Llibre Falla Joan Ramon Jiménez 2008

PLegarem eLs records, com una roba, i darrerament, com qui ajunta Les mans aL baix ventre, tancarem eLs uLLs, tu i jo, i encara hem de seguir veient, dintre La fosca, muntanya amunt, eLs arbres i Les pedres rostides deL casteLL Enyor de Xàtiva, Vicent andrés estellés

falles i turisme CRÈDITS

Llibre editat per l’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva (La Costera) Equip de redacció Sergio Antolí, Anna I. Calvo, Juan M. Carmona, Yolanda Pérez, Verònica Llopis, Almu Pastor, Rafa Tortosa. Coberta i maquetació covanegradisseny Poesies Falleres Majors Isabel Gosálbez i Jorge Sánchez Esbossos falles Rafa Tortosa, C. Orts i J. Albiñana. Fotografies Enrique V. Cerdà, Ruben Viñes, Sergio Antolí, Jorge Sánchez, Rafa Tortosa, Foto Estudio Federico, Juan M. Carmona, Alex, Arxiu Comissió, Foto Cucó.

Equip de publicitat La comissió Impressió Matéu impressors, s. l.

L’A. C. Falla Joan Ramon Jiménez no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles dels col·laboradors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedència. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

faLLa JoAN RAMON JiMÉNEz XÀTiVA 2 0 0 8

Sumari

PRÒLEG

Programa de festeigs

Reflexió sobre falles i turisme Almu Pastor 12 El turisme als monuments fallers Rafa Tortosa 14 El tren faller i altres referències sobre turisme E. de redacció 18 Ruta turística i cultural de monuments...fallers Sandàlia Botín 22 Recorregut turístic alternatiu per als xiquets Anna I. Calvo 26 FALLERES MAJORS Àngela Borreguero i Hervás Àngela Gil i Borreguero MONUMENTS, CRÍTICA I ARTISTES Esbós Falla Infantil Busejant per Xàtiva blaibellver Esbós Falla Gran A la caça i captura! José Manuel Gómez Entrevista a Orts i Albiñana Entrevista a Armengol i Cimas

LA FALLA NOSTRA Entrevista fallera major Entrevista fallera major infantil Entrevista recompensa Falleres i fallers Falleretes i fallerets Guardonats Abonats del Barri Premis falles 2007 Crònica 2007

34 36 38 40 42 44 46 54 58

64 66 68 70 72 73 74 75 76

trenta anys de contïnuitat fallera

saLutació deL president

Hola amics, enguany represente el màxim escaló al que pot arribar un faller dins d’una comissió, fa anys que es resistia i prou, però per fi ha arribat, espere no defraudar als que han dipositat en mi la confiança de dur endavant este grup d’amics i que formem esta família fallera, no oblidem que som una comissió fallera, no festera, que el repte principal que ens mou és plantar un monument faller digne que represente el col·lectiu humà que fa possible la grandesa d’una festa. Sé què hi hauran moments en els que les coses es ficaran difícils i els resultats no seran els desitjats ni del parèixer d’una part del col·lectiu, però que pensen que sempre es fan pel benefici comú d’un col·lectiu: la comissió i espere fer-ho el millor possible. Un repte per enguany que celebrem el nostre trenta aniversari, trenta anys de continuïtat fallera, plens de records i grans emocions, i que ens han dut a estos moments, grans moments que espere compartir amb tots vosaltres i aprofite per convidar-vos a gaudir i engrandir la festa fallera amb nosaltres per a què dure com a mínim 30 anys més. Juan Manuel Carmona i Trujillo

FALLes i turisme PRÒLEG

llibre d’enguany volem tractar el binomi Falles i Turisme, plantejant la nostra festa com un reclam turístic. Al llarg dels darrers anys hem posat sobre el paper distints aspectes de la festa com ara els mitjans de comunicació o la crítica sobre les pròpies falles. El fet de seguir amb aquesta línia és per tal de traure-li suc a 6 cadascun dels aspectes que envolten la

nostra estimada festa de les falles. Hem arribat a aquest duet de Falles i Turisme arran el nostre monument infantil. Ja hauran pogut comprovar la nostra motxilla literària disposta a fer una excursió pels indrets d’aquest llibre. La majoria de les vegades el monument gran sempre ha tingut major

pes i d’ell s’ha escollit el lema o tema del llibre explicatiu. Enguany partirem del nostre monument, que sota el lema «Busejant per Xàtiva», ens contarà els principals esdeveniments d’una excursió infantil per la nostra ciutat. I aquesta ha estat l’excusa per a exposar la temàtica del llibre de 2008 de la falla Joan Ramon Jiménez.

A les properes pàgines podeu trobar una sèrie d’escrits sobre Falles i Turisme amb referències turístiques a la història fallera, falles que versen sobre turisme, un itinerari turístic sobre els monuments fallers o una ruta alternativa per als xiquets. Que gaudiu del llibre, i sobretot, de les 7 falles.

prOGRAMA DE FESTEiGS Dissabte, 22 de setembre 2007 17 hores / Estació d’Autobusos. Mig any faller infantil. Diumenge, 23 de setembre 2007 17 hores / Avgda. Selgas - Jaume I. Cavalcada del ninot infantil. Dissabte, 29 de setembre 2007 22 hores / Estació d’Autobusos. Mig any faller. Dissabte, 6 d’octubre 2007 22 hores / Avgda. Selgas - Jaume I. Cavalcada del ninot. Dissabte, 13 de gener 20 hores / Gran Teatre. Presentació de les falleres Majors Àngela Borreguero i Àngela Gil.

Dissabte, 16 de febrer 21 hores / Gran Teatre. Proclamació de la fallera Major de Xàtiva i llur cort d’honor. Diumenge, 17 de febrer 17 hores / Gran Teatre. Proclamació de la fallera Major infantil de Xàtiva i cort d’honor. Dissabte, 23 de febrer 21 hores / Ajuntament. Crida de les falleres Majors de Xàtiva. En acabar es dispararà un castell de focs d’Artifici. Diumenge, 24 de febrer 11 hores / Eixida a l’Albereda. Ral·li humorístic faller.

Diumenge, 2 de març 10 hores / l’Encreuat. Excursió per la ciutat i visita al Castell on es farà la presentació del present llibret. 14 hores / Casal. Dinar. 18 hores / Casa de Cultura. Inauguració i lectura acta dels jurats de l’exposició del ninot i del XIX concurs de maquetes. Dissabte, 8 de març 22 hores / Salons Palasiet. Sopar de Germanor fallera. Diumenge, 9 de març 18 hores / Casal. Berenar infantil oferit per la fallera Major infantil Àngela Gil.

Divendres, 14 de març 9 hores / l’Encreuat. Plantà del cadafal de la falla. 14 hores / l’Encreuat. Dinar. 22 hores / Casal. Sopar. Dissabte, 15 de març Durant tot el dia / l’Encreuat. Plantà de les nostres falles. 10 hores / Casal. Esmorzar. 14 hores / L’encreuat. Dinar. 16 hores / L’encreuat. Parc Infantil. 22 hores / Casal faller. Sopar tradicional de la nit de la plantà.

DIUMENGE, 16 DE MARÇ

DILLUNS, 17 DE MARÇ

8 hores / Barri. Despertà. 9 hores / Casal. Esmorzar. 13:30 hores / Pel Barri. Cercavila amb banda de música. 14 hores / Jardí XXV anys de Pau. Mascletà. 14 hores / Casal. Dinar. 19 hores / Casa de la ciutat. Lliurament de premis. 23 hores / Casal. Sopar i després nit de disfresses amb discoteca.

9 hores / Casal. Esmorzar. 13:30 hores / Pel Barri. Cercavila amb banda de música. 14 hores / Jardí XXV anys de Pau. Mascletà. 14 hores / Casal. Dinar. 17:30 hores / Eixida B. del Carme. Visita oficial a les falles. 23 hores / Casal. Sopar i després festa de l’Amic Impossible amb discoteca.

DIMARTS, 18 DE MARÇ

DIMECRES, 19 DE MARÇ

9 hores / Casal. Esmorzar. 13:30 hores / Pel Barri. Cercavila amb banda de música. 14 hores / Jardí XXV anys de Pau Mascletà. . 14 hores / Casal. Dinar. 18 h. / Des de l’Av. Selgas. Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu. 23 hores / Casal. Sopar oferit per la fallera Major, Àngela Gil, i després discoteca.

8 hores / Barri. Despertà. 9 hores / Casal. Esmorzar. 12 hores / Ermita St. Josep. Missa en honor a St. Josep i posterior trasllat. 14 hores / Jardí XXV anys de Pau. Mascletà. 15 hores / Casal. Dinar. 18 hores / Pel Barri. Traca quilomètrica. 21 hores / L’encreuat. Cremà de la falla infantil. 22:30hores / Casal. Sopar de la cremà. 24 hores / L’encreuat. Cremà de la falla. 11

faLLes i turisme

refLexió sobre faLLes i turisme Almu Pastor i Hernandis

Està

clar que el turisme ha estat sempre a les falles. Des dels seus inicis, bé siga per la novetat o per l’atracció festiva del moment, les falles sempre han gaudit d’una atracció i expectació per part dels visitants. En el moment que les falles han estat una forma de crear espectacle han passat a ser un objecte de consum1. L’especialització als mitjans de comunicació o la creació de seccions en els seus programes o periòdics així com l’elaboració de programes de festeigs ha creat un increment de publicitat que ha donat a conèixer la festa de les falles. El primer punt on poder reflexionar sobre el turisme a les falles és el seu caràcter de festa primordialment espectacular, atès que els seus assistents a l’acte són espectadors o visitants, en contraposició a les festes netament participatives, en la qual els assistents s’integren de forma plena en la celebració, com per exemple a la Tomatina de Bunyol. A les falles l’actitud més demandada és l’expectació: mirar, veure, visitar, contemplar... com hem dit és una festa espectacle per a la gran majoria, mentre que la festa com a celebració es refugia als casals de les comissions falleres. Antoni Ariño deixa molt clar aquest aspecte «A les falles, una barrera protegeix al monument d’una implicació comprometedora i els presents no són més que visitants que miren». El fet que les falles siguen un reclam turístic és degut a la instrumentació turística conseqüència de l’èxit d’una política turística desenvolupada a la festa de les falles durant els anys vint i trenta en un primer moment, i en temps de franquisme amb posterioritat. A la ciutat de València, l’any 1926, es creava la revista Valencia Atracción per part de la Societat Valenciana per al Foment de Turisme, amb l’objectiu que servirà de propaganda i com una espècie de guia per als visitants i excursionistes. A esta revista, les festes apareixien com un be o com una mercaderia potencialment instrumentalitzable per a una finalitat turística. En aquest context ha de situar-se l’organització del primer Tren Faller, el 1927, del qual parlarem Ariño Villarroya, A: «Fiesta y turismo en la Comunidad Valenciana», Revista Valenciana d’Estudis Autonòmics, número 25, València, 1998, pp. 165-176. 1

en posteriors pàgines d’aquest llibre. Del número 19 de la revista Valencia Atracción podem extraure que les falles van ser catapultades «como mira insustituible para propagar Valencia, excitando la curiosidad de los turistas». Durant els anys 20, el que es pretenia era convertir València en un autèntic reclam turístic amb dues qualitats: l’art de les falles i l’excel·lent clima. El Tren Faller era un assaig de futures metes turístiques per a que sobrepassaren els límits regionals atès que fins el 1927 l’atracció de les falles es reduïa als pobles de les terres valencianes. Amb el fenomen del Tren Faller es vam complir aquestes expectatives sent les falles una atracció a nivell estatal. Les falles es coneixen per tot arreu arran la propaganda enviada als Ajuntaments principals i als periodistes per a què divulgaren la festa fent reportatges a les seues revistes i periòdics. Tot açò ha derivat en què les falles van estar declarades Festes d’Interès Turístic Internacional a la ciutat de València, així com Festes d’Interès Turístic Nacional a Alzira l’any 2005 o les falles de Gandia com a Festes d’Interès Turístic. Sagunt i Burriana també han rebut la denominació de Festes d’Interès Turístic Provincial per part de la Generalitat Valenciana. A través del temps les falles han anat augmentant la seua programació festiva tenint en compte la coherència i el nivell d’atracció per a retindre als forasters. Així, les falles han evolucionat per a guanyar en altura, risc i monumentalitat per a ser contemplades i aconseguir un major impacte. A Xàtiva, les falles sempre han estat un punt d’atracció turístic gràcies a la seua àrea d’influència que esdevé més enllà dels límits comarcals. Durant molts anys ha estat la única població en plantar

falles sent aquest motiu l’atracció de visitants a la nostra ciutat durant els dies que esdevé la festa del foc, amb la novetat, en un primer moment, i la curiositat que suposa les falles, tant en el seu monument artístic com a les desfilades. Després, a la comarca de la Costera ja s’han anat plantant falles a altres pobles. Podem afirmar que el turisme a les falles de Xàtiva es nodreix, principalment, d’un àmbit comarcal, atès que més enllà de la seua àrea d’influència ja s’hi planten falles com ara Alzira, Carcaixent o Gandia, i principalment la ciutat de València, on la festa de les falles desborda qualsevol previsió. Hem d’emfatitzar en una qüestió. La projecció fallera a la nostra ciutat, durant els darrers cinquanta anys, no ha evolucionat atès que se li ha considerat com una festa secundaria, sempre per davall de la fira d’Agost, conseqüència de què els distints governs municipals sempre han mostrat una gran predilecció per la Fira, i no han estat partidaris de potenciar les falles a nivell turístic, deixant-les en mans de la JLF.

faLLes i turisme

el turisme als monuments faLLers Rafa Tortosa i Garcia

ELs

monuments fallers, a través de la seua crítica, han versat sobre moltes temàtiques. A través de la història podem trobar-nos falles sobre el circ, el cinema, qualsevol civilització antiga, la nit... i a més parlar d’aspectes sobre política, medi ambient, falles, societat, barri o turisme. Atenent al lema d’aquest llibre «Falles i turisme» ens hem vist obligats a repassar la història dels monuments de la nostra ciutat per tal de trobar referències de falles plantades que al·ludeixen al turisme. Han estat una quinzena de monuments que parlen directament del turisme. Hi ha moltes, sobretot infantils, que ens parlen d’excursions al camp però que no toquen l’aspecte del turisme com a crítica. Si haguérem de realitzar una distribució dins d’aquestos exemples ho faríem en tres èpoques tant en el temps com en la temàtica que ens presenten. De la primera època, sobre els anys trenta, l’enfocament que es dona al turisme dins d’un monument faller és d’expositiu. Es plantegen unes falles que ens mostren el que té la ciutat funcionant com a escaparata. A l’època dels anys setanta, presentem el segon grup: falles de Tipical Spanish on exposen un turisme de sol, bous i platja. I al tercer grup trobem dos exemples clars de crítica al turisme que s’està realitzant, amb un crítica absolutament local. D’acord amb aquestos paràmetres exposem els casos on es parla de turisme als monuments fallers. Comencem el recorregut amb les falles plantades a la plaça de Méndez Núñez (Sant Jaume) els anys 1933 i 1934 en temps de la Segona República. «Ciutat de les fonts» i «Lo millor del món, Xàtiva» són les falles signades per J. M. Pastor i que d’acord amb aquestos lemes ja ens mostren el que volen dir. Són falles anomenades d’escaparata que tracten d’elogiar els distints racons de la ciutat en matèria turística. Peguem un bot en la història i ens endinsem a l’any 1967 amb la falla plantada en l’avinguda de República Argentina per Antoni Grau i Cros, i que duia com a lema «Turisme». Una enorme guitarra conformava el centre de la falla, sobre aquesta una parella de balladors de flamenc. Similar remat trobem a la falla plantada per Manolo Blanco per a la comissió de Tetuan – St Francesc l’any 1972. Una enorme hipopòtam disfressada de

1997, «Turisme de garrofer», J.R. J., J. Varela.

1967, «Turisme», R. Argentina, A. Grau i Cros

ballarina sobre una guitarra conformava el caramull de la falla. «Turisme en masa» va ser el lema de la falla que va estar versada per Gimais, que ens deia:

Benlloch – Alexandre VI i estava realitzada per Antoni Grau que duia com a lema «Turisme». El remat era una figura amb cara de sol amb un barret cordobès i tocant la guitarra. Aquesta figura estava sobre una gran pandereta. Bertomeu Murillo, autor de l’explicació, ens deia que representava la riquesa d’Espanya per ser el que atrau als turistes i que es deixen ací tots els diners. Es referia al sol. A les bases particularitzava el turisme a la ciutat parlant-nos dels monuments i jardins abandonats així com de les fonts, gran part de les quals han desaparegut.

Ací està aquest turista amb maleta i badallant perquè vingué a nostra Xàtiva i es va veure abandonat. Com heu pogut comprovar, a la falla es criticava que a Xàtiva no hi havien quasi restaurants ni pensions per a què els turistes pogueren dormir i o matar la fam. Deia que ara els bars es deien Snack bar. Destacar també la falla que va plantar Ramon Morell per a la comissió de la plaça Enríquez el 1968 que duia per lema «Tot a mitges». El remat el conformava un excursionista orientat per uns caragols, parodiant la lentitud en què es duia el tema del turisme a la nostra ciutat. Era una altra forma d’escenificar aquest tema amb un turisme més casolà parlant sobre el turisme socarrat i fugint d’estereotipus espanyols. El 1973 esdevenia la primera falla gran de

L’any 1976, a la demarcació de la falla Joan Ramon Jiménez, es plantava una altra guitarra i sobre ella una petita ballarina. Amés aquestes dues coses estaven sobre el cap d’un bou, el tercer element que ens faltava. La falla va estar realitzada per l’artista de la Pobla Llarga Josep Varela, i duia com a lema «Turisme de Garrofer». Pepe Santamaria, ens deia a l’explicació de la falla: El turisme se resent segons resa l’estadística, doncs per ahí diu la gent què no es veu ni un turista.

La guitarra i el pandero els toros i el ventall foren també i el “flamenco” del turisme el durall.

Com es pensen que els turistes que ens visiten estan faves, dóna igual que el “cicerone” siga un cec venent “iguales”.

Després es perfeccionà i cara al mar l’enfocaren com una desencaixonà, on més de quatre es forraren.

El 1997, Bernat Roman plantava a Joan Ramon Jiménez la falla sota el lema «Les mil i una del turisme». Aquesta falla enfocava la crítica local com si fos una pel·lícula amb els seus distints plans. Atès que el remat presentava un moro sobre un coixí i uns emmerletats moriscos és d’on li ve el lema establert. La crítica local està referida a les possibilitats turístiques de la ciutat com diu un dels versets:

Mostra que el turisme està canviant i ens parla de què les corregudes de bous estan en decadència en contrast amb el turisme de les platges amb el “destape”, que diu que s’estilarà. L’any 1977, Bernardo J. Iñigo planta per a Tetuan – St. Francesc la falla «Turisme i contaminació», on intenta mesclar el turisme que ens arriba i el que es troben amb aigües gens cristal·lines i peixos morts. I tornem al tema estrella del turisme. Sota el lema «Sol, bous i...», Manolo Blanco planta la falla mereixedora del primer premi al barri del Raval l’any 1978. Al remat tornen a aparèixer els icones identificatius del turisme de l’època: el bou, el sol i el flamenc. La següent referència de turisme serà ja l’any 1996 al barri de Sant Feliu. Xavier Herrero ens presenta «Turisme xativí». La falla estava presidida per una ma que naixia del terra agafant el Campanar de la Seu con si d’un souvenir es tractara. Representava la Xàtiva de nit i la Xàtiva de dia. De dia veiem l’escena d’un cec fent de guia turístic indicant mal la situació dels monuments. De nit trobàvem els locals d’oci per una part i els seus tranquils carrers per un altra. De la crítica podem extraure: El sol riu molt complagut quan veu la vella ciutat, de Sant Feliu a Sant Pere del Castell a l’Hospital.

El turisme ha pres vol d’una forma espectacular i ara ja pot qualsevol d’aquest bon xollo xuclar. Les cinc escenes presentades es corresponien a una cartellera d’espectacles on es mostraven els distints projectes polítics; el primer pla on l’Ajuntament volia revolucionar el turisme local amb l’atracció dur al ciclista Miguel Indurain; la versió subtitulada amb la gran oferta de restaurants xinesos i italians; els actors a escena amb la presència de l’alcalde i les bodes al castell, i l’escena final amb una crítica a la talà d’arbres a la xopà d’Alboi. Destaquem alguns versets: Fou un èxit a l’estiu però arribà l’hivern. I ningú puja al trenet és que fa molt de fred! Però la solució ací està, ni gasolina, ni falta que li fa. el burro taxi és la mar de barat. Amb aquest monument la falla Joan Ramon Jiménez va aconseguir el seu primer premi de la secció especial. Aquest mateix any Paco Roca plantava «Xàtiva Turística» a la demarcació de Sant Jordi. D’un llibre obert eixia el campanar de la Seu, expo-

1978, «Sol, bou i...», Raval, M. Blanco Sancho.

sant el turisme que estava despertant les passions del govern municipal. Arribem a l’any 2002. «Turisme d’interior» és la falla que va plantar Xavier Herrero per a la comissió de Benlloch – Alexandre VI. El remat presentava un turista amb una taula de surf i una canya de pescar preparat per a passar unes vacances estiuenques, així ens deia la seua explicació: Turisme d’interior és el lema del monument, amb platja que farà furor, patrocinada per l’Ajuntament. Ja arribat un turista vividor preparat amb gos i flotador, banyador, canya i suret, i cal de picar... l’hamet. La falla, entre d’altres coses, criticava el projecte de l’ajuntament de fer una platgeta al riu Albaida, la calor sufocant que fa a Xàtiva o el concurs de miss Espanya fet al pavelló: Xàtiva, com a ciutat cultural, muntà un sexiconcurs al pavelló, de cossos de lascívia estructural,

1997, «Les mil i una del turisme», J.R. J., B.Román.

que ens costaren un colló. Alboi, lloc ideal de platja d’interior, projecte genial d’un brillant regidor. De les distintes referències de turisme a les falles infantils hem triat tres, atès que no hi ha un lloc on distingir entre turisme i excursions ja que està molt relacionat dins de l’opció didàctica que es manegen les falles infantils. Ressaltar la falla de 2003 de Sant Jordi, realitzada per Ramon Olivares que duia com a lema «Turisme a Xàtiva», la falla de J. A. Roca i A. Velasco per a la falla de St. Feliu que duia com a lema «Turisme» i la falla de l’any 1993 de Tetuan realitzada per Josep Angulo. Aquesta duia com a lema «Turisme per a tots» i estava rematada per un cotxe amb caravana i ens contava els preparatius per anar-se’n de turisme: tenir una bona guia, el cotxe, la càmera de fotos, comprar records, menjar coses de profit: El turisme és per a tots motiu de molta il·lusió, quan preparen les maletes i es pensa en la diversió.

faLLes i turisme

el tren faLLer i aLtres referències sobre turisme Equip de redacció

Hom

podria pensar quina relació existeix entre les falles i el turisme. Des del punt de vista actual és evident la importància que el turisme té sobre qualsevol festivitat. Huí en dia, les festes tenen un valor afegit com és l’espectacle. En el moment que les festes, i en aquest cas les falles, deixen de ser una festa purament popular i tradicional, i s’obri a tot el món, passen a ser un producte on oferir diversió i entreteniment a tot aquell qui s’acosta. Passa amb la nostra Fira d’Agost, a la Setmana Santa o al Corpus. Sense la gent, el visitant, l’espectador o el que no vol que li ho conten, les festes deixarien de ser el que són i passarien a ser simples tradicions. A la història de les falles de València hi ha un punt d’inflexió i és el moment on deixen de ser una festivitat popular i de barri a ser una festivitat oberta i de caire turístic. Açò ocorreix gràcies a l’arribada del tren faller el 1927 i la consolidació de les tendències rituals i de l’organització de la que ja s’havia convertit en la festa grossa del cap-i-casal. El 1926 es va crear l’Assemblea Pro-Festes de Sant Josep per fomentar la festa i potenciar l’atracció turística. Es va crear el tren faller per part de Sociedad Valenciana de Fomento Turístico llançant a l’exterior la festa. Aquest tren consistia en portar a la gent des de Madrid i des d’altres poblacions de l’Estat Espanyol per a que visitaren la ciutat i les falles, sent rebuts a l’estació del Nord per les Falleres Majors, les comissions falleres, la música i la pólvora. Calia crear una oferta de celebracions atractives per al turista i així es va crear la setmana fallera per tal d’albergar tots els actes, avançant uns dies el dia de la plantà. A Xàtiva, quan s’importa la festivitat de les falles, ja s’hi troben consolidades i les assumeix ja organitzades. El fet de ser una novetat per a la població de la ciutat i per als pobles del voltant fa que l’expectació siga molt més gran. Des del primer any en plantar-se les falles a Xàtiva, aquestes han estat un punt d’atracció turística, inclús l’any 1932 amb la falla plantada per la Música Vella impulsada pel seu president Francisco Climent. De l’acta de la junta directiva del dia 23 de març de 1932 podem extraure:

1933, Gran Gran assistència assistència de de públic públic aa la la falla falla de de la la plaça plaça de de Méndez Méndez Nuñez, Nuñez, actualment actualment Sant Sant Jaume. Jaume. 1933,

«La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla». L’any següent ja es plantaren quatre falles a la ciutat i l’èxit de públic va estar assegurat. El 18 de març de 1933 el periòdic El Demócrata comentava les falles plantades el matí del dia 17 i deia: «Con regocijo consignamos que hemos visto muchos forasteros estacionados frente a las fallas, admirándolas, esperándose que mañana, como dia festivo, acudan muchos más». Un article signat sota el pseudònim de Plutón al periòdic El Progreso el 25 de març de 1933, narrava l’afluència de públic: «El público, la mayoría forastero, apasionado por este simpático festejo de las fallas, llenó por completo los tres

días de fiestas a Játiva y muy especialmente el domingo en que se congregó un sinnúmero de autobuses y coches particulares para admirar nuestras grandes fallas, causándonos expectación formidable como día de feria de Agosto». Referent al turisme, trobem una nota curiosa en les falles de 1935, on unes gestions realitzades per l’Ajuntament de la ciutat davant la Companyia de Ferrocarrils va fer possible que es feren serveis especials de tren durant les festes les falles de Sant Josep (del 17 al 19 de març) d’igual manera que els que es feien per a la Fira d’Agost. D’aquest any, El Agrario del dia 18 de març, narrava que les falles estaven consolidant-se a la ciutat: «Esto de las fallas de Játiva va arraigando de manera extraordinaria y convendría se tomara en serio por algunas Comisiones Falleras que están a punto de naufragar. Y sino dígalo al entusiasmo de público. Fue un desbordamiento de forasteros el primer día, o se ayer, que, aparte de ser domingo, contribuyó además el buen día, de excelente sol

primaveral, a que se desplazara más gente de los pueblos comarcanos que de ordinario. ¡Ánimo falleros!». Seguint al mateix diari, comentava la conseqüència que va derivar la festa de les falles sobre els bars i restaurants: «No podrán estar descontentos los contratistas de bares, casinos, cafés, restaurantes, posadas y casas de comida, que sin estar en el mes de Feria, hicieron su Agosto a mandíbula batiente. De estos siempre habrá algún quejoso, pero debe tener en cuenta que el beneficio con esta atracción de forasteros, es en general para el comercio de Játiva y no debe haber distinciones para nadie. Con esta clase de festejos no se hace más que darle renombre y popularidad a Játiva y aunque solamente se beneficia cierto sector de la población, el resto debe alentar al otro para que entre todos la fiesta sea mas llevadera. ¿Entendidos?». Una vegada passades les falles, els periòdics es feien ressò del que havien estat les falles. Uns s’atrevien adir que al fer-se publicitat en cartells i programes de mà, el dia de Sant Josep podia considerar-se millor que el primer dia de la Fira d’Agost per l’afluència extraordinària de forasters que visità la ciutat. Per aquest motiu, emplacen a l’Ajuntament, al comerç i la indústria a que recolzen moral i materialment les falles. També a les falles de 1936 la premsa local es desfeia en elogis per les falles que s’havien fet i la resposta del públic foraster: «La fiesta de las fallas va aclimatándose en nuestra ciudad. Este año han sido visitadas y elogiadas todas». «La avalancha de forasteros, con motivo de las fiestas de las fallas, fue verdaderamente extraordinaria el jueves. Invadieron calles y plazas como en los

días de la feria de Agosto». Passada la guerra i després de la constitució de la Junta Local Fallera de Xàtiva es tornen a veure falles per la ciutat. Un fet a destacar en qüestió turística es la realització del Tren Faller. Tal i com hem citat al principi d’aquest escrit el fet de passar per Xàtiva la línia ferroviària que uneix València amb Madrid va suposar que Xàtiva, anys després, organitzara aquest acte davant el tiró que havien suposat les falles per tot arreu de l’Estat Espanyol. La primera referència que tenim és al programa de festeigs organitzat per la Junta Local Fallera l’any 1952. Per al dia 16 de març es va organitzat dit acte: «A las 7 de la tarde llegada del Tren Fallero Internacional, en el que vienen delegaciones de todos los países del mundo, siendo recibido por una representación del Excmo. Ayuntamiento y por nuestras encantadoras FALLERA MAYOR y REINA INFANTIL, junto con las Falleras Mayores de todas las Fallas, con sus respectivas Cortes de Honor y Comisiones Falleras y por la JUNTA LOCAL FALLERA. Este acto estará amenizado por una Banda de Música, disparándose, a la llegada del tren, una traca kilométrica. Invitamos a todos los setabenses para darle el realce que se merece nuestra gran Ciudad. Después de su llegada, se realizará un gran desfile por las principales calles, dándose durante él, lectura al PREGÓN DE LAS FIESTAS organizadas en honor a nuestro Patriarca San José. Terminado este desfile todas las Comisiones de Fallas se dirigirán a sus respectivos barrios. A las 24 horas la tradicional PLANTÀ». Al programa de festeigs, editat per la Junta Local Fallera l’any 1953, podem trobar una referència el dia 15, curiosament un dia abans de la plantà de les falles programada per al dia 16. Sobre el tren faller s’escriu:

«A las 7 de la tarde llegada del Tren Fallero Internacional, en el que vienen delegaciones de todos los países del mundo, siendo recibido por una representación del Excmo. Ayuntamiento y por nuestras bellísimas Fallera Mayor y Reina Infantil, junto con las Falleras Mayores de todas las Fallas, con sus respectivas Cortes de Honor, Comisiones Falleras y por la Junta Local Fallera. Este acto estará amenizado por una Banda de Música, disparándose, a la llegada del tren, una traca kilométrica. Invitamos a todos los setabenses y visitantes de toda España que nos honren con su presencia para darle el realce que se merece nuestra gran Ciudad. Después de su llegada, se realizará un gran desfile por las principales calles y plazas, dando principio a las gloriosas fiestas en honor a nuestro Patriarca San José. Este acto partirá frente a la Tómbola de la Caridad». L’any 1955, al seu programa de festeigs, també indica l’acte del tren faller. La darrera de les referències és l’any 1961, al programa de festeigs podem trobar del divendres 17 de març:

«A las 19, llegada a nuestra Ciudad del TREN FALLERO con personajes de todo España y del mundo. Serán recibidos en la plaza de la Estación por las Reinas Falleras y sus Cortes de Honor, Falleras de todas la Fallas y Comisiones con sus Bandas de Música. Acto seguido y en pintoresca caravana, visitaran todas las Fallas. La Reina Fallera, impondrá a las Fallas el estandarte del premio que hayan conseguido. A la llegada de la plaza del Cid, el Presidente de la Junto Central Fallera y en nombre de la misma otorgará un valioso trofeo a Don FRANCISCO CLIMENT MATA, primer Fallero de Játiva y terminando dicho acto con disparo de tronadores y tracas, disolviéndose la comitiva en el Rincón Fallero». El 1997, la JLF, sent president Joaquin Sánchez, va voler commemorar aquest Tren Faller durant el ral·li humorístic. L’objectiu era rebre als participants a l’estació del tren. Aquestos venien amb el tren d’Alcoi després d’haver esmorzat a la xopada d’Alboi. Va durar dos anys l’excel·lent iniciativa de commemorar el famós tren faller, però no va cuallar en el col·lectiu.

faLLes i turisme

ruta turística i cuLturaL de monuments... faLLers Sandàlia Botín Descals

Atenent

el lema d’aquest llibre sota el binomi Falles i Turisme, tenim la intenció amb aquest escrit de potenciar les falles com a vertader turisme durant els dies que aquesta festa s’hi troba al carrer, pretenent fer una guia útil per al benvolgut visitant, turista, ciutadà o faller. Amb aquest trajecte farem un recorregut per la ciutat que ens durà a conèixer tots els monuments fallers plantats a més de visitar la nostra ciutat. Considerant els antecedents turístics a les falles de Xàtiva, començarem el recorregut a l’estació del tren, evocant l’arribada del «Tren Faller». A aquesta plaça s’hi plantava antigament la falla Ferroviària, fundada l’any 1974. A partir dels anys 90, canvia el seu emplaçament a l’actual, un carrer més amunt, on trobarem la falla realitzada pel debutant a la nostra ciutat Toni Fornés, on podrem veure un excel·lent remat format per un tabaleter i un dolçainer. La crítica és local i sobretot fallera. La falla infantil està realitzada per Artur Benavent. Al mateix carrer, aquesta comissió mostra el seu cotxe del ral·li humorístic, competició on sol guanyar. Agafarem el carrer cara amunt fins arribar a l’encreuat amb l’Avda. de R. Argentina on girarem a l’esquerra fins arribar a la falla de República Argentina (1965). Aquesta és una de les candidates a guanyar el primer premi i està realitzada per Paco Roca, qui no deixarà cap cosa que criticar amb una excel·lent posada a escena i amb humor. Pel que respecta a la falla infantil, aquesta està realitzada per Ramon Olivares i tracta sobre la mar. Si trobeu algun faller d’aquesta comissió demaneu-li un llibre d’aquesta, atès que són excel·lents. Això sí, no oblideu de donar la voluntat per a la falla. Seguim en direcció cap a Acadèmic Maravall, deixant a la dreta el jardí de la Glorieta i, a l’altura de les escales, girem cap avall endinsant-nos al carrer de Pare Claret on trobem la falla de Molina – Claret (1977). En aquesta falla podem contemplar dos treballs importats de València. La falla gran, obra d’Ignacio Ferrando, tracta sobre la guerra civil espanyola, un tema que no deixarà indiferent a ningú. Pel que respecta a la infantil, podem contemplar una obra de Xavi Bonilla, falleta en opcions a guanyar. No oblideu de demanar un llibre d’aquesta comissió. Ens dirigim cap a la plaça del País Valencià on

Remat que podrem veure a la falla Ferroviària.

trobem el Portal del Lleó, una reconstrucció d’una antiga porta a la ciutat. Enfront, a l’esquerra, trobarem el barri del Carme, fàcilment identificable per les seues peculiars construccions. En el cor del barri ens topem amb la falla de Verge del Carme (1962) on trobem falles de Piera i Chulià. Eixim d’aquest barri i anem a buscar el camp de futbol, dos carrers més amunt. A les portes, trobem la falla de Murta Maravall (1989). Contemplarem una falla realitzada per Xavier Herrero amb els famosos «cliks» de Famobil a escala humana i parlant sobre l’actualitat de la ciutat. La falla infantil està realitzada per Arturo Benavent. Anem cap avall i voregem el camp de futbol. A mitjan carrer trobem la falla de Passeig – Cardenal Serra amb el seu segon any d’existència. Enguany és el primer any en plantar falla infantil sent signada pel col·lectiu Ingeni i Gràcia igual que la falla gran. Acabem de caminar per aquest carrer i girem cap a dalt fins arribar a posar-nos davant de l’hotel Murta. Al carrer que enfronta, i davant el peculiar aspecte del barri, trobem la falla de Selgas – Tovar (1961). El principal mo-

Remat que que podrem podrem veure veure a a la la falla falla R. R. Argentina. Argentina. Remat

nument d’enguany serà l’infantil, obra de l’artista local Manuel Blanco Climent, una falla candidata al títol de les falles de 2008. Podem pegar una miradeta a la falla gran, obra dels Germans Guerola. Pugem carrer amunt fins arribar a l’Albereda. Anant cap al centre de la ciutat arribem a una font, front el Gran Teatre. En aquesta font, podem pal·liar la nostra set pegant un traguet d’aigua. Des d’ací, si alcem la vista cap al castell podrem veure els monuments plantats per la falla de Benlloch - Alexandre VI (1974), davant el convent de la Consolació. Per la seua grandària és el segon any que planten ací atès que sempre s’han plantat a la plaça de dalt. La falla gran tracta sobre la cultura xinesa i és obra de l’artista de Rafelguaraf, el debutant Quique Fuster. La falla infantil, signada per Paco Roca, va sobre les bruixes i tractarà de revalidar el triomf obtingut l’any passat. Pugem per on s’estreta el carrer i arribem a la plaça que hem comentat. Podeu veure la pendent tant pronuncià que hi ha. Doncs sí, ací es plantaven les falles. Girem a la dreta i accedim a la plaça d’Alexandre VI, on s’hi troba la casa natalici del papa borja. Allí s’hi troba el casal d’aquesta comissió, no oblideu de demanar-los un llibre,

que ací també els fan molt bé. Seguim el carrer fins arribar a la plaça de la Trinitat. Trobem les falles de la comissió de Cid – Trinitat (1865) realitzades per Ramon Espuig i Ingeni i Gràcia, sent aquest col·lectiu l’autor de la infantil. Ací teniu el més clar exemple de la decoració dels monuments realitzats a la nostra ciutat. Podem fer una reflexió històrica, i abans d’eixir de la plaça, contemplar-la amb la seua font gòtica, el palau de l’Alarcó al fons, i la portada del convent dels Trinitaris a l’esquerra. Una vegada situats, tanqueu els ulls i penseu en què el 1865 es va plantar una falla en aquesta demarcació. Es deia «La Peixca de l’aladroch» i va estar impulsada per Blai Bellver, sent aquesta la primera en plantar-se en la Ciutat de les mil fonts. Seguim el nostre itinerari, continuem pel carrer de Montcada fins arribar al carrer de Vallès. Agafant aquest, podrem veure a la dreta de l’estret carrer la casa on estava instal·lada la impremta de Blai Bellver. Seguim carrer amunt, i a l’esquerra, vegem una placeta, la de Mossèn Urios, on antigament s’han plantat falles. Tirem amunt fins arribar a la plaça del Mercat, on trobem les falles de la comissió del Mercat (1934). Les falles són obra de Francis Chulià i Carlos. Si ens posem al centre de la plaça, podem veure els dos angles d’aquesta. El monument s’hi troba davant les porxades de Casa Floro, però penseu que antigament també es plantava falla a l’altre costat davant de la xurreria, alternant-se cada any en cada part de la plaça. Una vegada davant de la xurreria, baixem pel carrer Pi fins arribar al carrer de Montcada. Vorejant l’antiga església de St. Francesc trobem les falles de la comissió de Tetuán – St. Francesc (1935), obra dels Germans Guerola i d’Arturo Benavent. Baixem cap a l’Albereda i girem a la dreta. Allí trobarem, davant de l’Ajuntament, les falles de la Junta Local Fallera. Aquestes

falles són les que el dia 19 pendran foc les falleres majors de Xàtiva, i que per segon any estan realitzades per Xavier Herrero, la gran, i el col·lectiu Ingeni i Gràcia, la infantil. Una vegada a l’Albereda és el moment d’esperar la mascletà. Us proposem que agafeu forces durant el dinar, és el moment de seguir el nostre itinerari. Ho farem des de la plaça de la Bassa. En aquest lloc es va plantar una falla l’any 1932, per part de la Societat Musical La Primitiva Setabense, qui en aquells temps tenia la Seu als locals de la botiga de Tele Xàtiva. El seu autor i impulsor va ser Francisco Climent Mata, aleshores president de la Música Vella. Aquest fet va suposar el retorn de les falles a la nostra ciutat, ja que el següent any es constituïren les primeres dues comissions falleres a la ciutat: La de Cid – Trinitat i la de Sant Jaume. Ens dirigim cap amunt i ens trobem amb la falla de la plaça de l’Espanyoleto (1960) on podrem contemplar les dues falles realitzades al taller de Dino de Gandia. No deixant la marxa anem en direcció cap al castell, vorejant el centre mèdic. Arribem a una altra plaça on es planten les falles de la comissió de Sant Jordi (1946). Alfredo Bernat, autor d’ambdós monuments, ens ha preparat un exquisit conjunt d’animals per criticar l’actualitat xativina. Una vegada hem vist els monuments baixem per on havíem arribat, fins topar al cul del centre mèdic, agafant el carrer de l’esquerra. Passem per davant del casal de l’Espanyoleto, i continuem carrer avant fins que ens trobem amb la falla de Sant Feliu (1965), ubicada al centre del barri. Aquesta comissió presenta dues falles signades per l’artista de Carcaixent Juane Cortell. Una vegada hem vist aquestes falles seguim en el mateix sentit que veníem fins arribar a un carrer estret en el qual eixim a la plaça de Sant Joan que conté una font enmig. En aquesta plaça

Remat que podrem veure a la falla Benlloch.

està l’origen de la següent falla a visitar, la falla del Raval (1936), atès que en aquesta es plantaven antigament els monuments fallers. Si continuem el carrer, veurem els monuments fallers realitzats a Carcaixent. Dora Piles és l’artista de la falla infantil mentre que el Pinotxo és obra del duet Armengol i Cimas. Continuem la marxa cap avall fins arribar al cantó del carrer Argenteria. Girem cap a la dreta fins arribar a la plaça de Sant Jaume. Allí ens trobarem amb els monuments de la falla de Sant Jaume (1933). Com hem dit abans, ha estat una de les dues comissions que primer es van constituir a Xàtiva. Les falles d’enguany estan realitzades per José Ibor, la gran, i Arturo Benavent, la infantil. Destacar aquesta última, que pot ser siga la “tapada” en la competició de falles infantils. Donem la volta a la plaça i eixim d’aquesta per on havíem entrat però dirigint-nos cap avall. Agafem el carrer de Pintor Perales fins arribar el carrer de la Reina. Girem a l’esquerra i seguidament a la dreta on al final del carrer dels Bisbes trobarem el monument del debutant Ximo

Remat que podrem veure a la falla J.R. Jiménez.

Rodríguez per a la comissió d’Abú Massaïfa (1986). El monument infantil està realitzat per Josep Angulo, i és un dels cal veure amb deteniment. Continuem l’itinerari cap a l’est, carrer recte pel carrer Abu Massaïfa fins arribar al carrer del Camí de dos Molins on trobarem les falles de la comissió de Joan Ramon Jiménez (1974) on podrem contemplar dos excel·lents falles. La del lleó i els caragols és obra de Juanjo Armengol i Venancio Cimas, i l’autobús és obra de Carles Orts i Josep Almiñana. Ressaltar que les dues falles han estat fetes a Carcaixent, però que Venancio i Josep són de Xàtiva. En aquesta comissió no cal que demaneu el llibre perquè sinó no comprenc com esteu llegint açò. En tot cas si no el teniu demaneu-lo perquè sinó es perdreu el segon número del fanzine el verí del foc, entre d’altres coses. I ací finalitza el nostre itinerari. Si l’heu fet esteu convidats al nostre casal ja que estem de celebració amb els trenta anys seguits plantant falla, i si no l’heu fet també us convidarem. Gaudiu de la ciutat, i sobretot, en aquestos dies, de les falles. Bon viatge.

faLLes i turisme

recorregut turístic aLternatiu per aLs xiquets Anna I. Calvo i Pastor

Després

de tant de turisme per la nostra ciutat us proposem un itinerari alternatiu per als més menuts, i també, per a tota la família. És un recorregut per la Costa del Castell on estarem en contacte amb la natura fugint de la ciutat. Trobarem les llegendes, històries i anècdotes de cada element a visitar i gaudirem d’ells. Així que agafa la motxilla que t’hem regalat, agarra forces i ens veiem a la Torre de l’Atmetla dalt de la plaça del Trinquet. 1. Torre de l’Ametla. Aquesta torre era una de les portes d’entrada de Xàtiva. I vosaltres es preguntareu, una porta? Doncs sí, abans Xàtiva era més xicoteta, no hi havia tantes finques, sols hi havia cases fins el que coneguem ara com l’Abereda, on també hi havia una altra porta on està la font del Lleó. I per què penseu que hi havia portes? Fa molts, molts anys Xàtiva estava emmurallada, eren parets fetes de pedra, així la ciutat estava protegida. Per aqueta raó teníem portes, per poder entrar i eixir de la ciutat. 2. Edifici Les Santes. És un bloc d’habitatges que Gregorio Molina (personatge molt important a Xàtiva) va construir perquè servira de casa per als seus treballadors de la fàbrica de paper. Aquest edifici s’anomena així en record a les Mares de Déu que vivien en l’ermita que van derrocar per poder fer l’edifici. Estes Santes eren Santa Anastàsia i Santa

Bassilissa. L’ermita s’aprovisionava d’aigua per mitjà d’una mina d’aigua. La porta d’accés a la mina està darrere de l’edifici. La mina arreplegava aigua per mitjà de tres galeries excavades en les arenoses parets, procedent de filtracions que es produïen en les vessants del Castell. 3. Mirador Bellveret. Era el límit de la ciutat fins que van començar a construirse les cases que se veuen des de ací dalt. Era part del primer anell de muralles. Conforme Xàtiva va anar fentse gran, les cases anaven quedant fóra de les muralles així que desprès van fer una altra nova muralla que és la que trobem al Jardí del Bes i al costat de la font del Lleó. Des del mirador podem veure molt bé la diferència entre el nucli antic de la ciutat i la part més nova. A la part antiga podem veure que les cases són baixetes, són totes diferents i els carrers no són rectes, en canvi, a la part nova podem veure edificis alts i els carrers pareixen fets amb regle. Si mirem al front podem veure l’ermita de Santa Anna i la del Puig. També podem veure l’escultura «L’arc daurat» que és un homenatge a la pilota valenciana. 4. Ermita St. Josep. De segur alguna vegada heu estat ací dalt. El primer que vegem en la placeta és la part lateral de l’ermita de Sant Josep i la casa de l’ermità que era el lloc on vivien les persones que cuidaven l’ermita. L’ermita te dues portes, una la lateral i l’altra baix de campanar que és la principal. Al costat de la porta principal trobem una porta tapiada

de rajola que és la Porta de l’Aljama, que és per la qual segons la tradició va entrar a la ciutat el rei Jaume I. L’ermita va ser construïda a partir d’aquesta porta i el mur. Esta ermita està dedicada a dos sants, Sant Josep patró dels fusters i Santa Bàrbara patrona dels obrers. El dia de Sant Josep, 19 de març, és l’últim dia de falles i de matí se celebra la romeria a Sant Josep. A les 12 del matí es fa una missa en honor al sant a la que assisteixen els fallers i el gremi dels fusters. Quan acaba la missa comença la romeria, en la que totes les falles desfilen fins arribar a l’Albereda. Al final de la processó va el sant que és portat pel gremi dels fusters. 5. Església St. Feliu. És l’església més antiga de la ciutat i està construïda damunt de les ruïnes de l’antiga Seu Bisbal Visigòtica. El porxe està assegut sobre sis columnes de marbre aprofitades d’antics temples o edificis romans per això les columnes són de diferents estils i colors. Per aquesta raó es diu que és l’única a la Comunitat Valenciana. Al seu interior podem veure que hi ha un tros de muntanya que està dins de l’església. També es conserven algunes làpides molt antigues i una pica d’aigua beneïda de marbre blanc. El relleu de la pica representa tres escenes: la Nativitat, la Mare de Déu de la Llet i l’Adoració dels pastors. Podem trobar pintures murals i retaules. Els retaules eren com els còmics però sense lletra, contaven histories. La història girava al voltant del personatge principal que es troba al mig del retaule, en aquest cas Sant Feliu. Sant Feliu és patró de Xàtiva, sols fem un dia de festa amb una romeria. De fet tenim una dita popular que diu: “Sant Feliu festa fins el riu, del riu cap allà, festa no hi ha”. 6. La nevera. Esta construcció està quasi tota excavada en la roca i és de forma circular. S’utilitzava per al magatzematge de la neu, que una vegada premsada es convertia en gel. El seu nom és Cava de la Mare de Déu de l’Assumpció ja que la volta que cobria la cava estava rematada per una imatge de la Verge. Aquesta volta s’enfonsà no fa molt de temps i ara el que vegem és la reconstrucció. La nevera te quatre portes i baix d’una d’aquestes portes trobem una espècie d’escala formada per dèsset forats o buits, que servien per deixar i agafar la neu. La neu omplia les caves a l’hivern i en estiu i sempre de nit, era transportada amb carros arrossegats per animals des de neveres d’altres pobles que feia més fred fins a Xàtiva. La cava té un canal de desaigüe que desemboca al bancal de baix i que ara és el túnel d’accés per on podem entrar a la cava.

7 i 9. La cova de les gotetes. S'anomena així per la quantitat de gotes d’aigua que cauen del sostre i que arriben a omplir un aljub. L’aljub és una cavitat com la d’una piscina i servien per emmagatzemar aigua. En esta cova es poden veure estalactites i estalagmites que són com cons penjats del sostre (estalactites) que es formen per les gotes d’aigua que cauen. Cada gota deixa una fina capa com de calç que, gota a gota produeix esta curiosa formació. Les estalagmites són formades de les gotes d’aigua que cauen al terra. Un poc més amunt podem trobar un altre aljub que s’anomena la cova dels lleons. Es contava tradicionalment que s'utilitzava per tirar els enemics i que se'ls menjaren els lleons (un poc difícil ja que els lleons no són típics de la fauna d’esta zona). Però en realitat s’utilitzava per emmagatzemar aigua. 8. Torre del Sol. Era una torre de defensa. Te dues altures i el més interessant d’aquesta construcció és que al segon pis trobem una sola sala que està coberta per una volta de canó que es transforma en anular. Esta volta és tan important perquè sols hi ha una altra a tota Espanya que siga igual. Hi ha moltes teories de perquè se li anomena la Torre del Sol. Una d’elles és perquè li dona el sol durant tot el dia i a qualsevol època de l’any. I una altra historieta que conten és, que hi havia una donzella molt guapa molt guapa que sempre demanava als cavallers que volien casar-se amb ella coses que eren impossibles i una d’elles va ser demanar a un cavaller molt lleig, molt lleig que li duguera el sol. 10. Cova dels Coloms. Aquesta cova està excavada sobre la pedra. Allí trobem un xicotet altar on es venera la imatge de la Mare de Déu. I alguna vegada s’heu preguntat que fa una Mare de Déu en una cova? Antigament també es va conèixer esta cova com «la cova de les bruixes», i sabeu per què? Conta la llegenda, que fa molts, molts anys, un home de Xàtiva que li deien Rock que tenia molta panxa i el seu amic Joan, que tenia molta gepa, solien esmorzar junts els diumenges. Un d’eixos diumenges conegueren un rodamón que rondava pels voltants del bar i els dos amics el convidaren a esmorzar. Estigueren xerrant una bona estona i el rodamón va preguntar a Rock que si no li molestava la panxa i a Joan que si no li molestava la gepa. Ell era incapaç de voler ofendre ningú, però no entenia perquè no li posaven remei al seu problema. Ells

van contestar que si que volien desfer-se de les seues malformacions però no sabien com. Així dons el rodamón els va donar la solució. Els va dir que pujaren a la cova dels Coloms, un dissabte de nit amb lluna plena i respongueren correctament a les preguntes que pogueren fer les bruixes que allí acudien a mitja nit. Els amics no creien en bruixes així que no li van fer molt de cas. El rodamón es va acomiadar i va continuar la seua marxa. Els amics no van tornar a parlar del tema de les bruixes, però Rock, que era molt curiós si que hi va muntar. Tot hi era fosc, va passar per davant de la nevera, va continuar cap a la dreta, va passar per davall del garrofer i va continuar recte fins arribar a la Cova dels Coloms. Una vegada allí es va amagar i a estar ben quiet fins que van sonar les dotze campanades de l’església de la Seu... Aleshores van aparèixer les bruixes i Rock es va quedar bocabadat. Van començar a fer unes pocions amb el gran perol que tenien mentre recitaven el seu conjur, a continuació la gran pregunta... Rock va respondre correctament i les bruixes li van llevar l’enorme panxa. Quan va arribar el diumenge, es va trobar amb el seu amic Joan i li va contar el que havia passat a la Cova. Joan no s’ho podia creure, però decidí anar ell mateix el següent dissabte de lluna plena. Va arribar el gran dia i Joan es va amagar, tot quiet, va sentir les campanades i de sobte aparegueren les bruixes que començaren a fer la seua poció mentre recitaven el conjur, i a continuació la pregunta... Joan va respondre malament. Les bruixes es van enfadar moltíssim i per càstig li posaren la panxa de Rock. Així que Joan se’n va anar carregat per davant i per darrere. Joan va anar al bar el diumenge. Rock li va preguntar el que havia passat i Joan li ho va contar tot. Rock no podia creure que el seu amic no sabia els dies de la setmana, així

que com no podia fiar-se d’ell el següent dissabte de lluna plena pujaren els dos a la Cova dels Coloms. Passaren per la nevera, van girar a la dreta, passaren per davall del garrofer i continuaren fins arribar a la Cova. Una volta allí es van amagar i van estar molt quiets fins que van sentir les campanades de l’església de la Seu. Van aparèixer les bruixes. Van començar a fer unes pocions amb el gran perol que tenien mentre

recitaven el seu conjur, a continuació la gran pregunta... Quants són els dies de la setmana? Joan va estar apunt de ficar la pota una altra vegada però Rock va estar ràpid i li va tapar la boca i va dir la resposta correcta. Va eixir Joan de l’amagatall i quan les bruixes el van veure li van dir que li llevarien la panxa i la gepa amb la condició que no tornara a molestar més. Així que els dos amics se’n van anar ben contents de la Cova i li ho contaren a tots els ciutadans de Xàtiva, però com que

a la gent no els agraden les bruixes, van posar en la Cova una Mare de Déu perquè no tornaren a aparèixer mai més. Alguna vegada s’heu preguntat que fa una Mare de Déu en una cova? Ara ja ho sabeu. I sabeu d’on prové el nom de la «Cova dels Coloms»? Perquè els colombaires soltaven els coloms des d’esta cova, per aquest motiu es diu la Cova dels Coloms.

falleres majors

a dir? I a tu Àngela que et podri ir, Que enguany podràs gaud pecial, d’una manera un tant es al. des del principi fins el fin tes, Viuràs amb emoció els ac i tots els dies de falles. I sempre ho recordaràs, ràs. perquè molt be t’ho passa iràs, Enmig de la comissió an ràs, i envoltada de tots esta an nomenat, Perquè fallera major t’h grabat. i per a sempre quedarà aja agradat, Espere que la poesia t’h mor, l’he realitzat amb tot l’a de tot cor, ja sit de d’una amiga que et nat. que tingues un feliç reg

H i O R E U G E R R ÀNGELA BO FaLLera major 2008

HERVÃ&#x20AC;S

fet realitat, A la fi el teu somni s’ha t de veritat. perquè t’ho has guanya t, Molts anys estàs esperan ibat. arr ha fi, i amb il.lusió, per an nomenat Fallera major infantil t’h començat. preparat, perquè tot ha disfrutaràs, De tots els actes fallers a estaràs. i molt contenta i orgullos t, Pels carrers de la ciuta el teu vestit lluiràs, às i junt a ta mare, desfilar t. na reg en l’any del teu I quan tot haja acabat, no et vull vore plorar, molt alegre has d’estar frutat. per tot el que hauràs dis

O R E U G E R R O ÀNGELA gil i B FaLLera major infantil 2008

faLLa infantiL 2008

busejant per Xàtiva de Josep Almiñana i Carles Orts

Tot comença a la

parada del bus. Una excursió cap al nostre poble per part d’unes xiquetes i xiquets disposats a gaudir de Xàtiva. Durant el viatge esdevenen situacions que solen ser habituals en aquestos casos: molestar el conductor, barallar-se pel millor lloc, menjar-se un gelat i refregarlo per tot l’autobús... En definitiva un buseig per la nostra ciutat on els més menuts gaudiran dels nostres carrers, places, monuments i jardins. Un viatge que més d’un se les ha enginyat per tal d’arribar-hi. 40

José Manuel Gómez i Pla

busejant per Xàtiva

explicació falla infantil 42

L’excursió en autobús L'excursió ja comença, de moment estan quiets, segur que algú s'esvalota, ja sabeu com són el xiquets.

Esperant l'Autobús Esperant l'autobús a la xiqueta estem veient, no han passat ni cinc minuts, i ja està bastant impacient.

Una excursió de xiquets arriba a la nostra ciutat. Estan nerviosos i inquiets d'un viatge molt esvalotat.

La xiqueta està dubitativa de veure que no ve l'autobús. És la primera excursió de sa vida i no fer-la seria tot un disgust.

Baralles, malifetes o discussions... a l'autobús hem presenciat. Tot un desficaci de situacions, Ai! menys mal ja hem arribat.

Ella s'ha informat molt bé del poble al que arribaran. Dient-ho a tots els xiquets, que estiguen quiets o s'ho perdran.

El conductor El xofer vol concentrar-se en la seua apreciada feina. però veu que és impossible que la xicalla estiga quieta.

Ella com és més major és un poc més tranquil·la, pensa donar tota la informació quan li ho reclamen que ho diga.

Al conductor no es pot molestar, perquè poden tindre un accident. Així que l’home no l’hem d’enfadar, i ens durà allà on li diguem.

Arriben tard a l'excursió No han volgut perdre's l'excursió, i la moto del germà han agafat. No ha estat encertada la decisió en perill la seua vida han posat.

Descansant un moment Per fi toquen terra i els nanos s'alegren molt. Ningú ja s'aguantava és que fa molta calor.

Gravant un vídeo Ací tenim un xiquet que li posa molt de coratge sentint-se molt satisfet amb el seu reportatge.

Xàtiva està molt empinada, i el xiquet agafa forces cal estar en plena forma, que s'han de veure més coses.

No sabem si al final farà un bon enquadre. perquè el més normal és que isca un desastre.

Mare meua, que cauen! Cal anar en compte quan assomem el cap. Que més tard o més prompte podem pegar un bac.

Furtant-li l'entrepà Què fam té aquest que li furta l’entrepà, fent un mal gest, i abusant del germà.

La típica baralla de xiquets Com dèiem abans els nanos estan inquiets. És que és un rotllo estar sempre mirant pels vidrets.

El mestre desesperat El mestre li renega pegant-li un bon sabó. I encara que no parega, té controlada la situació.

Per a què s’estiguen quiets, El mestre els pega un renegó. Siguen grans o xicotets, barallar-se no du res bo.

Mai s'haguera esperat que el viatge fóra així. el mestre se sent desbordat i té ganes d'arribar a la fi.

Fent fotografies És la primera vegada, que ixen d'excursió. Fent fotografies a mansalva, i ensenyar-les amb il·lusió.

Un xiquet molt inquiet Ací tenim un xiquet, que es troba molt nerviós. No sap estar-se quiet, i a tot li pega mos.

Milers de fotografies faran per tota la ciutat. A la Seu i resta d’esglésies, l'hospital i la plaça del Mercat.

I com està avorrit posa els dents a la barana el mestre li té dit que pare de fer el cabra.

El xiquets i els gelats Si a l'autobús s'ha de menjar, tothom ho ha de saber, que ben net s'ha de deixar perquè allò no és un femer. En aquest poble fa molta calor i el xiquet no es dóna compte. El gelat serà víctima del sol si no se'l menga prompte.

faLLa gran 2008

a La caça i captura! de Juanjo Armengol i Venancio Cimas

mb el rei de la selva caçant un pollastre desplomat comencem una sèrie de caces, cases i si et cases! de la nostra Xàtiva actual. Podem contemplar diverses caces originals de la nostra població. L’Olímpic al més estil egipci caçant sense contemplació per la regional preferent o la caça de projectes per part de la Junta Local Fallera desafiant completament la gravetat. No ens podem oblidar de Caça Major que devora el comerç de la ciutat, o l’oest faller amb Tricki Lucke. A més peguem una volta pel pol nord i contemplem la gelada plaça de bous del nostre poble. I li preguntarem al nostre alcalde si finalment es casa amb el convent de Santa Clara. 45

expLicació i reLació de La faLLa

A La caça i captura!

amb guió de Rafa Tortosa i Garcia i explicació de José Manuel Gómez i Pla

CADAFAL El lleó, rei de la selva presideix la nostra falla. A la caça i captura s’hi troba amb un pollastre que no calla. Moltes classes de lluites tenim a la nostra ciutat. Comercials o esportives, de política o de gravetat. Un pollastre desplomat som la gent de la població, i aquest lleó exuberant, el dirigent que s’hi troba en acció.

PRIMERA CAÇA

La caça esportiva de L’OLÍMPiC El detonant de tot açò fou unes declaracions del nostre alcalde, i ara també president, per si no ho sapieu, després d’un partit de futbol a la Murta i davant del molt honorable digué: «d’ací d’un tres i no res, l’Olímpic serà el tercer equip de la Comunitat». I es va quedar més ample que alt. Ara mateixa recorde unes altres declaracions en les que va dir «i quedarem deu punts per davant de tots». I quasi baixem una altra vegada a preferent, i és que senyor Rus, el talonari no ho fa tot. L’Olímpic com un cocodril, no se’n farta de guanyar, es menjà a tots els equips que es ficaren per davant.

I és veritat que ara és un equip fet a talonari, i a ningú gens estranya, que guanyara ben fàcil.

I ací vegem al pobre egipci que ja sap el que li espera. Per a ell és tot una súplica, enfrontar-se a l’animal en barqueta.

Així ha sigut aquesta història, la que l’Olímpic va oferir no perdem la memòria i lo difícil del darrer partit.

La situació ja ha canviat i l’Olímpic juga en tercera, el talonari no s’ha acabat, fins que no arribe a primera.

És alt, bragat i portentós. Aquest egipci espectacular representa la tercera divisió, dient-li que toca espavilar.

SEGONA CAÇA

a La caça faLLera: projectes de gravetat Ja sabem tots que estem en temps de sequia i els arbres i fruits necessiten molta aigua i si no hi ha aigua en què regar, els fruits de l’arbre cauran. I és així com al president de la JLF el seu arbre se li està secant. Passen els anys i els projectes no es consoliden, i com els deixe massa temps madurar, acabaran per terra i perdent-se.

El president de la Junta Local de tant projecte, no sap que fer. I és que no para de canviar, allò que altres han fet.

Com una fruita madura els projectes van caient. I és que no es troba la cura per a què estiguen ben fets.

I és la societat fallera la que li demana canvis, que els deixe d’estar i trobar solucions fàcils.

La veritat siga dita, no és fàcil ser president. Tota la gent mira allò que sempre estàs fent.

Les pomes com els projectes, no cal deixar-los madurar. Si les coses estan ben fetes, perquè sempre s’acaben enredant?

En un arbre com aquest, el president busca solucions, a tots els projectes fallers que han acabat en discussions.

TERCERA CAÇA

a LA CAÇA dEL PATRi-MONO dE LA CiUtAt Potser un joc de paraules, però el que s’ha fet en la candidatura de Xàtiva, Patrimoni de la Humanitat és això: fer el mono, perquè no em diran que no han fet el mono amb Santa Clara, l’ermita del Puig, les muralles de Llevant... La veritat és que cal ser més honest i pensar que Xàtiva en el patrimoni que té, és difícil desbancar a poblacions en més història que la nostra.

Sempre passa el mateix aquesta beneïda ciutat. Jo no dic que no s’ho mereix ser Patrimoni de la Humanitat.

Per culpa d’alguns governants, a tots ens toca patir. El temps ha anat passant, i la idea s’ha diluït.

No va ser idea encertada demanar ser Patrimoni. Va ser prou desmesurada per part del Consistori.

A una selva com aquesta, el goril·la no hi ha faltat. I dalt vegem com penja amb tota naturalitat.

Idees com aquesta, fa falta treballar-les, no demanar-les a la lleugera, abans de presentar-les.

Quan es pren la decisió com la que ací es relata, cal explicar a la població, motiu de tanta errata.

QUARTA CAÇA

CAÇA MAJOR, CENTRE COMERCIAL Ja està ací, ja ha arribat, amb tots vostès, el centre comercial. El xicotet i tradicional comerç de la ciutat s’ha posat a tremolar perquè veuen que aquest animal és molt gran i molt difícil de guanyar. Es tingueren idees i plantejaments molt bons com per exemple la dinamització de l’oferta comercial i ni així ha sortit efecte. Simplement, perquè no s’han realitzat.

Ací tenim el centre comercial, molt de temps ens ha tocat patir. Ha sigut un extraordinari regal, que la gent gaudeix a dia de hui.

Les tendes ja no saben que fer, per a què la gent vaja a comprar. hi ha molta varietat al carrer i alguna cosa podràs trobar.

Però entrem en matèria, i ací li dic jo a vosté: de veritat ha valgut la pena carregar-se el xicotet comerç?

Davant vostès tenen retratat, al tigre del consumisme. Ell es troba segur i pagat, no tardarà en ser protagoniste.

El tigre, animal depredador mai ha mirat la seua víctima. I és que el comerç té molta por, de què el seu negoci s’acabe qualsevol dia.

Els programes de dinamització no surten gens d’efecte. Tot està en la informació, que no arriba al subjecte.

CINQUENA CAÇA

LA CAÇA GELADA DE LA PLAÇA DE BOUS Una de les construccions del govern del PP ha sigut un dels temes estrella, tindre una plaça de bous com una caldera, i si no que li ho diguen als Elton John, a l’exhibició de motos, la festa de l’Olímpic o la festa del PP, tots eixint d’allí ben suats i en uns rodolons que per a què. I ara ens diuen que encara no està acabada, que per a no tindre problemes de salut com ara lipotímies o cops de calor s’instal·larà una refrigeració que serà la bomba, i passes del fred a calor en un tres i no rés. Que si un gran «bunker», o un gran «platillo» volant, una estufa mesa-camilla o una olla exprés funcionant.

I al nostre govern municipal algú va tindre una visió. La plaça no serà funcional si no es col·loca una bona refrigeració.

No és per agarra-s’ho a guassa, de com ha quedat la remodelació. Quin aspecte més lleig té la plaça amb aquell enorme «armassó».

Ací els veuen retratats i han eixit al diari i la tele amb taques de suor i banyats donant la imatge que no volgueren.

El Rajoy, Elthon John i l’Olímpic foren testimonis de la calor. Tot i això es feren de nit i ni així pogueren amb la suor.

L’antítesi del calor sempre ha estat el fred. És per això que en esta ocasió, li fem un homenatge al gel.

Fer una plaça de bous com la d’ací hem retratat cal tindre delit i ous posant aquell sostre enferrat.

Ací vull fer un homenatge a l’obrer incansable i treballador, en la que jo done fe, i ací li dic jo a vostè, que a Xàtiva fa molta calor.

I diuen que no està acabada la polèmica plaça de bous. Sabent que no està inaugurada, com li s’ocorre fer tant de show?

SISENA CAÃ&#x2021;A

casar-se amb santa cLara

SETENA CAÇA

HUITENA CAÇA

A LA CAÇA D’UN BON PI LA CAÇA deL president Sis mil eurots costà el pi de Nadal «plantat» davant de l’Ajuntament. Collons quin pi més caret, que per aci prop no hi ha pins iguals? Amés, d’ací un tres i no res, amb la reforestació que va prometre l’Alcalde que es faria allà a Bixquert, tenim tot tipus de pins per llevar-los i col·locarlos per als Nadals. Així no ens costarà tants diners, i quant passen les festes els tornem a posar.

El nostre president de la falla va ser molt valent donant el pas i dir: jo seré el president. Com totes les persones que accepten el càrrec volen fer-ho molt bé. Ara be, ell sap de números i de disciplina. Miren «Consells pràctics del vostre president», on a la pàgina 1, versicle 1, paràgraf 1, diu: el president sempre tindrà tota la raó i si no la té se li la dona. Ah! I el que renegue del transport de falla, me’l carregue, per això tinc pistoles.

Ací tenen vostès un mostra dels arbres autòctons xativins, dient-li a la nostra regidora, que al terme també tenim pins.

Triki Lucke ja és president i intenta posar moltes ganes, i aquest any és el primer: «que d’aquesta falla jo mane!»

Sempre és el mateix i no canviem de pensar. Tot s’arregla amb diners i el poble es comença a cabrejar.

El transport de falla enguany no és el seu fort. No volem donar-te canya però t’has passat amb el camió.

Més de sis mil euros per l’arbre es pagà. S’ha fet molt famós perquè era italià.

Ell no es dona compte, i ho fa de tot cor. Vol que a la falla no li coste molts diners els transport.

Ací tenen una exposició d’aquestos famosos arbres. i per una de tantes teniu l’ocasió agafeu el que més us agrade.

He fet l’explicació molt a gust amb els versets de les falles, encara que he tingut algun disgust, però ho he fet amb moltes ganes.

Aquest home informa a la seua dona i el xiquet, que la broma isqué cara per culpa del famós arbret.

Perquè esta història ací s’acaba, però vull dir a Triki i a la falla, perquè sempre cal lluitar de portar una festa endavant que és del poble i dels valencians.

Orts i aLmiñana, ARtiStes fALLA iNfANtiL:

“ens fa ilL.Lusió pLantar a Xàtiva” Juan Manuel Carmona i Trujillo

Carles Orts i Josep Almiñana, una nova societat al món faller que ens plantaran la nostra falleta 2008. Pensem que s’han ajuntat dos joves artistes que tenen moltes ganes de treballar al món de les falles amb unes idees fresques i noves. L’any passat Carles amb l’ajuda de Josep ja va demostrar la seua excel·lent producció a Camí Nou d’Alzira i sobretot a Duc Gaeta - Pobla de Farnals a València aconseguint el primer premi de la secció primera. Josep torna al seu poble que, a pesar de la seua joventut, ja l’ha vist triomfar amb l’indult del foc d’un ninot l’any 2004 i la bona tasca a les falles fetes per al Mercat. Així opinen sobre la tasca de fer falles. La societat artística Almiñana i Orts, com va sortir? Carles Orts: de casualitat, ens vàrem conèixer en el taller de Julio Monterrubio, perquè jo treballava allí, i Josep venia a veure’ns al taller, desprès jo me’n vaig anar i va entrar ell per mi al taller, a partir d’ací teníem contacte un en l’altre i l’any passat en va ajudar en el modelatge de les falles que feia jo i a partir d’això vàrem quedar un dia i plantejar treballar junts i fer societat. Josep Almiñana: va sortir la «xispa» en aquell moment i va rebentar en falles, i pràcticament portem un any junts, que con si foren dos exercicis de falles perquè les falles passades ja estaven junts. Quant se’nn va anar Carles del taller de Julio, aquest en va cridar i em va dir si volia treballar en ell, vaig dir que sí enseguida, fixant-me mol en ell.

Com vàreu entrar, cadascú, al món de les falles? Josep: Quan vaig acabar, ja volia dedicarme a fer falles, sempre m’han agradat, les he vist des de xicotet, ja que mon pare feia falles i jo tenia il·lusió per fer-les, vaig estar dos anys al taller de Blanco. Carles: Vaig estudiar arts i oficis, i comencí a treballar als taller d’Armengol, Fresquet i Julio, i pel meu compte fent falles Infantils i alguna gran després, un any i mig en el taller de Julio. Quines falles planteu enguany? Falla Dr. Ferran de Alzira de 1a secció, Falla Plaça Alacant d’Alzira de 2n secció, Falla St. Josep - Raval de Gandia de 1a secció, Falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva, Falla Periodista Gil - Zumblena Azuzena de València de 2a , Falla L’Eliana - Cid de

València de 3a i Falla Duc Gaeta - Pobla de Farnals de València de 1a. Què suposa plantar a Xàtiva amb la nostra comissió, debut de la vostra societat? Carles: Home il·lusió, és la ciutat del meu soci, i és un repte. Josep: Tornar a Xàtiva de nou, com ha dit Carles ens fa molta il·lusió. Per fer grans falles fa falta rodejar-se de bons professionals. Com organitzeu les tasques del vostre taller? Qui és el vostre equip? Carles: Tenim un equip d’enveja, ens compenetrem molt bé. Del modelatge es carrega principalment Josep, i comptem amb l’ajuda de Julio S. Monterrubio que és un crack de les falles, amb les idees molt clares. Josep: El nostre equip el composen Anna Giménez que s’encarrega de l’acabat del treball i José David, que és un matxaca i xic per a tot, és molt competent. Un debat que està al món faller. Falla tradicional o falla innovadora?

Carles: relativament en dóna igual, tot depèn del pressupost, igual intentes fer una falla innovadora i intentes fer una cosa fóra del normal, però en una falla de molt diners i arriscar-se a fer una falla innovadora a lo millor la comissió no ho veu en molt bons ulls, perquè la comissió el que vol és el premi, encara que jo opine que el premi és el que menys importa i que la comissió estiga d’acord en el que ha demanat i s’ha plantat. Josep: Jo veig que innovadora cent per cent, cada vegada innovar és més difícil, i per a tradicionals ja estan els de sempre, no desqualifique però crec que és així. Carles: jo considere al respecte del que diu Josep, que hi ha molts aspectes d’innovar, per exemple està la falla que és un palet, i que és molt minimalista, i això és innovador, però també el que fem Josep i jo pot ser considerat innovador i és el que realment a mi m’agrada, el que passa és que innovar, hi ha molts tipus, la innovació minimalista i la innovació nova però no el que es feia fa 10 anys amb el dauradet i algun altra cosa que ja està desfasada.

Josep: Respecte molt el tradicional, es respecta més l’anatomia i les formes que hi ha i a mi el que m’agrada és any rere any fer alguna cosa diferent, però que no siga tan innovador que al final no parega una falla. Quin és l’aspecte més important a l’hora de construir una falla? Tindre un bon taller, un bon equip, bon pressupost i molta il·lusió. I quin és l’aspecte més important quan està la falla plantada? Carles: Un bon modelat, bona pintura, molt equilibrada, i la composició de la falla, perquè uns mateixos materials, en diferents composicions pots traure un diferent resultat, un bon compositor, pot extraure un bon resultat, la falla en un principi ha d’entrar, el colp de vista és molt important, i després ja venen els detallets d’anar fixant-se. Pots tindre molts diners i en una mala composició, no traure un resultat bo i al contrari en menys diners i una bona composició poder traure més profit, hi ha molta gent que comença a ficar ninots i més ninots al final es perd, i un altre en menys ninots i una composició mes alegre obté millor resultat. Què opineu de les falles a Xàtiva? Josep: Crec que les falles de Xàtiva són més festes de carrers, que

monumentals, la gent lo que vol és festa, i ha d’haver de tot, jo entenc que la gent vol un festival, però la festa be pel monument, la crítica, el premi, i la festa ja vindrà, per a festes ja estan les festes de carrer. No estic d’acord en el que fan algunes comissions, que primer confecciones el pressupost i el que sobra ho destinen al monument, i algunes es gasten més en alcohol que en el monument. Quins són els vostres artistes referents? Julio Sergio Monterrubio i Julio Monterrubio d’Alzira, Paco López de Picassent i Andrés Martorell i José Gallego Gallego de Gandia. A l’hora de fer un projecte infantil, penseu en una falla pensada per a infantils o una falla amb temàtica infantil exclusivament? Josep: Sempre hem pensat en els infantils, no podem fer una falla infantil sense pensar el que ells veuran al carrer, que intenten identificar-se. Carles: Per a fer falles pensant en els grans ja estan les majors. Josep: I amés que un pare puga ajudar al xiquet a veure la idea plasmada i assimilable a ells, normalment si que l’entenen.

ArmengoL i cimas, ARTiSTes de La FALLA gran:

“LES FALLES DE xÀTiVA ESTAN ANCORADES EN EL TEMPS” Juan Manuel Carmona i Trujillo

Juanjo Armengol i Venancio Cimas són els nostres artistes de la falla gran. En qüestió de cinc s’han fet lloc a la secció especial de València. A Silla, Gandia, Carcaixent, Alzira o Xàtiva s’ha pogut contemplar la seua feina ben feta. Sembla que un amb el pinzell i l’altre amb el martell han fet una societat preparada a absorbir èxits al món de les falles. Coneixeu-los un poc més. La societat artística Armengol i Cimas, com va sortir? A i C: Va sortir de casualitat, ens veiem treballant en diversos tallers, i un dia ens vam plantejar el fer societat i treballar per a nosaltres, xe que ve ens a quedat, ja ja! Quan de temps porteu junts? Portem junts ja sis anys i pico, un grapat d’anys. Com vàreu entrar, cadascú, al món de les falles? C: Jo vaig entrar en el taller de Paco Roca, de jove, quant tènia 16 anys, estant 10 anys vaig al taller de Paco. A: Quant em van tirar de l’EGB, per que em van tirar no es q vaig acabar, mon pare en va dir, a treballar, doncs m’agradàvem les falles i vaig entrar al taller de Baldoví, vaig estar tres anys, i a continuació em vaig ficar pel meu conte.

Enguany és el segon any que planteu a la secció especial de València. Com va estar l’experiència de l’any passat? Què espereu d’aquest any? A i C: Molt bé, entrar a València en especial és molt important per a nosaltres, no havien fet res d’això per allí, complicat però va eixir bé, perquè et jugues molt, però va eixir molt bé. A: Home jo espere el primer premi, ja ja ja! C: jo vaig a ser més modest, el segon, ja ja! Parlant seriosament, l’any passat varen quedar el que fa dotze i triomfàrem, això en un poble no pot ser, quedes el tercer i és un fracàs, la falla no val res. A València és un altre món, es valoren un muntó de coses, la comissió molt contenta, va ser un èxit, has de tindre en compte que és la que menys pressupost té a l’especial. A València siguem cua de lleó, l’últim de l’últim de l’últim, no es pot comparar amb una falla de 900.000 €, la diferència és

brutal, per això, l’objectiu era no quedar l’última, que no l’hi donen premi, donen a les tretze a la que fa catorze no li donen premi, i vàrem quedar la que fa dotze, doncs un èxit. Ací, el premi es valora més que als pobles, veuen l’esforç i es valoren altres aspectes. Tu et quedes el que fa segon o tercer en un poble, i es un fracàs, comencen a veure-li pegues i ja no és tan bona, pensen que tan furtat el premi, etc. Ara si no t’espaviles i no fas un cosa bona, no tornes a plantar, només si reps una mala critica, els periòdics parlem mal de tu, se’t tanquen les portes, és complicat, has de tindre bona critica per a continuar. Quines falles planteu enguany? A València, la falla Arxiduc Carlos - Chiva en secció Especial, a Carcaixent la falla Plaça Major i la falla Muntanyeta, gran i infantil. Amés la falla Poble de Silla mentre que Xàtiva fem la falla el Raval i la falla Joan Ramon Jiménez de Xàtiva. I la Foguera Municipal de San Javier a Múrcia. Què suposa plantar a Xàtiva amb la nostra comissió? Nosaltres des que vam començar, sempre hem plantat a Xàtiva, i enguany hem tingut l’oportunitat de competir amb la vostra

comissió i ens fa molta il·lusió competir i poder anar a pel primer premi. Per fer grans falles fa falta rodejar-se de bons professionals. Com organitzeu les tasques del vostre taller? Qui és el vostre equip? C: Ens apanyem els dos, ací fem de tot A: És difícil organitzar el taller, doncs intentem repartir-nos el treball, pràcticament el taller el porta Vena. C: I la qüestió econòmica, material, pintures, etc., la porta Juanjo. L’equip el conformen Josep Almiñana, que és el nostre escultor; Rafael Vallà, el Crack de la falla, és un fenomen treballant, i Ramon, Jorge i Ruben, que fan de tot, són molt bons. Un debat que està al món faller. Falla clàssica o falla innovadora? C: Ens agrada més l’evolució, és la falla la que et porta a la mateixa, retallant línies, etc. No és una cosa o l’altra. A: Però clar innovador, no sé no sé, fa uns anys les falles eren més clàssiques. C: Has de tindre en compte que al final vens a treballar per a la gent, i et demanen unes coses d’una manera, i

altres d’un altra. A: En els pobles es demanen coses més clàssiques que per a València, si que hi ha possibilitats d’afegir alguna cosa innovadora, però al final excepte quatre, tots van al mateix, a pel premi, si fas clàssic i traus premi no passa res, si aportes innovació i no obtens premi, no val res, si piques, xe quina falla. C: Vullgues o no tu tens un producte i al final és el faller el que compra el producte, i ell porta el mànec pel l’aixa. Quin és l’aspecte més important a l’hora de construir una falla? C: Tindre un bon equip, no tindre problemes, que no se’n vaja ningú, perquè t’estàs jugant tot l’any, que el taller funcione, és el més important, és fonamental. I quin és l’aspecte més important quan està la falla plantada? A: que la comissió estiga contenta, que estem satisfets en el treball realitzat, els premis si hi ha, però sobretot que la comissió estiga contenta en el que ha pagat i el que té. C: Crec que esta pregunta por dur a trampa, perquè si la comissió veu que la falla està plantada se suposa que ha d’estar ben acabada, si no està ben acabada, malament, han d’estar contents i donar-te l’enhorabona i aleshores et sents satisfet. Què penseu de les fogueres d’Alacant i el comentari obert existent sobre si són o no diferents a les falles? C: Em pareix que estan molt be. Que es diferencien de les falles? Hi ha aspectes que si... A: utilitzen línies diferents, però hui en dia estan cada vegada més arrimant-se a les falles... C: El materials són els mateixos i la forma de treballar idèntica... A: Et permet fer certes coses que en la falla no podries fer-les, línies, formes, etc. C: Encara que la diferencia que existeix,

és la que volem marcar més uns que altres que les que vertaderament existeixen. Què opineu de les falles a Xàtiva? C: Mel, les veig que s’han quedat ancorades en el temps, si no es claven més diners no es pot fer molt. A: La vida porta això, hi ha pobles que aporten més, altres menys, cada vegada és més festa que monument, i per arreplegar a la gent jove tens que donarli això, de jove el que més valores és la festa, i fins que no són majors no aprecien el monument, tots volem premi però no els lleves el whisky, si els lleves el whisky que li donen por cul al monument, als premis i a tot. Què opineu, seccions si o no? A: buf, jo en això no entre... C: jo entre, però va haver-hi una votació i va eixir que no a les seccions i si creuen que anar per aquest camí és el correcte,

però crec que són bones les seccions. A: Crec que les seccions motiva més a les comissions més xicotetes, que poden optar a un primer premi d’una secció, poden competir i de l’altra manera quedar el que fa X no té al·licient. C: El que haurien de fer és buscar la fórmula per a què hi haguera una bona reestructuració de les seccions, el problema és que hi ha un muntó de comissions que estan en una diferència mol curta, de 4000 a 6000 € i això seccionar-ho és molt difícil, el que està baix pensa que hauria d’estar d’alt i el que està d’alt pensa que podria esta baix i així te més possibilitats d’obtindre premi, sempre serà la pescadilla que es menja la cua, és molt complicat. A i C: A favor de les seccions. J. M.: Hi ha molta gent a favor de les seccions... Els dos: si però desprès voteu i es carregueu les seccions, això no quadra.

J. M.: És que hi ha un tall de membrillos i indocumentats que no saben per on van... El dos: Collons, si teniu la paradeta plena, je je je!. C: Però les seccions, muntar-les és complicat, en totes les poblacions, a Xàtiva, sempre pensen de l’1 al 18 i ja està, no pensen que quedar un primer de tercera és una bona cosa, pensen que collons hem quedat el que fa 14 o 15. Quins són els vostres artistes referents? Paco López i Julio Monterrubio, però hi ha molts que fan moltes bones falles que serien innombrables, però principalment estos dos. Moltes gràcies i sort!

Angela Borreguero és la nostra fallera major de 2008. Des de fa uns anys és fallera de la nostra comissió i enguany és la màxima representant junt la seua filla. Així va contestar a les nostres qüestions. Què fa una xica com tu a un lloc com aquest, el món de les falles? La veritat és que no ho sé, però estic molt bé i ho tènia que haver-ho fet abans perquè sempre m’han agradat les falles. Què pot impulsar a una persona que mai havia sigut fallera a pertànyer a aquest món? Això no és del tot cert. Jo vaig ser fallera de Joan Ramon Jiménez quan era xicoteta i després vaig ser de Ferroviària. Després va haver-hi una època sense falles però la veritat és que les trobava a faltar però, fins i tot, no sent fallera sempre m’agradaven les falles i sempre m’ha agradat assabentar-me del que ocorria. Creus que la típica frase que sol dir-se “fallera es naix i no es fa” és realment certa? Pot una persona que no ha viscut aquest món viurer-lo com qualsevol que l'haja viscut des de menut? Això no és veritat perquè hi ha molta gent que no és fallera i li encanten les falles. Però per diversos motius no poden vestir-se de fallera ni viure-les des de dins, però et puc dir que el que és valencià sempre porta les falles dins. El meu marit no coneixia les

falles però li agradaven, ara és faller i et puc dir que li agraden encara que hi ha algunes coses que veu en aquest món que no li agrada molt. Pensaves que aquest món faller era així o te l’imaginaves d’altra manera? Quan era xicoteta jo em recorde d’algunes coses que no m’agradaven i d’altres que si. Ara que torne a viure aquest món m’adone que no ha canviat molt i que segueix el mateix patró que abans. Podries explicar com va ser el dia que anàveu a conèixer qui eren les Falleres Majors? Quan vaig saber que seria Fallera Major junt amb la meua filla, no es té paraules per a expressar tota l’alegria que sentia i al mateix temps espantada perquè la gent em deia que no gaudiria perquè no és el mateix veure la teua filla des de fora que des de dins, però estan molt equivocades perquè vaig amb la meua filla a tots els llocs i gaudisc veient-la feliç. És una experiència que no vull perdre-me-la per res. I parlant de tot un poc, Fallera Major amb la teua filla com a Fallera Major Infantil. T'ho haveres imaginat mai? Mai, ni en els meus millors somnis, però mira, sóc Fallera Major amb ella. I et puc dir que gaudiré amb ella tot el que puga perquè per ella estic ací. Espere que ella gaudisca tant com jo i se senta tan orgullosa de mi com jo estic d’ella. Saps que eres una privilegiada, perquè cap mare pot viure com tu tot el que la

teua filla va a viure, perquè ho viuràs amb ella. Creus que gaudiràs més com a Fallera Major, o com a mare que pot gaudir amb la seua filla de cada moment? Per descomptat que primer com a mare, i després com a Fallera veure una filla junt amb tu vestida amb el vestit de fallera és el més bonic que m’ha ocorregut. I sent Àngela, que la seua il·lusió era ser Fallera Major, encara més. I per a completar el grup, Juanma i Jorge. Tens alguna cosa que comentar al respecte? Que puc dir. Jorge el conec des de fa algun temps i no podia haver-hi un acompanyant millor, coneix la meua filla des de xicoteta, sap com és i sap portar-la i jo l’aprecie molt. Juanma és una persona atenta i agradable i espere, que junt amb ell, passem unes estones molt agradables. Quin acte esperes amb més goig? Per què? A mi m’agraden tots els actes, no tinc cap que m’agrade més que un altre perquè cadascun té el seu encant. Vols dedicar algunes paraules a algú especial? I a la teua comissió? Clar que sí. A Pedro perquè sense ell açò de veritat no s’haguera fet realitat i gràcies al regal que ens a fet a mi i a la nostra filla perquè no sols ha sigut el ser falleres majors sinó també en el monument de falles. I a la comissió no se que dir, perquè la gran majoria m’ha recolzat però altres no, no se perquè ja que intente portar-me bé amb tots.

“TENiA QUE HAVER-ME àngeLa borreguero, fallera major APUNtAt DE fALLERA ABANS”

Des d’aquestes breus paraules volem donar-vos a conéixer de més prop a la nostra fallereta infantil d’enguany. Àngela és una xiqueta que ha sigut fallera tota la vida i aquest any serà molt especial per a ella ja que és la nostra fallera major. Àngela ha sigut la culpable que els seus pares formen part de la nostra comissió. A continuació ens dona resposta a les nostres preguntes: Tots sabem que sempre havies somiat en ser Fallera Major Infantil. Què sens ara que ja estàs proclamada? Que estic molt contenta perquè al final he aconseguit el meu somni de ser fallera major infantil de la meua comissió junt a ma mare. Qui et va introduir al món de les falles? La meua «teta» Isabel que és la segona persona del món que més vull. I agrair a ma mare i mon pare perquè si no ma vera deixat ser fallera ara aquest somni no haguera existit. Què signifiquen per a tu les falles? No tinc paraules per a dir el que són les falles. Per a mi són tan meravelloses que tot el que poguera dir em quedaria curta i necessitaria moltes fulles per a explicar el que són per a mi les falles. Quin acte és el més bonic per a tu?

La presentació, la plantà, el lliurament de premis i la recorreguda. La presentació perquè és un acte que és pera mi, la plantà perquè descobrisc com és la meua falla, el lliurament de premis perquè és molt emocionant i em diuen el premis de les falles i la recorreguda perquè és molt divertida. T’agrada haver conegut aquest món? M’agrada molt perquè és un món divertit ple d’emocions i estan totes les meues amigues, i tot l’any m’ho passe molt bé. Què sens al tindre a ta mare acompanyant-te com a Fallera Major? Molta felicitat perquè no tot el món pot dir que ha sigut fallera major infantil junt a sa mare i així compartir tots els actes. El que passa és que si m’embrute en algun acte em renegarà. Creus que seria diferent si la Fallera Major no fora ta mare, que fora un altra xica? Clar que seria diferent. La confiança i l’afecte que tinc amb ella no el canvie per res del món. Creus que totes les xiquetes deurien viure aquesta experiència? Si perquè açò és un món meravellós que no oblidarien en la vida i més si foren en sa mare.

I el fet de ser la primera Fallera Major Infantil que no té President Infantil, és important? No. Estic en Juanma i Jorge que són els millors presidents i acompanyant que puja tindre. Tens que dir-li alguna cosa especial a algú? Principalment a mon pare perquè és una persona molt bona. A ma tia Magda i mon tio Àngel perquè m’està ajudant molt. A la teta i el tete per recolzar-me i ser els millors mantenidors que una fallera ha tingut.

“M’AGRADA EL MÓN DE LES àngeLa GiL, fallera major infantiL FALLES PERQUÈ ÉS DiVERTiT ”

Amparo Samit i Gràcia és enguany la mereixedora de la Recompensa de la nostra comissió que atorga la Junta Local Fallera. Durant vint-i-quatre anys és fallera de la nostra comissió estant una persona bastant activa dins del nostre col·lectiu. Des d’ací donar-li l’enhorabona per haver rebut aquest guardó. Així ha transmés la seua alegria:

Després de tants anys treballant per a les falles, què representa per a tu rebre la recompensa que atorga la Junta Local Fallera? Per a mi és un orgull i un honor que després de 24 anys treballant per la falla, la comissió em faça el reconeixement d’atorgar-me la Recompensa en aquest any del 2008.

amPARO SAMIT, REcOMPENSA 2008

“per A Mi ÉS UN ORGULL i UN hon

Creus que el ser faller és naix o es fa? Per a mi les dues coses perquè en ma casa tinc l’exemple, uns vinguem d’una cuna fallera, l’altre ha anat fent-se poc a poc i hui no tinguem diferència. Què significa per a tu la paraula falla? La paraula falla en primer lloc és monument, art, festa, colorit i al mateix temps un grup de companys units per aconseguir un mateix fi. Últimament se sent dir que les falles a Xàtiva no travessen el seu millor moment. Tu que has viscut diversos moments de la situació fallera, què penses? Veritablement hi han hagut anys de molt d’esplendor i poc a poc ha anat perdentse per diversos motius i cal pensar com tornar a reflotar la nostra festa. Alguns membres de la nostra comissió pensem que eres història viva de la falla, perquè podries contar-nos multitud d’anècdotes i fetes de la nostra comissió. Podries recordarnos alguna cosa que et marcara de veritat? Et diria moltes però hi ha una que per a mi es la millor; el dia de la presentació quan celebrarem el 25 aniversari, ja que després de diversos anys em vaig tornar a vestir de fallera, cosa que ningú s’ho esperava i va sorprendre a tots sent per a mi molt emocionant. Crec que qualsevol, a la nostra comissió, sap que sempre estàs per la

feina i per la festa. Què fa que després de tants anys la teua il·lusió pel món faller no descendisca? La il·lusió per mantindre vives les meues arrels i crec que encara em queda molta guerra per donar. Imagina que un any quan acaben falles, diuen que no hi haurà falles a l’any següent. Quin sentiment et provoca? Sentiment de tristor, encara que els vertaders fallers crec que no ho permetrien. Tria quatre paraules i digues que et ve al cap. Traca, monument, festa, premi, feina, música i faller. TRACA, la que anuncia l’inici de la festa. MONUMENT, és la culminació de tot un any de treball, la base de tota la festa. FEINA, la millor forma que tenen els fallers per ajuntar-se. FESTA, la paraula en si ja ho diu tot, la culminació de la feina, el monument, la traca. Parlant de paraules que formen part del món faller, creus que existeix la germanor fallera? O encara tardarem a trobar-la? Crec que sols hi ha amistat fallera però la germanor tardarem en trobar-la. Finalment digues unes paraules a la teua comissió. Estic molt agraïda per haver pensat amb mi per rebre la Recompensa i espere poder seguir lluitant amb tota la Comissió durant molts anys més. Bones falles per a tots.

or aquest reconeixement”

Fallera Major Àngela Borreguero i Hervàs Presidents d’Honor José Sánchez i García Rafael Cerdà i Grau President Juan M. Carmona i Trujillo Vicepresident 1r Fabian Navarro i Pérez Vicepresident 2n José M. Gómez i Pla Vicepresident 3r Rafa Tortosa i Garcia Vicepresident 4t José Luis Sánchez i Tàpia Secretària Yolanda Pérez i Ferri Sotssecretària Isabel Gosalbes i Baraza Tresorer Jorge Sánchez i Tàpia Comptador Luis Llopis i Llopis Delegada de Festejos Verónica Llopis i Vinyes Delegat de Loteries Enrique Vte. Cerdá i Samit Delegada C. Infantil Anna Isabel Calvo i Pastor Delegada d’Act. Diverses Amparo Samit i Gràcia Rel·lacions Públiques Blai Albarracín i Alborch Delegada del Barri Cristina Gramaje i García Delegat Casal Ruben Viñes i Martínez 70

Bibliotecari Archiver Juani Martínez i Patón Del. Sec. Femenina i Cadete Esther Espinosa i Gila Delegat de Foc David Badenes i Rubio Del. d’Esports i Jocs Joaquín Vila i Martí Sotsdel. de Festejos Sergio Antoli i Jordá Sotsdel. d’Act. Div. Angel Borredà i Gutiérrez Pedro Gil i Valero Sotsdel. Sec. Fem. i Cadete Soledad Carmona i Trujillo Rosa M. Borredà i Gutiérrez Maite Ortega i Martorell Sotsdelegades C. Infantil Patricia Viñes i Martínez Miriam Tàpia i Pérez Sotsdelegades Barri Mari Carmen Gramaje i Garcia Helena Lereu i Barberà Sotsdelegats Casal Francisco Roselló i Benet Pablo Tortosa i Martínez SotsDelegat de Foc Juan José Correas i Díaz Vocals Rafael Aliaga i Faus Carlos Altaba i Plaja Paula Benavent i Perucho M. Carmen Bonete i Gaya Casimiro Bono i La Huerta Laura Borredà i Gutiérrez Josefa Cabanes i Roca Gemma Calabuig i Plana Karen Català i Mompo

Enrique Cerdà i Martínez José Ciscar i Pla Cèsar Climent i Estrela Gemma Climent i Estrela Sandra Conca i Trenzano M. Teresa Conde i Benavent Sara Corts i Belinchon Juan Miguel Cuquerella i Català Lorena Diaz i López Ximo Esplugues i Rubio Ivan Ferrús i Pastor Adriana Gallego i Rodenas José Enrique Gallego i Sancho Rubén Garcia i Morales Carlos Garcia i Pérez Raquel Garcia i Pérez Anna Gimeno i Menéndez Vicente Giner i Alacot Rafael Giner i Amorós Rocio Giner i Carmona Tamara González i Ortega Alexa Gramaje i Victoria Isabel Guarner i Chuliá Maria Ángeles Guarner i Chuliá Maribel Guerola Martínez Maria José Guerrero i Cerro Cristina Ibáñez i Pont Manoli Ibáñez i Casanova Patricia Jornet i Gómez Marta Labrador i Belenguer Paula Labrador i Belenguer Maria Nieves Llorens i Ramon Maria Carmen Lluch i Samit Juan Pedro Luzón i Gozalbes Marina Martínez Garcia Carlos Martínez i Arnau Andrea Martínez i Ibañez Marina Martínez i Mollà

Enrique Montagud i Marrahí Imma Moran i Montell Jennifer Moran i Montell M. Jose Moreno i Moreno Dani Moscardó i Sanchis Pilar Navarro i Pérez Víctor Navarro i Tortosa J. Vicente Oltra i del Valle Fátima Palop i Ibañez Almu Pastor i Hernandis Mamen Peláez i Palazón Núria Pérez i Ferri Isabel Pérez i Vidal Paula Ramos i Borreguero Edgar Reig i Lluch Fàtima Rico i Tortosa Pablo Riquelme i Caro Desiré Roca i Sanchis Fco.Manuel Roca i Sanchis Amparo Ródenas i Gràcia Encarna Rodríguez i López Alicia Rodríguez i Muñiz Isabel M. Sanz i Cháfer Alfonso Daniel Sanz i Garcia Sonia Sanz i Revert Alexandra Soler i Sanchis José Salvador Talens i Gozalbes Carmina Tàpia i Cantero Helena Tortosa i Garcia Carles Ventura i Montesinos Isabel Vidal i Bernabeu Salvador Vidal i Saiz Patricia Vila i Benavent

Fallera Major Àngela Gil i Borreguero Aaron Albarracin i Alborch Lara Albarracin i Conde Lourdes Ayllón i Benavent Sergio Ayllón i Benavent Joan Badenes i Gramaje Aitor Barberà i Ramón Natàlia Barrio i Reguillo Adrián Bono i Moreno Rocío Bono i Moreno Aroha Borredà i Rico Fàtima Borredà i Rico Magdalena Canet i Borreguero Alberto Carmona i Lluch Laura Carmona i Lluch Paula Castillo i Estarlich Marta Cherino i Gosálbez María Climent i Bonete Salvador Climent i Bonete Julio L. Cuesta i Beltrán Andrea Cuquerella i Tortosa Carlota Cuquerella i Tortosa Sara Esplugues i Rubio Júlia Ferrandis i Boluda Borja Ferrús i Pérez Arantxa Gallego i Ródenas Alicia Garcia i Chiniesta Luis Garcia i Chiniesta Gemma Garcia i Sánchez Laura Gil i Borreguero Laura Gil i Llorens David Giner i Carmona Carla Giner i Guarner Sara Giner i Guarner Ignacio Gómez i Borredà Erica Gramaje i Victoria Claudia Hernández i Borredà Maria Jesús Ibañez i Rangel Nestor Jaime i Ródenas

Maria Jordá i Requena Carla Llana i Muñoz Clara Llopis i Fuster Christian Llopis i Pérez Joan Luzón i Guarner Neus Marinas i Vilanova Gabriel Mateu i Biosca Andrea Mateu i Cabanes Maria Mateu i López Paula Moncho i Llana Neus Montagud i Marrahi Fernando Moral i Jalón Sara Moral i Jalón Jordi Navarro i Ortega Sara Navarro i Ortega Pablo Navarro i Pérez José Vicente Oltra i González Javier Ordiñana i Correas Txema Peláez i Fenolla Carolina Penadés i Roca Sheila Pérez i Parra Idoia Ribot i Lereu Carla Rico i Herrero María Riquelme i Sanz Manuel Roca i Ibáñez Àngela Roselló i Guarner Helena Roselló i Guarner Eva Samit i Quiles Anna Sánchez i Espinosa Marta Sánchez i Gosálbez Oscar Sánchez i Gosálbez Lucia Sanchis i Rosa Robert Sanchis i Rosa Pablo Sanz i Rodríguez Ana Soler i Sanchis Maria Solves i Carmona Isabel Talens i Vidal Cristina Tapia i Pérez Álvaro Torres i Canet Judith Vila i Lereu Mark Vila i Lereu

Socarradets d’or Xavier Ordiñana i Correas Elena Roselló i Guarner

Recompensa atorgada per la Junta Local Fallera Amparo Samit i Gràcia

Socarradets d’argent Sara Esplugues i Rubio Carolina Penadés i Roca Magdalena Canet i Borreguero Anna Soler i Sanchis Laura Carmona i Lluch Paula Moncho i Llana

Socarrats d’or F. Manuel Roca i Sanchis Rafael Giner i Amorós Isabel Pérez i Vidal

Socarradets de coure Lara Albarracín i Conde Neus Montagud i Marrahí Paula Castillo i Estarlich Sara Moral i Jalón Carlota Cuquerella i Tortosa Txema Peláez i Fenolla Alicia García i Chiniesta Juan Luzón i Guarner Laura Gil i Llorens Erica Gramaje i Victoria Lucia Sanchis i Rosa Roberto Sanchis i Rosa Distintiu d’or Ignacio Gómez i Borreda Eva Samit i Quiles Arantxa Gallego i Ródenas Distintiu d’Argent Natalia Barrio i Reguillo Alberto Carmona i Lluch Mª Jesus Ibañez i Rengel Marta Cherino i Gosálbez Manuel Roca i Sanchis Marta Sánchez i Gosálbez Carla Rico i Herrero Álvaro Torres i Canet

Socarrats d’argent Juani Martínez i Patón Esther Espinosa i Gila Fátima Rico i Tortosa Gema Climent i Estrela Socarrats de coure Miriam Tapia i Pérez Edgar Reig i Lluch Ximo Esplugues i Rubio Alexandra Soler i Sanchis Carles Ventura i Montesinos Bunyol d’or amb fulles de llorer Desiré Roca i Sanchis Yolanda Pérez i Ferri M. Carmen Peláez i Palazón Bunyol d’or Juanmi Cuquerella i Català M. Nieves Llorens i Ramon Bunyol d’argent Raquel García i Pérez Ana Gimeno i Menéndez Patricia Jornet i Gómez Víctor Navarro i Tortosa Jennifer Morán i Montell Inma Morán i Montell

Carmen Garcia Requena Erika Sanchis Garcia Vanessa Cerdà Geronimo Sánchez Olivar Maria Feliu Sifres Salvador Matoses Vicente Gimeno Purificación Quiles Ana Najera Perona Carlos Berella M. Carmen Garcia Navarro Teresa Martorell Victor Morata Àngels Climent Durá M. Carmen Richart Edelmira Sendra Mahiques Chabeli Aguado Martínez Juani Martinez M José Soler Garcia Elena Domenech Prats Mònica Ponts Borroso Maruja Martinez Encargos Luisa Pellicer Ferrer Andrea Benet Mollà Joaquin Anaya Boluda Adela Pérez Jacinta Torresano Vicent Martí Isabel Sanchis Grau

M. Carmen Moscardó Úbeda Salvador Vercher Aznar Lorena Sicol Oscar Vela Peris Amadeo Perales Climent Yolanda Martínez Garcia Maria Trujillo Quebedo Antonio Gonsalbez Garcia Jose Mari Garcia Antonio Solves Lolita Segui Chulià Vicente Agustí Chuli Lolita Rosa Bernabé Cañadas Rafael Salazar José Palomares Ripoll Fina Ferri Mateu M. Adela Sanz Ortiz Nieves Cerdà Ferrer Maribel Beltrán Ramón Emilio Pla Moscardo Juan Mateu Antonio Torres Joseline Maldonado Nieves Montaner Garcia Francisca Soler Blanquer Meli Valiente Rafael Richart Garrigós

2n Premi Enginy i Gràcia falles 3r Premi falles 3r Premi llibre de falles 2n Crítica local falles 5é Millor Coberta llibre de falles 6é Comparsa cavalcada del ninot 8é Carrossa de lloguer C. del ninot 9é Ninot de falles 11é Decoració monument falles 12é Crítica Fallera falles 15é Primera part presentació 16é Premi a falles infantils 3r Premi Carrossa lloguer C. del ninot infantil 10é Decoració falles infantils 6é Enginy i gràcia falles infantils 10é Comparsa c. del ninot infantil 16é Ninot de falles infantils

premis 2007

2007, L’any de manoLo, carLos, Vero i eva

ha passat un any faller i s’acosta un de nou, sempre pareix que es repetisca el mateix, la mateixa gent els mateixos actes, la mateixa feina, etc., però no. Cada any és distint l’un de l’altre, de fet ni s’assemblen, per molts motius diferents, sobre tot en part per les falleres majors que cada any ens representen de nou. A finals de març finalitza l’exercici 05/06 amb la relació dels comptes anuals pel nostre president Manolo Roca, al mateix temps ens presentava la seua renúncia com a president de la nostra comissió. Però al poc de temps d’obrir-se el període de candidatures, es tornà a presentar, ja que l’experiència de l’any anterior havia sigut molt bona i aquesta nova l’afrontava amb molta responsabilitat i il·lusió si cap. Com a primer repte calia trobar un nou artista faller per al monument gran, ja que per a l’infantil teníem a Juane Cortell com en anys anteriors. Ens posarem em contacte amb un artista de Carcaixent anomenat Jordi Fresquet que finalment accedí a ser el nostre artista, que estava molt il· lusionat perquè era la primera vegada que plantava a Xàtiva amb un monument que aquest any incrementava el seu pressupost de l’any anterior. Bé, ja tenim president i artistes per als monuments, però faltava trobar a les que serien les nostres representants femenines i president infantil d’aquest any 2007. Després d’haver passat el període de candidatures, pel mes de maig foren elegides com a representants de la nostra comissió les falleres majors Verònica Llopis i Vinyes com a Fallera Major, i Eva Samit i Quiles com a Fallera Major infantil. Com a president infantil elegiren a Carlos Gómez i Borredà.

L’última setmana del mes de setembre, i com ve sent habitual els darrers últims anys, la nostra comissió va assistir al mig any faller i dues setmanes abans al mig any infantil amb una bona acollida pels membres de la comissió. També amb molta sorpresa rebérem la noticia de mans del nostre president, que la Junta Local Fallera de Xàtiva havia realitzat un canvi de data de les cavalcades major i infantil, que passaven a celebrar-se el penúltim diumenge de setembre la infantil i el primer dissabte d’octubre la major. A principis de novembre també es celebrà l’acte d’acomiadament de les falleres majors de Xàtiva assistint Patri i Elena, tancant així les portes al seu regnat. Poques setmanes després, el 25 de novembre, també es celebrà un fet important en la trajectòria de Vero i Eva, el seu nomenament com a Falleres Majors. Fou un acte molt emotiu per a tots ja que estaven molt emocionades, acompanyades dels seus familiars i amics, amés de la gent de la comissió. I no sols per a elles, també per a Manolo que fou el que va rebre la recompensa d’aquest any amb molta sorpresa. Després de ser proclamades, tocava el torn de la presentació, que fou el dia 13 de Gener, celebrant-se al Gran Teatre de Xàtiva. Després ho celebrarem tots en un sopar als salons el Palasiet. Al mes de febrer es celebraren les respectives presentacions de les Falleres Majors de Xàtiva on les nostres falleres majors Vero i Eva feren acte de presència acompanyades de Manolo i Carlos. I com cada any, un faller de la nostra comissió, en aquest cas Manolo

Roca i Sanchis, va eixir arreplegar la recompensa que li atorga la Junta Local Fallera. Pocs dies després, el 10 de febrer, tenia lloc la Crida de les Falleres Majors de Xàtiva des del balcó de l’Ajuntament. Un nombrós grup de gent esperava les paraules de Laura i Maria que donaven pas a les falles que ja s’acostaven, i com no, sempre amb la companyia de les nostres representants. Aquest any també tenia lloc un nou acte al teatre. El mes de febrer, concretament el dia 16, es programava un concert de música de falles a càrrec de la Societat Musical La Primitiva Setabense, en commemoració dels 75 anys de la Junta Local Fallera de Xàtiva. Dos dies després es celebrà el ral·li humorístic faller on la nostra comissió fou partícip amb tres cotxes i amb les seues originals disfresses. I per acabar un mes de febrer ple d’actes, el dia 25 es donà lloc als salons Palasiet, el dinar d’intercanvi de fotografies entre les falleres majors. En acabar acudirem a saber el resultat dels millors ninots de Xàtiva, no sent per a la nostra comissió just el premi obtingut. El dissabte 11 de Març tenia lloc, de vesprada, al nostre casal, el berenar infantil oferit per Eva. Per la nit, a les 22 hores, als salons Palasiet, tenia lloc el sopar de germanor on la nostra comissió acudeix sempre amb un nombrós grup de gent. Per fi arriba la setmana més esperada de tot l’any on gaudim junts d’uns dies plens d’alegria, cansament però sobre tot de festa. El dijous 15 de març celebraven la nit de la plantà amb ganes de veure el monument que plantà un artista nou a la nostra comissió i amb una trajectòria com la seua.

El divendres 16 de Març li tocava el torn al lliurament de premis, on esperàvem el resultat obtingut en el monument gran, quedant tercers i amb un bon tercer premi del llibret explicatiu que fou tota una sorpresa. Després, per la nit, al casal tots ens disfressarem i ho passarem d’allò més bé. El dissabte 17 de Març, de matí, al carrer es celebraven tallers de manualitats per als nostres xiquets, i de vesprada la polèmica recorreguda de falles per allò de l’alcohol que si es pot beure o no es pot beure. El dia següent, el 18 de Març, és un dia molt esperat per tots, però sobretot per les falleres majors ja que elles pugen a donar el seu ram dalt de l’entarimat on les espera la Mare de Déu de la Seu, i on el calor de la gent és molt important. Ja de nit, al nostre casal, la nostra fallera major Vero ens va oferir el sopar acompanyada d’amics i familiars, i com no, de tota la comissió on tots gaudirem d’una bona estona. A l’endemà, la processó de Sant Josep obri l’últim dia de falles que encara que estem cansats tots acudim per acabar a l’Albereda. Aquell mateix dia, després de dinar, es disparà la traca pel barri que van encendre les nostres falleres majors. A la nit, encara que no ens agrada a ningú faller i fallera, toca el torn de cremar els nostres monuments. De vesprada es l’infantil que cremaren Eva i Carlos, i de nit, va ser Vero i Manolo, els qui cremaren la gran. Així es tancava un any, i acabava l’any faller d’Eva, Vero, Carlos i Manolo, que en major o menor mesura estem segurs que ho han fet el millor que han sabut. Gràcies de part de la Comissió.

La comissió fallera de Joan Ramon Jiménez agraïx la col·laboració de les següents empreses i cases comercials per a dur a terme la realització de la festa de les falles. 80

Llibre Falla Joan Ramon Jiménez 2008

Articles inside

Premis falles 2007

Guardonats

Crònica 2007

Abonats del Barri

Falleretes i fallerets

Falleres i fallers

Entrevista fallera major infantil

Entrevista a Armengol i Cimas

José Manuel Gómez

Entrevista fallera major

Entrevista a Orts i Albiñana

Esbós Falla Gran

Entrevista recompensa

Àngela Gil i Borreguero

blaibellver

Esbós Falla Infantil

Recorregut turístic alternatiu per als xiquets Anna I. Calvo

Àngela Borreguero i Hervás

E. de redacció

Sandàlia Botín

Rafa Tortosa

Almu Pastor

PRÒLEG

Programa de festeigs