Solidaritat. Llibret 2014 by Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve

S’acabà allò d’adreçar només la mirada als polítics, banquers, pares, caps, professors, parelles, companys... No és coherent acusar a la societat de tot allò que funciona malament en este món i no fer res per que canvie. Ningú no pot arreglar allò que no t’agrada, eixa insatisfacció i eixe avorriment, eixe treball que no vols, eixe ambient familiar que s’ha creat, per descomptat, amb la teua participació (…) Concha Barbero de Dompablo

Participacions en concursos Este llibret ha participat en el següents concursos Generalitat Valenciana El present llibre ha participat en la convocatòria del premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià “Premi Mocador” Este llibret participa en el Premi Mocador al millor assaig sobre Falles i cultura popular d’un llibret de falla, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres “Premi Mestre ORTIFUS” Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres(www. lletresfalleres.info)

Concurs de llibrets de Junta Local Fallera de Torrent Este llibret participa en el XXXVII Concurs de llibrets de Junta Local Fallera de Torrent. 7

Llibret falla Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent 2014 Edita: comunica comunicación corporativa Idea i coodinació: Equip llibreter Disseny i maquetació: Ferran Martínez i “el negre” Fotografias: F.C.V.B, Félix Bautista, Vicente Riera Peiró Ilustracions: Miguel Hache Portada: Andrés Sanchís Giner Textos: Juanjo Medina Bonilla, Aitor Sánchez Collado, María Ortiz Medina i Miquel Àngel Gascón Rocha Publicitat: F.C.V.B.E. Impressió: La Imprenta Comunicación S.L. Depòsit legal: V-332-2014

http://issuu.com/fallacronista www.fallacronista.com http://fallacronista.wordpress.com/llibret/

índex

01 Definició 08 Fallera Major 10 Esbós falla gran “menuts gestos” per Miguel Balaguer 13 Els arrels de la solidaritat per Miquel Àngel Gascón Rocha 19 Junta directiva 27 La comissió 35 Actes fallers 41 Art i falles, reflex solidari per Juanjo Medina Bonilla 91 Solidaritat i falles torrentines per Aitor Sánchez Collado 119 Recorregut per l’exercici 143 Fauna i flora de Torrent per Vicente Riera Peiro 166 Fallera Major Infantil 168 Esbós falla menuda “Paisatge interior, re-visió en pedra” per Miguel Hache 171 Paisatge interior, re-visió en pedra per Maria Ortiz Medina 175 Comisió menuda 180 Convocatòria assemblea general extraordinaria 181 Vos recomanem

Yolanda TalĂŠns GarcĂa-Rayo fallera major

falla gran artista: Miguel Balaguer Nieto Márquez

“Molta gent, en xicotets llocs, fent menuts gestos, poden canviar el món”

Els hòmens grisos s’assemblen als humans, llevat que tot en ells és de color cendra. Parasiten a les persones robant-los el temps amb l’únic objectiu de créixer. La seua veu és difícil d’escoltar perquè amaga un profund buit. Les seues víctimes són incapaços de recordar-los. Els hòmens grisos coneixen a cada un dels humans i saben esperar el moment oportú per a robar-los el temps. Els convencen perquè ho estalvien pensant en un futur millor, al·ludint a la responsabilitat i a una presumpta maduresa i trellat que advoca per no desperdiciar el temps amb favades. Però el temps no pot guardar-se. Els hòmens grisos s’alimenten d’eixe temps mort, gris. Els hòmens grisos són personatges de la novel·la “Momo”, un conte de Michael Ende. És una crítica a la inèrcia social de la societat actual. En Estats Units no ha sigut reeditat des de la seua primera publicació en 1985, per la qual cosa allí es considera un llibre perdut.

els arrels de la solidaritat Miquel Àngel Gascón Rocha

“molta gent xicoteta en llocs xicotets fent coses xicotetes pot canviar el món” Eduardo Galeano

Tinc una mala notícia. La solidaritat és una acció complicada perque necessita implicació. La mare Teresa de Calcuta en una de les seues frases més conegudes ho va afirmar molt clarament “Donar fins a que faça mal i quan faça mal donar més fort encara” El donar que implica la solidaritat no és compartir simplement alguna cosa material, sinó fer donació de la pròpia persona, del nostre temps, dels nostres coneiximents, de la nostra persona. Per tant, la solidaritat no és fàcil, necessita d’unes arrels profundes i per això, hem volgut traslladar la solidaritat a la falla en forma d’arbre perque un arbre és allò que es veu (la soca, les branques, les fulles,...) i allò que no es veu (les arrels) En un arbre tot és precís perque les arrels que no es veuen nodrixen les parts que es veuen que manera que estes no tindrien vida sense les primeres. L’arbre, o en este cas planta, que més exemplifica esta qüestió dels arrels forts és el bambú japonés Phyllostachys aurea que des de que es planta la llavor fins a que es veu eixir per damunt de la terra passen no menys de set anys. Set anys en els que podriem pensar que no passa res, set anys perduts diria una ment practicista i productivista actual. Però tot el contrari, són uns anys en els que passa molt encara que no a la vista. Per baix terra, el bambú va desenrotllant una xàrcia d’arrels que permetrà, passat este temps que el bambú cresca fins a trenta metres des de la superficie en només 15

sis setmanes. Precíssament eixe treball de preparació al marge de la vista és el que permet el ràpid creiximent posterior. La solidaritat és així, cal estar preparat perque cal implicar-se. La solidaritat també consistix en donar més del que es va a rebre, almenys en termes materials. Els arbres oferixen molts aspectes positius a la humanitat, entre d’altres, l’absorció de diòxide de carboni, en este sentit tenim un arbre que absorbix eixe carboni per damunt de la mitjana, en concret deu vegades més. És el kiri o paulownia tormentosa que degut a esta major absorció també emitix molta major quantitat d’oxigen a l’atmòsfera. L’ésser humà receptor de la solidaritat renaix com a persona perque recupera o augmenta la seua dignitat. Renàixer també és possible en la natura i un gran exemple és un arbre de la classe Ginkgo biloba Ginkgoaceae que un any després de l’explosió de la bomba atòmica d’Hiroshima a només un kilòmetre de distància de l’epicentre de la bomba tornà a brollar i és, des de llavors, objecte de veneració i conegut com a “portador d’esperança” Això sense obviar les propietats curatives del propi arbre. Mantindre l’esperança és sense dubte un motor existencial pel que suposa de capacitat per a continuar 16

tirant endavant. L’esperança és un motiu més per a la solidaritat pel seu component anímic. Mantindre l’esperança equival a mantindre l’ànim i eixe ànim és fruit de diferents aspectes que puguen alegrar-nos l’existència, com observar meravelles de la natura com puga ser l’eucaliptus de l’arc de Sant Martí Eucpaliptus deglupta blume, un arbre de l’espècie d’ecupaliptus que té el tronc considerat com el més colorit de tots els arbres. L’efecte de ser un arc de Sant Martí es produix perque muda tots els anys la seua corfa i el color verd del seu interior va enfosquint-se amb el pas del temps. En Torrent del 16 al 19 de març del 2014 plantarem un arbre que vol ser reflexe de la solidaritat. És de la espècie “Molta gent, en diferents llocs, fent menuts gestos, poden canviar el món” També serà un arbre al que no li vorem les arrels i que tindrà la soca, el tronc i les branques nues i sense color, però que gràcies als desitjos de solidaritat de tots es revestirà de color com l’eucaliptus de l’arc de Sant Martí. No hi ha cap secret, només has d’acostar-te al nostre casal per a agafar la cinta del teu desig a canvi d’un quilo d’aliment. Amb la cinta deuràs anar a l’arbre plantat i així entre tots li donarem color. Els aliments es lliuraran al Punt d’Aliments de Torrent i les cintes es cremaran la nit del 19 junt a l’arbre per a que eixos desitjos fets cendra siguen la nostra ofrena solidària la nit de Sant Josep.

junta directiva falles 2014

President

Fernando Pérez Villa

Vicepresident 1º

Sara de los Santos Sauceda

Vicepresident: 2º

Victoria Chicano Hellín

Vicepresidenta 3º

Vanessa Romero Valiente

Vicepresident 4º i merchandising

Jordi Diaz Estornell

Vicepresident 5º, monument i comunicació

Ferran Martínez Gómez

Secretaria

María José Santamaría del Pozo

Vicesecretària

Inmaculada Casas López

Tresorer

Vicent Burguera Fernández

Vicetresorer

Félix Bautista Saez

Loteria

Lola Mena Pardo

Vicelotera

Aurori García Vizcaino

Delegació de Festejos

Cristina Pérez Gil

Elena Bautista Mora

Mª Ángeles Silla Valiente

Delegació d’infantils

Mónica Calatayud Gómez

Activitats infantils

Laura Baus Lerma

Ana Cristina Puig Soriano

Mónica Casanova García-Rayo

Carmina Arcos López

Delegació d’activitats diverses

Irene Turegano Garrido

Juventut

Borja Andreu Sanchis

Alejandro Molina Vieco

Rubén Uceda Oliver

Esports

Marta Ortíz Medina

Concursos

Carla Carratalá Climent

Esther Romero Velázquez

Activitats internes

Isabel Macias Delgado

Gemma Romero Velázquez

Delegació d’infraestructures

Andres Javier Casas Gimenez

Decorats teatre, presentacions i cavalcades

Pedro García Torralba

Fernando Carrión Gutiérrez

Xavi Martínez García

Miguel A. Romero Arenas

José Mª Vega Caro

Antonio González Andrés

Silvano Gallego Fernández del Moral

Adrián Turegano Garrido

Jose Manuel Vicente Craft

Delegació de cultura, solidaritat i monument Solidaritat

Vicente Ángel Barberá

Llibret

Miquel Àngel Gascón Rocha

Maria Ortiz Medina

María Andreu Bronchud

Delegació de casal i barra Barra

Juan Rodríguez Fernández

Agustín Romero Valiente

José Mª Vega Caro

Manteniment casal

Julio Tomás Giménez Gómez

Isabel Boza Cuenca

Delegació de teatre

Maite Medina Bartual

Delegat en Junta Local Fallera

Miquel Àngel Gascón Rocha

la comissi贸

Jorge Alcácer García - Inma Alós Pérez - Borja Andreu Bartual - Albert Andreu Bartual - María Andreu Bronchud - Amparo Andreu Bronchud - Alberto Andreu Sanchis - Alfredo Andreu Sanchis - José Guillermo Andreu Sanchis - Vicente Ángel Barberá Hugo Ángel Monera - Carmina Arcos López - Laura Arenas Vilata - Carmen Basanta Pérez - Laura Baus Lerma – Mª Elena Bautista Mora - Duli Bautista Mora - Félix Bautista Saez - Vicent Beguer Miquel - Antonio Vicente Belmonte – Belenguer - Isabel Boza Cuenca - Vicent Burguera Fernández - Santiago Cabrelles Verdet - Mónica Calatayud Gómez - Carla Calvo Alós Carlos Caro Becerra - Carla Carratalà Climent - Alvaro Carratalà Climent - Valentín Carretero Iñiguez – Mª José Carrión Ortí - Fernando Carrión Gutiérrez - Mónica Casanova García-Rayo - Andrés Javier Casas Giménez - Patricia Casas Giménez - Inmaculada Casas López Pascual Cervera Gómez - Nuria Chaparro Banegas - Francisco Checa Monzonís - Francisco José Checa Núñez - Victoria Chicano Hellín - Jesús Chust Bermejo

– Mª Carmen Cobo Guillén - Gloria Mª Collado Añón - Ángeles Company Viana - Jorge Daries Picazo - Sara De Los Santos Sauceda - Vanesa Defez Carrión - Ángel Del Saz Bascuñana - Jorge Díaz Estornell - Silvano José Gallego Fernández Del Moral - Dayana Gallego García Elena Gallego García - María García Casas - Paz García Ramos - Pedro García Torralba - Aurori García Vizcaino - Javier Garrido Jareño - Laura Garrigues Navarro - Conchín Garrigues Rodas - Javier Gascón Rocha Miguel Ángel Gascón Rocha - Toñi Giménez González – Mª José Giménez Solís - María Gómez Lerma - Antonio González Andrés – Mª Carmen González GarcíaConsuegra - Juan Vicente González López - Francisco José González López - Juan Francisco Guijarro Poyatos - Carlos Guimerá Pérez - Paula Hernández Anchel Ana Hernández Anchel - Rocio Hernández Romero - José Hernández Serra - Juan Carlos Hervás Gámez Carla Ibáñez López - Tania Ibáñez Ortega - Julio Tomás Jiménez Gómez - Anabel Latorre Muñoz - Lola Lerma Fullola - Marta Llaosa Bajo - Francisco Javier Llaosa

Puig - Antonio López Garrido - Mar López Guillén - Adrián López Macias - José Manuel López Moreno Raquel López Saiz - Isabel Macias Delgado - Verónica Martín Bautista - Javier Martínez Cuadron - Alejandro Martínez Esteban - Javier Martínez García - Ferran Martínez Gómez - Javier Martínez Higueras - Ismael Martínez Jardiel - Dolores Martínez Martínez - Esther Martínez Martínez - Gloria Martínez Martínez - Vicent Miguel Martínez Moreno - Eva María Mayordomo Carmona - Maite Medina Bartual - María Dolores Mena Pardo - Alejandro Molina Vieco - Francisco Rosario Moltó Palanques - Carola Moltó Suazo - Inmaculada Monzonís López - Mª Teresa Moraga Comes - Rosana Moreno Giménez - Carlos Muñoz Aleix - Ana Muñoz Lerma - Rubén Muñoz Samblas - Bruno Oltra Bayarri Ramón Ortí Esteve - Marta Ortiz Medina - María Ortiz Medina - Juan Manuel Parrilla Rojas - Marta Peiró Giménez - Vicent Peiró Puchades - Fernando Pérez Castelló - Cristina Pérez Gil - Ana Belén Pérez Mezcua - Fernando Pérez Villa - J.Carlos Peris Romero - Esther

Puig Navarro - Ana Cristina Puig Navarro - Ximo Raga Codoñer - Alba Mª Ramírez García - Cristina Reolid Parrilla - Juan Antonio Rodríguez Fernández – Mª Elena Rodríguez Samblas - Miguel Ángel Romero Arenas - Vanessa Romero Valiente - Agustín Romero Valiente - Esther Romero Velázquez - Gemma Romero Velázquez – Mª del Prado Ruiz Flores - David Ruiz Guijarro - Eulogio Saavedra Carrasco - José Vicente Saez Aguilar - Amparo Saez López - Lorena Saiz Jurado – Mª José Santamaría Del Pozo – Mª Ángeles Silla Valiente Miguel Solana Herreros - Miguel Solana Silla - Blanca Rocío Soto Bustos - Mónica Suazo García - Yolanda Taléns García-Rayo - Rebeca Teruel Cabrera - David Toro Gautier - Inma Torralbo Guillem - Patricia Tórtola García - Santiago Tórtola García - Adrián Turégano Garrido - Irene Turégano Garrido - Rubén Uceda Oliver - José Mª Vega Caro - Sara Verdet Vázquez - José Manuel Vicente Craf – Mª Carmen Vilanova Vidal - Encarna Villar Rufino

mĂŠs fallers

Fallers honorifics N’Ángel Inarejos García Na Agustina Miquel Marín Fallers en la memòria Raquel Pérez Villa María Ángeles Castells López Juan Manuel Ferraro Ferraro Eva González Martínez Fallers d’honor Excmo Sr. President de la diputació de València En Alfons Rus Terol Mariano Burguera Fernández Javier Sánchez Andreu Col·laboradors fallers Falla gran Miguel Balaguer Nieto Márquez Falla menuda Miguel Hernández Aguelo Banda de música L’enramà Pirotècnia el cosí de Sento

Flors Flors Amparo Loteria Administració nº 3 de Torrent Projecte #cronista2014 Centre d’Acció Social del Cículo Catòlic de Torrent Col·lectiu Soterranya ADISTO (Associació de Discapacitats de Torrent) Primas Artes Gráficas Ernesto de Sostoa Equip creatiu #cronista2014 Mónica Antequera Yepes Vicente Riera Peiró Juanjo Medina Bonilla Andrés Sanchís Giner Alberto Silla Morales Salvador Císcar Juan Miguel Arraiz García Carlos Sanz Martínez Carles X. Puig José Vicente Marco Albert Sebas Marín Martínez Antonio Ortiz Fuster “Ortifus”

programa dâ&#x20AC;&#x2122;actes

Febrer

dissabte 22 Comencen les Falles. 17:45 h Concentració al nostre casal per a acudir a l’acte de la Crida. diumenge 23 10:00 h Concentració al nostre casal per acudir a la cavalcada del ninot infantil. Sigueu puntuals. 18:30 h Berenar infantil al nostre casal... comencen els berenars per als nanos!!

Març

dissabte 1 18:45 h Concentració al nostre casal per a acudir a la cavalcada del ninot. Sigueu puntuals. 22:00 h Sopar faixat al nostre casal... comencen els soparets en harmonia. dissabte 8 11:00 h Anem a la mascletààààà!! Concentració en l’estació de metro de l’Avinguda, per a eixir tots junts cap a València, acompanyats de “L’Enramà”.

22:00 h Sopar oferit per la nostra fallera major YOLANDA TALENS GARCÍA-RAYO per a tota la comissió, si la carpa està muntada... esperem que sí. dissabte 15 18:00 h Berenar infantil oferit per la nostra fallera major NEREA HIGUERAS RAMÓN. 22:00 h Sopar de la plantà. Primer sopar de falles que ens servirà per agarrar forces per plantar els nostres monuments... no t’ho pots perdre!! diumenge 16 8:00 h Primera de les nostres despertades pels carrers de la nostra demarcació... es a dir... pel barri. 9:00 h Des d’esta hora, el jurat es passarà per a avaluar els nostres monuments. Després i farem el primer dels nostres esmorzars. 17:00 h Concentració al nostre casal per acudir a l’acte del trasllat de la Mare de Déu. En acabar tindrà lloc el lliurament dels premis... fem una porra per vore quants???

dilluns 17 8:00 h Despertà pels carrers del nostre barri... coneixement en la pólvora!! ??:¿¿ h Quan es puga esmorzar. El menú ja el voràs quan estigues assentat a taula. 12:00 h Castells unflats per als menuts... i pels que no son tan menuts. 14:00 h Paelles al carrer, consulteu al casal les normes per a organitzar les paelles. 22:00 h Sopar faixat a la nostra carpa... et recomanem que agarres forces. 00:00 h Revetlà a la carpa... saps fins quan no? fins que l’autoritat ens deixe. dimarts 18 8:00 h Despertà pels carrers del nostre barri... coneixement en el que portes a les mans!! 18:45 h Concentració al nostre casal per acudir a l’Ofrena de Flors a la nostra Patrona, la Verge dels Desemparats. 22:00 h Sopar faixat a la nostra carpa, com sempre i a l’hora de sempre. 39

00:00 h Última , revetla on sempre... a la carpa i fins que l’autoritat ho permeta. dimecres 19 8:00 h Última despertà pels carrers del nostre barri... si ens queda pólvora clar!! 11:30h Concentració al casal, per anar a missa de Sant Josep i posteriorment serà l’operació quilo. 18:30h Últim berenar infantil al casal, ... açò s’acaba. 22:00h Cremà de la falla infantil, i en acabant sopar faixat a la nostra carpa per agarrar forces per a la cremà de la falla gran... l’hora? quan les autoritats ho establixen... i en açò acaben les falles d’enguany, i comencen les falles del 2015!!!

art i falles, reflex solidari. Juanjo Medina Bonilla

L’art no és un espill per a reflectir el món, sinó un martell amb què colpejar-ho » Vladimir Maiakovski

Resulta curiós que una paraula tan usada en estos temps, solidaritat, i a la qual tant s’apel·la per tal de donar valor a les accions pròpies o d’altres, tinga una definició tan simple, ja que el diccionari l’explica com “l’adhesió circumstancial a la causa o l’empresa d’altres”. Així algú solidari seria qui simpatitza ab les problemàtiques, les accions o els pensaments dels altres. En l’actualitat es pot ser solidari col·laborant ab una ONG, apadrinant un xiquet, recollint taps de plàstic, donant sang, enviant un SMS o participant en algunes de les moltes activitats solidàries que organitzen les comissions falleres, per nomenar algunes de les múltiples opcions per demostrar la nostra implicació ab els altres, encara que siga des del Craní trepanat ab silex, Neolitic (3500 sofà de casa, ab un clic a qualsevol a. C.). El pacient sobrevisque. Museu “m’agrada” al d’Història Natural de Laussanne (Suïssa) facebook... i quedar satisfets.

Això sí, les accions solidàries quasi podem afirmar que són inherents a la condició humana, o a la majoria dels humans, només s’ha d’estudiar els enterraments dels primers humans, que ens han deixat proves que es proporcionaven cures pal·liatives als ferits o malalts. S’han trobat restos ossis ab cranis trepanats aproximadament entre els anys 8.000 i 7.6001 A. C., se suposa que per tal d’alleujar alguna malaltia. També hi ha evidències de fractures curades en individus que durant anys necessitaren assistència per tal de poder menjar o desplaçar-se, ajudes sense les quals no haurien sobreviscut a les seues circumstàncies. Estes accions implicaven un alt grau d’afinitat i de solidaritat entre congèneres. Ab el pas dels segles, en totes les cultures començarien a créixer, implantar-se i deixar de ser considerats com a màgia els coneixements mèdics. És sabut que la medicina xinesa té un recorregut d’uns cinc mil anys i que el seu creixement és paral·lel al naixement d’estes pràctiques medicinals a l’Índia. A Mesopotàmia es començà a utilitzar la Medicina també al voltant de l’any Us de fèrules a l’antic Egipte 3.000 A. C.. Els egipcis ens han deixat proves que

1 Els cranis trepanats més antics es daten els anys referits a unes excavacions arqueològiques realitzades pel Dr. Gorhman l’any 1966 al paratge de Vasilyevica II, a Ucraïna. I es corresponen ab el final del període mesolític de la prehistòria.

els mateixos anys ja començaren a usar fèrules de canya o fusta per tal de corregir fractures i crosses per tal de facilitar la vida als tolits. Estos coneixements anaren prenent forma i ja els grecs, romans i àrabs assentaren les bases de la ciència mèdica moderna. La Medicina en la nostra cultura va lligada al creixement del cristianisme, ja que a l’Edat Mitjana les pràctiques mèdiques estaven normalment vinculades a monestirs i a ordes religioses2 que ab el pas dels temps acumularen un gran poder econòmic i anaren diversificant les seues activitats. El malalt deixa de ser vist com un pecador castigat per ser considerat un elegit, que ab el seu patiment rep el perdó diví, la qual cosa afavorix que qui el cuide practique la caritat, i siga solidari ab qui té necessitats, tot fent mèrits per assolir la glòria celestial. De forma majoritària, eren dones les que des de les congregacions religioses es dedicaven a la cura dels desfavorits, com una més de les activitats dins dels seus ordes. La majoria dels recintes monacals tenien un infirmarium, que eren les cel·les per als religiosos malalts, i atenien en altres dependències creades exprofesso els qui acudien al monestir per ser atesos. Ab els pas dels anys, i a causa de les necessitats, eixes dependències externes acabaren convertint-se en els primers hospitals. 2 Encara que també és cert que els barbers de l’època extreien peces dentals cariades o realitzaven sagnies entre altres tècniques sanitàries.

L’hospital de folls de València. “...en la present ciutat ha molta obra pia e gran caritat e sustentació: empero una hi manca, qui es de gran necesitat, ço es un hospital o casa hon los pobres ignoscents e furiosos fosen acollits...”3 Ab estes paraules, el Pare Jofré4 posava llum a un problema que patia la ciutat de València ab les persones afectades per patologies psiquiàtriques, i que a pesar dels diferents hospitals que existien a la ciutat, més d’una dotzena en diferents èpoques, des de la conquesta per part de Jaume I, constituïen un problema, sobretot per la falta d’espai. Eixos primers hospitals depenien, com s’ha explicat, d’ordes religiosos, piadosos burgesos i en alguns casos eren fruit de disposicions reials. Entre alguns dels hospitals de la ciutat podem enumerar el de Sant Vicent, fundat per Jaume I en 1238 per a l’atenció de peregrins, l’hospital de Sant Llàtzer, fundat al carrer Murviedro, actual carrer Sagunt de València,

3“En la present ciutat hi ha molta obra pia y de gran caritat y sustentació; pero en falta una, que es de gran necessitat, qual es un hospital o casa on los pobres innocents y furiosos siguen acollits”. Extracte de les paraules pronunciades pel Pare Jofré el 24 de febrer de 1409. 4 Joan Gilabert Jofré naix un 24 de juny de 1350 al carrer dels Chofrens de la ciutat de València. Després d’estudiar Dret a Lleida, s’incorpora en 1370 a l’Orde Mercedària, al Monestir d’El Puig, on cursà estudis de Teologia. Després de ser nomenant comanador de Tarragona i El Puig, es designat per al mateix càrrec a València, arribant al Cap i Casal en 1409, des de on viatja junt a sant Vicent Ferrer per tota la Península Ibèrica, dedicant-se a predicar. En 1417, sant Vicent li prediu la mort, pel que decidix tornar a El Puig, on mor al Reial Monestir el 18 de maig del mateix any.

l’any 1240, i que atenia leprosos i malalts contagiosos. El de Santa Llúcia, fundat el 1310 i ubicat a l’actual plaça de l’Ajuntament, o el d’En Bou, situat intramurs junt a la porta de Russafa i que des de 1399 atengué els pescadors afectats per alguna malaltia. D’entre tots els hospitals destacava el fundat l’any 1409 com a conseqüència de les paraules abans referides del Pare Jofré, qui, segons la llegenda, quan s’encaminava a la Catedral per a dirigir-se als fidels des de el púlpit, va assistir un foll que era atacat per uns xiquets ab pedres. L’escena provoca en el pare mercedari un exaltat sermó, que remogué l’ànima solidària d’alguns adinerats ciutadans5 que finançaren la posada en funcionament de l’hospital ab la compra, el 19 de març de 1409, 5 Els noms dels primers donants eren Ferran Garcia, Joan Armenguer, Francesc Barceló, Pere Zaplana, Jaume Domínguez, Esteve València, Sanç Calvo, Bernat Andreu, Pere Pedrera i Pere de Bonia, tots ells mercaders valencians, a més de Llorenç Salom, que va ser qui va insistir i els va convèncer per tal de començar l’obra social, com diríem en l’actualitat.

d’uns terrenys junt a la porta de Torrent de l’antiga muralla de la ciutat, i allí, el 15 de març de l’any següent, començà a funcionar l’Hospital dels Ignoscents, Folls e Orats, la qual cosa suposa la fundació del primer manicomi d’Europa. Cal destacar que el rei Martí l’Humà, en el privilegi de constitució de l’hospital fa estricta menció al fet que de l’administració del mateix s’aparten nobles, juristes i homes de l’església, i es deixa la gestió només al poble pla. Ab el pas del temps, l’hospital obté butla papal6, es funda la Confraria de Nostra Dona Sancta Maria dels Ignoscents7, i se li concedix el reial privilegi8 de construir una imatge de la verge venerada per a la confraria; eixa imatge presidiria els actes i les activitats de la confraria des de 1417, i ab el temps arribà a ser coneguda com la Mare de Déu dels Desemparats. Totes estes disposicions dels diferents poders fàctics facilitaren l’expansió de les activitats de l’hospici, que noranta anys després de la seua fundació es ampliat, el que facilita que per orde del rei Ferran el Catòlic

6 El Papa Benet XIII sanciona dita butla el dia 26 de febrer de 1410, on aprova la fundació de l’hospital baix el patronatge del Sants Ignocents i Màrtirs. 7 El 29 d’agost de 1414 el rei Ferran d’Antequera firma el privilegi de fundació de la confraria que assumix el manteniment de l’hospital, ajudarà els dements, soterrarà els cadàvers dels ajusticiats i dels desconeguts i acompanyarà els condemnats fins el patíbul. 8 El privilegi és sancionat el 3 d’octubre de 1416 pel rei Alfons el Magnànim.

s’unifiquen en un tots els hospitals de la ciutat, excepte el dedicat a l’atenció de leprosos, per les especials característiques de la dita afecció. Esta unificació crea el Sant Hospital General de València, que continua la labor d’atenció fins la mitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX9. Quant a l’atenció dels malalts psiquiàtrics, va continuar duent-se a cap a l’antic convent de Jesús, i es va crear el Sanatori Psiquiàtric Provincial l’any 1867, que va funcionar fins el seu tancament, després de traslladar els usuaris al Psiquiàtric de Bétera, en 1989. Sis-cents anys va resistir la iniciativa impulsada pel Pare Jofré en un clar exemple de solidaritat, que va tindre el seu origen en una escena retratada magistralment per Joaquim Sorolla10 al seu llenç El Pare Jofré protegint un 9 L’actual Hospital Provincial, situat a l’Avinguda de les Tres Creus, núm. 2, de València, va ser inaugurat l’any 1962. 10 Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863-Cercedilla, Madrid, 10 d’agost de 1923), és un dels pintors espanyols més prolífics ab més de dos mil obres catalogades. Es crià ab els seus oncles materns al faltar els seus pares quan només comptava dos anys de vida, i des de molt menut va deixar clar que la seua vocació era la pintura. Començà la seua preparació al carrer de les Avellanes de València, i al finalitzar-la començà a presentar-se a concursos i exposicions, tant a nivell local com nacional. En

Barricada, junio de 1848. Meissonier. Llenç. Museu del Louvre. Paris

boig11, pintat en 1887 com a treball final de pensionat a la localitat italiana d’Asís.

Emile Friant. El dia de Totsants 1888. 254x 334 cm. Oli sobre llenç. Museu de Belles Arts de Nancy

L’art com a ferramenta de denúncia social. El quadre de Sorolla sobre el pare Jofré, encara que no deixa de ser una recreació més o manco idealitzada d’un fet, és un exemple d’una expressió artística dedicada a traure a la llum uns fets denunciables, i un intent de crear un corrent solidari a favor dels protagonistes de l’obra. Ab el pas del temps la manera de expressar-se dels artistes ha anat canviant i s’ha passat d’un estil purament acadèmic de pintura, tot passant pel cubisme a la fotografia fins a les últimes formes d’expressió, com poden ser els graffitis que podem trobar als murs 1883 obté la primera medalla a l’Exposició Regional de València, i un any després en l’Exposició Nacional de Madrid li es concedida una medalla de segona classe, el que va suposar el seu gran primer èxit. Una pensió de la Diputació de València li permet viatjar a Itàlia i completar la seua formació. Més tard coneix París, i tot el que significava la capital francesa en aquell temps per a un pintor. Al tornar, i ja casat ab Clotilde, s’instal·là a Madrid, i començà a recollir l’esperat èxit. Exposa a París, Nova Iork, Sant Lluís o Xicago, i aconseguix un reconeixement internacional poc habitual. En 1920, mentre treballava en un retrat va patir un ictus, que li provoca una hemiplegia que va disminuir clarament les seues facultats tant físiques com cognitives, les quals ja no va recuperar. 11 El Pare Jofré protegint a un boig, oli sobre llenç de 154 x 205 cm. És propietat de la Diputació de València.

d’algunes de les nostres ciutats, però continua sent una ferramenta crítica davant de les injustícies. Possiblement, el naixement del compromís social en l’art es paral·lel a l’eclosió del realisme a la França de mitjans segle XIX de la mà del pintor Gustave Coubert12 i es considera el seu llenç El taller del pintor, pintat el 1855, com la primera obra d’este estil, encara que podem trobar algun antecedent com el quadre Barricada, juny de 184813 de Jean-Louis Ernets Meissonier, que retrata la repressió brutal de les revoltes 12 Gustave Coubert naix el 10 de juny de l’any 1819 a Ornans, i es trasllada a París per estudiar Dret, que abandona ràpidament per tal de pintar. La seua obra reflectix el treball quotidià, el treballador, com un nou heroi i, en definitiva, la vida diària de ciutats i pobles, ab especial inclinació per les temàtiques socials. La Comuna de París el nomena director dels museus de la ciutat en 1871, al caure esta es encarcerat i finalment s’exilia a Suïssa, on continuarà treballant fins la seua mort el 31 de desembre de 1877, a la localitat de La Tour-de-Peilz. 13 El llenç, pintat en 1850, es conserva al Museu del Louvre de París.

produïdes a París el mes de febrer d’aquell any14. Honoré Daumier, Jean-François Millet o Émile Friant són entre altres els artistes més significatius d’este corrent pictòric molt compromés ab les classes baixes i els moviments polítics d’esquerra, els treballadors de les noves indústries; Trista herència 1899. ab una marcada sensibilitat social que denuncia les Oleo sobre llenç. 285 x misèries dels desfavorits, ve lligada al realisme literari 210 cm

14 “Revolució de 1848” és el nom de les revoltes que acabaren ab l’absolutisme que regnava a Europa des de principis del segle XIX. Es varen caracteritzar per ser liberals, tindre caràcter nacionalista i ser els primers indicis de moviment obrer. Començaren a França, però ràpidament es difondrien per gran prat del continent, facilitant la seua expansió l’auge que tenien al mateix temps el telègraf i el ferrocarril. A París del 23 al 25 de febrer de 1848 estudiants i treballadors protestaven per la prohibició de realitzar un banquet, on els ciutadans pagaven per un dinar acompanyat de discursos i debats polítics. Les protestes acabaren ab enfrontaments ab els soldats desplegats pel govern, saquejos, incendis i gran quantitat de víctimes entre morts i ferits. El canvi de govern, i finalment l’abdicació del rei Lluís Felip, no varen ser suficients i el govern provisional va proclamar la II República, i va decretar el sufragi universal masculí, la jornada laboral de 10-11 hores i el dret al treball per a tots els ciutadans.

d’Honoré de Balzac, i de manera més clara, per la càrrega social de les obres, ab el naturalisme d’escriptors com Émile Zola.

Friant, al seu quadre El dia de Tots Sants , ens mostra una escena que bé podria ser de qualsevol ciutat als nostres dies, i que era i és una clara denúncia del contrast entre classes socials, i de com, ab un mínim gest -en el cas del llenç, una xiqueta sembla fer el moviment d’anar a donar una almoina a l’home que demana caritat-, ja ens podem sentir solidaris per una temporada, i influenciats pel calendari. 15

15 Pintat l’any 1889, este oli sobre llenç es conserva al museu de Belles Arts de la localitat de Nancy, a França. Té unes mides de 254 x 334 cm.

Ilya Efimovich Repin 'Sirgadores del Volga' 1873. Oli sobre llenç. 131,5x 281 cm. Museu Nacional de Russia. San Petersburgo

A Espanya, el realisme té com a exponents les figures de Federico de Madrazo o Mariano Fortuny als qui també es considera com pintors romàntics, o altres pintors com Eduardo Rosales i Antonio Gisbert, que també destacaren en corrents com la pintura històrica, el retrat o la pintura preciosista. I de la mateixa manera, a pesar de no estar lligats estèticament a l’estil realista, s’enquadren en ell les produccions de temàtica social d’artistes com Sorolla, José Mª López Mezquita i Ramón Casas, entre altres. Menció apart mereixen dos de les obres de Sorolla, emmarcades clarament dins del realisme social. La primera seria el quadre I encara diuen que el peix és car!, en el qual l’artista ens oferix una escena marítima, on un jove es auxiliat per dos mariners després de patir un accident. Sembla que l’origen de l’obra està en un passatge del llibre de Vicent Blasco Ibáñez Flor de mayo16, on, després de la mort un jove pescador, la seua tia es lamenta exclamant: “¡Que viniesen allí todas las zorras que regateaban al comprar en la pescadería!. ¿Aún les parecía caro el pescado? ¡A duro debía costar la libra...!” Este oli sobre llenç, ab unes mesures de 151.5 x 204 cm. i conservat al Museu del Prado de Madrid, obtingué una Medalla de Primera Classe a l’Exposició Nacional de 16 Publicada en 1895 esta novel·la descriu la vida dels habitants del Cabanyal, i la duresa del seu treball a la mar.

Belles Arts de 1895, i va ser adquirit immediatament per l’estat espanyol. Uns anys més tard, Sorolla torna a entrar de ple en la temàtica social ab els seu llenç Trista herència, pintat en 1899. L’escena transcorre a la platja del Cabanyal, i ens mostra un grup de xiquets afectats per diferents

malalties incapacitants que estan a punt de prendre un bany terapèutic a la mar, acompanyats per un component de l’orde de Sant Joan de Deu17. Exposat per primera vegada en l’Exposició Universal de París de 1900, on va ser guardonada ab el Grand Prix. Un any després, en l’Exposició Nacional de Belles Arts,

17 L’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu és un orde mendicant que va ser fundat l’any 1572 pels deixebles de Sant Joan de Déu, qui va fundar un hospital a la ciutat de Granada. L’exemple va condir i es fundaren hospitals per tota la Península Ibèrica, i al transcórrer els anys arribà la seua obra al voltant de cinquanta països de tot el món. A València es va construir l’Hospital de Sant Joan de Déu l’any 1907.

va obtindré la Medalla d’Honor. Este oli d’unes mides de 212 x 288 cm. va ser adquirit en 1981 per Bancaixa, i continua integrat en la col·lecció de l’entitat. Altres països com Alemanya, Itàlia, Estats Units o Austràlia també participaren d’este corrent pictòric. Hi va destacar per damunt de tots Rússia, on, després de la revolució de 1917, va ser coneguda com realisme socialista, i tenia el propòsit de donar rellevància als problemes socials per mig de l’art. Tingué la seua màxima expansió baix el govern de Iósif Stalin, i va influenciar l’expressió artística dels països subjugats pel règim soviètic. Pintors com Aleksandr Deyneka, Borís Kustódiev, o Isaak Brodsky són alguns del més destacats d’este corrent, tots ells influenciats per l’obra literària de Màxim Gorki. Dins d’esta escola de denúncia social trobem també l’obra de Ilya Efimovich Repin18 i la seua pintura Sirgadors del Volga19, que volia ser un crit d’atenció sobre la dura vida dels treballadors del riu rus, el més llarg i cabalós d’Europa. Els sirgadors o barquers ajudaven ab el seu esforç a remuntar el curs del Volga als barcos que no 18 Repin naix a la ciutat ucraïniana de Chugúyev, entre el 24 de juliol i el 5 d’agost de 1844, i mor a Kuokkala, Finlàndia, el 29 de setembre de 1930. Ab obres de gran càrrega social, és pres com a referent per l’escola del realisme socialista. 19 Este oli sobre llenç va ser pintat l’any 1873. Ab unes mesures de 131,5 x 281cm., es conserva al Museu Nacional de Rússia, a Sant Petersburg.

Southern justice, murder in Mississipi. Norman Rockwell, 1964.

podien fer-ho pels seus propis mitjans. Nugaven cordes i maromes al seu cos i només ab la força de les seues cames bellugaven les embarcacions. En les seues primeres obres Pablo Ruiz Picasso20 estava més a prop del realisme que de l’estil que marcaria la seua producció i que ell ajuda a crear, el cubisme21. Dins d’eixes primeres produccions trobem la pintura Ciencia y caridad22, que realitzada l’any 1897 reflectix el contrast entre la ciència mèdica, que al moment de ser pintat el quadre vivia una ràpida evolució, i la solidaritat,

20 Pablo Diego José Francisco de Paula Juan Nepomuceno María de los Remedios Cipriano de la Santísima Trinidad Ruiz y Picasso (Málaga, España, 25 d’octubre de 1881 — Mougins, França, 8 d’abril de 1973) naix a una família acomodada. Son pare, professor de dibuix li va ensenyar les primeres nocions, i pintà ab les seues indicacions el seu primer oli als huit anys. A l’edat de catorze anys, entra a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Més tard estudiarà a Madrid, i viatjarà a París en diferents ocasions, fins instal·larse definitivament a la capital francesa en 1904. Allí desenrotlla els períodes blau i rosa, i va assentar les bases del cubisme. Ab el pas del temps, exploraria l’escultura, tot compartint material, el ferro, ab Juli González. També practicà el treball ab ceràmica, i quasi totes les expressions artístiques, així com tècniques i estils pictòrics. Ja convertit en un mite de l’art del segle XX, va continuar treballant fins que un edema pulmonar li causà la mort. 21 El cubisme naix a França l’any 1907, i té com a màxims exponents els pintors Pablo R. Picasso, Greorges Braque i Juan Gris. Significà el trencament absolut ab l’art academicista i és la base de totes les avantguardes artístiques europees del segle XX. El terme “cubisme” va ser encunyat pel crític francés Louis Vauxcelles, qui depreciant este nou corrent afirmà que estava compost per xicotets cubs. 22 Oli sobre llenç, conservat al Museu Picasso de Barcelona, ab unes dimensions de 197 x 249,5 cm. Presentat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, passa desapercebut, i Picasso el torna a presentar a l’Exposició Provincial de Màlaga, on obté una menció.

que com ja hem vist es practicava per part dels ordes religiosos. De tota manera Picasso deixaria ràpidament este estil i començaria a buscar altres formes d’expressió, fins arribar al llenç Las señoritas de Aviñón23 que va suposar un abans i un després en l’art mundial. El 26 d’abril de 1937, les aviacions alemanya i italiana dins de l’operació Rügen, bombardejaren la població de Gernika24, i els resultats de l’acció bèl·lica es propagaren ràpidament per tot el món. Picasso, que havia acceptat uns mesos abans l’encàrrec del govern republicà, per mig de Josep Renau, de pintar un mural propagandístic per al pavelló espanyol a l’Exposició Internacional a celebrar en París aquell any, va quedar impactat per les noticies que arribaren de la població biscaïna, i començà a esbossar el dia 1 de maig i, ja a pintar, ab oli sobre llenç, el dia 11 del mateix mes de maig. En poc més d’un mes des que iniciara els treballs previs, el pintor malagueny conclou, el 4 de juny, una de les obres més conegudes, compromeses i esborronadores de la història de l’art. Pintat només en blanc i negre, a més d’infinites tonalitats de grisos, el llenç és un crit contra 23 Conservat al Museu d’Art Modern de Nova Iork, este oli sobre llenç està considerat com la peça clau en l’inici del cubisme. Trenca absolutament ab les pautes realistes en reduir les imatges a formes angulars planes que trenquen els cànons de l’espai i de l’anatomia. Pintat l’any 1907, té unes mides de 243,9 x 233,7cm. 24 Gernika-Lumo és un municipi de la província basca de Biscaia, ab una població d’uns 16.500 habitants. Es crea en el segle XIX per la unió administrativa de l’Anteigleisia, poble sorgit al voltant d’una església, de Lumo i la Vila de Gernika. Era el lloc on es reunien, baix el roure conegut com l’arbre de Gernika, les Juntes Generals de Biscaia. Baix dit arbre els senyors juraven respecte a les lleis forals de Biscaia.

les barbàries de la guerra, que s’ha convertit en icona des que va ser exposat per primera vegada.25 Altres formes d’expressió. Norman Rockwell26 va treballar com a il·lustrador per a la revista Saturday Evening Post des de 1916 fins a 1963. Els seus anuncis, vinyetes o portades només tenien una condició, que les persones de raça negra sols aparegueren en el paper de servents. L’obra de Rockwell, que sempre havia estat marcada per l’amabilitat, la tendresa i la ironia dissimulada, excepte en èpoques en què els Estats Units entraven en guerra, canvia quan la revista prescindix de les seues obres i comença a col·laborar ab la revista Look, on tenia més llibertat per portar a terme el seu treball. La seua producció es veu positivament afectada per este canvi, i trobem obres de major implicació social, marcades per la Guerra de Vietnam i els problemes

25 Després de exposar-se a París, va ser transportat al Museu d’Art Modern de Nova Iork, on va conservar-se fins l’any 1981 en què va arribar a Espanya. Ab una grandària de 776,6 x 349cm., s’exhibix des de 1992 al Museu Reina Sofia de Madrid. 26 Norman Perceval Rockwell naix a Nova Iork un 3 de febrer de 1894, i rep les primeres classes d’art als 14 anys a l’Escola d’Arts de la seua ciutat natal. Completa la seua formació en la National Academy of Design, i, més tard, a l’Art Students League. Encara adolescent, és contractat com a director d’art de la revista Boy’s Life, publicació oficial dels Boy Scouts d’Amèrica. En les dècades dels anys trenta i quaranta significaren els majors èxits per a l’artista, i va ser en eixos anys quan es va convertir en el “cronista” del american way of life, o ‘estil de vida americà’. Després d’una fructífera vida professional, Rockwell va morir a la localitat de Stockbridge el 8 de novembre de 1978, als 84 anys.

d’integració de la població afroamericana, en especial al estats surenys. La col·laboració ab Look arrancà ab la il·lustració The problem we all live with (El problema ab el que tots convivim), de 1964, i que retrata una xiqueta negra rodejada per quatre Marshall27, mentre es dirigix a l’escola: a la paret que té darrere es pot llegir la paraula nigger28, i es veuen les restes d’una tomata que semblen sang. L’educació escolar era qüestionada per als menuts de color per part d’alguns col·lectius racistes. Front a estos col·lectius, els activistes negres i els blancs que estaven al seu costat també patien atacs. Un d’estos episodis va ser plasmat per Rockwell al treball Southern justice, murder in Mississipi (Justícia surenya, assassinat en Mississipí) que mostra la mort d’un d’estos activistes pro drets a l’estat de Mississipí. Pel que fa a la fotografia, que per la ràpida difusió que té -més ara ab el boom de l’era digital-, s’ha convertit en una poderosa ferramenta de denúncia de qualsevol situació que ho requerix. Els conflictes armats, els desplaçaments de població associats, les dures condicions de treball 27 Els United States Marshals Service, són un cos d’agutzils federals encarregats de fer complir les ordes de les corts federals. Varen ser fundats en 1789 i depenen del Departament de Justícia del govern americà. Una de les missions que compliren als anys seixanta del segle XX va ser la de garantir l’escolarització dels menors afroamericans. 28 La paraula nigger començà a ser usada per definir els esclaus que arribaren als Estats Units durant els primers anys del segle XVII. No tenia connotacions pejoratives fins a principis dels segle XX quan s’estén el seu ús racista als estats del sud.

que es patixen encara en alguns països, les situacions dels més desfavorits en societats del primer món, etc., sempre tenen al costat l’objectiu dels fotògrafs que en qüestió de minuts ens posen al mig de les situacions abans descrites. Seria l’equivalent modern al realisme pictòric. Lewis W. Hines29 va realitzar entre 1908 i 1912 una sèrie de fotografies sobre les dures condicions laborals dels xiquets més desfavorits. Xiquets i xiquetes d’entre cinc i catorze anys, que en molts casos no sabien llegir ni escriure. Alguns d’ells immigrants, no coneixien ni una sola paraula d’anglés però treballaven dotze hores al dia, per remuneracions ridícules. Repartidors de diaris, operaris a fabriques de bobines de fil, recol·lectors de cotó, manufacturers de peix, venedors, miners, i qualsevol treball imaginable. La pèrdua de la infància era inevitable, i els xiquets, imitant als més majors, fumaven, jugaven al billar i a les cartes, delinquien i inclús visitaven les cases de prostitució ab edats a les quals deurien estar jugant. 29 Lewis Wickes Hine, estudià Sociologia en les universitats de Chicago, Colúmbia i Nova Iork. Va usar la fotografia com una ferramenta més dels seus estudis, i finalment com una arma de protesta per la càrrega social dels seus treballs, en què es mostrà molt solidari ab les circumstàncies dels més desfavorits. Nascut a Winsconsin el 6 de setembre de 1874, mor a Nova Iork el 3 de novembre de l’any 1940.

La gran depressió econòmica, les sequeres i les tempestes d’arena provocaren a mitjans dels anys trenta del passat segle un flux migratori cap a l’oest americà, principalment Califòrnia, del grangers del mig oest que ho havien perdut tot. Dorohtea Lange30 va ser l’encarregada entre els anys 1935 i 1939 d’immortalitzar esta migració i les seues conseqüències des del punt de vista de la seua càmera, al servici dels estaments oficials. Entre els centenars d’imatges capturades una passaria a la historia per la seua repercussió. Va ser l’última d’una sèrie de sis que va prendre de Florence Owens Thompson, i cinc dels seus set fills. Publicada per primera vegada en el diari San Francisco Call va provocar que en pocs dies arribaren aliments a Nipomo, la localitat on va ser feta la fotografia, que està titulada Mare migrant. 30 Dorohtea Lange naix a Hoboken, el 25 de maig de 1895, i mor a San Francisco el dia 11 d’octubre de 1965, després d’haver dedicat la seua vida al documentalisme social. Hom la considera pionera del reportatge fotogràfic. Des de 1935 a 1940 treballa per a l’administració Roosvelt en programes de recuperació econòmica, per mig de l’Administració de Seguretat Agrícola. En la dècada dels quaranta és contractada per documentar els camps d’internament dels japonesos a territori americà, però el seu treball és censurat, ja que demostrava que hi havia americans d’origen japonés confinats als camps. Va continuar fins que la seua salut li ho va permetre.

Xiquets miners. Lewis H. Hines, 1908.

Sebastião Salgado que destaca per ser cronista dels treballs més durs i veu dels més pobres, encara que per a alguns crítics l’únic que fa Salgado es aprofitar-se d’estes situacions per obtindre un benefici econòmic, seria un altre exemple de fotògraf ab forta implicació social. De la mateixa forma que José Demaría, encara que este un poc per casualitat31, que acompanyà al rei Alfons XIII en el viatge que el monarca realitza per la comarca extremenya de Las Hurdes entre el 20 i el 24 de juny de 1922, i que va plasmar la duresa de la vida a aquelles terres, la malaltia, la pobresa i la fam. Altra forma d’expressar consciència social, també immediata i contundent com pot ser una fotografia, i que té el valor afegit d’estar a la mà de tots, és el graffiti. Es pot ubicar el seu origen en la prehistòria, en les pintures rupestres, ja que hi ha imatges gravades ab ossos o banyes, i també proves de l’ús de plantilles i

31 Es va fer un sorteig per triar qui anava a ser el repòrter gràfic del viatge reial.

d’esprais fets al bufar colorants a través d’un os. S’ha usat, com a forma d’expressió des de l’Imperi Romà, són famosos els graffitis de la ciutat de Pompeia, fins a l’Alemanya nazi, on s’empraven per a ús propagandístic antisemita. El graffiti modern naix a les ciutats de Nova Iork i Philadelphia a finals de la dècada dels setanta del segle XX. Allí, artistes com Taki 183, Julio 204 o Cornbread escriuen el seu tag, o pseudònim, a les parets, les estacions del metro i inclús al llom d’un elefant del zoo (Cronbread). Ja en 1980 la moda arriba a Europa i Espanya, ací associada al moviment punk. Es considera que hi ha dos formes de fer graffiti, la legal on els writers Mare migrant. Doroo grafiters fan autèntiques obres d’art, ben treballades htea Lange, 1936. i ab una gran tècnica, i la il·legal, on tot val, i moltes vegades no deixa de ser només una forma d’embrutar les ciutats. Però en molts casos els graffiti es convertixen en crits contra les injustícies, les desigualtats i els poders fàctics. 65

Un dels grafiters més coneguts a nivell mundial és el britànic Bansky, del qui no hi ha dades biogràfiques fiables, encara que es creu que és un treballador de classe mitjana de nom Robin Guninngham. Es pensa que va començar la seua trajectòria entre 1992 i 1994, i ja en l’any 2000 exposa les seues obres a Londres. Una de les seues obres més conegudes és Napalm, datat en 2004, que mostra la xiqueta Kim Phúc32 fugint del líquid inflamable de la mà de dos de les icones infantils més comercialitzades, Mickye Mouse i Ronald McDonald. També conegut a nivell mundial és el treball del grafiter valencià Escif, que ha realitzat gran part dels seus murals a la ciutat vella de València, on per sort podem trobar-ne algunes mostres. L’actualitat i la crítica social, impregnades d’una bona dosi de sàtira són la base del seu treball. Llicenciat en art públic per la Universitat Politècnica de València, Escif també ha deixat mostres del seu estil a ciutats com Berlín, Los Àngeles o Londres. 32 Phan Thi Kim Phúc va patir, ab només nou anys, gravíssimes cremades a tot el cos quan el 8 de juny de 1972 la seua població, Trang Bang, va ser bombardejada ab napalm per les tropes de Vietnam del Sud. La seua imatge fugint del foc, despullada, i ab la pell feta girons capturada per la càmera de Nick Ut, és coneguda a nivell mundial. Actualment, dirigix la Fundació Kim Phúc, que tracta d’ajudar els xiquets i xiquetes víctimes dels conflictes armats.

Les càrregues policials contra les manifestacions d’estudiants a València entre els dies 15 i 20 de febrer de 201233, varen ser ràpidament criticades per Escif al seu mural Educació per a la ciutadania. Crítica, denúncia i compromís social a les falles. Les falles varen nàixer dins dels barris de població treballadora, i sempre han constituït un espill al qual tots els estrats de la societat han pogut vore’s representats en les temàtiques tractades. Per tant les problemàtiques socials, basades en la lluita de classes, sempre han tingut un lloc als arguments fallers. Segons Ariño (1992), entre 1850 i 1900 es plantaren 22 falles de temàtica social, que 33 Les protestes estudiantils començaren contra els retalls, en general, i en particular en l’educació pública. I continuaren contra la desmesurada actuació policial als primers dies. Es tallaren carrers i es cremaren contenidors. Es produïren quaranta-cinc detencions, i prop d’una vintena de ferits, entre manifestants i policies. Gràcies a internet la situació tingué repercussió mundial immediata. Les protestes i manifestacions continuaren fins els dia 25 de febrer, però la menor presència policial, i les reunions entre estudiants, la Consellera d’Educació, Mª José Català, i la Delegada del Govern, Paula Sánchez de León, rebaixaren la tensió, i ja no es produïren més càrregues policials.

Napalm. Banksy, 2004.

encara que representaven una quantitat simbòlica dins del total de falles plantades en eixos anys, devien ser significatives, perquè estigueren fortament controlades per la censura. De fet, una de les primeres falles que feia denúncia social que trobem en la història seria la plantada l’any 1859 a la Pl. de les Barques, o del Teatre Principal, que sembla que va ser censurada l’any anterior a causa Educación para la ciude l’argument, tadania. Escif, 2012. la desigualtat de classes, on un home fornit de “dotse arrobes ben complides” s’empassava un extraordinari banquet servit per un xiquet, al temps que una dona, des d’una finestra, ab una corda, li oferia un pernil. Completava l’escena un home famèlic que demanava ajuda al fartó. La falla, qualificada de monstruosa per la quantitat de figures per la premsa local, l’acompanyava al carrer, entre altres, este vers:

“Asi, ó en cuansevól part, mentres vixcam baix la lluna vorém sempre al que està fart burlarse del que dichuna.” En 1878 les falles arriben marcades per la vaga de fematers i llauradors que es va prolongar a la ciutat de València fins el dia 14 de març. Quatre dies més tard, a la plaça dels Porxets, es va plantar la figura d’un cavaller rodejat de màscares que es burlaven d’ell, tot al·ludint la dita vaga (Soler 2000). Després vindrien falles que posaven en solfa a propietaris que volien cobrar el lloguer sense reparar els desperfectes de les cases, com la del carrer de Gràcia de 1880, o la del carrer de Maldonado de 1888, que portava per lema La araña negra i mostrava la terrible crisi que patia el país per la caiguda de l’activitat agrícola i industrial. Ab el canvi de segle, les falles van guanyant qualitat artística, esperonades pels premis que les diferents societats, i des de 1901 l’Ajuntament de València, concedixen a les més artístiques. Així i tot, entre els conflictes de Cuba o Marroc, i l’imparable eclosió de les falles apologètiques i comercials, encara hi havia espai per a les critiques de caràcter social, com les falles

plantades als carrers Murillo-Palomar, en 1908, i GrĂ ciaEn Sanz, en 1909, que criticaven la usura, que alguns practicaven ab els comerciants, industrials i ciutadans que patien problemes econĂ˛mics.

Falla Pl. de les Barques 1859.

Com ja s’ha apuntat, la lluita de classes és argument habitual en els cadafals que fan critica social, com el del carrer de Conca de 1920, al qual, damunt d’un globus terraqüi, fan equilibris un capitalista i un obrer, i al mig, en representació de la classe mitjana, un personatge alça una maça amenaçant els altres dos. Altra de les necessitats denunciades en les falles de principis de segle, i possiblement al llarg de la història de les falles, és el problema de les classes humils i mitjanes per a trobar una vivenda digna i a preu just. Esta problemàtica va ser reflectida en la falla plantada l’any 1918 als carrers Colom-Pi i Margall per l’artista Carlos Perales Serrano ab el lema La ley del inquilinato, que representava una família que trobava llar al llit del Túria. En la revista Pensat i Fet d’aquell any li dedicaren este tercet: “Baix l’ull del pont s’han guarit, i hasta así volen cobrarmos el arbitri malait.” Cinc anys més tard, en 1923, la comissió Guillem de Castro-Na Jordana- Beneficència, plantà una falla ab temàtica i estètica molt semblants. En la mateixa, dos famílies, una de classe mitjana i una de gitanos, s’havien acabat fent la casa baix dels arcs d’un dels ponts del riu Túria34. El lema de la falla era I...a la vora del riu, no

34 Esta problemàtica agafa rellevància en la dècada dels anys quaranta. L’any 1943, al registre sanitari realitzat per l’Ajuntament de València, es comptabilitzaren 185 xaboles, ab un total entre adults i

faces niu. En el llibret editat per la comissió es podien llegir versos com estos: “[...] perqu’estem en un temps tal que tot casero ó casera de cuansevol porcatera fan pagar un capital[...] [...] fent cases pa els rics no més, de así un añ poc mench ó més viuran tots en la Pechina [...]”. Els següents anys la crítica social als cadafals fallers patix un descens, entre altres coses per la situació política35, dins d’una temàtica marcada per les falles apologètiques, la política local i les crítiques als grans projectes que transformaren la ciutat, però que avançaven a ritme de caragol. Esta situació acabaria en proclamar-se la II República, i deixar aparcat l’ànim

menors de 747 habitants. Els assentaments sorgiren per la gran quantitat d’immigrants que arribà a la ciutat a causa de la Guerra Civil. Caldria destacar les conseqüències de la riuada del 28 de setembre de 1949 quan les prop de dos mil xaboles que s’hi havia alçat es varen vore arrasades. Les xifres oficials parlen de 41 víctimes mortals, però el sentir popular parlava de moltes més, per la gran quantitat de pobladors d’estos assentaments, que majoritàriament es trobaven a l’alçada del Passeig de la Petxina i junt al barri de Montolivet. A partir d’esta catàstrofe, l’Ajuntament prohibix la construcció d’este tipus de llars al llit del riu. Així i tot, en la famosa riuada de 1957, encara existien algunes d’estes infravivendes. 35 La dictadura establida a Espanya entre el 13 de setembre de 1923 i el 28 de gener de 1930, i el reforçament de la censura en tots els àmbits de la vida diària, i també de les falles, tingueren la culpa en gran part d’este descens numèric.

censor les noves autoritats. En esclatar la Guerra Civil, la solidaritat fallera agafà un altra vessant. Així, les comissions optaren per destinar tots els diners obtinguts per preparar els festejos en hospitals, refugis i llars infantils. Inclús algunes comissions, com ConcaRoberto Castrovido, organitzaven col·lectes per enviar els beneficis a les Milícies Republicanes (Sanchis 2013). Després de la guerra, les autoritats i les classes altes serien les encarregades de afavorir i promocionar els actes benèfics i més o manco solidaris ab la gran

Falla Colón- Pi i Margall 1918. Carlos Perales Esbós Falla Guillem de Castro- Na JordanaBeneficiència 1923. Conservat al Arxiu Històric Serrano. Arxiu J. J. Coll. Municipal de Valencia. Fotografia Juanjo Medina.

quantitat de pobres, mutilats, orfes i gent necessitada que va deixar el conflicte armat. Encara que en ocasions semblaven més preocupats pel propi lluïment que per les accions realitzades. Així, en 1942, la comissió de la Pl. del Cabdill organitza una bunyolà per als familiars dels voluntaris de la División Azul36, i el dia de Sant Josep prepara cent mil bunyols per als xiquets més pobres. En 1943, ja dins de les activitats per a altres anys, s’organitza un dinar extraordinari per als pobres que acudixen a l’Associació Valenciana de Caritat37 a més, la productora de cinema CIFESA38 s’encarrega de fer 36 La División Azul es el nom popular de la 250 Einheit spanischer Freiwilliger de la Wehrmacht, que va servir al front oriental durant la II Guerra Mundial des de 1941 fins a 1943. En total serviren entre 45.000 i 47.000 soldats. Uns huit mil moriren, més de 10.000 resultaren ferits, a part d’uns 2.100 mutilats. A més, dels 572 que varen ser fets presoners per l’exèrcit soviètic, dels quals poc més de 200 tornaren a Espanya. 37 L’Associació Valenciana de Caritat va ser fundada l’any 1906 per l’alcalde José Sanchis Bergon, ab la intenció d’evitar la mendicitat a la ciutat de València. Es una ONG totalment independent a pesar d’estar patrocinada per l’Ajuntament. Entre els seus servicis, es troben el menjador social, l’alberg, dos escoles infantils, programes d’higiene, ajuda per trobar treball o vivenda, entre altres. Està finançada per les aportacions dels milers de socis, i el mecenatge d’alguns empresaris, que cobrixen el setanta per cent del pressupost. 38 La Compañía Industrial de Film Español, S.A. va ser creada el 15 de març de 1932 per la família Trénor. En 1933, ja en mans de la família Casanova, va firmar un acord ab Columbia Pictures per a la

els preparatius perquè actors, futbolistes i personatges d’actualitat participen en un festival taurí. Ab el temps, des de 1946, dels beneficis del festival eixirien els fons per al dinar benèfic, excepte en 1949, que no es pogué celebrar el festival, i la Junta Central Fallera donà directament el cost de les dos vaquetes que es van torejar a la Casa de la Caritat. L’any 1944, en apropar-se les falles, per orde del Govern Civil, s’autoritza un racionament extraordinari de productes de primera necessitat. A més, es produïx un fet fins a cert punt esperpèntic, la dona del Ministre de l’Exèrcit, Carlos Asensio Cabanillas, s’oferix per regalar una canastilla al xiquet més pobre que vinguera al món el dia 13 de març, i que seria apadrinat per l’Alcalde de València, Juan Antonio Gómez Trénor, i la Fallera Major de la ciutat, Carmen Asensio Ballester, filla del Ministre, eixe mateix 19 de març. Estos batejos caritatius eren bastant habituals en eixos anys, i els organitzaven també les comissions més boiants de la ciutat. En 1946, Regino Mas planta el So Quelo, personatge que protagonitzarà les falles de la plaça del Cabdill els distribució en exclusiva de les pel·lícules de la factoria americana a Espanya. Va viure els millors anys des de 1942 fins a 1945, per a després d’uns anys de decadència, filmar la seua ultima producció en 1961, i va tancar les portes en 1965.

anys quaranta, convertit en forner. Aprofitant el fet, el Govern Civil “aconsella” al Gremi de Forners que es preparen unes dos mil cassoles d’arròs al forn i pans per als pobres. En 1948, inaugura la tómbola l’arquebisbe Olaechea39, que encara que no era una activitat fallera sí que aprofitaria les falles per a fer caixa40, a pesar de la poca simpatia que sentia l’arquebisbe per la festa fallera, que s’oposava ab força a algunes de les activitats que eren paral·leles a les falles, com els paradors, per la falta de 39 Marcelino Olaechea Loizaga naix a Barakaldo el 9 de gener de 1888. Després d’estudiar Filosofia pren els hàbits als 16 anys, i és ordenat sacerdot en 1912. Es va encarregar de la direcció de diferents col·legis salesians, orde de la qual formava part. En novembre de 1935, és nomenat bisbe de Pamplona, on ja va començar les activitats de caràcter social, fins que el 17 de febrer de 1946 és nomenat arquebisbe de València, on detingué el càrrec fins complir els 75 anys, quan renuncià. Va acceptar la seua renúncia el papa Pau VI el 19 de novembre de 1966. Olaechea faltà el 21 d’octubre de 1972 a València. A l’abril de 2013 se’n va obrir causa de canonització. 40 En els primers deu anys d’activitat, 1948-1958, la tómbola va obtindre uns beneficis nets de 34,3 milions de pessetes, després de descomptar els 48,1 milions de despeses dels 82,4 milions recaptats en total. Ab eixos beneficis es plantejaren activitats socials com l’atenció de malalts pobres, excursions, viatges i la roba de més d’onze mil xiquets. I també la construcció, fins 1969, de 1.509 vivendes per a pobres, ab unes quotes de pagament d’entre cent i dos-centes pessetes. D’estes promocions, naixeren alguns barris de València com Sant Marcel·lí, ab un terç de les vivendes, el grup de Nostra Senyora dels Desemparats, al barri de Patraix, així com tres grups d’habitatges més menuts al barri de Benicalap o Tendetes.

decència, i inclús a la mateixa celebració de la festa, com en l’any 1958, després de la riuada d’octubre de 1957. La tómbola, que començà modestament, es va convertir en punt neuràlgic de les festes falleres al llarg dels anys cinquanta, i arribà al punt màxim de expectació quan en 1952 Carmen Polo visità les falles i participa activament a la tómbola. En 1951, la comissió del Foc inaugurà el seu parador, i dels beneficis destinà un percentatge a l’Associació Valenciana de Caritat, encara que no es va fer públic exactament quin va ser eixe percentatge. També s’organitzà un sopar ab ball en què es convidà les altres comissions de la ciutat, perquè estes, més modestes, es pugueren vore acceptades per la classe alta.

Tómbola de l’Arquebisbe Olaechea en l’any 1948.

D’esta manera, la societat valenciana més acomodada calmava les seues pretensions solidàries, i es posava en la pell dels qui no tenien tantes oportunitats, i les

pretensions es varen vore absolutament complides ab la proclamació de Lolita Alfonso com a Fallera Major Infantil de València de 196141. Poc més es pot ressenyar de les accions “socials” als següents anys. Els promotors es demostraren més preocupats de deixar-se vore omplint els paradors, cada any més nombrosos, i d’assistir a gales o balls de debutants, que de fer una mínima labor solidària ab els més necessitats. Als cadafals, la forta repressió censora dificultava la inserció d’arguments socials, encara que alguna vegada s’hi veien critiques als estraperlistes, com l’apareguda entre moltes altres en la falla plantada a la plaça de Jesús l’any 1945, Se terminó el estraperlo. De la mateixa forma, es parla en moltes falles dels problemes de l’enllumenat públic que patia València, com en la falla de la plaça del Mercat Central, en 1945, Esta falla del mercat la llum ha solucionat, o les dificultats de la vida diària, com en la falla de Felip Vall de l’any 1950, a la qual Pensat i Fet va dedicar este vers:

“La vida està tan justeta que la gent fa volantins i a voltes la figuereta.” 41 Lola Alfonso era la major de tres germans que visqueren la seua infància a l’orfenat de la Casa de Beneficència. Se la va cobrir d’enhorabones, inclús ajudes econòmiques per a futurs estudis, però va haver de tornar a la realitat a l’acabar el seu “regnat”.

A partir de l’arribada de la Democràcia a Espanya, les falles tornen, a poc a poc, a incloure temàtica social als seus arguments, encara que no sempre ab una visió solidària, com ab la problemàtica de les drogodependències, que sempre s’hi reflectixen com un vici. Altres temes reflectits han sigut la inseguretat ciutadana, com en la falla plantada en 1986 per Miguel Santaeulalia per a Na Jordana, baix el lema El barri. Als versos del llibret, originals de Josep Melià, es podia llegir com un veí del barri es veia atacat per tots aquells ab qui es creuava, que l’atacaven i atracaven i, com, fart, el veí posa remei a la situació:

“Després de tanta desgracia, ni treballa ab eficàcia ni du una vida tranquila, i per eixir sens penes, vol tindre un guardaesquenes, que, en argot es diu goril·la. Un que tinga la mà dura, que li agrade l’aventura i siga fort i templat, i contracta a Indiana Jones, que es un tio en dos coions, i, ademés, sempre va armat.”

Ninot Indultat 1986. Miguel Santaeulalia Nuñez, per a la falla Pl. de Na Jordana. Arxiu Joan V. Ramírez.

En els últims anys entren en l’argumentari faller l’explotació infantil o la violència de gènere, temes tractats per la comissió Lepant-Guillem de Castro en les seues falles de 2003, Que voldria ser de major, ab la col·laboració d’Unicef i Intermón Oxfam, i 2004, Mai més...esclava te done, les dos plantades per Daniel J. Zafrilla. Al 2005, esta mateixa comissió reflectia els problemes dels immigrants, i les seues interaccions en la nostra societat, en la falla de Fede Felici, Sense papers. La violència de gènere també va ser denunciada per la comissió d’Av. de Burjassot- Ctra. de Paterna ab la seua falla plantada l’exercici 2009 ab el lema XQ?. La falta de treball reflectida en plena crisi per la comissió Pintor Stolz-Burgos, en la falla realitzada pels propis fallers l’any 2011 ab el lema Fent cua.

Altres temàtiques a les quals les falles han donat un espai per denunciar-les, han sigut la vivenda -de vegades difícil de fer-li front per les hipoteques-, la fam -ab especial menció a les conseqüències de la falta d’aliments al tercer món, com per exemple l’escena plantada a la plaça del Pilar en 1994 per Alfredo Ruiz, on un grup de xiquets de raça negra alçava els braços ab un bol demanant aliments, dins de la falla Ilusions que no li falten-, i, com sempre al llarg dels anys, la lluita de classes -com a la magnífica escena de la falla SuecaLiterat Azorín de 2013, Meteorologia de la vida, obra de José Lafarga ab disseny de Carlos Corredera. Esta última escena, titulada “No mojarse” ab els problemes dels atres, comparava una família real ab una irreal. Tots estos temes que hem enumerat varen ser cruament tractats en la falla que l’any 2012 plantà la comissió Cronista Vt. Beguer de Torrent, i que dugué per lema L’esperança és un espill penjat en el futur, de la mà de l’artista Miguel Balaguer. De la mateixa manera, les comissions falleres, sempre sensibles als successos del seu entorn, des del barri fins al conjunt de la societat, continuen aprofitant el seu poder de convocatòria, i comencen a crear activitats socials i/o solidàries. Estes activitats poden anar des d’organitzar una recollida de joguets o aliments, tot

Escena falla SuecaLit. Azorín 2013. José Lafarga Palomares. Arxiu Ángel Romero.

aprofitant l’ofrena de flors com a Montcada, o a peu de falla, com la duta a terme per la comissió Antiga Senda de Senent-Passeig de l’Albereda l’any 2010 a favor de la Associació Valenciana de Caritat, a qui va dedicar part del seu cadafal que duia per lema Casa de la caritat: l’ONG dels fallers, ab una concepció similar a la de l’any 2009 en què va plantar la falla Solidaritat, que tractava temes com els drets de les dones, l’educació infantil, o l’escena dedicada a Aspanion. Les falles també han posat el seu granet d’arena ab la preparació d’una donació de sang, una obra de teatre per recaptar fons per alguna ONG, concerts o festivals de rock -com el que programava en juny de 2013 la falla de la plaça de Garcia MoratoIecla en benefici d’associacions com Bona Gent, Asprona o AVAPACE-, actuacions humorístiques, mercats i sopars solidaris, o xicotets gestos com la traducció de l’explicació de les falles al sistema Braille42 en col·laboració 42 Louis Braille ideà el seu alfabet per a persones cegues en 1825, a partir d’un sistema de lecto-escriptura inventat pel militar Charles Barbier, i que li va ser facilitat pel director de l’escola per a cegos

ab l’ONCE, o en pictogrames43 gràcies a Psicotrade, com la comissió de la plaça de Jesús, que també va traslladar el seu llibret infantil de 2013 al sistema pictogràfic. Esta comissió del Cap i Casal també organitza, des de 2006, convivències ab activitats lúdiques, junt als usuaris d’Aspanion. La comissió Borrull-Túria col·labora des de fa uns anys ab la Fundació AIXEC, i participa entre altres activitats en l’organització del torneig de bàsquet de Nadal. La falla del Barri de la Llum ha realitzat activitats, com teatre o mercadet solidari, a favor de Josele y Maria Ferré, pare i filla que tracten de socialitzar la síndrome de Rett que ella viu.

Falla Antiga Senda de Senent- Paseig l’Albereda i sords de París on estudiava des que quedà cego als tretze anys. de Començà ab un sistema de huit punts, i els deixà finalment ab sis 2010. Arxiu Juanjo punts, que és el que s’utilitza actualment a tot el món. Al ser un al- Medina. fabet, pot adaptar-se a qualsevol idioma, tot representant-se lletres, signes de puntuació, números, símbols matemàtics, notes musicals, etc. També és un sistema de numeració binari, anterior al llenguatge informàtic. 43 El sistema de pictogrames afavorix la comunicació i la comprensió en sentit general a les persones ab trastorns d’aspecte autista. Es componen de claus visuals clares que anticipen situacions, ubiquen en l’espai i en el temps, i simplifiquen les activitats de la vida diària. El primer sistema pictogràfic va ser desenrotllat per Mayer-Johnson en 1981, i està compost actualment per unes tres mil icones organitzades, a les quals es poden afegir les pròpies de la cultura d’origen de l’usuari.

Hi ha comissions que aprofiten el taquillatge obtingut de les entrades per visitar la falla i col·laboren ab diferents entitats i destinen un percentatge a este fi. Com exemple podem apuntar que en 2007 la comissió de Nou Campanar va destinar el vint-i-cinc per cent de la recaptació a la Fundació per la Justícia de la Comunitat Valenciana, que vetla pel respecte als Drets Humans tant a Espanya com a altres països dels cinc continents. Encomanar la realització de la seua falla, normalment l’infantil, a algun col·lectiu o associació com Koynos, que plantà una falleta per a Convent de JerusalemMatemàtic Marzal l’any 1995 baix el lema Els xiquets de València, o per a la falla Montortal- Torrefiel en 2007 i que duia per lema Tots iguals, tots diferents, o Adisto, que va realitzar la de Cronista Vicent Beguer l’any 2009, és una altra de les vies que han trobat algunes falles per tal de col·laborar ab estes causes. La comissió Sta. Mª Micaela-Martí l’Humà planta des de 2008 una tercera falla, a més de les dos que entren a concurs, que vénen realitzant els usuaris dels Centres Ocupacionals Tomás de Osma I i II, tot emmarcat al projecte SolidariSant. També s’ha usat la fórmula de col·laboració entre un artista de renom i un col·lectiu per plantar alguna d’estes falles, com l’any 2011 quan Francisco López Albert i els usuaris d’Asindown plantaren la falla infantil

de la comissió Passeig de l’Albereda-Av. de França, baix el lema Caritat, amor, pau, solidaritat, on l’artista de Picassent va fer el centre de la falla, i el usuaris de l’associació una sèrie d’angelets que circumdaven les bases. Un cas singular va ser la fundació l’any 2000 de la falla Barri Cocoters “Minusval”, formada en la seua major part per persones ab diferents discapacitats, i que arribaren a plantar tres falles fins la seua dissolució després de les festes de 2003. Artistes com Vicente Cebrián (2001, La medicina), Carlos Villanueva (2002, Respirar, sí gràcies!!) i Juanjo Garcia (2003, Art) plantaren les falles d’este col·lectiu fester. Algunes comissions falleres donen un gir més a estes activitats i creen projectes solidaris de major repercussió, com el projecte Estic en els desemparats, dut a terme per la comissió fallera Sta. Mª Micaela-Martí l’Humà, i que ha aconseguit recaptar gran quantitat de fons a favor de la Fundació MAIDES, que basa el seu treball en l’ajuda a persones ab malalties mentals, discapacitats o patologies cròniques que no faciliten la seua integració en la societat. MAIDES continua la llavor iniciada rl segle XV per l’Arxiconfraria de la Mare de Déu, i ho fa ab vivendes assistides per als usuaris de la fundació.

Igualment un gruo de comissions44 crearen el projecte Units per a molts, i entre altres activitats gravaren un cedé de cançons populars en benefici de la Fundació Mira’m, que atén les necessitats d’afectats per TEA i de les seues famílies.

Falla infantil Cronista Vicent Beguer 2009, Adisto. Arxiu Ferran Martínez.

Falla infantil Passeig de l’Albereda- Av. de França 2011. Fco. López Albert i Asindown. Arxiu Ángel Romero.

Les diferents activitats que s’han enumerat són només una part de les que organitzen o en les quals col·laboren les comissions falleres, tant de València com d’altres pobles o ciutats; sabem que deixem moltes al tinter, com també sabem que algunes comissions ho fan sense cap ànim de protagonisme, i per tant no donen publicitat a estes accions.

44 Sta. Maria Micaela-Martí l’Humà, Gral. Llorens-Dr. Marco Merenciano, Cronista Vt. Beguer, Borrull- Socors i Pl. del Pintor Segrelles.

Estos treballs han sigut reconeguts per algunes entitats o comissions ab la creació i concessió de diferents premis a la solidaritat. La Falla Pl. del Dr. Collado, ab els Premis Llotja, creats fa deu anys i que compten ab un apartat solidari. L’ONCE també atorga un reconeixement a les falles des de fa cinc anys. O els premis Grande que, ab un recorregut de més de dotze anys, ha valorat l’esforç de les comissions guardonades. Ara només faltaria el més difícil, un reconeixement per part del conjunt de la societat, que apreciaria que les falles no solament som molèsties durant uns dies de març, i, més important encara, dins de les pròpies comissions, on alguns components estan més preocupats per altres activitats que per col·laborar ab estes iniciatives que ens beneficien a tots nosaltres.

Bibliografia - Andrés Zarapico, M. (2012): “Ayudar desde la fiesta. El Trabajo de las comisiones solidaries”, dins de Torralba Martínez, B. (2012): Actualidad Fallera Extra Fallas 2012, València, MPG Diseño y Comunicación, p. 14-16. - Ariño, A. (1992): La Ciudad ritual. La fiesta de las fallas, Barcelona-Madrid, Anthropos- Ministeri de Cultura. - Associació d’Estudis Fallers (1996): La festa de les falles, València, Consell Valencià de Cultura. - Bayarri Comunicación, El Turista Fallero, col., 19422013, València. - Borrego Pitarch, V. (coord.) (2009): Na Jordana: 125 anys de falles a València. Volum I. Les falles de Na Jordana (1884-1954), València, Associació Cultural Fallera Na Jordana. - DD. AA. (1990): Historia de las fallas, València, Levante-El Mercantil Valenciano. - Hernández i Martí, Gil Manuel (coord.) (2005): L’indult del foc. Catàleg raonat de la col·lecció de ninots indultats del Museu Faller, vol. III, València, Ajuntament de València.

- Hollingsworth, M. (1989): El arte en la historia del hombre, Barcelona, Ediciones Serrer S. L./ Círculo de Lectores. - Martínez Gómez, F. (2007): Solidaridad fallera, yo diria solidaridad hecha por falleros, http://www. santamariamicaela.com/blog - Pensat i Fet, col. 1912-1972, València. - Pérez Puche, F-Lladró, V. (1978): Las fallas en su tinta 1939- 1975, València, Prometeo. - Sanchis Ambrós, M. (2013): La dona, dona. Història paral·lela. Dins Després de la desena musa. Llibret A. C. Falla Plaça de Jesús 2013, València, A. C. Falla Plaça de Jesús, p. 76-123. - Soler i Godes, E. (2000): Las Fallas. 1849- 1936. Notas para su historia, València, Albatros- JCF.

PĂ gines web recomanades esticenelsdesamparats.blogspot.com.es www.adisto.org www.aixec.org www.asindown.org www.asprona.es www.avapace.org www.bonagent.org www.casacaridad.com www.fundacionmaides.org www.fundaciomiram.org www.fundacionporlajusticia.org www.koynos.org www.mimundorett.com www.once.es www.psicotrade.com

solidaritat i falles torrentines Aitor Sรกnchez Collado

Un a u, tots som mortals. Junts, som eterns Âť Apuleyo

1. Història de la caritat/solidaritat fallera a Torrent 2. Solidaritat abans de la crisi 3. Solidaritat durant la crisi

Solidaritat [soliðaritát] f. Relació de fraternitat, de sosteniment recíproc, que lliga els diversos membres d’una col·lectivitat en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns. Caritat [karitát]: “f. Almoina, auxili o ajuda que es presta als necessitats. Demanava una caritat per als xiquets de l’orfenat. Diccionari Normatiu Valèncià (AVL) 1. Història de la caritat/solidaritat fallera Parlar de solidaritat als falles és parlar de la pròpia festa. L’origen de la nostra festivitat és basava en el treball conjunt, comunitari, d’un grup de veïns que de manera desinteressada, treballaven conjuntament per arreplegar trastos vells per a la crema i posterior canvi de cicle estacional. Esta interacció veïnal, entre iguals, no seria possible sense la voluntat de fer un projecte comú, una empresa compartida i festiva. Si ben és cert que la festa fallera és va crear sense tindre constància este fet, la seua posterior evolució si que ens ha deixat un model jerarquitzat de festa, institucionalitzat en formes jurídiques i socials, que esguiten el mapa de cada ciutat. 93

Parlem de la “comissió” i de la seua seu social: el casal. Així doncs, cada indret, cada casal, és consolida com a punt de reunió que va més enllà de les activitats purament relacionades amb l’activitat fallera. Este serà el caldo de cultiu idoni per a la germinació d’activitats solidaries en els falles. La falla, en tant que associació, pren constància de la realitat del seu veïnat i comença a teixir accions per tal de fer un barri, una ciutat, un planeta millor. Els antecedents a estigues labors solidaries en els falles de Torrent, els trobem en activitats caritatives d’altres tipus de festes. Són festivitats religioses, de principis de segle, que portaven emparellades estigues accions socials. Una dels mes característiques quant a labor de caritat que és feia és la de la Confraria de Sant Blai, quan en la vespra de la festa els xicotetes clavaris (xiquets de Torent), amb els seues mars oferien una cassola d’arròs Rossejat als mes desfavorits. Este tipus d’accions de seguida van trobar el seu lloc en el programa de festes dels primeres falles de Torrent. Així doncs, trobem al primer llibret de la falla de l’Avinguda de 1943, la tradicional missa de Sant Josep i posterior cercavila amb tabal i dolçaina (19 de març). És varen traslladar al pavelló de l’Avinguda on varen obsequiar els xiquets assistents als menjadors d’Auxili

Social, posteriorment tota la comitiva és va dirigir a l’Asil Santa Elena on també Varen obsequiar a tots els residents.1 Esta comissió no va tornarà a aparéixer fins 1955. El divendres, 18 de març d’eixos anys els fallers de l’Avinguda van realitzar als 17 hores un homenatge “als 1 Planells, Encarna (2012): L’ensomit de Torrent. Març de 1943. Primera falla de l’Avinguda. Llibret de la falla Avinguda 2012.

pobres de la Vila i visita a l’Asil Santa Elena, amb la comissió en ple, Belleses falleres, música i veïnat per fer una ofrena de germanor”.2 Així doncs, el setmanari Torre arreplega una crònica este acte: “amb les seues falleres, comissió i el sr. alcalde, resultà un acte d’entusiasme i caritat, que mereix el millor dels elogis.

Les senyoretes falleres van entregar a la Comunitat, prèvies unes paraules d’oferiment, del sr. Beguer que van emocionar en gran manera els oients, diversos regals, d’articles alimentaris, així com cada membre de la comissió, entregant-se pel president la quantitat de 1.500 ptes. En metàl·lic. La banda de música del patronat del cercle catòlic, que acompanyava els fallers, va interpretar diverses peces per als asilats, pronunciant-se per un d’ells, de manera espontània, unes frases de gratitud, que van resultar emocionants. Al mig de la major alegria, es va despedir la comissió de la comunitat i asilats, prometent formalment per a anys venidors, la visita dels fallers i de tota la barriada.” 3

2 Planells, Encarna (2013): Març de 1955 segona falla de l’Avinguda. Llibret de la falla Avinguda 2013. 3 s.a.Torre. Setmanari Literari i d’Informació n. 326 Torret, 26 de març de 1955

Per la seua banda, la falla Ramón y Cajal en la seua primera etapa també va fer actes amb este tarannà. En 1956, el dia 17 de març, tal i com diu el seu programa de festes: “A les 5 de la vesprada i junt amb totes les comissions, es procedirà a l’acte de visita a l’asil Santa Elena, lloc benèfic d’esta plaça.” I el 18 de març és va procedir a: A les 12 del matí se’n va a procedir en la parròquia de Sant Lluís Beltrán al bateig del xiquet més pobre de la barriada, apadrinat per la srta. Fallera Major i el president d’esta comissió.4 Esta bonica tradició del bateig la trobem també en les falles de Gandia. On, segons el Museu Faller de Gandia, en 1934 la falla Plaça Blasco Ibáñez (hui en dia Plaça Prado), va ser l’única comissió que va plantar un monument i amb la intenció de potenciar la festa, es va crear l’acte del va batejar un ninot de falla (Segona República). L’any següent, coincidint amb l’elecció de la primera fallera major de la localitat, es va fer de forma més diplomàtica, i es va batejar realment un xiquet.5 Igual que com hem vist en Torrent, l’acte comptava amb un gran vessant caritatiu, ja que en els seus inicis el xiquet triat provenia del Preventori de la comarca i 4 Anònim (1956): Llibret de Falla Ramón y Cajal. Torrent 1956 5 http://www.lasprovincias.es/20130318/comunitatvalenciana/valencia/bautizo-fallas-gandia-201303181716.html

se li concedia una ajuda econòmica. La fallera major actuava com la padrina. Acabada la cerimònia, els fallers protagonitzen un desfilada pels carrers de la ciutat, tradició que es manté en la Safor fins a dia de hui, amb l’excepció que la Federació de Falles tria en l’actualitat a un xiquet de la festa per a ser batejat, tenint com a padrins a la fallera major d’eixe any i a l’alcalde. Tornant a la segona època de les falles de Torrent, podem recordar com en el programa de festes de la falla Avinguda de 1969 es planeja per al 18 de març, a les “12 hores, un gran cercavila i ofrena als pobres, i al finalitzar, disparà d’una gran traca” 6 “El 19 de març de 1970 esta comissió Du a terme la “Operació quilo”, consistent en l’aportació per cada component de la mateixa d’articles de consum o de medicaments, a fi d’obsequiar als més necessitats i malalts de les distintes barriades.” 7 Així, amb el pas dels anys esta tradició de la “Operació quilo” s’instaurarà definitivament en les falles de Torrent fins a dia de hui. Ja siga en l’Asil Santa Elena, o en l’església de la Sagrada Família, en la missa del dia de Sant Josep s’arrepleguen els productes alimentaris per a destinar-los a Cáritas. Podem destacar com a curiositat la notícia publicada en el periòdic El Levant, el 14 de març de 1987 on J.V.

6 Anònim (1969): Llibret falla Avinguda. Torrent 1969 7 Anònim (1970): Llibret falla Avinguda. Torrent 1970

Andreu titulada “Les falles de Torrent s’obliden de les monges de l’asil. Només sis comissions entreguen aliments”. D’esta manera l’articulista destaca el malestar de les monges de l’asil Santa Elena amb el col·lectiu faller perquè consideraven que cada vegada menys falles participaven de la “Operació quilo”: “nosaltres no volem que ningú s’enfade”, comentava Concepció de l’asil, però de les 23 falles que existixen en Torrent, tan sols 6 van fer participes als ancians. “No volem que vinguen únicament pels alimentsassenyala la monja directora-, sinó pel jubile i l’alegria que els donen als ancians. (…) Els responsables de l’asil li van exposar esta situació al vicepresident de la Junta Local Fallera, Arturo Boix, qui els va contestar que el destí dels aliments no correspon indicar-ho a la Junta Local.(…) D’altra banda cal mencionar que la tradicional falla que se celebra en l’asil Santa Elena comptarà enguany amb tres ninots que la Junta Local hi ha va cedir per a ser cremats” 8 2. Solidaritat abans de la crisi: La falla Cronista Vicent Beguer i Esteve sempre ha sigut un referent en quant a la solidaritat és referix. Des del punt de vista associatiu és desmarca del concepte de falla tradicional, de manera que els arrels esta solidaritat els trobem a principis dels anys 2000, amb la seua

8 Andreu, J.V. “Les falles de Torrent s’obliden de les monges de l’asil”, publicat al diari El Levante, el 14 de març de 1987

Tómbola solidària que després passaria a denominar-se Mª Angeles Castells López, com homenatge i rècord a una dels falleres mes compromeses de la comissió. Per esta època els activitats solidaries a la resta dels falles de Torrent eren inexistents, llevat d’algun acte aïllat o de la tradicional operació quilo que cada any realitzen els comissions de la capital de l’Horta Sud. Un acte, que arrossegava la concepció i el clixés socials mes pròxims a la caritat que a la solidaritat, fruit de l’època en què és va crear. Este canvi de concepte en el món faller comença a donarlo la falla Cronista amb successius projectes solidaris de la mà d’Adisto (com per exemple, la falla infantil de 2009, emmarcada dins del seu projecte solidari “Uno más” en el que participà la falla), treballs amb els majors dels residències en les Creus de maig, o participació activa amb els membres d’ARTIC, entre mols d’altres. És tracta de projectes a llarg termini, mantinguts en el temps i amb un seguiment de fidelitat a la causa solidària. El camí que traçarien a partir d’eixe moment, els portaria a realitzar projectes solidaris conjunts, amb fonaments temàtics anuals, sense oblidar els pilars solidaris tradicionals de la falla. Este bon saber fer va ser recompensat en 2008 amb el premi ARTIC. L’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i comarca (ARTIC) atorgà a Cronista el seu octau guardó per haver sabut

100

despertar el sentit solidari en les falles, més enllà del que sol ser activitats habituals. Este premi va ser compartit per la Casa de la Dóna de Quart de Poblet, el Centre d’Orientació Familiar de Torrent i Creu Roja Torrent. Els reconeixements continuarien en els successives nominacions als premos Grande, com en l’edició de 2010 quan la falla Cronista va obtindré el sisé Accèssit en la VIII Gala de la Solidaritat, acte en què va coincidir amb la falla Sant Roc, que arreplegà l’accésit 10. Els XIV Premis Grande es van atorgar en la VIII Gala de la Solidaritat celebrada el dia 17 de febrer a la sala d’actes de l’ONCE. Els van acompanyar a l’escenari representants de l’empresa Mudances GRANDE, qui patrocinava el concurs. 3. Solidaritat durant la crisi: L’any que va marcar un abans i un després en la

101

solidaritat dels falles va ser l’exercici 2008-2009. En este període és produeix la fallida del banc d’inversions Lehman Brothers als EUA i els borses mundials començaren a caure en picat com fitxes de dòmino. En efecte: la bambolla Immobiliària havia esclatat i amb ella, els hipoteques subprime esguitaren la resta de països. Tot i la negativa inicial a acceptar la realitat, la crisi s’havia instal·lat ací i des d’aleshores comença un procés d’assimilació que és veu accelerat per les grans xifres de desocupació. La gent de Torrent és conscient de la crua realitat i els falles és posen les piles a l’hora de col·laborar amb els mes afectats. Fins al moment, la solidaritat fallera, a nivell general, es quedava en actes aïllats. Com per exemple en l’exercici 2004-2005 quan es va organitzar la primera Gala de la

102

Cultura en l’Auditori de Torrent i va ser benèfica. El 7 de gener es va realitzar este acte “per a arreplegar fons per al desastre del tsunami del sureste asiàtic. En la mateixa se representaren els playbacks d’Àngel del Alcasser, Antoni Pardo i l’obra guanyadora en la categoria major, d’Antoni Pardo i obra llarga, de Cronista.”9 Un altre exemple el tenim en 2008, quan les Falleres Majors de Torrent assistiren a la presentació de “Somriu…És Nadal!”, una edició de targetes de Nadal benèfic organitzat per la falla Duc de Gaeta – Pobla de Farnals, a benefici de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de València. La col·lecció va ser realitzada per una sèrie d’artistes fallers valencians que han col·laborat amb esta obra aportant els seus dibuixos desinteressadament. Però, el primer gest que motivaria destinar recursos destinats a falles per a una bona causa no ve de la mà de les comissions, sinó del propi consistori. Es tractava d’un gest, no exempt de polèmica, que consistia a substituir el gran sopar de gala fallera del 18 de març per un vi d’honor. Corria març del 2009 i l’Ajuntament va decidir destinar els diners del seu cost a ajudes d’emergència de Benestar Social. L’eliminació d’este sopar va suposar un estalvi de prop del 80 % del gasto del parador de la Junta Local Fallera i es va destinar les persones amb 9 La Opinión de Torrent. Enero de 2005

103

major necessitat en la ciutat. Cal ressaltar que este sopar costava una mitjana de 40 euros per persona i a la qual assistien prop de 400 invitats. És fàcil suposar que no es tracta d’un gest solidari en stricto sensu, sinó de gestió municipal, però el que sí que suposa és el germen que remouria la consciència solidària futura de la resta de falles. De la mateixa manera trobem la decisió de suprimir l’àgape de l’elecció de les Falleres Majors de Torrent de 2010 per a destinarla a la mateixa partida. Ambdós decisions polítiques són predecessores de la creació al juliol del 2009 del Punt d’Aliments de la ciutat de Torrent. 3.1 Punt d’Aliments de Torrent: principal destí de la solidaritat fallera Gestionat per Benestar Social i les associacions Nova Vida, Cáritas, Creu Roja i voluntaris anònims, el Punt d’Aliments de Torrent destina packs d’aliments de primera necessitat a les famílies desfavorides per la crisi. A partir d’este moment el 90% de les accions solidàries de les comissions aniran destinades a este punt. 104

Presentacions d’esbossos solidàries, contribucions altruistes i sopars de falla amb este únic fi van ser l’excusa per a col·laborar amb el Punt d’Aliments. La presència fallera és cada vegada major. L’any passat, els presidents i Falleres Majors Infantils de les comissions de Torrent van realitzar un berenar solidària per a tal fi i enguany s’ha repetit la iniciativa (200 quilos d’aliments). Per la seua banda, la falla Plaça Santa Llúcia va col·laborar amb la campanya Nadal Solidari i va donar 133 quilos, destinat al Punt d’Aliments de Torrent. Des del punt de vista cultural la falla Nicolau Andreu va organitzar la seua segona edició del Concurs de Curtmetratges i l’entrada també era una donació per al Punt, així com unes xapes solidàries per a Asindown. El 9 d’octubre del 2011 va ser també un dia solidari promogut per l’Ajuntament. Ja que algunes falles van col·laborar amb l’embena de Senyeres a benefici del Punt d’Aliments. Ajuntament, Junta Local Fallera, la Federació d’associacions de Veïns, Barris i Urbanitzacions, i els comerciants del centre històric van encapçalar esta iniciativa. “Enguany, Torrent vol viure d’una manera solidària la festa de tots els valencians i per 105

això és van a vindré la banderes amb un fi social que ajude als famílies de Torrent que mes ho necessiten, per això demanem la col·laboració de tots”, van explicar els propis comerciants que començaran a vendre-les en els pròxims dies. Exaltacions solidàries: Flors per aliments. Les exaltacions de 2013 van estar marcades per la solidaritat. Junta Local va posar en marxa la iniciativa “un quilo per entrada”, amb la qual els fallers amb invitació a l’acte, de manera voluntària aportaven un quilo per al Punt d’Aliments. Per la seua banda, els falleres Majors de Torrent, Rebeca Piles i Carla Gómez, també col·laboraren i destinaren el valor de la seua cistella de flors a la causa. En total s’arreplegaren 650 quilos. Este any s’ha mantingut la incitativa amb el plus que els Falleres Majors Beatriz Fernández i Mireia Galán han donat el valor total dels seues canastelles, tant la consistorial, com la de la resta d’entitats, per al punt

106

d’Aliments. Cal ressaltar que l’exaltació infantil portava el títol “Iimaginació + il·lusió + Integració = Falles”, a càrrec del grup de teatre Patracolà d’Adisto, qui ficaren en escena la importància de la integració - també - en la festa fallera. 3.2 Corts d’Honor i Falleres Majors Solidàries. En 2008 va tindre lloc el primer sopar de Corts d’Honor i Falleres Majors de Torrent. Es tracta d’un esdeveniment assimilat a què es fa a València anualment: una trobada de Corts de totes les dècades per a celebrar un sopar solidari amb rifa. La primera a celebrar-se va ser la de 2008, promoguda per la Cort i Fallera Major d’eixe any, Susana Martínez. Va tindre lloc el 27 de juny en el Restaurant El Romeral i els diners recaptats es va destinar a l’ajuda de la ONG Torrentina FEM FUTUR. Per la seua banda, el II sopar anual va ser a càrrec de la Fallera Major de Torrent, Ana Royo, i Corts d’Honor 1997, en el Rte. El Pino i els fons es van destinar a “Les Llars de Sant Martí de Porres”. El III sopar la va organitzar La Cort d’Honor de 1994, també el Restaurant El Pino, allò que s’ha recaptat es va destinar al Punt d’Aliments de Torrent.

107

La IV trobada va estar a càrrec de La Cort d’Honor i Fallera Major de Torrent 2003, Silvia Poveda. Es van recaptar 3.500 euros per al programa d’intervenció amb dones víctimes de violència de gènere del C.O.F del Cercle catòlic de Torrent. El V sopar va ser organitzada per La Cort del ‘82 i Fallera Major de Torrent, Marisa Parrilla. Es va recaptar 3.000 euros que van ser a parar a l’Associació Laura Vicunya. El VI sopar la va celebrar La Cort d’Honor 2012 i va recaptar 3.192 euros a benefici de l’Escola Infantil Casa Caridad de Torrent (2.051 euros amb el sopar solidari, la qual cosa se suma als 600 euros recaptats en l’acte “Ballant per i per a xiquets” i 541 euros amb l’exposició del projecte solidari i una actuació teatral). 3.3 Teatre faller i Solidari. Altres activitats solidaries i amb tints culturals van ser els de les falles Ramón y Cajal i Cronista. El grup de teatre El Masclet de la falla Ramón i Cajal de Torrent acostuma a repetir la seua obra de teatre del concurs de Junta Local Fallera per a traure ajudes per una causa benèfica. El va salar d’actes de l’Ajuntament, de Caixa Rural i el teatre parroquial de l’Assumpció han sigut escenaris triats per a recaptar fons. Per exemple, van interpretar La pensió del poble, d’Andrés Andreu Alabajos, amb la qual recaptaren 2.000 euros que és destinaren a la guarderia de Casa Caridad de Torrent 108

en què mes de 40 xiquets d’entre 1 i 4 anys són atesos diàriament. O l’any passat van ficar en escena El malalt imaginari de Molguera, la recaptació del qual és a destinar íntegrament a Manos Unidas. La falla Cronista també va omplir l’Auditori de la ciutat amb la comèdia anglesa de John Chapman i Ray Cooney “Seguixes infidel i no mires amb qui”, amb la qual recaptaren mes de 2.000 euros a benefici d’UNICEF. 3.4 Esport solidari. Els fallers de Torrent participaren en la Llegua Urbana. Torrent recaptà 985 quilos d’aliments en la XXI edició de la Llegua Urbana. Una part estos aliments van ser gràcies a la col·laboració fallera. Enguany, com a novetat, és va incloure una classificació fallera en la 109

qual van participar un nombrós grup de membres dels comissions. La Fallera Major de Torrent, Rebeca Piles, va ser l’encarregada d’entregar els premis. Per la seua banda, en desembre del 2012 UNICEF i la Fundació Kanouté animaren als fallers de Torrent a ser solidaris en el partit Champions for Àfrica. L’objectiu era marcar un repte: Volien que 10.000 fallers estigueren presents en els graderies de Mestalla. Un esforç conjunt per posar en primer pla la desesperada situació en què es troben milions de xiquets a Àfrica. Els fons recaptats van ser destinats a pal·liar els efectes de l’emergència nutricional en la Banya d’Àfrica. 3.5 Solidaritat devocional. En 2009 per primera vegada els falles de Torrent participaren en el Besamà de la Mare de Déu dels Desemparats. Els fallers dels comissions col·laboren amb la Fundació Maides. Solidaritat i devoció van ser els punts forts d’un dia en què els fallers de Torrent van acompanyar a la Real Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Desamparats, en l’acte que organitzen de besamà a la Mare de Déu. Junta Local Fallera de Torrent participava en esta trobada per la qual també passen els agrupacions i Ajuntes locals que sol·licitaren la seua participació. De la Fundació Maides formen part: la Real Arxiconfraria, els Seguidors de la Mare de Déu i Cáritas Diocesana. Des d’eixe any fins l’actualitat, els falles participen activament en els besamans. 110

3.6 Col·lecta Contra el càncer i Dia de la bandereta de Creu Roja. Paral·lelament, al llarg del temps, les falles han col·laborat, de manera puntual en dos cites clau al

llarg de l’any. Es tracta de la col·lecta Contra el càncer i el “Dia de la Banderita” de Creu Roja. La Junta Local de Lluita Contra el Càncer, presidida per Pilar Puig, organitza una col·lecta semblant a la d’altres ciutats en què s’instal·len taules petitòries per tota la capital de l’Horta Sud. Les falleres Majors de cada comissió, així com La Cort d’Honor de cada any i la Fallera Major de Torrent, col·laboren amb les vidrioles per a recol·lectar fons. 111

Per la seua banda l’Agrupació Local de Creu Roja Torrent també organitzada el “Dia de la Banderita”, on les falles col·laboren de la mateixa manera. Es tracta d’accions puntuals, de només un dia, en el que les organitzacions solidàries se servixen del reclam de les màximes representants, així com de la bona distribució de les falles, que actuen com a eix vertebrador de la ciutat. 3.7 Plataformes solidares: Cronisters al capdavant En 2012, els falles de Torrent abrigaren la iniciativa solidària de Cronista, a benefici de la Fundació Mira’m. Els màximes representants de Torrent i les seues Corts d’Honor, presenciaren l’acte, junt amb la Fallera Major de València i Paco Alcàsser, jugador del València CF. Mes de 300 persones assistiren al centre La Petxina en el concert solidari de presentació del CD “Units per Mira’m”, a càrrec dels xiquets de la plataforma solidària fallera “Units per a molts”, la recaptació del qual S’entregarà íntegrament a la causa (Transtorns de l’Espectre Autista -TEA). 112

Dins de la jornades de l’Agrupació de falles de Torrent de 2012, va tindre lloc una xarrada del col·lectiu faller “Units per a molts”, format per les falles Cronista, de Torrent i les de València, Santa Maria Micaela-Martí l’Humà, Els Generals I Borull-Socors. Tots elles van exposar les seues activitats solidàries. Una concepció del col·lectiu faller basat no sols en la festa, sinó en la responsabilitat de formar part de la societat cívica i ajudar amb projectes, gales, tómboles i diferents activitats solidàries. Xapes solidàries. L’any passat la falla Cronista Vicent Beguer Esteve de Torrent va traure a la llum un projecte de xapes solidàries amb la col·laboració d’una gran nòmina d’artistes fallers infantils, que van dissenyar xapes exclusives per a promoure una consciència social basada en el respecte i la diversitat. “Som el futur de la festa... i de la societat” era el lema d’este projecte que centrava el seu discurs en la transmissió de valors positius als xiquets de Torrent i els fons de la qual van ser destinats a ajudar a ARTIC (Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Torrent i comarca). 3.8 Ninots solidaris: viatge a Segorbe. 113

En 2012, 18 ninots de les falles de Torrent van mamprendre un viatge rumb a Segorbe, concretament feia la falla de la Plaça Almudín, pel fet que l’artista els

va deixar la falla sense acabar. El gest de la capital de l’Horta Sud. La població de l’Alt Palancia va celebrar el seu cremà el 31 de març, per això algunes comissions van guardar ninots del seu monument per a oferir-lo.

114

Esta mostra era gaire comuna en la dècada dels 80 o 90 quan a alguna altra falla de Torrent li ocorria el mateix. Sense anar més lluny en 2011, les falles de Torrent van col·laborar amb la falla El Molí, pel fet que el monument va patir grans destrosses quan este era transportat per al seu plantà. 3.9 Adisto: solidaritat doblement fallera. Hi han mes falles dels que es veuen. Este és el cas de l’Associació de Discapacitats de Torrent (Adisto). Cada any, els membres esta associació celebren la seua festa fallera (amb presentació inclosa, en febrer, en la que

115

participen diverses falles de la ciutat). Cada vespra de la plantà és crema la falla mes “especial” de la capital de l’Horta Sud. Així doncs, la falla Cronista sempre hi ha col·laborat amb ells en divers actes per a mostrar el seu recolzament i la última falla que s’ha sumat a este col·lectiu és la falla Parc de Trénor, que va recaptar 717 euros a benefici d’ADISTO. El pati de l’IES Tirant lo Blanc va acollir esta iniciativa: manualitats, pintacares, o globolexia, van ser algunes de les activitats de què van disfrutar els més menuts durant tota la jornada, mentres que per als adults es va preparar un mercat ambulant solidari amb objectes de segona mà, i bijuteria. Però si hi ha un acte que realment va aconseguir unir a la gran quantitat de les falles de Torrent, eixe va ser sens dubte la gravació del Lip Dub solidari d’ADISTO, basat en la integració. L’Associació va posar a ballar a més de 36 associacions del teixit veïnal, cultural i festiu en este vídeo musical pel que van passar més de 500 persones. Al ritme de la cançó “Revolució”, d’Amaral, tots els presents van obrir una nova porta, molts d’ells per primera vegada, a la solidaritat dins del món faller.

116

Bibliografia Andreu, J.V. “Les falles de Torrent s’obliden de les monges de l’asil”, publicat al diari El Levante, el 14 de març de 1987 Anònim (1956): Llibret de Falla Ramón y Cajal. Torrent 1956 Anònim. (1968): falla Àngel del Alcazar y adyacentes. Explicació y relació de lo que conté esta falla. (Arxiu Junta Local Fallera) Anònim (1969): Llibret falla Avinguda. Torrent 1969 Anònim (1970): Llibret falla Avinguda. Torrent 1970 Beguer Esteve, Vicente (1973): El Granerer, Revista Fallera de la Ciudad de Torrente (Arxiu Junta Local Fallera) Beguer Esteve, Vicent (1978): Apunts per a la historia de les falles en Torrent, dins de núm. 6 d’«EI Granerer», 1978. Planells, Encarna (2012): L’ensomit de Torrent. Març de 1943. Primera falla de l’Avinguda. Llibret de la falla Avinguda 2012.

117

Planells, Encarna (2013): Març de 1955 segona falla de l’Avinguda. Llibret de la falla Avinguda 2013. s.a.Torre. Setmanari Literari i d’Informació n. 326 Torret, 26 de març de 1955 Fonts hemerogràfiques: Diversos Autors. (1973-2013): Granerer. Junta Local Fallera Torrent. Ajuntament de Torrent. http://www.lasprovincias.es/20130318/ c o m u n i t a t va l e n c i a n a / va l e n c i a / b a u t i z o - f a l l a s gandia-201303181716.html www.laopiniondetorrent.es/ http://www.noutorrenti.com/ www.torrent.es

118

recorregut per lâ&#x20AC;&#x2122;exercici

119

Sempre s’ha de preferir el bé general al particular. El nostre benefici particular no ha de prendre’s en compte quan es tracta del bé comú » Sant Joan Bosco

120

121

122

123

124

125

126

127

128

129

130

131

132

133

134

135

136

137

138

139

140

141

142

fauna i flora de Torrent Vicente Riera Peir贸

143

“L’art, la glòria i la llibertat es marcixen, però la naturalesa sempre roman bella” Lord Byron

144

Llatí: Anacridium aegyptium Castellà: Langosta egipcia Valencià: Llagost egípcia o mediterrània Mesuren entre uns 3 o 7 cm depén del seu sexe, els mascles són més xicotets i suporten molt bé la calor, procedixen com el seu nom indica d'África i els agrada refugiar-se en arbres, tanques i arbustos. És l'espècie més abundant de la seua subfamília en la Península Ibèrica. Àmpliament distribuït, s'alimenta de moltes i diferents plantes. Després de l'aparellament, estos passen l'hivern com adult llagostí. La posta es produïx a la primavera just davall de la superfície del sòl i les nimfes apareixen a l'abril. Les nimfes tenen l'aspecte dels adults, el seu color varia del groc al verd clar i ocre i les ales son xicotetes o no existixen, ja que es van desenrotllar gradualment després de cada muda. La seua alimentació és estrictament vegetariana i compten amb unes potents mandíbules. Quan arriba el fred inverna i a la primavera solen iniciar el cicle reproductor.

145

Llatí: Aegithalos caudatus Castellà: Mito Valencià: Senyoreta La senyoreta és una au passeriforme de la família Aegithalidae que es troba en els boscos i les aixares de gran part de la Península Ibèrica. Es caracteritza per la seua cua, més llarga que la resta del cos. Mesura uns 14 cm. de pic a cua i és de color terrós pel dors i rosaci pàl·lid pel ventre. El cap és blanc amb llistes negres als costats del pili. Les potes són negres. És insectívor. Construïx nius molt elaborats, teixits de molsa, líquens i inclús teles d’aranya, en forma de bossa i amb una entrada lateral, on fa dos posades anuals de huit a deu ous amb pintes roges.

146

Llatí: Bombus terrestres Castellà: Abejorro común Valencià: Abellot ó Borinot El abellot és una especie de himenòpter apócrito de la familia Apidae; és un dels borinots més comuns d’Europa. Té el cos negre amb bandes grogues. Es diferència d’altres espècies de borinots pel color blanquinós de l’extrem de l’abdomen. És un borinot gran, la reina és de 2 a 2,7 cm de longitud i les obreres són de 1,5 a 2 cm. La probòscide o llengua de la reina pot ser de 10 mm de llarg, la de les obreres un poc més curta.

147

Llatí: Argiope bruennichi Castellà: Araña avispa Valencià: Aranya vespa Esta magnífica aranya abunda en tota Europa, nord d’África i part d’Àsia. A més de l’extraordinària coloració negra i groga de l’abdomen de les femelles, és destacable la seua habilitat teixint teles, d’estructura circular, i sempre disposades verticalment entre dos canyes. Estes teles lluïxen uns fils engrossida i blancs disposats en zig-zag, que tenen un efecte estabilitzant, encara que també es pensa que poden atraure a certs animals. Quan una presa cau en la tela, l’aranya l’embolica en seda ràpidament i li injecta un verí paralitzant i dissolvent de proteïnes. Els mascles són molt menors que les femelles (uns 6 mil·límetres enfront dels 2 centímetres d’estes) i la seua coloració és poc vistosa. Després de l’aparellament, que a vegades li costa la vida al mascle, o la pèrdua d’alguna de les seues potes, la femella posa entre 300 i 400 ous, en a penes dos minuts, que empaqueta en l’interior d’un capoll marró que deixa pendent d’alguna planta. La femella morirà en l’hivern, i les jóvens argíopes eclosionaràn en la 148 següent primavera.

Llatí: Iris oratoria Castellà: Mantis mediterránea Valencià: Mantis mediterrània Esta mantis té una àmplia distribució a Europa, l’Oest d’Àsia i Estats Units, on ha sigut introduïda. Es caracteritza per la presència de xicotets punts ataronjats en la regió ventral, des del segon segment abdominal fins a l’últim, que presenta uns cércols curts. Els jóvens són de color terrós clar, però els adults solen ser de color verd intens i aconseguixen els 4,5 centímetres de longitud en les femelles i uns 3,7 en els mascles. Les ales posteriors presenten dos grans ocels marró violeta que només són visibles amb les ales desplegades. Les ales de la femella no superen la longitud de l’abdomen. Les femelles són capaços de reproduir-se per partenogènesi quan els mascles són escassos. A més, les nimfes poden emergir de les ooteques en la segona estació. En esta espècie només la quarta part de les trobades sexuals, acaba amb la mort del mascle en les mandíbules de la femella.

149

Llatí: Papilio machaon Castellà: Macaón Valencià: Papallona rei Es tracta d’una de les papallones diürnes més espectaculars d’Europa pel seu colorit i la seua dimensió. Les ales són grogues amb taques de color negre profund i una ampla orla negra, que té taquetes grogues en les anteriors, i taques blaves difuses amb mitjallunes grogues en les posteriors, que a més lluïxen un gran punt roig prop del naixement de les cues que les rematen. Superen els 6 centímetres d’envergadura ràfec. Es pot trobar esta esplèndida palometa en els pastius i prats florits dels plans i de les muntanyes, fins prop dels dos mil metres d’altitud. Apareix en tota l’Europa meridional, inclosa la totalitat de la Península Ibèrica. Volen entre abril i juliol i poden veure’s fins a setembre. La seua àrea de distribució comprén tota l’Europa temperada, estenent-se per Àsia fins a l’Himàlaia i aconseguint Japó. També en el nord d’África i en distintes parts d’Amèrica del Nord.

150

Llatí: Sciurus vulgaris Castellà: Ardilla roja Valencià: Esquirol comú Es tracta de l’esquirol de major propagació territorial: es troba en la major part d’Europa i s’estén per l’est fins al nord de Xina. El seu cos mesura entre 20 i 30 centímetres i la seua cua -coberta per pèls llarguíssims-, entre 15 i 25. El pelatge del cos presenta grans variacions de colorit. Té quatre dits en les potes anteriors i cinc en les posteriors, que compten amb un polze rudimentari; els altres dits estan ben desenrotllats i proveïts de fortes ungles. Viu en boscos principalment de coníferes, en llocs ombrejos. Menja fins a la sacietat fruits, llavors, corfes i també insectes, ous i xicotetes aus. Les femelles solen tindre dos ventrades per any, d’entre 3 o 4 cries.

151

Llatí: Pelophylaz perezi Castellà: Rana común Valencià: Granota verda Es caracteritza per la seua pupil·la horitzontal ovalada, el timpà ben visible, la pell pràcticament llisa i els plecs dorsolaterals moderadament desenrotllats. La seua coloració és molt variable, entre el verd i el terrós, a vegades amb taques fosques i ben sovint mostra una banda dorsal clara. Les parts inferiors són blanquinoses o grisenques. Les femelles poden aconseguir els 11 centímetres de grandària des del morro a l’albelló, sent els mascles un poc més xicotets. Els dits de les extremitats posteriors apareixen units per membranes interdigitals àmpliament desenrotllades. Els mascles tenen sacs vocals de color grisenc. Mostren hàbits tant nocturns com diürns i no solen allunyar-se massa de l’aigua. S’alimenten de preses terrestres i aquàtiques, fonamentalment dípters, coleòpters i himenòpters, a vegades també capturen xicotets vertebrats i es donen casos de canibalisme. Els cabuts s’alimenten d’algues, detrits i productes vegetals. Esta granota és pròpia de la Península Ibèrica i de les illes Balears, també pot trobar-se pel sud-est francés i 152 per la costa oest d’Itàlia. Ha sigut introduïda en les Açores i en les Canàries.

Llatí: Sympetrum fonscolombii Castellà: Flechador de pasta roja Valencià: Parotet Estes libèl·lules mesuren prop de 4 centímetres de longitud corporal i aconseguixen una envergadura ràfec pròxima als 6 centímetres. Les potes són negres i grogues, o negres i marrons. Les ales, que es col·loquen quasi horitzontals en repòs, són pràcticament transparents i només les bases presenten quelcom de coloració de tint ambre o safrà. La venació de les ales és quasi tota rogenca; els pterostigmas estan ben desenrotllats, i no són més de cinc vegades més llargs que amples, la seua coloració va del marró rogenc clar dels mascles, al groguenc que lluïxen les femelles. L’abdomen del mascle és predominantment roig, amb només les marques negres que caracteritzen al gènere i un únic apèndix anal. L’abdomen de la femella és verdós o terrós, amb marques negres en els segments. La seua distribució comprén gran part d’Europa i Àsia. Els adults volen des de principis de juny fins a finals de setembre.

153

Llatí: Rhinechis scalaris Castellà: Culebra de escalera Valencià: Serp pardalera Té un cos robust i la cua relativament curta, amb el cap xicotet i poc prominent i el morro agut. Pot aconseguir els 160 centímetres de longitud. Els adults tenen una coloració terrosa amb dos línies fosques longitudinals en el dors. La pupil·la és redona i fosca. Els jóvens mostren cridaneres marques en forma de H que poden unir-se per a formar l’escala que els dóna el seu nom vulgar. Preferix els ambients solejats, sovint pedregosos, amb poca vegetació arbustiva. Té hàbits diürns i crepusculars. A l’hivern s’ensopix en caus subterranis durant quatre o cinc mesos. S’alimenta en especial de xicotets mamífers, però també de pollastres d’aus que captura en els nius, ja que enfila molt bé pels arbres. Després de l’aparellament, les femelles posen entre 5 i 25 ous que soterraran i abandonaran. Les cries eclosionan en dos o tres mesos. Esta colobra apareix només en la penísula Ibèrica -excepte en l’extrem nord-, el litoral mediterrani francés i l’illa de Menorca, on va ser introduïda.

154

Llatí: Leucojum valentinum Castellà: Campanilla valenciana Valencià: Campaneta de tardor. Planta bulbosa de fins a 35 cm. Bulb subglobós d’un color castany més o menys intens. Escape sòlid, llis o estretament alat, amb marges hialins. Els fulls, que apareixen després de les flors, són esbossares, breument atenuades i obtuses en l’àpex. Flors en grups de 2-6, campanuladas i de color blanc. Càpsula obovada, prou grossa i lleugerament trígona, sobre peduncles allargats. Floració d’agost a setembre. Endemisme valencià conegut únicament de les muntanyes que voregen la Plana de Castelló, des d’Orpesa del Mar fins a Almenara, i de diverses zones prelitorals de la província de València (Torrent, Sagunt, El Puig i Llombai). Valencià - Tarragoní i Xativí. Habita en pastius secs desenrotllats en fissures de roques calcàries, resultants d’intensos processos càrstics, en els que es desenrotlla un sòl ric en matèria orgànica, en orientacions S a SE de les muntanyes calcàries costaneres.

155

Llatí: Urginea undulata Castellà: Valencià: Cebeta de Sant Jaume Subespècie endèmica del nord d’Alacant i sud de València que té una destacable representació en algunes zones de la Serra Perenxisa de Torrent. Es tracta d’una planta bulbosa única per diversos factors: el primer d’ells l’època en què florix, en la part més càlida de l’estiu; el segon, l’inconfusible aspecte de les flors i tiges que les subjecten: de color roig granat i aspecte brillant, contrastant amb les anteres grogues situades sobre llargs estams que rodegen un estil que els sobrepassa en longitud. Finalment, els fulls tenen la peculiaritat de brollar després de la floració, a la tardor, i posseïxen un aspecte també fàcilment recognoscible: lanceolades i amb els bords ondulats. El bulb és de color pàl·lid i de vegades queda parcialment exposat en plantes que creixen sobre roca, quan les pluges arrosseguen la poca terra que les cobrix. Creix en unes poques zones rocoses en algunes parts del matoll que cobrix les muntanyes baixes de Torrent.

156

Llatí: Nerium oleander Castellà: Adelfa Valencià: Baladre Planta arbustiva -que pot arribar a arbre de port xicotet- de fulls perennes lanceolades d’un verd intens i flors de color rosa (en la varietat silvestre) . Els fulls, flors, tiges, branques i llavors són verinoses. Originàriament es trobava en una àmplia zona que cobria les riberes de la conca del mar Mediterrani fins a Xina. Hui en dia ha sigut introduïda en moltes zones de clima temperat àrid. Arbust que creix preferentment en els barrancs i torrenteres des del nivell del mar fins a uns 1.200 metres d’altitud. Es troba en zones de clima mediterrani. Aguanta bé els períodes prolongats de sequera. Preferix ple sol. Gràcies a la seua espectacular floració és una espècie molt cultivada en jardins i mitgeres de carretera.

157

Llatí: Tulipa sylvestris Castellà: Tulipan silvestre Valencià: Tulipà silvestre Planta bulbosa, de floració primerenca i molt cridanera. Els fulls són planes, de secció en forma de “v”, més o menys esbossar-lanceolades i a vegades molt retorçudes. Del bulb ix un únic escape acabat en una sola flor de tèpals lliures de color groc i tenyits de roig per fora. Habita en matolls aclarits i pastius vivaços sobre sòls succints. Florix a l’abril , maig i juny. Present en tota la Comunitat Valenciana.

158

Llatí: Ophrys apifera Castellà: Orquídea abeja Valencià: Flor d’abella La planta sol mesurar 30 cm d’altura. Els fulls són oblongs lanceolats, arredonides, sense indentaciones, de color verd blavós. Formen una roseta. Es desenrotllen a la tardor i poden sobreviure les gelades de l’hivern. Les flors posseïxen un label de grans mides. El label té un color marró fosc amb taques marró més clar, línies blanques i groc pàl·lid. El label té tres lòbuls amb el lateral que estan tornats cap avant amb uns pèls fins i sedosos. El lòbul major és arredonit bombat turgent amb una base de pèls blanquinosos, sovint tenen taques violeta fent una X o una H. Els sèpals són de la mateixa grandària i consistència, d’uns 7 mm de longitud i un color rosat homogeni. De dos a deu flors es desenrotllen en la tija floral amb fulls basals. Les flors són úniques per l’enginy amb què atrauen als insectes. El seu label imita en este cas a l’abdomen d’una abella femella, planta especialitzada a atraure a abelles mascle perquè pol·linitzen la flor. Habita esta espècie d’hàbits terrestres, monopodial es distribuïx des del Mediterrani, fins al Caucas. En terrenys humits i en herbassars on sobreïx per la seua gran alçada quasi 50 cm.

159

Llatí: Limodorum abortivum Castellà: Orquídea hambrienta Valencià: Clavell Limodorum abortivum és una espècie d’orquídia micótrofa, és a dir, viu associada a fongs per a nodrir-se; per este motiu la planta té coloracions violàcies perquè no té clorofil·la. Només podem trobar la inflorescència, perquè la part vegetativa de la planta viu baix terra. A la primavera, quan florix, emet cap a l’exterior una tija prou robusta cobert de bràctees embainadores; en la part superior forma les flors que són de color violaci i disposen d’un esperó de més d’un centímetre de llarg. Este caràcter permet diferenciar-la de Limodorum trabutianum que té les flors amb un esperó molt curt. Viu en els boscos de pins o alzines. Florix al maig i juny. A vegades, algunes de les flors no arriben a obrir-se, l’epítet abortivum podria fer referència a què els fulls no arriben a eixir (avorten abans d’eixir) quedant reduïdes a xicotetes baines . El nom genèric Limodorum i el popular espanyol planta famolenca al·ludixen a la seua suposada vida paràsita, encara que en realitat pareix només sapròfita en associació amb fongs. Habita en boscos en les muntanyes, mala herba, praderies ombrívoles.

160

Llatí: Iris lutescens Castellà: Lirio bajo Valencià: Lliri Menut El lliri menut és una planta que posseïx un gros rizoma subterrani. Tija de 3 a 35 cm d’alt, no ramificat. Els seus fulls tenen forma d’espasa, de 5-35 cm de llarg i 5 a 25 mm d’ample, que normalment no sobrepassen a les flors. Flors solitàries o de vegades en grups de dos, de color morat i poc oloroses. Fruit en càpsula subcilíndrica, amb llavors arredonides de 1,5 a 2 mm Normalment es troba sobre litosols, en pastius i matolls, a manera de xicotetes taques de vegetació, resultat de les diverses brotacions que es produïxen en el rizoma. Es distribuïx per zones del Mediterrani Central i Occidental. En la Península Ibèrica es presenta en el sud-oest d’Espanya, i en algunes regions del centre de Portugal. Florix de març a maig. Finalitzada la floració i quan hi ha fecundació, apareix el fruit, voluminós i dehiscent, que quan madura deixa caure les llavors.

161

Llatí: Hedysarum boveanum Castellà: Zulla silvestre Valencià: Estacarosins El estacarosins és una mata de la família papilionàcies que destaca tant per la seua capacitat per a prosperar en els vessants més solejades i erosionades, com pel colorit de la seua floració al iniciar l’estiu. Posseïx un cep llenyós amb arrels potents, de la que naixen les tiges herbàcies fins a aconseguir un màxim de mig metre d’altura. Els fulls són compostes imparipinnades, amb uns 10 parells de folíols estrets més el terminal. Entre els mesos de maig i juliol, de l’axil·la dels fulls naixen peduncles llargs amb un xanglot, també allargat, de nombroses flors purpúries. Les flors mostren la característica morfologia de les papilionàcies, un color púrpura viu i la particularitat de tindre el pètal superior o estendard més curt que l’inferior o quilla. El fruit és un llegum estrangulat en 2 o 3 segments per on es trenca transversalment per a alliberar la llavor, en compte d’obrir-se per les valves. El estacarosins és una planta característica de les clots de les costes solejades; una planta pionera que ha de contribuir a enriquir estos sòls tan pobres. Habita en rome162 rars i timonedes.

Llatí: Cynoglosum creticum Castellà: Lengua de perro Valencià: Besneula blava La llengua de gos o Besneula és una herba de la família boraginàceas que sol aconseguir mig metre d’altura i que destaca a la primavera per la seua llarga inflorescència lleugerament torçuda en cua d’escorpí de belles flors amb corol·les blaves pàl·lid amb un reticle de venes blaves intens. La llengua de gos és pilosa pel que conserva el to verd com a color dominant. Els seus fulls basals són llargues, el·líptiques i atenuades en un llarg pecíol, però es reduïxen a mesura que pugen per la tija, especialment per la part del pecíol, fins a convertir-se en sèssils o amplexicaules les superiors. Només les flors més baixes de la inflorescència posseïxen bràctea, la majoria no tenen ella. El fruit està format per 4 mericarpios d’uns 5-7 mm cada u, globosos i eriçats de pues. La llengua de gos és una herba comuna en els marges de camins i camps i en els sòls nitrogenats.

163

Llatí: Myrtus communis Castellà: Mirto Valencià: Murta La murta, és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del sudest d’Europa i del nord d’África. Arbust sempre verd i aromàtic de fins a 5 m de fust, de fullatge compacte. Els fulls són oposades, coriàcies, curtament peciolades, de vora sencer, ovals o lanceolades, de color verd fosc pel feix i més clar pel revés, amb glàndules oleíferes transparents en el limbe foliar. Flors blanques, solitàries sobre llargs peduncles axil·lars, amb cinc pètals i cinc sèpals, molt aromàtiques d’1 a 2 cm d’ample. Els estams són grocs. Florix a la primavera. El fruit és una baia comestible arredonida d’1 a 1,5 cm de diàmetre, de color blau fosc pruinoso al madurar, acompanyat del calze en la part superior. Té moltes llavors, que són dispersades pels pardals que s’alimenten d’ells. Sovint es cultiva com ornamental. Els fulls, flors i fruits són rics en oli aromàtic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l’antiguitat, quan es considerava símbol de l’amor i la bellesa. Amb corones de murta s’honrava als campions olímpics. També s’empra com anticatarral i antisèptic. La murta està molt expandit en la regió mediterrània.

164

165

Nerea Higueras Ram贸n Fallera Major Infantil

166

167

Falla Infantil Artista: Miguel Hache Lema: Paisatge interior (re-visi贸 en pedra)

168

169

170

Paisatge interior (re-visi贸 en pedra) Mar铆a Ortiz Medina

171

â&#x20AC;&#x153;Res es massa gran per que no ho intentesâ&#x20AC;?

172

Es de veres que les coses es veuen de diferent manera segons el lloc on t´ha tocat viure-les. Des de baix i quan eres menut tot et pareix immens, els problemes son més grans, les il.lusions més boniques e innocents i sobre tot el somnis són molt difícils d’aconseguir.

Imagina una illa amb una roca immensa de color roig, rodejada d’altres més xicotetes que l’envolten d´un color gris, un color trist, pareixen indiferents al costat de la roca més gran, no lis donem importància, per que pensem que no la tenen. La roca gran té un color molt més viu, es gran, roja, però impossible de rodejar…. i si alces la vista amunt ,al cel, veus uns pardalets volant, també d’un color viu, roig, encara que xicotets tenen lo que…. jo no sé tu, però a mi si que m’agradaria ser lliure!!!, Tindre eixa llibertat per a ficar-me damunt d’aquella roca i veure les vistes des d’allà o jugar en lo més alt, eixe es el somni que perseguim... Però, nosaltres que estem baix, no podem.

Vull que per un moment utilitzes la teua imaginació deixant apart els problemes o lo que t’ompli el cap. Vull que es traslladem a aquella illa per un dia. Imagina’t que ja estem ahí, baix al costat d’eixa roca tan gran, tan immensa. Sí, eres massa xicoteta, però no et preocupes, no eres l’única que ho pensa, jo també pense que som minúscules…Pense que es impossible pujar, que es impossible que en un dia apleguem ahí dalt, i clar que seria molt més fàcil si forem aquells pardals i tinguérem la capacitat de volar. 173

Però, no ens fa falta volar!!! Tenim una ment tan increïble, tan poderosa, que ens fa mes lliures que qualsevol animal. Doncs per a ser lliures, hem de deixar-nos portar, sense preocupacions i començar a imaginar… buscar camins alternatius per a aconseguir els nostres objectius. Anem a començar!!! Si te n´adones, totes aquestes roques menudes podem canviar de lloc, podem ficar-les d’una altra forma!!!! Que et pareixeria si les ficarem de manera que poguérem jugar a votar-les??? I si ficarem una roca damunt d’una altra?? Les transportaríem entre tots i al final aconseguiríem fer una escala que arribara a lo mes alt de la roca. Jo, et deixaria la meua esquena per que pujares dalt d´ella, després tu, en donaries la mà i amb l’ajuda de tots aconseguiríem arribar a la cima!!! Has vist?? No era tan complicat, de fet ha segut molt més fàcil de lo que havíem aconseguit pensar.

Volia aconseguir que entengueres que no estàs a soles, que pots contar en mi i que sobre tot pots arribar on vullgues. No deixes mai que una gran roca t’impedisca aprofitar els recursos de les més xicotetes, i perque lo mes important es que… “RES ES MASSA GRAN PER QUE NO HO INTENTES”“

174

Comissi贸 menuda

175

Daniel Ángel Monera Jesica Arenas Vilata Noelia Artigues Garrido Miriam Atienza Puig Marina Atienza Puig Paula Barberà García-Rayo Alvaro Bautista Pérez Raúl Blanco Pérez Noelia Borreguero Real Josep Burguera Maroto María Caballero Campos Pere Calero Garrido Sergio Calvo Alós Fran Camacho Fuentes María Camacho Fuentes Lidia Caro de los Santos Natalia Caro de los Santos Nuria Carrión Soriano Silvia Carrión Soriano Lucía Casañ Soriano Sandra Casas Giménez Sara Casas Chicano

176

Ana Casas Chicano Raúl Castelló Casas Aitana Castelló Casas Abel Cercós Calatayud Daniel Ángel Monera Jesica Arenas Vilata Noelia Artigues Garrido Miriam Atienza Puig Marina Atienza Puig Paula Barberà García-Rayo Alvaro Bautista Pérez Raúl Blanco Pérez Noelia Borreguero Real Josep Burguera Maroto María Caballero Campos Pere Calero Garrido Sergio Calvo Alós Fran Camacho Fuentes María Camacho Fuentes Lidia Caro de los Santos Natalia Caro de los Santos Nuria Carrión Soriano

Silvia Carrión Soriano Lucía Casañ Soriano Sandra Casas Giménez Sara Casas Chicano Ana Casas Chicano Raúl Castelló Casas Aitana Castelló Casas Abel Cercós Calatayud Ana Cercós Calatayud Carla Chaparro Bánegas David Checa Monzonís Marta Chust Barber Olivia Chust López Miriam Collado Casanova Sara Collado Casanova Alberto Daries Picazo Paula del Saz Giménez Daniela del Saz Giménez Alba Diaz Munera Jorge Ángel Diaz Arcos Carolina Fernández Navarro Marta Gallego Romero

Marina Gallego Romero Andrea García Albelda Lidia Jian-Xv García Ramírez Lucía García Bautista Raquel García González Amaia García Serra Ines García Casas Ángel García Casas Cristian García Saez Diego García Cubes María Garrido Casañ Daniela Garrido Casañ Sergio Garrigues Rodas M Amparo Gascón Ruiz Ana María Gascón Ruiz Albert Gascón Ruiz Claudia Gascón López Candela Gascón López Hector Gimeno Duque Pau Gimeno Duque Noelia González Martínez Sara González Martínez

177

Fco.José González Martínez Ines González Martínez Daniela González Aparicio Alvaro Guimera Vilanova Patricia Hernandez Madrid Carmina Herraiz Pérez Nerea Higueras Ramón Aisha Higueras Miguel Noa Higueras Miguel Irene Javier Bautista Jorge Jiménez Herreros Alvaro Jiménez Herrero Irene Llacer Ruiz Idaira Lloria Carrión Rocio López Jiménez David López Romero Laura López Jiménez Sandra López Romero Gemma Martín Bautista María Martín García Angela Martínez Puig Carlos Martínez García

178

Anahi Martínez Martínez Adriana Martínez Lizondo Andreu Martínez Defez Sara Muñoz Sánchez María Muñoz Sánchez Adrian Muñoz Albelda Daniel Navarro Belenguer Veronica Navas Villar Esther Orti Martínez Elena Osma Domenech Alba Parrilla Moraga Elsa Parrilla Moraga Adrià Pérez Talens María Peris Moreno Ana Peris Moreno Leticia Peris Moreno Bianca Raga Ibáñez Ximo Raga Ibáñez Rafa Ramírez García Andrea Reginfo Company Elena Reginfo Company Mar Ricart Benlloch

Gissela Rodríguez Martínez Natali Rodríguez Martínez Carla Roldán López Paola Roldán López Daniel Romero Sánchez Alex Romero Turégano Sara Romero Collado Isabel Romero Turégano Hugo Saez Cervera Uma Saez Higueras Joan Sánchez Martínez David Sánchez-Toril Favega Xavi Santamaría Fajardo Nuria Santos-Olmo Roca Paula Serrano Matías Sandra Serrano Matías Alejandra Silla García Carlos Solana Silla Guillem Tarazona Mora Sara Teruel Cabrera Erik Toro Cobo Pau Vicente Mena

Erika Vicente Mena Olga Vila López-Roca Ruben Villalba Martínez Miryam Villalba Martínez Claudia Vilanova Sánchez Nocho Vilanova Sánchez Elba Villar Climent

179

…fins les pròximes falles Assemblea general extraordinària El pròxim 28 de març a les 23:00 hores en primera convocatòria, i a les 23:15 hores en segona, amb el següent ordre del dia: 1. Resum del any 2. Aprovació de comptes

180

qualitat habitatge Administració de finques Agència de la propietat immobiliaria colegiats Carrer Constitució, núm 53 baix - dreta 46900 TORRENT (València) Telèfon 961 295 588 - Fax 961 084 956 correu electrònic: qualitathabitatge@ono.com

#cronista2014