EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

Riu avall seguint el Xúquer, arribem a la ciutat, que nom té d’illa, per què en mig del riu està.

Eixa illa emmurallada, Alzira anomenada, encara que imponent, amb la clau dona l’entrada.

Mil històries trobarem en els mil racons secrets si vens a visitar-la, obri bé els ulls i veuràs el que aprenem.

Des de Conca fins Cullera el Xúquer creua la Ribera una illa en mig del riu al-gazīra va sorgir.

Devastador és el seu nom i Alzira valenta a ell s’enfronta la ciutat emmurallada l’aigua fèrtil al camp espenta.

Riu encabotat la ciutat vol conquistar però Alzira orgullosa cada octubre el fa tornar.

Mentre Alzira i Xúquer lluiten els alzirenys entre els dos viuen arriba l’hivern i la foscor busquen temps per la llavor.

I per gener a Sant Antoni un dosseret li arreglaran i a l’endemà amb les mascotes la processó organitzaran.

Cavalls, gossos i gats gallines, oques i més pardals ratetes i conillets i algun que altre porquet.

Perfumats els carrers amb la murta de l’enramada anunciant a xiquetes i xiquets on veuran l’animalada.

Que bona l’oloreta de les rames esclafades perquè segur que algun cavall amolla pixarrades. I valentes les amazones i valents el genets per pujar de la Gallera les escales des de la plaça fins al carrer.

Més valent és el xiquet que toca la campaneta doncs Sant Antoni li concedirà la xiqueta que ha demanat.

No demanes si no saps i fes com la xicalla posa guapa la mascota i a beneir- la a la plaça.

A poc a poc s’allarga el dia i la Murta es desperesa tota verdor i naturalesa quan arriba la primavera Mira en gràcia la ciutat la batalla li fa somriure doncs Alzira una altra vegada al Xúquer ha vist vindre I la vall engalanada espera llesta la visita de la gent de la contornada a passejar i a passar el dia Vigilant el monestir i cuidant dels seus secrets recordant eixos dies quan allí vivien frares

Exuberant i formosa perfumada i olorosa entre els pins i la fonteta L’escoltet li fa la brisa Els alzirenys no s’obliden d’ella agafen el bastó i la cistella la romeria fan a la Murta en un diumenge de festa dones, homes i menuts a peu recorren els camins per anar a fer la visita i a gaudir de la vista

Verda, blava i taronja

Alzira sembla gloriosa amb la Murta i la Casella on s’ompli de fruits la cistella

Quan l’estiu a la fi arriba la dolçor el camp ens brinda amb melons d’Alger refresca per descansar a la fresca

Tots dormen després de dinar el iaio amb paciència la corfa dibuixa quan la nit decidisca arribar el fanalet preparat començarà a brillar

Passen els dies de descans la brisa marina calma la vida i mentre anuncia la tardor de l’arròs porta l’aroma

De nou les tronades refresquen la ciutat la treva amb el Xúquer està pactada

La pobra Alzira estaba acalorada

Torna setembre i el poble es prepara de nou el Xúquer presentarà batalla xiquets i xiquetes volen aprendre la tradició de la xicalla

Ballen el ball dels bastonets la carxofa i els arquets amb la música de la dolçaina i el batre del tabalet.

No penseu que van a soles els majors els acompanyen dins dels cabuts i dels gegants en el ball també redolen

Tanta batalla, tanta festa tradició d’una gesta va ser Jaume primer el rei de la conquesta

Que si Alzira era mora que si ara ja és cristiana sols l’excusa de la guerra rememorada en l’entrada

Cada any en la balconada Alzira regina ens convida amb la clau obrirà la porta de la muralla que la ciutat envolta.

Benvinguts i benvingudes a la festa de la primavera feu soroll amb alegría que el Xúquer ho agrairia