El Badall de Gràcia 17 by evelio gomez

.REVISTA D'INFDRMACIÓ GENERAL DE LA VI LA DE GRACIA 25Pts.

AIXO VA DE

FACHAS/

_..- __ ---~: ...

--- ---- --

- -._

-- --:-:.-- .... __-:-- -. --

---

--~ /

Els grups feixistes continuen actuant tan impunement com als "gloriosos temps del franquisme" , amb la mateixa complicitat per part del poder. Davant de les seves agressions, sois la nostra auto-organització ens pot defendre . Els "batalladones catalanospañoles" de criminals a so u són els prou coneguts "incontrolados" (sí, home, sí: " de noche incontrolado y de día uniformado"), els mateixos que van assassinar Yolanda a Madrid, els que posen bombes als bars abertzales, els que violen a Euskadi. . . . Mentre ells fan el que vol en al carrer, de tant en tant n'·agafen algun i el condemnen a una pena simbólica, l'aparell repressiu "oficial" de I'Estat es dedica a perseguir els llibertaris, els antifeixistes, els independentistes ... i fins la més elemental llibertat d'expressió (tancada de nidios lliures, consell de guerra a Pilar Miró per haver gosat parlar de la tortura a la seva pel.lícula, etc. 1 mentre els feixistes, si van a la presó, s'hi troben magníficament els quatre dies que s'hi queden, molta gent innocent es passa anys als pitjors centres penitenciaris en espera de judici (casos Scala, ERAT, Emili Simó ...) sofrint tota mena de mals tractes i vexacions. Que fan mentrestant els honorables diputats? Cobrar, és ciar! 1 a part d'aixo? Mentrestant, quatre gats imposen llur terror al carrer i la policía els vigila perqué no es facin mal. PROU D'AGRESSIONS FEIXISTES! PERLA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ORGANITZEM L'AUTODEFENSA CONTRA ELS COSSOS REPRESIUS 1 LES BANDES FEIXISTES !!!

Crup Antirepres,siu de Gracia.

del 31 de Maig al

20 de Juny de 1980

nº 17

2 13AI)AL.JL-JAR PER BAD.ALLAR

i simboli·

Ets.unfacha? CD

La 1in ea de Osvaldo Cavando! i

G) RrTAUAAQOE)T DIBOÍX 1T'~O FOT1 10TA EL NA7, , 1 0 RETAllA AQOE7T .DIBOIX 1THO FOT~ . AON VU~0\1, ® RETALLA l T'HO fOT~ IU

71 ETz LECTOR DEL BADAL( 1~A7 FEI 10TE? Lf7 OPERACl ON1 NO VOL DI R. QOE.11~0l~ OtfFACHN~~ERO ?l

' DIRECCIÓ PROVISIONAL: Ramón i Cajal, 12 Cos de Redacció, montatge, correcció i col.laboradors: Evelio, Jordi, Josep Lluis, Luis Angel, J.oan A., Albei1, Miquel, Pep Lluis, Merce, Caries, Joan B., J. Villanueva i G. Fortuny. lmpres pcr: Litocolor, S.A . · Verdi, 65 · Barcelona (12) Dip. Legal: B. 19.101 -1980

fT7

l)~

y\ ~\POLLA~

____ AL e

tel. 213 60 31 ·

111

QOC

ELSR.

PERE

El senyor Pere va néixer el42, quan va fer els sis anyets el van dur al col·legi del hermanus va fer la mili a marina, es va posar a trebalÍar a un banc, es va casar i va tenir nens. Al senyor Pere no lo acabava de convencer el régimen i no va anar mai a aplaudir el Franco ni els desfiles. Quan es van comen9ar a fer les misses en catala ell, que hi anava cada diumenge, es va posar ben content. El senyor Pere vota el Pujo! i la seva esposa el Xirinacs. A hores d'ara, els problemes més greus del senyor Pere són els seus estimats fllls, que es · troben en una edat molt difícil: el petit, el Jordi, té nou anys i rendeix poc al col·legi, rondina a !'hora de fer els debers i a cada apat és un martiri fer-Io menjar perque -diu el seu pare- és d'allo tan llepafüs. El papa no es cansa d'amena9ar-lo que si no acaba el plat es quedara sense postre, mentre Ji recorda que ja hagués volgut el!, a la seva epoca, quan el racionament, poder menjar tot allo ... Ai, aquells temps, llavors sí que s'anava dret; passar gana, vet aquí el que us fa falta avui! Els pitjors maldecaps, pero, els té perla gran, la Montse, que aviat fara els disset anys: és més gandula! Mai no deixa de rondinejar quan ha d'ajudar la ruare en les feines de casa . . . Quina joventut, la d'ara! El senyor Pere no sap pas on anirem a parar. 1 el pitjor de tot és quan la nena torna tard a casa de nit: tal com estan els carrers avui día, irnagineu-vos'l'ansia que fa passar a casa. Només que arribi a casa un minut més tard de les deu, la seva ruare ja es posa a plorar comuna descosida, i aixo sí que el senyor Pere no ho tolera: quatre mastegots i a dormir sense sopar! (a la nena, no a la ruare) Que s'haura pensat aquesta descreguda! A més, és pel seu bé, ja ho agraira quan sigui gran i ho comprengui. El flll mitja, el Peret, és el que, dintre de tot, causa menys problemes al seu papa. De fet, és molt bon minyó, ja ha fet els setze anys pero és el primer que dóna el petonet reglamentari de benvinguda al papa quan aquest arriba a casa baldat de fer hores extres; a l'escola, no és pas que tregui grans qualiflcacions pero va aprovant els cursos; es capté correctament a rnissa i combrega cada vegada ... en n, que no hi hauria res a dir sinó fos perque s'ha buscat unes amistats una mica estranyes... l'altre dia la mama va tenir un disgust quan Ji troba a una butxaca uns fulls del "Tercer Comando Fascista Benito Mussolini': Ves, qui s'ho havia de figurar!. L'altre dia em vaig trobar el senyor Pere i em ·va anar explicant tot aixo fms que em pregunta, preocupat : - 1 ben bé, aixo del feixisme, exactament que és?. El feixisme? I vós m'ho pregunteu? El feixisme sou vós.

DAVANT L'ESCALADA

FEIXISTA Davant els esdevenirnents que es vénen produint les darreres setmanes (assassinats d'obrers a Madrid per les Bandes Feixistes, increment de la Repressió a les distintes Nacionalitats de l'Estat i especialment a Eus. kadi Consell de Guerra als irnplicats en l'Op~ració "Galaxia"). L'ASSOCIACI9 DE FAMILIARS I AMICS PRESOS POLITICS DE CATALUNYA, denuncia: 1o La irnpunitat absoluta amb que vénen actuant les denominades "Bandes Feixistes", que com s'ha demostrat en repetides ocasions estan directament vinculades als serveis policials (exemple: Batallón "vasco-espafiol') 20 La irnpunitat absoluta que gaudeixen els "Militares golpistas", que convictes de conspiració, surten "Absolts" i enfortits en els seus carrecs, mentre que es persegueix militarment als objectors de conciencia, dos companys en atur (Ma del Carme Moreno i Mane! Martínez) restan a la presó pendents de Consell de Guerra amb petició de 8 i 2 anys respectivament, després d'ésser agredits pe! tinent, Pablo Hontoria Povedano a Torres i Bages, que assassina el també obrer en

atur Josep Bujardon. Es processa la llibertat d'expressió per la J urisdicció Militar. 30 Les tortures i vexacions a que son sotmesos a les presons i comissaries els lluitadors que es rebel·len contra l'Estat centralista de la burgesia, en aplicació de la llei antiterrorista. Davant aqueta sltuació insostenible, la A.F.A.P .P., fa una crida al poble de Catalunya, per a mobilitzar-se contra la repressió del sistema, organitzant cornites antirepressius en els barris, fabriques i centres d'estudis. PROU DE TORTURES l ASSASSINATS MOBILITZACIÓ CONRA LES BANDES FEIXISTES I ELS SEUS ENCUBRIDORS FORA LA JURISDICCIÓ.MILITAR FORA LA LLEI ANTITERRORISTA AMNISTIA TOTAL Miag 1.980 Associació de familiars i arnics presos polítics de Catalunya Ronda Sant Pere, 32, ter E

UNITAT ANTIFEIXIST. Els atemptats a Euskadi, l'assessinat de Yolanda González, els apunyalaments després de la manifestació del 1o de Maig aMadrid, la implantació de zones nacionals i un larg etz . .. , ja no es posible guardar silenci. A Barcelona i a Gracia, si bé no s'ha arribat a aquests extrems, si que hi ha hagut un augment de l'activitat deis "fatxes", més de 70 amenaces de mort. . . . La solució no esta en el silenci, com ens demonstren els resultas d'una passivitat durant 2 anys de !'esquerra parlamentaria. Per si s'ha arribat a una unitat, de la qual surt la convocatoria d'una manifestació el día 29 de Maig. La problematica es aqueta: el feixisme i les agessions feixistes no són solsament reminiscencia del passat. Són també productes del present. Són l'expressió política de sectors famatics d'una burgesia en crisi. Són al mateix temps, manifestacions del poder de les forces reaccionaries molt ben situades en !'interior de les institucions estatals. El feixisme que es veu és solsament una part. Darrera d'ell está el feixisme que s'amaga. Que seria del primer si no fos protegit pel segon?. Es posible enderrocar a Bias Piñar i a Raímundo Femández Cuesta, sense fer front a aquells que els encobreixen i defenen?. Si !'esquerra no vol limitar-se a preguntar al Govern si hi ha motius per ilegalitzar a "Fuerza Nueva", haura de plantejar-se aquets problemes que han sigut considerats com "inoportunos". Avans es deia: "De acuerdo, Fuerza Nueva es un peligro para la libertad pero no hay que provocarles... No hablemos de su ilegalización". Els fets han obligat a !'esquerra parlamentaria a airejar el tema, encara que molt timidament. Són ja massa morts per callar. Fa falta una llei Antifeixista que ilegalitzi a les organitzacions feixistes. Fa falta una investigació popular sobre els crims feixistes. Fa falta anar al fons de les responsabilitats. Fa falta una depuració en els cosscs armats i en els serveis secrets de qui día rera día estan organitzant agessions contra la llibertat. El camí ja s'ha dit és la unitat - per actuar no per a callar ni per esperar- unitat de les forces consecuentment democnltiques, que en princípi serien les interesades en frenar el feixisme, a on forces de dretes com a CDC no apareixen. Unitat de partits i organitzacions politiques, pero també d'entitats ciutadanes progressistes per tal de plantar cara, d'aillar política i ideologicament al feixisme. A Gracia s'ha costituit una Coordinadora Antifeixista de cara a preparar els actes del pruper día 29 . Es un bon primer pas. ORGANITZACIÓ DE GRACIA DEL MCC.

REUNIÓ ANTIFEIXISTA

El proppassat día 20, a quats de nou del vespre, va tenir lloc a Gracia una reunió per tal d'estudiar quina actitud es prenia de cara a la jornada antifeixista prevista per al día 29. Hi eren presents el PSC, el MCC, la LCR, el BEAN, els NE, el MJCC, l'Associació de Familiars i Amics deis Presos Polítics, el Crup Antirepressiu de Gracia, el BADALL, l'Atenéu Uibertari, Anella i l'Associació de Vei'ns. Es va acordar dur a terme un ampli treball de propaganda per la vila, mitjan9ant fulls i pancartes, convocant els vei'ns a concentrar-se el día 29 de maig, a les 1 del vespre a la pla9a d'Orient, davant de l'Ajuntament, per anar tots junts fms a la manifestació antifeixista de Passeig de St. Joan- Valencia.

També es va creure molt interessant el relacionar la lluita antifeixista en general amb la presencia deis elements feixistes entre nosaltres (locals del CEDADE a Seneca i Sta. Magdalena i el previst de FN al Passeig de St. Joan). Tota i així, a part de l'interes d'aquesta mena d'actes, el que és realment important és no deslligar !'auge feixista de tot el context repressiu en el qilal es mou l'Estat espanyol: detencions arbitraries, tortura, atemptats contra la llibertat d'expressió, etc. No he.m d'oblidar que sense la complicitat per part de l'Estat aquests grupets feixistes no serien pas res. · S'espera que, després de la manifestació del día 29, s'organitzi a la Vila algun tipus d'acte que doni continuitat a la diniunica antifeixista.

BADALL

GRACIA

L'antic • ctnema SELECT Molt a prop d'aquest cinema, el "Select", va ser on vaig néixer i la visió que jo recordo del meu primer contacte infantil amb el carrer, va ser precisament la Pla~a Trilla ambla seva font, no la del mig de la plac¡:a que hi hagué després durant molts anys, sinó la pri· mitiva, la que estava adossada a la paret de la casa no 1 a l'angle est de l'esmentada pla~a i que havia estat construida l'any 1.844, alhora que la de la Travessera, encara exis· tent. Bé, dones aquesta meva primera visió urbana de Gracia va ser junt amb el e/. Sta. Magdalena, la plac¡:a i la vella masía de Can Trilla i el e/. Gran amb els escandalosos tranvies corrent amunt i avall; el "Select Cinema", amb la seva fa~ana modernista. L'ornamentació d'aquesta fac¡:ana, no era pas d'un gran valor artístic pero sí, cridava l'atenció i feia bonic. Va ésser obra d'un escultor anomenat Felip Pólvora, ajudant que fou d'en Pau Gargallo, el famós escultor que en els seus inicis com artista va decorar la fayana del Teatre del Bosc, ara convertit en cinema. D'aquella fac¡:ana, desapareguda quan van modemitzar l'edifici, van te1úr l'encert de conservar les 4 cara tules o caretes esculpí· des en pedra i colocar-les al frontis del nou cinema. En canvi, la fayana del "Select" sembla que fou totalment destrossada en enderrocar l'edifici. Em va saber greu la desaparició del "Se· lect" i coma mi a molts graciencs, suposo,ja que més o menys haviem passat molt bones estones veient aquelles famoses sessions de cine i varietats. El primitiu cinema a l'any 1.919, es deia "Estudio Cirera" , ja que l'empresari era el Sr. Cirera, després va anomenar-se durant uns anys "Cinema Trilla" i cap al fmal de la deca"da deis anys 20 va passar a ser el "Select Cinema", nom amb el que se l'ha conegut

Du:ran~t~l~'e~'p~o~c~a~~~;~~~~~~===~=~~=___,

fms a la seva desaparició. franquista, pero, en que no s'admetien noms que no fosin escrits i pronunciats en el més pur idioma "del Imperio", van anomar-lo "Cine Selecto". No obstant aixo, es curiós que la castellanització del nom Select, aix.í com el canvi del nom de carrer Salmeron pe! de Mayor de Gracia, van tenir efecte passats ja uns quants mesos d'ocupació franquista. Així veiem en un programa corresponent a la setmana del 14 al 20 d'agost de l'any 1.939, es a dir a la primera Festa Major de Gracia de la post-guerra, que tot i havent-hi escrit a sota de la data, l'obligatori "Año de la Vic· toria". en can vi a l'encapc¡:alament con ti· nuava el nom de "Select Cinema" i l'adrec¡:a e/. de Salmeron 175. Les pel.lícules d'aqueUa setmana de Festa Major van ser "Un A· venturero Audaz", per en Ronald Colman i "El Ángel de las Tinieblas" per en Fredich March, i a les Varietats l'actuació de la parella de ball flamenc Antoñita de Grana i Ra· yito, i los Magos del Tango Argentino, Gozalvo, Laredo y De Andrés. El preu de !'entrada més cara era 1,50 ptes. Tant abans com després de la guerra del 36, les "Varietés" eren mol tes vegades el plat fort del programa; recordem sinó les actua· cions de la famosa Bella Dorita, d'en Mirco, l'Escamillo, les cupletistes Lolita Torres i Lolita Ballesteros, etc. etc. Ara que el modero cinema Fontana ha estat inaugurat, ocupant el mateix lloc de l'enyorat "Select" i omplint el buit que va deixar, suggerim que alguna vegada, a la Fes· ta Major per exemple, es tornessin a fer sessions de "Varietés" i si !'experiencia donés resultat es podría repetir car ens consta que seria vist de molt bon grat perla majoria de graciencs.

Joan Villanueva

. INAUGURACION DEL CINE FONTANA

El pasado,lunes, día 19 fue inaugurado el cine Fontana antiguamente, C. Estudio Cire· ra en 1.919, Trilla en 1.923 y Selecto en 1.928. Con el cine Fontana la villa de Gracia re· cupera para su historia y para la dola Ciudad Condal, un salón que había desaparecido durante algunos años. El cine Fontana, que es de construcción moderna, cuenta con un aforo de cuatrocien· tas butacas, todas de platea y con una gran visión desde cualquiera de ellas. El cine Fontana, que tendrá una programación de estreno, para su inauguración se presentó la pelícila de Stan/ey Donen "Sa· turno 1/J" interpretada por Kirk Douglas y la encantadora Farrah Fawcett.; A la inauguración del cine Fontana, a la cual tuvimos el gusto de asistir,junto con to· das las entidades del barrio, compañeros de prensa, radio y TV y crítica en general, y en el cual nos fue ofrecido un aperitivo y tuvi· mos ocasión de intercambiar diversos puntos de vista sobre la problemática actual del ci· ne, y donde la empresa del cine Fontana nos explicó las características del nuevo local, 'flSÍ como los avances técnicos implantados en la sala Fontana.

Santi Perramón

VOLEM ELGERNIKAI En plena Guerra Civil, el govern de la República Espanyola va encarregar al pintor espanyol Pau Picasso, a les hores a París, la creació d'una obra pictorica amb destí a l'Exposició Internacional de Nova York i per el Pavelló espanyol a la esmentada Exposició. Picasso va comens:ar a pensar ¿quin tema pintarla?. De cop, i mentre estava pensant, ve l'esvenedimet del bombardeig a la ciutat vasca de Gernika per la aviació alemanya i amb el suporc del General Franco i aquí surt la idea del quadre més polemic de la historia moderna de l'art, el Gernika, Picasso envía l'esmentat quadre i es queda a ala ciutat nord-americana i expressa la seva idea que !'obra quedi en diposit al Museu d'art modern pero és propietat del poble espanyol i sera retornat a l'esmentat poble quan les llibertats democatiques retornin. L'any 1975 mort el dictador que havia governat el país durant quaranta anys i una imitació burda de democnicia retorna a Espanya i així.el problema comenya. Quatre ciutats, Madrid, Barcelona, Malaga i Gernika, reclamen !'obra que no té, comparada amb altres obres del artista malagueny, una qualitat, artística remarcable, i si bé sí romantica, si hem de dir la veritat el discutit i famós Gernika es bastant dolent, pot ésser que aquesta sigui la causa per la qual tot-hom el vol. Malaga el vol perque diu que aquella ciutat hi va n.éixer Picasso, com si aixó tingués importancia, no he pogut mai comprendre aquesta deria que tenen les ciutats per discutir-se el naixement deis anomenats grans homes, deria que sol ve quan triornfen; Picasso, en sortir de la capital de la Costa del

Sol, no va dubtar a dir que de la seva ciutat nadiua ni la pols de les espardeyes. 1 al mateix temps, la ciutat andalussa no se n'ha recordat mai, fms ara, que tenia un senyor anomenat Pau Ruiz Picasso que va néixer

alla.

Gernika, també el vol i el motiu és més practic, de les glories passades i que com a nacionalistes i autonoms respectem, sois els queda un arbre i com és lógic el trist recort de la bona puntería d'aquells pilots alemanys que eren a les ordres d'Hitler i el seu lacai Franco, pero també Picasso podía intitular la seva obra Brunete, Ebro o Barcelona. 1 ara ve Madrid, la sagrada capital de l'imperi hispanic, on resideixen, viuen i fan el viu totes les forces vives del país, ja que per alguna cosa no foten res i viuen a l'esquena de totes les forces tontes de la periferia i aquests senyors amb la llei a les mans la llei · de la capitalitat i la de l'ós i les ciretets d'arbos: (llegeixi's madroño) i emparant-se en unes somniades afmnacions d'un mort, afirmen que el Gernika s'ha de quedar a la capital ja que per alguna cosa ells són els que tenen el Prado, i aixó sense fer cas de la mala cara que estan fent els senyors Goyas, Grecos, Velazquez, Murillo, i altres pintorets d'aquesta ralea. 1 que en diem de Barcelona? Concs i com és normal també la ciutat comtal vol el quadre i té unes raons ben justificades: aquí va venir ei senyoret .Pau, quan era molt jovenet, i va comens:ar a treure's la fam de sobre, i que consti que en portava fors:a d'endarreri-

da, no perque guanyés diners, no, i ara! sinó gracies als amics que cada dia l'invitaven a dinar i a sopar, menjars que varen ésser recuperats de sobres gracies a totes les obres, quadres i dibulxets que en Pauet amb la seva gracia andalussa va anar deixant com el qui no vol la cosa i que avui son arreu del món. A més a Barcelona, on com hem dit es va formar el pintor artísticament, hi ha el Museu Picasso, on la ciutat no ha comprat un sol quadre ja que s'ha format gracies a la generositat de la gent, en Sabartés, el mateix Picasso, la fami1ia Junyer-Vidal i molts altres, i com es logic és completament justificada la demanda de la ciutat. Ara bé, a tot alxó no estem conformes els graciencs i reclamem per al nostre barrí el Gernika, sí, així com sona VOLEM EL GERNIK.A i lluitarem fms que el famós quadre estigui amb nosaltres, ¿per que? us preguntareu; dones ben senzill, perque sí, i perque he, sabut que Picasso,junt amb un arnic seu, anava a prendre cafe cada dia, cafe que no pagaven, a un bar del Carrer Major, i a part Picasso es va fer dos vestits a un sastre gracienc que tampoc no va pagar i per sobre de tot reclamem el Gernika perque estimem l'art, la cultura, i el volem al nostre barrí. Per tant, en nom de la democracia, de la llibertat d'expressió, de la cultura, exigim que el Gernika vingui a Gracia i si no que vagi a Horta de San Joan, a les terres de l'Ebre on Picasso tarnbé hi va anar a estinejar, o que es quedi a Nova York.

Caries Junyer maig 1.980

Voste o tu, com prefereixis. Lector o/i fullejador del Badall, deus tenir una manera propia de veure com hauria d'ésser el Badall comuna revista gracienca que vol dir, informar pero que no pot. La Pepita Rocaferru, que sempre s'ha fi. cat amb els petits polítics de Ca la Vila, té ganes, mol tes ganes de ficar-se, amb tu o voste, com prefereixi, i amb aquests petits afeccionats que volien fer una revista i que de vegades sembla un xurro. Amb tu, perque essent un o una vilatana gracienca, que té els seus parers i afeccions, no ha tingut l'anirn de escriure d'allo que voste tambe sap, ja sigui de bricolatge, cuina, situació personal, herbes, avions i vaixells, medicina, problemes amb el pares, mestres i escoles, filatelies, ceramíca o pintura, art o literatura, crítica o cinema, futbol o mal de queixals, sexualitat, sabares o preus deis mercats o mals de cap de totes les especies i maneres. 1 voste o tu, tenirn tot el dret. Peró resulta que jo i aquel! volíem saber coses, manualitats, sabiduries, contes i histories, que voste o tu sabeu , i que per aquesta passivitat o descofian~a, o no saber, resten a l'oblit de la memoria. Que maco podria ésser! Voste o tu, sou els nostre emissaris, i nosaltres continuem desitjant una Gracia calenta i humana. També aquests badallaires, no hem sapigut integrar tots aquells que ho volíem fer. Desitjant fer una revista gracienca, hem cridat, quan havíem de xisclar, Visea Gracia Independent! quan ningú no ha donat senyals de vida. 1 s'ha d'aprendre que en qualsevol situació tant civil com militar, el temps i l'espai no compten, que allo irnportant és tenir a la població amb tu perque és el subjecte, l'agent de la nostra historia i de vegades de la nostra propia vida. El Badall no és meu. La Pepita Rocaferru

Estem molt satisfets per a totes les cartes que hem rebut en aquests quinze dies. No ens ho esperavem pas, de veritat. Varíes d'aquestes cartes ens han fet pensar en que valdría la pena obrir noves seccions"dintre del BADALL, per exemple: una secció de "ftlatelia", una altra d' "herbes i aplicacions curatives", etc. El BADALL anira introduint aquestes djferentes seccions a mida que trobi la persona adient per a tirar endavant cadascuna d'elles amb garantía de fer-ho bé,ja que no voldriem en cap moment informar malament als més de 25.000 lectors que cada quinze dies (si no hi ha problemes amb les irnprentes) ens llegeixen i ens animen. Comen~o dones amb una carta que em demana guardi el seu anonirnat i diu aixi: "Amic Orió del BADALL, vaig llegir l'altre la teva crida i he pensat que potser em podries orientar una mica davant del meu problema. Tinc 17 anys, aques any acabo els meus estudis i l'única possibilitat de trobar treball esta tan lluny . . . A casa m'han dit que no em donaran més peles i que m'espavili. Els meus pares son treballadors normals i jo soc el gran de tres gerrnans. Tu que creus que podria fer?".

Amic meu, gracies per escriure tan ciar el teu problema, malgrat no pugui ser tan clara la meva resposta. Cree que valdría la pena que sense tardanra anessis a la "Oficina de Empleo" a inscriure 't. Si ets de Gracia com suposo et toca el local que tenen a la Guineueta, Passeig de Valladaura, 204. Malgrat les coses estan com sempre malament i fan tu[, sembla a ser que es vol aplicar una nova llei sobre l'atur jovenil que consisteix, si no estem mal informats, en presentar , un pressupost d'ajut als aturats jovenils. Si vols més informació, pots trucar al Telf 301 23 00, pot ser que no et diguin res de nou, pero sempre es pot intentar. Si et pot servir d'alguna cosa aquesta resposta, n'estaré content, escriu-me per dir-m 'ho. Com sempre em despedeixo de tu i de tots els lector amb un adeu-siau.

ORlÓ

La nostra ex-vi/a de Gracia, fa poc més d'uns dos-cents anys, era una plana tranquila amb una que altre mas/a i uns camps ben cuidats i ufans. Arbres, mates, flors i herbei on els cultius no arribaven; i xisclets i cants d'aucells, que lliures arreu volaven, omplien J'espai obert. Alguns torrents la regaven travessant-la, part a part; quan les pluges els inflaven, de les carenes baixaven vers Barcelona i la mar. El treball a les masies era actiu, més hi era grat; /loe de pau, plena natura, qu'encisava als que hi veníen, i ja s'hi anaven quedant. Aixf fou, enlla deis temps, tan idr1·lica i gentil, la nostra ex-vila de Gracia, tan distinta - i tan distantde la que ara ens han deixada! ¿Qué s'ha fet deis camps oberts? ¿On hi ha gespa, flors i mates? Tot e~ciment! Tot son cases! Sois bocins de cel veiem! No hi ha jardins ni a les plasses! Més l'estimem nostra Gracia! Perque es nostra, i, malgrat tot, no ha canviat la seva essimcia! 1 els que en som, i els qu'hi vivim, l'hem de fer com tots voldriem! Estimem la nostra Gracia, i·allo inmaterial que mai canviará res ni ningú: l'encfs del seu taranna i el de la gent que hi habita! ·ALEXXAI 24 d'abril de/1980

Crónicas desde la Lentamente la alarma cunde en España: se nos vienen los fascistas. Al principio aparecieron algunas cabezas, oteando el horizonte detrás de la débil tapia de los 40 años. De pronto, sin saber wmo, quién o por qué, abrieron la puerta y entraron en la vida española con una confianza muy vieja, alcanforada. "Están envalentonándose". Ejecutan fríamente, asaltan y amenazan, se mueven como peces en el agua, no confundiéndose con la población pero sí con quienes debieran pescarlos (¡ay, ese debieran!). Cada hostia que dan, cada asesinato que cometen, eleva la temperatura de los anticuerpos. Y ya estamos en el medio de Jo inevitable: ''Hay que acabar con ellos o ellos terminarán con nosotros". Nos encontramos en los umbrales de la gran campaña: ¡A parar el fascismo!. Es el no pasarán made in 1.980. Bueno es recordar, entonces, que el fascismo, en cuanto expresión de una serje de procesos históricos contemporáneos nuta ha sido derrotado internamente. Su derrota histórica (la 2a guerra mundial) lo fue a manos de una alianza de estados y, éstos, ya no combatían a las bandas que se entretenían amedrentando o asesinando al transeúnte desafortunado o predestinado: enfrente tenían a una banda. de estados. Y aquí está el quid de la cuestión. El fascismo es ante todo el ideal de un estado: el estado que nos in te- 1 gra a todos en la funcionalidad orgánica de sus partes o instituciones. Pero mientras las formas físicas de ese estado no existan, tampoco se verificará la existencia del fascismo. Esto es precisamente lo que está ocurriendo hoy en España (y en todos los países avanza-

nales, funcionamos según los dictámenes del estado que todos llevamos dentro o, al mismo tiempo, frente a los problemas de nuestra vida cotidiana y social, no somos capaces de dar un sólo paso si no es recurriendo constantemente a la ayuda de papá-estado y de su mágica teta ... las voces en la calle quedarán en gritos en el desierto. Si hay que acabar con el fascismo, hay que acabar con el estado. Pero con el que cada uno lleva en la cabeza. Y para esó hay que adoptar una decisión muy fume y difícil : los problemas se resuelven a partir de nuestros propios esfuerzos, mancomunados, independientes. El Layetano

dos. En los otros ya se sabe lo que ocurre). A lo largo de estos últimos años se ha desarrollado una carrera frenética por construir un edificio (un estado, que dirían los politólogos) del que no somos capaces - ni queremos- mudarnos. El papá--estado nos regala (aunque a veces cuesta uno y la mitad del otro, el regalo) la seguridad. La seguridad social, el servicio de salud, el seguro de .desempleo, el sistema educativo, la seguridad de una carretera para transitar, la seguridad de un agujero para defecar, incluso hasta la seguridad de un ministerio de cultura. No se escapa nadie, ni siquiera en el momento más íntimo: allí aparecerá la campaña de planificación familiar oficial determinando cómo y cuándo es más conveniente gozar un ratito. No se escapa nadie aunque a papá--estado le gustaría que se escaparan unos cuantos, así podría gastar más en cosas más saludables, como en la producción de armas. Pero no puede. No puede porque en cuanto se hace el Joco y deja a alguien fuera de su ala protectora, cocorococó, las gallinas revolotean la granja y amenazan el sacrosanto orden de las incubadoras. De modo que a proteger a las pobres desvalidas se ha dicho. Y si no se puede, hay que suministrar el jarabe mixto: protección por aquí, hostia y garrotazo por allá. Dado que cada vez puede menos, la dosis de garrotazos aumenta. Y, así, lentamente, el ideal del estado se hermana con el estado real. Las bandas fascistas son un simple y burdo (y doloroso) reflejo del verdadero y único fascismo: el del estado que todos estamos colaborando a construir. Colaboración activa o pasiva, pero colaboración a fm de cuentas. Es muy bonito (y quizá útil) salir a la calla a pegarle cuatro voces a los fáscistas. Pero si después, en nuestras relaciones ~rso-

LUBERTAT PATRIOTES CATALANS

Davant l'imrninent judici dels patriotes Jaume Martínez i Uuís Montserrat, els Corisells Populars de Cultura Catalana de la Vila de Gracia, volem denunciar el caracter franquista i repressiu que té aquest judici contra el moviment independentista. Alhora, volem denunciar el contingut feixista de les amenaces que el "Batallón Catalana-Español" ha fet a l'independentisme. Essent els nostres patriotes uns fidels lluitadors pels drets nacionals i la llibertat dels Pafsos Catalans, exigim la seva llibertat ara mateix, així com el retoro de "tots aquells que romanen encara a l'exili. Per la pJena sobirania deis Palsos Catalans Per la dissolució de les bandes feixistes.

Consells Populars de Cultura Catalana de la Vda de Gracia 21 - Maig- 1.980

9 BADALLANT PER GRACIA

CINEMA SATURNO

Director. Stanley Donen. Principales intérpretes. Kirk Douglas, Farrah Fawcett, Harvey Keitel. Música de Elmer Bemstein. Producción USA. Stanley Donen, nos presenta una película de altos vuelos, y va lo de altos_J>or lo de espacial que tiene el film. La cinta en cuestión nos presenta una estación espacial en la que sus dos moradores Kirk Douglas y Farrah Fawcett, se ven <_le pronto visitados por el capitán de otra nave espacial. · El supuesto capitán, que tiene unas extrañas y muy curiosas manías, es portador de un cerebro humano, que posteriormente lo utilizará en un experimento. Donen, del cual soy un admirador, realiza un trabajo excelente y con gran ingenio, la cinta que logra mantener al espectador en su butaca tiene momentos brillantes y con una discreta carga emocional. Ha realizado una aventura espectacular, con un planteamiento similar a otra película, de tipo espacial-ficción, ya visionada por la gran mayoría de espectadores amantes del género. Hemos de destacar el buen arroparniento musical a cargo de Elmer Bemstein, denotando perfectamente los momentos emocionales del fllm. Para los seguidores y compradores de bandas sonoras hemos de decir que dicha banda aparecerá pronto en nuestro mercado. Para fmalizar decir que la cinta cumple perfectamente y es válida logrando distraer al espectador que busca en este tipo de cine una emoción; una aventura.

fent d'ells la forma de pe~a poetica, en la que els compositors d'instruments de recia s'especialitzaren posteriorment. Es diu que potser fos un desengany amorós amb una noia jove, el que va' fer que Chopin posés la seva mirada en una dona sis anys més gran que ell, la senyora A. Dupin, més coneguda amb el nom de GEORGE SANO, i que amb aquest pseudonirn escrivia extravagants novel-les romantiques i sentimentals. G. Sand fou presentada a Chopin pel seu incondicional amic LISZT (pels voltants de l'any 1.837). Ella es va preocupar per la seva delicada salut, i pel novembre del 1.838 se'l va amportar a l'illa de Mallorca, fugint de l'hlvern parisenc. Allí va aconseguir escriure diverses composicions, part deis 24 preludis opus 28, entre d'altres. L'any 1.847, es produí una gran desavenencia en la familia Dudevant, en la que ell va defendre el casament de Solange, filia de G. Sand, i que tant la seva mace com el seu germa Maurici desaprovaven. Aixo comporta el trencament d'aquesta arnistat ambla Sand. . Chopin morí el 17 d'octubre del 1.849, amb només 39 anys, degut a una tuberculosi laríngea. Fou enterrat al cementiri de Lachaise, junt amb la capseta amb terra polaca que s'havia emportat del seu país.

CHOPIN (a continuació) S'ha dit, moltes vegades que Chopin fou completament original, que mai no va imitar un compositor més antic i que que a cap devia res, pe l'estil. El fet real és que fou tan influenciable com qualsevol altre gran compositor; el que passava, és que la seva música no provenía deis grans mestres coneguts de tot el món. No l'hl trobem en ell aires de Mozart, Beethoven o Schubert, sinó que en trobem de DUSSEK, HUMMEL i FIELD. Per cert, fou aquest darrer i no el nostre músic qui primer va escriure els ''Noctums"

estat sorgida de l'Agrupament Escolta Santa Maria de Gracia, i que com el seu director Quirn Mañós : "La nostra coral no vol ésser ·elitista, sinó que aplega tothom qui té ganes de cantar." Endavant dones i sort!

TEATRE ELBALCÓ El Teatre Lliure estrenara dintre de la 1a quinzena de juny una de les obres més significatives de Jean Genet, La direcció a carrec de Lluís Pascual i l'escenografia d'en Fabül Puigserver. Juntament amb la Companyia estable, treballaran: Rosa Ma Sarda, Rosa Novell, Just Martínez, Lluís Julia, Joaquirn Cardona, Antoni Rovira i Francesc Luchetti. La traducció ha estat a carrec de Carme Serrallonga.

teatre lliure leopoldo alas, 2 - telefon 218 92 51 (cantonada c. montseny - gracia)

PREMI AL LLIURE El Teatre Lliure esta d'enhora bona, ha tornat a ser premiat. Aquesta vegada a sigut la revista Serra D'or qui li ha atorgat el seu guardó per el muntatge de l'obra d' Anton P. Txekhov "LES TRES GERMANES" amb direcció de Lluís Pascual. El prerni consisteix en un diploma i una petita serra d'or, naturalment, i res de calers. Llastirna, dones els del Lliure no ens podran convidar a un vermout pera celebar-ho.

SANTI PERRAMON

MÚSICA

MÚSICA A GRACIA : A la. sala d'actes de la Hoschst Iberica, S.A. - a la travessera- i dins d'Ún cicle de concerts organitzats pel Secretariat de Joves Músics de Joventuts Musicals, (entrada gratui'ta) ha tingut lloc recentment el primer concert, a carrec del TRIO GRAZ, compost per: David Albet (flauta), Marianna Cores (cello) i Vicen~ Prunés (piano). Aquest trio nasqué arran de la "VII Trabada d'Estudiants Europeus de Música" que es celebra aGRAZ (Austria) el mary de 1.979. J.V. BRAU -Ma. VtNTURA CORAL NOVA A GRACIA! El passat día 17 de maig, a la parroquia Santa Maria de Gracia, es presenta per primera vegada la CORAL ESPÍGOL, la qual, ha

FESTA •

ffiajOf

Aquesta quinzena la Festa Major més significativa la trobem el día 5 a MONTBLANC i per descomptat assegurem una bona festa a tots els que vagin a BERGA el 5 o el 8 i participio de la PATUM DE B~RGA. També el día 5 a SITGES podreu participar d'una bona baralla de flors i gaudir de les ca ti fes de flors, de l'aroma i el color deis seus carrers.

FUTBOL Jornada 1 juny - Santa Engracia- GRACIA Camp Roquetes, 8 matí ESTUDIANTS Burgos GRACIENSE- Trinitat Nueva Camp Alella, 10 matí LA CAVA-EUROPA Interrogante- WEM BLEY

SOCIALS 1 CULTURALS ARTÍSTIQUES GRACIART. Fira d'artistes i artesans cada dissabte i diumenge a la Playa Rius i Taulet.

ESPORTIVES EL GRACIA F.C. Parlar del Gracia dóna lloc a escriure molts fulls. Simplificaré el tema ja que aquesta revista ha de donar cabuda a les seves pagines a moltes coses relacionades amb la nostra vila. La vida del club de futbol GRACIA s'ha desenvolupat en quatre epoques, el primer nom fou C.F. Espanya, després passa a dir-se A.C. GRACIA, i al cap d'uns anys U.D. GRACIA i novament fms avui és el F.C. GRACIA fusionant-se amb el club de futbol Llibertat, seguint la mateixa trajectoria i amb el mateix entusiasme i esperit de sacrifici, ja que d'altra forma no seria possible subsistir, i ja és a prop del seu centenari, i encara que avui militi en una categoría modesta es funda militant a les categories més superiors. Vaig ésser directiu a !'epoca d' U.D., per aixo podría explicar molts esdeveniments i anecdotes que han quedat inedites amb el pas del temps. Recuperar el que fou aquella epoca durada seria avui molt difícil, pero quan menys hem de fer entre tots els graciencs que no desaparegui una de les entitats. També hem d'ajudar la revista el BADALL per poder anar donant suport a les seves pagines, on tates les entitats poden posar les seves activitats, cosa que fms ara no era possible. Així és que per acabar dones, dir que assistiu als partits de futbol que celebra el Gracia al camp deis Penitents. L'entrada és lliure.

Uuís Palli i Vdar Salines, 8, to, 2a, Tel. 219 03 56

TAMBORlNADA - 80 El diumenge dia 18 de maig tingué lloc al Pare Güell la festa anyal dedicada a la quintxalla que aquest any forem els seus anfitrions el grup de teatre i animació "COMEDIANTS". Ens visitaren amics de tots els barris de Barcelona i rodalies per a gaudir d'una diada que només pla pluja va espatllar un xic. Hi bagué actuacions simultanies per tot el pare i quina de millar. No volem entrar en anomenar tots els grups participants ja que seria llarg i més aviat pansit, car el que interessa és fer notar J'exit demostrat amb l'assistencia de milers de persones grans i petites. Naturalment no tot són flors i violes, hem, de tenir en compte que aquesta festa és un cap l'any i que valdria la pena de pensar per part deis organitzadors (a part de les actuacions que durant el curs es realitzen pels barris) de fer diverses "TAMBORINADES" a l'any als diversos pares de la ciutat. Sabem que aixo representa un cost molt elevat, mes tots sabem que els pressupostos adjudicats per a cultura i esbarjo son minsos comparats als adjudicats a "forces d J'ordre". No creieu que si enlloc de gastar tants diners en armar a individus per reprimir-nos quan desitgem expressar els nostres sentiments i necessitats, tots plegats seríem més persones i ens pod.ríem sentir més lliures? Aquesta fou precisament la sensació que es respirava per tot el pare, per unes hores ens sentírem lliures, sense uniformes que ens vigilessin. Emili Rodés

VEÍ,VEINA t'esperem a l'Associació, per tirar endavant tates les tasques necessanes al barri, hem d'ésser molts i moltes disposats a lluitar per les nostres coses: . . perque fmalment tinguem l'ATENEU

- per l 'escala al carrer Legalitat - pel Poliesportiu -=- per un BUP i una escoJa d'EGB al barri de Gracia perque l'Esperanya sigui el nostre Hospital perque tantes coses! vine ! apunta't ! a 1'ASSOCIACIÓ DE VEINS e/. Salines, 10- Tel. 214 80 58 Obert de 7 a 9

Ens trobem: - la Vocalia de Qlltura, els dilluns a les 10 vespre. la Vocalia de Dones, els dilluns a les 10 vespre (les permanencies per informació avortament, els dimecres de 8 a 9) - la Vocalia d'Urbanisme, els dilluns a les 10 vespre - la Vocalia d'Ensenyament, dilluns a les 10 vespre. la Vocalia de Joves, els dimarts a 2/4 del 9 vespre. - la Coordinadora de Sanitat, dimarts a les 9 vespre. - la Comissió de Llogaters, dimarts a les 8 vespre. - I'Agn.lpament Escolta "Lluis Companys" els dissabtes a les 5 tarda. - l'Assessoria Jurídica, és oberta al públic en general, els divendres de 7 a 9 vespre. - la Voca/ia de Jubilats, els dimarts a les 7 vespre Als Felipons, e/. del Sol, no. 8 ¡ la Secretaria, . o berta de dilluns a divendres de 7 a 9 vespre. A més, es reuneixen als locals de l'Associació, la Lliga de Mutilats, Invidids i Vídues de la Gue"a d'Espanya (del. Gracia) els dilluns i dijous a 2/4 de 7 del vespre. - els Alcohblics Anbnims, els diumenges 8 .. tarda. - el Grup Antirepressiu de Gracia, els dimarts a 2/4 de 9 vespre. la Fira Fantizstica, assagen els dimarts a la

tarda. e/. Salines e/. Provindencia e/. Providencia e/. Tres Senyores e/. Massens e/. Rabassa Playa Rovira Torrent de Flors

Reunions del Consell de Districte vme Día 9 de juny a les 8 del vespre - Subcomissió de la Joventut Dia. 3 de juny a les 8 del vespre - Comissió d'urbanisme - Comissió d'ensenyament Dia 10 de juay a les 7,30 tarda · - Comissió de Cultura

AUMENTACIO

ALIMENTOS DE RÉGIMEN de laa mejorea man:aa nacionalea y e:á:ral\ieraa. Cl Septimania, 59. TeL 217 36 36.

Kasbe COMERCIAL IEGISTIAOORAS Momneny/Sant Lluls. Barcelooa 12

CANSALADERIA

COSTA Especialitat en tots els productes del porc. Formatges i Conserves. Providencia, 45 · Tel. 214 51 4

Maqui nas y muebles Oficina Reparaciones Abonos. MantenomoaQtO Fotocopiadoras Multicopistas Fotocopias en el acto

e§ANVl TORRIJOS, f5

.CAHSALADERIA MAAGOT í LUCIEN

TELEFONO 213 81 38 BARCELONA· 12

Mercat Abaceria Central, 25·21 Tel. 213 58 42

DIETETICA CARTAÑA Torrent de !'Olla 92. Alimentos régimen, macrobiótica, núel pura, vea calidad y precios.

tapiceria Vilella Remón y Ca jat. 96 ·T. 213 79 17

GUARDAMUEBLES Y MUDANZAS SE~VICIO

DENTRO Y FUERA OE LA CAP ITAL

Macro

Herbes medicinals

BAR TROPICANA que es cosa sana. Desayunos y comidas. Torrent de !'Olla, 196 ·Tel. 218 24 37 .

BODEGA MARTINES. Vins 0.0. Pe· nedes, Priorats, Aiojas ... Reservas i més de 100 etiquetas. Aamon i Cajat. 12. Tel.2136031.

1CALc;ATS RC EL REI DEL CAL<:AT · Torrent de l'C?lla, 71 . Tel. 218 72 86.

cal~atsJONI Tot Tipus de Calcat OFERTES Travessera de Grikia. 1~

Topacio, 29

TEKKA Alimentació,

TORRADES, CARN A LA BRASA i BOTIFARRA D'ARAGÓ.

1 BEGUDES

Bons productes del porc. CHARCUTERIA CUENCA. Servicio de cafetería. Granja especialidad en bocadillos. Vinos. Quesos. Nata. Rabassa, 39.

ESPECIALITATS.

Teléfono 218 20 63

Barcelona

1CONFECCIO

IBARS

cosmetica natural

A,.c.Jrls

e/. Ros de Olano, 12 t. 218 90 34 ( ANTIGUITATS Compro moble$ antics, pintures, cet"&mica. ni,_, porc:elanes i tota clase d'ensen vells. Aa6 Sr. Aousjf, Tel 317 07 31 A-.nón i Cajal. 8 i 10 baixos.

1 ARTICLES LLAR ALMERICH 1 COSOS. Ofereixen cerá· mica Popular a preus poputars. Joguf: nes pe.- als ínfants al c.Massans, 53.

IBIZA regals·llistes de noces Preus molt interessants pe.- tots Plats a 50 pts. í altres ofertes c/T onijos, 4 1, cantonada La Perla

IIOBLU VALLE cJR..,..39-41 Tel. 214 52 90

FINQUES

URBIS Administració Vendes i Lloguers Oficines: Segur de Calafell. Passei¡ Maritim, 205 ¡Gracia Carrer Gran, 7. 2" Sr. Laplana. Dilluns, d¡jous tardes.

1FLORISTERIES MARCILLAS. Ramoa de Novia. Adornos. Plantas. Trav. de Dalt, 17-19.- Tel. 218 94 38- 217 60 26.

j HERBOLARIS HERBES

~ HA•~ o

~ 1

lt 1'1

tiODI<,I . . LO

C/Ast urias,DL49 HÉRBOLARI i productes de regim Jutglar. CJVerdi, 38 costal cine Verdi, Tel. 228 OS .SI

~miseria

SUCs NATURALS LLET DE PANTERA.CANAPES. Vallfogon1, 10. Obert de 7 tarda a 2 ,30 ntt . Otlluns tan~.at

PUB

St. George PARA NUESTROS CLIENTES UNA BEBIDA EXOTICA EL COCO - LOCO

L'AL TRE GAT. Cerámica · Vidre ·Ni · nes • Coix ins · Joguines · i pie de coses. Tres Senyores. 40. Barcetona-24. Tel. 21980 52 LLAVES eN EL ACTO. Major de Gra · cía, 74·76 (junto Esquina Trav. de Gra· cia. Todo tipo de llaves)

1FINQUES

qéneres de punt

CASCABEL JOGUINES c/Sent Llu(s ~2. Cantonada Joan Blenqu•. Tel. 213 52 43

T. 21837 77 Carrer Gran, T98 i PI. Trilla, 6

ENSENYAMENT PRECLAROA. Prep. Acceso Universi· dad. Mayor• de 25 allos. Oposiciones.

EGB Pro. EspeCielizado. Aosellón 235. T. 209 05 26

{ESPORT CLUB QIMNAS ROOON . Depon•va. Correctiva. Masculi i lemeni.Activitats. Verge de t'Emoer. 23. Tel. 214 67 40

PUB PINTOR Un palau per a la seva copa Riera Sant Miquel, 59 . GRACIA

IJOGUINES

1FILATELIES

1LAMPISTERIES J. FAURA Lempisteria des del 1905. Venda de Material eléctric. Bricoletge. Bombetes i fluorescentes c/Gran. 262 Tel. 218 56 19

1 LLIBRETERIES XAUXA .Verge de t'Empar. 9 descomp. tes esoec•als per a oficones te1.2197366 CAP 1 CUA. Trovareu totes les novetata. Uibrel d'encarrec al dia. Torrent de l'Olla, 99 Tel. 200 59 03

CONSDECOR COPISTERIA · Fotocopies . Reproducció de pünols FILATELIA ER-FIL. Especiellded •llo offset Composicions-disenys. UMdo. Abonos a ncw~ mundlel•. Torrent de l'Olla, 216 C/l.a Carolln•. 23. Tel. 228 44 21

CENTRE MORAL DE GRACIA. Ros de Olano, 7 i 9 t. 218 19 64. 1~ Concurs Teatre Catala als barris: Dmmenge 8 · 6,15 tarda "L'ESTIUET DEL SENYOR MARTI" de Lluís Cocquard per "Societat Coral La Lira". Pr~u : 100 pts. FONTANA, Major de Gnicia, 17 Tel. 228 48 33 · 180 Pts. - SA· TURNO III · Passes Pel·ícula 4,35 6,35 . 8,30. 10,30 (14) CINEMES DE REESTRENA DELICIAS: Trav. de Gracia, 224 Tel. 213 43 40 · 115 Pts. · Contí· nua 3,30 tarda. - Del 2 al 8 LOS Nmos DEL BRASIL i LA ESTU·

LA c'AMPANA DE GRACIA: "la ridio a Grkia": F .M. 99 .S mJ. c:ada dimec:ra de 9 all nit.

MÚSICA TRES

DIANTE EN LA CLASE LOS - - - - - - - - - SUSPENSOS · Del 9 al 1DE S MAD Divendres dia 6: Quart minvant a MAX SALVAJE DE AUTOPIS2 h. 53 m. de la matinada en TAS i EL MUNDO ESTA LLENO Peixos - Remps ser~. DE HOMBRES CASADOS. Dijous dia 12: Uuna nova a 8 h. MODERNO: Girona, 173 . Tel. 38 m. del vespre en Géminis 257 16 47 · 100 Pts. Festius 115 Vents humits. Pts. Contínua 3,45 Tarda - Del 2 al 8 AEROPUERTO- SO i CO· RRERIAS DE VERANO . Del 9 al 1S LOS NlfiiOS DEL BRASIL i LA ESTUDIANTE EN LA CLA· SE DE LOS SUSPENSOS.

EAT

VERDI: Verdi, 323,45 · Tel.228 33 · - - - - - - - - - 80 Pts. Contínua tarda,S 1Festius 95 Pts. - Del 2 al 8 NORMA TEATRE LLIURE. Leopoldo A· RAE i MADE IN USA· Del 9 al las, 2 · t. 218 92 51. La COID· 15 AGENCY i EN QUE LIO ME panyia estable estrenara dintre d'aquesta quinzena el seu nou esHAN METIDO. pectacle "EL BALCÓ" de Jean TEXAS: Bail~n, 205 · Tel 257 32 Genet. 11 - 80 Pts. · Festius 95 Pts. Con· tínua 3,45 tarda - Del 2 al 8 i del TEATRE REGINA. S~neca, 22 9 al 15 no ha estat possible localit- t. 218 1S 12. Sessió vespre a les 8 h. del 29/5 al 1/6 "LLIRS ENzar-ne la pr TRE CARDS" pel grup "Els Elfs". Del 4 al 15 de juny ''PLA· NIPEDIA" (Historia de la Panto· mima). Sessió nit a les 10,45 h. Fins el dia 1 de juny "LES A· MARGUES LLAGRIMES DE PE· TRA VON KANT". Del 4 al 22 de juny "LA MORT" de Woody Allen pe! grup "arnics de les Arts de Terrassa" · Diumenge i festius a les S i a les 8. Preu tarda 250 pts. nit 300 pts. CERCLE CATOLIC DE GRACIA. Santa Magdalena, 12

EL BADALL recomana CINEMA: BL MATRIMONIO DE MARIA

BRAUN cinema CAPSA DRACULAcinemaURGELL DERSU . UZALA cinema ARS (D'imprescindible visió) SATURNO Ili cinemes: FONTA· NA, AQUITANIA, BONANOVA, NUEVO, PALADIUM

PROGRAMACIÓ MUSICAL ORATORI SANT FELIP NERI, carrer del Sol 8 Diumenge 1 de juny, a dos quarts de set de la tarda: CARMEN PARDO (Soprano) amb un recital de canyons classiques i d'autors catalans. CORAL JOIA, amb extens progra· ma de canyons de tots els temps. COYA DEL DRAC, carrer Tuset Dimarts 1O de juny, a dos quarts de vuit del vespre: CORAL GAVINA. Director: Sergi Riera. POMPEIA, Diagonal450 Dimarts 3 de juny, a dos quarts de nou del vespre: P. ROBERT DE LA RIBA (Orgue) ORQUESTRA NOSTRA SENYORA DE POMPEIA "DARRER CONCERT DE TEMPORADA" Obres: Preludi i Fuga (Bach), Fantasía en si menor (P. Robert), A· dagio (Corelli), Concert la "Pasto· rela" (Wemer) i Concert no 6 (Haendel) entre altres. RECOMANEM FORA DE LA VILA : PALAU DE LA MÚSICA CATALANA · Dilluns 2 de juny, a les nou del vespre: "ORQUESTRA FILHARMONICA DE LÁ CIUTAT DE MEXIC" · GUADALUPE PARRONDO (piano) FERNANDO LOZANO (director) ·Obres: Concert en sol major no 4 (Beethoven) - Quadres d'una exposició (Mussorgsky-:Ravel), etc. ·

Dissabte 7 a les 10,30 nit i diumen - TEMPLE ARXIPRESTAL del VENDRELL - Diumenge 8 de "LA PAU (retoma a Atenes)" juny, a les vuit del vespre: d'e Rodolf Sirera. "ORQUESTRA SIMFONICA ESTELA" Director: A. Cohí i Grau. Llui'sos de Gnlcia: PI. del Nord, 7 i l'ORFEÓ del VENDRELL. Tel. 218 33 72. interpretaran entre altres obres, 31 i 1 TEATRE: LES ARRECA· fragments del ''Pessebre" de Pau DES DE LA REINA. Cll$als.

ge 8 a les 6,30 tarda

RADI0-4: L'emi81ora que parla en catala. F.M. 100,8 MHz.

F ARMACIES DE TORN

NOCTURN MÉS PROPERES del 30 de maig al 12 de juny

Dive~dres 30 Gran, 167 Roger de Flor, 240 Dissabte 31 Escorial, 23 G. Mola, 1 Miquel Badia, 12 Diumenge Mila i Fontanals,l2 2 Psg. Gracia, SO Dilluns Stri. St. Josep de la Muntanya, 6 Dimarts 3 Rda. Guinardó, 44 Vía Augusta, 242 Oimecres 4 Lepanto, 330 Rda. Sant Pere, 15 S Romans, 1 Dijous Av. Hosp. Mili· tar, 32 Divendres 6 Gran, 166 Bailen, 113 7 Farigola, 48 Dissabte Castillejos, 269 Diumenge 8 Camelies, 66 Vía Laietana, 40 Dilluns 9 Rda. Guinardó, 31 Vía Augusta, 103 Dimarts 10 Carolines, 26 Ps. Maragall, 170 Oimecres 11 Rbla. Mercedes, 26 Mallorca; 312 12 Ps. Gracia, 104 Dijous Av. Hosp. Militar, 252.

13 ( PERRUQUERIES

~ESUU~AN-&r;

PELUOUEAIA FEMENINA. LA CASA DE N EAON. C/San Magin, 24 bajos.

Cada

Tel. 217 71 27 P.rruq~Mrte de

B41CM

•nvon "FLOTATS"

~ ~. 9. Tel. 228 66 86

MENU DE 200 A 500 PTAS

(RADIO 1 r'l

1MOTOR Tel. 219 93 56 MOTOSVERDI Servei oficial Vespa Provid6ncia 49 Servei ofiuial LAmbretu Verdi 88

De todos los estilos de m úsica

Ros de Olano. 6

r crrROEN AFORMATGER . -A PEU(;E()l, AGENCIA

TAllER( S fN Mustns. 43 51 Ttl 110 01 11 RllbiSSt. !i7!i9 Jel 2131313

01-'JCIAL [XPOSICION Y VENíAS Tranure •• Oeh. 50 Tels 2198060.2194516

INFORMESE DE LOS NUEVOS MODELOS G S A

TELE-SERVEI PUBOMAR. - Tel. 214 50 84. Reparacions a domicili. C/ Mauena, 10. Venda i Reparació TV color Hl-FI.

EL GALLINER APATS 1 BEGUDES (obe rt a partir de les 19 h)

!REFORMES Martincz de la Rosa , 71 Tel. 218 53 27

an.lroba~~nen•

@g.'\J& lLCl .quitClrrita PIZ~RJA PARRILLA

e/. Astúries. 71 fte . Plar¡:a Dia"':::...::;o~;..::.~· PPrf'& CaldOe, lO

mant- Tel. 217 62 74.

Tel.,.

IJvnt ,.•-e:•~,. .

BARCKLONA•ll

cal ROS SIMPA TIA l BON MENJAR A CAL ROS HO TROVARA UN RESTAURANT, UN SNACK BAR, RES! CAL ROS Hl HA QUE PROBAR Restaurant Cal Ros Tel.2184485 c/Verdi,82

SPORTING Cocina lípica. Especialidades gallegas. Gran sunido de vinos y licores. C/Maspons, 16, Tel. 218 85 78

PERF UMERI A

y cassettes tel. 214 09 oerc:elona - 24 XAUXA. fotografía, discos. papereria Verge de I'Empar ,9

VIATGES INTERNACIONAL EXPRES - carrer Gran, 161. Tel. 217 18 SS. Us ofereix tot servei

"LES CONXITES"

AUXILIAR DE OBRAS. Materiales para la construcción y barro para modelar. Torrent de )'Olla, 125 -Tel. 228 27 98. PEDRO LOPEZ. Obras y reparaciones de Albañileria. Balcones y Fachadas. C/Maspons. 16 Tel.218 85 78 Bama-12

\RESTAURANTS

Maror de Gn~e.a. 200 tt!l

'•" ' U 7

0!J~ :~·· '• •

,.,~ ;

"'::i::'.:

•

~ · • ..:s: "

1'-"'" --'-'-----'

1¡ -

2188230

BARCElONA 12

"P'!ciMiste en ,,...lisiS Cepil ars

LOCAL

Ambie nte agradable Ra món i Ce jel, 25 Tol 214 9.S 4.5

e/. Verdi, 56- Tel. 228

o.: : :J ..., '

Copas. TrOfeos. Medallas. Llaveros

fil

40 a nys ei servei de is Grecie ncs

f {§~ L_ '!!!= VIAJES J ~DI/ ,._INTERNACIONAL EXPRESO

:][j; :.

r---- - -- - -- ----.

v Placas.

turistic arreu del mon. J

IALTRES

11 16

LLOGUER

Avda. Hospital Tel. 200 65 79.

ISO m2. 64

Militar,

Carrer Gran , 161 -Tel. 217 18 SS Ara som també a Gracia.

Ofereix la seva experiencia per a tota mena Tot tipus d'excursió. de bitllets nacionals i extrangers. Viatges en grups per a col-legis, clubs, societats, etc. Avió, tren, vaixell. Viatges de noces. Viatges per a la tercera edat. Reserva d'hotel i apartaments. Assisténcia a Congressos i Fires. Alquiler de coches. Creuers marítims. Excursiones de todo tipo Cursos d'idiomes a l'extranger Lloguer de cotxes. Peregrinacions. Més de SO anys al servei de tots Crup A Títol no 2 - Fundada en 1.926.

14 BRANDADA DE BACALAO Cantidad para seis personas

500 g. de bacalao del morro 1 vaso de leche grande 2 tazas de aceite refinado 2 dientes de ajo 1 hoja de laurel un pellizco de .pimienta blanca y trufa picada. ·Cójase,1el bacalao desalado y póngase • al fuego cubierto de agua y una hoja de laurel, retírese antes de hervir, lo colllfemos y desmenuzaremos limpio de espinas y trituraremos en un "Turmix" aparte pondremos el aceite y los ajos a calentar lo cual añadiremos a cucharadas alternativamente junto y la leche al bacalao muy despacio meneando constantemente hasta obtener una crema fina, agregar pimienta, trufa, rectificar de sal si hiciera falta. Póngase en una fuente, añadir queso rallado por encima y dórese al horno y que aproveche. L'alberg del jamón y queso Julio Hemández Ramón y Cajal, 13

Ofereix als seus clíents i amícs la nova carta de caca i patés.

Recomenem els patés fets a casa.

Direa:i6: J . AlONSO

Ram6n i Caja!, 13 Teléfon 214 1025 .

UCIJIU. Con la g!!Mtla ele P. Badoea

&MM•••Qioolt ICir1• 30DI•· *l1 .......... tl

Para participar sólo tiene que contesfar las preguntas del cupón, completarlo, traerlo a nuestro buzón y ya está! Ya tiene usted la gran posibilidad. La cuina del barrí puede regalarle la cocina de Italia.

Este cupón entrará en un sorteo ante notario, que se realizará públicamente en nuestra tienda de cocinas "La Cuina". Al ganador se le otorgará un viaje a Italia, todo pagado para dos personas, con excursiones y cenas en los mejores restaurantes de cocina tradicional

Con esta breve encuesta mejoramos nuestro servicio para usted. ¿Qué materiales prefiere para su cocina? O Formica O Madera O Melamina ¿Considera que, desde el punto de vista del espacio y la comodidad, su cocina está bien organizada? O Sí O No ¿Qué color prefiere en su cocina?

¿Qué edad tiene su cocina? O Menos de 5 aflos O Menos de 10·años O Más de 10 aflos ¿Conoce de antes la firma comercial P. Badosa "La Cuina"? O Sí O No Nombre _ __ __ Apellido _ _ __ __

---------------------

de cada ciudad que visiten. El cupón debe depositarse en el buzón instalado en la misma tienda. El ganador del premio será notificado inmediatamente.

----------~

Dirección--- - -- - -- - -- - Teléfono _ __ _ __

J..Jl C~lJINJr

Con la garantía de P. Badosa

San Anl. • M. • Clarel. 102 Tel. 255 09 08. 256 77 04 Barcelona·25

·~ :

VISIONS DE UNA GRACIA UTÜPICA En el carrer que condula a l'entrada una multitut considerable de gent ballava i cantava sen se fre al so de melodies alegres i, de .tant en tant, quatre salats acompanyaven la música .amb picament de mans acompassat. Uns dulen panderetes guamides amb trossos de roba de colors, i uns altres feien sonar flautes de fusta amb més forats del compte. Hi havia un disfrassat de mexica i la seva guitarra portava aires d'altre terra, missatgera d'altres homes, d'altre Sol sortin per entre altres muntanyes. Tots reien mentres destapaven ampolles de vi frese, vi de la terra, vermell com la sang, i fins i tot una negra cridava can~ons africanes per sobre l'esdlndol de totes les veus i ensenyaba unes dents tan blanques que algú va dir que eren de neu. Al cap de la comitiva un noi vestit de mort amb dalla inclosa, pintat de blanc cadaveric, saltava content i de la seva boca jove i viva sortien paraules llunyanes, menjades per totes les demes paraules deis assistents, obertes com roses perfumades d'aire muntanyós. La caixa, d' una blavor inmensa, era transportada per quatre dones de llargs cabells i curts vestits estampats amb tots els colors de I'Arc de Sant Martf que quasi no tapaven res. De tant en tant algú els hi passava un traguet de vi, vi a punt de sortir per la vena que era l'ampolla, i elles agra'ides donaven somriures. Eren les tres germanes, joves germanes, del difunt i la seva mare.

_.._

~ '\ ·:.

.,.

·~l.

• •

/ .

:~ .

.t::n arrivar al cementiri tothom va. quedar «Estimats Graciencs: estero aquí per despeexpectant, el camí s'ha acabat i ara, dintre, la dir de 1a vida a un gran company nostre, demosbellesa motivava el silenci i el oooh! d'admira- trem-li com el voliem fen ací l'orgia més grossa ció. El cementiri era lo més bonic del poble, tot de totes les orgies. Qué tothom begui que totple de dibuixos fets de flors llampeguejants i hom cantil... i qué s'allargui la festa fins la estatues blanques de deus sencills i somrients, matinada! Sois aixís perpetuem el triomf de la i les lloses, de marbre, pedra i coure portaven vida sobre la mort, sois aixfs ell trobar consol els noms deis morts amb lletres de plata i or. abans d'anar-se'n per sempre. Gracies a tots Posarem amb gran atenció el taüd en el forat ja · no sal tres el plaer i el goig i la creació .son preparat, a sota d'una estatua on es veía una lliures de tot sentiment de culpa. Perpetuem la aliaga donant de menjar als seus fillets ambles vida! Visea el plaer!» aJes al vent, desplegarles com veles en un hoI tot seguit va cremar el paper i alguns l'aJ~aritzo maritim. 1 després de fet aixo, .l'alegria ren perles espatll~s simbolicament. tomar amb tota la se va for~a i un ninot repreDe nit molta gent del poble, sentín la xirinola sentant a la mort, fou cremat entre el crit uni- del cementiri, tot ríen una mica es deien: «Quitari de la gent: «fem llarga i lliure a la vida». : na joia d'art, quina sala de festes es el ce' Un home, enmig deis crits, cridar més que mentiri». ningú i va llegir unes frases escrites en paper . : . ·groc: JOSEP M. PUJOL 1 FERRER

SUBSC Ramon i Cajal, 12 Tel. 213 80 31 Noms i cognoms ........ ...... ................. , ........... . Adr~ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Teléfon . ......... .· ....... .

Desitjo subscriure'm a la revista "EL BADALL DE GRACIA" 0SUBSCRIPCIÓ ANUAL per Correu 750.- pts.

-..~. ·-.-.' t....·

.;.....

Aportació voluntaria de SUPOrt . . . . . . . . . . . • • . . . . • · · · · •. · · · ·

Signatura

!CERTAMEN TREBALLS D'HISTÜRIA ·. VILA DE GRACIA

BADALL DE GRACIA

Diada de Sant Jordi 23 d 'Abril del 1980 PRESENT ACIÓ Donada la necessitat urgent de poder coneixer' estudiar' investigar i divulgar la historia de la nostra Vila de Gracia, així com els seus personatges, entitats i fets, la revista "EL BADALL DE GRACIA", junt ambles empreses patrocinadores i editora, convoca, pel proper día 23 d'Abril, Sant Jordi, el primer certamen d 'historia, de treballs i estudis basats en la historia de la nostra Vila, amb les següents:

BASES l. Podran participar els treballs histories inedits sobre Gracia, en Uengua catalana o castellana, amb una extensió mínima de 30 folis i maxima de 200 folis.

4. El jurat, compost per 5 membres amb vot, es donara a coneixer una vegada tan· cada la convocatoria. 5. Els treballs presentats queden a disposi· ció del BADALL i !'empresa editora, reoervant-se els drets de publicació segons conveni amb !'autor/a.

2. Els originals hauran d 'ésser presentats mecanografiats a doble espai, per triplicat i amb LEMA, abans del dia 15 d'abril a la redacció del BADALL, Ramon i Caja!, 6. El dictamen del jurat es donara a coneix'!r 12. Acompanyats d'un sobre tancat amb en un acte social convocat el dia 23 d'ael lema. i dintre una nota amb el nom, a· · bril a la nit. dre~a i telefon de )'autor/a. 3. L'ajut económic al treball considerat mi· llor, sed de 50.000 pts., indivisible, i amb possibilitat de considerar-lo desert.

7. Seran considerats fora de certamen els treballs presentats pels membres de l'en· titat organitzadora. EL BADALL DE GRACIA