Les falles suspeses de 1937

Les falles suspeses de 19371

Ramon Estellés Feliu

Universitat de València

«Verás cómo llegan para San José, después de tres años que yacen dormidas las fallas gloriosas, aquellas hogueras cuando haya en Valencia muchas golondrinas.» Jaime García Royo, “¡Barcelona ya es de España!”, El Avisador Numantino, 01/02/1939

«Mostró asimismo el Caudillo su interés por las tradicionales fiestas de las “fallas”, mostrándose partidario de su apogeo, tanto por lo que representan en el sentir del pueblo, como por su importancia económica y turística.» “El Caudillo salió de la ciudad del Turia compenetrado con el latir de Levante”, A.B.C., 07/05/39

’exercici faller 1936-37 ha passat a la nostra història, sobretot, perquè va iniciar el període més llarg, fins ara, de carència constatada de celebracions falleres des que la Festa té seguiment als mitjans de comunicació, allà per la segona mitat del segle XIX.

L’Ajuntament de València va decidir al límit, el 12 de març de 1937, suspendre les Falles en atenció a la situació bèl·lica encetada entre el 17 i el 19 de juliol de

L

41 42

1 El text es presenta sense anotar i sense bibliografia. Al respecte, remet als articles sobre la matèria que he publicat en la Revista d’Estudis Fallers i en Cendra.

1936. Però les comissions de falla de la ciutat no havien estat quietes fins aquell moment. Després, la guerra va fer que, sense necessitat de confirmar la decisió, aquesta s’estenguera a les Falles de 1938 i 1939.

A més, l’any faller de 1937 ha sigut objecte d’anàlisi pels nostres historiadors per una iniciativa oficial al capdavant de la qual estava Josep Renau.

Esquematitzaré tot seguit, en què es va concretar aquella iniciativa oficial, fins la seua fi, i la seua previsible transformació en el context de la guerra, i les activitats de les comissions de falla de València fins que deixaran de ser notícia.

LES FALLES DE 1937

Durant molt de temps, la nostra historiografia ha associat l’expressió anterior a una iniciativa de la Direcció General de Belles Arts, al capdavant de la qual estava el pintor, fotomuntador i muralista valencià Josep Renau Berenguer, que va ser aprovada per Orde del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts de la República.

El Ministeri dedicava 40.000 pessetes a la construcció de quatre falles antifeixistes, sota la direcció de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, que en reservaria l’execució al Sindicat d’Art Popular, de la CNT, amb l’ajut d’alguns “elementos de la UGT”.

Finalment, sols unes poques escenes es van poder exposar a la Llotja a l’abril de 1937, per celebrar l’aniversari de l’adveniment de la República, i sembla que, al maig, també, amb algun afegit, a la seu del “Sindicato de Profesionales Liberales”, lligat a la C.N.T. A banda de les exposicions d’abril i de maig esmentades, l’activitat d’aquell grup d’artistes es va perllongar gràcies a la celebració de la Setmana d’Homenatge a la URSS organitzada per l’Associació d’Amics de la Unió Soviètica entre els dies 1 i 7 de novembre de 1937. L’homenatge va implicar que, com deia la revista Estampa en el seu número de 13 de novembre de 1937:

«Los artistas de Valencia también han aportado su valioso y entusiasta concurso, representado en dos fallas alegóricas de la lucha española; una de las cuales simboliza la defensa de Madrid». Tot seguit, s’aclaria que «Una de estas fallas ha salido ya camino de la Unión Soviética, y la otra, a la que los artistas falleros están dando los últimos toques, será montada y expuesta al público valenciano antes de proceder a ser embalada con destino al glorioso país del proletariado universal».

Segons Frente Rojo, en notícia del 22 d’octubre, la falla que representava Madrid estava encara en construcció i l’altra ja havia eixit cap a la URSS. No he trobat cap notícia de l’exposició pública de què parlava Estampa.

Ultra les implicacions d’aquesta darrera celebració, sembla que la conjuntura bèl·lica va determinar que el treball dels artistes fallers se centrara, amb la inevitable concurrència d’activitats lligades a la propaganda, en l’elaboració d’elements o installacions de camuflatge, com ben bé explica Pérez Contel:

«Por iniciativa de García Maroto, Subcomisario de Propaganda, responsable de la propaganda del Comisariado de Guerra que dirigía Álvarez del Vayo

Mural pintat l’any 1937 a la plaça d’Emilio Castelar de València, obra de Regino Mas. Arxiu Manolo Sanchis

y con la colaboración del Sindicato de Art Popular de Valencia, adscrito a la CNT […]

Con las testimoniales fallas antifascistas, los artistas falleros dedicándose a cabalgatas y a propaganda de bulto, pero prontamente decayó el trabajo, por lo que fue una solución para el paro el camuflaje, que resolvió los problemas de muchos artistas. Donde antes se encargaba un “ninot” ahora se modelaban soldados, y con madera y tela de retorta se hacían tanques, se fabricaban fusiles, cañones de cartón y se simulaban edificios y grandes concentraciones de tropas, las cuales, observadas por la aviación franquista, hacían que esta emplease cantidades ingentes de municiones y de bombas que eran lanzadas sobre objetivos que parecían reales y que los parciales de guerra daban como éxitos para los franquistas. […]

En ocasiones, grupos de tanques o de artillería simulaban roquedales, al ser observados los lienzos monumentales que cubrían armas y máquinas de guerra.»

L’anàlisi de la intervenció d’artistes fallers en treballs de propaganda durant la Guerra d’Espanya resta per a ulteriors treballs.

LES COMISSIONS DE FALLA DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA

Gràcies el buidatge de les principals capçaleres de premsa de la ciutat en aquell moment, he trobat abundant informació corresponent a 124 falles

grans i 52 infantils de la ciutat de València, que em permeten una descripció molt rica de les seues activitats. Cal dir que no consta que se’n publicara cap llibret.

Paral·lelament, he analitzat la documentació corresponent conservada a l’Ateneu Mercantil de València que era la seu del Comité Central Faller on hi ha les sol·licituds de 78 de les 124 falles esmentades adés.

Podem constatar que les comissions de la ciutat de València van iniciar la preparació de les Falles de 1937 com més tard el 28 de març de 1936, que es pot considerar altament probable la constitució d’alguna falla encara després de l’esclat de la guerra i que l’activitat de les comissions va arribar en alguns casos fins el mes de març de 1937.

El Comité Central Faller havia convocat les comissions de falla de la ciutat perquè constituïren l’Associació general Fallera Valenciana 1936-327 i n’escolliren el Comité Directiu en una assemblea que es va celebrar el 29 de maig de 1936 en el Palau de Parcent. A més, l’Ateneu Mercantil continuava oferint les seues instal·lacions perquè el Comité en mantinguera les oficines. Aquest havia convocat una Assemblea General Extraordinària de l’AGFV per al dia 9 de juliol.

Al final, l’Ajuntament de València va decidir la suspensió de les Falles de 1937 en la sessió ordinària del Consell Municipal de 12 de març de 1937; entre altres coses, perquè, com deia el conseller Manuel Blasco Ferris, calia disposar que «dadas las circunstancias especiales porque atraviesa nuestra Nación a consecuencia de la guerra, no autorice el Ayuntamiento ningún festejo, ni la colocación de ninguna falla, en el término municipal de Valencia». Cal remarcar que el Consell Municipal va prohibir el festeig tradicional de les Falles; però no prengué cap decisió respecte dels “festejos oficiales” en què havia intervingut el Ministeri de Propaganda.

Hi havia, però, raons més greus sobre les quals, al final, el consistori no s’hi va pronunciar. Els bombardejos sobre la ciutat de València havien començat el 13 de gener de 1937 i no era previsible que cessaren, amb falles o sense; però la inconveniència de permetre aglomeracions de públic i llums nocturns, davant de qualsevol eventualitat bèl·lica, era evident.

Tanmateix, en el moment que el Consell Municipal va prendre la decisió suara esmentada, encara hi havia, com a mínim, dues falles actives a la ciutat de València: Ripalda-Soguers i CadisPatrici Huguet-Adjacents, de les quals la premsa donarà notícia, respectivament, els dies 18 i 20 de març, que havien fet aportacions econòmiques en favor de l’esforç de guerra dels lleials. L’última referència en un diari d’una falla de la ciutat de València en l’exercici 1936-37 és la que va publicar Adelante el 20 de març de 1937, on es relacionava una successió de tres donatius que la falla Cadis-Patrici Huguet havia concretat el 4 de setembre i el 24 de novembre de 1936 i el mateix 19 de març de 1937, aquest últim amb el concepte de «liquidación de su fondo».

El diari socialista Adelante es lamentava comprensiu, el mateix dia de Sant Josep de 1937, de l’absència de les falles:

Imatge apareguda a la pu blicació de Crónica d’octubre de 1936, on s’aprecien unes dones demanant per als combatients de Madrid. Arxiu Manolo Sanchis

«Por primera vez en la historia de esa manifestación de arte popular, de ingenio, de sátira, de gracia valenciana, que son las fallas han dejado de celebrarse. Este día diez y nueve de marzo de mil novecientos treinta y siete amaneció sin turistas ni tracas. […]

No hay este año fallas. No podía haberlas. La gran tragedia que enturbia la vida de la nación así lo reclamó. Y desde el primer momento Valencia sacrificó tan renombrada manifestación de arte popular. Y desde ese primer momento, el dinero recogido para las fallas por las comisiones es reparcialido entre los hospitales de sangre, entre las familias evacuadas, entre los niños huérfanos, convertido en víveres para la heroica ciudad mártir, para el Madrid glorioso…». Ja no tornarem a trobar notícia d’activitats de les comissions falleres de la ciutat de València fins després que acabarà la Guerra Civil.

Tanmateix, en uns apunts manuscrits de 1953, Gayano Lluch comentarà que en 1938, «l’artista Paco Galvan feu una petita falla ab carácter simbòlic que fou exposada en l’escaparate de Casa Cuadrado» i que «fou inaugurada el dia 19 de Març».

Per a acabar, el 19 de març de 1938, Adelante tornarà a parlar d’unes falles inexistents:

«Sentiríamos incurrir en frivolidad al recordar hoy, siquiera sea de pasada, una jubilosa fiesta que tuvo hondas raíces en la psicología del pueblo valenciano, una fiesta que no tuvo

nada de religiosa y sí mucho de optimismo, arte y sensualidad. […]

Si hoy hiciéramos fallas, la aviación negra vendría a buscar, bajo el guión de las llamas, la carne palpitante de nuestras muchedumbres […]

Cuando ganemos la guerra, valencianos, qué gran falla haremos… No será nuestra sólo, como las de “antes”. Aquéllas eran de barrio o de plazoleta popular. La de mañana la haremos en colaboración con todos los españoles. […]

Hoy no tenemos tiempo. Los artistas dibujan carteles de guerra y los poetas de “falla” escriben serias épicas de combate. Hoy no tenemos tiempo. Hemos de disparar muchos fusiles y hemos de trabajar hasta caer muertos de fatiga».

Després d’açò, no he trobat cap referència més.

L’activitat de les comissions falleres de València en 1937:

Les activitats de les comissions de falla que la premsa recull des del 20 de març de 1936 fins el 20 de març de 1937 són la major còpia de notícies falleres d’un mateix exercici publicada mai fins aquell moment.

Revetles populars, balls i activitats teatrals omplin el període fins el 18 de juliol de 1936; però, després, tot i que amb un contingut benèfic, també n’hi haurà.

A més, des del 12 d’agost de 1936 fins el 20 de març de 1937 es viuen, en paral·lel, un procés pel qual les nostres comissions col·laboren amb l’esforç de guerra, mitjançant donacions, i un altre de dissolució de les entitats.

1. La constitució de les comissions:

Entre el 28 de març i l’11 d’agost de 1936 la premsa diària dóna notícia in extenso de la composició de 64 comissions de falles grans de la ciutat de València; a més, entre el 9 i el 14 d’abril de 1936, hi ha la publicació dels components de dos falletes infantils de la capital.

En altres ocasions, la premsa ofereix les dades d’alguns components de les mateixes comissions o d’altres. Tenim dades parcials de 40 comissions grans distintes de les 64 esmentades adés. En allò que fa a les falletes infantils, hi ha dades parcials d’unes altres 10 comissions.

És la primera vegada que es posa en marxa un programa sistemàtic de publicació dels components de les comissions grans. L’intent no es repetirà fins 1943. Ni tan sols el buidatge dels llibrets que incorporen aquesta informació permet elaborar, ni abans de 1937 ni fins molts anys després, uns llistats tan complets dels membres de les falles grans de la ciutat de València.

Una altra cosa són les falles infantils, ja que la revista Los Chicos, suplement infantil d’El Mercantil Valenciano, fa replega de molts fallerets de les campanyes de 1933, 1934, 1935 i 1936 i d’alguns noms de la de 1932. Després de la guerra, El Peque, suplement de Jornada, n’aportarà dades ressenyables des de l’exercici de 1943 fins el de 1946.

Amb tot, es pot recuperar un cens de fallers de 1937 amb un mínim de 2.351 persones, en les falles grans de

la ciutat de València. Respecte de les falles infantils, trobem un total de 112 referències.

2. Les revetles populars:

Des del 2 de maig fins el 18 de juliol, les comissions de falla de la ciutat organitzaren 122 revetles. El mateix 18 de juliol, la premsa n’anuncia 8 més per al dia 19, ço que faria un total de 130 que podríem considerar prebèlliques. Es concentren en les dates immediatament anteriors a Sant Joan i a la Fira de Juliol.

Hi ha dades de 21 comissions. Destaquen les falles de les places de Mestre Ripoll i de Sant Jaume, amb 16 revetles cada una, i la plaça de Santa Creu, amb 15.

En guerra, solament s’organitzen 6 revetles benèfiques: 4, Roberto Castrovido-Conca; una, Oriola-Visitació i Sagunt-Sant Guillem conjuntament, i una altra Carrera de Sant Lluis, trast 1.

3. El teatre:

En les fonts consten 15 representacions abans del 18 de juliol, entre el 24 de maig i el 16 de juliol, i 12 després, entre el 15 d’agost i el 12 de setembre; aquestes últimes amb finalitat benèfica. La comissió Conca-Alzira representarà 16 obres, 7 abans i 9 després de l’esclat de la guerra.

4. La sarsuela:

La comissió de falla Cadis-Patrici Huguet-Vivons-Sornells s’associarà amb la Federación Regional de la Industria de los Espectáculos Públicos per oferir, el 30 d’agost, al Teatre Apolo, “La rosa del azafrán”. 5. Els balls populars:

Conca-Roberto Castrovido va organitzar balls populars en 3 ocasions, els dies 12, 13 i 14 d’abril de 1936. Per la seua banda, Jesús-Adjacents ho feia en 2, el 16 de maig i, teòricament, el 19 de juliol, segons anunciava en El Pueblo el 17 de juliol.

Conca-Alzira celebrarà 3 balls benèfics, els dies 23 i 30 d’agost i 20 de setembre.

6. Les donacions per causa de la guerra:

Assentada a la nostra capital l’evidència que la guerra s’allargava, la presència de les comissions de falla en la premsa diària va assolir un to clarament monogràfic. Calia ajudar en l’esforç de guerra; tot i que, en la primera quinzena del mes d’agost, encara es comunique la composició de 3 comissions de falla. S’iniciava, per tant, un corrent de donatius provinents de les nostres falles i publicitat en la premsa diària

En pocs casos són el resultat d’una activitat lúdica organitzada ex-professo per a la causa. En la majoria surarà el que podríem dir la capacitat ordinària o endògena de recaptar fons per a la festa que tenia cada comissió. Alguna comissió, finalment, recorrerà a les col·lectes per la barriada. Val a dir que totes les comissions de què la premsa informa d’alguna activitat abans del 18 de juliol de 1936 apareixeran després en els llistats de les donats. A més, un nombre substancial de comissions solamente seran esmentades per donar notícia de les seues donacions, ço que palesa una evident finalitat de propaganda lligada a la moral de guerra.

Notícia de Vicente Vidal Corella publicada el 1936 a les pàgines de Crònica en la qual s’hi fa ressò de la donació de les falles. Arxiu Manolo Sanchis

Aquestes donacions es feien efectives en el context del que van ser les Subscripcions Nacionals posades en marxa per les forces republicanes a l’estiu de 1936. El 29 d’agost de 1936, es creava la Junta Central de Socorros, amb la finalitat de centralitzar-ne els ingressos. A València, partits polítics, sindicals o cooperatives, a més de l’Ajuntament o el Govern Civil, administraran la seua pròpia subscripció. La publicació en la premsa diària, de tant en tant, dels balanços corresponents, i la comparació amb els de la mateixa Junta que publicava el BOPV mostra que aquelles, en gran part, en disposaven lliurement. El 12 d’agost de 1936 les comissions de la ciutat de València comencen un corrent de donacions en favor de l’esforç de guerra republicà. Acabarà el mateix 20 de març de 1937 i correrà paral·lel al procés de dissolució de les entitats.

Amb l’esforç conjunt de 50 falles infantils (de 52) i 98 de grans (de 124), es faran 176 donacions. De la immensa majoria de les comissions sols constarà una sola donació, després de la qual, no n’hi constarà mai cap altra

activitat; però 3 falles infantils i 18 de grans allargaran el procés amb diverses aportacions.

Les fonts incorporen referència expressa a la dissolució de les entitats majors en 20 casos, tot i que en tres de les citacions se’ns parla de desistir de fer falla. Pel que fa a les comissions infantils, la dissolució o el desestiment s’indica en 2 comissions, una de cada. Però, en un total de 67 casos, se’ns informa d’una donació de tots els fons disponibles, amb expressions com «todo lo ingresado», «todo lo recaudado», «total … de los ingresos», etc., i no apareix cap altra notícia posterior referent a la mateixa falla. Més encara, en tots els casos, la referència a l’última donació que es comunica d’una falla és la darrera notícia que en tenim.

La primera donació constatable és la de la falleta infantil Barriada obrera de Ramón de Castro (Patraix). El to de la nota publicada en El Mercantil Valenciano palesa una motivació propagandística:

«Como demostración del espíritu que informa la gesta heroica del pueblo, recogemos la emocionante nota de unos pequeños falleros de la barriada obrera Ramón de Castro, de Patraix, que, de los fondos recaudados para el festejo nos han hecho entrega de 25 pesetas para que las destinemos a la suscripción a favor de las familias de milicianos que pelean en el frente.

Huelga todo comentario ante el enternecedor acto de estos niños que comprenden ya, a pesar de sus pocos años, la tragedia de la patria y el dolor dominante en los hogares de los defensores de la República». De fet, les primeres donacions recollides per la premsa són de falles infantils. De les 52 falletes de què hi ha notícies, aquestes estan motivades per la intenció de comunicar una donació en 50 casos.

Les donacions realitzades per comissions infantils estan clarament quantificades, amb la sola excepció de la del carrer de Pepita i una altra dubtosa. La donació total comunicada va ser de 6.794,10 pts.

Un total de 98 comissions de falles grans fan alguna donació amb quantia expressa, per un global de 61.712,30 pts. Per tant, el balanç del procés és de 68.506,40 pts si atenem a totes les donacions amb una quantia expressa, superior al pressupost dedicat a les Falles en l’exercici de 1936 per l’Ajuntament de València: 68.067,26pts.

A banda d’açò, 20 comissions grans aporten la totalitat de la recaptació o dels fons sense indicar-ne la quantia, i unes altres 5 combinen aquest mecanisme amb el de fer altres contribucions de quantitats que la premsa explicita.

Si sumem els donatius per les revetles, el teatre, la sarsuela i els balls populars, el muntant serà: 68.506,40 + 206,70 + 1.826,50 + 1.240,35 + 400 = 70.979,95 pts.

FINAL PROVISIONAL

En qualsevol cas, des del 20 de març de 1937 fins mesos després de l’acabament de la Guerra Civil, no he trobat en la premsa cap notícia de les nostres comissions, ni hi ha activitat administrativa al respecte. Deixe l’estudi de la represa per a un altre lloc.