Trencar Barreres by Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve

Aquest Llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ ús del Valencià. Aquest Llibret participa en els premis de les Lletres Falleres.

Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve issuu.com/fallacronista Disseny editorial Altre Estudi (Ricardo Ruiz i Daniel Escobedo) Portada Miguel Hache Coordinació María Andreu Bronchud Correcció lingüística David Baviera Climent

Il·lustracions Ana Hernández Ánchel Andrea Criado

“Trencar Barreres”

Fotografies Félix Bautista Sáez Rafael Calvo García FCVBE Vifallas

Il·lustracions infantils Sara Verdet Vázquez Gio Torres García Alberto Silla Morales Freepik Coordinació publicitat Rafael Calvo García Alberto Andreu Sanchis Impressió La Imprenta CG

Depòsit legal V – 332 – 2014

Índex Pròleg Isabel Olmos Sánchez

Fallera Major Ana Muñoz Lerma

Falla Major Raul Martinez Ruiz

pag. 11

6 anys despres Amparo Albiach Domenech

6 anys despres María Jesús Ramírez López

Junta Directiva 2020

La comissió 2020

Programa 2020

Llibret Falla Cronista 2020

pag. 04

pag. 21

pag. 26

pag. 19

pag. 24

pag. 30

Contingut Literari Qui conta allò que ens passa: la importància del relat Isabel Olmos Sánchez

Una violinista en el taller faller Anastasia Kosovets

Una història inoblidable per a Rosario Laura Garrigues Navarro

Mostrar-me com soc Samantha Barrachina Peinado

Cante en valencià, perquè vull Mireia Vives Vera

La coral Allegro de l’ONCE de València Tania Vega Martínez

pag. 38

pag. 48

pag. 56 2

pag. 08

pag. 44

pag. 52

pag. 60

Samaruc Teatre, quan no es veu discapacitat Begoña Sanchez Gascón

Dona i futbolista Marta Peiró Gíménez

Ser Faller Major Adrián Octavio Senar

pag. 74

Les falles s’escriuen en femení Sandra Faus Palmer

Trencant Barreres Dafne Gómez Royo

Records de les Falles 2020

pag. 64

pag. 94

pag. 105

Contingut Infantil Fallera Major Infantil María Sanabria Rodado

President Infantil Nacho Vilanova Sánchez

Falla Infantil Gio Torres García

Comissió Menuda 2020

Conte infantil Alba Álvarez, Carla Romero, Paula Soler i Sara Verdet

Activitats infantils Sara Teruel, Ángela Martínez i Sara Verdet

pag. 122

pag. 127

pag. 134

“Trencar Barreres”

pag. 98

pag. 70

pag. 124

pag. 132

pag. 140

Col·laboradors 2020

pag. 150

PrĂ˛leg Vuit Maneres de Trencar barreres ... per comenĂ§ar

Isabel Olmos Sánchez periodista i sotsdirectora de Levante-EMV ‘Al pasar la barca me dijo el barquero, las niñas bonitas no pagan dinero…’. Fins fa molt poc, el model de dona visible en la nostra societat era justament el que protagonitzava esta coneguda cançó amb la qual jugaven les nostres mares i iaies: la xica bonica. Xica bonica, heterosexual, blanca, de classe social mitjana-alta, amb totes les seues capacitats físiques i mentals, dependent econòmicament, amb instint de maternitat, passió pel matrimoni i subordinada sempre a les necessitats de la resta de persones del seu voltant.

Les dones estem trencant barreres:

“Trencar Barreres”

‘Yo no soy bonita ni lo quiero ser, yo pago dinero como otra mujer’. I, si seguim amb esta popular cançó, estem en 2020 i assistim a una de les revolucions més importants de les últimes dècades, d’una profunditat transcendental pel que comportarà per al futur però també pel que suposarà de revisió del passat: el pas endavant de les dones en tots els àmbits de la nostra vida trencant barreres i sostres de vidre fins ara inimaginables.

1) Amb nosaltres mateixes, donant-nos per fi la llibertat personal de poder triar el més bàsic per a una persona i que fins ara, no massa generacions enrere, encara no podíem escollir: a qui estimar, de quina manera estimar, quan estimar i fins quan estimar. Sabeu la quantitat de dones que no han pogut prendre cap decisió sobre les seues vides des que naixen fins que moren? De pares a marits i de marits a fills sense que ningú, ni tampoc elles mateixes, es plantejaren que potser tenien alguna cosa a dir sobre les seues pròpies vides. Quantes dones que estimaven dones no van poder fer-ho mai per pors, amenaces o les terribles represàlies d’un sistema social masclista i opressiu? Els avanços LGTBI són, sense dubte, un dels més importants en el reconeixement de la diversitat de les persones i els drets que tenim adherits.

2) Reclamant els drets que ens corresponen, com a part que contribuïx cada dia al producte interior brut d’este país. I no és una part qualsevol, és la meitat de la població. Generem riquesa amb el nostre treball diari, paguem impostos, nodrim les arques d’Hisenda i, per tant, s’ha de traure a la llum molta de la feina precaria, no assegurada i mal pagada que encara se ceba en les dones i permaneix en la més profunda invisibilitat.

Llibret Falla Cronista 2020

3) Creant, investigant, descobrint i plantejant nous camins socials, noves formes d’expressió artística, de models econòmics i prenent decisions en els llocs on s’han de prendre, trencant sostres que no són de vidre sinó del més pur ciment. 4) No deixant que les discapacitats físiques o psíquiques ens deixen a casa sinó demostrant cada dia que la integració s’ha de viure com un fet ple de normalitat. No hi ha dos persones en esta societat que siguen iguals. Ni els bessons idèntics són idèntics. Tots som completament diferents i no per això hem de tindre més o menys drets de prendre part en la millora del nostre entorn, contribuint amb les nostres capacitats. 5) Travessant fronteres, deixant la nostra terra enrere per a obrir nous horitzons personals i professionals, per a guanyar-nos com puguem la vida o per a fugir d’un espai sense possibilitats i poder desenvolupar-nos en un altre, moltes vegades amb un idioma i cultura ben diferents. 6) Decidint com i de quina manera ens expressem, en quina llengua volem escriure la nostra història, cantar les nostres cançons, en definitiva, en quin idioma volem comunicar-nos amb la resta del món sense que este ens siga imposat. 7) Dient sí o no la maternitat i no vivint-ho com un destí inexorable propi de la condició femenina. Per primera vegada en molt de temps les dones decideixen si volen tindre o no fills, una qüestió absolutament implantejable durant, per exemple, els 40 anys de franquisme.

8) Pujant a podis i aconseguint fites esportives úniques mentre desafien un entorn social i mediàtic que les oblida sistemàticament. Lluny dels focus trobem exemples que posen la pell de gallina, lluites diàries de les quals hauríem d’aprendre molt tots, si no ens enlluernaren tant les estrelles d’altres galàxies menys reals i molt més inabastables. Com és possible que un mateix esport es puguen producir tantes desigualtats per la simple diferencia de gènere?

“Trencar Barreres”

Al títol del pròleg esmentava vuit maneres per a trencar barreres… per començar. I així és. Perquè en la meravella de llibret que té entre les seues mans trobaran moltes i moltes formes més de reivindicar una manera d’estar i viure al món. I este és un mèrit no sols de les dones, sinó també d’un munt d’homes compromesos (i en esta comissió hi ha uns quants). Homes que diuen ‘no’ a ajudar a mantindre drets els obstacles que fins ara ha construït esta societat per a excloure els seus iguals basant-se en qualsevol classe de diferència; homes que han desafiat les normes establides per a dir que volien ser diferents del que se suposava havien de ser; homes valents que es posen al costat de la solidaritat i la diversitat per a trencar també milers de barreres i consturir amb les seues restes un monument meravellós. Disfruten, perquè paguen molt la pena, de les històries de vida i els relats que a continuació podrán llegir de les mans, el cor i la ment d’Amparo Albiach, María Jesús Ramírez, Anastasia Kosovets,Rosario Trujillo vista per Laura Garrigues, Samantha Bayarri, Mireia Vives, Tania Vega, Begoña Sánchez, Marta Peiró, Sandra Faus, Dafne Gómez, Adrián Octavio i jo mateixa. I no ens oblidem que sempre que puguem hem de … trencar barreres.

Llibret Falla Cronista 2020

Ana MuĂąoz Lerma

Fallera Major

Saluda

Fallera Major 2020 Fallers, falleres, amics i amigues de la falla Cronista Vicent Beguer i Esteve. Es per a mi un honor i un privilegi poder dirigir-me a vosaltres mitjançant el nostre volgut llibret com a Fallera Major de la falla que m’ha vist nàixer, créixer i m’ha permés complir el somni de tota xiqueta i dona valenciana dos vegades en estos 25 anys d’història que celebrem.

Pero ser fallera de Cronista va molt mes enllà, perquè parlar de falles ací es parlar també de solidaritat, reivindicació, diversitat i cultura.

“Trencar Barreres”

Ser fallera es un sentiment inexplicable que corre per les meues venes. És tremolar quant sent a L’enrramà tocar, és empapar-me de l’olor a pòlvora en el més xicotet masclet, és treure forces d’on no hi han cada matí de despertà o emocionar-me a l’escoltar el nostre himne regional.

Per tot això vull convidar-vos a tots al casal “Les Terretes” on estarem esperant-vos per a fer de les falles 2020 unes falles innolvidables. Perquè tota aquesta festa no sería lo mateix sense vosaltres. Gràcies fallers. #SomFallersSomCronista Ana Muñoz Lerma

Raul Martínez Ruíz

“Trencar Barreres”

Falla Major Cronista 2020 ... T´ho veus?

Llibret Falla Cronista 2020

Per Raul Martínez Ruíz

La societat fallera generalment sol anunciar que la festa és plural, on tenen cabuda totes la persones, i que és un reflex de la societat amb tota la seua diversitat. És possible que així siga, però igual que sol passar en la societat actual general no sempre es dona visibilitat a certs col·lectius o a certs perfils socials de persones. No solen aparéixer en els cartells de forma oberta i clara, ni en els llocs principals de la festa, ni en llibrets, ni en la premsa, així com en qualsevol sistema de comunicació de la festa fallera, inclosa la mateixa falla. Perquè l’objectiu d’aquesta falla és precisament armar-se amb les ales de la llibertat i dedicar-la per complet a determinats rols amagats que tant costen de veure i que quan els veiem exposats continuen sorprenent-nos o causant debat. Comencem per la rematada o cos central de la falla. El concepte ve inspirat en la portada de la revista “EGF and the City” número 8 (especial de falles) de l’any 2014. Aquesta portada ens mostrava a dues falleres fent-se una besada de pura passió. Aquesta portada va donar, literalment, la volta al món i va ser tema de debat i crítiques per totes les xarxes. Sis anys després repliquem aqueixa escena com a gran cos central perquè tots i totes reflexionem sobre l’evolució social que hem tingut en aquest temps. En les seues escenes veiem una sèrie de personatges col·locats en rols ficticis, moltes de les cares que veurem són cares conegudes o que tenen relació directa amb la causa sobre la qual reflexionar.

La fallera major major, malgrat que podem trobar falleres majors d’una edat avançada, costa moltíssim tindre la visibilitat de veure-les en llocs especials com a falleres majors de cada localitat.

Amb el president de falla amb síndrome de down, en realitat el que intentem mostrar és simplement una persona amb aquesta síndrome per a englobar a aqueix perfil de persona que, malgrat tindre la capacitat intel·lectual i social, no se li permet assumir cert rol.

“Trencar Barreres”

El faller major està dins de les ales de la llibertat. La llibertat d’optar al fet que la figura representant de la falla siga un home en compte d’una dona. Curiosament el reglament faller no nega la possibilitat, però sense cap dubte costa de veure.

Als fallers i falleres amb discapacitat, no solament se’ls nega la visibilitat, sinó que en els mateixos actes fallers, el muntatge de la festa segueix sense estar del tot preparat per a persones amb mobilitat reduïda. Les barreres arquitectòniques i socials segueixen presents. Quant a la fallera sobre rodes, podem pensar que una cadira de rodes no pega massa amb un preciós espolí, però cal reflexionar profundament sobre això. Volem mostrar a una gran dona, amb infinitat de recursos per a tirar avant i fins i tot competir per a guanyar. Ella llevarà aqueix espolí juntament amb les seues rodes per a demostrar que també estan

Llibret Falla Cronista 2020

presents, que també tenen somnis i, sense cap dubte, lluitaran per a aconseguir-los. Una altra de les accions falleres que costa de veure són les accions socials i de suport des d’una comissió fallera. El que anomenem projectes solidaris o socials. Per sort ací tenim tot un arbre de possibilitats d’exemples que s’han realitzat en aquests 25 anys de vida de la nostra comissió. Les noves tecnologies són l’altaveu de la societat fallera, en elles podem veure les reaccions de determinades persones davant d’aquestes possibilitats de visualització social. La xarxes ensenyen el pitjor o el millor de nosaltres? Realment veiem un avanç cultural i social? Comptat i debatut… T’ho Veus?

“Trencar Barreres” 15

Llibret Falla Cronista 2020

Per Maria Andreu Bronchud

Només tenim els fallers bones paraules per a “la festa”, i molt a sovint diguem que és plural I molt diversa.

Un altre rol amagat dins d’aquesta festa, no és altre sinó l’edat que a vegades pareix molesta.

I si és un reflex de la societat on tots tenen cabuda, per qué encara hi han rols amagats i de donar-lis visibilitat ni pruna?

Puix si és assunt de sentiment I de representació, quin és l’impediment per a triar una Fallera Major major?

Potser podriem aprofitar l’ocasió, ja que plantem una falla per afavorir la comunicació i normalitzar de forma oberta i clara.

Raonant d’impediment i de tindre oportunitat, cal parlar-ne clarament de genere i representativitat.

I com prou directes som, tant l’artista com la falla, comencem amb el plat fort que no és altre que la rematada.

I és que ja per tradició és la dona i no l’home, qui ostenta la representació i no hi ha qui la “destrone”.

Sembla que no és de bon gust mostrar-se al natural, potser es duen un disgust si parlem d’orientació sexual.

Puix seria exemple d’igualtat i per què no, d’integració donar-li visibilitat a la figura del Faller Major.

I és que el que no és normal és que encara de moment, a l’amor homosexual se li demane comediment.

És obligatori dit açò obrir la ment als més tancats, i tractar obertamente la qüestió de les diferents capacitats.

Per això com a cos central una escena de pura passió, la que senten per la festa i la que per l’altra senten les dos.

Que no per ser diferent es pot negar l’oportunitat, de mostrar-li a la gent el que enriqueix la diversitat.

Puix no és cap secret, encara que no ho conten, que de vegades cooperem i diversos projectes s’afronten.

Com aquell que per moure’s no té tanta capacitat i només trova barreres en compte d’adaptabilitat.

És per això que el que ací plantem és un arbre molt especial, ja que amb ell rememorem vint-i-cinc anys d’acció social.

Barreres que desgraciadament no sempre es poden botar, doncs de vegades l’impediment no és arquitectònic sinó social.

Per sort encara hem arribat a temps de poder-ho relatar amb un projecte com aquest que desplega ales de llibertat.

I si es tant d’inconvenient de la festa fem botar i reflexionem profundament sobre com el podem lluitar?

Que volem donar visibilitat, fent ús d’aquest altaveu, a tots els rols amagats. I tu què? T’ho veus?

“Trencar Barreres”

Per qué no se li permet assumir segons quin rol a qui pareix diferent i no és menys sinó Down?

No seré jo qui li diga a una dona empoderada, que per anar en una cadira no pot vestir de valenciana. Que ací el que no ajusta són la festa i el prejuí, que a ningú no disgusta veure un preciós espolí. I encara que per a les falles no tot és adulació, unes vegades més que unes altres però també som col·laboració.

Sis anys després Amparo Albiach Domenech En març de 2014 en un sopar amb Jokin, director de la revista EGF i el seu marit Rafa d’Interiorisme 4U, grans amics, prenguérem la decisió de portar a terme aquest projecte. Tot va començar a prendre forma gràcies a ESTUDIOS QUALITY i a l’excel·lent perruquer Rafael Luque.

El resultat ahí el tenim: dos dones enamorades, falleres, donant visibilitat al seu amor. Per a mi va ser molt gratificant el resultat i el fet de realitzar-lo amb la meua ex parella Maria Jesús. Sabia que estava aportant un granet d’arena a la lluita que es fa els 365 dies de l’any. No esperava la repercussió que va tindre, tant a nivell nacional com internacional.

“Trencar Barreres”

Una vesprada de molta feina, amb molta il·lusió en cada fotografia que ens feien.

Va ser i segueix sent un honor haver sigut partícip d’aquesta gran portada, ajudàrem a fer el pas a moltes persones a ser visibles, a lluitar pel seu amor. Fórem i seguim sent un referent per a moltes persones i em sent molt feliç per açò. L’única part negativa de la portada va ser l’acomiadament imminent del meu treball per estimar altra dona. Han passat els anys i no he vist cap canvi en la societat. Quan l’artista faller Raül Martínez “Chuky” i la falla Cronista Beguer i Esteve presenten l’esbós de la falla, la gent torna a criticar, a ofendre i insultar l’amor lliure entre dos persones del mateix sexe, Portada revista EGF and the city - Març 2014 - per Cualiti Photo Studio

intentant excloure’ns del món faller com si no fórem persones amb els mateixos drets. Per a mi és un un orgull que un artista faller i una falla donen vida a aquesta gran portada, tant per a mi com per al col·lectiu és un gran recolzament.

Llibret Falla Cronista 2020

Cal agrair la seua aportació a la nostra lluita, visibilitat i normalització. Solament tinc paraules d’agraiment a l’artista faller Raül Martínez “Chuky” i a la falla Cronista Beguer i Esteve per fer-me partícip d’aquest gran projecte en el qual disfrutaré les falles 2020 al seu costat.

Il·lustració - Andrea Criado

Sis anys després María Jesús Ramírez López És un plaer i un orgull per a mi poder participar en aquest projecte. Recorde perfectament aquell sopar en el qual es va començar a donar forma a aquesta idea, en cap moment vam ser conscients d’allò que podia arribar a ser, potser per això va eixir tan bé.

Donar forma a una presentació, a un play-back, un teatre, els decorats, Sant Joan, la Creu de Maig i innombrables esdeveniments que completen l’any faller. És possible que aquesta foto puga danyar una cosa tan bonica, amb tant de significat, i que jo estimava tant?

“Trencar Barreres”

Des de l’inici fins a hui continue pensant el mateix. Jo, personalment, he viscut la festa de les falles des de dins, conec el treball i l’esforç desinteressat de cada membre de la comissió, que treballa en detalls poc coneguts per a persones que viuen la festa fora dels casals.

La resposta sempre és NO. Una imatge d’alguna cosa que no s’havia vist fins llavors, no danya, només es normalitza. Era fins i tot normal, pressuposar l’orientació sexual de l’indumentarista o del perruquer. Hui podeu fer-vos la següent pregunta: el vostre ofici defineix la vostra vida sexual? No, però així era aleshores. I eren visibles i acceptats, en certa mesura. En canvi, on estaven les dones? Amb la visibilitat d’aquesta fotografia , es tomba d’una plomada aquell mur. Hola! Existim!

I som exactament iguals que tu. No oblidem que fer actes així, en els temps que vivim és relativament fàcil.

Llibret Falla Cronista 2020

Abans de la nostra generació , van existir dones destinades a la soledat, als insults, a viure amagades, a viure en la mentida, sabent que la seua vertadera manera de sentir estava penada per la llei, i per la societat. Elles, les valentes d’èpoques anteriors si lluitaven per la seua llibertat, ara reivindiquem els nostres drets, perquè no es puga retrocedir en res. Abans i ara em sent orgullosa d’allò que significa la foto, perquè l’important no és que la gent sàpia qui sóc, ni que se’m conega, l’important és que anys després això continue servint. Sis anys després, una comissió posa tots els seus esforços a fer un monument inspirat en aquella imatge. No és motiu d’estar orgullosa? Si la imatge, serveix d’inspiració per a continuar avançant cap a unes festes obertes, lliures i NORMALS, jo em done per satisfeta. Les Falles i la festa no poden quedar-se en el passat, vivint de: “això de tota la vida”, les comissions estan composades per persones de hui i així ho reflectiu vosaltres. Falleres i fallers de Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve, GRÀCIES per la vostra tasca, per avançar i per ser una falla de hui.

“Trencar Barreres”

Il·lustració - Andrea Criado

Junta Directiva Presidencia

Festejos

Alberto Andreu Sanchis Alfredo Andreu Sanchis Carla Ibáñez López Ferran Martínez Gómez Fernando Pérez Villa

Mar López Guillen Borja Andreu Bartual Albert Andreu Bartual Jorge Alcacer García Alejandro Company Valcárcel Carolina Córdoba López Blanca Rocío Soto Bustos Jorge Daries Picazo Iván Ramos García Sara Verdet Vázquez

Secretaria

Llibret Falla Cronista 2020

Ana Cristina Puig Navarro Mª Ángeles Silla Valiente Tresoreria Rafael Calvo García Loteria Gloria Martínez Martínez María Dolores Mena Pardo Casal Juan Antonio Rodríguez Fernández Julio Tomás Jiménez Gómez Comunicació Ana Hernández Ánchel Ana Muñoz Lerma Protocolo Amparo Andreu Bronchud Carla Carratalá Climent

Esports Antonio Vicente Belmonte Belenguer Jorge Alcacer García Miguel Ángel Romero Arenas Activitats diverses Inma Alos Pérez Paula Hernández Ánchel Isabel Macias Delgado Rebeca Teruel Cabrera Verónica Martin Bautista Infantils Sara de los Santos Sauceda Arantxa Estrela Lucas Mª Carmen Rodado Chaparro Conchín Sánchez Muñoz Yolanda Talens García-Rayo Josefa García-Muñoz García Sara Teruel Cabrerat Ángela Martínez Puig

Projecte Social Vicente Ángel Barbera Mª Ángeles Banaclocha Meseguer Mª Ángeles Silla Valiente Sara Verdet Vázquez Ángela Martínez Puig Teatre Maite Medina Bartual

Encarna Villar Rufino Delegada en la Federació de Falles amb especial Enginy i Gràcia Mª Ángeles Banaclocha Meseguer

“Trencar Barreres”

Delegada en Junta Local Fallera de Torrent

Llibret Falla Cronista 2020

La Comissió

Verónica Abad Tolosava Casiano Agea Giménez Sergio Alabarta Genovés Carmen Alargada Carrasco Ana María Alfaro Abad Benjamín Alos Pérez María Andreu Bromchud Julio Andreu Pérez José Guillermo Andreu Sanchis Hugo Ángel Monera Jesica Arenas Vilata Laura Arenas Vilata Lucia Arocas García de Dios Paula Barberà García-Rayo Mercedes Bartual Renovell Félix Bautista Sáez Vicent Beguer Miquel Noelia Borreguero Real Amparo Bronchud Escobedo Laura Bunger Cubells Iván Cabezas Arribas Santiago Cabrelles Verdet Mónica Calatayud Gómez Pere Calero Garrido Carla Calvo Alos Sergio Calvo Alos Andrea Victoria Calvo Ripoll Valentín Carretero Iñiguez Carles Xavier Carretero Montero Mª José Carrión Ortí Vanesa Carrión Ortiz Fernando Carrión Gutiérrez Mónica Casanova García-Rayo Patricia Casas Giménez Sandra Casas Giménez Inmaculada Casas López Álvaro Castillejo Ruiz de la Hermosa Alba Catalá López Marta Chust Barber Jesus Chust Bermejo Marta Company Valcárcel Ángeles Company Viana

Juan Antonio Conejero Ballester Carolina Córdoba López Vanesa Defez Carrion Jorge Diaz Estornell Alba Diaz Munera Susana Esteve Sancho Agustín Felipe Huerta Ana Belén Felipe Martínez Laura Felipe Martínez Alejandra Fernández Alonso Juan José Fernández Andrés Silvano José Gallego Fernández del Moral Marta Gallego Romero Carmen Gallegos Banaclocha David García Comes Lidia Jian-Xu García Lucas Cristina García Mora Félix García Ortuño Josefa García-Muñoz García Sergio Garrigós Frances Laura Garrigues Navarro Ana María Gascón Ruiz Toñi Giménez González Ramon Gimeno Ruiz Antonio González Andrés Mª Carmen González García Consuegra Francisco José González López Inés González Martínez Sara González Martínez Ana Grimaldi Aragonés Juan Francisco Guijarro Poyatos Noelia Guillem Lerma José Hernández Serra Juan Carlos Hervás Gámez Nerea Higueras Ramón José Ángel Inarejos Ruiz Beatriz Jiménez Cambronero María Dolores Jiménez Extremera Julio Tomás Jiménez Gómez Álvaro Jiménez Herrero

María Peris Moreno Juan Carlos Peris Romero Rafa Ramírez García Rubén Ramos Chuliá Cristina Reolid Parrilla Amparo Rodríguez García Olaia Rodríguez Mignorance Esther Romero Velázquez Gemma Romero Velázquez Carlos Ruipérez Merchán David Ruiz Guijarro Eulogio Saavedra Carrasco José Vicente Saez Aguilar Javier Sáez Aliaga Ainoa Sáez García-Muñoz Lorena Saiz Jurado Jacinto Sanabria López José Antonio Sanchez Hinarejos Gerard Sánchez Moreira Mª Dolores Sánchez Sánchez Mª José Santamaría del Pozo Nuria Santos-Olmo Roca Paula Serrano Matías Miguel Solana Herreros Mónica Suazo García Georgina Torres García Irene Turégano Garrido Rubén Uceda Oliver José María Vega Caro Rubén Velázquez Montiano Maricarmen Velázquez Moreno Antonio Vilanova Aguirre Fernando Villalba Gómez Miryam Villalba Martínez Marta Yago Fenoll

“Trencar Barreres”

Jorge Jiménez Herrero Susana Jiménez Sánchez Lola Lerma Fullola Marta Llaosa Bajo Francisco Javier Llaosa Puig Jesús Lloria Carrión Antonio López Garrido Rocío López Jiménez Gemma Martin Bautista Patricia Martin Vilanova Luisa Martínez Alcalá Lidia Martínez Amate Carlos Martínez García Ismael Martínez Jardiel Dolores Martínez Martínez Vicent Miquel Martínez Moreno Lucia Mateo Mateos Yolanda Matías Jiménez Marc Mato Esteve Eva María Mayordomo Carmona Alejandro Molina Vieco Francisco Rosario Moltó Palanques Carola Moltó Suazo Julián Montoya Grifoll Pilar Mora Juan Mª Teresa Moraga Comes Manuel Miguel Moreno Cantero Rosana Moreno Giménez Ana Munera Abellán Nacho Muñoz López Verónica Navas Villar María Ortiz Medina Marta Ortiz Medina Alba Parrilla Moraga Juan Manuel Parrilla Rojas Marta Peiró Giménez Vicent Peiró Puchades Fernando Pérez Castelló Cristina Pérez Gil Ana Belén Pérez Mezcua Ana Peris Moreno Leticia Peris Moreno

Llibret Falla Cronista 2020 28

Fallers honorífics N’Ángel Inarejos García Na Agustina Miquel Marín Fallers en la memòria Raquel Pérez Villa Mª Ángels Castells López Juan Manuel Ferraro Ferraro Eva González Martínez Carlos Muñoz Aleix Bruno Oltra Bayarri

“Trencar Barreres”

Fins sempre Guiri

Programa 2020 ABRIL 2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Divendres 12 Assemblea constitutiva de l’exercici i nomenament representants 2020 MAIG 2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Llibret Falla Cronista 2020

Dissabte 4 XXIV Concurs de Creus de maig Raquel Pérez Villa - Millor Creu flor natural: Falla Poble nou - Millor Creu manualitats: Falla Lope de Rueda ´Mare de Deu del Puig - Premi Cercle Catòlic: Centre juvenil Francesco del col·legi La Purisima

Dijous 26 Presentació projecte “Conscienciacció” junt a la Falla Nicolau Andreu i Col·lectiu Soterranya a la Casa de la Dona. Dissabte 28 Mig any a les terretes OCTUBRE 2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . Divendres 4 Representació de l’obra “Maleïda poma” al Concurs de Teatre Infantil de les Falles de Torrent Dissabte 26

JUNY 2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cronistfest al nostre casal

Dissabte 1

Dijous 31

Festa de l`apuntà al nostre casal

Jalogüin al nostre casal

JULIOL 2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

NOVEMBRE 2019 . . . . . . . . . . . . . . .

Diumenge 6

Divendres 8

Demanà de les nostres Falleres Majors. María i Ana.

Representació de l’obra “Després de la pluja “ al Concur de Teatre de les Falles de Torrent modalitat obra llarga. 2on Premi a l’obra i Premi a la millor actriu a Carla Carratalá. Nominacions a millor actor de repartiment,

SETEMBRE 2019 . . . . . . . . . . . . . . . Divendres 13

Presentació esbossos falles 2020 per Gio i Estudio Chuky.

Rafa Ramírez, millor actriu de repartiment, Lola Mena, millor dirección, Maite Medina i millor escenografia. Dissabte 16 Gala 25 aniversari a la sala polivalent del Antic Mercat de Torrent. Sopar de proclamació de les nostres Falleres Majors al restaurant El Pino.

Representació de l’obra “75 Punyalades” al Concurs de Teatre de les Falles de Torrent, modalitat obra curta. Premi al millor actor de repartiment a Fernando Pérez i Premi a la millor escenografia. Nominacions a millor actor principal a Toni Vilanova, millor dirección a Fernando Pérez. Divendres 29 Presentació al nostre casal del projecte: “Falles, diversitat i drets” junt a Lgtbi diversitat L’Horta i OSCE. DESEMBRE 2019 . . . . . . . . . . . . . . .

Sopar de nadal al casal Diumenge 22 Esmorzar de “la grossa” de nadal al nostre casal GENER 2020 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Diumenge 5 Festa dels Reis Mags a les terretes. Dissabte 11 Exaltació de María Sanabria Rodado com la nostra Fallera Major Infantil 2020 al Teatre Llar Antonià de Torrent Divendres 17 Exaltació de Ana Muñoz Lerma com la nostra Fallera Major 2020 al Teatre Llar Antonià de Torrent Visita al taller de Gio Divendres 24 Lliurament V Premis Botafocs

Divendres 6

FEBRER 2020 . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Sopar de la constitució al nostre casal

Diumenge 2

Diumenge 15 Visita taller de Estudio Chuky

“Trencar Barreres”

Dilluns 25

Dissabte 21

Descobrint Torrent 3.0 Dissabte 22

Diumenge 2 Descobrint Torrent 3.0 Divendres 14 A les 20:00 hores en el casal, presentarem el nostre llibret 2020, “Trecar barreres”

Llibret Falla Cronista 2020

Dissabte 22 08:00 h. “Macrodespertà” organitzada per Junta Local Fallera. Desprès ens conviden a xocolata en la plaça dels jutjats. I ja sabem que... el que és de bades... cabassades!. 18:00 h. Concentració al nostre casal per acudir a l’acte de la Crida. 22:00 h. Sopar faixat al nostre casal per tal d’ultimar la cavalcada del ninot infantil. Porteu roba de treball que tota pedra fa paret. Diumenge 23 09:00 h. Concentració al noste casal per a acudir a la cavalcada del ninot infantil. (La delegació d’infantils informarà de l’hora concreta.) Sigueu puntuals. 18:30 h. Berenar infantil al nostre casal.Cavalcada del ninot infantil Dissabte 29

17:00 h. Concentració al nostre casal per acudir a la cavalcada del ninot. (Ja sabeu que vos anirem informant de l’hora exacta per comparsa si cal). Sigueu

22:00 h. Sopar faixat al nostre casal. En acabar el sopar, acudirem a l’obertura de sobres per a conèixer els premiats de la cavalcada.Cavalcada del ninot major MARÇ 2020 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Dissabte, 7 11:00 h. Anem a la mascletà!!! Concentració en l’estació de metro de l’Avinguda, per a eixir tots junts cap a València, acompayats per “L’Enramà”. 22:00 h. Sopar oferit per la nostra Fallera Major Ana Muñoz Lerma per als fallers de la comissió. Diumenge 15 10:00 h. Esmorzarem que tenim que plantar les falles. 18:30 h. Berenar de la plantà, oferit per la nostra Fallera Major Infantil María Sanabria Rodado i el nostre President Infantil Nacho Vilanova Sánchez per als fallers de la comissió infantil. A continuació plantarem la nostra falla infantil 22:00 h. Sopar de la plantà i després plantà de la nostra falla gran. Dilluns 16 10:00 h. Mentre arriben els jurats; esmorzarem. 18:30 h. Concentració al nostre casal per acudir a l’acte del trasllat de la Mare de Déu.

22:00 h. Sopar faixat a la nostra carpa

23:30 h. Revetla a la carpa. No carregues molt de bombo que encara queden molts dies!!

23:30 h. Revetla a la carpa. Ara siii!! Esta nit hi ha que donar-ho tot!!

Dimarts 17

Dijous 19

08:00 h. Despertà pels carrers del nostre barri. En finalitzar desdejunarem en la carpa, Vingau que està tot molt bó!!

11:00 h. És el dia del nostre Patró i el celebrarem esmorzant en la carpa i amb inflables per als mes menuts.

09:00 h. Entrega de rams en el casal per acudir a l’Ofrena, fins a les 11:00 h.

19:00 h. Xocolatà. Per xiquets i pels fallers majors. Tingau trellat i primer que berenen els xiquets!!

10:30 h. Concentració al nostre casal per assistir al lliurament dels premis a la Plaça Unió Musical, acompanyats per “L’Enramà”. A vore si hi ha sort!!! Una vegada acabat l’acte, donarem una volteta amb la xaranga i farem un passacarrer solidari per a portar aliments al Punt d’Aliments de Torrent.

21:00 h. Cremà de la falla infantil. 22:00 h. Sopar faixat a la nostra carpa. 00:00 h. Cremà de la falla Gran o quan les autoritats ho estableixen... i en açò s’acomiaden de les festes d’enguany, i comecen les falles del 2021!!!

“Trencar Barreres”

22:00 h. Sopar faixat a la nostra carpa.

17:15 h. Concentració al nostre casal per acudir a l’Ofrena de flors a la nostra Patrona, la Mare de Deu dels Desemparats. 22:00 h. Sopar faixat a la nostra carpa. 23:30 h. Revetla a la carpa. Dosifiqueu que encara queda! Dimecres 18 10:00 h. Esmorzar. 14:00 h. Paelles (consultar les normes per a l’organització).

V Premis Botafocs Premi individual Pilar Martínez Martínez

Llibret Falla Cronista 2020

Pel seu Compromís amb la cultura, el teatre i la nostra ciutat

Pilar Martínez Martínez

Premi a Entitats i/o Associacions. La Opinión de Torrent Perquè gràcies al seu concurs de Crítica Local a les Falles que organitza des de les falles 2010 s’ha recuperat algo tan essencial en les falles com és la critica mes próxima, oblidada pràcticament fins a aqueix moment en les falles torrentines.

“Trencar Barreres”

Mamen Casabán Daries Directora de La Opinión de Torrent

Premi Extraordinari. Edició L’Horta Levante – EMV

Llibret Falla Cronista 2020

Per vint-i-cinc anys de periodisme de proximitat a la nostra comarca i ciutat, en la qual sempre hi ha hagut cabuda per a la informació fallera encara que es tracte d’un mitjà de comunicació generalistaAmb un Extra de Falles que s’ha convertit en referent i en el qual es dóna cabuda a totes les iniciatives culturals de les falles de la comarca.

Periodistes de Levante-EMV que han passat per l’edició al llarg de 25 anys amb la directora Lydia del Canto i la sotsdirectora Isabel Olmos.

Contingut Literari ... Articles

Llibret Falla Cronista 2020

Isabel Olmos Sรกnchez

Autor Fotografia - Levante - EMV

Qui conta allò que ens passa: la importància del relat Isabel és periodista i sotsdirectora de Levante-EMV

Jo ara, l’any 2020 en el qual ens trobem, afegiria una altra idea, a manera de complement humil: ‘No estàs fent bon periodisme si exclous al 50 % de la població’. ¿Quantes vegades ens trobem experts, i no expertes com a fonts d’informació? ‘Los expertos aseguran…’ i a dins de la notícia només hi ha homes. Experts, científics, economistes, sociòlegs, investigadors, antropòlegs…. Que només una part de la societat, el 50%, tinga en la seua possessió el discurs, el relat d’allò que ens passa, de per què ens passa i de quines són les solucions al que ens passa, és com quan diuen que la història l’expliquen els guanyadors: no sols és incompleta, sinó, a més està falsejada segur. Fins fa ben poc, només els homes han estat explicant-nos el que ens ha passat com a societat i perquè el relat d’un fet es puga entendre en la seua complexitat i de manera sincera i honesta fa falta una mirada inclusiva que englobe el 100% de la mateixa: homes i dones. L’urbanisme, la política, l’educació, la sanitat, les falles, no es poden crear, construir i explicar sense la participació i narració de les dones.

“Trencar Barreres”

eia el gran escriptor, assagista i poeta Ryszard Kapuściński que ‘les persones roïnes no poden ser bons periodistes’. Esta màxima s’ha recordat sistemàticament quan, i també ara, la pràctica d’este meravellós ofici -que és contar el que passa intentant anar sempre més enllà- es denigra de vegades fins extrems que tots vostés coneixen: periodisme groc, mentides contades com a veritats (les conegudes fake news), la simplificació de fets que són més complexos, etc etc… Perquè sols la capacitat de ser empàtics ens fa posar en el lloc de l’altre i per tant ens impossibilita esta maldat de la qual ens parlava el mestre bielorús.

Els mitjans de comunicació som, en gran part, el reflex -per a molt bé i per a molt mal- de la societat que hem

Llibret Falla Cronista 2020 40

construït, recollint els debats i els conflictes que en ella es generen. Un dels més apassionants, necessaris i justos dels últims anys ha estat precisament l’exclusió de la dona de l’aparador mediàtic. Fins fa ben poc i encara ara, ens trobem alguns moments desagradables en televisió o alguns diaris sense perspectiva de gènere on el cos femení i el terrorisme masclista és l’únic espai on les dones són cruelment les protagonistes. Que no hi ha catedràtiques, científiques, artistes, polítiques, activistes, economistes, juristes dones mereixedores de què la seua veu s’escolte al mateix volum que la del seu company masculí? Clar que n’hi ha però, com deia al pròleg, en molts casos el periodista ha de fer l’esforç de buscar-les i és molt més còmode recórrer a la veu de sempre, la que està acostumada a fer-se sentir amb comoditat, la de l’home professional que ocupa el seu espai sense que ningú el qüestione, que invertir temps a preguntar-se si oferir una altra perspectiva a la teua notícia, la del 50% que la faria completa, la de les dones, no seria molt més just i sobretot realista i honest. És tot culpa de nosaltres, els periodistes? Com tot, al 50%. Quan publiquem una foto tota d’homes en un jurat o en un acte econòmic, polític o judicial sovint els lectors ens retrauen amb raonable acritud que la fotografia no els agrada gens. Nosaltres només tenim una resposta: ‘és el que hi ha’. Encara i dissortadament, és el que hi ha. Som l’espill d’allò que canvia…i d’allò que no. Les cúpules econòmiques i judicials, principalment, continuen ocupant-les homes d’una manera aclaparadora per la qual cosa encara que el procés de visibilització de les dones des del punt de vista social ha avançat encara falta molt, perquè encara les dones estem lluny d’on es prenen les decisions i es distribueixen els recursos, eixe lloc que a molts homes els agrada tant, no volen compartir i es diu PODER.

“Trencar Barreres”

Soc periodista i soc dona. Quan fa 20 anys vaig començar a escriure al diari Levante-EMV la perspectiva de gènere a les informacions no existia, igual que tampoc existia a la societat. Ningú es preocupava del que pensaven, sentien o opinaven les dones en l’esfera pública i, com deia al pròleg, tampoc en la privada. I quan dic ningú també incloc els periodistes i, per descomptat, jo mateixa. Algunes de les meues informacions de fa anys, alguns titulars, no passarien ara el mínim examen d’igualtat i perspectiva de gènere. L’únic que hi hauria seria vergonya i la passaria jo soletes. Perquè la qui escriu, com la majoria de les meues companyes i companys, ens hem hagut de posar les ‘ulleres violeta’ a colps d’errades, de queixes de lectors o del comentari adient que alguna persona que sí està conscienciada et fa vore. Tot sempre al final és una qüestió de visió (en termes metafòrics) o de manca d’ella i jo per aquelles dates estava com la societat, adormida. Pregunte: Qui no veia normal un titular que diguera ‘murió a manos de…’ en compte de dir ‘Fulanito asesina a X’, o ‘Las deportistas más sexys blabla….’ (un famós diari publicava fotos de dones a la contraportada lleugeres de roba)? O els típics reportatges de ‘regálale a él/ ella’ on els regals en qüestió eren tot un manual de males pràctiques igualitàries. O fins i tot, els anuncis de prostitució. Alguns dels exemples que plantege no fa molt que van desaparèixer o estan en vies de fer-ho. Si vostés recorden alguns arguments que fins fa poc s’usaven de manera inconscient per a culpabilitzar la dona m’entendran: la mida de la roba, si anava sola, les hores en les quals els passaven coses (si era de nit), amb qui quedava per a fer certes coses… Jo confesse que durant molts anys també vaig caure en el parany de sentir que qui fèiem mal les coses érem nosaltres i sols nosaltres. Perquè vinc, com quasi tots nosaltres, d’una

Llibret Falla Cronista 2020

societat d’arrels profundament masclistes, una societat que va viure 40 anys de dictadura on la dona sols ho era -de bona dona- si complia el seu paper de mare i esposa. I la meua família, com la majoria de les d’este país, no tenia una cultura feminista (això haguera estat brutal!) sinó simplement una mínima consciència igualitària. El culte -conscient o no- al mascle durant segles (i fins fa ben poc) ha fet que l’única veu a escoltar i amb credibilitat per a dir què, com, qui, quan i de quina manera fora la d’ells. És, posant una imatge, com si fins ara les dones portarem una creu d’esparadrap a la boca des que ens alcem fins que ens gitem, al carrer, al treball, a casa ... Imagineu quin impacte? Perquè si la veu de les dones no arriba a l’esfera pública i s’expandeix i s’escolta en igualtat de condicions a la dels hòmens, vivim la vida a mitges, nosaltres però també ells. I parlant d’imatges, em ve a la ment una molt interessant de la meua amiga i companya fotoperiodista torrentina Irene Marsilla que ens ve al pèl: en un esdeveniment empresarial va fotografiar els peus de les persones que estaven en la primera fila. Sols els peus. En la fotografia es veien una sèrie de cames d’home estirades i creuades còmodament amb les seues sabates en un primer pla, i sols un parell, sols un, de dona, que no sols no compartia eixa actitud expansiva sinó que les tenia ordenament juntes i recollides baix dels seus genolls. Imatges com esta però sobretot la conscienciació social i la personal dels professionals i alguns dels seus directius i directives del meu gremi ha fet que, a hores d’ara, els mitjans de comunicació siguen una mica més conscients de la pluralitat de la qual estem fets. Però encara queda molt per fer i tal volta per això, les dones periodistes i fotoperiodistes foren uns dels col·lectius més actius i reivindicatius en la històrica manifestació del

8M de 2018: perquè el problema el tenim a casa. Trencar la manera de com s’han contat els diversos processos i esdeveniments és complicat perquè comporta fer un gir calidoscòpic però una de les primeres qüestions que ensenyen a les facultats de periodisme es que sempre cal contrastar les informacions i no quedar-se amb una única veu. Si així ho fem en el nostre dia a dia per a saber si una notícia és certera perquè no podem contrastar-la també incloent altres punts de vista des de la perspectiva del gènere diferents del de l’hegemònic masculí?

“Trencar Barreres”

Si vostés obrin el diari, veuen la televisió o escolten la ràdio i únicament escolten veus d’homes (com tant acostumats estem en algunes tertúlies, veritat?) o si pregunten i els diuen que és que dones ‘no hi ha’, desconfien terriblement. Els volen enganyar i fer-los còmplices d’una estratègia terrible, que és la de l’exclusió per a perpetuar el poder. Dones hi ha hagut sempre i n’hi ha encara en tots els llocs, únicament les han invisibilitzat o no volen fer l’esforç de fer bé la seua feina. Siguen crítics per favor. I entre tots aconseguirem un bon periodisme fet per persones decents.

Llibret Falla Cronista 2020

Anastasia Kosovets

Autor Fotografia - Pepe Lorite

Una violinista en el taller faller

Anastasia ésViolinista, Universal Symphonoc Orchestra; St. George Symphonic Orchestra de Alcoy I Ostrava New Orchestra.

a meua experiència amb el món de les falles ha sigut inesperada i sorprenent. En el moment que vaig conéixer Vicent, no sabia de l’existència de tot un món ocult per als que som fora d’Espanya. Ara mateix la situació no és la mateixa, però en aquell temps era un gran misteri.

Però açò amaga molt més. De fet, la “festa” és solament una part menuda d’aquest món, tot i que és la més escoltada per les boques dels ciutadans. Quan una persona ho viu des de molt endins canvia d’opinió. I així hauria de ser ja que quan alguna cosa t’interessa has de buscar les arrels i no conformar-te amb la superfície. Està clar que per als turistes no és tant fàcil d’explicar el què és realment una falla, el monument i el per què es fa així i amb aquestes temàtiques; però no és impossible.

“Trencar Barreres”

El que he viscut de prop en molts aspectes ja que la família de Vicent són fallers i jo també vaig decidir apuntar-me a la seua falla. Per aquest costat vaig poder descobrir el que és la tradició de ser fallera, viure-ho amb la teua comissió, participar i vestir-me de fallera. M’ha paregut molt tendre que aquesta tradició passe de generació en generació. La importància que implica cada u i el sentit que té açò per a cada u. Per a alguns és solament un motiu de festa i solament poder gaudir.

La vida d’una falla, d’una comissió, és molt complexa, plena i interessant quan estàs tot un any preparant-te. Però no és solament això, al final és com la teua segona família ja que celebres aniversaris, festes i altres fites al llarg de l’any amb ells. Per a mi va ser molt interessant tindre eixes “reunions setmanals” i descobrir també què signifiquen la fallera major i la fallera infantil i els presidents. És bastant curiós com es converteix l’any faller per a ells. I quan arriba el dia de la Verge poder veure eixes cares que ploren d’emoció i com presencien i

Llibret Falla Cronista 2020

esperen eixe dia amb grans ganes. Jo vaig tindre l’ocasió de vestir-me i viure-ho amb ells i no puc dir-vos que no m’ha agradat. És molt diferent a tot el que he conegut. Però tot açò no podria ser sense la part més important del que són les falles: el monument. Justetament, aquesta part l’he viscuda molt molt de prop. Quan li vaig preguntar a Vicent si podria ajudar-me en alguna cosa i em digué que sí, el primer que li vaig preguntar és pel procés del treball. Mai imaginava que fóra tan dur. Què sabeu del monument? Què trauen al carrer? Com va començar? Jo no tenia ni idea! De fet, quan Vicent m’ho va explicar, crec que no el vaig creure i pensava que bromejava, sobretot quan em va dir que les falles es cremaven al final. Com naix una idea, com el desenvolupen i el converteixen en un esbós i després com l’esbós es traspassa al suro i comença el treball real que és impressionant. Cal tenir molta imaginació i visió per a tot açò. És un món a part, de tot el que conec, i no és un treball fàcil. Comporta moltes etapes perquè l’esbós es convertisca en els ninots amb la seua posició central i la posició correcta perquè lluïsca en un carrer. M’ha sorprés moltíssim la feina i les hores que necessites per a fer solament un ninot. Porte en el món de les falles 5 anys i no puc dir que no ha canviat res. Però el més xocant per a mi ha sigut el valor que té un artista faller en tot aquest món de les falles. Sincerament, no em pareix que tinga un equilibri i suport un artista faller com la part de la “festa” que representen les “falles”. Han canviat les coses i hui en dia n’hi ha molts que estan lluitant per això i donant a conéixer les falles més enllà d’Espanya; però encara falta molt. Sé que la meua experiència en aquest món és molt diferent

“Trencar Barreres”

perquè el meu marit és artista faller i he pogut conéixer les falles des del seu veritable costat. Però no obstant això, em sorprèn de vegades el poc de respecte que es té per ells i pel seu treball. La finalitat és el 19 de març i els pocs dies que hi ha per a poder gaudir de tots el monuments, d’una ciutat plena de vida, crítica i escultures impressionants i mai vistes; però abans d’eixe dia hi ha un treball d’un any sencer preparant-ho tot. Pensant com fer perquè resulte interessant, nou, que aguante l’estructura i per a poder tenir un any més de treball. I el que més em fascina a voltes és que quan aplega aquest dia ens oblidem de la importància del monument i solament es pensa en la “festa”. He tingut experiències molt distintes tant bones com dolentes i s’agraeix moltíssim quan la gent no oblida açò i col·labora en la plantà i al llarg de l’any. És un treball distint a tots i molt bonic. Cada dia tens coses noves, ninots diferents on has d’implicar la teua imaginació per a poder portar a terme i convertir-ho en allò que veiem després. M’agrada treballar en el taller, no pots avorrir-te i cada dia aprens alguna cosa nova. Supose que a tots els que els agrada la seua feina dirien açò, però el mode en què pots implicar la teua opinió és diferent. Pel que fa a mi, m’agradaria promoure més el monument i el que significa la falla per a cada u. Mai cal perdre eixes arrels i que no acabe convertint-se en una simple “festa”. Poder explicar al món què són les falles, el monument i com es fa és molt important. Molts, inclús els no turistes, se sorprenen quan vénen al taller i els expliquem com va cada cosa. No és un treball comú i conegut. Però hauria de ser-ho i més per als que ho viviu de prop. És una cadena de coses unides que no poden ser l’una sense l’altra. Si de veritat t’agrada aquest món, cal valorar-lo sencer.

Llibret Falla Cronista 2020

Rosario Trujillo Sevilla

Fotografia cedida per Rosario

Una història inoblidable per a Rosario Rosario és Fallera Major 2009 de la Falla Lope de Rueda – Mare de Deu del Puig de Torrent per Laura Garrigues Navarro

ins del món de les falles hi ha una gran diversitat de fallers i falleres amb característiques pròpies. No cal pensar que tots els participem d’aquesta festa som iguals.

Ser Fallera Major va produir una gran il·lusió en ella. A més, per a la comissió va ser motiu d’alegria perquè sabien el que significava per a ella ja que porta des dels cinc anys sent fallera i que els anava a representar com es mereixien. També el president i els representants infantils la van acollir i van tractar com es mereixia, de fet Rosario guarda un gran record d’ells i els descriu com a bons companys.

“Trencar Barreres”

Prova d’això és la història inoblidable que contaré de Rosario, una xica amb Síndrome de Down, característica que la fa especial i única. La nostra protagonista va ser Fallera Major de la Falla Lope de Rueda l’any 2009. Aquesta gran història va partir de la idea dels seus pares de presentar-la per sorpresa perquè sabien que li agradaria, ja que per a ella aquesta festa i la seua comissió signifiquen molt.

Encara que creiem que vivim en una societat en la qual moltes persones no accepten a aquells amb aspectes que els fan diferents, especials, únics… no és així perquè Rosario va tindre una gran acollida i acceptació per tot el món faller que l’envoltava. De fet, quan acudia com a convidada a altres presentacions rebia més aplaudiments fins i tot que la fallera major de Torrent. Per a ella, va ser un any diferent i que mai no oblidarà perquè tant els seus familiars, la seua comissió, altres comissions i els representants de les altres falles van fer que així fora. Prova d’això és que encara recorda el dia

Llibret Falla Cronista 2020

de la seua presentació on, tant la seua comissió com les altres falleres majors, van acudir a la seua casa a recollir-la i a ella tot això juntament amb el seu mantenidor li va agradar molt.

Rosario actualment continua sent molt activa en la seua falla d’on és vicepresidenta quarta, on celebrava els seus aniversaris i on baixa sempre. La meta de la protagonista és arribar a ser presidenta i tornar a ser fallera major per a poder ser fallera major de Torrent. D’aquest gran any continua guardant una gran amistat amb tots els representants. Amb això, podem veure com Rosario era una representant i és una fallera que amb la seua característica ompli d’alegria i amor a tots els que l’envolten.

Llibret Falla Cronista 2020

Samantha Barrachina Peinado

Autor Fotografia - AdriĂ GastellĂł

Mostrar-me com soc

Samantha és Fallera Major 2020 de la Falla Nicolau Andreu de

n periodista denuncia una agressió homòfoba a Badalona amb insults, patades i amenaces amb una navalla. Quatre joves li trenquen el nas a un xic a València mentre li xillen “marica de merda”. Les sentències del franquisme contra els homosexuals: “homosexuals en excés” o “invertit incorregible”.

Un comensal de “First Dates” incendia les xarxes amb els seus comentaris homòfobs: “Jo no podria tindre un fill homosexual”. Llegint aquests tipus de notícies pràcticament a diari és lògic que les dones preferisquen la invisibilitat protectora a l’exposició controlada, exigint així una absoluta correcció de la seua forma de ser amb la finalitat d’aconseguir respecte. Ser lesbiana no és una elecció.

“Trencar Barreres”

Agressió homòfoba a Londres a una parella de xiques en un autobús.

Mostrar-me com a dona lesbiana és un acte d’amor per mi mateixa. Per a mi, anar de compres o a una festa de la mà de la meua dona ha sigut i és un acte natural. Fa falta reforçar la presència de les lesbianes en el dia a dia i deixar de ser una anècdota per a mostrar-nos obertament sense pors ni complexos. Si eres invisible no existeixes, si no existeixes no eres i si no eres no pots ser contada. Seria molt desitjable que com a lesbianes poguérem veure’ns reflectides en dones fortes, valentes i amb les idees clares. El fet de disposar de referents que obrin el camí i que hagen lluitat per la igualtat fa que nosaltres

ens sentim en l’obligació de defensar-nos de qualsevol acte homòfob i de conservar les llibertats aconseguides. I saber que no estem soles.

Llibret Falla Cronista 2020

Totes tenim el dret a ser felices i volgudes, siguem com siguem, vinguem d’on vinguem. Perquè no et faça mal una opinió d’altra persona abans hi ha un procés d’adaptació per a tu mateixa. Un procés en què has de conéixer-te i saber allò que sents i per què ho sents. És la societat la que creu “ensenyar-te” com has de ser. Pel que fa a la meua opinió ningú, absolutament ningú, ha de decidir per tu. És la teua vida, les teues decisions i els teus sentiments. Ara vos contaré la meua experiència com a fallera major lesbiana visible. La veritat que mai he tingut rebuig de ningú, sempre he sigut respectada per la meua falla en tots els sentits. M’he fet visible davant d’una comissió que m’ha vist créixer i, hui per hui, sent fallera major de 2020, he de dir que el mateix orgull senten ells com el sent jo. Mai ha influït la meua condició sexual, tampoc m’he amagat perquè sóc així i considera que ha d’haver un respecte igual que jo el tinc pels altres. Tot el món té dret a ser feliç com siga. P el que fa a les meues FFMM de 2020, he de dir que tot i que alguna ja em coneixia, sentia la inseguretat de contar-los alguna cosa per por al rebuig. Al principi em sentia cohibida, volia disfrutar d’aquest any tant com elles. Jo em casava en un parell de mesos així que vaig decidir contar-ho en un sopar. Els vaig dir que em casava amb una dona i quina satisfacció vaig sentir al veure la reacció de totes. La veritat és que m’han fet sentir des del minut u una més. Són adorables.

I així havia de ser sempre, espere que la gent que s’haja de donar a conéixer tinga el respecte que es mereix. Per desgràcia i com veiem hui en dia, l’homofòbia està ben present. M’indigna saber que hi ha persones que estan vivint autèntics malsons. Solament espere que hi haja consciència, respecte i que tot el món puga viure la seua vida com vulga. Fes cas al teu cor. Digues el que penses i fes el que sentes. Estem, existim… i no ens amagarem!

“Trencar Barreres” 55

Llibret Falla Cronista 2020

Mireia Vives Vera

Autor FotografĂa - Michal Novak

Cante en valencià, perquè vull Mireia és Cantant

anque els ulls i faig un intent per viatjar a la primera cançó dels meus records. La meua mare em bressola al balancí de ca la iaia mentre em canta la meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer, de la figuera i la parra i de la flor del taronger. A casa, el valencià, ha estat la llengua vehicular des del bressol. Per tant, no és capritx que aquesta llengua siga per a mi la màxima expressió del que sóc.

“Trencar Barreres”

A l’escola i més tard a l’institut vaig poder seguir estudiant en la meua llengua materna i diria que a la universitat també, tot i que va ser més complicat per la manca de professorat que parlés valencià (en València). Dit així sembla que el castellà no em passara per davant. No és cert. Que triara estudiar en una determinada llengua no m’eximia d’aprendre a la perfecció la majoritària. Present arreu, a l’escola, al carrer, als llibres, en converses amb els amics... Encara que m’ho hagués proposat, mai no hauria deixa’t d’aprendre-la. De fet li tinc tanta estima com al valencià. Les parle i les escric per igual i això em fa feliç en tots els sentits. Amb tot, reconec que l’autocensura també ha estat present, però tinc clar que aquesta bipolaritat lingüística no és més que la inseguretat de reconèixer que ser bilingüe és positiu. I sí, així ens sentim les i els valencianoparlants. Tan cohibits, de vegades, que fem dels prejudicis dels altres el nostre harakiri particular. Amb el temps aquesta sensació ha anat minvant i sóc més conscient que aquesta ‘guerra de llengües’ és la lluita d’uns quants per polititzar la qüestió d’una manera salvatge i inconscient, perquè no són capaços d’entendre i empatitzar amb la identitat de les persones que estimem les nostres arrels i la nostra cultura. Personalment faig una defensa explícita de la meua llengua quan la parle, la pense o la cante. Normalitzar és per a mi

Llibret Falla Cronista 2020

tindre el dret a triar el vehicle d’expressió que més em representa i que em fa sentir completa. Ho faig perquè per a mi escriure, somiar, cuinar i cantar en valencià va més enllà. És una qüestió més emocional que política. Quan vaig començar a cantar i a escriure lletres no em vaig plantejar en cap moment fer-ho en altra llengua que no fos el valencià. Això va sortir d’una manera natural. L’única preocupació era saber comunicar a través de la música i el gran repte, emocionar. I amb aquesta idea al cap hem actuat a París, Berlín, Brussel·les i fins i tot a Algèria. I us dic que és increïble veure com la gent s’emociona amb les teues cançons a Brno, a Zagreb o a Lió. Per tant, cantar en valencià ens tanca portes, finestres i horitzons? No. El fet de no creure en aquest tipus de percepcions (està bé que t’ho preguntes) és, per a mi, un acte d’amor total cap a Ovidi, Estellés, Carme Miquel, Isabel Clara Simó, Joan Vinyoli, Blai Bonet o Maria Mercè Marçal, cap a Lluís Llach, Obrint Pas, Judith Neddermann, Gemma Humet. Elles i ells han obert portes que mai no es tancaran. Ens recorden que som com som perquè som d’on venim i amb orgull i amb el cor en la mà seguiré cantant i obrint portes, finestres i horitzons, agraïda de la vida a ma mare per haver-me bressolat en valencià. I així havia de ser sempre, espere que la gent que s’haja de donar a conéixer tinga el respecte que es mereix. Per desgràcia i com veiem hui en dia, l’homofòbia està ben present. M’indigna saber que hi ha persones que estan vivint autèntics malsons. Solament espere que hi haja consciència, respecte i que tot el món puga viure la seua vida com vulga. Fes cas al teu cor. Digues el que penses i fes el que sentes. Estem, existim… i no ens amagarem!

Llibret Falla Cronista 2020

Coral Allegro

Autor Fotografia - Coral Allegro

La coral Allegro de l’ONCE de València Per Tania Vega Martínez.

Tania és component de la coral

antar, bailar, jugar, si seguimos cantando habrá felicidad”, és l’estrofa d’una cançó amb la qual encetem molts concerts, aquesta frase realment resumeix la filosogia que envolta aquesta agrupació que reivindica amb les seues cançons el dret de totes les persones de participar en una societat pensada no per tothom igual. D’aquesta forma, aquesta heterogènea i heterodoxa agrupació coral, crea un espai musical i crític en què poden desenvolupar capacitats humanes d’una forma més creativa.

Fundada per Julio Hurtado Llopis el 1982 en el si d’un col·legi d’educació especial de xiquets cecs i deficients visuals, es va ampliar el 1988 amb xiquets no afiliats a l’ONCE. La Coral ha actuat en el Palau de les Arts “Reina Sofia” i en el Palau de la Música de València, així com en els Teatres Principals de Castelló, Alacant i València. Fora d’Espanya ha actuat en les Europeades de Libourne i Rennes (França) i Horsens (Dinamarca), Festival de Música per a Joves de Gaia (Portugal), i també ha oferit concerts a Holanda i Hongria. Ha cantat en el Palau d’Esports de Barcelona i ha realitzat gires per Andalusia, Canàries, Castella i Lleó i Extremadura.

“Trencar Barreres”

QUÈ ÉS LA CORAL ALLEGRO I QUAN ES VA FORMAR?

La coral Allegro està formada per un grup de xics i xiques a partir de dotze anys. Aquesta és una de les característiques més peculiars del grup. La disparitat d’edats afavoreix que l’aprenentatge de diferents aspectes com les habilitats socials,el desenvolupament de la musicalitat, la resolució de conflictes i interessos personals, la tècnica vocal, la soltesa dels escenaris,etc. es produïsca d’una forma global on tots aprenem de tots fomentant l’autonomia personal i el sentiment de pertànyer al grup i companyonia. Podríem afirmar que és el més semblant

Llibret Falla Cronista 2020

a una gran família on la varietat d’estils personals i la manera d’adaptar-se a les necessitats s’aprén d’una forma conjunta, els més xicotets segueixen les pautes dels més majors, però en moltes ocasions la frescor dels més joves i les seues pròpies necessitats afectives generen l’empatia i la comprensió, sempre transferible a moltes situacions quotidianes dels més adults. Una altra de les característiques d’aquesta Coral és que el grup està constituït, al cinquanta per cent, per persones afiliades a l’ONCE, és a dir persones amb alguna deficiència visual o ceguesa. Òbviament això genera una gran riquesa en les interaccions entre cantors, perquè tots aprenen de tot, diferents maneres de sentir les emocions i adaptar-se a la societat, que els fan adquirir d’aquesta manera punts de vista diferents sobre un mateix fet i desenvolupant capacitats solidàries cooperatives. La resta del grup el configuren persones de diferents àmbits socials que a més de compartir l’afició per la música, trobem en la Coral la possibilitat de relacionar-nos i col·laborar amb persones com elles però que necessiten algun tipus d’adaptació per a poder realitzar les activitats quotidianes. Això, alhora, desenvolupa una capacitat d’anàlisi i autocrítica molt important donat el moment evolutiu en el qual estem creixent, perquè aprenem a valorar millor les nostres possibilitats i relativitzem més prematurament els nostres problemes. En definitiva les finalitats de la Coral Allegro estan en funció d’allò que hem comentat adés. Bàsicament podríem resumir-les en finalitats socials, aquelles que faciliten la integració de les persones amb alguna mena

de deficiència en la societat però també hi ha finalitats musicals, com el desenvolupament de la musicalitat dels seus components, el foment de la música coral i la promoció artística del grup.

“Trencar Barreres” 63

Llibret Falla Cronista 2020

Samaruc Teatre

Autor Fotografia - Samaruc Teatre

Samaruc Teatre, quan no es veu discapacitat per Begoña Sanchez Gascón

Begoña és la directora de Samaruc Teatre.

n el moment que em van demanar la meua col·laboració per a aquest llibret, em va semblar una iniciativa engrescadora digna del meu suport, així que vaig acceptar encantada.

No era una qüestió de mancança d’experiències, anècdotes o lliçons rebudes durant aquestos més de deu anys que porte col·labore amb TEATRONCE sinó perquè no sabia com abordar el tema. Quan reflexionava sobre això em vaig adonar que em resultaba difícil perquè ja no les veig com a persones amb discapacitat. Diguem-ne que no veig discapacitat, veig persones.

“Trencar Barreres”

Però quan vaig seure a escriure per contar la meua experiència com a directora de Samaruc Teatre, un grup format en la seua majoria per persones amb discapacitat visual, vaig trobar-me en un embolic perquè no sabia què dir.

Potser quan es parla de les barreres que necessitem superar per aconseguir la integració, aquesta és la més important. És una barrera que hem de superar aquells que no tenim cap discapacitat. Jo em sent afortunada d’haver-ho aconseguit gràcies al meu treball en Samaruc Teatre. Però no podem oblidar-nos de les barreres tangibles que han de superar les persones amb discapacitat visual. El nostre dia a dia és com el de quasi tots els de teatre amateur: assajos, memorització de textos, més assajos,

continuar memoritzant, fer nosaltres mateix el vestuari i l’escenografia, actuacions...

Llibret Falla Cronista 2020

Ho fem amb passió, compromís, esforç, desilusions, conflictes, alegries... com qualsevol altre grup de teatre amateur. Però trobem l’afegit que als actors i actrius amb discapacitat visual els resulta molt més difícil. Des de llegir el text, moure’s per l’escenari o actuar en un espai diferent cada cop que anem de bolo, ple d’escales i obstacles desconeguts. Deixaré que siguen ells qui ens conten alguna anècdota que ens puga servir d’exemple per entendre el seu dia a dia. Asun: Tots els anys actuem en l’Associació Cultural Arrancapins i com l’espai és molt peculiar, amb una columna en mig que nosaltres no veiem, sempre fem diversos assajos in situ per adaptar els moviments a eixe espai i poder moure’ns amb seguretat. Aquest any ens havien posat una xicoteta tarima de poc més de mig metre d’altura i damunt d’ella estaven assajant. En un moment de l’obra havia de passar pel fons, entre una cadira i la vora de la tarima però vaig xafar malament i a terra! Això sí, amb tan bona fortuna que en caure, no em vaig fer mal. Em disposava a pujar novament a la tarima per aplegar a temps per a la meua intervenció, però no vaig poder. L’assaig es va interrompre. L’ensurt se l’havien emportat els meus companys. Jo, tranquil·la. No fou tan greu. Pedro: Teníem actuació a Xàtiva, en l’agència de l’ONCE. Representàvem “La importància de dir-se Ernest”

d’Oscar Wilde. Arribà l’hora de vestir-se per a la representació. Ens canviàrem en el primer pis i l’actuació era en la planta baixa. Per evitar baixar per unes escales desconegudes ens estacàrem set persones en l’ascensor vestides d’època, amb grans faldes, barrets, gaiatos i immensos palmitos. La majoria de nosaltres teníem discapacitat visual.

Cridàvem, però ningú no semblava escoltar-nos. Passaren els minuts i la situació no feia més que empitjorar, jo estava suant moltíssim, tractant de mantenir la calma. I aleshores es va produir el miracle, vaig notar una corrent d’aire en la meua cara. Ens havien trobat i mentre ens treien havien posat l’aire condicionat per renovar l’aire de l’ascensor! Tot feliç, els dic a tots: Tranquils, xics, de seguida ens trauran, que han posat l’aire condicionat perquè puguem respirar! I de sobte escolte l’Aurelio, que sí que veu, que diu: És Marita que està aventant-se!

“Trencar Barreres”

Quan l’ascensor va parar, jo pensava que havíem arribat... però no! Ens havíem quedat atrapats entre el primer pis i la planta baixa. La cosa començà a posar-se calenteta prompte perquè Marta és un poc claustrofòbica i molt nerviosa es posà a cridar a sa mare. Estàvem més apretats que el fil d’una llonganissa, amb eixes robes, hi havia una pamela d’un metre de diàmetre!

Maite: Altra de caigudes. Actuàvem en el Teatre Jofre, a Ferrol. Interpretàvem Lisístrata en la XVI Bienal de Teatre ONCE. Jo havia deixat totes les meues coses en els camerins, li havia llecat l’arnés a Liberty i vaig anar amb els meus companys. Els escoltava parlant davant de mi sense obstacles, així que em vaig dirigir cap a ells amb decisió. Notava que Liberty, sense l’arnés, semblava que no volia avançar, però escoltava els meus companys just

Llibret Falla Cronista 2020

davant meua. Davant, sí, però avall. Jo estava dalt l’escenari i ells en el pati de butaques. Liberty, a la qual vaig arrastrar, fou puntuada amb un deu en el seu salt des de l’escenari amb doble cabriola. Amb mi els jutges foren menys generosos perquè vaig fer un salt en dos temps, primer sobre l’altaveu i després a terra

Juanmi: Estàvem en plena actuació i era una de les meues primeres voltes amb públic. En una escena jo havia d’emplenar un got d’aigua i estava tan nerviós que no me’n vaig adonar i vaig continuar emplenant fins que noté l’aigua en terra. Fou una actuació un poc relliscant. Al llarg dels meus anys de col·laboració amb Samaruc Teatre, el que més m’ha impressionat és l’humor que conviu amb la seua discapacitat visual. Recents estudis demostren que el sentit de l’humor és un tret que denota intel·ligència.

Llibret Falla Cronista 2020

Marta Peiró Gimémez

Il·lustració - Ana Hernández Anchel

Dona i futbolista Marta és futbolista del Sporting Club de Huelva

l meu començament en el futbol femení va ser en el jardí de ma casa i en el pati del col·legi. Recorde amb molta alegria com els meus companys de classe sempre m’elegien a mi la primera en el pati o com quan estava en casa i anava a xutar al jardí fins que em cansara, Sempre buscava una estona al dia per anar a xutar el baló. De fet, jo jugava a tenis, però la meua vertadera passió estava en el camp de futbol.

“Trencar Barreres”

Mentre un dia jo entrenava a tenis va vindre el meu pare i em va donar la possibilitat de poder formar part del CD Torrent Femení. Sense ningun dubte vaig dir que sí ja que portava el futbol en les venes. En tot moment vaig rebre el suport de la meua mare i el meu pare. Mai em posaren cap obstacle, de fet, tot el contrari. Sempre em donaren suport, em portaven a entrenar, em portaven als partits, em compraven les botes i tot l’equipatge que fóra necessari. Tot. Sempre estaré agraïda de tindre el seu suport en uns temps on el futbol femení estava començant a veure’s en la societat i era difícil poder viure d’ell. Vaig tenir la gran fortuna de poder tenir els meus inicis a Torrent, en ma casa i no rebre mai cap insult ni cap gest de menyspreu per part de la grada, ni dels cossos tècnics, ni per part de ningú. Vaig tenir la sort, ja que sóc conscient que moltes de les meues companyes solament per practicar futbol, un esport que històricament era solament masculí, eren contínuament insultades o no tenien cap suport per part de la seua família. A mesura que anava passat el temps, vaig tenir l’oportunitat de formar part del València CF Femení ja que anaven a crear una secció femenina. Tenint tant al València CF a les venes i al futbol en si, no teníem res a pensar i vaig anar a fer les proves d’accés. Les vaig passar i vaig formar part del primer equip de futbol 7. Vaig botant de categoria en categoria del València fins arribar a Segona Divisió on em vaig proclamar campiona de Lliga i

Llibret Falla Cronista 2020 72

fins poder debutar en Primera Divisió amb solament 15 anys. Durant els meus anys en les categories inferiors del València compliria tres somnis: em cridaren per a la selecció de la Comunitat Valenciana on em vaig proclamar subcampiona d’Espanya; em cridaren per a la Selecció Espanyola de Futbol on he debutat en totes les categories inferiors i vaig marcar el meu primer gol amb el primer equip contra la Real Societat. Foren moments molt feliços per ami. Realitzar somnis que pensava que eren molt difícil d’aconseguir solament pel fet de ser dona, fa que paguen la pena tots els esforços. En la temporada 2016/2017 vaig passar a formar part de la primera plantilla i jugar en Primera Divisió. A la seua vegada, eixe any vaig començar a cursar el Grau en Periodisme en la Universitat de València. Un any dur, bonic i que recordaré per sempre. Vaig viure el moment més feliç fins ara en la meua carrera esportiva. Vaig poder disputar el derbi valencià entre el València CF i el Llevant UD en Mestalla. La primera vegada que s’obria l’estadi per a dones. Foren al voltant de 17.000 aficionats. Vaig eixir en la segona part, vaig anotar un gol davant de tots aquells aficionats en Mestalla i no vaig poder evitar plorar al saber que havia complit un somni. Poder anotar en Mestalla sent dona era una cosa que des de xicoteta creia impossible, però ho vaig realitzar. De vegades, si somies molt fort, els somnis es compleixen. També és destacable que en aquell any es començaren a televisar amb més freqüència els partits de futbol femení. Televisaven dos o tres partits cada cap de setmana i tenir una bona audiència, obrir estadis i omplir-los, ser cada vegada més professionals, començar a tenir millors recursos o tenir espònsors en la lliga que apostaren per nosaltres, eren símbols que el futbol femení estaven

en línia ascendent. Les xiques estàvem arribant per a quedar-nos.

Estar en l’esport amb majors diferències entre homes i dones és complicat, però seguiré lluitant per una futura igualtat per a les generacions que vagen per darrere i pels meus somnis, coste el que coste.

“Trencar Barreres”

Vaig continuar dos anys més en el València CF, creixent i aprenent cada vegada més, aportant el meu granet d’arena perquè el futbol femení en València fóra cada vegada més reconegut i em vaig emportar moltes experiències amb mi. Però després de deu anys en el club vaig deecidir fer les maletes i seguir creixent en altre club, en l’altra punta d’Espanya, en l’Sporting de Huelva on estic ara mateix i seguisc creixent. És complicat deixar la teua ciutat, la teua família i els teus amics i començar reptes sola- Però així ho vaig decidir. M’alce cada matí amb nous objectius i amb ganes de complir-los.

Llibret Falla Cronista 2020

Adriรกn Octavio Senar

Fotografia - Junta Local Fallera de Benicarlรณ

Ser Faller Major Adrián és periodista. Faller Major 2016 de la Falla Mercat Vell de Benicarló

er faller major de la Falla Mercat Vell de Benicarló l’any 2016 ha estat una de les millors experiències de la meua vida. El fet de poder ser un dels màxims representants de la comissió de la que formo part des que vaig nàixer va ser tot un orgull i un privilegi. I haver-ho fet junt a la meua germana, fallera major amb mi eixe mateix any, ho va fer tot encara més especial. Sóc fill de fundadors de la falla i em vaig vestir de regional als pocs mesos de vida. Així que puc dir que estava predestinat a ser faller i a ocupar els càrrecs de la meua comissió .

“Trencar Barreres”

Segurament a molta gent li puga sorprendre que a la nostra Comunitat i a les nostres falles ja existeix aquest càrrec de faller major. Però no es tracta d’una invenció amb els nous temps que vivim, on la igualtat de gènere i de tot tipus està a l’ordre del dia en la nostra societat. A Benicarló, “el nord de les falles”, la població més al nord on es planten monuments, la figura d’aquest càrrec existeix des de finals dels anys 70 i està totalment arrelada i normalitzada en la nostra població. No es tracta d’un simple acompanyant de la fallera major. El faller major, a efectes de representació, té la mateixa importància i transcendència que ella. El càrrec de faller major es crea a Benicarló l’any 1978, quan es va fundar la segona comissió de la ciutat, la Falla El Caduf. Les falles havien arribat a la nostra ciutat poc abans, el 1974, amb la primera comissió, que porta precisament el nom de la població. La comissió de El Caduf va ser pionera, però d’altres com l’Embut, Mercat Vell, La Barraca, Els Conqueridors o El Campanar van seguir l’exemple. No obstant, el càrrec es va anar perdent amb el pas dels anys. Segurament, per la falta d’interès per part dels homes per representar les seues falles. Es va perdre en

Llibret Falla Cronista 2020

totes les comissions menys en una, la meua falla, Mercat Vell. Durant quasi tres dècades, aquesta entitat ha estat la única en tot Benicarló i possiblement en tota la Comunitat que ha mantingut aquest càrrec sense falta any rere any. Curiosament, el 2016 va ser el darrer any en què sols vam tindre un faller major en tot Benicarló, ja que el 2017 la Falla l’Embut va recuperar el càrrec per primera vegada en 27 anys. El fet que un càrrec com aquest perdure en el temps fa que estiga totalment arrelat dins del món faller i dins la societat benicarlanda. Les noves generacions naixen i creixen coneixent l’existència d’aquesta figura a la qual donen total normalitat. Així mateix, tota la ciutat de Benicarló i totes les falleres i fallers no li donen cap tipus d’importància a aquest fet. És a dir, ningú es pregunta per què existeix aquest càrrec i tampoc s’han de donar explicacions de cap mena. Especialment a la nostra falla, que any rere any ha pogut presumir d’igualtat i de ser l’única amb la figura masculina de la mà de la fallera major com a màxims representants de la falla. A més a més, a la Falla Mercat Vell, els xiquets creixen amb la il·lusió de poder representar la seua falla com a fallers majors infantils i com a fallers majors anys després. La figura ha sigut signe de referència a la meua comissió durant tots aquests anys i fa que molts joves no perden les ganes de ser fallers quan es fan grans, amb el somni en l’horitzó d’arribar a ocupar el càrrec algun dia. En el meu cas, vaig tindre la sort de ser faller major infantil l’any 1999. En aquell temps, jo ja tenia pensat poder ser faller major en un futur. En canvi, la resta de fallers majors infantils o presidents infantils em miraven amb enveja, perquè sabien que jo algun dia podria

“repetir” i ells no. He de dir que aquest càrrec infantil a cada falla es denomina de forma diferent, però a efectes pràctics de representació, és el mateix. D’aquell 1999 recordo els llaços d’amistats forjats amb la resta de fallerets i falleretes infantils de les altres comissions. També els actes, els sopars i totes les voltes que vam donar pel poble durant la setmana fallera. Encara que eres un xiquet i no li dones importància a les coses, saps apreciar el valor del càrrec que ocupes en el moment de la cremà quan tot acaba, però també, quan tot torna a començar.

“Trencar Barreres”

Però tornant al meu cas, amb el pas dels anys vaig deixar de costat un poc les falles per qüestions personals, i vaig prioritzar altres aspectes de la vida. L’adolescència és tot un món per descobrir i en molts casos, moltes persones que es vesteixen amb el vestit regional de menuts, amb el pas dels anys perden l’interès i ho deixen de fer. He de reconèixer que vaig ser un d’ells, encara que poc després, em va tornar a brotar per fins el sentiment faller més pur. D’aquesta forma, quan creia que mai tornaria a vestir-me de faller després d’anys desvinculat de es falles i quan rumiava que mai podria ocupar el càrrec de faller major, vaig fer un pensament i vaig anar a València a ferme un vestit regional nou. Vaig tornar a participar de la festa en les Exaltacions i en l’Ofrena a la Mare de Déu. Però encara vaig haver d’esperar anys per a ser el màxim representant de la meua falla. Realment puc dir que la meua germana i jo vam acabar accedint al càrrec per casualitats de la vida. A finals de 2015, la falla no havia trobat encara fallers majors per a l’exercici 2016. Ella havia donat el sí a poder ser una de les tres padrines de la comissió. Sí, a Benicarló, a banda

Llibret Falla Cronista 2020

de faller major i faller major infantil o president infantil, també tenim com a càrrec a padrines. Poden ser padrines de la falla, del foc, de l’estendard o fins i tot del casal. Són un tipus de càrrecs que representen les seues comissions, però sense la mateixa importància que els fallers majors o els fallers majors infantils.

Així doncs, la falla li va proposar a la meua germana “pujar” un graó com a càrrec i en lloc de ser padrina, ser fallera major. Ella, l’única condició que va posar per acceptar aquesta proposta va ser que jo l’acompanyara com a faller major. De fet, a principis d’octubre de 2015, el Mercat Vell era la única de les 13 falles de Benicarló que no tenia fallera major per a 2016. La resta de falleres majors de les comissions de la ciutat ja es pensaven que serien les primeres en molts anys que no tindrien un company en la seua aventura fallera que estava a punt d’arribar. La meua primera resposta no va ser ni sí ni no, m’ho havia de pensar durant uns dies, perquè podria ser que per motius professionals no podria compaginar el meu treball amb poder assistir als actes als que estava obligat a anar. Durant una setmana, vam valorar els pros i els contres. Ella tampoc ho tenia gens clar pel mateix motiu. Treballava a Barcelona i dubtava si podria estar a tot. Però si volíem ser els màxims representants de la nostra falla aquell 2016, era la nostra única oportunitat. Mai pots saber què et pot esdevindre el futur; a més a més, la falla ja tenia reservats els càrrecs els propers anys i a nosaltres, per la nostra edat, potser se’ns podria passar l’arròs. Jo al 2016 tenia 27 anys i ella 36, quan habitualment els fallers majors ho són entre els 17 i els 25, encara que sempre hi ha excepcions.

A banda, el fet que el 2016 el dia de Sant Josep va caure en dissabte, li permetia a la meua germana tindre festiu els dies més importants, ja que no sabia certament si li podrien donar permís per tindre lliure.

Només acceptar la proposta de la falla per ser els fallers majors de 2016, ja ens van afegir a una gran quantitat de grups de WhatsApp. El nombre de persones que et feliciten i et donen la benvinguda en qüestió de minuts crea molt de respecte. Grup de falleres majors, grup de falleres i mares i pares de fallerets infantils, grup de càrrecs de la falla, grup amb els pares dels teus fallerets, grup amb els membres de protocol de la teua falla… Al principi no sabíem molt bé on ens havíem posat. Missatges de felicitació de persones de dins i fora de la nostra comissió, gent que et para pel carrer i et dóna l’enhorabona.

“Trencar Barreres”

Finalment, vam acceptar tots dos i vam iniciar junts una de les majors aventures de les nostres vides. Des del minut 1, tot va a una velocitat que no et dones compte. La meua germana ja tenia el seu vestit mig fet, però en el meu cas, era el mes d’octubre i havia d’anar a corre-cuita per a enllestir-ho tot. Els primers preparatius, els del vestit, van ser ràpids perquè tenia clar el que volia i les persones encarregades de confeccionar la indumentària van treballar de valent per a tindre-ho llest en temps rècord. M’havia de fer les fotos per als llibres oficials de les Falles i no podíem esperar massa, fèiem tard a quasi tot.

Al principi, primeres reunions amb el grup protocol; primeres instruccions amb el document de normes de protocol. Estàvem davant d’un any màgic, on sabíem el que significava anar a representar a la falla però on mai

Llibret Falla Cronista 2020

esperes tot el que pot haver darrere fins que no ho vius en primera persona. I també els primers moments especials, com el dia en què ens vam trobar per primera vegada amb els nostres fallers majors infantils. Ells, Ana i Xavi, ja havien acceptat el càrrec mesos abans. Es van mostrar molt contents de tindre per fi els seus fallers majors, quan ja havien assumit que viurien un any “orfes” i serien ells els màxims representants de la falla. A més a més, vam tindre l’ocasió de veure’ns amb la nostra padrina al 2016, en el seu cas, padrina del foc. Personalment, jo no podia tindre millor acompanyant ja que Bea va ser precisament la meua fallera major l’any 1999. I per suposat, també vam poder conéixer i tindre la primera presa de contacte amb els pares dels nostres fallerets. Amb ells anàvem a compartir hores i hores de preparatius, reunions i trucades de telèfon i missatges de WhatsApp. Vam tindre molta sort amb ells. Persones amb un intens sentiment faller, socis i membres de la falla des de feia uns quants anys i disposats a donar-ho tot perquè els seus fills gaudiren de la millor experiència de les seues vides. A ells ja teníem la sort d’haver-los conegut dins la nostra falla anys enrere. Però la nostra relació personal va canviar per sempre a partir d’aquell moment. De ser persones conegudes amb les que comparteixes formar part de la mateixa comissió, a ser pràcticament com de la família. En qüestió de dies ja havia tingut el plaer de conèixer la resta de companyes falleres majors de les altres comissions de la ciutat. Si les falles són la millor festa del món és perquè et permeten conèixer gent meravellosa amb la qul comparteixes el sentiment de passió per les falles.

En una població de 25.000 habitants i 13 comissions falleres, si per alguna cosa destaquen les falles de la ciutat és per la germanor que hi ha entre elles. És habitual veure llaços d’amistat entre persones que formen part de dos falles diferents perquè el que tenen tots en comú és l’amor per aquesta festa i per aquesta població.

Nosaltres també vam assumir el nostre paper com a “responsables” dels nostres fallerets. Amb ells també hi quedàvem cada cap de setmana per anar a recollir-los, portar-los als actes i després anar a deixar-los amb els seus pares. La tasca d’una bona fallera major o d’un bon faller major no acaba amb complir les funcions de representar la teua comissió. S’ha d’entendre que en aquesta aventura t’acompanyen dos ‘personetes’ molt especials com els teus fallerets, a qui has d’acompanyar en la majoria de casos i a qui has d’involucrar al màxim en aquesta festa perquè al final del camí tinguen el millor record possible.

“Trencar Barreres”

Amb elles, la resta de falleres i altres fallerets i falleretes vam començar a coincidir en els actes i sopars proclamació. Cada dissabte per la nit era rutina quedar amb elles i anar a seguir la ruta ja que alguns dies coincidien dos o tres actes diferents en quasi les mateixes hores.

Tant la meua germana com jo havíem sigut fallers majors infantils, encara que en anys diferents. Encara que la festa canvia amb el temps, els dos sabíem el que significava representar la falla i viure la festa com a representants infantils. D’aquesta manera, els dos estàvem convençuts que havíem de fer que els nostres fallers infantils visqueren aquesta experiència plenament com nosaltres i els anàvem a ajudar en tot el possible. No anàvem a permetre que es perderen cap moment i cap

Llibret Falla Cronista 2020

acte. I volíem fer tot el possible per a fer-ho realitat. Si era necessari, els anàvem a recollir a la mateixa porta de l’escola nosaltres per a complir amb els nostres propòsits. Una de les anècdotes de les que recordo amb més alegria va tindre lloc dies després d’acceptar la proposta del càrrec. Hi havia sopar al casal de la falla i vaig arribar una vegada havia començat quan vaig acabar de treballar. La meua sorpresa va ser com, quan vaig obrir la porta del casal, tot el món em va rebre de peu amb un fort aplaudiment. A mi, que aquestes coses em fan un poc de ‘vergonya’. Però havia d’assumir el paper i la tasca que m’havien encomanat i vaig seguir endavant, perquè sabia que allò tan sols era el començament. També vaig veure la part positiva, i és que vaig notar el suport i l’estima de tota la comissió. Poc a poc s’anava apropant el nostre torn i per fi va arribar un dels dies més importants, el moment en el que érem nomenats oficialment com a nous fallers majors de la nostra falla. Va ser un dia on hi va haver nervis, però també il·lusió i felicitat, i també agraïment pel suport que vam tindre de familiars i amics. I després va aplegar l’Exaltació de qui seria la nostra fallera major de Benicarló 2016. Ella, encara que des del lloc més alt de tots els fallers i falleres benicarlandos, compartia amb nosaltres el seu somni, ja que també havia sigut dos anys abans fallera major de la seua falla. A la majoria d’actes i punts de trobada, ella va ser com una més dins de la petita família que es va crear entre totes les falleres majors i jo de l’any 2016. El temps va anar passant molt ràpid entre els prepa-

I va arribar l’1 de gener de 2016. El calendari ja ens indicava que havíem arribat al nostre any. Recordo que vam viure un inici d’any especial amb missatges de complicitat amb la resta de representants d’aquell any. Totes vam rebre 2016 amb il·lusió. Quedava menys per a les nostres falles i havíem encetat un dels millors anys de les nostres vides oficialment.

“Trencar Barreres”

ratius per a l’acte de la nostra Exaltació i per a la gran setmana fallera. El compte enrere es va anar esgotant dia a dia pràcticament sense anodanr-nos-en. Abans d’arribar a nadals, vam complir amb un altre dels rituals que se solen dur a terme cada any, la visita a l’artista faller de la nostra comissió. Encara que l’havíem visitat en alguna altra ocasió, es va tractar d’un moment especial. Per a nosaltres no era un monument qualsevol. Seria el nostre monument i el que quedaria gravat en el nostre record i en la nostra memòria per tota una vida. A més a més, el fet que l’artista faller de Borriana fora un vell conegut de la nostra falla, encara ho feia més especial.

Poc després va arribar la primera de les nostres exaltacions. La Falla Nou Barri obria el calendari d’actes de presentacions i la seua fallera major era la primera de totes nosaltres que anava a viure el seu gran dia. Hores abans del seu gran moment la vam visitar totes al seu domicili. Vam poder veure en exclusiva el vestit que anava a estrenar i vam compartir amb ella la il·lusió i els nervis d’aquell moment. Cada setmana anàvem avançant els preparatius i els caps de setmana es succeïen exaltacions de les nostres companyes. Tampoc puc oblidar les primeres despertades falleres amb elles. Cada comissió fallera celebra la seua cada any pels carrers de Benicarló i nosaltres vam

Llibret Falla Cronista 2020

estar convidats a participar-hi a cadascuna d’elles. En cada moment comproves les ganes de falles que tenen els fallers quan els carrers de la ciutat ja s’omplin de gent un dissabte a les vuit del matí. La ciutat respira ambient faller amb el so de la música i l’olor a pólvora impregna cada racó de la població. Hi ha veïns que no entenen per què cada dissabte de matí s’ha de fer soroll i tallar alguns carrers. La problemàtica de la convivència entre els fallers i els no fallers existeix en cada població o ciutat amb falles, també a Benicarló. S’ha d’intentar ser respectuós i intentar conviure les dos parts el millor possible. Molts veïns no entenen per què no se’ls deixa descansar un dissabte a eixa hora i els fallers, com he dit abans, ja tenen ganes de falles al mes de gener i febrer quan tenen lloc les primeres despertades. El calendari d’exaltacions quasi arribava a la seua fi quan ja s’apropava la nostra. Abans, però, vam viure els primers actes oficials, es pot dir, com a fallers majors. Benicarló celebrava la primera meitat de febrer la presentació del llibre oficial de les Falles 2016. Un acte que també vam acollir amb il·lusió i emoció, perquè era el document gràfic que deixava testimoni que anàvem a passar a la història de les falles de la ciutat. Els nostres noms i les nostres fotografies els recordaven una vegada més que tot era real i que no estàvem vivint cap somni. També vam poder gaudir de la nostra despertà, el primer acte com a fallers majors a la nostra falla, amb la gent de la nostra comissió. En aquella despertà els protagonistes encara eren els càrrecs de l’any anterior, ja que era com un acomiadament per a ells i agraïment per l’any viscut. A ells els vam donar les gràcies pels consells que ens van donar i per ser un referent per a nosaltres.

I finalment va arribar la setmana d’aquell 20 de febrer de 2016, el dia de la nostra exaltació. Setmana de nervis, preparatius i moltes ganes que aplegara tot. Habitualment, cada faller major ve de famílies i de cases diferents. Però en el nostre cas, sent germans, quedava tot a la mateixa casa. Nosaltres vam assumir la nostra responsabilitat, però mai podrem agrair a la nostra mare tot el que va fer per nosaltres. Ella també s’ho va deixar tot perquè estiguera tot llest aquell dia, especialment per tots els preparatius que va dur a terme en silenci i a casa.

“Trencar Barreres”

El dissabte 20 el vaig afrontar amb tranquil·litat. Mentre la meua germana s’alçava d’hora per a ultimar detalls i preparatius, jo encara vaig tindre temps d’anar a una despertà d’altra de les comissions falleres i també d’anar a treballar. A migdia vaig aplegar a casa fins i tot massa tard, quan el fotògraf i part de la família ja hi eren allí. Em vaig vestir amb temps rècord i a continuació va passar tot massa ràpid, que encara avui no sóc conscient de tot el que va passar. Desenes de visites a casa, envoltats de multitud de regals i rams de flors que havien aplegat els dies abans al domicili. Fotos, fotos i més fotos. Somriure, donar les gràcies per les felicitacions, besar i donar la mà a moltes persones que vam tindre la sort que ens acompanyaren aquell dia. I per últim, ja escoltàvem com s’apropava pel carrer la colla de dolçaina i tabal i la banda de música amb tota la cercavila i tota la nostra Cort d’Honor.

Llibret Falla Cronista 2020

Finalment van pujar a casa nostra la resta de càrrecs de la falla, les falleres majors de Benicarló i el president, qui va fer entrega d’un ram de flors a la meua germana i ens va donar les gràcies una vegada més per acceptar el càrrec. I a continuació, un dels moments més màgics, sortir per la porta de casa baix els acords del pasdoble València, amb els aplaudiments de tota la nostra falla i les desenes de persones que ens acompanyàvem. Sense temps per a res més, ja havíem arribat a l’auditori en cercavila. Allí tindria lloc el nostre esperat acte d’exaltació. Nervis i més nervis esperant que arribara el nostre moment. I abans, emoció al veure com els nostres fallers infantils també vivien instants únics que ells guardarien per al record tota una vida. Així, era l’hora de baixar per la passarel·la abans d’escoltar les paraules plenes de sentiment de la presentadora. Ella, que fa 20 anys que condueix els nostres actes d’exaltació, va dir que portava anys veient-nos desfilar cada any i somiant en algun dia, cridar-nos com a màxims representants de la nostra falla. Amb tot el públic en peu, ens vam disposar, vam pujar a aquell escenari, rebuts pels fallers majors de 2015 i pel president de la comissió. Una vegada van imposar la banda a la meua germana, ja podíem dir que el somni s’havia fet realitat. Vam rebre la nostra cort, vam escoltar les paraules del mantenidor de l’acte, persona que ens havia vist nàixer i créixer i que podia parlar de nosaltres com si fora el nostre pare. I després vam rebre les lloances de les nostres companyes falleres de la resta de comissions i sense pràcticament donar-mos compte, havíem viscut un dels millors dies de les nostres vides. Va ser tot molt

especial, sobretot, poder rebre el suport de falleres i fallers i membres de la nostra falla. Tots coincidien en que la meua germana i jo havíem nascut dins d’una família fallera i estàvem predestinats a ocupar aquell càrrec algun dia. Em va sorprendre escoltar que aquella tarda es va complir el somni de molta gent del Mercat Vell que ens volia veure en el lloc més alt d’aquell escenari.

Aquesta va començar amb més preparatius i més feina, ara al casal de la nostra comissió. Ajudar en tots els muntatges, treballar molt i descansar poc, compaginar la vida laboral amb la fallera. També, anar a Borriana a buscar els monuments fallers i ajudar amb tot el que siguera necessari el dia de la Plantà. En pocs dies, els nostres monuments ja eren al mig de l’Avinguda de Joan Carles I. No eren els millors de la ciutat però nosaltres estàvem molt orgullosos de poder tindre unes falles així i a més a més, vam tindre la sort de guanyar dos cinquens premis que vam celebrar com a primers.

“Trencar Barreres”

Els dies posteriors, vam seguir vivint més actes i més experiències, com ara la Crida de les falles de Benicarló o les paelles de germanor. També vaig poder tindre la sort d’anar a València a viure en directe la Crida amb les meues companyes falleres. Cada acte i moment que compartíem junts era una oportunitat per seguir sumant experiències. Els nostres vincles d’amistat es feien cada vegada més forts i teníem a pocs dies la gran setmana fallera.

I van arribar les nits de festa per les falles amb les nostres companyes. Unes falles de Benicarló que es caracteritzen per ser les més participatives i obertes per a tots. Els casals són públics, qualsevol pot entrar i dinar o sopar allí o prendre alguna copa per les nits. Jo , encara

Llibret Falla Cronista 2020

que com a càrrec no tenia cap obligació de fer-ho, vaig complir i vaig fer torns de guàrdia darrere de la barra del casal. Un dels actes més emotius que vam poder gaudir a falles va ser l’Ofrena a la Mare de Déu de la Mar. Els sentiments viscuts quan vam tancar la cercavila de la nostra falla amb l’acompayament de la banda de música no es poden descriure amb paraules. També havíem viscut complit el somni d’entregar el nostre ram i passar per davant de la seua imatge com a fallers majors de la nostra falla. Altre dels moments més recordats per a mi va ser la nit del 18 de març. La nostra falla, a banda de ser la única amb faller major, era la única que disparava una mascletà nocturna. Però amb la crisi econòmica, els anys anteriors ho va deixar de fer. La meua germana i jo teníem el somni de poder encendre la nostra mascletà i vam fer tot el possible per a fer-ho realitat. Amb l’ajuda del nostre pare, vam buscar patrocinadors per tota la comarca i amb l’ajuda de tots, hom vam poder aconseguir. I tot somni té un final i de sobte ja era 19 de març. El cansament no va poder amb nosaltres encara que van ser unes falles molt llargues. Missa de Sant Josep, visita al Centre Geriàtric, Mascletà a les 14:00 h, descans i Nit de la Cremà. Mai oblidaré la mala sort que vam tindre perquè va ser una nit de molta pluja. No sabíem si podríem encendre els nostres monuments i donar sentit com cal a les falles. Però sense saber com, a l’hora que estava programada la nostra cremà, els núvols van desaparèixer. Vam veure la lluna al cel i va deixar de ploure. Van acabar les falles de les nostres vides però aquell final tan sols era un inici de tot el que estava per vindre.

Després de tot el que havíem viscut, vam necessitar dies per poder recuperar forces. Però aquells dies posteriors, qualsevol excusa era bona per retrobar-nos amb les nostres companyes falleres. Les falles 2016 eren història però encara quedaven molts moments per compartir i actes per viure, ja que, com se sol dir, falles són tot l’any.

“Trencar Barreres”

Al mes d’agost van arribar les Festes Patronals, on les falles també tenen un paper destacat. En canvi, no va ser el mateix. Per primera vegada em vaig sentir com a ‘desplaçat’. Una situació que puc compartir amb altres fallers majors que han viscut el mateix. Per exemple, a l’ofrena de festes només participen les dones, no hi ha cap acompanyant masculí. Vaig acompanyar la meua germana i a les meues companyes des de fora, des d’un altre punt de vista. I a un altre acte, a la Batalla de Confeti, era tradició i costum, per no dir norma, que només pugen a les carrosses elles. Fins i tot fins fa pocs anys, era un acte on tampoc hi tenien cabuda els fallerets infantils. Com he dit, va ser una situació diferent, acostumat a viure cada acte de la mà amb elles, aquella setmana va ser tot un poc diferent. Afortunadament els temps canvien i en aquest 2019, per primera vegada en la història, els tres fallers majors de la ciutat han participat activament en aquesta desfilada de carrosses i batalla de confeti. Tinc la sort de formar part en l’actualitat de la Comissió de Festes que organitza les Festes Patronals i em sento molt orgullós d’haver contribuït a introduir la figura masculina en aquest acte. Seguint amb la nostra aventura fallera, els mesos van passar i ens vam apropar a final de 2016. Els sopars i actes de presentació que l’any anterior rebíem amb il·lu-

Llibret Falla Cronista 2020

sió, ara eren sinònim de tristesa i acomiadament, però amb la satisfacció d’haver viscut una gran aventura. La nostra exaltació de l’any 2017 també va ser un cúmul d’emocions i sentiments. Però igual que ens van saber donar el testimoni els fallers de 2015, nosaltres també ho anàvem a fer amb els nostres successors. En aquell acte vam tornar a rebre l’estima i l’amor dels nostres i de la nostra falla per última vegada. Ens vam poder sentir molt orgullosos perquè va significar que havíem complit amb la tasca de representar a la nostra benvolguda falla. Unes falles, les del 2017, que van ser molt diferents, però que vam viure amb màxima intensitat, vam participar activament en tots els actes, però ja des de segona fila. A més a més, la nostra falla va aconseguir el primer premi, cosa que només havia passat tres vegades en quasi 40 anys. I amb un obrir i tancar d’ulls, obríem el camí per a les falles 2018 en què la meua germana i les meues companyes tornaven a tindre un paper actiu dins de la festa. Elles tenien la possibilitat i privilegi d’entrar en la Junta Local Fallera com a màximes representants de la festa fallera. Jo, en canvi, no tenia la mateixa oportunitat ja que no existeix la figura masculina dins d’aquesta entitat. No volia deixar-les de costat i vaig poder tindre la sort d’entrar a la Junta Local però com a membre delegat de la meua falla. Una de les meues companyes, precisament la meua millor amiga d’entre totes les falleres del 2016, va ser escollida com a fallera major de Benicarló per a 2018, i la meua germana va entrar a formar part de

la Cort d’Honor. Amb elles també vaig viure unes grans falles del 2018, però res va ser el mateix, perquè les vaig poder acompanyar, però des d’un altre punt de vista.

Feina per fer evidentment en altres comissions falleres. Per què no pensar que algun dia les 13 falles de la ciutat donen la possibilitat als homes de ser fallers majors? En algunes comissions existeix la figura del president d’honor, que en la majoria de casos acompanya als actes a alguna de les padrines. Si una comissió ja té representant masculí d’entre els seus càrrecs, el pas següent hauria de ser crear la figura de màxim representant. I no sols en adults; si les comissions falleres tenen president infantil o faller major infantil, per què els xiquets no poden representar les falles del seu poble? Cada any veiem com els xiquets acaben el seu camí faller quan acaba el seu càrrec a la seua falla, mentre que a les seues falleretes encara els queda molt per viure quan passen a la Junta Local i representen a la ciutat.

“Trencar Barreres”

Les falles de Benicarló poden presumir en l’actualitat de tindre tres comissions amb faller major junt a la fallera major com a màxims representants. Però encara queda molta feina per endavant. Algunes situacions com les que he viscut jo i altres fallers, de no poder viure la festa al complet amb elles s’haurien d’anar corregint amb el temps. Per què no pot haver figures masculines dins la Junta Local com a màxims representants de la ciutat? És evident que s’hauria de debatre si la figura masculina pot substituir la femenina. Però si en algunes comissions hi ha fallera major i faller major, també podria haver doble representació en l’àmbit municipal.

Llibret Falla Cronista 2020

I també aspectes que millorar que es poden traslladar a altres falles de la Comunitat o a altres festes. Com les Patronals de Benicarló, que he citat abans, i que per a 2020 ja treballa per incloure la representació masculina.

Per a mi, aquesta experiència va ser una de les millors de la meua vida. No sols per poder representar la meua falla amb la meua germana, un somni fet realitat. Sinó per tot el que em va donar. Algunes de les persones més importants de la meua vida les he conegudes gràcies a les falles, especialment, a les dels darrers anys, des que vaig ser faller major al 2016. Em sento molt afortunat que aquell “sí” a finals d’octubre de 2015 em canviara la vida d’aquella manera. Els càrrecs fallers són efímers, però les amistats i les persones són per sempre.

Llibret Falla Cronista 2020

Sandra Faus Palmer

Fotografia - FdF Gandia

Les falles s’escriuen en femení Sandra és Fallera Major de Gandia 2020

es del naixement de la festa fallera, les dones hem sigut el seu epicentre. La figura de fallera major ha anat canviant la seua nomenclatura adapant-se amb el pas del temps a les diferents situacions polítiques i socials per les que hem anar passant els valencians. Però als darrers anys aquestos canvis també han suposat una transformació del paper de la dona en tots els àmbits de la festa. Ara és freqüent vore’ns com a presidentes, delegades de festes, de jocs...

“Trencar Barreres”

Els fallers i les falleres presumim en moltes ocasions de ser una festa avançada i moderna. Però allò ben cert és que els canvis pel que fa al paper de la dona s’han donat molt després de que la democràcia normalitzara la igualtat entre els 2 sexes. Cal tenir en compte que en aquest aspecte anem molt per davant d’altres festes, com els moros i cristians d’Alcoi, que ara comencen a plantejar l’existència de filades formades per dones. Tinc la sort de representar una festa viva en una ciutat amb un tràfeg cultural envejable i amb unes peculiaritats que fan que poblacions veïnes s’interesen en aspectes organitzatius, institucionals i culturals propis. La presència d’hòmens com aompanyants a les corts d’honor de les falleres majors, o la independència política de la federació de falles respecte del consistori són aspectes envejats per altres localitats arreu del territori valencià. En Gandia l’assemblea de la federació de falles és segons els estatuts l’órgan que té la potestat per a elegir a les falleres majors. No obstant això, aquest órgan dona, des de la seua fundació, capacitat al president de la federació de falles a escollir a les falleres majors de l’exercici faller en curs. El president valora personalment i decideix. Fins i tot pot escollir a una fallera que no s’haja postulat per a ostentar el càrrec. Des del moment del no-

Llibret Falla Cronista 2020 96

menament com a falleres majors els nostres noms han passat a quedar escrits en la història viva de la ciutat de Gandia. Cert és a la nostra ciutat els nomenaments sempre tenen un rebombori entre el món faller amb apostes, suposicions i quinieles més o menys encertades. El secretisme que envolta l’elecció és evident, però enguany a més de trencar quinieles, que any rere any es repeteixen, s’ha donat un xicotet pas capaç de somoure les consciències del col·lectiu i de normaitzar aspectes de conciliació: un xicotet pas dels molts que ens queden per donar. Ser una dona adulta, treballadora, independent i amb família escollida no deuria ser noíticia ni motiu d’orgull, però ha significat un canvi de model en una elecció que fins el moment tancava la porta moltes dones que es sentien capaces de representar a la festa. Gràcies a l’atreviment de Telmo Gadea com a president de la federació, moltes dones han vist que complir el seu somni ara ja és possible i estarà des d’ara totalment normalitzat. Ser fallera major implica una agenda atapeïda d’actes tot l’any: actes pròpiament fallers on coincidim amb les nostres corts d’honor i reines de les comissions gandianes i actes institucionals on se’ns requereix la presència per representar a tot el col·lectiu. Tots, actes on accelerem el nostre ritme de vida quotidià per tal de poder estar i no perdre’ns res de l’any únic que vivim. Treball, intente mantindre les meues aficions, però la vida d’aquesta ciutat porta un ritme frenètic, on no està permés parpadejar. Perc hores de son, d’oci amb amics els caps de setmana, o simplement de descans després de dies de feina, però no deixe de banda la feina com a infermera a l’hospital de Dènia; perquè si precisament vull demostrar alguna cosa més que mai és que si que es pot, i que es pot sense deixar de costat la família i amb el

seu suport incondicional.

La trajectòria de la societat està plena de grans gestes que canvien el rumb històric. Altres, en canvi, malgrat que són xicotetes i que no pretenen ser recordades, deixant-se portar per corrents i moviments, construeixen un futur més obert. Enguany podem dir que amb la meua elecció ha entrat aire fresc i s’han obert les portes a dones independents que veuen com el seu somni encara pot estar a la seua mà. Un futur més plural on les falles s’assimilen més al reflexe de la societat, amb possibilitats per a totes. L’elecció d’enguany ha obert més portes per al futur que n’ha tancat, i hem de ser conscients que sols amb aquest xicotet gest -dins d’un moviment feminista que comença a ser respectatestem construïnt unes falles més obertes en el futur. Perquè les falles, tant a Gandia com arreu del món, s’escriuen en femení.

“Trencar Barreres”

L’arribada al segle XXI ens va portar gestos de modernització a les diferents monarquies europees. Sense anar més lluny una actriu d’orígens afroamericans ha entrat a formar part recentment de la casa reial anglesa, i una periodista regna en la corona espanyola des de fa ben poc. Aquestes situacions, amb les què ja estem familiaritzats van suposar en el seu moment un punt d’inflexió sense precedents capaç d’obrir telediaris arreu del món. Ara, el món faller té nous reptes per superar com ho són la sostenibilitat del monument faller o la relació amb els barris i els veïns; però quasi sense adonar-nos, en Gandia, hem donat un pas endavant i estem més aprop del nostre punt d’inflexió en el paper de la dona com a figura independent en la nostra festa.

Llibret Falla Cronista 2020

Dafne Gómez Royo

“Ekklesia” Miguel Arraiz i David Moreno

Trencant barreres Dafne és Fallera de la Falla Plaça de Jesús de València

Dins d’aquest mon de falles alternatives o experimentals com alguns les anomenen, encara que, personalment no m’agrada posar etiquetes, podem trobar altres falles iconiques que al llarg de la historia han trencat barreres. Plaça de Jesús amb el seu projecte “Espaï Públic” dels artistes Anna Ruiz i Giovanni Nardin. Un espai diàfan, amb un templet, que pretenia simbolitzar una plaça porticada, un fòrum que, no sols ocuparia un espai, sino que el definiria i el reivindicaria com el de tots. Una falla viva, participativa i canviant en la que durant tota la setmana fallera es realitzaren activitats al voltant i dins d’ella. Cant d’estil, balls regionals, pintura de murals per grafiters, batucada o Correfocs entre altres. I així any darrer any els fallers de Plaça de Jesús tractem de repetir la fórmula d’organitzar activitats al voltant del cadafal per tal de donar-li vida i apropar-lo a veïns i visitants.

“Trencar Barreres”

uan es parla de trencar barreres Mossén Sorell- Corona es la primera falla que me ve al cap. Òbviament abans varen haver moltes, però si alguna va trencar en quan a estètica d’una forma més salvatge va ser aquesta. Com es defineixen a la seua web son “la unió de la tradició, l’art i la cultura contemporània”. No puc parlar d’una falla en concret d’aquesta comissió perque son moltes i molt variades les seues propostes que han trencat per estètica, per els materials utilitzats o per el seu missatge, però possiblement “La falca” d’Alfredo Ruiz va marcar un punt d’inflecció al mon faller, una enorme falca roja que convidava a la reflexió al visitant. A més a més va ser la tornada de Ruiz a les falles, després de que en 2002 deixarà l’ofici darrere set anys consecutius plantant a la falla Quart Palomar on els cadafals d’aquell periode també son força recordats. L’artista es sentia incomprès pel món faller degut a la seua evolució i voler trencar amb eixe concepte de falla barroca que es tenia fins al moment.

Llibret Falla Cronista 2020

Castielfabib, és altra de les falles que destaca per la utilització de materials diferents als generalment utilitzats, fusta, cartró i altres materials reciclats en els que han treballat, també acompanyat en ocasions de material audiovisual que completa i complementa la falla. A banda del material, les idees de les quals naixen els projectes de Castielfabib son sencillament fantàstiques i innovadoress, fora de lo comú, loques i amb un punt crític i satíric que, com les falles nombrades anteriorment, convida a la reflexió i genera debat. Miguel Arraiz arquitecte i faller de la mateixa, es en gran part el “culpable” d’esta odissea i el mateix que junt a l’artista faller torrentí David Moreno plantaren en Nou Campanar, “Ekklesia”. “Ekklesia” va ser una falla revolucionària que trencava totalment amb la imatge convencional i amb el que havia segut Nou Campanar fins aquell moment. Pretenia contar amb la participació de la major part de la ciutadania posible. Per això en la seua realització participaren diferents centres de menors i menors en risc d’exclusió social. A més a més, es va convertir en una clara aposta per el patrimoni valencià degut al seu disseny i a la construcció del mosaic de Nolla que incluiren en la falla. Graffitis i tweets a les columnes recollien l’opinió de la societat i les 300 màscares rient representaven “el poder de la risa” com a eina per desactivar el poder. Una falla amb una forta critica, que paradoxalment i valga la redundancia, va ser molt criticada però que sens dubte feia una gran labor de inclusió social. Nou Campanar ens va oferir fins al moment una exitosa vida en secció especial. Falles espectaculars, colossals, que seran recordades per a sempre. En 2008 plantaren la falla més cara de la història realitzada per l’artista

100

Pedro Santaeulalia, amb el lema “Quant de conte”, tenia una altura de 30 metres i el seu cost era de 900.000 Euros. La comissió va guanyar molts premis a la categoria especial, concretament sis anys consecutius aconseguint el màxim guardó de les falles.

“Trencar Barreres”

Però no soles de premis viuen les falles i la grandiositat de estes també passa per comissions com ara Bailen-Xativa, també coneguda com Falla Ferroviaria que es caracteritza per la seua acció social. Son ja uns quants els anys que porten presentant falles solidaries i inclusives, dedicades a associacions relacionades amb l’ajuda a tercers o de persones amb familiars malalts. Han aconseguit distinguirse com a unes de les falles més compromeses socialment, junt al artista Raúl Martínez “Chuky” el cual ha plantat en aquesta comissió falles dedicades a persones amb síndrome de Down o amb Alzheimer entre altres. Compromesa al màxim la falla Palleter al 2017 va “Plantar l’Esperança” un projecte per al seu cincuanta aniversari que tenia com objectiu la lluita contra el càncer. La comissió va signar un conveni de col·laboració per aunar esforços, recaudar fons i incentivar la investigació contra el càncer, en concret amb el projecte “cáncer de mama triple negativo”. El recolzament no sols es va limitar al monument, ademés durant tot l’any es realitzaren activitats divulgatives. La plantà de la falla fou molt especial i emotiva amb dues centes dones que pateixen o havien patit la enfermetat plantant el cadafal. Un fet històric per la simbologia del gest. I si parlem de plantades especials no podem oblidar una

101

Llibret Falla Cronista 2020

“Espaï Públic” Anna Ruiz i Giovanni Nardin

102

Certament “Huí en dia, en un entorn professionalitzat i competitiu, no es concebeix un arquitecte, dissenyador o publicista sense el seu equip. La falla no es aliena a aquesta situació…. I apunte l’any 2010 per l’explosió definitiva del fenomen Corredera.” Aquest xicotet extracte es del treball de José Francisco Carsí per a la falla San Gregori de Torrent, en el que teoritza sobre el paper dels dissenyadors en la nova plastica fallera. Sí, Carlos Corredera ha trencat barreres sense cap tipus de dubte, mestre d’un traç molt recognoscible, les seues aportacions a les falles han deixat empremta i un èxit assegurat. Treballs com el de la Foguera Baver- Els Antigons amb Fernando Foix i Grego Acebedo o els plantats amb Vicente Martinez, José Ramón Devis ho avalen. També aquest any podem veure’l plantar amb Mario Gual i Pere Baenas, i de segur que aquestes simbiosis son també perdurables en la historia per tot allò que aporten, disseny, idees, guió, pintura...una mescla de

“Trencar Barreres”

molt mítica i que també passarà a la història per ser una plantà amb molta dificultat i per ser una falla sorprenent. El Pinotxo de Na Jordana un projecte fora de tot lo comú, no era una falla experimental, però sí inusual. Respectava tots els elements de la falla més tradicional i barroca. Darrere de la innovació i la simplicitat de línies s’amagava una valenta crítica social de tots els aspectes de la realitat valenciana. L’artista Manolo Martín que va ser qui va realitzar-la comptà amb la col·laboració de Sigfrido Martín i Vicente Jarque. Aquell any, Na Jordana, va rebre el segon premi de secció especial, sent Convent Jerusalem qui s’alçara amb el primer. No obstant quedà com un fet anecdòtic, encara que polèmic, doncs possiblement “Pinotxada Universal” es una de les falles més recordades i emblemàtique en la historia fallera.

103

Llibret Falla Cronista 2020

tots els elements més tradicionals de la falla i a la vegada amb un aire distinto, que aporta frescura i moltes ganes de descobrir aquestes propostes. Precisament propostes arriscades i novedoses es el que va aportar Ricardo Rubert, com a artista fou tot un pioner en veure que la falla tenia que evolucionar en paral·lel a altres camps artístics. En aquella época (anys 40-50) ja va contar amb José Soriano Izquierdo com esbossista i ideòleg, emprenent un camí cap a l’abstracció. Es va acomiadar de les falles per sentir-se incomprès, just a la vegada que va arribar al seu zènit, paradoxalment. Era coneguda la seua mala relació amb Regino Mas, primer Mestre Major del Gremi d’Artistes Falles de València qui també es pot considerar un pioner, degut a que va trencar amb aquella disposició de falla-sainet, per començar a armar cadafals on primava la superposició d’elements per guanyar altura sobre una escenografia més reduïda. Els dos son artistes icònics i reconeguts al mon faller, marcaren una època, plantaren falles que han perdurat en la memoria de tots, ja siga per les fotos o per l’experiència que tingueren al vore-les aquells que pogueren gaudir-les. Aquest son alguns exemples de falles, comissions, artistes, dissenyadors, estils...que han trencat per algun motiu o altre al mon faller. Molts d’ells lloats, altres fortament criticats, però cap ha passat indiferent i per això, per el que causaren, per el que remogueren, per el que enfadaren o per el que agradaren els tenim adherits a nosaltres. Però tots ells tenen un gran component en comú, la falla com a mitjà de comunicació.

104

Records de les Falles ...

106

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

107

108

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

109

110

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

111

112

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

113

114

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

115

116

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

117

118

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

119

120

Contingut Infantil ...

Llibret Falla Cronista 2020

MarĂa Sanabria Rodado

Fallera Major Infantil

122

María Sanabria Rodado Fallera Major Infantil 2020

Fallers i Falleres d’aquesta comissió, sóc María , sóc la vostra Fallera Major Infantil d’aquest any. Estic molt orgullosa de representar a la nostra falla enguany. Espere estar a l’altura de com es mereix la nostra volguda falla, perquè Cronista és més que una falla, és una família, és una família compromesa amb la cultura, solidària , compromesa amb el medi ambient i amb la societat que l’envolta, una falla on tot el món té lloc, on he aprés que cadascú aporta el millor que sap fer i entre tots fem la millor falla, Cronista.

SOM FALLERS, SOM CRONISTA.

“Trencar Barreres”

Per això vos convide a seguir així, a continuar gaudint de la nostra volguda festa, de la crida, de les mascletades, dels esmorzars, del casal, en definitiva de tot allò que ens unix, la nostra falla.

123

Llibret Falla Cronista 2020

Nacho Vilanova Sรกnchez

President Infantil

124

Nacho Vilanova Sánchez President Infantil 2020

Hola sóc Nacho. Encara em recorde de la nit que em vaig assabentar que anava a ser el president infantil de la nostra Falla. Estic molt orgullós de representar a la meua comissió Ser el president infantil de la Falla Cronista Vicente *Beguer i Esteve per a l’any 2020 em fa molt feliç i espere estar a l’altura. Seran unes falles inoblidables i per si no fos prou l’any que celebrem el 25 aniversari. Vos convide a tots a passar les falles al meu costat i amb molta il·lusió.

Nacho Vilanova Sánchez

“Trencar Barreres”

El vostre president infantil

125

126

“Trencar Barreres”

Falla Infantil Cronista 2020 ... Tria

Gio Torres García

127

Per Maria Andreu Bronchud Si de menut cada dia, em deixaren triar, quina experiència seria poder-se equivocar.

Llibret Falla Cronista 2020

Si a poc a poc anara, tastant d’un en un, cada pecat que imaginara, no en deixaria ni un! Luxúria [Dels videojocs com un vici.] Al joc ho tinc clar Que si em feren triar, Amb la consola em quedaria I jugaria nit i dia. Disculpeu que per menuda el que encara no sabia, és que un fum d’històries noves als llibres descobriria. Enveja [De desitjar allò que té un altre]. Jugant a amagar-se l’altre dia, a un toll li va caure la llepolia. Quin disgust, com plorava, mirant com el dolç s’afonava. Ara prompte li passà el disgust, quan crorrent l’amic li’n donà un. i jo allí mirant-ho tot volent-ne una o millor dos. Gola [De triar menjars “pudents” o casolans.] Dos plats hi ha a la taula I només un em deixen menjar, Pot parèixer gola però ambdós em voldria papar.

128

El primer l’ha fet la iaia, un bon plat de menjar casolà, de l’altre un grapat tastaria encara que bé sé que no és sa. Avarícia [D’ansiar posseïr més del que es té.] Mal em farà la panxa Si no pare de menjar, És que de cacauets és plena la taula I jo tots els vull agabellar.

Perea [De no tindre ganes de fer res.] Quan de treballar parlem, quina puc seleccionar? Gossera, desgana o perea, el cas és que no em vull menejar.

“Trencar Barreres”

“Cal compartir”, diu la resta, “Sinó d’avar pecaràs i quan a soles et deixen, no faràs més que plorar”.

Però es que a la resta veig treballar i és imposible no tindre el dubte, No será que hauria d’ajudar i així resoldre junts l’assumpte? Ira [De cabrejar-se molt i violentament.] Si competint jo no guanye ja no torne a jugar. No hi ha cosa que més m’indigne, perdre sempre em fa cabrejar. Tal volta hauria d’estar feliç ja només en concursar, encara que el premi no és per a mi el que és important és participar.

129

Supèrbia [De creure’s millor que els altres.] Mira aquells dos, mira que van pausats, i jo que ja fa una hora que ací he arribat. Segur que a ningú sorprén, segur que tothom ho sabia com sóc el millor sabien que guanyaria.

Llibret Falla Cronista 2020

I aquells dos allí continuen, a pas calmós pareix que caminen. Potser un a l’altre ajude i encara que la carrera no, amics sí que guanyen.

130

En conclusió i per acabar, repassats els set pecats i si em donen a triar… crec que m’he tornat a equivocar!

“Trencar Barreres”

131

Llibret Falla Cronista 2020

Comissió Menuda

132

Alejandro Agea Jiménez Pablo Alamar Martínez Andrés Alorda Calvo Daniel Ángel Monera David Antonino Felipe María Antonino Felipe Arek Arce Rodríguez Pablo Barbera García-Rayo Sergio Barbera García-Rayo Álvaro Bautista Pérez Alicia Belmar Valcárcel Gemma Cabañas Castro Paula Cabañas Castro Sofia Cañas Yuste Lidia Caro De Los Santos Natalia Caro De Los Santos Lydia Carretero Alfaro Carles Xavier Carretero Montero Miquel Carretero Montero Lucia Casañ Soriano María Castillejo Ruiz De La Hermosa Ana Cercos Calatayud Olivia Chust López Sara Collado Casanova Álvaro Conejero Martínez Berta Diaz Soto Julia Fernández Montoya Marta Gallego Romero Marina Gallego Romero Andoni Gallego Casilda Sánchez David García Carrión Ángel García Casas Inés García Casas Raquel García González Gema García Parrilla Carla Gil Casanova Paula Gil Simarro Alma Gimeno Estrela Paula Gimeno Estrela Marc Hervás Mayordomo María Huerta Barchin Valeria León García

Idaira Lloria Carrión Belén López Agraz Joel López Casanova Laura López Jiménez Pedro López Romero Andrea Luque Tatay Estela Manzanares Cáceres Andreu Martínez Defez Laia Mato Esteve Blanca Medina León Clara Montoro Muñoz Mateo Montoya Carrión Adrián Muñoz Albelda Carla Muñoz Albelda Lidia Muñoz Company Sara Muñoz Navarro Daniel Navarro Belenguer Mario Navarro Belenguer Mar Nohales Rodríguez Olga Nohales Rodríguez Esther Ortí Martínez Elsa Parrilla Moraga Adrià Pérez Talens Alejandra Quero Alonso Bianca Raga Ibáñez Ximo Raga Ibáñez Nora Ramos Andreu Emma Ramos Felipe Enzo Ramos Felipe Andrea Reginfo Company Elena Reginfo Company Adrián Rodríguez Gordillo Gissela Rodríguez Martínez Nathaly Rodríguez Martínez Paola Roldan López Irene Romero Collado Sara Romero Collado Alex Romero Turégano Isabel Romero Turégano Marta Rubio Sánchez Rocío Ruiz Hernández Izan Saavedra Saiz Hugo Sáez Cervera

“Trencar Barreres”

Olaia Sáez Cervera Sergio Sáez García-Muñoz María Sanabria Rodado Raúl Sanabria Rodado Claudia Sánchez García José Sánchez García Sandra Serrano Matías Alejandra Silla García Yusela Silla García Lucia Simó Sanchis Paula Simó Sanchis Noa Subirats Sánchez Guillem Tarazona Mora Eva Venegas Bautista Erika Vicente Mena Pau Vicente Mena Claudia Vilanova Sánchez Nacho Vilanova Sánchez

133

Ser diferent a la resta ĂŠs un obstacle o una oportunitat? Alba Ă lvarez, Carla Romero, Paula Soler i Sara Verdet

134

Candela és una xiqueta de 7 anys. Li agrada patinar, experimentar i investigar curiositats sobre animals. Però la seua major passió són els avions, és per això que sempre diu la frase de: - De major vull ser aviadora i volar molt molt molt alt!

Candela viu amb els seus pares i la seua germana en poblet prop de la muntanya. Tots els dies ix a passejar pels voltants amb la seua mare i Doggi.

Tots els xiquets de *Villarta van al mateix col·legi. Alguns van caminant, uns altres amb bici i alguns amb cotxe. A Candela sempre li acompanya la seua germana major, amb ella se sent protegida i cuidada. Li recorda totes les tasques que ha de fer durant el dia i li dóna l’esmorzar.

135

Aquesta setmana està tornant a casa molt trista i solament vol estar amb Doggi. Quan la seua mare li parla no li contesta. S’oblida de fer els deures i fins i tot algunes nits no vol sopar.

Els seus pares estan preocupats i decideixen parlar amb Roberto, el mestre de Candela. Roberto els explica que en classe està distreta, moltes vegades s’alça del seu lloc o parla en moments de silenci. Fins i tot hi ha dies que no compleix amb les tasques que estan en el tauló.

Encara així, Roberto tranquil·litza als seus pares dient-los: -Candela és una xiqueta sociable i afectuosa malgrat les seues dificultats. Molts xiquets i xiquetes de la seua classe l’ajuden cada vegada que s’altera. Tots els seus companys i companyes de classe entenen el comportament de Candela, però els seus amics d’equip David, Santi i Elena són els que realment *empatizan amb ella a causa del llarg temps que passen junts.

136

En fosquejar, Alejandra, la germana major de Candela, entra a la seua habitació com cada dia dient: - Què passa nana? Continuem amb la maqueta del nostre súper avió?

De sobte, Candela s’alça i tira la maqueta al sòl xisclant: - No vull ser aviadora! Deixa’m en pau! Alejandra intenta parlar amb ella fins que al final ho aconsegueix.

Candela li compta com es va sentir el dilluns passat. Al pati, li estava comptant a David els diferents tipus d’avions i l’equipament perfecte per a volar, quan es va acostar un xiquet de 10 anys d’un altre curs i li va dir: - Calla! Eres una xiqueta estranya i no parles bé!

137

Des de llavors portava tots els dies trist sense entendre per què un xiquet més major li havia dit aquella horrible frase. Ella mai s’havia ficat amb ningú i no li agradava la gent que feia això amb els altres. Sentia que el xiquet podia tindre raó i ella només era una xiqueta estranya a la qual li agraden els avions.

Però el que Candela no sabia era que cada xiquet o xiqueta pot tindre les seues il·lusions, gustos, pensaments i que ser diferent a la resta no implica ser estrany o ser un problema. El vertader problema està en les persones que intenten arruïnar els somnis de les altres.

138

Envoltem-nos de persones que traguen sempre el millor de nosaltres. Deixant a un costat el que diga algĂş que no ens coneix.

139

Activitats TRIA, EL JOC Instruccions: Les instruccions són molt senzilles, les teues actuacions tenen conseqüències i et faran avançar o retrocedir. A vegades podrà semblar que els valors ací expressats no coincidisquen amb la realitat o potser és més divertit o còmode tindre les actituds que et fan retrocedir en aquest joc. Això sí, només de tu depén triar quina és l’acció d’has de fer. Demanar perdó. Avances 1 casella Respectar a totes les persones. Avances 6 caselles Alegrar-se pels èxits dels altres. Avances 4 caselles Ser solidari i compartir. Avances 5 caselles Utilitzar el teu talent per a ajudar a qui el necessite. Avances 3 caselles Col·laborar a casa. Avances 2 caselles Fer burla d’algú que no puga aconseguir una meta. Retrocedixes 6 caselles Voler ser millor que els altres. Retrocedixes 5 caselles Contestar malament. Retrocedixes 2 caselles No demanar perdó, ni perdonar. Retrocedixes 1 casella Sentir enveja d’algú- Retrocedixes 4 caselles No agrair l’ajuda. Retrocedixes 3 caselles

140

INICI

FINAL

141

LUXÚRIA El millor per a afrontar la luxúria és usar la teua imaginació. Imagina i dibuixa com finalitza aquesta història.

142

IRA Supera la teua ira

En la sopa de lletres et donem 5 consells per a superar la ira. 1. PaciĂ¨ncia 2. Respectar 3. Empatitzar 4. Reflexionar 5. Humor

143

SUPÈRBIA

Amb les lletres d’aquest “rosco” podràs formar algunes paraules que si les empres pots superar la supèrbia.

_____ __ ____ ________

144

PERESA A partir d’aquestes paraules, uneix amb fletxes i construeix la frase. NO PER EL PUGUES HUI

DEMÀ A DEIXES QUE FER

FRASE COMPLETA: ____________________________________________

145

GOLA Tria d’aquesta sèrie, el teu esmorzar, dinar, berenar o sopar, diferenciant els aliments que són saludables dels que no:

poma

pera

croissant

dònut

bròcoli

frànkfurt

Aliments Saludables

Iconos de www.freepik.com

146

magdalena

raïm

Aliments no saludables

ENVEJA El ratolí Pep i la ratolina Maria vivien en el mateix carrer. El ratolí Pep desitjava tindre la cua tan llarga com la ratolina Maria i… la ratolina Maria volia ser tan ràpida com el ratolí Pep . Eren molt Bons amics però sentien enveja del que tenia l’altre, i per això van deixar de jugar junts. Quina paraula creus que han d’utilitzar per a tornar a ser amics?

147

AVARICIA L’avarícia del ratolí fa que el gat el cace mentre els altres ratolins fugen. Acoloreix al teu gust aquesta il·lustració

148

149

ColÂˇlaboradors ... 2020

150

“Trencar Barreres”

151

152

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

153

154

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

155

156

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

157

158

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

159

160

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

161

162

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

163

164

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

165

166

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

167

168

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

169

170

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

171

172

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

173

174

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

175

176

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

177

178

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

179

180

Llibret Falla Cronista 2020

“Trencar Barreres”

181

182

Llibret Falla Cronista 2020

www.qualitathabitatge.com

itathabitatge.com itatge.com