Llibre Falla Joan Ramon Jiménez 2020

Su Mercedes-Benz de siempre en el lugar de siempre

Ctra. Simat, nÂş 58. 46800 XĂ tiva. Valencia. Tel.: 962 270 161 / 607667775 www.mercedesbenzxativa.es info@mercedesbenzxativa.es

Taller multimarca especializado en Mercedes-Benz

Auto Haus SĂĄnchez, S.L.

Llibre editat per l’A.C. Falla Joan Ramon Jiménez Xàtiva -La CosteraAny 2020 coordinació Rafa Tortosa, Anna Isabel Calvo i Ivan Benavent

Equip de redacció José Manuel Gómez, Judit Martínez, Andrea Cuquerella, Cristina Ibáñez, Neus Ibáñez, Julio Ibáñez, Isabel Gozálbez, Yolanda Pérez, Patricia Viñes, Elena Lereu, Patricia Jornet, Marisol Ricart

Col·laboradors literaris Ramon Estellés, Juan Gabriel Figueres, Alberto Ordiñana, Jose Ramon Cerdà, Rafa Tortosa, Ximo Cerdà, Enric Vila, Carmen Anaya

Col·laboradors gràfics Toni Colomina, Rojo, Juan Monzón i Ana Ferrer

Fotografies Estudio Federico Foto & Vídeo i La comissió

Coberta Maria Belda

Esbossos Bernat i Esteller

Maquetació Maria Belda i Rafa Tortosa

Impressió Paper Plegat S.L.

/fallajrjxativa/

Publicitat La comissió

Dipòsit legal V-344-2012

@fallajrjxativa @fallajrjxativa

Tirada 500 exemplars L’A.C. Falla Joan Ramon Jiménez, no s’identifica necessariament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap apartat d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per a cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència.

Les Falles de Xàtiva, Bé d’Interés Cultural Immaterial, Festa d’Interés Turístic Autonòmic i Patrimoni Immaterial de la Humanitat Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. El present llibret participa en la convocatòria dels Premis de la Generalitat per a la Promoció de l’Ús del Valencià.

POD[FALL]ER

FALLA JOAN RAMON JIMÉNEZ XÀTIVA 2020

Presidenta

Patricia Jornet Gómez

Una afectuosa salutació a la meua comissió: I dic la meua comissió, perquè aquest any tinc la sort de presidir-la. Però aquesta aventura no ve en solitari, doncs va acompanyada dels meus vicepresidents, Laura, Ivan, Marisol i Manolo. Així com dels que seran els nostres representants per a aquest exercici, Alba, Neus i Julio César.

Monuments, pólvora, música, estendards, fallers de la resta de comissions de Xàtiva, tot a punt per a trobar-nos pels carrers de la nostra ciutat.

Ser presidenta d’una comissió no es tasca fàcil, però les meues arrels i, vaja, l’estima per la meua falla ajuden... i molt!

Disfruteu, divertiu-vos, sentiu-vos orgullosos de pertànyer a una gran comissió. De ser JRJ.

Açò no seria suficient sense la col·laboració dels membres de la junta executiva, així com de la resta de fallers, tots aquells que formem la família JRJ. Espere que aquestes falles tinguem unes festes i uns actes el millor possible, desitjant que la tasca realitzada siga del vostre grat, ja que es l’objectiu que es persegueix.

Barri, eixiu als vostres balcons, esteu convidats a gaudir de la nostra festa.

Amb afecte.

President Infantil

Julio César Ibáñez Rengel

És per a mi una gran satisfacció, poder dirigir-me per segona vegada en aquests anys a tota la gent del nostre barri, amics, familiars i, en especial, a tots els xiquets i xiquetes que componen aquesta comissió, l’orgull de la nostra falla. Queda molt poc per a que la nostra festa isca al carrer: grandiosos monuments, desfilades, música, xocolatada, pólvora... i festa, molta festa!!! Vull convidar-vos a tots, xiquets i xiquetes del barri i de la nostra comissió, a participar i passar-ho d’allò més bé en tots i cadascun dels esdeveniments que, amb molta il·lusió i esforç ha preparat per a nosaltres la nostra falla.

Enguany tinc la sort de reviure tot allò que vaig poder viure fa només dos anys. Tornaré a viure una gran experiència representant a tots els menuts que componen la nostra comissió infantil, amb la companyia de la meua cosina i Fallera Major Infantil, Neus, la nostra Fallera Major, Alba, i de la nostra presidenta, Patricia. Un any que viurem i gaudirem amb molta intensitat i alegria. Per a finalitzar, sols em queda com a President Infantil d’aquesta xicoteta però gran comissió, desitjar-vos a tots els fallers, veïns, amics i a tota la gent en general que gaudiu d’unes molt bones Falles 2020.

Que visquen les Falles i visca la Falla Joan Ramon Jiménez!

Falleres Majors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Programa de festejos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Índex

1. PODERS FALLERS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 El poder executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Les Falles, una festa immensa a la cerca d’una veu conjunta. Ramón Estellés Feliu Il·lustració: Dimonis. Toni Colomina El poder legislatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Hi ha poder legislatiu a les Falles? Juan Gabriel Figueres Hernández Il·lustració: Pax Fallera. Rojo El poder judicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Concursos, normes, sancions... i cartes que no lliguen. Alberto Ordiñana Il·lustració: Mal Fatal. Juan Monzón Expressions poderoses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Tallar l’abadejo. José Ramon Cerdà Tindre cacaus. Rafa Tortosa García Pel mànec. Ximo Cerdà Boluda El peix gros. Enric Vila Jorques Il·lustracions: Ana Ferrer Velasco

Cadafal Gran 2020. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Explicació de la falla. José Manuel Gómez

2. EL PODER DELS CARRERS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Carrers de Xàtiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Un dia on tot pot passar! Carmen Anaya Pérez

Cadafal Infantil 2020 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Explicació de la falla. José Manuel Gómez

3. LA FALLA NOSTRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Entrevista a la Fallera Major . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Entrevista a la Fallera Major Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Entrevista al President Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 Entrevista a la Recompensa 2020 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Entrevista a la Fallera Major de Xàtiva 2020 . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 La Comissió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Fallers i falleres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68 Els menuts. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Guardonats. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Record d’un any . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 En memòria de... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Premis 2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Memòria 2019 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

Guía Comercial .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2020

2019

programa de festejos DISSABTE, 7 DE DESEMBRE 20:00 h, Gran Teatre Proclamació de les Falleres Majors de la nostra comissió: Alba Valverde Grau i Neus Garcia Ibañez

17:00 h, Albereda Jaume I Animació musical 19:00 h, Casa de la Ciutat Lectura premis Exposició del Ninot 20:00 h, Casa de la Ciutat Crida Falleres Majors de Xàtiva

DISSABTE, 1 DE FEBRER 19:00 h, Gran Teatre Proclamació de la fallera major de Xàtiva i cort d’honor DIUMENGE, 2 DE FEBRER 18:00 h, Gran Teatre Proclamació de la fallera major infantil de Xàtiva i cort d’honor DIUMENGE, 9 DE FEBRER 11:00 h Autos bojos 14:00 h, Casal Dinar DIUMENGE, 16 DE FEBRER 11:00 h Ral·li humorístic faller infantil 14:00 h, Casal Dinar

DISSABTE, 29 DE FEBRER 8:00 h, carrers de Xàtiva Macrodespertà

20:30 h, Casa de la Cultura Inauguració Exposició del Ninot i Concurs de maquetes 22:00 h Sopar de la Crida DIUMENGE, 8 DE MARÇ 10:00 h Romeria a Sant Josep 12:00 h Dinar Popular de Germanor Fallera DISSABTE, 7 DE FEBRER Casal Berenar infantil de disfresses oferit per la Fallera Major Infantil, Neus García Ibáñez, i el President Infantil, Julio César Ibáñez Rengel

SETMANA FALLERA

DIUMENGE, 15 DE MARÇ 9:00 h, Encreuat Plantà

DIMECRES, 18 DE MARÇ 9:00 h, Casal Esmorzar

14:00 h, Casal Dinar

13:30 h, Barri Cercavil·la

17:00 h, Llocs de la Plantà Visita de la Junta Local Fallera a la plantà dels cadafals

14:00 h, Jardí de la Pau Mascletà

22:00 h, Casal Sopar de la Nit de la Plantà amb la tradicional torrada d’embotits DILLUNS, 16 DE MARÇ 8:00 h, Barri Despertà 9:00 h, Casal Esmorzar 13:30 h, Barri Cercavil·la

14:30 h, Casal Dinar 18:00 h, des d’Avda. Selgas Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu 23:00 h, Casal Sopar homenatge a la Fallera Major: Alba Valverde Grau DIJOUS, 19 DE MARÇ 8:00 h, Barri Despertà

14:00 h, Jardí de la Pau Mascletà

9:00 h, Casal Esmorzar

14:30 h, Casal Dinar

12:00 h, Ermita de Sant Josep Missa en honor a Sant Josep i posterior trasllat

19:00 h, Casa de la Ciutat Lliurament de premis 22:00 h, Casal Sopar: Entrega de recompenses DIMARTS, 17 DE MARÇ 9:00 h, Casal Esmorzar 13:30 h, Barri Cercavil·la 14:00 h, Jardí de la Pau Mascletà 14:30 h, Casal Dinar 17:30 h, Nucli urbà Visita oficial a les falles

14:00 h, Jardí de la Pau Mascletà 14:30 h, Casal Dinar 17:00 h, Barri Globotà 18:00 h, Barri Traca kilomètrica -Patrocinada per Vive21:00 h, Carrer Camí dos molins Cremà de la falla infantil 22:30 h, Casal Sopar 23:30 h, Encreuat Cremà de la falla

23:00 h, Casal Sopar: Festa del pijama

PODERS FALLERS 12

• • • • •

PODER EXECUTIU PODER LEGISLATIU PODER JUDICIAL EXPRESSIONS PODEROSES CADAFAL GRAN

EL PODER executiu Les Falles, una festa immensa a la cerca d’una certa veu conjunta Ramon Estellés Feliu Coordinador general JCF

Què tenim? El cens faller. Municipis fallers i juntes locals. La JCF, una visió equivocada. Sense cap competència administrativa real al respecte, la Junta Central Fallera (de València) manté la gestió –açò no exclou que, alhora, ho facen altres– dels censos fallers de les comissions de 109 municipis de la Comunitat Valenciana; un conjunt que supera, si les dades no enganyen, les 230.000 persones, entre majors i infantils. Coneixem l’existència de quasi trenta municipis més amb falles actives, encara que algunes amb una certa intermitència, dels quals no tenim la informació esmentada. Molt significativament, hem de destacar, que no tenim cap dada ni d’Alzira, ni de Gandia, ni d’ Elda. Val a dir que, a València, el criteri pel qual es considera “activa” o “existent” una comissió és senzill: després d’un any sense monument, per qualsevol causa adequadament arguïda davant de la Junta Central Fallera i de la corresponent llicència, la comissió ha de plantar falla el segon any o es considerarà dissolta. Però la norma no és tan clara en tots els municipis.

En la majoria dels casos, la finalitat del manteniment d’estos censos és la tramitació de les que s’han consolidat com les recompenses falleres per excel·lència, els bunyols. A més, per a moltes de les falles pertanyents a les localitats falleres sense una junta local, gràcies a esta pràctica, a València tenen l’únic arxiu unitari existent al respecte. La tradició i el tracte referencial amb què les instàncies falleres del nostre territori solen distingir la Junta Central Fallera de València (recordem que Elda denomina també central la seua junta) expliquen esta particularitat. En qualsevol cas, com és natural, la Junta Central Fallera manté les irrenunciables relacions de col·laboració amb quasi totes les localitats que planten falla al territori valencià i més enllà. La vinculació és particularment fluida quan les falles del municipi s’han dotat d’una entitat, normalment denominada Junta Local Fallera, que vehiculitza les relacions de les comissions amb el seu ajuntament, i que sol tindre, entre altres, un paper més o menys extens en l’organització dels festejos i dels

concursos conjunts, així com en l’elecció de les representants honorífiques de la festa, les falleres majors del poble. En l’actualitat, hi ha un total de 60 juntes locals que abasten 67 municipis. S’ha de considerar que la Junta Central Fallera n’inclou 5 –Burjassot, Mislata, Quart de Poblet, València i Xirivella–, la Federació Junta Fallera de Sagunt n’inclou 3 –Faura, Gilet i Sagunt– i la Junta Local Fallera de Xàtiva afegix a les seues la falla de Genovés. Restarien, encara, uns 70 pobles fallers, en els quals, les falles –en molts casos, una sola– es relacionen directament amb el seu ajuntament. Són estes comissions les que amb més freqüència fan consultes, fins i tot respecte de qüestions del propi funcionament intern, a la delegació d’Incidències de la Junta Central Fallera, tot com si consideraren que a València tenim una espècie d’instància superior amb competències sobre tot el territori faller. No és estrany tampoc, que des d’algunes de les grans poblacions falleres, a causa de la visió més amunt introduïda d’una Junta Central Fallera benemèrita i ampliada, ens telefonen per fer consultes, o, encara, per plantejar queixes sobre el funcionament de les respectives comissions o juntes locals, les quals atenem amb afecte però sense cap possibilitat d’intervenció més que, en comptades ocasions, una certa intermediació personal. La veritat és que la Junta Central Fallera és un Organisme Autònom Administratiu de l’Ajuntament de València, i este fet marca el seu àmbit cert d’actuació. No som aquella instància superior de què he parlat adés; però, pot ser que ens n’estiga fent falta una.

On ho tenim? Els punts de trobada. En qualsevol cas, les 59 juntes locals existents, sense comptar València, apel·len, en algun moment al llarg de l’any, a la Junta Central Fallera per tramitar recompenses, sol·licitar la presència de la Fallera Major o de la Fallera Major Infantil de València en les exaltacions de les respectives Falleres Majors, o perquè participen en alguna de les competicions organitzades en col·laboració amb la Junta Local Fallera que en cada circumstància haja sigut triada com a seu, o en alguna de la resta de trobades ja establides en el nostre calendari. Els encontres, amb seu itinerant, són suscitats per les competicions de pilota valenciana emmarcades en el torneig “Fallers de Vaqueta”, per la “Marató de Truc Regne de València”, o per la competició de play-back “Junts Molem Més”, la qual, com a excepció única, compta fins ara amb una seu fixa, la mítica Sala Canal de Pinedo; també per la “Mostra de Teatre Faller de la Comunitat Valenciana”. A més, pels actes que conformen, cada any, el consolidat “Homenatge a les Falleres Majors de la Comunitat Valenciana”, on són exaltades, amb les de València, totes les Falleres Majors i les Falleres Majors Infantils de les localitats que les tenen; i per l’homenatge que oferim, en la “Gala del U”, als artistes fallers guanyadors del màxim premi, major i infantil, en tots els municipis que tenen concurs de falla. Per a acabar, com una coral i apujada celebració festiva, es va establir, ja fa tres anys, el sopar protocol·lari seguit de festa amb orquestra que constituïx la “Gala Fallera de les Juntes Locals”. En tots els esdeveniments enunciats més amunt, poden participar també les falles que no compten amb una junta local, amb la

sola excepció de l’Homenatge a les Falleres Majors de la Comunitat Valenciana, perquè no existixen estes figures en cap dels municipis ací considerats. S’ha de pensar que, en este grup, sols trobem localitats amb 4 o menys comissions. Finalment, les juntes locals falleres disposen d’un fòrum institucionalitzat i privatiu de debat i discussió en l’Assemblea de les Juntes Locals, que es reunix tres vegades a l’any, amb dos assemblees d’abast general i una reunió específica per a tractar temàtiques relacionades amb els jurats de falla. Les assemblees són convocades pel secretari general de la Junta Central Fallera amb el vistiplau del nostre president, i són presidides, per dret, per l’alcalde o l’alcaldessa de la localitat que allotja la junta local organitzadora en cada edició. Com ho tenim? Diversitat de la festa i problemes comuns. València a banda, la diversitat de la festa, més enllà de la qualitat dels monuments i de la capacitat econòmica de cada comissió i de cada municipi faller, aclapara la visió de qualsevol que haja tingut l’oportunitat de gaudir-la al llarg i a l’ample de la nostra geografia, com bé destaca l’actual delegat de Juntes Locals de la Junta Central Fallera, Ferran Martínez, en el seu article “#MirasihecorregutTerres”, publicat en el llibret de la Falla Selga Tovar d’esta gran capital fallera, el 2018. Ferran ressenya les falles al setembre i en castellà d’Elda, amb les seues Falleres Majors vestides de nóvia alacantina, i les també castellanes d’Utiel o la internacional Bunyol; el Gremi d’Artistes Fallers de Borriana i el risc

com a senyal d’identitat, i la seua Batalla de Flors… de paper; les carrosses de Dénia al juliol; els play-back i les presentacions de Paterna, o les presentacions de Carcaixent; la densitat fallera de Benaguasil i, molt més, la d’Alzira; els play-back de Benetússer, Catarroja, Torrent, Picassent o Aldaia; les falles plantades el dia 16 de març a Cullera i a Dénia, i les plantades a Torís una setmana o dos després de sant Josep; la Federació d’Associacions Culturals Falleres de Gandia i el Museu Faller; la Federació de Falles de Borriana, etc. En tot cas, els actors de la festa tenim molts problemes comuns: La relació amb els veïns no fallers i les ordenances municipals reguladores; l’adequació de les comissions a les normatives comptables, fiscals, de protecció de dades, o de protecció dels menors; la relació amb els artistes fallers pressionats per una crisi duradora i per la necessària adaptació al context legal fiscal i laboral; les regulacions europees en matèria de pirotècnia i les necessàries conservació i recuperació de les variants tradicionals valencianes; les creixents oportunitats d’oci d’una societat cada vegada més oberta, que competixen amb les falles; els drets d’autor d’artistes fallers, dissenyadors, dibuixants, poetes, escriptors i músics… i la SGAE; el nivell de lectura dels llibrets tradicionals en paper, i els preus dels materials, de la impressió, del disseny i de la maquetació; l’edició electrònica de llibrets i la realitat augmentada; l’ús del valencià; la legislació en matèria ecològica, els materials amb què elaborem les falles i el seu cost, i la vistositat de la cremà; el paper de la festa en la pervivència del teatre en valencià, de la música i les danses tradicionals, i de la indumentària d’inspiració històrica, etc.

DIMONIS | Toni Colomina Subiela @tonicolominasubiela

Cap a on anem? Un organisme representatiu conjunt? Massa coses estan en joc, perquè una festa tan gran perda el senderi per un excés d’individualisme, potser lluidor però també erm. El ben cert és que, molts fallers sentim que la nostra aportació a la Cultura dels valencians i les valencianes i a la nostra activitat econòmica mereix més facilitats administratives, més recolzament públic davant de conflictes que ens planteja l’entorn social i cultural, més presència en el sistema educatiu valencià i una participació proporcionada en els currículums estatals, i més ajuda econòmica. En este últim aspecte, significativament, notem una disposició insuficient per part de les diputacions provincials i una altra pràcticament nul·la per part de la Generalitat Valenciana. El cas és que si els fallers i les falleres no actuem, si més no limitadament, de manera conjunta, la nostra veu davant d’estes dos instàncies de poder es perd… no parlem ja de l’estat! El nostre àmbit privatiu d’actuació resta reduït a l’estrictament municipal. La diversitat fallera apuntada més amunt presenta complicacions jurídiques i administratives. La distinta organització de la festa en cada municipi, amb o sense junta local o equivalent, amb organismes lligats a

l’ajuntament respectiu d’una manera més o menys estreta en cada cas, o altres amb una ressenyable independència, com a Borriana o Gandia, amb la càrrega de responsabilitats que això implica, i la caducitat dels representants fallers, renovables amb una lògica anual, fan complicat donar forma jurídica a un cert organisme representatiu conjunt. Este, d’una altra banda, si estiguera dotat d’una significativa capacitat decisòria i d’interlocució amb els agents socials i les instàncies polítiques, podria tindre un problema en allò que fins ara semblava establit en l’assemblea: la representativitat de cada municipi faller. Seria necessari també, com ja passa en les comissions de falla i molt més en les juntes locals, un alt nivell de professionalització dels gestors. Hauria de donar entrada, a més, al contrari del que passa amb l’assemblea actual, a totes les localitats sense junta local. Sempre, també, hauríem de procurar fernos de bon entendre per part de les distintes instàncies polítiques, per tal de no generar desconfiança. Pot ser, finalment, el primer que hem de fer és ser capaços d’arredonir l’estudi d’impacte econòmic de la Festa que recentment ha “tornat” a ser anunciat a València… i fer-lo a tots els municipis fallers. Res no podria justificar tant les nostres demandes. N’estic segur.

EL PODER LEGISLATIU Hi ha poder legislatiu en les Falles? Juan Gabriel Figueres Hernández A.C. Falla El Canet

És una gran pregunta, i un dels dilemes més importants dins de l’entramat faller: si hi ha democràcia en les Falles. Que jo sàpiga, no conec cap comissió fallera on hi haja una dictadura instaurada, encara que moltes de les presidentes o presidents triats, de vegades, són una mica dictadoretes o dictadorets, es pensen que per ostentar aquest càrrec poden fer i desfer el que els dóna la gana i, sobretot, maltractar al faller psicològicament parlant-li i cridant-li sense cap sentit. Jo, amb la meua personalitat, no m’agradaria ser president, ja que no estic fet per a pledejar i discutir perquè se’m donen millor altres coses com, per exemple, el que estic fent ara, contar-vos-ho. Però puc donarvos la meua opinió que un president ha de tenir una personalitat neutral, és a dir, ni ser un titella ni ser un dictador o dictadora, més aïna una persona que sàpiga escoltar però que també tinga iniciativa i valentia per a afrontar el repte i noves idees. Aquest tipus de president o presidenta és el que serà recordat com a un gran president. A l’hora de triar a un president o presidenta de Junta Local Fallera, la cosa no se’n va massa del que ha de ser un president de falla perquè ha de tenir un rigor similar, encara que tot es magnifica, doncs, és el president de moltes

comissions falleres a la vegada. No obstant això, el que canvia és la manera de triar-lo, ja que al llarg de la geografia fallera podem trobar diversos sistemes d’elecció: el regidor o regidora instaurat pel pacte de govern de torn, el triat pels vots de les comissions falleres, i el triat per tots els fallers censats en un municipi. En el primer cas, és l’exemple que trobem a la ciutat de València, on normalment trien a un regidor faller que, de vegades, li preocupa més el tema polític que el tema faller, en el qual moltes vegades els fallers tenen poc a fer en les seues decisions perquè el que talla l’abadejo és el consistori i és la màxima autoritat. Els fallers voten les decisions, sí però pense que, moltes vegades, el rerefons polític, tant en les mateixes decisions com en el fet de simpatitzar en ics partit polític, fa que la perjudicada és la mateixa festa fallera. En el segon cas, els presidents normalment emeten el vot que, prèviament, s’ha triat en una assemblea de la comissió... Però en aquest cas, el que pot passar és que el president o la presidenta de torn canvien el vot pel seu compte, ja que si no li ha agradat el que ha eixit en la seua comissió, com el vot sol ser secret, el pot canviar... i a veure qui és el que se n’adona!

PAX FALLERA | Rojo @rojo_artist

El tercer cas és el que millor s’assembla a unes eleccions municipals o generals, és a dir, cadascun dels fallers vota a la candidatura que vol sense haver de decidir-ho en reunió general segons els motius que el faller o fallera crega oportuns. Tot i que és un procés prou democràtic, tal vegada és un sistema que produïsca un conflicte d’interessos, ja que a la teua comissió li pot interessar una cosa, però a tu et cau millor l’altra persona, i per tant apareix el sentimentalisme. També, aquest sistema és interessant per als que els agrada el món faller i li importa, ja que el que només va al casal a fartar i a beure, li importa tres cogombres el que estiga al capdavant de la Junta Local Fallera i, havent-hi, crec jo, una alta abstenció. Quin seria el sistema ideal? Doncs, el primer pense que rotundament no, ja que pense que les decisions del món faller les han de prendre els fallers i no els polítics, ja que aquest ens podem limitar si volem fer actuacions innecessàries. I entre el segon i el tercer mètode? Tal vegada diria el tercer, sempre que siga una votació seriosa, és a dir, no votar a un perquè t’haja convidat un dia a una cassalla... Encara que moltes vegades els vots anirien influenciats prèviament en una reunió general... Una vegada triat el president de la Junta Local Fallera de torn, trobem que moltes de les peticions que li arriben estan relacionades en modificar alguns dels punts o articles dels estatuts o reglaments fallers, cosa que s’ha de fer, generalment, en els famosos congressos fallers, és a dir, en congregacions de fallers que moltes vegades estan plenes de fallers que no saben el perquè els ha tocat anar. Normalment,

aquests congressos s’haurien de fer cada ics anys, encara que això és ciència-ficció, ja que a més d’un president de JLF li entra una gossera impressionant de fer aquest tipus d’esdeveniments. Per a això, aprofiten a votarho en les juntes de presidents, ja que en molts casos, en una d’aquestes pots canviar coses del reglament si els presidents estan d’acord per unanimitat, tal com ha passat a Cullera aquest passat any amb el canvi de la graella de les puntuacions als monuments. Ara quan hi ha disparitat d’opinions, pitjor que les gallines en un corral, tots a la gresca! Açò és el que comporta el poder legislatiu faller, un món on no es parla ni de la dreta ni de l’esquerra, sinó un món on cal tenir sentit comú i tacte per a poder legislar, ja que les Falles són una afició i una manera que tenen els fallers de desemboirar-se de la seua rutina habitual i, perquè no dir-ho, de totes aquelles coses mal fetes per part d’aquells que cobren per legislar de veritat, encara que majoritàriament no s’aclareixen entre ells. Per tant, em remet al que he dit abans, el poder legislatiu faller ha de ser una persona amb iniciativa i amb un tracte amb els seus fallers, ja que els conflictes donen lloc a les baixes. Una persona amb molta experiència em va dir una vegada que les baixes es produeixen més ràpidament que les altes en una comissió, i moltes vegades vénen donades per enfrontaments on, moltes vegades, està el president pel mig, per tant aquest ha d’actuar com a moderador, doncs, les baixes repercuteixen en la comissió, sobretot en el pressupost de la falla, la qual sofreix sempre les primeres conseqüències.

El poder judicial

EL PODER JUDICIAL Concursos, normes, sancions…i cartes que no lliguen Alberto Ordiñana

Faller

Qui inventaria o va aplegar a la conclusió que els fallers volem competir amb tot? Per què, soc jo o tenim ara mateix concursos per a tot? Tots tenim al cap i puc dir que estarem d’acord, que l’eix principal de la festa són les falles o per no deixar opcions de no entendre el que dic... el monument. Qui no ha sentit aquella història que les falles varen nàixer al cap i casal per desfer-se dels trastos vells aprofitant l’entrada de la primavera i que amb els anys varen humanitzar aquells trastos en personatges del barri o ciutat per fer-los crítica dels problemes de l’època i per finalment cremar-los? Fins ací tot bé, però i que hi ha dels concursos? Està clar que els valencians som un tant xulets, i aquesta xuleria de segur que va fer que el barri veí copiara la iniciativa, muntat una falla més gran, amb més ninots o amb més crítica...o va ser així o tan sols hi ha altra opció. Farà un parell de segles, un tipet mostrant-li cremar la falla del seu barri li va dir a l’amic... «no teniu co***** de fer-ne una millor». Personalment, em decline per aquest segon opció...és el que em va pesar per escriure ací...

D’acord, doncs ja sabem (o suposem) que les falles ja s’iniciaren amb el gen de la comparació, de construir alguna cosa més gran, més ben acabat o més ben pintat que la falla del barri del costat. Però i que em dieu de la resta de concursos? Tenim de tot, concursos de dòmino, parxís, bac, truc, manilla (que molt pocs saben jugar), d’escacs, de futbol amb la PlayStation, de futbet masculí i femení, inclús fa uns anys teníem de basquet 3x3... Però no acaba ací tot no... Tenim concursos de primera part de presentació al teatre, i altre a sant Agustí, concurs de segona part de la presentació, concurs per als llibrets, concurs de la portada del llibret, concurs per al disseny i maquetació del llibret, concurs de portadella, concurs de redacció, concurs de postal nadalenca, concurs de cartell de falles, concurs de fotografies, concurs de pasdobles, concurs de cotxe del ral·li, disfressa del ral·li, puntuació del ral·li i com no!, comparsa del ral·li... Concursos diversos per a les cavalcades, grup escènic, carrossa de lloguer, carrossa de confecció pròpia, crítica... Semblen pocs? A

MAL FATAL | Juan Monzรณn Gasca @jmonzongasca

banda estan els que podríem dir envolten les falles i per tant deurien ser més importants, concurs d’ingeni i gràcia, concurs de millor ninot, maquetes, crítica local, crítica fallera, decoració...i per fi, el concurs dels monuments. Tots aquests últims està clar, que per als monuments grans i altres per als infantils. Tot açò ens fa aplegar a més de 150 banderins o palets, ja que tots ells tenen 3 premis o inclús 3 premis per cada secció. I açò em du a una qüestió...no estarem desvirtuant el premi del monument amb tant de concurs? Ja és normal veure en quasi totes les falles una quantitat enorme de banderins a partir del dia 16 a la nit, deixant com un mes el premi aconseguit per al monument. Penseu-ho per un minut. La qüestió no és llevar-ho tot, però hi ha alguna forma d’engrandir la importància del premi dels monuments? Si penseu que jo tinc la resposta... Hi ha llocs, com València o Alacant, que moltes comissions no tenen cap banderí, ja que no tots els monuments d’una mateixa secció tenen assegurat un premi en forma de banderí (poden ser 25 monuments a la secció i tan sols 10 premis o banderins). I com valorem tots aquests concursos? La gran majoria necessiten de persones amb “coneixements” per poder comparar tots els participants o totes les variants presentades en cada concurs... Imagineu la quantitat de jurats que necessitem per tan sols un any. A més a més, segon les bases de concursos la

gran majoria no pot ser de Xàtiva, o si és així, òbviament no pot ser faller, ni estar relacionat amb cap falla... Difícil veritat? Altres ciutats com Alzira, formen als propis fallers per ser jurats en alguna de les diferents modalitats, tal volta pot funcionar, però segur que no serà tan bonic com sembla. Que passaria si férem alguna cosa semblant a Xàtiva? De nou, no tinc la resposta, però puc imaginar-m’ho... És una llàstima que no ens agafem tots aquests concursos amb menys importància, aconseguint en molts casos, enfrontaments entre falles que mai deurien passar, que no devem permetre que ocorren. És cert que a dia d’avui no tenim cap règim sancionador, a la fi, si tenim normes per participar en els concursos, no haurien de estar contemplades les sancions si alguna persona o comissió incompleix les bases? Doncs de moment no, el que ens fa aplegar a casos on la Junta Local Fallera de la ciutat deu fer de jutge però no sempre ho fa... Segur que no vos he mostrat el camí per millorar res, tampoc era la meua intenció, però tal volta en uns anys puguem rellegir aquest humil article d’opinió (perquè tan sols és això, la meua opinió) i poder contestar-lo amb la pròpia evolució de la festa. Serem capaços de llevar concursos per engrandir el concurs de falles? O tal volta aplegarem a l’extrem de llevar aquest concurs com en alguna ciutat veïna? Almenys així de segur que no tindrem enfrontaments...

expressions poderoses ▶▶ Tallar l’abadejo ▶▶ Tindre cacaus ▶▶ Pel mànec ▶▶ El peix gros

I·lustracions Ana Ferrer Velasco @anafevel

Tallar l’abadejo José Ramon Cerdà

Tallar l’abadejo és controlar una situació. A les bones o amb corretjó i en qualsevol localització.

És a qui no li pots fer la contra si no vols patir una execució, si no vols eixir per la finestra o acabar sent... carn de canó.

Pot ser amb correcció, o com un gos rabiós, que en això de la direcció, hi ha qui és tranquil... i qui és nerviós.

Sol ser qui tot ho sap o qui, per baciner sempre té... algun mal de cap.

Així que, en cada emplaçament, sempre hauràs de preguntar: Qui talla l’abadejo, normalment, en aquest lloc particular?

A qui tots li donen la raó, encara que no la tinga. Perquè es creu com un faraó, estiga on estiga.

Són moltes les situacions d’aquest món tan peculiar, on, amb galons o per collons, algú et pot manar callar.

Si parlem de falles, és el president o presidenta, a qui li van totes les mirades, quan el dubte, la comissió atenta.

Hi ha un en cada lloc i en qualsevol ubicació, que es queda com un palloc, quan pren... alguna decisió.

Qui manarà que et calles quan alguna cosa no li acontenta. Quan per culpa de les cassalles, la llengua... tens pudenta.

Si per la carretera vas circulant creient-te tot un matxo, els fums et baixaran, els Civils... amb mostatxo.

A casa és el pare qui manté l’ordre en qüestió. Sempre que no estiga la mare, o que tinga... una altra opinió.

Tenen mirada canina, de rottweiler o pitjor. I no se’ls acaba mai la mina del bolígraf... executor.

Si no hi ha ningú al teu costat, que complisca amb la descripció, Tu seràs el desgraciat de resoldre... la situació.

En l’àmbit militar manen estreles i galons. I no hauràs de piular, si no vols... marmolons.

En resum i per a acabar, amb aquesta curiosa explicació, No tothom sap manar ni sap resoldre... una equació.

En el lloc de treball, és l›amo qui porta la veu cantant, qui com un gall va pel corral... deambulant.

Per a tallar l’abadejo ben tallat cal estar ben format, Degudament informat, i amb do de gents... diplomat.

A l’Ajuntament és l’alcalde qui té la vara de comandament. Encara que a l’oposició li escalde, i ho porten... malament.

Tindre cacaus Rafa Tortosa García

A la memòria d’Antoni Grau Cros Com tots els dies de roba vella, Toni Grau anava camí del Moncho amb l’esmorzar sota el braç. Estava tant content que aquell dia pujava de dos en dos els escalons del jardí dels vint-icinc anys de pau i deixava son pare uns metres més enrere.

—Cacaus de cacaus? Collons l’Espanyoleto que forta va, segur que la fallera major és la filla del president...— va insinuar. —No home no! Ja ho voreu en falles. Menuda cacauà anem a pegar!— va dir entusiasmat l’artista faller.

—Va Toni, solta la notícia, que no t’aguantes més!— va dir el pare en agafar cadira. Assenyalant el plat dels cacaus i els tramussos, el fill va dir: —Enguany anem a plantar a la plaça de l’Espanyoleto la falla amb més cacaus de tota Xàtiva. Els amics d’esmorzar es quedaren sorpresos del que havia dit l’artista faller, sense saber ben bé que volia dir. Aleshores, el manifesser del cambrer va preguntar mentre feia amb les mans un joc de dits simulant comptar diners:

*** A les falles de 1971, els Toni Grau van plantar, davant de l’ambulatori, una falla plena de cacaus fets amb pa d’or, els quals sortien des de dins d’un bombo. Cada cacau extra que s’afegia a la falla costava cinc mil pessetes. S’hi van afegir tres. A vegades, els cacaus són imprescindibles per guanyar un primer premi. Serà per cacaus?

Pel mànec Ximo Cerdà Boluda

Recorde la conversa com si hagués tingut lloc ahir. Però no va ser ahir, no. Va ser fa més de trenta anys. Uns quants més. Estàvem els tres de sempre, el nostre petit club d’aventurers somiadors. Com si fórem Els Tres Investigadors, o Els Cinc, si en comptes de cinc haguessin estat tres; aquest reduït cercle intern de confiança on tot valia i tot tenia una importància transcendental. Crec que el tema el va treure Robert, el Orelles. Que, vist en retrospectiva, em sembla que tampoc tenia les orelles tan grans, però és ben sabut que la realitat mai no pot imposar-se a un bon malnom. Manel de seguida va entrar a trap. Li teníem prou respecte, al Manel. Potser perquè era repetidor i perquè ens treia cinc centímetres als altres. I perquè també era l’únic de nosaltres que ja tenia pèls en els ous. Aquest és un factor que et comercieja, automàticament, el respecte dels teus semblants. I després, clar, estava jo.

–No teniu ni idea – sentenciava Manel, després d’escoltar l’argument de Robert. –Xiquets, aneu acabant, que el sopar està a punt –es va sentir de fons. Qui així havia intervingut no era altra que la mare de Robert instant a la interrupció de la nostra dosi diària de estridència i guirigall, que aquest dia tenia lloc, precisament, a sa casa. Cap de nosaltres li va fer cas. Menys encara Robert. –Clar que tinc idea! –va protestar aquest–. En un combat entre qualsevol superheroi del món, qualsevol, Superman és qui porta la paella pel mànec. –Superman és una cagarruta! –va saltar Manel–. A Superman l’enxampa La Masa – perquè llavors era La Masa. Hulk vindria molt després– i frega el terra amb ell. La Masa, aquest sí que té la paella pel mànec.

–¡Xics...! –va insistir la mare. –Tu què dius? –em va preguntar Robert, apuntant-me amb el dit. Jo vaig empassar saliva. –Doncs ... –vaig titubejar. –El sopar! –Joder, mamà! Quina pesada! –va exclamar Robert.

L’espardenya. –Ni joder ni jodar! Ens vam mirar als ulls sense dir res. I mentre Manel i jo recorríem el passadís en direcció a la porta de la casa i Robert ens acompanyava per acomiadar-nos, els tres vam saber qui, en qualsevol combat en qualsevol lloc del món entre qualsevol superheroi, real o no, anava a tenir sempre la paella pel mànec. Sempre.

Aquest va ser el seu error. Desconec quin va ser exactament el factor que la va fer saltar; si el taco, cridar-la “pesada” o no fer cas el seu tercer avís. El cas és que de sobte es va obrir la porta de l’habitació i la dona es va descobrir davant nostre, amb una expressió a la cara que feia desistir de tota desobediència, i portant a la mà l’element definitiu de persuasió.

El peix gros Enric Vila Jorques

—Paco, “The Big Fish”, recorda, has de buscar la porta on ho pose ben gran...

que m’he perdut, no sé com he arribat, seria tan amable d’ajudar-me?

—D’acord, no t’amoïnes Pep que així ho faré, però primer digueu-me on m’envieu que de vosaltres no em fie gens.

Un home menut el contemplava darrere d’unes fondes ulleres negres i de pasta i amb una cara d´avorrit que tirava de tos. Al voltant de les dues hores eixí del despatx, acomiadantse satisfet.

—Tranquil Paco, això no té importància, dues hores de feina i tres dies de vacances, millor impossible. *** —Ja està tot enllestit— li comentava Pep als seus amics de la falla, és una mesura desesperada però crec que paga la pena. És l’última oportunitat, cal que canvien d’opinió, i per a això, ja sabeu com és Paco, en dues hores és capaç de convèncer al més pintat. —Esperem que tingues raó, Pep, que les despeses seran moltes i Paco amb una mosca s´entreté. *** —Esta porta és— Paco entrà sense pensars’ho dues vegades —Sorry, sorry, em sembla

—Mon amie, molt amable, sí sí, records a la dona i a vore si ens tornem a vore. Vosté Sí que és un crack i un tio de categoria... Amb les presses, i junt una botella buida de cassalla, es deixà al despatx, oblidat, una guia turística: Adís Abeba. Que vore a la capital d’Etiòpia. L´endemà, la UNESCO no sé quin anunci feia i l’home de les ulleres amb cara de tindre el cap com un bombet llegia una declaració davant d’un comité. Això estava veient Paco pel Youtube a l’avió de tornada. —Ja sabia que no havia de fiar-me d´estos pardals —comentà en veu baixa recolzant el cap per pegar una becadeta.

cadafal GRAN 2020 Explicació de la falla José Manuel Gómez

Artista: Bernat i Esteller Secció primera

versets A una gran ofrena, els déus grecs, sempre faran el que els vinga en gana, demanant donatius i altres precs a un poble que pareixia un drama. Zeus, déu suprem del poder celestial, llança rajos perquè està cabrejat, de veure com el seu propi germà, la seua supremacia vol furtar. Ja veuen vostès que entre ells no paren de fer-se mal perquè tots miren per ells tot i ser divinitats. Posidó, déu dels rius i de la mar, pacient i amb temperament inhumà, espera veure al seu germà errar i enviar l’exèrcit trident en mà. I en tota aquesta acció, es troba el poble davant, veient amb molta devoció, com de gran és la funció, que aquests déus s’han muntat.

Lluita de déus, lluita de poders Aleshores, hauríem de pensar que les lluites sempre han existit, només fent una ullada enrere veiem com l’ésser humà sempre ha estat en lluita permanent. Primer amb les seues maneres d’entendre la humanitat i després amb les formes de comprendre-la. Però l’ésser humà sempre ha mirat cap al cel per a veure si des dels llocs celestials li arriba algun tipus d’ajuda divina. Des de temps immemorials, sempre s’ha tingut la idea o creença, que la influència dels Déus era en benefici personal. Així mateix es tenia el pensament que les coses no podrien eixir bé si no t’encomanaves a ells. Ja podies fer les ofrenes que volgueres, que els que sostenien el poder celestial et deien que “no” i era que “no”. Ja veuen vostés, que un poble com el grec, que en el seu temps era tan avançat, els seus déus sempre estaven en lluita permanent, tanmateix com ocorre a la nostra societat o millor encara, al nostre poble. Els problemes que tenien els grecs amb els seus déus s’assemblen als que tenim nosaltres amb els polítics, i d’això qui ben bé ho sap, és el nostre monument.

Escena 1 Ares tirant una mà està perquè en açò de la guerra ell és el déu encarregat. Ares, senyor de la guerra i les armes presta tots els coneixements debades a un Posidó que està envoltat de flames degut a totes les seues errades

I mentre els partits polítics a la gresca sempre estan entre paraules i mítings perden credibilitat

Tota la vida sempre s’ha dit, si no pots amb el teu enemic, no hi ha opcions, a ell t’hauràs d’unir. És sabut que en temes de la guerra, no hi ha amics, guanyarà qui no perda

I no paren de confondre, la ficció amb la realitat, demostrant poc de trellat, amb el que volen difondre deixant-nos bocabadats.

Escena 2 La deessa Atenea sempre impartint justícia està, encara que el Palau d’Alarcó xicotet s’ha quedat. Amb justícies com l’actual que ja no para de créixer i créixer, Atenea no tindria prou mans demanant ajuda als avantpassats, que li diuen que no les deu merèixer

Si apliquem la legislació com la del segle XXI, caldrà canviar d’ubicació però amb ràpida actuació sense deixar fora a ningú.

Atenea també prega als déus, perquè li donen el que es mereix, demana al poble que alçe la veu, per fer la seua feina com deu.

Impartir justícia no es gens agradable, i més si el lloc se’ls ha quedat tan menut, fa ofrenes perquè seria més desitjable, que el palau siguera gran i ben paregut.

Escena 3 Aquest déu segur que a tots agradarà, amb els cabells daurats i ben templat, a la seua ciutat no para de triomfar.

Roger va saber jugar les seues cartes, tenint una oposició més que trencada, i pegant-li a l’esquena varies palmades, que per a altres paregueren punyalades, va deixar a la resta bocabadada.

Diu que fou una campanya, prou amena i molt tranquil·la, no com altres donant canya, amb algú fent-se una til·la, vist el resultat que eixia. Déu de la predicció i la bellesa, en tema d’endevinació és concís: “Quin actor té la meua careta, tant per l’esquerra com per la dreta, que ni és del PP ni Compromís?”

Escena 4 El déu de la festa, si parlarem dels grecs és Dionís, però com el nom no ens apanya i ningú el coneix, posarem Bacó déu romà que és més conegut i ho mereix. Als jardins de l’Albereda s’instal·laren, pareixia que no feien res de mal. Tots sabem que les apariencies enganyen així ho mostra la plataforma veïnal, amb la porqueria que han acumulat.

Muntant una festa semblant a una guerra, la plataforma es portà les mans al cap, al veure com la deesa més gamberra anava oblidant les deixalles al terra i creant malhumor entre el veïnat.

El poder de la comunicació, és de sobra substancial i important, s’ha de fer bona documentació, de seguida tots passen a l’acció, d’haver vist el que allí estava passant.

Pareixia que ningú els fera la resta, només una plataforma com aquesta, que pensarem com tancar-los la finestra: “no passeu per allí que el lloc t’infesta”.

Escena 5 Les sirenes no han sigut mai deesses, però tenen el seu mite. Sempre s’ha dit que amb el seu poder als mariners enlluernaven i no podien tornar a veure als seus éssers estimats. Les sirenes amb el seu càntic, fascinaven als mariners, així en un moment tan romàntic la candor d’aquells éssers mítics per a ells era tot un plaer.

Els amos de cada establiment en allunyar-se són els primers. “Com no pot veure l’ajuntament que allò que està desapareixent són les veus i la vida als carrers?”

Per a una Xàtiva comercial, les sirenes tenen potestat, demanant-li a tot el personal, amb to segur i sentimental que per favor els facen costat.

Com una illeta el comerç local, sol, i sense ningú que el defenga. Ja fa temps que vegem el percal, amb els negocis desamparats, ja no podrem comprar en cap tenda.

Escena 6 Aleshores creu ell que no podrà, amb tant de gasto que no ha pagat, tinguem un Roger al seu costat, fent-li lloances sense parar, i així ho tindrà tot ben controlat. Ajustant pressupostos sempre està, i es veu que aquest forat és massa gran, entre préstecs i interessos estan, i no troba la manera com cal, de parar el maleït vendaval.

Tanmateix com passa a les sirenes, Hèrcules arriba a ser un mite enfrontant-se per tot arreu als perills que la resta de déus li envien, com al nostre ajuntament que ha de lluitar amb nòmines, proveïdors, sentències, etc. en aquesta legislatura que estem.

Hèrcules Reig pot amb això i més, encara que és tot un desgavell, va fent front a tant de pagament, per la d’empastres que altres han fet.

el PODER dels carrers 38

• carrers de xàtiva • CADAFAL infantil 39

carrers de xàtiva Un dia on tot pot passar! Carmen Anaya Pérez

Avui farem un recorregut pels carrers més emblemàtics de la nostra ciutat!!! Sabeu quin és el vertader signficat d’aquest recorregut? Visitar alguns dels llocs més bonics i meravellosos per on, de segur, haureu passejat bé amb els amics, amb la parella, amb la família... I és per aquest motiu i com que a la falleta hi apareixen, he pensat que seria interessant parlar-hi d’aquests llocs que de segur tothom hi coneixerà ràpidament, amb la seua descripció o ubicació, segurament, la ment, us trasllade allí. Del primer lloc que hi parlaré serà de la Font del Lleó, no sabeu on està? Clar que sí, enfront de l’Ajuntament de Xàtiva, davant de l’Oficina de Turisme. És un lloc molt important perquè és el lloc de reunió per excel·lència. Qualsevol persona que visite la nostra ciutat o que siga d’ací, sempre queda o ha quedat en algun moment allí. És un bon lloc per tal de començar un recorregut per la nostra ciutat, a més a més, des d’allí quelcom pot agafar el trenet turístic que, fins i tot, us deixarà quasi a la porta del Castell. Encara que cal reconèixer, que és més bonic pujar al castell a peu o bé pel camí que hi fan els cotxes i el trenet, o bé anant per la travessa, a l’altura de San Feliu encamines cap amunt sense deixar de veure tant els aljubs

com la nevera, dos llocs màgics i amb molta història, els quals pots visitar per dins, només cal demanar informació a l’Oficina de Turisme. Com no podia ser d’una altra manera, la nostra història comença ací, a la Font del Lleó... Això era una xiqueta que decidí visitar la seua ciutat, ella, encara que des de temprana edat havia estat present a Xàtiva, mai l’havia visitada, mai havia tingut ni temps ni ganes de descobrir aquella ciutat, no havia nascut allí, venia d’una altra ciutat, molt més gran, on cadascú a anava a la seua. Mai s’havia sentit atretat per la ciutat. Però, un dia... no va saber ben bé el perquè, va tenir la inmensa necessitat de passejar per la ciutat, tal vegada fóra perquè en classe van mostrar unes imatges i varen explicar la seua història, la qual la va impressionar i va decidir veure, amb els seus propis ulls, aquells llocs mencionats que a tothom els meravellava. Ja en somnis li venien a la ment les imatges que hi havia vist a classe. Avui seria el dia... acabava de començar les seues vacances de Nadal i va observar que a l’Albereda hi havia un gran betlem, el qual li va agradar moltíssim, i va pensar, “com és possible que mai m’hi havia adonat?” Havia

passat tantes vegades amb tanta rapidesa per tal de pujar a les atraccions que mai havia parat atenció enlloc. I és, ara, quan ho faria, i els seus ulls es van omplir de llàgrimes d’alegria i d’emoció, era la sensació que li va provocar aquell descobriment. De seguida va arribar a la Font del Lleó, allí l’esperava la seua amiga, Maria, amb el seu pare, que havia decidit fer de cicerone, seria ell qui els contaria les històries de la ciutat, i més concretament, d’uns paratges que aquell dia nadalenc visitarien i descobriria. Quan va arribar, no s’ho creia, com era possible haver passat tantes vegades i no haver-la vist bé, fins i tot, va recordar que els dies d’agost, quan més calor feia a la ciutat havia begut aigua de la font, però no s’havia adonat que era un lleó i dos caps de serpents els que li proporcionaven l’aigua. Pere, que és així com es diu el pare de Maria, els contà que aquella font era una de les dues fonts que custodiaven una de les portes que envoltaven la ciutat, perquè tota la ciutat havia estat protegida per una inmensa muralla, de la qual només hi queden xicotetes mostres visibles als ulls dels turistes i gent del poble que la vulguen observar i buscar... A continuació començaren a caminar cap al carrer Montcada, i... no sabien si anar cap a la dreta o cap a l’esquerra, però una veu interior li deia que havien de triar l’esquerra, i així li ho va dir a Pere, i es van encaminar cap als jutjats, allí va veure una font mil·lenària, que tothom la coneix com la font del Cid. Ràpidament, abans de contar-li la història de la font, Pere va dir: –Quina cosa veieu diferent en la façana dels jutjats? Com està el balcó? Està centrat o no? Sabeu quin és el motiu? Ara us ho explicaré.

Doncs fou construït d’aquesta manera perquè des d’aquesta perspectiva hi pots veure tot el carrer Montcada (es veu fins i tot la font de Sant Francés). És un lloc extratègic i així podies vigilar qui entrava pel carrer principal de la ciutat, perquè si us adoneu bé, és el carrer dels palaus i de les cases majestuoses, encara que avui en dia, la gran majoria d’aquestes cases estiguen buides...– Olivia, que és així com es diu la nostra protagonista, el va tallar i li va preguntar a Pere: –Aquesta font té alguna història?– amb una gran expressió de curiositat i espurnetes als ulls. Estava molt emocionada i no ho podia, de cap de les maneres, disimular-ho. –Clar que sí, de segur que us agrada.– I d’aquesta manera els va explicar, tant a Olivia com a Maria, la llegenda que envolta aquesta font. –Ens hem de traslladar cap al segle XVI, on apareix en escena Isabel la Catòlica, la qual, en una de les seues visites a la ciutat, va fer desmuntar, peça a peça, tota la font, per poder passar, així, el seu caruatge sense fer el cercle de la font, què en penseu?– Un gran silenci envoltà aquell moment, i Olivia es va fer una pregunta, “per què ho faria? No passava res per fer un xicotet cercle i envoltar la font, que estranyes són les persones grans, no?” Però, ací no acabava el seu viatge, només havia començat. Ràpidament Pere, els va encaminar cap a les escalinates que els portarien a la Seu, des d’aquella perspectiva veurien una gran porta, a la qual s’accedeix, pujant per unes escales, per on surten, ara, les comissions falleres el de dia de l’ofrena. Des d’allí, es pot veure un gran portal, que de segur molts de vosaltres no hi haureu parat atenció,

però que Pere els explicà amb tota classe de detalls, és a dir, va començar a explicar la peculiaridad de la façana. –Mireu, xiques, d’alt de la porta hi ha un rosetó, ho veieu? Aquest rosetó representa el martiri que va sofrir Santa Anastàsia, la qual va patir un gran martiri, la van fer a trossets, i perquè conste i ho recordem, hi podem observar que hi ha dues orelles i un nas partit per la meitat, i en l’arc que envolta aquesta porta es poden veure diferents membres de Santa Anastàsia, si observeu bé i busqueu, trobareu una mà entre d’altres membres amputats.– El pare va continuar contant la història de la màrtir Anastàsia i va continuar parlant de la façana. –Si mireu un poc més amunt del rosetó, veureu que hi ha una imatge de la muralla que existia a Xàtiva. Observareu totes les torres que hi tenia, de les quals només hi resten dos.– En aquest moment, Olivia, pensà, “com és possible que tota aquesta història me l’estava perdent, perquè estava enfadada amb els meus pares per haver vingut a aquesta ciutat. I, a més a més, com no m’havia adonat abans, com de bonica està la ciutat amb aquesta il·luminació

nadalenca i quanta gent ve a visitar-la i, el més important, semblen estar ben contentes, les persones que la visiten, perquè la gaudeixen i cada vegada hi descobreixen nous llocs per visitar, ja que és una ciutat monumental.” Pere, continuava contant les històries que envoltaven els racons pròxims a la Colegiata Santa Maria, i com no també els parlà de la porta de l’Hospital, de com Sant Doménech fou un teatre i, posteriorment, tornà a formar part de la Seu..., també parlà de Sant Francesc, com la van rehabilitar... No pararia de narrar els llocs més commemoratius de la ciutat, però això suposaria fer un escrit molttttt extens, i ara no és el moment. Quan arribaren a la porta lateral de Sant Francesc, Pere, tornà a parar i digué: –Ací és on es realitza “el encuentro” en setmana Santa, i s’omple de gom a gom per tal de veure les cortesies que la mare de Déu fa al seu fill, enguany si voleu, podríem quedar tots i anarhi, de segur que t’agradaria molt Olivia. Ja ho parlaré amb els teus pares.– –Quin lloc més bonic!!! Jo m’ho estava perdent, moltes gràcies Maria per portar-me

a gaudir de Xàtiva i de tota la seua història, que estaría pensant jo, capficada en la meua obsessió, de no voler saber res del lloc on hi visc en l’actualitat.– Des d’allí varen anar a diferents llocs més l’Albereda Jaume I, on els va contar que hi plantaven, feia molts anys una falla que normalment sempre era experimental, recordava l’última falla, amb molta emoció, que estava feta a base de pals, que encara que era estranya era molt original. Continuaren el seu recorregut i es van dirigir cap a la Plaça la Bassa i va estar explicant que rebia aquell nom perquè allí anaven les dones uns segles abans a llavar la roba, i que ara, estava representada amb aquella espècie de font, i que el llavador d’allí s’assemblava al que en l’actualitat podem observar i gaudir al Jardí del bes. Van seguir el seu recorregut fins arribar al Carrer Caputxins, on encara avui en dia s’hi celebren els moros i cristians, no com ho feiem fa molts anys, però si algú vol anar a veureho poden fer-ho, el pare va continuar contant que abans feien moltes berbenes, i festes de carrers, però que a poc a poc han anant perdent

importància, perquè o bé l’economia no ho pot permetre o bé perquè cada vegada la gent va perdent les seues tradicions, la gent s’hi fa gran i les abandonen i la molta gent jove no les continua perquè són tradicions molt costoses i l’economia no és el que era. I d’altres, perquè han abandonat el seu barri. Olivia, seguia pensant i analitzant tot allò que estava vivint i descobrint. Pensava que ja s’havia fet tard, estaven molt cansats, gairebé havien passat tot el matí fent voltes per tota Xàtiva, i van decidir dinar prop del Carrer de la Reina, i d’aquesta manera agafar forces, i reprendre un poc més tard, la seua visita. Estava sent un dia formidable, anava amb la seua millor amiga, i a més, el seu pare estava ensenyant-li moltes més coses de la ciutat que l’havia adoptada, feia gairebé cinc anys. Mai li havia fet cas, sempre havia estat enfadada, perquè ella amb el canvi de ciutat, havia perdut a les seues amigues. Però, serà a partir d’aquest moment en què l’òptica i el seu pensament van canviar, estava descobrint un lloc realment bonic... I sense que ella s’adonara digué en veu alta: –Jo ja no vull ser d’un altre lloc que no siga Xàtiva, m’he enamorat, com és possible que estiguera tant cega?–

–M’alegre que t’agrade tant aquesta ciutat, i encara no l’has vista sencera, falten molts carrers emblemàtics i curiosos com el carrer de les Ànimes (pujada al Castell i per on baixa la romeria de Sant Josep cada 19 de març, el carrer Corretgeria... entre d’altres), però el que és més important i famós, el Castell de Xàtiva amb la història que amaga aquest lloc anclat en aquella muntanya, el visitarem un altre dia, avui ja s’ha fet tard. Saps que tenim dos castells?– Seguia parlant i explicant Pere. –Si???? Com???? Si només veig un– digué Olivia amb cara sorpresa. –És el Castell Menor i el Castell Major, on estan els emblemàtics i carismàtics canyons on tothom es fa la foto.– En aquesta ocasió, fou Maria qui li va contestar, perquè ella també ho sabia, i li va cuclar un ullet a la seua amiga, ella també volia contar-li alguna coseta a la seua amiga. –Estic molt contenta, quan arribe a casa, li ho contaré tot als meus pares, es ficaran molt

contents perquè no paren de dir-me que és una ciutat molt bonica.– Digué Olivia amb veu firme. Pere es ficà molt content, no havia vist cap xiqueta tan il·lusionada, com ho demostrava Olivia, i només havien vist una part molt reduïda de la ciutat. Com sabia que aquell dia no podrien pujar al Castell, Pere li digué a Olivia, que al següent cap de setmana hi pujarien al Castell per la Costa i per la travessa i descobririen els aljubs, la nevera, la cova dels coloms, Sant Feliu i Sant Josep, però en eixa ocasió aniria tota la família, i dinarien al Castell, al saló negre, un lloc màgic, opinava el pare. Després d’haver dinat, Pere va rebre una cridada important, i havia d’abandonar-les, perquè li havia cridat el seu cap, que hi havia hagut un xicotet problema i necessitaven la seua presència. Ell es va disculpar, però, abans de deixar-les soles, les va acompanyar al carrer Carles Sarthou, i fou allí on els contà la història del quadre de Felip Vé que es troba penjant al Museu de Xàtiva (l’antiga casa de l’Ensenyança)

cap per avall. Pere els va narrar la història del quadre, com fou ell (Carlos Sarthou) qui, sent l’alcalde de la ciutat decidí penjar el quadre cap per avall, perquè en un primer moment estava penjat de cul al públic, és a dir, estava penjat al revés, la imatge estava cara a la paret, i gent important del món pictòric el van aconsellar que enviara el quadre a Madrid, que com hi estava penjat era una llàstima que no s’hi puguera admirar, i fou aleshores en la dècada dels anys quaranta del segle passat, quan Carlos Sarthou decidí canviar el quadre i penjar-lo cap per avall, com a càstig del que va fer a la ciutat, la qual fou cremada en diverses ocasions per aquest monarca, entre altres coses, ja que també li llevà els seus privilegis i com no, passà a anomenar-se Villa de San Felipe. Olivia i Maria van obrir molt els ulls, no s’ho podien creure, de fet, una vegada havia marxat el seu pare, van parlar entre elles i van comentar: –Crec que el teu pare ha sigut un poc exagerat, ara, no?– digué Olivia a la seua amiga. –La veritat és que no ho sé, perquè semblava que parlava molt seriament, però igual és perquè l’han cridat i no ha pogut explicar-nos més coses sobre Xàtiva.– –Segurament, però estic molt contenta, perquè jo estava submergida en el meu món, no volia veure les coses boniques que té aquesta ciutat, i a més a més, en aquestes dates està molt bonica, no m’ho podia imaginar, em semblava una ciutat sense història, sense cultura i mai hauria pensat que m’atrapara com ho ha fet.– Aquell dia, quan va arribar, Olivia, a sa casa, ho va xarrar immediatament als seus pares i

germans, ja no podia imaginar-se la seua vida fora de la ciutat de Xàtiva, perquè s’acabava d’enamorar d’ella. Els pares es van sorprendre i es van ficar molt contents, perquè veieren, en aquell precís moment que la seua filla havia acceptat el destí del pare, i que ja no s’hi menejarien d’allí, perquè Pere va fer tot el possible perquè Ricard restara en la sucursal de Xàtiva. Qui en realitat l’havia telefonat havia sigut la seua dona que era amiga de la mare d’Olivia, i sabia com d’important era que aquesta família es quedara a la ciutat, ja que Olivia s’havia fet molt amiga de Maria, una xiqueta que hi tenia molts problemes de socialització, ella l’havia acceptada i l’estimava moltíssim, i si se n’anaven tornaria a quedarse a casa i no hi eixiria. Havia tingut molts problemes de menuda i, semblava que amb l’arribada d’aquesta xiqueta a la seua nova classe, tot havia millorat i Maria tornava tenir un somriure a la cara, i si marxaven tant Olivia com Maria patirien les seues conseqüències. Així doncs, el pare, que hi treballava amb Ricard, va parlar amb el seu cap (era amic des de la infantesa i sabia, realment, dels problemes de la filla de Pere i va accedir a concedir-li la seua petició). D’aquesta manera ja no marxarien enlloc, restarien a Xàtiva per sempre. Les dues xiquetes es van fer molt bones amigues, la seua amistat encara avui en dia es manté. Mai varen saber que Pere fou qui parlà amb el cap perquè no hi hagueren de marxar de nou a una altra ciutat. Sabien que el benestar de les dues xiquetes era el fet d’estar juntes. Aquest dia tot va ser màgic, va ser com un regal de Nadal per a Ricard i la seua família, i perquè no, també ho fou per a Pere i Maria, la seua amiga estaria amb ella.

cadafal infantil 2020 Explicació de la falla José Manuel Gómez Aquest monument faller, arranca amb la idea de poder disfrutar de la riquesa dels nostres carrers i places, aquells on, alguna vegada hem passat una bona estona amb ells. Aleshores, pensem que la nostra infantesa, la nostra adolescència i, perquè no dir-ho, també les nostres vides no serien iguals sense ells. Ara mateix ja no es pot fer «vida» en ells. Els xiquets ja no juguen als carrers, ni a les places... és cert que tot això s’ha perdut. Però aquest monument faller no pretén parlar-nos d’això. El que vol dir-nos d’una forma didàctica és, perquè un carrer o una plaça té un nom o un altre. En Xàtiva hi ha ara mateix, al voltant de quasi tres-cents carrers, o millor dit, per a més exactitud hi han dos-cents noranta-quatre entre carrers i places. Quasi res! parlar de tots ells, la veritat siga dita, és francament impossible en una falleta infantil. És per aquesta raó, que hem llançat una moneda a l’aire i aquest ha sigut el resultat. Al centre del monument tenim al rei amb la seua reina. No es confonguen vostès són l’Albereda Jaume I i el carrer la Reina. L’albereda Jaume I, rep el seu nom en honor al Rei fundador del Regne de València, i fa de separació entre la part vella de la ciutat i la part més nova. En el seu tram inicial ja es va convertir en passeig allà pel segle XVIII. Carrer la Reina és una de les entrades que té aquesta ciutat. Diu la història que aquest carrer rep aquest nom en honor de la visita que va fer

Saps per què es diu...? Artista: Bernat i Esteller Secció primera la reina Isabel II a la nostra ciutat. Aquest fet va ocórrer allà pel 1844. Un dels monuments més emblemàtics, és la nostra basílica la Seu, o millor dit, Col·legiata Basílica de Santa Maria. Degut a la seua majestuositat, es pensava fer la seu episcopal, i és per açò que agafa el seu nom. Actualment s’anomena plaça de Calixt III, en honor al primer papa Borja. Dalt del campanar tenim unes ànimes delectant-nos amb música. És el carrer les Ànimes, a la part vella de Xàtiva. Conta la llegenda, que allí hi va haver una església, l’església de Nostra Senyora del Sufragi, que rendien culte a les ànimes del purgatori, i que al seu pati hi havia un cementeri. Un altre monument emblemàtic, lloc per a refrescar-se o millor «fer-se un lleonet», de quedada amb els amics, punt d’encontre per a qualsevol cita, on comencen totes les excursions, és la font del Lleó. També anomenada de les monges, degut a la proximitat d’alguns convents de la ciutat. Data la seua construcció al 1788 junt al seu portal que és d’ací d’on agafa el seu nom, carrer Portal de Lleó. Aquestes són algunes de les meravelles de la nostra ciutat. No podem desvelar-vos-les totes, perquè volem que ens visiten i ens coneguen. Tenim molt i tan bonic, tanta història que oferir que, si tenen a bé vindre per aquestes terres, ací estarem esperant-los. Fins prompte!

la falla nostra 50

• entrevistes • la comissió

Entrevistes

Alba Valverde i Grau - FALLERA MAJOR 2020 -

Com et definiries? Sempre ha sigut molt difícil per a mi definir-me, i més encara parlar de mi mateixa. Puc dir de mi, que sóc una persona amb un caràcter molt fort, bastant autocrítica, divertida, alegre, generosa i sempre disposta a ajudar a la resta. M’agrada escoltar a la gent i aprendre coses noves a diari de tots els que m’envolten. Sóc molt inquieta i nerviosa, i tinc de vegades molt “mala llet”, també sóc molt perseverant en tot allò que me propose aconseguir. Amiga dels meus amics, fidel als meus ideals i valors i a més, molt sensible i tolerant amb els altres i amb totes les opinions. Què és el que et va animar a presentar-te com a Fallera Major de la nostra comissió? Des de ben menuda, el meu somni ha sigut ser fallera. Vaig poder-ho aconseguir molt més tard del que m’haguera agradat, per motius diversos però, ara que compte amb una situació molt més estable en la meua vida, he volgut donar un pas més en-

llà. És un gran honor per a mi ser la Fallera Major d’aquesta comissió, ja que estic rodejada de les persones que em van veure ser fallera per primera vegada. Com és la relació amb la teua presidenta? La meua relació amb Patri és molt bona. És una persona molt propera, en qui es pot parlar de qualsevol cosa i a qui es pot acudir si tens algun problema. Són molt bons els moments que hem passat juntes, també molts els que ens queden per passar. Estic ben segura de que aquestes falles que anem a viure juntes com a presidenta i fallera major, van a unir-nos per a sempre i a fer-nos grans amigues. Patri és una gran persona a qui li estic molt agraïda per tot, per tot el que lluita per la nostra falla, i de la qui tinc moltíssimes coses que aprendre. I amb els menuts, Neus i Júlio César? Neus i Júlio César són xiquets molt especials. Des de que me vaig assabentar de que anava a compartir aquesta experiència amb

ells, sabia que anava a ser encara més bonica si cap. Sempre amb la il·lusió al rostre, les seues ganes, però sobretot dir que són un “no parar” i fan pintar somriures en les cares de tots els que els rodegem. És molt fàcil passar-ho bé amb ells i, al ser cosins, sempre cuiden l’un de l’altre. Per a mi són els meus germanets fallers menuts i sempre estaran al meu cor. Quan et van comunicar que series la pròxima Fallera Major de la nostra comissió, què és el primer que et va vindre a la ment? Que els somnis es fan realitat. I des d’aquestes línies m’agradaria animar a qualsevol persona a que lluite per aconseguir el que desitja, perquè després de tot el sacrifici, lluita, i de superar mil obstacles el resultat val la pena. Aquella nit que em vaig assabentar de que anava a ser la pròxima fallera major va ser una muntanya russa de sentiments indescriptibles, però tots bons, per descomptat.

lencians que gaudim d’elles en germanor fallera; la que fa que compartim vivències i emocions tots units. I ara una pregunta molt habitual, quin és l’acte que esperes amb més il·lusió? En aquest cas, em costaria decidir entre dos, la presentació i l’ofrena. La presentació és un acte que me fa molta il·lusió, ja que estaré rodejada de tota la comissió i de totes les persones més importants per a mi. És el dia en el que m’engalanaran amb la banda de fallera major i eixe és el moment que més ganes tinc de viure. I d’altra banda, l’acte que més m’agrada en falles és l’ofrena a la Mare de Déu de la Seu, és el més emotiu per a mi, mai puc evitar emocionar-me; i aquest any, com a Fallera Major, l’emoció de segur que es multiplica per mil.

Si tingueres que descriure les falles en tres paraules, quines serien? Sentiment, tradició i germanor. Les falles per a mi són tot sentiment, tots els actes fallers als que he assistit ens fan sentir una barreja d’emocions difícil de descriure. Des de la crida, que ens fa preparar-nos per a tot el que ve dins de la setmana fallera, fins a la cremà, quan a tots els fallers i falleres se’ns posa el cor en un puny, perquè tot el que feia uns dies que començava ja arriba a la fi. A més a més, les nostres falles, la nostra festa declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, és una gran tradició que ens uneix a tots els va-

Creus que viuràs aquestes falles com a Fallera Major igual que la resta d’anys? Les falles sempre han sigut importants per a mi, però aquest any crec que serà inexpressable la forma de viure-les. Crec que totes les falleres, algun any deurien de viure aquesta experiència, ja que de totes les falles de la meua vida estic segura de que seran les més especials. Què esperes d’aquest any? Aquest any espere que siga inoblidable per a mi i per a totes les persones de la meua comissió. M’agradaria compartir tot el que senc i em queda per sentir aquest any amb totes les persones que em rodegen. Ballar més que mai, sentir més que mai, emocionar-me més que mai, aprendre moltíssimes coses de la nostra festa i passar-ho en gran de principi a fi. Què diries de la teua comissió? Que són la millor comissió del món. Estic molt contenta d’aquesta comissió, sempre em fan sentir estimada i en família. Gent molt sana i amb bon cor, molt divertits i

amb ganes de passar-ho bé. Som una gran família i si poguera triar altra vegada la comissió a la que m’agradaria pertànyer, tornaria a escollir la meua sens dubte. Des d’aquestes línies et donem l’oportunitat de donar les gràcies a algú, a qui seria? A la meua família i amics que caminen al meu costat incondicionalment, i en especial a ma mare. La meua companya més fidel d’aventures, qui sempre està al meu costat vetlant per a que siga feliç, i qui em dona sempre l’última espenta en tot. Sense ella no haguera pogut fer realitat aquest somni. I per a finalitzar, supose que a banda de que faça bon temps tindràs un bon desig per a aquestes falles, no? A banda de que faça bon temps, que és d’allò més important, espere que aquestes falles siguen especials per a tots. Que tot el món ens ho passem el millor possible junts, i que la setmana fallera passe a càmera lenta, per a poder gaudir de tots els moments importants d’un dels anys més especials de la meua vida.

Neus garcía i ibáñez - FALLERA MAJOR INFANTIL 2020 -

Neus, conta’ns un poquet de tu, com et descrius? Des de quan ets fallera? Em diuen Neus García Ibáñez, tinc 11 anys i sóc fallera des que vaig nàixer. El meu somni des de menuda era poder ser Fallera Major Infantil de la meua comissió. Em considere una xiqueta riallera, simpàtica, graciosa i... molt fallera!!! Què vas sentir en el moment que et vas assabentar que series la nova FMI? El cor em començà a bategar a mil per hora, les llàgrimes s’apoderaren dels meus ulls, i dins de mi pensava: “quina il·lusió! Quina il·lusió!” Estava molt contenta, molt emocionada, i fins uns dies després no m’ho vaig creure. Com et sents al compartir regnat amb el teu cosí Julio César? No hauria pogut tindre un president infantil millor. Julio César i jo, cosins germans, ens duguem sols sis mesos, i des de sempre hem estat molt units, ens hem dut molt bé

i sols nosaltres entenem algunes coses de què ens riguem. Els nostres familiars sempre ens diuen que pareguem bessons. Julio Cèsar és molt divertit i el millor company de festes. Ens ho passarem d’allò més bé junts i gaudirem al màxim. I que ens dius d’Alba? D’Alba estic súper contenta! És molt simpàtica i graciosa. Té una manera de viure les falles amb molta energia, i m’encanta que siga ella la que compartisca aquest somni amb nosaltres. No la canviaria per cap altra! Com presentaries amb unes paraules a la teua comissió? I a la presidenta? La JRJ és com una gran família, tots anem a una perquè tot isca bé. Encara que no siguem una comissió molt nombrosa, a tots ens uneix la passió per les falles. La meua presidenta, Patri, és súper bona amb tots, sempre vol el bé i que tots estiguem contents i feliços. Li tinc un gran afecte per tot l’esforç que està fent per la co-

missió i per la implicació que té amb mi i el meu cosí, i el tracte afectiu que ens demostra. Crec que és una molt bona presidenta perquè tot ho fa de cor.

any ple d´actes i emocions. Pense fer-li cas en tot i no perdre’m cap esdeveniment, però el consell més important de tots és... Gaudir al màxim!

Que opinen els teus pares d’aquesta nova experiència? I la teua tia Cristina, qui va ser també FMI de la nostra comissió l’any 1992 i Fallera Major de Xàtiva el 1999, t’ha donat alguns consells? Ells també estan igual de contents i il·lusionats, ja que amb ells també compartiré els actes més especials. A mon pare, encara que no li agraden molt les falles, està igual de content per poder veure’m així d’emocionada. La meua mare és la que m’ha inculcat l’amor per les falles, l´he vist emocionar-se en cada ofrena que ens ha dut, així és que ella també està com en un somni, contentíssima. La meua tia Cristina, també està súper contenta i emocionada perquè ella sempre ha viscut les falles al màxim d´una forma màgica. M´ha donat moltíssims consells i me’n seguirà donant al llarg de tot aquest

Quin acte és el que esperes amb més il·lusió? Sense dubte, la presentació. Ja que serà el dia que em proclamaran Fallera Major Infantil de la Joan Ramon Jiménez per a l’exercici 2020. Sempre he pensat que és un acte molt especial i molt emotiu. Si hagueres que donar les gràcies a algú a qui seria? Per què? Primerament a la meua comissió per confiar en mi per a representar-la com a Fallera Major Infantil. També a la presidenta i a tota la junta gestora, que entre tots treballen perquè tot siga especial. A Maria Belda, o Maria major, com jo li dic, perquè sempre està disposta a ajudar i té molta paciència, i també a Judit Martínez. Després, a tota la meua família, els meus iaios Joaquín i Maru i a la meua tia Angeles i al meu oncle Jesús, que sempre m’han re-

colzat en tot i han vingut sempre a veure’m. A la meua tia Cris, els meus oncles Julio i María, i a la meua cosina Maria de qui puc aprendre amb la seua experiència com a Fallera Major el 2017, i la meua iaia Mari per fer-me el monyo tan ben fet i estar sempre al meu costat, que sempre m’han ajudat en tot el que han pogut i m’han animat a viure el món de les falles. També al meu germà, Ximo, que m’acompanya com a vicepresident infantil quan cal. I especialment, donar les gràcies als meus pares, ja que gràcies a ells es podrà realitzar el meu somni. Ara que ja fa un temps que estàs al càrrec, has fet noves amistats amb la resta de representants infantils, FMX, cort d’honor i acompanyants? Ja coneixies a alguns? Si, ja he fet molts amics i estic ben segura que tots junts farem que aquest any siga immillorable i inoblidable. Ja coneixia a la Fallera major de Xàtiva, Patri, i a dues de les seues dames, Desi i Gemma. També coneixia a Mireia, Sofia i Laura, dames de la fallera major infantil de Xàtiva,

i a Òscar, acompanyant. Tot això fa si cal que aquest any siga encara més especial per a tots, sempre romandrà en la millor part de records del nostre cor. Animaries a la resta de xiquetes a exercir el càrrec de Fallera Major Infantil? Si, perquè és una experiència única i inoblidable, plena d’emocions, que pots fer moltes amistats i passar un any meravellós. Et donem l’oportunitat des d’aquest llibret per a convidar a la nostra festa a tots els xiquets i xiquetes, què els diries? Doncs que les falles són una experiència única i inoblidable. Que s’ha de viure de prop. Els anime a tots a què vinguen i gaudisquen de la festa, i si ho fan així, se’n recordaran per sempre. Les falles són la millor festa del món, són màgiques! Per últim, un desig per a aquestes falles? Que aquest any siga una barreja d’emocions i sentiments fallers, que siga un any inoblidable, que gaudim tots molt i... Que no ploga!

julio césar ibáñez i rengel - PRESIDENT INFANTIL 2020 -

Com et descrius? Tinc 12 anys, sóc un xiquet molt responsable i introvertit. Tinc bon caràcter i sempre estic disposat a passar-ho molt bé amb els meus amics i la meua família. Estudie al col·legi Claret de Xàtiva, curse 6é de primària i estic gaudint molt dels meus companys i amics.

Sant Josep. Pense que és el dia més especial, ja que es barregen molts sentiments contraposats; la “baixada de Sant Josep”, que és per a mi l’acte més bonic, i la cremà, que representa la fi de la setmana fallera. També m’agrada molt gaudir dels berenars amb els meus companys de la comissió i córrer darrere de la traca quilomètrica.

Què t’agrada fer al teu temps lliure? En el meu temps lliure, sempre que puc, procure estar amb la meua família, en especial, amb la meua germana, ja que m’agrada molt fer-li la punyeta. També m’agrada molt jugar al futbol amb els meus amics.

Què significa per a tu ser president infantil de la teua comissió? Ja vaig ser president infantil, l’any 2018. Com a president es viu d’una forma molt intensa l’any, sobretot els actes oficials. Sempre és un orgull poder representar a la meua comissió i gaudir de tots els actes amb molta il·lusió.

Des de quan eres faller? Vinc d’una família molt fallera, de fet m’apuntaren a la comissió només nàixer. Sóc faller tota la vida. Què es el que més t’agrada de les falles? Tots els actes tenen alguna cosa especial, però un dels que més m’agrada és el dia de

Aquest any comparteixes aquesta aventura amb Neus, Alba i Patri, com les descrius? Si, enguany serà un any molt especial per a mi. Neusi és la meua cosina, ens hem criat junts. Per a ella, les falles són molt especials i les viu amb molta intensitat.

Te un caràcter molt semblant al meu i ens portem molt bé, així que sense dubte, ho passaré genial amb ella. Alba sembla una xica molt divertida, simpàtica i agradable. També viu les falles amb molta intensitat i, des de que aquesta nova aventura ha començat per als tres, sempre ha estat molt pendent de mi. Estic segur de que amb ella no ens faltaran les rialles! Sobre Patri, a més de ser la nostra Presidenta, sé que també per a ella és una nova experiència i que ho gaudirà a tope, té molt bon caràcter i estic convençut de que enguany ho farà tot molt bé. Quin acte esperes amb més il·lusió? Tots i cadascun dels actes són especials per a mi. Sobretot enguany, que podré gaudir-los amb la meua cosina Neus, que és aquest any la nostra Fallera Major Infantil i tenim molta il·lusió. Si haguera de dir-te un seria l’acte de la cremà, ja que sens dubte es l’acte més emotiu. Unes paraules per a la resta de xiquets i xiquets i xiquetes de la teua comissió? En primer lloc, vull dir-los que per a mi és un autèntic orgull poder representar-los i que espere estar a l’altura del càrrec. També vull dir-los que aquesta festa, es la nostra festa, LA MILLOR FESTA DEL MÓN, i que deguem gaudir a tope cadascun dels actes, berenars, xocolatades... Segur que serà un any inoblidable per a tots. Un desig per a les Falles 2020? Sé que va a ser un any molt especial per a mi i desitge que els meus pares, la meua germana i tota la meua família, la comissió i els meus amics gaudeixen al màxim d’aquestes falles. De segur que ho passem tots genial.

maria belda i sanchis - RECOMPENSA 2020 -

Després d’aquests anys vinculada al món faller, què significa per a tu rebre la recompensa? Si em pare a pensar-ho, porte relativament poc dins d’aquest món i em pareix que l’he rebut fins i tot massa prompte. Al mateix temps, m’il·lusiona que la meua comissió haja decidit entregar-me-la a mi enguany, em fa sentir valorada. Però, principalment, per a mi significa seguir treballant per la falla. Crec que el més important és transmetre i compartir les ganes de fer coses i aconseguir-les a través del treball en equip. Què vas sentir quan et van anomenar? Tenint en compte que jo estava presentant l’acte de Nomenament de les Falleres Majors, estava pendent de tantes coses que realment no vaig assimilar el que estava passant fins que va acabar tot. El que si recorde són les cares d’alguns membres de la meua comissió somrient i llançant-me

besos mentre la resta aplaudien. Fins i tot, per voler seguir el guió, quasi em vaig acomiadar sense haver donat les gràcies. Va ser un moment molt especial i bonic que guardaré sempre. Creus que eres mereixedora? Per què? Reconec que les falles m’agraden massa i acabe clavant bassa en tots els temes que puc. Des del primer moment, els membres de la meua comissió han comptat en mi per a tot i m’han fet participar d’una manera o altra en molts aspectes diversos. Però he de dir que no sóc l’única, que hi ha altres persones sense les quals jo no m’haguera imaginat capaç de fer ni la meitat de coses i que s’ho mereixen tant o més que jo. A part de secretària, et veus algun dia en altre càrrec a la comissió? Al llarg d’aquestos anys m’he implicat en tants aspectes diferents que no m’estranyaria acabar desenvolupant qualsevol càrrec

en exercicis futurs. Mentre es mantinguen certs valors entre els membres com la comunicació, la col·laboració i la responsabilitat, crec que tots som capaços de dur a terme les funcions que requereix la gestió d’una falla. I ara parlem de tu un poc, com et vas involucrar en aquest món? Havies sigut fallera abans? Vinc de família fallera, però jo no vaig ser fins als 18 anys. Els meus pares pertanyien a altra comissió fins que jo vaig nàixer. Guarden molt bons records d’eixos anys i des de ben menuda em contaven un fum d’anècdotes. A mi sempre m’havia atret la festa de les Falles però no va ser fins fa 5 anys que la colla d’amics ens decidirem a viure-la des de dins.

vegada allí no importen les hores. Mentre l’artista acaba de plantar el monument, espere asseguda al terra junt amb altres fallers contemplant per fi el nostre cadafal i imaginant com col·locar la decoració que hem estat preparant durant setmanes.Eixa nit no hi ha hora límit, el temps es congela per a mi i la creativitat comença a fluir entre els que seguim en peu lluitant contra la son. Això si, que no falte la típica torradeta per a agarrar forces! Saps que eres molt benvolguda en aquesta comissió, què penses d’això? Pense que, en part, el meu caràcter té molt a veure. Tinc molta paciència, m’agrada comunicar-me amb tots i compartir punts de vista i sempre que puc tracte d’ajudar en el que es necessite. Malgrat

Què et van dir els teus pares, Carmen i Vicent, quan els vas dir que t’havien atorgat la recompensa? Els va fer moltíssima il·lusió. Ma mare viu les falles amb molta intensitat i mon pare, encara que li costa mostrar-ho, té un gran sentiment faller. Pense que d’alguna manera veuen el seu passat reflectit en el meu present, saben la importància que té la falla per a mi i com gaudisc amb la meua comissió, de la mateixa manera que ells ho feien anys enrere. Dels dies de falles, quin és l’acte que més il·lusió et fa? Per què? Sens dubte, la Nit de la Plantà. És la nit que dóna inici a tot, els fallers anem acudint al casal a mesura que acabem les nostres rutines, els xiquets a l’eixir d’escola i els majors a l’acabar la jornada de treball, i una

això, jo no em comportaria així si la resta de fallers no m’hageren tractat com ho han fet. Els xiquets em busquen perquè els ajude a pintar, les joves em bombardegen amb un muntó d’idees fresques i brillants, dels grans aprenc constantment per la seua experiència. Estic molt agraïda a tots per fer-me partícip en cada moment i sentir que aporte. Com veus el futur de les falles en Xàtiva? Vull pensar que tindrem falles per a avorrir. Al casal tinc la sort de conviure amb joves i xiquets als quals m’uneix una bonica amistat fallera. M’agrada observar com viuen la festa i m’alegra quan mostren interés i il·lusió per dur endavant qualsevol proposta. Crec que la perdurabilitat de la festa entre les noves generacions és tasca nostra i jo, personalment, tracte de transmetre’ls el sentiment faller que he anat aprenent dels més veterans des del primer dia que vaig entrar al casal.

I per últim, si alguna volta tens fills, els animaries a ser fallers? Quines anècdotes els contaries de la teua trajectòria fallera? Imagine que, si jo seguira sent fallera en eixe moment, ells anirien darrere. Més avant, els contaria la meua experiència tal com l’he viscut, com feren amb mi els meus pares. Com tot, les Falles també tenen coses bones i males i haurien de ser ells els qui decidiren formar part d’una comissió. En el meu cas, la part bona supera en diferència a la mala i d’anècdotes en tinc un fum. Els contaria que tenia dos superamigues que no alçaven un pam de terra o que cada divendres el gran dilema de les meues xiques era decidir-se entre pizza i hamburguesa i elegir cançoneta per al trajecte. Els parlaria de tots i cadascun dels membres que formen la JRJ perquè tots m’han regalat el seu temps i confiança, fent-me sentir una més des del primer moment i transmetent-me la història d’aquesta humil però gran comissió.

Entrevistes

patricia viñes i martínez - FALLERA MAJOR XÀTIVA 2020 -

Perquè et coneguem millor, com et descriuries? Que t´agrada fer al teu temps lliure? Tinc 29 anys i actualment sóc coordinadora a una empresa anomenada Naturjove que es dedica a fer activitats per a col·legis. Em considere una xica responsable, oberta, afectuosa i sincera a la que li agrada passar el temps lliure rodejada d’amics i família. Conta’ns un poc la teua vida fallera, quins càrrecs has desenvolupat a la teua comissió? Sóc fallera des de que vaig nàixer, sempre de la mateixa comissió. L’estima per les falles me l’ha inculcat ma mare, tant a mi com al meu germà Rubén, i ara tots junts li la transmetem a la meua neboda Gabriela. La meua activitat fallera ha sigut prou extensa, des de Fallera Major Infantil l’any 2000 fins a secretaria, delegada infantil, tresorera, festejos dins de la comissió major a la que pertanc des del 2004. A més, vaig ser Fallera Major els anys 2014 i 2015 i component de la cort de la Fallera Major de Xàtiva al 2017. Com es viu l´ambient faller a ta casa? Diria que molt intensament. Sempre som molts per a vestir-nos de fallers, tant de casa com amics, ja siga la setmana de falles o durant la resta de l’any. De vegades és un caos, tots al mateix temps, fins que arriba ma mare posant orde i un darrere de l’altre eixim tots de casa a punt per a l’acte. Quins van ser els motius pels quals et presentares a FMX ? Et van animar a fer-ho? Crec que una persona per a la que les falles són part d’ella durant tota la seua vida, un càrrec com aquest sempre et ronda pel cap, i després d’haver representat a la meua comissió i haver format part de la cort d’honor al 2017, tenia moltes més ganes i il·lusió

de poder ostentar el càrrec de representar la meua ciutat. La meua família va ser la primera que em va animar a presentar la meua candidatura, junt als meus amics i gent de la meua comissió. Amb ells, el procés d’elecció va ser molt més suportable en quant als nervis i a l’espera del dia de la telefonada. Què representa per a tu la figura de la F.M. de Xàtiva? És qui va a representar durant tot un any al col·lectiu faller xativí i serà l’ambaixadora de les falles en totes i cada una de les poblacions i ciutats on ens conviden. Què vas sentir quant et van telefonar per donar-te la notícia de que series la màxima representant de la teua ciutat? Va ser un matí de tranquil·litat però al mateix temps de nervis. Quan va sonar el telèfon va ser molt emocionant, les llàgrimes van aflorar al meu rostre. De sobte, eren tot abraçades i crits d’emoció al meu domicili, però, si recorde un moment especial, va ser veure els meus pares plorant de felicitat de saber que el nostre somni era una realitat. Què esperes d´aquest càrrec? Espere poder viure un any intens d’activitat fallera junt a la meua cort, eixos 10 xicotets terratrèmols que són Marives, la seua cort i acompanyants, la Junta Local Fallera, les Falleres Majors i Presidents de les 19 comissions de la ciutat, familiars, fallers, veïns de la ciutat i gent que ens visite, i que tots gaudisquen amb nosaltres a cada pas que fem. Parla’ns un poc de les teues dames. Cadascuna aporta alguna cosa diferent al grup: Desi, tranquil·litat; Gema, responsabilitat; Kelt, energia; i Laura, felicitat.

Desi, Gema i Laura pertanyen a la comissió de Joan Ramon Jiménez, mentre que Kelt, és membre de la Falla Raval. Sense elles enguany no seria igual perquè són més que una simple paraula que les defineix, ara per ara puc dir que la meua cort són unes xiques meravelloses, amants de la festa i que van a fer que el meu any siga més especial. Com et sents al compartir regnat amb Marives? Què li diries ? La veritat que compartir regnat amb Marives, per a la mi “la meua xicoteta floreta”, és tot un orgull. Perquè amb ella sempre tens eixos moments que et fan recordar la teua infància. És una xiqueta que es deixa voler ràpidament, que et dona una abraçada o un bes quan més ho necessites. Tan sols dir-li que moltes gràcies per tots i cadascun dels moments que portem compartits, que em va a tindre sempre que me necessite, perquè, des de fa ja uns mesos, és la meua germana menuda: t’estime xicoteta princesa.

Quin acte esperes amb més il·lusió? Et podria dir que tots, ja que cadascun dels actes són diferents i et poden aportar una cosa nova, però si m’he de quedar amb algun seria el dia de l’exaltació, perquè per fi t’imposen la banda que t’acredita el càrrec de Fallera Major, i la Baixada de Sant Josep, per ser un acte propi de la nostra ciutat, ja que som els únics que realitzem eixa xicoteta romeria al patró de la nostra festa. Quins són els teus desitjos aquest any? Crec que tot faller i fallera demanem el mateix, que no ploga i sobretot que tots junts podem gaudir d’un gran any faller. Un missatge per a totes les falleres majors que t’acompanyaran en molts dels actes. Totes juntes formem un gran grup, els desitge que visquen intensament cada una el seu any a la seua comissió i que quan estiguem totes juntes només siguem una. Els done les gràcies per tots estos mesos que portem al nostre càrrec, per cadascuna de les paraules i dels moments que ja hem passat juntes.

La comissió ▶▶ Fallers i falleres ▶▶ Els menuts ▶▶ Guardonats ▶▶ Record d’un any ▶▶ En memòria de... ▶▶ Premis 2019 ▶▶ Memòria 2019

fallers i falleres

Fallera Major Alba Valverde i Grau

Delegat de Loteries Tania Ainoa Pascual i Guaita

Presidenta Patricia Jornet i Gómez

Delegat Infantil Cristina Ibáñez i Pont

Vicepresidenta 1 Laura Llorens i Palop

Delegat d’Activitats Diverses Julio Ibáñez i Pont

Vicepresident 2 Ivan Benavent i Torregrosa

Delegat de Casal Andrés Rubio i Elena

Vicepresidenta 3 Marisol Ricart i Tolosa

Delegada d’Igualtat Alexa Gramaje i Victoria

Vicepresident 4 Francisco Manuel Roca i Sanchis

Delegada de Joventut Ángela Gil i Borreguero

Secretària Maria Belda i Sanchis

Delegat de Jocs Juan José Correas i Díaz

Sotssecretària Cristina Gramaje i García

Bibliotecari - Arxiver Rafael Climent i Álvarez

Tresorer Juan Manuel Carmona i Trujillo

Delegada de Protocol Anna Isabel Calvo i Pastor

Comptador Helena Tortosa i García

Sotsdelegada Infantil Judit Martínez i Ariza

Vicecomptador Isabel Maria Gozálbez i Baraza

Delegada de Xarxes Socials Carla Ramírez i Martí

Delegada de Festejos Pablo Jornet i Gómez

Sotsdelegada de Xarxes Socials Maria Sanz i Cañes

Vocals Paula Adame i Tormo Borja Joan Ansio i Ricart Angel Barberà i Pardo Rocío Bono i Moreno Laura Borredà i Gutiérrez Magdalena Canet i Borreguero Alberto Carmona i Lluch Marta Celorrio i Jiménez Mikaela Choque i Viroche Jose Ciscar i Pla Andrea Cuquerella i Tortosa Verónica Fasanar i Guitiérrez Borja Ferrús i Pérez Desirée García i Francés Laura Gil i Borreguero Ignacio Gómez i Borreda Jose Manuel Gómez i Pla Erica Gramaje i Victoria Manoli Ibáñez i Casanova Mª Nieves Ibáñez i Pont Maria Jesús Ibáñez i Rengel Elena Lereu i Barbera

Carla Llana i Muñoz Luis Llopis i Llopis Christian Llopis i Pérez Alba Martí i Osma Juana Martínez i Patón Sara Navarro i Ortega Susana Olivares i Martínez Jose Vicente Oltra i Ortega Tamara Ortega i González Yolanda Pérez i Ferri Claudia Peris i Blázquez Claudia Pla i Berzosa Manuel Roca i Ibáñez Jose Sánchez i García Marta Sánchez i Gozálbez Jorge Sánchez i Tapia Iván Sentandreu i Aznar Carmina Tapia i Cantero Blanca Terol i Lluch Gemma Climent i Estrela Mark Vila i Lereu Patricia Viñes i Martínez

els menuts Fallera Major Infantil Neus García i Ibáñez

Delegada Sheila Pérez i Parra

President Infantil Julio César Ibáñez i Rengel

Vocals Aitor Barberà i Ramon Gerard Bolinches i Calvo Claudia Català i Hernández César Cervera i Ibáñez Àngel Ciscar i Climent Berto Ciscar i Climent Alison Ferrús i Pérez Claudia Fuster i Victoria Dídac Gramaje i Llorens Vega Gramaje i Llorens Marta Jiménez i Tomás Adrià Llopis i Pérez Martín Ordiñana i Gramaje Andreu Rubio Jornet Óscar Sánchez i Gozálbez Axel Sentandreu i Ortega Gabriela Viñes i Ruiz Dylan Vizquerra i García Jean Pierre Vizquerra i García

Vicepresident 1 Ximo García i Ibáñez Vicepresident 2 Ferran Olivares i Martínez Secretària Naroa Ansio i Ricart Tresorera Carlota Cuquerella i Tortosa Comptador Pablo Navarro i Pérez Delegada Candela Tortosa i Balaguer

guardonats Distintiu de Coure Claudia Català i Hernández Ferran Olivares i Martínez Martín Ordiñana i Gramaje Candela Tortosa i Balaguer Jean Pierre Vizquerra i García Distintiu d’Argent Alison Ferrús i Pérez Distintiu d’Or Neus García i Ibáñez Julio César Ibáñez i Rengel Socarradet de Coure Claudia Català i Hernández Berto Ciscar Climent Marta Jiménez Tomás Ferran Olivares Martínez Martín Ordiñana Gramaje Candela Tortosa Balaguer Gabriela Viñes Ruiz Jean Pierre Vizquerra García Socarradet d’Argent Naroa Ansio i Ricart Ximo García i Ibáñez Socarradet d’Or Óscar Sánchez i Gozálbez Bunyol de Coure Paula Adame i Tormo Borja Joan Ansio i Ricart Rocio Bono i Moreno Alberto Carmona i Lluch Marta Celorrio i Jiménez Borja Ferrús i Pérez Laura Gil i Borreguero Mª Jesús Ibáñez i Rengel Carla Llana i Muñoz

Alba Martí i Osma Sara Navarro i Ortega Susana Olivares i Martínez Jose Vicente Oltra i Ortega Claudia Peris i Blázquez Claudia Pla i Berzosa Mark Vila i Lereu Blanca Terol i Lluch Maria Sanz i Cañes Manuel Roca i Ibáñez Carla Ramírez i Martí Marisol Ricart i Tolosa Bunyol d’Argent Magdalena Canet i Borreguero Érica Gramaje i Victoria Ivan Benavent i Torregrossa Bunyol d’Or Ángela Gil i Borreguero Patricia Jornet i Gómez Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer Patricia Viñes i Martínez Cristina Gramaje i García Socarrat de Coure Andrea Cuquerella i Tortosa Pablo Jornet i Gómez Susana Olivares i Martínez Marisol Ricart i Tolosa Andrés Rubio i Elena Marta Sánchez i Gozálbez Alba Maria Valverde i Grau Socarrat d’Or Gemma Climent Estrela Socarrat de Brillants Francisco Manuel Roca i Sanchis Jorge Sánchez i Tapia

RECORD Dâ&#x20AC;&#x2122;UN ANY

en memòria de... Sempre et recordarem. Com un vist i no vist, aquestes festes passades ens trobàrem amb la desagradable notícia que tu, amic Fabián, ens deixaves. Persona afable i tranquil·la, sempre amb un somriure a la cara. Amic dels seus amics, no tenia un “no” per resposta. La falla, la seua vida, i tots podem donar fe, tenint diferents tasques en les seues mans i no fer mai uns espavents, perquè sabia que eixa no era la seua forma de ser. Com a marit i com a pare, ho has donat tot per ells, així tu m’ho digueres no fa molt de temps. Sempre orgullós de la seua dóna Victòria, els seus fills, Pilar i Fabián, i els seus néts, sense oblidar-se de la seua gossa Sanny, una gran amiga inseparable. El futbol, la seua altra gran passió, ben orgullós mostraves el passe de la penya del València del teu poble, Llocnou d’en Fenollet.

Fabián NAVARRO cabanes

És per això i per moltes coses més, Fabián, allà dalt on estigues, guia’ns i il·lumina’ns amb el teu saber estar i el teu somriure... Fins sempre, amic Fabián. No sent qui més plora, sinó qui més recorda.

PREMIS 2019 Monument 1r premi enginy i gràcia secció 2a 3r millor ninot secció 2a 5é millor monument secció 2a Monument Infantil Millor monument infantil secció 2a 1r premi enginy i gràcia infantil secció 2a 3r premi millor ninot infantil secció 2a Decoració Millor decoració monument 12é premi millor decoració monument infantil Llibret Finalistes Climent Mata Local 2n premi millor llibret de falles 5é premi millor coberta de llibret

Ral.li Millor puntuació 7é, 8é i 9é premi millor disfressa 9é 10é i 13é premi millor vehicle 7é, 8é i 9é premi millor comparsa Cavalcades 6é premi carrossa de lloguer 7é premi millor grup escènic 10é premi millor comparsa 11é premi millor grup escènic infantil 14é premi millor comparsa infantil Presentació 11é premi primera part presentació Playback 15é premi concurs playback

MEMÒRIA 2019 Memòria d’un any inoblidable; l’any de Yolanda, Manoli, Òscar i Clàudia. Començava l’exercici faller 2018/2019 al mes d´abril amb la dació de comptes, i Yolanda dimitia com a presidenta de la falla. S’obria així el termini per a presentar candidatures, i de nou va ser ella, Yolanda, qui el 12 d’abril es tornava a convertir en la nostra presidenta; per octau any consecutiu. Començava un nou exercici faller i calia buscar representants per als càrrecs més importants. Enguany ens esperava una sorpresa que la majoria no podíem imaginar; ja que Manolo Roca, benvolgut faller de la nostra comissió que ha ostentat tots els càrrecs possibles, presentava a la seua dona Manoli com a la màxima representant per a les falles 2019, sense que ella ho sabera. Així va ser, com en la nit del divendres 1 de juny de 2018 Yolanda va fer públic el nom de les màximes representants per a l’exercici 2018/2019. Com a Fallera Major la senyoreta Manoli Ibàñez i Casanova i com a Fallera Major Infantil la xiqueta Clàudia Fuster i Victòria. Encara se’m posen els pèls de punta al recordar aquell moment, ningú s’imaginava que Manoli, seria la nostra representant. Ella que sempre s’ha volgut mantenir en un segon pla, treballant com la que més, però sempre sense voler cap protagonisme, es convertia així en la nostra Fallera Major! Quina cara de sorpresa i quina por li feia ser el centre d’atenció, però de segur que ara que ja ha passat tot, el balanç ha sigut molt positiu.

Però Manoli i Clàudia, no estarien a soles en aquesta aventura, serien acompanyades per Yolanda i com a president infantil, no van poder tenir millor candidat, un xiquet faller fins la medul·la, un faller en lletres majúscules, el nostre president infantil per a les falles 2019 seria Òscar Sánchez i Gozálbez. Així va ser com eixa nit màgica de l’1 de juny, començava el somni per a tres grans fallers. A poc a poc, anaven coneixent-se els noms dels representants de les diferents comissions de la ciutat, i Manoli va tenir una bona notícia, ja que la seua amiga Cristina Albuichec es convertia en Fallera Major de la comissió veïna de la Falla Ferroviària. Al cap de pocs dies, vam saber qui serien els artistes fallers. Enguany confiàvem en els mateixos artistes que tantes alegries ens van donar l’any anterior. La falla gran seria obra de l’artista Josep Almiñana i la falla infantil Ramón Olivares. Aquest any la comissió va optar per dos artistes xativins. Començaven els actes fallers en la inauguració dels jocs de saló 2019, aquest any participàvem en escacs, bac, parxís i dòmino. El dia 14 de juliol es va celebrar la IV Festa Eivissenca en el nostre casal, vam riure de valent ballant i gaudint tots. Enguany també vam fer festa de l’aigua; imagineu com ho vam passar. Arribava el mes d´agost i el dia 3 coneixíem el nom de les màximes representants de les falles xativines, enguany la senyoreta Laura Martí i Sanz seria la Fallera Major de Xàtiva per al 2019 i la xiqueta Carmen Pavia i Solves la Fallera Major Infantil del 2019.

El dia 5, dia de la patrona de la nostra ciutat, Mari Carmen Gramaje i Garcia, Fallera Major del 2018, representava a la nostra comissió en la processó de la Mare de Déu de la Seu. Un any més la nostra comissió participava en la Fira d´Agost amb el seu “chiringito”, on justament, com ja és tradició, el dia 16 férem una paella firera on tots els fallers gaudírem d’un dia ple de rialles i molt animats. Arribava el mes de setembre i amb ell, augmentaven les activitats falleres. El primer divendres de setembre del 2018, els representants dels 2017/18 i els del 2018/19 assistiren a la Presentació Oficial de les Falleres Majors de Xàtiva. Allí estaven tots; Mari Mari, Carlota i Julio César (2018) i Manoli, Clàudia i Òscar (2019), tots ells acompanyats per la nostra presidenta Yolanda. El 17 de setembre es celebrava el Mig Any Faller Infantil i una setmana més tard el Mig Any Faller, a l’estació d’autobusos i, com sempre, amb la participació de la nostra comissió. El dia 20 d’octubre tenia lloc la cavalcada del ninot, un dia molt especial per a Manoli. Eixe dia va ploure de valent, però ni la pluja va poder amb la felicitat que reflectia, s’estrenava com a Fallera Major del 2019 en el seu primer acte. No podia estar més emocionada en el més alt de la seua espectacular carrossa i acaronada per tota la comissió. No va poder contenir les llàgrimes. A la setmana següent, el diumenge 28 d’octubre era el torn de la Cavalcada del Ninot Infantil. Es van confeccionar diverses plataformes, molt ben elaborades i els xi-

quets de la nostra comissió s’ho van passar genial. Sobretot Clàudia que, com Manoli, en aquest acte s’estrenava com a la màxima representant infantil de la nostra comissió. Estava radiant damunt de la carrossa, i amb un somriure continu al seu semblant. El dissabte 3 de novembre, se celebrava el comiat de les Falleres Majors de Xàtiva i també era l’últim acte per als nostres representants del 2018. Mari Carmen, Carlota i Julio César. Eixe dia posaven punt final a un any magnífic. A l’endemà, diumenge dia 4, començava un nou exercici faller amb el nomenament de les Falleres Majors de Xàtiva de 2019, primer acte oficial per a Manoli, Clàudia i Òscar . El dia 18 d’aquest mateix mes, va ser un dia molt esperat per a Manoli, Clàudia i Òscar, el dia del seu nomenament. Una nit amb moltes emocions: Mari Mari, Carlota i Júlio César s’acomiadaven de tota la comissió un poc tristos, però amb la satisfacció d’haver sigut els representants del 2018. I, Manoli, Clàudia i Òscar, emocionats, però de l’alegria de saber que per fi el seu somni es feia realitat. En aquest acte també es va conéixer el nom de la recompensa que la Junta Local Fallera atorga a un faller de cada comissió. Aquest any la recompensa va ser per a José Ciscar i Pla. A partir d’eixe moment, tot era, anar de nomenament a nomenament i després de presentació a presentació de les comissions germanes, a les que Manoli, Clàudia i Òscar assistien com a Falleres Majors i president de la nostra comissió.

Arribava el mes de desembre i enguany nosaltres érem dels primers en fer la presentació. El dia 8 de desembre del 2018 era el dia somniat per a ells. No podien estar més feliços i més contents. Manoli va rebre una altra sorpresa eixe dia, quan va vorer desfilar a la seua filla, acompanyada pel seu home i el seu fill, per tal que ella li posara la banda de la nostra comissió. Però les sorpreses no s’acabaren ací, quedaven els mantenidors. Tere, la germana de Manoli, va ser l’encarregada d’exaltar a la seua germana i Erica, cosina de Claudia, va fer el mateix en la seua neboda. Però encara faltava el colofó final, el germà de Clàudia que no va poder estar present en la presentació per motius laborals, li va dedicar unes paraules a la seua germana que no van deixar indiferent a ningú.

tranquils perquè tot havia eixit perfecte, vam passar una nit genial.

Ara sí que sí, en la banda de Falleres Majors i rodejades de la seua comissió vam posar punt final a una presentació molt emotiva. Tots junts ho vam celebrar anant de sopar la mateixa nit, i ja sense nervis i

El 26 de gener va ser la presentació de les Falleres Majors de Xàtiva al Gran Teatre de la ciutat. Els nostres representants lluïen d’una manera molt especial. Més tard ho celebràrem tots junts en un vi d’honor.

Al mes de desembre vam celebrar el IV sopar de Tupper Sex, enguany per segona vegada, va ser mixt, no podeu imaginar com ens vam riure. El dia 28 ens vam tornar a reunir en la porta de l´Ajuntament per fer entrega als Patges Reials dels joguets per a la campanya “cap xiquet sense joguet” on Manoli, Clàudia , Òscar i Yolanda, junt als menuts de la nostra comissió, donaren els joguets dels nostres xiquets. Arribava l’últim dia de l’any i decidírem juntar-nos per a donar pas a l’any nou al nostre casal, va ser, sens dubte, una nit molt especial.

El dia 3 de febrer tenia lloc el Ral·li humorístic faller, on la nostra comissió també participava. Vam aconseguir el primer premi de puntuació amb l’escena i cotxe de les viudes del ral·li. Una setmana més tard va ser el Ral·li Infantil on els nostres menuts feien les proves que cada comissió havia preparat i passaren un matí molt divertit. Després al nostre casal, ens esperava una boníssima paella cuinada pel nostre xef faller Pedro i els seus ajudants. El 9 de febrer es va celebrar l’ofrena d’ous per part de les nostres Falleres Majors, per tal de demanar bon temps per a falles, una vegada finalitzada, vam anar a les populars dansades organitzades per la falla Murta. La nostra Fallera Major, Manoli, Yolanda i els nostres xiquets Òscar i Clàudia, ho van fer genial. Què bonic va ser veure’ls ballar!! Pareixen professionals! El dia 10 de febrer, els nostres representants infantils Òscar i Clàudia , junt amb

més membres de la nostra falla, van participar en el Playback Infantil. Que bé ho van fer ballant la cançó de Mama mía! El dia 22 de febrer va ser la presentació del nostre llibret 2019, aquest any amb el lema “La llavor”. Juntament acompanyat pel magazín, “El verí del foc” número 13. Una obra que ens ha donat moltíssimes alegries, al capdavant de la qual està Rafa Tortosa i el grup de redacció format per fallers de la nostra comissió. El 23 de febrer, començava el dia amb una macro despertà. De vesprada, lectura de l’acta dels premis, l’exposició del ninot, el XXIV concurs de maquetes i la Crida. Després de l’acte, gaudirem d’un sopar tots junts. El dia 24 de febrer els nostres representants infantils; Òscar i Clàudia van oferir un berenar de disfresses per a la comissió infantil. Anaven molt ben caracteritzats de policies!

Per fi començava el mes de març, el mes de les Falles!!! El dia 3 de març va tenir lloc el Dinar de Germanor, quin dia més bo vam passar junt amb les comissions germanes, gaudint de la música i de la millor companyia. El dia 10 de març per primera pegada es va celebrar la Romeria a Sant Josep per a pujar el Sant a l’ermita, organitzada pel gremi de fusters. Una vegada en Sant Josep, ens van oferir un esmorzar. Quin dia més assolellat i quina calor que feia! El dia 11 de març Yolanda i Manoli van anar a València a recollir el 8é premi que havia aconseguit el nostre llibret. A l’endemà Manoli, aquesta vegada acompanyada per Juanma, van anar a Diputació. Per fi arribava el dia 15 de març. Vam tindre tot el dia per a preparar el muntatge dels nostres monuments, decorar les falles i riure sense parar. Tots junts ho aconseguírem. Més tard tenia lloc al casal el tradicional sopar la Nit de la Plantà: Torrà de xulles i embotit, per agafar forces per a seguir en els nostres monuments. A la fi, tot acabat. Era hora d´anar-se´n a dormir, això sí, després de visitar a les nostres comissions veïnes i veure els seus monuments. Començava la setmana gran, la setmana Fallera i de moment, feia fred, però no pareixia que anaren a ser passades per aigua. El dia 16 de març transcorria amb normalitat, en primer lloc, la despertà. Els majors estàvem molt cansats, però teníem als cadetes i algun infantil amb moltes ganes de fer soro-

ll i festa. Després un bon esmorzar al casal. A continuació la cercavila, en aquest dia la fem camí a la mascletada, on vam poder estar una estona amb els nostres representats que estaven molt emocionats i nerviosos a conseqüència de l’acte de Lliurament de Premis que començava les 19 hores. Aquest any vam aconseguir el primer premi de la secció segona en el monument faller gran, un tercer premi en crítica fallera, el premi a la igualtat de gènere i un segon premi en el llibret de falles, un tercer premi en secció segona en el monument infantil i un tercer premi en la carrossa de lloguer. Recompensa de tot l’esforç dels nostres fallers. Eixa nit, al casal sopar d’hamburgueses amb creïlles, després repartició de bunyols i socarrats als guardonats. Tot seguit, gaudirem de la nit fallera. L’endemà, 17 de març, tenia lloc la visita oficial a les falles, després d´un altre bon esmorzar, la cercavila i posteriorment un bon dinar, ens preparem per a fer el Recorregut. Els fallers anaven acudint per passar-ho d’allò més bé. Tota aquesta diversió es veu any rere any en totes les fotografies que després mostrem i que ens permet fer vertaders reportatges de la festa fallera. A la nit, qui encara podia aguantar, va poder sopar pizza i vam fer la festa de pijames i l’amic impossible, que ens dóna molt de joc per a riure una bona estona. El dia 18 de març, l’Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, un dia únic i molt especial on les nostres Falleres Majors eren tot felicitat. A la nit, Manoli oferia un sopar a tota la comissió major i en acabar, a ballar fins que no es puga més.

Arribava l´últim dia de falles, el dia de Sant Josep. A les 12 hores, Manoli, Clàudia i Òscar participaven en la tradicional missa oferida en honor al Sant, que es celebra en l’Ermita de Sant Josep. Una vegada finalitzada, comença la romeria fins a l’Ajuntament. Una vegada en acabar la mascletà teníem dinar al casal, pollastre i creïlles fregides. Després del cafenet i el dolç, a preparar la nostra particular Traca Quilomètrica, que any rere any fem esclatar per tot el nostre barri. En aquest acte la Junta Local Fallera sempre ens acompanya. Com tots els anys, espectacular! A l’hora de berenar vam preparar la xocolatada amb bunyols de carabassa que des de fa uns anys, oferim als menuts i als majors. Des d’ací, moltes gràcies a les germanes Payà, Carolina i Estefania, que sempre ens tiren una maneta per fer els bunyols tan bons que després ens mengem tan a gust. Arribava l´hora de dir adéu al monument infantil. Òscar i Clàudia s’acomiadaven de la seua falleta. Els dos van prendre foc a la traca que cremaria el cadafal. Tan prompte com es va encendre, començaren a eixir les

llàgrimes de Clàudia , la nostra Fallera Major Infantil, que deia adéu al seu monument i a tot un any ple de boníssims records que mai ningú podrà esborrar. Els més menuts de la nostra comissió rodejaven la falleta mentre estava en flames i cridaven vítols molt emocionats. Van estar tots junts fins que la falla infantil 2019 passava a ser ja un record en la memòria de tots. Un poc més tard, cap a les 23 hores era Manoli la que posava punt final a les falles del 2019 amb la cremà del seu monument. Les llàgrimes deixaven veure el sentiment en el rostre de Manoli i Yolanda… Són tantes les emocions viscudes que és impossible no plorar. Gràcies a Yolanda, Manoli, Clàudia i Òscar per aquest any i per ser uns representants exemplars. Gràcies, com no també, a tota la comissió que any rere any participeu de la festa fallera, i així podem plasmar en aquestes línies tots aquests actes i esdeveniments que compartim junts. Sense cap dubte, unes falles genials!! Visquen les falles del 2019 i visca la falla Joan Ramon Jiménez.

guia comercial 90

La comissió de la Falla Joan Ramon Jiménez agraeix la col·laboració de les següents empreses i cases comercials per a la realització de la festa de les falles. 91

Pinturas Jovira S.A. Ctra Rotgla, CV-563 (N 340). 46815 Llosa de Ranes (Valencia) Spain Tel.: 96 292 40 20 Âˇ Fax.: 96 223 00 57 www.jovira.com

info@ceyoper.es www.ceyoper.es

PUERTAS AUTOMÁTICAS REPARACIÓN DE MAQUINARIA - SUMINISTROS INDUSTRIALES vicentebeldaramos@hotmail.com

c/ Blai Bellver, 2 bajo 46800 - XÀTIVA

Tfno./Fax. 96 228 34 82 Móvil 670 31 42 36

Build Me Up! 100

101

 



 

102



Tel. 687 568 603 / 615 457 872 46267 Gavarda (Valencia)

103

XÃ tiva - Alzira

104

Bocadillos y tapas C/ Dos Molins, 10 - XĂ tiva Tel. 695 497 004

105

106

107

108

109

ClĂnica del Peu

Podo sigma

110

COMIDAS CASERAS PARA LLEVAR Camí dos Molins, 13 - 46800 XÀTIVA Tel. 96 227 74 90

111

C/ Dos Molins, nÂş 3 XĂ tiva (Valencia) Tel. 633 131 825 frutasbarranquero@hotmail.com

112

113

Avda. Pintor Juan Francés Gandia, 2 bajo izq. Tel. 692 390 949 - 46800 XÀTIVA

114

115

116

Mรณvil: 669 973 752

117

VIC@SSEM Asesoría Fiscal, Laboral y Contable C/ Baixada de l’Estació, 31 - 1º - 2ª · Xàtiva Tels. 627 422 751 / 962 283 962

118

119

120

121

962 277 886

122

123

suministros hostelería menaje - mobiliario - papel - limpieza Enrique • 695 80 72 60 Avda. Diputación, 41-bajo 46850 L’0LLERIA (Valencia) Apdo. Correos, 27 • Tel. 615 45 90 99 comercial@suministroshostelerosmompo.com www.suministroshostelerosmompo.com

124

125

Hijos de Juan Martínez Pérez C/ Carlos Sarthou, 1 Tel. 96 227 47 32 126

46800 Xàtiva (Valencia)

Manuel - La Vall

C/ Juan Moreno, 4 Manuel â&#x20AC;&#x201C; 46660 Tel. 96 223 54 16

C/ Casto Montblanch,24 Carcer - 46294 Tel. 96 258 08 43

GINER-RICART, S.L.

127

128

129

C/ Duque de Calabria 2, bajo A 46800 XÃ&#x20AC;TIVA (Valencia)

www.byconceptmobiliari.com

130

96 021 34 13 649 01 07 04

Auto Haus Sánchez, S.L. Taller multimarca especializado en Mercedes-Benz Ctra. Simat, nº 58. 46800 Xàtiva. Valencia. Tel.: 962 270 161 / 607667775 www.mercedesbenzxativa.es info@mercedesbenzxativa.es Su Mercedes-Benz de siempre en el lugar de siempre

C/ Abu Masaifa esq. porta de Sant Miquel

Tel. 96 301 36 81

131

132

133

134

135

https://www.facebook.com/fallajuanramonjimenez.xativa/ @FallaJRJ @fallajrjxativa

136

PRODUCTOS TEXTILES DE CALIDAD PARA TODO EL MUNDO

CESTAS LLENAS DE OFERTAS INCREÍBLES

¡SEMANA NUEVA OFERTAS NUEVAS!

Os esperamos en

Carrer Dos Molins, 8 · Xàtiva Abrimos todo el día

JRJ