faLLes i turisme
refLexió sobre faLLes i turisme Almu Pastor i Hernandis
Està
clar que el turisme ha estat sempre a les falles. Des dels seus inicis, bé siga per la novetat o per l’atracció festiva del moment, les falles sempre han gaudit d’una atracció i expectació per part dels visitants. En el moment que les falles han estat una forma de crear espectacle han passat a ser un objecte de consum1. L’especialització als mitjans de comunicació o la creació de seccions en els seus programes o periòdics així com l’elaboració de programes de festeigs ha creat un increment de publicitat que ha donat a conèixer la festa de les falles. El primer punt on poder reflexionar sobre el turisme a les falles és el seu caràcter de festa primordialment espectacular, atès que els seus assistents a l’acte són espectadors o visitants, en contraposició a les festes netament participatives, en la qual els assistents s’integren de forma plena en la celebració, com per exemple a la Tomatina de Bunyol. A les falles l’actitud més demandada és l’expectació: mirar, veure, visitar, contemplar... com hem dit és una festa espectacle per a la gran majoria, mentre que la festa com a celebració es refugia als casals de les comissions falleres. Antoni Ariño deixa molt clar aquest aspecte «A les falles, una barrera protegeix al monument d’una implicació comprometedora i els presents no són més que visitants que miren». El fet que les falles siguen un reclam turístic és degut a la instrumentació turística conseqüència de l’èxit d’una política turística desenvolupada a la festa de les falles durant els anys vint i trenta en un primer moment, i en temps de franquisme amb posterioritat. A la ciutat de València, l’any 1926, es creava la revista Valencia Atracción per part de la Societat Valenciana per al Foment de Turisme, amb l’objectiu que servirà de propaganda i com una espècie de guia per als visitants i excursionistes. A esta revista, les festes apareixien com un be o com una mercaderia potencialment instrumentalitzable per a una finalitat turística. En aquest context ha de situar-se l’organització del primer Tren Faller, el 1927, del qual parlarem Ariño Villarroya, A: «Fiesta y turismo en la Comunidad Valenciana», Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, número 25, València, 1998, pp. 165-176. 1
12
