faLLes i turisme
el turisme als monuments faLLers Rafa Tortosa i Garcia
ELs
monuments fallers, a través de la seua crítica, han versat sobre moltes temàtiques. A través de la història podem trobar-nos falles sobre el circ, el cinema, qualsevol civilització antiga, la nit... i a més parlar d’aspectes sobre política, medi ambient, falles, societat, barri o turisme. Atenent al lema d’aquest llibre «Falles i turisme» ens hem vist obligats a repassar la història dels monuments de la nostra ciutat per tal de trobar referències de falles plantades que al·ludeixen al turisme. Han estat una quinzena de monuments que parlen directament del turisme. Hi ha moltes, sobretot infantils, que ens parlen d’excursions al camp però que no toquen l’aspecte del turisme com a crítica. Si haguérem de realitzar una distribució dins d’aquestos exemples ho faríem en tres èpoques tant en el temps com en la temàtica que ens presenten. De la primera època, sobre els anys trenta, l’enfocament que es dona al turisme dins d’un monument faller és d’expositiu. Es plantegen unes falles que ens mostren el que té la ciutat funcionant com a escaparata. A l’època dels anys setanta, presentem el segon grup: falles de Tipical Spanish on exposen un turisme de sol, bous i platja. I al tercer grup trobem dos exemples clars de crítica al turisme que s’està realitzant, amb un crítica absolutament local. D’acord amb aquestos paràmetres exposem els casos on es parla de turisme als monuments fallers. Comencem el recorregut amb les falles plantades a la plaça de Méndez Núñez (Sant Jaume) els anys 1933 i 1934 en temps de la Segona República. «Ciutat de les fonts» i «Lo millor del món, Xàtiva» són les falles signades per J. M. Pastor i que d’acord amb aquestos lemes ja ens mostren el que volen dir. Són falles anomenades d’escaparata que tracten d’elogiar els distints racons de la ciutat en matèria turística. Peguem un bot en la història i ens endinsem a l’any 1967 amb la falla plantada en l’avinguda de República Argentina per Antoni Grau i Cros, i que duia com a lema «Turisme». Una enorme guitarra conformava el centre de la falla, sobre aquesta una parella de balladors de flamenc. Similar remat trobem a la falla plantada per Manolo Blanco per a la comissió de Tetuan – St Francesc l’any 1972. Una enorme hipopòtam disfressada de
14
