Llibret Falla Bernat Aliño 2015

Camí dos Pontets, 25 (enfront Ambulatori) - SUECA - Tel. 96 170 12 50 - Mòbil 639 932 914

Fugim d'aquesta platja que sembla una ciutat tornem a l'aigua neta dels ullals de la marjal.

(La gossa sorda, He robat un altre cor, 2014)

TIRATGE: 200 EXEMPLARS DIPÒSIT LEGAL: V-251-2011 El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’ús del Valencià.

Este llibret participa en el premi Mestre Ortifus, que s’inclou en els premis de les lletres falleres. (www.lletresfalleres.info/)

EQUIP DE REDACCIÓ EQUIP LLIBRET Dolors Ferrando i Juan María José Martínez i Aznar Carlos Miragall i Colomar María José Sarrió i Quiles

EQUIP DE PUBLICITAT Purín Franco i Tormos Carla Mateu i Viel Alba Pérez i Almudéver

COL·LABORADORS Carles Galletero i Llorca Joan Antoni Llopis i Sisternes Emili Chaqués i Jiménez Marc Sarrió i Llopis Daniel Claver i Herrera Francisco Llopis “Don Paco” Josevi Vivó i Caselles Julián Sáez i Vercher Xuso Torres i Ferrando Voro Vendrell i Grau Joan Fuster i Ortells

FOTOGRAFIES Arxiu Falla Bernat Aliño Associació Amics de la Càmera Sueca Mariola García i Iranzo Alicia Martínez i Sendra Carlo&Gina Fotografia

PORTADA Sabina Hueso i Estornell

EDITA Falla Bernat Aliño

MAQUETA I IMPRIMIX

2

Mbn arts gràfiques no s'identifica i no es responsabilitza de les opinions dels articles publicats. No està permesa la reproducció total o parcial d'aquest llibret sense permís de l'editor.

ÍNDEX Editorial Saluda President Premis fallers Falleres Majors Comissió Fallera Major Falles, festa i igualtat Explicació de la Falla Encara ens queixarem L’Artista faller: de figura a ninot Saluda President Infantil Comissió Infantil Fallera Major Infantil Explicació de la Falla Infantil La música a les Falles Distintius de la JLF

4 8 10 12 14 16 21 22 27 31 36 38 40 43 47 50

51 57 59 60 63 65 67 72 75 77 79 85 88 95 104 105

Concurs de fotos La “Classe Política” Nou Estendard Concurs de fotografia Sant Josep i les falles Reconeixement a Antonio Royo Després de cremar la falla Programació Falles i mitjans de comunicació, un idil·li a Sueca Recompenses i Bunyols Les falles, la festa de totes/tots els suecans/es?

De lletres i de falles Concurs de Microrelats Digueu-me tradicional...

Agraïments Guia Comercial

EDITORIAL

L

'Associació Recreativa Cultural Falla Bernat Aliño té el gust i el plaer de convidar-los a la lectura d'aquest llibret. Un llibret que és fruit del treball d'un any i que pretén realitzar enguany un anàlisi profund sobre la nostra festa. És per això que, baix el títol de El reflex d'una festa, diferents escriptors i fotògrafs han volgut aportar el seu gra d'arena per tal d'ajudar-nos a entendre als fallers i a la resta de la societat, el món de les falles. La nostra comissió es mostra orgullosa de realitzar diferents propostes culturals per tal de promoure l'ús de la nostra llengua, la qual és un signe d'identitat que defenem cada any amb l'arribada de la primavera. Però, suposa un gran esforç econòmic i personal, el fet de realitzar diferents activitats per tal d'anar un poc més enllà en el sentit de la festa.

D'aquesta manera aquest llibret arreplega una xicoteta mostra de la nostra història anual i les activitats que realitzem. Una barreja de teatre, música, religió, literatura... Factors determinants de les falles i que hem volgut organitzar en 4 blocs interrelacionats durant tot el llibret: la literatura, la fotografia, la música i les falles.

4

La literatura. Ben és sabut que Sueca és una terra envoltada per arròs, tarongers i bons escriptors. És per això que era inevitable comptar amb la inestimable i desinteressada ajuda de professionals de diferents àmbits que aporten la seua visió necessària sobre el present de les Falles. quatre

Així, Xuso Torres ens situa en un hipotètic futur no molt llunyà per tal de veure com evolucionen les falles a nivell tecnològic, fent així, una defensa dels aspectes tradicionals que caracteritzen la nostra festa. Salvador Vendrell es remunta als orígens de la nostra festa per tal d'efectuar una relació entre la literatura i les falles, citant autors de la qualitat de Vicent Andrés Estellés. Marc Sarrió realitza una evolució de la música en l'àmbit faller, des del tabal i la dolçaina fins a la xaranga actual, destacant la importància que té la música juntament amb el foc. Julián Sáez destaca el paper de la premsa escrita, la ràdio i la televisió per tal de contar la més valenciana de les festes. Juan Antonio Llopis realitza una crítica profunda sobre els monuments en general i la figura de l'artista faller en particular, destacant la importància que se li donen a certes partides en detriment del monument faller, passant a ser l'artista faller d'un figura a un ninot. Josevi Vivó escriu al voltant de la festa fallera en el nostre poble, aportant una visió crítica sobre l'efecte que produeixen les falles en la totalitat dels veïns de Sueca. Joan Fuster realitza un assaig sobre la classe política, i de com el terme “casta” estava present molts anys enrere.

Emili Chaqués valora la dona valenciana, destacant no només la figura de la Fallera Major, sinó també la seua posició en àmbits executius i organitzatius de la comissió.

Francisco Llopis conta la història del patró que dóna nom a la nostra festa, Sant Josep. Una visió de vegades oblidada i que

té la seua importància religiosa al voltant de les falles. Daniel Claver realitza un viatge històric des dels inicis de l'època de Bernat i Baldoví fins a l'actualitat.

Inclou curiositats sobre els aspectes normatius dels focs d' artifici i dels coets.

Carles Galletero aporta una visió còmica sobre les relacions institucionals amb el poble, indicant una sèrie d'anècdotes bastant curioses sobre les normatives veïnals.

I per al futur ja ens estem encarregant que els joves intenten estimar un poc més la literatura, realitzant activitats de creació literària com el Concurs de Microrelats, que enguany ha estat adreçat a joves del nostre poble amb la intenció d'afavorir la creativitat, acostar-los al món faller i defendre amb les paraules la nostra identitat cultural.

volgut integrar il·lustrant-la amb aquestes precioses imatges. Els grups, alguns molt consolidats al panorama nacional i internacional com Obrint Pas, parlen del dia a dia, de les circumstàncies personals que envolten la societat actual en general i les falles en particular.

En conseqüència, hem continuat organitzant el Concurs de Fotografia “Sueca en Falles”. Un concurs que des dels inicis ha mostrat a tot el poble la bellesa de les falles i que pretén continuar, any rere any, amb la intenció de promoure activitats culturals diferents dins de la nostra festa. A més, hem acollit una obra de teatre i un concert de música en valencià, ambdós integrats dins de la programació d'una de les mostres més importants de teatre que es celebra al nostre poble: el MIM.

La fotografia i la música. El llibret inclou un gran sortit de fotografies realitzades principalment per l'associació local Amics de la Càmera Sueca, que pretenen reflectir, literalment, la societat actual.

D'aquesta manera, fotògrafs com Adrià Gonzàlez, Leo Ferrer, Fernando Badia, Jesús Roselló, Jose Maria Sancho, Pasqual Burguera o Pep Granell, ens mostren l'habilitat per buscar els reflexos més oportuns que podem trobar al nostre voltant. A més, inevitablement comptem amb una gran quantitat de fotografies realitzades per fallers que conten, amb imatges, un any transcorregut. Moments visibles i invisibles de la nostra festa.

A l'interior del llibret, podreu trobar fotografies que van acompanyades d'una cita, d'un fragment d'una cançó d'algun grup valencià. Des de la nostra comissió, pensem que la música és un dels nostres trets d'identitat i és per això que l'hem

Les falles. Part elemental i necessària del llibret, les falles mostren, des dels seus orígens, una capacitat de transformació.

Des del punt que cada any som capaços d'alçar-nos i proposar-nos nous objectius després d'haver-ne cremat uns altres.

Podem tindre la sort i l'orgull de comptar amb una gran comissió, amb grans persones dispostes a treballar i que en aquest llibret tenen la seua importància.

Enguany, la nostra falla desfilarà pels passacarrers amb un nou estendard, una imatge renovada que enaltirà un poc més la nostra comissió, la falla Bernat Aliño.

Des d'aquestes línies volem emplaçar-los a una lectura pausada i tranquil·la d'aquest llibret que mostra d'una manera resumida el treball d'un any i que ajuda a entendre un poc millor les Falles. Aquest és el nostre homenatge a les falles, aquest és el nostre reflex de la festa. Bona lectura i bones falles.

5 cinc

Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia.

(Bon dia, Els Pets)

6 sis

7 set

SALUDA DEL PRESIDENT

E

stimats amics i fallers, veïns i simpatitzants d'esta festa, que per al nostre poble tant significa, és un plaer per a mi poder-me dirigir a vosaltres des d'aquest

llibret.

Ja estem en març, entrem a la recta final, ja no hi ha dia que no tinga res a vore amb les falles i sobretot, no queda res per a vore plasmat el resultat final de l'esforç i la il·lusió de tot un any. Hores d'ara, segurament ja tindrem plantats els monuments, els quals no oblidem que són l'origen de la nostra festa i de segur que els nostres artistes fallers voran recompensat el treball realitzat en vore'ls plantats al mig de l'avinguda.

Enhorabona a José Acebes i a Fili Pons. És un plaer que la falla Bernat Aliño tinga a Fili com a faller.

Vull desitjar també a Laura, a Asiah i a Marc, Falleres Majors i President Infantil, que aquest any, en què hem de gaudir junts les Falles i les festes, siga un any per al record.

Que mai en la vida se'ls oblide que han sigut els màxims representants de la Falla Bernat Aliño. També els demane que em deixen ser el seu amic i confident, que compartim l'alegria tots junts i ens deixem portar per l'ambient de festa i felicitat que tenim els fallers.

Com a representant de la falla, considere una meravella poder gaudir de la lectura d'aquest llibret, de les crítiques a la societat actual i per això voldria donar les gràcies a l'equip del llibret i als col·laboradors que desinteressadament aporten la seua cultura al nostre llibret.

Ara és l'hora de vore reflectit el treball d'una Executiva, que si bé per a cada president la seua és la millor, estic segur que aquesta d'enguany és la que qualsevol president voldria tindre. No escatima en esforços, ganes, temps i il·lusió per a que la seua comissió disfrute d'aquesta meravellosa festa. En aquest punt voldria enaltir l'entusiasme de la gent jove, capaços de donar el cent per cent en totes les àrees. Ells m'han contagiat eixe esperit per a aconseguir que la festa siga cada dia més gran. Per a tots ells, la meua admiració i gratitud perquè ells són el futur de la falla Bernat Aliño.

Als Fallers d'Honor, veïnat i col·laboradors en general, gràcies, més que mai pel vostre desinteressat i inestimable suport, ja que sense vosaltres seria molt més difícil.

Per a finalitzar, voldria fer una crida a totes les falleres i fallers de la Comissió de la Falla Bernat Aliño i de la resta de Comissions de Sueca, Perelló i Mareny, veïns, amigues i amics, gent de fora que vinga a visitar-nos, desitjar-los que passen unes bones festes falleres i que facen el possible per a que aquest any siga inoblidable. Nosaltres estarem vertaderament agraïts d'acollir-los en el nostre cau i contribuir a fer que aquesta festa siga la millor.

Bones Falles a tots!

Jonathan Díaz i Frígola

8 huit

PREMIS FALLERS

1r premi Cavalcada Infantil

1r premi llibret Sueca

10

29é premi “Promoció de l’ús del valencià en les falles” deu

1r classificats bàsquet masculí JLF

1r classificats Campionat Raspall JLF

Premi al millor actor secundari de la Mostra de Sainets de la JLF (José Peiró)

11 3r premi Cavalcada del Ninot Majors

onze

COMISSIÓ PRESIDENT PRES. D´HONOR VICEPRESIDENT 1r VICEPRESIDENT 2n VICEPRESIDENT 3r VICEPRESIDENT 4t VICEPRESIDENT 5é

Jonathan Díaz i Frígola Salvador Beltrán i Planells Carlos Miragall i Colomar Mónica Cebolla i Marco José Pascual Carbó i Fos Sergio Ferrer i Azorín Enrique Matoses i Llopis

ÀREA DE SECRETARIA WEB / MITJANS DE COMUNICACIÓ SECRETARI VICESECRETÀRIA DEL. XARXES S. COMUNICACIÓ

Vicent Selles i Navarro María Mulet i Pérez Mariola García i Iranzo Carles Galletero i Llorca

ÀREA D’ECONOMIA Vicent Rodrigo i Albentosa Marc Ramiro i Romeu Karen Colomer i Llopis Francisco Arnau i Ferri COMPTADOR Ismael Carbó i Fos VICECOMPTADORA Laia Sanz i Moratal COBRADORES Estefanía Bartolomé i Marí Alba Piera i Arnau Núria Llorens i Ferri Mª José Felip i Llàcer Melissa Mars i Cuenca Sara Roselló i Collado Elena Oria i Gayón Vanessa Bosch i Hueso TRESORER VICETRESORER DEL. LOTERIA

ÀREA DE PRESIDENCIA DELEGAT JLF DELEGAT JLF JLF (ASSESSORA) REL. EXTERNES DEL. PROTOCOL

DEL. ESTENDARD

Vicente Llopis i Hermano Claudio Ferri i Arenes Lorena Sendra i Gómez Mª José Sarrió i Quiles Yolanda Castañer i Ferrando Purín Franco i Tormos Maite Colechá i Beltrán Suli Simeón i Mañó Sheila Oltra i Malfeito Desireé Gascó i Sendra Pilar Alafarga i Payá Sabina Sáiz i Matoses Antonio Royo i Gil

ÀREA DE FESTES Carla Mateu i Viel Jesús Díaz i Frígola Gelisa Bono i Mafé Àngel Mateo i Mars DELEGAT ESPORTS Carlos Llopis i Rebull José Vicente Carbó i Lazaro DEL. PIROTÈCNIA Salvador Sisternes i Aguilar Víctor Fuster i Seguí DEL. CULTURA Mª José Martínez i Aznar CORRECCIÓ LL. Dolors Ferrando i Juan DEL. PLAYBACKS Laura Martínez i Blasco Helva Ibáñez i Roda Alba Viñoles i Iborra DEL. FESTES

14 catorze

DEL. CARTRONS CARTRONERS

Laura Pérez i Brines Mireia Granell i Olivert Silvia Somovilla i Campillo Irene Alapont i Crespo Pascual Vidagany i Benedito Alba Mulet i Pérez

ÀREA DE DIVERSES José Mars i Cuenca José Vicente Marco i Cuenca DEL. MANTENIMENTJosep Antoni Mulet i Beltrán LLUMS i SÓ Rafael Cebolla i Marco DEL. ACT. DIVERSES Vicent Collantes i Miñana Joel Mompó i Riera Raul Morales i Climent Toni Pérez i Serra Víctor Pérez i Serra DELEGAT CASAL

ÀREA D’INFANTILS DELEGADA VICEDELEGADES

Alba Pérez i Almudéver María Folch i Marí Raquel Sanz i Pérez Paula Folgado i Carbó Rosa Mortes i Escrivá Anna Estornell i Tatay

DELEGACIÓ DE SUPORT S. PRESIDÈNCIA S. SECRETARIA SUPORT FESTEJOS SUPORT CULTURA SUPORT DIVERSES

Daniel Serrano i Falcó Carla Navarro i Carrasco Salvador Riera i Beltrán María Osca i Arnau José Manuel Martorell i Muñoz César Renart i Torres Vicenta Olivert i Vercher

Marian Adam i Díaz Isabel Albacete i Peláez Julián Alcañiz i Ferrer Javier Almenar i Rosaleny Lorena Álvaro i Varela María Carmen Andreu i Roldán Salvador Arnau i Tornero María Belén Aznar i Beltrán María Baixauli i Brines Ramón Baixauli i Carbonell Núria Baixauli i Muñoz Beatriz Baldoví i Torres Nerea Bartolomé i Marí Salvador Bartolomé i Marí José Bataller i Burguera Francisco José Belenguer i Raga Salvador Beltrán i García Anna Benedito i Fuster María Teresa Blanes i Sanjosé Andrea Bono i Mafé José Bosch i Mars Vito Bosch i Mars José Cabedo i Vidal Miguel Campos i Jiménez Encarna Capilla i Genís Elisa Casaudoumecq i Viel Sole Chaqués i Pedrós Salvador Cobo i Villanueva María Ángeles Collado i Mesas Lorena Colomar i Casanova Inma Company i Piles María Dolores Conrado i Matoses Jose Manuel Copovi i Abril María Carmen Cortell i Vives José Miguel Coves i López Beatriz Coves i Romero Fernando De la Torre i Ortells Esteban Díaz i Juan Melisa Ejidos i Blanes Vanessa Escrivà i Ferrando María Teresa Escrivà i Olivert Ángeles Femenia i Artal Esther Ferrando i Llopis Ruth Ferrando i Llopis Laura Ferrando i Romero Francisco Ferrando i Vicens Ruth Ferrando i Vidagany Vicent Ferrer i Alcolea María Dolores Fortea i Espert Tania Fos i Bartolomé Salvador Fos i París María Carmen Frígola i Comeche Noelia Fuster i Alcañiz Carles Gallardo i Estruch Cristina Galletero i Llorca

Mario Galve i Rebull Josep García i Fuster Jessica García i Fuster Jesús García i Gómez Isabel García i Huerta Assumpta García i Iranzo Enrique García i Iranzo Javier García i Iranzo Eugenio Gil i Carlos María Carmen Gilabert i Alberola Raquel Gómez i Fontalva Lorena Gómez i Moreno Jaume Gómez i Quiles María Teresa Granell i Puig Francisco José Guillem i Mars Miriam Guillem i Mars Javier Ibáñez i Pastor Javier Ibáñez i Martínez Eva Ibiza i Marco Isabel Ibiza i Marco Santi Iborra i Sáez Francisco Lledó i Bermejo Lorena Lledó i García Manuel Lledó i García Rosa Llopis i Andreu Ángel Llopis i Bernal Desireé Llopis i Hermano Raul Llopis i Iranzo Elena Llopis i Parrell Maribel Llopis i Sala Jesús López i Roselló Raul Lorenzo i Muñoz Sabrina Malfeito i Boscá Jessica Mariner i Borja Leo Marqués i Baldoví Salva Martí i Iranzo Vanessa Martí i Sarrió María Martínez i Cerdà Sara Martínez i Cerdà María Dolores Martínez i Clar Vicenta Martínez i Clar Alicia Martínez i Sendra José Antonio Martínez i Zarzoso Àngela Martorell i Matoses Ismael Martorell i Matoses Luisa Martorell i Matoses Alicia Martorell i Muñoz Ismael Martorell i Peiró Vanessa Matoses i González Enrique Matoses i Simeón Hortensia Matoses i Alarte Martí Moncho i Matoses Fernando Monleón i Simó Estela Moya i Ripoll

Luis Mulet i Balbastre Soledad Muñoz i Escrivá Núria Navarro i Gómez María Navarro i Pons Ana Otra i Martínez Salvador Ortega i Pérez Héctor Ortega i Rufí Laia Ortega i Rufí Dolores Ortells i Rubio Lourdes Osca i Arnau Eva Pastor i Muedra Isabel Pastor i Muedra Joan Francesc Pastor i Muedra Mar Peiró i Riera Beatriz Peiró i Escrivà María José Peiró i Escrivà José Peiró i Riera Raquel Pérez i Cuquerella Tania Pérez i Fuertes Purín Pérez i Nicolàs Antonio Pérez i Ramón Amparo Pérez i Torremocha Kevin Pons i Peiró Filiberto Pons i Rubio José Luis Puig i Cuenca Noelia Ramiro i Romeu Olga Ribera i Hermano Juan Antonio Ribera i Osca Susi Riera i Domingo Àlex Riera i Martínez Josefa Teresa Ripoll i Ortí Antonio Ripoll i Solves Isabel Roig i Sànchez Mila Romero i Ortega Ramón Romero i Ortega Vicenta Rufí i Gómez José Saiz i Laserna Jonathan Sáiz i Matoses Eva Salvador i Solaz Inma Sancho i Martínez Alicia Sanfélix i Sáiz Vanessa Santamaria i León Alexia Sellés i Melià Ascensión Francisca Sendra i Alegre Adela Serra i Pedrós Arturo Serra i Pedrós Carmen Serra i Carrillo José Luis Simeón i Sansebastián Miriam Tamarit i Calatayud Núria Vidagany i Benedito Jordi Viel i Ortells Jordi Viel i Sendra Pascual Viñoles i Airós Alicia Vivó i Ferrando Tania Zarzoso i Cuenca

quinze

15

LAURA ALBEROLA i PIQUERES Fallera Major dos mil quinze

Laura per fi t’hem trobat com si fos d’un tresor amagat eixa perla que s’asoma per a totes i a tots mostrar que tu eres la millor joia que a la falla vas a engalanar.

Aquest testic l’arreplegues d’unes bones mans i sinceres, i amb una gran penya darrere d’amics i amigues de veritat que et van a fer aquest somni, realitat.

Gran dona, alegre i riallera amant d’aquesta festa fallera senzilla, dolça, sempre disposta ets una dona de bandera.

I tenint totes estes qualitats ja sabem, que et sobra il·lusió, ganes, motius i emoció per a que et rendim tots els honors al ser nostra fallera major.

I aixĂ­, aquestes barques, ancorades en les vespres de la vida.

Ancorades en les vespres de la vida (Naia, Albufera)

E

mili Chaqués (Sueca, 1982) és llicenciat en Traducció i Interpretació per la UMH d'Elx, postgraduat en Teatre en l'Educació per la Universitat de València i Màster en Investigació Aplicada en Estudis Feministes, de Gènere i Ciutadania per la Universitat Jaume I de Castelló.

Compagina la seua tasca docent com a professor de Llengua i Literatura Valenciana a Secundària i Batxillerat amb les Arts Escèniques. Ha rebut formació de professionals com Vicente Aranda, Ramón Moreno, Laura Cepeda, Pepe Viyuela, Pere Marco, Jorge Picó, Tomás Motos, Antón Valén, Carles Royo i Ana Vázquez de Castro. És integrant de l'Últim Toc Teatre i col·laborador de la companyia teatral Maduixa Creacions. Amb "Rei Jaume" publica la seua tercera obra literària després de "De Lorca a la ciudadanía plena" i "Manual de comentari de textos teatrals".

20 vint

Falles, festa i igualtat Emili Chaqués i Jiménez - Professor de Secundària i Batxillerat

D

urant anys la història ens ha mostrat que la discriminació de gènere és un aspecte construït socialment per l'ésser humà. De la mateixa manera que podem ensenyar un xiquet del Barça a ser-ne rival d'un del Madrid, hem pogut construir el pensament i la creença que la dona havia d'ocupar la llar, l'àmbit privat, tot tenint cura dels fills i de les tasques domèstiques. No hi havia cap opció per al sexe femení d'eixir a l'esfera pública, de prosperar laboralment i exercir altres professions que no foren la d'infermera o la de mestra (considerades maternals) ni, menys encara, tenien l'opció de votar en unes eleccions. “Si les dones voten triaran el partit que els diga el capellà” argumentaven els que volien evitar de totes totes el sufragi universal. Per fortuna, gràcies a l' obstinació de Clara Campoamor, es pogué aprovar l'article 36 de la Constitució del 1931 que permetia que la dona tinguera “veu i vot” en l'esdevenir polític de l'Estat espanyol. Tot i això, la guerra civil i la conseqüent victòria dels nacionals suposà un retrocés catastròfic en tots els àmbits i el de la igualtat de gènere va recular dos segles amb la institució de la Secció Femenina de Pilar Primo de Ribera. Aquesta defenia, entre d'altres, les tesis de Jean Jacques Rousseu: “Tota l'educació de les dones ha de fer referència als homes: complaure'ls, ser-los útils, fer-se d'estimar i vetllar per ells”.

Però, tot açò ho hem superat ja? Són coses del passat?

Hi ha actualment igualtat plena entre homes i dones?

Fa només una vintena d'anys a Sueca era costum celebrar el Dia de les Pilotades. Eixa jornada estava permés colpejar les xiques amb una pilota de badana nugada d'un cordill durant la festa de Sant Antoni del Porquet. Ni l'ajuntament, ni les escoles, ni els pares i mares, ni tan sols les afectades es pronunciaven en contra perquè “era el costum”. Ho teníem ben arrelat a les entranyes i ho veiem tan normal que ningú es ficava les mans al cap davant d'una festivitat que fomentava la violència de gènere. A moltes amigues meues que tornaven plorant a casa les mares els deien: “I tu per què ixes hui?”. Tanmateix, un grup de rebels, al més pur estil “Théorigne de Méricourt” durant la Revolució Francesa, decidiren fer un cop de puny a la festa i armar-se amb corretges de cuir i colònia per defendre's en cas de ser-hi atacades. Per sorpresa, en compte de mamprendre els xics, que eren els qui agredien premeditadament, la policia local anà, en una ocasió, a un centre educatiu concertat del poble a regirar les motxilles de les xiques per vore qui eren “les malabèsties” que portaven cinturons i colònia “per fer mal als xicons”.

En llegir açò direu: “home, jo crec que hem avançant una miqueta, no? La dona exerceix qualsevol tipus de professió, les Pilotades es van abolir, la Secció Femenina ja no existeix...” N'estic d'acord. Moltes coses les hem superades. Tanmateix, engegues la televisió i fas zàping i et

trobes amb Mujeres, hombres y viceversa, Gandía Shore, Gran Hermano, Granjero busca esposa, ¿Quién quiere casarse con mi hijo?... I així una lletania de programes misògins (amb un gran índex d'audiència) que mostren que quan les dones ixen de l'esfera privada es mostren capricioses, egoistes, egòlatres, envejoses, infidels, incultes i perverses. En aquest cas el retrocés és de cinccents anys ja que Jaume Roig les descrivia així a L'espill o llibre de les dones.

I ara direu: “Què té a vore tot açò amb les falles?”

Les falles ens han mostrat que són exemple de molts aspectes vitals per al bon funcionament social, sobretot, pel que correspon al treball en equip. Per uns dies aquest col·lectiu nombrós i important mostra com és possible conjugar cultura, turisme, economia, gastronomia i festa durant una setmana (encara que sabem que durant tot l'any hi dediquen moltes hores). Gràcies al món faller bars, restaurants, agències de viatges, hotels, artistes fallers, botigues d'indumentària tradicional i empreses de focs artificials, entre d'altres, es beneficien del treball desinteressat del col·lectiu. Però, què hi ha del factor educatiu de les falles? Poden les falles traspassar els “ismes” masclistes i educar per a la igualtat de gènere?

Alguna persona podria pensar que demane que hi haja la possibilitat de triar un “faller major” perquè tant homes com dones tingueren accés a aquest honor festiu. Així i tot, encara que seria una possibilitat el fet que hi haguera una faller i una fallera major ,la meua proposta va orientada a respondre les següents qüestions: Per què no hi ha paritat a la Junta Local Fallera? Per què a Sueca només hi ha una “presidenta” d'una falla? I, sense anar-me'n del tema, per què la igualtat no ha de ser solament de gènere sinó també social, ¿tenen opció les falleres amb menys recursos econòmics a ser-ne nomenades majors?

Educar en igualtat no correspon solament a les famílies i a les escoles. La televisió, el veïnat, les associacions, els polítics, els llibres, la publicitat, les xarxes socials i tot el que ens envolta també educa i construeix una manera col·lectiva de pensar. És per tot això que si volem arribar algun dia a la ciutadania plena, a la igualtat total entre homes i dones sense cap mena de discriminació per motius de raça, gènere, religió, orientació sexual o poder adquisitiu, tothom hem de col·laborar, perquè aquesta qüestió és “coeducativa” atés que no podem delegar solament en una part de la societat.

Les falles tenen molt de “saber fer” i de “saber ser” i crec que la seua capacitat de mobilització pot ajudar a construir un món millor tot sent exemple d'educació en valors i d'igualtat. Deia Clara Campoamor que “la llibertat s'aprén exercint-la” i és per aquest motiu que considere, seguint l'estel d'aquesta diputada, que “la igualtat de gènere s'aprén ensenyant-la”.

vint-i-un

21

EXPLICACIÓ DE LA FALLA Lema: El bé i el mal Artista: Filiberto Pons Autora: Mª José Sarrió

MOTIU CENTRAL Hola, sóc la falla d'enguany, m'han fet gran i engalanada semble i tot equilibrada, encara que açò últim, un poc difícil serà amb el títol que m'han posat; doncs en esta societat, si fas el bé estàs acabat i segurament arruïnat i si per contra amb el MAL has triomfat, "enxironat" t’hauràs quedat, perquè ningú s'ha salvat. ÀNGELS I DIMONIS D'àngels i dimonis estem envoltats, i si et fixes vivim tots plegats uns volen ser solidaris i a les causes justes ajudar i altres s'omplin les butxaques, doncs només fan que robar.

Una gran crisi arrastràvem d'allà pel 2007 i tot eren retallades doncs els diners s'havien acabat, però ningú havia pensat on estava eixe gran forat.

Com els bancs i les caixes, en Espanya quebraven, a Suïssa els diners se n'anaven. però no s'acabaven, sols que estaven tots en unes poquetes mans: sobres de Bárcenas, cas Gürtel, clan Pujol, targetes black, operació Púnica i els poquets que quedaven amb vestits de faralaes se'ls emportava la Pantoja i Cia a cabassades.

Ni en calculadora traurem el muntó de milions furtats per tota esta colla d'imputats que ens han deixat a tots arruïnats.

22 vint-i-dos

Mare meua com vivim!! o millor caldria dir, com morim!!

Si amb els accidents i les malalties corrents no teníem prou, aparegué de repent un virus molt molt dolent.

L'Èbola s'anomena, és altament contagiós i amb una mala gestió dels nostres dirigents ens faran morir a tots.

Es deia Ministra de Sanitat la que era, responsable de solventar-ho Ana MATO s'anomenava, i amb eixe cognom tan mal ho va gestionar que ella mateixa es va esglaiar i la dimissió va presentar; "NO HI MAL QUE PER BÉ NO VINGA" No hi ha mal que per bé no vinga i en este cas ¡GRAN VERITAT! doncs ara ja, per fi, de bon virus ens hem lliurat i com diu el refrany "crec que l'hem encertat"

Però també altre MAL tenim del que no podem fugir i encara és d'aquells que fa morir doncs a hores d'ara no el podem erradicar, que trist és i que dolent que siga tan difícil d'eliminar; És el Maltractament a les dones violència de gènere s'anomena, i produix una gran pena, haver de suportar que aquell que tant et diu estimar la vida et vulga llevar.

No podem ni hem de consentir que ningú es senta superior és un gran error!, del què hem d'eixir amb dignitat DONES i HOMES, feu valdre la realitat en casa,en el treball i en la festa hi ha que seguir lluitant per la IGUALTAT. ANY D'ELECCIONS Quan açò vostés lligen crec ja tindrem, tota l’oferta electoral doncs al mes de maig ens toca fer de nou eleccions al Govern Local i entre tots triar coherentment al nostre nou Ajuntament Però com si d'un càsting es tractara, per tindre bons personatges caldria fer un bon triatge i per a ser representant d'un poble i ser Alcalde o Regidor no hauria de ser prou anar en una llista electoral, s'haurien de preparar tindre cultura i educació i per damunt de tot passar una dura oposició com ara, sempre s'ha de guanyar per a entrar a treballar Tal volta ara primer caldria fer una valoració i amb una ràpida miradeta avaluar o criticar una bona o mala gestió Supose que molt objectiva no seré a l'hora d'opinar, doncs forme part de la cosa però com el títol del monument diu, entre el bé i el mal està la grossa Quatre edificis hem estrenat una flamant biblioteca per llegir i estudiar una nova central de policia per un bon servei donar unes pistes poliesportives per a l'esport fomentar i nou casal per a la gent jove anar.

Alguns carrers arreglats, altres desordenats canvis de sentits de gust i redones que no agradaran una piscina descoberta, en torn per acabar,

uns molins que seran del poble i la via del tren que no ens la lleven...

Tot ens pot o no agradar per això tots podem i deguem jutjar i valorar si BÉ cregueu que ho han fet el Donyet que ahi dalt està els beneirà i repetiran i si ho han fet MAL al perol d'aigua bollint els tirarà i de segur que d'ahi ja no eixiran...

LA FALLA EL REFLEX D'UNA FESTA Són a Sueca les Falles la millor festa de l'any xaranga, traca i monument llibre, cultura i cassalles, què més li pot faltar a les Falles?

Ho diguem seriosament, ho sentim de cor són per a nosaltres les Falles i crec que per a tota la gent més que una festa, un SENTIMENT Si així no fóra, no s'entendria la feina, les hores, la dedicació, a un treball tan altruista, que et dóna molta satisfacció també et dóna desenganys i et costa euros a muntó; però té una bona finalitat, un objectiu, una il·lusió, una gran passió doncs quan arriba l'hora de la veritat estem tots agermanats i gaudim de la festa com el que som ¡¡UNA GRAN COMISSIÓ!!

També és cert que hi ha una altra part de gent, al poble que no compartix el sentiment i el que per a nosaltres ens agrada a ells els produix sofriment; però nosaltres ho respetarem i en gran manera tractarem "a rajatabla" les normes complir i el poble no envair és el tant anomenat "dret a l'oci i al descans" i ací ho deixe a les vostres mans.

FEM UNA FALLA BEN FETA PER A QUE SIGA EL REFLEX D'UNA FESTA. UNA FESTA GRAN I BEN CONTADA UNA FESTA SEMPRE ENVEJADA UNA FESTA VIVA I NO SOMNIADA PERÒ COM DIU EL DONYET, A LA PART DE DALT AL TÍTOL DE L'EXPLICACIÓ NO TRIAREM ENTRE EL BÉ I EL MAL SOLS FAREM UNA FESTA IDEAL I REAL ON NO CÀPIA EL MAL .

ESTEU TOTS I TOTES CONVIDATS!!!!

23 vint-i-tres

Quan s'enlairen els coets tots es posen a badar i sentint els seus xiulets... acostumen a exclamar!

(Els focs artificials, NĂşria Feliu)

C

arles Galletero Llorca (Sueca, 1970) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat de València-CEU San Pablo. Va començar la seva tasca professional com a corresponsal de Sueca en el periòdic Las Províncias i més tard a Levante-EMV. En 1994 funda amb Andreu Alberola l'agència de comunicació Opció Comunicativa, S.L, referent a la comarca en l'edició de llibres, catàlegs i revistes, a més d'organitzar esdeveniments de tipus lúdic i comercial (FIMAC- Sueca-, MACROTURCullera-,EXPO Algemesí- Algemesí- , FIVAMELMontroi- FIRA DELS MENJARS –Gandia-,…).

La seva polifacètica visió del món de la comunicació li ha permès pivotar entre la informació pura i dura en mitjans com premsa, ràdio i televisió i la comunicació institucional i la publicitat de producte, sense oblidar el màrqueting comercial i relacional, la majoria de les vegades des del punt de vista turístic.

Actualment, és des de fa un any el Director del MUSEU VALENCIÀ DE LA MEL a Montroi (www.museovalencianodelamiel.com), un projecte que s'incardina dins de la Ruta Valenciana de la Mel, i que contempla la gestió i organització de visites turístiques amb afany didàctic per a escolars i grups organitzats. Galletero és un enamorat de les tradicions locals de Sueca. Ha escrit una desena de llibres sobre temàtica comarcal, que van des de les receptes tradicionals, fins a guies turístiques sobre els forns, les carnisseries de Sueca, els jocs infantils o treballs periodístics sobre l'agricultura local, el futbol, la pilota valenciana o les falles.

26 vint-i-sis

Encara ens queixarem...

Carles Galletero Llorca

M

olts creuran que la relació entre els governs locals –les autoritats- i les falles sempre ha estat un camí de roses. Ser alcalde i faller o ser faller i aspirar a l'alcaldia ha estat un de tants camins que el Senyor, de manera inescrutable, traça per a aquells que volen dedicar uns anys de la seua vida a la política institucional. Un camí, però no l'únic .

Encara que molt sovint hi han hagut vasos comunicants entre les regidories i les presidències falleres, la intermediació entre els veïns que volen passar-ho bé i els que demanen –en falles, ai las!!!- el seu dret al descans no ha estat sempre fàcil. En honor a la veritat, cada vegada que vénen falles els alcaldes del meu poble han de passar el tràngol com poden. Les falles és veritat són festa, foc, música i això pot comportar soroll, brutícia i despiporre, per més que, en honor a la veritat, els fallers han d'acomplir més burocràcia institucional, demanar més permisos i fer més brindis al sol per a tirar un coet i organitzar un ball, que un país africà volent entrar al Mercat Comú.

Per això, i per tal de refredar-nos la memòria, em ve de gust comentar com era la relació entre els qui volien passar-ho bé i les nostres autoritats fa uns dos-cents anys. Gràcies a la transcripció feta pel nostre bibliotecari –ací un aplaudiment!!!- Toni Carrasquer, podem rellegir i entendre el que significava per als nostres veïns seguir les lleis d'un “Auto de buen gobierno de la Villa de Sueca”, datat en 1820, i que deixava poc espai per al…despiporre.

Sota la presidència d'un senyor alcalde que li deien Crisóstomo Beltrán, i assistit per un altre alcalde segon anomenat José Andrés Fos, junt a una llarga llista de regidors entre els quals no falten Artals i Marquesos, els signants ordenen, seguint manament constitucional, assegurar l'ordre i tranquil·litat del poble. En primer lloc, prohibit “blasfermar de Dios, de la Virgen y de sus santos”, activitat que pel fet d'encapçalar la normativa, ens fa pensar que aquest, i no altre, era l'esport local de la majoria dels suecans d'aquella època. Pena, una lliura. “ Y por quanto este vicio

transciende yá hasta los muchachos impuberes serán responsables solamente de la pena pecuniaria sus Padres ó Personas de quienes dependan”. No vull imaginar el que farien amb els menuts el seus pares després de pagar una o diverses lliures de la butxaca.

Acte seguit, Crisóstomo i la resta de regidors demanen respecte a les autoritats i els capellans, aplicant una sèrie de condicions inexcusables per als dies festius com la prohibició de vendre “comestibles”, treballar sense el permís del “Cura Párroco, ó Regente en su ausencia”, jugar a les portes de l' Església – si veieren el Maracanà que es munta ara a les portes de Sant Pere, demanarien una sobredosi de Sintrom-, i encara menys berrejar.

Més curiosa és la imposició per la qual “desde las primeras oraciones de la noche, hasta la mañana” cap persona podia anar “aquadrillada”, en nombre de quatre sota pena de quinze reials. Podien aleshores anar de tres en tres per on volgueren, però si n'eren quatre: multitud. En maig, juny, juliol i agost, quan encara no hi havia canvi climàtic, es podia passejar fins les onze i mitja de la nit, no així de novembre a febrer, on tocava arretirar-se a les deu. Per l'incompliment d'aquest precepte, es podien arribar a acomplir tres dies de presó. En eixos mesos en què campava el General Hivern, estava vetat anar de copes per “tabernas i casas en que se vende vino”, excepció feta quan ho manara el metge, que devia tindre una llarga colla d'amics i familiars.

Després de tres o quatre manaments més sobre la ingesta de vi, licors i aiguardents, el que ens fa pensar en aquesta activitat com la més estesa després de la blasfèmia (o potser les dos anaren lligades), no sorprèn que tot seguit quede prohibit l'ús de les armes de foc, així com les armes blanques. A la policia amb traqueta? Arribat a aquest punt és d'agrair una mesura de gràcia per als bufats com un cep quan tornaren a casa, i és que quedava prohibit deixar carros, taules o qualsevol altra cosa pel mig del carrer, així com deixar les haques soltes pel poble o pels camins. vint-i-set

27

Els carreters havien de dur, com el sentit comú assenyala, les haques pel ramal i a peu.

Si no eres espectador del Discovery Max, no entendràs la llei que prohibia arreplegar el fem amb granera o branques fullades de taronger.

Havia de ser “presisamente con las manos sin mesclar el estiercol con tierra, baxo pena de quatro reales” (Arrgggg!!!). I una pena per als coixos. La prohibició del “palo o garrote”, sempre que no excedira l'amplària d'una “seiscena” i sense porra, que també són…

28

Els forasters no eren benvinguts. Si algun veí n'acollia un, havia de notificar-ho a l'alcalde, no podent estar els captaires més de vint-i-quatre hores pel poble. Tampoc es podia espigolar o demanar almoina. Crisóstomo, finalment, li tenia especial mania a la “vihuela”, instrument musical que prohibia tocar, si no era amb la llicència per escrit de l'alcalde. De manera, que tampoc es podia fingir la veu, disfressar-se o “otros medios sospechosos” de fer riure.

No, si encara ens queixarem…

Fotos de l’actuació del grup Pocatraça al casal amb l’espectacle Esperant a Leo dins de la Mosta Internacional de Mim.

vint-i-huit

Fotos del concert al casal del grup Atopeton dins de la Mostra Internacional de Mim

29 vint-i-nou

J

oan Antoni Llopis i Sisternes (1963, Sueca) artista faller dedicat a la construcció de falles infantils des que tenia 10 anys.

Pertany al Gremi d'Artistes Fallers de València. Va realitzar els primers estudis artístics a l'Escola Municipal d'Art de Sueca.

Posteriorment es va llicenciar en l'especialitat d'escultura a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles (València). L'any 1986 comença a exercir de professor de modelatge i ceràmica a l'escola d'Art Escultor Beltrán (Sueca), entitat que dirigix des de l'any 1998. Tot i que el seu camp de creació està centrat en l'escultura, destaca per obtindre altres premis en concursos de cartells, en il·lustracions i pel seu amor pels coets, ja que és integrant de l'Associació Amics del Coet de Sueca. Ha creat al voltant de cent monuments fallers, ha aconseguit més de vint primers premis i més de trenta Ninots Indultats, tots ells amb una personalitat molt pròpia i característica. Però, sempre recolzat i estimat per la gent del seu poble natal, Sueca.

30 trenta

L’Artista faller: de figura a ninot Joan Antoni Llopis i Sisternes

T

ota la vida hem sentit parlar en tertúlies falleres, en premsa, ràdio, televisió, de Regino Mas, Vicent Lluna, Puche, “Pepet”, Agulleiro, Mollá, Canet,... o més recentment de Julio Monterrubio, Paco López, Pere Baenas o la família Santaeulalia.

Si parlem d'artistes en Sueca, per damunt de tots, Pasqual Carrasquer i Andreu Martorell ; aquests artistes, eren coneguts i reconeguts, admirats com FIGURES. Que dic figures!! com estrelles “GALÀCTIQUES” del futbol!

Sols cal recordar les fotos en els diaris de Pascual Carrasquer junt a Antoni Puchades en els anys cinquanta del segle passat. Eren rebuts per alcaldes, governadors, empresaris, etc. Com autèntiques personalitats, de vegades fins i tot passejats a hombros pel poble com als “toreros”.

Tenien reservats els llocs preferents en qualsevol reunió, dinar o sopar, tant si era motiu de falla com si no.

Signaven els contractes de paraula, els quals aprofitaven per molts anys.

La comissió s'esforçava en arreplegar tots els anys el màxim per al monument i l'artista treballava fins el dia de la plantà per fer la millor falla.

No sempre, però quasi sempre, la relació Artista-Comissió continuava després d'haver deixat de plantar el monument per al barri.

Perquè les coses solien acabar amb un apretó de mans i desitjos de sort i salut per a l'artista i la comissió de la falla.

En l'actualitat, el paper social o l' ESTATUS en general de l'Artista Faller, ha sigut passar de FIGURA a NINOT, però no a ninot indultat en un museu, o en un lloc visible de ca la Fallera Major; sinó a ninot arrancat de la falla o fugint i corrent el dia de la cremà, i que està pegant bacs en el trastero de qualsevol casa, quan no tirat fet pols o a trossos en un contenidor del fem.

Dic açò, perquè en els últims anys, he observat que siga per la punyetera crisi, o perquè estem perdent el nord, per a moltes comissions de falla, podríem dir per a massa comissions, el

monument, LA FALLA, ja no és el motiu fonamental de la festa.

Destinem a algunes partides del pressupost, que preferisc no anomenar, quantitats que li resten al monument, tant al gran com a l'infantil, als coets i a les bandes de música.

Tot açò de la crisi afecta a tots. Les comissions de falla, han vist reduït el nombre de falleres i fallers en percentatges importants, fins i tot algunes falles s'han quedat al 50%, i això s'ha de notar en el pressupost.

Però curiosament on més s'ha notat és en els diners destinats als monuments i per extensió, qui més ha resultat perjudicat han estat els artistes fallers; que a més a més en alguns casos, no són tractats correctament, podríem dir que se'ls ha perdut el respecte i la cordialitat que deu presidir la relació Artista-Falla.

M'agradaria, que les falles en general reflexionaren sobre la importància dels monuments, tant grans com infantils, en la nostra festa fallera.

Festa que no sols és dels fallers i falleres de la comissió, és del veïnat i de tot el poble.

Que el que no fan els diners, perquè ara està malament la cosa, de vegades ho fa un tracte amable, carinyós i respectuós amb l'artista.

Perquè l'artista viu d' açò i és el major interessat en quedar el millor possible amb la falla, perquè així s'assegura la feina per als anys següents.

Espere que estes línies escrites per u, que ha sigut Artista Faller, a qui les comissions sempre han tractat bé i mai li han quedat a deure ni una pesseta ni un euro, però que també ha vist alguns trencaments poc recomanables entre comissions i artistes, servisquen per a que en un curt termini, es considere l'artista faller, com allò que mai deuria d'haver deixat de ser, l'ÀNIMA i la FIGURA de la Falla.

31 trenta-un

Abans

32 trenta-dos

DesprĂŠs

33 trenta-tres

De l'home mire sempre les mans.

Mans tan dures dels que passen fam.

Mans tan pures de quan ĂŠrem infants.

(Cançó de les mans, Raimon)

SALUDA PRESIDENT INFANTIL

H

ola amics!

Com ja sabeu, aquest any tinc la gran sort de ser el President Infantil de la nostra falla. Tots em coneixeu bé ja que sóc faller des que vaig nàixer i juntament amb la meua germana i els meus pares formem una gran família fallera.

Aquest any serà molt especial, perquè vaig a viure les falles des d'un lloc privilegiat i sé que vaig a gaudir de cada minut perquè tinc al meu costat a unes persones molt especials com són les nostres Falleres Majors, Asiah i Laura, i al nostre President Jonathan.

Des d'ací m'agradaria convidar i animar a tots els xiquets i xiquetes de la Comissió Infantil a participar de cadascun dels actes i activitats que organitzen durant tot l'exercici. Vos assegure que si veniu, disfrutareu de la nostra falla tot l'any. Recordeu, junts fem falla!

Una salutació per a tots i el meu afecte.

Visquen les falles!

Marc Fos i Bartolomé President Infantil 2015

36 trenta-sis

COMISSIÓ INFANTIL Alejandro Albi i Martí Aitana Albuixech i Martí Albert Albuixech i Martí Gerard Almenar i Ferrando Marc Almenar i Ferrando Édgar Álvaro i Varela Carla Armengot i Fuentes Jordi Armengot i Fuentes Raul Arnau i Castañer Clara Arnau i Sancho Lourdes Aznar i Ortells Claudia Baldoví i Martí Melanie Barqueño i Kandrotaite Paula Bataller i Albacete David Bayona i Luján Neus Beltrán i Bartolomé Núria Beltrán i Bartolomé Natalia Beltrán i Claver Sandra Beltrán i Claver Axel Blanch i Martorell Andrea Blanch i Martorerll Gema Bosch i Cortell Sara Cabedo i García Miquel Campos i Fuster Neus Campos i Fuster Olga Canut i Beltrán Josep Carbó i Colechá Claudia Catena i Gutiérrez María Cebolla i Colomar Rafael Cebolla i Colomar Ana Cebolla i España Kevin Cebolla i Pastor Jordi Ciorctidel i Pedrós Leire Ciscar i Jiménez

38 trenta-huit

Fallera Major Infantil: ASIAH MORENO MARTORELL President Infantil: MARC FOS BARTOLOME

Óscar Ciscar i Jiménez Lucía Climent i Martorell Marta Codina i Solves Leire Collantes i Gómez Joan Díaz i García Cristian Donet i Peiró Sara Espallargas i Pedraza Marc Estornell i Martínez Maria Estornell i Martínez Joan Josep Estrelles i Gorris Ariadna Fabregat i Escrivà Gonzalo Fabregat i Escrivà Paula Fabregat i Escrivà Jordi Ferrando i Vidagany Lluís Ferrer i Heras Paula Ferrer i Maiques Raul Ferri i León Tania Ferri i León Vicent Ferri i Llopis Enrique Ferri i Martínez Angela Fos i Gil Rubén Fuster i Oltra Carles Gallardo i Adam Pau Gallardo i Adam Ferran Gallardo i Moncho Maria Gallardo i Moncho Olga Galletero i Ribera Cristina Galve i Galletero Gema García i Biendicho Efrén García i Ferrando Sergi García i Grau Eva García i Salvador Selene Gª de las Bayonas i Juan Marta Girbés i Seguí

Carla Gisbert i Vendrell Ariadna Gómez i Llactahumaní Laura González i Gallardo Rubén Granell i Usik Àngels Guillem i Martorell Josep Guillem i Martorell Adriana Ibáñez i Bono Andrea Ibáñez i García Cristina Ibáñez i Martínez Sara Ibiza i Sáez Dídac Ibiza i Zamora Natalia Jordá i Llopis Aida Leal i Sarrió Josep Leal i Sarrió Noemí Levesque i Martorell Elena Lledó i Ferrer Paula Lledó i Marí Andrea Lletí i Belda Pablo Llopis i Martínez Clara Llorens i Sanjuan Noemí Lloret i Rubio Raul Lloret i Rubio Neus Lorenzo i Roig Carles Malonda i Castañer Leire Máñez i Ferrer Vera March i Alcañiz María Marco i Solves Raul Marco i Solves Enzo Marqués i Coves Leo Marqués i Coves Cristina Martí i Iranzo Alan Martí i Llinares Azumi Martí i Llinares Óscar Martínez i Testa

Mario Martorell i Cebolla Ana Martorell i Peiró Martí Mateo i Sanz Julia Matoses i Mulet Mireia Matoses i Mulet Carlos Miragall i Selfa Enrique Miragall i Selfa Alba Molina i Gallardo Ania Mompó i Guillem Alexandra Moncho i Peiró Martí Moncho i Peiró Ferran Monleón i Fortea Pau Monleón i Fortea Andreu Montalva i García Diego Mulet i Matoses Iker Mulet i Oria Aitor Mulet i Oria Marc Olegario i Brines Roser Olivert i Serra Adrián Ortells i Martínez Mireia Ortells i Martínez Paula Ortells i Ortells Josep Ortiz i Ripoll Llorenç Ortiz i Ripoll Eduardo Palacios i Oliver Paula Palacios i Oliver Jordi Pastor i Álvaro Juan Pastor i Álvaro Amanda Pedrós i Collantes Aitana Pedrós i García

Coral Pedrós i García Andrea Peiró i Martínez Marta Peiró i Martínez Adriana Pellicer i Belenguer Alexia Pellicer i Belenguer Claudia Peñalosa i Giménez Arnau Pérez i Osca Angela Peris i Pastor Brian Peris i Pastor Dídac Piqueres i Penella Alba Piqueres i Sanjuan Ainhoa Puig i Pérez Anna Quintero i Bueno Raquel Ramírez i Roselló Aitana Ramiro i Ferrando Marc Ramiro i Ferrando Gorka Rebull i Riera Hugo Rebull i Riera César Renart i Olivert María Ribera i Muñoz Adrià Ribera i Ramiro Jordi Rodrigo i Martorell Neus Rodrigo i Martorell Carmen Ronda i Pérez Jordi Ronda i Pérez Daniela Roselló i Alba María Sáez i Sanz Josep Saiz i Alafarga Inés Sampedro i Palacios Josep Sampedro i Palacios Teiki Samuela i Pérez

Luís San Blas i Gómis Paula Sánchez i Sanz Almudena Sanjuan i Escrivá Mireia Sanjuan i Escrivá Verónica Segura i Castellà Aitana Sellés i Femenía Llorenç Sendra i Bartolomé Sergi Sendra i Bartolomé Mélodi Sendra i Peiró Eloïsa Sendra i Romero Blanca Serrano i Sarrió Alan Sierra i Gimeno Paula Sierra i Gimeno Víctor Simón i Bosch María Sisternes i Castañer Alba Talens i Aznar Martina Torremocha i Pérez Aaron Torres i Celda Sara Torres i García Lorena Torres i Moncho Marc Torres i Moncho Candela Torres i Orquín Laura Torres i Orquín Emma Vernia i García Llorenç Vernia i García Héctor Villanueva i Biendicho Laura Villanueva i Biendicho Paula Villanueva i Ferrer Irene Viñoles i Ferri Vicent Vives i Navarro Martina Zuriaga i Solves

ASIAH

MORENO i MARTORELL Fallera Major Infantil dos mil quinze

Conten els vells d'una terra, la qual ens engalana, que no hi ha llavor més sana i que a tots ens cautiva, que veure aquesta xiqueta vestida de valenciana.

Les arrels falleres a Sueca té, la il·lusió i l'alegria l'acompanyen, sembla menuda en edat, però té una gràcia i encant que la fan una dona gran.

Gran en la seua mirada, bella en el seu sentir plena en la seua innocència i dolça, sincera i gentil.

Asiah eres eixa xiqueta que ens has de representar amb l'orgull i dignitat però amb la tendresa i el gest humil per a ser nostra fallereta infantil.

FALLA INFANTIL - 2015 -

Artista: JosĂŠ Acebes

42 quaranta-dos

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL - AMICS DE BRESSOL Autora: Mª José Sarrió i Quiles Comencem l'explicació d'esta falleta que sembla enguany molt guapeta i crec amics que com jo, ningú ho podrà dubtar, perquè està a la vista i no es pot amagar.

Si tots, sempre coincidim en que la xicalla és per sempre el futur de la nostra falla estarem tots d'acord i ens podrem imaginar que per a ells res hem d'estalviar. És més, m'agradaria mostrar-vos que crec que la vida als grandets ens la dibuixen els xiquets.

Són un exemple a seguir doncs en ells no cap el sofrir no tenen envejes ni maldat perquè si de sobte, han de renyir al moment s'han perdonat i per supost ho han oblidat.

Les xiquetes i els xiquets viuen endinsats en un món de fantasia on sempre regna l' alegria la innocència i la candor allí no té cabuda el perill ni el dolor, sols hi ha joc festa, ingeni i color això sí, encara que són xicalla sempre tenen a punt la pillada.

El zoo sempre és un bon lloc d'alegria i diversió i a la xicalla els agrada molt anar perquè ho passen bé a muntó.

També els llibres han de ser per als menuts una font d'inspiració doncs amb ells, de tot poden trobar no sols aprendran, sinó que es riuran, divertiran i quasi tot ho descobriran.

I per últim i per a no cansar amb esta explicació crec que caldrà anar fent el colofó i com diu el títol de la falleta, anar posant allò que deu ser per a tots més important, els amics i les amigues.

L'Amistat en la infantesa, no té peròs, contres, ni qüestions. És d'una gran tendresa. És allò de més valor. És allò que val milions.

Un amic o una amiga sempre sense distinció, (ahi sí que hi ha igualtat), és per a ells inqüestionable, és sempre de veritat, és el millor tresor que tenen guardat al cor. És el pur sentit de l'amistat.

Pares, Mares, no els despertem.

No ho han somniat, és Realitat!

Ells tenen uns valors que nosaltres deguem imitar, perquè quasi sempre ens tenen alguna cosa que ensenyar.

Als animalets els adoren i amb ells sempre volen jugar sempre compartixen diversió i bondat i per això amb la falleta a tots els hem creat i dibuixat.

43 quaranta-tres

La música és l'art més directe, entra per l'oïda i arriba al cor.

(Magdalena Martínez, prestigiosa flautista)

M

arc Sarrió Llopis (Sueca, 1985) és un músic de la nostra ciutat llicenciat en saxofó l'any 2006 i amb el títol de Grau Mitjà de piano. Des de ben menut ha exercit la seua vocació musical i pedagògica arreu de la Comunitat Valenciana i tot l'estat espanyol. Ha sigut membre d'orquestres, xarangues i diferents composicions musicals en format de duet, big band…

Actualment és membre de la xaranga “Bufa-li Conco” en la qual porta des dels 7 anys tocant amb amics i familiars a Sueca. Des de fa uns anys aquesta xaranga toca a la nostra comissió, la falla Bernat Alinyo.

46 quaranta-sis

La música a les Falles Marc Sarrió Llopis

P

er tots és sabut que un dels elements més importants de la nostra festa és, el Foc i la “Música”.

Ningú entendria avui en dia unes festes falleres sense la típica banda o com ve diguem al nostre poble la “Xaranga”.

Em sent molt afortunat que hagen comptat amb mi, per poder mitjançant d'unes línies, expressar el que sentim els músics al llarg d'aquestos dies.

Podria parlar més culturalment pel que fa al repertori, que igual que els monuments han evolucionat al llarg del temps.

De tots és sabut que les primeres Falles a Sueca anaven acompanyades amb el “tabal i dolçaina” instruments típics valencians i a qui deguem moltes cançons i melodies típiques que 100 anys després continuem interpretant-les al carrer i posant-li lletres que adaptem a l'actualitat.

Porte 23 anys tocant a falles al meu poble, i encara que semblen molts, hi ha membres que porten més de 40 anys, amb açò vull dir que igual que hi ha famílies que passen les vestimentes de festers per a diverses generacions, nosaltres els músics passem les cançons i l'esperit fester de majors a petits, o el que és el mateix de veterans a principiants.

Recorde perfectament quan tenia 7 anys i el saxo era més gran que jo, quan el meu cosí Javi em va dir: Vine amb mi a tocar a Falles!!

Aquelles paraules i el fet de dur un xiquet que a penes sabia posar els dits al saxo, va ser un dels condicionants que 23 anys després siga un professional del meu instrument i em puga dedicar al igual que molts amics i veïns del poble de Sueca a la Música.

Tal i com em va passar a mi, parle en nom de molts músics d'aquesta ciutat, el fet d'escoltar la música al carrer i poder formar part d'aquesta petita banda, et servia de motivació i experiència per a aprofundir en l'estudi del meu instrument.

Actualment el món de la xaranga ha evolucionat moltíssim i podríem dir que s'ha fins i tot professionalitzat, ja que com qualsevol feina, la competència és molta i bona. Fruit d'aquesta professionalització trobem que a les plantilles de qualsevol xaranga es combinen músics amateurs amb músics professionals.

A la ciutat de Sueca actualment tenim xarangues que han guanyat fins i tot concursos fora de Sueca. I en totes elles tenim grans amics; ja que al final, els músics, som una gran família.

Gràcies a que la Música és un llenguatge universal, considere que quan creem bona música i de qualitat al carrer, fem gaudir a tot el públic a qui li arriba a les seues oïdes, no només els fallers, sinó que tot el poble pot disfrutar.

D' ahi una de les coses que han fet que les Falles arriben a tot el món, i que el pas-doble tinga tant d'èxit a la nostra terra.

I ja com a membre de la Xaranga que representa aquesta falla “Bernat Aliño”, m'agradaria donar les gràcies per haver-me ofert l'oportunitat de poder fer aquesta reflexió en veu alta.

Per a nosaltres els músics, els fallers sou la part vital d'aquesta festa i sou els qui amb les vostres espentes i bones paraules feu que nosaltres els músics ens entreguem en cor i fetge.

Mentre duren les festes, és a dir…fins que toquem per última vegada el “Fallero” mentre l'última purna del monument arriba a la seua fi.

47 quaranta-set

Nit de la tapa

Nit del creuer

DISTINTIU D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER La Junta Central Fallera, atorga enguany la més alta distinció que es dóna dins del món de les falles, a quatre components de la nostra Comissió, per la seua trajectòria dintre la nostra falla.

Els quatre començaren a formar part d'aquesta comissió en la seu joventut.

50

Purin Franco i Tormos

J. Salvador Sisternes i Aguilar

Sempre present en els actes de protocol, mare de president infantil i fallera major infantil, a més dona de pirotècnic, com no havia de ser fallera?

Poc es deixa veure vestit de faller, la seua passió és la pólvora, membre de l'associació Amics del Coet, el trobareu sempre en les despertades i com no, preparant el nostre monument.

Fernando de la Torre i Ortells

Enrique Matoses i Simeón

La seua casa és una prolongació del cau. Cuiner, caçador i a més gran faller, ostentant la presidència durant tres anys consecutius.

Delegat de cuina durant molts anys, mai ens ha faltat de res. Home, pare, sogre i avi de fallers.

A la comissió sencera, ens ompli de satisfacció que aquests quatre fallers, vegen recompensada la seua llavor. Endavant per molts anys més. cinquanta

MOVIMENT DEMOGRĂ€FIC

Diego Mulet Matoses

Gerard Almenar Ferrando

Adriana Pellicer Belenguer

Gelisa & Jose

Keliam & Maria cinquanta-un

51

En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà.

(Aspencat, Els teus ulls)

J

oan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, el seu llibre mé s in flu e n t , la se u a t a sc a investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història i la filosofia i el turisme. Està considerat l'assagista en català més important del segle XX. Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. A partir de la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa i normalització de la llengua valenciana-catalana, i una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana en la segona meitat del segle XX, moment en què el fusterianisme esdevé un paradigma interpretatiu d'extraordinària influència en el món intel·lectual, i en menor mesura, polític.

56 cinquanta-sis

La “Classe Política” Joan Fuster i Ortells

A

ra en diuen “classe política”. Ignore de quin sociòleg, probablement nordamericà, procedeix la fórmula. Potser calia inventar una manera de designar la cosa, ja que al cap i a la fi, la cosa potser també era nova. És clar que això de “classe” resulta excessiu. El sentit marxià de “classe” ha penetrat tan a fons en les nostres rutines verbals i/o conceptuals que, tot i que acostumem a fer-ne usos incorrectes ben sovint, no encaixa en aquest cas. “Ells” no són una “classe” en efecte. Una “casta”? En algun temps, sí: de fet, històricament, solien reclutar-se entre els membres d'uns quantes i determinades famílies genealògicament especificables. Però, i per què no, ara? Em fa la impressió que, en moltes de les “classes polítiques” que podríem examinar de prop, els vincles de parentiu continuen sent d'una evidència clamorosa. En el passat, sens dubte, es tractava d'una castaclasse, com per exemple, l'alta burgesia: concretament, les “grans famílies” per antonomàsia, oligarques del diner. En els règims “democràtics”, l'accés a l'estatus de l'alta Administració és una mica més flexible. I tanmateix…

Habitualment, la qüestió passa en silenci: en un silenci massa púdic perquè siga raonable.

D'entrada, quan comencem a treure'n l'entrellat, arribem a pensar que la “classe política” està constituïda, en la majoria, per una curiosa combinació de gendres, cunyats i cosins germans. Qui no és mitjanament parent de qui?

Bé: no vull exagerar, però el fet és bastant obvi, sobretot a Madrid, i amb independència de partits i ideologies. No citaré noms. En les rèpliques provincials -i no n'excloc Barcelonal'esquema, diluït, es manté. Una vegada, Ramón Tamames va publicar un llibre sobre els monopolis a l'Estat espanyol, si no m'erre, i el va il·lustrar amb uns gràfics molt instructius, on, a base de traços que relacionaven el personal comú de bancs i societats anònimes en consells d'administració, quedava insinuat el mapa de les connexions financeres dominants. Només de

veure'ls, ja en teníem prou: hi sobrava la literatura. Pense que, no amb el mateix procediment, perquè no funcionaria, però amb algun altre, les línies de parentiu dins la “classe política” espanyola – i, no en la catalana?- serien d'una enorme eficàcia, a l'hora d'entendre qui mana.

No totes les “famílies” són de sang. Les “professionals” mereixerien igual atenció. Hi ha els “cossos”: els cossos insignes de la burocràcia.

Quants càrrecs no són ocupats per gent que hi puja gràcies a l'estricta confiança que s'origina entre “col·legues”? Una classificació de la “classe política” de Madrid, avui i ahir, i demà?, establerta segons aquest tipus de filiació -no necessàriament “afiliació”-, demostraria com el nepotisme té una vivacitat esborronadora. La “classe política” sap que, per perdurar, s'ha de nodrir de les seues pròpies afinitats socials. De vegades, pot semblar que no és així perquè els uns són de dreta i els altres són d'esquerra. No ens enganyem: les solidaritats de clan hi predominen.

“Ells” són els tècnics, els experimentats, els qui han estat educats en per a aquestes missions. O és que no són l'élite ? Conten que, en unes oposicions al Cos Diplomàtic en temps d'Alfons XIII, la maquinària humana de Giner de los Ríos va voler guanyar la batalla a la tradicional aplicació dels nens de l'aristocràcia. La pedra de toc era el domini de llengües cancelleresques. Hi fracassà. “La “Institución” no ha podido con la “institutriz””.

La regla general es trenca de tant en tant.

Godoy arribà on arribà per les seues virtuts de semental, uns altres ascendiren o ascendeixen a força d'intel·ligència o de vots de l'electorat. Són unes excepcions que, generalment, s'integren el magma aflictiu. I es comprensible. Quan tothom fa tertúlia als pasillos del Parlament, o sopen junts per pactar o per discrepar, o es tutegen afectuosament cinc minuts abans d'insultar-se oficialment o davant d'uns periodistes, la població subalterna es desanima. “Tots són uns” remuga.

Per descomptat, no són “uns” però tampoc cinquanta-set

57

“distints”. Quan hi ha l'esperança que el senyor Abril Martorell i el senyor Guerra ni tan sols no se saluden, després d'haver-se recriminat mútuament en públic les respectives diferències, va i resulta que els dos prohoms somriuen al fotògraf mentre es prenen un cafetó en el bar de les Corts. Ja ho sé: això és el “parlamentarisme”.

L'alternativa fóra la guerra civil. Però, ben mirat, s'uneixen en aquelles “regles de joc” que, volentho ells o sense voler-ho, els donen una imatge unificada de “casta” o, si es vol, “classe”. L'home del carrer arronsa els muscles, i se'n desentén. La “classe política” són “ells”. En dir “ells” es refereix a un món remot, a una fauna inexplicable, als “polítics”: a la “classe política”.

“Ells” tenen el poder.

El “poder”…Un catedràtic d'Universitat que jo dec conéixer i que ara ja no sé qui era, en la Facultat de Dret, un dia, va projectar un test entre els seus alumnes: “Qui mana al País Valencià?”

Les criatures acadèmiques van contestar, per ordre de prelació, les jerarquies administratives.

Les civils. No mencionaren l'arquebisbe, ai! Però tampoc els autèntics titulars de la força políticoeconòmica, que no eren ni alcaldes ni presidents de les Diputacions. El capità general, sí. Però els capitans generals són d'escalafó, i un dia els ascendiran, i canviaran de domicili. El duro institucionalitzat, en canvi, ningú no el detectava.

I el duro és la frontera. La “classe política” és un subproducte del duro, per més socialista o comunista que és diga. “Ells”, quan esdevenen

58 cinquanta-huit

“ells” -“classe política”-, es distancien del “poble”. Són el “poder” actual o l'”alternativa de poder”: “ells”, uns individus que viuen de la “política”. Sembla inevitable que això siga així.

Però convé tenir-ho en compte. La “classe política”, en les seues fraccions -o faccionshostils, té una gràcil tendència a mancomunar-se.

Sort en tenim, d'alguna excepció. Però la “classe política”, és una complicitat de parents, amics i coneguts… Que siguen de dretes o siguen d'esquerres és secundari.

BENEDICCIÓ DEL NOU ESTENDARD

E

l passat 14 de novembre de 2014, es va celebrar al nostre palau faller la benedicció del nou estendard que representarà d'ara endavant a la nostra comissió major.

A l'acte assistiren nostres falleres majors acompanyades pels respectius presidents. També reberen la presència necessària de D. Francisco Llopis, capellà de l'esglèsia del Carme de Sueca, que va conduir l'acte de benedicció.

El nou estendard ha sigut realitzat per la suecana Finín Ortells Pérez que també assistia a l'acte orgullosa del resultat obtingut. És per a la nostra comissió un honor lluir d'ara endavant el nostre nou emblema que obrirà els passacarrers i actes que ens representen a tot arreu.

59 cinquanta-nou

CONCURS DE FOTOGRAFIA

A

llò que començà amb una pregunta, a poc a poc va prenent forma, i per segon any consecutiu el Concurs de Fotografia “Sueca en Falles”, ha vist la llum.

Enguany, donat el creixement del concurs, es va canviar la sala d'exposisició i es va decidir exposar en la sala Claros dels Porxets per a donar a més gent l'oportunitat de gaudir de la bellesa i simbolisme de les fotos falleres dels participants.

Com està reflectit en les bases del concurs, el jurat va fer una selecció de 30 fotografies per a l'exposició de totes les obres presentades. Unes obres d'una qualitat màxima que representaven amb imatges diferents moments de la nostra festa. Amb la inestimable ajuda de l'Ajuntament de Sueca, representat pel seu regidor de Cultura, Josep Navarro, i la resta dels integrants d'un jurat d'altíssim nivell format per Nicolàs Llorens, Francesc Vera i Pep Aparisi (tots tres prestigiosos fotògrafs), van decidir fallar els premis en favor de: 1r premi: “Retoc de mare”. Autora: Maria Inocencia Andreu 2n premi: “Senyoretes valencianes”. Autor: Carlos Laguna 3r premi: “Passejant”. Autora: Mariola Garcia L'acte de lliurament de premis es va realitzar al nostre palau faller on els guardonats reberen el trofeu corresponent de les mans dels màxims representants de la nostra falla, la Fallera Major de Sueca i el Regidor de Cultura.

Des de la comissió, volem agrair a tots els participants el seu interés i col·laboració perquè sense ells aquest concurs no tindria sentit. Són els protagonistes de la història de les falles, una història descrita per les seues imatges i que esperem que any rere any immortalitzen amb les seues càmeres el món faller.

60 seixanta

61 seixanta-un

F

rancisco Llopis, més conegut com a Don Paco, és natural d'Algemesí però considera a Sueca la seua segona casa ja que des de l'any 1993 és el capellà de l'esglèsia del Carme. Va ser ordenat capellà l'any 1991 i durant els dos anys següents va exercir la seua professió a l'esglèsia Sant Jaume d'Algemesí. Durant els seus anys com a sacerdot, ha sigut Júnior a diferents poblacions de la Comunitat Valenciana, com Enguera, Muro, Almussafes, Algemesí i Sueca. És conegut al poble pel seu caràcter amable i proper. Estima i és estimat i sempre està dispost a col·laborar en qualsevol causa.

62 seixanta-dos

Sant Josep i les falles D. Paco Llopis - Capellà del Carme

J

osep, l'espós de Maria és patró de l'església universal, dels treballadors, de la bona mort i també de les falles.

La veritat és que és un gran desconegut per a tota la gent i també per al món faller. Josep significa “Déu ajuda”.

De Sant Josep únicament saben els fets històrics que Sant Mateu i Sant Lluc ens conten a l'evangeli. L'honor més gran que té és que Déu li va confiar els dos tresors més valuosos: Jesús i Maria. És un cas excepcional a la Biblia: un sant al que no escoltem ni una paraula, no és que no parlara, però és segurament un home que va complir el manament de l'antic profeta: “Siguen poques les teues paraules”. Déu ha volgut que d'un amic tan gran del Senyor, no es conserve ni una sola paraula, per aprendre a estimar nosaltres també en silenci.

La santa que més ha difòs la devoció de Sant Josep és Teresa d'Àvila de la que celebrem el 5é centenari del seu naixement (1515-2015). Va ser curada d'una greu malaltia per la seua intercessió; li va pregar amb fe a Sant Josep i va obtindre la curació.

Aleshores aquesta santa no deixà mai de recomanar a la gent que pregaren al Patriarca Sant Josep i repetia: “otros santos parece que tienen especial poder para solucionar ciertos problemas, pero a San José le he pedido alguna gracia o favor especial y no me ha fallado ni una sola vez. Yo les digo a los que me escuchan que hagan el ensayo de rezar con fe a este gran santo y verán qué grandes frutos van a conseguir”.

No estaria mal que la festa més important que té Sueca, cada any el dia 19 de març tinguera una pregària especial a Sant Josep, per la pau, la germanor, els malalts, els xiquets, la joventut...

Una llegenda conta que dotze joves volien casar-se amb Maria i que cadascun portava en la mà un bastó de fusta molt seca i que en el moment que Maria havia d'escollir entre els dotze, el bastó que portava Josep va florir miraculosament. Per això pinten a Sant Josep amb un bastó que florix en la seua mà.

63 seixanta-tres

El món faller reflecteix en els monuments falleres els dolors i les crítiques del poble i les sap transformar en alegria. Alguna cosa pareguda li va ocórrer a Sant Josep, va tindre cinc dolors i es van transformar en goig.

El primer dolor: veure a l'infant Jesús en una cova a Betlem i no aconseguir una casa per al naixement. Aquest dolor es va correspondre amb l'alegria de veure i escoltar els àngels i pastors i rebre la visita dels reis amb or, encens i mirra.

El segon dolor: el dia de la presentació del xiquet al temple, en escoltar el profeta Simeó que Jesús seria causa de divisió i una espasa feriria el cor de Maria. A aquest dolor li va correspondre l'alegria d'escoltar al profeta anunciar que Jesús seria la llum que il·luminaria totes les nacions i la glòria del poble d'Israel.

El tercer dolor: la fugida a Egipte. Haver de fugir al desert a 40 graus de temperatura sense aigua i amb el xiquet acabat de nàixer li va correspondre l'alegria de ser molt ben rebut en Egipte i el goig de veure crèixer amb gràcia i santedat a l'infant Jesús.

El quart dolor: la pèrdua de Jesús al temple i l'angoixa de buscar-lo durant tres dies. A aquest

64 seixanta-quatre

sofriment li va correspondre l'alegria de trobar-lo bé i de tindre'l a casa durant trenta anys.

El cinqué dolor: la separació de Jesús i Maria en arribar a l'hora de la mort. A aquest sofriment li va correspondre l'alegria, la pau i el consol de morir acompanyat per els dos sants més importants de la terra, per això cridem a Sant Josep: “Jesús, Josep i Maria, acompanyeu-me en l'última agonia”.

Aquestes notes de la vida de Sant Josep augmenten l'alegria i el goig de tindre tan bon patró.

L’ESTENDARD: EL REFLEX D’UNA COMISSIÓ S

i busquem al diccionari Estendard o banderí ens diu que, és una bandera xicoteta que s'utilitza com emblema de les institucions, així com també diu en una altra de les seues accepcions que un Estendard és un soldat que servia de guia en les evolucions de la infanteria i per això portava una banderola al capdavant del seu fusell.

A la nostra falla, enguany gaudirem d'un banderí nou, fet amb molt de gust i perfectament brodat que s'ajusta a la primera de les definicions del nostre diccionari, i que lluirem amb molta elegància i honor; però si ens fixem bé, i ens ajustem al segon concepte, la Falla Bernat Aliño gaudeix com a estendard, d'un soldat que ens servix de guia i referent i que ens encapçala orgullós i satisfet de representar tan distinguida comissió.

El nostre abanderat o porta estendard, és conegut arreu del món suecà i complix fermament el concepte de soldat que ens fa de guia i referent, pot ser, pregunteu a qualsevol persona, i no us sàpiga dir quin dibuix porta el nostre escut a l'estendard, però no dubteu que allà on pregunteu sabran dir-vos quina falla som, només en veure de lluny al nostre abanderat.

D. Antonio Royo i Gil , és per a nosaltres un insigne i destacat faller, nascut a Sueca, al barri de la nostra falla, el 22 de febrer de l'any 1947; forma part d'aquesta comissió des de sempre, no coneguem ningú, que recorde moments d'esta falla sense la presència d' Antoniet.

Antonio, crec, si no em falla la memòria, que no ha faltat cap any a la seua tasca d'abanderat. El seu contracte com ell diu, es renova prorrogablement cada 19 de març, per a l' exercici següent; ell com a bon negociador que és, ens diu sempre que no sap si un any més podrà agafar este càrrec, perquè evidentment gaudeix d'altres feines i treballs dignament reconeguts, com ser àrbitre de futbol del Sueca i del València i tal i qual..., guàrdies al quarter de la guàrdia civil de Catarroja i pertany també a una reconeguda confraria de Sueca.

Però, encara que són importants per a ells estes tasques, ens reconeix sempre, que ser nostre abanderat és el càrrec que més l' ompli d' un gran orgull, distinció i molta satisfacció.

Antonio s'engalana els dies de falles, per a cada

passacarrer i acte faller per llarg que este siga, amb el seu jupetí de colors i ben brodat i porta amb el cap ben alt la més alta representació de la nostra falla. És el millor guia i un gran referent, com diu la definició del diccionari, per a esta comissió dins de les falles de Sueca, Perelló i el Mareny.

També ens delecta amb els seus discursos el dia de la proclamació i a les paelles de fi d'exercici, amb una gran làbia i salero, dots innats i inigualables, als que ha afegit, el cant de saetes falleres, amb molta entonació i ingeni en la lletra.

Amb Toni, tots ens sentim orgullosos i al nostre cor sabem que no podríem tindre millor abanderat i és per això que enguany l'hem fet mereixedor de la Insígnia d'Or que atorga la JLf de Sueca com a una alta distinció.

Per molts anys ANTONIO ROYO I GIL que sigues el nostre abanderat.

ERES EL MILLOR REFLEX D'AQUESTA COMISSIÓ.

ENHORABONA TONI!

seixanta-cinc

65

D

aniel Claver Herrera (20.11.1958) va nàixer a Sueca. Està considerat com un artiste multidisciplinar que domina diferents arts plàstiques com la pintura i l'escultura. És col·laborador habitual del programa televisiu “El Hormiguero”. Destaca per les seues habilitats pirotècniques ja que va ser fundador de l'empresa Dasa (1979), director del Festival de Pirotècnia Ciutat de Sueca i president de l'Associació Amics del Coet de la FVAAC. Actualment treballa realitzant muntatges pirotècnics per a l'empresa Ricardo Caballer (Godella). Ha realitzat nombroses exposicions i publicacions col·lectives i individuals que avalen la seua trajectòria artística, sent alguns dels seus treballs reconeguts per crítics a nivell internacional.

66 seixanta-sis

Després de cremar la falla Daniel Claver i Herrera La festa de les Falles, al llarg d'aquests anys, ha experimentat molts canvis notables, cite tres exemples importants: els efímers i sarcàstics monuments que passen de cartró a polietilè, també s'observen canvis majestuosos en els focs d'artifici, dels voladors de timó de canya a combinacions automàtiques pirotècniques; però el que més em crida l'atenció és el sosteniment i la inventiva per al finançament de la comissió fallera en els temps que vivim, tota una odissea diària sense comentaris per la meua part.

El pitjor canvi, al meu entendre, és el que s'ha originat per la gran massificació i les relacions problemàtiques que existeixen entre alguns veïns en quasi totes les barriades. Però malgrat els canvis experimentats per a bé o per a mal al voltant de les falles, no afecta als qui vertaderament estimem la festa, que som així de naixement, “pensat i fet”, aquest és l'esperit de la rivalitat fallera i la força motriu de la passió que des de quasi 300 anys fa que honrem els nostres avantpassats amb el foc purificador de la “cremà de la falla” contra vent i marea.

Els valencians conservem tradicions, costums i festes mil·lenàries integrades perfectament amb el present, sentint realment una passió vers elles. Les Falles són la festa del foc per excel·lència i són capa-

ces de robar-nos alguna que altra llàgrima que naix del fons dels nostres cors. Tradició centenària, ritual de foc admirat a tots els racons del món per la seua bellesa misteriosa i màgica que dibuixa la festa de Sant Josep. Uníson entorn d'art, música, pólvora, indumentària, germanor i m'atrevisc a dir, que molta gent que ens admira al món, al final no arriba a entendre'ns.

Quan cite bellesa misteriosa és perquè la paraula Falla ja és en si foc. Falla significa torxa i tot foc ritual de llegenda mil·lenària, al meu parer, sempre s'endinsa cap a un misteri místic.

Les tropes del Rei Jaume I ja s'il·luminaven amb falles, torxes que donaven llum en la nit al pas de les esquadres a cavall, torxes de foc que lluïen en la part més alta de les torres i a les colmenes de vigilància dels castells; també freqüentment s'utilitzaven torxes per il·luminar les festes, com enllumenats i fogueres que s'encenien en les vespres de les festes tradicionals y patronals, recorrent amb elles en processó els carrers dels pobles.

La història conta que la vespra de Sant Josep s'encenien moltes fogueres per anunciar la festivitat del patró dels fusters, rebent aquesta pràctica ritual, el nom de Falla.

67 seixanta-set

Tot ritus de foc és purificador de qualsevol mal i és ací on entra a formar part tot allò considerat màgic i místic de les falles. És veritat que existeixen molts rituals de culte al foc a la nostra Comunitat Valenciana, com San Antoni, San Joan, i altres festivitats amb foc processional de torxes i danses de boles de foc, però són les falles la referència mundial de la cremada de monuments d'art amb focs d'artifici.

La primera informació de les falles ix a la llum a mitjans del segle XVIII, any 1740, on s'encenien fogueres en els carrers de València i on ja les anomenaven falles. Consistien en monuments satírics i burlescos on s’exposava a la ciutadania les vergonyes públiques i queixes, cremant-les simbòlicament en forma de persones o situacions del barri on es plantava la falla. Era construïda pels veïns de la barriada; en aquella època les falles es construïen amb tot tipus de mobles vells i amb ninots vestits amb robes de tela i amb les cares de cartró o cera.

Els xiquets anaven de casa en casa demanant una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, cant que es va fer popular fins a hores d'ara.

Els enllumenats pirotècnics d'aquells temps que acompanyaven la cremà de les falles eren elements fabricats pels coeters que al mateix temps treballaven com a picapedrers a les pedreres de al voltant de València; l'ofici de coeter no es reconeixia durant els primers anys de datació de les falles i fabricaven els artificis com podien a les seues cases.

També les falles i els rituals de foc al llarg de la història han tingut la seua vessant obscura de prohibicions extravagants. Existeixen documents on en 1784 les autoritats municipals prohibien cremar falles als carrers estrets de la ciutat i obligaven a muntar-les en llocs amples i espaiosos.

68 seixanta-huit

El fet més curiós de totes aquestes prohibicions és la dels focs d'artifici als anys 1771 i 1834. La primera prohibició era ordenada pel rei Carlos III (1771) amb una Reial Cèdula de S.M. y señores del Consejo por la cual se prohíbe en todos los pueblos de este Reino la fabricación, venta y uso de fuegos artificiales, bajo la pena de incumplimiento de la primera vez, de treinta días de cárcel y treinta ducados de vellón, la segunda vez doblada la pena, y por la tercera vez les imponían la pena de cuatro años de presidio en una cárcel de África. La Cèdula Reial citava que las penas también serian impuestas a cualquier persona que no fuera cohetero, si averiguasen que habían disparado cohetes.

La segona prohibició l'ordenà la reina Isabel II (1834) en un Decret Reial que expressament prohibía en toda España el uso de fuegos artificiales, ya fuesen estos para uso privado o para engalanar las fiestas de los pueblos. Aquest mandat perjudicà considerablement el gremi de polvoristes de tota Espanya però en major gravetat als polvoristes coeters valencians que per aquesta orde es quedaren sense feina i les falles sense focs d' artifici. El més curiós d' aquest cas és que les autoritats valencianes, amb molt bon criteri i encert, sol·licitaren el permís de la jove reina, per a fundar en València el primer cos de vigilants nocturns, (els serenos) con objeto de colocar en él a todos los coheteros y polvoristas de Valencia que se quedaron sin trabajo por consecuencia del Decreto Real. Fou el rei Alfons XII per l'any 1875 qui autoritzà l'ofici de polvorista coeter.

Tal i com poden veure, segons conta la història no ha sigut gens fàcil arribar al present pels nostres avantpassats en el manteniment del nostre ritus faller i pirotècnic a l'uníson. Tots sabem que no es poden concebre unes falles sense pólvora, sense traques, sense trons a trenc d'alba de la “Despertà”.

La “Despertà” és el primer acte amb elements pirotècnics; un recorregut per tota la barriada llançant trons de bac o trons de metxa manualment pels membres de la comissió fallera, esta tradició segueix quasi exacta que als primers anys de naixement. Aquesta modalitat començà solament amb trons de bac.

Passem a la “Mascletà” que sí que ha evolucionat considerablement. Va nàixer amb el nom de Traca en l'any 1708. Anys després de la Batalla d'Almansa, disparant canterelles amb el nom de “engraellat”; consistia en tubs de ferro provinents de les armes en desús de la fàbrica del Parc de la Ciutadella de València i que fou desmantellada per Felipe V. Cremades les armes, quedaren els tubs de ferro de les culebrines curtes, bombardes muralleres i bombardes trabuqueres. Aquestes foren comprades com a ferralla pels polvoristes i ferrers que treballaven en la fàbrica i que a conseqüència del desmantellament foren acomiadats i quedaren sense treball. Per a poder guanyar-se la vida començaren a utilitzar els tubs de les armes com a elements festius pirotècnics, clavant els tubs de ferro en terra carregats de pólvora negra i terra de taponament. Es disparaven un darrere de l'altre, realitzant diversos sons de tro. Els tubs de las culebrines i bombardes eren de diversos calibres, tant de grossor com de longitud, es disparaven manualment o amb canaletes de pólvora negra. Hui en dia aquesta modalitat de dispar existeix en la ciutat de Recco,(Gènova, Itàlia).

En l' any 1940 passa a anomenar-se “Mascletà” amb el llançament manual de trons amb la mestria de diversos coeters amb metxa en mà i coets fabri-

cats en diferents calibres amb pólvora d'alumini.

Anys després evoluciona per seccions en grups i rastres, s'encenien aquestes seccions manualment una a una, prèviament ja instal·lades pels coeters en el lloc de la disparada.

“Mascletà” mecanitzada, és la mateixa descrita anteriorment per secciones, però ja totes elles comunicades amb metxa d' estopí ràpid i terratrèmol final, tal i com hui en dia les coneguem.

Hui en dia la tecnologia electrònica i pirodigital ja se combina amb la “Mascletà”; mecanitzada en els grans esdeveniments pirotècnics.

I per últim, com no podia acabar d' altra manera, passem al ritual final de foc, la “Cremà de la Falla”. És la culminació de l' encís màgic i misteriós que guarda en secret nostra festa fallera. És en aquest moment quan el faller i la fallera esdevenen vulnerables i els roben eixes xicotetes primeres llàgrimes dels seus cors, és aleshores quan el foc devora la falla i sorgeix la sobtada emoció entre llàgrimes més grans i vertaderes, és ara quan el coeter posa tot el seu entusiasme i afany per a transmetre amb els focs d' artifici de la “Cremà” la alegria a fallers i falleres; dibuixant en el cel una explosió de llums, sons, carcasses i tons, que amb la seua màgia alquímia arravata tots els seus sentits; sentiments apassionats que porten dins de les seues ànimes, alliberant en segons tota la tensió del treball en germanor de tot un any i que en deu mil·lèsimes de segon es transforma en una metamorfosi de força, il·lusió i entusiasme per a començar la falla de l' any vinent.

De veritat us ho dic, que jo presentisc eixos sentiments en les seues mirades després de la “Cremà de la Falla”, però en paraules no sé si he sigut capaç d'expressar- ho.

69 seixanta-nou

Ens perdrem entre paratges, camins d'horta i arrossars; tu durĂ s l'aigua en els cĂ nters, jo et besarĂŠ entre els canyars (Jota Valenciana, Obrint Pas)

PROGRAMACIÓ 31 1 8 14 15 20 21 22 28

Al nostre Palau Faller Presentació de nostra Fallera Major LAURA ALBEROLA PIQUERES i de totes les senyores i senyoretes que componen la comissió. En acabar tindrem ball, amb de gener l'acompanyament de la discomòbil 1C Events.

A les 18.30 h. lliurament de premis del concurs de PLAYBACKS de la Junta Local Fallera a la de febrer plaça de l'Ajuntament.

A les 12 del migdia, al mateix palau faller, gran presentació de nostra Fallera Major Infantil, i de tots els xiquets i les xiquetes que l'acompanyen. Després dinarem al casal i gaudirem d'un divertit de febrer espectacle amb el Contacontes " El gran Jordiet".

de febrer

Gran nit dedicada als FALLERS D'HONOR que celebrarem al nostre Palau Faller. En acabar tindrem ball, amb l'acompanyament de la discomòbil 1C Events.

A les 12 del migdia, CRIDA FALLERA. Com a innovació aquest any l'acte començarà amb una desfilada al llarg del carrer Sequial fins la plaça de l'Ajuntament, on tindrà lloc aquest tradicional acte. La concentració dels representants de cadascuna de les comissions falleres serà al parc de de febrer l'Estació.

Inauguració del l'Exposició del Ninot (Sala Moret) als Porxets. L'exposició romandrà oberta fins de febrer el dia 3 de març.

A les 12.00 h, XXVI Concurs de Paelles organitzat per la Junta Local Fallera.

de febrer

A les 9 del matí Ral·li Humorístic. El tema aquest any serà “Coses típiques valencianes”.

de febrer

CAVALCADA DEL NINOT. Anirem tots junts des del casal fins l'estació per a arribar al voltant de les 19.30h. Amb molt d'ingeni i l' humor que mai ens falta representarem el tema: EL MAL. de febrer En acabar, al recinte firal hi haurà "Macrodiscomòbil" i al nostre cau faller també Discomòbil pròpia amb 1C Events.

1 6 7 8 12

A les 11.30 h, passacarrer pel nostre veïnat. Després de dinar, tots els xiquets i xiquetes començaran a preparar-se per a participar en la Cavalcada Infantil. L'eixida serà a les 18.00 h. de març des de l'estació fins la plaça de l'Ajuntament i des d'allí tornarem al nostre casal per a gaudir d'una bona xocolatada amb ensaïmaetes. La temàtica de les disfresses serà: MÓN PAC-MAN. Gran Nit d'Albaes, on els cantadors i versadors ens delectaran lloant a nostres Presidents i de març Falleres Majors.

Es celebrarà el dia del Xiquet/a a la plaça de Sant Pere amb una gran globotà, tallers de pintures... (l'hora està per determinar). de març Per la nit, a les 22 hores, sopar del CÒMIC. Cal vindre vestits, utilitzant tot l' ingeni possible, per a Al voltant de les 11:30 arreplegarem nostres Falleres Majors com sempre i farem cercavila pels carrers del veïnat i repartirem els llibrets. Per la vesprada, al voltant de les 19.30 h, al casal de març multiusos es farà el lliurament de Bunyols d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer. Enhorabona a tots els nostres guardonats!

72

Encetem ja de valent la setmana fallera. Com que encara fan col·legi, després d'eixir els xiquets i les xiquetes, cap a les 18.00 h farem jocs infantils gegants per als més menuts. Us agradaran! de març setanta-dos

13

A l'igual que el dia anterior seguirem celebrant jocs infantils al cau, amb manualitats i pintacares.

A les 18 h de la vesprada us esperem. de març Amb l'autorització de l'Ajuntament i dels nostres artistes fallers començarem la plantà dels dos monuments del 2015.

Després de sopar i amb la falla ja plantada comencen realment les festes falleres. Com a innovació, enguany estrenem la 1a Festa Jove amb el "incombustible Un Cudol Evolution DJ Arturet"

14

Al voltant de les 22h tots al casal per a celebrar la Gran nit Temàtica dels Països. Cada colla ja haurà extret la butlleta corresponent a un dels països que hem de representar, així acudirem al de març casal a sopar amb les tapes més originals representatives d'eixe país, amb la disfressa més adient i divertida i amb l'acompanyament de la discomòbil d' 1C Events.

15

DIA DEL XIQUET, a les 9h farem amb totes les xiquetes i xiquets que vulguen participar la DESPERTÀ INFANTIL. de març A les 11.00h muntarem un gran Parc Infantil amb diverses atraccions.

A les 12.30 h Globotà Infantil.

A les 13.30h Dinar a càrrec de la falla, sols per als xiquets i les xiquetes. Al voltant de les 18.00h tots i totes anirem a dibuixar els nostres monuments.

Per la nit, MOSTRA DELS NOSTRES ARTISTES DELS PLAYBACKS al nostre cau faller.

16 17 18

Al voltant de les 22.00 h, soparem al casal i gaudirem d'una gran NIT DE JOCS GEGANTS, amb de març concurs per colles.

Açò ja va de bo. A les 7.30 s'ha acabat dormir i encetem la Despertà. En acabar esmorzar.

A les 11.30h, passacarrer pel veïnat, dinarem i al voltant de 17.30h visita a l'asil d'Ancians. de març A les 22.00 h ja tots al casal per sopar i ballar amb la discomòbil d´1C Events.

Que la festa continue. A les 7.30 h tots i totes a la Despertà, com és costum. Després pegarem un mosset al cau i ens engalanarem per fer CERCAVILA pel veïnat. Agafarem forces dinant i de març prompte, perquè som els segons en el torn, ens prepararem per a participar en la VISITA DE CORTESIA a totes les falles de Sueca.

En acabar la visita, enguany sí, gaudirem d'una gran nit de ball, amb l'ORQUESTRA TWISTER

19

A per totes! De bon matí comencem amb l'última DESPERTÀ, amb tots els coets que ens queden i el corresponent esmorzaret. de març A les 11.00h missa en honor a Sant Josep a la Capella del Col·legi de María Auxiliadora.

A les 12.00h acudirem a la Plaça de Sant Pere per participar en l'OFRENA ALS NOSTRES MESTRES IL·LUSTRES Joan Fuster, Josep Serrano i Bernat i Baldoví. A continuació, gaudirem d'una gran MASCLETÀ a càrrec de Pirotècnia Ricasa .

A les 19.30h ens concentrarem al Parc de l'Estació per a començar L'OFRENA DE FLORS A NOSTRA PATRONA LA VERGE DE SALES. En acabar-la, farem la cremà de la Falleta Infantil .

Soparem al cau i quan ens toque el torn, donarem per finalitzada la festa amb un gran Castell de Focs d'Artifici i la CREMÀ de la Falla gran. Cremà que ens donarà el REFLEX FALLER MÉS GRAN d'aquesta gran FESTA per començar-la de nou.

Endavant!!!

28

de març

Per si encara no teníem prou, celebrarem al nostre cau les tradicionals Paelles de Fi d'Exercici.

Nota: Aquesta programació pot tindre alguna variació o modificació, en funció de l'oratge, la Junta que organitze l'acte o qualsevol esdeveniment imprevisible. Sí així fóra cas, el canvi serà anunciat al tauler d'anuncis del cau faller.

73 setanta-tres

J

ulián Sáez Vercher (València, 1978) va estudiar Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Cardenal Herrera – CEU. Va començar treballant dos anys a l'emissora Ràdio Ribera (19981999). Durant 14 anys, entre 1999 i 2013, va ser el corresponsal a Sueca del diari Las Provincias. Des de 2004 i fins l'actualitat presenta els informatius locals de Sueca Televisió. L'any 2006 va fundar la revista Falles tot l'any i des del 2008 dirigix el setmanari local Suheca.com.

74 setanta-quatre

Falles i mitjans de comunicació, un idil·li a Sueca Julián Sáez Vercher Que la falla Ronda Bernat Aliño compte amb mi per a escriure un article en el seu llibret és tot un honor. I és que, sens dubte, estem davant la comissió referent del poble pel que fa als llibrets de falla. De fet, des de fa molts anys, la seua publicació, feta amb molta cura, és una de les fixes entre les que reben la distinció anual que atorga la Conselleria d'Educació per l'ús del valencià.

Supose que per la meua professió, els amics i amigues de la falla Ronda Bernat Aliño em proposen que escriga sobre la relació entre els mitjans de comunicació i la festa fallera. La comanda en qüestió m'agrada, tot i que, també és cert, davant un full en blanc no saps ben bé per on començar. Sota eixe epígraf de 'Mitjans de comunicació i Falles' podríem escriure sobre multitud d'aspectes.

Podríem fer-ho sobre el que alguns s'han encarregat de batejar com la 'fallermajorització' de la festa i de la immensa majoria dels mitjans (premsa escrita, ràdio, televisió i Internet) que només s'encarreguen de difondre un allau d'actes que giren al voltant de la fallera major i les corts d'honor: nomenaments, proclamacions, presentacions, exaltacions, gal·les, inauguracions, visites oficials, homenatges, visites entre corts, sopars i més sopars… Estos mitjans deixen en un segon plànol altres aspectes de la festa que, tal vegada, no tenen tanta venda ni, per suposat, tant de glamour i xafardeig. Els mitjans de la 'fallermajorització', com li vaig llegir una vegada a Gil-Manuel Hernández, promocionen una imatge de la festa excessivament cohesionada per la promoció d'una determinada manera de vore el paper de la dona en ella.

Si parlàrem d'estos mitjans hauríem de fer-ho també del pol oposat, de les revistes que tracten de promocionar i difondre la investigació al voltant de les Falles, que publiquen treballs

originals relacionats amb esta i altres festes valencianes o del foc, elaborats des de qualsevol perspectiva de les ciències socials o humanes. A publicacions com Cendra, Pensat i Fet o la Revista d'Estudis Fallers, que l'Associació d'Estudis Fallers edita des de 1994, es poden trobar eixos articles que abans deiem no tindre tanta venda, glamour ni xafardeig.

També podríem escriure de com alguns mitjans de comunicació construixen la realitat de la festa fallera segons interessos comercials, polítics i ideològics. Podríem abordar el buit que ha deixat en les Falles el tancament de RTVV i com altres emissores privades tracten d'aprofitar-se. Es podria tractar l'estacionalització de la informació fallera en els mitjans generalistes, la proliferació i utilitat dels mitjans digitals fallers, el tractament que reben les Falles per part de RTVE en comparació a altres festes nacionals com ara els Sanfermines de Pamplona, la Semana Santa de Sevilla o el Carnaval de Cadis…

Els mitjans de comunicació i les Falles donen per a molt. La festa valenciana per excel·lència és un esdeveniment que interessa al públic i, per tant, també interessa als mitjans de comunicació.

Localitzarem l'article, doncs, en la nostra benvolguda Sueca.

Conec bé la festa fallera del meu poble. Més de vint anys censat com a faller tenen la culpa.

També, més per sort que per desgràcia, conec els seus mitjans de comunicació.

A nivell local, la premsa escrita, les emissores de ràdio i de televisió, i Internet, han fet des de sempre un gran esforç per dotar a les falles de Sueca del protagonisme que elles mateixes han reclamat.

Un servidor va crear, l'any 2006, la primera publicació local dedicada exclusivament a les Falles de Sueca. 'Falles tot l'any' es va convertir en setanta-cinc

75

una revista mensual i gratuïta que, com el seu propi nom indicava, mantenia la informació de la festa fallera durant els dotze mesos d'un exercici faller. Tot i que la publicació tampoc escapava a la 'fallermajorització' de la festa i dels mitjans, sí és cert que va fer molts esforços, durant els dos anys que va mantindre la seua 'autonomia', per publicar articles referents a altres aspectes com ara la labor del gremi d'artistes fallers, el paper dels músics en la festa, la riquesa de la indumentària valenciana o les relacions de les comissions amb el veïnat de les barriades, entre molts altres.

'Falles tot l'any' va ser absorbida l'any 2008 per Suheca.com, una nova publicació d'informació general que passava a incorporar les notícies de temàtica fallera a les seues pàgines, dins d'una secció pròpia nomenada 'El Racó Faller'.

Molt abans de la creació d'aquell 'Falles tot l'any', la referència del món faller de Sueca eren els programes especials que emetia l'emissora Ràdio Ribera. A través del 105.5 de la FM, Ràdio Ribera fou, durant molts anys, la finestra oberta que disposaven les comissions falleres per mostrar-se a Sueca i a la resta dels pobles de la comarca. Pels seus estudis del carrer Pepe Montó passaven, any rere any, els representants de les falles, presidents i falleres majors que s'exposaven a les preguntes del presentador en rigorós directe. També Ràdio Ribera cobria in situ alguns dels esdeveniments de la festa, com ara el concurs de paelles, i feia un complet seguiment, dins de les seues possibilitats, dels actes programats.

Però el que, sens dubte, va suposar un impuls molt important per a les Falles de Sueca va ser la irrupció al poble de la televisió local. Amb l'arribada de Sueca Televisió, a les darreries de l'any 2000, la festa fallera va créixer en repercussió. El programa 'Temps de Falles' va prendre el relleu a aquelles entrevistes radiofòniques de la dècada dels 90. Totes les falles passaven, any rere any, pel cèntric plató de l'edifici dels Porxets, en un programa que, amb el pas dels anys, es va reinventar, adquirint formats diferents al de pregunta-resposta en l'estudi.

76 setanta-sis

Sueca Televisió va ser un revulsiu també per als concursos de playbacks i els de sainets, que encara emet íntegrament per a gaudi de molts suecans i suecanes. La tele del poble continua cobrint, també dins de les seues limitacions, totes les activitats falleres, algunes d'elles inclús emetent-les en directe, com és el cas de la Presentació de la Fallera Major de Sueca i la seua Cort d'Honor.

En un poble que no arriba als 30.000 habitants, amb 16 comissions falleres censades, els mitjans de comunicació locals i les Falles sempre han mantés el seu particular idil·li. La premsa escrita, encapçalada pel sempitern setmanari Sueca, mai dóna l'esquena a les Falles.

Més bé tot el contrari. Interessen i, per tant, hi tenen cabuda.

D'un temps cap ací, a més, els mitjans digitals han guanyat en importància. Estos han sabut també aprofitar el gran potencial de les xarxes socials com a eines de difusió. En este sentit, són les pròpies comissions falleres les que, amb la seua web o el seu blog, han assumit el paper de mitjà de comunicació, informant del dia a dia dels col·lectius. Ací trobe a faltar una web com cal del màxim organisme faller local, la Junta Local Fallera, com sí tenen a pobles com Alzira, Gandia, Xàtiva, Torrent o Dénia.

Els mitjans digitals arriben on no poden fer-ho els mitjans impresos. El coneixement de les Falles a través de la gran quantitat de material fotogràfic o de vídeos de hui en dia, per citar-ne només un exemple, només pot fer-se amb l'ordinador.

Revistes, diaris, emissores de ràdio, televisions, publicacions digitals… A qualsevol lloc podrem trobar informació fallera si de veritat ens ho proposem. Siga com siga, per a mi el millor mitjà de comunicació faller continua sent este que tens entre les mans, el que va inventar un suecà, Josep Bernat i Baldoví, allà per l'any 1855.

RECOMPENSES I BUNYOLS BUNYOL D'OR AMB FULLES DE LLORER JOSE CABEDO VIDAL VANESSA ESCRIVÀ FERRANDO JESSICA GARCÍA FUSTER MYRIAM GUILLEM MARS ROSA LLOPIS ANDREU MARÍA MULET PÉREZ LOURDES OSCA ARNAU ISABEL IBIZA MARCO VICENTE RODRIGO ALBENTOSA

BUNYOL D'OR MªANGELES FEMENIA ARTAL DESIREÉ GASCÓ SENDRA VICTOR PÉREZ SERRA CARLA MATEU VIEL MIREIA GRANELL OLIVERT VANESSA MARTÍ SARRIÓ Mª SANTIAGA IBORRA SAEZ ELENA ORIA GAYÓN

BUNYOL D'ARGENT OLGA RIBERA HERMANO ISABEL ALBACETE PELAEZ JOSE BATALLER JIMÉNEZ RUTH FERRANDO VIDAGANY CARLES GALLETERO LLORCA ISABEL ROIG SANCHEZ JORDI VIEL SENDRA LAIA ORTEGA RUFÍ JOSE VICENTE MARCO CUENCA

77

MIGUEL ÁNGEL CAMPOS JIMÉNEZ setanta-set

J

osé Vicente Vivó Caselles “Josevi” va nàixer a Sueca (1983).

Des de ben menut va saber que una de les seues passions seria la música. Tot i això, va encaminar els seus estudis cap a la docència. Josevi és diplomat en Magisteri per la Universitat de València i també ha obtés la Llicenciatura en Psicopedagogia per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Actualment, treballa de Funcionari de l'Excm.

Ajuntament de Sueca, com Agent de PL, destinat en la UA i està cursant el grau de Dret. Com a professional, es mostra com una persona honesta, humil i que estima la seua feina. En aquest article aporta una visió crítica sobre el món de les falles i especialment sobre “tot allò que no acostumen a veure els fallers”.

78 setanta-huit

Les falles, la festa de totes/tots els suecans/es?

Josevi Vivó

E

n la ciutat de Sueca, a mitjans del mes de febrer.

CRIDA FALLERA.

CRIDA FALLERA que es realitza en la plaça de l'Ajuntament, on la Junta Central Fallera, junt a les Autoritats municipals i la Fallera Major (i Festera Major) de Sueca, dóna la benvinguda a l'inici de les festes falleres, que ni més ni menys, van a durar fins el dia 19 de març – per cert, des de finals del mes de novembre es realitzen les presentacions de les Comissions Falleres-. En aquestes llarguísssssimes dates, és veritat que la ciutat es transforma, que es respira ambient de festa, de traca, de foc, de tradició, de cultura..., que la gent transita pels carrers amb més alegria, però, transita, si és que pot.

Com que si pot? pensaran alguns. Doncs sí, si pot, perquè és clar que la festa fallera té la seua ànima en cadascun dels carrers i les barriades, i tant diria jo que es realitza en cadascun dels carrers que de vegades no es pot ni passar. I si és veritat que els ciutadans/es fallers/es, músics, artistes, pirotècnics i gent involucrada en la festa els ve de gana que la ciutat si fera falta es paralitzara, (siguent altre motiu que de segur, al seu parèixer, exaltaria la festa fallera), què passa amb la resta d'humans que viuen en la ciutat i que pateixen els efectes col·laterals de les ocupacions de via pública que porta a terme cada comissió? Què passa? Que no són respectuosos o menys valencians? O que no els agraden les falles? O és que no es podrien organitzar els diferents actes fallers per evitar les màximes “molèsties possibles”, si és que ho són, o es considera que ho són- a la resta de ciutadans/es?

La meua humil opinió és que sí, que altra manera de viure la festa fallera és possible. Considere que hi ha actes que manquen de sentit, com bé pot ser un passacarrer, perdó, més que un passacarrer, seria la “invasió de tot un poble”, que les diferents comissions falleres, de manera desorganitzada i desestructurada, amb interrupcions entre la cercavila, amb equivocacions en els itineraris per la mala planificació..., provoca que durant tota una vesprada, es tanquen de manera descontrolada carrers, passos subterranis, ponts, travessies, etc., amb l'única justificació que la de “estem en falles”. Trobe que un passacarrer per zones i per comissions falleres de manera ordenada per a realitzar la visita de cortesia

potser tinguera més sentit i seria més respectuós per a la resta de ciutadans que com s'organitza en l'actualitat.

No sols aquest acte, sinó que hi ha d'altres que ens mostren el més pur individualisme faller de cada comissió, com ho són les mascletades del dia 19 de març. Mascletades, si es pot nomenar així, al petit muntatge de focs que realitzen en la més bona voluntat, això sí, els pirotècnics amb els pressupostos que les comissions amb la millor de les intencions poden oferir (que ben bé es pot dir que algun euret menys per cassalleta i més per algun masclet no estaria de més). Com dèiem, mascletades que es realitzen per barriades, obligant els veïns/es a retirar els seus vehicles i ubicar-los en altres llocs, moltes vegades sense la informació prèvia ni necessària; en el seu defecte, obliga a utilitzar els recursos municipals per poder deixar lliure els carrers, tal com la Policia Local, servei de grua, etc., tancant i paralitzant la meitat de la ciutat per poder realitzar aquest acte tan faller, tradicional i valencià.

Cal dir que com l'Excm. Ajuntament no disposa de recursos per senyalitzar tots els carrers, se'ls imposa a les comissions que disposen dels mateixos, però ni més ni menys, això sí, no totes, fan ús, què ús?, mal ús, dels recursos municipals, fent furt dels materials, canviant-los, agafant el que és dels altres, quan finalment és de tots/es, tot per no responsabilitzar-se, llevar altre euret en alcohol, per disposar dels propis mitjans.

Ara bé, què passaria si en compte de fer actes de manera particular, s'organitzaren diferents mascletades bé per zones o nuclis, o bé de manera única per a tot el poble, en les dimensions que requereix la festa fallera, en un lloc sense perills, ample, sense molèsties, on es concentraren totes les comissions per poder gaudir del foc i la traca causant les mínimes molèsties per a la resta de ciutadans/es, que tal volta i totalment respectable no volen saberse'n de la festa fallera, i no volen o se'n poden anar fora eixos dies, com ja fan moltes persones de la població?

Sols esmente dos actes concrets, tal vegada els més flagrants, que d'altres en podríem parlar, tot per convidar a la reflexió, perquè de segur, que altra manera de fer festa i falla sense menys efectes col·laterals és possible.

setanta-nou

79

#somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat

80

#somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat huitanta

#somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat

#somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat #somdelabernat huianta-un

81

Riu de lluna, ample com el mar, un dia et creuaré, ho sé.

Et tindre sempre com un repte, però sóc prou valent i ho aconseguiré.

(Riu de Lluna, Amaia Montero)

S

a l v a d o r Ve n d r e l l G r a u (Fortaleny, 1958) columnista, escriptor i professor a l'Institut Joan Fuster de Sueca.

Ha guanyat el premi de narrativa Ciutat de Sagunt de 2013 amb la novel·la Quan truquen de Matinada publicada a Onada edicons (2014). És columnista del diari Levante-EMV des de el 2002, i ha publicat un recull d'aquestes columnes en el llibre Columnes de paper (Perifèric edicions 2011). És llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de València i actualment és catedràtic de valencià d'ensenyament secundari. S'ha dedicat molt de temps a l'estudi de la llengua i la literatura i ha publicat abundant material didàctic per a l'ensenyament del valencià, sobretot llibres de text per a secundària i batxillerat. Ha traduït diversos llibres de literatura infantil i juvenil, ha actualitzat clàssics com ara Curial i Güelfa (Bromera, 1993) i és coautor de l'adaptació d'Alí Babà i els quaranta lladres (Bromera, 1994) i Els viatges de Marco Polo (Bromera, 1995) i de biografies sobre Ausiàs March, el poeta i el seu temps (Bromera, 1997) o Jaume I, el naixement d'un poble (Bromera, 1998).

84 huitanta-quatre

De lletres i de falles Salvador Vendrell No us cregueu que les falles sempre han sigut tal i com les conegueu ara mateix amb els monuments, els coets, la festa, la música, els vestits i els seu caràcter religiós vinculat a sant Josep i amb totes les ofrenes de flors a la mare de Déu de cada ciutat o poble. Com gairebé totes les festes, el seu origen es pagà i molt semblant al de les Fogueres de Sant Joan. Els sabuts diuen que era un costum llatí de fer fogueres per donar benvinguda a la primavera. Molt més tard, però, aquesta tradició mil·lenària derivà a cremar, sobretot els fusters, el trastos vells al final de l'hivern, el dia de sant Josep.

Com tot, les falles han evolucionat i primer aparegué la crítica i la ironia a través dels primers ninots, però, va ser quan s'intentà explicar per escrit, amb el llibret, quan va fer un bot qualitatiu i adquirí més riquesa. A partir del llibret, teníem les explicacions, les narracions i totes les dades que li donen consistència a cada falla. Sempre s'ha dit que el que no s'escriu no existeix. Penseu que la història començà amb l'escriptura. En una falla que està feta per a cremar-se, per desaparéixer, el llibret és el que li dóna permanència, el que et pot fer recordar i saber com eren les falles de cada any. I, així, amb el pas del temps, la literatura s'ha convertit en un element fonamental.

S'ha dit que va ser el nostre paisà J. Bernat i Baldoví, autor d'unes divertides obres que han passat a la història del teatre popular, el primer escriptor que va fer un llibret de falla. Va ser el 1855, a la placeta de l'Almodí de València. Bernat i Baldoví, amb el seu estil irrenunciable, va fer una explicació molt sucosa del contingut de la falla. Us en faig cinc cèntims: En lo mich de la plaseta al costat de l'Almodí ha cremat el poble hui el conill de Visenteta Desprès va vindre Blai Bellver i li donaria més solidesa al llibret de falla, però sense fugir del

sarcasme i ironia de l'escriptor sueca: Vinga el dimoni y a poc a poc al matrimoni pegueli foc.

Les falles, però no sempre han estat totes amigues de la literatura. Ha hagut moments històrics en què han estat manipulades i instrumentalitzades pels poders més reaccionaris d'aquest país. Ho recorda el nostre poeta Vicent Andrés Estellés: Joan Fuster, ninot de falla aquest any miserable, m.cm.lxiii. d. de c., serà molt recordat i molt amargament. vicent ventura, desterrat a munic o parís; joan fuster, a sueca; —diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, [i circula un tenebrós prestigi—; sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat; jo escric i espere a burjassot, mentre pels carrers de valència la gent, obscena, crida i crema un llibre.

I és que encara eren anys terribles de dictadura i els poders més tenebrosos van utilitzar les falles per condemnar Joan Fuster a l'escarni públic perquè havia fet el pecat d'escriure dues obres: Nosaltres els valencians on difongué les tesis que modernitzarien la manera d'estudiar la realitat valenciana i El País Valenciano, una guia turística que intentava desmitificar alguns tòpics i costums. Els sectors més reaccionaris del país no li ho van perdonar i van utilitzar i manipular les falles per ajustar comptes amb l'intel·lectual: "A vostés ja els ho puc dir: m'han cremat en efígie.

Literalment, he estat objecte, o víctima, d'un autèntic auto de fe". Així comença Fuster a contar la crema res innocent i amb gran transcendència d'un ninot amb el seu rostre en la Plaza del huitanta-cinc

85

Caudillo de València durant la cavalcada del Ninot del 9 de març de 1963. No tocava cremar aquell dia, perquè no era el dia de la crema, però sembla que no es van poder aguantar i Fuster i els seus llibres no se salvaren del foc.

"Mostra ser pantomimer i per la seua expressió mereix de fet l'expulsió d'este país tan sincer.

Que es menge el pa d'altre lloc; que ací a València volem fills que no ens tiren al fem com ens ha llençat fa poc".

Joan Fuster, però va estar a l'alçada i va contestar molt bé a aquestes cerimònies de regust inquisitorial. En un article que portava de títol Reflexions d'un ninot de falla, va dir que el fet que li botaren foc el va fer més famós que un

86 huitanta-sis

torero i afegí: “Quan un és valencià, ja sap que les falles formen part de les regles del joc, i per tant, ha d'acceptar el risc de veure's cremat sota l'aparença de ninot, si ve al cas”. Ell sabia, però, que darrere dels fallers i atiant-los hi havia polítics obscurs: “La meua aventura com a ninot de falla era una maquinació dels despatxos, i per tant, fora de la tradició estrictament fallera”. Ell sabia que el franquisme sociològic havia reaccionat amb ràbia contra la seua persona.

Aquells temps obscurs han passat, però encara hi ha certs sectors immobilistes que no toleren la discrepància i que no saben combatre els arguments amb arguments. Les falles, però, com a mínim les de Sueca, sempre han sigut respectuoses en la figura del seu escriptor i ell també els ha sabut correspondre. Encara recorde com un dia va voler que l'acompànyarem a visitar un casal faller on s'estigué una bona estona i ens en férem més d'una.

CRÒNICA DEL 1r CONCURS DE MICRORELATS -Un dia de març-

L

a Falla Bernat Aliño organitzà enguany el 1r Concurs de Microrelats “Un dia de març”, adreçat a alumnes estudiants de l' institut Joan Fuster de Sueca. El concurs tenia com a objectiu promoure l’ús del valencià i la creativitat entre els joves locals. L'acte va estar conduït pels organitzadors del concurs amb l'acompanyament musical dels músics suecans Enric Casado i Salvador Lamolda “Mondu” i l’escriptora Alba Àlvarez, que deixaren meravellats als presents amb les seues interpretacions.

Pel que fa als premiats del concurs, el jurat va concedir 3 premis, un per cada categoria. El jurat estimà oportú atorgar el primer premi en la categoria de 1r i 2n d'ESO a l'alumna Roser Serra. Amb el títol “Un dia de març” l'autora va escriure una història que havia sigut capaç de retrocedir a la infància i recordar aquells temps on les mares i iaies feien volar la imaginació dels xiquets a través de la lectura.

El primer premi en la categoria 3r i 4t d' ESO va ser concedit a Mireia Santamaria, autora del conte “Un dia de març”, una història senzilla, humil, que transmet uns grans valors i amb un final totalment inesperat.

Finalment, el primer premi en la categoria Batxillerat recaigué sobre una obra escrita per l'alumne Àlex Riera. El conte titulat “Tinc el cor encés en flama” havia sigut capaç d'emocionar el jurat i de transmetre amb una visió molt particular i sentimental, les sensacions de la festa fallera.

L’acte acabà amb el parlament del president que es va enorgullir de posar en marxa propostes culturals durant tot l'any, fent vore als presents que la falla es manté viva i oberta a tots durant els 365 dies de l’any.

87 huitanta-set

CONCURS DE MICRORELATS

88 huitanta-huit

Un dia de març...

Roser Serra Un dia de març...Va ser a març? Sí, era un dia avorrit, d'aquells en què fa més fred dins de casa que fora. Un dia en què els pares havien marxat a València i la Matilde va vindre a cuidar-me. Matilde era la meua tieta, solitària i amable. Jo sempre havia pensat que amagava algun secret misteriós.

Llegia molt i, de tant en tant, em mirava mentre jo estava concentrada fent manualitats. Volia fer alguna cosa diferent que no m'acabava de sortir. De sobte ella s'alçà, m'abraçà fort i em vaig trobar enmig l'univers, observant les estrelles. Tal qual les havia vist centenars de vegades en els llibres. En obrir els ulls els pares m'havien portat al llit i la tieta havia marxat.

Quan la veig, em fa carasses i qui sap si les dues férem un viatge estel·lar inoblidable.

Relat guanyador al 1r Concurs de Microrelats de la Falla Bernat Aliño de Sueca (Desembre 2014) Categoria: 1r-2n ESO Autora: Roser Serra

huitanta-nou

89

CONCURS DE MICRORELATS

90 noranta

Un dia de març Mireia Santamaria i Rincón Un dia de març, com qualsevol altre, vaig decidir anar amb els meus companys a aconseguir queviures per a tota la setmana. Encara que teníem reserves a casa, no estava de més ser previnguts. Començàrem per agafar pa, molt de pa; n'agafàrem tant que ja quasi no podíem amb res més perquè anàvem molt carregats. Jo vaig decidir agafar un poc de fruita, ja que hi estàvem...

Quan em vaig girar, no vaig veure ningú. On s'havien clavat? Vaig mirar a banda i banda però no, no hi estaven. De sobte, vaig veure com dos dels meus companys corrien acaloradament i això tan sols podia significar una cosa; ens tornaven a atacar.

Em vaig posar molt nerviosa sense saber on anar. Sabia que, més prompte que tard, començarien a assassinar-nos sense pietat. Podia ser de dues maneres: o ens xafaven amb masses gegantines o ens fumejaven amb un gas que ens feia agonitzar fins morir.

Corrent com anava, vaig veure els primers cossos sense vida dels meus companys, tan perfectes com sempre, i això significava que havien tirat el gas tòxic. Al cap d'uns segons, el vaig notar i comencí a marejar-me de seguida però, quan ja no em quedava cap esperança, vaig veure la porta de ma casa prop, suficientment prop com per poder arribar-hi. Vaig traure forces d'on ja no me'n quedaven i, victoriosa, hi vaig entrar.

Així és com una formigueta com jo, cada dia, arrisca la seua vida i perd la de molts companys per sobreviure.

Relat guanyador al 1r Concurs de Microrelats de la Falla Bernat Aliño de Sueca (Desembre 2014) Categoria: 3r-4t ESO Autora: Mireia Santamaria i Rincón

91 noranta-un

CONCURS DE MICRORELATS

92 noranta-dos

Tinc el cor encés en flama... Àlex Riera i Martínez Un dia de març, com tots els anys, la gran falla amb els seus ninots anava consumint-se a poc a poc a la vegada que les llàgrimes de la fallera major corrien sobre les seues galtes. La il·lusió, les riallades i la festa viscuda durant tota una setmana es donava per finalitzada i la gent esperava ja, ansiosa, l'arribada de les properes falles.

Com tots els anys, les falles havien acabat.

Deixant-nos de sentimentalismes, per suposat havia vist aquest dia com un altre.

Degut a la meua condició econòmica (que no era per a tirar coets), no podia permetre'm el luxe d'apuntar-me a una falla i menys d'anar-hi, ja que no tenia ni temps. No obstant això, al voltant del mes de març sempre m'havia agradat veure com plantaven les falles, com els xiquets tiraven coets feliçment i sobretot les falleres sempre anant d'ací cap allà preparant els seus elegants vestits per a la propera i molt desitjada arribada de les falles.

De debò, mai m'havia omplit el fet de veure cercaviles, o escoltar la música de les xarangues. Solament em trobava molt a gust en passejar i notar riallades, festa i alegria en l'ambient. Pot ser semble una mica escèptic (o tal vegada egocèntric), però no com molta gent, jo notava l'essència de les falles, sentia que era la il·lusió i la festa el que omplia el cor de la gent i movia tot el fenomen de les falles.

Encara que no ho parega, aqueix any notava un sentiment molt fort en veure cremar la falla. No me n'adonava de què era, fins que ho vaig descobrir: sentia l'orgull i la il·lusió en les flames que es reflexaven als ulls llagrimosos de les falleres.

Relat guanyador al 1r Concurs de Microrelats de la Falla Bernat Aliño de Sueca (Desembre 2014) Categoria: Batxillerat Autor: Àlex Riera i Martínez

93 noranta-tres

J

esús Torres Ferrando (6-61979), nascut a Vàlencia però suecà de totes totes. Diplomat en Biblioteconomia i Documentació, i Dissenyador gràfic. Molt vinculat al món de les falles, és membre de l'Avinguda d'Espanya des del 1996, on ha sigut president en 6 ocasions.

Participa activament de la vida fallera: llibrets, cartells, entrades per a events, decorats de presentacions, etc. Creador del blog aravinc.blogpot.com, blog de la falla, i un dels precursors del naixement d'un moviment de blogs a la ciutat de Sueca. Encara està en marxa i és una eina molt beneficiosa per a la vida de la comissió. Co-fundador de Agermanats una festa celebrada durant uns anys a la població de Sueca, en un intent per apropar en germanor fallera a les comissions.

També participà durant tres anys en la part de confecció de falles i fogueres de secció especial, treballant al taller de José Lafarga de Cullera.

En definitiva, un gran amant, un enamorat de la festa fallera i tot el que l'envolta.

94 noranta-quatre

Digueu-me tradicional...

Xuso Torres

V

alència sembla distinta... moderna...

Seguisc la gent que està on abans era l'estació del Nord... tots s'enfilen com de costum cap a la plaça de l'ajuntament, suposadament a estes altures del mes de març, encara seguiran els mateixos costums... Les façanes, les vestimentes de la gent, l'aroma de falles, alguna cosa sembla diferent, un sentiment de no estar al lloc que toca envaeix tot el meu cos, des de les ungles dels peus fins el cabell més alt del meu cap.... sé que no estic al meu temps...

Si hem trobe al futur, sincerament, me l'esperava d'altra manera. Degué de passar alguna cosa de ben grossa... no hi ha fum... pol·lució... no hi ha soroll... tot sembla net, com nou, la gent sembla educada.

No hi ha diferència de color amb les seves vestimentes, cap sobresurt per damunt del que hi ha al seu costat... no hi ha música... no hi ha beguda ni lloc per comprar-la... la meua concepció de festa josefina queda a anys llum...

Intente no perdre cap detall de tot el que passa al meu voltant... Aquests carrers els recordava amb més multitud, amb menys espai lliure per metre quadrat... sé que el consol d'arribar a una nova mascletada, es l' inèrcia necessària per tirar endavant, per no girar la mirada cap a l'estació del Nord, d'assaborir els màxims ingredients del que és la meua festa, la festa de la nostra terra.

Seguisc aquest incòmode silenci, l'aire de festa segueix sense fer acte de presència, i els metres cada cop van consumint-se, doncs ja estic al davant de l'edifici de l'Ajuntament...

No hi ha cap tanca de seguretat... em puc moure sense cap tipus d' ofec, és evident que ací falta gent per al dia que és, però per on para?... m' aprope més cap al centre, per vore tot el muntatge pirotècnic... però no hi ha res. El desassossec em va atrapant a poc a poc, si és un malson, vull despertar ja... Per un moment el meu cap ordena a la meua mirada, mirar cap avall, clar símptoma de rendició, de resignació, no és precisament el que el meus ulls esperaven vore... no és ni un indici de la idea que portava des del principi... però... alguna cosa s'encén al meu cap, i em fan obrir els ulls i pegar una mirada ràpida cap a la part esquerra d' on em trobe... sí, deu estar

ahi!... deu estar... El monument municipal, a hores d'ara deuria estar enllestit, deuria mostrar la seva magnífica presència a tota la plaça, a tots els valencians, a la fi, a tot el món...

"No pot ser!"... em repetisc mentalment una i altra vegada... sense parar... fins i tot ho dic en veu alta, cosa que fa que la resta de gent del meu voltant em mire amb una cara de sorpresa i que fa que torne a posar els peus en terra per tal de no cridar massa l'atenció... El monument no hi és!!... no hi ha monument!... Al seu lloc, una espècie de tancat, on la gent s'apropa... com si hi hagués monument, però no el veig enlloc. Miren, passegen, miren cap a dalt... una gota de suor freda està recorrent ara mateix la meua esquena... no sé què passa, no ho assimile... fins que me n'adone que l'única cosa que tenen en comú totes les persones: eixes ulleres!!...

Una espècie d'aquelles Google Glass del segle XXI, però res a vore... Com aconseguir-les?!!...

Necessite aquelles ulleres. De sobte me n'adone que hi ha una espècie de paradetes, a mode de quiosc, que les lliuren gratuïtament. A per elles!...

Després d'agafar-ne unes, les inspeccione detingudament. Un prodigi de la ciència en aquell trosset d'alumini, o el material que fóra... Les agafe en les dos mans, i vaig posant-me-les acompassadament amb un lleuger alçament de coll cap a dalt. Vull anar assimilant les coses a poc a poc, i si vaig a vore el que jo crec, ho faré a poc a poc... sense traumes ni shocks!!...

Acabada l'acció descrita, em quede amb una boca més que oberta... no podia ser... alterne llevarme les ulleres i tornar-me-les a posar tot seguit, vull assimilar-ho bé. Sense les ulleres tot seguia com

noranta-cinc

95

fins ara, amb ulleres... Allà, majestuosament, s'alçava un monument espectacular... interactiu, amb tot el que li calia per a ser un monument, amb moviment... Impressionant, però per al meu gust irreal... No sabia fins a quin punt havia evolucionat la realitat virtual en aquell lloc, però s'escapava a totes les meus previsions.

De sobte, el sistema de so de les meues ulleres, m'avisa que va a començar la mascletà... EL que em faltava, una mascletà virtual!!!... L'ànsia s'apoderà de mi!!!... Comencí a caminar cap enrere, esglaiat, taquicàrdic... la gent em mirava espantada, mentre el soroll dels coets virtuals envaïa les meues orelles... ja a terra seguia arrastrant-me cap arrere... entre les cames de la gent... fins que arribe a la paret de l'ajuntament, assimilant que sí, que allò és un malson segur...

De sobte, la mascletà acaba... la gent torna les ulleres i s'enfila per on vingué... m'he quedat atordit, recolzat en aquella gelada paret... no me'n sé avenir... l'ajuntament és buit de nou...

Em lleve les ulleres sense arribar a comprendre què està passant.. quan de sobte... al meu costat una espècie d'holograma... El mateix Charles Darwin en persona... em fa saber d'una nova exposició sobre l'evolucionisme a l'antiga Ciutat de les Arts... pareix tan real... A la fi, i com si només em parlara a mi, arrima la seva cara a la meua i em diu: "No és el més fort de les espècies qui sobreviu, tampoc és el més intel·ligent aquell que sobreviu. És aquell que és més adaptable al canvi"...

Aaaaaaa... em desperte mullat, ha sigut un malson i dels dolents...

96

Aneu a permetre'm l'expressió (sense caure en la idea que sóc un ordinari!): HÒSTIA PUTA!!!... m'ho he passat mal fins i tot redactant-ho... Però si, és una idea que em rondava per la "tòtina". Pensant en el món de les falles i com seria un hipotètic futur, se'm va ocórrer aquesta idea i com no, pensí en plasmar-la en forma de somni...

Que la tecnologia la tenim ahi, i a l'abast de les nostres mans, és una cosa inevitable. Ara caldria fer un estudi a vore com estaria l'assumpte, perquè si a la fi ens espera el que passà al somni... aviats anem.

Que som tradicionalistes... espereu, definirem "lo" de som tradicionalistes.

Què vull dir?... evidentment, quan parlem de som, estic referint-me als fallers, que no tots els valencians, perquè això si, no podem dir que tots els valencians són fallers, i que tots els

noranta-sis

fallers són valencians, cauríem en l'error, doncs és de tots sabut que si tots els valencians fórem fallers seria tot d'allò més bonic, i per suposat no tindríem els caus en perill d'extinció per les associacions veïnals, que si, poden ser considerades valencianes, però no falleres. Evidentment, entre aquestes sempre hi ha algun veí faller que agrana per a casa, però en aquestos casos ja sabeu el que passa i més si impera la democràcia. Però seguim que me'n vaig per peteneres...

En allò de tradicionalistes, evidentment estic referint-me al fet que ens agrada molt allò tradicional. Per a bé o per a mal, si celebrem una festa, quan més anys es celebra, quan més arrelada és la tradició, més ens "mola"... Caiguem en allò de: "es fa i au!... però perquè sí!". És el que tenen les tradicions i, això que tot començà amb la repetició, que porta a un costum, i que ja sabeu la resta.

Si mirem el que comentàvem al malson (descartarem la idea de dir-li somni), El "tio" Darwin ens feia ressò del evolucionisme... tradició... evolució... tradició... evolució... tradició... evolució... a priori semblen antagònics i incompatibles... dues coses que semblen que no van a lligar però anem a fer memòria...

Si mirem enrere, a "los anales" de la història (ressenyem "anales" perquè evidentment aquells anys queden un poc a prendre per la zona rectal), les coses començaven a la nostra festa d'una manera casolana. Sense aglomeracions, sense fer molt de soroll... una vegada a l'any, i que a tots els veïns els encisava, fins i tot participaven molt més activa que alguns casos d'ara. Els fusters, per la via religiosa, feien una foguera amb els sobrants dels tallers per tal d'ofrenar (una miqueta arcaic però es així) sobretot el seu patró, el bo de Sant Josep, l'etern pare putatiu de la història... Després està la via profana, que era ni més ni menys prendre foc als sobrants dels tallers amuntonats... L'evolució va fer

que avui fem, millor dit, paguem obres escultòriques faraòniques de fusta, suro i cartró.

Res a vore amb aquella fusta, però ens agrada. Per molta evolució en els materials i en les mesures, hem sabut mantindre el caire satíric i crític que ens caracteritza i, fem ninots fins de les nostres mares si cal, i no passa res. El que fem a la setmana fallera, si ho férem altre dia de l'any, possiblement hauríem de rascar-nos les butxaques o buscar-nos un bon advocat per no acabar entre reixes... Hem sabut adaptar-nos a les noves tecnologies sense perdre de vista els inicis, el perquè ho fem.

Les noves tecnologies han fet que l'evolució de tot el que envolta la nostra festa haja canviat en companyia del pas dels temps. Cap aspecte no s'ha lliurat de caure en el canvi, la roba, els adreços, les flors, la música, els protocols, les critiques dels monuments, els llibrets, els pergamins, els coets, etc, etc, etc... Podríem entrar en detall en cadascun d'ells però que voleu que vos diga, si teniu ganes de llegir molt agafeu-se la trilogia dels Senyor dels Anells, per exemple, perquè no porte idea de fer una tesi doctoral, jejeje...

Però (sempre hi ha un però), sí que hi ha dos punts on no puc evitar entrar: els llibrets i Internet.

El primer perquè ho considere necessari, doncs aquest escrit és precisament per a un llibret d'un bon amic i, el segon, perquè és el que em toca de ben a prop.

La confecció dels llibrets de falla és part de la nostra història com a festa. De fet el concurs de llibrets que s'organitza cada any dóna la validesa suficient per a dir que açò és com una llei. Les comissions creen el seu llibret per recollir en l'exercici elements importants que donen a conèixer a la resta de gent que es cou a la comissió.

Primerament, al destinatari principal que és el veïnat, eixe per a qui la falla destina en primera instància, la festa. Engalanem els carrers de la barriada amb banderoles, l'omplim de música, de color, de soroll, d'olor, en definitiva de festa. El llibret és la nostra extensió de cara al carrer, perquè en ell ensenyem qui som, qui ens representa, què anem a plantar, quines festes els anem a brindar, quins comerços del veïnat col·laboren per a fer-la possible. La gent major i no tan major, ens compra el llibret de la falla de la seua barriada perquè al cap i a la fi formen part d' ella directa o indirectament.

Volen vore qui és el president o les falleres majors, o simplement el fet de vore al llistat de la comissió el nom del seu nét o nebodet, que els ompli de goig...

L'evolució també està posant la seua petjada. Les noves tecnologies han posat ara el punt de mira en

aquesta feina artesanal d'alguns membres, aquest document gràfic imprés que es guarda a les prestatgeries, i que molts melancòlics de tant en tant els pega per fullejar. Dieu-me tradicionalista arcaic però crec que ho anem a perdre.

No hem de caure en l'error de no permetre a les noves tecnologies que ajuden aquests formats. Crec que a la llarga el format (per alguns obsolet) caurà en desús, i el format digital guanyarà la partida, però crec que deuria de ser una cosa paulatina, que porte un procés d'adaptació. Privar a la gent més major, o a la que no està tant llaurada en els nous suports, és sesgar directament d'una part de la nostra feina de soca-rel. Substituir informació pels famosos Codi QR, és privar a l'accés de la informació. Trobe que es deuria compaginar al principi, donar el de sempre i afegir els codis o el que es vulga, ampliar tot el que es vulga digitalment. Diu la dita que quan més sucre més dolç... Hi ha comissions pioneres com per exemple la Falla el Parotet a València que l'any passat ja feren el format en digital... no està mal, però a quin preu?... Com a mesura medi ambiental està, parlant en plata, de puta mare, però ara agafa a la teua àvia i explica-li com ha d'entrar pel mòbil o el PC, per vore el nom del teu fill al llibret...

Sincerament, en alguns casos, una odissea!... En l'adaptabilitat, en la convivència resideix el secret per seguir mantenint les tradicions, i el llibret, vulguem o no, és part de la mateixa.

Codi QR, pen drive, xarxa social, blog, Internet, Facebook, CDs, discs durs, Twitter, Instagram, App, web 2.0... cada vegada hi ha més termes a tindre en compte, i cada vegada, la nostra festa va adoptant-ne a passos agegantats. La immediatesa que la majoria d'aquestos ens ofereix a l'hora de fer circular la informació seria el principal avantatge a tindre en compte. La propagació de la mateixa és un fet que quasi de vegades arriba fins i tot a esglaiar i de debò.

Per exemple, si en alguna festa que s'ha celebrat al teu cau, has tingut una d'eixes mala nits i, fent un símil de boxa, has baixat la guàrdia, segur que quan

noranta-set

97

98

arribes a casa, algú ja ho ha contat pel facebook, ha penjat una d'eixes fotos que no t'hagueren tingut que fer mai al Instagram, i ja hi ha un hastag al twitter que té el teu nom després de la "almohadilla"... I la culpa de les noves tecnologies?!!... Doncs nooo! és teua, per ser colombro!... Gràcies a les noves tecnologies has passat a ser trending topic per a l' endemà al cau, i això no té preu, jejeje...

A més, tot el que envolta a la web 2.0, podem trobar totes les maneres que hi ha de poder confeccionar un bloc o alguna cosa similar, una espècie de diari virtual en què una persona, o un col·lectiu, poden penjar a la xarxa el seu dia a dia.

Les eines que es posen al servei de les comissions, no han passat desapercebudes per les mateixes.

Però no només de blocs de comissions, estaríem parlant, també de gent que s'estima la festa i que amb, moltes vegades, d'una manera altruista, recorre els tallers, cobreix les principals notícies, va a les plantades, a les signatures de contractes dels artistes, poble per poble, seccions per seccions, etc... Cobreixen qualsevol notícia que afecta a la nostra festa josefina, cosa que abans, si no et compraves les revistes oportunes ja en Falles, no sabies què era el que es coïa ni a la capital, ni als extraradis o qualsevol comarca o poble que tinguera comissions i plantara monuments...

L' Internet i la seva progressiva i fàcil accessibilitat, que ha passat del PC de casa (i no totes les cases), a portar-lo les 24 hores damunt, a les nostres mans: portàtils, mòbils, tabletes, etc...

En aquest aspecte l'evolució ens ha fet un dels millors regals que podíem rebre, això sí, i com en la pel·lícula d'aquell heroi aràcnid, un gran poder porta una gran responsabilitat i, ho hem de tindre sempre present, que no és cap joc, que igual que pot ésser molt beneficiós, pot ser tendenciós i perillós, com deia la mare d'un bon amic: "ojito al parche!!"...

Aquestes finestres virtuals, per experiència pròpia podria dir, que han sigut una eina per apropar els membres de les comissions, i perquè no comissions amb comissions. Ens dóna la

noranta-huit

possibilitat de contar als qui no tenen la sort de poder gaudir al 100% de tot el que es fa al cau, de no perdre detalls i no sentir-se estrany quan entra de nou per les portes del cau. També a la resta de veïns o companys d'altres falles, obrir en canal més encara a la comissió per a que tot el món la conega, la compartisca, sàpiga com eres i que fas, i si volen formar part d' ella... Molts han caigut pel camí, perquè tot i que no cal haver fet cap màster informàtic per poder utilitzar les eines, és una eina de difícil manteniment, i si els encarregats de la mateixa ho fan per devoció i altruistament, rara vegada els peguen a l'esquena les palmadetes necessàries, o fins i tot els mateixos membres de la comissió han criticat aquesta feina... Sincerament, és trist però és així. Només dir que aquestes persones de totes les comissions tenen el meu respecte i la meua admiració, i no ho dic perquè jo en siga un d'ells...

Anem a rematar garbes... Que sí, que "mola" molt tot això de l'evolució, de les noves tecnologies i de com ens han pegat la galtadeta de fa uns anyets cap ací. Com bé s'ha comentat, els beneficis poden ser variats o alhora poden ser d'allò més apocalíptics i destructors. Sempre he mantés que les coses han d'anar al seu ritme, sobretot quan es tracta d'un tema com el de la nostra festa.

La tradició és bonica i arrelada... S'ha evolucionat dintre de la mateixa i supose que seguirà canviant. Que si el que vindrà serà millor o pitjor?, la veritat no ho sé ni m'atreviria a fer una hipòtesi. Sóc un tradicionalista empedreït... un d'estos friKis que els agrada lo del vintage, ja vos dic jo que d'ací anys mirarem els nostres llibrets, o aquelles fotos dels monument, les seves crítiques... i exclamarem allò de: "ja "ves", com "molava" allò!.

Abans sí que ens curràvem les coses"... La solució, deixar que tot transcórrega al seu temps adequat, portar el procés d'adaptació idoni i no oblidar-nos mai, d' on venim i que és el que volem aconseguir...

De moment seguirem gaudint de la festa de les falles com si fos l'última de la nostra vida, i esperem que no arribe a passar el que passa al somni, perquè a mi m'entra un infart!!... jejeje... Esperem que no siga així, que la festa sempre ha de romandre amb color, amb olor, amb sabor, amb tacte, i moltíssimes dosis de sentiment...

Que sí, que ja pare, que no agobie més... acabar amb una dita d'un contemporani del nostre amic Darwin, Julian Huxley (biòleg, escriptor i humanista): L' evolució de la vida no és una teoria. ÉS un fet"... i ara mateix està respirant-te al clatell!...

CAMÍ ÍTACA...

Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí siga llarg, ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí siga llarg, que siguen moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vages a ciutats per aprendre del que saben.

Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forces gens la travessia. És preferible que dure molts anys, que sigues vell quan fondeges l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et done més riqueses. Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'haja enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques.

(Viatge a Ítaca, Lluís Llach, 1975) Bon viatge.