Invasions. Llibret Falla la Dula 2018 by Falla La Dula

Falla la Dula

INVASIONS

LLIBRET FALLER

TAVERNES DE LA VALLDIGNA FALLA LA DULA

2018

I així fou, que em va envair tendrament, dolçament, dit a dit a la pell i bes a bes, a l’ànima. Així fou que féu fora totes les agonies i totes les pors, com un exèrcit invasiu que conquereix una terra erma i la replanta de llavors, fent de mi una comarca on la llengua es rendia a tots els seus plecs en riure.

ròleg

I va derrotar tempestes i va fer front a tenebres. Va véncer els mars a la seua conquesta, que se li resistien i com una religió que sotmet però no arranca, féu dels oceans partícips propis d’una claror insòlita. Que hi ha invasions que marquen camins i fan petjades, però no esclafen el terra; que deixen flors i ocells per on passen perquè fan bé a tot l’entorn on fan per somriure. És per això, que quan m’envaí, no fou un acte de guerra, ni un atac pervers i per descomptat, no fou una vilesa emmascarada en un fals amor. Fou un acte de pietat. Un acte de pura compassió en veure’m i saber-me i entendre’m desnonat. Perquè sí, perquè a vegades ens desnonem de nosaltres mateixa. Perquè no som de pedra ni d’acer. Som un fil trencadís que pot fer-se més i més fort però que, a la fi, no deixa de ser un sol fil. Per això ens senta, a vegades, tan i tan bé una invasió. Una guerra que, ja perduda, rendim a la conquesta dels nostres dimonis, dels nostres fantasmes i a la reconstrucció de les nostres ferides.

I per això. Per això pense que quan una persona t’envaeix per fer-te lloc al teu mateix dintre, es mereix un somriure que mai no s’acabe. Un somriure que enforteix-hi tots els teus dintres per conquerir. @lameuapau

UN MÓN PLE D’INVASIONS

INTRODUCCIÓ 35 ANYS D’INVASIÓ FALLERA 2. 1. Invasió Dulera 2. 2. Envaïts per l’art de Bayona 2. 3. Invasió al món faller

UNA XICOTETA INVASIÓ

7. 1. Invasió dels recursos tecnològics a les aules 7. 2. Invasió dels festivals alternatius 7. 3. Envaïts per la cultura nord-americana en europa 7. 4. "Distopia" 7. 5. El futbol, més que un simple joc 7. 6. Envaint la nostra privacitat 7. 7. Que la por no ens envaïsca! 7. 8. La gran invasió 7. 9. La invasió del reggaeton 7. 10. Envaïda per la poesia 7.11. La discriminació sexista a les falles 7.12.. La música valenciana envaeix el món!

3. 1. Salutació de la FMi 2018 3. 2. Salutació del President Infantil 2018 3. 3. Invasió al port de la Dula 3. 4. Xicotetes invasores i invasors. 3. 5. Invasió de vida 3. 6. Envaïts per la festa, activitats infantils 3. 7. Abans i ara: la invasió dels petits 3. 8. Envaïts pel Youtube

ENVAÏTS PER BONS COMERÇOS FALLES 2018, ENVAÏTS PER NOUS PROJECTES ENVAÏTS D'AGRAÏMENTS 4.1. Salutació de la Fallera Major 2018 4. 2. Salutació del President 2018 4. 4. Invasió Pirata 4. 5. Grans Invasores i Invasors. 4. 6. Envaïts per la festa 4. 7. Invasió de la mar en la literatura “El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

INVASIÓ D’EMOCIONS

“Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”.

5. 1. Invasió d’emocions al 2017 5. 2. La invasió de les meravelles, un any de por 5. 3. Les emocions m’han envaït

INVASIÓ DE RECORDS

FALLERA MAJOR

de Tavernes de la Valldigna

del 2018

BegoĂąa Bononad Bo

De Macondo - Trabajo propio, CC BY-SA 4.0

D TRO CCI

Quan pensem en el significat

de la paraula “invasió” no és gens estrany que un fum d’imatges sobre conflictes bèl·lics i d’altra índole ens vinguen a la ment: uns éssers no terrícoles que arriben a la Terra en una espècie de nau espacial equipada amb una tecnologia molt potent i amb l’objectiu d’apropiar-se del planeta, cavallers equipats amb les millors espases i armadures que obrin batalla per tal de conquerir un territori, soldats de guerra que disparen metralladores per a aconseguir aniquilar l’adversari i guanyar els recursos que estan en joc, pirates disposats a saquejar una illa a la qual han arribat després de mesos navegant en alta mar... Però, realment, les invasions estan presents a les nostres vides de manera continua, i n’hi ha de tot tipus. Com, per exemple, quan ens envaeixen els sentiments durant la setmana josefina: l’alegria quan comencen les falles, l’eufòria del lliurament de premis, la satisfacció en l’ofrena de flors o la tristesa en la nit de la “cremà”. També trobem invasions en la societat, tant a escala global com local, com puguen ser la invasió de la cultura nord-americana als països europeus o la invasió de les noves tecnologies a les vides de tot tipus de població, des dels infants fins als ancians. O els canvis paisatgístics, que també són invasions. Quantes vegades hem vist canviar la “Replaceta del Tio Julio” a Tavernes? O l’evolució urbanística del barri de la Dula en els darrers vint anys? Moltíssimes coses, accions i processos poden ser invasions. Fins i tot es pot dir que el jersei polar ha envaït la brusa tradicional! Tot seguit: “Invasions”, llibret faller de la Falla la Dula de l’any 2018.

ANYS D’INVASIÓ FALLERA

L’any 1984 els dulers envaïen el barri de la Dula, situat a la part nord-est de la ciutat de Tavernes de la Valldigna. Aquest barri ha sofert moltes transformacions urbanístiques durant els últims 30 anys, i ha doblat el seu nombre de vivendes i d’habitants gràcies a la urbanització dels Sequers.

INVASIÓ DULERA

On abans hi havia sequers d’arròs, ara trobem vivendes adossades, edificis, supermercats, col·legis, instituts i diverses empreses de serveis que fan d’aquesta part de la població una zona diferenciada de la resta i molt agradable per a viure.

Els dulers començàrem la invasió del barri amb 118 fallers (49 majors i 69 infantils) i actualment, 35 anys després, aquesta xifra, de la mateixa manera que el barri de la Dula, quasi s’ha quadruplicat, ja que a hores d’ara en som 460 (320 majors i 140 infantils), com es pot veure a la gràfica següent:

INFANTILS

MAJORS

TOTAL

2018

140

320

460

2014

2018

2014

2004

1994

1984

2004

1994

2018

2014

2004

1994

1984

El major repunt en el cens coincideix amb el ‘baby boom’ dels anys de bonança econòmica, amb el canvi dràstic en els monuments fallers que fan que la Dula se situe als primers llocs en premis (passant dels últims als primers) i amb una directiva jove que va agafar el timó de la falla, i que amb l’ajuda dels majors han sabut atraure gent nova amb activitats per a totes les edats. Som una comissió que ens mantenim joves, ja que als inicis la mitjana d’edat de la comissió adulta (majors de 14 anys) era de 30 anys i en l’actualitat és de 35 anys en els adults i de 7 en els infantils.

Podem concloure que aquella invasió s’ha consolidat amb els anys i que, envaïts per l’esperit faller, els dulers omplim cada acte que s’organitza amb la participació massiva d’allò que es prepara i sense perdre de vista els nostres orígens. Estem segurs que a la invasió ‘dulera’ encara li queden anys, perquè ser de la Dula “mola”, i cada dia més!

BAYONA

ENVAÏTS per L’ART de

Per Pura Palomares Març de 2009. A la plaça de la Dula pren forma la falla número 26 de la seua història. Després d’unes hores complicades, amb algun que altre contratemps, el nou equip d’artistes fallers deixa per acabat un monument que havia arribat per a fer història. Aquell imponent tigre, acompanyat pel majestuós xerimier, van ser el principi i el final de dues èpoques ben diferents en la història de la falla la Dula. Es tancava, així, una llarga etapa en la qual, no sense suposar un gran esforç, s’havien anat succeint monuments més “modests” que a poc a poc anaven creixent en volum al temps que els pressupostos ho permetien, però que no van arribar mai a destacar entre tots els que es plantaven a Tavernes. Així doncs, amb la crescuda imparable que en els darrers anys havia experimentat el cens de la comissió, es decidí pujar un escaló més en el nivell de monuments grans, i s’optà per fer un canvi que aportara un estil més actual i, sobretot, que il·lusionara els fallers. Tot i això, ningú va pensar que aquell monument suposaria el punt de partida de l’època més daurada dels monuments “dulers”, i no només perquè va ser la gran triomfadora en aquell 17 de març que mai oblidarem, sinó perquè era el presagi d’una dècada en què cada any hem vist, al mig de la nostra plaça, esclatar l’art, l’originalitat i l’enginy d’Alfredo Bayona, que ha competit colze a colze amb els millors monuments de Tavernes. Aquest any plantarem la falla número 10 de “l’Era Bayona”. En aquests deu anys, ell i el seu equip ens han fet il·lusionar des de l’esbós fins a la “cremà”, ens han donat un fum d’alegries i ens han obsequiat amb la satisfacció de tindre un monument de qualitat com mereixen les nostres falleres i fallers.

Hem tingut un poc de tot: començant per l’eufòria amb el tigre, passant per l’originalitat del hippy, la majestuositat i perfecció de les fades i els dracs, l’elegància dels egipcis, el colorit imponent dels Carnestoltes, els espectaculars xinesos, la fantasia de les faunes, l’estil i color del paradís o la màgia i impacte del país de les meravelles. Cap monument ha passat desapercebut al món faller de Tavernes, i les xifres així ho demostren. Hem aconseguit huit pòdiums de nou possibles, i dels huit, cinc han estat primers premis (a més de molts altres guardons més). Però nosaltres no ens volem quedar amb les xifres només, sinó amb la tranquil·litat, confiança i il·lusió que suposa poder comptar amb l’equip de grans professionals i persones que formen Falles Bayona. Aquest any hem volgut contribuir a poder traure’t l’espina clavada que suposà un dels moments més durs de la teua carrera, aquell dia en què l’ànima ens va caure a terra i es va fer en mil miquetes al carrer de la teua falla. Hores de feina i esforç van quedar en res en qüestió de segons. Vas haver de recollir a trossos aquell impressionant pirata que no va voler aguantar dret... Però tu sí que ho vas fer, vas resistir com a allò que eres, un gran campió. Aquest any, per celebrar els deu anys que portem amb tu, veurem renàixer el teu pirata, el nostre pirata, i serà en la nostra falla, la teua falla la Dula. Així, la falla número deu d’aquesta màgica etapa ens durà a navegar junts i amb més il·lusió que mai per una mar de pirates.

Per Gustavo Verdú

Tal com ens envaeix la introducció de nous materials per a fer els monuments fallers, també trobem aquest fet en altres sectors relacionats amb aquest món, com ara la indumentària valenciana que utilitzem per a vestir-nos de gala. La indumentària fallera està en continua evolució (i pensar que el vestit de valenciana, originàriament, era el que utilitzaven les dones valencianes per anar a treballar al camp a ajudar els seus marits, amb els cabells arreplegats perquè no els molestaren a la cara). Actualment les teles amb què es confeccionen els vestits de fallera són cada vegada millors, fins arribar a la seda pura i al fil d'or. La mateixa situació ha passat als vestits de valencià. Lluny queda aquella brusa negra nugada a la cintura i els pantalons de tela (que se'ls arromangaven fins els genolls quan anaven a sembrar l'arròs).

Si pensàrem en els inicis de la festa de les Falles ens hauríem de remuntar a la antiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa del seu patró, Sant Josep, netejaven el seu taller i cremaven tots els encenalls que s’hi trobaven, junt als artefactes de fusta que utilitzaven per enlairar els llums d'oli que els il·luminaven mentre treballaven als mesos de hivern. Sí que és cert que les tradicions de la festa fallera s'han mantingut, però no sé si vos heu adonat que ha anat evolucionant de la mateixa manera que evoluciona la nostra societat. Al segle XVIII, les falles es reduïen a piles de materials combustibles que es cremaven la vespra de Sant Josep. Aquestes falles van anar evolucionant i carregant-se de sentit crític i irònic. D’ací naixeren els monuments que actualment es planten en cada plaça dels pobles de València, d’aquelles primeres figures satíriques encarregades de fer crítica a la societat actual, sempre amb sentit d'humor. S'ha mantingut l'esperit, però el que ens ha envaït és la nova tecnologia per a modelar els monuments, amb nous materials, ja que s’ha passat del paper cartró al suro blanc (poliestiré), que ajuda a modelar millor.

No sols ens envaeixen els canvis en la indumentària i els monuments, als costums de la setmana fallera també ens han envaït les innovacions. Recorde les nits de revetlla quan els fallers i les falleres pareixien cebes, vestits amb capes i més capes de jerseis, i amb la brusa fallera per damunt la roba. Avui en dia, afortunadament, això ja no passa, gràcies

INVASIONS AL MÓN

FALLER

a les jaquetes polars, calentetes, passades fins el coll, amb l'escut de la falla brodat i fins i tot el nom de qui la du. Cada comissió fallera la porta amb un color diferent per tal d’anar tots iguals. La invasió de la tecnologia també ha arribat a la pirotècnia. Fa un temps els coets que podien tirar els fallers eren aquells típics nomenats «trons de bac», que acabaven amb els baixos del pantalons i feien les sabates totes negres de la pólvora que tiraven quan explotaven a terra. Ara aquells coets estan prohibits, i els han substituït per tota mena de coets amb metxa, que fan colors, fum, que s'enlairen, que xiulen, etc. En definitiva, existeix una gran varietat en la qual poder escollir, i tots classificats per edats segon la seua perillositat. Tampoc es veu ja el pirotècnic per davall les cordes en què estan enganxats els masclets, amb una bengala per encendre cada tram de la mascletada o del castell de focs. Actualment, va tot enganxat a un aparell que el pirotècnic manipula des d'un racó de la zona de foc i mitjançant xicotetes descarregues elèctriques va encenent cada tram.

Altra invasió és la literària. Lluny queden aquells llibrets fallers en forma de revista en el qual tan sols s'explicava la crítica del monument i la programació de la setmana fallera. Ara també trobem aquelles explicacions, però sobretot apareixen diversos articles que els fallers escriuen al llibret amb temàtiques que de vegades fan moure i commoure la societat, d'altres que en fan emocionar, recordar vivències… La impressió gràfica es cuida al detall, no sols perquè quede més bonic, sinó també perquè l'evolució gràfica també ha sigut molt important. L'equip de llibreters s'esforça i fan tots els possibles perquè cada any el llibre siga millor (si cap) que l'any anterior. Invasió als monuments, invasió a la indumentària, invasió a la pirotècnia, invasió a la literatura… En resum, molts tipus d'invasions que fan cada dia més jove la festa fallera. Aquestes invasions s'han fet per millorar tots els aspectes de la festa, però no per modificar-la. La millor festa del món segueix i seguirà mantenint les tradicions, això sí, ara ja modernitzada.

UNA xicoteta

INVA SIÃ&#x201C;

Per Maria Torres Benavent Fallera Major Infantil de 2018

Hola a tothom!

Començaré aquestes línies donant les gràcies a les persones que han fet possible aquest somni i intentaré que el meu regnat quede en l’escaló més alt. Vull agrair a tota la gent que fa que aquesta comissió siga cada dia més gran, però sobretot, als més importants, vosaltres, els xiquets i xiquetes de la comissió infantil. Aconseguiu que la falla s’òmpliga d’alegria, feu que la pólvora, la música i la festa no acaben mai. Sóc la vostra Fallera Major Infantil i espere que tots junts gaudim d’allò més durant aquestes falles. Des que començà aquesta aventura, vaig adonant-me del significat que té representar els menuts de la meua falla la Dula. Aquest somni no m’ha costat molt d’aconseguir perquè a ma casa la festa fallera no acaba mai. Quan vam viure els tres anys de presidència de mon pare o com l’any en què ma mare fou Fallera Major de Tavernes, ells ja sabien que darrere anava jo i no em va costar gens convéncer-los. Gràcies a la meua família per tot el que fan i faran per mi. La festa al meu casal es viu intensament cada any, i espere que aquest 2018 es visca com mai, i per això vull convidar tothom al nostre casal per a gaudir d’unes falles inoblidables. Gràcies a aquelles persones que han confiat en mi i, sobretot, gràcies per deixarme gaudir d’aquest any. Ara sí, les falles de 2018 ja estan ací! Així que, xiquets, xiquetes, fallers i falleres, passeu-ho tan bé com pugueu en aquesta gran festa!

Marc, Carlos i Ana. Hola, guapeta! Ens ha costat una mica, però ja ha arribat l'hora! M’adone de com de major t'has fet i, encara que pareixem el gat i el gos, saps que el “papi” et vol un muntó. Gaudeix d’aquest any i no et perdes cap detall, ens tens a la “mami” i a mi per a tot el que necessites. Passa-t’ho tan bé com pugues! un beset molt fort del papà! La mamà no pot oblidar la data del dia 10 de maig, quan et vaig despertar i em vas dir: —Hui sí, mamà, avui és el dia que em criden per a ser la Fallera Major Infantil, veritat? Els teus ulls brillen igual que eixe dia i no vull que s'apaguen ni un minut fins el dia de la ‘cremà’. Gaudeix, viu i no perdes detall, que jo estaré al teu costat mirant a la nineta de casa en el lloc més alt. Tata, jo vull desitjar-te moltes felicitats. Aquest any ho passaràs molt bé amb mi i amb la nostra família. Encara que de vegades ens barallem et vull molt i estaré al teu costat. Et volem, Maria!

Els teus oncles Pere, Ximo i Vicent. Maria: Encara recordem aquell dia que vares rebre la cridada telefònica en què et comunicaven que anaves a ser la pròxima Fallera Major Infantil de la Falla la Dula per a les falles de 2018. No teníem cap dubte que tu series l’elegida. T'ho mereixes. Véns d'una família que porta la pólvora a les venes. El teu pare ha sigut president i la teua mare fallera major, i el teu germanet Marc ja va seguint les vostres petjades... I tu no podies ser menys. Faràs realitat el teu somni i et desitgem que gaudisques d'aquest any que tens per davant. Estarem donant-te suport en tot moment durant el teu regnat i de segur que ho faràs molt bé, perquè ho portes dins. Sols ens queda dir-te que estem orgullosos de tindre’t com a nebodeta. Estaràs a l’altura perquè eres la millor fallera! Una abraçada molt forta per a la fallereta més guapa!

Nerea i Almudena Libro Escribano. La iaia Maribel En el cel, un milió d’estreles. Totes brillen, però hi ha una llum diferent, i eixa eres tu! Maria, des que vas nàixer vas ser una gran alegria per a mi, i les estones que passe amb tu per a mi són les millors. Aquest any començaràs una gran aventura i vull estar al teu costat per a disfrutar del teu somriure i de l’alegria que tens. Les Falleres Majors de 2016 Quina alegria! Quin any més bonic passarem! No podia haver-hi millor fallereta infantil! Enhorabona família! Aquestes foren les paraules que no paràvem d’escriure les teues ties falleres al grup de Whatsapp que tenim. I és que l’alegria era immensa quan ta mare ens va dir que havies sigut l’elegida per a representar la teua estimada falla. Tu, Maria, xiqueta dolça, alegre i divertida. Xiqueta disposta, incansable i festera. Xiqueta bonica, valenta i, sobretot, FALLERA. Perquè l’any que nosaltres vam ser les falleres majors ja ens ho vas demostrar. En cada acte, allí estaves, sempre pendent de nosaltres. No et volies perdre res, vas gaudir com la que més i vas passar a ser el nostre ullet dret. T’has fet de voler al primer segon i faràs que aquest any tornem a reviure l’emoció, l’alegria i la felicitat que vam sentir en el nostre any. Vens d’una família que és fallera de cap a peus i sabem que sabràs representar com la millor la teua falla, perquè, Marieta, ho portes a la sang. Desitgem que passes un 2018 immillorable, ple de bons moments i sobretot ple de felicitat. Estigues segura que allà on vages podràs girar el cap i allí ens veuràs amb tu, en cada acte, i cridant ben fort: VISCA LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE LA FALLA LA DULA 2018! T’estimem, Maria!

A passar-t’ho bé amb la companyia de tots! Besets de la iaia Maribel. Et vull molt. !

Els iaios Vicent i Carmen. Maria, som els teus avis, Vicent i Carmen. Pareix que siga l'altre dia quan, tant tu com el teu germà,éreu dos xiquets menudets. I ara ja veus... Marc ja va al futbol i els dos a la música! Ens ha passat el temps volant i ara ja eres Fallera Major Infantil de la nostra ben estimada Falla la Dula. Com no vos ha d’agradar el món de les falles si heu nascut i vos heu criat allí, de casal en casal faller? I com no amb els pares tan fallers que tens? Quan menys ens n’adonem, ja seràs fallera major com ta mare. Només volem dir-te que aquest any serà inoblidable. Gaudeix i passa-t’ho d’allò més, i ja veuràs com eixa vergonyeta que tens anirà passant-te a poc a poc. Així que, a gaudir de les festes en companyia de tots i ja saps que estarem fent-te costat i ajudant-te en tot el que et faça falta. Tu ja ho saps massa bé. Diverteix-te i sigues molt feliç!

Maria, enguany és el teu any! Perquè el teu somni s'ha fet realitat, has sigut elegida com a Fallera Major Infantil de la nostra Falla la Dula! La nostra xiqueta, la nineta dels nostres ulls, la que es desviu des de ben xicoteta per la falla, la que fa tot el que està a les seues mans... Aquest any et toca a tu gaudir com tan sols tu saps de la festa fallera. Tant Nerea com jo t'acompanyarem a cada acte del teu regnat. Tu només has de tancar els ulls i somiar, perquè aquest any passa volant, i sols has de deixar-te dur per la gent que t'estimem i viure cada dia al màxim com si fóra l'últim. Nosaltres ja ens encarregarem que tot isca perfecte perquè lluïsques com una princesa valenciana. Amb molta estima, Les teues amigues Nerea i Almudena Libro Escribano. Un beset enorme!

Pepi i Salva EL TEU ANY, MARIA. Lentament comença, ressona per tots els àmbits quan el llevant anuncia la llum volguda, tot allò que ben volgut ha de ser. Ara fa senyals i anuncien que els meus ulls entreveuen la serenor del teu gran desig, per dir el teu nom, Maria, que defineix el teu any com a Fallera Major de la teua falla. En quatre retalls de somnis de tants dies plens de bells moments que ni esperava, més allà del desig compartit i esperat per tots, el vol d'un ocell sorprenent i clar. Aquest posat mig despenjat enxarxa estels amb un secret al teu somriure, un futur en l'anhel que t'ompli la mirada, una llum als teus ulls que ompli de ple l'horitzó. Amb gran estima de part del teus veïns, Pepi i Salva.

Per Vicent Gómez González President Infantil de 2018

Hola a totes i tots!

Benvinguts al nostre llibret faller, en el qual tinc l’honor d’escriure aquest any com a President Infantil de la nostra falla. Tots sabeu que per a mi era un desig molt esperat el fet de poder arribar al lloc més alt de la comissió infantil, de la qual forme part des del mateix dia del meu naixement. Ara, per fi, és hora de viure intensament tot allò que durant tota la meua vida he somiat i són molts els sentiments que m’envaeixen quan pense en tot el que ens espera. Emoció i expectació en cada acte al qual acudirem, alegria que els dulerets i duleretes ens transmetran en tot moment i, per damunt de tot, molta il·lusió per a viure al màxim cada minut dels dies de falles al costat de la meua família fallera. Tot açò serà possible gràcies als meus pares i a tota la meua família, dulera pels quatre costats, que s’ha encarregat de fer-me conèixer les falles des que estava al bressol i que són els responsables de la gran estima que li tinc a la meua falla la Dula, la falla del meu carrer. Moltes gràcies per fer realitat el meu desig i prepareu-vos per a gaudir al meu costat, que hi ha per a tots! A les nostres falleres majors, Carolina i Maria, i al president, Jordi, m’agradaria dir-vos que estic orgullós de compartir amb vosaltres aquest 2018. Hem fet un equip de 10 per a representar a la nostra falla i de segur que viurem moments inoblidables. Anem a per ells! Per a acabar, només em resta agrair a tota la gent que dia rere dia treballa amb dedicació per la nostra falla: el vostre treball ens ha fet grans, gràcies de part de tota la comissió infantil. I als meus dulerets i duleretes, vos anime a participar de cada acte i activitat que es prepara per a nosaltres, que en són un fum, i en les quals de segur que vos divertireu de valent. Vos esperem al nostre casal i a la nostra plaça. Bones falles a tots!

Papà i Mamà

Els teus avis, Emilio i Asunción

Fa uns quants anys la nostra vida va canviar per complet quan un xiquet morenet va vindre al món per convertir-se en l’alegria de casa. Faller des que vas nàixer, no hi ha dubte que seràs un gran president. El papà i la mamà volem dir-te que eres un gran fill i que t’estimem moltíssim. Vicent, gaudeix de cada acte i sigues sempre molt feliç!

Els avis estem molt contents que enguany sigues President Infantil de la nostra falla la Dula, en la que tants moments hem viscut. L’avi va ser president, la mare va ser fallera major de la Dula i de Tavernes, i ara et toca a tu. Volem que t’ho passes molt bé i que sàpigues que et volem moltíssim.

David, Carla, Oscar i Ana Els teus avis, Amparo i Salvador No podem estar més contents, Vicent! Veure la teua careta de felicitat no té cap preu! Per a nosaltres és un orgull que sigues el President Infantil de la falla la Dula, i sabem que ho passaràs molt bé i que compliràs amb el teu càrrec com cal. Gaudeix tot el que pugues, que nosaltres estarem pendents perquè no et falte res.

El desembre de 2005 va canviar la nostra vida: un xiquet entrava a formar part de la nostra família. Vicent, 12 anys portem al teu costat en cada cosa que fas, saps que ens tens i, mai millor dit, sols has de cridar a la nostra porta i els oncles i els teus cosins t’ajudarem en tot el que puguem. Enguany viuràs un any faller diferent a la resta. Esperem poder acompanyar-te i gaudir tots junts de les falles que tant ens agraden, i sobretot de la nostra falla la Dula. Felicitats, Vicent!

Ar ti s

l a F

: r le

iS o i c a l a P

e r ra

Per Pura i Mario

Voleu viure una nova aventura? Anem a un lloc molt especial, on haurem de tindre molta cura i, sens dubte, ho passarem genial!

“Peix pallasso” l’anomenen, Ja que només vol diversió. Es riu fins i tot de les penes sense mostrar preocupació.

Si el que has vist fins ara t’ha agradat, amb la surfista quedaràs bocabadat!

Ningú es vol perdre aquest port. Fins i tot, Neptú, ens ha visitat, acompanyat del peix llop, per a major seguretat.

Els més menuts estan encantats de poder jugar amb les balenes, unes amigues molt especials amb qui ens regalen les millors escenes.

La balena està tranquil·la, es veu fora de perill. Ací en el port de la Dula no es caça ni un conill.

Marxem cap al fons de la mar, en busca del nostre port. Prepareu-vos per a navegar sense tenir-ne gens de por.

Aquest jove mariner, està trist i desanimat. Espera arribar a port prompte per a tornar a sentir-se estimat.

Fa esport al fons de la mar, és valenta i atrevida. Res no la pot parar, està plena d’energia!

Els peixos, en veure’l, s’espanten perquè ell és el rei de la mar. li agrada que tots els respecten allà on haja d’anar.

Els peixos que venen al port hauran d’espavilar. I amb això i un poc de sort, del pescador es podran lliurar.

Encara que no es fia massa del pescador que té a prop, no sap si voldrà atrapar-la o voldrà jugar un poc.

El mariner la mar mira, esperant la seua sirena, per la que sempre sospira i a la que cada dia espera.

Al mig de la mar se sent fràgil com en un vaixell de paper. Per a ell no és gens fàcil i vol tocar la terra el primer.

Aquest xiquet amb el seu llibre no pot estar més content, llegint una història increïble que ha trobat al vaixell de paper.

La diversió tampoc falta, sempre hi ha temps de jugar. Als menuts, l’aigua els encanta i mai volen deixar de nadar.

Coneixen bé com treballa, amb la xarxa els vol atrapar. Si algun de tots es despista, acabarà sent el seu sopar.

I fins ací vos podem contar. Si voleu saber-ne més el port de la Dula podreu visitar per complet!

Sembla que hui està de sort, ha trobat la seua estimada que el farà tornar al port recordant la seua besada.

En cada port l’espera una novia diferent, a qui el cor se li accelera quan veu apropar-se un vaixell.

Enamorat de la cultura, li agrada molt saber-ne més, visitar cada dia la biblioteca i comprar llibres un cop al mes.

A la més tranquil·la del port ens acabem de trobar, ella nada sense por i mai té pressa per arribar.

Des d’allà dalt, la lluna vigila, i il·lumina el port cada nit, obri el camí fent de guia de qui navega per ací.

Ell somnia cada dia amb el bes que la mar li dóna, ella és la seua vida, i és feliç amb cada ona.

A aquest xiquet res li preocupa, nadant és com més gaudeix. Sota l’aigua es passa el dia i solen confondre’l amb un peix.

Els vaixells carregats amb fruita d’arreu del món vénen i van. Alguns han partit des de la Dula amb les millors taronges que hi ha!

És la tortuga més feliç, la que viu al seu ritme, contenta. No pensa mai en el perill, i de tots és la més lenta.

Mireu que curiós aquest peix, sempre va ben calentet: el peix manta sols apareix aquells dies que fa més fred!

Mireu quina bandada de peixos com omplin la mar de colors, i a sobre dels mateixos, aquell que es creu el més graciós.

Mireu les gavines volar sempre vigilant el port. Són les reines de la mar, des de dalt de res tenen por.

Aquest xiquet ha estat astut ja que per a ell mateix ha triat, la fruita més apetitosa i la que més li ha agradat.

Al port es viu d’allò més bé, són tots una gran família i els agrada passar el temps gaudint tots junts cada dia.

De tot veuràs al nostre port, hi ha molts peixets a la mar. Contenta trobaràs la sèpia, i a les meduses, millor no molestar...

Benavent Garcia, Alba Benavent Garcia, Zara Bodi Sanchez, Ian Bononad Garcia, Enrique Bononad Garcia, Maria Borrull Ferrando, Juan Borrull Ferrando, Naiara Brines Cardona, Valeria Brines Fons, Andrea Brines Fons, Gerard Cabrera Sansaloni, Francesc Cabrera Sansaloni, Joan Camarena Grau, Alan Cantus Enguix, Clara Cantus Enguix, Jaume Casado Cantos, Jose Casado Cantos, Nayeli Catala Puig, Roger Cavas Camarena, Ainhoa Cavas Camarena, Paula Cerda Almiñana, Joan Chofre Tarrega, Silvia Ciscar Saiz, Judith Clemente Adsuara, Alice Climent Marquez, Gala Climent Marquez, Joel Costescu , Rebeca Cremades Escamilla, Irene Cremades Escamilla, Julia Crespo Zanon, Nayara Cristobal Herrero, Alexandra Cristobal Herrero, Ruben

De La Rosa Cremades, Nadia Domingo Lozano, Ainhoa Escandell Borras, Paula Escribano Puertos, Ainara Fabregat Verdu, Joana Femenia Escribano, Jose L. Fernandez Almiñana, Claudia Fernandez Martinez, Alejandra Fernandez Martinez, Marc Ferreres Escriva, Salva Fonseca Palomares, Mar Garcia Escrihuela, Neus Garcia Rodriguez, Dani Gomez Gonzalez, Vicent Gonzalez Delfa, Marta Gonzalez Delfa, Ruben Gonzalez Plaza, Mª Rocio Grau Garcia, Nasio Grau Garcia, Noemi Grau Merenciano, Aitor Grau Merenciano, Asier Grau Serrano, Maria Hernandez Cereza, Leyre Hernandez Navarro, Nadia Herrera Palomares, Sergi Hervas Gonzalez, Lluna Isidoro Garcia, Marta Isidoro Garcia, Sara Izquierdo Gomez, Carla Izquierdo Gomez, David

l l a e f r e t t a e t s i fa s i l L llere ts

Jareño Talens, Mireia Laparra Almiñana, Gala Laparra Almiñana, Julen Lapiedra Hernandez, Aina Lapiedra Hernandez, Joan Mafe Hernandez, Pol Magraner Dios, Marta Marti Magraner, Ferran Marti Magraner, Hugo Merenciano Cerda, Joan Minguez Marti, Gisela Minguez Marti, Jaume Miñana Palomares, Clara Miñana Palomares, Toni A.

Ruiz Blasco, Marta Rusu Cuevas, Andrea Saiz Sifres, Valerià Sala Serva, Julia Sanchez Grau, Clara Sansaloni Sala, Maria Sansaloni Vercher, Guillem Sansaloni Vercher, Vicent Santamaria Delamo, Naiara Sapena Sanchez, Enzo Serva Grau, Adriana Serva Grau, Ximo Sirerol Benavent, Miquel Solanes Camarena, Cristian Solanes Camarena, Eiden Soler Bascon, Aitana Soler Gimeno, Ariadna

Oliver Marti, Marina Palomares Laparra, Aitana Palomares Laparra, Valeria Palomares Selfa, Maria Palomares Talens, Alvaro Palomares Talens, Pablo Palomo Rubio, Noa Paredes Ferrando, Asier Paredes Ferrando, Neizan Paredes Vrsecka, Sara Peris Clar, Carlota Peris Clar, Gloria Peris Peris, Julia Peromingo Bastida, Alex Peromingo Bastida, Dorian Puig Grau, Candela Puig Grau, Daniela Raya Borras, Claudia Ripoll Corella, Llum Ripoll Vercher, Fabiola Ripoll Vercher, Joan Rodriguez Canet, Valeria Rodriguez Corella, Guillem Rodriguez Corella, Pau Ruiz Blasco, David

Talens Fons, Pep Talens Peris, Lluc Talens Peris, Victor Torres Benavent, Marc Torres Benavent, Maria Torres Daras, Isabel Torres Daras, Lilian Tur Bono, Neus Vercher Muñoz, Alejandro Vercher Roca, Robert Vercher Ruiz, Miriam Vercher Vercher, Joan Verdu Peris, Gala Verdu Peris, Ignasi Vidal Bosca, Elena Vidal Bosca, Joan Villen Ruiz, Laia Zarzoso Vercher, Gemma Zarzoso Vercher, Marc

XICOTETES INVASORES I INVASORS

Alcantara Borras, Pau Alonso Escrihuela, Miquel Altur Bononad, Paco Alvarez Grau, Alexandra Alvarez Grau, Emili Alvarez Martinez, Pablo Aparisi Sala, Alba Ausina Bataller, Pau

Claudia

VIDA Pablo

Per Laura Martínez Merenciano A banda de la imaginació i les vivències, uns dels recursos més utilitzats per un bon escriptor és el diccionari, que ens ajuda a entendre millor el significat de les paraules. Així doncs, com el propi diccionari diu, una invasió és "l’acció" d’envair, acció d’entrar en un lloc sense dret, sense tenir el consentiment del seu amo i contra la seua voluntat”. Després de 35 anys, la Falla la Dula ha pogut comprovar que, dia rere dia, ha estat envaïda tant per grans com per menuts, i allò que era una xicoteta família ha esdevingut un gran arbre genealògic.

Enguany volem presentar aquests noves invasores i invasors, que per primera vegada entren al nostre arbre genealògic “duler”. Des de hui, cadascun d’ells haurà de buscar-se el lloc que més s’estime i que més satisfacció i felicitat li aporte, per a poder continuar creixent com a fallers i falleres i, com no, com a persones.

BENVINGUTS!!!

María Rocío

La vida, el temps i els moments viscuts dins la falla, fan que cada “dulereta” i “duleret” busquen el seu lloc, és a dir, busquen el seu futur, ja siga amb un bolígraf a la mà per a escriure textos al nostre llibret, amb un davantal i una paleta per a fer les millors paelles o tal vegada amb un casc i una metxa per a encendre la traca que anuncia el començament de les falles.

Pau

Gràcies als nostres xicotets invasors, la nostra benvolguda falla és una de les més riques en falleretes i fallerets. Ells són els que omplin els carrers de vida, els que els omplin de sorolls, de colors, de cançons, de somriures i, com no, de llàgrimes.

Lluc

Gala

Valeria

Ariadna

Nayara

Ainara

Envaïts per la Festa. ACTIVITATS

DISSABTE

10 DE MARÇ: ‘7A CURSA AUTOS GRILLATS’

A les 11:00h Exposició cotxes infantils. A les 12:00h Cursa ‘autos grillats infantil’. A les 13.00h Corre bous A les 16:30h Festa infantil amb: - Monitors - Castells inflables

DIUMENGE 11 DE MARÇ: DIA DEL PRESIDENT A les 8:30h 'Despertà' amb perols i cassoles i xaranga ‘dulera’ A les 11:00h Festa infantil amb: - Monitors - Castells inflables - Carpa Wii A les 17:30h Xocolatada a càrrec del President Infantil.

DISSABTE 17 DE MARÇ: A partir de les 10:30h: Festa pirata amb: - Castells inflables - Tallers de maquillatge i globus - Mascota infantil

DIUMENGE 18 DE MARÇ: A partir de les 10:30h: Festa infantil amb: - Castells inflables - Tallers de maquillatge i globus - Cercavila amb les mascotes

DILLUNS 19 DE MARÇ: A les 19:00h Cercavila per tot el poble.

ABANS Encara recorde ben bé com eren abans les meues falles i com són ara. Abans les vivia d’una manera diferent: les hores més especials eren de banda de nit i les del dia, les justetes per a posar-se el vestit de fallera i acudir als actes. Eren unes falles sense responsabilitats, era lliure per a fer el que em venia de gust. Sempre amb coneixement, és clar. Però ara tot és diferent, les llargues revetlles al casal s’han canviat per jornades matineres intensives corrent darrere d’eixes personetes xicotetes que et canvien la vida. Sí, em referisc als fills. Quan eres mare canvies les nits de festa i ball per despertades i hores de son pels matins, ja que els has d’acompanyar a les activitats infantils. Però això no és cosa greu, l’embolic ve quan has de preparar els vestits per a tots. Abans era més fàcil i ràpid, ja que en un tres i no res els cabells estaven pentinats i el vestit col·locat. Però ara, quan arriba l’hora de vestir-nos, el menjador de casa es converteix per moments en una botiga d’indumentària valenciana i comença l’embolic... —Qui comença a vestir-se? —Porta’m la falda! —No, que primer va l’alçador...

ARA: Has d’anar amb compte perquè si t’equivoques posant-te una peça, has de llevar-te’n unes quantes i tornar a començar. I tot això multiplicat per dos. I quan ja decideixes eixir de casa i poder arribar a temps, te n’adones que has oblidat les flors per a l’ofrena en casa dels iaios. Aleshores tot canvia per moments i acabes anant al lloc on han quedat perquè és impossible arribar a l’hora d’eixida del casal. Però això no és res si ho compares amb els dies previs a la setmana fallera. Abans estava tot controlat: bruses, polar i mocador. Però ara ja saps, per endavant, que les bruses i els polars de l’any anterior no són bons per enguany, que necessites més caixes de coets perquè la menuda de casa ja en tira més que el germà i, com no, tindre a punt una motxilla XXL per a poder-la emplenar amb tot allò necessari per a sobreviure un matí a la falla. Són unes falles diferents a les d’abans. Acabes igual o més esgotada, però quan arriba la nit et sents satisfeta per haver pogut acompanyar els teus fills a la falla i poder-los ensenyar a estimar aquesta gran festa. Sens dubte que ja no canvie la meua manera de viure les falles, perquè sense ells les falles ja no serien iguals.

PER Ana Gómez Tur

Envaïts pel Youtube

Per Laura Martínez Merenciano Vos heu parat a pensar que passaria si Youtube desapareguera de les nostres vides? En la actualitat, les xarxes socials, així com alguns mitjans de comunicació a Internet, com per exemple Youtube, són utilitzats per tots els estrats de la societat, encara que és especialment curiós “l’efecte Youtube” amb els més menuts que, a diferència de generacions passades, acostumen a veure dibuixos animats o qualsevol altre espai d’entreteniment en aquesta plataforma digital. Per tant, la televisió queda en un segon pla per a ells. Seguint aquesta hipòtesi, el grup de redactores i redactors de la Falla la Dula vam decidir fer un xicotet experiment per comprovar de quina manera afectava la plataforma Youtube les vides dels fallerets. A continuació, per obtenir un estudi més complet, també es va indagar en l’efecte que podia tenir amb adolescents i adults la utilització d’aquest canal d’informació audiovisual. Primerament, vam començar amb un xiquet de 4 anys que no sap llegir i escriure —fet que no representava cap problema perquè el xiquet coneixia perfectament la icona que té Youtube en la seua tableta. Li diguérem que buscara informació sobre l’esport que més li agradava i, com no sabia escriure, va prémer el botó del micròfon i va dir: —Cavalls! Aquest programa li va mostrar ràpidament els vídeos relacionats amb cavalls, i el xiquet anava mirant-los a poc a poc. Nosaltres li vam formular algunes preguntes sobre els cavalls, i quan el xiquet no sabia què contestar ens deia: —No ho sé, ho busquem a Youtube? És realment increïble que, a més a més, sàpiga que aquesta plataforma et proporciona respostes mitjançant vídeos, ja que el xiquet també sabia que Google te’n proporciona, però no amb un arxiu de vídeo. I tot això sense saber ni llegir i ni escriure!

Per contrastar una mica el resultat amb persones de distintes edats, ens dirigirem a un grup d’adolescents “dulers”. També tots coneixien la plataforma audiovisual objecte d’estudi i en feien un ús diari. Però la finalitat era diferent, aquests no se centraven tant en seguir “youtubers” que parlen sobre els temes que els interessa (encara que una gran majoria sí que ho feien), sinó que utilitzen Youtube per escoltar música, veure videoclips o tràilers de pel·lícules que no s’han estrenat (el 100% afirmava fer aquest ús del canal de comunicació). Per últim, i amb molta curiositat, vam preguntar a un grup de gent més adulta sobre el mateix tema. La sorpresa fou que també tots coneixien Youtube. L’’utilitzen per a veure receptes de cuina, per poder aprendre com es canvia un filtre de l’aire d’un vehicle, per buscar idees de com muntar i decorar una festa d’aniversari o, simplement, per veure vídeos que pengen els seus propis familiars. Sembla que la “síndrome Youtube” va amainant segons va passant el temps, perquè els menuts fan un major ús d’aquesta plataforma digital que els més adults. Però és ben cert que els majors de hui en dia no han crescut amb les noves tecnologies i, per tant, no coneixien Youtube en la seua infància o adolescència. No se sap massa bé com avançarà “l’efecte Youtube” amb els menuts d’ara i quines repercussions hi haurà per a la “generació tecnològica”. El que sí que és cert és que hem de dirigir i controlar l’ús d’Internet per part dels xiquets i les xiquetes, perquè l’utilitzen per a aprendre, divertir-se o comunicar-se adequadament i no deixar que arriben a crear una dependència o addicció que comporte problemes amb el seu creixement i educació. Seguint amb l’estudi, vam reunir un xicotet grup de xiquets i xiquetes de 8 a 12 anys, per preguntar-los si coneixien Youtube i de quina manera l’utilitzaven. El 100% dels participants coneixien aquesta eina digital. Era evident. Vam continuar amb més preguntes, com: —Què faríeu vosaltres si desapareguera el canal d’informació de Youtube? Es van mirar entre ells amb cara d’esglai i una xiqueta va contestar: —Això no pot passar mai. Youtube sempre funciona, nosaltres podem veure totes aquelles coses que ens agraden en qualsevol moment del dia. —I què és el que més vos agrada fer amb Youtube? —Ens agrada molt seguir xiquets i xiquetes que pengen vídeos sobre temes que ens interessen. Van arribar a dir-nos que gràcies a Youtube ja sabien el que volien ser de majors: “youtubers”! Aquesta afirmació ens va espantar a tots pel fet de veure que un simple canal d’informació té tant de poder com per a decidir el futur d’un xiquet o xiqueta. La principal conclusió va ser que Youtube és quasi una necessitat per a ells, forma part dels seus hàbits diaris, ja que l’utilitzen mentre sopen o després de fer els deures.

FALLES 2018, ENVAÏTS PER

NOUS PROJECTES

Fallera Major de 2018

Estimats i benvolguts “dulers”, fallers, amics, família, etc. A tothom: És un plaer saludar-vos com a Fallera Major de la nostra falla, la falla la Dula. Tindre el llibret a les mans suposa que ja quasi estem en març i que ja tenim ací les Falles, la nostra festa! En la falla la Dula despertem amb els sentiments fallers, de festa, i esperem l’arribada de les falles, per les quals hem treballat de valent durant tot l’any. Sols vull dir-vos: eixiu al carrer, compartiu dinars, sopars, festa! El casal està obert, entreu i gaudiu tots de la falla. Passegeu pels voltants del nostre monument, que ja està al carrer i que és el fruit del treball de tot un any, llegiu la crítica, admireu la seua arquitectura, gaudiu del seu enginy i gràcia! Viviu amb intensitat les mascletades, les xocolatades i totes les activitats que han organitzat els “dulers” amb molta constància, passió i amor, tant per a grans com per a menuts. Tindrem revetlles, la música de les bandes que ens acompanyarà als passacarrers i, amb gran emoció i llàgrimes als ulls, li portarem flors a la nostra Mare de Déu! Gaudiu, compartiu la festa, el soroll, la música, l’olor, l’art, la llum i el foc. Viviu cada minut, que JA ESTEM EN FALLES!!!!!

SALUTACIÓ FALLERA MAJOR

PER Karolina Grau Álvarez

LOURDES

EL PAPÀ I LA MAMÀ

Com a germana eres única, com a amiga, la millor, com a tia, indiscutible! Sols dir-te que continues així com eres! Un beset!

Som els teus pares i per a nosaltres eres la millor: el teu somriure, la teua alegria, la teua manera de ser. T'estimem molt i desitgem que passes un any inoblidable, t'ho mereixes!

ELS TEUS AMICS: RAÜL, RAFAELA, JUANITO, MÓNICA, TONI, PATACO I LOLÍN Karol:

EMMA Karol, només vull dir-te diverses coses. Estic contentíssima que sigues la Fallera Major de la Falla la Dula de l’any 2018. Saps que sempre estaré al teu costat, ja que aquest any no és només el teu, sinó que també és el meu. Riurem, plorarem, ens emocionarem, però sempre ho farem juntes. Estaré per a tot el que necessites. Et vull moltíssim, “wasa”. Besets de part dels quatre, et desitgem un any inoblidable.

Ha arribat el teu somni i tots anem a celebrar-ho, encara que tots sabem com de bé que anem a passar-ho. Esperem que aquest any, per a tu tot siguen alegries i pots estat ben tranquil·la que al teu costat estarem, malgrat que ens coste nits i dies! Per a nosaltres és un plaer que sigues la nostra Fallera Major; això sí, et demanem que no ens falte Cerveró! Amb el lema "Ací a què hem vingut" començàrem quadrilla a la falla, ara quedem pocs, però millors, i per això no ens pot faltar la cassalla. Et desitgem el millor que es pot desitjar a una amiga en un any com aquest, gaudeix com només tu saps. Et recordem que has de complir, però nosaltres estarem al teu costat. Volem que no oblides mai el 2018, perquè t’ho mereixes. Et volem moltíssim!

President de la Falla la Dula, any 2018

És un orgull per ami poder dirigir-me a tots vosaltres com a president d’aquesta comissió de la Falla la Dula. Vull agrair a tota la gent que treballa per la nostra falla, el seu suport. He de dir que estic orgullós del vostre treball i que sense vosaltres res seria el mateix a la Dula. Vos anime a continuar amb la mateixa dedicació i amb molta il·lusió, i com sempre, sent un referent a les falles de Tavernes en creixement, joventut, festa, germanor i participació. A les nostres falleres majors, Karol i Maria, vull donar-los l’enhorabona perquè són dos grans falleres i mereixen moltíssim aquest càrrec. A Vicent, el president infantil: “porta’t bé i gaudeix de ser el president infantil de la nostra falla”. Tots junts passarem unes falles inoblidables. A la comissió: sé que de vegades és dur, cansat, etc., però això és part de la història d’aquesta falla i sempre és recompensat per una gran quantitat de bons moments plens de rialles, amistat i il·lusió. Al cap i a la fi, tots treballem pel mateix objectiu, per les falles i, especialment, per aquesta, la nostra falla. Som una gran família, i és que gran part de nosaltres en hem criat a la falla. No recordem la nostra vida sense ella i és part del que som. Per això, no puc acomiadar-me sense donar-vos les gràcies de tot cor a cadascú per aportar el vostre granet d’arena a aquesta comissió. Abans d’acabar, vull fer una menció especial a la gent que cada any treballa en l’elaboració del llibret per l’esforç i dedicació que posen durant tot l’any. Finalment, m’agradaria donar les gràcies als comerciants, veïns i fallers, i animar-vos a tots a viure les falles al nostre casal, on sereu ben rebuts.

SALUTACIÓ PRESIDENT

Per JORDI MELÓ CREMADES

LA TEUA MARE El dia que vas nàixer em vas fer la dona més feliç del món, i cada dia que passa el meu amor per tu augmenta, és infinit. El meu cor de mare és per a tu sense cap tipus de condicions. Des de ben petit volies ser faller i, encara que no era la nostra intenció, ens vas convèncer, ja que ho desitjaves moltíssim i realment et vas proposar ser-ho. I encara que diuen que els somnis, somnis són, els somnis d’ahir són la realitat de hui. Eres valencià d’ànima i sang, t’emociones gaudint de la pólvora, la “mascletà” i la màgia de la nit del foc. Eres part activa de la festa, aprofites al màxim cada moment de germanor al teu casal. Eres persona de cor sensible, però també un lluitador incansable de les teues idees. Sempre mira endavant i aprén de la vida: la part positiva mostrant el costat més humà. Que els peus toquen el terra i les mans toquen el cel. Nota en la teua pell que la raó pesa menys que el teu cor, perquè el tens molt gran i meravellós. I si en algun moment del camí et perds, busca’m, que sempre t’escoltaré i tindràs un muscle en el qual recolzar-te. Eres allò més valuós que tinc a la meua vida, el meu pilar, la meua força per a continuar. El millor regal que m’ha donat Déu és el meu fill. Et vull amb tota la meua ànima, no canvies mai, Jordi. Estic molt orgullosa de tu!

EL TEU PARE Des de ben menut sempre has volgut ser faller de la teua estimada falla, la Dula. Sempre t’ha agradat aquest món, sé de cosa certa que desitjaves ser president d’aquesta comissió i, per fi, ha arribat aquest moment tan esperat. M’agradaria destacar l’esforç que has fet dedicant-te en tot moment a la teua falla. Espere que entre tots fem els possibles perquè aquest any siga inoblidable, de la mateixa manera que has fet tu sempre anteriorment. Com ja saps, estic al teu costat per a tot el que necessites. Jordi, estic molt orgullós de tu. Una abraçada!

ELS TEUS AMICS

ELS "CREGUTS" DE LA DULA Aquest any faller va començar amb molta il·lusió per a la quadrilleta dels "cregudets". Maria i Sergi començaven el camí com a fallera major infantil i vicepresident. Quina alegria veure'ls, agafats del braç i començar a complir el seu somni (i el nostre). Però la millor sorpresa estava per arribar... Que callat que ho tenies! Quina alegria ens vam emportar quan vas anunciar públicament que estaves disposat a ser el cap de la nostra falla! Junts hem passat moltes hores de feina, combois, alegries, nervis, rialles i preocupacions, sempre al voltant de la falla, i per a nosaltres és un orgull seguir treballant i gaudint-ne al teu costat. Saps de sobra que estarem en cada lloc on ens necessites, i per al comboi serem els primers!!! Gaudeix molt d'aquest any, nosaltres pensem fer-ho!

Eres un xic que gaudeix passant hores i hores al casal i que vius la festa fallera des de ben dins. Enguany és el teu any. Saps que nosaltres som de poques paraules i més fets, i sobretot de festa, però per tu tot ho farem. Després de tot el temps que portes de vicepresident, el teu somni s’ha complit. I sí, ja era hora que algú dels amics represente la nostra falla, en eixa en la qual hem passat tants bons moments. Però, espera... Encara ens queden els millors! Aquest any tu sols preocupat de gaudir i divertir-te al màxim, ja saps que d’això nosaltres sabem prou! Jordi, si hi ha una frase que et defineix és: AMIC DELS TEUS AMICS, i per això sempre podem comptar amb tu i tu amb nosaltres. Per això estigues tranquil, que aquest any la companyia dels teus amics i amigues no et faltarà. Alguns sempre estaran al teu costat com a vicepresidents, d’altres en la festa i d’altres més a l'ombra, però tots i totes, d’alguna forma o altra, volem formar part del teu any. Gaudeix, diverteix-te, plora, riu, emociona’t, bota, fes tot el que toque! Però recorda que en cada ocasió tots i totes estarem al teu costat per donar-te suport en aquest moment tan important. A pel 2018! PD: Grava’t esta frase al teu cap perquè enguany la cantarem més que mai: VOLEM QUE ENS CONVIDE EL PRESIDENT!!

Artista Faller: Alfredo Bayona

CRÍTICA DEL

MONUMENT GRAN

Des dels nostres primers versos, trenta cinc anys han passat, fent crítica sense complexes en cada monument plantat.

Sobre el cofre, ben plantat, guarda el seu tresor al qual viu aferrat i només l’obri quan vol!

La nova moda alternativa, a la Dula també ha arribat. Aquest pirata amb mandolina de festival se’n ha anat.

Aquest pirata ho té clar, independentista se sent ell, i en una Espanya corrupta no vol deixar ni un anell!

No sempre ho hem fet els mateixos, han passat molts per ací, però de segur que aquells versos es feien amb la mateixa il·lusió de hui.

El mateix passa a la Vall amb el tresor de l’Ajuntament: per a algunes coses no s’obri mai i per a altres, no hi ha mirament!

Ronyonera i disfressa, ja ho té tot preparat. Així en serà un més i se sentirà més integrat.

No es fia massa dels bancs, encara que siguen catalans, i amb l'excusa de “desconfiat” no declararà res a l’Estat!

Quan acabe el Festivern, tornarà a la normalitat. Acabarà amb el “postureig” fins el proper Cap d’Any.

L’altre creu que és ignorant, i invertirà on li semble convenient. De corruptes hi ha per tot arreu, inclosos els del “tres per cent”.

Els lloros lluiten allà dalt, com els partits a l’Ajuntament: no saben qui de tots és l’oposició realment.

No es deixarà influenciar per aquesta guerra d’identitats, i sap que ha de gaudir del millor de tots els pobles i ciutats!

Sense aportar-hi massa, els anys van passant. Només tenen clara una cosa: fer fora Jordi Juan.

En contra del “procés”, està aquest pirata: “Si decidim, ho fem tots! Tota Europa si fa falta!”

Per interessos acorden tots: foto al Facebook i cassalla! Però si és per guanyar vots, pot començar la batalla!

En Bankia, sense cap dubte, deixarà el seu tresor, amb la por que li’l furten però amb l’orgull espanyol!

Amb un tresor cadascú veiem als quatre pirates, que amb allò de Catalunya no saben bé com estan les coses.

Aquest dels altres es burla, sap que perden el temps: s’entretenen amb el joc polític mentre ell va guanyant diners.

Cadascun pensa d’una manera, dubten d’on invertir els diners, i tenen clares diferències amb l’opinió sobre el “procés”.

Ho deixarà tot a Suïssa i tornarà per a negociar amb polítics d’ambdues bandes ja que amb negocis, sí que saben pactar!

Amb algun dels quatre pirates vos podreu identificar, encara que amb tanta notícia, ja no sabreu què pensar!

I fins ací podem arribar, a Falles podreu continuar. Si vos ha picat la curiositat a la Dula haureu de pujar!

No és una tasca senzilla ni massa reconeguda, una feina que poc brilla en una societat fotuda. Però sense crítica no hi ha falla per molt gran que siga el remat. Per això la Dula no calla, és l’hora de tornar a l’atac. Benvinguts, invasors, passeu i veieu el monument! Tot una pirateria, com Tavernes, realment... Una història divertida entre pirates i vaixells, que lluiten pel nostre poble i no s’entenen entre ells. Aquell vell pirata il·lumina la plaça amb el far, perquè la llum escasseja en molts racons de la Vall. No és cap sorpresa que ens en falte per ací dalt, ja que el barri de la Dula és un dels més oblidats. Per això ha volgut vindre, per fer-nos un favor. Després anirà a la platja, que allí també hi ha foscor.

Els carrers i les voreres, per ací no han millorat. Trobaràs alguns pegots i amb això, tot arreglat! Però a les zones més cèntriques “voreres aeroport” han construït. I per a pagar hores extres, del Festivern han tret profit! Per al que interessa, s’obri el tresor de bat a bat, invertint ben de pressa i amb un somriure, solucionat! La mona no es preocupa, fuma pipa, relaxada. Té amics a l’Ajuntament, per això està contractada. Quina sort tenir feina, encara que siga per a netejar! A la FCC anirà després perquè sap que pot entrar. No li importa massa si als altres no els sembla bé, dirà que ha sigut elegida amb criteris excel·lents.

Per Pura i Mario

Adsuara Talens, Alicia Alberola Escribano, Neus Almiñana Altur, Salvador Almiñana Alvarez, Antoni R. Almiñana Borras, Olga Almiñana Molla, Claudia Almiñana Molla, Inma Almiñana Molla, Nuria Almiñana Molla, Salvador Almiñana Palomares, Antoni Altur Bononad, Ruben Alvarez Casanova, Jesus Alvarez Pastor, Angel Manuel Andres Palomares, Andreu Arlandis Martinez, Estefania Ausina Escrihuela, Rosana Ausina Hernandez, Juan B. Ausina Hernandez, Pepa

Cabanilles Arnau, Clara Camarena Fernandez, Alexandra Canet Escribano, Tania Cardona Romero, Alicia Catala Sanchez, Mª Jose Cavas Corchero, Carlos Cavas Corchero, Jacobo Cerda Vidal, Juan Chofre Bo, Angels Chofre Tarrega, Enric Chova Felix, Irene Ciscar Arago, Jose Ciscar Vieco, Ainoa Ciscar Vieco, Aitor Claros Lorenzo, Fatima Clemente Adsuara, Anais Climent Serralta, Tamara Corella Martinez, Sergio Corella Miñana, Ximo Corella Torres, Gema Corella Torres, Rosa Costa Company, Rosa

Bastida Bononad, Raquel Belenguer Vidal, Janelle Benavent Gascon, Ana Benavent Talens, Isabel Benavent Talens, Rolan Bernabeu Palomares, Josefa Blasco Brines, Agusti Blasco Brines, Carmen Blasco Martinez, Agusti Blasco Montero, Ainhoa Bono Bo, Susana Bononad Bo, Begoña Bononad Bo, Carolina Bononad Bo, Isabel Borras Cruañes, Davinia Bosca Serva, Mª Jose Bosca Serva, Sergio Bosch Clar, Isabel Bosch Sansaloni, Africa Brines Donet, Jorge Brines Escrihuela, Encar Brines Escrihuela, Resu Brines Escrihuela, Vicent Brines Revert, Trinidad Bufante Jareño, Anais

Delfa Chover, Mª Isabel Delfa Chover, Rosana Diaz Soler, Ricardo

Enguix Altur, Salvador Enguix Brines, Salva Enguix Brines, Vicent Enguix Medrano, Lucia Escribano Ortega, Manoli Escribano Roman, Pilar Escrihuela Palomares, Carmen Escrihuela Palomares, Mar Escriva Donet, Demelsa Espinosa Magraner, Juan J. Espinosa Sanchez, Hector Esteban Rodriguez, Raisa Esteban Rodriguez, Sarai Estruch Escriva, Laura Estruch Moncho, Mª Jose Estruch Vercher, Sergio

Fabregat Escrihuela, Juan Fernandez Tudela, David Ferrando Almiñana, Estefania Ferrando Exposito, Cristina Ferrando Garcia, Angela Ferrando Vercher, Josep Ferri Cantus, Adria Fons Callejon, Mª Jose

Galvez Arenas, Iris Garcia Bo, Encar Garcia Bo, Pep Garcia Donet, Horacio Garcia Escrihuela, Sara Garcia Llorca, Tiffany Garcia Martinez, Maica Garcia Peiro, Ana Mª Garcia Peiro, Blanca Garcia Roca, Adria Garrido Rodriguez, Dulce Gascon Pelegri, Cristian Gascon Pelegri, Miriam Gascon Talens, Alba Gascon Torres, Vicent Gimeno Escribano, Tania Gimeno Garcia, Francisco J. Gimeno Ortiz, Adrian Gomez Hijarro, Salvador Gomez Tur, Anna Gomez Tur, Salvador Gonzalez Ferrando, Ruben Gonzalez Muñoz, Emilio Gonzalez Muñoz, Natali Gonzalez Perez, Emili Grau Alvarez, Carolina Grau Bo, Daniel Grau Bo, Sandra Grau Borras, Lidia Grau Felis, Paula Grau Ferrando, Juan Salvador Grau Hernandez, Zulema Grau Ibañez, Laura Grau Ibañez, Mª Jesus Grau Lopez, Alba Grau Lopez, Isabel Grau Ortega, Rosana Grau Vercher, Ignasi P. Gregori Palomares, Carles Gregori Palomares, Laura

Laparra Perez, Celia Laparra Perez, Vicent Libro Benito, Isidro Libro Escribano, Almudena Libro Escribano, Nerea Limon Exposito, Angela

Jareño Rodriguez, Vicent Jorge Almiñana, Marc Jorge Almiñana, Raul Jorge Estruch, Raul Juan Ferrando, Cecilia Juan Ferrando, Francisco

Hernandez Brines, Jose A. Hernandez Escrihuela, Andrea Hernandez Hernandez, David Hernandez Navarro, Paula Herrera Sanchez, Jose A. Herrero Corella, Carmen Herrero Grau, Carmina Herrero Grau, Raul

Mafe Ausina, Raquel Magraner Martinez, Mª Jose Magraner Selfa, Carles Magraner Selfa, Nekane Manclus Ausina, Joan Manclus Cuñat, Juan Marti Benavent, Isa Marti Blasco, Marina Marti Espi, Silvia Marti Hernandez, Vicent J. Marti Mafe, Joan V. Marti Muñoz, Joan J. Martinez Adsuara, Javier Martinez Borras, Jaume Martinez Martinez, Ruben Martinez Merenciano, Laura Martinez Merenciano, Mª Jose Martinez Merenciano, Virginia Martinez Peris, Antonio J. Martorell Palomares, Pepa Melo Cremades, Jordi Merenciano Cerda, Alex Merenciano Cerda, Jose Merenciano Magraner, Maite Merenciano Marti, Carlos Minguez Perea, Sergio Mogort Climent, Enrique Molla Almiñana, Conxin Morant Felis, Enrique Mota Arevalo, Laura Muñoz Felis, Assumpcio Muñoz Felis, Isabel Muñoz Llorca, Alexandre Muñoz Sala, Gema

Isidoro Estruch, Sergio Izquierdo Sanchez, Oscar

Navarro Cortes, Mar Nieto Porta, Jose Nacher Pastor, Enrique Ochoa Valdes, Ana Ortells Grau, Alicia Ortiz Zanon, Raquel

Raya Lopez, Ruben Reyes Palomar, Andrea Ripoll Grau, Salvador Roca Benavent, Mª Jesus Rodriguez Lara, Jordi Rodriguez Lara, Miguel Rodriguez Palomares, Eva Mª Rubio Espuig, Miriam Ruiz Company, David Ruiz Company, Sonia Ruiz Boluda, Vicent

Palomares Armengol, Eduardo Palomares Cabanilles, Julia Palomares Cabanilles, Marcel Palomares Ciscar, Vicent Palomares Escrihuela, Pascual Palomares Fayos, Angel Palomares Gascon, Noelia Palomares Gascon, Pura Palomares Gascon, Vicent Palomares Mendoza, Enrique Palomares Palomares, Angel Palomares Palomares, Jade Palomares Selfa, Vicent Pardo Lirio, Ainhoa Pardo Lirio, Anna Paredes Mazarrota, Javier Peiro Jareño, Carmen Pelegri Garcia, Andreu Pelegri Garcia, Minerva Pelegri Moreno, Elsa Pelegri Serra, Cristina Pelegri Serra, Juamba Penades Alonso, Sergi Perez Mora, Nerea Perez Paredes, Lidiana Peris Almiñana, Carmina Peris Almiñana, Tere Pons Catala, Ausias Pons Catala, Victor Pons Espi, Victor Puertos Rodriguez, Amanda Puig Arenas, Ruben

Sabater Pareja, Nerissa Saiz Nuñez, Mª Jose Sala Alvarez, Cesar Sala Palomares, Rafaela Sala Serva, Ainoa Sales Rodriguez, Arantxa Salinas Bosch, Minerva Salinas Bosch, Monica Salinas Navarro, Juan Pedro Salom Martinez, Alexander Sanchez Clemente, Inma Sanchez Melo, Mª Jose Sanchez Ortiz, Rosabel Sancho Barranco, Monica Sansaloni Estruch, Javier Santamaria Martinez, Vicent Sanz Almiñana, Veronica Selfa Escrihuela, Monica Selfa Mazarrota, Barbara Sempere Felix, Paula Serra Ibars, Lolin Serra Mafe, Andreu Serrano Martinez, Vanessa Serva Grau, Joaquin Serva Martorell, Ana I. Serva Martorell, Ximo Solanes Brines, Joaquin Solanes Cantus, Salvador Solanes Torres, Cesar Soler Bascon, Neus Soler Merenciano, Hector Soler Merenciano, Mario A. Soler Perez, Lidia Soler Sanchez, Jessica Soriano Molina, Anais Soriano Molina, Celeste

Zanon Palomares, Erica Zanon Palomares, Lorena

Talens Blasco, Andreu Talens Correoso, Salvador Talens Espi, Salvador Talens Garcia, Encar Talens Garcia, Susana Talens Mazarrota, Begoña Talens Melo, Encar Talens Molla, Julia Talens Pellicer, Ana Talens Selfa, Carles Talens Talens, Alexis Talens Talens, Xavier Talens Tur, Pepe Talens Tur, Salva Tarrega Selfa, Silvia Tent Bernabeu, Xavier Tent Ferrando, Salvador Tomas Felix, Ainoa Torres Bosch, Pepa Torres Bosch, Rosa Torres Escrihuela, Vicent Torres Fillol, Carlos Tur Bono, Marta Tur Cerda, Amparo Tur Cerda, Pepa

Vega Vercher, David Vega Vercher, Paula Vercher Basset, Jose Vercher Diaz, Eva Vercher Diaz, Gemma Vercher Diaz, Salvador Vercher Estruch, Fabiola Vercher Estruch, Mª Cruz Vercher Estruch, Maria Vercher Estruch, Salvador Vercher Grau, Carlos Vercher Roca, Aida Vercher Ruiz, Andrea Verdu Chover, Eva Mª Verdu Chover, Gustavo Verdu Gimeno, Monica Vidal Gascon, Agueda Vidal Hernandez, Juan F. Vieco Lopez, Elisa Villen Ruiz, Hector

William Russell Flint ~ L'Odissea d'Homer

IÓ

E LIT LA M AR EN LA

T RA

Per ALÍCIA ORTELLS GRAU Enguany, si gaudeixes de la plaça “dulera”, sabràs que t'has submergit en un univers marí en què regnen els pirates i les més tendres històries que la mar ens pot oferir. A més a més, si ens endinsem en la profunditat de l'oceà literari trobarem grans històries i multitud de llibres dedicats a la mar. Des de temps immemorials, la mar ha inspirat poetes i escriptors de totes les parts del món que han omplit d'arena i sal les pàgines dels clàssics de la literatura universal. La mar és sempre un perfecte escenari per a l'aventura, des d'Homer a Moby Dick, passant per Jules Verne, Daniel Defoe o Robert Louis Stevenson. Sempre ha sigut vista com una metàfora de la vida i la mort, bressol d'aventures i desventures, àncora d'amors i de desamors. En aquest article vos convidem a recórrer amb nosaltres un viatge literari, navegant per mar oberta amb un llibre i la imaginació com a únic equipatge. Embarquem? Homer

Herman Melville

Jules Verne

Homer ja cantà les intrèpides peripècies que Odisseu hagué de sortejar per a poder tornar a casa en una de les obres més importants de la literatura universal, L'odissea. La tornada de l'heroic rei no resultà gens fàcil. Vint-i-quatre cants formen el poema èpic més conegut arreu del món, una obra mestra que en l’actualitat continua causant admiració entre els lectors. Gegants, nimfes, fetilleres, sirenes, harpies i fins i tot al mateix déu Posidó són sols uns pocs dels personatges que el rei d'Ítaca hagué de véncer per a arribar a casa i tornar la pau i l'ordre al seu regne en un redemptor final que mai no deixa a ningú indiferent. Aquesta obra de la literatura universal ha deixat milers d'esteles, multitud d'influències, entre les que destaquen l'obra de James Joyce titulada Ullysses (1922), en la qual crea un clar paral·lelisme entre l'obra original i els temps més moderns, respectant les normes clàssiques de temps, lloc i acció. D'altra banda, també mencionarem el famós poema de Kavafis, que Serrat portà als escenaris afegint-li melodia, Ítaca. Aquest poema, escrit l'any 1948, és una al·legoria sobre el camí de la vida, en què allò important no són els ports on arribes sinó allò que el port és capaç de donar-nos i enriquir el camí de la vida. Quan fas cap a Ítaca, que simbolitza el final del camí, seràs ric, encara que Ítaca no puga oferir-te res.

Daniel Defoe

Robert Louis Stevenson

Ernest Hemingway

Hemingway ja va escriure la seua obra mestra aprofitant l'aventura i desventura que ofereix la mar. El vell i la mar (1952) narra la intensa lluita que Santiago, un desafortunat i vell pescador, emprendrà amb un gran peix espasa. Malgrat guanyar-li el combat al peix, de tornada a casa amb l'animal, els taurons el deixaran sense cap resta de la captura. Aquesta aventura, plena de simbolisme i en la qual es forma un cercle de records, es qüestiona un element que sempre ha donat molt de joc a la literatura: la sort. Dins de l'extensa obra de Jules Verne, Viatges extraordinaris, trobem també que va fixar la mirada a la mar per donar vida a diverses de les seues novel·les més importants, com és per exemple Vint mil llegües de viatge submarí (1870), una trepidant història en què queda palesa la gran afició de Verne pels viatges exòtics, la ciència aplicada i la ciència ficció. Aquesta obra és narrada en primera persona pel professor francés Pierre Aronnax, distingit biòleg que mamprén una missió: buscar i donar caça a un estrany cetaci que havia ocasionat desperfectes en diverses embarcacions. Durant l'expedició són atacats per aquest cetaci i rescatats per un arponer, Ned Land, que els du a un lloc segur, a bord del submarí Nautilus, on coneixerà l'enigmàtic Capità Nemo i junts emprendran les més grans aventures escrites fins a l’actualitat. Podràs dormir sense saber quines misterioses aventures i sorpreses els aguarden?

Robinson Crusoe (1719) està considerada com a la primera novel·la anglesa. És una obra repleta de peripècies i aventures que obligaran el protagonista a adaptar-se a les noves condicions de vida. Tota una figura de superació en la qual anirem entenent que la intel·ligència és la capacitat d'adaptarnos a noves situacions. Robinson Crusoe és un mariner anglès que és capturat per uns pirates mentre viatjava cap a Àfrica i es converteix en esclau, fins que aconsegueix escapar. En l'escapatòria serà quan el nostre protagonista naufragarà i esdevindrà l'únic supervivent a una illa deserta. Però allò que creia una illa deshabitada no era del tot cert, ja que hi habita una tribu caníbal. Moltes aventures li esperen a aquest personatge, dignes de ser recordades. Daniel Defoe així ho va voler. L'illa del tresor (1883) és un clàssic de la literatura escocesa i també universal. L'antiga història d'un sanguinari pirata, un mapa i un tresor. Cal algun ingredient més per a garantir l'aventura? Serà més divertit si afegim la mar com a teló de fons. Una gran aventura per a aconseguir un botí històric.

Molts més llibres podem trobar a les prestatgeries que porten com a escena la mar, intrigants aventures a la deriva de la imaginació i, com a únic rumb, gaudir i immortalitzar un temps que mai es perd mentre es llegeix. Grans figures literàries de la nostra terra han fet brollar vers i prosa d'aquesta infinita figura que és la mar. Mar i cel (1888) i La filla del mar (1900) són sols dos de les obres més brillants de l'escriptor Àngel Guimerà. "Veles e vents", poema del consagrat poeta i cavaller valencià de l'època medieval, Ausiàs March, en la qual narra el seu viatge des d'Itàlia fins a València a la recerca de la seua estimada. I és que la mar ha deixat clar que és un escenari propici per a la intriga i l'aventura; és única, adversària i companya, testimoni dels canvis de rumb i dels vents contraris, de la solitud i la conversa, de la riquesa i de la misèria, de la glòria i la tragèdia... Però eixa és la màgia de la mar, l’enlluernament amb què trenca la nit. La Lluna sols es vol reflectir en ella i els poetes dipositen als seus lloms la intensitat de les històries que desperten la intriga als lectors.

DIJOUS I DIVENDRES

DISSABTE

DISSABTE DIMARTS

· Muntatge envelats

FEBRER · Pregó faller a la plaça Major i 1r lliurament de premis. · Sopar de germanor

MARÇ

·XVIII Concurs de Paelles i revetlla amb el grup SEVEN CRASHERS.

DISSABTE DIUMENGE MARÇ

MARÇ

DISSABTE FEBRER · A partir de les 16:30h Cavalcada del Ninot.

DISSABTE FEBRER · A partir de les 21:00h Nit d’albades.

‘7A CURSA AUTOS GRILLATS’

DIA DEL PRESIDENT

· A les 10:00h Esmorzar.

· A les 09:00h Despertà amb

· A les 10:45h Concurs de truc.

perols i cassoles.

· A les 11:00h Exposició cotxes

· A les 10:00h Esmorzar al

infantils. · A les 12:00h Cursa ‘autos

pavelló. · A les 12:00h Jocs infantils.

grillats infantil’.

· A les 14:00h Dinar al pavelló.

· A les 13.00h Corre bous

Després del dinar: imposició

· A les 13.00h Exposició cotxes

de bandes a la cort d’honor

· A les 14:00h Concurs de

i nomenament dels fallers

fideuà.

d’honor 2018.

· A les 16:30h Festa infantil

· A les 17:30h Xocolatada a

amb:

càrrec del President Infantil.

MARÇ ·A les 20:00h Inauguració exposició del ninot.

DIMARTS I DIMECRES

MARÇ

· DURANT TOT EL DIA: trasllat de peces dels monuments

DIJOUS MARÇ DURANT TOT EL DIA: ‘Plantà’ del monument gran

- Monitors

· A les 10:00h Esmorzar al

- Castells inflables

pavelló.

· A les 17:00h posada

· A les 14:00h Dinar al pavelló.

en escena dels equips

· A les 19:00h Vesprada

participants

Fitness.

· A les 18:00h 7a cursa

· A les 22:00h Sopar de pa i

‘Autos grillats’.

porta al pavelló.

· A les 20:00h Festa DISCO CRAZY ZOO amb DJ Xevi Rodrigo

DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE MARÇ

MARÇ

DILLUNS

MARÇ

DURANT TOT EL DIA:

· A les 08:00h Despertà.

‘Plantà’ del monument infantil

· A les 10:00h Esmorzar al

pavelló.

· A partir de les 10:00h Parc

· A les 12:00h Missa en honor

· A les 14:00h Dinar al pavelló.

infantil

infantil.

a Sant Josep.

· A les 22:00h Sopar de pa i

· A les 14:00h Dinar al pavelló.

· A les 14:00h Mascletà.

porta al pavelló.

· A les 19:00h Lliurament de

A les 17:00h Ofrena de

· A les 14:00h Dinar de gala al

· A partir de les 23:00h

premis a la plaça Major.

flors a la Mare de Déu dels

pavelló

Concert del grup NUC. Gira

· A les 22:00h Sopar de pa i

Desemparats.

· Després del dinar:

‘Arran del mar’

porta al pavelló.

· A les 22:00h Sopar de pa i

Recompenses Junta Central

· A partir de les 23:00h

porta al pavelló.

Fallera.

Revetlla amb el grup

· A partir de les 23:00h

· A les 17:00h Parc infantil

VALPARAISO.

Revetlla amb el grup

· A les 19:00h Cercavila per tot

LA SENDA.

el poble. · A les 21:00h Cremà de la falla infantil. · A les 22:00h Sopar de pa i porta al pavelló. · A partir de les 23:00h Cremà de la falla.

INVASIÃ&#x201C; D'EMOCIONS

ACOMIADAMENT

Amics, amigues, familiars, falleres i fallers, les pàgines del nostre consagrat llibret ens brinden l'oportunitat única d'acomiadar-nos de tots vosaltres, d'una gent meravellosa que ha fet del nostre regnat un any inoblidable i únic. Volem començar per felicitar els dulers i les duleres, ja que gràcies a tots cada acte, festa, concurs i dinar al casal han sigut meravellosos i han donat pas a un jardí on floriran uns esplèndids records. Gràcies per ser els millors del “món mundial” i per haver dipositat la vostra total confiança en nosaltres, perquè sense el vostre suport i la vostra ajuda no haurien sigut les falles de la nostra vida. També volem agrair a les nostres famílies i amics per tota la feina que han fet per nosaltres, per l'ajuda prestada i les mirades de goig, pel comboi innat, per les sorpreses... Perquè sense les nostres mares no hauríem estat a punt ni a hora per a cap acte, així com sense les nostres germanes no hauríem sabut ben bé què fer —la seua experiència i galania ens han guiat pel camí del bon fer i del saber estar—. Els nostres pares ens han sorprés aquestes falles, ja que s’han vestit de fallers per a donar-nos les millors sorpreses i els nostres amics ens han acompanyat en cada sopar, en cada acte, i ens han fet gaudir de les falles amb la millor companyia possible. Per tant, per això i molt més, moltes gràcies, dulers. Perquè sempre guardarem en la memòria l'any viscut a la falla de la nostra vida i creixerem amb eixa experiència digna d'una vall com la nostra. A l'atzar i a l'esforç volem agrair també les grans coincidències que ens ha ofrenat aquest meravellós any, boniques sorpreses i majors il·lusions: segons premis amb gust de primers i primers premis amb sabor a pura ambrosia dels déus. Bots d'alegria pel reconeixement a la tasca dels dulers, com pot ser el primer premi al nostre llibret, el millor llibret del nostre poble, i del qual estem molt orgulloses, com també dels nostres esportistes, que cada any es deixen la pell a la pista blava de la nostra localitat per a oferir pur espectacle. Per tot açò i molt més que en mil fulls no cabria, moltes gràcies. Volem dir-vos que sempre guardarem als nostres cors un raconet daurat per a les falles del 2017, les nostres.

INVASIÓ D'EMOCIONS AL 2017

Per Míriam i Alícia

Per Alícia Ortells Grau

UN ANY DE POR Les meravelles s’han apoderat de les falles de 2017. No podem negar que el passat exercici faller fou un èxit rotund per a les duleres i dulers, un any de feina i resultats, d’alegria, esperança i goig a la plaça. I és que un any més ens hem fet amb el banderí acreditatiu al millor monument gran plantat a la Valldigna i vam acariciar el doblet en obtindre un molt ben rebut segon premi en el monument infantil. Tot això fou amanit amb un primer premi per al futbet femení i un segon premi per a l’infantil, i tornàrem a tocar la glòria amb el guardó que reconeix el bon ús de la llengua valenciana en l’àmbit faller, que atorga l’excelentíssim Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, i és que la nostra tasca va ser reconeguda amb un primer premi a l’ús del valencià a la nostra localitat. Però les bones notícies no són sols els resultats, sinó també l’execució. Un any ple d’actes i de sopars de divendres al casal amb tota la bona gent que fa falla cada setmana i que entre tots contribuïm a fer allò tan nostre com és el “comboi”. Les vesprades d’assaig amb els amics de sempre, uns play-backs especials, inoblidables, i una cavalcada del Ninot “de cine”, on vam tornar a reviure les millors pel·lícules de l’època daurada de Hollywood. Les clàssiques cites duleres, com són la cursa d’autos bojos i el concurs de paelles, no van deixar indiferent a ningú, ja que un gran ambient regnà a la plaça, que oferia un gran espectacle a l’empinat carrer que hi dóna accés. També oferirem els millors tasts de la gastronomia de la nostra terreta, ja que el dia dels autos bojos es va celebrar per a dinar un concurs de “fideuà”. La nit de les paelles va resultar ser un triomf per als artistes paellers dulers, encara que mai deixem de recomanar els diumenges d’assajos. La festa de la benvinguda de l’estiu també va ser un gran encert, i ens omplí d’aigua, piscines i tobogans els carrers del barri on la gent va poder gaudir del bon ambient, refrescar-se de la calor i participar en grans proves que s’havien preparat amb molta cura i ganes de diversió. I és que, quan els dulers proposem festes, oferim sempre un gran espectacle. Les meravelles no són sols aspectes físics, sinó també emocionals. Les emocions han regnat en cada moment de les falles, es notava en l’aire i en cada mirada, en cada coet tirat a la vorera i en cada melodia que omplia de ritme els carrers de la nostra vall. Un any espectacular, un exercici per al record de molts dulers i duleres que serà recordat pel colorit i la màgia que omplia cada racó del barri. Un any intens i esperat, sobretot pels nostres màxims representats que, per fi, veien el seus somnis complits. L’any de les meravelles: un any de por. Un any de satisfacció i alegria, un any de sorpreses, un any de conte, un any de màgia i un any per a continuar creient que res és impossible, perquè mentre existisquen els somnis fallers, la falla la Dula sempre serà el motor per a fer-los realitat.

Iris és una xiqueta molt desperta, un vertader terratrèmol que no para mai. Sempre té les piles carregades. Sa mare, Olga, es passa el dia darrere seua pensant que li haguera pogut tocar una filla més tranquil·leta. Iris té 6 anys acabats d’acomplir i, clar, en esta edat la curiositat li pot, i es passa el dia preguntant coses. Els caps de setmana sempre acompanya la mare al casal de la falla. Perquè és fallereta de la falla del seu barri des que va nàixer. Olga es delegada de play-backs infantils. Assaja cada dissabte amb els menuts i li encanta la seua manera de ser, tan sincers, tan transparents…

LES EMOCIONS M’HAN ENVAÏT Per Rosa Corella

—Va, Iris, que arribem tard, reina! -—Ja vaig mare, ja vaig. —Ho tens tot? Repassa-ho! —Que sí!!!! —D’acord. Anem, que avui hem d’obrir nosaltres el casal! —Puc obrir jo? Puc obrir jo, mare? Per favor, per favor… Eixa era Iris, insistent com només els xiquets saben ser-ho. I així la mare li va deixar obrir com sempre el casal i van començar a fer feina. De sobte, la menuda va arribar plorant on estava Olga……. —Què t’ha passat, filla? —Mare, Laia m’ha pegat! —Per què? Heu discutit? Si Laia és la teua millor amiga! —Ara ja no ho és! No pense parlar-li més! M’ha pegat sense motiu! —Laia, per favor, pots vindre un momentet? Laia i Iris, vosaltres sou molt amigues. Per què heu discutit? —Jo no he començat, mare. Ha sigut ella! —Olga... Iris, sempre que venim, vol manar de tot i diu que el casal és seu. —Anem a vore, xiquetes Ací venim a passar una estona divertida, i si discutiu no s’ho passeu bé. Què vos pareix si demaneu disculpes i ens oblidem del que ha passat? —Ni pensar-ho! —Jo tampoc! —Estic superenfadada amb Iris, i no em vull desenfadar. —Ja veus tu! Jo estic el doble d’enfadada que tu. Què t’has pensat? —Molt bé, xiquetes, com vosaltres vulgueu, podeu estar enfadades tota la vesprada si voleu. Poseu-vos una a cada punta i continuem l’assaig.

Les dos xiquetes van obeir i es van allunyar l’una de l’altra tant com van poder. Es miraven, de tant en tant, de reüll... A la mitja hora, Olga va cridar la seua filla a un raconet. —Iris, et trobes bé? No estàs encertant cap pas del ball. Et passa alguna cosa? M’ho vols contar? —Mare, és que des de fa una estoneta m’ha començat a fer mal la panxa. —Has menjat massa llepolies? —No, no tinc fam, ni de llepolies tampoc. —Iris, pot ser que notes com un nuc a la panxeta? I pot ser que estigues un poc cansada de sobte? —Sí, mare. Tot això ho note. Com ho saps? —Perquè a la mare també li ha passat alguna vegada. Això és que estàs trista i enfadada i el teu cos ha reaccionat. —Això és tot per culpa de Laia. Segurament estaré trista i enrabiada per la seua culpa, no, mare? —No, Iris, no. Estàs així únicament per culpa teua, tu ho has volgut, hauries pogut arreglar les coses perquè jo t’he preguntat fa una estoneta i t’has creuat de braços. —Mare, però anem a vore... Jo no li he dit a la tristesa ni a la ràbia que vingueren. Aleshores, per què han vingut a molestar-me? —Iris, a vore com t’ho explique... La tristesa i la ira són dos de les emocions que tenim totes les persones. No avisen quan vénen, depén de nosaltres que vinguen o no. —I ara jo que faig, mare? Per què no m’agrada estar amb este mal de panxa i esta poca gana de fer res? —Molt fàcil, Iris. Per què creus que t’has posat trista? —No és per Laia. Això segur. —Val. Aleshores, per què creus que és?

—Igual sí que és perquè he discutit amb Laia i ella ja no vol ser la meua supermillor amiga. —Exacte. I per què creus que estàs enfadadíssima? —Això sí que ho sé. Estic enfadada amb Laia perquè ha dit mentides sobre mi. —Correcte! Si a tu et donara igual que Laia diga mentides de tu, perquè tu saps que això no és de veres, què et passaria? —Que no m’hauria superenfadat, crec... —Ahí ho tens! El que has de fer és pensar que com no has fet el que ella diu, no té trellat prendre-t’ho a males. Ella pot dir el que vullga. Tu no t’enfades pel que diga i ja està. —Ja... Hauré de tornar a pensar-ho tot de nou, mare. Però recorda que també estic trista, i em trobe molt mal per això... —T’has posat trista perquè Laia és molt amiga teua i no t’agrada estar malament amb ella. Si vols tornar a estar contenta, has de llevar-te eixa tristesa de dins de la panxa. Com creus que se’n pot anar? —Jo crec que si ho arregle amb Laia i tornem a ser supermillors amigues, ja no estaré trista. Però clar.. Ara com ho faig? —Què et pareix si vas i li demanes de parlar amb ella i et disculpes? —Quèèèèè???? Joooooo?????? Si jo no he fet res malament! Ni pensar-ho! —Molt bé, Iris. Com vullgues... La xiqueta es va creuar de braços i sa mare la va deixar sola. Després d’un parell de minuts, Olga la va veure acostant-se a Laia. —Laia... És que volia parlar amb tu...

—Però és que jo no vull. —Ja…. Però és que he de dir-te una cosa, és necessari, i te la diré igualment, perquè si no, no se me n’anirà el nuc de la panxa ni les poques ganes. —No vaig a escoltar-te... —Laia, que... És que... Crec que no he pensat bé les coses i ara em costarà tornar a pensar-les. Ém dona igual que digues mentides de mi perquè com no són de veres, a mi tant em fa. També et demane disculpes per haver-te fet sentir malament. Vaig a procurar no enfadar-me ni posar-me trista mai més, perquè sinó em passen coses roïnes al cos. Diu ma mare que això es diu “emocions”. —Emocions? No entenc res, Iris... —Que es veu que les persones tenim dins unes coses que s’anomenen “emocions” que s’escapen del lloc en què estan sense demanar permís ni res. —Ah, ja entenc... Després de barallar-nos tu i jo m’ha agafat un fred que no se’n vol anar... I tinc mal de cap! Vols jugar-te que això és una emoció d’eixes? —Jo crec que sí! Mareeeeeeeeee, mareeeeee! Veges, que Laia també té una emoció per dins que se li ha escapat. —Laia, bonica, què et passa? —Olga, és que tinc molt de fred i mal de cap, i les cames no m’aguanten... —Des de quan fa que et passa? Abans estaves bé! —Després de barallar-me amb Iris he començat a trobar-me així. Serà que tinc gana? —No bonica, no. Això és que tens por. Podria ser que tingueres por que Iris ja no volguera ser amiga teua? —Crec que sí! He estat pensant que mai més voldrà jugar amb mi... —Mare! Conta-li com pot fer que la por eixa se’n vaja per on ha vingut. Conta-li-ho! Ara voràs, Laia, obri bé les orelles! —Laia, si tu en lloc de pensar això, ara penses que passe el que passe amb Iris, vosaltres sempre sereu amigues, perquè vos estimeu molt... Què notes al cos? Com et sents? —Mooooooooolt bé! —Això és el que has de pensar, i no el que estaves pensant! —En eixe cas, vaig a pensar allà al racó! —I jo també vaig a pensar amb ella, mare! Olga estava a punt d’esclatar a riure. Les menudes es van separar de la resta de xiquets i van seure a un raconet del casal. Van tancar els ullets i van començar, segons elles, a pensar bé. En dos minutets ja estaven de tornada. —I bé. Com vos trobeu ara? —Mare, jo ja no tinc cap nuc ni cap poca gana, perquè sé que Laia sempre serà amiga meua. I tampoc estic enfadadíssima, perquè el que ha dit no era de veres. Si vol dir-ho que ho diga, però jo no vaig a enfadar-me. —Molt bé! I tu, Laia?

—He estat pensant tota esta estona que Iris i jo sempre serem supermillor amigues, i si ens enfadem ho arreglarem i mai se n’anirà del meu costat. I ja no tinc fred, Olga. I les cames ja m’aguanten! —Aleshores, esteu felices i contentes! -—Jo el que note ara ja no és un nuc, és un suuuuuuuuperforat a la panxa, perquè no m’has donat el berenar encara! —Igual que jo! —I que tinc ganes de cantar i ballar! —I jo també! —Sabeu com es diu això que vos està passant? És una altra emoció. —Noooooooo! Hui ja no volem que vinguen més emocions, ja n’hem tingut prou! —Esta sí que la voldreu. Es diu alegria, xiquetes. Vos farà estar contentes. Tampoc vos preguntarà si pot vindre o no. Vindrà les voltes que la deixeu vindre. Procureu que siguen moltes! Agafeu-la ben fort i que ningú ni res vos la lleve! Les dos menudes es van mirar als ulls amb cara de circumstàncies i Iris li va dir a sa mare: —Mare, tot això està molt bé, però... No ens dones berenar?

INVASIÃ&#x201C; DE RECORDS

UN MÃ&#x201C;N PLE D'INVASIONS

La societat canvia i, com a conseqüència, l’educació ha de fer-ho també. L’educació és, segons l’IEC, l’acció d’educar, i educar és ajudar a desenvolupar les habilitats físiques, morals i intel·lectuals. Això vol dir que un docent ha d’estar present en l’aprenentatge dels estudiants, no? Però, què passa si en compte de ser el docent el que ajuda al fet que els alumnes construïsquen el seu aprenentatge són les noves tecnologies les que fan tota la feina?

INVASIÓ DELS

RECURSOS TECNOLÒGICS

A LES

AULES PER Ainoa Ciscar

En l’actualitat, la societat experimenta un canvi important en el qual els recursos tecnològics ens envaeixen en tot moment i en tots i cadascun dels àmbits d’estudi, sent l’educació un d’ells. Els recursos tecnològics cada vegada estan més presents a l’aula per mitjà de tablets electròniques, pissarres digitals, etc., fet que fa més motivador, o això diuen alguns, l’aprenentatge dels continguts. Allò que ens hem de preguntar és: sols amb les noves tecnologies l’aprenentatge pot ser més motivador? Què passa amb els/les mestres i professors/es? Queden en l’oblit? Diferents teories desenvolupades per pedagogs i psicòlegs contribueixen a millorar l’educació amb la introducció de tècniques com la de l’aprenentatge significatiu o del constructivisme, entre d’altres, i no la mera incorporació dels recursos tecnològics a l’aula, ja que la tecnologia per si sola no fa absolutament res. Aquest fet no significa que no estiga a favor dels recursos tecnològics, tan sols és un comentari per fer-nos reflexionar. Tothom estarà d’acord en afirmar que la tecnologia té molts avantatges, però també hem de tindre en compte els seus inconvenients. Amb aquests recursos els estudiants estan a l’abast de tota la informació que hi ha a la xarxa, cosa que afavoreix al seu desenvolupament, però, a la vegada, estem donant carta blanca a l’alumnat per buscar i trobar qualsevol cosa que els vinga al cap, i això pot suposar un perill per allò que puguen arribar a trobar. La invasió d’aquestes eines no ha de fer canviar per complet la forma d’aprendre de l’alumnat. Conéixer les necessitats de l’alumnat, fer un ús responsable dels recursos tecnològics, adaptar-nos al context i a la motivació i l’actitud que l’alumnat mostre a l’aula són alguns dels objectius més importants que l’equip docent ha de tindre en compte a l’hora d’educar, ja que els recursos tecnològics són útils però no imprescindibles.

PER Júlia Palomares

ATENCIÓ A TOTHOM! —Em sap greu ser jo qui vos informe que estem sent víctimes d’una invasió. —Una invasió? De quin tipus? Amb quin propòsit? Sembla ser un tema del segle XX... —Sí, una invasió, una incursió, una entrada calculada meticulosament, una intrusió, una irrupció espontània de subjectes desconeguts i aliens al nostre estil de vida... —No creus que exageres un poc? —No, no es tracta d’un joc de xiquets. Un fantasma recorre el País Valencià: el fantasma “festivaler”. —I com creus que hauríem d’actuar front aquesta“amenaça”? —He estat molts anys esperant aquest moment, així que escolta el que vaig a dir-te i pren nota. El primer que has d’entendre és: si no pots amb ells, uneix-t’hi. Primer pas: escolta algunes de les cançons que ofereixen els grups. Ací comencen els problemes, ja que cada vegada hi ha més, són com una plaga (fins i tot jo m’estic plantejant crear-ne un). Segon pas: segueix a les xarxes socials els grups que t’agraden i informa’t del concert més proper a tu, allí podràs comprar-te una camiseta (o dessuadora, perquè concerts hi ha tot l’any) a les tendetes perquè tots sàpiguen de quin conjunt eres partidari. NOTA: Aquest pas pot ser eludit

anant a la tenda de Macondo a Benimaclet (on trobes articles de gran part del panorama musical català). Tercer pas: és imprescindible comprar una renyonera, no sols per a tindre controlats els objectes personals a tot hora al concert, sinó per a la vida diària. En aquests temps, si no la tens no ets ningú. Es venen per tot arreu i pots elegir entre models amb combinacions de colors, estrambòtiques, o fins a un disseny més discret utilitzant l’escala de gris, passant, per descomptat, per la clàssica amb els colors de la bandera jamaicana. Quart pas: ja pots anar oblidant el joc de planxes per a cabells que havies demanat per a l’aniversari. Aquest any el regal serà una tenda de campanya (l’expert sap que si la demana a algú, l’ha de netejar amb més ganes que si és seua). Pas opcional: una “rasta”. Aquestes ja les fa qualsevol. El truc està en cardar la part del cabell elegida per a la “rasta” i, amb ajuda d’un ganxet (d’aquests que sols utilitzen les àvies i que, de sobte, han rebentat el mercat),embolicar-ho tant que no es puguen desfer el nucs. —Relaxa’t una mica. Els festivals són genials. A més, són l’ocasió idònia per a conéixer gent i fer nous amics. Hauries de deixar de fer llistes “infumables” de com sobreviure a festivals i centrar-te a viure’ls.

Cada matinada segrestar una balada, començar una baralla, disfrutar de la trobada i viure, i viure. Sentir una rialla, pegar-li una calada, compartir una mirada, és necessària la paraula? I viure, i viure. Traducció avançada del teu cor

LA INVASIÓ DE LA CULTURA

NORD-AMERICANA en la societat europea PER David Vega Vercher Els locals de menjar ràpid.

Aquest és el primer concepte que ens ve al cap quan pensem en la principal aportació de la cultura nord-americana a la societat europea. A Espanya hi ha un total de 502 McDonald’s, una xifra que a algú li pot semblar escassa comparada amb el nombre d’habitants que hi som. Però, si a aquests establiments sumem tota la resta de franquícies americanes com Burger King, Domino’s Pizza, KFC, Pizza Hut, Subway i un llarg etcètera, la quantitat total de locals de menjar ràpid al territori espanyol augmenta fins a nivells realment sorprenents. Els empresaris europeus ràpidament van veure una gran oportunitat de mercat per competir amb aquestes franquícies nord-americanes, i no la van deixar escapar. A Espanya, la creació de The Good Burger,

Telepizza o Pans & Company són el clar exemple que els europeus hem fet nostra la cultura alimentària dels EEUU, copiant un model de mercat que, econòmicament, funciona molt bé. Per exemple, Foster’s Hollywood és una cadena de restauració espanyola que va nàixer el 1971. Sí, espanyola. Tot i que els seus promotors van ser un grup de joves americans instal·lats a Madrid, l’empresa està fortament arrelada al nostre país ja que va ser la primera cadena de restaurants que va apostar fortament per implantar l’estil nord-americà entre els ciutadans espanyols sense perdre l’essència ianqui. Però, quan va començar aquesta invasió? La cultura nord-americana es va endinsar fortament en la societat europea durant els anys posteriors a la II Guerra Mundial (a partir de 1945).

En un continent durament colpejat pel conflicte bèl·lic, EEUU es va erigir com el gran triomfador i, a la vegada, salvador. La divisió del món en la postguerra i durant la Guerra Freda va convertir el país nord-americà en el protector d’Europa davant l’amenaça militar russa, i l’americanització va iniciar el seu camí sense barreres que ho impediren. Aquest procés va començar per qüestionar els costums europeus a través d’una de les armes de seducció més potents en el món: els mitjans de comunicació. Encapçalats pel cinema i la televisió, van posar de moda tot allò que fóra americà d’una forma senzilla i efi-

caç. Entre els joves va començar a haver un fort desig pels costums americans i, ben prompte, Europa estaria fortament envaïda per allò que es va anomenar com l’american way of life (l’estil de vida americà). La principal tesi d’aquesta forma de vida és que està basada en el consum com a un dels camins primordials per a la realització personal dels éssers humans. Aquesta necessitat de comprar ha derivat en una societat capitalista i de consum portada a l’extrem en els països desenvolupats, on treballar s’ha convertit en la simple tasca de guanyar diners que ens

permetran comprar béns, que inclús, de vegades, ni necessitem. Comprar per a aconseguir la felicitat. La publicitat és la gran bomba d’oxigen d’aquesta societat de consum en la qual estem submergits, ja que ens presenta tots els productes com a indispensables i necessaris. Cada vegada l’oferta de productes és més gran i la demanda augmenta també paral·lelament. Un model econòmic tan productiu com el nord-americà prompte va ser copiat a Europa. Les grans superfícies ràpidament es van apropiar dels enginys publicitaris de les empre-

ses d’EEUU com les rebaixes, Halloween, el Pare Nadal, Sant Valentí o el Black Friday per implantar un nou model de negoci molt més rendible i dinàmic que disparà notablement el consum de la societat. Els europeus celebrem ja aquestes dates assenyalades, tal com ho fan els nord-americans. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials han actuat com una arma propagandística potent de l’estil de vida nord-americà, que ha acabat establint-se amb total normalitat en la societat europea. EEUU és un país tan poderós que aconsegueix fàcilment apropiar-se de diferents tradi-

cions d’altres països. Per exemple, Taco Bell és una franquícia de restaurants especialitzada en menjar mexicà, però els seus fundadors eren nord-americans i el seu nom sempre ha estat associat a aquest país i no al de Mèxic. El seu model de negoci i la seua expansió arreu del món no té límits. La invasió nord-americana és un fet des de fa dècades. Però, podria ocórrer tal invasió a la inversa? És a dir, podrien les falles, la paella o la orxata conquerir els EEUU? La resposta és que seria un miracle. Tot i que ja s’ha plantat algun monument faller en diverses ciutats

nord-americanes en els últims anys, dins del marc cultural d’alguns festivals com el ‘Burning Man’, aquestes identitats i tradicions valencianes són difícils d’explotar econòmicament als EEUU i, per tant, tenen poc futur per aquelles terres. El model capitalista nord-americà ho resumeix tot al concepte econòmic i de beneficis i, de moment, no s’han trobat les oportunitats de negoci per a aquestes tradicions valencianes. Ells s’ho perden, nosaltres les seguirem gaudint dia rere dia!

Mira a la teua esquerra. Què veus? Flames, espurnes… I a la teua dreta? El mateix. Escoltes crits al teu voltant, però no saps de qui provenen. Denoten alegria o tristesa? Busquen la pau o volen la guerra? No ho saps. El teu voltant és un incendi. Sols pots sentir la cendra cremant-te la pell, arrimant-se perillosament als teus ulls i la gent que corre i que t’envolta i que t’empenta, i et sents com un titella que es mou per l’atzar, ara cap a Gandia, ara cap a Cullera. Com hem arribat fins ací? Quan començaren a canviar les coses?

DISTOPIA Per Júlia Palomares Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la FDF Junta Local Fallera

Al teu davant cau un residu no més pesat que un foli. Una figura sense rostre, ennegrida per les flames i, després, fum tòxic. De sobte, recordes que és un ninot de falla, dels quals tantes històries has sentit, ja que la teua mare s’encarregà que pogueres gaudir-les a través dels seus records, almenys, ja que eres massa petita quan tot va decaure. Recordes temps passats i penses “on estaran?” On estan les caretes plenes de diversió dels xiquets que sols volien fer més i més soroll? Són els que ara criden atemorits buscant un adult en qui refugiar-se? On estan els monuments que engalanaven els carrers i feien que les ciutats paregueren universos de fantasia? Fa anys que no se n’han vist d’aquesta mena. I, què és el que pot haver passat amb ells? Entre tanta obscuritat et surt un somriure perquè pareixes tota una poetessa clàssica utilitzant l’Ubi sunt. Potser estem en l’Edat Mitjana? Res més allunyat de la realitat... La gent va haver d’abandonar les seues passions per a encarregar-se de salvar el planeta (o, almenys d’intentar-ho), però ja era massa tard. En aquests moments, la capa d’ozó és quasi inexistent i la calor, insuportable. La xifra de refugiats tèrmics ascendeix estrepitosament finsn als 2.000 milions, i no cregues que són tractats amb més consideració que aquells que fugien de la guerra. Nosaltres serem els següents, la vida al País Valencià ja no és senzilla. Suma-li a açò el rèptil que ens assola: les malalties provocades pels productes nocius que consumim i als quals estem totalment exposats.

A més, l’art ha mort. És difícil dedicar-te a crear si no tens amb què alimentar la teua família. Per això, s´han canviat els llapis per ganivets. Ens hem tornat salvatges, la tècnica i la mestria han quedat abandonades. Podrien haver posat remei a aquesta catàstrofe mundial? Clar que sí, però ens tornàrem cecs, sols veiem allò que succeïa a un pam dels nostres nassos. Què passa si cremem tones de plàstic? No notem els efectes secundaris si no ens afecten directament. Fins que no veren com es tornava gris el cel, no arribaren a ala conclusió que havien d’actuar. Fou una batalla contra el rellotge, una lluita que sabien perduda abans de començar, un combat que s’havia iniciat feia molt de temps,

QUI VA ESCOLTAR AQUELL BOIG QUE CREIA QUE HI HAVIA UNA ALTERNATIVA, COM ERA FER LES FALLES AMB SURO?

quan haurien tingut possibilitat de moviment, però que havia sigut ignorat pels caps de les nacions. També són culpables els membres de la societat capitalista que governava el món, que consumia els recursos sense voler innovar en aquells que serien útils per sempre, perquè així ho volia la cúpula dels dirigents, que massacrava espècies en compte d’abastir-se dels fruits de la naturalesa, que esclavitzava pobles sencers perquè estigueren al servei de les grans empreses de producció, que després eren perdonades per pagar sous escandalosament baixos si donaven una minúscula part dels seus diners a la investigació de les patologies que inundaven el primer món. El món es va oblidar de les tradicions, del fet que abans les

falles es feien amb fusta vella, treta al carrer el dia dels fusters, Sant Josep. Qui va escoltar aquell boig que creia que hi havia una alternativa, com era fer les falles amb suro? I si la palla d’arròs era la solució? Aquesta es cremava tots els anys, així que, per què no aprofitar-la i cremar-la en forma de falla, ja que contaminava menys que el material que van utilitzar al llarg de massa anys? Tot açò és una “distopia”, tot i que pot arribar a ocórrer si seguim pel mateix camí, si no modifiquem els nostres costums i continuem fent de la nostra estimada festa una acció de tortura per al planeta Terra. No deixem que avance el temps. Actuem, i amb petites accions personals, podrem continuar gaudint de les falles!

Dos punts neuràlgics com el Passeig de la Castellana a Madrid i la Diagonal a Barcelona es troben completament deserts, els vianants no es deixen veure per les voreres i els vehicles no circulen per la carretera. Semblen les imatges de dues avingudes fantasma extretes d’una pel·lícula de terror. Sorprenentment, no és ficció i tampoc són les 5 de la matinada ni cau una tempesta hivernal. Són les 20:45 d’un dissabte assolellat de maig i el motiu d’aquesta mínima activitat en les dos grans ciutats espanyoles és el futbol, concretament un duel Barça-Madrid.

I AV rD

El clàssic és un dels esdeveniments esportius més esperats de l’any arreu del món i té la capacitat d’aturar la vida de molts aficionats durant els 90 minuts de joc. Carrers buits, bars i restaurants plens de gom a gom i grups d’amics reunits per veure l’esport rei a Europa. Aquesta situació es repeteix cada any amb la disputa de la final de la Champions, i més si hi ha implicat algun equip espanyol com en les últimes edicions. A més, els estius en els quals es disputa l’Eurocopa o el Mundial, un interés boig pel futbol s’expandeix de forma descontrolada entre la societat, especialment als països sud-americans, on la passió per la pilota i el sentiment patriòtic fan oblidar qualsevol problema.

VE R

EL FUTBOL, més que un simple joc

Foto: SB Nation. Per Alex Caparros, Getty Images.

Existeix també una forta interrelació entre el futbol i la política. La gran majoria dels grups ultres o hooligans dels equips tenen una marcada ideologia extremista, tant de dretes (majoritàriament) com d’esquerres, i sempre han estat utilitzats per els partits com a ferramenta política a través dels aficionats més joves i permeables de la societat. Queda clar que l’esport travessa totes les fronteres, incloses les del poder. La forta influència del futbol en les nostres vides queda patent si ens fixem en tot el que ens envolta, especialment a les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Es tracta d’una invasió profunda en la nostra societat d’un esport que va començar com un joc a Anglaterra però que s’ha convertit en un dels negocis més prolífics del planeta i amb un seguiment diari i multitudinari arreu del món. El futbol ha deixat de ser un simple joc.

En els últims anys, les retransmissions de futbol han encapçalat els rankings d’audiència i els partits més interessants han estat líders indis-

cutibles com a programes més vistos del dia. El futbol no sols triomfa en el format televisiu a Espanya, sinó que també ho fa a altres països europeus on és l’esport rei. La televisió i el futbol han arribat amb el pas del temps a dependre fortament entre sí, ja que si bé és cert que aquest esport s’ha popularitzat gràcies a la televisió, també és cert que la televisió ha trobat en l’esport un dels formats més senzills i assequibles per a incrementar la seua audiència. Des de les televisions públiques fins a les generalistes, passant per la televisió de pagament i les emissores radiofòniques, totes elles emeten algun tipus d’esdeveniment esportiu en directe durant la setmana, tot i que la taca negra continua sent la poca presència de l’esport femení.

Foto: SB Nation. Per David Ramos, Getty Images.

L’esport, i en major mesura el futbol, està molt present en el nostre dia a dia i és un dels temes de conversació preferits, ja que ha aconseguit una rellevància social molt gran i ha igualat camps com la cultura, el cinema o la política. Quasi sense adonar-nos-en som bombardejats amb noticies futbolístiques a tota hora, ja que des de l’inici d’aquest segle, la programació esportiva ha incrementat els seus horaris i la seua presència en la graella radiofònica i televisiva, incrustant-se cada vegada amb més força als informatius, producte de referència per a totes les cadenes generalistes.

Des de l’aparició dels Smartphones, l’accés a les xarxes socials s’ha convertit en una activitat assídua i quasi imprescindible per als joves (i també per als no tan joves). En general, l’ésser humà és xafarder des que s’alça pel matí fins que es gita al llit amb el telèfon o la tablet a la mà. Quan parlem de les xarxes socials ens referim a les més conegudes, com per exemple Facebook, Instagram, Twitter i, com no, la més utilitzada per tots, Whatsapp. Són noves formes de socialització que tenen el seu punt positiu, però també aspectes dolents. Aquestes xarxes ens ofereixen la comoditat de comunicar-nos de forma immediata i recíproca amb un altre usuari. Dècades enrere, tot era més fàcil i a la vegada més complicat. Si volies quedar amb la colla d’amics, havies de trucar per telèfon d’un en un o anar fins a casa seua per parlar amb cadascun. Ara, amb el Whatsapp, tens la possibilitat de crear un grup amb desenes d’amics o coneguts i enviar-los un missatge concret a tots ells des del sofà de casa. Un altre avantatge que ens proporcionen és el benefici econòmic, ja que totes aquestes xarxes socials són gratuïtes i la factura telefònica es veu reduïda perquè les telefonades han disminuït considerablement durant els últims anys.

Paral·lelament, totes les xarxes socials també serveixen per a establir noves amistats o adquirir nous coneixements sobre infinitat de temes d’actualitat (amb un elevat risc que les informacions publicades siguen falses o no contrastades —per què no dir-ho—). La majoria de les persones utilitzem aquests mecanismes de comunicació per “exhibir” la nostra vida a través de la publicació de fotografies quotidianes, contar viatges, explicar els estats d’ànim o, fins i tot, comentar què mengen, amb qui i on estem. La privacitat queda rellevada a un segon pla i les nostres vides cada vegada són més públiques. Però, són segures aquestes xarxes socials? Ens poden ocasionar algun problema? L’exposició de la nostra vida privada i les conseqüències que ens pot proporcionar són preocupants i no ens n’adonem. El dret a la intimitat (especialment amb els menors d’edat) en alguns casos és ignorat sense el nostre consentiment. Es publiquen fotos, vídeos o comentaris de terceres persones a les quals moltes vegades ni se’ls pregunta i es vulnera la seua privacitat amb un sol click, del que quasi mai hi ha volta enrere, en els casos més extrems, com la distribució de fotos íntimes. Un grup d’alt risc en aquest aspecte és l’adolescent. Pràcticament en la seua totalitat els joves necessiten estar connectats amb els seus amics a través de les xarxes socials gairebé les 24 hores del dia.

LA NOSTRA PRIVACITAT

Les xarxes socials han canviat la forma de comunicar-se de les persones. Hem passat de tindre els amics vertaders de tota la vida (bé siguen els del barri, els de l’escola o bé els de la colla) a tindre centenars o milers d’amics virtuals que tal volta ni coneixem i mai veurem físicament.

D’aquesta manera tenen un espai propi i tancat que pot ser perillós, ja que es comparteixen fotos, vídeos, etc., que de vegades poden ser de contingut eròtic i majoritàriament no estan subjectes al control dels pares, cosa que comporta també el risc de crear amistat amb estranys que es troben a Internet.

És clar que les xarxes socials són necessàries, ja que gaudim i ens entretenim amb elles, al mateix temps que ens informem i ens comuniquem. Però hem de pagar un preu elevat: trencar les parets de la nostra privacitat. La prudència i el coneixement és clau per a evitar possibles problemes derivats de les xarxes socials, i el treball de conscienciació per part dels pares i de les institucions públiques encara ha de millorar notablement.

“Els nostres drets comencen a ser respectats quan els fem respectar”, C.H.

Per Mario Soler Merenciano

nvaïts pel terror, de nou. Els atacs terroristes patits a les Rambles de la ciutat de Barcelona i al centre del municipi de Cambrils el passat 17 d’agost han incrementat l’interés de la població pel jihadisme. Les xarxes socials exploten amb milions de publicacions i comentaris sobre el tema, es generen una sèrie d’opinions públiques sensacionalistes que causen por i frustració social front a un problema internacional el qual no té, ara per ara, solució. La por al terrorisme és un tant subjectiva, es magnifica la intensitat del temor per la publicitat de la notícia i l’impacte mediàtic del succés en els dies posteriors a l’atac terrorista. El tema acumula morb i es multiplica l’explotació del mateix als mitjans de comunicació o xarxes socials. L’interés arriba quan qui està en perill podem ser, o això pensem, nosaltres. Després, passades unes dos setmanes, altres temes envaeixen els pensaments de la societat segons van actualitzant-se les notícies. Però el terrorisme generat per l’Estat Islàmic (EI) segueix en marxa cada dia. Molt lluny d’ací, però, ocorre tots els dies. És evident que l’ésser humà tendeix a pensar que allò que ocorre és allò que ell mateix viu i que “allò altre” que ocorre a la resta queda molt lluny. Amb això s’entén que els

Fotografia: El Periódico.

països àrabs són els principals escenaris que pateixen atacs terroristes jihadistes. Però, per desgràcia, la por genera més por, i es passa de tenir por al terrorisme a tenir por a un tipus de cultura o religió distinta a la nostra i molt vinculada, al nostre parèixer però no al d’ells, als musulmans. Aquests tipus de terroristes, molt contràriament a aquells que segueixen la religió musulmana, beuen alcohol, mengen carn de porc, i trafiquen amb droga o armes, entre d’altres coses, sota la justificació de passar desapercebuts entre els ciutadans occidentals i poder atacar en el moment menys esperat. Qualsevol musulmà repudia aquests tipus de comportaments i considera que no té res a veure amb ells. Les Falles sempre han sigut el nucli que enforteix els barris dels pobles i les ciutats que gaudeixen de la festa valenciana. Associacions culturals, com s’anomenen actualment, que uneixen a tots els veïns d’una zona per distints que poden ser entre ells. Tots junts celebren infinitat d’esdeveniments durant tot l’any, i en major intensitat la setmana fallera en el mes de març. Sembla normal perquè ací ho veiem així, és quotidià que existisquen comissions falleres. Però, per a molta gent és inimaginable que milers d’associacions de barris realitzen festes i molts altres actes tots

Fotografia: El Diario.

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la FDF Junta Local Fallera

units treballant pel bé comú i fomentant diversió, cultura i grans amistats. És a dir, es creen llaços socials entre els fallers i veïns que optimitzen, sens dubte, l’acceptació, el respecte i la convivència entre ells mateixos. En molts països de l’est d’Europa a penes es té relació amb el veïnat. El nostre país sempre s’ha caracteritzat per l’ambient càlid i proper dels ciutadans, però cal destacar el gran poder d’associació, del qual de vegades no som conscients, que tenen les falles. Per sort, cada vegada són més les falles que porten a terme campanyes socials de distints tipus com la recollida de roba, menjar o joguines per als que més ho necessiten; però en els darrers anys s’han dut a terme campanyes de conscienciació social per part de comissions falleres. Campanyes per prevenir l’assetjament escolar, els trastorns alimentaris o la violència de gènere. Ambdós tipus de campanyes són necessàries, perquè cal distribuir recursos i conscienciar.

pel fet que, com s’ha dit abans, genera una por desproporcionada que comporta un increment d’intolerància, per a alguns fòbia, a una cultura distinta a la nostra. El conflicte s’ha d’entendre en la seua totalitat per tal de no focalitzar la culpa dels successos terroristes amb els ciutadans que segueixen la religió musulmana. La característica principal de les falles, la unió entre la diversitat, ha d’estar present més que mai per combatre aquest tipus de terrorisme. Hem d’exigir als nostres governants que no negocien amb països que després financen l’EI perquè duga a terme els seus atacs, que expliquen a la ciutadania quin és el conflicte real i les vertaderes probabilitats de perill perquè la por no ens envaïsca de manera alarmant. I tot açò pot començar a millorar des de les falles, una autèntica i òptima eina social.

Seguint aquest camí, és necessari que des del món faller s’aprofite aquest poder d’influència tan gran per contribuir a que la gent sàpiga realment què passa, quina és la millor solució i com podem fer entre tots per millorar, en relació a distints problemes socials, culturals o polítics. És rellevant el fenomen del terrorisme islamista

Fotografia: El Periódico.

És inqüestionable la influència de les invasions que l’espècie humana ha dut a terme al llarg de la història, per concebre la societat que coneixem a dia d’avui. Per tant, és un poc irònic que siguem els primers a sentir-nos envaïts, ja siga pel veí del continent del costat, pel nivell del mar o per qualsevol altre ésser viu. Som i serem els majors invasors d’aquest planeta. Dic que els humans som els majors invasors ja que ens creiem els amos sobirans d’aquest planeta.

Fem i desfem al nostre capritx, moltes vegades sense importar-nos a qui o què li esguite. Està clar que també hem fet grans avanços que poden millorar la vida al nostre planeta Terra, però, abans de donar palmadetes en l'esquena a ningú en concret, preferisc remoure consciències a uns possibles lectors que sí que es poden sentir identificats i podran posar el seu granet d'arena per a un futur i millor món.

Per FRANCISCO JUAN FERRANDO

LA GRAN INVASIÓ

Tornant al tema que els humans ho modelem tot al nostre entendre, cal dir que és un fet evident que no es pot contradir.Som els causants de la destrucció y fragmentació d’habitats. La desforestació, segons la National Geographic, si continua al ritme actual, podria fer desaparèixer les selves tropicals i els boscos pluvials completament d'ací a cent anys. Per altra banda, també contribuïm a accelerar el procés del canvi climàtic i del calfament global amb l’ús de gasos d’efecte hivernacle, així com amb

l’extensió de la ramaderia per tal d’abastir la nostra falsa necessitat alimentària. No dic que vos feu vegetarians, sé que sona fins i tot graciós que un dels grans contribuents al canvi climàtic siga el metà produït per les flatulències de la vaca, però no és únicament això el que m’inquieta. També són les condicions a les quals es veuen exposades les vides de molts animals de granja per a poder “sobreabastir” la humanitat. I sí, dic “sobreabastir” perquè no es únicament la carn que ens mengem,

sinó també aquella que es fa malbé. Perquè, clar, queda molt millor un mostrador ple al supermercat on pots adquirir sempre tota classe de productes càrnics... Parlant d’animals, els nostres fidels companys... Però, escolta! Jo vull la mascota més guapa, coste el que coste. És el més normal, a nosaltres també ens elegiren així al nostre grup d’amics. Som els causants de la introducció de espècies foranes que, com dic més amunt, afecten l’alteració d’hàbitats. La diversitat de vida al planeta és fascinant, per això hem de tindre un zoo a cada ciutat del planeta, per poder gaudir-lo sense haver de desplaçar-nos gaire. Els animals allí viuen molt bé, els donen de menjar. A la presó tampoc es viu del tot malament i també et donen de menjar... Cal dir que els protegim de ser caçats per altres espècies al seu habitat, com per exemple, del caçador furtiu. Però, oblideu tot el que he dit en aquest paràgraf i vestiu amb les vostres millors gales, amb un bon abric de pell i unes botes fetes amb pell de cocodril. Després, aneu a gaudir d’una bona peça musical. No oblideu comprovar que les tecles del piano siguen de marfil. En fi... Per últim, però no menys important. La contaminació. Creieu que m’oblidava? Heu sentit parlar de l’ús d'herbicides, plaguicides, fertilitzants, abocaments industrials i residus de l’activitat humana? Sempre hem confiat en la capacitat de la Terra per fer desaparéixer els nostres residus, però els generem a una velocitat frenètica. Com a bon ésser humà em sent envaït, envaït pel plàstic. Tot va extremadament envasat, una gran part de la població gaudim d’una mateixa col·lecció, i és de bosses de plàstic. I això no és el pitjor, el pitjor és que deixem deixalles a tot arreu. Em fa gràcia aquells que diuen. “ho tire a terra per donar-li feina als agranadors”. Clar que sí, “guapi”! Si no es dedicaren a arreplegar plastiquets, d’entre altres coses, tal volta podrien ocupar-se de mantindreu tot més net. Les tres R, xiquets: reduir, reutilitzar i reciclar. També em sent envaït pel ciment i l’asfalt. Quina mania tenen de voler canviar el verd vegetació pel negre i gris. Però, és que clar, necessitem una continua expansió, i s’ha de notar, hem de mar-

car territori. Ja deia Gandhi que “la Terra, finita, no pot satisfer la cobdícia, infinita, d'una població en constant creixement”. Vivim en una societat destructora a través del seu hàbit de necessitat de consum i estil de vida de balafiament i superficialitat. Presumim de ser l’espècie intel·ligent, però de vegades ens comportem com a estúpids. Obrim els ulls abans d’haver-nos aniquilat els uns als altres per uns trossos de paper. Bill Bryson a Una breu historia de quasi tot diu: “[...] som, pareix ser, el millor que hi ha. I podem ser tot el que hi ha. És una idea inquietant que podem ser el màxim èxit de l’univers vivent i, al mateix temps, el seu pitjor malson”. <<Un ser humà és una part del tot, anomenat per nosaltres “Univers”, una part limitada en temps i en espai. Ell s'experimenta a si mateix, els seus pensaments i sensacions com quelcom separat de la resta, una espècie d'il·lusió òptica de la seua consciència. Esta il·lusió és una espècie de presó per a nosaltres, que ens restringeix als nostres desitjos personals i a l'afecte per unes quantes persones pròximes a nosaltres. La nostra tasca ha de ser alliberar-nos d'esta presó en ampliar el nostre cercle de compassió per a abraçar totes les criatures vivents i a tota la naturalesa en la seua bellesa. Ningú és capaç d'aconseguir açò per complet, però l'esforç per a tal èxit és, en si mateix, part de l'alliberament i una base per a la seguretat interna.>> The New Quotable Einstein per Alice Calaprice (Princeton University Press, 2005: ISBN 0691120749, pàg. 206) És a dir, necessitem una població més cívica i compromesa amb l’entorn, que es preocupe no únicament per “la seua parcel·la”. Sé que hi ha molta gent conscient de la importància del seu entorn, de la naturalesa i dels ecosistemes on es desenvolupa. Eixa part de la humanitat que respecta i valora la diversitat és la que es mereix a la Terra i viceversa. Només si garantim el benestar de la Terra, assegurarem el nostre benestar. Deixem les invasions per als videojocs i per al record. Aprenem dels nostres errors per caminar junts cap a un món millor.

Per CARLES GREGORI Quatre simples acords. Aquesta és una de les fórmules de l’èxit que té el reggaeton a l’actualitat. Per què? Pel motiu de la facilitat. Les persones necessitem que tot el que ens envolta siga tan simple com es puga, i la música és una de les coses que més abunda al nostre voltant. Per tant, el reggaeton és el gènere més escoltat al món. Amb la fórmula dels 4 acords (I-V-VI-IV) estan creades el 30% de les cançons del “TOP 100” mensual a l’aplicació “Spotify”, i és una forma que agrada a la gent pel fet que no és una música enriquida d’harmonies i, per tant, el nostre cervell no ha de calfar-se per poder entendre allò que escolta. A més, el simple ritme sincopat del reggaeton et fa moure en el moment d’escoltar-lo. Una altra fórmula de l’èxit d’aquest estil és el vocabulari senzill que utilitza, la majoria de vegades masclista, i que tracta sempre una temàtica romanticosexual, que satisfà els dos gèneres. Al gènere masculí li agrada escoltar que té dominada la dona, que és seua, i que en alguns casos té permesa la poligàmia. I pel que fa al femení, sentir-se desitjada és la major satisfacció que li provoca escoltar les lletres d’aquest estil musical. Aquesta música sol ser creada per gent sense cultura musical, i el seu èxit provoca, entre d’altres coses, que virtuosos musicals estiguen tocant al carrer per guanyar-se el pa de cada dia. I això és molt trist... No escric amb la intenció de conscienciar la gent ni de canviar els gustos musicals de ningú, tan sols intente informar, des d’un punt de vista culturitzat en aquest aspecte, de la música comercial que ens envolta.

PER Júlia Palomares

M’agrada poder dir que sempre he estat lligada a la literatura, sent ma mare una referència per a mi, vivim amb un llibre a les mans. De petita, i he d’admetre que ara també, m´imaginava quin llibre em regalaria a Sant Jordi (una festivitat intocable a casa) i, gràcies a ella, he trobat la manera de desaparéixer d’aquest món i aterrar en una galàxia llunyana, a més de viure aventures increïbles i conéixer personatges que passen a formar part de tu per a sempre. Tot i el meu amor a la narrativa, he estat quasi tota la meua vida repel·lint els versos. He arribat a la conclusió que primer hem de conéixer el nostre vertader ésser i no precipitar-nos a expressar sentiments, la procedència dels quals desconeixem en gran part.

Envaïda

per la poesia

Aquest any, fregant amb la punta dels dits la majoria d’edat, m’ha envaït una emoció desconeguda: la urgència d’escriure —un somni que qualsevol lector ha desitjat al menys una vegada en la vida—, de donar-li forma als meus pensaments i crear una mica de bellesa, tan necessària sovint en les nostres vides ennegrides pel fum de l’egoisme, l’odi i la violència. Els meus poemes no solen seguir una estructura prefixada com feien els clàssics, és a dir, no busque quartets ni lires. Tanmateix, disfrute molt donantli forma al ritme amb què després recite la poesia a les persones més pròximes a mi. Reconec que el meu desig de poder recitar davant un públic més nombrós augmenta quan escolte poetes com DíaSexto o Gata Cattana, que s´han decantat per afegir música als seus versos reivindicatius. Escriure poesia també té els seus moments de bogeria mental quan el mot que queda perfecte amb la rima pareix quedar fora de lloc en el context o tal vegada és un castellanisme. Vos il·lustre amb un exemple verídic: el vers era “tantes que ja no sangre com antes” i era una cançó, l’havia dotada de ritme. Em vaig passar uns dies cantant- la per tal d’aprendre-la. I això estava fent mentre ajudava la meua mare a preparar el sopar, quan em va interrompre preguntant: “Antes no està en castellà? Es diu abans”. No volia creure-ho i vaig buscar la paraula en la xarxa fins admetre la derrota: la cançó havia de passar per xapa i pintura. Afortunadament, se’m va ocórrer substituir “com antes” per “constantment”, que segueix una estructura similar i respectava el significat de l’oració millor del que m’esperava.

Mare, vine que tinc passions que recordar, vells somnis sempre enyorats. Mare, vine, sigues el meu mar, la meua salvació, si sols sóc un nàufrag nadant d’esquenes, cura’m les penes si no trobe entre les ofrenes a un ansiat déu Odisseu buscant sirenes. I que trone el cel buscant venjança, buscant la mel d’un bell estimat que ha sigut furtat. Traducció avançada del teu cor

Tornant a la qüestió que ens ocupa. Per què es comença a buscar refugi en les lletres? Constantment ens assetgen sentiments negatius. Com ens n’alliberem? Algú entendrà tot el que volem plasmar en cinc versos? Estem cridant a un món que no té temps per a escoltar-nos, massa obsessionat en la feina, en obtindré diners per a comprar açò i allò, per a alimentar a aquesta societat consumista. Com ja haureu suposat, els meus pensaments sovint oscil·len entre la societat que intenta asfixiar-nos amb les seues talles reduïdes i la llibertat que busque entre els cadàvers llicenciats que trobe al meu pas. M’atrauen temes com l’amistat duradora i l’amor. Com sempre, tornem a l’amor que ha mogut exèrcits sencers des de l’Antiga Grècia, i que ha sigut el motor de nombroses visites a l’Inframón. En la tendresa ens aguarda la salvació, ja que confiant en els altres podem seguir endavant. Per altra banda, en la passió que s’amaga en l’amor resideix la força que necessitem per a acabar ambdues agrupacions que exploten els nostres germans i que fomenten l´odi entre nosaltres.

Són les falles sexistes?

LA DISCRIMINACIÓ

A LES FALLES

PER Noe Palomares

Aquest article ha participat al concurs Lletra d’Or de la FDF Junta Local Fallera

Quin és el paper de la fallera major i del president? Aquest és un dels temes controvertits que vénen plantejant-se els últims anys quan es parla dels rols associats a les falles i als seus representants. I és que aquest és un tema que podríem qualificar com a “complicat”, del qual no es parla obertament als casals, com també ho suposa la qüestió de les falles i la religió.

... Any 2017. Segle XXI de ”l’Era de la informació” (qui la controle i qui hi accedisca tindrà les millors oportunitats). Tavernes de la Valldigna. 6 falles i cap d’elles mai no ha estat presidida per una dona, malgrat que en els càrrecs directius si que se’n troben en totes les comissions falleres. Açò pot ser degut que el càrrec de president tradicionalment s’ha reservat als homes, però això no vol dir que siga excloent com el de la fallera major, que només pot estar ocupat per les dones. Que el paper de la dona fallera encara continua sent en molts aspectes motiu de discriminació sexista és indiscutible: un home mai no podrà accedir al càrrec de fallera major, ni tan sols formar-ne part de la cort d’honor (una figura un poc desfasada, també); en canvi, una dona sí que pot ser presidenta de la seua comissió, i fins i tot ho pot ser de la Junta Local Fallera corresponent. En la comissió major (falleres i fallers de més de 14 anys d’edat), la discriminació de l’home no és tan greu perquè el càrrec de president comporta una sèrie d’atribucions com a màxim representant de la comissió (supervisió de comptes, gestió general de les activitats, representació i direcció, etc.) que en el cas del president infantil no es donen perquè aquest sí que és un càrrec representatiu com el de la fallera major. Aleshores, per què a les falleres majors infantils se’ls continua donant uns privilegis que no tenen els xiquets que són presidents?

Mirant-ho per l’altre costat, quin és el paper de la fallera major a banda de representar la comissió durant un any? Quines facultats o responsabilitats té? No vos sembla que és un rol discriminatori per fer de la dona un element decoratiu i sense responsabilitats com les del president, per exemple? Una altra prova del caràcter sexista de les falles i de la parafernàlia que encara envolta a la figura de la fallera major és que la gran majoria d’actes que du a terme una comissió fallera al llarg de l’any giren envers d’aquesta (recordem que és obligat que siga de sexe femení): cridada telefònica, ‘demanà’, proclamació, exaltació... I el paper del president, en tots aquests actes, es limita a acompanyar la dona o xiqueta en qüestió. A més, la comissió al complet, en cercavila i amb la música, va a sa casa a recollir-la, com a record

del seu any de regnat, al casal es posarà la seua fotografia i a l’estendard un corbatí amb el seu nom. En canvi, el nom del president quedarà inscrit als llibrets i censos de la falla a tot estirar. A part de l’exaltació de la figura de la dona com a fallera major, en molts altres actes fallers les dones tenen més ‘drets’ que els homes, cosa que no hauria d’ocórrer-hi. Estos últims anys, en alguns d’aquests actes com l’exaltació, per exemple, s’ha anat incorporant l’home (abans sols s’anomenava la fallera i ara també es crida l’home quan pugen a l’escenari). Però encara ens queda molt de camí per a recórrer i per fer que les falles siguen una festa associativa, sense discriminacions, i en la qual tant homes, dones, xiquets i xiquetes siguen iguals, sense rols imposats per qüestions de sexe.

LA MÚSICA VALEN CIANA

ENVAEIX EL MÓN! Per Llorenç Talens Garcia Faller d’honor i col·laborador de la Falla la Dula

És un fet ben evident que la música valenciana està experimentant en els darrers temps un auge que pràcticament mai no havia viscut en la seua història. Els grups valencians s’han tret de damunt la pols i el jou que els mantenia lligats a l’ostracisme, motivat sobretot per un autogenocidi cultural practicat per les nostres institucions. Però bé, això és un altre debat... Cal destacar que, a més, moltes formacions han pogut treure el cap cantant en la nostra bonica llengua, cosa que encara multiplica el mèrit d’aquest despertar tardà però indeturable. Feia uns anys era quasi impensable veure que un grup valencià estiguera inclòs en algun dels festivals de renom que hi ha a l’Estat o, fins i tot, fora de les nostres fronteres. Tan sols Obrint Pas o La Gossa Sorda, els pares d’aquesta criatura que no para de créixer, foren capaços, quasi en exclusiva, de xafar escenaris més enllà del nostre territori. Però, per a alegria de molts, aquell fet inèdit ha passat a ser totalment normal i habitual en l’actualitat. La Raíz, formació de Gandia, Aspencat, originaris de Xaló, i Mafalda, un grup format a la vora del riu Túria, van formar part l’estiu passat del cartell d’un festival que està en un ascens de popularitat imparable, com és el The Juergas Rock Fest, celebrat a Adra (Almeria). Compartiren escenari amb artistes de renom com Rosendo, El Drogas (excantant dels navarresos Barricada) o Marky Ramones Blitzkrieg (grup del bateria de la mítica banda americana The Ramones). Altres grups com Obrint Pas (València), La Gossa Sorda (Pego), Zoo (Gandia) o Benito Kamelas (Benetússer), per citar-ne uns quants, ja havien mostrat la seua qualitat musical en un dels festivals més importants que se celebren a Espanya, com és el Viña-Rock, que té lloc cada any a Villarobledo (Albacete). En l’edició de 2018 està previst que actuen els pegolins Smoking Souls, Vadebo (de València capital) i Prozak Soup (de Bellreguard).

Més enllà de les nostres fronteres, la música valenciana també ha tingut repercussió. Els gandiencs Zoo, per exemple, van actuar fa poc en un programa d’una televisió estrangera, en el qual interpretaren el seu gran èxit, “Estiu”. Auxili (Ontinyent) faran una minigira per Itàlia acompanyats dels transalpins Train to Roots. Són només dos exemples, però de segur que en són molts més (i més que en seran!). En definitiva, açò no ha fet més que començar, perquè cada vegada són més els festivals forasters que aposten pels grups valencians. I què dir de la nostra terra... Festardor, RAF, Diània, Pirata Rock, Marea Rock, Feslloch... Són sols alguns dels noms que em vénen al cap. Estos esdeveniments han sigut el trampolí ideal per a tots els grups que he nomenat (i per a altres que m’hauré deixat, i és que hi ha tants...). I com no anomenar el nostre Festivern? L’autèntica rampa de llançament d’esta cultura creixent. I que dure. Deixem que la música sone i enorgullim-nos d’aquesta invasió. València necessitava una cançó i ara en té més de mil!

ENVAÏTS PER BONS COMERÇOS

Pepe Ferrer Pellicer

625 687 782 Tavernes de la Valldigna

info@kenet.es Si quieres oír la típica frase …..

“… este negocio me huele bien …” Proba gratuita (Febrer-Març 2018). Ambienta el teu negoci. Dispensadors ambientals en depòsit. Sense cap permanència. A partir de 0,33 € al día. Canvi i manteniment inclós. Clients i empleats contents. Crida ara i optindràs un servei extra gratuït.

MARKETING OLFATIVO

I fins ací ens hem envaït amb el llibret de la Falla la Dula de l’any 2018. Esperem que tothom haja quedat satisfet i content amb la lectura amena que hem volgut plasmar en aquest llibret faller. Des de la Delegació de Llibret intentem que l’originalitat siga un principi fonamental que intentem assolir cada any. Enguany hem barrejat la cultura valenciana amb temes d’actualitat sota el fil conductor de les invasions, fent un xicotet homenatge a la nostra falla, que compleix 35 anys d’existència. La principal conclusió d’aquest aniversari és que la nostra falla ha envaït el nostre barri i ha fet que el nombre de fallers augmente cada any, així com també la qualitat dels esdeveniments i les activitats que s’hi preparen.

Per això, des d’aquestes últimes línies agraïm a totes les falleres i els fallers de la Dula per tota la feina que han fet, fan i faran, i els animem a continuar en aquest camí per continuar envaint el barri de la Dula. De la mateixa manera, volem agrair a tota la gent que ha participat en aquest llibret, ja que aquest any la participació ha sigut molt elevada. Gràcies. A tots els delegats i col·laboradors, al corrector lingüístic, a la dissenyadora gràfica, a la impremta i a les entitats financeres. Gràcies a tots! Delegació de Llibret de la Falla la Dula

Edita: Associació Cultural Falla la Dula Grup de Redacció: Noèlia Palomares Gascón, Pura Palomares Gascón, Mario A. Soler Merenciano, Laura Martínez Merenciano, Gustavo Verdú Chover, Alícia Ortells Grau, Ainoa Ciscar Vieco, Júlia Palomares Cabanilles, David Vega Vercher, Maria Vercher Estruch, Rosa Corella Torres, Ana Gómez Tur, Carles Gregori Palomares, Paco Juan Ferrando, Estudi Fotogràfic KE FOTO, La meua Pau. Correcció Lingüística: Llorenç Talens Garcia Disseny i Maquetació: Melani Chova Albero Fotografia falleres majors i presidents: Estudi Fotogràfic KE FOTO Fotos diverses: Estudi Fotogràfic Kfoto, Vicent Palomares Gascon, Ana Benavent Gascón, Nerea i Almudena Libro Escribano, Marina Martí Blasco Publicitat: Amparo Tur Cerdà, Conxin Mollà Almiñana, Salvador Almiñana Mollà, Maribel Delfa Chover, Mª José Martinez Merenciano, Ana Talens Pellicer, Carlos Torres Fillol, Ana Benavent Gascón, Pepe Garcia Bo, Nani Fons Callejón, Jordi Meló Cremades, Estefania Arlandis Martinez Impressió: Gràfiques J.C. DIPÒSIT LEGAL: V-314-2012 “La falla la Dula no es fa responsable ni comparteix, necessàriament, les opinions i idees expressades pels seus col·laboradors”.