El Verí del Foc núm. 15 - COVID 19 I LA SUSPENSIÓ DE LES FALLES

«Sense acritud. Igual estic equivocat, que segur que sí... com sempre. Però crec que les falles que ens hem carregat són les de 2021. Perquè, dic jo, que si en març de 2021 plantem i cremem les falles de 2020 i les “suposades” falles que fem en 2021 les plantem en 2022, les falles que ens hem carregat son les 2021, que no?

A més totalment, perquè la majoria d’activitats de 2020 estàvem fetes (sols faltava plantar i cremar) i en les del 2021 sols plantarem i cremarem sense tindre un exercici viscut, perquè “suposadament” estarem treballant per al 2022, no?

Tampoc no hi haurà Falleres Majors de l’any 2021... seran les de 2020...

Adéu Falles del 2021!!!»

Hernan Mir 13 de maig de 2020

Fanzine editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) l’any 2022 Director Rafa Tortosa Garcia Col·laboradors Ramon Estellés, Joan Quilis, Ivan Esbrí, Juanjo Medina, Javi Mozas, Joan Castelló, José Luis Lagardera, Manolo Sanchis.

Coberta Maria Belda Sanchis Maquetació covanegradisseny Impressió Paper plegat, s. l.

Dipòsit legal V-345-2012 Tirada 500 exemplars Aquest fanzine és el suplement cultural del llibre de la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva de 2022, per tant es distribueïx conjuntament amb aquest.

L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors.

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència.

Este llibret participa en els Premis de 2 les Lletres Falleres.

3 El El present llibret participa en la conVerí vocatòria dels Premis de la Generalitat del per a la Promoció de l’Ús del Valencià.

Foc 15

Les Falles de Xàtiva, Bé d’Interés Cultural Immaterial, Festa d’Interés Turístic Autonòmic i Patrimoni Immaterial de la Humanitat /fallajrjxativa/ @fallajrjxativa @fallajrjxativa

EL VERÍ DEL FOC

fanzine de falles, Xàtiva i Cultura número 15 / setembre març 20202

COVID 19 I LA SUSPENSIÓ DE LES FALLES

Editorial

4 5

Foto Rafa Tortosa

El Verí del Foc 15

Les Falles seran amb foc o no seran Incertesa.

Potser siga una de les paraules que hagen definit el darrer temps viscut. Des que les Falles van estar aturades per la pandèmia aquell març de 2020, el temps viscut ha estat carregat d’incertesa. L’eixida d’este número ha estat un exemple. Considerat com extraordinari, tenia prevista la seua publicació el mateix setembre de 2020 i, per fi, ha sorgit este març de 2022.

En este sentit, l’estimat lector pot apreciar els temps dels treballs d’este número, els quals foren enllestits per plasmar la situació viscuda aquells maleits dies de març. De ben segur, en el moment de llegir-los sabran la resolució de molts dubtes plantejats en les seues línies, no obstant també hi formen part de la incertesa a la qual fem referència.

Com ha estat habitual, en este número 15 s’hi barregen escrits que plasmen allò esdevingut recentment, amb l’ajornament o la suspensió de les Falles, amb altres situacions similars en temps del passat. Fets del passat i del present que, de ben segur, ens ajuden per afrontar un futur faller més reflexiu, més lleuger i menys afeixugant.

L’espera de les Falles ha estat llarga, unes falles que seran amb foc o no seran.

Gaudiu del fanzine i, sobretot, de les falles!

Índex

6 7

Foto Rafa Tortosa

El Verí del Foc 15

10

LA FALLA DE PAPER

11

Falles en perill // José Luis Mollà Rodríguez

12

F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES

15

Falles a Xàtiva que no es plantaren // Joan Quilis i Ródenas

23

Les Falles de Xàtiva a la vora de la guerra (1936 i 1940-1942) // Rafa Tortosa i Garcia

35

Anys fallers sense falles // Javier Mozas Hernando

41

Les falles suspeses de 1937 // Ramon Estellés Feliu

51

2020: Falles imposibles // Joan Castelló LLi

63

Desplantà i incineració de les falles de 2020.

Els fets d’un malson // Juanjo Medina Bonilla

83

Des de la cadira elèctrica // Manuel Sanchis Ambrós

95

Falles 2020-2021: Crònica d’una incertesa // José Luis Lagardera Ventura

103

No hi ha Falles sense Almela // Iván Esbrí Andrés

7

8 9 El Verí del Foc 15

No hi haurà falles enguany? Quedarà en suspens la més arrelada de totes les tradicions valencianes?

La més viva de les creacions del nostre art popular? Què faran els nostres artistes? Tot açò i molt més s’havia preguntat tot el món i ningú arribava a una resposta satisfactòria.

D’una banda, el temps no era apropiat per a la disbauxa i la festa. D’altra, el formidable ressort que podien ésser les nostres falles pareixia com condemnat a rovellar-se, a afeblir-se, perdent-se així com a rama de lluita dialèctica contra el feixisme.

Les falles d’enguany Emili Gómez Nadal 1937

La falla de paper

10 11 El Verí del Foc 15

Falles en perill José Luis Mollà Rodriguez

F DE FESTA FLAMA 12 13 El Verí del Foc 15

FOC FUM FALLES Foto Rafa Tortosa

Falles a Xàtiva que no es plantaren Joan Quilis i Ródenas Llicenciat en Geografia i Història. Membre d’Esfaxat

P

ossiblement, la situació que estem vivint aquest any 2020 era impensable per a la majoria dels éssers humans. Tots hem llegit sobre epidèmies o pandèmies en els llibres d’història: la pesta, el còlera o la famosa grip espanyola de principi del segle xx. última referència d’una epidèmia en les nostres terres. Possiblement, tots pensàvem que aquestes situacions eren coses del passat i que hui en dia seria impossible que es donara una situació semblant. Actualment, la confiança en l’estat de la ciència i del progrés de la medicina, feia que la majoria dels habitants dels països desenvolupats no tinguérem en els nostres projectes més immediats viure, per culpa d’un virus, un llarg confinament i patir una profunda crisi econòmica.

Com era d’esperar, els efectes de l’epidèmia també es varen notar en les falles i així, el 10 de març1, es prenia la dolorosa decisió d’ajornar la celebració dels dies grans de les falles, ajornament que mesos més tard es convertiria en l’anul·lació definitiva de les falles 20202.

Encara que ens va costar assumir que, en març de 2020, a Xàtiva no anaven a plantar-se falles, aquest fet era, sense dubte, una situació històrica doncs ens hauríem de remuntar fins els anys de la Guerra Civil i primers de la postguerra per a no veure en els carrers de Xàtiva cap monument durant els dies de Sant Josep.

15 En aquest 2020, totes les comissions tenien ja els seus monuments acabats i 16 apunt per a sortir als carrers quan es va decretar que les falles no es plantarien en març. Uns dies després el govern central decretava l’estat d’alarma. Els car-

1 Levante - El Mercantil Valenciano,11 de març de 2020.

2 Levante - El Mercantil Valenciano,14 de maig de 2020.

rers, que devien estar plens de gent i de sorolls, quedaven deserts i en un respectuós silenci. Les falles guardades com cada comissió va poder i esperant una millor ocasió en poder ser plantades i complir en la tradició de ser consumides pel foc.

El fet d’aquest any 2020, en el que els monuments ja estaven preparats i apunt de ser plantats en les seues respectives ubicacions habituals, es vàrem quedar guardades i esperant el pròxim any. Aquesta situació pot parèixer que no haja passat mai en la nostra ciutat però cal remuntar-se als orígens de les falles de Xàtiva per trobar una situació similar. En aquest cas no va ser per els problemes d’una epidèmia sinó més bé per unes decisions polítiques.

16 17 El Verí del Foc 15

Cal retrocedir fins les falles de Blai Bellver. Aquest, possiblement influenciat durant la seua estada en València, va voler introduir en Xàtiva la costum de la festa fallera i en 1865, com ell mateix diu en el text que imprimeix com explicació del contingut de la falla, «Uns cuants aficionats á la pasta de buñòls...» (B. Bellver, 1865) plantarien en la plaça de la Trinitat La Peixca del aladroch. Segurament entre els aficionats a la pasta de bunyols estaria Jaume Garí, el qual tenia una fusteria en la mateixa plaça de la Trinitat (S. Català, 2015a:61-63), lloc on es va ubicar el monument.

La falla, com el propi Blai Bellver ens diu: «Simbolisa les primeres picoretes de amor que senten els chòvens de primera volá».

Els vicis socials (beguda, jocs, menjar....), la critica veïnal i la temàtica

eròtica, eren els tres tipus de critica que les falles de València, d’aquest anys del segles xix representaven (A. Ariño, 1990: 90-99). D’aquestes tres opcions, Blai Bellver va elegir per al monument de Xàtiva la temàtica eròtica. No sabem si haguera elegit alguna de les altres dos temàtiques si l’haguera aportat tant de problemes com li va apartar aquesta. Possiblement aquella novetat de veure una falla artística plantada en una plaça de Xàtiva, seria tot un èxit i la gent aniria a veure el que allí es representava.

Degut a la bona acollida de la gent d’aquell primer monument, Blai Bellver va idear per a 1866 una nova falla que es deuria plantar en la mateixa plaça de la Trinitat i que duia per lema La creu del matrimoni (B. Bellver, 1866).

Però com en totes les coses, el que agrada a uns a altres desagrada, La peixca del aladroch no va caure molt bé entre alguns sectors de la societat i possiblement les conseqüències es feren notar a l’any següent.

Amb motiu de la nova falla, Blai Bellver editarà i ficarà a la venta el primer llibret de falles que es coneix en tot el territori valencià. L’edició d’aquest llibret, no sabem en quanta antelació a la planta del monument és va realitzar, però la qüestió és que un exemplar va arribar a mans de l’arquebisbe de València Mariano Barrio (G. Ramírez, 1991: 47-49). Aquest, en data del 15 de març de 1866, publicava en el Boletín Eclesiástico —mitjà publicitari creat per ell mateixa en 1861 quan va ser anomenat arquebisbe de la catedral de Valencia—, una carta pastoral en la que condemnava la publicació realitzada per l’impremter xativí. En aquesta carta, Mariano Barrio considerava el

llibret de La creu del matrimoni i, per tant, també la falla que anava a plantar-se en la plaça de la Trinitat com «Herético, impío, escandaloso, obsceno, inmoral, injurioso al matrimonio, al estado eclesiástico, al celibato y a las personas piadosas y timoratas».

L’arquebisbe transmetia als cures la prohibició de llegir el llibre i l’obligació de transmetre als fidels, des del púlpit, que tots aquells que tinguérem un exemplar en el seu poder devien entregar-lo al seu rector o confessor per a què els fera arribar a ell.

Segurament, per a què la seua difusió fora encara major que la que Carta de Capitania General prohibint la venta del llibre podria tindre des del La Creu del matrimoni. AMHX Boletín Eclesiástico, el 17 de març de 1866 aquesta condemna de l’arquebisbe també apareixeria publidevien requisar tots els exemplars cada, íntegrament, al Diario Mercantil de La creu del matrimoni (I. Martínez, de València —precedent de l’actual 1992: 58-61). Un dia després, l’Ajundiari Levante-El Mercantil Valenciano)— tament de Xàtiva va enviar l’agutzil a i en el diari Las Provincias es feia un l’obrador de Blai Bellver amb l’ordre extracte d’aquesta carta (G. Ramírez, de retirar tots els llibrets i fer-li saber 1997: 96-98). la prohibició de plantar la falla.

Aquesta publicació de l’arquebisbe va tindre immediatament les seues conseqüències. Capitania General de València va enviar a l’alcalde de Xàtiva, aleshores, Vicente Guarner Pérez, un ofici en data del 15 de març de 1866 en el qual s’indicava que es

Com sabem, les falles d’aquests anys es plantaven i cremaven el 18 de març, la vespra de Sant Josep. Dos dies abans es prohibeix l’exhibició de la falla, la qual ja estaria preparada —cadafal, ninots i crítica— per a ser exposada en el carrer.

Part de darrere de la carta de Capitania General prohibint La Creu del matrimoni. AMHX

18 19 El Verí del Foc 15

Afortunadament, no tots els llibrets varen ser requisats i La creu del matrimoni ha arribat fins els nostres dies com una joia de la literatura satírica i fallera del segle xix.

aquest, que havia segut nomenats tant sols uns dies abans — el 2 de març de 1866—, és de suposar que no va voler ficar en perill el seu càrrec i res va fer canviar l’ordre.

Però que va passar amb la falla?

La falla de La creu del matrimoni romandria guardada possiblement en els magatzems del fuster Jaume Garí que, com ja hem dit, era propietari d’una fusteria en la plaça de la Trinitat, ubicada en l’antic convent dels Trinitaris. Garí va ser col·laborador de Blai Bellver fins al punt que es considera el primer artista faller de Xàtiva (J. Sanchis, 1996: 27-28).

Es de suposar que Blai Bellver, que tenia bones relacions amb l’ajuntament, doncs era proveïdor de productes del seu obrador, es queixaria i reclamaria a les autoritats locals, el poder plantar i cremar el monument, inclús possiblement negociaria amb l’alcalde suavitzar les escenes però

Com veiem, en 1866 va ocórrer alguna cosa similar al fet d’aquest 2020. Es va realitzar una falla i no va poder ser plantada ni cremada. Això sí, els motius que varen ocasionar aquest fet són molt diferents als actuals i no tenen res a veure amb la pandèmia, que encara actualment estem patint.

No sabem exactament que va passar em la falla però, en 1867, Blai Bellver va intenta plantar una nova i per aquest motiu edita un nou llibret: Eclipses del matrimonio. Aquest títol no donava peu a cap dubte i novament la falla feia referència al tema del matrimoni però, en el text del llibre, l’autor ens indica que no atacarà a la moral d’aquells que un any abans l’acusaven d’«herètic, impiu, escandalós, obscè, immoral, injuriós...». En el text llegim: «Así pues al hablar de esos eclipses del matrimonio que la hoguera representa, os prometo no alarmar vuestra moralidad, toda vez que es responsable mi conciencia» (B. Bellver, 1867).

La nova falla presentava algunes característiques similars a La creu del matrimoni. En primer lloc la temàtica atès que les dos fan referència al matrimoni. Un altra característica és que les dos tenien que representar quatre escenes o estacions. com les anomenava Blai Bellver, i en les dos falles repeteix els mateixos temes en cada una de les escenes (J. Quilis: 2017a: 110-116).

En el llibret de La creu del matrimoni, més extens que el d’Eclipses del matrimonio, posa nom a cada una de les escenes i es tractada amb més extensió i amb més sàtira. També hi ha un pre-

domini del valencià sobre el castellà i, mentrestant, en Eclipses del matrimonio és al contrari, predomina el castellà sobre el valencià.

En la primera de les escenes o estacions es volia representar la lluna de mel. Aquesta, en el primers d’aquest dos llibrets, porta per títol «Así es ahon els novensans saborechen la sehua lluna de mel». En aquest període, tot en el matrimoni, es bonic, agradable i predomina la felicitat. En la segon escena, que és titulava, «Así es ahon la indiferència dóna lloc á la crisis matrimonial» es representava la indiferència, la monotonia i les conseqüències que açò pot aportar, mentre que la tercera, amb el títol de «Asi es on la dona es tira un grapat de terra als ulls y sega patecha el ric mant de la honra y la virtut» destaca les infidelitats de la dona casada. Per últim, en la quarta, «Así es ahon tots els diables del infern salten y ballen de contents al vore la pau y tranquil·litat del matrimoni convertida en guerra cruel y desastrosa», que, com ben bé diu el títol, representaven les conseqüències de les infidelitats.

Cal dir que la postura de Blai Bellver és un tant masclista i misògina, acusant a la dona de tots els problemes del matrimoni i no diu res ni de les infidelitats de l’home, que tot segur serien més nombroses que les de la dona, ni tampoc de les responsabilitats de l’home dins del matrimoni, que sempre el presenta com a víctima. El que si que fa es criticar fortament la societat burgesa-liberal del segle xix, on predominaven més els interessos econòmics i socials que els sentiments i el benestar de les persones.

Però, desgraciadament, el llibret on s’explicava la falla Eclipses del matri-

Escrit de l’ajuntament de Xàtiva prohibint Eclipses del matrimonio. AMHX

20 21 El Verí del Foc 15

moni era novament censurat i s’hi prohibia la seua venta (R. Martínez, 2006: 60). Encara que Blai Bellver va voler suavitzar el seu contingut, a les autoritats no els va parèixer correcte tot allò que en ell s’expressava i que novament atacava a un sagrament religiós com era el matrimoni. En un document signat per l’alcalde de Xàtiva, aleshores Antonio Chocomeli Garcia, el qual havia segut nomenat en el càrrec el 29 de desembre de 1866, s’indicava la seua prohibició de vendre’l (S. Català, 2015b: 121-122). Es de suposar que, igualment, el monument no seria plantat. Blai Bellver, decebut, mai més va intentar fer un altra falla a Xàtiva.

El que ja no sabem que va passar amb el cadafal i ninots, que romanien a l’espera de ser exhibits en la plaça de

la Trinitat. No descartem la possibilitat de què Blai Bellver i els seus amics aficionats a la pasta de bunyols, indignats per les prohibicions, com si d’una foguera es tractara, amuntonaren i cremaren la falla de forma privada, mentre recitaven els versos dels llibres de La creu del matrimoni i Eclipses del matrimoni, i descartaven la possibilitat de construir-ne més.

Aquesta etapa històrica, en el que Blai Bellver va intentar introduir en Xàtiva la festa de les falles, és un període molt convuls. Coincideix amb els últims anys del regnat d’Isabel II i amb governs del partit Unión Liberal del General Leopoldo O’Donnell i del partit conservador del també General Ramón María Narváez. Un període que va estar regulat per la

constitució de 1845 (J. Quilis: 2017b: 109-111), molt en la línia de la política conservadora de l’època. Per exemple, es regulava la sobirania nacional i les lleis eren dictades per les Corts amb la reina. Però hi ha apartats més interesants, com era la llibertat d’imprimir i publicar, sense censura prèvia. La censura venia després i, en el cas que estem tractant, cal tindre en compte que aquesta constitució no reconeixia la llibertat de culte i, per tant, Espanya continuava sent un estat catòlic on aquesta

religió tenia molt de pes i on moltes decisions no es podien prendre sense el vist i plau de la cúpula religiosa.

A setembre de 1868 tindrà lloc la revolució, coneguda com la Gloriosa, en la que s’obligarà a Isabel II a abdicar i exiliar-se. Encara que a partir d’ací començaria un nou període històric, conegut com el sexenni democràtic, Blai Bellver ja no tornaria a intentar plantar ni La creu del matrimoni ni Eclipses del matrimonio, possiblement decebut de la societat en la que vivia.

BIBLIOGRAFIA Ariño, Antonio (1990): “La falla eròtica (18501870)”, Historia de les fallas, Levante EMV, València, pp. 90-99.

Bellver, Blai (1865): “La Peixca del aladroch” dins Bellver Blai (1898): Trilogia fallera, col· lecció Tipògraf núm 1, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 107-108.

— (1866): “La creu del matrimoni” dins Bellver Blai (1898): Trilogia fallera, col·lecció Tipògraf núm 1, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 109-177.

— (1867): “Eclipses del matrimonio” dins Bellver Blai (1898): Trilogia fallera, col·lecció Tipògraf núm 1, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 179-188.

Català Sanchis, Salvador (2015a): “Qui fou Jaime Garí Fabregat? Introducció a la biografia d’un hipotètic artista faller”, Llibre explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2015, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 61-63.

— (2015b): “La cultura fallera versus l’oficial a la Xàtiva de 1867”, Llibre explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2015, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 121-122.

Martínez Canet, Roberto (2006): “Blai Bellver i

la representació de la Creu del Matrimoni”, Argentina 2006, Falla R. Argentina, Xàtiva, p. 60.

Martínez Salas, Isabel (1992): “La creu del matrimoni o la historia d’una falla que mai ho fou”, Llibre explicatiu Falla Ferroviària 1992, AC Falla Ferroviària, Xàtiva, pp. 58-61.

Quilis Ródenas, Joan (2017a): “Eclipses del matrimonio o el segon intent d’alçar la creu del matrimoni”, Llibre explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2017, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp.

110-116.

– (2017b): “La influència de les constitucions a les falles de Xàtiva”, Llibre explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2012, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 109-111.

Ramírez Aledón, German (1991): “La condemna episcopal de La creu del matrimoni en 1866”, Llibre explicatiu Falla Ferroviària 1991, AC Falla Ferroviària, Xàtiva, pp. 47-49.

— (1997): “Es planta realment la falla La creu del matrimoni?”, Argentina 1997, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 96-98.

Sanchis Martínez, Josep (1996): Història de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva s. l., Xàtiva.

Les Falles de Xàtiva a la vora de la guerra (1936 i 1940-1942) Rafa Tortosa i Garcia Director d’El Verí del Foc

«La cremà se hizo con el rigorismo que marca la tradición, esto es, a la primera campanada de las 12, viéndose alrededor de los monumentos un gentío inmenso que recibía con franca alegría las grotescas posturas “dels ninots encesos”»1.

A

ixí descrivia la premsa la cremà de les falles de Xàtiva de 1936. Era latent, com ho demostra la premsa local amb les seues notícies, que esdevindria un conflicte bèl·lic considerant la situació social i política del moment. La cremà dels cadafals, sense que els propis faller s’ho imaginaren, creava un parèntesi en la celebració de la festa fallera en la nostra ciutat, el qual va durar sis anys, almenys en quant a l’oficialitat. No obstant això, des que es fa ressò de la cremà de les falles del 36, apareixen notícies al voltant de les Falles de la capital de la Costera, les quals no semblen ser les més habituals, ja que s’havia estès el costum d’aparèixer a la premsa local, sobretot en els mesos d’abril i maig, la constància de la constitució de noves comissions falleres a distints districtes de la ciutat a més de la dació de comptes de l’exercici anterior. La premsa dels mesos posteriors al de març, no recollirà este tipus de notícies sinó d’altres, les quals les podem qualificar de singulars, inclús extraordinàries, ja que en la història fallera han aparegut puntualment.

23 24

La suspensió de les festes, com hem pogut comprovar a l’actualitat, és un fet extraordinari. En este sentit, com podrem apreciar, la darrera suspensió de les falles ha comportat similituds amb l’efectuada en l’inici del conflicte bèl·lic encara que 1 El Agrario, 31 de març de 1936. Biblioteca Municipal de Xàtiva (BMX)

la resolució dels fets haja esdevingut de forma distinta atès el motiu de la suspensió i, sobretot, la configuració organitzativa de les Falles, convertides actualment en un considerat motor social, econòmic, laboral i cultural.

Amb el present treball volem fer un repàs cronològic de les notícies sobre les falles xativines que van aparèixer vorejant el conflicte bèl·lic per què el lector extraga un interessant paral·lelisme amb tot allò ocorregut en els temps de la suspensió i represa de les Falles.

Abril de 1936, la constitució del Comité Central Fallero

24 25 El Verí del Foc 15

Com ja s’ha apuntat, amb l’inici d’un nou exercici, les comissions falleres de la ciutat enviaven als setmanaris locals la configuració de la nova directiva per a la constitució de la comissió. Després de fer buidatge de la premsa d’aquell 1937, no hem trobat cap notícia d’esta índole amb la qual cosa no vol dir que no es constituïren si no que ho van fer en menor mesura i, a més a més, caldria considerar que la premsa hi tenia altres notícies més importants a publicar d’acord amb els esdeveniments al voltant de la guerra i llurs possibles conseqüències.

No obstant, El Obrero Setabense va publicar una crida a totes les comissions falleres atès que l’Ajuntament volia constituir el Comité Central Fallero: «La Comisión de Fiestas de este 2 El Obrero Setabense, 18 d’abril de 1936. BPX

Ayuntamiento nos ruega hagamos público por medio de la prensa se invite a todas las Comisiones Falleras que deseen formar parte sus Delegados en el Comité Central Fallero, concurran debidamente el jueves 30 del actual a las seis de la tarde a estas Casas Consistoriales con el fin de constituir dicho organismo, bien entendido que aquellas Comisiones que no envíen sus respectivos Delegados, se entenderá renuncien a adherirse al referido Comité Central y actuar aisladamente de las demás» 2.

La notícia no deixa dubtes de l’interés de l’Ajuntament de Xàtiva en constituir l’ens que organitzara la festa fallera i, en conseqüència, en voler que s’hi facen falles el març de 1937, amb el fet de voler seguir normalitzant la situació social i política que es trobava immers l’Estat. A més a més, deduïm que moltes comissions s’havien constituït amb la intenció de formar part del comité.

Malauradament, no hem trobat cap document o notícia de la resolució d’esta reunió, per la qual cosa no podem afirmar si es va constituir el comité central.

De la convocatòria de la reunió ens crida l’atenció la darrera frase amb l’advertència a les comissions que no hi vullguen constituir-se en l’ens.

Esta resolució de la convocatòria ve provocada perquè en el darrer exercici les falles de la plaça de Blasco Ibáñez (Cid–Trinitat, a l’actualitat) i de la plaça Emilio Castelar (actualment de la Bassa) no s’hi van adherir

Orla amb la composició del Comitè Central Faller de les Falles de 1936, sota la presidència de Ramón Alonso. Al centre, la Fallera Major de Xàtiva, Herminia Moltó.

al Comité Central Fallero, i no van poder participar dels actes organitzats conjuntament ni dels premis de falles oficials3.

Durant el mes d’abril de 1937 es va produir una altra notícia al voltant de l’interés en constituir el comité central.

El mateix reporter insta a què s’hi convoque l’assemblea i planteja que ho faja el Centre Valencianista de Xàtiva, ja que en 1935 va ser l’entitat organitzadora de les Falles de Xàtiva. Com hem pogut apreciar en l’anterior notícia serà l’ajuntament el que finalment la convoque. La notícia deia: «Pro-falla 1937. Si la memoria no nos es infiel, el pasado año fueron convocadas las comisiones falleras por el Presidente del Centre Valencianista de Xàtiva, reunión que fue muy importante a la par que de mucha utilidad, pues en ella se armonizaron muchos asuntos, pudiéndose decir que fue óptimo el resultado.

26 27 El Verí del Foc 15

Recordamos todo esto porque creemos sería muy del caso que volviera la mencionada entidad valencianista a repetir aquella reunión que antes nos referíamos y que desde luego tan buenos resultados se recogiera.

Nadie con más autoridad que llevar este acto a cabo que un Centre Valencianista, puesto que de fiesta valenciana se trata. ¿Vale algo el recuerdo?»4.

Agost de 1936, la suspensió de la Fira i festes de la ciutat Les notícies al voltant de la guerra i de fets a conseqüència d’esta n’eren constant a la premsa de Xàtiva les qual provocaven incertesa en la vida diària de la ciutat. En este sentit, les notícies falleres havien desaparegut de la crònica local.

No obstant això, les informacions redactades pel consistori municipal pretenien evocar certa tranquil·litat i normalitat.

Respecte a la Fira d’Agost, l’Ajuntament seguia endavant en la seua organització.

Una notícia de finals de juny, sota el títol de Feria de Agosto, ens deia que: «La Comisión de Ferias, que preside el teniente alcalde don Juan Carrascosa, lleva ya adelantados los trabajos para que sea este año la de Agosto un acontecimiento extraordinario.

Hemos podido ver un boceto de una columna sobre la que artística figura sostiene en alto una luz. Treinta y seis columnas de éstas sustituirán a los treinta y seis fúnebres monolitos que desentonaban en las alegres noches veraniegas del Real de la Feria.

A otras iniciativas se está procurando dar forma viable, y no es mucho aventurar el suponer que serán los días de feria un alto en el camino, un oasis, en el que podamos todos descansar, olvidando el batallar de estos momentos de tránsito de una a otra vida nacional»5.

3 A part dels premis convocats pel Comité Central Fallero, hi havia d’altres que eren convocats per altres institucions com l’Ateneo Popular, que aquell 1936 només va convocar el premi a la millor falla, el qual va recaure en el cadafal Cova Negra de José Garcia Vèrnia, plantat a la plaça d’Emilio Castelar (El Agrario, 31 de març de 1936. BMX).

4 El Radical, 4 de abril de 1936. BMX 5 Izquierda, 27 de juny de 1936. BMX

La Fira d’Agost de Xàtiva de l’any 1936 va estar prorrogada indefinidament.

Respecte a la decoració de l’espai de la Fira d’Agost, cal afegir la notícia apareguda al periòdic República, en la qual nomena als dos artistes encarregats de fer els treballs decoratius i que hi són de sobra coneguts en el panorama faller: Rafael Pastor i Pepe Castelló: «Entre las notas recogidas en la Comisión de Feria y Fiestas figura la de haberse encargado del adorno del exreal de nuestra Feria de Agosto el experto artista don Rafael 6 República, 18 de juliol de 1936. BMX

Pastor, el mismo que todos los años por las fiestas de San José, sabe conquistar premios y menciones honoríficas para sus monumentales fallas […]. También han encargado del adorno de la Glorieta a otro artista setabense, al joven y activo pintor Pepe Castelló quien tiene ultimado ya el boceto de lo que tiene que ser el sitio más “chic” de nuestra feria…»6.

Per més que s’intentara transmetre normalitat, l’esclat definitiu de la

guerra va provocar la suspensió de les activitats festives de la ciutat, entre les quals s’hi trobava la Fira d’Agost, la festa central dels socarrats. El 3 d’agost de 1936, l’alcalde de la ciutat, formalitzava que «en atención a las circunstancias actuales, que impone la continua actuación de defensa del régimen republicano, son la previa desolación de una ería, se acordó, por unanimidad, prorrogar indefinidamente la celebración de las tradicionales Feria y Fiestas de la Ciudad…»7.

La premsa local informava a la ciutadania esta «nota muy importante del muy ilustre Ayuntamiento de Játiva» amb el següent text, el qual diferix un poc de l’apuntat al llibre d’actes però amb la mateixa intenció: «Esta Corporación municipal, en atención a las anormales circunstancias presentes, en las que la defensa del régimen republicano impone una actuación continua del pueblo para velar con las armas en la mano por las libertades públicas, ha acordado prorrogar indefinidamente la celebración de las tradicionales Feria y Fiestas de esta ciudad, que tendrán lugar en las fechas que oportunamente se señalen.

28 29 El Verí del Foc 15

Lo que se hace público por medio del presente, para general conocimiento.

Játiva 4 de Agosto de 1936.— El Alcalde»8.

Com ha passat recentment amb motiu de la pandèmia, la suspensió de les festes més importants de la ciutat, les quals s’hi troben en el cicle vital de la societat xativina, provoca certa nostàlgia i estranyesa. En este sentit, aquell agost de 1936, els fulls dels periòdics recollien mostres de nostàlgia per la no celebració de la Fira d’Agost. Sota el nom de Violeta, l’Izquierda recollia un text que duia per títol Játiva y su Feria, del qual reproduïm les seues reflexions: «¿Recordáis, lectores amigos, alguna época de la vida de nuestra Ciudad, en que no se haya celebrado la tradicional Feria de Agosto? Lo hemos preguntado a varias personas y nadie recuerda que en ningún tiempo se suspendiera nuestra fiesta. Y lo que o fue nunca, ha tenido que suceder este año con motivo de los tristísimos momentos por que atraviesa el país»9.

Setembre de 1936, les donacions de les comissions falleres Cal posar imaginació per entendre la situació i el funcionament de les comissions falleres de la darrera etapa republicana. Com podem deduir de les notícies, les comissions falleres s’hi constituïen cada exercici, sense que la continuïtat hi fora un tret característic i, a més a més, la principal activitat fallera al llarg de l’exercici era la d’organitzar activitats per recaptar diners. La construcció de la falla era aparaulada amb un artista, pintor o

7 Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Xàtiva, 3 d’agost de 1936. Arxiu Municipal de Xàtiva (AMX), LG-1526 8 Izquierda, 4 d’agost de 1936. BMX 9 Izquierda, 15 d‘agost de 1936. BMX

decorador local i esta n’era realitzada a partir del mes de gener. Per tant, l’organització festiva no solia acaparar tot l’any i esta era més simple que ho puga ser a l’actualitat, on de les Falles depén un extens entramat de gaire econòmic i laboral, i que la seua suspensió esdevé en un esclat d’este entramat. De simplesa també s’hi pot qualificar els seus recursos econòmics amb unes despeses enfocades al cadafal faller, la banda de música i el llibret explicatiu.

Així és que, a mitjan exercici, la recaptació econòmica per part de les comissions fallera solia ser escassa i les despeses pràcticament serien nul·les.

Prenent en consideració tot açò indicat i davant la situació en què s’hi troba la ciutadania durant aquell 1936, les comissions falleres prenen la decisió de cessar les seues activitats festeres.

En efecte, les escasses notícies falleres que apareixen a la premsa local i provincial són en este sentit. El setmanari Izquierda recull la dissolució de la comissió de la plaça Enríquez de la següent forma: «La comisión de la falla de la calle y plaza de Enríquez, en sesión celebrada el 1.º del actual, tomo los acuerdos siguientes: 1.º En virtud de las actuales circunstancias, cesa en sus actividades de organización de falla y festejos que tenían que celebrarse en el mes de marzo próximo.

2.º La recaudación obtenida hasta la

fecha destinarla, de conformidad con los interesados, para engrosar la suscripción que se abra entre el vecindario, para los hospitales de sangre de las Milicias populares; y 3.º El importe total de la recaudación obtenida se entregará en breve al Comité de huelga Unificado de esta Ciudad, para el fin beneficio mencionado»10. És interessant que, davant el cessament de l’activitat fallera, tot allò recaptat es lliure a ajudar a finançar les activitats sanitàries provocades per la guerra, la qual cosa demostra una vessant solidària i ens confirma, com s’apunta amb anterioritat, la visió que tenen les comissions falleres quant a la temporalitat en la seua existència, amb la pretensió de renovar-la exercici rere exercici.

Quan a les donacions a causa de la guerra, cal dir que ha estat un fet habitual per part de les comissions falleres, de les quals la premsa es fa ressò.

Amb la finalitat de centralitzar els ingressos es va crear la Junta Central de Socorros, on les comissions falleres de les poblacions de Alfafar, Bétera, Manises, Moncada, Sagunt, Tavernes Blanques, València i Xàtiva van aportar 176 donacions11.

Respecte a les quantitats aportades, només s’han trobat dos notícies relacionades amb les falles de Xàtiva.

La primera es la donació de la falla de la plaça Enríquez, relacionada anteriorment, la qual dona prop de 302 pessetes:

10 Izquierda, 5 de setembre de 1936. BMX 11 Totes estes dades pertanyen al treball de buidatge i ordenació realitzat per Ramon Estellés i Feliu, al qual agraisc l’aportació de les dades referides a Xàtiva.

«La Comisión de la falla de la plaza de Enríquez y calles adyacentes ha hecho entrega al Comité Revolucionario de esta ciudad, la cantidad de 301,55 pesetas, con destino a los Hospitales de Sangre de las Milicias Populares»12.

L’altra notícia es correspon amb la donació de la falla de la plaça Attilio Bruschetti —de Sant Pere, a l’actualitat—, que aportat un total de 510 pessetes. Dins de la notícia també s’hi fa constar la suspensió dels festejos fallers: «La comisión de la falla de la plaza de Attilio Bruschety y calles adyacentes ha hecho entrega al Comité revolucionario de nuestra población la cantidad de 510 pesetas con destino a los hospitales de sangre de las milicias populares.

Esta cantidad corresponde a la recaudada por dicha comisión para la celebración de los festejos de las fallas que han acordado suspender.

30 31 El Verí del Foc 15

El pasado miércoles, el Sindicato del Crédito y de las Finanzas se reunió en asamblea general para conocer lo acordado en el Congreso de dichos empleados celebrado en Madrid los días 17, 18 y 19, y al que asistieron en representación del Sindicato de Játiva los compañeros Martí, Simó, Rodríguez, Cantador, Molina y García.

En esta asamblea, y a proposición del compañero Jareño Collado se dio un voto de confianza a la junta directiva para que prosiga sus difíci-

les tareas con el mismo entusiasmo e interés que viene haciéndolo hasta la fecha»13. *** Passaren tres anys sense constància de festa fallera a la ciutat de Xàtiva.

El període de la contesa bèl·lica, evidentment, no deixa temps per a festes ni saraus. La societat concentrava els seus esforços en defendre interessos i sobreviure a situacions crítiques. Finalitzat el conflicte esdevenia un orde autoritari per regir l’Estat. En este sentit, les activitats festives eren controlades per les autoritats competents. A Xàtiva, les falles aniran sorgint a poc a poc. En quatre anys, la normalitat fallera serà una realitat amb la constitució d’una Junta Local Fallera —substituint el Comité Central Fallero— i la celebració organitzada de les Falles. Estos primers anys de la postguerra les notícies falleres són ben bé escasses. No obstant ens indiquen l’apuntat ressorgiment de la festa del foc.

Març de 1940 , falles infantils La primera notícia fallera de després de la guerra s’hi produix l’any 1940 per fer ressò d’unes falles infantils: «El día de San José fue de gran animación para los confiteros y los chicos con sus fallas infantiles, quemadas a medianoche con gran alborozo. Pero las fallas de Valencia han restado parte del vecindario setabense que fue a los toros y a la “cremá” de las de la capital»14.

12 El Mercantil Valenciano, 23 de setembre de 1936. Hemeroteca Municipal de València (EMV) 13 El Mercantil Valenciano, 30 de setembre de 1936. EMV

D’una d’este falles infantils, de les quals ens parla Las Provincias, s’hi té constància de la seua autorització, ja que al llibre d’actes de l’ajuntament es reflectix la presentació d’un esbós i una explicació per part d’Emilio Codina Ramon, qui fou president de la Comissió d’Instrucció pública i Festes.

A l’acta consta de la següent forma: «El propio señor Codina presenta un boceto y explicación de una falla infantil, que se acuerda autorizar»15.

Març de 1941, falles infantils i una falla gran a la plaça de Sant Jaume De les escasses dades que s’hi poden extraure dels documents existents de les falles de Xàtiva de l’any 1941 cal posar el focus en el nom de la falla que s’hi va plantar aquell any: la plaça de Sant Jaume. És el nom que apareix a les notícies i confirma la perseverança del veïnat d’esta antiga plaça i tornar una altra vegada en fer història per ser pioners en plantar falla. Desapareguts tots els diaris locals, Las Provincias era el diari que feia ressò d’este esdeveniment: «Este año solamente una falla se ha “plantado” en nuestra Ciudad, aparte algunas otras infantiles. Le ha tocado en suerte a la plaza de los Mártires de la Revolución, entre disparos de morteros, dianas y demás alegrías para los dormilones.

El día de San José habrá serenata, tracas y buñuelos, y a media noche se convertirá la falla en humo y cenizas, como las ilusiones de este pícaro mundo»16.

Aquell 19 de març, com preveia el diari, va ser extraordinari: «El día de San José fue animadísimo.

Hubo falla, futbol, cines, música y otros espectáculos. En la ermita del Santo, situada en el monte, dominando la ciudad, hubo fiesta con gran concurrencia. Los paseos y caminos se vieron repletos de gente»17.

Març de 1942, una falla gran a la plaça de Sant Jaume El dia de sant Josep començava a ser celebrat a Xàtiva. La premsa, amb notícies escasses i curtes, ens transmetia allò festejat. No obstant, el corresponsal no feia palès dels cadafals fallers i, com diem, aporta poques dades: «Lo mismo que en años anteriores, aunque en menor número. Este año han aparecido fallas en algunas plazas de la Ciudad con su algazara de músicas y buñuelos, “despertá” e iluminaciones, asociándose el tiempo con día espléndido y temperatura primaveral»18.

A pesar de la poca informació de la premsa d’estos anys, si que hi ha constància del llibret d’una de les falles

14 Las Provincias, 23 de març de 1940. EMV 15 AMX, LB 1530, de l’11 de març de 1940, citat i publicat en Sánchez Pérez (2007:109).

16 Las Provincias, 20 de març de 1941. HMV. 17 Las Provincias, 23 de març de 1941. HMV. 18 Las Provincias, 23 de març de 1942. HMV.

plantades aquell 1942. El llibret de la falla de Sant Jaume és un document extraordinari, el primer de la postguerra que s’hi conserva19.

La publicació consta de 24 pàgines on a la coberta apareix l’esbós del cadafal que s’hi va plantar, el qual duia per lema De tot un poc obra de J.osé

32 33 El Verí del Foc 15

Coberta del Llibret explicatiu de la Falla de la plaça de Sant jaume de 1942. Podem apreciar l’aparició de l’esbós de la falla que s’hi va plantar per José Morell. Arxiu J. Castells 19 El llibret pertany a la col·lecció particular de Pepe Castells, al qual agraïm la seua cessió.

Morell Tortosa. Al llibret apareixia el pregó de Josefina Sanchis; el programa de festejos en vers; l’explicació de la falla en vers però en castellà, obra de José Vidal així com quatre poesies satíriques. Els escrits estaven barrejats amb publicitats de comerços i empreses de la ciutat.

Com s’ha indicat anteriorment, en esta tornada de les falles cal recalcar la iniciativa de la comissió fallera de la plaça de sant Jaume —Méndez Núñez a l’època republicana i Màrtirs de la Revolució a la franquista— de plantar falla els anys 1941 i 1942, la mateixa que huit anys abans havia pres la mateixa decisió i per este motiu és considerada com una de les falles fundacionals de la ciutat. D’esta comissió cal destacar a José Vidal Calatayud qui va estar president els anys 1943, 1944 i 1945, i deduïm que els dos anys d’abans va estar qui encapçalà la iniciativa, doncs és qui signa l’explicació de la falla al llibret de 1942 i, a més, ja va ostentar el càrrec de president l’any 1936. *** Coda És atrevit i complicat la comparança d’èpoques on s’han pogut viure la suspensió de la festa de les Falles. En este sentit, en els motius de la suspensió ja dissentixen. No obstant, els temps esdevinguts resulten ser semblants i que, en certa mesura, transmeten inseguretat, expectativa, sorpresa i perplexitat.

A més a més, podem observar en les dues suspensions la qualitat d’improvís, amb esdeveniments sense que es puguen preveure.

Com hem apuntat, cal tindre en consideració el vessant organitzatiu de la festa i que, davant d’una situació d’interrupció festera, la preocupacions i les posteriors reaccions hi són diferents. En estes sentit, les notícies ens indiquen que, al marge de l’expectativa latent, hi ha intencions de resoldre la situació. En aquell 1937 les comissions falleres decidixen dissoldre la comissió constituïda per a aquell exercici i donar la recaptació per a fins socials que hi eren necessitats en aquell moment. La interrupció patida per la pandèmia, i viscuda recentment, ha estat resolta d’una forma diferent.

Cal recordar que la interrupció va estar patida a pocs dies de falles, fet que va comportar un ajornament amb la festa completament preparada. A més a més, hui en dia les Falles són un dels motors l’economia valenciana i, en este sentit, ha comportat la necessitat de conformar ajudes al sector inclús les falles han vist minvades el seu cens faller amb la conseqüència de recaptar menys ingressos.

La seua recuperació, en ambdues èpoques, i a pesar de les situacions establertes, resulta ser lenta, carregada de paciència però esperançadora.

BIBLIOGRAFIA Sánchez Pérez, J. (2007): “Comité Central Faller de Xàtiva (1943-1936)”, Argentina 2007. Llibre explicatiu de la falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 104-109.

Anys fallers sense falles Javier Mozas Hernando Associació d’Estudis Fallers

L

es Falles de març del 2020 han passat malauradament a la història per haver-nos quedat a les portes de la setmana gran de la nostra festa. El 10 de març, el President de la Generalitat anuncià l’aplaçament, i el 13 de maig, l’Alcalde de València Joan Ribó anuncià la suspensió definitiva de les falles pertanyents a la Junta Central Fallera. La resta de juntes locals i poblacions ja ho havien comunicat o ho comunicarien posteriorment.

Però estimat lector, enguany no ha sigut la única ocasió en que les places no s’han celebrat. A més d’alguna altra ocasió que estigueren a punt de fer.se. A continuació vos faré el relat d’eixos anys tan fatídics per a la història de la nostra festa.

El primer esglai va tindre lloc en l’últim quart del segle XIX. Les falles eren una forma de justícia popular, amb un fort component de sàtira, exhibicionisme i condemna al foc d’aquelles conductes censurables per la societat. Esta festa popular, nocturna i al marge del poder municipal, fou considerada perillosa.

Per este motiu, l’Ajuntament volgué controlar les Falles amb establiment d’un arbitri o impost a partir de l’any 1851, pel qual, els veïns que volien plantar falla a la seua plaça o carrer, havien de satisfer-ho. L’impost anà pujant a poc a poc: a 10 pessetes en 1872, 15 en 1875, 30 en 1882, fins arribar a 60 pessetes en 1885.

35 36

«Las fallas son una fiesta inculta, impropia de una capital seria y de primer orden» va ser una de les frases demolidores que es publicà a un dels diaris de 1885. L’objectiu estava clar: fer desaparèixer esta festa popular i tan crítica amb el poder i els seus polítics. L’alt import de la tassa municipal provocà que cap grup de veïns demanà permís per plantar falla. La festa es paralitzà als carrers i places de la ciutat de València. Només es plantà una falla a l’apartat

carrer de Cervantes, sense que s’enterara l’ajuntament, i a l’interior del col·legi de la Beneficència.

Pocs dies després, afectà a València la quinta i pitjor epidèmia de còlera que hi hagué al segle XIX. A finals d’eixe mateix més de març, es detectà el contagi en la ciutat de Xàtiva. Un treballador del tren que connectava la citada ciutat i la de València, es contagià en el viatge del dia 11 d’abril. Després de registrar les pitjors xifres al mes de juliol, amb prop de 300 morts diaris, l’epidèmia remití en setembre, deixant un rastre de més de 7.000 contagiats, quasi 5.000 morts a la capital i 30.000 en total entre les tres províncies.

36 37 El Verí del Foc 15

Per a les falles de 1886, l’ajuntament de la ciutat de València mantingué l’import de l’impost en 60 pessetes.

I els fallers també continuaren oposant-se a satisfer l’altíssima quantitat per plantar falla i celebrar festa. En esta ocasió, només el director del col·legi de la Beneficència decidí que els seus interns construïren i plantaren una falla al pati interior de l’edifici, per diversió només dels asilats. Però també la premsa es feu ressò d’una falla silvestre plantada al llunyà Castellar per un fuster que no volia que el seu patró es quedara sense el popular festeig.

La premsa criticà enèrgicament la decisió de carregar-se la festa a colp d’impost, contra els nostres regidors que no eren considerats bon valencians... Però l’escriptor i regidor Félix Pizcueta abanderà una corrent de suport a la festa i aconseguí convèncer als seus companys de corporació per

aprovar en 1887 una baixada del fatídic impost fins a 10 pessetes. El resultat fou immediat: en 1887 es plantaren 29 falles.

El que el còlera de 1885 no aconseguí, quasi ho aconseguixen els polítics valencians... La festa havia aconseguit capgirar els seu camí i començà un creixement mai vist anteriorment. Fins arribar a l’any 1896 en que de nou va ser una pedra en la història de la nostra festa... la primera vegada que tenim constància que es suspengué les Falles.

Eixe any, onze comissions falleres havien demanat permís per plantar falles: Na Jordana-Burjassot (hui Llíria), Cirilo Amorós-Pascual i Genís (hui Félix Pizcueta), Guillem de Castro-Lepanto, Pau, Maldonado-En Bany-Vinatea, i les places de l’Arbre, de Porchets, de les Mosques (hui de mossèn Milá), del Contrast (actual creuament de Russafa i Dènia), de Galindo i Major de Russafa.

Dos de les falles a plantar, Na Jordana-Burjassot i plaça de l’Arbre, anaven a satiritzar la situació bèl· lica a Cuba. La citada guerra havia començat en febrer de 1895. El poble cubà volia independitzar-se d’Espanya. La contenda discorria lentament, fins que el ministre substituí com a cap militar al general Martínez Campos pel general Weyler a principis de 1896, i a guerrilla se va estendre a tota la illa.

La situació es complicà fins el punt que el dia 8 de març de 1896, es declarà el fatídic estat de guerra en Espanya. Passaren uns dies d’incertesa, fins que el Capità General

Esbós de la falla que s’anava a plantar en la plaça de l’arbre l’any 1896, la qual anava a satiritzar la situació bèl·lica a Cuba. Arxiu Històric Municipal de València

38 39 El Verí del Foc 15

Esbós de la falla plantada en la plaça de l’arbre l’any 1897, amb una composició i temàtica idèntiques a l’any anterior. La falla va estar guardada tot un any. A. H. M. de València

de València, José Lasso Pérez, publicà l’ordre el dia 13. El text prohibia expressament la festa de les Falles, les corregudes de bous i les partides de pilota al trinquet del Jai-Alai.

Es volia evitar la reproducció dels aldarulls ocorreguts durant les falles de l’any anterior moments abans de la cremà de la falla de la plaça de Pellicers. Uns joves, decapitaren els ninots, els posaren dalt d’uns pals, i els passejaren pels carrers de la contornà en un estat de gran excitació i radicalisme.

Ràpidament, la policia els reprengué i els portà a la carcel.

El Capità General li comunicà el contingut de l’ordre al Governador Civil de la província eixe mateix matí, el qual es reuní per la vesprada amb l’Alcalde Joaquín Santonja Lisbona, i el seu tinent d’alcalde per traslladar-li-la.

Dos dies després, 15 de març, l’Alcalde envià una carta als presidents de les onze comissions falleres amb l’ordre de suspensió de la festa.

Com a curiositat, sabem que 5 falles foren guardades pels seus fallers durant tot un any, i les plantaren en 1897 perquè l’esbós és el mateix: carrer de Maldonado, i places de Galindo, Arbre, Porchets, Galindo i Major de Russafa. Els fallers del carrer de la Pau no demanaren el permís, i les altres dos comissions, presentaren un altre esbós amb composició diferent.

Les falles suspeses de 19371 Ramon Estellés Feliu Universitat de València

«Verás cómo llegan para San José, después de tres años que yacen dormidas las fallas gloriosas, aquellas hogueras cuando haya en Valencia muchas golondrinas.»

Jaime García Royo, “¡Barcelona ya es de España!”, El Avisador Numantino, 01/02/1939 «Mostró asimismo el Caudillo su interés por las tradicionales fiestas de las “fallas”, mostrándose partidario de su apogeo, tanto por lo que representan en el sentir del pueblo, como por su importancia económica y turística.»

“El Caudillo salió de la ciudad del Turia compenetrado con el latir de Levante”, A.B.C., 07/05/39

L

’exercici faller 1936-37 ha passat a la nostra història, sobretot, perquè va iniciar el període més llarg, fins ara, de carència constatada de celebracions falleres des que la Festa té seguiment als mitjans de comunicació, allà per la segona mitat del segle XIX. 41 42

L’Ajuntament de València va decidir al límit, el 12 de març de 1937, suspendre les Falles en atenció a la situació bèl·lica encetada entre el 17 i el 19 de juliol de

1 El text es presenta sense anotar i sense bibliografia. Al respecte, remet als articles sobre la matèria que he publicat en la Revista d’Estudis Fallers i en Cendra.

1936. Però les comissions de falla de la ciutat no havien estat quietes fins aquell moment. Després, la guerra va fer que, sense necessitat de confirmar la decisió, aquesta s’estenguera a les Falles de 1938 i 1939.

A més, l’any faller de 1937 ha sigut objecte d’anàlisi pels nostres historiadors per una iniciativa oficial al capdavant de la qual estava Josep Renau.

Esquematitzaré tot seguit, en què es va concretar aquella iniciativa oficial, fins la seua fi, i la seua previsible transformació en el context de la guerra, i les activitats de les comissions de falla de València fins que deixaran de ser notícia.

LES FALLES DE 1937 Durant molt de temps, la nostra historiografia ha associat l’expressió anterior a una iniciativa de la Direcció General de Belles Arts, al capdavant de la qual estava el pintor, fotomuntador i muralista valencià Josep Renau Berenguer, que va ser aprovada per Orde del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts de la República.

42 43 El Verí del Foc 15

El Ministeri dedicava 40.000 pessetes a la construcció de quatre falles antifeixistes, sota la direcció de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, que en reservaria l’execució al Sindicat d’Art Popular, de la CNT, amb l’ajut d’alguns “elementos de la UGT”.

Finalment, sols unes poques escenes es van poder exposar a la Llotja a l’abril de 1937, per celebrar l’aniversari de l’adveniment de la República, i sembla que, al maig, també, amb algun afegit, a la seu del “Sindicato de Profesionales Liberales”, lligat a la C.N.T.

A banda de les exposicions d’abril i de maig esmentades, l’activitat d’aquell grup d’artistes es va perllongar gràcies a la celebració de la Setmana d’Homenatge a la URSS organitzada per l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica entre els dies 1 i 7 de novembre de 1937. L’homenatge va implicar que, com deia la revista Estampa en el seu número de 13 de novembre de 1937: «Los artistas de Valencia también han aportado su valioso y entusiasta concurso, representado en dos fallas alegóricas de la lucha española; una de las cuales simboliza la defensa de Madrid». Tot seguit, s’aclaria que «Una de estas fallas ha salido ya camino de la Unión Soviética, y la otra, a la que los artistas falleros están dando los últimos toques, será montada y expuesta al público valenciano antes de proceder a ser embalada con destino al glorioso país del proletariado universal».

Segons Frente Rojo, en notícia del 22 d’octubre, la falla que representava Madrid estava encara en construcció i l’altra ja havia eixit cap a la URSS. No he trobat cap notícia de l’exposició pública de què parlava Estampa.

Ultra les implicacions d’aquesta darrera celebració, sembla que la conjuntura bèl·lica va determinar que el treball dels artistes fallers se centrara, amb la inevitable concurrència d’activitats lligades a la propaganda, en l’elaboració d’elements o instal· lacions de camuflatge, com ben bé explica Pérez Contel: «Por iniciativa de García Maroto, Subcomisario de Propaganda, responsable de la propaganda del Comisariado de Guerra que dirigía Álvarez del Vayo

Mural pintat l’any 1937 a la plaça d’Emilio Castelar de València, obra de Regino Mas. Arxiu Manolo Sanchis

y con la colaboración del Sindicato de Art Popular de Valencia, adscrito a la CNT […]

parecían reales y que los parciales de guerra daban como éxitos para los franquistas. […]

Con las testimoniales fallas antifascistas, los artistas falleros dedicándose a cabalgatas y a propaganda de bulto, pero prontamente decayó el trabajo, por lo que fue una solución para el paro el camuflaje, que resolvió los problemas de muchos artistas.

Donde antes se encargaba un “ninot” ahora se modelaban soldados, y con madera y tela de retorta se hacían tanques, se fabricaban fusiles, cañones de cartón y se simulaban edificios y grandes concentraciones de tropas, las cuales, observadas por la aviación franquista, hacían que esta emplease cantidades ingentes de municiones y de bombas que eran lanzadas sobre objetivos que

En ocasiones, grupos de tanques o de artillería simulaban roquedales, al ser observados los lienzos monumentales que cubrían armas y máquinas de guerra.»

L’anàlisi de la intervenció d’artistes fallers en treballs de propaganda durant la Guerra d’Espanya resta per a ulteriors treballs.

LES COMISSIONS DE FALLA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA Gràcies el buidatge de les principals capçaleres de premsa de la ciutat en aquell moment, he trobat abundant informació corresponent a 124 falles

grans i 52 infantils de la ciutat de València, que em permeten una descripció molt rica de les seues activitats. Cal dir que no consta que se’n publicara cap llibret.

Paral·lelament, he analitzat la documentació corresponent conservada a l’Ateneu Mercantil de València que era la seu del Comité Central Faller on hi ha les sol·licituds de 78 de les 124 falles esmentades adés.

Podem constatar que les comissions de la ciutat de València van iniciar la preparació de les Falles de 1937 com més tard el 28 de març de 1936, que es pot considerar altament probable la constitució d’alguna falla encara després de l’esclat de la guerra i que l’activitat de les comissions va arribar en alguns casos fins el mes de març de 1937.

44 45 El Verí del Foc 15

El Comité Central Faller havia convocat les comissions de falla de la ciutat perquè constituïren l’Associació general Fallera Valenciana 1936-327 i n’escolliren el Comité Directiu en una assemblea que es va celebrar el 29 de maig de 1936 en el Palau de Parcent.

A més, l’Ateneu Mercantil continuava oferint les seues instal·lacions perquè el Comité en mantinguera les oficines.

Aquest havia convocat una Assemblea General Extraordinària de l’AGFV per al dia 9 de juliol.

Al final, l’Ajuntament de València va decidir la suspensió de les Falles de 1937 en la sessió ordinària del Consell Municipal de 12 de març de 1937; entre altres coses, perquè, com deia el conseller Manuel Blasco Ferris, calia disposar que «dadas las circunstancias especiales porque atraviesa nuestra Nación a consecuencia de la guerra,

no autorice el Ayuntamiento ningún festejo, ni la colocación de ninguna falla, en el término municipal de Valencia». Cal remarcar que el Consell Municipal va prohibir el festeig tradicional de les Falles; però no prengué cap decisió respecte dels “festejos oficiales” en què havia intervingut el Ministeri de Propaganda.

Hi havia, però, raons més greus sobre les quals, al final, el consistori no s’hi va pronunciar. Els bombardejos sobre la ciutat de València havien començat el 13 de gener de 1937 i no era previsible que cessaren, amb falles o sense; però la inconveniència de permetre aglomeracions de públic i llums nocturns, davant de qualsevol eventualitat bèl·lica, era evident.

Tanmateix, en el moment que el Consell Municipal va prendre la decisió suara esmentada, encara hi havia, com a mínim, dues falles actives a la ciutat de València: Ripalda-Soguers i CadisPatrici Huguet-Adjacents, de les quals la premsa donarà notícia, respectivament, els dies 18 i 20 de març, que havien fet aportacions econòmiques en favor de l’esforç de guerra dels lleials. L’última referència en un diari d’una falla de la ciutat de València en l’exercici 1936-37 és la que va publicar Adelante el 20 de març de 1937, on es relacionava una successió de tres donatius que la falla Cadis-Patrici Huguet havia concretat el 4 de setembre i el 24 de novembre de 1936 i el mateix 19 de març de 1937, aquest últim amb el concepte de «liquidación de su fondo».

El diari socialista Adelante es lamentava comprensiu, el mateix dia de Sant Josep de 1937, de l’absència de les falles:

Imatge apareguda a la pu blicació de Crónica d’octubre de 1936, on s’aprecien unes dones demanant per als combatients de Madrid. Arxiu Manolo Sanchis

«Por primera vez en la historia de esa manifestación de arte popular, de ingenio, de sátira, de gracia valenciana, que son las fallas han dejado de celebrarse. Este día diez y nueve de marzo de mil novecientos treinta y siete amaneció sin turistas ni tracas. […]

No hay este año fallas. No podía haberlas. La gran tragedia que enturbia la vida de la nación así lo reclamó. Y desde el primer momento Valencia sacrificó tan renombrada manifestación de arte popular. Y desde ese primer momento, el dinero recogido para las fallas por las comisiones es reparcialido entre los hospitales de sangre, entre las familias evacuadas, entre los niños huérfanos, convertido en víveres para la heroica ciudad mártir, para el Madrid glorioso…».

Ja no tornarem a trobar notícia d’activitats de les comissions falleres de la ciutat de València fins després que acabarà la Guerra Civil.

Tanmateix, en uns apunts manuscrits de 1953, Gayano Lluch comentarà que en 1938, «l’artista Paco Galvan feu una petita falla ab carácter simbòlic que fou exposada en l’escaparate de Casa Cuadrado» i que «fou inaugurada el dia 19 de Març».

Per a acabar, el 19 de març de 1938, Adelante tornarà a parlar d’unes falles inexistents: «Sentiríamos incurrir en frivolidad al recordar hoy, siquiera sea de pasada, una jubilosa fiesta que tuvo hondas raíces en la psicología del pueblo valenciano, una fiesta que no tuvo

nada de religiosa y sí mucho de optimismo, arte y sensualidad. […]

guerra, mitjançant donacions, i un altre de dissolució de les entitats.

Si hoy hiciéramos fallas, la aviación negra vendría a buscar, bajo el guión de las llamas, la carne palpitante de nuestras muchedumbres […]

1. La constitució de les comissions:

Cuando ganemos la guerra, valencianos, qué gran falla haremos…

No será nuestra sólo, como las de “antes”. Aquéllas eran de barrio o de plazoleta popular. La de mañana la haremos en colaboración con todos los españoles. […]

Hoy no tenemos tiempo. Los artistas dibujan carteles de guerra y los poetas de “falla” escriben serias épicas de combate. Hoy no tenemos tiempo. Hemos de disparar muchos fusiles y hemos de trabajar hasta caer muertos de fatiga».

Després d’açò, no he trobat cap referència més.

L’activitat de les comissions falleres de València en 1937:

46 47 El Verí del Foc 15

Les activitats de les comissions de falla que la premsa recull des del 20 de març de 1936 fins el 20 de març de 1937 són la major còpia de notícies falleres d’un mateix exercici publicada mai fins aquell moment.

Revetles populars, balls i activitats teatrals omplin el període fins el 18 de juliol de 1936; però, després, tot i que amb un contingut benèfic, també n’hi haurà.

A més, des del 12 d’agost de 1936 fins el 20 de març de 1937 es viuen, en paral·lel, un procés pel qual les nostres comissions col·laboren amb l’esforç de

Entre el 28 de març i l’11 d’agost de 1936 la premsa diària dóna notícia in extenso de la composició de 64 comissions de falles grans de la ciutat de València; a més, entre el 9 i el 14 d’abril de 1936, hi ha la publicació dels components de dos falletes infantils de la capital.

En altres ocasions, la premsa ofereix les dades d’alguns components de les mateixes comissions o d’altres.

Tenim dades parcials de 40 comissions grans distintes de les 64 esmentades adés. En allò que fa a les falletes infantils, hi ha dades parcials d’unes altres 10 comissions. És la primera vegada que es posa en marxa un programa sistemàtic de publicació dels components de les comissions grans. L’intent no es repetirà fins 1943. Ni tan sols el buidatge dels llibrets que incorporen aquesta informació permet elaborar, ni abans de 1937 ni fins molts anys després, uns llistats tan complets dels membres de les falles grans de la ciutat de València.

Una altra cosa són les falles infantils, ja que la revista Los Chicos, suplement infantil d’El Mercantil Valenciano, fa replega de molts fallerets de les campanyes de 1933, 1934, 1935 i 1936 i d’alguns noms de la de 1932. Després de la guerra, El Peque, suplement de Jornada, n’aportarà dades ressenyables des de l’exercici de 1943 fins el de 1946.

Amb tot, es pot recuperar un cens de fallers de 1937 amb un mínim de 2.351 persones, en les falles grans de

la ciutat de València. Respecte de les falles infantils, trobem un total de 112 referències.

2. Les revetles populars: Des del 2 de maig fins el 18 de juliol, les comissions de falla de la ciutat organitzaren 122 revetles. El mateix 18 de juliol, la premsa n’anuncia 8 més per al dia 19, ço que faria un total de 130 que podríem considerar prebèl· liques. Es concentren en les dates immediatament anteriors a Sant Joan i a la Fira de Juliol.

Hi ha dades de 21 comissions. Destaquen les falles de les places de Mestre Ripoll i de Sant Jaume, amb 16 revetles cada una, i la plaça de Santa Creu, amb 15.

En guerra, solament s’organitzen 6 revetles benèfiques: 4, Roberto Castrovido-Conca; una, Oriola-Visitació i Sagunt-Sant Guillem conjuntament, i una altra Carrera de Sant Lluis, trast 1.

3. El teatre: En les fonts consten 15 representacions abans del 18 de juliol, entre el 24 de maig i el 16 de juliol, i 12 després, entre el 15 d’agost i el 12 de setembre; aquestes últimes amb finalitat benèfica. La comissió Conca-Alzira representarà 16 obres, 7 abans i 9 després de l’esclat de la guerra.

4. La sarsuela: La comissió de falla Cadis-Patrici Huguet-Vivons-Sornells s’associarà amb la Federación Regional de la Industria de los Espectáculos Públicos per oferir, el 30 d’agost, al Teatre Apolo, “La rosa del azafrán”.

5. Els balls populars: Conca-Roberto Castrovido va organitzar balls populars en 3 ocasions, els dies 12, 13 i 14 d’abril de 1936. Per la seua banda, Jesús-Adjacents ho feia en 2, el 16 de maig i, teòricament, el 19 de juliol, segons anunciava en El Pueblo el 17 de juliol.

Conca-Alzira celebrarà 3 balls benèfics, els dies 23 i 30 d’agost i 20 de setembre.

6. Les donacions per causa de la guerra: Assentada a la nostra capital l’evidència que la guerra s’allargava, la presència de les comissions de falla en la premsa diària va assolir un to clarament monogràfic. Calia ajudar en l’esforç de guerra; tot i que, en la primera quinzena del mes d’agost, encara es comunique la composició de 3 comissions de falla. S’iniciava, per tant, un corrent de donatius provinents de les nostres falles i publicitat en la premsa diària En pocs casos són el resultat d’una activitat lúdica organitzada ex-professo per a la causa. En la majoria surarà el que podríem dir la capacitat ordinària o endògena de recaptar fons per a la festa que tenia cada comissió. Alguna comissió, finalment, recorrerà a les col·lectes per la barriada. Val a dir que totes les comissions de què la premsa informa d’alguna activitat abans del 18 de juliol de 1936 apareixeran després en els llistats de les donats. A més, un nombre substancial de comissions solamente seran esmentades per donar notícia de les seues donacions, ço que palesa una evident finalitat de propaganda lligada a la moral de guerra.

Notícia de Vicente Vidal Corella publicada el 1936 a les pàgines de Crònica en la qual s’hi fa ressò de la donació de les falles. Arxiu Manolo Sanchis

48 49 El Verí del Foc 15

Aquestes donacions es feien efectives en el context del que van ser les Subscripcions Nacionals posades en marxa per les forces republicanes a l’estiu de 1936. El 29 d’agost de 1936, es creava la Junta Central de Socorros, amb la finalitat de centralitzar-ne els ingressos.

A València, partits polítics, sindicals o cooperatives, a més de l’Ajuntament o el Govern Civil, administraran la seua pròpia subscripció. La publicació en la premsa diària, de tant en tant, dels balanços corresponents, i la comparació amb els de la mateixa Junta que publicava el BOPV mostra que aquelles, en

gran part, en disposaven lliurement.

El 12 d’agost de 1936 les comissions de la ciutat de València comencen un corrent de donacions en favor de l’esforç de guerra republicà. Acabarà el mateix 20 de març de 1937 i correrà paral·lel al procés de dissolució de les entitats.

Amb l’esforç conjunt de 50 falles infantils (de 52) i 98 de grans (de 124), es faran 176 donacions. De la immensa majoria de les comissions sols constarà una sola donació, després de la qual, no n’hi constarà mai cap altra

activitat; però 3 falles infantils i 18 de grans allargaran el procés amb diverses aportacions.

Les fonts incorporen referència expressa a la dissolució de les entitats majors en 20 casos, tot i que en tres de les citacions se’ns parla de desistir de fer falla. Pel que fa a les comissions infantils, la dissolució o el desestiment s’indica en 2 comissions, una de cada.

Però, en un total de 67 casos, se’ns informa d’una donació de tots els fons disponibles, amb expressions com «todo lo ingresado», «todo lo recaudado», «total … de los ingresos», etc., i no apareix cap altra notícia posterior referent a la mateixa falla. Més encara, en tots els casos, la referència a l’última donació que es comunica d’una falla és la darrera notícia que en tenim.

La primera donació constatable és la de la falleta infantil Barriada obrera de Ramón de Castro (Patraix). El to de la nota publicada en El Mercantil Valenciano palesa una motivació propagandística: «Como demostración del espíritu que informa la gesta heroica del pueblo, recogemos la emocionante nota de unos pequeños falleros de la barriada obrera Ramón de Castro, de Patraix, que, de los fondos recaudados para el festejo nos han hecho entrega de 25 pesetas para que las destinemos a la suscripción a favor de las familias de milicianos que pelean en el frente.

Huelga todo comentario ante el enternecedor acto de estos niños que comprenden ya, a pesar de sus pocos años, la tragedia de la patria y el dolor dominante en los hogares de los defensores de la República».

De fet, les primeres donacions recollides per la premsa són de falles infantils. De les 52 falletes de què hi ha notícies, aquestes estan motivades per la intenció de comunicar una donació en 50 casos.

Les donacions realitzades per comissions infantils estan clarament quantificades, amb la sola excepció de la del carrer de Pepita i una altra dubtosa. La donació total comunicada va ser de 6.794,10 pts.

Un total de 98 comissions de falles grans fan alguna donació amb quantia expressa, per un global de 61.712,30 pts. Per tant, el balanç del procés és de 68.506,40 pts si atenem a totes les donacions amb una quantia expressa, superior al pressupost dedicat a les Falles en l’exercici de 1936 per l’Ajuntament de València: 68.067,26pts.

A banda d’açò, 20 comissions grans aporten la totalitat de la recaptació o dels fons sense indicar-ne la quantia, i unes altres 5 combinen aquest mecanisme amb el de fer altres contribucions de quantitats que la premsa explicita.

Si sumem els donatius per les revetles, el teatre, la sarsuela i els balls populars, el muntant serà: 68.506,40 + 206,70 + 1.826,50 + 1.240,35 + 400 = 70.979,95 pts.

FINAL PROVISIONAL En qualsevol cas, des del 20 de març de 1937 fins mesos després de l’acabament de la Guerra Civil, no he trobat en la premsa cap notícia de les nostres comissions, ni hi ha activitat administrativa al respecte. Deixe l’estudi de la represa per a un altre lloc.

2020: Falles imposibles Joan Castelló Lli Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers

L

es falles de 2020 han provocat un xoc en la ciutadania valenciana, que ha tingut que passar per diferents fases per a assimilar el que estava ocorrent. En poc més de quinze dies, els que van de l’1 al 15 de març, s’ha passat de la normalitat, la incredulitat i l’expectació al desconcert, la desesperació, l’abatiment, la desesperança i, finalment, la resignació. No ha tingut més remei que acceptar el que era inevitable: les de 2020 eren unes falles impossibles.

Una pandèmia, la covid-19, s’ha instal·lat en les nostres vides i no sols ha canviat els nostres hàbits socials sinó que ha posat en el centre del debat què és el que havia de prevaldre: si la seguretat sanitària (el dret a la salut), el creixement econòmic o el dret a l’oci (festiu o recreatiu), que no sempre en aquests sis mesos de pandèmia s’han prioritzat de la mateixa forma. L’interés col·lectiu no sempre ha prevalgut sobre interessos personals o sectorials.

En les següents línies trobarà, benvolgut lector, una narració personal, entre escèptica, irònica i fefaent, de les NO Falles de 2020, eixes que han canviat la manera de veure i viure la festa.

Febrer (I): incredulitat En les xarxes socials comença a circular una idea que ningú vol creure. Aparent51 ment pot parèixer desficaciada, sense peus ni cap, però poc a poc va forjant a con52 tracorrent: les festes corren perill. S’han suspés els carnestoltes de Tenerife i Las Palmas i també el de Venècia. Les falles de 2020 pengen d’un fil. La covid-19, una malaltia infecciosa de la família dels coronavirus, ha arribat al nord d’Itàlia des de la llunyana Xina, i des d’allí a Espanya (el 19 de febrer el València CF va jugar contra l’Atalanta a Milà i alguns afeccionats i periodistes tornen infectats d’allí). Estem en un món globalitzat, per a la bo i per al dolent, i els virus no coneixen fronteres.

El focus d’una pneumònia desconeguda fins llavors, detectat en Wuhan a la fi de desembre de 2019, s’ha convertit en tot just uns mesos en una epidèmia i s’estén com una taca d’oli. El confinament, amb la consegüent paralització de l’activitat econòmica i social (festes incloses), és la mesura recurrent i obligatòria (inicialment no sempre acceptada de bon grat per la població) per a frenar la propagació.

La possibilitat que València es quede sense falles és una opció que no es pot descartar, però per a les desenes de milers de falleres i fallers és (encara a la fi de febrer) poc probable. Les alarmes s’han encés, però encara s’imposa la incredulitat. En solo unes setmanes la festa esclatarà en tota la seua esplendor. «Res hauria de frenar-la», escriuen les ments més falleres en les xarxes socials.

Febrer (II): Normalitat

52 53 El Verí del Foc 15

Les falles han iniciat la recta final amb una certa normalitat. Els que posen en dubte la seua continuïtat són alarmistes i endevins. «La Xina està molt lluny», comenten els que només pensen o viuen de la festa quan està a punt d’acabar el primer mes de l’any.

Com en la vella cançó de la infància, «La manga riega, que aquí no llega».

«Com va aplegar fins ací una malaltia des de tan lluny», afigen de manera inconscient. El 31 de gener s’inaugura l’Exposició del Ninot sense novetats, amb més del mateix: ancians amb xiquets, escenes costumistes, exaltació patriòtica unidireccional, crítiques a l’esquerra municipal escenificada en el triumvirat apocalíptic Fuset-RibóGrezzi, referències a la política nacional i internacional i algunes propostes (poques) imaginatives i amb aires de

modernitat. Un any més es manté un guió massa previsible: guanyarà el sentiment, i la tendresa s’imposarà, una vegada més, a la sàtira. L’essència de les falles de nou calcigada. Un mes després, l’1 de març i des de les Torres de Serrans, Consuelo Llobell, Fallera Major de València, convida a la ciutadania, de dins i fora de València, a endinsar-se en el món de les falles. La normalitat, amb algunes precaucions, encara funciona bé, de moment.

Febrer-març: Expectació Des de fa un any, les falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat però hi ha alguns que aprofiten esta distinció per a convertir-les en la festa de la barbaritat, dels excessos. Són els danys col·laterals d’un turisme low cost (prioritat econòmica al preu que siga).

Per si de cas, el bàndol faller prohibeix el botellot, excepte en zones delimitades. Es pretén evitar excessos com els ocorreguts als voltants de la Llotja en 2019. És un intent de delimitar una festa sense límits, de frenar el subarrendament que algunes comissions del centre històric fan de les barres de les revetles que es celebren al costat d’edificis o entorns històrics i emblemàtics de la ciutat. És un avís a navegants al qual, en pocs dies, seguirà un altre toc d›atenció molt més preocupant: apareix el primer cas de covid-19 en la Comunitat valenciana, el d’un home hospitalitzat a Castelló el 25 de febrer. I una premonició: el vent obliga a suspendre la segona mascletà del cicle de març en la plaça de l’Ajuntament. I per si no fos prou, el nombre d’infectats per coronavirus augmenta de manera endiablada: el 9 de març són ja 48 en la Comunitat Valenciana.

Contracoronament de la part de darrere de Miracle de Mario Gual (Na Jordana, 2019).

Foto joan Castelló

54 55 El Verí del Foc 15

Març (I): Desesperació

Març (II): Desconcert

El president de la Generalitat, Ximo Puig, anuncia el 10 de març la suspensió de les falles de 2020 per a evitar la propagació comunitària del coronavirus. «Veuràs com la Setmana Santa i la Fira d’Abril de Sevilla no se suspenen, ací som uns cagats», diuen els que es consideren més fallers que ningú.

Eixe dia es dispara l’última mascletà de falles. Desesperació entre els incondicionals de la festa. La salut no és encara la prioritat per a alguns, que consideren més important els beneficis econòmics i la catarsi festiva.

En els últims 150 anys només s’han suspés les falles en sis ocasions: per a protestar per les elevades taxes municipals (en 1886) o per guerres (per la de Cuba en 1896 i per la Guerra Civil entre 1936 i 1939).

Res més conéixer-se la suspensió, els lobbys fallers es posicionen per a tractar que la decisió no siga definitiva. A pesar que el nombre de morts i contagiats manté una progressió geomètrica, els senyors de la festa argumenten que no es pot trencar la tradició, que això suposaria una desfeta econòmica perquè les falles generen un impacte econòmic de milers de milions d’euros (es torna a anteposar l’economia a la salut). Rafael Mengod, president de la Federació de Falles de Secció Especial, afirma l’11 de març que «suspendre les falles és la ruïna total».

En 2020 no hi haurà festejos en març per una pandèmia que ens retrotrau un segle arrere (la mal anomenada grip espanyola) encara que en la memòria col·lectiva estan gravades també altres pandèmies, algunes amb tints apocalíptics com el còlera, la pesta, l’ébola, la SIDA, la síndrome respiratòria aguda severa, la grip aviària…

Però encara existeixen uns últims vestigis de normalitat fallera: la Conselleria d’Educació i Cultura fa públic, eixe mateix 10 de març, que La Malva d’Alzira i Na Jordana de València són les comissions guanyadores dels premis de Promoció del Valencià als llibrets de falla; i la Junta Central anuncia el 14 de març que la comissió d’Almirall Cadarso-Comte d’Altea s’emporta els dos ninots indultats: No li ho contes a ningú, de Manuel Algarra, i És molt guai tindre un bonsai, d’Enric Ginestar. És el punt final als actes oficials d’aquest exercici.

No hi ha dubte: es pensa en termes monetaris, no de salut comunitària.

La reacció és immediata: es demana l’ajornament (no la suspensió definitiva) de la festa i ajudes/subvencions per als col·lectius implicats: artistes, pirotècnics, floristes, músics… A aquest clam s’uneix l’hostaleria, un sector que fa l’agost el mes de març però que a penes s’implica més enllà del Controla Club perquè la gent (jove i menys jove) no faça botellot i bega amb seny… en els seus locals. El negoci és el negoci.

Pressionat pels poders fàctics (econòmics i festers) i sense força moral per a acceptar la realitat d’unes falles que són impossibles, l’Ajuntament proposa celebrar les falles ajornades del 15 al 19 de juliol, coincidint amb la Fira de Juliol. El poder política cedeix davant la pressió dels lobbys econòmics i festers.

Març (III): Abatiment Per a les comissions de secció especial que ja tenen part de la seua estructura plantada, s’estudien alter-

Una de les figures centrals de Collage de Vicent Martínez (CubaLiterat Azorín, 2019).

Foto joan Castelló

natives que puguen encaixar amb les mesures sanitàries per a cremar les falles. Els artistes desmuntaran aquelles parts en les quals siga possible desfer el treball, i l’Ajuntament i la Generalitat assumiran els costos. Les parts que no són desmuntables es cremaran amb nocturnitat i traïdoria (Regne de València) o, parafrasejant a Luis Eduardo Aute, abandonades a l’alba (sense públic, sense festa, amb tristesa i sagnant després de ser tallades amb la dalla. Maleït ball de morts…). Així van cremar Miracle (Na Jordana), Collage (Cuba) i alguns elements (no la figura central de La meditadora) d’Això passarà (plaça de l’Ajuntament).

Març (IV): Resignació La realitat s’ha imposat amb tota la seua cruesa: són les NO Falles de 2020. El 12 de març, quan la cancel· lació de les falles de 2020 era ja un fet inevitable, Consuelo Llobell, la Fallera Major de València, va dir entre llàgrimes: «el col·lectiu faller no es rendeix».

La falla de l’Ajuntament, criticada quan va ser triada fa un any pels sectors més conservadors, es converteix ara en una icona en defensa de la festa en temps de pandèmia. A La meditadora, la figura central de la falla municipal dissenyada per Escif, els artistes Manolo Martín i José Ramón Espuig li col·loquen una màscara blanca que es

convertirà en la imatge que resumeix, en si mateixa, les Falles interruptus de 2020. És com el sexe inconclús, sense plaer, sense satisfacció, sense clímax.

S’assumeix amb resignació el que ja és inevitable. Artistes i comissions inicien el trasllat de les falles no plantades a Fira València. El gremi d’artistes fallers demana ajudes per a afrontar les pèrdues i l’Ajuntament anuncia que avançarà les subvencions que concedeix a les comissions.

Març (V): Desesperança

56 57 El Verí del Foc 15

En les xarxes socials sempre hi ha qui no es resigna al fet que no hi haja falles, fins al punt que Junta Central Fallera es veu obligada el 14 de març a desaconsellar l’ofrena espontània que s’està encoratjant des d’alguns sectors. Quan la ciència no arriba, es recorre a la religió, es busquen els miracles. I per a que quede ben clar quin és el sentiment dels bons valencians: no hi haurà falles però la Mare de Déu que no es quede sense flors. Perquè, per a alguns que presumeixen d’estar en possessió de la veritat absoluta, hi ha valencians bons i dolents, «i si no – diuen amb autosuficiència- vegeu la composició política de l’Ajuntament». Estem a meitat de març i, en el primer dia de confinament, en la Comunitat Valenciana es comptabilitzen un mort i 216 nous casos de la covid-19 en un sol dia. En total hi ha 403 casos actius. Malgrat la virulència de la pandèmia, alguns continuen pensant en mantindre la festa fallera. Tancats a les seues cases, centenars, milers de valencianes i valencians (és difícil donar una xifra exacta en aquesta situació) celebren el 19 de març amb música, enginy i festa des dels balcons de les seues cases.

Cremà de part de la falla Acò també passarà de Manolo Martín, José R. Espuig i Escif (Ajuntament, 2019) . Foto joan Castelló

Maig-juny: Resignació

58 59 El Verí del Foc 15

El 13 de maig, l’Ajuntament i el món faller acorden cancel·lar les falles de 2020, una decisió que l’assemblea de presidents ratifica l’endemà passat de manera aclaparadora amb un suport del 99 % (encara hi ha un 1 % de nostàlgics de la festa per damunt de la pandèmia). És el tret de gràcia.

A hores d’ara, la desfeta econòmica ja aconseguix cotes inimaginables. Tots els sectors demanen subvencions a les administracions públiques, fins i tot els que fa uns mesos eren uns acèrrims defensors de l’economia liberal de mercat i uns opositors permanents a tota classe de polítiques socials, que només serveixen, diuen, per a fer més gran el vot captiu en favor dels partits d’esquerra. El mannà no es fa esperar: al llarg del mes de juny, la Diputació de València anuncia ajudes a mans plenes: als artistes fallers per import de 300.000 euros; al sector pirotècnic amb altres 300.000 euros per a disparar 15 castells simultanis en d’altres punts del litoral de la província el mes de juliol; i al sector de la floristeria amb 60.000 euros. Per part seua, la Junta de Govern de l’Ajuntament de València va aprovar al juliol destinar una partida de 200.000 euros per a subvencionar a artistes fallers i carrossers de la ciutat. Fins a 5.000 euros per a cada artista que haja contractat amb una comissió de la ciutat. A aquest suport unànime a la festa fallera es va sumar també Les Corts Valencianes amb una declaració institucional de suport als artistes fallers i foguerers.

Juny: La nova normalitat Assumit que les falles de 2020 són impossibles, que cal acceptar el fet de les NO Falles, tot comença convergir

cap a la nova normalitat, que poc té a veure amb la normalitat anterior. Amb mascaretes, gel hidroalcohòlic i distància de seguretat s’imposa pensar, no ja en solucions alternatives per a ajornar o posposar la festa, sinó en com seran les falles de 2021. L’Ajuntament de València dóna a conéixer els projectes per a les falles municipals de 2021: Saps qui sóc? També!, de Ceballos i Sanabria, serà el lema de la falla infantil, i una proposta conjunta d’Alejandro Santaeulalia i el dissenyador urbà Dulk, titulada Protegix allò que estimes, serà l’eix temàtic de la falla major.

Açò passarà (I) La meditadora amb mascareta, la figura que s’ha convertit en el símbol de la lluita contra la pandèmia del coronavirus, es va salvar de les flames per a erigir-se en símbol permanent de les falles de 2020, es cremarà finalment en el cap de setmana de la Crida de 2021. Arrere queden les campanyes per a indultar-la i perquè quedara exposada en un lloc emblemàtic de la ciutat, o en el seu cas perquè el projecte tornara a ser la falla municipal de l’any que ve. Res de res. Exercici nou, falla nova… encara que tinga un final digne (ser cremada davant de públic, amb permís de la pandèmia).

Ara només falta que es convertisca en tradició cremar una falla en el cap de setmana de la Crida. Tot aplegarà.

Açò passarà (II) Finalment s’ha imposat la lògica de la salut comunitària enfront de la lògica econòmica. La ciutadania ha assumit amb naturalitat que les falles de 2020 no són possibles, ni en el seu temps (el mes de març), ni fora d’ell (al juliol, al setembre o a l’octubre com es va

La meditadora amb mascareta, part principal de la falla Acò també passarà de Manolo Martín, José R. Espuig i Escif (Ajuntament, 2019) . Foto Rafa Tortosa

plantejar en diversos moments). En aquest any, el 2020, no hi han festejos, no hi han falles. Són les NO Falles. Però que ningú s’alarme: els sectors implicats rebran ajudes i subvencions de les administracions públiques per les pèrdues o els beneficis no obtinguts. Els ciutadans les pagarem amb els diners dels nostres impostos, una contribució que, amb crisi o sense crisi, els sectors empresarials volen reduir com siga, encara que quan les coses vénen mal donades, quan els seus comptes de resultats no donen els beneficis esperats, no dubten en ser els primers en recórrer al mannà dels diners públics, a voler formar part del col· lectiu subvencionat, eixa espècie tan injuriada per ells quan els diners públics es destinen a pal·liar l’exclusió social.

(Les falles de 2020 són ja història.

Aquest relat està dedicat al personal sanitari de l’Hospital General de València, uns professionals del sistema públic de Salut que amb dedicació plena i escassetat de mitjans es van dedicar a salvar les vides dels qui van contraure la covid-19, entre ells l’autor d’aquest breu diari, que sols pretén ser una reflexió personal sobre el valor suprem de la salut, que sempre hauria de prevaldre per davant d’interessos econòmics, socials o festius).

60 61 El Verí del Foc 15

Coronament del cadafal Miracle de Mario Gual (Na Jordana, 2019).

Foto joan Castelló

Desplantà i incineració de les falles de 2020.

Els fets d’un malson Juanjo Medina Bonilla Revista CENDRA

«Article Únic.

Se suspén la celebració, en les dates previstes, de les festes de les Falles en la Comunitat Valenciana, i de la Magdalena a Castelló, i en conseqüència es disposa el seu ajornament.»

E

sta curta frase, publicada en el número 8759 del DOGV de l’11 de març de 2020, sintetitza la tensa reunió que es va celebrar el 10 de març al Palau de la Generalitat per abordar l’ajornament de les Falles. I pesa encara com una llosa damunt del futur de la Festa.

10 de març

Esta reunió estigué precedida per dos reunions al més alt nivell coordinades pel ministre de Sanitat, Salvador Illa, i una videoconferència entre el president de la Generalitat, el del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez i el ministre1, que ja un dia abans havia anunciat que, per exemple, els partits de futbol i bàsquet anaven a disputar-se a porta tancada. Quan en eixa roda de premsa se li va preguntar per la possibilitat de suspendre les Falles i les festes més properes al calendari com la Setmana Santa, Illa va dir que la decisió es prendria d’acord amb les autono63 mies, valorant-se «caso a caso» i seguint només el criteri de «la protección de la 64 salud pública»2.

1 «El virus aplaza las Fallas», Levante-EMV, edició digital de l’11 de març de 2020.

2 Ídem.

En la Generalitat es reuní part del Govern Autonòmic per a decidir què fer amb les Falles. A esta reunió assistí el nou regidor de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana, que havia assumit el càrrec feia uns dies, qui amb la vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, intentaren, com a fallers de base, una ferma defensa d’unes activitats mínimes —suspensió d’actes oficials i mantindre l’activitat de les comissions— per tal de salvaguardar la Festa i l’economia subjacent. Segons va transcendir i en declaracions de la pròpia Oltra3: «mi objetivo en el debate fue que algunas personas fueran conscientes de la dimensión del tema, dado que no parecía que lo fueran; desde mi condición de fallera desde hace 25 años podía aportar esa visión.»

64 65 El Verí del Foc 15

La decisió, encara que esperada, ja que venia parlant-se de la possibilitat de suspendre les Falles, o, com a mínim, de suspendre aquells actes que solen provocar més aglomeracions de públic —de fet, les mascletaes de la plaça de l’Ajuntament de València d’eixa setmana ja registraven un descens en l’afluència de públic, que demostra que la gent es conscienciava i tenia por a parts iguals—, va suposar un colp que va deixar els fallers i falleres descol·locats davant un incert futur, i a tots aquells que treballen en tot allò relacionat amb la Festa, en una situació d’incertesa, que en molts casos i mentre redacte este article, encara no

s’ha resolt o inclús ha empitjorat greument. El món faller va estar, i encara està, en shock, i s’agafava a la reactivació del cicle festívol per al mes de juliol com si d’un sacabutx ardent es tractara. Com ja sabem, eixa quimèrica previsió tampoc no es va concretar.

El mateix dia 10, passades les 22.00 hores, Ximo Puig compareixia en roda de premsa per a tractar d’explicar la situació adduint que «es tracta de minimitzar l’element de risc per al contagi per aglomeracions humanes i desplaçaments massius de persones provinents de zones més afectades.»4 De la mateixa manera, feia una crida a la responsabilitat afegint que la decisió es prengué seguint «els criteris per protegir la salut dels ciutadans, amb rigor, responsabilitat y proporcionalitat, [...] sempre amb plena coordinació amb el Ministeri de Sanitat.»5 Quan la roda de premsa del president va acabar, començaren a produir-se reaccions a la consumació de l’ajornament sine die de les Falles. Per exemple, des del seu compte de Twitter l’alcalde de Valencia, Joan Ribó —que no va modificar la seua agenda privada amb motiu de la reunió al Palau de la Generalitat—, va afirmar que: «Buscaremos una alternativa para su celebración, pero lo primero es la seguridad de las personas atendiendo siempre a criterios técnicos y científicos»6. La vicealcaldessa Sandra Gómez parlà d’accions més concretes al declarar que

3 «Una noche para la historia», Levante-EMV, edició digital de l’11 de març de 2020.

4 «Valencia suspende y aplaza la celebración de las Fallas por el coronavirus», La Vanguardia, edició digital del 10 de març de 2020.

5 «La Generalitat aplaza las Fallas de Valencia para evitar el riesgo de las aglomeracions», El País, edició digital del 10 de març de 2020.

6 Ídem.

Compareixença de Ximo Puig on va anunciar las suspensió de les falles. Foto GVA

estava treballant-se ja en buscar «dónde podemos almacenar las fallas y qué ayudas podemos poner a disposición de la fiesta»7, barallant-se des d’un primer moment l’opció de Fira València com a lloc d’emmagatzematge dels cadafals. Tots els partits de l’oposició, tant de les Corts com de l’ajuntament, es mostraren d’acord amb les mesures adoptades per a preservar la salut de la ciutadania.

algunes falles de secció Especial ja tenien gran part dels elements principals al carrer i algunes en avançat estat de plantà, mentre que altres comissions de totes les seccions estaven a l’espera amb elements a les places, perquè «los tiempos eran los que eran y no se puede perder ni un minuto. El trabajo no podía interrumpirse mientras no se dijera lo contrario.»8 11 de març

Quasi a la mitjanit del 10 de març, Moisés Domínguez publicava en la web de Levante-EMV una curta ressenya del que estava per arribar a curt termini. Amb «Y ahora toca desmontarlas», afirmava que les Falles havien arribat a un punt de no retorn, en què

La nit quasi no tingué solució de continuïtat amb el matí següent, i els missatges, les telefonades i xarrades, els comunicats, les presses i el desconeixement perllongaren el malson que no acabà amb l’alba.

7 Ídem.

8 «Y ahora toca desmontarlas», Levante-EMV, edició digital del 10 de març de 2020.

66 67 El Verí del Foc 15

Les primeres noticies d’este dia parlaven de buscar un espai temporal per a celebrar la Festa, descartant-se la seua coincidència amb les Fogueres d’Alacant, per a no fer-les coincidir per qüestions com compartir artistes les dos festes. Joan Ribó també va parlar de l’assumpció al 50% per part de l’Ajuntament i la Generalitat dels costos de desmuntatge i trasllat de les falles des del carrer o els tallers dels artistes a les instal·lacions de Fira València o les llotges del port de la ciutat.

Però la realitat era bastant més freda del que es pensava, i començaren a publicar-se les primeres xifres del que suposaria l’ajornament —que això era en un principi— de les Falles, i ja es feia una primera estimació dels efectes en els sectors afectats, llocs de treballs inclosos, i dels percentatges de pèrdues.

En un article aparegut en Valencia Plaza el mateix dia 119 —encara que es basava en l’estudi econòmic fet per la Interagrupació de Falles en 200810— ja es parlava d’una baixada segons Hosbec, la patronal hostalera, d’un 20% en les reserves, que augmentaria després de la suspensió en esperar-se una «multiplicación de las cancelaciones».

Quant a l’hostaleria s’afirmava que el 80% de l’impacte econòmic de la Festa repercutia en este sector, aprofitant que el turisme s’incrementa un 41% els dies de la setmana de Falles, amb una mitjana d’un milió de visitants per dia.

També es parlava d’altres sectors com la pirotècnia, que en gran mesura depén de la facturació dels dies grans de Falles, tant pels actes contractats per ajuntaments i comissions —amb una estimació mitjana d’uns 6.000€ per comissió—, com per la venda de tot el material pirotècnic que es crema als carrers de les ciutat i dels pobles durant eixos dies. A més de l’impacte publicitari que per a les empreses suposen les disparades a la plaça de l’Ajuntament11.

També les floristeries estimaren les pèrdues, en este cas d’uns 5 milions d’euros, en suposar la Festa un dels grans moments de vendes del sector.

Amb el problema afegit de tindre la flor ja comprada i tallada, així com, en alguns casos, part dels rams ja fets de cara, per damunt de tot, a les ofrenes previstes en les diferents localitats. Algunes comissions abonaren i retiraren els rams ja preparats per a contribuir d’alguna manera a alleugerir l’impacte en les floristeries.

A banda, es parlava de les empreses d’esdeveniments, de carpes, bunyoleries, músics i el llarg etcètera de treballadors i treballadores afectats.

Això sí, el més significatiu dels sector afectats, com no, és el dels artistes fallers. Amb una facturació d’uns huit

9 «Artistas, pirotécnicos, músicos... La suspensión de las Fallas genera pérdidas en decenas de sectores» , Valencia Plaza, dia 11 de març de 2020.

10 L’estudi pot descarregar-se en el següent enllaç: [https://www.interagrupacionfallas. com/estudio-impacto-economico-y-social/] 11 Cal assenyalar que, tant les mascletaes com els castells que quedaren pendents a València, es dispararen en diferents barris aprofitant la festivitat del 9 d’octubre. De la mateixa manera es programaren quinze castells de focs per al 18 de juliol, patrocinats per la Diputació de València, baix el nom comú de Torna la llum, que significaren una injecció de 300 mil euros al sector.

La vida és joc de Carlos Carsí (Dr. Oloriz - Arq. Fabián i Fuero, 2020).

Arxiu Cendra Digital

milions d’euros es veien amb el treball de tot un any repartit entre els carrers i els obradors, sense saber en aquell moment què passaria amb els cadafals.

L’única mesura clara, en un principi, adoptada per la Federació de Gremis d’Artistes Fallers i Fogueres de la Comunitat Valenciana fou la d’instar als artistes a no retirar cap peça de les ja plantades o transportades, ni transportar-ne cap altra des dels obradors, fins conéixer amb claredat qui es faria

càrrec de pagar els costos dels treballs de desplantà i transport. També pels problemes que podria suposar, de cara a les assegurances, qualsevol tipus de contratemps ocasionat en eixos treballs que no estan recollits en les pòlisses o en els contractes de treball que en alguns casos tenen data d’extinció el 16 de març12.

Però no tot era unió, i alguns municipis que celebren les Falles es mostraren molestos amb l’Ajuntament de Va-

12 «Los artistas no retirarán las Fallas hasta que alguien se haga cargo del coste», LevanteEMV, edició digital de l’11 de març de 2020.

lència i la Generalitat per haver posat data, del 15 al 19 de juliol, a la possible celebració de la Festa. Ja que en moltes d’estes localitats se celebren les festes patronals, i fer coincidir unes i altres no podia ser fàcil. Ciutats com Torrent, Dénia, Llíria, l’Eliana o Manises demanaven més consens i que no només s’hi tinguera en compte la ciutat de València per a concretar una nova Setmana Fallera13.

Altres veus no entenien que es pugera, encara, anar als centres comercials i no fer unes activitats mínimes als casals14 —des d’algunes comissions o agrupacions— o que no es plantaren les falles per a poder cremar-les —des de la Fed. de Gremis d’Artistes fallers—, però el decret era clar, i les activitats previstes, tant les oficials com les de les comissions, no es podien portar a terme, com va explicar de manera taxativa el regidor Carlos Galiana que va dir que «se han cancelado las Fallas con todo lo que implica»15 i que a pesar que «los falleros nos movemos por sentimiento [...] las medidas sanitarias, los informes sanitarios son claros en este momento respecto al coronavirus.»16 Encara que els treballs de plantà estaven suspesos, el matí d’este dia 11, 68 69 El Verí del Foc 15

al cap de la meditadora que anava a conformar el cos principal de la falla municipal, els artistes li col·locaren una mascareta, feta per la dissenyadora Marta Ródenas, i que segons Manuel Martín Huguet, un dels artistes responsables del cadafal, era un «gesto de solidaridad con los enfermos por coronavirus y en protesta por la crisis económica que afecta a los artistas falleros, uno de los más afectados por el aplazamiento de las fallas.»17 Però l’acte més rellevant del dia fou la compareixença de Joan Ribó, en roda de premsa, flaquejat per Sandra Gómez, vicealcaldessa de la ciutat, i per Carlos Galiana. En la mateixa es continuava afirmant la impossibilitat d’una suspensió definitiva, s’anunciaven ajudes a les comissions per a minimitzar les pèrdues econòmiques i es comunicaven més i més reunions en els successius dies per tal de trobar solucions consensuades a la realitat dels agents festius i econòmics afectats. L’alcalde va agrair al món faller la seua «actitud responsable, comprensiva y sobre todo, constructiva» a l’hora de buscar i trobar solucions tan ràpides davant la incertesa generada per la situació18.

13 «Los municipios molestos con València por su unilateralidad», Levante-EMV, edició digital de l’11 de març de 2020.

14 Es parlava d’aprofitar el menjar i la beguda ja adquirits per a xicotetes celebracions dins dels casals i només per a membres de les comissions, o bé d’organitzar xicotetes ofrenes bé dins dels casals, bé a les parròquies dels diferents barris.

15 «Cenas, desfiles y homenajes pese al aplazamiento», Levante-EMV, edició digital de l’11 de març de 2020.

16 Ídem.

17 «La falla municipal arderá a puerta cerrada antes del día 19» , Levante-EMV, edició digital del 12 de març de 2020.

18 «Del llanto a la calma: 24 horas de altibajos en las Fallas», Valencia Plaza, 12 de març de 2020.

Extravagància de David Sánchez Llongo (Exposició - Micer Mascó, 2020). Arxiu Cendra Digital

70 71 El Verí del Foc 15

Teatre de Fernando López (Costa i Borrás - Agustina d’Aragó, 2020).

Arxiu Cendra Digital Encanteris de Víctor Vaballero (San Juan Bosco - Duc de Mandas, 2020). Arxiu Cendra Digital

12 de març En este tercer dia continuava parlant-se de l’impacte econòmic i de les greus conseqüències que comportaria una suspensió definitiva de les Falles, i començava a parlar-se de què fer amb els cadafals.

A més de confirmar-se unes Falles estiuenques entre el 15 i el 19 de juliol, mantenint els actes habituals en els dies numèrics en els què normalment es realitzen, es parlava d’aprofitar el període vacacional, que «se convertirá en un reclamo turístico para aquellas personas que, en ese momento de estío, visiten la Ciudad.»19 També es parlà de l’afectació a la Fira de Juliol, amb unes Falles en les mateixes dates, i preocupava la climatologia per la forta calor que podria arribar a afectar actes com l’Ofrena. Tot açò estava supeditat a la situació de la pandèmia, i es va posar el 19 de juny com a límit per a vore si es podien organitzar els festejos. Com ja sabem, no va ser així i la suspensió definitiva es va produir el dia 13 de maig, més d’un mes abans del que s’havia previst.

Quant als cadafals, el principal problema el presentaven les falles que ja havien alçat bona part dels projectes.

Les més afectades van ser les comissions de Na Jordana, Exposició, CubaLit. Azorín, Sueca-Lit. Azorín, Regne de Valencia-Duc de Calàbria, Plaça del

Pilar i la falla municipal. Altres tenien algunes peces ja embastades com Costa i Borrás-Agustina d’Aragó, Sant Joan Bosco-Duc de Mandas i Gravador Esteve-Ciril Amorós. Moltes més falles ja tenien parts als emplaçaments, però no havien començat els treballs de plantà, com per exemple Convent de Jerusalem-Mat. Marzal.

Es plantejà en eixe moment desplantar les falles, i alguns artistes començaren a avisar que per a la reconstrucció i replantà d’algunes d’elles, no pensades per a passar per un procés revertiu de la plantà, no seria possible desfer el camí recorregut, com avisà el Mestre Major del Gremi d’Artistes Fallers, Ramón Espuig: «hay muchos monumentos que ya están muy levantados y desmontarlos sería destrozarlos.»20 Quant a la falla municipal, els artistes afirmaven que cremarien la falla completa, encara que en dos parts, ja que no havia donat temps a plantar-la per complet, per tractar de dignificar-la en la mesura del possible, perquè segons afirmava Manuel Martín Huguet: «la falla ya está fuera de contexto, no está completa. No vamos a tratarla como un trasto. Vamos a dignificarla lo que podamos y a quemarla en la posición en la que está.»21 El que quedà clar des d’un primer moment fou la necessitat de cremar estes falles sense públic, tancant les

19 «Las fallas se celebrarán entre el 15 y el 19 de julio con nueve ‘mascletades’», LevanteEMV, edició digital del 12 de març de 2020.

20 «Especial no plantará las mismas fallas en el mes de julio», Las Provincias, edició digital del 12 de març de 2020.

21 «La falla del Ayuntamiento se quemará porque es el «final más digno», dicen sus autores», El País, edició digital del 12 de març de 2020.

72 73 El Verí del Foc 15

demarcacions, fent-ho a hores intempestives i amb el major secretisme possible per tal d’evitar que es produïren aglomeracions. Al temps, encara es parlava de la possibilitat que la Fallera Major de València, Consuelo Llobell, i al seua Cort d’Honor, assistiren a la cremà de la meditadora.

Estes circumstàncies canviaren el dia següent per la declaració de l’Estat d’Alarma i el consegüent confinament, que no permetia cap reunió de persones no convivents.

22 Ídem.

Una Consuelo Llobel que també faria, molt emocionada, una roda de premsa en la seu de la Junta Central Fallera per a transmetre un missatge d’optimisme, tot demanant als fallers i falleres «coraje, ilusión, alegría y tesón», i afirmant que «nos repondremos, nada hará que el colectivo fallero se dé por vencido.» 22 13, 14 i 15 de març Els dies que haurien d’haver sigut l’avantsala de la voràgine festívola,

A caçar gamusinos de Paco Torres (Plaça del Pilar, 2020). Arxiu Cendra Digital

concentrant els últims moments de la pantà, es convertiren en un impàs cap a un incert futur, i més en ser declarat l’Estat d’Alarma.

ons, com Malva-rosa o Gdor. EsteveCiril Amorós, que encara no havien retirat els cadafals mentre esperaven una solució.

El dia 13 es va suspendre el Ban Faller, per la qual cosa tots el negocis que florixen als carrers en portes de la Setmana Fallera van haver de replegar els trastos i deixar els seus llocs. També suposava la suspensió del permís d’ocupació als carrers, el que va provocar que alguns efectius de la Policia Local de València, molt guardians de les seues labors, amenaçaren d’aplicar la normativa i multar algunes comissi-

Al mateix temps, les falles que havien començat a desplantar-se i algunes de les veus de les comissions més afectades ja demanaven una suspensió del concurs de la secció Especial per al més de juliol, per poder competir en igualtat de condicions amb aquelles que no havien avançat tant la plantà.

Falles com Exposició, quasi plantada del tot, o Sueca es podien desplantar gràcies a l’esforç dels equips d’artistes

i comissions: «Nos està costando la vida»23, afirmava Vicente Llácer, artista de Sueca-Lit. Azorín.

Per altra part, falles com Na Jordana, Cuba-Lit. Azorín o Regne de València havien de deixar al carrer bona part dels cossos dels cadafals, que, pensants per a morir entre flames, s’havien sacabutxat i encolat de tal forma que era impossible desplantar-los sense trencar-los. Això sí, se salvaren bona part dels elements complementaris, no sense uns grans esforç i risc.

El 14 de març, tres eren els assumptes que copaven els titulars de premsa. El primer, una extensa entrevista a Carlos Galiana24, on afirmava que una de les raons perquè es parlara d’unes falles al juliol fou que «la gente necesitaba tener una esperanza y una fecha».

74 75 El Verí del Foc 15

El segon, una nova entrevista25, en este cas al president de la Interagrupació de Falles de la Ciutat de València, Guillermo Serrano. En ella, es plantejaven canvis en els horaris d’alguns dels actes més arrelats, i afirmava que l’ajornament «nos hubiera gustado que se hubiera decidido antes porque, al no haber fallas en la calle, el impacto hubiera sido menor.» I també feia una crida a les comissions: «el Ayuntamiento va a hacer un esfuerzo importante para que las fallas podamos cumplir con los contratos que tenemos y las Fallas de

2021 tienen que ser una copia del presupuesto de este año o mejorado.»

Comentari que enllaçava amb l’últim titular d’aquell dia, que no era altre que l’Ajuntament de València anava a sufragar el 62% dels pressupostos dels cadafals, per a minimitzar l’impacte derivat de la suspensió.26 Així el consistori assumia més de la mitat dels 8 milions d’euros que costaven en el seu moment els cadafals de la ciutat de València. Açò incrementava un 37,5% l’habitual 25% que ve aportant l’ajuntament com a subvenció als cadafals plantats a València, el pagament del qual també s’avançava de manera urgent, amb una mesura que volia «que las comisiones falleras cumplan con sus compromisos con una serie de empresas pequeñas a las que el equipo de gobierno local también quiere ayudar», en referència a empreses de pirotècnia, hostaleria, carpes, floristes, etc.

El dia 15, quan estava prevista la plantà dels més de 1.500 cadafals, entre grans i infantils, que es planten a la Comunitat, va passar amb més pena que glòria, amb sopars de la plantà virtuals que les comissions organitzaren pels grups de missatgeria telefònica, en un intent de mantindre una xicoteta flama, mai millor dit, d’esperança davant de la incertesa que es plantejava en aquells moments.

23 «Las primeras piezas llegan a Feria Valencia y Especial desmonta más de lo esperado», Las Provincias, edició digital del 14 de març de 2020.

24 Carlos Galiana, «El mundo fallero necesitaba una esperanza y una fecha», Valencia Plaza, edició del 14 de març de 2020.

25 «Habrá que hacer tres o cuatro días de Ofrenda para adaptarla al termómetro», Las Provincias, edició digital del 14 de març de 2020.

26 «Valencia pagará el 62% del monumento a las fallas para aliviar el colapso de la suspensión», Las Provincias, edició digital del 14 de març de 2020.

Es un caso aparte, este mundo del arte de Paco Giner (Gravador Esteve - Ciril Amorós, 2020). Arxiu Cendra Digital

16 i 17 de març Dins de les tonalitats grises que envoltaven els dies que haurien d’haver sigut els grans de la Festa, el dia 16 va náixer més fosc. Tot perquè uns vàndals, mai se sabrà qui, li botaren foc a la falla Regne de València en la matinada d’eixe dia.

El cadafal esperava, com els de Na Jordana, Cuba i el de l’Ajuntament, que estiguera a punt el dispositiu preparat per incinerar-los; que, en bona part, es va precipitar, al produir-se este acte imprudent i malintencionat. Per sort, no s’hagué de lamentar danys majors, però una cremà d’estes dimensions, sense un

control per part dels bombers, podria haver ocasionat greus problemes als edificis veïns, arbrat o mobiliari urbà. La comissió afirmava en un comunicat en els seus perfils socials que: «nos la han arrebatado y no tocaba. [...] Tristeza profunda es lo único que queda.»

La matinada entre els dies 16 i 17 va ser una de les més estranyes i doloroses que ha viscut el món faller en la ciutat de València en tota la història.

Tres equips de bombers, i un gran dispositiu de seguretat que garantia que ningú no s’acostara a les demarcacions de les falles que encara quedaven en peu, van procedir a la incineració d’allò que quedava al carrer.

76 77 El Verí del Foc 15

De les cremaes de Na Jordana i Cuba només hem pogut vore algun curt vídeo gravat pels veïns i un grapat de fotografies, que destil·len una desolació completa. Però la cremà del cos de la meditadora de la falla municipal es va poder seguir per streaming, i molts ho vàrem fer amb un nuc a l’estómac i llàgrimes despenjant-se pel rostre.

Així visquérem com els bombers prepararen la figura, afegint a l’estructura material combustible, la foradaven —o més bé la trencaven— i amb una espècie de llançaflames li botaven foc,

a les 00:13 hores, complint l’orde del regidor Carlos Galiana, responsable de l’operatiu.

Després de dèsset minuts de combustió, baix una forta pluja, sí que se salvà el cap de la figura, que es va convertir en un símbol davant de la pandèmia, i que no es va cremar després que els artistes i el regidor així ho acordaren.

Al respecte, Galiana afirmava que «en julio desaparecerá entre las llamas como manda la tradición. Para simbolizar que desaparecen aquellas cosas que no nos gustan.» 27

Quasi en acabar la incineració, José Ramón Espuig avançava la idea de refer la figura per al mes de juliol, sempre que l’Ajuntament costejara els treballs si hi havia diners. Plans que no s’han concretat, i, com ja sabem, la falla no es tornarà a plantar; de fet, s’ha triat un nou projecte per a les Falles de 2021, i la meditadora espera una cremà simbòlica quan la situació sanitària ho permeta.

27 «El busto de la falla municipal se salva», Levante-EMV, edició digital del 17 de març de 2020.

Malamente de Sergio Musoles (Avgda.

Antic Regne - Duc de Calàbria, 2020).

Arxiu Cendra Digital Milacre! de Mario Gual (Na Jordana, 2020). Arxiu Cendra Digital Collage de Vicent Martínez (Cuba - Literat Azorín, 2020). Arxiu Cendra Digital

18 i 19 de març

20 de març

La ressaca de l’atípica cremà va aprofundir encara més el xoc que el món faller estava patint. Ara, com qui no es conforma és perquè no vol, les notícies de premsa, quasi residuals després de tant de tràfec com havíem tingut els dies anteriors, parlaven que, en el cas d’haver-se mantingut el calendari habitual, les Falles de 2020 hagueren sigut les més deslluïdes en dècades a conseqüència de les pluges generalitzades que van caure en els —previstos— dies grans de la Festa. Es parlava de la segona oportunitat que anaven a tindre els fallers i falleres per a fruir-les el mes de juliol.

Les habituals notícies sobre els últims dies de Falles, els informes sobre tones de fem replegat dels carrers o els índex de contaminació provocada pel fum negre que el foc fa brollar del suro blanc donaren pas a altres com que l’ajuntament tenia previst traslladar el cap de la meditadora una vegada passara el temporal de pluja.

L’altre artista de la falla municipal, Manolo Martín, també plantejava l’opció de refer el cos de la figura de la xica, perquè s’havien quedat part de les peces que la componien al taller.

També argumentava que la figura no es va acabar de plantar però que «la previsión inicial era subir el busto y la cabeza. Y de verdad que simplemente por una cuestión logística lo dejamos para el día siguiente.»28 Per la qual cosa la figura podria haver desaparegut en la seua totalitat.

78 79 El Verí del Foc 15

El dia de Sant Josep, la Fallera Major de València apareixia en les pàgines de Levante-EMV en una entrevista en la qual afirmava que el dia que se li puga llevar la mascareta a la meditadora «será símbolo de que todo ha pasado y que el ser humano ha ganado.» 29

També es parlava de com Ximo Puig feia posar els peus en terra als fallers i falleres en afirmar, només deu dies després d’haver posat una data per a celebrar les Falles, que «ha sido muy aventurado el decir tan pronto que en julio se puedan celebrar las Fallas», en declaracions a TVE. Per a tancar, i provocar la reacció exacerbada d’alguns sectors relacionats amb la Festa, amb la frase: «No podemos ahora mismo saber de la evolución del virus, esto se puede alargar meses.» No estava, per desgràcia, molt desencaminat el president Puig.

23 de març Uns dies d’impàs en els quals tots anàvem assimilant la nova realitat, que per a alguns —molts d’ells i d’elles integrants del col·lectiu faller— era la de lluitar de cara contra el virus, el dia 23 es produïa l’últim episodi d’esta novel·la de caràcter distòcic que ens ha tocat protagonitzar. Eixe dia es materialitzava el trasllat a la Marina del Port de València del cap de la falla Açó també passa-

28 «Un milagro salvó la falla municipal», Levante-EMV, edició digital del 18 de març de 2020.

29 Consuelo Llobell, «Quitaremos la mascarilla a la chica y el ser humano habrá ganado», Levante-EMV, edició digital del 19 de març de 2020.

Metròpolis de Vicente LLácer (Sueca - Literat Azorín, 2020). Arxiu Cendra Digital

rà: «todo un símbolo de resistencia, lucha y superación, tanto de nuestra fiesta grande como de nuestra ciudad y sus vecinos»30, en paraules de Carlos Galiana.

La figura ja presentava, en el moment de ser traslladada, bastants desperfectes a conseqüència de les

pluges. A dia de hui, 30 de novembre, mentre acabe de redactar este text, el cap roman a les instal·lacions del port, encara més danyat, tant per la calor de l’estiu i la dilatació de la fusta que produïx com per la humitat i la salinitat, pel fet d’estar uns huit mesos esperant un digne final que no se sap encara quan es produirà.

30 «La falla municipal ya descansa en la base del Alinghi a la espera de reparar los desperfectos», Levante-EMV, edició digital del 23 de març de 2020.

Falles per a quan?

Tots sabem com ha evolucionat la pandèmia. Potser cremar al juliol, vist i viscut tot el que portem des de llavors, no haguera sigut un desficaci, però es va imposar la por, i les ganes de Festa, més que de falla, de bona part del col· lectiu, com es demostrà en una ben dirigida enquesta que va eixir no se sap molt bé des de quin despatx.

Ara no se sap molt bé quan se celebraran les Falles de 2021. Març està quasi descartat i es barallen diferents escenaris com els mesos de maig o juliol. Però tot depén de com evolu-

cionen els contagis, de la capacitat de vacunació massiva que tinga el —saturat— sistema sanitari i l’efectivitat d’eixa vacunació, entre altres variants. De moment, els fallers i falleres intentem mantindre la flama festívola, amb activitats telemàtiques o amb els pocs actes que, baix un ferri control de les mesures de prevenció, s’han pogut celebrar. Però vivim en la incertesa de no saber quan podrem tancar el cicle, i recuperar ―com he sentit dir al, una vegada més, encertat Miguel Prim― «la sensació de viure un 20 de març.»

Això també arribarà. Cuideu-vos.

BIBLIOGRAFIA Bono, F., Pitarch, M. i Vázquez, C. (2020): “La Generalitat aplaza las Fallas de Valencia para evitar el riesgo de las aglomeraciones”, El País.

Consulta on-line: [https://elpais.com/sociedad/2020-03-10/el-gobierno-valenciano-aplaza-las-fallasde-valencia-que-empezaban-el-domingo.html]

80 81 El Verí del Foc 15

DD.AA. (2020): “Cenas, desfiles y homenajes pese al aplazamiento”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/03/11/cenas-desfiles-homenajes-peseaplazamiento-11593314.html] (2020): “Los municipios molestos con València por su unilateralidad”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www.levante-emv.com/comunitatvalenciana/2020/03/11/ municipios-molestos-valencia-unilateralidad-11593334.html] Domínguez, M. (2020a): “Y ahora toca desmontarlas”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www. levante-emv.com/valencia/2020/03/10/ahora-toca-desmontarlas-11593492.html] — (2020b): “Los artistas no retirarán las Fallas hasta que alguien se haga cargo del coste”, LevanteEMV. Consulta on-line: [https://www.levante-emv.com/valencia/2020/03/11/artistas-retiraran-fallasalguien-haga-11584008.html] — (2020c): “La falla municipal arderá a puerta cerrada antes del día 1”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www.levante-emv.com/valencia/2020/03/12/falla-municipal-ardera-puerta-cerrada-11594029.html]

— (2020d): “Las fallas se celebrarán entre el 15 y el 19 de julio con nueve ‘mascletades’”, LevanteEMV. Consulta on-line: [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/03/12/fallas-celebraran-15-19-julio-11594021.html] — (2020e): “El busto de la falla municipal se salva”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www. levante-emv.com/fallas/2020/03/17/busto-falla-municipal-salva-11567242.html] — (2020f): “Un milagro salvó la falla municipal”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www.levanteemv.com/fallas/2020/03/18/milagro-salvo-falla-municipal-11565821.html] — (2020g): Consuelo Llobell, “Quitaremos la mascarilla a la chica y el ser humano habrá ganado”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www.levante-emv.com/fallas/2020/03/19/consuelo-quitaremos-mascarilla-chica-humano-11562189.html] — (2020h): “La falla municipal ya descansa en la base del Alinghi a la espera de reparar los desperfectos”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www.levante-emv.com/valencia/2020/03/23/fallamunicipal-descansa-base-alinghi-11586324.html] Enguix, S. (2020): “Valencia suspende y aplaza la celebración de las Fallas por el coronavirus”, La Vanguardia. Consulta on-line: [https://www.lavanguardia.com/vida/20200310/474084750556/valenciaaplaza-fallas-magdalena-coronavirus.html] Garcia, A. (2020): “Una noche para la historia”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www.levanteemv.com/comunitat-valenciana/2020/03/11/noche-historia-11593431.html] Moreno, Fco. (2020): “Valencia pagará el 62% del monumento a las fallas para aliviar el colapso de la suspensión”, Las Provincias. Consulta on-line: [https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/valenciapagara-monumento-20200314002204-ntvo.html] Plaza, P. (2020a): “Del llanto a la calma: 24 horas de altibajos en las Fallas”, Valencia Plaza. Consulta on-line: [https://valenciaplaza.com/del-llanto-a-la-calma-24-horas-de-altibajos-en-las-fallas] — (2020b) Carlos Galiana, “El mundo fallero necesitaba una esperanza y una fecha”, Valencia Plaza.

Consulta on-line: [https://valenciaplaza.com/entrevista-carlos-galiana-fallas-2020] Redacció (2020a): “Artistas, pirotécnicos, músicos... La suspensión de las Fallas genera pérdidas en decenas de sectores”, Valencia Plaza.

Consulta on-line: [https://valenciaplaza.com/artistas-pirotecnicos-musicos-la-suspension-de-lasfallas-genera-perdidas-en-decenas-de-sectores] — (2020b): “Especial no plantará las mismas fallas en el mes de julio”, Las Provincias. Consulta on-line: [https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/fallas-seccion-especial/especial -plantara-fallas-julio2020-20200311223147-nt.html] Serrano, A. (2020): “Las primeras piezas llegan a Feria Valencia y Especial desmonta más de lo esperado”, Las Provincias. Consulta on-line: [https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/primeras-piezasllegan-20200 314002149-ntvo.html] Soria A., Garcia A. i Salinas V. (2020): “El virus aplaza las Fallas”, Levante-EMV. Consulta on-line: [https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2020/03/11/virus-aplaza-fallas/1988064. html] Soriano, L. (2020): “Habrá que hacer tres o cuatro días de Ofrenda para adaptarla al termómetro”, Las Provincias. Consulta on-line: [https://www.lasprovincias.es/fallas-valencia/ofrenda-fallas/tres-cuatrodias-20200314002207-ntvo.html] Vázquez, C. (2020): “La falla del Ayuntamiento se quemará porque es el “final más digno””, dicen sus autores, El País. Consulta on-line: [https://elpais.com/espana/2020-03-12/la-falla-del-ayuntamientose- quemara-porque-es-el-final-mas-digno-dicen-sus-autores.html]

Des de la cadira elèctrica Manuel Sanchis Ambrós Revista CENDRA

Las Provincias, 1 de març «Las Fallas de la incertidumbre» «El temor de menos turismo al caer San José en jueves, y la sombra del coronavirus»

L

luny queda el dos de març. Ho recorde com un somni. Sé que va passar perquè segur que hi ha fotos que certifiquen que els Premis Raga van existir, i que jo estava allí.

Es respirava alguna cosa estranya en l’ambient al casal d’Av. de Pérez Galdós-Calixt III en la nit dels “Raga”, quan va entrar un conegut periodista faller i esportiu recentment vingut d’Itàlia. Es comentava en veu baixa que els que havien anat a Milà a veure el València CF podien portar, juntament amb una derrota de l’equip local, alguna cosa més en les seues motxilles, un virus.

Levante, 4 de març 83 «El primer muerto de España falleció en la Comunidad el 13 de febrero» 84

«La víctima había ingresado en el Arnau de Vilanova por una neumonía grave de origen desconocido» «La Conselleria confirma que el partido entre el Valencia CF y el Atalanta se celebrará a puerta cerrada»

Las Provincias, 1 de març de 2020, p. 3.

84 85 El Verí del Foc 15

Las Provincias, 5 de març «Sanidad impone el cierre al público de los partidos contra los dos equipos italianos de futbol y básquet en Mestalla y la Fonteta, respectivamente» «Italia clausura sus colegios y España lo descarta, tras los primeros contagios de niños»

Les mascletaes dia a dia iniciaven el compte arrere, l’ambient faller inundava la ciutat, i la plantà a poc a poc iniciava el seu camí juntament amb el del virus; ningú entre els qui aplaudien en la plaça municipal no pensava el que va vindre després, o això creia, perquè el dia sis de març vaig rebre una telefonada d’un amic d’Alacant. ―Manolo, ¿Qué estáis haciendo con las fallas? ¿Por qué no las paráis?

No sabia què em deia ni a què es referia, no tenia ni idea. ―Hay un grave problema sanitario. ¿Es que no os habéis enterado en Valencia?

―Nano, ¿qué hacemos con las fallas?

Em va sorprendre: ―¿Qué pasa?

Ell sabia més del que em deien les seues paraules.

Li contestí:

Li contestí:

―Nano, esto está todo en marcha, es muy difícil de parar.

―El ciclo hay que cerrarlo, hay que quemarlas todas.

La plantà d’algunes falles havia començat, les grues i els camions anaven deixant en els encreuaments i les places de la ciutat les seues peces, en detriment de l’espai habitual dels cotxes. L’olor d’oli de les xurreries envaïa l’atmosfera i a poc a poc els “nanos” començaven el seu ritu anual amb la pólvora.

El meu camí va continuar cap a la plaça del Portal Nou. Vaig pensar que, com en altres tantes coses relacionades amb les festes, la pregunta havia sigut una exageració per part de l’interlocutor, que, si bé omet el seu nom, si llig aquestes línies sabrà que em referisc a la seua persona.

Uns altres no feien cap moviment, ni grues, ni peces, ni tall de carrers; sempre quedarà el dubte de si s’imaginaven alguna cosa. La bestiola encara no estava sobre la taula.

La plantà pujava i baixava les primeres peces. I, com és el meu costum establit a través dels anys, em vaig acostar a la plaça del Dr. Collado i em vaig prendre la meua primera mitja dotzena de bunyols camí de la falla de Na Jordana.

Els rumors que no hi hauria Ofrena, que se suspenien les mascletaes i els castells, envaïen cada racó de la ciutat. Ningú del món no parlava d’una altra cosa.

El mòbil, en el trajecte, va tornar a sonar, i, entre les preguntes i respostes de cortesia, l’interlocutor, el nom del qual omet, em va fer una pregunta que, entre totes, em va cridar l’atenció.

Es pressentia. Hi havia alguna cosa en l’ambient, que es mesclava amb l’olor de falla, a xurros i a pólvora.

Peça a peça, Mario Gual i la seua colla anaven pujant, i a algú li vaig sentir dir en la plaça la coneguda frase: ―Nano, este año tenemos falla.

A uns altres, en la cara se’ls notava que alguna cosa podia passar. D’altra banda, les conegudes travesses no es movien, ja que la plantà d’algunes de les falles grans no havia començat a pujar ni una sola peça en les seues demarcacions.

Vaig eixir de la plaça i, de tornada a casa, vaig cridar a un amic per a passar-li el comunicat del que havia vist als carrers i comentar la cridada que havia rebut. Em va dir: ―Manolo, están todos locos. Esto es como la gripe de todos los años.

Del 7 al 15 de març Levante, 7 de març «Las residencias de ancianos reducen las visitas por miedo a los contagios»

El telèfon em va portar a la realitat per quarta vegada: ―Manolo, necesito un notario para levantar acta de lo que tengo en la plaza.

No sé esto como puede acabar y necesito que haya constancia de lo que hay en estos momentos en la calle.

«Ocho fallecidos en Madrid» A l’altre costat del telèfon, Pere Borrego.

Las Provincias, 8 de març «Las fallas se imponen en Valencia» «La Especial empieza a mostrar sus cartas» El diumenge huit de març, amb l’últim tro de la mascletà de Reyes Martí em va tornar a sonar el telèfon. Era una altra vegada l’amic d’Alacant. Després de les salutacions habituals, em va dir una cosa que no se m’oblidarà en molts anys: ―Las paráis vosotros, u os las paran.

Las Provincias, 9 de març «Primer reventón fallero antes de los días grandes» Levante, del 10 de març 86 87 El Verí del Foc 15

El maleït dimecres 11 de març La setmana començava i, en el trajecte des de la meua casa al treball, vaig passar per Convent; em va cridar l’atenció que a la plaça hi havia unes quantes peces, però no es veia cap moviment. Una cosa molt similar passava a la plaça del Pilar: estava plena de peces, però no hi havia cap moviment. Mentrestant, en la plantà de la falla municipal, no s’apreciava aparentment res estrany.

La mascletà de la plaça estava en el seu lloc, bressolant-se des de les cordes que la subjectaven, aliena a tot el que l’envoltava. No era conscient que era l’última de l’any.

Hores més tard, Carlos Galiana deia en Levante TV:

«El ministerio mantiene que las fallas pueden celebrarse»

«El mensaje es el mismo desde el primer día: estaremos a lo que digan las autoridades sanitarias, tanto del Ministerio como de la Conselleria. No tenemos competencias en materia de sanidad. Y haremos lo que nos digan.»

«El Ayuntamiento y la Conselleria recuerdan que Valencia “NO ES UN PUNTO CRÍTICO”, y que se tomarán todas las medidas cuando sean necesarias»

Vam anar a la notaria, i deixàrem constància que el president sol·licitava la compareixença del titular perquè alçara acta del que hi havia a la plaça de Na Jordana. Una vegada manifestat

«Sanidad suspende la educación en Madrid y Vitoria para frenar el virus»

Las Provincias, 11 de març de 2020.

88 89 El Verí del Foc 15

Las Provincias, 11 de març de 2020, p. 23.

això, el titular ens va tranquil·litzar i ens va dir que passaria i estendria acta del que hi havia a la plaça.

En aquells moments, es desconeixia si s’anava a destruir o cremar la falla.

Vam agafar un taxi camí a la falla. Calia dir-li a l’artista que allò s’havia de parar. Les falles de 2020 havien acabat abans de començar.

La reunió va ser molt dura per als cinc presents, Mario Gual, Adrián Laínez, Pere Borrego, Julián Pastor i jo mateix com a testimoni. Tots coneixíem la transcendència del moment, i el que diga dels cinc que no li van caure les llàgrimes menteix.

Calia intentar desmuntar la falla i salvar el més possible, perquè el que es quedara en la plaça es destruiria o, en el millor dels casos, es cremaria.

El fuster de la falla, José Francisco, a peu de falla no veia la possibilitat del desmuntatge, atesa la complexitat de l’estructura interna, sense danyar el cos central de manera definitiva.

De camí al meu despatx, va tornar a sonar el telèfon. Aquesta vegada era Vicente Hèrcules, president de la falla de Regne de València: ―Necesito un notario como Na Jordana, Manolo.

La història tornava a començar.

Feia hores que tots els focus (ací i a Madrid) estaven sobre el futur de les falles, aquesta gran concentració humana durant quatre dies i alguna cosa més. El ministeri havia esquivat qualsevol decisió fins a conversar amb la

Generalitat. Tampoc Pedro Sánchez no s’havia pronunciat. Ni la consellera del ram. Condia la sensació que l’assumpte cremava i passava de mà en mà. Per a la Generalitat, hauria sigut políticament millor fugir de la responsabilitat, però la confiança en l’estat descentralitzat es demostra també en aquests casos.

Va ser una vesprada horrible, les xarxes socials tiraven fum, calia eixir al carrer per a veure què passava, la desolació entre els artistes era evident.

Calia intentar llevar d’enmig les falles com més prompte millor. L’artista de Gravador Esteve, Paco Giner, va posar en el meu vocabulari una paraula que no pensava que existira ni que la sentiria alguna vegada: ―Vamos a desplantar la falla, y a intentar salvar lo más posible.

Al seu costat, estava un altre artista, Emilio Miralles.

Tot es precipita. Madrid havia ordenat el tancament dels seus col·legis.

Es pren la gran decisió, és la primera suspensió de les falles des de 1937.

Segons conta El Mercantil Valenciano, Compromís temia una rebel·lió en els sectors fallers més recalcitrants, i va arribar a plantejar una suspensió parcial, la dels actes més multitudinaris, una cosa que es va descartar finalment.

Ximo Puig, a les 10 de la nit, juntament amb els set membres que formaven la comissió, acabaven de decidir l’ajornament de les Falles i de la Magdalena.

S’ha parlat amb el Ministre de Sanitat i el president del Govern i els alcaldes de les capitals afectades. A les set de la vesprada, havien sonat els telèfons dels membres de la comissió. Alguns

acabaven d’arribar de casa, uns altres encara estaven en el despatx. Eren cridats d’urgència al Palau. Cap d’ells estava tan allunyat de la realitat per a no sospitar què estava en joc.

Dijous, 11 de març «El monumento municipal arderá en la plaza, pero sin público» A mitjan matí, en el casal de Na Jornada, es produïa una reunió de les cinc comissions de la secció Especial que tenien part de la falla ja plantada: Exposició, Cuba-Literat Azorín, Sueca, Antic Regne i Na Jordana. Totes elles, acompanyades amb els seus respectius artistes.

Les comissions exigeixen poder-les cremar com més prompte millor, per a oblidar el que s’ha convertit en molts casos en un malson, i demanen a la Junta Central Fallera que el concurs quede desert el mes de juliol. Entenen que no es pot competir en igualtat de condicions, perquè ells no plantaran la seua falla completa.

Levante, 12 de març «Cuarentena fallera hasta el 15 de Julio» 90 91 El Verí del Foc 15

«La iluminación será retirada de las calles, las carpas volverán en Julio para protegerse del sol” «Consuelo Llobell: Vamos a demostrar al mundo que los falleros no se rinden» Soy médico, y por encima de todo está el bien común y la salud de nuestra población.

Los falleros estamos hechos de otra pasta. Tenemos el corazón herido pero lleno de esperanza. Podemos remar todos juntos, sabemos reponernos de las adversidades, y el mundo va a saber la importancia, no sólo a nivel cultural, sino económico de las fallas. Ahora nos daremos cuenta, más que nunca, de la importancia que tiene salvaguardar una profesión como la de artista fallero, porque el eje de la fiesta es la falla.

Real Decreto 463/2020 de 14, de marzo por el que se declara el Estado de Alarma, para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19.

Las Provincias, 14 de març

«Una noche para la historia» «Reunión definitiva» Levante, 13 de març «El Ayuntamiento pagará el 62% del presupuesto de los monumentos» «La Primera A pide paralizar todas las actividades falleras»

«Los que vivimos de la fiesta queremos ayudas para no morir: artistas, modistas floristas, pirotécnicos, músicos y empresas de turismo aseguran que las pérdidas que sufren amenazan su continuidad» «Queremos ayudas que sean directas para los artistas».

José Ramón Espuig

Levante, 12 de març de 2020.

Calia salvar el que es poguera. El que es quedara al carrer es cremaria o es destruiria. La desplantà havia començat: artistes, fusters i alguns fallers intentaven salvar contra rellotge el que es podia.

Cadascun dels participants recordarà mentre visca aquestes hores de desplantà, ningú no havia nascut per a això.

Els camions i les grues van iniciar el seu camí al revés, a Gandia, Picassent, la Pobla de Vallbona i la Ciutat Fallera.

En la falla Exposició, un grup de fallers juntament amb el seu artista David Sánchez van aconseguir salvar tota la falla; igual que Sueca-Literat Azorín, en la qual Vicente Llácer va aconseguir

desmuntar-ho tot. Unes falles, tal com van baixar del camió, van tornar a pujar; unes altres no van arribar a baixar del remolc, i es van tornar al taller.

Només una minoria no es van poder salvar: Na Jordana, Cuba-Literat Azorín i Regne de València. L’artista Martínez Aparici va plantejar la impossibilitat de desplantar la seua falla, ja que, si serrava les estructures, ja no es podrien utilitzar i caldria fer-les una altra vegada. Mario va manifestar el mateix: calia trencar-la, i seria més car arreglar-la que fer-la nova.

Sergi Musoles va retirar el que va poder, i la resta ho va deixar a la seua sort.

Las fallas, para Valencia, no son una frivolidad, ni un capricho,

Levante, 18 de març de 2020, p. 34.

son un acto de servicio que se rinde a la ciudad, siendo impulsoras de su economía. Una Valencia sin fallas es como un cadáver sin enterrar.

92 93 El Verí del Foc 15

Levante1, Clemente Cerdá, 1958 Levante, 14 de març «Estado de Alarma» «La cremá de las fallas deja de ser una prioridad, tras la alarma general del corona-virus»

Las Provincias, 17 de març En el primer momento, pensamos que habían sido los propios bomberos, pero se comprobó rápidamente que no había sido así; debió ocurrir en torno a las 7 horas, ya que a las 7.30 la falla ya no estaba. No es plato de buen gusto, ya que fue un acto vandálico. Los restos que quedaban estaban en la calle y no se pudieron desmontar. Había riesgo de que cayera al mover la grúa, y se habría destrozado entera. Vicente Hércules.

1 Nota apareguda en Levante, en 1958, amb motiu de la riuada i la possible suspensió de les Falles.

La ciutat estava en xoc, la pluja donava una imatge trista, era un mal dia de falles en què la pluja adquiria un protagonisme immerescut.

El dia, sense saber-ho, anava a passar a la història de la ciutat, i la memòria el recordarà com el dia de la cremà del Covid-19, en la qual només van cremar tres falles.

Va ser la nit triada pels serveis municipals per a calar foc a les falles que eren al carrer. Sense pólvora, sense falleres, sense públic. Només algun faller, des del balcó de la seua casa, va ser testimoni silenciós del que passava.

El matí següent, la cadira elèctrica m’esperava; s’anava a posar en marxa. El meu treball es va convertir, per Decret Llei, en un treball essencial, i el telèfon va iniciar un concert interminable. Els ERTOs i els cessaments d’activitat, els tancaments i les jubilacions anticipades es van convertir, durant diversos mesos, en l’únic objectiu del nostre treball. Després, vindrien les cites prèvies, les ajudes, les subvencions, els ajornaments, i milers de paraules d’ànim i de descoratjament en reunions i videoconferències.

Levante, 21 de març «Puig rebaja la euforia de las fallas en Julio, y Octubre es la otra opción» Levante, 8 d’agost «Valencia intenta salvar el 9 d’Octubre, con actos que no supongan un riesgo» I molt han de canviar les coses perquè les falles de 2021, esdeveniment amb el qual es tancaria el cercle d’un any complet, siguen una realitat el més semblant possible a les de tota la vida2.

Las fallas, puntuales y ruidosas, serán en cambio una inyección de confianza para los valencianos. Su presencia alegradora pondrá en nuestros ánimos seguridad, estímulo y sensación de habernos reintegrado a una vida normal y protegida. 3 Joan Fuster, Festividades, 1958.

Continuarà.

2 Levante-EMV, 8 d’agost de 2020. “Valencia intenta salvar el 9 d’octubre con actos que no supongan un riesgo”, Moisés Domínguez.

3 Revista fallera Festividades de 1958, exemplar dedicat a la riuada.

Falles 2020-2021: Crònica d’una incertesa José Luis Lagardera Ventura Periodista i faller

A

ninguna persona vinculada a la festa de les Falles se li podrà esborrar del cap mai una data: 10 de març de 2020. Aquella jornada, en la qual s’havia de començar a escalfar motors per a la celebració de la festa gran, el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig va eixir en roda de premsa per tal de fer un anunci. Ja aleshores, abans de que pronunciara cap paraula, tots sabíem el que anava a declarar.

Durant les setmanes prèvies s’havia estat passejant pels mitjans de comunicació la situació que s’estava vivint a Itàlia, amb un virus procedent de la Xina que començava a escampar-se més ràpid que la pólvora. A Xàtiva intentàvem mantindre’ns aliens a la realitat, descomptant els dies per a celebrar les Falles i parapetant-nos en les mascletades multitudinàries dels primers dies de març a València o en el dinar de germanor del diumenge 8 de març, que va ser el penúltim acte de les falles de Xàtiva 2020 just abans de la presentació del llibre oficial, uns minuts abans de l’anunci de la suspensió de les Falles i de les festes de la Magdalena de Castelló.

I des d’aleshores silenci. Silenci i incertesa. Perquè els ninots van quedar exposats durant alguns mesos a la Casa de Cultura de Xàtiva, estranyats de què ningú anara a arreplegar-los el 15 de març, i cadascuna de les persones vinculades a les falles en general, i a les de Xàtiva en particular, van anar veient com el pas del temps 95 només feia que minvar les esperances dipositades tan sols uns dies després de la 96 declaració de l’Estat d’Alarma, quan es va albirar en l’horitzó una hipotètica data al juliol o al setembre per a celebrar les Falles. El resultat tots els sabem ja.

«En el moment en què vaig rebre la notícia va ser un colp molt trist, de ràbia. Havia esperat molt de temps poder ser fallera major de la meua ciutat, i de sobte, a tres dies de falles, ens diuen que s’ajornen. Després de dos mesos i mig d’una

agenda repleta d’actes», explica la Fallera Major de Xàtiva Patri Viñes, qui recorda que «el dia a dia era un poc difícil de portar ja que, quan em despertava, el primer que feia era alçar la persiana i veure si estava plovent. Crec que eixe va ser el millor al·licient per poder portar millor eixa setmana». Per a l’encara actual Fallera Major de Xàtiva, no tindre les falles ha sigut un colp molt dur. «L’any 2020 era un túnel en el que veies la llum la fi del camí, amb anuncis de quan podien celebrar-se, però veies que passaven els mesos i mai arribava la data. A la fi els ànims decauen i ja no saps què esperar. Una vegada va aplegar maig i des de la JLF em van comentar que s’havien cancel·lat, et torna caure el món als peus.

Pensaves que hi hauria falles, no com les hem conegut sempre, però veies l’esperança dibuixada. Per això quan va arribar la notícia el 2020 va canviar d’aspecte i sols desitges que la situació millore i es pugen celebrar quan siga, que és el més important. De segur que seran molt especials per a mi com a Fallera Major de Xàtiva i per a totes les persones que les viuen».

96 97 El Verí del Foc 15

En aquest sentit coincideixen algunes falleres majors de distintes comissions.

Maria Tormo, de Molina–Claret, assegura que «quan van anunciar per la tele el què estava passant i que anaven a suspendre les falles no era conscient. El meu cap no ho estava assimilant, i semblava que m’ho havia agafat bé. Però a mesura que van anar passant els dies et ve un bany de realitat, com el teu any de fallera major es paralitza totalment i no saps fins a quan. Ahí és quan et pega el baixó i te n’adones que és cert.

I ara què? Després d’un any en què tots

els actes havien anat bé això és tot un pal. Tornarà? Veus el que està passant amb la Covid i clar, la salut i que tots estiguen bé és el més important... i sols et queda pensar que tot millore, perquè si tots ens comportem açò passarà ràpid i podrem recuperar tot allò que la pandèmia ens ha arravatat». Per la seua part, la Fallera Major de Corts Valencianes, Laura Almahano, explica que «la notícia la vaig rebre amb moltíssima tristesa i amb certa incredulitat, ja que mai haguera pogut imaginar un any sense falles a causa d’una pandèmia que ens fera parar en sec. No podia creure que, a més, l’any que havia decidit ser fallera major, amb tot el treball i il·lusions que això suposa, es quedava en res a tan sols 3 dies de la setmana gran. Ha sigut un any molt dur per a tots, res del que podíem esperar però també ha suposat un any per reflexionar i saber que la unió, l’empatia i la solidaritat són essencials per afrontar tots els obstacles vinents».

El president de la Junta Local Fallera, Jesús González, reconeix que «al principi va ser un colp dur assimilar que no anàvem a tindre falles en el 2020, tot i que manteníem l’esperança de poder realitzar-les al mes de juny, setembre, o fins i tot en el pont d’octubre. Però evidentment era inviable i s’havien de fer números per a aquest any 2021. Fer veure als fallers i les falleres que havien d’aguantar a les seues falles perquè hi ha una responsabilitat darrere de pagar lloguer, llum, artista... unes despeses fixes. Hi havia que traslladar l’esperança de què s’anirien fent concursos i altres actes fins a març de 2021. De

Patricia Viñes, Fallera Major de Xàtiva 2020, a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, celebrada el març de 2021. Foto Albert Bautista

fet, en novembre teníem previst un concurs de teatre, una desfilada d’indumentària, una mascletà, les jornades culturals... però a Xàtiva la situació es complica, es tanquen els espais públics, s’anul·la tot i es pren la decisió de no fer res fins que la situació millore. A partir d’ahí comences a pensar en les falles de 2021, passant de puntelletes perquè no saps si les vas a poder fer.

Et pregunten, i respons que creus que els actes més importants sí que es podran desenvolupar, encara que siga d’una manera diferent, però sempre tenint l’ull mirant la part de què tal vegada no es puga. Avança a Nadal, amb la situació més complicada, i veus el mes de març molt més negre.

Després de les reunions amb la mesa de coordinació te n’adones de què és tot prou inviable, de què la situació es complica, i el 15 de gener ens confirmen que no es podrà plantar en març perquè la situació epidemiològica no acompanya».

98 99 El Verí del Foc 15

El president de la JLF se sincera quan diu que «si cal destacar alguna cosa dels fallers és que renaixem de les nostres cendres i que vivim d’aquesta festa com si fóra la nostra vida. De segur que amb els anys serà recordada com un capítol negre de la història de les falles, però també amb la nostàlgia de saber que vam viure eixes ‘no-falles’ però que ens vam saber sobreposar».

Els sectors afectats L’altra cara de la moneda que ha sofert amb intensitat aquest colp que suposa l’aturament de l’activitat fallera és la dels sectors que depenen directament i indirectament de les falles pel que fa als seus negocis. El més representatiu, se’ns dubte, és el dels artistes fallers.

Diu l’artista faller xativí Xavi Herrero que «el passat any començà amb una incertesa tremenda, perquè quan anàvem a plantar jo ja tenia totes les de València al carrer, ens van dir que havíem de guardar-les de nou i no sabíem el que anava a passar. Va ser un trauma difícil d’oblidar. Una vegada solucionat el problema de la logística, venia l’altra incògnita, la incertesa del que anava a passar, que ha sigut i continua sent el pitjor de tot. Una situació anormal que no havíem viscut mai i que espere que no es torne a repetir.

A nivell personal i laboral, professionalment m’he sentit molt decebut amb alguns clients propers. Afortunadament, en València han recolzat a l’artista faller, amb una gran subvenció per part de l’Ajuntament i amb la col·laboració del Gremi, però desgraciadament els clients més propers han estat els menys solidaris». Herrero entén que una situació d’aquestes característiques «és difícil de torejar, però no he trobat ni calor humà ni ajuda psicològica o econòmica. En eixe aspecte sí que estic dolgut. L’Ajuntament de Xàtiva ens ha ignorat completament. Sembla que sols existeixen els comerços i els hostalers. Ni tan sols una trucada de ningú. Falles que he fet per primera vegada, que no he plantat encara, m’han tornat a renovar el contracte i m’estan pagant cada mes per a la falla del 2022 o la millora del 2021, ajudant a mantenir els costos fixos del taller».

Altre artista xativí com és Manolo Blanco, en canvi, explica que «jo particularment no me puc queixar, perquè on estem treballant a part de falles i fogueres hem fet molta decoració i a part a mi també m’han entrat alguns treballs aleatoris de decoració, encara que realment la situació és crítica en molts tallers. Crec que el més mal és

L’artista faller, Xavier Herrero, al seu taller junt peces i ninots de falla esperant la plantà.

Foto Perales Iborra, Levante-EMV

a partir del 2022, perquè treballar en València no és igual que en els pobles.

La subvenció del 2022 és una cosa i els censos seran una altra».

Pel que fa al sector dels indumentaristes, Tere Sanz, d’Ambient Faller, exposa que «en l’àmbit de la confecció portem un any sense facturar ni cap moviment.

Som l’últim eslavó de la indumentària perquè abans que nosaltres estan els orfebres, els telers, etc. Vivim en la incertesa. Es fan, no es fan, després es convoquen actes que després se suspenen... eixa mateixa incertesa està present en el món de les comissions falleres. La gent ha perdut un poc la il·lusió, com és normal. A Xàtiva, gràcies

a que ens hem unit, hem tirat un poc endavant amb una sèrie d’iniciatives que realitzem des de Nadal, i amb la col·laboració de totes i tots. L’esperança no s’ha de perdre». I pel que fa a aquest any 2021, assegura que l’afronta «amb la mateixa incertesa, però des de Xàtiva tenim uns projectes entre tots els indumentaristes que vivim amb molta il·lusió. L’ajuda dels organismes municipals és molt important, perquè sense elles més d’un haurà de tancar. Ens dóna igual quan es van a fer les Falles, però necessitem que es facen, encara que siga amb una reducció d’actes».

El pirotècnic Juan López, de Pirotècnica Hermanos Caballer, explica que «al suspendre’s les Falles i la majoria de festes, per al sector pirotècnic ha

La Fallera Majro de Xàtiva 2020, Patricia Viñes i Martínez.

Foto Rafa Aguado

suposat una gran crisi econòmica de la qual es tardarà anys en eixir.El 2020 s’ha afrontat molt mal, perquè la majoria d’empreses estan en ERTE i s’han perdut una gran quantitat de diners que no es van a poder recuperar, i el 2021 s’afronta amb molta incertesa perquè la cosa sembla que no millora. Això comportarà que moltes empreses hagen de tancar, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball. Moltes empreses locals ho van a acabar notant».

L’esperança del 2021 Per a Pablo Benito, president de la falla Abú Masaifa, «afrontar el 2021 sense falles està sent una mescla de sentiments molt estranys. La meua vida era la falla, de dilluns a diumenge, era una excusa per a estar junts. I clar, de colp ens ho lleven tot i no tenim vida. És molt estrany que passen els dies, les setmanes i els mesos i no tindre cap feina de la falla.

Afrontem dia a dia planificant el que pot passar, sabent que hi ha coses que no van a fer-se i altres que encara estan en l’aire. Hi ha molt de temor perquè si estem un altre any sense falles.... com aguantes als fallers?

Com els dius que has de pagar-li a l’artista sense haver plantat la falla de fa dos anys? És molt complicat, però cal intentar connectar amb la resta de presidents i la JLF per anar tots a una». Benito recorda amb melancolia que «el més complicat va ser tindre un any magnífic preparat, a punt101 de 101 començar les falles, i que et diguen que no se van a fer. On més ho vaig notar va ser en l’entrega de premis que es va fer en el mes de setembre, perquè no era la mateixa il·lusió que durant la setmana fallera».

Laura Almahano, Fallera major de Corts Valencianes, creu que «per una banda, el 2021 deu ser un any d’esperança, de creure que les coses sí van a millorar i, per tant, més a prop de celebrar la nostra festa. No obstant, soc conscient de la situació que estem vivint com a societat i dels esforços diaris que estan fent-se per tractar de superar-la. Per això, sols puc dir que aquest any 2021 vindrà carregat de coses molt positives i les falles les gaudirem al moment idoni per tal de fer-ho com es mereixen». Per la seua part Maria Tormo, de Molina–Claret, diu que afronta el 2021 amb gran incertesa. «Veus llum, però tampoc pots fer-te una idea.

L’únic que tinc clar és que no vull unes falles fetes amb preses, o unes falles que es facen en un dia, perquè realment posats a esperar preferisc esperar un poc més, viure les falles amb normalitat, sense riscs, però que es facen al complet. Paciència».

I tanquem aquesta crònica repetint la paraula estrella: “incertesa”, pronunciada de nou en boca de la Fallera Major de Xàtiva Patri Viñes: «el final del camí es veu lluny i fer-te il·lusions en aquest moment és complicat. Desitge de tot cor que em donen una data concreta, perquè tot i que haja estat nomenada Fallera Major per a 2020 i posteriorment per a 2021, siguen quan siguen les vaig a esperar amb moltes ganes. Pel moment la incertesa em guanya i sé que és difícil donar una data. Desitge que arriben prompte i poder-les gaudir amb tots: fallers, indumentaristes, orfebres, perruquers, artistes... tots som el motor de la festa i hem de ser forts, recolzar-nos i lluitar perquè tornen».

No hi ha Falles sense Almela Iván Esbrí Andrés Associació d’Estudis Fallers

L

es Falles de 2020 portaven un fet veritablement rellevant i emotiu pel què respecta a l’ofici d’artista faller i a l’art de les falles. Des de feia un any abans, Vicent Almela Caballé venia anunciant que es jubilava, plantant les seues dos últimes falles infantils Aquella xiqueta del 76, per a la comissió Borseria-Tros Alt de València, i Conta’m un conte, per a la comissió Sant Antoni de Xirivella.

Tot just, amb Borseria tancava la seua carrera en el mateix punt on la va iniciar amb la falleta Tradicions, el citat 1976. Des d’aleshores Vicent Almela ha traçat una trajectòria de quaranta-quatre anys amb 103 176 monuments efímers entre falles i fogueres grans i infantils (algunes com a 104 part del col·lectiu “No t’Espàntex” 1998-2005), conseguint nombrosos premis d’Enginy i Gràcia i de Millor Ninot de Secció, però mai un Primer Premi de Falla gran curiosament. A més, des de 1996 dibuixa per a la revista degana de la premsa fallera i popular El Turista Fallero les historietes de Patufet i Pepa.

Vicent Almela dibuixant al seu despatx, 2016. Foto Iván Esbrí

Nascut al carrer de Lliría el 3 de maig de 1953, Vicent Almela va créixer ja entre fustes i borumballes. El seu avi patern era propietari d’una serradora, on acudien artistes fallers a tallar o comprar fusta. De fet, no pocs coneixien a Almela als seus primers anys en la Ciutat de l’Artista Faller com a “el nét del serraor”.

Sense haver sigut mai faller de comissió, de menut gaudia de la Festa i l’art de les falles en un barri que la vivia -i viu- de ple: el Carme. En plena adolescència va quedar molt impactat per la falla La primavera, plantada per Salvador Debón en la Plaça del Doctor Collado, el 1969. Eixe any va matricular-se a l’Escola d’Arts i Oficis, d’on cinc anys després va eixir graduat amb l’especialitat de Decoració.

104 105 El Verí del Foc 15

Les classes d’Arts i Oficis les compaginava treballant com a aprenent dels germans José, Rafael i Miguel Sánchez Cervera, en una primera etapa. Després passà al taller de Josep Pasqual Ibáñez “Pepet” i, per últim, a l’obrador d’Alfredo Ruiz, qui li va obrir les portes a un aprenentatge molt més complet de l’ofici i a un canvi respecte a la visió que tenia al voltant dels monuments fallers. En aquests temps com a aprenent d’Alfredo Ruiz, Almela conegué a una persona fonamental en la seua vida: Miguel Delegido Cabrito.

Plaça del Pilar, amb la qual debutà en Secció Especial Infantil amb Defensem la natura, el 1980; Josep BenlliureTeatre de la Marina, on signà la seua primera falla gran ¿Progresem?, el 1980; Castelló-Sogorb; Sant VicentPeriodista Azzati; Espartero-Ramón y Cajal; Alfons el Magnànim-Nau; Marqués de Montortal-Jose Esteve; Séneca-Autobusos; Diputació-RENFE;

Ejem…, Vicent Almela, Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramón, 2017. Foto Iván Esbrí

Vicent Almela plantant Un safari… sense fer pupa, Falla l’Alguer-Enginyer Rafael Janini, 2015. Foto Iván Esbrí

106 107 El Verí del Foc 15

Progrés-Teatre de la Marina, on amb Telemania guanyà el primer Primer Premi de Crítica Televisiva que l’extinta Canal 9 otorgava, el 1994; Na Jordana; Plaça de la Mercé; Santa María Micaela; Mistral-Murta; Reina-Pau-Sant Vicent; Serrans-Plaça del Furs; Plaça del Doctor Collado; Ripalda-Beneficiència; Sant Antoni; l’Alguer-Rafael Janini; Avinguda Burjassot-Pare Carbonell, on plantà en primera vegada en Secció Especial amb Adéu segle XX, el 1999, han sigut les seues principals demarcacions, entre altres.

Almela fou pioner de les provatures amb el poliestiré expandit o suro blanc per fer íntegrament una falla, allà per finals dels 1980. Aquest material li permetia una escultura directa per obtenir ninots i volums, treballant-lo amb ga-

vinets de serra, cutters i fil de nicrom.

El suro blanc junt amb la pintura a l’oli es convertirien a la llarga en la base del seu viratge estètic cap a les formes de la línia clara del còmic de la Nova Escola Valenciana amb dos referents: Miquel Beltran i Sento Llobell; més el madrileny Carlos Giménez.

A la darrera dècada Vicent Almela ha conseguit la consideració de Mestre de l’art de fer falles tant pels seus companys com pel públic entusiasta de la falla ja que, com ha passat amb molts artistes de la seua generació, la plena joventut creativa li ha aplegat en la seua maduritat física i emocional, vivint amb una major motivació el fer falla. I sobretot falles infantils perquè l’imaginari dels xiquets i de les xiquetes li ha permés una major difusió, mostra i

Fora de tota ciència, Vicent Almela, Falla Sanchis Bergón-Túria, 2019. Foto Iván Esbrí

defensa dels valors i de les premises que marquen tot just també els seus hàbits de vida.

Amb motiu de la seua jubilació a un any vista, el juny de 2019 coordinats per l’artista fallera i amiga íntima d’Almela Rebeca Tomillo un nodrit grup de noms relacionats amb els estudis fallers, el món de les Falles i Fogueres i companys i companyes de professió, van empendre l’elaboració de textos i il·lustracions que servirien per conformar un llibre recopilatori de la seua vida i obra.

Esta publicació -de tirada limitadaporta el títol de Almela, el escultor de cómic i va quedar enllestida per tal de ser obsequiada a l’homenatjat com a sorpresa a la fi de la Nit de la Plantà

en el seu taller, sopant amb els amics i les amigues col·laboradors del llibre.

Però els plans -com molts- es van veure trastocats quan el 10 de març per la nit es va anunciar la suspensió de les Falles, davant la progressió de la pandèmia de COVID-19. I és que sembla que el destí no acceptava el comiat de Vicent Almela de les Falles.

Finalment el llibre li va ser entregat el dia del seu 65 aniversari, per mig d’un servei de menssatgeria. Si són possibles unes Falles 2021, es celebrarà l’homenatge pendent i merescut en acabar la plantà de les seues dos últimes falletes; així com en la Festa Gremial de l’1 de Maig se li concedirà la Insígnia del Plata del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València en raó a la seua jubilació.

Número 14 — març 2020

ELS PODERS DE LES FALLES F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES El poder a les Falles José Luís Lagardera Falles i Ajuntament, un estreta relació Joan Quilis i Ródenas El poder dels ninots, els ninots del poder Rafa Tortosa Garcia Els poders, combustible per a falles Juanjo Medina Bonilla La festa segrestada, la mateixa història de sempre contada d’una altra manera Manolo Sanchis Ambrós Qui paga mana en les falles 108 MT El Verí del Foc 15

Joan Castelló LLi Mestres Majors del Gremi d’Artistes Fallers: el poder —o no poder— d’exercir un càrrec Iván Esbrí Andrés El poder de les falles i els mitjans de comunicació Jordi Maravilla Herráez