Les Falles de Xàtiva a la vora de la guerra (1936 i 1940-1942)

Rafa Tortosa i Garcia

Director d’El Verí del Foc

Així descrivia la premsa la cremà de les falles de Xàtiva de 1936. Era latent, com ho demostra la premsa local amb les seues notícies, que esdevindria un conflicte bèl·lic considerant la situació social i política del moment. La cremà dels cadafals, sense que els propis faller s’ho imaginaren, creava un parèntesi en la celebració de la festa fallera en la nostra ciutat, el qual va durar sis anys, almenys en quant a l’oficialitat. No obstant això, des que es fa ressò de la cremà de les falles del 36, apareixen notícies al voltant de les Falles de la capital de la Costera, les quals no semblen ser les més habituals, ja que s’havia estès el costum d’aparèixer a la premsa local, sobretot en els mesos d’abril i maig, la constància de la constitució de noves comissions falleres a distints districtes de la ciutat a més de la dació de comptes de l’exercici anterior. La premsa dels mesos posteriors al de març, no recollirà este tipus de notícies sinó d’altres, les quals les podem qualificar de singulars, inclús extraordinàries, ja que en la història fallera han aparegut puntualment.

La suspensió de les festes, com hem pogut comprovar a l’actualitat, és un fet extraordinari. En este sentit, com podrem apreciar, la darrera suspensió de les falles ha comportat similituds amb l’efectuada en l’inici del conflicte bèl·lic encara que

«La cremà se hizo con el rigorismo que marca la tradición, esto es, a la primera campanada de las 12, viéndose alrededor de los monumentos un gentío inmenso que recibía con franca alegría las grotescas posturas “dels ninots encesos”»1 .

23 24

1 El Agrario, 31 de març de 1936. Biblioteca Municipal de Xàtiva (BMX)

la resolució dels fets haja esdevingut de forma distinta atès el motiu de la suspensió i, sobretot, la configuració organitzativa de les Falles, convertides actualment en un considerat motor social, econòmic, laboral i cultural.

Amb el present treball volem fer un repàs cronològic de les notícies sobre les falles xativines que van aparèixer vorejant el conflicte bèl·lic per què el lector extraga un interessant paral·lelisme amb tot allò ocorregut en els temps de la suspensió i represa de les Falles.

Abril de 1936, la constitució del Comité Central Fallero

Com ja s’ha apuntat, amb l’inici d’un nou exercici, les comissions falleres de la ciutat enviaven als setmanaris locals la configuració de la nova directiva per a la constitució de la comissió. Després de fer buidatge de la premsa d’aquell 1937, no hem trobat cap notícia d’esta índole amb la qual cosa no vol dir que no es constituïren si no que ho van fer en menor mesura i, a més a més, caldria considerar que la premsa hi tenia altres notícies més importants a publicar d’acord amb els esdeveniments al voltant de la guerra i llurs possibles conseqüències.

No obstant, El Obrero Setabense va publicar una crida a totes les comissions falleres atès que l’Ajuntament volia constituir el Comité Central Fallero:

«La Comisión de Fiestas de este Ayuntamiento nos ruega hagamos público por medio de la prensa se invite a todas las Comisiones Falleras que deseen formar parte sus Delegados en el Comité Central Fallero, concurran debidamente el jueves 30 del actual a las seis de la tarde a estas Casas Consistoriales con el fin de constituir dicho organismo, bien entendido que aquellas Comisiones que no envíen sus respectivos Delegados, se entenderá renuncien a adherirse al referido Comité Central y actuar aisladamente de las demás»2 .

La notícia no deixa dubtes de l’interés de l’Ajuntament de Xàtiva en constituir l’ens que organitzara la festa fallera i, en conseqüència, en voler que s’hi facen falles el març de 1937, amb el fet de voler seguir normalitzant la situació social i política que es trobava immers l’Estat. A més a més, deduïm que moltes comissions s’havien constituït amb la intenció de formar part del comité.

Malauradament, no hem trobat cap document o notícia de la resolució d’esta reunió, per la qual cosa no podem afirmar si es va constituir el comité central.

De la convocatòria de la reunió ens crida l’atenció la darrera frase amb l’advertència a les comissions que no hi vullguen constituir-se en l’ens. Esta resolució de la convocatòria ve provocada perquè en el darrer exercici les falles de la plaça de Blasco Ibáñez (Cid–Trinitat, a l’actualitat) i de la plaça Emilio Castelar (actualment de la Bassa) no s’hi van adherir

2 El Obrero Setabense, 18 d’abril de 1936. BPX

Orla amb la composició del Comitè Central Faller de les Falles de 1936, sota la presidència de Ramón Alonso. Al centre, la Fallera Major de Xàtiva, Herminia Moltó.

al Comité Central Fallero, i no van poder participar dels actes organitzats conjuntament ni dels premis de falles oficials3 .

Durant el mes d’abril de 1937 es va produir una altra notícia al voltant de l’interés en constituir el comité central. El mateix reporter insta a què s’hi convoque l’assemblea i planteja que ho faja el Centre Valencianista de Xàtiva, ja que en 1935 va ser l’entitat organitzadora de les Falles de Xàtiva. Com hem pogut apreciar en l’anterior notícia serà l’ajuntament el que finalment la convoque. La notícia deia:

«Pro-falla 1937. Si la memoria no nos es infiel, el pasado año fueron convocadas las comisiones falleras por el Presidente del Centre Valencianista de Xàtiva, reunión que fue muy importante a la par que de mucha utilidad, pues en ella se armonizaron muchos asuntos, pudiéndose decir que fue óptimo el resultado.

Recordamos todo esto porque creemos sería muy del caso que volviera la mencionada entidad valencianista a repetir aquella reunión que antes nos referíamos y que desde luego tan buenos resultados se recogiera. Nadie con más autoridad que llevar este acto a cabo que un Centre Valencianista, puesto que de fiesta valenciana se trata.

¿Vale algo el recuerdo?»4 . Agost de 1936, la suspensió de la Fira i festes de la ciutat

Les notícies al voltant de la guerra i de fets a conseqüència d’esta n’eren constant a la premsa de Xàtiva les qual provocaven incertesa en la vida diària de la ciutat. En este sentit, les notícies falleres havien desaparegut de la crònica local. No obstant això, les informacions redactades pel consistori municipal pretenien evocar certa tranquil·litat i normalitat. Respecte a la Fira d’Agost, l’Ajuntament seguia endavant en la seua organització. Una notícia de finals de juny, sota el títol de Feria de Agosto, ens deia que:

«La Comisión de Ferias, que preside el teniente alcalde don Juan Carrascosa, lleva ya adelantados los trabajos para que sea este año la de Agosto un acontecimiento extraordinario.

Hemos podido ver un boceto de una columna sobre la que artística figura sostiene en alto una luz. Treinta y seis columnas de éstas sustituirán a los treinta y seis fúnebres monolitos que desentonaban en las alegres noches veraniegas del Real de la Feria.

A otras iniciativas se está procurando dar forma viable, y no es mucho aventurar el suponer que serán los días de feria un alto en el camino, un oasis, en el que podamos todos descansar, olvidando el batallar de estos momentos de tránsito de una a otra vida nacional»5 .

3 A part dels premis convocats pel Comité Central Fallero, hi havia d’altres que eren convocats per altres institucions com l’Ateneo Popular, que aquell 1936 només va convocar el premi a la millor falla, el qual va recaure en el cadafal Cova Negra de José Garcia Vèrnia, plantat a la plaça d’Emilio Castelar (El Agrario, 31 de març de 1936. BMX). 4 El Radical, 4 de abril de 1936. BMX 5 Izquierda, 27 de juny de 1936. BMX

La Fira d’Agost de Xàtiva de l’any 1936 va estar prorrogada indefinidament.

Respecte a la decoració de l’espai de la Fira d’Agost, cal afegir la notícia apareguda al periòdic República, en la qual nomena als dos artistes encarregats de fer els treballs decoratius i que hi són de sobra coneguts en el panorama faller: Rafael Pastor i Pepe Castelló:

«Entre las notas recogidas en la Comisión de Feria y Fiestas figura la de haberse encargado del adorno del exreal de nuestra Feria de Agosto el experto artista don Rafael Pastor, el mismo que todos los años por las fiestas de San José, sabe conquistar premios y menciones honoríficas para sus monumentales fallas […]. También han encargado del adorno de la Glorieta a otro artista setabense, al joven y activo pintor Pepe Castelló quien tiene ultimado ya el boceto de lo que tiene que ser el sitio más “chic” de nuestra feria…»6 .

Per més que s’intentara transmetre normalitat, l’esclat definitiu de la

6 República, 18 de juliol de 1936. BMX

guerra va provocar la suspensió de les activitats festives de la ciutat, entre les quals s’hi trobava la Fira d’Agost, la festa central dels socarrats. El 3 d’agost de 1936, l’alcalde de la ciutat, formalitzava que «en atención a las circunstancias actuales, que impone la continua actuación de defensa del régimen republicano, son la previa desolación de una ería, se acordó, por unanimidad, prorrogar indefinidamente la celebración de las tradicionales Feria y Fiestas de la Ciudad…»7 .

La premsa local informava a la ciutadania esta «nota muy importante del muy ilustre Ayuntamiento de Játiva» amb el següent text, el qual diferix un poc de l’apuntat al llibre d’actes però amb la mateixa intenció:

«Esta Corporación municipal, en atención a las anormales circunstancias presentes, en las que la defensa del régimen republicano impone una actuación continua del pueblo para velar con las armas en la mano por las libertades públicas, ha acordado prorrogar indefinidamente la celebración de las tradicionales Feria y Fiestas de esta ciudad, que tendrán lugar en las fechas que oportunamente se señalen.

Lo que se hace público por medio del presente, para general conocimiento.

Játiva 4 de Agosto de 1936.— El Alcalde»8 . Com ha passat recentment amb motiu de la pandèmia, la suspensió de les festes més importants de la ciutat, les quals s’hi troben en el cicle vital de la societat xativina, provoca certa nostàlgia i estranyesa. En este sentit, aquell agost de 1936, els fulls dels periòdics recollien mostres de nostàlgia per la no celebració de la Fira d’Agost. Sota el nom de Violeta, l’Izquierda recollia un text que duia per títol Játiva y su Feria, del qual reproduïm les seues reflexions:

«¿Recordáis, lectores amigos, alguna época de la vida de nuestra Ciudad, en que no se haya celebrado la tradicional Feria de Agosto? Lo hemos preguntado a varias personas y nadie recuerda que en ningún tiempo se suspendiera nuestra fiesta. Y lo que o fue nunca, ha tenido que suceder este año con motivo de los tristísimos momentos por que atraviesa el país»9 .

Setembre de 1936, les donacions de les comissions falleres

Cal posar imaginació per entendre la situació i el funcionament de les comissions falleres de la darrera etapa republicana. Com podem deduir de les notícies, les comissions falleres s’hi constituïen cada exercici, sense que la continuïtat hi fora un tret característic i, a més a més, la principal activitat fallera al llarg de l’exercici era la d’organitzar activitats per recaptar diners. La construcció de la falla era aparaulada amb un artista, pintor o

7 Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Xàtiva, 3 d’agost de 1936. Arxiu Municipal de Xàtiva (AMX), LG-1526 8 Izquierda, 4 d’agost de 1936. BMX 9 Izquierda, 15 d‘agost de 1936. BMX

decorador local i esta n’era realitzada a partir del mes de gener. Per tant, l’organització festiva no solia acaparar tot l’any i esta era més simple que ho puga ser a l’actualitat, on de les Falles depén un extens entramat de gaire econòmic i laboral, i que la seua suspensió esdevé en un esclat d’este entramat. De simplesa també s’hi pot qualificar els seus recursos econòmics amb unes despeses enfocades al cadafal faller, la banda de música i el llibret explicatiu.

Així és que, a mitjan exercici, la recaptació econòmica per part de les comissions fallera solia ser escassa i les despeses pràcticament serien nul·les.

Prenent en consideració tot açò indicat i davant la situació en què s’hi troba la ciutadania durant aquell 1936, les comissions falleres prenen la decisió de cessar les seues activitats festeres. En efecte, les escasses notícies falleres que apareixen a la premsa local i provincial són en este sentit. El setmanari Izquierda recull la dissolució de la comissió de la plaça Enríquez de la següent forma:

«La comisión de la falla de la calle y plaza de Enríquez, en sesión celebrada el 1.º del actual, tomo los acuerdos siguientes:

1.º En virtud de las actuales circunstancias, cesa en sus actividades de organización de falla y festejos que tenían que celebrarse en el mes de marzo próximo. 2.º La recaudación obtenida hasta la fecha destinarla, de conformidad con los interesados, para engrosar la suscripción que se abra entre el vecindario, para los hospitales de sangre de las Milicias populares; y 3.º El importe total de la recaudación obtenida se entregará en breve al Comité de huelga Unificado de esta Ciudad, para el fin beneficio mencionado»10 .

És interessant que, davant el cessament de l’activitat fallera, tot allò recaptat es lliure a ajudar a finançar les activitats sanitàries provocades per la guerra, la qual cosa demostra una vessant solidària i ens confirma, com s’apunta amb anterioritat, la visió que tenen les comissions falleres quant a la temporalitat en la seua existència, amb la pretensió de renovar-la exercici rere exercici.

Quan a les donacions a causa de la guerra, cal dir que ha estat un fet habitual per part de les comissions falleres, de les quals la premsa es fa ressò. Amb la finalitat de centralitzar els ingressos es va crear la Junta Central de Socorros, on les comissions falleres de les poblacions de Alfafar, Bétera, Manises, Moncada, Sagunt, Tavernes Blanques, València i Xàtiva van aportar 176 donacions11 .

Respecte a les quantitats aportades, només s’han trobat dos notícies relacionades amb les falles de Xàtiva. La primera es la donació de la falla de la plaça Enríquez, relacionada anteriorment, la qual dona prop de 302 pessetes:

10 Izquierda, 5 de setembre de 1936. BMX 11 Totes estes dades pertanyen al treball de buidatge i ordenació realitzat per Ramon Estellés i Feliu, al qual agraisc l’aportació de les dades referides a Xàtiva.

«La Comisión de la falla de la plaza de Enríquez y calles adyacentes ha hecho entrega al Comité Revolucionario de esta ciudad, la cantidad de 301,55 pesetas, con destino a los Hospitales de Sangre de las Milicias Populares»12 .

L’altra notícia es correspon amb la donació de la falla de la plaça Attilio Bruschetti —de Sant Pere, a l’actualitat—, que aportat un total de 510 pessetes. Dins de la notícia també s’hi fa constar la suspensió dels festejos fallers:

«La comisión de la falla de la plaza de Attilio Bruschety y calles adyacentes ha hecho entrega al Comité revolucionario de nuestra población la cantidad de 510 pesetas con destino a los hospitales de sangre de las milicias populares.

Esta cantidad corresponde a la recaudada por dicha comisión para la celebración de los festejos de las fallas que han acordado suspender.

El pasado miércoles, el Sindicato del Crédito y de las Finanzas se reunió en asamblea general para conocer lo acordado en el Congreso de dichos empleados celebrado en Madrid los días 17, 18 y 19, y al que asistieron en representación del Sindicato de Játiva los compañeros Martí, Simó, Rodríguez, Cantador, Molina y García.

En esta asamblea, y a proposición del compañero Jareño Collado se dio un voto de confianza a la junta directiva para que prosiga sus difíciles tareas con el mismo entusiasmo e interés que viene haciéndolo hasta la fecha»13 .

Passaren tres anys sense constància de festa fallera a la ciutat de Xàtiva. El període de la contesa bèl·lica, evidentment, no deixa temps per a festes ni saraus. La societat concentrava els seus esforços en defendre interessos i sobreviure a situacions crítiques. Finalitzat el conflicte esdevenia un orde autoritari per regir l’Estat. En este sentit, les activitats festives eren controlades per les autoritats competents. A Xàtiva, les falles aniran sorgint a poc a poc. En quatre anys, la normalitat fallera serà una realitat amb la constitució d’una Junta Local Fallera —substituint el Comité Central Fallero— i la celebració organitzada de les Falles. Estos primers anys de la postguerra les notícies falleres són ben bé escasses. No obstant ens indiquen l’apuntat ressorgiment de la festa del foc.

Març de 1940 , falles infantils

La primera notícia fallera de després de la guerra s’hi produix l’any 1940 per fer ressò d’unes falles infantils:

«El día de San José fue de gran animación para los confiteros y los chicos con sus fallas infantiles, quemadas a medianoche con gran alborozo. Pero las fallas de Valencia han restado parte del vecindario setabense que fue a los toros y a la “cremá” de las de la capital»14 .

12 El Mercantil Valenciano, 23 de setembre de 1936. Hemeroteca Municipal de València (EMV) 13 El Mercantil Valenciano, 30 de setembre de 1936. EMV

D’una d’este falles infantils, de les quals ens parla Las Provincias, s’hi té constància de la seua autorització, ja que al llibre d’actes de l’ajuntament es reflectix la presentació d’un esbós i una explicació per part d’Emilio Codina Ramon, qui fou president de la Comissió d’Instrucció pública i Festes. A l’acta consta de la següent forma:

«El propio señor Codina presenta un boceto y explicación de una falla infantil, que se acuerda autorizar»15 .

Març de 1941, falles infantils i una falla gran a la plaça de Sant Jaume

De les escasses dades que s’hi poden extraure dels documents existents de les falles de Xàtiva de l’any 1941 cal posar el focus en el nom de la falla que s’hi va plantar aquell any: la plaça de Sant Jaume. És el nom que apareix a les notícies i confirma la perseverança del veïnat d’esta antiga plaça i tornar una altra vegada en fer història per ser pioners en plantar falla. Desapareguts tots els diaris locals, Las Provincias era el diari que feia ressò d’este esdeveniment:

«Este año solamente una falla se ha “plantado” en nuestra Ciudad, aparte algunas otras infantiles. Le ha tocado en suerte a la plaza de los Mártires de la Revolución, entre disparos de morteros, dianas y demás alegrías para los dormilones. El día de San José habrá serenata, tracas y buñuelos, y a media noche se convertirá la falla en humo y cenizas, como las ilusiones de este pícaro mundo»16 .

Aquell 19 de març, com preveia el diari, va ser extraordinari:

«El día de San José fue animadísimo. Hubo falla, futbol, cines, música y otros espectáculos. En la ermita del Santo, situada en el monte, dominando la ciudad, hubo fiesta con gran concurrencia. Los paseos y caminos se vieron repletos de gente»17 .

Març de 1942, una falla gran a la plaça de Sant Jaume

El dia de sant Josep començava a ser celebrat a Xàtiva. La premsa, amb notícies escasses i curtes, ens transmetia allò festejat. No obstant, el corresponsal no feia palès dels cadafals fallers i, com diem, aporta poques dades:

«Lo mismo que en años anteriores, aunque en menor número. Este año han aparecido fallas en algunas plazas de la Ciudad con su algazara de músicas y buñuelos, “despertá” e iluminaciones, asociándose el tiempo con día espléndido y temperatura primaveral»18 .

A pesar de la poca informació de la premsa d’estos anys, si que hi ha constància del llibret d’una de les falles

14 Las Provincias, 23 de març de 1940. EMV 15 AMX, LB 1530, de l’11 de març de 1940, citat i publicat en Sánchez Pérez (2007:109). 16 Las Provincias, 20 de març de 1941. HMV. 17 Las Provincias, 23 de març de 1941. HMV. 18 Las Provincias, 23 de març de 1942. HMV.

plantades aquell 1942. El llibret de la falla de Sant Jaume és un document extraordinari, el primer de la postguerra que s’hi conserva19 . La publicació consta de 24 pàgines on a la coberta apareix l’esbós del cadafal que s’hi va plantar, el qual duia per lema De tot un poc obra de J.osé

Coberta del Llibret explicatiu de la Falla de la plaça de Sant jaume de 1942. Podem apreciar l’aparició de l’esbós de la falla que s’hi va plantar per José Morell. Arxiu J. Castells

19 El llibret pertany a la col·lecció particular de Pepe Castells, al qual agraïm la seua cessió.

Morell Tortosa. Al llibret apareixia el pregó de Josefina Sanchis; el programa de festejos en vers; l’explicació de la falla en vers però en castellà, obra de José Vidal així com quatre poesies satíriques. Els escrits estaven barrejats amb publicitats de comerços i empreses de la ciutat.

Com s’ha indicat anteriorment, en esta tornada de les falles cal recalcar la iniciativa de la comissió fallera de la plaça de sant Jaume —Méndez Núñez a l’època republicana i Màrtirs de la Revolució a la franquista— de plantar falla els anys 1941 i 1942, la mateixa que huit anys abans havia pres la mateixa decisió i per este motiu és considerada com una de les falles fundacionals de la ciutat. D’esta comissió cal destacar a José Vidal Calatayud qui va estar president els anys 1943, 1944 i 1945, i deduïm que els dos anys d’abans va estar qui encapçalà la iniciativa, doncs és qui signa l’explicació de la falla al llibret de 1942 i, a més, ja va ostentar el càrrec de president l’any 1936.

Coda

És atrevit i complicat la comparança d’èpoques on s’han pogut viure la suspensió de la festa de les Falles. En este sentit, en els motius de la suspensió ja dissentixen. No obstant, els temps esdevinguts resulten ser semblants i que, en certa mesura, transmeten inseguretat, expectativa, sorpresa i perplexitat. A més a més, podem observar en les dues suspensions la qualitat d’improvís, amb esdeveniments sense que es puguen preveure.

Com hem apuntat, cal tindre en consideració el vessant organitzatiu de la festa i que, davant d’una situació d’interrupció festera, la preocupacions i les posteriors reaccions hi són diferents. En estes sentit, les notícies ens indiquen que, al marge de l’expectativa latent, hi ha intencions de resoldre la situació. En aquell 1937 les comissions falleres decidixen dissoldre la comissió constituïda per a aquell exercici i donar la recaptació per a fins socials que hi eren necessitats en aquell moment. La interrupció patida per la pandèmia, i viscuda recentment, ha estat resolta d’una forma diferent. Cal recordar que la interrupció va estar patida a pocs dies de falles, fet que va comportar un ajornament amb la festa completament preparada. A més a més, hui en dia les Falles són un dels motors l’economia valenciana i, en este sentit, ha comportat la necessitat de conformar ajudes al sector inclús les falles han vist minvades el seu cens faller amb la conseqüència de recaptar menys ingressos.

La seua recuperació, en ambdues èpoques, i a pesar de les situacions establertes, resulta ser lenta, carregada de paciència però esperançadora.

BIBLIOGRAFIA

Sánchez Pérez, J. (2007): “Comité Central Faller de Xàtiva (1943-1936)”, Argentina 2007. Llibre explicatiu de la falla República Argentina, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 104-109.