Entrevista a Diego Gómez

Alcalde d´Alzira

Alzira compta amb nombrosos monuments urbans que són expressió de la forja del caràcter d'un poble, les diferents escultures reflecteixen diferents aspectes de la identitat de les gents d'esta ciutat que hem agrupat en tres àmbits: la cultura social, la cultura ecològica i la cultura religiosa. Vosté ha dedicat la seua vida professional a l'àmbit educatiu i en estos últims anys els ciutadans van depositar la seua confiança per a governar la ciutat. En la seua doble vocació educativa i de servei públic volem fer-li les següents preguntes:

Alzira té una gran cultura participativa reflectida especialment en els monuments dels fallers, el confrare, el tambor…; estos monuments són un homenatge i un reconeixement a la participació de caràcter festiu de les gents de la ciutat, com ha evolucionat al llarg d'estos anys? Són un aspecte rellevant en el desenvolupament social i econòmic de la ciutat?

La cultura participativa és tot un referent vital per a la nostra ciutat. No és pot entendre la realitat del dia a dia d’Alzira sense les seues associacions i entitats festives.

La festa es troba en l’ADN del poble valencià, però en Alzira aquest tarannà s’ha fet efectiu en el reconeixement de dos Patrimonis Immaterials de la Humanitat per la UNESCO: les nostres Falles i els tambors de la Setmana Santa.

Les nostres activitats festives i culturals tenen una doble implicació social i econòmica. Per una part fan que Alzira es puga convertir en un pol de capitalitat comarcal i d’atracció d’altres localitats i par d’altra s’ajuda al creixement econòmic, comercial i d’hosteleria de la ciutat. Alzira és clau de festa i de cultura.

Esta cultura participativa té també un marcat caràcter social. Alzira a través de la seua història ha forjat un caràcter solidari des del compromís amb els més pròxims: els veïns i que s'ha expressat de manera especial en els moments en el qual la força de la naturalesa ha desbordat i inundat els béns, els esforços i les esperances dels alzirenys Quins aspectes destacaria del capital social d'esta ciutat?

Les ciutats les fan les persones. El capital humà és el que construeix el present i el futur de les ciutats. Son els homes i les dones els que construeixen la seua història, per això la cohesió social, la inclusió i la solidaritat entre els veïns i els visitants és fonamental per construir comunitats vives. Alzira i la seua comarca és una ciutat resilient. Els alzirenys i alzirenyes hem sabut eixir de les situacions de crisis amb més força i unitat. I això ho podem reforçar amb la recent commemoració dels 40 anys de la pantanada. Alzira és un poble ple de possibilitats. I encara que ens queda molta feina per fer anem fent camí. Hi ha nous reptes, però jo crec que tenim moltes esperances de construir una Alzira de futur, una Alzira millor.

Alzira en els últims anys ha fet un gran esforç per la seua cultura ecològica; una cultura expressada en nombrosos monuments al riu Xúquer, però també vinculada als paratges de la Murta i la Casella com Les Fulles, Les Agulles, etc. En uns moments en els quals els ciutadans prenen consciència del canvi climàtic i el compromís mediambiental amb les generacions futures. Creu que la cultura ecològica serà en els pròxims anys un dels atractius més rellevants d'esta ciutat?

El nostre patrimoni natural és el tresor més apreciat que tenim els alzirenys i alzirenyes. Hem de continuar tenir cura del mateix. Hem de conéixer i estimar la nostra natura, el nostre riu, les nostres valls, els nostres conreus, hem de construir una ciutat que siga un riu de futur per a generacions venidores, un riu de compromís medioam- biental, un riu de somriures. Sense dubtes la cultura ecològica, la política ecològica i verda, les actuacions per prendre consciencia del canvi climàtic, etc. van a estar en el centre de la vida diària d’Alzira. Però a la vegada esta mateixa cultura de protecció i respecta a la nostra natura va ser i ja ho és, un dels atractius més importants de la nostra ciutat. Hem de començar a actuar i a prendre més consciència.

Des de la seua vocació com a educador, Alzira s'ha considerat una societat oberta i tolerant i multicultural Com hauria de potenciar-se en els pròxims anys? Com creu que hauria d'expressar-se des de les manifestacions culturals al carrer?

El creixement humà i social d’un poble, d’una comunitat, és pot mesurar a partir dels seus models educatius, a partir del que passa als seus centres educatius. Què tenim una escola multicultural, més ecològica i tolerant és una realitat i per això el futur d’Alzira ha de ser i serà més multicultural, ecològic i inclusiu.

Les manifestacions d’odi i de violència masclista les hem d’arraconar si volem evolucionar. Front aquest desgavell s’han d’imposar les manifestacions culturals solidaries, participatives i obertes que dignifiquen l’acolliment, el respecte i la igualtat de gènere. Somiant el futur, diuen que les ciutats han de tindre imants i cola. Imants per a atraure i cola per a arrelar-se en esta ciutat Quin és el futur d'esta ciutat?

El futur de la nostra ciutat passa per ajuntar mans i coneixements Mans per construir junts, ser més forts i germans. Coneixements per construir amb trellat, per fer moltes xicotetes coses per fer d’Alzira una ciutat millor.

Les nostres associacions culturals i festives, com les Falles, tenen molt a dir i molt més a fer. Tindrem que revisar el que no estem fent bé i el que poder millorar. A la nostra agenda de futur cal més mans, més imaginació, més respecte més convivència i més civisme. I en eixe camí les Falles tenen molt a dir.

Monument en honor al tambor i al bombo

Jordi Benavent

Entrevista a Xavier Pérez Juanes

Regidor de Festes de l´Ajuntament d´Alzira

La història d'Alzira està reflectida en els seus monuments urbans, són l'expressió del reconeixement que els ciutadans al llarg del temps tenen cap a persones, esdeveniments, i institucions que han permés forjar el caràcter i la identitat de les gents que habiten eixa ciutat. Estos monuments també són l'expressió de l'art al carrer que conforma l'imaginari de tots aquells que transiten pels seus carrers i que, en no poques ocasions, passa desapercebut. En ambdues claus, reconeixement ciutadà i expressió artística, voldríem fer-li les següents preguntes.

Comptem amb l'escultura de «Blasco Ibáñez» al final de l'avinguda dels Sants Patrons, quina és l'aportació d'Alzira a l'època modernista en la qual s'emmarca este insigne valencià?

No es pot entendre la nostra ciutat sense el desenvolupament econòmic de finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX, arrelat al cul- tiu de la taronja i el potencial comercialitzador i exportador de cítrics a

Espanya i els països europeus. Alzira està definida com a «pàtria i llotja de la taronja». És clar, gràcies a esta esplendor econòmica la ciutat s’ompli d’un corrent artístic que denota la prosperitat econòmica: el Modernisme. Entre els exemples de l’arquitectura modernista destaca la Cotonera (1902), actualment convertida en una sala d’esdeveniments, enclavada en un lloc estratègic, al costat de l’estació de Renfe, un lloc que va ser un nus de comunicació d’exportació de cítrics i altres mercaderies (la mateixa estació és modernista). Sens dubte, la Cotonera és l’edifici modernista més important d’Alzira i un dels millors de la Comunitat. En els seus elements constructius es poden contemplar les manisetes pintades amb taronges, símbol de l’esplendor econòmic.

Per Alzira hi ha un gran repertori d’elements i de construccions modernistes, com els horts que s’ubiquen en la vall de la Casella, la Murta, Vilella, Fracà o el pla de Corbera, on destaquen l’Hort de les Estreles, el de San Francisco, el de Bru, el del Santíssim, Simarro, Sarrió…

Per altra banda, un altre símbol del Modernisme s’instal·la en la Vila d’Alzira, amb la Casa Cucó o la Casa d’Andrés Bono. Una altra joia modernista és el Cercle Alzireny (La Gallera), un edifici construït gràcies a la puixant burgesia terratinent, un edifici on es veu clarament la influència de la taronja al saló daurat amb ceràmica de Nolla.

Com a arquitectura civil destaca a la ciutat el Pont de Ferro, que fa uns anys va complir 100 anys, o el Gran Teatre, purament modernista i un indret cultural de primer ordre.

Com a arquitectura industrial, cal ressenyar els fumerals de les incipients fàbriques de principis de segle XX.

La seua responsabilitat com a regidor el porta a estar en un estret contacte tant amb el món faller com amb l'àmbit de la religiositat popular. Quin és el futur de tots dos? Quines mesures considera que són necessàries per a potenciar-los en una societat més individualitzada?

És una bona pregunta i difícil… Sobre les Falles he de dir que entre tots hem de preservar la declaració de Patrimoni de la Humanitat i hem de tindre molta cura en cada acció que es realitze. Una premissa fonamental és la convivència entre la festa i els veïns, un fet que en els últims anys ha avançat moltíssim. També hem de continuar la tasca cultural i solidària que fan les Falles.

També soc conscient del motor econòmic que són les Falles i de l’impacte econòmic que suposa per a la ciutat. Està clar que fan falta més ajudes, per exemple, per a millorar els monuments, principal element de la festa, però els fallers també han de prioritzar quins són els aspectes que volen potenciar més, si l’estrictament festiu o, per exemple, el del monument.

Respecte a la Setmana Santa (la Tamborada també és Patrimoni de la Humanitat), crec que té una bona salut, Alzira no seria la mateixa sense esta tradició de més de cinc segles, i per això hem de seguir donant-li suport. I, és clar, fa falta la creació del Museu de la Setmana Santa. Pel que respecta a les festes patronals (Sant Bernat i la Mare de Déu del Lluch) hem de continuar fent-les valdre i ajudant ambdues entitats. Respecte als Moros i Cristians i les festes de partides i barris també, hem de donar-los suport. Els Moros i Cristians estan en un creixement espectacular que fa valdre la festa i el nostre patrimoni historicoartístic. I, per descomptat, no podem permetre perdre cap festa de barri i partides perquè són identitat d’Alzira.

Pensant en l'art urbà i somiant el futur, a qui o a què considera vosté que cal realitzar un monument per a la posteritat per la seua contribució al caràcter de les gents d’Alzira?

En primer lloc, cal començar les obres del jardí Memorial Luis Suñer, a l’antiga gasolinera, i després es podria erigir un monument a Jorge Martínez «Aspar», l’esportista més llorejat de la nostra ciutat o a pintors locals com Joan Verdú.

Vosté forma part de la Societat Musical d'Alzira. Durant anys, s'ha considerat la necessitat d'un auditori de música com una nova centralitat urbana que potencie la cultura musical. Creu possible la seua realització en els pròxims anys? Quina és la contribució de la música a la identitat cultural dels alzirenys?

(Somriu) Clar que és necessari i ara tenim una oportunitat amb l’Agenda Urbana aprovada per l’Ajuntament i que pot ser la canalitzadora per a tindre fons New Generatiom de la Unió Europea. Sense finançament extern a l’Ajuntament, veig difícil que este projecte puga ser una realitat. Tampoc estaria malament que tant la Diputació com la Generalitat o el Govern central apostaren per esta infraestructura tan necessària. De tota manera, també pense que la Societat Musical necessita un nou edifici per a l’escola, i el solar de Tulell seria una bona ubicació. També seria una prioritar l’adquisició, per part de l’Ajuntament, del Cine Colón per descongestionar el Gran Teatre.