Rafa Tortosa

Rafa Tortosa i Garcia faLLes i turisme el turisme als monuments faLLers

ELs monuments fallers, a través de la seua crítica, han versat sobre moltes temàtiques. A través de la història podem trobar-nos falles sobre el circ, el cinema, qualsevol civilització antiga, la nit... i a més parlar d’aspectes sobre política, medi ambient, falles, societat, barri o turisme. Atenent al lema d’aquest llibre «Falles i turisme» ens hem vist obligats a repassar la història dels monuments de la nostra ciutat per tal de trobar referències de falles plantades que al·ludeixen al turisme. Han estat una quinzena de monuments que parlen directament del turisme. Hi ha moltes, sobretot infantils, que ens parlen d’excursions al camp però que no toquen l’aspecte del turisme com a crítica.

Si haguérem de realitzar una distribució dins d’aquestos exemples ho faríem en tres èpoques tant en el temps com en la temàtica que ens presenten. De la primera època, sobre els anys trenta, l’enfocament que es dona al turisme dins d’un monument faller és d’expositiu. Es plantegen unes falles que ens mostren el que té la ciutat funcionant com a escaparata. A l’època dels anys setanta, presentem el segon grup: falles de Tipical Spanish on exposen un turisme de sol, bous i platja. I al tercer grup trobem dos exemples clars de crítica al turisme que s’està realitzant, amb un crítica absolutament local. D’acord amb aquestos paràmetres exposem els casos on es parla de turisme als monuments fallers.

Comencem el recorregut amb les falles plantades a la plaça de Méndez Núñez (Sant Jaume) els anys 1933 i 1934 en temps de la Segona República. «Ciutat de les fonts» i «Lo millor del món, Xàtiva» són les falles signades per J. M. Pastor i que d’acord amb aquestos lemes ja ens mostren el que volen dir. Són falles anomenades d’escaparata que tracten d’elogiar els distints racons de la ciutat en matèria turística.

Peguem un bot en la història i ens endinsem a l’any 1967 amb la falla plantada en l’avinguda de República Argentina per Antoni Grau i Cros, i que duia com a lema «Turisme». Una enorme guitarra conformava el centre de la falla, sobre aquesta una parella de balladors de flamenc. Similar remat trobem a la falla plantada per Manolo Blanco per a la comissió de Tetuan – St Francesc l’any 1972. Una enorme hipopòtam disfressada de

1997, «Turisme de garrofer», J.R. J., J. Varela.

1967, «Turisme», R. Argentina, A. Grau i Cros 1967, «Turisme», R. Argentina, A. Grau i Cros

ballarina sobre una guitarra conformava el caramull de la falla. «Turisme en masa» va ser el lema de la falla que va estar versada per Gimais, que ens deia:

Ací està aquest turista amb maleta i badallant perquè vingué a nostra Xàtiva i es va veure abandonat.

Com heu pogut comprovar, a la falla es criticava que a Xàtiva no hi havien quasi restaurants ni pensions per a què els turistes pogueren dormir i o matar la fam. Deia que ara els bars es deien Snack bar.

Destacar també la falla que va plantar Ramon Morell per a la comissió de la plaça Enríquez el 1968 que duia per lema «Tot a mitges». El remat el conformava un excursionista orientat per uns caragols, parodiant la lentitud en què es duia el tema del turisme a la nostra ciutat. Era una altra forma d’escenificar aquest tema amb un turisme més casolà parlant sobre el turisme socarrat i fugint d’estereotipus espanyols.

El 1973 esdevenia la primera falla gran de

Benlloch – Alexandre VI i estava realitzada per Antoni Grau que duia com a lema «Turisme». El remat era una figura amb cara de sol amb un barret cordobès i tocant la guitarra. Aquesta figura estava sobre una gran pandereta. Bertomeu Murillo, autor de l’explicació, ens deia que representava la riquesa d’Espanya per ser el que atrau als turistes i que es deixen ací tots els diners. Es referia al sol. A les bases particularitzava el turisme a la ciutat parlant-nos dels monuments i jardins abandonats així com de les fonts, gran part de les quals han desaparegut.

L’any 1976, a la demarcació de la falla Joan Ramon Jiménez, es plantava una altra guitarra i sobre ella una petita ballarina. Amés aquestes dues coses estaven sobre el cap d’un bou, el tercer element que ens faltava. La falla va estar realitzada per l’artista de la Pobla Llarga Josep Varela, i duia com a lema «Turisme de Garrofer». Pepe Santamaria, ens deia a l’explicació de la falla:

El turisme se resent segons resa l’estadística, doncs per ahí diu la gent què no es veu ni un turista.

La guitarra i el pandero els toros i el ventall foren també i el “flamenco” del turisme el durall.

Després es perfeccionà i cara al mar l’enfocaren com una desencaixonà, on més de quatre es forraren.

Mostra que el turisme està canviant i ens parla de què les corregudes de bous estan en decadència en contrast amb el turisme de les platges amb el “destape”, que diu que s’estilarà.

Com es pensen que els turistes que ens visiten estan faves, dóna igual que el “cicerone” siga un cec venent “iguales”.

El 1997, Bernat Roman plantava a Joan Ramon Jiménez la falla sota el lema «Les mil i una del turisme». Aquesta falla enfocava la crítica local com si fos una pel·lícula amb els seus distints plans. Atès que el remat presentava un moro sobre un coixí i uns emmerletats moriscos és d’on li ve el lema establert. La crítica local està referida a les possibilitats turístiques de la ciutat com diu un dels versets:

L’any 1977, Bernardo J. Iñigo planta per a Tetuan – St. Francesc la falla «Turisme i contaminació», on intenta mesclar el turisme que ens arriba i el que es troben amb aigües gens cristal·lines i peixos morts.

I tornem al tema estrella del turisme. Sota el lema «Sol, bous i...», Manolo Blanco planta la falla mereixedora del primer premi al barri del Raval l’any 1978. Al remat tornen a aparèixer els icones identificatius del turisme de l’època: el bou, el sol i el flamenc.

La següent referència de turisme serà ja l’any 1996 al barri de Sant Feliu. Xavier Herrero ens presenta «Turisme xativí». La falla estava presidida per una ma que naixia del terra agafant el Campanar de la Seu con si d’un souvenir es tractara. Representava la Xàtiva de nit i la Xàtiva de dia. De dia veiem l’escena d’un cec fent de guia turístic indicant mal la situació dels monuments. De nit trobàvem els locals d’oci per una part i els seus tranquils carrers per un altra. De la crítica podem extraure:

El sol riu molt complagut quan veu la vella ciutat, de Sant Feliu a Sant Pere del Castell a l’Hospital. El turisme ha pres vol d’una forma espectacular i ara ja pot qualsevol d’aquest bon xollo xuclar.

Les cinc escenes presentades es corresponien a una cartellera d’espectacles on es mostraven els distints projectes polítics; el primer pla on l’Ajuntament volia revolucionar el turisme local amb l’atracció dur al ciclista Miguel Indurain; la versió subtitulada amb la gran oferta de restaurants xinesos i italians; els actors a escena amb la presència de l’alcalde i les bodes al castell, i l’escena final amb una crítica a la talà d’arbres a la xopà d’Alboi. Destaquem alguns versets:

Fou un èxit a l’estiu però arribà l’hivern. I ningú puja al trenet és que fa molt de fred!

Però la solució ací està, ni gasolina, ni falta que li fa. el burro taxi és la mar de barat.

Amb aquest monument la falla Joan Ramon Jiménez va aconseguir el seu primer premi de la secció especial. Aquest mateix any Paco Roca plantava «Xàtiva Turística» a la demarcació de Sant Jordi. D’un llibre obert eixia el campanar de la Seu, expo-

1978, «Sol, bou i...», Raval, M. Blanco Sancho.

1997, «Les mil i una del turisme», J.R. J., B.Román.

sant el turisme que estava despertant les passions del govern municipal.

Arribem a l’any 2002. «Turisme d’interior» és la falla que va plantar Xavier Herrero per a la comissió de Benlloch – Alexandre VI. El remat presentava un turista amb una taula de surf i una canya de pescar preparat per a passar unes vacances estiuenques, així ens deia la seua explicació:

Turisme d’interior és el lema del monument, amb platja que farà furor, patrocinada per l’Ajuntament.

Ja arribat un turista vividor preparat amb gos i flotador, banyador, canya i suret, i cal de picar... l’hamet.

La falla, entre d’altres coses, criticava el projecte de l’ajuntament de fer una platgeta al riu Albaida, la calor sufocant que fa a Xàtiva o el concurs de miss Espanya fet al pavelló:

Xàtiva, com a ciutat cultural, muntà un sexiconcurs al pavelló, de cossos de lascívia estructural,

que ens costaren un colló.

Alboi, lloc ideal de platja d’interior, projecte genial d’un brillant regidor.

De les distintes referències de turisme a les falles infantils hem triat tres, atès que no hi ha un lloc on distingir entre turisme i excursions ja que està molt relacionat dins de l’opció didàctica que es manegen les falles infantils. Ressaltar la falla de 2003 de Sant Jordi, realitzada per Ramon Olivares que duia com a lema «Turisme a Xàtiva», la falla de J. A. Roca i A. Velasco per a la falla de St. Feliu que duia com a lema «Turisme» i la falla de l’any 1993 de Tetuan realitzada per Josep Angulo. Aquesta duia com a lema «Turisme per a tots» i estava rematada per un cotxe amb caravana i ens contava els preparatius per anar-se’n de turisme: tenir una bona guia, el cotxe, la càmera de fotos, comprar records, menjar coses de profit:

El turisme és per a tots motiu de molta il·lusió, quan preparen les maletes i es pensa en la diversió.