feia referencia en una nota que deia: "Hoy si el tiempo lo permite (y con superior permiso), en el pueblo de Gnlcia habrá juego de sortija". En anys successius la festa anava augmentant i als jocs s'hi afegiren balls, concerts, guarniment de carrers i places etc., fms arribar als ternps en que la Festa Major de Gracia va ésser consi-

ElB!QALL de. GRACIA

derada com la més important de Catalunya. Actual.ment sembla que torna a revifar-se, després del període for~a crític que ha passat aquests darrers anys. Per cloure els "Retalls" d'avui parla:d rem d'una de les fmques molt important d'aquell temps, es tracta de "La Fontana". ---. Estava situada entre el carrer Gran i la Riera de Ca~okso d~n Mal~(act~l Avda.Prfu: ~~~~~~~~~~~~~~~~~~~-- -~~~~~~~~~~~~~~ A Cada e'poca le corresponde su estr1.b1"llo · mismo tiempo, de comprenderla según los vaceps d'Astúries) i arribava per una banda fms Y · aParte de aq uel " todo t 1·em Po pasado s1·em- lores, las categoóas, las ideas y la ética de la a on ara passa la Rambla de Prat i per l'altre · a nos ot ro s nos toca e'a rgar «sociedad menos compleja» de antes. Esta es, anant cap als " Josepets", partía ambla masía pre f ue meJOr», 1 con. por o menos, dos losas de Varl·as tonela - al menos, una de las razones de la crisis de la de "Can Trilla". nto izquierda convencional-ultra y, J·unto con ella, "La Fontana" va pertányer als Srs. de d aS eada U na • ambas en vu eltas en el ma · ·s· la soc"edad de hoy es aunque no nos guste, de todos quienes nos 1 Roca i Batlle. L'entrada principal a la pro- sagrad0 de 1a e nsl · « muy , pero muy compleja»; <<el desencanto lo sublevamos ante la barbarie institucionalizada 1 · Pietat i a l'edifici, que tenia més de casa senyorial que de masía, era pel carrer Gran. A invade todo, la gente no cree y no quiere en nuestras ca11es, en nuestros co eg10s, en nuestros lugares de trabajo, en el trato de hacer nada». la part posterior de la finca tocant a la Riera Más que estribillo, esto ya se está convir- nuestros cuerpos, en nuestras relaciones perde Cassoles hi havia un petit bosc, molt fron- tiendo en un zumbante sonsonete, repetido sonales, etc., etc., para lo cual desarrollamos dós, que va donar nom a aquella zona i al una Y otra vez como los discos de Miguelito , múltiples Y dispersas iniciativas. teatre (actualment cinema) que van cons- hasta la saciedad. Como dióa Perogrullo, a la sociedad completruir uns anys després, el ''Teatre del Bosc". Bueno, pues muy bien, estamos todos de ja hay que comprenderla desde su propia comSegons consta en escrits de !'epoca, en acuerdo, la sociedad es muy, pero muy com- plejidad, y al desencanto desde su propio enaquell bosc de "La Fontana", va ésser captu- pleja, y, quizá por esto, o no, el desern:anto lo cantamiento. Cualquier iniciativa, cualquier rada una serp de grans proporcions que segu- invade todo. Vale. Pero ¿por qué? ¿dónde medio de comunicación (para mejorarnos norament s'escapa d'algun circ i va amagar-se están Jos elementos que nos permitan detectar sotros mismos) que pretenda cumplir hoy una en aquell indret. La seva captura sembla que lo complejo? ¿qué ha ocurrido exactamente tal función, no tendrá más remedio que partir fou molt difícil i un cop morta i dissecada va para que el desencanto crezca y se esparza de cero, lo cual ya implica una saludable renoestar exposada durant uns quants anys en els cual espuma de detergente no-biodegradable? vación de sus métodos. Debe acudir a las porxos d'una de les galeries de la casa, que ¿se trata simplemente de una crisis de expec- raíces sociales, en nuestro caso a las raíces es veía tot passant pe! carrer Gran. tativas? ¿qué expectativas? ¿servían éstas para sociales de Gracia, e indagar. Indagar las apeQuant al nom de "La Fontana", que empujar entre todos hacia un cambio social? tencias y aspiraciones, los tedios y las frustraJi ve segurament perla font d'aigua molt bo- Si la respuesta a esta última pregunta es no, ciones, las amarguras e ilusiones de «las bana que allá hi havia, va arrelar de ferm entre como pareciera serlo, entonces ¿dónde residen ses», de nosotros mismos. Indagar utilizando els graciencs i ha donat nom a l'estació de las claves actuales del cambio social? Si algo todos los recursos a nuestro alcance: la en"Metro" que tots coneixen i a la zona de nos deja en claro la situación hoy día, es que cuesta, sobre todo la encuesta, la charla-tertul'entorn. la modorra ambiente encubre la frustración lia, los actos sociales que permitan hablar, Joan Villanueva amarga originada por un cúmulo de cosas de comunicar y no sólo espectar (de esperar y de dimensiones tan gigantescas como para trans- espectador). Si esto no se hace, el medio de comunicamitimos la sensación de que todo está ya determinado, que todo es como es y así será. ción no comunicará nada, no conectará con Antes, esto no era así. De ahí el desencanto. los problemas actuales, simplemente los igno¿Qué ha sucedido entonces? Por lo menos rará, lo que no deja de ser una forma de vida. esta respuesta es clara y concluyente: nadie lo Su marginalidad quedará demost'rada no por sabe. Pruebas: todo el mundo farfullea sobre una oposición a las formas establecidas, sino la crisis, se enrosca en la sociedad compleja, porque eleva a lt~y sus propios presupuestos, mira al suelo moviendo lentamente la cabeza sus propios deseos y aspiraciones, muy respecde un lado a otro y exclama en un murmullo tables por cierto, pero inútiles y estériles en la «es el desencanto; no sé a dónde vamos a soledad de nuestras cabecitas locas. llegar>>. Esto lo podemos hacer todos, es graHay que buscar caminos nuevos (otro tópitis, pero nadie da un paso más. Y la razón es co, perdón) y estos sólo pueden andarse sobre bastante simple: no se puede. Causas: porque el pavimento de las nuepas necesidades, las uno no puede reconocer alegremente que la que deben ser formuladas socialmente, apartir El BADALL no es cansara (abans el tindran sociedad hoy es más compleja y tratar, al de un trabajo radical. es decir. en las raíces. de silenciar en cadenes) de repetir que no tenim llibertat, que ens malmeten constan ment aquesta tan suada «llibertat d'expressió» i aquesta vegada tornem a l'atac per que u membre de l'equip del BADALL va ser de manifestar una opinió se va al ser agafat la bofia i <<retingut» (ara en diuen aixi) pe estar enganxant cartells a la playa de la Revolució. La cosa no va anar molt lluny i fou posat en <<llibertat» a les 24 hores. Cree que seria interessant ja que els que manen (entre ells en Pujo! i cia) no pensen renunciar a teni unes persones que els protegeixin i que mantenim nosaltres, que ,els ensinistressin millor i els hi fessin uns cursets intenssius sobre els drets que tenen les persones lliures i que estan reconeguts en l'anomenada «Constitución ». Seria d'agrir veure els nostres calés més ben ;.../\·, gastats.

Crónicas esd e la frontera

L'Escornitlaire de Gracia

4-~s,&t

EINou Honorable Senyor President

Han passat les eleccions al Parlament de Catalunya. es varen desenvolupar el passat día 20 de mar~. després es va constitui r el Parlament sota la presidencia del senyor Heribert Barrera, secretari general de ERC. un l1'1i~• exit. ara s'ha de eJ.Iegir el nou molt honorable president de la Generalitat i per lo que sembla, després de tots els pactes que passadi~ será el senyor Jordi Pujo!, es possible que moltes persones no sapiguen que el esmentat senyor es fill de Gracia, Jordi Pujo!, tots ho saben es el líder de Convergencia i Unió, el partit que els petits burgesos catalans drogats perla magnifica propaganda del esmentat partit que no ha dubtat en tirar la casa per la finestra ha guanyat. La familia d'en Pujo! prové de I'Emporda, la maravellosa regió catalana q ue ha donat les millors aguiJes dins el mont deis negocis de casa nostra, es !'herencia atavica deis fenicis i grecs que fa milenis varen fer hostatge en aquelles terres, com Gregori Fortuny i Bosch deiem el senyor Pujo! va néixer a la barriada de Gracia un 9 de juny del any 1930. Te la carrera de metge que mai ha exercit. E; dia 22 Tomem-hi que no ha estat res! Una altra remesa de mots adients a l'automovilisme. de maig de 1960 va signar una lletra de cambi a llarg pla~, han passat 15 anys i no hi ha NO dubte que les ganancies han s igut bones, e l SI moti u va ésser cantar el Cant de la Senyera Arbol de levas en un festival musical al Palau de la Musica VORA VIA, VIA LATERAL ARCÉN Catalana devant de tot el Govern pera demosD'EMERGt:NCIA AVERIA A VARIA trar que l'esperit de Catalunya no havia mort, VÉNDIX, MOTOR D' ARRANQUE PINYÓ DEL MOTOR O' ARRENCADA els redits de aquella lletra de cambi han donat BLOQUE (del motor) BLOC (del motor) uns dividends molt forts. Els vuit anys a que BOCACALLE va ésser comdemnat que es varen convertir CAP DE CARRER BOC INA BOTZINA, CLÁ.XON en dos. Molts altres patriotes catalans han BORDE VORA,VORELL sofert al llarg del periode franq uiste molts BORDILLO VORADA més a nys de presó amb silenci i no han preBUJE BOIXA senta! factura . CADENA ANTIDESLLISANT A vui el proper president de la Generalitat CADENA ANTILLISCANT CALZO es un home important, amo i senyor de la TASCÓ, FALCA CARGA (merca ncías) Banca Catalana, líde r de CiU, un verdader CÁ.RREGA CARRERA líder, no politic, aixó es molt difícil de trobar C URSA CASQUILLO avui dins la fauna política del nostre país, VITROLLA CEDA EL PAS l'home que segons la revista Cambi 16, es el CEDIU EL PAS CENICERO CENDRER polític més ric d'Espanya, l'any 1978 tenia un COBRE patrimo ni de 270 millions de pessetes, amb COURE COJINETE COIXINET una renta oficial de 15 millions anuals, ha CORRENT ELECTRICA CORRENT ELECTRIC pogut conseguir més d'un credit de varis miCRUCE ENCREUAMENT lers de milions de pessetas per la Banca que CHICLER GICLER regei x, diners que han sigut invertits en altres ELECTRODO ELECTRO DE paisos, sobre tot a Vene~uela, i aixo després EMBELLECEDOR EMBELLIDOR d'haver declara! en el seu programa polític EMPALME EMBRANCAMENT que els diners de Catalunya eren per casa ENCENDIDO EN CESA nostra, pero degut a la situació actual del país ESCOBILLA ESCOMBRETA es més segur invertir-los al extranger i sobre ESQU INA CANTONADA tot més rentable, el franquisme ens ho va ESTRIBO ESTREP ensenyar molt bé. Veritat? FARU FANAL Senyor Pujo!, Honorable Senyo r President GASÓGENO GASOGEN de la Generalitat, no s'ofengui, pero en nom GIRO TOMBADA.VOLTA de la democracia la veritat ha de anar per PA NEL PLAFÓ devant de tot. No está d 'acord?

DENUNCIA de BARBARISMES

CARLESJUNYER

DEL PODER 1 LA RESISTENCIA On hi ha poder, hi ha resistencia MICHEL FOUCAULT

Dia 5 de maig, quarts de vuit del vespre: un pareU de velos de Gracia són detinguts per la policía espanyola al xamfra Tero!-Verdi. Llur <<delicte»: enganxar cartells al pirulí de la playa de la Revolució. E ls cartells eren per demanar !'amnistía pera 1' Emili Simó. militant del F AC. Aquest fet, segons les autoritats de I"Estat espanyol, és «propaganda iHegal ». La detenció d' Aquests companys no significa només la prohibició de llur dret a informar, sinó que també vol dir IMPEDIR A TOTS ELS GRACIENS EL NOSTRE DRET A SER INFORMATS. Aquest nou acte repressiu és, dones, un nou atemptat contra la lfiberrat d' expressió.

elegibles de Catalunya, des deis Ajuntaments a la Generalitat. estan dominats pels partits més consp!cus de la «democracia». pero els que manen de veritat continuen essent els «grans jefes» de la policía franquista , ja que el centre d'enlla~ . de Barcelona amb el PODER no és pas la playa de St. Jaume, sinó Vía Laietana 43. ja sigui vía Govem civil o directament amb la Puerta del Sol. Quan aixo apareix tan ciar, quan enfront de tot el poble s·aixeca amt tota la seva cruesa l'aparell represiu de I'Estat, ambla forya de les seves armes. de la tortura, de la por, és !'hora de la resistencia.

Ni una sola agressió sense resposra Qui mana a Gracia Davant de fets com aq uests, encara hi ha qui ens gosa repetir que aixo és democracia. Té pebrots la cosa! Un grapat de grisos -el color és el de menys- es passegen per la vila i ens neguen el nostre més elemental dret de la in~~ac~. Sónells, dones, els quecontinuen ostentant el sagrat poder de decidir que és el que pot dir i que és el que no es pot dir. 1 les <<autori tats democditiques»? Que diuen, que fan? O millor, que poder dir, que poden fer? Qui mana u Gracia, el regidors de la vi/a o e/s «sociales» de Nilo Fabra? I fins podríem afegir: qui mana a Catalunya. la Generalitat o els «Excmos. Gobernadores civiles»?). Las jerarquies de la burocracia policial se'n foten de les «autoritats democrfniques». A les altes esferes d'aquest país hi ha una divisió de competencies ben clara: d'una banda, una administració, formada pels partits majoritaris a les successives eleccions, i de l'altra, un poder, intangible: l'aparell repressivo-militar. el mateix de sempre, al servei incondicional de 1' Estat capitalista espanyol.

El dret a la rebef.lia Quan els partits que es diuen democratics accepten aquesta divisió en la gestió de l'Estat, de fet el que fan és dim itir com ti rals: ja no es tracta pas deis aspectes que podríem anomenar «quantitatius» de la claudicació; estem veient ja un total col·lapse deis de potser lgufta-vegada-lmvien intentat ser partits democriltics, pero que han acceptat de fOifa bon grar llur paper de mers administradors de les excrescencies burocratiques de 1' Esta t. 1 cada cop és més ciar: a hores d'ara, tots els carrecs

Com sempre l'últim que ens queda és la nostra propia forya : no podem dipositar lja cap confian~a en els tribuns de la «democracia» espanyola. Des d'ací no podem pas passar per alt tots els esfor9os que es van bolear

en ajut deis companys detinguts: la mateixa nit del dia 5, eren presents davant de la comissaria companys del Grup Antirepressiu de Gracia, del BADALL, de I'Associació de Velns Vila de Gracia ... a punt per iniciar la solidaritat més activa. recerca d'advocats, convocatories, denúncies, notes de premsa, accions de tota mena ... Aquests és el camí: l'organització de la resposta des de la base, ben al marge de qualsevol iJ.Iusionisme parlamentari. Cap policia no ré dret a impedir la 1/ibertat d' expressió del nostre poble. Ens cal estar amatents perque a cada nou acte de repressió que pretengui exercir la policía espanyola. tots els grups actius de Gracia cns mobilitzem solidariamcnts. Només així aconseguirem el que volem: ser 1111 pob/e 1/iure. NAUTILUS

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

------~----~--~----

etern aprenentatge. Cap. ni un deis nostres realistes iassenyats consellers intenta un altre somni desitjat, trencar el gel. un gel que arriba. alarmantment, a la nostra propia sang. Tot sembla i és fet en un nuvol nuclear, llum de la nostra casa, amb una por de supermercats. Partí. parli ... peró ja no tenim ganes de parlar. Digui, digui ... i les ideis s'en van, 6 no han ex istit mai. Aixo no va. companys! Aixo no va, com- Ajardinar per escrit. sis plau en catala. rus o panys! xines. Guarnis de colors grocs i vermells. Un any de gestió municipal de nom democratica. Gracia continua di luida a la gran panxa Actuar per una televisió gracienca. 1 candel bou gegantí barceloní. Res no u ha arribat a tar... Aixó no es companys ! Aixó no es les nostres mans,; perdó, avans no anavem a companys! les reunions, are ens aburrim com uns savis El caliu de la llibertat i de la pluja. No. tot és massoquistes. Fred. concertat, consensuat. Gracia plora per tu Ca la Vila és un petit palau, que dóna refugi estimada. No hem deman is cap papcr, el meu i protecció, a tots els resultats electorals, és a a vi no sabia de papers i el meu fill no té papers. Ni una sola victoria, cap fita conquerida , dir, als petits polítics. És una part del Gran palau estatal. El somni de la lluita s'ha tornat ¿que ens ha portat un any de nous ajuntaments? somni de silenci, de silenci i suspites. Les se- a Gracia, ho poden cridar, res, res i res. ves parets ja no supo1ten antigues pintades , i El compte a gastos generals . Gracies . tampoc amagen jo ves utopíes. La burocracia, companys, s'ha tornat un Pepita Rocaferru

DESTAPE POLÍTIC

Als meus ex-deixebles graciens Va caure a les meves mans un exemplar del "BadaU de Gracia" i com que se • m'ha fet interessant la lectura del seu contingut, m'he esfor¡¡:at a aplegar la collecció en la seva totalitat. L 'he llegit de gust i m 'he identificat amb l'esperit gracienc que les seves línies destilJen. 1 · No vaig néixer a Gracia, sinó prop de Tarragona. Pero ja de petit vaig conviure amb molts condeixebles graciencs al Grup Escolar "Rosselló". Quan em vaig casar (amb una gracienca) vaig anar a viure al carrer Gran . Vaig regentar durant una dotzena d'anys una escala empla¡¡:ada alcor de Gracia, a la Parroquia de Sant Joan Baptista, a la pla¡¡:a de la Virreina. Molts ex-alumnes meus de Jlavors, nens aleshores i homes avui, possiblement siguin lectors d'aquesta revista, a través de la qual em complauria a saludar-los, a l'ensems que donar les gnicies als que dirigeixen aquest "Badall" si creuen oportú de publicar aquesta carta . Joaquim Valles i Plana

«EL AMOR» ¡Es el amor la fuerza mayor. que ningún otro sentimiento' ¿Es el amor un poder sobrehumano? ¡El amor es como una madera ardiendo! Si le tiras agua sale más humo. Pero si le tiras leña sale más fuego. El amor a veces es algo inalcanzable . Algo que sólo existe en sueños. Pero a veces el sueño se vuelve realidad . Estar enamorado es como estar flotando en el vacío. Cuando se está enamorado ¡se es cantante, se es poeta! Porque estar enamorado es como algo inalcanzable . Pero sólo el amor llega una vez. ¡cuando dos ojos enamorados se miran ... Son como dos focos de luz que se pierden en )a OSCUridad! ESO ES EL AMOR AUTOR: FRANCISCO FEITTÉ IGLESIAS

CONSULTOR! VEGETAL Amb aquest títol iniciem una secció en la que tothom que desitgi consultar-me quelcom de la seva vida vegetativa sera ates pels millors experts de la Vila, i si la consulta ultrapassa els nostres coneixements, no repararem en traspassar les fronteres per anar a cercar la millor resposta als grans analistes existents arreu deis paísos barcelonins. Per que aquesta secció? Dones mireu, fa temps ens come ns:aren a arribar misives demanant-nos consell sobre temes molt diversos coro són, cuina, treballs a la casa, plantació d'herbetes, amorosos, sexuals, espirituals, etc., etc., etc., i coro a mostra comencem per en Quimet Carrera que ens va demanar setmanes fa, coro es couen els ous se nse que es trenqui la closca i que passin de color blanc a altres colors sólidament aferrats a la closca. Dons bé amic meu ... En primer lloc agafa els ous i apre t ant-los suaume nt am la iema dels t eus dits, comprova que no est an esquerdat s, posa un pot amb aigua neta i freda damunt la flama del foc, no tinguis por del que puguin dir les males llengües, que s e mpre n'hi han, i amb dols:a delicadesa

introdueix els ous dintre del cocí que has posat al foc i que previament has afegit un polsim de sal, fixat bé amb els ous, i si veus que suren, es bona senyal, si no suren, deixels tranquils que també es couran, i ara bé la prova definitiva amb la que podra gaudir d'originalitat entre les teves amistats, que no dubto seran moltes, esclar que sempre en pots trobar alguna que moguda per l'emveja, et vulgui treure la il·lusió, pero tu no et desanimis i segueix al peu de la lletra el meu consell desinteressat. Junt amb els ous afageix unes pells (fixat bé que et die pells) de ceba i per art d'encanteri les closques blanques es tornaran de color taronja i si vols fe r- los vermells afegeix pell de tomaquet o pebrot sec, veuras coro d'aquesta manera triunfaras davant de tota enveja i mal pensament, també pots aconseguir altres colors afegint l'herbe adient al color desitjat. T'agrairia una nova carta exposant-me els avans;os realitzats i sapigues que sempre estara amb tu .. .

ORlÓ

GRACIA ·E NDINS

ARTÍSTIQUES ERRADES ENCANTADES A rescrit «Encant~ artí~tic~ a Gnkia» del número anterior del Badall. hi ha dues errades. Una \'erita blement greu. deguda. sens dubte. a r entremaliadura d'una maquina d'impremta que juga a empescar-se parau les i que ens l'ha feta de cavall estant. A la quarta línia del segon paragraf en lloc de <<Creación ha enredat les lletres i ha escrit <<reacció». lmagineu com resulta aixo de ... <<que no quedi artista gracienc sense animar-se a mostrar-nos la seva reacció» (!! !). L'altra errada és de les que olicialment se'n diuen «tecniques». Per motius <<tecnics» de la Delegació de Cultura. la mostra d'artistes gmciencs a la Pla~a del Rellotge no va come;~ar el 4 de maig com anunciavem. Ens han d it. pero. que tot estara <<tecnicament» resolt per fer l'estrena el proper diumenge 18 de maig. Desitgem que no plogui.

J. Armengou Justificació de Catalunya Editorial La Magrana. Barcelona, maig 1979

SOCIALS 1 CULTURALS ELS JUBILATS i EL CINEMA FEST A JOVE amb Gran Concurs de Rock. Dos Orquestes. Una El Camell Penjat, l'altre ... A la Pfa del Diamant el Dissabte día 24 de Maig a les 9 del vespre. Entrada Lliure. Si vols participa vina, o be informat: Grup de Joves A.V. Vila de Gracia C/Salines, 10 GRUPS D'ESPLAI ISARD C/Sant Pere Martir, S Busquem monitors/ es per a portar nens i nenes. Vos esperem els disabtes de 5 a 9 del vespre.

ESPORTIVES FUTBOL Jornada 18 de Maig Peña Ant. Torres-GRACIA Camp de Florida, 10 mati Los Andes-ESTUDIANTS AT. Crucero-GRACIE;NSE Camp Xic de la Barca, 12 matí. Olot-EUROPA WEMBLEY-Bergada LC Jornada 25 de Maig GRACIA-AT Santo Cristo Camp Penitents, 12 mati Hospitalense-ESTUDIANTS Peña Luis Soi-GRACIENSE Camp Pubilles Casas, 10 mati EUROPA-Horta WEMBLEY-AT. Cordobés

Diversos cinemes ens ajuden a distreure les estorÍes de lleure i ens fan una rabaixa d'un 50 % al preu de !'entrada. Val a dir que aixo contribueix notablement a aliviar moltes preocupacions. quan aquesta es presa per desagradables records del passat, neguits del present i incertituds del futur. La sessió cinematográfica (si bé de manera imaginaria i fictícial ens fa sentir un xic protagonistes de la vivencia representada en el guió de la pel·lícula. i per tant integrats dintre una vida irreal. pro distreient-nos de la nostra que ai' gairebé se mpre. perno dir sempre. resulta en realitat prou pesada. Lluny estan aquells nostres temps de la Bertini i del Charlot; deis films teixits amb una trama romántica i senzilla que mantenía viva una ingenu'itat i a l'ensems una certa innocencia. L'evolució del gust i deis costums ens donen la sensació d'estar umt mica passats de rosca, si bé jo cree que són els temps i els autors els qui es passen d'ella amb l'abús deis trets, els cops de puny i del "destape». No us sembla queja comen<;a a fer fústic'? Ens agradaría, si no tornar enrera, sí rectificar un bon tros tola representació exagerada establint una modalitat de més bon gust i sentit. i si voleu a ixí dir-ho. assenyada. Voldríem. des d'aquesta trihuna pública que és EL BADALL dirigir-nos a totes les Empresas C inematogn\fiques del harri reconsidcrin aquestu qu;tsi necessitat dt: la 3." EDAT. la qua! en la scva 111<\ior part carcix de mitjans ~ulic i cnts pcr ahonar l'import total de !'entrada . Crciem que la concessió a l comen\=ament es mentada no petjudicarú c¡¡p Empresa. jaque sob e~ tracia per ¡¡):-, dics lahorables que m~s minv¡¡ l'<tlluencia de púhlic: i pel que f¡¡ al personal de la matcixa tampoc en sortiria petj udical.

El comentari d'aquesta obra arriba amb una mica de retard. ja que va sor1ir al mercat fa. éso menys un any. Va ésser escrita l'any 1955 i editada clandestinament degut a les circumstáncies polítiques que tenien el país en pie obscurantisme cu lt ural, com deiem fa un any va ésser publicada de forma oficial, molla gent rha llegida i n'ha parlat. pero així i tot no és molt coneguda per la nostra gent. puc dir que és una de les obres més extraordináries que s'han escrit sobre els temes de casa nostra i la seva problematica enfront de les circumstancies historiques que ha provocat J'estat Espanyol que sempre han tingut una por cerval devant del que ells han anomena «el problema Catalan, problema que han estat ells els únics responsables si és que alguna vegada ha existit l'esmentat problema social i polític. M. Armengou estudia amb el natural seny d'un apassionat de la nostra historia i de la seva realitat com a poble, una identitat que al llarg deis segles mai no s'ha perdut. ja que la identitat d'un poble no es pot perdre mai. ja que si es perd deixa de existir el poble. Recomanen l'esmentat llibre amb el convencimient que si ens feu cas ens donareu les gracies. CARLESJUNYER

Plenari del Consell Municipal Día 28 de Maig a les 20 hores. Comisió de Urbanisme: Día 20 de Maig a les 20 hores. Comisió d'ensenyament: Dia 20 de Maig a les 20 hores. Comisió de Cultura: Día 27 de Maig a les 19,30 hores.

9 BADALLANT PER GRACIA

CINEMA LA ROSA Director: Mark Rydell. Principales intérpretes: Bette Midler, Alan Bates, Frederic Forrest, Barry Primus, entre otros. Duración de la película 135 minutos. Producción USA. La película no es realmente la biografia de una cantante desaparecida, concretamente Jenis Joplin, sino trata de ser un largo homenaje a todos aquellos que murieron consumidos por entregarse a su público, que cada vez les exigía más y más y ello tenía una consecuencia directa, para estar en primera plana había que hacer cualquier cosa y ello significaba drogas, alcohol y dejarse llevar para sumergirse en una vida sin futuro. Betty Midler, que hace su aparición en el cine con esta película, es el verdadero soporte de la película, se entrega totalmente a lo suyo que es cantar pero con una personalidad increíble logrando un personaje casi perfecto, vemos a esta mujer cansada de tanto trabajo, como decide tomarse unas vacaciones e inmeditamente la reacción de su promotor, que es en parte quien la ha intentado sacar del triste mundo en que está sumergida. Un promotor insaciable con centenares de contratos a quien no le importa nada de la vida de la pobre Rosa. Hemos de reconocer que Betty Midler, es la estrella apropiada para el personaje, ya la conocíamos como cantante, pero la verdad es que como actriz nos ha dejado con la boca abierta. Betty Midler, resulta en la película, es capaz de irritar al espectador o de emocionarle con su poca elegancia más bien ninguna, su chabacanería, sus palabras bruscas, sus gestos groseros, etc. La verdad es que tanta personalidad lo que hace es poner a los demás (promotor, amante, amigos), muy en tercera fila hasta quedar barridos del espectador. Este tema ya ha sido tratado varias veces en el cine. Recordemos, Lenny, todas ellas tratan de dar una visión desconocida del cantante rockero desesperado que acaba con su vida por entregarse a su público, en el fondo, en realidad, su droAa. SANTI PERRAMON

MÚSICA

oients, tocant d'improvist «Cadencies" intercalades en els concerts, i fantasies sobre les aries d'opera que estava de moda. Als 16 anys, va composar una de les poques obres en les que va emprear l'orquestra com a fons i acompanyament per el seu propi instrument. Als 17 anys va escriure la primera sonata per a piano, i el " RONDO A LA MAZUR» opus S, obra en la que va comenc;ar a desenvolupar el se u especial talent d'escriure les dancres nacionals, encara, que ja abans, havia compost algunes «Mazurcas» i, a lo millor, fins i tot alguna <<Polonesa». Les <<Mazurcas» i «Polonesas» foren, les seves més sorprenents contribucions personals a la música (encara que d'altres formes de llurs obres, com ho foren els valls, tot i que en aquets, no els hi manca cap característica de ésser polacs). (Continuara.) J. V. BRAU-M. 8 VENTURA

TEATRO DEL MEDIODIA AL LLIURE El passat 26 d'abril, en el poble de Cabrera de mar, tingué lloc lánunsiat concert de l'Orquestra Simfonica ESTELA a l'església parroquial, siguent aquest el tercer any consecutiu que hi va. La primera part: fou interpretada per l'ORFEO MORERA, amb can<;ons escollídes del seu ampli repertori. A la segona part: L'ESTELA interpreta obres de Rossini, Brahms, Bach, a més de <<El follet enjogassat» del mestre Cohí, i la famosa « Medita ció» de l'opera Thais de Massanet, tenint coma solista l'excepcional violinista gracienc JACINT CRESPI. Al fina l'orfeó i l'orquestra interpretaren obres conjuntament, que fóren seguides i molt aplaudirles per el nombrós públíc. Aprofitant que un amic nostre, el dia passat, ens dona aquell espl¿ endid poema dedicat a FREDERIC CHOPIN, avui us oferirem una curta, pero interessant serie de dades biografiques, que ens ajudara a coneixe'l millor. Tot i que Chopin, és l'heroi nacional polac entre els compositors, Franc;a va ésser el més important escenari de sa vida. (Frances es el seu cognom). Nasqué a Zelazowa (Polonia) el 22 de febrer de 1810. Molt aviat, Frederic va donar moltes mostres de convertirse en un nen prodigi en el piano. Quan solament tenía 7 anys, va tocar en una vetllada musical que es celebra en un concert públic de beneficencia, mancanJi dos dies, no més, per fer vuit anys. La primera composoció musical fou escrita amb 10 anys, i era una manca per el gran due rus CONSTANTI. Tant rapid fou el seu aprenentatge, que quan contava amb 13 anys, ja era considerat un pianista virtuós. aconsseguint grans progressos en la composició i l'improvització, aquesta última, molt important en aquells dies, en que tots els pianistes és veian obligats a no defraudar els

Un grup deis que han fet i esperem que segueixin fen historia dintre del Teatre Professional Independent s'han presentat ara a Gracia en el marc del Teatre Lliure. Aquest grup es remonta a l'any 1972 quan a Sevilla varis professionals del teatre lndependent prenen l'acord de treballar per aconseguir un teatre estable per a Sevilla i tot Andalusia. El coJ.lectiu de producció sorgeix d'un grup que en aquell temps erabastant conegut, ens referim al grup ESPERPENTO de Sevilla. Podem dir que des del momento en que neix (desembre del 1973 no ha parat el seu treball i com ells mateixos diuen en el programa de ma «A lo largo de estos seis años de existencia Mediodía ha realizado la puesta en escena de siete espectáculos que obedecen a una intención programática clara, cubrir tres frentes específicos: textos clásicos, obras de autores contemporáneos y lo

1() BADALLANT PER GRACIA que pudiéramos llamar textos de recuperac ión de la memoria histórica de Andalucía», el seu treball ha estat constant i persistent. Parlem uns breus moments amb la gent de l Grup, deixant de banda l'espectacle en concret ja que no em cansaré de dir que la millor crítica és la que cada espectador en t reu des del moment en que seu i s'iJ.Jumina !'escena, dones d'opinions n'hi ha moltes i per tots e ls gustos. «Queremos consolidar todo el trabajo iniciado en la época franquista en la medida prescindible para no apa rtarse del público conseguido en estos últimos años» . Topen com tots els gr ups que persisteixen i els de nova creació amb una problemiitica concreta: la baixa de públic. Motius ... Molts. El teatre tenia uns motivacions que el desencants d'aquesta mena de democracia de pa sucat amb oli ha apartat de les sales. Més ... La majoria de gent que aba n s es preocupava de portar els grups als teatres eran polítics interessats en el afer cultural i que ara o ja estan retirats deis partits i organitzacions o bé només es dediquen a afers polítics. Evident-ment i per sort els polítics no s'interessen per la cultura els vots i el mangonejar el poder els anuJ.Ia de tota capacitat creadora i cultural. MEDIODIA ha passat una setmana per Gracia i segurament els tornarem a veure aquest estiu al Grec. Bona sort en el vostre anar i venir arreu del país. EMILI RODÉS

NuevoTV color

Philips K·12

FONTANA SO Un nou cinema obra les portes a la nostra Vila, enhora bona. Gracia esta de festa cultural, fa un mes s 'inauguraba el teatre Regína, ara el Cinema FONTANA inicia la seva aventura en un deis llocs de més historia cinematografica de Gracia, on no fa molt de temps hi hagué el cinema Selecto, cinema que en una epoca havia fet gaudir a tots els vilatans amb les seves «varietés» . Gracia acullira aquesta nova sala dintre del seu recorregut cinematografíe i agraeix que el seu cinema h agi tornat i o faci amb un nom molt lligat a la Vila: FONTANA

satelite se lo da

55 000

se lo da a pagar

ptas

3 años

le da

2 años

le da

seriedad

garantia total

ELBA..QALL de. GRACIA L. :.A.:.:LI:.: . :M: .:.EN.: . .:. ;tA:. :.: c~•;o ___~l

eal«;a ts J ON 1 T ot T opus dt Calc.n OFERTES Travt>ssera dt' Gr,coa 1:16

CANSALADERIA

COSTA

1 CONFECCIÓ

Especialitat en tots els productes del porc. Formatges i Conserves. Providencia, 45 · Tel. 214 51 43

A,.a.Jris Camisería qeneres de punt

Bons productes del porc.

A<a::"-i('IA

ALDoiENTOS DE RÉGIMEN de lae · mejonte marca• nacionalee y ~... CJ Septimania, 59. TeL 217 36 36. CHARCUTERIA CUENCA. Servicio de cafetería. Granja especialidad en bocadillos. Vinos. Quesos. Nata. Rabassa, 39.

ANTIGUITATS Compro moblft mtic:s. pinturas.

1PERFUMERIAS

r (·rrROEN A.FORMATGER ~ ~ PEU<;E<Jr

CANSALAOEAIA MARGOT i LUCIEN

Mercat Abacería Central. 25-21 Tel. 213 58 42

1MOTOR

e~•

mic.a, ninn, porcaf- s i tote cl-

T. 218 3777 Carrer Gran. 198 i PI. Trilla, 6

(ESPORT CLUB ~IMNAS RODON . Deportiva. Correctiva. Masculí i femení . Activ itats. Verge de I'Emoar. 23. Tel. 214 67 40

[XPOSICION Y VENiAS

Musens. 43 51 Tel 210 01 11 R1buu. 57 59 Tel 213 13 13

Trnuere de Deh. &O Tels 219 80 60 .. 219 4S 16

INFORMESE DE LOS NUEVOS MODELOS G S A

MOTOSVEROI Tel. 219 93 56 Servei oficial Vespa Providéncia 49 Servei ofiaial Lambretta Verdi 88

l MÚSICA

Preus molt inter•sants ~ tots Plats a 50 pts. i el tres ot.nes c/Torrijos, 41, cantoNda La Perla

40 lrtyl .. •rwi dela GnM:ienc:a

MARCILLAS. Ramos de Novia. Adornos. Plantas. Trav. de Dalt, 17-19.- Tel. 218 94 38-217 60 26.

Rem6n i Ca;ol, 25 Tel. 214 9S 45

f PERRUQUERIES

lHERBOLARIS HERBES

PLAN~ o

disco~

cassettes

1t :Ñ

MIOI~IHALS )

MOBLES VALLE ciRabassa 39-41 Tel. 214 52 90

"LES

1FLORISTERIES

l 'A LTRE GAT. Ceramica · Vodre-No nes · Coixins · Jogu ones · i pie de coses. Tres Senyores. 40. Barcelona-24 . Tel. 2198052 LLAVES EN El ACTO. Major de Gra cía, 74-76 (junto Esquina Trav. ne GrJ cia. Todo tipo di' llaves)

PERFUMERIA

CONXITES"

l Fl LATELI ES

( ARTICLES LLAR

IBIZA regals; llistes de noces

Ofo'ICIAL

TAllERES EN

d'ensers vells. R.6 Sr. Rousf. Tel 317 07 31 R-.n6n i Cejal, 8 i 10 baixos. FILATELIA ER-FIL. Especiellded tello usedo. Abonos 1 noveded111 mundiales. C/Las Carolin111, 23. Tel. 228 44 21 ALMERICH 1 COBOS. Ofereixen cerámica Popular a preus populars. Jogul' nes per als infants at c.Massens, 53.

c;Asturias,n:-49 HERBOLAR! i productes de regim Jut· glar. C/Verdi, 38 costal cine Verdi, Tel. 228 05 51

escorial, 100 -

tel. 214

dosco~.

Parruqu.ña de •nvon "FLOTATI"' Pl~l llltePI, 9. Tel. 228 56 88

......._........._

oa 04 lREFORMES

bllrclilfono • lN XAUXA. fotograf ía . verge de I' Empar .9

PELUQUERIA FEMENINA. LA CASA DE N ERON. C/San Magin, 24 bajos. Tel. 217 71 27

napereria

..."......-...

1LAMPISTERIES tapicería Vilella Ramón y Ca jal, 96 ·T. 213 79 17

BEGUDES BODEGA MARTINES. Vins D.O. Pe· nedés, Priorats, R iojas ... Reservas i més de 100 etiquetas. Ramon i Cajal, 12. Tel.2136031.

1CAL<;ATS Etperdenyes i Mbatill• c.. BitriU - Providencie, 68

Hor&t"l

J. FAURA lampisteria des del 1905. Venda de Material ehlctric. Bricolatge. Bombetes i fluorescentes c/Gran, 262 Tel. 218 56 19

111• 4 a 1

•&N• \&ftcau

T•l•t• 100 23 07

I J\IIM ...6 ( . LA . . . _. .

~13

87 04

BARC'iC,.ONA-12

PEDRO LOPEZ. Obras y reparac iones de Albañilería. Balcones y Fachadas. C/Maspons, 16 Tel.218 85 78 Barna-12

LLIBRETERIES

f RADIO 1 TV

XAUX A .Verge de I'Empar. 9 descomoles especoals per a otocones lel.21 97366 CAP 1 GUA. Trovareu toles les novetats. Llibres d'encarrec al dia. Torrent de l'Olla, 99 Tel. 200 59 03

oa 10 a 1 t

••~t••Me•

P•r"& C aldóe, 10

De todos los estilos de música Ros de Olano, 6 .

TELE-SERVEI PUBOMAR.- Tel. 214 50 84. Reparacions a domicili. C/ Massens, 70. Venda i Reparació TV color HI- FI.

CARTELLERA

Cines de reestreno

VERDI: Verdi, 32 - Tel. 228 51 33. 80 Pts. Festivos 95 Pts. Continua 3.45 tarde Del 19 al 25THE WANDERS Y LABERINTO MORTAL Del26 al 1 EL PARADOR DEL PLACER Y MARÍA ROSA LA MIRONA. DELICIAS: Trav. de Gracia 224 Tel. 213 43 40. 115 Pts. Continua 3.30 tarde Del 19 al 25 LA MIEL y CUADROPHENIA Del 26 al 1 AEROPUERTO 80 y CORRERÍAS DE VERANO. MODERNO: Girona 173 - Tel. 257 16 47. 100 Pts. Festivos 115 pts. Continua 3.45 tarde Del 19 al 25 GATA CALIENTE y EL PODER DEL FUEGO Del 26 al 1 LA MIEL Y CUADROPHENIA. TEXAS: Bailén, 205- Tel. 257 32 11. 80 Pts. Festivos 95 Pts. Continua, 3.45 tarde Del 19 al 25 EL EXPRESO DE CHICAGO y LUCHANDO POR MIS DERECHOS Del 26 al 1 SIN DETERMINAR. LLUISOS DE GRACIA PI. del Norte, 7 - Tel. 218 33 72. No ha estat possible localizar la programació.

EL BADALL RECOMANA CINE UNA MUJER DE PARIS CINE MORATIN

TRES

Dimecres dia 21: Sol en Geminis ' Dimecres dia 21: Quart creixent a 7 h. 16 m. del vespre en Lleó. Bon temps. Dijous dia 29: Lluna plena a 9 h. 28 m. del vespre en Sagitari. Algunes tempestes.

RECOMANEM FORA DE LA VILA: TEATRE LLIURE. Restara tancat la resta del mes per a prepa- ESGLÉSIA SANT FELIP NERI: rar el seu nou espectacle. dimecres 21 de maig. a les nou del vespre: TEATRE REGINA « SOLISTES DE CATALUNCENTRE MORAL DE GRA- YA»-«CARME BUSTAMANCIA: Ros de Olano, 7 i 9 Tel. TE»- •COR MADRIGAL». Directors: X. Güell i M. Cabero. 218 19 64 Diumenge 18 a les 6,15 tarda «FI- Obres: Simfonia 5 de SCHUBERT GURETES DE VID RE» de Ten- i Requiem de CHERUBINI. CONSERVATORI MUNICIPAL nesse Williams per •Abraxas•. Diumenge 25 a les 6,15 tarda DE MÜSICA. Bruch 112 «AUCELLS DE PAS• de Santia- Divendres 23 de Maig, a les nou go Rusiñol per «Dinamic Club». del vespre. TOMAS GIRÓ - JORDI PALOMARES (Guitarra i piano) " . ANNA MORA- MARI N A V ALLCORBA (Cello i piano) Obres: Chopin i Fauré. ~

ooetr p~u

':i, {¡~~f.:•

FARMA CIES F ARMACIES DE TORN NOCTURN MES PROPERES DEL 16 AL 29 DE MAIG Divendres 16

Dissabte 17

ESO L ÉS 1 A SA NT JERON 1 Diumenge 18 <MONTBA U) Dissabte 31 Maig. a les 10 del vespre: Dilluns 19 « CONCERT SI N FON IC-CORAL SINFONICA ES- Dimarts 20 TELA: diverses corals.

USICA ORQ~ESTRA

Dimecres 21 ORFEÓ GRACIENC: Astúries 83 düous 22 de maig a les 10 del vespre: DUO CLARET-ESCRIBANO (violi-piano)

Dijous 22 Divendres 23

dimecres 28 de maig a les 9 vespre «UNA HORA DE MÚSICA•• entrada. gratuita. ESGLf:SIA DE POMPEIA: Diagonal 450. Dimarts 27 de maig, a dos quarts de nou: QUARTET DE CORDA LAIE». Obres de: Stamitz. Haydn. Kiissmayer i P. Antoni Soler. (El programa sera interessant per la importancia deis autors i per la forma «Quartet» a diversos temps de cadascún d'ells. El Quintet n.O 1 del P. Antoni Soler. té carücter d'homenatge pels seus 150 anys que celebrem aquesta any.)

Dissabte 24

Diumenge 25

Dilluns 26

LA CAMPANA DE GRACIA: "La Dimarts 27 radio a Gracia.. : F.M. 99,5 mg. cada dimecres de 9 all nit.

Dimecres, 2 8

RADI0-4: L'emissora que parla Dijous 29 en catala. F .M. 100,8 MHz.

Gral. Mola, 11 Av. Hospital Militar, 125 Av. Verge de Montserrat, 23 Rbla. Catalunya 102 Trav. Gracia, 165 Llobregós, 140 PI. Rius i Taulet, 4 Aribau, 62 Gran de Gracia, 78 Corsega, 241 Av. Princep d'Asturies, 39 St. Ant. M. Claret, 57 Trav. de Dalt, 34 Aragó, 537 Pau Alsina, 92 Gran de Gracia, 67 Betlem, 46 Sostres, 18 Rda. G. Mitre, 121 Pau Alsina, 59 Sant Domenec, 20 Camelies, 42 Psg. Sant Joan, 53 PI. Rovira. 1 Via Augusta. 49 Llibertat. 14 Valseca, 30 Corsega. 446 Rbla. Catalunya. 66

13 .

LJ l~ S 100 1 H( ) .r lC1lJ ~~ S D b~

(j K /\ C, 1A

l~J-=-OG=....:U::......:IN~E;,.,.:.S_ _ _~IIALTRES CASCABEL JOGUINES c/Sant Lluís 40-42, Cantonada Joan Blanques. Tel. 213 52 43

FINQUES

l ENSENYAMENT

URBIS

PRECLAROR. Prep. Acceso Universi· dad. Mayores de 25 ai'los. Oposiciones. EGB Pro. Espeéializado. Rosellón 235. T. 20905 25

Administració Vendes i Lloguers Oficines: Segur de Calafell. Passeig Maritim, 205 i Gracia Carrer Gran, 7, 2° Sr. l..aplana. Dilluns, dijous tardes.

!REFORMES Muntatge d'estudis, dormitoris, cuines, etc. Tot tipus de treball en fusta per a la casa. Truqueu a Jordi2133721.

jVENDES SulCO pis petit. Zona Gra\cia-Guinardó·

La Salut. Truqueu al Badall. 213 60 31

Ea vend 850 Seat. Bon eatat. Truqueu al tel. 213 20 02.

PUB

Es ven pis, zona Gracia..camelies de 5 hab. menjador-sala d'estar amb llar de foc, 2 banys, euina, rebedor i 2 quartets per armaris i estris. lnteressats truqueu al 213 37 21 de 2 a 4 tarda i de 10 a 12 nit.

St. George Trcw•tfo d. SA N ANTONIO, 12 (Jvnto M•tro Fo,.,tonoJ BARCELONA

Carta oberta al Consell mcn1c1¡¡ al del D1sh·1cte VIII!! D1ntre de les pr1.,cree Jornedoo Antinuc leers de Grhcia , el CANG hav1a e.nw,c1at un acta pe r 1nfllilte amb la preel,ncia d • en Xeeco Eoix el diumense 11 de maig a 2/4 de 12 a la

pla~a

del Sol. Dau dios abane, el

CANG bavia ja entregat una instancia a l 0 Ajtwtament de Barcelona (Pl. de Sant Jaume) comunicant le cel.lebrnci6 d 0 B•!uest ecte 1 presa de corrent

el~ctric.

sol.licit~t

Tres dies abans de l 0 acte anunciat, eenae cap

comun1caci6 prf>via per part de l ' Ajunter.cnt, el CIJIG ee ve aesabentar oa-

eualment que al mateix lloc 1 a la mateixa hora ea duria a terma un concert de la Banda l>lunicipel. En aaber-ho, representante del Comi tb Antinucl :ar varen

traalada~

se al coneell de D1etr1cte per t el de parler amb la Regidora. Van eer rebuta ·pele eanyora Sadurn! 1 Coll que comunicaren 1 o abshnc1a de le Sra. l!erclt Sala 1 vt..l manifestar q ue el CAJ:c no podie reeli tzar a quest acte per une serie de raone cont redictbries

co~

poden

~eser

la programao14

e 1teri r dal coLcert de la Banda, que tantm!:.teix el Coneell de tiatricte ie;noreva, Es va arribar e

amene~er

!llr.b un alt to de veu per pert del

Sr. Coll, !Uncionari 1 Secretari del Consell, que env1ar1a le Pol1o1a !iunicipal a tots Jls actea de lee Jomedee Antinucleers. Aquestes amenaces ea van fer efectivas el diesabte die 10 a la

ple~a

del Sol quan una

parella U la Policie tíunicipel es preeenth amb inetNccione de suapandra l•acte. Desprds d 0 un estira 1 ar1~n~a s 0 aconsegu! l•autoritzaci4 municipal. Quan 1 o acta e ' eeteva acabant van fer e.parioi6 a la

pla~a

:nombroooe

efectiue de la Po licia "Nacional." que amenac;aren Bl!lb confiscar el material de totea les paradas 1 seguidl!l!lent preneueren nota d'el grup orge.ni tador, material 1 pancartas qua h1 bavia a la plec;a. L'acte d 0 en Xeeco Boix, el diumenge, ee va poder dura terma grkoiet a que le Banda l<iu nicipal es trobave en vaea, malsrat que un policia

'IIIU-

n1Ciipal tambl duia i:nstNccions d 0 1mpedir el festival infantil, DEl!UliCIEM aqueste fets 1 :f:::IGlll una resposte per part del Consell de Districte reepecte a aqueet seguit d'actitute municipale 1 en particular de l'actuac16 del funcionari Sr. Coll, a le que S 0 afegeixen al tres ectuacions anter1ors com la nesative ae ceseió d 0 urw t :.!r1m:?. e l a Voc.•.li<.. de Joveo de l'A~soc1ec16 de Ve1'Da perle cel.lebrec16 d 'une feste 1 r.ltrer; fút.• de

neglig~nci..:

pro -

vade envere entitata i particular~ de Grhcia. A~ucste fets donen una imet-

ge d'entorpidor de lea act1v1tata d 0 entitct!· populera al Consell de Die tricte.

..-.

14 BADALLAR DE FAM Una trista notícia per als amants de la cuina en !launa, els sobres «Gallina Blanca» o els canalons congelats: al Badal! continuem rebent receptes de badallaires! La cuina a Gracia a tot drap! En aquest número (un gran plaer ens puja columna vertebral amunt) podem fervos partícips de dues receptes autoctones que van arribar-nos dins una carta estimuladora i encomanadora d'afecte. Na Dolors Serra sap molt bé que per fer un bon menjar cal posar-se a la cuina i que per fer el Badall gracienc cal escriure-hi . Poseu-vos el davantal que comencem .. . estigueu tranquils que «El cuinar de l'avia Los 6o, barat i gustós»

una estona i poseu al foc una paella amb oli abundant. Aneu fregint la pasta a culleradetes i els bunyols que en resultin els poscu a escórrer (damunt un paper secant o escorredor). Després els passeu per sucre. Una altra manera de fer-los és preparar una crema ben espessa i farcir-los. Per aquesta variant us anira més bé fer els bunyols més grossets.

PATA TES CATALANES Prepareu un puré de patata amb llet o aigua i barregeu-lo amb: tonyina amb oli. oliver talladetes i ou dur. O bé, carn picada, olives i pernil. O bé, peix blanc (podeu aprofitar algun tros que us hagi quedat), olives i ou dur. Tot ben barrejat ho poseu dins una plata, ho aplaneu bé i ho cobriu amb una saborosa maonesa. Per sobre d'aquesta hi poseu quat re boniques llenques de pebrot vermell escalibat o bé confi ta t , formant-hi les quatre barress (L'avia Los ens diu a la carta «En el temps que no podíem veure la nostra senycra aquest plat ens emocionava més d'una vegada>>). BUNYOLS SENZlLLS

La buena tierra Restaurante~

Encamación. 56 - Bartdooa

Necessiteu farina, cervesa, oli i anís. Feu una pasta espesseta amb la farina, la cervesa i un raget d'anís. La deixeu reposar

Tel. 21~ 8213

7<!Es-tAU7<!ANrt= .

Ca~a

B41CII

MENU DE 200 A 5 00 P TAS.

SPORTING Cocina típica. Especialidades gallegas. Gran surtido de vinos y licores. C/Maspons. 16, Tel. 218 85 78

EL GALLINER APATS 1 BEGUDES (obert a partir de les 19 h)

Martinez de la Rosa, 71 Tel. 2185327

Vallfogona. 10. Obert de 7 tarda a 2 ,30 nit. Dilluns tan('at

O fere •x als seus cl •en ts • arn•C< la nova cart a de caca ' pa tés R ecome nem els o at es fets a casa

ESPECIA LITATS. TORRADES, CARN A LA BRASA i BOTIFARRA D'ARAGÓ.

lhrnon i <. a¡M 13 T ~Jtfon .: 14 1() l';

15 BAI)Al_J LAR PER BADALLAR

0tl0GlC!J

~~ Welio~ SALT del CAV ALL

perCatiMoreno

Comen~ant per la primera sil·laba (Si) i seguint el mo\liment d'un cavall d'escacs, formen un pensament de Sant Agustí.

_'J)~ [J ,..-. ..

~-7~

,..

""',.......,.. ~,..-

~ ......,;:....--.-

als

ció

que

deis

nos

lit

purs,

les

rau

aeu

cric

bre

que mes

sin

can

....

!,a '

••• LA SoLuci6 D'EL SAL.T DELCAVAU LA TRoeAREü Al... PRoPER BADALl-.... ,<DUE:: .____VA DE •rACHA'S"

DIRE'CCIÓ PROVISIONAL: Ramón i Cajal, 12 Cos d'e Redacció , montatge, correcció i col.laboradors: Eveli.o, Jordi, Josep Lluis, Luis Angel, Joan A., Albecy , Miquel, Pep Lluis, Merce, Caries, Joan B., J. Villanueva i G. Fortuny.

tel.

\~ a 1 a n.LS:J

&l&l

tr"~ ~~'E2&L

·sldSZ V13VH9 30 VliA Vl30

1VH~N~9 ~13VINHO~Nt0 VlSIA~H

r~·~ ·¡¡,

<> a.

<i. ui