Veïnals

Fundació Espurna

Espurna és una Entitat dedicada a l’atenció integral de persones amb discapacitat intel·lectual. Es va fundar en 1996 amb la finalitat de promoure la Integració soci-laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual. Son una ONG sense ànim de lucre que té la seua visió en la vertadera inclusió social i el desenvolupament integral de les persones. La principal finalitat és proporcionar a cadascuna de les persones amb discapacitat intel·lectual que secunden, una formació personal social i laboral que afavorisca la seua total integració en la societat, treballant les capacitats per a millorar la seua qualitat de vida. Atenen més de 300 persones, en diversos centres i serveis: Centre ocupacional i de dia, habitatges tutelats, centre especial d’ocupació, centre d’atenció precoç, club esportiu i d’oci (des d’on organitzen campaments, estades vacacionals i eixides en caps de setmana), així com programes formatius.

Forjat amb l’esforç de cinc treballadors i un monitor en un xicotet local situat en El Prado, s’ha convertit en un lloc de treball que actualment ja dona treball a més de 90 persones amb discapacitat intel·lectual, repartits en diferents enclavaments i llocs de la comarca de la Safor o fora d’ella.

La lluita diària dels seus treballadors s’ha convertit en el referent de molts usuaris de la fundació que esperen el seu futur en el “Especial d’Ocupació”, així com dels propis treballadors que han convertit el seu espai laboral en una de les metes del benestar. El treball els permet realitzar-se com a persones i en sentir-se útils, els ajuda a desenvolupar-se personalment.

El Centre Especial d’Ocupació té clar dos conceptes. El treball s’ha de realitzar amb una qualitat igual o superior a la que l’empresa està acostumada. A més, fa anys que no coneixen el “tancat per vacances”. Sempre al servei de les empreses. Tal vegada, aquests dos principis han sigut un dels motius del seu èxit.

I així, demostrant que els treballadors no tenen barreres, pretenen continuar creixent fins a convertir l’empresa en una plataforma d’oportunitats, on el treball suposa independència, però també valors sobre els quals formar a les persones.

Esportives

Club de córrer el Garbí

El club de Córrer el Garbí, es va fundar a l’estiu de 1995 (30-06-95), a ran de l’absència a Gandia d’un club dels anomenats “populars”, es a dir, de gent que corre únicament per a millorar la salut i augmentar la condició física, tenint com a únic repte superar les marques pròpies i/o gaudir de la pràctica esportiva. Així doncs, inicià el seu camí amb 13 socis competint a les nombroses proves populars que se celebraven al llarg de l’any, tant a nivell local, autonòmic com nacional i fins i tot, competint a l’estranger, com ara els maratons de Nova York, París, Boston, Rotterdam,…

Durant aquests anys d’existència, el club ha anat creixent fins a comptar actualment amb més 320 membres, els quals procedeixen principalment de Gandia i la resta de pobles de La Safor, havent-hi, fins i tot socis d’altres províncies. Aquests socis mantenen amb una mòdica quota anual part del pressupost del club. El Club de Córrer el Garbí conta amb una «Escola d’Esport Base» i una » Escola d’Atletisme», contribuint així a la promoció de l’esport entre els més joves de la comarca. Actualment conten amb un equip federat EL GARBÍ-PLAZA MAYOR situat entre els 20 millors Clubs Nacionals i amb moltes expectatives de futur. El CC El Garbi, a més de col·laborar en la realització de curses populars com la del Raval. organitza LA MITJA MARATÓ DE GANDIA, una prova que any rere any augmenta el nombre de participants, consolidant-se com una de les millors proves a nivell de comunitat.

Els membres del Club, Héctor Cabrera, Kim López i Míriam Martínez participaren els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, participació es va saldar amb la medalla d’or en llançament de pes per Kim López; la medalla de plata en llançament de pes per Míriam Martínez; i el bronze d’Héctor Cabrera en llançament de javelina. Una fita mai abans aconseguit en un club local com el CC El Garbí.

Majors

Grup de teatre de l’universitat de majors de Gandia

Després de anys de treball, a Gandia obri la Universitat de València, la Nau gran. Un centre de formació per a gent Gran o Major. La Nau Gran és el Programa Universitari per a majors de la Universitat de València, depenent del Vicerectorat de Cultura i Esport i és gestionat pel Servei d’Extensió Universitària.

Amb aquest programa, la Universitat de València obri les portes a les persones majors de 55 anys amb ganes d’aprendre i de continuar creixent. El programa de La Nau Gran permet a les persones majors accedir com a alumnes a la Universitat de València, encara que sense l’expedició d’un títol oficial i compartir les aules i les matèries amb la resta d’estudiants que cursen les titulacions reglades.

Així els estudiants de la Nau Gran pertanyen a l’entorn universitari real, participant activament dels coneixements, la cultura, la investigació i el debat.

D’aquelles classes naix un grup de gent amb inquietuds teatrals, gent major que ara si pot i vol tornar a fer teatre o per primera vegada llançar-se a l’escenari i experimentar la sensació del directe.

De la mà de Empar Brotons, com a directora, naix la primera companyia de teatre sènior de la Nau gran a Gandia, representant en els sues inicis peces curtes per a celebracions i actes de la pròpia universitat.

Més endavant es consolida un grup de persones, les quals si volen anar un poc més enllà i programen la seua primera obra llarga que s’estrenarà al teatre Serrano de Gandia, obra titulada..... Sent un gran èxit de públic i amb el moment de encoratjament continuen treballant i preparant la seua segona obra titulada Fuita, una comèdia escrita per Jordi Galceran, autor entre altres, de ‘El mètode Gronholm’ o ‘Burundanga’.

En aquesta obra es relata la història d’un conseller de la Generalitat que acaba de dimitir en veure’s implicat en un escàndol de corrupció. Per si no fora suficient, la seua dona l’ha abandonat pel periodista que destapa el cas. En definitiva, entre una cosa i una altra, la seua vida es troba en un estat lamentable.

Aquest grup fa les representacions per una llavor social i aquest cas col·labora tots els any amb l’Associació Rosa dels Vents, una associació que treballa de manera oberta i participativa contra la violència de gènere, fent el donatiu de la venda d’entrades.

Aquest grup de teatre, compost per alumnat de la Universitat de les Persones Majors, compte amb un ampli recorregut, realitzant representacions des de fa més de cinc anys. De fet, en 2019 va guanyar l’II Certamen de Teatre Amateur celebrat a Santa Pola. Sent el cap de cartell de l’any següent amb l’obra Històries.

Socials

Bunyoleres sense fronteres

Molts sabran fer bunyols, si son de València encara més i si un dels seus ingredients és la carabassa ja ni et compte, però pastura pasta bona... la de “les Bunyoleres sense Fronteres” de Gandia. Aquestes dones estan fetes d’una altra pasta, d’una pasta tan bona tan bona, que reparteixen diàriament 450 racions de menjar els 7 dies de la setmana en el Menjador Social que afavoreix el Pare Puig (Jesuïta) i Remedios Lloret a la ciutat de Gandia.

La idea va sorgir al 2009, quan Remedios Lloret, de 85 anys, es va proposar ajudar a famílies sense recursos donant-los aliments. Per a aquest fi va aconseguir el suport del jesuïta Pare Puig, que ja malauradament a faltat i de huit dones que recaptaven diners per a aquesta causa fent bunyols, «d’ací el nom de Bunyoleres sense Fronteres», segons va explicar pròpia Remedios.

Aquestes dones de gran cor un dia decideixen crear una associació, cansades de veure a molta gent buscant en els contenidors de Gandia i sense pensar-ho decideixen ajudar-los. Van començar donant menjar a 16 persones i hui són més de 400 diàries.

Primer venent bunyols en la Plaça Major, d’ací, fent menjar per a tots els que no tenien, i fins hui en dia que es reuneixen els caps de setmana per a vendre menjar recentment fet a tot els veïns de Gandia i la Safor per a recol·lectar diners i poder així donar menjar als més necessitats. Però l’ajuda és poca, així que els tiren valor a la vida i decideixen fer el que siga per a recollir diners, estem parlant dels seus mercats ambulants SOLIDARIS.

Les despeses que implica la compra dels productes per a preparar els menjars són sufragats gràcies a les donacions d’aliments o de diners que realitzen altres veïns o a les pròpies aportacions de les cuineres voluntàries.

Remedios Lloret ha comentat que quan va veure a “joves i vells furgar en els contenidors”, li va comentar a unes amigues l’opció de preparar menjar per als pobres i “elles van acceptar ajudar-la amb el projecte”.

La promotora de Bunyoleres sense Fronteres ha assegurat que, des que es dedica aquesta activitat, que no té cap vincle amb ideologies polítiques o religioses, “dorm tota la nit d’una tirada perquè se sent feliç de fer una cosa bona pels altres”.

Segons la direcció el repartiment d’aliments es realitza diàriament a primera hora del matí, i s’atenen els desdejunis i berenars de 60 xiquets.

Aquest tipus de lliuraments es realitza de manera setmanal i són els pares els que acudeixen al menjador a recollir els aliments per a tota la setmana i així els xiquets els poden prendre a casa.

La comarca de l’Horta és el territori més poblat de la Comunitat Valenciana, constituït per 43 municipis on viuen prop de 750.000 persones, i el que concentra el gros de l’activitat econòmica i social de l’autonomia. Envolta la ciutat de València, conformant una gran àrea metropolitana, on viu en total més d’un milió i mig de persones. L’Horta és el nom amb el qual es coneix un territori integrat per la comarca de l’Horta Nord (23 pobles) i l’Horta Sud (20 ciutats i localitats on resideixen quasi mig milió d’habitants).

Actualment, es calcula que en l’Horta existeixen unes 3.000 associacions de tota mena, de les quals tenen un pes important numèric les festives, especialment vinculades a les Falles, als moros i cristians o al coet, a més de les clavaries i confraries de les festes patronals de cada poble i les relacionades amb la Setmana Santa. També la xarxa d’associacionisme empresarial i comercial és molt potent i una referència en altres zones del territori valencià. Entitats esportives, veïnals, socials i culturals completen la radiografia d’un espai on la societat civil organitzada està constantment promovent activitats singulars i projectes pioners.

Per Laura Sena