Alzira en bronze i ferro

LA FORJA DEL CARÀCTER D’UN POBLE

Monument a les Falles

UNESCO (Els fallers) Jaume Espí

Juan Eduardo Santón Moreno

Introducció

«L'aire de la ciutat ens fa lliures». Este antic lema de la lliga de ciutats medievals hanseàtiques reflectia el significat de l'urbà com a espai de llibertat, creativitat, seguretat, cultura, trobada, arrelament, en definitiva, la manera de ser d'un poble. La filòsofa María Zambrano, des del seu llarg exili a Llatinoamèrica i amb l'enyorança i el record de les ciutats on va créixer, assenyalava que les ciutats no són només un espai físic, un espai material conformat per rajoles, ferro i asfalt; les ciutats són l'expressió de «l'ànima de les gents que l'habiten», mostra la seua diversitat, els seus anhels, les seues pors, els seus assoliments, els seus sofriments, etc. La ciutat, per esta insigne malaguenya, és un espai habitable, un espai que emmarca, un es- pai d'experiències, condició de possibilitat; però la ciutat també és una manera d'habitar-la, una manera de viure en ella que determina la seua identitat, una manera de ser que definix els seus ciutadans. Un visitant que vulga descobrir una ciutat té un gran guia per a fer-ho: els seus monuments, l'art urbà expressat per un rosari d'escultures, façanes d'edificis; són com a rastres, petjades, fites, que reflectixen les experiències viscudes per les seues gents. Són la representació d'allò que els seus ciutadans van considerar que mereixia recordar per a les generacions esdevenidores. D'això tracta este llibret: descobrir, més ben dit, redescobrir, allò que els alzirenys van considerar digne d'homenatjar perquè conforma la forja d'un caràcter que fa proclamar amb orgull: «soc d'Alzira». Però l'art urbà no sols ens evoca el passat, sinó també és expressió del futur d'un poble que, davant els desafiaments esdevenidors, desitja continuar sent reconegut com un poble creatiu, alegre, emprenedor, solidari i sincer. Els proposem un recorregut per 22 monuments escultòrics que tenen com a característica comuna en la creació artística la forja de materials nobles: el ferro i el coure, però que, a més, són expressió de la forja del caràcter alzireny a través de les seues experiències i manera de ser. Per a això hem agrupat les escultures urbanes en tres grans blocs: la cultura social, la cultura mediambiental i la cultura religiosa. d'interdependència. Les seues gents vibren davant els esdeveniments culturals i socials buscant assumir el protagonisme d’estos. L'escultura dels fallers, el confrare o l'homenatge al tambor mostren l'experiència participativa de caràcter multitudinari de la festa; un sentit de la participació que té en el monument a la Societat Musical d'Alzira una bellíssima expressió de la cultura d'un poble a través de la seua música. Però la cultura social del nostre poble també té un arrelament en les fites de caràcter històric que conformen la nostra identitat, com són el monument a Jaume I i l'escultura del metge Ibn Tomlús, deixeble d’Averroes i fundador d'una escola de metges que es va estendre per tot el llevant espanyol, o l'entranyable escultura a un dels novel·listes més insignes de València: Blasco Ibáñez. El caràcter de donació dels alzirenys també el trobem expressat en el monument a la maternitat, la bellesa d'esta escultura transcendix la seua forma, reflectix la importància que per als alzirenys té una cultura de la vida, font de solidaritat d'obertura de respecte a la diferència en temps que alguns analistes han denominat «hivern demogràfic».

La manera de viure de les gents d'Alzira està vinculada a la seua naturalesa. Quan en estos moments es parla de desenvolupament sostenible, economia circular, canvi climàtic, és necessari recordar la unió d’este poble amb el riu Xúquer. Un riu que ha sigut un tresor econòmic, generador d'una riquesa que va fer de l'Alzira del segle XIX i mitjans del XX un lloc

Alzira és una ciutat amb una important cultura participativa, una manera de ser que fomenta la comunitat, el respecte, la tolerància i el sentit envejat per moltes altres gents: «eres d'Alzira i plores». L'escultura del Llaurador ens recorda esta manera de viure arrelada a la terra, arrelada a un recurs econòmic que va permetre ampliar l'horitzó més enllà de les fronteres espanyoles. El visitant descobrix un poble creatiu i innovador que ha aconseguit estar a l'avantguarda econòmica, tant en temps en els quals la terra era la principal font de riquesa com en els més recents, on la indústria va convertir esta ciutat en un pol d'atracció de persones d'altres llocs que buscaven amb anhel una vida millor.

Però també este riu ha provocat molt de dolor en les gents d'Alzira, el monument a les riuades ens recorda com una naturalesa desbordada ha sigut capaç d’atropellar la riquesa d'este poble: ha forjat el caràcter de l'alzireny a alçar-se una vegada després d'una altra, la qual cosa, en l'actualitat, es denomina «resiliència». La capacitat de recuperar-se de les gents d'Alzira té històricament una característica que reflectix la manera de ser, la rapidesa en la recuperació, l'emblemàtic pont de ferro, la màquina del tren. Una rapidesa que continua fent del riu Xúquer un aliat, monumentalitzada en l'escultura de Félix Lahoz en la seua Ribera.

Alzira i el seu vincle amb la naturalesa està expressada en el monument la Rosa dels Vents que junt amb les Fulles ens evoca els paisatges de la Murta i la Casella, les sendes urbanes, recentment inaugurades, pel llit del riu. Uns paisatges que evoquen la història d'un poble que caminava entre monestirs i que hui és transitada per nombrosos senderistes i ciclistes que ens visiten. La manera de ser de les gents d'Alzira s'expressa en la religiositat po- pular, en la cultura participativa, que pren el seu màxim exponent en les primaveres pasquals, on milers de confrares processen per nombrosos carrers del nostre poble en una mescla de vivència de fe i trobada ciutadana. Una religiositat urbana que perdura tot l'any presidit per dues creus; la creu de l'ermita de la Mare de Déu del Lluch que ens evoca aquella «pantanada» de l'any 1982 i que va comptar amb la visita del hui Sant Joan Pau II. També la Creu del Cardenal, que ens acosta a una dimensió transcendent des de la bellesa d'unes vistes excepcionals de la Ribera i la mar Mediterrània. Però no podem oblidar dos monuments més: el primer, la representació modernista de la patrona d'Alzira en la parròquia del mateix nom, i les escultures dels nostres sants patrons, protomàrtirs de l'Església valentina.

En una societat cada vegada més digital, virtual, tendent al metavers pren un major significat la vida que pertany als sentits humans, la vista dels nostres monuments, el tacte de la seua presència, l'oïda de la festa fallera i els tambors de Setmana Santa, l'olfacte d'una naturalesa que fa eclosió en la primavera amb l'olor de flor del taronger, tot això representat per un art urbà que ens porta a afirmar, amb María Zambrano, «la ciutat és a l'home el que l'home a la ciutat».

Esperem que ho gaudisquen.

Pont de Ferro

Enrique González Granda