Federació Junta Fallera de Sagunt

Des de 1971 quan la festa s’articula d’una manera més ordenada amb un reglament faller i amb una entitat com la Junta Fallera de Sagunt, que coordina totes les activitats i accions de les falles. Va ser el 2 de juny de 1971 , “aquell dia en l’Excm. Ajuntament de Sagunt es va celebrar una reunió, la presidia el llavors regidor de festes i relacions públiques Sr. Luis Cuadau Marco, en la mateixa es trobaven presents els representants de les falles: Palmereta, Luis Cendoya, Victoria, Santa Ana i els Màrtirs, hi havia excusat la seua absència la Marina. En l’esmentada reunió es debatia la conveniència de crear una associació entre totes les falles existents en els dos nuclis, fins a aquell moment cada entitat funcionava independent”.

És per això que des del Consistori saguntí, ja en el tardo-franquisme arribant a la seua fi, sent Alcalde Sr. Vicente Masip s’intentava articular un organisme, festiu, que aglutinés a tota la ciutat i servirà de nexe d’unió entre els nuclis de població. En eixe moment Luis Cuadau era el regidor encarregat de les festes del Port mentre que les de Sagunt eren responsabilitat del seu company de corporació, Ricardo Almenar Soriano. L’acord va ser que si s’arribava a un consens de la creació de la Junta Local Fallera de Sagunt seria Luis Cuadau el seu primer president i la competència dins de l’ajuntament passaria a les seues mans sense diferenciar nuclis de població coordinant totes les activitats i accions de les falles.

La junta fallera va començar el seu camí en l’exercici 1971 amb un cens faller rondava els 600 inscrits. Les falles participants eren El Ravalet, La Victòria i la Marina i les infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i Remei.

En 1972 la Junta Fallera va organitzar diversos actes: l’entrega de premis i les visites de cortesia per les comissions falleres que en 1973 eren nou i set infantils. Entre les novetats aportades per la pròpia junta, em de destacar l’acte de la Crida realitzada per primera vegada en 1974 a càrrec del primer tinent d’alcalde, Rafael Escrig. El nomenament de la fallera major i la infantil, han aconseguit, amb el pas del temps, carta de naturalesa a la setmana fallera de Sagunt i el Camp de Morvedre (hi ha que destacar que la junta fallera de Sagunt és l’única de caràcter comarcal en tot el territori valencià). Les primeres falleres majors de Junta Local

Fallera de Sagunt van ser, com a Fallera Major Infantil Maria Ángeles Cuadau Asensi (filla del regidor Luis Cuadau) i com a Fallera Major Nora Asensi Alandi. En l’exercici 1974-1975 la presidència passa a Juan Antonio Llorens i s’introdueixen molts canvis. Amb un cens de 1000 fallers i onze falles (set infantils) és crea l’emblema de la Junta. Al ja apretat programa es va incorporar la presentació de les falleres majors al parc Victòria de Port de Sagunt, i la cavalcada fallera a la ciutat.

El següent exercici també va ser de canvi, és van aportar novetats com la “nit d’albaes” en ambdós nuclis de població, les competicions esportives, l’exposició del “ninot indultat”, la mascletà municipal i l’ofrena de flors. Es van suprimir els nomenaments de “Dama del foc”, de la “Poesia” i de la “Flor”. Amb un cens de 1200 fallers és creen els estendards fallers i s’imposa la vestimenta fallera.

En 1977, continuant amb la història, l’Ajuntament cedeix a la Junta Fallera de Sagunt uns locals a la plaça de la Trinitat, que abans havien sigut de la desapareguda emissora del Moviment, “La Voz de Sagunto”, per a la seua social. D’ací es va passar a la Casa de Cultura “Capellà Pallarés”, propietat de la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt, posteriorment va ocupar una planta de l’edifici que albergava la Fundació Municipal de Cultura a la pujà del Castell i finalment aconsegueix la seua seu definitiva al barri de Baladre.

És en eixe moment quan la junta fa desaparèixer de la seua denominació de local ja que formen part d’ella diferents municipis com son el cas de Gilet, Puçol i Faura , i on la tradició fallera està present inclús abans que en la capital de la comarca del Camp de Morvedre.

Culturals

El Centre d’Estudis del Camp de Morvedre

El Centre d’Estudis del Camp de Morvedre és una associació cultural creada en 1989. Inicia la seua activitat amb la publicació de la revista Braçal com una manera de donar difusió i cabuda a aquells estudis i investigacions que temàticament tenen a veure amb la dimensió social, cultural, política, econòmica i històrica de la comarca, incorporant els treballs d’estudiosos/es de diverses procedències i disciplines, i independentment de l´origen d´aquests però des del rigor i metodologia científics.

Des dels inicis el Centre d’Estudis del Camp de Morvedre ha desenvolupat una intensa tasca social i cultural amb l’organització a totes les poblacions de la comarca de col·loquis, edicions especials, congressos, jornades, conferències, premis d’assaig, o col·laborant i donant suport a la iniciativa d’altres institucions i associacions en el territori.

Festives

Confraria Puríssima Sang de Jesucrist

Des de finals del segle XV fins als nostres dies, la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, commemora la passió i mort de Jesucrist, sent una de les més antigues de la Comunitat Valenciana i de la resta d’Espanya. Ferran el Catòlic durant el seu regnat, i concretament en 1492 va concedir franquícies perquè repoblaren la Jueria de Morvedre, en haver sigut abandonada pels hebreus. La Confraria en els nostres dies està formada, aproximadament per 1700 confrares, i dins del seu organigrama, està composta per confrares, majorals i clavaris. Regeix la seua destinació a part de la Junta General, la Junta Directiva, composta per President, Vice-President, Depositari, Secretari, Vice-Secretari i cinc vocals

Veïnals

Associació Veïnal la Forja

Des dels seus plantejaments i propostes que poden o no ser compartits però que tracten de fer del seu municipi un espai de convivència millor, han defensat múltiples aspectes no sols amb la identificació de problemes que envolten el nostre entorn sinó en la majoria d’ocasions amb l’anàlisi i proposta de solució a aquests. Així, per exemple, aquesta associació ha treballat i treballa en la millora dels espais verds de la ciutat, en aspectes com la millora de la mobilitat urbana, en la defensa de sectors productius on per exemple cal recordar la importància que té per a això l’eix cantàbric-mediterrani, en la millora de la neteja dels nostres carrers i barris incloent en això la problemàtica dels asbestos a la nostra ciutat, en el manteniment dels nostres carrers, places i vials de comunicació, en la solució de problemes llargament enquistats del nostre municipi.

Esportives

Club Handbol Morvedre

Club Handbol Morvedre és molt més que un equip de jugadores. Entenem l’esport com una forma de vida i una comunitat formativa, on desenvolupar no sols les habilitats físiques, tècniques i tàctiques, si no també les habilitats relacionades amb el grup i les responsabilitats socials.

El nostre Club, hereu dels històrics i guardonats Handbol Sagunt, Astroc Sagunt, Handbol Parc Sagunt i últimament CM Mar Sagunt, i a través de diferents fases, ha format part de la vida de l’handbol femení a diferents escales, no sols a nivell local, sinó també a nivell autonòmic i nacional.

El camí de l’handbol femení al Camp de Morvedre no ha sigut fàcil. S’ha vingut aplicant una filosofia de resistència, estratègia i eficiència per a aconseguir les màximes cotes esportives, personals i socials, demostrant una gran determinació i convicció en el projecte.

Majors

UDP Sagunto

Desenvolupem programes d’envelliment actiu, atenció social i de sensibilització per i per a les persones majors. A més representem al col·lectiu de persones majors defensant els seus interessos davant les institucions públiques.

Així com activitats de prevenció i sensibilització sobre els maltractaments a persones majors, Investigació sobre la Cura Equilibrada, campanyes i activitats enfront del Edadismo o el Baròmetre amb les enquestes realitzades a majors de 65 anys, són alguns dels nostres projectes de sensibilització.

UDP exerceix la representació del col·lectiu de persones majors, defensant els seus interessos davant les institucions públiques i col·laborant amb aquestes en l’elaboració i posada en marxa de polítiques beneficioses per al col·lectiu.

Socials

Centre d’Acolliment La Casa Nova

Centre d’Acolliment La Casa Nova, que és un centre de residència temporal per a homes procedents de països d’Àfrica Negra (Mali, el Senegal, Gàmbia, Guinea, Mauritània, Ghana, Níger, Burkina Faso, Costa d’Ivori,…). Té capacitat per a allotjar a 80 persones i està situat a Sagunt, en el Camí de Sagunt a les Valls. L’associació ho gestiona encarregant-se de la seua organització, la convivència, manutenció dels residents i manteniment de l’alberg.

A més, l’Associació La Casa Nova, organitza tallers, xarrades en col·legis i instituts, activitats com el Festival Solidari o la Carrera Solidària Amb Una altra Mirada i acompanya a la comunitat d’africans de Sagunt.