Falles a Xàtiva que no es plantaren

Joan Quilis i Ródenas

Llicenciat en Geografia i Història. Membre d’Esfaxat

Possiblement, la situació que estem vivint aquest any 2020 era impensable per a la majoria dels éssers humans. Tots hem llegit sobre epidèmies o pandèmies en els llibres d’història: la pesta, el còlera o la famosa grip espanyola de principi del segle xx. última referència d’una epidèmia en les nostres terres. Possiblement, tots pensàvem que aquestes situacions eren coses del passat i que hui en dia seria impossible que es donara una situació semblant. Actualment, la confiança en l’estat de la ciència i del progrés de la medicina, feia que la majoria dels habitants dels països desenvolupats no tinguérem en els nostres projectes més immediats viure, per culpa d’un virus, un llarg confinament i patir una profunda crisi econòmica.

Com era d’esperar, els efectes de l’epidèmia també es varen notar en les falles i així, el 10 de març1, es prenia la dolorosa decisió d’ajornar la celebració dels dies grans de les falles, ajornament que mesos més tard es convertiria en l’anul·lació definitiva de les falles 20202 .

Encara que ens va costar assumir que, en març de 2020, a Xàtiva no anaven a plantar-se falles, aquest fet era, sense dubte, una situació històrica doncs ens hauríem de remuntar fins els anys de la Guerra Civil i primers de la postguerra per a no veure en els carrers de Xàtiva cap monument durant els dies de Sant Josep.

En aquest 2020, totes les comissions tenien ja els seus monuments acabats i apunt per a sortir als carrers quan es va decretar que les falles no es plantarien en març. Uns dies després el govern central decretava l’estat d’alarma. Els car-

15 16

1 Levante - El Mercantil Valenciano,11 de març de 2020. 2 Levante - El Mercantil Valenciano,14 de maig de 2020.

rers, que devien estar plens de gent i de sorolls, quedaven deserts i en un respectuós silenci. Les falles guardades com cada comissió va poder i esperant una millor ocasió en poder ser plantades i complir en la tradició de ser consumides pel foc.

El fet d’aquest any 2020, en el que els monuments ja estaven preparats i apunt de ser plantats en les seues respectives ubicacions habituals, es vàrem quedar guardades i esperant el pròxim any. Aquesta situació pot parèixer que no haja passat mai en la nostra ciutat però cal remuntar-se als orígens de les falles de Xàtiva per trobar una situació similar. En aquest cas no va ser per els problemes d’una epidèmia sinó més bé per unes decisions polítiques.

Cal retrocedir fins les falles de Blai Bellver. Aquest, possiblement influenciat durant la seua estada en València, va voler introduir en Xàtiva la costum de la festa fallera i en 1865, com ell mateix diu en el text que imprimeix com explicació del contingut de la falla, «Uns cuants aficionats á la pasta de buñòls...» (B. Bellver, 1865) plantarien en la plaça de la Trinitat La Peixca del aladroch. Segurament entre els aficionats a la pasta de bunyols estaria Jaume Garí, el qual tenia una fusteria en la mateixa plaça de la Trinitat (S. Català, 2015a:61-63), lloc on es va ubicar el monument.

La falla, com el propi Blai Bellver ens diu:

«Simbolisa les primeres picoretes de amor que senten els chòvens de primera volá».

Els vicis socials (beguda, jocs, menjar....), la critica veïnal i la temàtica eròtica, eren els tres tipus de critica que les falles de València, d’aquest anys del segles xix representaven (A. Ariño, 1990: 90-99). D’aquestes tres opcions, Blai Bellver va elegir per al monument de Xàtiva la temàtica eròtica. No sabem si haguera elegit alguna de les altres dos temàtiques si l’haguera aportat tant de problemes com li va apartar aquesta. Possiblement aquella novetat de veure una falla artística plantada en una plaça de Xàtiva, seria tot un èxit i la gent aniria a veure el que allí es representava.

Degut a la bona acollida de la gent d’aquell primer monument, Blai Bellver va idear per a 1866 una nova falla que es deuria plantar en la mateixa plaça de la Trinitat i que duia per lema La creu del matrimoni (B. Bellver, 1866).

Però com en totes les coses, el que agrada a uns a altres desagrada, La peixca del aladroch no va caure molt bé entre alguns sectors de la societat i possiblement les conseqüències es feren notar a l’any següent.

Amb motiu de la nova falla, Blai Bellver editarà i ficarà a la venta el primer llibret de falles que es coneix en tot el territori valencià. L’edició d’aquest llibret, no sabem en quanta antelació a la planta del monument és va realitzar, però la qüestió és que un exemplar va arribar a mans de l’arquebisbe de València Mariano Barrio (G. Ramírez, 1991: 47-49). Aquest, en data del 15 de març de 1866, publicava en el Boletín Eclesiástico —mitjà publicitari creat per ell mateixa en 1861 quan va ser anomenat arquebisbe de la catedral de Valencia—, una carta pastoral en la que condemnava la publicació realitzada per l’impremter xativí. En aquesta carta, Mariano Barrio considerava el

llibret de La creu del matrimoni i, per tant, també la falla que anava a plantar-se en la plaça de la Trinitat com «Herético, impío, escandaloso, obsceno, inmoral, injurioso al matrimonio, al estado eclesiástico, al celibato y a las personas piadosas y timoratas».

L’arquebisbe transmetia als cures la prohibició de llegir el llibre i l’obligació de transmetre als fidels, des del púlpit, que tots aquells que tinguérem un exemplar en el seu poder devien entregar-lo al seu rector o confessor per a què els fera arribar a ell.

Segurament, per a què la seua difusió fora encara major que la que podria tindre des del Boletín Eclesiástico, el 17 de març de 1866 aquesta condemna de

Carta de Capitania General prohibint la venta del llibre La Creu del matrimoni. AMHX

l’arquebisbe també apareixeria publicada, íntegrament, al Diario Mercantil de València —precedent de l’actual diari Levante-El Mercantil Valenciano)— i en el diari Las Provincias es feia un extracte d’aquesta carta (G. Ramírez, 1997: 96-98). devien requisar tots els exemplars de La creu del matrimoni (I. Martínez, 1992: 58-61). Un dia després, l’Ajuntament de Xàtiva va enviar l’agutzil a l’obrador de Blai Bellver amb l’ordre de retirar tots els llibrets i fer-li saber la prohibició de plantar la falla.

Aquesta publicació de l’arquebisbe va tindre immediatament les seues conseqüències. Capitania General de València va enviar a l’alcalde de Xàtiva, aleshores, Vicente Guarner Pérez, un ofici en data del 15 de març de 1866 en el qual s’indicava que es Com sabem, les falles d’aquests anys es plantaven i cremaven el 18 de març, la vespra de Sant Josep. Dos dies abans es prohibeix l’exhibició de la falla, la qual ja estaria preparada —cadafal, ninots i crítica— per a ser exposada en el carrer.

Part de darrere de la carta de Capitania General prohibint La Creu del matrimoni. AMHX

Afortunadament, no tots els llibrets varen ser requisats i La creu del matrimoni ha arribat fins els nostres dies com una joia de la literatura satírica i fallera del segle xix.

Però que va passar amb la falla?

Es de suposar que Blai Bellver, que tenia bones relacions amb l’ajuntament, doncs era proveïdor de productes del seu obrador, es queixaria i reclamaria a les autoritats locals, el poder plantar i cremar el monument, inclús possiblement negociaria amb l’alcalde suavitzar les escenes però aquest, que havia segut nomenats tant sols uns dies abans — el 2 de març de 1866—, és de suposar que no va voler ficar en perill el seu càrrec i res va fer canviar l’ordre.

La falla de La creu del matrimoni romandria guardada possiblement en els magatzems del fuster Jaume Garí que, com ja hem dit, era propietari d’una fusteria en la plaça de la Trinitat, ubicada en l’antic convent dels Trinitaris. Garí va ser col·laborador de Blai Bellver fins al punt que es considera el primer artista faller de Xàtiva (J. Sanchis, 1996: 27-28).

Com veiem, en 1866 va ocórrer alguna cosa similar al fet d’aquest 2020. Es va realitzar una falla i no va poder ser plantada ni cremada. Això sí, els motius que varen ocasionar aquest fet són molt diferents als actuals i no tenen res a veure amb la pandèmia, que encara actualment estem patint.

No sabem exactament que va passar em la falla però, en 1867, Blai Bellver va intenta plantar una nova i per aquest motiu edita un nou llibret: Eclipses del matrimonio. Aquest títol no donava peu a cap dubte i novament la falla feia referència al tema del matrimoni però, en el text del llibre, l’autor ens indica que no atacarà a la moral d’aquells que un any abans l’acusaven d’«herètic, impiu, escandalós, obscè, immoral, injuriós...». En el text llegim:

«Así pues al hablar de esos eclipses del matrimonio que la hoguera representa, os prometo no alarmar vuestra moralidad, toda vez que es responsable mi conciencia» (B. Bellver, 1867).

La nova falla presentava algunes característiques similars a La creu del matrimoni. En primer lloc la temàtica atès que les dos fan referència al matrimoni. Un altra característica és que les dos tenien que representar quatre escenes o estacions. com les anomenava Blai Bellver, i en les dos falles repeteix els mateixos temes en cada una de les escenes (J. Quilis: 2017a: 110-116).

En el llibret de La creu del matrimoni, més extens que el d’Eclipses del matrimonio, posa nom a cada una de les escenes i es tractada amb més extensió i amb més sàtira. També hi ha un predomini del valencià sobre el castellà i, mentrestant, en Eclipses del matrimonio és al contrari, predomina el castellà sobre el valencià.

En la primera de les escenes o estacions es volia representar la lluna de mel. Aquesta, en el primers d’aquest dos llibrets, porta per títol «Así es ahon els novensans saborechen la sehua lluna de mel». En aquest període, tot en el matrimoni, es bonic, agradable i predomina la felicitat. En la segon escena, que és titulava, «Así es ahon la indiferència dóna lloc á la crisis matrimonial» es representava la indiferència, la monotonia i les conseqüències que açò pot aportar, mentre que la tercera, amb el títol de «Asi es on la dona es tira un grapat de terra als ulls y sega patecha el ric mant de la honra y la virtut» destaca les infidelitats de la dona casada. Per últim, en la quarta, «Así es ahon tots els diables del infern salten y ballen de contents al vore la pau y tranquil·litat del matrimoni convertida en guerra cruel y desastrosa», que, com ben bé diu el títol, representaven les conseqüències de les infidelitats.

Cal dir que la postura de Blai Bellver és un tant masclista i misògina, acusant a la dona de tots els problemes del matrimoni i no diu res ni de les infidelitats de l’home, que tot segur serien més nombroses que les de la dona, ni tampoc de les responsabilitats de l’home dins del matrimoni, que sempre el presenta com a víctima. El que si que fa es criticar fortament la societat burgesa-liberal del segle xix, on predominaven més els interessos econòmics i socials que els sentiments i el benestar de les persones.

Però, desgraciadament, el llibret on s’explicava la falla Eclipses del matri-

Escrit de l’ajuntament de Xàtiva prohibint Eclipses del matrimonio. AMHX

moni era novament censurat i s’hi prohibia la seua venta (R. Martínez, 2006: 60). Encara que Blai Bellver va voler suavitzar el seu contingut, a les autoritats no els va parèixer correcte tot allò que en ell s’expressava i que novament atacava a un sagrament religiós com era el matrimoni. En un document signat per l’alcalde de Xàtiva, aleshores Antonio Chocomeli Garcia, el qual havia segut nomenat en el càrrec el 29 de desembre de 1866, s’indicava la seua prohibició de vendre’l (S. Català, 2015b: 121-122). Es de suposar que, igualment, el monument no seria plantat. Blai Bellver, decebut, mai més va intentar fer un altra falla a Xàtiva.

El que ja no sabem que va passar amb el cadafal i ninots, que romanien a l’espera de ser exhibits en la plaça de la Trinitat. No descartem la possibilitat de què Blai Bellver i els seus amics aficionats a la pasta de bunyols, indignats per les prohibicions, com si d’una foguera es tractara, amuntonaren i cremaren la falla de forma privada, mentre recitaven els versos dels llibres de La creu del matrimoni i Eclipses del matrimoni, i descartaven la possibilitat de construir-ne més.

Aquesta etapa històrica, en el que Blai Bellver va intentar introduir en Xàtiva la festa de les falles, és un període molt convuls. Coincideix amb els últims anys del regnat d’Isabel II i amb governs del partit Unión Liberal del General Leopoldo O’Donnell i del partit conservador del també General Ramón María Narváez. Un període que va estar regulat per la

constitució de 1845 (J. Quilis: 2017b: 109-111), molt en la línia de la política conservadora de l’època. Per exemple, es regulava la sobirania nacional i les lleis eren dictades per les Corts amb la reina. Però hi ha apartats més interesants, com era la llibertat d’imprimir i publicar, sense censura prèvia. La censura venia després i, en el cas que estem tractant, cal tindre en compte que aquesta constitució no reconeixia la llibertat de culte i, per tant, Espanya continuava sent un estat catòlic on aquesta religió tenia molt de pes i on moltes decisions no es podien prendre sense el vist i plau de la cúpula religiosa.

A setembre de 1868 tindrà lloc la revolució, coneguda com la Gloriosa, en la que s’obligarà a Isabel II a abdicar i exiliar-se. Encara que a partir d’ací començaria un nou període històric, conegut com el sexenni democràtic, Blai Bellver ja no tornaria a intentar plantar ni La creu del matrimoni ni Eclipses del matrimonio, possiblement decebut de la societat en la que vivia.

BIBLIOGRAFIA

Ariño, Antonio (1990): “La falla eròtica (18501870)”, Historia de les fallas, Levante EMV, València, pp. 90-99.

Bellver, Blai (1865): “La Peixca del aladroch” dins Bellver Blai (1898): Trilogia fallera, collecció Tipògraf núm 1, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 107-108.

— (1866): “La creu del matrimoni” dins Bellver Blai (1898): Trilogia fallera, col·lecció Tipògraf núm 1, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 109-177.

— (1867): “Eclipses del matrimonio” dins Bellver Blai (1898): Trilogia fallera, col·lecció Tipògraf núm 1, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp. 179-188.

Català Sanchis, Salvador (2015a): “Qui fou Jaime Garí Fabregat? Introducció a la biografia d’un hipotètic artista faller”, Llibre explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2015, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 61-63.

— (2015b): “La cultura fallera versus l’oficial a la Xàtiva de 1867”, Llibre explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2015, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 121-122.

Martínez Canet, Roberto (2006): “Blai Bellver i la representació de la Creu del Matrimoni”, Argentina 2006, Falla R. Argentina, Xàtiva, p. 60.

Martínez Salas, Isabel (1992): “La creu del matrimoni o la historia d’una falla que mai ho fou”, Llibre explicatiu Falla Ferroviària 1992, AC Falla Ferroviària, Xàtiva, pp. 58-61.

Quilis Ródenas, Joan (2017a): “Eclipses del matrimonio o el segon intent d’alçar la creu del matrimoni”, Llibre explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2017, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 110-116.

– (2017b): “La influència de les constitucions a les falles de Xàtiva”, Llibre explicatiu Falla Benlloch Alexandre VI 2012, A. C. Falla Benlloch, Xàtiva, pp. 109-111.

Ramírez Aledón, German (1991): “La condemna episcopal de La creu del matrimoni en 1866”, Llibre explicatiu Falla Ferroviària 1991, AC Falla Ferroviària, Xàtiva, pp. 47-49.

— (1997): “Es planta realment la falla La creu del matrimoni?”, Argentina 1997, Falla R. Argentina, Xàtiva, pp. 96-98.

Sanchis Martínez, Josep (1996): Història de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva s. l., Xàtiva.