No hi ha Falles sense Almela

Iván Esbrí Andrés

Associació d’Estudis Fallers

Les Falles de 2020 portaven un fet veritablement rellevant i emotiu pel què respecta a l’ofici d’artista faller i a l’art de les falles. Des de feia un any abans, Vicent Almela Caballé venia anunciant que es jubilava, plantant les seues dos últimes falles infantils Aquella xiqueta del 76, per a la comissió Borseria-Tros Alt de València, i Conta’m un conte, per a la comissió Sant Antoni de Xirivella. Tot just, amb Borseria tancava la seua carrera en el mateix punt on la va iniciar amb la falleta Tradicions, el citat 1976. Des d’aleshores Vicent Almela ha traçat una trajectòria de quaranta-quatre anys amb 176 monuments efímers entre falles i fogueres grans i infantils (algunes com a part del col·lectiu “No t’Espàntex” 1998-2005), conseguint nombrosos premis d’Enginy i Gràcia i de Millor Ninot de Secció, però mai un Primer Premi de Falla gran curiosament. A més, des de 1996 dibuixa per a la revista degana de la premsa fallera i popular El Turista Fallero les historietes de Patufet i Pepa.

103 104

Vicent Almela dibuixant al seu despatx, 2016. Foto Iván Esbrí

Nascut al carrer de Lliría el 3 de maig de 1953, Vicent Almela va créixer ja entre fustes i borumballes. El seu avi patern era propietari d’una serradora, on acudien artistes fallers a tallar o comprar fusta. De fet, no pocs coneixien a Almela als seus primers anys en la Ciutat de l’Artista Faller com a “el nét del serraor”.

Sense haver sigut mai faller de comissió, de menut gaudia de la Festa i l’art de les falles en un barri que la vivia -i viu- de ple: el Carme. En plena adolescència va quedar molt impactat per la falla La primavera, plantada per Salvador Debón en la Plaça del Doctor Collado, el 1969. Eixe any va matricular-se a l’Escola d’Arts i Oficis, d’on cinc anys després va eixir graduat amb l’especialitat de Decoració.

Les classes d’Arts i Oficis les compaginava treballant com a aprenent dels germans José, Rafael i Miguel Sánchez Cervera, en una primera etapa. Després passà al taller de Josep Pasqual Ibáñez “Pepet” i, per últim, a l’obrador d’Alfredo Ruiz, qui li va obrir les portes a un aprenentatge molt més complet de l’ofici i a un canvi respecte a la visió que tenia al voltant dels monuments fallers. En aquests temps com a aprenent d’Alfredo Ruiz, Almela conegué a una persona fonamental en la seua vida: Miguel Delegido Cabrito.

Plaça del Pilar, amb la qual debutà en Secció Especial Infantil amb Defensem la natura, el 1980; Josep BenlliureTeatre de la Marina, on signà la seua primera falla gran ¿Progresem?, el 1980; Castelló-Sogorb; Sant VicentPeriodista Azzati; Espartero-Ramón y Cajal; Alfons el Magnànim-Nau; Marqués de Montortal-Jose Esteve; Séneca-Autobusos; Diputació-RENFE;

Ejem…, Vicent Almela, Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramón, 2017. Foto Iván Esbrí

Vicent Almela plantant Un safari… sense fer pupa, Falla l’Alguer-Enginyer Rafael Janini, 2015. Foto Iván Esbrí

Progrés-Teatre de la Marina, on amb Telemania guanyà el primer Primer Premi de Crítica Televisiva que l’extinta Canal 9 otorgava, el 1994; Na Jordana; Plaça de la Mercé; Santa María Micaela; Mistral-Murta; Reina-Pau-Sant Vicent; Serrans-Plaça del Furs; Plaça del Doctor Collado; Ripalda-Beneficiència; Sant Antoni; l’Alguer-Rafael Janini; Avinguda Burjassot-Pare Carbonell, on plantà en primera vegada en Secció Especial amb Adéu segle XX, el 1999, han sigut les seues principals demarcacions, entre altres.

Almela fou pioner de les provatures amb el poliestiré expandit o suro blanc per fer íntegrament una falla, allà per finals dels 1980. Aquest material li permetia una escultura directa per obtenir ninots i volums, treballant-lo amb gavinets de serra, cutters i fil de nicrom. El suro blanc junt amb la pintura a l’oli es convertirien a la llarga en la base del seu viratge estètic cap a les formes de la línia clara del còmic de la Nova Escola Valenciana amb dos referents: Miquel Beltran i Sento Llobell; més el madrileny Carlos Giménez.

A la darrera dècada Vicent Almela ha conseguit la consideració de Mestre de l’art de fer falles tant pels seus companys com pel públic entusiasta de la falla ja que, com ha passat amb molts artistes de la seua generació, la plena joventut creativa li ha aplegat en la seua maduritat física i emocional, vivint amb una major motivació el fer falla. I sobretot falles infantils perquè l’imaginari dels xiquets i de les xiquetes li ha permés una major difusió, mostra i

Fora de tota ciència, Vicent Almela, Falla Sanchis Bergón-Túria, 2019. Foto Iván Esbrí

defensa dels valors i de les premises que marquen tot just també els seus hàbits de vida.

Amb motiu de la seua jubilació a un any vista, el juny de 2019 coordinats per l’artista fallera i amiga íntima d’Almela Rebeca Tomillo un nodrit grup de noms relacionats amb els estudis fallers, el món de les Falles i Fogueres i companys i companyes de professió, van empendre l’elaboració de textos i il·lustracions que servirien per conformar un llibre recopilatori de la seua vida i obra.

Esta publicació -de tirada limitada- porta el títol de Almela, el escultor de cómic i va quedar enllestida per tal de ser obsequiada a l’homenatjat com a sorpresa a la fi de la Nit de la Plantà en el seu taller, sopant amb els amics i les amigues col·laboradors del llibre. Però els plans -com molts- es van veure trastocats quan el 10 de març per la nit es va anunciar la suspensió de les Falles, davant la progressió de la pandèmia de COVID-19. I és que sembla que el destí no acceptava el comiat de Vicent Almela de les Falles.

Finalment el llibre li va ser entregat el dia del seu 65 aniversari, per mig d’un servei de menssatgeria. Si són possibles unes Falles 2021, es celebrarà l’homenatge pendent i merescut en acabar la plantà de les seues dos últimes falletes; així com en la Festa Gremial de l’1 de Maig se li concedirà la Insígnia del Plata del Gremi Artesà d’Artistes Fallers de València en raó a la seua jubilació.

Número 14 — març 2020

ELS PODERS DE LES FALLES

F DE FESTA, FLAMA, FOC, FUM, FALLES

El poder a les Falles

José Luís Lagardera

Falles i Ajuntament, un estreta relació

Joan Quilis i Ródenas

El poder dels ninots, els ninots del poder

Rafa Tortosa Garcia

Els poders, combustible per a falles

Juanjo Medina Bonilla

La festa segrestada, la mateixa història de sempre contada d’una altra manera

Manolo Sanchis Ambrós

Qui paga mana en les falles

Joan Castelló LLi

Mestres Majors del Gremi d’Artistes Fallers: el poder —o no poder— d’exercir un càrrec

Iván Esbrí Andrés

El poder de les falles i els mitjans de comunicació

Jordi Maravilla Herráez