Almu Pastor

Almu Pastor i Hernandis faLLes i turisme refLexió sobre faLLes i turisme

Està clar que el turisme ha estat sempre a les falles. Des dels seus inicis, bé siga per la novetat o per l’atracció festiva del moment, les falles sempre han gaudit d’una atracció i expectació per part dels visitants. En el moment que les falles han estat una forma de crear espectacle han passat a ser un objecte de consum 1 . L’especialització als mitjans de comunicació o la creació de seccions en els seus programes o periòdics així com l’elaboració de programes de festeigs ha creat un increment de publicitat que ha donat a conèixer la festa de les falles.

El primer punt on poder reflexionar sobre el turisme a les falles és el seu caràcter de festa primordialment espectacular, atès que els seus assistents a l’acte són espectadors o visitants, en contraposició a les festes netament participatives, en la qual els assistents s’integren de forma plena en la celebració, com per exemple a la Tomatina de Bunyol. A les falles l’actitud més demandada és l’expectació: mirar, veure, visitar, contemplar... com hem dit és una festa espectacle per a la gran majoria, mentre que la festa com a celebració es refugia als casals de les comissions falleres. Antoni Ariño deixa molt clar aquest aspecte «A les falles, una barrera protegeix al monument d’una implicació comprometedora i els presents no són més que visitants que miren».

El fet que les falles siguen un reclam turístic és degut a la instrumentació turística conseqüència de l’èxit d’una política turística desenvolupada a la festa de les falles durant els anys vint i trenta en un primer moment, i en temps de franquisme amb posterioritat. A la ciutat de València, l’any 1926, es creava la revista Valencia Atracción per part de la Societat Valenciana per al Foment de Turisme, amb l’objectiu que servirà de propaganda i com una espècie de guia per als visitants i excursionistes. A esta revista, les festes apareixien com un be o com una mercaderia potencialment instrumentalitzable per a una finalitat turística. En aquest context ha de situar-se l’organització del primer Tren Faller, el 1927, del qual parlarem

1 Ariño Vill rroy , A: «Fiesta y turismo en la Comunidad Valenciana», Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, número 25, València, 1998, pp. 165-176.

en posteriors pàgines d’aquest llibre. Del número 19 de la revista Valencia Atracción podem extraure que les falles van ser catapultades «como mira insustituible para propagar Valencia, excitando la curiosidad de los turistas».

Durant els anys 20, el que es pretenia era convertir València en un autèntic reclam turístic amb dues qualitats: l’art de les falles i l’excel·lent clima. El Tren Faller era un assaig de futures metes turístiques per a que sobrepassaren els límits regionals atès que fins el 1927 l’atracció de les falles es reduïa als pobles de les terres valencianes. Amb el fenomen del Tren Faller es vam complir aquestes expectatives sent les falles una atracció a nivell estatal. Les falles es coneixen per tot arreu arran la propaganda enviada als Ajuntaments principals i als periodistes per a què divulgaren la festa fent reportatges a les seues revistes i periòdics.

Tot açò ha derivat en què les falles van estar declarades Festes d’Interès Turístic Internacional a la ciutat de València, així com Festes d’Interès Turístic Nacional a Alzira l’any 2005 o les falles de Gandia com a Festes d’Interès Turístic. Sagunt i Burriana també han rebut la denominació de Festes d’Interès Turístic Provincial per part de la Generalitat Valenciana.

A través del temps les falles han anat augmentant la seua programació festiva tenint en compte la coherència i el nivell d’atracció per a retindre als forasters. Així, les falles han evolucionat per a guanyar en altura, risc i monumentalitat per a ser contemplades i aconseguir un major impacte.

A Xàtiva, les falles sempre han estat un punt d’atracció turístic gràcies a la seua àrea d’influència que esdevé més enllà dels límits comarcals. Durant molts anys ha estat la única població en plantar

falles sent aquest motiu l’atracció de visitants a la nostra ciutat durant els dies que esdevé la festa del foc, amb la novetat, en un primer moment, i la curiositat que suposa les falles, tant en el seu monument artístic com a les desfilades. Després, a la comarca de la Costera ja s’han anat plantant falles a altres pobles. Podem afirmar que el turisme a les falles de Xàtiva es nodreix, principalment, d’un àmbit comarcal, atès que més enllà de la seua àrea d’influència ja s’hi planten falles com ara Alzira, Carcaixent o Gandia, i principalment la ciutat de València, on la festa de les falles desborda qualsevol previsió.

Hem d’emfatitzar en una qüestió. La projecció fallera a la nostra ciutat, durant els darrers cinquanta anys, no ha evolucionat atès que se li ha considerat com una festa secundaria, sempre per davall de la fira d’Agost, conseqüència de què els distints governs municipals sempre han mostrat una gran predilecció per la Fira, i no han estat partidaris de potenciar les falles a nivell turístic, deixant-les en mans de la JLF.