La senya d’identitat de les bandes de música

En el terreny cultural, cal destacar les societats musicals, ja que tots els municipis (llevat d’Emperador i Llocnou de la Corona) tenen almenys una banda i alguns en tenen dues, que s’agrupen en dues federacions comarcals. En l’Horta Sud existeixen 32 bandes, segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i 25 en l’Horta nord. Ciutats com Torrent, Alfafar, Manises, Benetússer, Mislata, Catarroja, Quart de Poblet, Aldaia, Paiporta, Burjassot, Paterna o Almàssera en tenen dues bandes. Per antiguitat, cal destacar el Casino Musical de Godella, que en 2019 va complir 200 anys, o la Unió Musical d’Alaquàs, que ha celebrat 175 anys. L’Amistat de Quart va superar ja els seus 125 anys mentre que el Centre Instructiu Musical de Xirivella, la Societat Artístio Musical de Picassent, l’Agrupació Musical Santa Cecília de Sedaví, el Centre Artístic Musical de Foios i el Centre Artístic Musical de Montcada tenen més de 100 anys.

Festiva

Unes manifestacions molt sonores

L’Horta és un territori on se celebren manifestacions festives reconegudes més enllà del territori comarcal amb rang d’interès provincial, autonòmic o estatal. A més de Falles, Moros i Cristians o la Setmana Santa, singularitzen la comarca les tradicions relacionades amb el foc i el coet. La cordà i la passejà, en totes les seues versions, són emblemes de l’Horta. L’exemple més internacional és la Cordà de Paterna, un espectacle de foc on es cremen en 25 minuts uns 70.000 coets, gràcies a un engranatge humà de més de 300 persones, que ja té el reconeixement de Bé d’Interès Cultural (BIC) i de Festa d’Interès Turístic Nacional. La tradició està sostinguda per dues institucions ciutadanes: la Federació Interpenyes de Paterna i la Comissió Tècnica de Foc. Caldria assenyalar també altres col·lectius en pobles com Amics de la Passejà de Quart, Amics del Coet de Burjassot, Picanya o Picassent, Amigues i Amics de la Cordà d’Alaquàs o Corretraca d’Aldaia, entre d’altres.

Les falles que feren la revolució

Una altra gran manifestació festiva són les Falles. Dels 43 municipis, uns 35 tenen Juntes Locals Falleres o comissions individuals, o formen part de la Junta Central Fallera (quatre ciutats). Torrent és la ciutat amb major cens i prop de 30 comissions. En el terreny associatiu, és remarcable un moviment intermunicipal que va nàixer en 2008 en l’Horta Sud davant de la problemàtica dels casals. Eixe any, un jutjat va dictar el tancament del local de la comissió Villarrobledo del Barri del Crist (nucli compartit per Aldaia i Quart de Poblet), arran de la denúncia d’un veí, per no tenir llicència d’activitat, una imposició que era la primera vegada que s’aplicava. L’amenaça va provocar que Aldaia convocara a comissions i JLFs , i va acabar amb l’obligació de la Generalitat Valenciana de regular les tipologies de seus festeres A, B i C. D’aquella experiència va sorgir l’actual Junta Comarcal Fallera de l’Horta Sud, que funciona com a organisme d’intercanvi d’experiències.

Veïnals

Una organització que va marcar la diferència en els anys 80

Com a espai densament poblat i que va tindre un fort desenvolupament demogràfic en els anys 60 i 70 del passat segle, a causa dels moviments migratoris de l’interior i del sud de l’Estat espanyol, les comarques de l’Horta tenen un ric moviment ciutadà. Un dels referents més importants és la Federació d’Associacions Ciutadanes (FAC) de Torrent, fundada en 1987, que aglutina a unes 40 entitats de tota mena en la ciutat. A diferència d’altres federacions, la FAC es caracteritza, des del seu naixement, per haver inclòs entitats més enllà de les veïnals, encara que són les que predominen, de forma que les seues accions sumen al fet territorial i dels barris, components socials, mediambientals, de mobilitat, de gènere o de salut, entre d’altres. També cal destacar el paper històric de la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Mislata, la Federació d’Associacions Veïnals Silvel·la de Xirivella o la Federació d’Associacions Veïnals de Paterna Favepa.

El moviment veïnal més social de Paterna

I com a entitat concreta, l’Associació Veïnal de la Canyada, en la ciutat de Paterna, és un col·lectiu de referència des de fa 40 anys, que desenvolupa la seua acció en un nucli residencial al costat del bosc de la Vallesa i el Parc Natural del Túria. Aquest moviment va ser clau en la consecució de la protecció del bosc front a l’urbanisme, donat que va ser impulsor de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, que va pressionar durant anys fins que es declarara el parc natural. També l’AVV la Canyada ha protagonitzat una forta lluita contra l’ampliació del by-pass i en defensa de la construcció d’instituts i escoles públiques. Una de les últimes accions abans de la pandèmia va ser la de defensar la ubicació d’un centre de menors en la zona, impulsat per la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, davant l’oposició d’alguns sectors i del mateix ajuntament. Més de 30 entitats es varen afegir a la seua postura de defensar la necessitat d’aquest servei públic.

Esportives

Una comarca d’elit

Per estar ubicada en l’àrea metropolitana de València, l’Horta Nord i l’Horta Sud tenen un potent entramat esportiu i una gran xarxa d’instal·lacions per a la pràctica, començant per la ciutat esportiva del València CF, ubicada en Paterna, i passant per tots els pavellons i poliesportius municipals, com el Parc Central de Torrent o la Canaleta de Mislata, entre d’altres. Tal vegada la proximitat amb la capital ha generat també l’existència de clubs d’elit que han transcendit de l’àmbit local, dels quals seria difícil assenyalar-ne sols a un. En Godella va estar el primer equip espanyol femení de bàsquet que va guanyar en títol europeu en 1992, sota el nom de Dorna Godella. Mislata ha estat durant dècades la capital de l’handbol femení, a través del mític Ferrobús Mislata. I finalment, l’escola de futbol del col·legi Mont-sió de Torrent ha estat pedrera de jugadors del València CF o del Levante UD com Paco Alcàcer, Fenoll, Vicente Guaita o Pedro López.

Mestres en el tauler

Sense dubte, en el segle XXI l’Horta és reconeguda en el terreny esportiu pels escacs, amb dos clubs que marquen la pauta, el de Paterna i el de Silla. Ambdues formacions aconseguiren pujar a Divisió Nacional en 2019 i just un any després, es varen enfrontar en la final estatal, el que va ser una fita per a l’escac valencià, que va guanyar l’equip de Silla. I en 2021, en el primer campionat nacional interclubs de Partides Ràpides, també arribaren els dos clubs de l’Horta a la final, on es varen invertir els termes i Paterna va guanyar una emocionant competició. Els seus triomfs han arribat a Europa i tenen entre les seues files a les primeres figures dels escacs valencians o afincats en València. El Club d’Escacs de Paterna (actualment Andreu Paterna) es va fundar en 1959 i està presidit per Joaquim Planells, que té en el seu currículum haver guanyat al mític Karpov en una sèrie de partides simultànies en 1985. I en Silla, el club va nàixer fa ara 60 anys.

Economia

Impuls de la llei valenciana de polígons

Una comarca del pes econòmic de l’Horta, amb uns 110 nuclis industrials, també ja desenvolupat un interessant moviment associatiu en aquest terreny. L’assentament majoritari s’estructura al voltant de dos eixos (l’A-3, amb potents ciutats com Quart de Poblet i Aldaia, i la Pista de Silla) a banda de la ciutat de Paterna, que inclou cinc grans nuclis, entre ells el Parc Tecnològic i el polígon Font del Gerro. Com a referent caldria destacar l’agrupació Asivalco-Font del Gerro, creada en 1980. Va ser impulsora de la Federació Valenciana de Polígons Industrials (Fepeval), que ha abanderat la batalla perquè la Generalitat Valenciana aprovara la Llei 14/2018 de 5 de juny, de gestió, modernització i promoció de les àrees industrials de la Comunitat Valenciana. La norma estableix, entre altres coses, la possibilitat de crear Entitats de Gestió i Modernització (EMG) als polígons, una figura que permet a l’empresariat tindre més competències i accedir a fons i ajudes per a escometre millores en els parcs empresarials.

El fòrum de diàleg de l’Horta Sud

En la comarca de l’Horta Sud, on es distingeixen actualment 60 nuclis industrials, existeix des de fa 20 anys un grup organitzat de reflexió, debat i interlocució amb l’administració que és el “Fòrum empresarial de l’Horta Sud”. Va tindre una primera etapa entre finals dels anys 90 i 2000, en la qual ja va mostrar una cara diferent de l’empresariat, oposant-se, per exemple, a un traçat del tren d’alta velocitat que destruïra els paisatges d’horta de la comarca. La seua acció, unida a la d’altres moviments socials, va aconseguir minimitzar els efectes de la infraestructura, però no al nivell que haguera volgut la comarca. El fòrum va deixar d’estar operatiu uns anys i es va reprendre fa prop d’una dècada. A ell pertanyen la majoria de les associacions i agrupacions empresarials dels polígons de l’Horta Sud, com les de Torrent, Silla, Alaquàs-Aldaia, Catarroja o Beniparrell, entre altres. En els últims temps, aborda en les seues sessions reptes com el de la transformació digital de les empreses i forma part dels plans comarcals d’ocupació, tractant d’establir un gran acord entre la indústria i la formació professional.