Les Falles de Xàtiva a la vora de la guerra (1936 i 1940-1942) Rafa Tortosa i Garcia Director d’El Verí del Foc
«La cremà se hizo con el rigorismo que marca la tradición, esto es, a la primera campanada de las 12, viéndose alrededor de los monumentos un gentío inmenso que recibía con franca alegría las grotescas posturas “dels ninots encesos”»1.
A
ixí descrivia la premsa la cremà de les falles de Xàtiva de 1936. Era latent, com ho demostra la premsa local amb les seues notícies, que esdevindria un conflicte bèl·lic considerant la situació social i política del moment. La cremà dels cadafals, sense que els propis faller s’ho imaginaren, creava un parèntesi en la celebració de la festa fallera en la nostra ciutat, el qual va durar sis anys, almenys en quant a l’oficialitat. No obstant això, des que es fa ressò de la cremà de les falles del 36, apareixen notícies al voltant de les Falles de la capital de la Costera, les quals no semblen ser les més habituals, ja que s’havia estès el costum d’aparèixer a la premsa local, sobretot en els mesos d’abril i maig, la constància de la constitució de noves comissions falleres a distints districtes de la ciutat a més de la dació de comptes de l’exercici anterior. La premsa dels mesos posteriors al de març, no recollirà este tipus de notícies sinó d’altres, les quals les podem qualificar de singulars, inclús extraordinàries, ja que en la història fallera han aparegut puntualment. 23 24
La suspensió de les festes, com hem pogut comprovar a l’actualitat, és un fet extraordinari. En este sentit, com podrem apreciar, la darrera suspensió de les falles ha comportat similituds amb l’efectuada en l’inici del conflicte bèl·lic encara que 1 El Agrario, 31 de març de 1936. Biblioteca Municipal de Xàtiva (BMX)
