I ara que inventem? Llibret 2016 by Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve

“Si tinguera mil idees i només una resultara ser bona, estaria satisfet” Alfred Nobel

És curiosa esta pregunta si respecte a falles es parla. Però més curiós és, descobrir que en les falles, al llarg de la seua història, han sigut molts els “invents” que, avui dia, són considerats com pilars fonamentals de la nostra tradició, però que al seu moment van ser una innovació, un “invent” en la festa. I és que si alguna cosa és tradició a les falles, és precisament l’evolució i adaptació de la festa als temps, sense perdre l’essència de la mateixa. Per açò eixa essència, que a vegades oblidem els fallers, ha permés que les falles de Torrent siguem nomenades, al costat de les falles d’Alzira, Gandia, Sueca i Xàtiva; Bé d’Interés Cultural, màxim reconeixement cultural en l’àmbit nacional. I així també, formar part de la candidatura a Patrimoni Immaterial Cultural de la UNESCO, màxim reconeixement en l’àmbit mundial. Però no es tracta d’un Premi, no es tracta d’un palet; es tracta d’un compromís que hem d’adquirir els fallers, per a mantenir, promoure i protegir els valors d’una festa que hem heretat dels nostres avantpassats. Mentrestant, seguim gaudint de la festa, però sense girar l’esquena a les falles.

I ara que inventem?

Salutació

salutació

3 4 5 7 8 19 20 24 26 28 30 30 34 35 36 37 38 42 46 47 49 52 58 60 64

4 5

Convocatòria Assemblea

Images

Baix el llit

Falla Infanil

Explicació de la falla

Falla Gran

Fallera Major

Programa d´Actes

Gent de Cronista

Llegendes urbanes falleres

Crèdits

Índex

Crèdits LLIBRET DE LA FALLA CRONISTA VICENT BEGUER I ESTEVE DE TORRENT 2016 EDITA: comunica comunicació corporativa IDEA I COORDINACIÓ: equip llibreter (Ferran Martinez, Miguel Angel Gascón, Ma José Santamaría, Gio, Félix Bautista DISSENY I MAQUETACIÓ: Félix Bautista FOTOGRAFIES: FCVBE PORTADA: Félix Bautista TEXTOS: Javier Mozas, Josep Lluís Marín, Ferran Martinez, Miguel Angel Gascón IL·LUSTRACIONS: José Nuñez PUBLICITAT: FCVBE IMPRESSIÓ: la imprenta comunicación s.l. DIPÒSIT LEGAL: v-332-2014 http://issuu.com/fallacronista www.fallacronista.com http://fallacronista.wordpress.com/llibret/ 6

LLEGENDES URBANES FALLERES. Il·lusionisme i engany en la història de les Falles

Llegendes Urbanes Falleres

Per Javier Mozas Hernando i Josep Lluís Marín i Garcia Associació d’Estudis Fallers ¡Tantatatxaaan! Sona bé quan sentim esta onomatopeia en alguna funció de màgia. L’il·lusionista ens deixa sempre perplexos i bocabadats davant un joc amb el resultat i sense poder descobrir el truc que ha emprat el mag. Manipular la realitat per transformar-la i vore-la des d’un punt de vista més alegre és prou comú, ja no tant en els espectacles de màgia, sinó en la mateixa realitat. Ho veiem en la política, en l’economia, en la societat... i també ho podem vore en la festa de les Falles. Per este motiu, tractarem en este article diversos temes que al llarg de la història de les Falles han sigut manipulats, voluntàriament o involuntàriament, per fixar dades i actes que tot

el món no ha dubtat que foren veraços i no ha contrastat mai. Per a esta primera ocasió hem triat uns poquets casos d’il·lusionisme faller. La primera notícia de les Falles No hi ha unanimitat entre els que han escrit sobre l’origen de les Falles. Però si mirem la publicació Más de 500 años de fallas, ens crida poderosament l’atenció la quantitat d’anys que indica el títol que fa que estem fent falles. Amb este llibre, Soler Carnicer ens fa il·lusionisme i transforma les informacions que ha trobat des del 1497 citant la paraula falla. Estes referències són de falles (fogueres o lluminàries) que es feien com a senyals de llum, com ara la del Micalet. Tot i ser veritat que apareix citada la paraula falla, estes mencions antigues feien referència a les fogueres que en diverses èpoques de l’any es cremaven per esdeveniments relacionats amb bones notícies referides a la família reial (un natalici, casament, etc.) o de política espanyola (una batalla guanyada, una treva de pau, etc.).

Però la primera notícia que s’ha trobat de les Falles com a festa amb ninots dalt d’una foguera que es cremava la vespra de Sant Josep es un ban municipal de l’any 1740. Curiosament, este llibre ja només citarà les informacions relatives al festeig faller i deixarà de citar les anteriors a fogueres, excepte en el cas que ha confós amb una falla el monument plantat a la plaça del Mercat Central al juny amb motiu de la beatificació de sant Joan de Ribera i que no es cremà. Si no van ser els fusters, qui va inventar les Falles? El primer document que parla de la festa de les Falles és l’esmentat de 1740. Només fa referència a l’organització del festeig per part dels veïns de cada carrer. Els pocs documents del segle XVIII que s’han trobat no parlen de qui va crear la festa ni qui l’organitzava. A començaments del segle XIX trobem alguns literats estrangers que parlen, entre altres coses, del nostre festeig. Tant l’anglesa lady Holland (1803), com el francés Alexandre Laborde (1806),

A mitjans del segle XIX apareixen les notícies en la premsa sobre les Falles, amb referències reiterades als veïns com a organitzadors i constructors de falles. I també els xiquets apareixen amb l’estoreta velleta, inclús com a agents primigenis en el festeig faller, segons Tramoyeres (1917). El primer autor literari que trobem que referma la teoria de l’origen de les falles en els veïns, i no en els fusters, és el marqués de Cruïlles (1876). Gravat d’una falla publicat en Calendario pintoresco, profético, astrológico y lunático del Reino de Valencia (1860).

l’extremeny José Calasanz Biñeque (1819) i José de Vicente Carabantes en el Semanario Pintoresco Español (1839), tots fan referència a la participació directa dels fusters en la construcció de les falles. Però Laborde indica que les plantaven davant la porta dels seus obradors, quan sabem que l’Ajuntament obligà anteriorment a traslladarles a l’encreuament dels carrers o a les places. I Biñeque afegix “altres” agents constructors (potser els veïns), però sense indicar qui les va inventar. Per la seua banda, Carabantes explica que els fusters ho feien en honor del seu patró, tot i que en la documentació del Gremi no apareix esmentada esta pràctica.

Teodor Llorente torna en 1889 a la teoria dels fusters, per indicar que dedicaven les fogueres al seu sant patró, tot i que desconeix qui introduí els ninots satírics. Només uns anys després, en 1894, Bernat Morales ens oferix les primeres referències sobre l’origen de les Falles fent al·lusió a la participació directa dels fusters amb una narració novel·lesca amb personatges-fusters inventats, com ara José Serruig, Chusep Cabiró i Pepe Viruta, indicant amb això la poca serietat de la seua hipòtesi. Amb tot este conjunt d’escrits, només podem traure una conclusió, que en el pas de les fogueres a falles amb ninots dalt no està del tot clar perquè no hi ha

coincidència al voltant d’una única explicació. Els primers autors, estrangers, parlen de la invenció directa dels fusters, i anys més tard Morales tomba la hipòtesi dels fusters amb una història fictícia. El primer llibret de falla Com hem vist, moltes de les afirmacions sobre l’origen de la festa fallera i els seus elements es limiten a repetir dades o notícies que apareixen any rere any, però que en ocasions haurien de matisarse. És el cas de la referència al primer llibret de falla. Generalment, se sol dir que el primer llibret de falla és el que va escriure Josep Bernat i Baldoví l’any 1855 per a la falla de la placeta de l’Almudí. L’argument, ben conegut, contava la història d’una llauradora de Burjassot que, necessitada de diners, es veia obligada a anar a la ciutat de València a vendre el seu “conill” al millor postor. Darrere d’una història de prostitució amanida amb elements bròfecs, s’amagava una crítica de la roïna situació econòmica dels llauradors i dels excessius impostos que perjudicaven les classes més modestes, especialment els productors

agrícoles. El Baldoví polític sempre estava present d’una manera o altra en totes les obres del Baldoví literat. El cas és que, com hem dit, caldria fer-hi algunes matisacions. D’entrada, sobre el terme “llibret de falla”, que és un terme que no apareixerà fins al 1890 i que s’utilitzarà molt esporàdicament fins a començaments del segle XX. En segon lloc, caldria dir que el del 1855 és el llibret de falla publicat més antic que es conserva, perquè no podem descartar que n’hi haguera d’altres abans. De fet, poques voltes es comenta que en l’Arxiu Històric Municipal conservem unes mostres anteriors de literatura fallera que són de l’any 1850. Es tracta d’un full de versos amb l’explicació de la falla plantada al carrer de Sant Narcís de València i d’un quadern manuscrit que conté els versos destinats a la falla del carrer de les Avellanes del cap i casal. El primer respon al que seria el model general de les primeres explicacions falleres, uns simples fulls de versos. Però el segon dels casos té més interés, perquè estem ja davant d’una explicació fallera més extensa i elaborada,

amb la seua introducció, la presentació dels personatges, el desplegament de l’argument i una conclusió. Però allò que més sobta quan llegim estos versos del 1850 és que la història que ens conten és, fil per Recreació d’una falla de principis del segle randa, la mateixa del XIX, obra de Rafael Solaz per a Fiestas 1855. No sols és que els y costumbres de la Ciudad de Valencia protagonistes són també (2008). una llauradora (que també es diu Viçanteta) i un lechuguino que vol comprar-li el “conill”, és que, a més, hi ha fragments que són idèntics en el quadern manuscrit del 1850 i en el llibret del 1855. Casualitat? No! Més senzill, l’autor d’eixos versos és també Baldoví, qui, com a mínim, cinc anys abans del que es pensava, ja escrivia versos satírics per a les falles que es plantaven a la ciutat de València. En tot cas, un misteri envolta estos versos de Baldoví del 1850:

es conserven només manuscrits i no sabem si arribaren a imprimir-se en forma de llibret. A més, el fet que cinc anys més tard tornaren a distribuirse ens fa pensar que potser van ser prohibits per la censura, que en aquella època controlava les falles que anaven a plantar-se i també els versos corresponents. Segurament, aquella història de prostitució i la crítica als impostos elevats que contenia no degué ser ben vista per les autoritats. El primer premi de la història de les Falles L’actual sistema municipal de premis naix en l’any 1901 i, per tant porta més d’un segle funcionant amb diverses adaptacions i modificacions, com ara la creació de les seccions o l’ampliació del número de premis. D’esta manera, l’Ajuntament arreplegà una tradició relativament recent de premiar les falles plantades amb un caràcter més artístic, fet que provocaria amb el pas del temps que les falles s’oblidaren de la crítica i sorna fallera, i es centraren més en la vessant artística. Esta tradició recull una sèrie d’associacions, penyes

i revistes valencianes que començaren en la penúltima dècada del segle XIX a premiar falles de manera espontània i ocasional (excepte en el cas de Lo Rat Penat), sobretot per fer-se publicitat. Entre estes, destaca la revista satírica La Traca, que, segons totes les informacions, l’any 1887 Història de les víctimes de la falla de va prendre la iniciativa Sen Chusep en lo carrer de les Abed’atorgar per primera llanes en l’añ de 1850. Primer full de escrits per Baldoví, conservat a vegada uns premis a les versos l’AHMV. falles més satíriques. Segons la ressenya del dia 19 de març del diari Las Provincias, finalment la revista atorga tres premis: el primer, pagar la música i l’arbitri corresponent a la falla del carrer de l’Ambaixador Vich; el segon, pagar la traca i l’arbitri a la falla que portava per títol Becerrada, dels carrers de Colom i Xàtiva, i el tercer, pagar la música i el seu arbitri a la falla Plaza de Toros, plantada al carrer de la Saboneria

Nova. Esta data tan important en el posterior desenrotllament per a la festa de les Falles, ha estat arrossegada per tots els autors que han anat copiant-se els uns als altres, des que algú ho va publicar per primera vegada, però de segur que desconeixia que hi hagué un cas anterior de premi a falles. Es tracta del premi atorgat per la penya El Fum en 1884, i del qual ens dóna més informacions l’article publicat per Francesc de Paula Llop i Lluch en la pàgina 10 de la revista Pensat i Fet del 1952: I ara anem al [premi] més antic. Du la inscripció següent: ‘La Penya El Fum a la millor falla d’enguany. 1884’. És de pergamí i d’un tamany 35x50 cm. Se noten diferents tècniques en les cinc pintures, bones totes elles. Però descriguem un poc, ja que un gravat no aclariria la visió. A dalt es veu la Ciutat voltada de muralla; al fons, esquena a la mar, el sol ixent; a la dreta, l’astre de la nit; la Lluna. Un fris, a bais, amb figuretes al·legòriques: forramentes de fuster. Un bell apunt del Miquelet, així com la imatge

de Sant Josep. Una falla cremant-se tenint com a fons,tota encongida per la resplendor, la torre de Santa Catarina. Unes signatures, més el segell de Secretaria de l’esmentada Penya. Es trobava sobre una tela adamascada, però el temps la féu a trossos. Ata està muntada sobre una manta de llaurador. El bastó, tot adornat de simbolismes i motius del dia: uns rams de llorer i un escudet més modern vora d’unes eixides, coet i traca completen aquesta peça, a bon segur, la més antiga. Forma part de l’excel·lent col·lecció d’un bon amic que en guarda com a preuat tresor, essent desconegut per la seua natural i senzilla manera de ser. En una altra ocasió donarem detalls d’aquest magnífic cabdal. Aniversaris de comissions Hi ha dos factors per a considerar alguns aniversaris fallers com a enganys. El primer, que els col·lectius festers no s’han preocupat de conservar la seua pròpia documentació, la seua memòria històrica, i per tant això pot provocar que les comissions més antigues hagen de reconstruir

la seua història (sobretot la fase inicial) anant a cegues. I en segon lloc, quan es tracta de commemorar un aniversari, les comissions falleres celebren totes les varietats possibles: la primera falla plantada a l’encreuament, la primera falla de la demarcació, la primera falla de la comissió actual, la primera falla en la secció especial, la primera falla que guanyà el primer premi... A estes celebracions s’han sumat sobretot les comissions d’especial com ara Plaça de Na Jordana, Convent de JerusalemMatemàtic Marzal, Plaça del Pilar o Exposició. Però, quan hi ha diners pel mig, com és el cas de les subvencions municipals, les comissions falleres estan disposades a modificar lleugerament la seua història per poder cobrar eixa subvenció. A falta d’una investigació seriosa, han triat les dades que més els interessava per a celebrar un aniversari. Exemples curiosos en tenim en el llibret del 125 aniversari que la comissió Cervantes-Pare Jofré publicà en 2003, però que s’apropià erròniament diverses falles plantades en la veïna demarcació

d’Espartero-Pare Jofré. També la comissió Dalt-Sant Tomàs publicà en 2006 un llibre que celebrava un suposat 150 aniversari de la primera falla plantada, quan en realitat els inicis foren comuns amb la veïna de la Plaça de Mossén Sorell, i s’independitzà en 1918 (segons diferents referències que ells mateixos han publicat). O el més impactant de la Plaça del Mercat Central, que asseguren que plantaren en 1797. Hauria sigut veritat sinó fóra perquè es plantà al mes de juny (no al març), amb motiu de la beatificació de Joan de Ribera (no la vespra de Sant Josep), i es desmuntà en acabar les festes (no es cremà). Tot el contrari ha passat a altres comissions, que han trobat una data fundacional més antiga gràcies a investigacions més Portades de quatre llibrets seriosos d’aniversaserioses: són els casosri de Falles.

de la plaça del Mercat de Russafa (de 1928 a 1881), plaça del Doctor Collado (de 1911 a 1869), Sant Vicent-Periodista Azzati (de 1917 a 1887), plaça de Patraix (de 1947 a 1929), plaça de la Mercé (de 1927 a 1872), Pelai-Matemàtic Marzal (de 1920 a 1887), plaça de l’Àngel (de 1918 a 1902), plaça del Sant Vult (1902 a 1884), el de Pizarro-Ciril Amorós (de 1922 a 1900) i l’últim de la Plaça dels Furs (de 1890 a 1887).

LLEGENDES URBANES FALLERES (II) Com comentàrem en el nostre article per al llibret de l’any passat, les Falles són una festa que està envoltada d’un gran nombre de mites i llegendes, alguns d’origen dubtós, que es repetixen any rere any. Moltes voltes, este recurs constant a la tradició no és més que una estratègia de selecció del passat, d’aquells fets o elements de la història que ens convenen per a poder reforçar en el present una posició o legitimar un punt de vista en els debats oberts sobre la festa. Davant això, hauríem

d’intentar contemplar el passat i la “tradició”, amb una mirada reflexiva i crítica.

En algunes pàgines web podem llegir que la primera falla es va plantar l’any 1797 a la plaça del Mercat Central: una reproducció del Colós de Rodes, una de les set meravelles del món antic. De fet, la Falla del Mercat Central, que actualment té el número 1 del cens de comissions de València, diu que és continuadora d’aquells que van plantar esta figura.

cremar. Per tant, difícilment podem aplicar a esta figura el nom de falla (paraula que originàriament tenia el significat de ‘foguera’). El colós que ens ocupa es tractava d’una de tantes figures grans que s’erigien a la ciutat de València amb motiu d’alguna celebració. A tall d’exemple, recordem algunes de les figures abillades de llauradors que, ja més modernament, sufragaren es comerciants del carrer de Sant Vicent amb motiu de la Fira de Juliol, com ara el Tio Nelo (1900) o la parella Nelet i Quiqueta (1904).

En realitat, segons conten les cròniques de l’època, esta reproducció en cartó pedra i fusta del Colós de Rodes (pintada en color bronze i amb una alçària de 16 metres) es va alçar dins dels actes i festejos celebrats al cap i casal per a commemorar la beatificació de Joan de Ribera, i només va estar exposada els dies 26, 27, 28 i 29 d’agost, després dels quals va ser desmuntada. És a dir, que ni es plantà en març, ni el marc de la festa de Sant Josep, ni, molt menys encara, es va

Pel que fa als encarregats de sufragar-ne la construcció del colós, la documentació que es conserva en l’Arxiu Històric Municipal de l’Ajuntament de València diu que va ser el cos de botiguers d’espècies de la ciutat

La primera falla coneguda?

Colós de Rodes, alçat en la plaça del Mercat (juny 1797).

qui la va pagar. En realitat, la primera referència que es conserva en la premsa d’una falla plantada a la plaça del Mercat és de l’any 1864. I la següent, del 1872. Per tant, és difícil establir que hi ha un continuïtat entre la comissió formada pels botiguers de 1797 (que, en tot cas, no van plantar una falla) i la posterior Falla del Comerç, ja de final del segle XIX. De moment (fins que aparega nova documentació) la plaça del Negret (abans plaça de Calatrava) és el lloc més antic identificat on encara continuen plantant-se falles, l’any 1849, tot i que, com passa en totes les comissions de falla de l’època, no hi ha hagut una continuïtat total de l’activitat fallera en este emplaçament.

El Tío Nelo, alçat en la plaça de la Reina (joliol 1900).

La tradició de la cremà Les Falles foren en els seus inicis un festeig més dins de la festivitat dedicada a Sant Josep que organitzaven els veïns. Almenys des de l’any 1740, data del primer document que parla de la nostra festa, els col·lectius veïnals d’alguns carrers i places de la ciutat de València plantaven les falles durant la matinada del 17 al 18 de març, i les cremaven quan el sol es ponia, que normalment en eixa època de l’any era a les huit de la vesprada. D’esta manera, les falles només estaven alçades tot el dia 18 de març i els actes realitzats per la comissió fallera formada a l’efecte (despertà, cercavila i concerts de bandes de música) tenien lloc al llarg d’eixe mateix dia. Per este motiu, este festeig rebia el nom de falles de la vespra de Sant Josep, confirmant el refrany valencià que diu “De la festa, la vespra”. Esta pràctica prompte començà a patir una metamorfosi que durà dos dècades. En l’any 1871 s’inicia este procés, ja que una de les

falles projectades, la de la plaça de bous (promoguda per l’empresa privada que la gestionava eixe any), decidix de manera unilateral canviar el dia de la plantà i cremà al diumenge 19 per ser festiu i així atraure més valencians i forasters que pogueren pagar per entrar a vore la falla i participar en els actes programats. La resta de falles plantades eixe any continuaren la tradició de la cremà el dia 18.

ambdós dies per la mateixa causa. La resta d’anys són només casos aïllats dins de la tònica general que una falla estiguera plantada un dia més, com en 1875, 1881, 1880, 1884 i 1887. Esta pràctica intermitent d’ampliar un dia de festa propicià que a partir de l’any 1892 totes les falles es plantaren el 18 i es cremaren el 19, trencant definitivament una pràctica fallera que estigué vigent durant més de segle i mig. A partir d’eixe any s’establí un nou costum, el que hem conegut fins ara, i que ens dura, de moment, 120 anys, prou menys que l’anterior i original. Manuel Sigüenza. El fuego del arte y de la risa (cremà de la falla Na Jordana-Burjassot de 1888).

Este experiment de traslladar la cremà es va posar en pràctica almenys huit dels vint anys que seguiren a este primer, aplicant diferent casuística segons el context, però sense que curiosament tornara a coincidir el 19 en diumenge. El vent i la pluja va fer que almenys dos falles de les plantades en l’any 1873 es cremaren el 19, mentre que en 1874 i 1891 totes les falles van haver de romandre

Dels concursos de belleses a les falleres majors L’elecció de reines de les festes té el seu precedent a València en la regina dels Jocs Florals que celebra la institució valencianista Lo Rat Penat des de l’any 1879. Però l’impuls per a crear la figura de la fallera major arribà després de crear els concursos de misses per a buscar la bellesa física, en concret el de Miss Estats Units en 1921, i més directament quan este país reptà Europa a crear-ne el seu en 1928. Espanya se sumà al fenomen l’any següent,

1929, triant una valenciana, Pepita Samper, com a senyoreta Espanya, igual que l’any següent amb la valenciana Elena Pla. Estes dos representants valencianes passejaren la seua bellesa en tots els llocs i festes valencianes a què foren convidades, com va ser les Falles de València, entre altres festes. El protocol que envolta les regines dels jocs florals tingué una clara influència sobre el que posteriorment seran les falleres majors i alguns actes com ara la seua el protocol de l’acte de l’exaltació. Davant l’auge d’esta pràctica de promocionar la imatge d’Espanya amb una representant que simbolitza la bellesa del país, el Comité Central Faller va imitar la iniciativa i va triar una dona fallera per a representar i promocionar turísticament els valors valencians i fallers fora de la nostra ciutat. Així, propicià que cada comissió fallera elegira per a les Falles de 1931 una representant de cada comissió fallera, entre les quals s’elegiria la que seria la fallera major de la ciutat. La primera afortunada va ser María Ángeles Algarra Azuara, fallera de la plaça del Negret, qui també va tindre l’honor de rebre un

pasdoble dedicat. En 1932 canvià la denominació a bellesa fallera, perquè als mandataris republicans no els recordara el nom del títol a l’anterior règim monàrquic. A més, eixe any s’elegiren de manera excepcional dos representants, Consuelo Cariñena Ángeles Algarra, Reina Fallera (1931). Tarín i Cruz Robles López. Va ser, però, en 1933 quan la denominació de la figura representativa femenina de les falles canvià definitivament pel nom que actualment coneixem, el de fallera major. En 1936 es va triar de manera no oficial una fallera major infantil, Marcelita Cloquell Cortés. Segons les informacions aparegudes en els llibrets, la premsa i les revistes de l’època, el fenomen ràpidament s’estengué a quasi la

totalitat de comissions falleres. Però no totes donaren el mateix nom a esta figura, ja que aparegueren indistintament belleses falleres i falleres majors, un nom este últim que fins a aquell moment s’havia atorgat de manera honorífica a destacades personalitats de la societat valenciana. La creació de l’Ofrena L’any 1992, la Falla Sant Vicent-Periodista Azzati va plantar una falla commemorativa del 50 aniversari de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats. De fet, esta comissió reclama el protagonisme d’haver sigut iniciadors de la Festa de les Clavariesses l’any 1943, acte que es considera precursor de l’Ofrena. En realitat, la primera edició de la Festa de les Clavariesses va tindre lloc en 1941. La premsa conta que el 19 de març d’aquell any “señoritas falleras”, amb “vestido de labradora y mantilla”, assistiren a una missa solemne, feren una ofrena de flors i reberen uns pans beneïts que després, en una caravana de landós, oferiren a les autoritats. I

l’any següent, el 1942, després de la bona acollida de l’any anterior, el 19 de març es tornà a fer la Festa de les Clavariesses a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. La fallera major, M. Luisa de Prat, hi va acudir amb la seua cort d’honor, vestides de valenciana i tocades amb mantellina. La premsa de l’època ja parla de l’assistència a l’acte d’algunes comissions, representades per les seues falleres majors, que anaven acompanyades dels seus presidents. L’acte religiós va acabar amb l’ofrena a la Mare de Déu d’un ram de flors per part de totes les falleres assistents. Per tant, l’any 1943 ja era la tercera vegada que se celebrava este acte. Este festeig embrió de l’Ofrena era un acte amb protagonisme exclusivament femení i de dimensions reduïdes. En qualsevol cas, l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats, ja amb este nom i amb una estructura semblant a l’actual, es va crear l’any 1945. La idea li la va proposar el poeta del Grau Leopold Aguirre Verdeguer a l’aleshores president de la JCF, Lluís Martí Alegre. Es tractava de convocar les comissions de falla perquè acudiren amb les falleres a la façana de la capella de la

Mare de Déu dels Desemparats a dipositar un ram de flors. Partint del pont d’Aragó (Navarro Reverter, la Glorieta, Pau, plaça de la Reina, carrer de Saragossa i Micalet), es va organitzar una comitiva de comissions falleres, encapçalada per la fallera major de València, que van desfilar fins a la basílica de la Mare de Déu. En aquella primera edició de l’Ofrena, el seguici de comissions falleres el completaven les belleses falleres de Madrid, Barcelona, Alacant i Castelló, amb les seues corts d’honor, i els components de la Junta Central Fallera. A poc a poc, l’Ofrena va anar convertint-se en un acte multitudinari, incorporant un element religiós a les Falles, que fins a aquell moment a penes incloïen elements propis de la litúrgia catòlica. Per tant, la creació de l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats es pot considerar una “tradició inventada”, en la qual s’han utilitzat materials culturals vells (les ofrenes florals de les festes patronals) amb l’objectiu d’adaptar-los als objectius del nacionalcatolicisme que caracteritzà els primer anys de la dictadura franquista. Això

explica que en aquells mateixos anys es crearen oferenes semblants en el marc d’altres festes, com ara l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu del Remei d’Alacant (1941), l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó de Castelló (1947) o, ja més tard, l’Ofrena a la Mare de Déu del Pilar de Saragossa (1958). En tot cas, cal recordar un fet poc conegut: la participació de les falleres majors de València dels anys 1933 i 1934 en una ofrena de flors a la capella de la Mare de Déu dels Desemparats, el 2 d’agost de 1933, en temps de la Segona República, acompanyant les belleses aragoneses, de visita a València. La invenció del trage de faller La “tradició fallera” diu que, l’any 1957, els fallers de la comissió de la Falla Peu de la Creu de la ciutat de València van ser els primers a desfilar en l’Ofrena amb l’anomenat “trage de faller” i que això va ser la llavor perquè la resta de comissions l’adoptaren i la Junta Central Fallera l’homologara

com a trage oficial. En realitat, hem de remuntar-nos al 1952, any en què té lloc el I Congrés General Faller, que elabora un reglament que ja preveu l’existència d’un “trage de gala” per als homes. Serà dos anys més tard, el 1954, quan els membres de la JCF —i no cap comissió fallera— estrenaran estrenen l’anomenat “vestit de llaurador de gala”. Este és un altre exemple clar de “construcció de la tradició”, perquè es creava un nou trage prenent alguns elements de la indumentària tradicional: jaqueta curta de ras negre, camisa blanca, faixa de punt de color uniforme, de la qual penjava un barret de ret amb borles, pantalons llargs negres, espardenyes de careta i calcetins blancs. Este vestit inicial es basava en un model de començament del segle XIX portat a les grans poblacions, però se n’allunyava en el tall i confecció (els pantalons), alguns dels teixits utilitzats (com ara el tergal), la tria del negre com a únic color o el fet de no portar ni barret ni mocador al cap. L’evolució posterior, amb el canvi de la faixa pels faixins de colors (que indicaven la jerarquia fallera), les borles penjant (en lloc de la ret inicial), l’afegit d’una gorgera al pit o l’ús de

JCF feren obligatori el vestit de faller per a tots els actes i desfilades oficials.

Els membres de la JCF vestixen per primera volta l’anomenat trage de gala de faller en l’Ofrena (1954).

sabates en lloc d’espardenyes, encara allunyava més este vestit dels models tradicionals. En els anys cinquanta l’ús d’este trage encara no s’havia generalitzat el vestit de faller, que, el 1958, el III Congrés General Faller va oficialitzar. I tampoc era general a començament dels seixanta. Per eixa raó, el 1964, el IV Congrés General Faller va acordar “exigir el uso del traje de gala de falleros, en cuanto menos, para el acto de la Ofrenda”. Poc després les successives circulars emeses per la

Culminava així la “invenció de la tradició”: es creava un vestit a partir d’elements antics reelaborats i amb l’afegit d’elements actuals que tenia uns objectius clars: expressava el desig dels fallers de diferenciar-se com a grup mitjançant el senyal exterior d’una indumentària pretesament valenciana (sense importar la fidelitat històrica), reforçava la jerarquització dins del món faller i les estructures oficials i, finalment, transmetia una idea d’igualitarisme, que connectava amb la política franquista d’amagar les diferències socials.

Javier Mozas i Josep Lluis Marín són membres de l’ADEF (Associació d’Estudis Fallers) . L’article ací publicat és el resum d’altres dos publicats en els llibrets dels anys 2012 i 2013 de la Falla Lleons - Poeta Mas i Ros de València

Junta Directiva

Gent de Cronista

PRESIDENT Alfredo Andreu Sanchis VICEPRESIDENTA Mariangeles Silla Valiente VICEPRESIDENT 2n Carlos Muñoz Aleix VICEPRESIDENT 3R Alberto Andreu Sanchis VICEPRESIDENT 4t Juan Rodríguez Fernández SECRETARIA Maria Andreu Bronchud TRESORER Valentín Carretero Íñiguez VICETRESORER Fernando Pérez Villa COMPTADORA Aurori Garcia Vizcaíno LOTERA Lola Mena Pardo VICELOTERA Gloria Martinez Martínez DEL. INFANTILS Vicente Ángel Barberá···Amparo Andreu Bronchud···Carol Córdoba López ···Marta Yago Fenoll···Isabel Boza Cuenca DEL. ACTIVITATS DIVERSES Iván Ramos Garcia···Jesús Carrión Lloria DEL. CULTURA I SOL·LIDARITAT Ferran Martínez Gómez DEL. CAVALCADES I LLIBRET Ma José Santamaria del Pozo DEL. CASAL Guillermo Andreu Sanchis···José Manuel Vicente Craf···Ramón Ortí Esteve···Julio Tomás Jiménez Gómez DEL. TEATRE Maite Medina Bartual DEL. D’ESPORTS Marta Ortiz Medina

Comissió major

CARLA ALAMAR MARTÍNEZ PABLO ALAMAR MARTÍNEZ DANIEL ANGEL MONERA JESICA ARENAS VILATA MIREIA ARNAU BURICÁ DAILA ARNAU BUDICÁ LUCIA AROCAS GARCIA DE DIOS NOELIA ARTIGUES GARRIDO PABLO BARBERA GARCIA-RAYO SERGIO BARBERA GARCIA-RAYO PAULA BARBERÀ GARCIA-RAYO ALVARO BAUTISTA PEREZ RAUL BLANCO PEREZ NOELIA BORREGUERO REAL CLAUDIA BOTIFORA CASTILLO MARIA CABALLERO CAMPOS AINARA CALATAYUD NACHER PERE CALERO GARRIDO SERGIO CALVO ALOS FRAN CAMACHO FUENTES MARIA CAMACHO FUENTES SOFIA CAÑAS YUSTE NATALIA CARO DE LOS SANTOS LIDIA CARO DE LOS SANTOS SARA CARRASCO PANADERO MARCOS CARRASCO PANADERO NURIA CARRIÓN SORIANO SILVIA CARRIÓN SORIANO LUCIA CASAÑ SORIANO SANDRA CASAS GIMENEZ RAUL CASTELLÓ CASAS AITANA CASTELLÓ CASAS MARIA CASTILLEJO RUIZ DE LA HERMOSA ÁLVARO CASTILLEJO RUIZ DE LA HERMOSA ANA CERCÓS CALATAYUD ABEL CERCÓS CALATAYUD DAVID CHECA MONZONIS MARTA CHUST BARBER OLIVIA CHUST LÓPEZ MIRIAM COLLADO CASANOVA SARA COLLADO CASANOVA ÁLVARO CONEJERO MARTINEZ NOELIA COPETE GUAITAALBERTO DARIES PICAZO JORGE ÁNGEL DIAZ ARCOS ALBA DIAZ MUNERA TRISTÁN DIAZ ARCOS CANDELA FAJARDO CABRERA MARTA GALLEGO ROMERO MARINA GALLEGO ROMERO BRIAN GALLEGO OVIEDO CARMEN GALLEGOS BANACLOCHA LUCIA GARCÍA BAUTISTA RAQUEL GARCÍA GONZÁLEZ INÉS GARCIA CASAS ÁNGEL GARCIA CASAS AMAIA GARCÍA SERRA LIDIA JIAN-XU GARCÍA LUCAS MARIA GARRIDO CASAÑ DANIELA GARRIDO CASAÑ SERGIO GARRIGUES RODAS ALBERT GASCÓN RUIZ ANA MARIA GASCÓN RUIZ CANDELA GASCÓN LÓPEZ CLAUDIA GASCÓN LÓPEZ ALMA GIMENO ESTRELA PAULA GIMENO ESTRELA FRAN GONZÁLEZ MARTÍNEZ SARA GONZÁLEZ MARTÍNEZ INÉS GONZÁLEZ MARTÍNEZ PATRICIA HERNANDEZ MADRID NEREA HIGUERAS RAMÓN PAULA JALVO SÁNCHEZ IRENE JAVIER BAUTISTA IKER JAVIER BAUTISTA JORGE JIMÉNEZ HERREROS ÁLVARO JIMÉNEZ HERRERO IRENE LLÁCER RUIZ IDAIRA LLORIA CARRIÓN LAURA LÓPEZ JIMÉNEZ ROCIO LÓPEZ JIMÉNEZ SANDRA LÓPEZ ROMERO DAVID LÓPEZ ROMERO CRISTINA MANSILLA IZQUIERDO CARLOS MARTÍNEZ GARCÍA ANDREU MARTÍNEZ DEFEZ ADRIANA MARTÍNEZ LIZONDO LUCIA MATEO MATEOS BELÉN MONZONIS SÁNCHEZ SANDRA MONZONIS SÁNCHEZ MARIA MUÑOZ SÁNCHEZ ADRIÁN MUÑOZ ALBELDA DANIEL NAVARRO BELENGUER MARIO NAVARRO BELENGUER VERÓNICA NAVAS VILLAR OLGA NOHALES RODRÍGUEZ ESTHER ORTÍ MARTINEZ ALBA PARRILLA MORAGA ELSA PARRILLA MORAGA LUCIA PARRILLA VILATA ADRIÀ PÉREZ TALENS JOAN NICOLÁS PÉREZ MARTÍNEZ LUCIA PÉREZ MARTÍNEZ ANA PERIS MORENO LETICIA PERIS MORENO GUILLERMO PICAZO BOLAÑOS BIANCA RAGA IBAÑEZ XIMO RAGA IBAÑEZ RAFA RAMIREZ GARCÍA ANDREA REGINFO COMPANY ELENA REGINFO COMPANY MAR RICART BENLLOCH GISSELA RODRÍGUEZ MARTÍNEZ NATHALY RODRÍGUEZ MARTÍNEZ CARLA ROLDÁN LÓPEZ PAOLA ROLDÁN LÓPEZ ÁLEX ROMERO TURÉGANO ISABEL ROMERO TURÉGANO SARA ROMERO COLLADO LUCIA ROMERO MORENO HUGO ROMERO MORENO IZAN SAAVEDRA SAIZ HUGO SÁEZ CERVERA MARÍA SANABRIA RODADO RAÚL SANABRIA RODADO DAVID SANCHEZ-TORIL FAVEGA XAVI SANTAMARIA FAJARDO NURIA SANTOS-OLMO ROCA DIANA SELIVA SORIAN PAULA SERRANO MATIAS SANDRA SERRANO MATIAS ALEJANDRA SILLA GARCIA PAULA SIMÓ SANCHIS LUCIA SIMÓ SANCHIS GUILLEM TARAZONA MORA PAU VICENTE MENA ERIKA VICENTE MENA OLGA VILA LOPEZ-ROCA CLAUDIA VILANOVA SÁNCHEZ NACHO VILANOVA SÁNCHEZ MIRYAM VILLALBA MARTÍNEZ ELBA VILLAR CLIMENT

Comissió Infantil

JORGE ALCACER GARCIA LAURA ALEIXOS JUAN INMA ALOS PEREZ ALBERT ANDREU BARTUAL BORJA ANDREU BARTUAL AMPARO ANDREU BRONCHUD HUGO ANGEL MONERA CARMINA ARCOS LOPEZ LAURA ARENAS VILATA DULI BAUTISTA MORA FELIX BAUTISTA SAEZ VICENT BEGUER MIQUEL ANTONIO VICENTE BELMONTE BELENGUER VICENT BURGUERA FERNANDEZ SANTIAGO CABRELLES VERDET MONICA CALATAYUD GOMEZ CARLA CALVO ALOS CARLOS CARO BECERRA CARLA CARRATALÀ CLIMENT ALVARO CARRATALÀ CLIMENT Ma JOSE CARRION ORTI FERNANDO CARRIÓN GUTIERREZ MONICA CASANOVA GARCIA-RAYO PATRICIA CASAS GIMENEZ INMACULADA CASAS LOPEZ Ma PILAR CINTAS ROLDÁN ÁNGELES COMPANY VIANA ALEJANDRO COMPANY VALCÁRCEL JACINTO COPETE LOZANO JORGE DARIES PICAZO SARA DE LOS SANTOS SAUCEDA VANESA DEFEZ CARRION JORGE DIAZ ESTORNELL ARANTXA ESTRELA LUCAS NATIVIDAD FAJARDO PALOMO ANA BELEN FELIPE MARTINEZ CAROLINA FERNANDEZ NAVARRO SILVANO JOSE GALLEGO FERNANDEZ DEL MORAL MARIA GARCIA CASAS ANDREA GARCIA ALBELDA Ma JOSE GARCIA RAMIREZ LAURA GARCIA LORENZO DAVID GARCIA COMES JAVIER GARRIDO JAREÑO LAURA GARRIGUES NAVARRO Ma AMPARO GASCÓN RUIZ JAVIER GASCÓN ROCHA MIQUEL ÁNGEL GASCÓN ROCHA TOÑI GIMENEZ GONZALEZ MARIA GOMEZ LERMA NOELIA GONZALEZ MARTINEZ ANTONIO GONZALEZ ANDRES FRANCISCO JOSE GONZALEZ LOPEZ Ma CARMEN GONZALEZ GARCIA-CONSUEGRA JULIA GUAITA CEBRIAN JUAN FRANCISCO GUIJARRO POYATOS CARLOS GUIMERA PEREZ ANA HERNANDEZ ANCHEL JOSE HERNANDEZ SERRA ROCIO HERNANDEZ ROMERO PAULA HERNÁNDEZ ANCHEL JUAN CARLOS HERVAS GAMEZ CARLA IBAÑEZ LOPEZ JOSE ANGEL INAREJOS RUIZ LOLA LERMA FULLOLA MARTA LLAOSA BAJO FRANCISCO JAVIER LLAOSA PUIG MAR LOPEZ GUILLEN JOSE MANUEL LOPEZ MORENO ANTONIO LOPEZ GARRIDO ISABEL MACIAS DELGADO VERONICA MARTIN BAUTISTA GEMMA MARTIN BAUTISTA JAVIER MARTINEZ CUADRON ANGELA MARTINEZ PUIG VICENT MIGUEL MARTINEZ MORENO ISMAEL MARTINEZ JARDIEL ESTHER MARTINEZ MARTINEZ DOLORES MARTINEZ MARTINEZ CARMINA MARTINEZ CERCOS SHEILA MARTINEZ MARTINEZ EVA MARIA MAYORDOMO CARMONA ALEJANDRO MOLINA VIECO CAROLA MOLTÓ SUAZO FRANCISCO ROSARIO MOLTÓ PALANQUES PILAR MORA JUAN Ma TERESA MORAGA COMES ROSANA MORENO GIMENEZ ANA MUÑOZ LERMA BRUNO OLTRA BAYARRI JOSE MIGUEL ORTIZ BENITEZ MARIA ORTÍZ MEDINA JUAN MANUEL PARRILLA ROJAS MARTA PEIRÓ GIMENEZ VICENT PEIRÓ PUCHADES FERNANDO PEREZ CASTELLÓ ANA BELEN PEREZ MEZCUA CRISTINA PEREZ GIL J.CARLOS PERIS ROMERO MARIA PERIS MORENO ESTHER PUIG NAVARRO ANA CRISTINA PUIG NAVARRO XIMO RAGA CODOÑER ALBA Ma RAMIREZ GARCIA RUBEN RAMOS CHULIA CRISTINA REOLID PARRILLA ESTHER ROMERO VELAZQUEZ VANESSA ROMERO VALIENTE GEMMA ROMERO VELAZQUEZ DAVID RUIZ GUIJARRO EULOGIO SAAVEDRA CARRASCO JOSE VICENTE SAEZ AGUILAR LORENA SAIZ JURADO INES SALES BOTIFORA CONCHIN SÁNCHEZ MUÑOZ MIGUEL SOLANA HERREROS MIGUEL SOLANA SILLA CARLOS SOLANA SILLA BLANCA ROCIO SOTO BUSTOS MONICA SUAZO GARCIA YOLANDA TALENS GARCIA-RAYO REBECA TERUEL CABRERA SARA TERUEL CABRERA INMA TORRALBO GUILLEM GEORGINA TORRES GARCIA PATRICIA TÓRTOLA GARCIA ADRIAN TUREGANO GARRIDO IRENE TUREGANO GARRIDO RUBEN UCEDA OLIVER JOSE Ma VEGA CARO SARA VERDET VÁZQUEZ Ma CARMEN VILANOVA VIDAL RUBEN VILLALBA MARTINEZ ENCARNA VILLAR RUFINO

Mes fallers

FALLERS HONORÍFICS N´Ángel Inarejos i García Na Agustina Miquel i Marín

FALLERS EN LA MEMÒRIA Raquel Pérez i Villa María Ángeles

Castells i López Juan Manuel Ferraro i Ferraro

Eva González i Martínez

COL·LABORADORS FALLERS Miguel Balaguer Gio L´Enramà Pirotècnia Caballer Flors Amparo Administració n 3

Febrer

Programa d´Actes 2016

DISSABTE 27

18:00 h Concentració al nostre casal per a acudir a l´acte de la Cridà 22:00 h Sopar faixat al nostre casal per a preparar la cavalcada del ninot infantil

DIUMENGE 28 09:00 h Concentració al nostre casal per acudir a la cavalcada del ninot infantil 18:30 h Berenar infantil al nostre casal

Març DISSABTE 5

18:00 h Concentració al nostre casal per acudir a la cavalcada del ninot 22:00 h Sopar faixat al nostre casal

DISSABTE 12 11:00 h Concentració en léstació de metro de lÁvinguda, per a eixir tots junts cap a València, acompanyats per “LÉnrama” 22:00 h Sopar oferit per la nostra fallera major CARLA CARRATALÀ I CLIMENT per als fallers de la comissió 30

DIUMENGE 13 19:00 h

Actuació a la carpa del grup de teatre infantil de Cronista “Les

Varietes”

DIMARTS 15 18:00 h Berenar de la planta, oferit per la nostra falla per als fallers de la comissió infantil 20:00h Planta de la falla infantil 22:00 h Sopar de la plantà y plantà de la nostra falla gran.

DIMECRES 16 09:00 h Desdejuni en la carpa. A partir d’esta hora, visita del jurat pels

monuments, mentre arriben a les 10:00 esmorzarem 19:00 h Concentració al nostre casal per acudir a l´acte del trasllat de la Mare de Déu, en acabar tindrà lloc el lliurament dels premis 22:00 h Sopar faixat a la nostra carpa 23:30 h Revetla a la carpa

DIVENDRES 18

09:00 Desdejuni en la carpa 10.00 h Esmorzar 12:00 h Entrega de rams en el casal per a l´Ofrena ( fins a les 13:30 h) 17:00 h Concentració al nostre casal per acudir a l´Ofrena de flors a la Mare de Déu 22:00 h Sopar faixat a la nostra carpa 23:30 h Revetla a la carpa

DISSABTE 19 09:00 h Desdejuni en la carpa 11:30 h Concentració al casal, per a la missa

de Sant Josep i operació quilo 18:30 h Berenar infantil 21:00 h Cremà de la falla infantil 22:00 h Sopar faixat a la nostra carpa 00:00 h Cremà de la falla Gran o quan les autoritats ho estableixen

DIJOUS 17 09:00 Desdejuni en la carpa 10:00 h Esmorzar 11:00h Castells unflats per als

menuts 14:00 h Paella a la carpa per als infantils 15:00 h Paella a la carpa per als majors (consulteu les normes per a les paelles) 22:00 h Sopar faixat a la nostra carpa 23:30 h Revetla a la carpa

Fallera Major

Carla CarratalĂ i Climent

Falla Gran I ara, que inventem ? Artista: Miguel Balaguer

Explicació de la falla

I ara, que inventem? Artista: Miguel Balaguer

Estem rodejats de tecnologia. Molts són els invents que ens fan la vida més còmoda, o potser no tant. Encara que potser serien altres els invents que nosaltres faríem, altres serien els invents que ens vindrien millor.

VeritasTrad

Xmen 57

Escoltes diàriament als nostres polítics i governants dirigint-nos paraules moltes vegades buides de contingut però que ens alegren les orelles? Però que ens volen dir realment? Amb el nostre traductor simultani VeritasTrad sabràs en tot moment el que realment ens volen dir.

Amb este trage no tens per què patir. Podràs treballar 16 hores diàries, i a més sense posar-te malalt. No necessitaràs vacacions, i et permetrà que sorprenentment no t’agarres cap baixa per malaltia i el més complicat de tot, arribaràs a fi de mes sense que sàpies realment com ho has aconseguit…. O potser açò ja és així?

El traductor simultani de polítics.

El trage de Súper Autònom.

ClonaFaMa X82

CopyPast T28

Cansada de tants actes? Esgotada per haver d’arribar a actes que es solapen? No tens temps ni de prendre’t un refresc amb els teus amics? No patisques, ha arribat ClonaFaMa X82 perquè pugues arribar a tot sense renunciar a la teua vida personal, sense renunciar a tu vida laboral, i sense renunciar a compartir moments amb familiars i amics que no formen part de la festa.

Artista Faller; no arribes a deixar esbós en tots els casals? Et perds algunes subhasta d’esbossos per no arribar a temps? Amb CopyPast T28 ha arribat la solución. Crea, imprimix i distribuïx els teus esbossos per tota la geografia valenciana, sense a penes despentinar-te. CopyPast T28 mateix adapta els teus esbossos a les necessitats cada comissió, i si fa falta oferta un augment en la rematada, o mes escenes. Amb transport i grua inclòs, que no diguen.

El clonador de Falleres Majors-

El Creador i Repartidor d’esbossos.

PowerFlower.

24M2015

El simulador de la felicitat.

La màquina de regeneració política.

L’estrés no et permet disfrutar de la vida? Dediques tot el teu temps al teu treball? Els diumenges només pots que passar el dia tombat en el sofà, esgotat per una dura setmana laboral? Nosaltres ens encarreguem d’emportar-te la felicitat amb

Van arribar els canvis, una nova política és possible amb 24M2015. Nous temps, noves formes, noves polítiques. 24M2015, perquè això de sempre parega nou.

el nou simulador PowerFlower amb el què disfrutaràs de les coses belles de la vida. Advertència: l’ús de PowerFlower pot ser danyós per al medi ambient, recomanem un ús moderat.

Falla Infantil Baix el llit Artista: Gio

INTRODUCCIÓ DE POR QUE DONA UN BATICOR

El moro Mussa a cavall, un jagant rebordonit o una bruixa, fent a estall, un conjur de fem podrit.

No te faces el valent volent mirar baix del llit, puix abans d’eixir corrent, ausades pegues un crit.

Un robot despenjolat, una nina diabòlica, un peluig desbaratat o una antena parabòlica.

Per molt que tingues espenta o esperit d’explorador, cal tindre molta corpenta per a no estar vinga el plor.

Qualsevol cosa pot ser, de les que fan molta por, o un calcetí perfumer dels que fan més que pudor.

A saber lo que te trobes si te poses aguaitant, des d’un embolic de robes fins a un fantasma volant.

BAIX EL LLIT 48

Perque si es dona la llum o es descorre la cortina, s’envola tot com el fum i corrent, que és cosa fina.

Pot aparéixer Butoni, el famós home del sac, o un conill com un dimoni de la chistera d’un mac.

Quedant a la vista de tots que l’espectre no és fantasma sino un gran montó d’exvots de desorde en cataplasma. Això sí que fa prou pànic 49

als pobres progenitors, un desgavell tan titànic que els fa ser castigadors…

Pero en omplir eixe espai de tantes grans carabasses et vindrà pronte l’esglai, acompanyat d’un desmai, per molt que fiques caraces.

… tornant-li la trompa al chic de sentir por en el cos, per saber que d’un castic no li salva ni la tos.

Puix no se pot ocultar tan magnífica collita de carabassa eixemplar que no es pot dissimular encara que estiga cuita.

BAIX DEL LLIT SENSE CARACES ME TROBE LES CARABASSES

Entrant els progenitors i veuen tan bona anyada es posen a collidors com a bons marmoladors fent-te una gran bonegada.

Els malensomis pijors, sense dubte els més intensos, no són els que donen pors per poders embruixadors, sino un grapat de suspensos.

Et castiguen a estudiar i ells a omplir-se els seus barjols puix s’ha pogut replegar per a que es puga pastar bona cosa de bunyols.

Els voldries amagar tots els zeros baix el llit, per a que en vindre a agranar ningú te’ls puga trobar ni que es posara ajopit. 50

Aixina que la poreta s’ha tornat en bon menjar espere, per la voreta, que gràcies a la brometa, a mi me’ls deixen tastar.

En el Corpus apareix una tortuga que creix de la roca diablera, espantant a la virtut perque ella abans l’ha perdut, la temible Cucafera.

DES DEL CHIQUET A L’ANCIÀ ES FA POR EN VALENCIÀ

És mig humà i mig gallina, i és per tota La Marina protagonista de faula, en les plomes de voltor i els ulls rojos per la por, es diu la quarantamaula.

Baix del llit també trobem els mònstruos en que ensomiem d’una manera freudiana, els dels films americans, els dels contes dels ancians, i els d’arrel més valenciana.

En quant no te vols dormir o el teu menjar engolir estàs en un assucac puix si no eres obedient faran vindre de l’orient al famós home del sac.

D’estos tenim un grapat, que es troba tan amagat en les ombres baix del llit, que rastrers o geperuts resulten desconeguts pel nostre poble ablanit.

Amagat en la montanya en la cova de l’aranya el seu crit a tots esmussa, 51

si eres indisciplinat o un tros de malencarat, apareix el Moro Mussa.

Mira si n’hi ha bona colla per a anar a la degolla com si fora un manicomi, puix els valencians tenim, personages en que ordim, nostre propi malensomi

Des del mateixet infern cremant-se en el fòc etern es deixa vore un dimoni per a esglayar als pardals que no actuen molt normals, ad ell li diuen Butoni

FARÀ UNA ESCARAMUSSA BAIX EL LLIT, LA PELUSSA

Amagats entre els llançols com uns chicotets cudols olorant a calcetins, s’encarreguen de l’espant al caçador principiant, coneguts com gambosins.

Baix el llit va apareguent una pelussa aguaitant, ella fuig en un moment si te veu vindre agranant. Esta pelussa és de casa puix ningú la pot tirar ni en que vages en l’espasa la podries expulsar

Són més menuts que un microbi pero pesats fins l’agobi, com el colpeig d’un martell, són els nyítols microscopis que mengen pensaments propis directament del cervell.

Si la lleves baix del llit se’n va cap al corredor, açò has de tindre assumit perque ho porta dins del cor. 52

Apareix dins de la cuina cada vegada més gran, ya pareix una albergina en el seu morat cancan.

BAIX DEL LLIT MIRAREM PER SI UN PREMI TROBEM

En el bany se pren la ducha perque és pelussa curiosa i se fica caperucha per no omplir de pels la cosa.

Despuix d’alguns anys tornem al concurs del Rat Penat, i un esglai ha retornat per si algun palet vorem.

Com també és molt educada si escolta el timbre cridant va a la porta ben mudada per a rebre al visitant.

Són els versos que filem escassos en brevetat puix la ploma s’ha espantat del pànic del que parlem

Quan toca anar a dinar se presenta la primera aixina que es va a apuntar en la familia a fallera.

En tot cas estan medits, seguint en tot a la norma i complint els requisits. Com estem en la reforma en un palet dels complits, la comissió se conforma.

Una més en la família l’acceptes sens sobresalt li poses de nom, Cecília i la deixes dormir dalt. 53

Ja es l’hora d’anar-s’en a dormir...

Que hi ha baix del teu llit? Series valent de mirar quan s’apaga la llum?. Busca el teu ninot en tota esta foscor

CANÇÓ DE BRESSOL La meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer de la fulla de la parra i de la flor del taronger. La meua xiqueta té soneta i no pot dormir-se sa mare li cantarà catorze cançons o quinze. El meu xiquet és el amo del corral i del carrer, de la fulla de la rosa i la flor de l’ametler. El meu xiquet te soneta sa mare l’adormirà i farà una dormideta que dure hui i demà 54

Fes-te amic d’estos simpàtics monstres que viuen baix del llit. Busca en la foscor i uneix amb fletxes

BONA NIT FARTERETA

PELUSIN

DENTOLET

Images

Convocatòria Assemblea El pròxim dia 8 d´Abril a les 23:00 hores en primera convocatòria, i a les 23:15 hores en segona, amb el següent ordre del dia:

Vos recomanen els nostres col·laboradors de #cronista2016

1.- Resum de l´any 2.- Aprovació de comptes 3.- Elecció de president