Llibret AC Falla La Vila Sagunt 2015 by Falla la vila

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

COL·LABORADORS 03

MIGUEL A. SÁNCHEZ

SENTO LLOBELL

MANUEL ANDRÉS FERREIRA

BRAULIO TORRALBA

PALMIRA BENAJAS

Llicenciat en Ciències Econòmiques. Empresari. Faller de l’AC Falla La Vila.

Dibuixant. Docent en la Facultat de Belles Arts de València i Escola Superior d’Art i Tecnologia de València.

Llicenciat en Periodisme. Escriptor. Redactor a Las Provincias. Faller de l’AC Falla Regne de València-Duc de Calabria.

Director i fundador de la revista Actualidad Fallera. Faller de l’AC Falla Cuba-Literato Azorín.

Llicenciada en Periodisme. Redactora en Onda Cero Sagunto.

MARGARITA PIN

MAURO D’AMBROGIO

ALEJANDRO GARCÍA

JOSÉ MANUEL PASTOR

LLUÍS MESA

Ex-Diputada Nacional del Parlament Espanyol. Ex-Regidora de l’Ajuntament de Sagunt.

Soci fundador i honorari de l’Associazione Targa Cecina.

Llicenciat en Periodisme. Director de Cadafal Faller en Cope València i columnista a Actualidad Fallera.

Llicenciat i Doctor en C. Econòmiques i Empresarials. Professor titular acreditat i investigador.

Historiador, cronista oficial d’Estivella. Membre de l’ADEF. Grup de Cronistes i Investigadors del Camp de Morvedre.

DAVINIA BONO

PERE VALENCIANO

MÓNICA ARRIBAS

MARIAN ROMERO

ANTONIO J. FRESNO

Diplomada en Ciències Empresarials. Portaveu i Regidora de Benestar Social de l’Ajuntament de Sagunt. Fallera de l’AC Falla La Vila.

Llicenciat en Periodisme. Director de El Periódico de Aquí.

Llicenciada en Ciències de la Informació. Delegada de Levante-EMV en el Camp de Morvedre.

Llicenciada en Periodisme. Redactora de la GacetaDV. Delegada Baronia en Levante EMV. Fallera de l’AC Falla La Palmera.

Llicenciat en Periodisme. Redactor al diari local El Económico. Faller de l’AC Falla Luis Cendoya.

XAVIER SERRA

IRENE BENET

ALBERT LLUECA

ALICIA ORS

ANA CUESTA

Malalt de Falles. Enginyer en Informàtica Industrial. Informador i influencer faller. Col·laborador en diverses publicacions.

Irene Benet i Morera, fallera de de l’AC Falla Doctor Collado de València, i autora del blog Diario de una peineta.

AC l’Arxiu del Camp de Morvedre. Regidor de l’Ajuntament de Sagunt.

Llicenciada en Periodisme i Màster en Relacions Internacionals. Assessora en Presidència de la GV. Fallera de de l’AC Falla S. V. de Paul-Periodista Azzati.

Llicenciada en Periodisme. Redactora de la secció Nacional a La Sexta Noticias. Fallera de l’AC Falla Noscarmientas de València.

36 ENTREVISTA CLUB GIMNÀSTICA MORVEDRE

37 ENTREVISTA RUBÉN ROCHINA NAIXES Jugador del Granada CF

41 ENTREVISTA JOSÉ ANGEL PONSODA Periodista i Presentador

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

editorial MIGUEL A. SÁNCHEZ AC Falla La Vila LA VILA ÉS REINVENTA és el titular d’un nou projecte mamprés per una falla plena de joventut, creativitat i motivació. Un projecte que uneix avantguarda i tradició, que reuneix ambició i positivisme. Un projecte que hui està en les seues mans, i que combina treball i esperit de superació per fer les coses ben fetes. L’Associació Cultural Falla la Vila es va marcar uns objectius per a aquest exercici, que a poc a poc han començat a donar els seus resultats. Plens d’il·lusió i valentia apostem per centralitzar l’any en un tema comú que seria l’eix principal de treball: “LA INFLUÈNCIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ EN EL MÓN FALLER”. Un tema que considerem que havia de ser tractat i analitzat des d’ambdues parts, fallers i periodistes, comissions i mitjans, a fi de crear sinergies mútues. Caminar junts per a engrandir les nostres falles, difondre la nostra festa i divulgar la nostra cultura.

A causa dels escassos recursos econòmics i el nombre limitat de fallers empadronats, no aspirem a grans monuments, però l’ambició ens porta a lluitar per la crítica local. En aquest cas, els mitjans de comunicació locals cobren importància i en seran protagonistes. En pàgines centrals podran llegir aquestes crítiques dels monuments, dins de l’apartat de l’explicació de la falla. La setmana cultural va ser una activitat dins del nostre calendari faller. El projecte iniciat tenia continuïtat amb la realització d’una xarrada-colloqui sobre el tema principal. Aquesta taula estava composta per periodistes de la nostra comarca: Pere Valenciano (El Periódico de Aquí), Mónica Arribas (Levante), Antonio José Fresno (El Económico), Marian Romero (La Gaceta) i Palmira Benajas (Onda Cero Sagunto), els quals van exposar la seua visió sobre el món faller a nivell comarcal i la relació dels mitjans en què treballen amb la nostra festa. D’aquella jornada, vam poder extraure’n diversos camins

sobre els quals treballar, com per exemple: la importància d’ajudar-nos els uns als altres, la col·laboració que ha d’existir entre ambdues parts i el benefici que pot donar aquesta, ja que guanyem tots. Així com la necessitat de crear en l’executiva de les comissions falleres una figura que s’ocupe dels assumptes d’actualitat, relacions públiques o comunity manager, la responsabilitat del qual siga informar els mitjans, enviar notes de premsa, acudir a entrevistes i actualitzar les xarxes socials contant el que setmana a setmana, dia a dia, cada falla realitza dins de la seua agenda; els mitjans tant escrits com la ràdio realitzen edicions especials, suplements, programes dedicats exclusivament a les falles. L’augment de les vendes, l’expectació, les imatges i els col·loquis al carrer, són conseqüències positives de la nostra festa. En la mateixa activitat cultural, i durant una setmana, vam poder gaudir d’una exposició fotogràfica amb portades i documents que deixaven un fidel reflex del treball que realitzen

els periodistes per mantindre informat el ciutadà sobre les Falles. Portades històriques, recopilacions inèdites, fotografies màgiques que en el seu dia van ser notícies de la nostra festa. Tot això va ser aportat voluntàriament pels mitjans de comunicació anteriorment anomenats, que van fer una exposició digna dins d’una activitat que reflectia que LA VILA ÉS REINVENTA. Les campanyes de solidaritat han envaït la nostra comissió, i s’han realitzat activitats que han mostrat el costat més humà dels fallers i falleres, així com dels ciutadans que han collaborat sense ànim de lucre amb associacions com AVORAMAR, CÁRITAS i ASPANION. Ambdues experiències són narrades per una fallera en les pàgines del nostre llibret titulat com “#LAVILAESSOLIDARITAT”. El projecte del nostre exercici acaba amb el periòdic que tenen vostés en les seues mans, el qual representa el llibret de la comissió. Nou format, noves idees que mostren una manera diferent d’interpretar un llibret. Continuant la idea cen-

tral, un periòdic era la nostra manera de fer homenatge als mitjans de comunicació, en el qual participaren a nivell provincial i comarcal persones rellevants relacionades amb el periodisme. La creativitat i la diferenciació es van centrar en nosaltres i transmetre-ho en una adaptació del llibret era la nostra meta. Subjectes a les bases d’un llibret tradicional i el seu contingut, la millor manera d’exposar això era completar el periòdic amb un suplement, i així poder guardar-lo si fóra del vostre interés. Per primera vegada, que jo recorde, participarem en els diferents concursos que s’organitzen per tota la Comunitat. Un propòsit des de la nostra comissió i pel qual portem treballant durant tot l’any sense saber si aconseguirem reconeixements o grans afalacs, però amb la satisfacció de començar un nou camí, una nova visió i un nou concepte de fer falla: LA VILA ÉS REINVENTA. Estem orgullosos del nostre treball i del nostre projecte, de la nostra família vilera.

humor faller per sento llobell VIU ELS FALLES Les comissions falleres saguntines s’unixen per a celebrar junts les orquestres en un recinte comú aportant festivitat a la ciutat i major afluència de públic. Èxit assegurat.

CRIDA

Acte que seguix sense trobar una fórmula d’èxit en la nostra comarca, perquè els canvis no agraden, encara que intenten millorar-se. Poc atractiu.

OFRENA Les falleres del nucli històric continuen oferint les seues flors a la Mare de Déu dels Desamparats davant d’un Consistori, sent un acte religiós. Un sense trellat.

SOLIDARITAT

Totes les falles de FJFS han dut a terme multitud de campanyes solidàries durant tot l’any ajudant els més necessitats. Gran iniciativa.

PLAY-BACKS

Activitat cultural que va en auge i en les que comprovem una major qualitat, creativitat i esforç per part dels fallers del Camp de Morvedre. Bon camí.

PIROTECNIA Cada vegada més complicat entre tanta llei, cursos, reglaments i tasques burocràtiques, tant per a grans espectacles com per a tirar un petard. Fa pena.

INDUMENTARIA

DESFILADES

La cultura i les tradicions són cada vegada més presents en la nostra festa. El vestuari (sobretot masculí) és cada vegada més fideligne. Ja era hora.

EDITA AC Falla La Vila JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 2.000 exemp. DIPÒSIT LEGAL V-216-2015 COORDINACIÓ Miguel Ángel Sánchez Aguilar / Eva María Balaguer García / Aitor Muñoz Oliver / José García Martínez COL·LABORA Ajuntament de Sagunt / Fundació Bancaixa / AC Falla La Vila

Continuem caminant i caminant…sense canvi de mentalitat i de filosofia dels fallers de FJFS, deslluint desfilades amb les nostres esgotadores cercaviles. Fins quan?

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’Ús del Valencià.

DIFUSIÓ IL·LIMITADA I EN VALENCIÀ ISSUU

SLIDESHARE

DROPBOX

Aquest llibret ha estat revisat pel Gabinet de Promoció i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt. L’AC Falla La Vila no es fa responsable, ni comparteix necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.

Aquest llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info)

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

NACIONAL

una vida explicant la festa del foc MANUEL A. FERREIRA Las Provincias Durant més de tres dècades he viscut intensament les falles des de dos angles: el faller, en els anys de la meua adolescència, i el periodístic, quan era al diari Las Provincias i en la Radio Popular Cadena Cope a València; tots dos angles assenyalen, des de la meua òptica professional, que les falles són periodisme esculpit tan viu, clar i transparent com el millor article. Primer de tot cal assentar les bases sobre què és el periodisme, com a mínim com ho entenc personalment. Bàsicament és informació, opinió, crònica i crítica. És veure la vida, analitzar-la i explicar-la, reflexionar sobre els fets. El periodisme és l’espill on es reflecteix la nostra realitat quotidiana i a través del qual ens coneixem millor i podem intentar corregir els nostres defectes. En ocasions, el periodisme conté fortes dosis d’humor, s’engronsa entre l’acudit amable i la sàtira. De fusta i cartó es construeixen les falles, per a després convertir-se en fum. El periodisme escrit naix i es crema cada dia. L’edició d’un periòdic d’ahir ja té com a destinació l’hemeroteca, i les notícies que contenia són història. En els mitjans audiovisuals la vida de la notícia és encara més efímera, ja que en cada informatiu es va devorant a ell mateix, desapareix per a donar lloc a una nova informació, com és el cas de les notícies que gesten les comissions falleres. Anem al nus gordià i motiu del present article: els mitjans de comunicació i les falles. Resulta sens dubte evident, que amb el pas dels anys la relació existent entre els mitjans de comunicació i les falles s’ha estretit de forma considerable i constant. Afortunadament, aquells anys en què la informació fallera només apareixia en el mes de març, forma part de la història de les falles. En l’actualitat, les notícies falle-

res apareixen diàriament als mitjans informatius valencians, demostrant a quants ho dubtaven –que n’hi hagué i n’hi haurà sempre– que la festa té una durada de 365 dies. La festa és notícia Els investigadors de la festa apunten que la primera notícia de les falles apareix un 18 de març de 1849 en el diari El Cid. De la mateixa notícia es fan ressò els periòdics La Esperanza i El Heraldo. Han de passar diversos anys perquè altres rotatius, com Las Provincias, per exemple, fundat el 1866, se sumen a la informació de les falles amb discretes informacions, per no dir escasses, com es pot consultar a les hemeroteques. Amb el pas dels anys la informació de les falles, sobretot relativa a actes de ressonància social, com el nomenament de la fallera major de València, comença a ocupar espais limitats en el mes de març. Les falles

van adquirint importància i els diaris valencians reprodueixen cròniques, entrevistes i fins i tot alguna pàgina reflectint les crítiques d’algunes falles i fins i tot plasmant els seus esbossos. És en la dècada dels seixanta quan el festeig estableix un maridatge no perfecte, i s’editen especials amb els esbossos de les falles que es planten, articles d’intel·lectuals valencians i àmplies entrevistes amb les falleres majors de València i alguna comissió. Al meu parer La meua vinculació amb el món de la informació periodística en general i amb el de la cultura, festes, tradicions i falles arranca en els seixanta amb col·laboracions en la Cartelera Diverama, la revista Lecturas i anys més tard amb la revista de societat Shopping; primer com a editorialista i posteriorment com a reporter. D’aquella època recorde les

meues primeres entrevistes amb artistes de prestigi internacional, com Cigliola Cinquetti, Robert Jeantal, Karina, Tony Leblanc, Blue Diamonds, Mireille Mathieu, Los Bravos, Los Sirex, Manolo Escobar, La Chunga, Antonio Molina, Los Anayak, Rosa Morena, Bruno Lomas, Torrebruno i Massiel, entre d’altres, aprofitant les seues actuacions durant la setmana fallera als paradors del Foc, So Nelo i El Bunyol. Aquestes entrevistes em van servir d’aprenentatge i d’introducció en el món informatiu. El món de les falles va ser protagonista important quan portà a nivell nacional, en la revista Lecturas, entrevistes amb el president del parador El Bunyol, Vicente Conejero Ferrer i del parador El Foc, Manuel Martínez Pérez-Lurbe, així com la fallera major infantil de València 1967, Beatriz Silva de Lapuente, filla del ministre

d’Obres Públiques; María Dolores Palmero Salcedo, Fallera Major de València 1967; María José Lleó García-Ontíveros, de 1968 i María José Carmena Rodríguez de Manterola, Fallera Major de València de 1965, sense oblidar-me de l’entrevista a la fallera major de la comissió Cuba-Puerto Rico, María Isabel Elena de Mandaluniz y Castelo, filla dels marquesos de Taurisano, que va ser àmplia i positivament comentada en altres mitjans d’informació de Madrid i, sobretot, en el teixit social madrileny. Amb aquesta entrevista alguns residents en el fòrum van començar a assabentar-se de com és la festa fallera fora de València. D’altra banda, la publicació Shopping era, fonamentalment, una revista a tot color i de periodicitat mensual en la qual l’anomenada jet set valenciana era la protagonista fonamental. Tanmateix, l’adreça de

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 la mateixa em va responsabilitzar de la secció de les festes, sobretot de les falles, en entendre que formaven part del teixit social que començava a participar-hi com quedava palés als reportatges i entrevistes amb destacats personatges valencians. Va ser una òptima decisió, ja que la revista va incrementar les vendes. La majoria d’entrevistes i reportatges eren sobre el món faller femení, del que es denomina com a reportatges «de peineta». Ondes i imatges de festa Vaig alternar la labor periodística en Las Provincias amb la ràdio i la televisió. En la Cadena Cope vaig engegar una sèrie de programes fallers, alguns pioners en aquesta mena d’informació, com el cas de «Protagonistas, las Fallas». En aquest programa es visitava cada setmana un casal des del qual, en directe mitjançant una unitat mòbil, es realitzava el programa en què concorrien fallers i nombrosos veïns de la demarcació. L’esquema donava veu al veïnat, que aportava les seues opinions sobre la festa amb tota llibertat, però amb respecte. Va ser un programa de gran acceptació que registrava excel·lents audiències, segons els controls que realitzava l’emissora, i es va prorrogar durant uns quants anys. Uns altres programes de bona audiència, en aquesta ocasió contrastats per les telefonades, foren «L’Estoreta», dedicat a les falles infantils, i «Pregó Faller», d’informació general. Aquesta última va començar sent un simple informatiu diari de curta durada que amb el temps i pel desig del director de l’emissora José María Cruz Román, passà a ocupar trenta minuts diaris. Durant la setmana fallera el programa tenia major durada i es traslladava a la balconada de l’Ajuntament per a retransmetre la mascletada i entrevistar els personatges convidats per la institució. El programa «L’Estoreta» s’emetia tots els dissabtes a la vesprada i era una gran festa

per als fallers infantils, amb molts sortejos de regals, relacionats amb la festa i la indumentària. «El Casal» va ser un dels programes fallers en la desapareguda Valencia Te Ve, que va marcar un punt d’inflexió en la informació festiva. La televisió era un món desconegut per a mi, però amb els bons consells dels tècnics les emissions anaren avant. Pel programa, ambientat com si fóra un casal faller, van desfilar falleres majors, artistes, pirotècnics, regidors i agrupacions. El debat va ser un dels seus punts forts. Moltes són les anècdotes esdevingudes en aquests programes. No obstant això, una d’elles, pel que significà, la recorde amb molt afecte. Després d’una llarga entrevista amb l’artista Agustín Villanueva, que en aquell moment va decidir abandonar la realització de falles per uns altres projectes, tinguí l’honor de tallar-li la cua del seu cabell, en directe, com els bons matadors de bous. El programa, per la seua repercussió i a petició dels espectadors, es va emetre diverses vegades fora del seu horari habitual per decisió de la televisió mateixa. L’olor de tinta de premsa Tanmateix, en el meu historial com a periodista especialitzat en festes i tradicions, el 5 de febrer de 1982 marca l’inici de la meua carrera professional en el diari Las Provincias, fins a l’any 2009, quan passe a nodrir les llistes del que denomine «tercera joventut». L’olor de tinta i el tacte dels fulls del periòdic, com diuen els moderns, «em posa», motiu suficient per a donar suport a la idea que els diaris mai desapareixeran, encara que les noves tecnologies copen tot l’univers informatiu i oferisquen la possibilitat d’estar ben informat sense tindre un diari de paper a les mans. A més, els reportatges dels grans esdeveniments, amb fotografies incloses, són un autèntic caramel per als pro-

tagonistes de la foto i els col· leccionistes. Les fotos del diari són millors que les que es puguen descarregar a través d’una pàgina web. El 5 de febrer de 1982, animat per un grup d’amics del Consolat de la Llotja, coneixedors de la meua passió per la història de la nostra ciutat, em demanaren que escriguera sobre l’edifici històric de la Llotja, amb motiu de commemorar-ne els cinc segles d’existència. Pensat i fet. Després d’investigar la història de l’emblemàtic edifici vaig escriure un treball per al diari Las Provincias. El treball periodístic es va publicar i va ocupar quasi una pàgina, la qual cosa em va brindar una gran satisfacció personal, també a la directiva del Consolat de la Llotja. La sorpresa em va arribar dies més tard quan la llavors directora de Las Provincias, María Consuelo Reyna, em convocà a una entrevista en la redacció del diari, al Passeig de l’Albereda, en la qual em va manifestar el seu interés perquè col·laborara en el diari amb temes de història i cultura valencianes. Aquesta tasca l’havia desenvolupada durant alguns anys en el quadern cultural «El Dominical», en el qual es potenciava la cultura de la nostra terra. Van ser anys esplèndids en els quals vaig investigar i vaig escriure sobre la història del Regne de València i els seus monuments, al costat d’una defensa de la cultura i llengua valenciana; lluita que setmanalment crispava el govern municipal de llavors, cada vegada que llegia la meua columna «València, desperta!», en la qual denunciava els excessos polítics i la pressió del món catalanista. Van ser anys d’estudi i d’aprenentatge i, sobretot, de fer conéixer als valencians aspectes de la cultura, en ocasions oblidats. Alguns d’aquests treballs, com el dels convents de monges de clausura de la diòcesi de València, van ser premiats en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat, en el seu apartat

d’investigació patrocinat per l’Ajuntament de València. La responsabilitat de fer-me càrrec de la secció de festes i tradicions valencianes i, sobretot, de les falles, naix de la directora de Las Provincias, en saber la meua condició de faller. A partir d’aquest moment em responsabilitze de la nova secció sense abandonar el vessant defensor de la història i cultura valenciana. Cal destacar que amb anterioritat un bon amic, que signava Riberoles, ja escrivia de falles, però per circumstàncies que no fan al cas va deixar el diari. Malgrat tindre el plàcet de María Consuelo Reyna, el fet de col·locar en les pàgines informacions de les falles esdevingué una lluita constant, amb algun enfrontament ja que aquesta informació estava considerava una mena de subcultura. A pesar de tot açò, es va continuar amb la informació, que cada any rebia major protagonisme. L’any 1985 vaig proposar a la direcció realitzar un quadernet setmanal sobre falles. Va ser acceptada la proposta i tots els divendres es publicaven quatre pàgines amb articles, informació, entrevistes i guia d’activitats. El quadernet tenia una suggestiva portada amb dibuixos d’artistes fallers sobre temes d’actualitat i, en altres ocasions, esbossos de les falles. Aquest suplement tingué dos noms: Extra Fallas i El Masclet. Aquesta classe d’informació creixia i, el que era més important, ocupava espai en la informació diària. Tot un assoliment, perquè l’empresa se n’havia adonat que el món faller ocupava una part important del teixit social valencià que sí demanda aquest tipus d’informació. Les falles per fi eren una part important a l’hora de distribuir les seccions de treball en la redacció. I així es van ocupar pàgines senceres amb una guia d’activitats de les falles, entrevistes amb artistes fallers, falleres majors de València i corts d’honor, així com reportatges d’aquells actes de repercussió social.

Vaig proposar de rescatar els suplements o extres de falles que antigament es publicaven, amb un altre format, com era lògic. Un altre assoliment important fou que la direcció de Las Provincias va acceptar de realitzar durant la setmana fallera quadernets especials de quatre, huit o setze pàgines, en els quals es recopilava tota la informació. Va ser tot un èxit i gaudí d’una bona acceptació, com així van comunicar sectors de la festa a la direcció del diari. D’altra banda cal destacar que la informació sobre altres festejos tradicionals de la ciutat també va ser protagonista, si no de forma diària, sí en les seues dates puntuals amb la creació de suplements i informacions addicionals. La senda de la informació fallera duta a terme per professionals va ser llarga, i encara hui la caminem. Ara la ruta ha canviat, de la mateixa manera que ho ha fet la tecnologia, i les xarxes socials esdevenen un «rival» al qual el professional ha de reptar dia a dia. El periodisme i les falles estan condemnats a entendre’s. Una altra cosa és que qui mane en les empreses periodístiques entenga la nostra festa, la seua grandesa i importància dins de la vida social valenciana. Per això segueixen els professionals lluitant dia a dia, perquè la festa siga considerada de la forma que es mereix. Com una notícia sempre d’actualitat.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

premsa fallera BRAULIO TORRALBA Actualidad Fallera Moltes i excel·lents publicacions s’han estat editant al llarg d’aquesta dilatada història de les falles, però, desgraciadament, la gran majoria han anat desapareixent a poc a poc fins a arribar a l’actualitat on tan sols existeixen dues d’elles amb periodicitat mensual o trimestral —Actualidad Fallera i Cendra— i una altra anual —El Turista Fallero—, que apareix en els quioscos el mes de març. Una altra publicació que apareix circumstancialment, una miqueta més científica, és la Revista d’Estudis Fallers. Tampoc hem d’oblidar els extres que tots dos periòdics de la ciutat —Levante EMV i Las Provincias— trauen durant la setmana fallera. Aquesta circumstància demostra l’escàs interès que el faller del carrer té per la literatura fallera, una cosa que no és comprensible donada aqueixa il·lusió que hi ha per les falles i el que les envolta. La idiosincràsia del faller el porta a ocupar-se de la seua pròpia falla, i no tots els components de la comissió, deixant al marge el que puga ocórrer fora d’ella. La crisi i aqueix escàs interès per la literatura fallera han fet que publicacions com Pensat i fet —la qual donava un cert punt crític a la festa—, Floc i Flama, Mundo Falles, El Cohet o Carcasa Fallera, entre d’altres, hagen anat desapareixent any rere any. Per a pal·liar en certa manera l’escassetat de premsa fallera, i aprofitant l’arribada d’Internet, han proliferat les pàgines webs i els blogs personals que, amb escassa inversió, fan arribar al públic notícies falleres, això sí, en una gran majoria d’elles la serietat i rigidesa de la seua informació té molt a desitjar. Arribats a aquest punt ens toca parlar d’empreses periodístiques serioses que aporten qualitat d’informació, articles amb profunditat i reportatges de recerca. Ací ens trobem Actualidad Fallera, de periodicitat mensual, que té aqueixa capacitat, i Cendra, que apareix trimestralment, i que també publica temes de gran interès. Com la que més ens concerneix és Actualidad Fallera, tractaré de comentar, com així em demanen des d’aquesta comissió, el perquè naixia fa

vint-i-dos anys i com hem sigut capaços de mantenir-la i aconseguir l’interès que hi mostren mensualment els fallers. Actualidad Fallera naixia el 8 de gener de 1993 sota un format tabloide —periòdic en paper— amb l’únic interès de complementar la informació, i, de mutu acord, amb la revista Mundo Fallas, que en aqueix moment editava el meu bon amic Pepe Varea. Com a record d’un aniversari, m’agradaria recordar l’escrit que reflecteix la realitat de la nostra publicació. Així escrivia la nostra història en el número 250 de la nostra publicació: “Açò era un 8 de gener d’any 1993 quan l’editorial MPG va donar a llum un preciós exemplar grandària tabloide dedicat al col·lectiu faller i que portava per nom Actualidad Fallera. Se sol dir que els xiquets porten un pa sota el braç, error, el nostre portava inversió, inversió, inversió... I molt de treball. Però bé, al cap i a la fi es tractava d’un fill i calia mantenir-lo. Un fill ximple, açò sí, però fill”. L’atzar va fer que en aqueixa època la Junta, més aviat la direcció, que sempre té connotacions polítiques, estiguera travessant una crisi i el bo de González Lizondo decidira fer mutis pel fòrum demostrant així una vegada més la seua honradesa i la seua escassa inclinació a la poltrona. Les circumstàncies van portar a l’entrada d’un nou regidor de Festes i per tant un nou president de Junta Central Fallera, el Sr. Cerviño. Don Santiago va tenir una tasca merament transitòria que no va permetre massa miracles, però, per la categoria de la persona, hem de corroborar el seu bon fer i serietat. Per aquella època tot funcionava, incloent aquella mostra d’humor i sarcasme, Cavalcada de l’Humor, amena i divertida, que va durar menys que un caramel en la porta d’un col·legi. Llàstima, perquè amb ella ens divertírem, viatjàrem a Madrid i vam conèixer gent molt guai, com Las Virtudes, Moncho Morrajo, Jose Luís Ozores o l’advocada Cristina Almeida. Els canvis van arribar, el nostre tabloide es va convertir en revista en paper couché i les eleccions municipals ens van oferir un nou regidor i president, Alfons Grau.  Canvis, renovacions, noves

idees i el “Ja ho va dir Salomó” de Roberto Belda, amb la posada en situació de ferms a l’Assemblea i les subvencions per a la compra o renovació de casal a força de crèdits blans que van fer encara més suportable la màxima del que Roberto anomenava “campaneta” —volteig cap a sota el cap—, amb el suport incondicional del desaparegut i bon amic Pepe Monforte, president de l’invent anomenat Interagrupación. Amb el suport d’Alfons Grau, aquesta editorial va tenir l’oportunitat de nous experiments, editant CDS de la setmana fallera i alguna coseta més, com ampliar la grandària de la revista i a través del nostre programa de televisió, en TC Televisió, “En linea de Juicio”, consensuar al costat de l’oposició —Ricardo Olmos del PSPV—, la idea que l’Ajuntament de València subvencionara la indumentària de les corts d’honor i les falleres majors. Un altre avanç va ser aconseguir transmetre als escèptics de les falles la importància de la nostra festa pel que fa a aportació econòmica a les arques municipals. Pepe Monforte va propiciar l’estudi econòmic pel qual vam poder saber que amb dos anys d’aportació dels impostos del col·lectiu es podria construir una nova Fe. I açò dol. Tot i que encara hi ha gent que no reconeix i continua tocant-li els atributs al col· lectiu amb les seues protestes desmesurades. I tot açò després

del marcatge a les comissions i advertiment de ser prudent a l’hora de produir molèsties. Amb nous comicis, Alfons donava pas a Fèlix Crespo, una nova forma de pensar, un nou tracte i gent que confonia l’educació i el respecte i responia amb la seua manca.  Lluita fratricida per a traure avant açò de les cavalcades, l’ofrena i la resta, una cosa que, com els seus antecessors, no es va acabar d’aconseguir. Amb la mort de Pepe Monforte va desaparèixer el líder i amb ell el suport consensuat i es va demostrar que la lampisteria no era cosa del Sr. Crespo, amb el qual es perdia una sèrie de possibilitats. No va haver-hi flaquesa i el seu ritme no va canviar malgrat els atacs, creant nous esdeveniments, com la Cavalcada del Foc, que està prenent un espectacular auge.  Lluita també amb els intransigents i una cosa que quedarà sempre en la història, la regulació dels casals, amb la qual cosa es frena d’una manera taxativa les protestes fora de to i d’altra banda l’admissió d’uns compromisos per part de les comissions a les quals han de cenyir-se escrupolosament. Regulació de l’activitat i reconeixement d’una festa amb tradició i solera. La pirotècnia també es tracta de regular i el tro de bac que no arriba a reconèixer-se, però que la renovació any rere any ens permet el seu ús. Algun dia, algú potser tinga a bé re-

conèixer la importància en la nostra festa i li done el vistiplau definitiu. Acabem amb el recent canvi en la direcció, amb el qual ens trobem a un Paco Lledó amb ganes de continuar avant, d’involucrar-se al màxim i veure si aquesta crisi que ens ofega pot fer el menor dany possible en els nostres monuments, demanar que, de moment, ens quedem com estem i que algú trobe una fórmula per a estabilitzar aquest contrist general. Amén. Els seus desitjos són ordres.  Com que en la sol·licitud em demanen parlar de “la cabuda en la societat, les seues facilitats i formes de treball, la seua acceptació en la societat valenciana, l’expectació en cada publicació, la participació en ella, si hi ha censura o, per contra, tenen llibertat de parlar dels temes que desitgen i com desitgen, les col·laboracions, el suport de les administracions, així com de la JCF, doncs saber si és un suport per a la festa o treballen a esquenes a aquesta institució”. Començaré per l’acolliment en la societat. Molt, més del que es podria pensar, ens ha costat consolidar aquesta publicació. Assajos de continguts de totes les formes possibles per a saber exactament com o quins eren els demanats pel faller. Parlàvem de les falles de fa cent anys, escrivíem articles amb profunditat, incloíem opinions d’articulistes especialitzats i dels

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 mateixos lectors, posàvem més literatura que material gràfic, etc., etc. Tot açò amb la finalitat de conèixer les preferències dels lectors. Fins que al final, fa uns anys, trobàrem el que en l’actualitat oferim.  Respecte a la participació i la censura, ho tenim prou clar, sempre hem comptat amb professionals de debò per als nostres continguts, els quals són consensuats cada principi de mes. Censura? Cap. Qualsevol, en les seues columnes d’opinió, expressa el que sent sense cap entrebanc, el mateix que els reportatges de recerca que es publiquen després d’un estudi intens del tema. Quant a la nostra vinculació amb les institucions i especialment amb la JCF, he de deixar clar la nostra total independència de totes elles, inclosa la JCF. Mantenim contactes amb les institucions per a la inclusió de publicitat, que com tot mitjà de comunicació hi tenim dret, i res més. Som un mitjà de comunicació independent amb la llibertat que això suposa per a escriure del que considerem oportú i de mantenir una crítica sana d’allò que considerem impropi o equivocat. La nostra publicació sempre ha sigut possible gràcies al suport i l’esforç d’un grup de persones que al llarg de la nostra marxa hi anaren prenent art i part. Aquests han sigut i continuaran sent els artífexs de l’èxit aconseguit i, per això, és de justícia aportar a aquest escrit els seus criteris. Per açò i per a tenir una millor comprensió de la nostra publicació i els canvis que s’han anat produint al llarg d’aqueixos vint-i-dos anys d’existència, m’agradaria incloure aqueixos punts de vista diferents a què al·ludia i que hem vingut observant des d’aquesta redacció tant meus propis com per part dels nostres dos principals redactors: Julio Fontan, Emilio Polo i Manuel Andrés Zarapico.  Julio Fontan, el qui els parla, o, millor, el qui els escriu, transitava aleshores en el segon any

de l’extinta Mundo Fallas. Un rodatge en la premsa fallera al qual mai renunciaré, ja que em va fer conèixer de prop un món i una gent als quals avui dia continuaré agraït.  Des d’aquella talaia faria els meus primers i dubitatius passos en la informació fallera. En aquella època vaig tenir l’honor de conèixer els qui posteriorment puc considerar orgullós com els meus pares professionals en matèria informativa. De l’exemple d’aquells Varea (Pepe), Torralba, Polo, Ferreira, Muñoz, Soriano, Boch, Peris, Sapena, Cortés i companyia, vaig conèixer de prop aquest xicotet però gran univers que és la informació fallera. Mai arribaré ni des de lluny a igualar els seus registres, però d’ells, de la seua professionalitat i bon fer, vaig intentar i intentaré emular l’honor i l’honra que implica el vertader compromís professional de la comunicació. En aquell 1993 la meua vida es movia pels impulsos lògics de l’aprenentatge diari. Les Falles, que des de la més tendra infància eren una passió, s’entrellaçaven amb les meues inquietuds professionals. A principi d’any seria tota una bomba informativa per al col·lectiu faller. Encara recorde, com si fóra ahir, aquella traca en la porta de l’hemicicle que faria prendre un home d’honor que va obstinar la seua paraula enfront del trànsfuga del moment. Vicente González Lizondo, l’home que va donar des dels diners que mai abans havien tingut les Falles, fins al seu propi cor, dimitia per homenia, lliurant-ho tot a una causa, la seua ciutat, la seua festa, la seua València. La festa convulsionava amb prou feines a un mes de la setmana fallera. El tro de bac emmudia per prescripció governativa; Santiago Cerviño agafava les crineres d’un cavall boig; Agustín Villanueva trencava tots els esquemes amb el seu atreviment a lloms de la “Mantis Viajera”, i Remedios Rodrigo Carboner, Reme, vivia el seu

any màgic després d’emergir des del fossat del Palau en haver suprimit l’emotiu passadís. Ofrenes interminables, cavalcades en dubte, discussions de jurats, però, al cap i a la fi, falles per damunt de tot. Amb l’estiu del 93 arribaria una forçada calma, professionalment parlant, doncs en la meua casa saltava la sorpresa. Ho sent, no ve al cas, però no puc deixar de recordar que a l’inici d’aquell estiu de 1993 la meua senyora em comunicava entre sanglots i contra tot pronòstic, que el meu segon fill venia de camí. Començava, també per a mi, una nova època de canvis, de reptes professionals. L’any 1994 se’m va passar ràpid entre la inestabilitat i els bolquers, retrobant-me de sobte en el 95. Obriria la meua pròpia empresa, i començava un nou repte des del meu estudi, però sense deixar de banda el món de les falles. Recorde que coneixeria en persona el nou regidor i president de la JCF, Alfons Grau, en el que potser fóra el seu primer acte popular, la preselecció del sector Botànic-la Petxina d’aquell any. La imatge del doctor Grau era immaculada. Vestit de gris, rostre seriós però afable, i una barba amb bigoti que sempre relacionaria amb aquells cavallers d’antany, que bé podrien haver passejat pels carrers de Santiago oferint-li el seu braç a la mateixa Rosalía de Castro. Encara que, en realitat, mai li hauria fet falta, doncs tenia la seua pròpia Rosalía encarnada en la infatigable Mª Ángeles. Amb Alfons Grau s’iniciaven vuit anys de nous reptes en una economia incipient que permetria apostar per les Falles. Al costat d’ell, però en l’ombra, els coneixements d’un gran faller que va saber traure profit per a tot el col·lectiu. Al cèsar el que és del cèsar, i a Monforte el que va ser per a tots els fallers. Gràcies Pepe. De casal en casal, des de la televisió o les pàgines de la revista, la festa va anar creixent amb nosaltres. Alfons es consolidava en el seu lloc amb encerts i

discrepàncies. La nau d’Actualidad Fallera arribava puntualment a port, i des dels processadors 386 fins al doble nucli, la redacció anava creixent. Arribava Fèlix Crespo, qui assumia el lloc amb la lògica intenció de canvis, i l’ombra allargada d’un Alfons Grau a la seua esquena que marcaria els seus primers anys de mandat. Les llums i els taquígrafs es van transformar, mentre la realitat ho va exigir, en llums i ombres, encara que no sempre a causa de la seua responsabilitat. Els seus vuit anys al capdavant de la regidoria han representat un nou cicle que, potser, és una història massa recent encara per a valorar-la en profunditat. El seu relleu ha arribat uns mesos abans d’aquesta nostra petita efemèride. Francisco Lledó afronta aquesta nova etapa en temps difícils, durs per a tots, i també per a les Falles, però estem segurs que la festa fallera és molt més que una festa, i que com la seua pròpia essència, ressorgirà cada any de les seues pròpies cendres, i cada mes des de 1993 en el seu quiosc. Prou anys després, com hem canviat!!! Per exemple, qui açò subscriu té una mica menys de pèl, el meu major ja està en la facultat, el xiquet complirà en breu la seua majoria d’edat, i, a més, ara està la xicotiua, que encara no li aguanten ni els monyos, però, com llavors, espere i desitge que continuen comptant amb nosaltres per a continuar informant-los de l’“actualitat fallera”. Mentre que Manuel Andrés Zarapico s’expressava així davant de l’ordinador l’any que Actualitdad Fallera va veure la llum, el màxim òrgan burocràtic experimentava un relleu en la seua presidència. El fins llavors president de la Junta Central Fallera, Vicente González-Lizondo, d’Unió Valenciana, passava el testimoni al seu company de partit Santiago Cerviño. I la nau va seguir el seu curs amb Fèlix Crespo, del Partit Popular, i uns anys després li

lliurava les portes dels míssils i les contrasenyes del món de les falles a Francisco Lledó, company de partit, actual comandant en cap de la nau fallera. L’any 1993 els artistes fallers barallaven amb els estaments oficials per culpa de si són verdes o són madures, o aqueixos drets. Els drets intel·lectuals dels projectes fallers estaven sobre la taula. Molts eren els interessos, les versions i les possibles solucions.  El tema de la propietat intel· lectual és avui motiu de taules redones, debats profunds i articles de fons en els quals, en el fons, no s’arriba a cap conclusió. Tothom té dret, però molts el miren del revés mitjançant lluites d’interessos i poques concrecions.  I, per descomptat, ànimes de cànter meues, en el 1993 es parlava de jurats. Es deia que els jurats de falla eren un mercat persa, que en l’elecció de les Corts hi havia gat tancat, que “fixa’t tu”, que “aquest què sabrà”, que la fallera major ha de ser fallera (i major, dic jo) i que tot està arreglat des de la JCF. Veig la teua aposta i puge cinc més.  Avui dia no es parla de jurats. I ara! Es parla de la velocitat i de la cansalada, dels globus de colors, de les noces de la duquessa d’Alba i de Rosa Benito. Ai, senyor, emporta’m prompte.  En vora vint anys, la festa ha experimentat una evolució més que notable, i estem arribant a cotes, per al bé i el dolent, que abans no coneixíem. Les Falles dels noranta van deixar pas a les del nou segle, i amb açò a avanços i alguna que altra reculada, lògic en una festa que, abans que res i després de tot, és humana sobre totes les coses. I Patrimoni de la Humanitat, encara que hàgem d’esperar al fet que ens ho reconeguen oficialment. En allò principal hem canviat, som una festa millor, sempre millor perquè l’evolució significa millorar, mirar cap endavant i somriure al futur. Però en els detalls del dia a dia tinc una lleugera sensació que no tot ha canviat tant.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

la radio, sempre amb les falles

PALMIRA BENAJAS Onda Cero Sagunto La ràdio és un mitjà de comunicació que acosta les persones. Entra a les nostres cases, cotxes o llocs de treball i ens fa sentir que no estem sols. La ràdio local és, a més a més, capaç d’ajudar a vertebrar un territori, de fer-nos sentir part d’un col·lectiu i de fer que sentim que estem a casa encara que ens trobem treballant o vivint en un altre lloc, gràcies a les emissions per Internet. Avui tindre en una ciutat o en una comarca com la nostra una emissora de ràdio convencional, amb l’emissió diària d’informatius i programes fets des de la ciutat per a la ciutat o la comarca és una sort que al Camp de Morvedre tenim gràcies a Onda Cero Sagunt. El fet que cada dia qualsevol de nosaltres puguem fer el gest d’encendre la ràdio o connectar-la mitjançant el nostre ordinador i que puguem sintonitzar el 104.1 FM ens fa més forts com a societat, perquè els ciutadans millor informats

són sempre millors ciutadans. I no parlem només de les accions o les critiques que fan els polítics locals, que també, sinó en general de la possibilitat que siguen visibles, en el nostre cas audibles, les activitats que col·lectius diversos o persones individuals organitzen i proposen per a la resta dels seus veïns. Tindre una ràdio a la ciutat fa que tots puguem gaudir amb més facilitat de les coses que tenim, que puguem queixar-nos en públic d’allò que ens sembla mal fet, que puguem difondre les activitats que fem o els somnis que tenim com a societat. La ràdio ens uneix i ens fa més forts... Les falles de Sagunt, com un dels col·lectius més importants de la comarca, han estat presents en la programació de la ràdio a Sagunt, pràcticament des dels inicis de les emissions del 104.1 FM. Encara que jo vaig arribar a la ràdio quan ja era Onda Cero, al 1991, les emissions de la ràdio local varen començar molt abans, concretament al 1984, primer com a part de la Rue-

da Rato i després de la Cadena Rato. Varen ser anys de programació pràcticament completa des de Sagunt i en eixos programes varen tindre des del principi veu les comissions falleres. De segur que molts dels lectors d’aquest diari-llibret recordaran les cavalcades falleres amb la presència del “Cotxe de Ràdio Sagunt”, un dos cavalls pintat com si fóra una sabatilla que participava de les cercaviles com una part més de la comitiva fallera, alhora que s’aprofitava per a retransmetre l’acte a la ràdio. Tanmateix, l’acte de lliurament de premis es va convertir en cita ineludible per a la ràdio que transmetia sempre la lectura de les actes des del balcó de l’Ajuntament. Amb l’arribada dels nous temps i de les noves emissions en cadena, la ràdio local va anar perdent hores d’emissió local i això va fer que cada volta fóra més difícil la retransmissió en directe dels actes fallers fins que es van deixar completament de fer. Tot i això, una tradició es va mantindre any rere any: la

presència als estudis d’Onda Cero de la màxima representació de les comissions del Camp de Morvedre. Presidents, falleres majors i representants infantils tenien en el seu calendari d’actes anuals l’entrevista a la ràdio. I així va ser durant molt anys. De segur que a la memòria de qui ha sigut en algun moment fallera major o president d’una comissió està la visita a la ràdio amb una entrevista dedicada a conéixer millor tant les falleres majors com la mateixa comissió i les seues activitats. Els horaris de la programació local havien anant canviant d’emplaçament els racons fallers i els darrers anys s’emetien les entrevistes en l’espai de vesprades, a les 19.00 h. Així va ser fins que a la dècada dels noranta es va anar complicant més la presència de les representacions falleres en reduir de nou les emissions locals de la cadena al mateix temps que sorgien altres mitjans de comunicació i també perdien interés per acudir als estudis els representants de les

comissions falleres, que també trobaven complicat anar a l’estudi. Finalment l’espai va deixar d’emetre’s i es canvia per un altre format més semblant a l’actual: un programa setmanal al qual es dóna la informació de les falles i es fan les entrevistes de les activitats més destacades o dels màxims representants del món faller. A mitjan dècada dels 90 la crítica dels assumptes locals a les falles havia decaigut fins a ser només testimonial. Des de la ràdio, la direcció en eixe moment va considerar que donar un premi a la millor crítica local podia fer que les comissions tornaren a tindre interés a reflectir als monuments assumptes locals. Els primers anys era el mateix personal d’Onda Cero Sagunt qui feia de jurat, i el banderí, brodat en una empresa local, es lliurava el mateix dia que la resta de premis, fins que finalment la Junta Fallera de Sagunt va decidir incloure el guardó als que cada any atorga a les falles i des d’eixe moment som els periodistes locals els qui fem de jurat per a triar la millor

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 critica local als monuments grans i als infantils. És veritat que hi ha falles que encara això no fan aposta per la crítica local, però hi ha d’altres comissions que s’han especialitzat a traure-li humor a l’actualitat local, la qual cosa ha contribuït a millorar l’interés de les falles en gran part de la població. Les falles sempre han sigut un termòmetre de les crítiques i preocupacions dels veïns d’un barri o un poble i fa la sensació que gràcies a la crítica local tornen a ser un mitjà de comunicació més que permet fer públiques les opinions dels fallers com a ciutadans. De fet, en els últims anys és complicat donar els premis, ja que són diverses les falles que treballen la crítica local i, a més a més, ho fan molt bé, de manera que posen molt difícil la decisió del jurat. En els darrers anys les falles han anant augmentant la seua activitat i també han anant obrint-se més a la població en general i per tant han tornat a ser importants a la programació de la ràdio. Durant tres anys “Gente de Fallas”, el programa que a Onda Cero a la província de València presenta Boro Peiró, es va fer en directe des del saló d’actes de la Casa de Cultura Capellà Palla-

res. Varen ser tres edicions en què es feia coincidir el dia de la plantà amb la retransmissió que arribava a tots els racons de la Província de València, ja que el programa s’emet en el circuit provincial d’Onda Cero. Però l’esforç de la ràdio per acostar- se i integrar-se a la festa ha donat en els últims anys l’emissió d’un programa faller que fem en directe des del Centre Cívic del Port de Sagunt a l’inici de les festes falleres, i dóna veu a totes les comissions que per una raó o una altra protagonitzen les falles de l’any. Un programa que es converteix també en un altaveu perquè les comissions expliquen les seues novetats i, per tant, que el públic en general tinga al principi de la setmana fallera un contacte més gran en la festa. La ràdio és un mitjà de comunicació que arriba a sectors molt diversos de la societat de la comarca en la qual se sent. Tanmateix, la ràdio local ha de reflectir la societat que l’envolta si vol continuar tenint sentit en el moment actual. A Onda Cero Sagunt això ho tenim clar i, per tant, considerem que el sector fester és un sector molt important per a nosaltres. De fet els fallers i les falleres vi-

uen la seua condició amb molta intensitat i consumeixen tot allò que fa referència a la seua festa. A hores d’ara les entrevistes a les falleres majors de la federació Junta Fallera de Sagunt o als candidats a presidir la institució es troben entre les entrevistes pujades a Internet i publicades a la pàgina de Facebook d’Onda Cero Sagunt que tenen un nombre de reproduccions més gran, la qual cosa demostra que els assumptes fallers interessen i que tenen un gran seguiment per part del col·lectiu. Tant és així que les últimes eleccions a la presidència de la federació Junta Fallera de Sagunt han sigut probablement uns dels continguts més seguits pels amics de la ràdio a les xarxes socials. Ara tenim a la comarca periòdics i diaris que parlen de l’actualitat fallera i la ràdio, que continua fent la seua tasca de comunicadora, complementa aquesta funció. Comptem cada setmana amb la col·laboració d’un gran faller i periodista, Antonio José Fresno, que ens porta les notícies del món faller i els protagonistes de la festa durant tot l’any. La nostra programació local actualment no es permet dedicar més temps que eixe racó setmanal

i els espais especials dels dies de falles. De segur que si disposàrem de més temps ara seria un bon moment per a ampliar l’atenció al món faller, perquè en els darrers anys el treball de les comissions ha anant fent que l’actualitat siga cada volta més intensa. Des del meu privilegiat mirador com a periodista sempre al Camp de Morvedre he pogut comprovar com les falles anaven generant cada volta més activitats que interessen la població. Falles que fan setmanes culturals d’una qualitat indiscutible, organitzen taules de debat, desfilades d’indumentària fallera, cicles de conferències sobre monuments o artistes, pirotècnia. Les comissions són ens festius només uns dies a l’any, els de la setmana fallera. La resta del temps, la resta de l’any són ens generadors de cultura, d’esports, de debat i són importants llocs de trobada per a persones que volen contribuir a la millora de la festa i de la societat. Fa uns anys, poc més que el nom de les orquestres o la qualitat del monument podien contar-te una comissió local. Ara poden parlar-te d’activitat cultural, exposicions, teatre, musicals, concursos i certàmens o d’in-

vestigació i d’innovació. Ara podem explicar activitats ambientals, aportacions a la igualtat de les dones. També continuen sent tradició i festa, però és veritat que han anant augmentant la seua presència en les pàgines culturals introduint informació i actes que ja no es limiten només a un calendari previsible sinó també altres que protagonitzen en camps diferents. La ràdio continuarà sent testimoni del moviment de les falles, continuarà transmetent les emocions que envolten els protagonistes de la festa i continuarà en la seua tasca de difusió de les seues activitats. També tractarem de continuar amb cert esperit crític que pensem que hauria de ser encara més gran, perquè també debatent alguns problemes que té la festa podríem contribuir a millorar-la, a fer-la encara més gran. Des de la ràdio local, el 104.1 FM, hem complert trenta anys acompanyant el Camp de Morvedre i tractant que tots els moviments de la comarca tinguen ací el seu reflex. Pretenem continuar així també en el futur i de segur que les falles i els fallers seran part important del nostre futur.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

INTERNACIONAL

l agermanament amb cecina MARGARITA PIN Ex Diputada Nacional Tots els fallers i totes les falleres de Sagunt hem sentit parlar moltes vegades de Cecina i potser fins i tot hem anat i hem rebut amics i amigues déixa ciutat. Per això és interessant tractar déxplicar i dáclarir la història dáquests gairebé 35 anys des que es va iniciar la relació entre les dues ciutats. Sabem que les primeres eleccions municipals de la democràcia es varen celebrar lány 1979 i que en Sagunt el primer Alcalde va ser Manuel Carbó amb una important majoria del Partit Socialista. Aleshores encara no existia lálliberament dels polítics i tots i totes continuaven treballant al seu lloc de treball. Manuel Carbó va aconseguir que la Siderúrgia saguntina láutoritzara a venir a lÁjuntament a les 11 del matí després de treballar a la fàbrica del Port. En conseqüència, el Grup Municipal Socialista va pensar en la necessitat dálliberar a una persona com a “Secretari particular de lÁlcalde”, i es va decidir la renúncia com a Regidor de Rafael F. Tomás Llopis i el seu nou nomenament. I es va fer en 24 hores i així una persona podia trobar-se a lÁjuntament a les 8 del matí i facilitar tota la informació directament al sr Alcalde. Uns mesos després, un dia va sonar el telèfon de lÁlcaldia i Rafael Tomás va sentir una veu parlant en italià. Casualment ell havia viscut i havia estudiat quatre anys a la ciutat de Roma i va poder respondre. Li varen dir que cridaven des dún Ajuntament de la regió de la Toscana, de la província de Livorno, que es deia Cecina. Que era un Ajuntament dúns 25.000 habitants, governat pel Partit Comunista, que es trobava en la costa del Mediterrani i que, una vegada analitzats els resultats de les eleccions municipals espanyoles, tenien interés en fer un agermanament amb la nostra Ciutat, per la nostra situació geogràfica, per el resultat polític amb una majoria absoluta de socialistes i comunistes i per el nombre d´habitants. Obviament, nosaltres mai haviem sentit parlar dáquestes possibilitats i, quan se li va comunicar al sr Alcalde i al Grup Municipal aquesta proposta, es va quedar que caldria estudiar

el tema, recoillir informació i fer partíceps als altres dos grups municipals. Finalment, després de molts contactes, es va formalitzar lácor dágermanament entre Cecina i Sagunt lány 1981. Des déixe moment i fins

Cecina molts col.lectius saguntins enviats per l´Ajuntament. Per exemple, vàrem dur als nostres grans trevalladors de San Cristòfol i varen fer una exposició de “coltxos” i varen explicar com es feien. Amb la col.

periències entre els comerciants de Sagunt i de Cecina, sobretot entre els comerciants del sector turístic (hosteleria i restauració), incloent una visita als dos municipis. I aprofitant la Fira del Comerç del

que Manuel Girona deixara de ser Alcalde (lány 1999), es varen iniciar moltes activitats, que anem a tractar de descriure, encara que probablement ens oblidarem de moltes altres. Cal dir que una de les persones que més responsabilitat va tindre duran molts anys en aquesta gestió va ser la regidora Margarita Pin. Per exemple, es varen organitzar intercanvis entre escoles públiques (“Joaquín Rodrigo”, “Cronista Chabret”, “María Moliner”) i entre Instituts de Batxillerat dels dos municipis i en eixes experiències també varen participar moltes famílies, ja que en les dues ciutats els allotjaments eren facilitats per les famílies dels alumnes. Com a conseqüència dáquests intercanvis es varen posar en marxa en les dues ciutats cursos de castellà i dítalià, que en aquests moments encara continuen impartint-se als Instituts de Cecina com a segona llengua. I eixos intercanvis des de la base també varen fer possible que gent jove de Cecina, dels grups scouts, vinguera a gaudir del campament municipal de les Escales. A partir de lány 1985, sínicien les relacions entre les Falles i la ciutat de Cecina a través de la Targa i dels “Rioni” gràcies fonamentalment a la gestió del President en eixe moment, Benjamín Pérez. Més endavant parlarem dáquestes experiències. LÁjuntament va començar a posar en marxa un grapat dáctivitats que convé recordar, perquè malauradament han desaparegut de la memòria col.lectiva. A Cecina, a finals del mes dábril, es feia una Fira que es deia del “Ciclamino”, amb un contingut molt plural: esportiu, cultural, econòmic, comercial..., i amb eixa excusa es varen fer presents a

laboració de lÚniversitat Popular, a través dels cursos de ceràmica, pintura i fusteria, es varen instal.lar diferents tallers anuals amb lássistència dels seus alumnes i amb léxposició dels diferents productes realitzats. LÁjuntament de Cecina te un espai preciós déxposicions, que es diu la “Cinquantina”. I entre els dos Ajuntaments varen decidir preparar amb qualificats artistes locals respectives exposicions i la confecció dels corresponents catàlegs. Igualment es porta a Cecina a un artesà de Gilet experte en la realització de graneres de forma tradicional. Els intercanvis es multipliquen. Per exemple, entre els clubs jovenívols de futbol i amb esportistes de natació. O entre el club de la Petanca de Cecina i el club de la Petanca de Sagunt. Aprofitant eixos encontres també es podien fer intercanvis culinaris i feiem conèixer les nostres paelles i les diferents varietats de les nostres taronjes i els obsequiàvem també amb aigua de València. És sorprenent la varietat dels nostres intercanvis. Vàrem dur a Cecina els balls regionals de la nostra Ciutat, amb els Germans Caballer i amb les Cases Regionals dÁragó i dÁndalusia. I es va arribar a fer un intercanvi entre els treballadors de la ferrovia de Cecina i de la ferrovia de Sagunt o entre la nostra Policia Local i la seua. Una interessant iniciativa de Cecina va ser la Carrera per la Pau, que la varen iniciar ells des de Cecina, encapçalats per seu Alcalde, Renzo Cioni, fent els 1.400 quilòmetres correguent a peu, i unint-se a ells gent de Sagunt en la frontera francesa. Es va fer un seminari molt pràctic per a intercanviar ex-

Port, durant diversos anys varen vindre comerciants de Cecina a exposar els seus diferents productes i a portar lñes seues experiències en el camp del turisme de platja. En eixos anys, del 1985 a 1997, es varen realitzar també intercanvis directes déxperiència de la gestió municipal per part dels regidors i de les regidores (per exemple, cultura, urbanisme, hisenda, esports, patrimoni, serveis socials, àrea de la dona) i, com ja hem dit, també varen contactar directamente els policies locals de les dues ciutats. Juntament amb Cecina i Hilching, ciutata alemanya agermanada amb ella, es va realitzar un projecte dájuda al Tercer Món, construint tres pous dáigua en ua comunitat local africana, a través dún Projecte Europeu dÁjuda al Tercer Món Africà, projecte que ens va merèixer a les tres ciutats agermanades un Premi Europeu per la Innovació. Durant aquests anys lÁjuntament de Sagunt va estar present a Cecina el dia 25 dábril, Festa Nacional Italiana, tant en els actes oficials com en les reivindicacions i commemoracions de les distintes associacions de Cecina, que recordaven aquest dia com el dia de lálliberament italià. I com podem comprendre, a través de totes aquestes accions i actuacions molts ciutadans i moltes ciutadanes de Sagunt i molts ciutadans i moltes ciutadanes de Cecina han creat llaços dámistat i de coneixença i es molt freqüent trobar-se, ací o a Cecina, famílies que han continuat amb eixe afectuós contacte i que es visiten molt sovint. És veritat que línici dáquest camí el varen començar les

dues Administracions i caldria recordar especialment a Renzo Cioni i a Manuel Girona. Però és especialment significatiu el paper que ha desenvolupat el món faller, perque sense el seu treball, la seua col.laboració, el seu esforç i la seua continuitat ara ja no existiria res dáquesta experiència de lágermanament. Com a Margarita Pin, vull donar les gràcies a totes les persones que m´han ajudat a dur a terme aquesta tasca tan apassionant, però especialment als Presidents i a les Falleres Majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt, perque sempre he trobat en eixes persones el recolzament i l´ànim que necessitava. Ara, l´única cosa que resta de lágermanament inexplicablement són les Falles i la Targa. El món faller ha continuat amb lágermanament i són moltes les falles que durant les festes de Sant Josep alberguen dins dels seus casals a ciutadins i a ciutadines de Cecina. I són moltes les Falles que s´han agermanat directament amb algun “Rione”, exportant délls léxperiència del “Balletto” en les Cavalcades i lórnamentació de les seus carrosses i les nostres Falles han exportat la creativitat dels nostres monuments. De fet, durant aquests anys, es varen plantar xicotetes Falles en la ciutat de Cecina i en el local central de la Targa es troben exposats alguns dels nostres ninots indultats, que han segut regalats pel món faller saguntí. I no deixa de ser sorprenent que durant els dies de la Targa, a lÁjuntament de Cecina ondeja la senyera de Sagunt. Ja hem vist que s´han fet moltes coses, que es podrien fer moltes coses, que és molt interessant fer possible una Europa real, plural i fraterna, diversa i germana. I la ciutadania tindria que treballar per tal de crear aquests vincles. I no sols les Falles i la Targa, també s´han dímplicar molts col.lectius. I hem dáconseguir que el nostre Ajuntament no es limite a la Festa i que lágermanament no siga sols una qüestió institucional, sinò que siga una possibilitat de crear moltes relacions personals i afectives entre moltes persones i col.lectius de les dues Ciutats. Com s´havia començat a fer.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

l’agermanament amb sagunt Qui vos escriu, Mauro D’Ambrogio, soci fundador i honorari de l’Associació Targa Cecina, vol contarvos en poques línies la seua experiència d’agermanament entre la Targa Cecina i les Falles de Sagunt. En 1981, els alcaldes dels Ajuntament de Cecina i Sagunt van firmar l’acta d’agermanament entre les dos ciutats, iniciant així els intercanvis polítics, culturals i esportius. El professor Piero Neri, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cecina i conseller de la Targa, en el 1985 ens va proposar valorar la possibilitat d’agermanarnos amb una festa de la ciutat de Sagunt que tenia

moltes analogies culturals i folklòriques amb la nostra Targa. Es va formar una delegació que va anar a conéixer la vostra festa, i quan en van tornar mostraren un gran entusiasme que immediatament ens va contagiar a tots. La delegació va estar formada només per hòmens, tots representants del Comité de la Targa Cecina i socis fundadors de la nova Associació Targa Cecina que en el 1980 havia reiniciat la seua activitat interrompuda a mitjan dels anys 60. Ens contaren que Sagunt tenia una festa popular en la qual es construïen monuments de cartó i fusta semblants a les nostres carrosses i que s’organitzava per barris, de la mateixa manera que nosaltres. També geogràficament les similituds eren tantes...: les dos ciutats miren a la

Mediterrània, tenen dos nuclis de població units per una avinguda que porta a la mar, els cultius envolten la ciutat (a Sagunt els camps de tarongers, i ací els d’oliveres i les vinyes) i la presència d’un castell de l’època romana a Sagunt ens recorda que històricament tenim els mateixos orígens. Tot això fa que quan anem a Sagunt ens sentim com si estiguérem a casa. Pel setembre del mateix any va vindre a Cecina la primera delegació de les Falles i eixa va ser l’ocasió per a la constitució del nostre agermanament. Al principi, les principals dificultats van ser la distància geogràfica entre les dos ciutats i l’idioma, però van ser de seguida superades gràcies a la relació d’amistat que es va instaurar entre els participants de les dos festes. L’any següent, el 1986, vaig

tindre l’honor de formar part de la primera delegació oficial que va visitar la ciutat de Sagunt, composta per Mauro D’Ambrogio (cap de delegació), Mauro Pacini (representant del rione Casine), Mario Tarchi (representant del rione Marina) i Stefano Paolo Griselli, Pisu (representant del rione Campaciocchi) amb les seues mullers. Rebérem una acollida tan fabulosa que no es pot descriure. Els nostres acompanyants foren el traspassat Jesús i la seua dona Carmen, que encara estan en els nostres cors i pensaments. Des de llavors, este agermanament ha anat creixent contínuament entre les representacions de les festes i qui va a Sagunt formant part de la delegació roman unit a vosaltres i a la vostra festa, i el mateix succeeix als qui vénen a Cecina.

Gràcies a estes trobades “oficials” que es produeixen dos vegades a l’any s’han creat grans relacions d’amistat duradora i verdadera que confirmen el bon resultat del que va començar en el llunyà 1985 i –encara que en els dos ajuntaments es produeixen variacions de tipus polític com a conseqüència de les eleccions administratives– l’agermanament entre la Targa i les Falles continua perquè els seus fonaments són els ciutadans i la seua relació de fraternitat. Recordant tot açò trobe un gran orgull per haver participat en la construcció d’este agermanament que ens ha donat la possibilitat de conéixer-vos i de deixar a les generacions futures una relació tan important.

Chi vi scrive è Mauro D’Ambrogio, socio fondatore e onorario dell’Associazione Targa Cecina e vuole raccontarvi in poche righe la esperienza di gemellaggio tra la Targa Cecina e le Fallas di Sagunto. Nel 1981 i sindaci dei Comuni di Cecina e Sagunto firmarono l’atto di gemellaggio tra le due città dando cosi l’avvio agli scambi politici, culturali e sportivi . Il prof. Piero Neri, Vicesindaco del Comune di Cecina e consigliere della Targa, nel 1985, ad una riunione ci propose di valutare la possibilità di gemellarci con una delle feste della città di Sagunto che aveva molte analogie culturali e folcloristiche con la nostra Targa. Fu subito istituita una delegazione che andò alla

vostra manifestazione ed al loro rientro mostrarono un grande entusiasmo che contagiò subito tutti. Fu una delegazione di soltanto uomini, tutti loro membri del Comitato della Targa Cecina, non che soci fondatori della nuova associazione “Targa Cecina” che riprese la sua attività dopo che essa era stata interrotta a metà degli anni 60. Ci raccontarono che Sagunto aveva una manifestazione popolare in cui si costruivano con cartapesta dei “carri” simili ai nostri e si organizzavano in rioni proprio come da noi. Anche geograficamente le similitudini erano molteplici: tutte due le città si affacciano sul mare Mediterraneo; hanno due nuclei di popolazione uniti da un viale che porta alla Marina; le coltivazioni circondano la città (da voi

gli agrumeti e qui gli olivi e i vigneti) e la presenza di un castello di epoca romana a Sagunto ci ricorda che storicamente abbiamo le stesse origini. Tutto ciò contribuisce a farci sentire comunque a casa. A Settembre dello stesso anno venne a Cecina la prima delegazione delle Fallas e quella fu la svolta per la costruzione del nostro gemellaggio. Al inizio le principali difficoltà erano la distanza geografica tra le due città e la lingua. Ma furono subito superate grazie al rapporto di amicizia che si venne a instaurare tra i partecipanti alle due manifestazioni. L’anno successivo, nel 1986, ebbi l’onore di far parte della prima delegazione ufficiale in visita a Sagunto è composta da Mauro D’Ambrogio (capo

delegazione) e la moglie Simonetta, Mauro Pacini (rappresentante del rione Casine) e la moglie Antonella, Mario Tarchi (rappresentante del rione Marina) e la moglie Nadia, Stefano Paolo Griselli (Pisu) (rappresentante del rione Campaciocchi) e la moglie Flavia. Ricevemmo una accoglienza favolosa e così bella da non potersi descrivere, i nostri accompagnatori erano il compianto Jesus e sua moglie Carmen che sono ancora nei nostri pensieri e nei nostri cuori. Da allora è stato un crescendo continuo tra le rappresentazioni delle due feste e chi viene in delegazione rimane legato a Voi e alla vostra manifestazione e viceversa. Grazie a quest i incontri

“ufficiali” che si svolgono due volte all’anno, si sono creat i grandi relazioni d’amicizia durat ura e verit iera che danno conferma della buona riuscita di quello che cominciò nel lontano 1985 e anche se entrambi i Comuni possono subire variazioni di t ipo polit ico conseg uenza delle elezioni amministrat ive, il gemellaggio tra la Targa y le Fallas cont inua perché le sue fondamenta sono i cittadini e la loro relazione di fratellanza. Nel ripercorrere con la memoria provo un grande orgoglio per aver partecipato alla costruzione di questo gemellaggio che ci ha dato la possibilità di conoscervi e di lasciare alle future generazioni un legame così importante.

MAURO D’AMBROGIO Soci fundador i honorari de l’Associazione Targa Cecina

Cecina, 24/11/2014

Cecina lì 24/11/2014

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

una assignatura pendent

ALEJANDRO GARCÍA Cope Valencia Sempre s’ha dit que les Falles són la millor festa del món. Jo no tinc cap dubte que esta afirmació no siga certa, però per a això cal treballar constantment i tindre en compte molts aspectes que facen que la nostra festa siga una icona a escala mundial. Per tal que una festa siga coneguda s’han de treballar molts aspectes, però la promoció tant nacional com internacional és fonamental per a aconseguir este propòsit. La promoció de la nostra festa en l’àmbit internacional deixa molt a desitjar. Són molt poques les accions que es realitzen per a mostrar la gran labor que realitza el col· lectiu faller de cap a cap de la nostra Comunitat. Moltes vegades pensem que la nostra festa és internacionalment coneguda, però res més lluny que la realitat. El caràcter, moltes vegades, conformista fa que no es potencien els grans valors que tenen les Falles i ens quedem en

les banalitats pròpies d’estar convençuts que ens coneixen en tot el món, però repetisc que encara que fem una de les millors festes del món, les Falles no són conegudes, almenys, com haurien de ser. Quan parlem de promoció hauríem d’establir dos paràmetres: la promoció que es realitza a nivell intern i la que es realitza en l’exterior. A nivell intern, referint-nos a la nostra Comunitat i a nivell nacional, sí que podríem dir que les Falles són conegudes. Però, què es coneix de les Falles? Verdaderament es coneix la realitat de la festa? Es coneix el treball que durant tot un any fan i es costegen els fallers? Hem sabut transmetre els valors de la festa? Hem sabut explicar-ne l’essència? Personalment crec que no, i és per això que tenim una assignatura pendent. Una assignatura pendent que per a aprovar-la seria necessari realitzar un pla estratègic de promoció tant a nivell nacional com internacional per a explicar què són les Falles i com els

valencians les entenem, relatant que per a nosaltres la nostra festa és un estil de vida en què queda reflectit el caràcter valencià, caracteritzat per la constància en el treball, la creativitat, l’esperit crític i les ganes de superació. Totes estes característiques i valors són propis de la nostra festa. Comencem parlant de la promoció interna. Què hem fet perquè la festa de les Falles siga coneguda en la nostra terra i al nostre país? Poca cosa, la veritat. Algunes de bones, però la majoria d’elles roïnes. El major instrument de vertebració que teníem en la nostra terra per a la difusió i el coneixement de la festa era un servici públic de Ràdio Televisió, Canal Nou i Ràdio Nou. La labor realitzada va ser encomiable i amb la seua desaparició es va eliminar el major instrument que estava al servici de la nostra festa per a donar-la a conéixer i exalçar tots els seus valors, passant a ocupar el lloc de ser l’única Comunitat Autònoma amb llengua pròpia que no disposa d’un servici de

RTV pública. I açò ha fet molt de mal al poble valencià, però pel que fa a les Falles ha sigut, simplement, demolidor. Una decisió que marcarà per a tota la vida el mandat de qui va prendre la decisió, que no va ser un altre que el President de la Generalitat, Alberto Fabra. Una de les fires turístiques més importants del món se celebra al nostre país; em referisc a FITUR. És el major exponent per a mostrar les qualitats turístiques d’un país o regió. És un dels majors aparadors turístics del món i l’ocasió perfecta per a mostrar tot el que té de bo un país amb l’objectiu que siga visitat. Quina presència tenen les falles en esta fira? CAP. Exclusivament realitzem alguna visita abillats amb la indumentària regional, però no es dedica cap espai a explicar el que són les Falles i per què han de visitar-nos en la nostra setmana gran. Ni es parla del gran treball que realitzen els nostres artistes fallers, els nostres pirotècnics o els nostres indumentaristes. Ningú coneix què hi ha

darrere de la realització d’una falla, darrere d’un espectacle pirotècnic o del fabulós treball dels indumentaristes. Per a res és conegut. És una assignatura pendent. Per tant, quan parlem de promoció interna de la festa queda de molt camí per recórrer. Per a l’àmplia majoria dels valencians es desconeix la gran labor que realitzen els col·lectius fallers de les poblacions. Encara que em dolga dir-ho, moltes vegades es desconeix la gran labor que es realitza en ciutats com Sagunt, Alzira, Xàtiva o Borriana. Ciutats falleres per excel·lència que fan un treball en pro de la festa digne d’admiració i que moltes vegades i a causa del centralisme de la capital es dilueix en l’espai. I verdaderament açò fa llàstima i ràbia, i hauríem de buscar una solució. És una altra assignatura pendent. Però parlem ara de la promoció exterior de la festa. Algú podria dir-me quines accions destacades es realitzen per a donar a conéixer la nostra festa a nivell mun-

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 dial? La veritat és que jo en conec poques, molt poques. La festa de les Falles en el 2002 va ser catalogada com la segona festa més important del món, darrere dels Carnestoltes de Rio de Janeiro. Sense fer res, absolutament res en promoció exterior, vam ser catalogats com la segona millor festa del món. Imagineu-vos si posàrem un poquet més de ganes a on podríem arribar i el que podríem ser. Però moltes vegades ens quedem en això, en allò que podríem ser. Sens dubte, hauríem d’enorgullir-nos molt més del que fem i, al mateix temps, difondre-ho. El valencià és una persona gran, una persona acollidora que s’entrega per a oferir el millor que tenim, i eixa pauta hauríem d’implantar-la en la promoció d’allò nostre, de la nostra festa. Les Falles generen una riquesa fonamental en l’economia de la nostra Comunitat. Moltes vegades hauríem de parar-nos a pensar tot el que la nostra festa genera, que és molt, més del que pensem. La festa de les Falles s’ha convertit en un motor fonamental en el teixit econòmic de la nostra comunitat. Merament fent festa generem infinitat de llocs de treball, un impacte econòmic en les nostres ciutats enorme i una activació de l’economia que tanta falta fa en estos moments. Tot açò ho fem els fallers, amb el nostre treball i diners. Les Falles no sols són passar-ho bé, que

també, són molt més. I tot açò també ho hem d’explicar. Hem de donar a conéixer al món que la festa de les Falles és una forma de vida, és una forma de ser pròpia que va amb el nostre caràcter i que té molts beneficis tant econòmics com culturals. Perquè les Falles són cultura, són tradició. Què podríem fer perquè la nostra festa siga coneguda? Moltes coses. Primer ser conscients que tot tipus d’activitat cultural ha de ser promocionada i difosa. Hi ha moltes festes turístiques a nivell mundial on les Falles haurien d’estar representades. S’ha de mostrar el treball que realitzem, les ganes que hi posem i comptar que qui visite la nostra festa viurà una experiència única des del primer moment que xafe els nostres carrers. No hi ha festa en el món que transmeta el que transmet la nostra. Art, música, color, alegria, música… Tot concentrat en quatre dies que transformen les nostres ciutats amb una capacitat organitzativa digna de ser mencionada. Algú es pot plantejar que en una gran ciutat com València durant quatre dies es tallen més de 800 carrers amb el caos que això significa? Perquè sí, ací ho fem, i ho fem molt bé. Hi ha una exposició d’art efímer tan gran com la que realitzem nosaltres en Falles? No, no existeix. Per tant, el potencial de la nostra festa és tan summament gran que la primera cosa que hem de fer és creure en el que fem. És

ser conscient que fem la festa més única i singular del món. I açò ho hem de contar, ho hem d’explotar. Una de les accions més importants que es realitza de promoció exterior de la festa de les Falles naix a Sagunt. L’intercanvi cultural amb la ciutat italiana de Cecina és una mostra del treball ben fet perquè la nostra festa siga coneguda fora de les nostres fronteres. Moltes vegades, pot paréixer que este tipus d’accions no tinguen un resultat immediat, però els puc garantir que sí. No és una tasca fàcil, ni una tasca que obtinga uns resultats a curt termini, però sí a mitjà i llarg. El fet de poder compartir experiències, l’agermanament amb estes ciutats i poder mostrar tot el que realitzem és la base fonamental perquè la nostra festa siga coneguda. Podrà ser casualitat o no, ho desconec, però en estos moments el mercat italià és un dels que més ens visiten en Falles i també en altres temporades. Tota pedra fa paret; el refranyer és molt savi, i és per això que este tipus d’accions haurien de potenciar-se pel bé de les nostres festes. Coneixen vostés la festa de San Fermín? Jo crec que sí. Una festa que té una notorietat i una repercussió mediàtica impressionant. L’any passat em va cridar molt l’atenció el gran dispositiu que va realitzar Televisió Espanyola en estes festes des del minut 1. I dic des del minut 1 perquè és així. Des del

moment de llançar el “Chupinazo”, que també es retransmet en directe. Sincerament, m’alegre molt pel poble de Pamplona que les seues festes siguen tan conegudes i que no s’escatimen despeses per a retransmetre-ho absolutament tot, però sincerament tinc una sensació d’enveja i desitge que en alguna ocasió dediquen el mateix temps a la nostra festa. Per què ells ho aconsegueixen i nosaltres no? Hauríem de plantejar-nos-ho, i no quedar-nos només en la queixa que a ells sí i a nosaltres no. Per a quan la retransmissió a nivell nacional d’una mascletà, una ofrena o una Cremà digna? No sé si els meus ulls ho veuran, però cal lluitar per a aconseguir-ho, perquè el paper dels mitjans de comunicació és fonamental per a promocionar una festa, és vital. És per això que la promoció de la nostra festa hauria de ser una de les preocupacions més importants pel seu bé. Sabem el que fem i damunt ho fem bé, molt bé. Cal contar-ho, cal transmetre-ho. Hem d’invitar a tot el món a conéixer el nostre treball, la nostra forma de ser. I per a això hem de comptar amb el suport institucional. Ells han de saber que si ens ajuden a potenciar la nostra festa, s’estan ajudant a ells mateixos, i que més que una obligació és un deure. Per tant, tenim una assignatura pendent, i com a bons alumnes hem de traure nota. I no tinc cap dubte

que si ens ho proposem ho aconseguirem, com aconseguim tot el que volem. Va en la nostra forma de ser.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

ECONOMIA

el motor silencios de l’economia: Impactes econòmics de les falles sobre l’economia valenciana JOSÉ M. PASTOR Vicedegà de la Facultat d’Economia de la Universitat de València Investigador de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques   Les Falles són una manifestació artística i cultural sorgida de la tradició que estan compromeses amb la defensa dels senyals d’identitat del poble valencià. Són la festa gran no solament de la ciutat de València, sinó de molts pobles i ciutats valencianes. Durant els dies centrals de la festa fallera visiten la ciutat de València més d’un milió de visitants que suposen una injecció de despesa important per als sectors directament vinculats amb la festa i indirectament sobre el conjunt de sectors econòmics. En els últims anys el volum de visitants és tan important que ja es comença a prendre consciència que les Falles són més que una festa popular i que pot convertir-se en un motor per a l’economia valenciana. En efecte, de les falles viuen en major o menor mesura moltes famílies valencianes: artistes fallers, indumentaristes, perruquers, músics, pirotècnics, floristes, fotògrafs, professionals de la venda ambulant, hostaleria, restauració, etc. Donat el seu enorme impacte econòmic sobre l’activitat econòmica valenciana podem considerar les Falles com una mica més que una festa sinó també com a motor econòmic de la ciutat de València, un motor silenciós mentre que, a diferència d’altres grans esdeveniments, no genera grans despeses a l’erari públic. La festa fallera l’organitzen (i la paguen) els mateixos fallers. Certament l’organitzen per al seu propi gaudiment, però no és menys cert que en estar oberta a tot el veïnat compleix

una enorme funció socialitzadora i vertebradora dels barris valencians. No obstant això, al mateix temps en ser una festa oberta i participativa s’ha convertit en una atracció turística per a molts visitants nacionals i estrangers amb unes repercussions econòmiques importantíssimes, encara no explorades i, per descomptat, no explotades en tot el seu potencial. A la Facultat d’Economia de la Universitat de València diversos experts investigadors d’economia de la cultura com Paul Rausell o del sector turístic com Rosa Yagüe han ressaltat en repetides ocasions la imperiosa necessitat de realitzar un estudi rigorós d’impacte econòmic de les Falles que analitze i desagregue sectorialment els impactes econòmics directes, indirectes i induïts de les falles. Solament així els valencians i els seus polítics podran ser capaços de valorar en la seua justa mesura la seua importància econòmica i social. Aqueixa seria l’única forma de posar negre sobre blanc als efectes beneficis de la festa fallera sobre l’activitat econòmica de la ciutat de València i fer callar així aquelles veus negatives que hi ha, que solament ressalten aspectes negatius de la festa com els carrers tallats, la brutícia, la bullícia o el soroll dels petards. Els resultats d’un estudi de tals característiques actuarien també com una rendició de comptes i com un acte de responsabilitat social del món faller davant la societat valenciana que finança, encara que siga en una petita part, la festa fallera. Aquest article és una simple aproximació, amb les escasses dades disponibles, dels impactes econòmics de les Falles a la Comunitat Valenciana i pretén mostrar les seues importants repercussions econòmiques. Encara que aquest article està centrat exclusivament en la re-

percussió econòmica de les falles, és obvi que la contribució de les falles no es restringeix exclusivament a l’àmbit econòmic, sinó que també exerceix contribucions socials i culturals. En les falles s’estableixen noves relacions d’amistat entre els fallers o s’enforteixen les ja existents. La màquina organitzativa del món faller és impressionant i sorprèn els nouvinguts al món faller. Les diverses delegacions que componen cada falla organitzen activitats culturals molt diverses, des de tallers de pintura o karaoke per als més xicotets, fins a grups de lectura, de dansa, de teatre o de diversos esports per als més majors. Aquestes activitats culturals se celebren tot l’any, moltes d’elles són obertes al públic i promouen valors com l’amistat, el treball en equip, el sentit d’identitat amb el barri i el poble valencià, la defensa de la llengua i cultura valenciana. Encara que aquests valors que promou el món faller siguen no fàcilment quantificables, sí que podríem donar-los una perspectiva econòmica. Per a açò hi hauria prou que ens férem preguntes com aquesta: quant haurien de gastar les regidories d’esport i joventut de tots els ajuntaments valencians si no existiren les falles i, per tant, les activitats organitzades i pagades per les comissions hagueren de desenvolupar-se i sufragar-se pels mateixos ajuntaments? Encara que no tinguem resposta a aquesta pregunta queda patent que les activitats desenvolupades per les comissions falleres també generen estalvis a les arques públiques municipals. Aquests estalvis de costos municipals no es consideraran en aquest article però han de tenir-se presents en qualsevol valoració econòmica de la festa de les Falles. La celebració de les Falles, a part d’aquest vessant cultural, festiu i identitari, implica el desenvolupament d’un con-

junt d’activitats que comporten un volum significatiu de despeses que té una inqüestionable rellevància des del punt de vista econòmic. Diversos agents participen en la realització d’aquestes despeses addicionals associades al món faller. En primer lloc les mateixes comissions falleres que, finançant-se majoritàriament amb les quotes dels fallers, realitzen un volum important de despesa en partides tan diverses com pirotècnia, orquestres, flors, restauració, lloguer de carpes, seguretat, etc. En segon lloc, es troba la despesa complementària que realitzen els mateixos fallers a nivell individual en partides tan diverses com indumentària fallera, perruqueria, restauració, etc. En tercer lloc es trobaria la despesa que realitzen els mateixos residents (no fallers) dels municipis implicats que, amb motiu de les falles, realitzen una despesa superior del que realitzarien si no se celebraren les falles i que bàsicament se centren en restauració i transport. Finalment, però no per açò menys important, estaria la despesa dels visitants (nacionals o estrangers) que, amb motiu de les falles, visiten la nostra ciutat, i que realitzen despeses addicionals principalment en hostaleria, restauració i transport. En resum, l’activitat quotidiana de la festa fallera porta aparellada una activitat que genera despeses per part d’aquests agents que es tradueixen en un increment addicional de les vendes, la renda i l’ocupació en els sectors i les empreses que proveeixen d’aquests béns i serveis de forma directa i indirecta, bona part de les quals es localitzen a la CV. Els estudis de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (www.ivie.es) han demostrat de forma rigorosa i amb una metodologia científica contrastada que esdeve-

niments com la Fórmula I o la XXXIII Copa Amèrica generen impactes econòmics i turístics significatius. El que diferencia aquests esdeveniments de la festa de les Falles és que, com veurem, la taxa de tornada econòmica a la societat valenciana és significativament inferior, doncs el volum de despesa pública necessària per a la realització d’aquests grans esdeveniments és infinitament superior al de la festa de les Falles. ELS IMPACTES ECONÒMICS DIRECTES Desafortunadament, fins al moment no s’ha realitzat un estudi rigorós sobre l’impacte econòmic de les falles. L’única aproximació és l’“Estudi de l’impacte econòmic i social de les Falles a la ciutat de València” de 2008 realitzat per la Interagrupació de les Falles de València. No obstant açò, malgrat el nom, l’única cosa que es realitza en l’estudi, que no és poc, és una comptabilització rigorosa de la despesa realitzada pels agents anteriorment esmentats, la qual cosa en la literatura especialitzada es coneix com “impacte directe”. Utilitzarem les dades de l’estudi de la Interagrupació de les Falles de València com a punt de partida. D’acord amb aquest estudi la festa de les Falles implica la realització despeses per valor de 839 milions d’euros de 2014 (753,8 milions en euros de 2007). La primera columna del quadre 1 ofereix la desagregació dels impactes directes en cadascun dels conceptes de despesa. Es tracta de les vendes addicionals que realitzen aquestes activitats com a conseqüència de les despeses realitzades amb motiu de la festa fallera. D’acord amb les xifres facilitades en aquest informe, el sector d’activitat més beneficiat per la festa de les falles seria el de l’Hostaleria. Sens dubte, l’Hostaleria és el sector

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

econòmic que més es beneficia de l’existència de les falles, un sector que amb 2.039 milions d’euros representa en la CV al voltant del 2,1% del VAB de la Comunitat Valenciana. Sens dubte, l’enorme quantitat de visitants que vénen a València durant els quatre dies de festa (més d’un milió) suposen un motor econòmic important per a l’activitat de l’hostaleria i restauració, un volum molt superior al que va rebre la 32ª America’s Cup durant els quatre anys de funcionament. De fet, durant els dies de la festa fallera els visitants fan un volum de despesa de 602,9 milions d’euros, el 71% de tota la despesa addicional que es realitza amb motiu de les falles. Segons dades de l’esmentat informe els dies centrals de les Falles representen entre un 5 i

dicional amb motiu de les Falles. En tercer lloc se situaria la despesa addicional realitzada en el sector transport. Com a exemple, durant els dies de Falles la xarxa de Metrovalència té una mitjana diària superior als 300.000 viatgers. D’acord amb les dades de l’esmentat estudi expressats en euros de 2014, la despesa addicional en transport ascendeix a 34,9 milions, la qual cosa representa el 4,1% de la despesa total addicional. Unes altres activitats que també es beneficien de despesa addicional generada per la festa fallera són la loteria (30 milions d’euros, 3,6% del total), indumentària (19,8%, 3,3% del total de despesa), artistes fallers (12,7 milions), orquestres, discomòbil i animació (6,4 milions), perruqueries (3,7 milions), lloguers (2,1 milions), *pirotècnia

de despesa necessiten comprar més béns i serveis als seus proveïdors per a atendre-la, produint al seu torn efectes indirectes sobre altres sectors. De nou, aquests sectors proveïdors generaran demandes més grans a la resta de l’economia, fonamentalment la de la CV, amb el qual s’iniciarà un procés més ampli. La suma d’aquests increments de demanda derivats d’aquest procés iteratiu es denomina impacte indirecte sobre les vendes (output), renda i ocupació. Finalment, els impactes directes i indirectes anteriors generen un augment en la renda dels factors productius que han contribuït a atendre aquesta demanda que, posteriorment, es traduirà en un augment del consum. Aquest major consum inicia, al seu torn, una nova cadena d’efectes d’arrossegament

Quadre 1: Impacte directe sobre les vendes (output) e les Falles a la Comunitat Valenciana. 2014. Milions d’euros Impacte directe en les vendes Hostaleria Publicitat Transport Loteria Indumentària Artistes fallers Orquestra, discomòbil, animació Perruqueries Lloguers Pirotècnia Bandes de música Presentacions sopar Impremtes Floristeries Altres* TOTAL

602,9 96,4 34,8 30,1 19,8 12,7 6,4 3,7 3,1 3,0 2,7 1,9 1,5 1,3 18,7 838,9

Impacte indirecte i induït en les vendes d’altres sectors 623,9 105,5 39,1 30,8 16,2 14,0 6,6 4,1 3,6 3,1 2,8 1,7 1,6 1,4 20,6 875,2

Impacte Total 1226,8 201,9 74,0 60,9 36,0 26,7 13,0 7,8 6,8 6,1 5,5 3,6 3,1 2,8 39,3 1714,2

un 7 per cent de la facturació anual del sector. Les vendes en bars, restaurants, cafeteries, pubs i discoteques s’incrementen un 200 per cent durant la setmana de festes si ho comparem amb qualsevol altra setmana normal de l’any. Un altre dels sectors beneficiats és de la publicitat. La inserció de publicitat amb el tema al·lusiu a les falles en diferents mitjans escrits, radiofònics, televisius i actes públics. D’acord amb les dades recopilades per la Interagrupació de Falles de València la despesa en aquest sector ascendiria a 96,4 milions d’euros, la qual cosa representa l’11,5% de la despesa total ad-

(3 milions), bandes de música (2,6 milions), floristeries (1,3 milions), etc. En conjunt, les despeses addicionals com a conseqüència de les Falles augmenten les vendes totals a la CV en un total de 838,9 milions d’euros anuals. ELS IMPACTES ECONÒMICS INDIRECTES I INDUÏTS   Però els impactes econòmics de les falles no es limiten a aquests 838,9 milions d’euros de 2014 d’impacte directe sobre aquestes activitats econòmiques (753,7 milions d’euros de 2007), sinó que també es produeixen els coneguts impactes indirectes i induïts. En efecte, els sectors que reben directament els 838,9 milions

que es coneixen com a impactes induïts i que en termes tècnics es coneixen com a efecte multiplicador. Per al càlcul d’aquests impactes econòmics indirectes i induïts sobre les vendes, renda i ocupació utilitzarem la coneguda metodologia inputoutput, la mateixa metodologia utilitzada en l’Ivie per a l’estimació dels impactes econòmics de la Fórmula I o de la XXXIII Copa Amèrica. Per a açò s’imputen sectorialment els 838,9 milions de despeses addicionals realitzades amb motiu de les falles en cadascun dels 84 sectors d’activitat de la TIO de la Comunitat Valenciana.

La segona columna del quadre 1 mostra els impactes indirectes i induïts de la despesa total addicional realitzada pels agents del món de les falles generats per l’impacte directe inicial sobre les vendes de la CV dels 838,9 milions d’euros. El quadre mostra que els 838,9 milions d’euros de despesa inicial derivada directament associat a les Falles genera impactes indirectes i induïts sobre les vendes de resta de sectors per valor de 875,2 milions d’euros. El quadre permet valorar quines són les activitats que, a partir d’aquesta despesa inicial, generen més impacte sobre les vendes d’altres sectors. Així, les despeses realitzades en el sector d’hostaleria generen impactes sobre les vendes d’altres sectors per valor de 623,9 milions d’euros. Mentre que l’activitat publicitària augmenta les vendes d’altres sectors per valor de 105,5 milions d’euros. Finalment, la columna tercera del quadre 1 mostra els impactes econòmics totals sobre les vendes de la CV generats per la injecció de despesa inicial de 838,9 milions d’euros. En conjunt, la festa de les Falles genera 1.714,2 milions d’euros anuals addicionals de vendes a la CV, 838,9 milions d’impacte directe i 875,2 d’impactes indirectes i induïts sobre la resta de sectors. Aquests resultats cal interpretar-los amb cautela doncs l’escàs nivell de desagregació disponible ha impedit una imputació sectorial més refinada. En tot cas, a l’espera d’un informe rigorós d’impacte econòmic sobre les Falles, són una magnifica aproximació a l’impacte econòmic de la festa fallera sobre la CV. Però els impactes econòmics de les falles també poden calcular-se sobre la renda i l’ocupació de la Comunitat Valenciana. El quadre 2 mostra que els 838,9 milions d’euros de despesa addicional generats per la festa fallera augmenten la renda dels sectors econòmics de la CV en un total de 449,3 milions d’euros i generen 10.721 ocupacions addicionals. Òbviament, donades les diferències de volum de despesa, hi ha activitats amb molt més gran impacte que unes altres. Així, les despeses realitzades en l’activitat hotelera són els que generen major impacte, doncs augmenten la renda dels sectors de la CV en 317,2 milions d’euros i permeten generar/mantenir 6.726 ocupacions anuals addicionals. Uns altres sectors tradicionals estretament vinculats a la festa fallera tenen impactes molt importants, però molt inferiors als generats per l’activitat hote-

lera. Així, per exemple, les despeses realitzades en els monuments fallers generen rendes per valor de 7,8 milions d’euros i 475 ocupacions en tots els sectors, les despeses en orquestres i animacions generen rendes per valor de 3,4 milions i 80 ocupacions anuals en tots els sectors, les despeses en pirotècnia generen 1,6 milions d’euros en renda i 37 ocupacions. Les xifres presentades són contundents i posen negre sobre blanc la important contribució de la festa fallera a l’economia de la Comunitat. Indiquen que les falles augmenten les vendes de la CV en 1.714,2 milions d’euros, la renda en 449,3 milions i permeten generar o mantenir 10.721 ocupacions anuals addicionals. No obstant açò, amb la finalitat de valorar la importància dels impactes econòmics anteriors resulta convenient posar-los en relació amb algunes macromagnituds de l’economia valenciana. El quadre 3 posa de manifest la importància que per a l’economia valenciana té la festa fallera presentant els impactes en relació al Producte Interior Brut (PIB) i l’ocupació total, tant de la Comunitat Valenciana com de la província de València. L’any 2014, l’activitat econòmica associada a la festa de les Falles representava el 0,5% del PIB de la Comunitat Valenciana i el 0,6% de la seua ocupació total. Si ens referim a la província de València les xifres representen el 0,8% del PIB i l’1,1% de l’ocupació. Les xifres presentades indiquen que els impactes de la festa de les Falles són molt significatius per a l’economia valenciana. Molt més quan es compara el seu impacte amb l’impacte econòmic calculat per a la 32ª America’s Cup València 2007, l’impacte anual de la qual per a l’economia valenciana va ser 2.724 milions d’euros en renda i 73.859 ocupacions per al període de 2003-07, que representa l’1% en renda i 1,1% de l’ocupació de la CV (2,67% en renda i 3,29% en ocupació per al període de 2003-07).  Ja que l’impacte econòmic de la 32ª America’s Cup es va produir en un període de quatre anys, la millor forma de comparar l’impacte econòmic social de tots dos esdeveniments és calcular la seua taxa de tornada econòmica per a la societat valenciana, és a dir, la renda i ocupacions generades per cada euro de despesa pública. Així, la 32ª America’s Cup va requerir 3.055 milions d’euros

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

Quadre 2: Impactes econòmics de les Falles sobre la renda i l’ocupació a la Comunitat Valenciana. 2014 (milions d’euros i ocupacions) Impacte sobre la renda (milions €) Hostaleria Publicitat Transport Loteria Indumentària Artistes fallers Orquestra, discomòbil, animació Perruqueries Lloguers Pirotècnia Bandes de música Presentacions sopar Impremtes Floristeries Altres* TOTAL

317,2 57,4 20,2 15,8 6,5 7,8 3,4 2,2 1,9 1,6 1,4 0,9 0,8 0,8 11,4 449,3

Impacte sobre l’ocupació (ocupats) 6.726 1.466 450 373 179 475 80 101 8 37 40 19 49 1,4 699 10.721

*Inclou l’impacte de les despeses corresponents a activitats econòmiques tan diverses com seguretat, esports, lloguer de carpes, tintoreries, etc. Font: INE, Estudi de l’Impacte Econòmic i Social de les Falles a la ciutat de València i elaboració pròpia. Les xifres presentades són contundents i posen negre sobre blanc la important contribució de la festa fallera a l’economia de la Comunitat. Indiquen que les falles augmenten les vendes de la CV en 1.714,2 milions d’euros, la renda en 449,3 milions i permeten generar o mantenir 10.721 ocupacions anuals addicionals. No obstant açò, amb la finalitat de valorar la importància dels impactes econòmics anteriors resulta convenient posar-los en relació amb algunes macromagnituds de l’economia valenciana.

de despesa pública per a generar 2.724 milions d’euros en renda i 73.859 ocupacions en el període de 2003-07, la seua taxa de tornada seria per tant de 0,89 euros de renda per cada euro de despesa pública invertida i 24,2 ocupacions per cada euro de despesa pública invertit. Per contra la festa fallera es finança fonamentalment amb les quotes dels socis, les donacions i els diners que perceben dels anunciants i patrocinadors. L’Ajuntament de València subvenciona el 25% del cost dels monuments fallers i l’enllumenat dels carrers. Açò significa que per cada euro invertit per les arques municipals es generen 141,6 euros de renda a

la CV i 3.380 ocupacions, és a dir, la taxa de tornada econòmica per a la societat valenciana de les Falles és 159 vegades més alta que la de l’America’s Cup en el cas de la renda generada i 140 vegades més alta en el cas de l’ocupació. L’objectiu d’aquest article ha sigut mostrar de forma modesta però contundent, fins que alguna institució (pública o privada) encarregue la realització d’un estudi rigorós, els importants impactes econòmics de les Falles a la Comunitat Valenciana i la seua altíssima taxa de tornada econòmica sobre la societat valenciana. Malgrat la seua contundència, els resultats presentats cal interpretar-los

amb la cautela que cal donada l’escassa informació disponible. Així mateix, encara que aquest article haja estat centrat exclusivament en el seu vessant econòmic, es reconeix explícitament les múltiples contribucions socials i culturals de la festa fallera. Una festa que el seu potencial està encara per explotar i que, amb l’adequada planificació turística, podria generar les sinergies necessàries entre sectors per a desenvolupar un producte diferenciat i de qualitat que permeta intensificar encara més els beneficis dels sectors econòmics implicats en la festa fallera i augmentar així la potència d’aquest motor silenciós per a l’economia valenciana.

Quadre 3: Impacte econòmic en renda i ocupació de les Falles a la Comunitat Valenciana. 2014 (percentatge respecte al PIB* i els ocupats**) Impacte total Renda (milions €) Ocupació (nombre ocup.)

449,3 10.720,9

% Comunitat Valenciana 0,5% 0,6%

* PIB a preus de mercat de la Comunitat Valenciana de 2007 actualitzat a euros de 2014. ** Ocupació total (llocs de treball) el 2013. Font: INE i elaboració pròpia.

% Província de València 0,8% 1,1%

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

CULTURA

l’esperit faller a la comarca: passat i futur LLUÍS MESA I REIG Cronista Oficial d’Estivella Associació d’Estudis Fallers Hi ha dos temes relatius a la història de la festa fallera que conviden a l’estudi. El primer es tracta de l’origen del festeig fins a la seua consolidació. Se n’ha escrit molt. Sembla que de tot allò que s’ha dit en els darrers anys la versió que la relacionava amb la festa del gremi de fusters s’ha rebutjat totalment. No era coherent que una activitat pròpia d’un sector elitista i diferenciat com el gremial suposara el principi de la festivitat. En eixe sentit cal destacar també les investigacions inèdites del cronista de Torres Torres Juan Corbalán de Celis, que troba certa relació lògica entre el ritual faller i el dels altars vicentins, en virtut de la nova documentació que ha tret a la llum. Però a banda de l’inici faller, i relacionat amb este, el gran interrogant que es planteja és l’expansió de les falles per les comarques. És evident que hui en dia una falla apareix com a element consolidador d’un barri, independentment de la ciutat o poble on s’ubique. Cada vegada que en naix un, a manera d’entitat veïnal, sorgix una comissió. Però l’origen faller a les ciutats de comarques no ha estat sempre eixe. En alguns casos és quasi tan antic com el del cap i casal. No cal més que repassar la història fallera a ciutats com Gandia, Xàtiva o Alzira, per esmentar-ne algunes. Però quin significat té l’origen faller al Camp de Morvedre? Sorgeix simplement per imitació a la capital o és un símptoma de la consolidació de barris o zones? Este interrogant donaria per a molt i sobretot per tindre clara la recent evolució i expansió de la festa per la comarca. Potser almenys unes línies aprofiten per tindre-ho present i sobretot per pensar en les característiques actuals i el seu futur. L’ORIGEN FALLER AL CAMP DE MORVEDRE Primerament, per entendre els trets de la festa, s’ha de tindre en compte com naixen.

L’origen faller fins fa uns pocs anys remetia al port de Sagunt. En l’actualitat se sap que la primera falla tanmateix va aparéixer al poble d’Estivella. És a dir que l’inici no es troba en un primer moment com a element identitari d’un nucli de poblament que es consolidava sinó com una activitat que sorgeix espontàniament en una localitat i que no suplanta el calendari de les festes tradicionals. Les primeres falles de la comarca, doncs, naixen als nuclis rurals i no superen els festejos patronals. Són iniciatives puntuals d’una colla de persones. Simplement s’inicien ocasionalment a causa de l’existència d’algunes persones enlluernades per un festeig que es consolidava a València. A Estivella va ser, segons el que es desprén, la família d’Antonio Blasco Sanjuan una de les relacionades amb la festa. A més per les característiques dels versos es pensa que l’autor seria una persona que hi participava especialment de l’escriptura de la literatura popular i del teatre del moment: Alberto Mateu. Eixe mateix cas d’Estivella va passar en altres localitats on l’espontaneïtat i la poca continuïtat foren també la tònica. Però a més una tercera característica va envoltar estos programes festius: la relació amb l’escola com ara a Benavites o Alfara. Allí van estar relacionades amb l’existència d’un mestre que les va promoure. A Benavites el 1932 fou José Maria Cueco i a Alfara va ser el docent Luis Sanchis l’iniciador l’any 1936. Successivament se’n van plantar però no de forma continuada, la qual cosa indica que no entra a formar del panteó sagrat de la localitat. El cas del port de Sagunt és certament distint. Tot i que es va originar perquè un treballador de la indústria nascut a Estivella, Antonio Blasco Sanjuan, el seu amic Francisco Cervantes López i uns altres van anar als tallers fallers del cap i casal i es van enlluernar. La importància de l’esmentat Blasco és que ja havia parti-

cipat d’alguna manera en el projecte faller d’Estivella, no se sap si directament o indirectament a través de la seua família. El naixement en 1927 remet a un esdeveniment històric: l’expedient de segregació. Si eixe any es va tramitar la sol·licitud fou pel fet que hi havia consciència de territori propi i diferenciat entre els habitants del que va ser originàriament un poblat de la ciutat de Sagunt. Este nucli, en eixos anys, necessitava consolidar-se amb una identitat i no tenia un calendari festiu. És a dir, no sols naix per la iniciativa personal d’una colla d’amics sinó perquè es viu un temps de consolidació del Port en el qual la festa actuava com a vertebradora. A la part antiga de Sagunt l’inici faller fou distint. Existien persones apassionades per la festa, aficionats a la literatura popular reflectida en els llibres i sobretot una entitat on tots eixos sentiments festius es podien conjugar: la Societat Vitivinícola. El punt de partida era diferent. Hi havia un calendari festiu tradicional molt consolidat. La seua realitat era més complexa, com així es va demostrar posteriorment en el temps. No sols va ocórrer en els anys 30 amb els primers cadafals sinó també en els anys 50 quan es consoliden les comissions falleres. A més es partia d’un fet: l’existència de la consciència de barri. L’evolució, doncs, no va estar la mateixa. A tot açò cal afegir la importància que en els anys 30 van tindre les falles infantils. Un tret que l’aproximava a allò que estava passant en els nuclis rurals de la comarca. En definitiva, la història fallera de la comarca té dues vies. Una relacionada amb l’àmbit rural on els mestres introdueixen la festa en el món escolar o en general entre els infants. En alguns casos no és escolar, com passà a Estivella o al mateix Sagunt. L’altra està relacionada amb l’entorn urbà i amb l’esperit de barri nou (el Port de Sagunt). LA RECENT EVOLUCIÓ DE L’ESPERIT FALLER Des de la postguerra renaix

el festeig a la comarca. No es produeix immediatament sinó especialment a partir dels anys 50 fins als anys 70 que es pot dir que s’ha expandit de manera generalitzada a Sagunt i el seu port. En eixe camí es perden alguns intents fallers en les poblacions com ara els casos de Quartell o Alfara. Però també en naixen d’altres com el de Gilet o posteriorment el de Faura. La primera pregunta que caldria fer-se és el lloc que ocupa en el calendari festiu de cada localitat. En el cas de Sagunt i el seu port actualment, juntament amb la Setmana Sants, són els dos esdeveniments festius més destacats. El fet que hagen estat declarades d’Interés Turístic Nacional i que es vertebren en una federació amb quatre sectors demostren la seua vitalitat. Una realitat que al nucli del port encara és major en nombre, sens dubte pel factor demogràfic però també pel fet que ha exercit com a consolidadora dels barris i de la societat d’eixe nucli. Sagunt ha avançat amb molta força però realment, almenys en principi, no sorgiren per consolidar o mantindre barris. A la comarca en estos moments coexisteixen dues comissions: la de Gilet i la de Faura. Les dues representen dues poblacions amb diferents característiques però potser amb un tret comú: han rebut una entrada destacada de persones que no eren de la població. Eixa raó explica que una part dels habitants no s’identifica exclusivament amb el calendari festiu tradicional de cada localitat. Poden, i fins i tot tenen, la necessitat, d’estar dins d’una festa creada per ells. No obstant això, no pot dir-se que s’hagen generalitzat les falles ara per ara als municipis. EL FUTUR FALLER A LA COMARCA No resulta fàcil d’aventurar el futur de res i molt menys el d’una festa. La realitat de la comarca indica que de manera general ha augmentat la urbanització de les poblacions i amb ella l’arribada de nous habitants que difícilment s’in-

tegraran del calendari festiu tradicional del poble, com s’ha exposat adés. Eixa realitat pot comportar en alguns casos la promoció de la festa fallera. Pot donar-se el cas que existisca alguna persona que s’integre a les localitats i que haja conegut en altres llocs el fenomen faller. Així d’esta manera poden sorgir nous exemples fallers en espais com les urbanitzacions o els nous carrers. La situació, sens dubte, ajudaria a la integració dels nous veïns i de les noves veïnes. També malauradament podria comportar la minva en la celebració de les fetes tradicionals. Tanmateix l’efecte més positiu és que tal vegada ajude a vertebrar un festeig amb vocació comarcal. Així s’intensificaria la consciència del Camp de Morvedre. En definitiva, l’estudi de l’evolució ajuda a entendre la història recent de la comarca. La consolidació ha estat decisiva en un nucli com el Port de Sagunt. Ha enriquit també la societat dels barris històrics de la ciutat fins a revitalitzar-los. El futur, no obstant això, apunta a una expansió a les zones noves dels pobles de la comarca i sobretot al naixement d’una consciència fallera comarcal, sobretot quan se superen els efectes de la crisi econòmica. Una realitat que pot estar del tot positiva si respecta els calendaris festius tradicionals dels pobles. Les falles al Camp de Morvedre, doncs, estan vives i esperen un futur més obert a noves experiències. Tan sols queda esperar-lo per viure’l.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

#lavilaessolidaritat Hi hagué un temps en què alguns s’atrevien a afirmar que «Les Falles no són Cultura». Per sort, amb el pas dels anys i l’esforç i treball altruista de milers de fallers de la nostra comarca, s’ha pogut demostrar que les Falles del Camp de Morvedre no sols són Cultura sinó que a més són Festa d’Interés Turístic Autonòmic i Nacional. La música tradicional, les cercaviles, les traques i mascletades, els monuments fallers, llibrets i activitats culturals de tota índole han jugat un paper fonamental en la consecució d’este títol i honor. No hem d’oblidar-nos d’este

faller a organitzar activitats solidàries en benefici de diferents associacions locals, regionals o nacionals sense ànim de lucre. Arreplega d’aliments no peribles, obres de teatre o musicals en benefici de persones amb càncer o víctimes de violència de gènere, persones discapacitades o qualsevol col·lectiu que necessitara eixa ajuda addicional. Este ha sigut el cas de la meua falla, l’Associació Cultural Falla La Vila, una humil comissió fallera que més que un grup de persones som una «gran família», la gran família vilera. (#lavilaesfamilia) Forme part d’esta comissió fallera des de fa més de 16

nitat de conéixer, de primera mà, els grans artistes que formen part de la Companyia de Teatre AVORAMAR. AVORAMAR és una companyia integrada per alumnes amb diferents tipus de discapacitat intel·lectual, formats en els Teatres de la Llum, com a resultat d’un projecte conjunt iniciat en 2011 per Teatres de la Llum i el Departament de Servicis Socials de l’Ajuntament de Sagunt. Després de l’acceptació, per la seua banda, de la invitació que la nostra comissió els va fer per a participar com a «teloners» en la nostra Presentació, vam poder disfrutar de l’obra de teatre Romeos&Julietas. En

rendir-los un clamorós aplaudiment. Com oblidar els abraços i els besos de tots i cada un dels components de la companyia al final de l’actuació... No els cabia més felicitat en el pit. Se sentien importants, estimats i, el més important, útils. Potser per a molts no signifique res important això, però vos assegure que tant per a ells com per a nosaltres ens va robar un trosset del nostre cor. Encara que la cosa no va acabar ací: la comissió al complet va entendre que amb un senzill gest per la nostra part aportàvem moltíssim a qualsevol dels col·lectius més desfavorits que poguérem ajudar. Així és que se’ns va ocórrer la

vida del xiquet amb càncer i la seua família, per tal que aconseguisquen els nivells més alts de Qualitat de Vida, ja que la malaltia modifica totes les expectatives de futur del xiquet i dels adults implicats. La seua missió és l’acollida i atenció integral durant tot el procés de la malaltia i després d’ella dels xiquets amb càncer i les seues famílies. Actualment atén xiquets i adolescents diagnosticats abans dels 18 anys que reben o han rebut tractament oncològic en els diferents hospitals del seu àmbit geogràfic d’actuació (Alacant, Castelló i València), continuant l’atenció durant tot el tractament i després. Agraïm el tracte i

fet i continuar treballant per a mantindre-ho, encara que sabent que els temps han canviat. Les falles han passat de ser associacions culturals purament festives a ser un poc més. I no és que ens hàgem oblidat de preparar cercaviles, disfresses, playbacks o posar-nos les nostres millors gales per al Sopar de Germanor o per a la nostra Exaltació, sinó que, a més de tot açò, hem afegit el nostre costat més solidari. Durant este últim any, són poques les comissions falleres que no han dedicat una part important del seu calendari

anys, i vos puc assegurar que mai havia sentit tanta felicitat. Felicitat de vore i comprovar de primera mà com, a banda de passar-nos-ho molt bé, es treballa de manera incansable per a aconseguir mantindre la comissió en el lloc que es mereix. Però, com deia al principi, les Falles no sols són festa: la Falla La Vila també és solidaritat (#lavilaessolidaritat). Han sigut moltes les activitats organitzades durant tot este exercici faller, encara que, sens dubte, una de les que més ens va emocionar a tots fou la de tindre l’oportu-

ella, els actors d’AVORAMAR van convertir en imatges de llums i ombres les paraules de Shakespeare, una representació en la qual els amors impossibles dels intèrprets es confonen amb els de Romeu i Julieta, i la incomprensió de les dos mítiques famílies italianes creix paral·lela a la desatenció social dels sentiments i emocions dels components d’AVORAMAR. No podem oblidar els comentaris i les cares de sorpresa dels presents en l’Auditori Joaquín Rodrigo, o inclús els gestos de determinades persones en alçar-se de la butaca per a

fabulosa idea d’organitzar una recollida de joguets amb motiu de les festes nadalenques per als xiquets amb càncer. Era una tasca difícil, ja que és habitual en eixes dates l’arreplega de joguets per part de diferents col·lectius socials, però només amb la solidaritat dels nostres fallers, amics i coneguts vam poder fer realitat esta activitat. ASPANION és una associació composta per pares i mares de xiquets amb càncer de la Comunitat Valenciana. La seua finalitat és cobrir els àmbits oblidats o desatesos en la

les facilitats que, des del principi, els responsables i treballadors d’ASPANION València tingueren amb nosaltres. I és que queda clarament demostrat que els fallers no som tan sols festers. Els fallers som persones que pertanyem a una organització sense ànim de lucre, com moltes altres, que un dia decidírem conéixer en persona el fascinant món de les Falles, però a més estem convençuts que unint esforços i treballant de manera conjunta i coordinada podem aconseguir tot allò que ens proposem. #Lavilaesexit

DAVINIA BONO

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

explicacio de la falla

AC FALLA LA VILA FALLA GRAN LEMA: PREMSA!!! PREMSA!!! ARTISTA: ANDRÉS ALCARAZ COS CENTRAL Ara sí que la fotrem de qui parla hem de parlar de qui escriu i publica i encara que isca bonica de segur ens van a enfilar. Un premi diuen que donen a qui ho faça de forma elegant, a qui sàpiga dir les coses amb rimes no massa casposes a eixe acabaran premiant. Tots, fallers i periodistes, tots són el mateix, l’ambient ple de retrets discutint com jovenets i ací ningú s’aclareix. El faller va a la seua no mira més enllà li demana al periodista que el traga com un artista amb foto gran a la “portà”. O potser ni li ho demana perquè és així de despistat i pensa que el periodista o es un gran velocista o té el do de la ubiqüitat.

ESCENA I El Económico A tots ens arriba l’hora això diria un sabut, excuses hi ha moltes algunes de carnestoltes però al final mana l’ajut. Quan et falten els titos alguna cosa has de fer i el gran cap ha pensat com si l’hagueren il·luminat deixar morir el paper. Ens ho han complicat un poc aquesta gent del setmanal, hauràs de donar-li al botonet i tindre connexió a internet per poder accedir al portal. I ens diran que es més ecològic i per descomptat que més modern!! Però que voleu que us diga, pareix que la forma antiga agrada més a la gent. A l’hora de prendre cafè abans, tallat i diari, ara es més instrumental només falta cafè digital perquè el periòdic ja es binari. ESCENA II La Voz

I mentre el periodista buscant un titular cridaner que agrade al cap que mana perquè no li lleve la paga per no buscar altra cosa a fer.

A aquest diari nounat ja li van eixint els grans i encara que va creixent segueix un ritme tan lent que de moment, no té molts fans.

Parlant de cooperació va el cap a les seues coses buscant ajut, auxili o caritat qui marcarà la seua realitat seran els socis capitalistes.

És prou sorprenent que en tan poc diari càpiga tanta propaganda segur que no és per demanda!!!! però algú ha de pagar el salari.

I si amb ajuda divina trobes una notícia, resulta que està parlant de coses d’abans passat com si fos una primícia.

Volent seguir els passos del germà de les ones crearen uns guardons amb molt bones intencions per tindre tothom a bones.

No tenim molt que esperar i això és cosa bona, perquè no ens fan patir per tal de poder llegir el que passa a la nostra zona.

Es prou inevitable la quinzenalitat del diari si només escriu Redacció amb no molta convicció. Qui és? El becari?

Almenys hi ha cosa bona al mig periòdic que ens toca, podem donar opinió enviant a la redacció el que ix de nostra boca.

Podria passar-li factura si per ser el més antic tractés de forma altiva a la resta de la comitiva i de ningú es fera amic.

Però és per destacar i capaç de crear afició escoltar una veu nova que arriba i innova fent bona divulgació.

ESCENA V La Gaceta

Però una cossa he de dir dins la paleta actual dóna gust trobar i és digne de nomenar a qui treballa amb visió comarcal.

ESCENA III Onda Cero

Mira que és difícil parlar de La Gaceta molts ho han intentat i finalment han fallat per caure en la vendetta

Anem a parlar de la ràdio de tota una eminència i no es per fer-me l’idiota... però, si els fem un poc la pilota, tindrem alguna preferència?

El periòdic intermitent. Així els anem a dir. Si no era moment oportú millor no ser importú, que no és necessari patir.

I preferència de què? No és pregunta anecdòtica. Resulta que aquest major va plantar la llavor del conegut premi de crítica.

Com a bon setmanal acostumat a sobreviure va canviant d’idees portant-se com les marees roig o blau, l’important és escriure.

Per cert, és molt curiós que no siguera qui escriu sinó el cosí loquaç qui tinguera la bona idea... A vore si us aclariu!!!!

Sabem que es molta feina tornar quan no s’estava però s’han ben modernitzat i amb tant d’aparell connectat tenen bona presència a internet.

I tenint l’oficina a casa troba a faltar la gent més informació local trencant l’umbilical de la central de San Vicent.

ESCENA VI El Levante

Una bona educació per tal d’aprendre a menjar, perquè en són un fum que val la pena botar per damunt que començar a rodejar.

Entre tots els ací presents sempre ha d’haver un major i li ha tocat a l’amic de entre tots els d’aquest jardí ostentar aquest honor.

Pensem que és el moment que els menuts facen carrer, menys consola a casa!!! que vagen a donar la brasa allà al cantó del forner.

En aquest món on vivim on el “gratis” no té adversari s’ha d’estar en bàbia o igual tancat a una gàbia per intentar cobrar pel diari.

I si aconseguim l’objectiu ens donarem per satisfets i podrem tornar a gaudir d’una glorieta a bollir de nanos ben sanets.

De tots els ací presents una cosa els he de dir aquest es l’únic que manté a vegades amb poc d’alé un espai setmanal josefí. ESCENA IV El Periódico de Aquí Aquests del “Periódico” s’han instal·lat a un forat i fomenten la comunicació entre els membres de la redacció ajuntant-los en un metre quadrat. Mira que ho fan be estos xics però van bojos com el que més, dona igual quant l’estires perquè ho mires per on ho mires sempre hi ha fulles del revés. Tenen poc de mirament i ens fan viatjar a tots. Sense obrir la cartera com un mag amb “xistera” et duen a l’Horta Nord.

FALLA INFANTIL LEMA: LLEPOLIES ARTISTA: ANDRÉS ALCARAZ COS CENTRAL No per més repetit s’ha de fer de costat tenim als nostres infants menjant com a gegants com si l’estómac siguera un forat. Cada setmana, pizza, hamburguesa tots els dies, i quan no, per berenar, brioixeria fins rebentar sense oblidar-se les llepolies.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

Carretero Lluch, Rafael

Asensio Rodrigo, Samuel

Bono Pozuelo, Davinia

Sobrino Andrés, Sandra

Arjona Cabello , Cristina

Asensio Rodrigo, Natalia

Rodrigo Sánchez, Mª Soledad

Lara Cardo, María

Civera Monserrat, Yolanda

Rondán Rubio , Laura

Asensio Zamora, E. Ramón

Rodrigo Monzó, Silvia

Antón Gómez, Natalia

Balaguer García, Ivan

Yeste Casanova, Jose Luís

Rubio García, Guillem

Torralbo Naixes, Andrea

Marín León, Mª José

Rondán Moreno, Mª Isabel

Arnau Navarro, Laia

Blasco Arnandis, Jorge

López Ferruses, Mª del Mar

Villalta Civera, Cristina

Villalta Civera, Ángela

Cabo Marzo, Silvia

Solsona Guillem, Albert

Marín León, Rebeca

Lluesma Cadalás, Belén

Martínez Martínez, Helena

Bono Pozuelo, Itziar

Gandía Escrihuela, Rubén

Villalta Civera, Diego M.

Lirola Fuentes, María

Sanz Giner, Javier

García Peña, Lourdes

Lluesma Gandía, Raül

Ariño Civera, Andrea

Ortíz García, Francisco

Monzó Martínez, Ana Mª

López Ripoll, Elizabeth

Guillem Campo, Jorge

Fernández Albiol, Sergi

García Martínez, José

Balaguer García, Eva Mª

Amoraga Altes, Soraya

Sánchez Aguilar, Miguel Á.

Núñez Martínez, Inés

Muñoz Oliver, Aitor

Arévalo Torralbo, Dolores

López Ripoll, Mª José

08 01

10 11 09

05 16

27 20

28 05

PRESIDENT

VICE-PRESIDENTA 3R - ACTIVITATS DIVERSES

RAFAEL CARRETERO I LLUCH

Mª MAR LÓPEZ I FERRUSES

FALLERA MAJOR

VICE-PRESIDENT 4 T - CULTURA

NATALIA ASENSIO I RODRIGO

MIGUEL ÀNGEL SÀNCHEZ I AGUILAR

VICE-PRESIDENT 1 R - CRITICA I POESIA

SECRETÀRIA

AITOR MUÑOZ I OLIVER

REBECA MARIN I LEON

VICE-PRESIDENT 2 N - SECTOR

VICE-SECRETÀRIA

JOSÉ GARCÍA I MARTÍNEZ

MARÍA LIROLA I FUENTES

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

Monzó Herrera, Ana

Palomar Aroca, Laura

Balaguer Rondán, Alejandra

Pastor Pastor, José María

Graullera Agustí, Neus

Guillem Núñez, Ximo

Carretero Balaguer, Manel

Arnau del Amo, Júlia

Galarza Gumbau, Mariam

Montañana Rodrigo, Marta

Guillem Núñez, Carmen

Muñoz Sobrino, Leire

Graullera Agustí, Xavier

Rodrigo Pastor, Andrea

Salas Arjona, Izan

Sánchez Arévalo, Emma

Holgado Ortiza, Patricia

Sobrino Asensio, Hugo

Sato Villalta, Ryu

Luque Besols, Alba

Luque González, Daniel

Sobrino Asensio, Lola

Huguet Martínez, Lucía

Sanz Rondán, Vega

Besols García, Laura

Salas Arjona, Aitor

Sanz Rondán, Adrián

Huguet Martínez, Adriana

Graullera Galarza, Carles

Graullera Galarza, Mireia

Cano López, Pau

García Civera, Dídac

Rus Lara, Lucas

30 29 31

42 40

44 46

51 52

13 12

19 16

05 14

TRESORERA

CASALERS

DELEGATS DE PIROTÉCNIA

DELEGADA DE TORTAES

NATALIA ANTON I GÓMEZ

RUBÉN GANDÍA I ESCRIHUELA RAÚL LLUESMA I GANDÍA

SAMUEL ASENSIO I RODRIGO SERGI FERNÁNDEZ I ALBIOL

SANDRA SOBRINO I ANDRÉS

DELEGADA D’INFANTILS

DELEGADA D’ESPORTS

SORAYA AMORAGA I ALTES

EVA Mª BALAGUER I GARCÍA

ÀNGELA VILLALTA I CIVERA

HELENA MARTÍNEZ I MARTÍNEZ

DELEGADES DE CAVALCADA

DELEGADA DE LOTERÍA

ELIZABETH LÓPEZ I RIPOLL Mª JOSÉ LÓPEZ I RIPOLL

DELEGADA DE XARXES SOCIALS I SUBVENCIONS

COMPTADORA

CRISTINA VILLALTA I CIVERA VICE-COMPTADORA

LOURDES GARCÍA I PEÑA

DAVINIA BONO I POZUELO

DELEGADA DE FLORS I BANDES

DELEGADA DE FESTEJOS

ITZIAR BONO I POZUELO DELEGADA DE PLAY-BACKS

ANDREA ARIÑO I CIVERA

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

COMARCAL la critica local de les falles del camp de morvedre PERE VALENCIANO  Les Falles de Sagunt són, sens dubte, de les millors de tota la Comunitat Valenciana. En nombre de fallers, en la qualitat dels seus monuments, en la participació en cavalcades i playbacks i en el treball incessant de les seues setmanes culturals i, per descomptat, l’acurat acabat dels seus llibrets, alguns dels quals són autèntiques obres d’art. Per aquestes raons, les Falles del Camp de Morvedre són Festa d’Interés Turístic Nacional, posa cosa. Recorde perfectament com es va anar gestant eixe somni d’aconseguir aquest important reconeixement per a les Falles de la nostra comarca, iniciat pel tàndem format pel president de la Junta, Enrique Noverques, i la secretària, Rosario Gómez, al costat del seu equip i amb l’entusiasme dels milers de fallers que componen les comissions de Sagunt, el Port de Sagunt, Faura i Gilet. Va ser aquella Junta Local Fallera la que va iniciar els tràmits per a convertir les Falles de la comarca en Festa d’Interés Turístic Autonòmic i la gran notícia arribaria a principis de 2014, amb un reconeixement a nivell nacional, que va suposar situar aquesta festa en el mapa d’Espanya. Les Falles són Festa, amb majúscules, i són Cultura. Ací estan les setmanes culturals, que moltes de les comissions realitzen sobre la més diversa temàtica; els llibrets, alguns amb un treball acurat, que aposten pel valencià i amb treballs d’investigació cultural i històrica realment de gran valor; i, per descomptat, els monuments, pur art en què es combina la bellesa dels ninots, l’art i l’enginy dels artistes fallers, de nou l’aposta pel valencià en els cartells que acompanyen les figures del monument i, sens dubte, les crítiques a l’actualitat amb la típica ironia i la sornegueria. I d’açò últim és precisament del que parlaré a petició del meu amic Miguel Ángel Sánchez, un dels fallers més compromesos amb la festa, que treballa incansablement per a millorar-la

i que té l’habilitat d’aconseguir que tots ens involucrem en les seues propostes i projectes a favor de les Falles. Ho va fer a finals de l’any passat, quan va reunir un grup de periodistes del Camp de Morvedre per a debatre amb els fallers de La Vila —dins de la seua setmana cultural— la relació entre els mitjans de comunicació comarcals i les Falles. Per descomptat, allí vaig ser jo com a director d’El Periódico de Aquí, al costat de companys d’altres mitjans. I ací permeteu-me que faça un incís abans de cenyir-me al títol d’aquest article i a l’encàrrec de Miguel Ángel Sánchez Aguilar. En els molts anys que porte ja treballant al Camp de Morvedre, sempre vaig tindre clar que les Falles mereixien el major dels respectes, consideracions i suports. Primer, des de la delegació comarcal de Las Provincias, on dedicàvem pàgines i especials dedicats al món de les Falles, aprofitant que teníem fins a vuit pàgines diàries de dimarts a diumenge, la qual cosa ens permetia malcriar especialment un sector que involucra milers de persones de Sagunt, el Port de Sagunt, Faura i Gilet —trobe a faltar una comissió a Canet d’en Berenguer, localitat que donaria molt de joc a l’hora de fer crítica local—. En eixa època vaig tindre l’honor de formar part del primer jurat de la Junta Fallera que va participar en l’elecció de les falleres majors, en el meu cas en el de la fallera major infantil. Anys molt feliços per a Las Provincias, que no feia més que créixer en vendes, moment que va culminar amb l’ampliació de l’edició comarcal, amb més pàgines i seccions, que aprofitàrem per a dedicar més espai a les Falles, sempre comptant amb la col·laboració del gran fotògraf i amic Paco Bono, una altra de les persones claus en el món de les Falles del Camp de Morvedre. Després vaig passar a dirigir Tele 7 Calderona, la televisió del Camp de Morvedre, l’Horta Nord i Camp de Túria. Passem de l’avinguda Nou d’Octubre als nous platós del cine Alucine al costat d’un equip de persones excepcional. Des del primer moment apostem pel món de les Falles del Camp de Morvedre,

amb el programa “Morvedre Faller”, que dirigia i presentava al principi el mateix Miguel Ángel Sánchez, una altra de les raons per les quals no puc negar-me a col·laborar amb ell sempre que m’ho demana. És cert que la televisió tenia problemes de cobertura, especialment en zones del nucli històric —per la barrera física de la muntanya i el castell—, però vam fer una gran aposta audiovisual per les Falles de la comarca. Després de Miguel Ángel van agafar el testimoni uns altres companys, com Antonio J. Fresno, que amplià la cobertura de les Falles a les tres comarques. Quan la televisió es va afonar per culpa de la caiguda del grup a nivell autonòmic i la imputació per corrupció de diversos dels seus promotors, vaig decidir crear El Periódico de Aquí, que enguany compleix ja cinc anys de periodisme quinzenal gratuït, tota un fita si tenim en compte que va nàixer al desembre de 2010, en plena crisi econòmica. En el nostre periòdic també hem sigut molt sensibles al món de les Falles, hem dedicat sempre espai a la millor festa del món. Ho hem fet fins ara i ens comprometem, no sols a continuar fent-ho, sinó a millorar si és possible els continguts que oferim, així com augmentar l’espai. Per a això, ens trobaran sempre en el correu morvedre@elperiodicodeaqui.com, en el telèfon 96.266.56.71 i en les nostres oficines al centre comercial L’Epicentre. Dit tot això, tornem a la raó d’aquest article: parlar de la crítica local en els monuments fallers del Camp de Morvedre. Cada any, la Junta Fallera invita periodistes dels mitjans de comunicació per a puntuar eixa part dels monuments que es dedica a analitzar l’actualitat política, social i econòmica de la comarca, en especial de la seua capital, sempre des d’eixe vessant corrosivament irònic que no deixa canya dreta, però que intenta, al mateix temps, fer-ho sense ofendre els qui reben eixos dards sorneguers. En diverses ocasions he tingut l’honor de formar part d’eixe jurat i, quan jo no he pogut,

sempre hi ha hagut algú dels mitjans en què he treballat que ha participat en la votació. Per a mi, la part de la crítica local és una de les més importants del monument faller. És cert que quan gaudim veient l’art de les distintes comissions, la primera cosa en què ens fixem és en la monumentalitat de les figures. Com més grans —pensem—, millor. La grandària, en les Falles, com en altres aspectes de la vida, importa. És cert. Però per a mi la crítica local és igual o més important, perquè és el que li dóna un sentit especial a les Falles. Com a periodista i com a usuari anònim que gaudeix de la festa, he analitzat en els últims anys eixa part de les Falles que moltes persones no valoren prou. Crec que les comissions del Camp de Morvedre han anat donant-li gradualment més importància a la crítica local. Però crec que encara queda camí per recórrer. N’hi ha prou amb observar i analitzar la realitat que ens rodeja a la comarca, a través dels distints mitjans de comunicació, per a adonar-se que hi ha multitud de temes que es poden analitzar i, de tots ells, els polítics donen especial joc. Encara que quan es publique aquest “periòdic-llibret” els monuments de les Falles de 2015 ja estaran acabats, heus ací algunes de les moltes idees que mereixen, al meu entendre, un espai en la crítica corrosiva de les distintes comissions: • La corrupció. Si els periodistes hem de col·locar sempre la crossa “presumpte”, els fallers poden jugar amb aquests “presumptes” amb molta major llibertat, perquè per a això es tracta d’humor i l’humor permet moltes llicències. El major dels “presumptes” està a Canet d’en Berenguer. S’anomena José Antonio Sancho Sempere i per a ell el fiscal ha demanat nou anys de presó per diversos presumptes delictes a l’Ajuntament de la Pobla de Farnals. Però abans d’abandonar Canet, que bé mereixeria una bona falla, allí tenen el primer trànsfuga de la legislatura a Espanya i sobre aquell Ajuntament publica la premsa tantes notícies ex-

traordinàries que donaria per a moltes xanxes. Que prenguen nota per a l’any que ve. • El Partit Socialista de Sagunt. Els partits polítics estan en aquests moments a l’ull de l’huracà. Uns més que altres, clar. El que més bromes pot inspirar és, sens dubte, el PSPV de la capital comarcal, que ha viscut una legislatura d’infart pels enfrontaments entre el grup municipal i la direcció local comandada per Nuria Férriz, que ha acabat amb la dissolució del partit i l’inici de zero. Açò dóna per a molts ninots • La resta de partits. Hi ha tantes possibilitats per a traure punta de l’actualitat de cada un... L’eixida d’Alfredo Castelló i la cessió de l’alcaldia a Sergio Muniesa, en el Partit Popular. La manera de fer oposició d’Esquerra Unida i Iniciativa Portenya i com aquest partit va perdre la “segregació” durant la legislatura. Naturalment Compromís —abans UPV i posteriorment Bloc— també ha protagonitzat alguns dels “momentassos” de la legislatura i més recentment les primàries a les quals es va presentar Teresa Garcia i de nou la candidatura de Quico Fernández a l’alcaldia, són dos arguments a tindre en compte pels artistes fallers. No podem oblidar que el PP ha governat en minoria durant tota la legislatura amb 9 de 25 regidors i l’oposició no ha sabut posar-se d’acord. I, naturalment, les noves formacions com Podem, Ciutadans —amb l’incombustible Miguel García, ex de PSPV, Centristes i CDL— i UPyD també donen molt de joc. L’apartat econòmic pot inspirar desgraciadament una infinitat de crítiques, des del procés de desindustrialització —l’últim colp, el de Bosal—, al dels desnonaments, sense oblidar el Parc Sagunt fantasma. Insistisc: els mitjans de comunicació de la comarca publiquen milers de notícies que poden servir per a donar canya als protagonistes de les informacions. Les Falles han de ser més bel·ligerants i aprofitar les llicències que permet l’humor, per a augmentar la crítica local. Sense complexos. Amb valentia. I amb molt, molt d’humor.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

una festa amb futur i grans reptes MÓNICA ARRIBAS delegada de Levante-EMV al Camp de Morvedre Com a delegada de LevanteEMV al Camp de Morvedre, el primer que vull fer és agrair l’atenció que la Falla la Vila de Sagunt ha decidit prestar aquest any als mitjans de comunicació i, especialment, a eixe diari imprès que es manté fidel als seus lectors i a la màgia del paper. La comissió, a més, ho ha fet amb una mirada cap al sector a nivell comarcal que, realment, ha crescut i ha madurat al mateix temps que el món faller del Camp de Morvedre; un sector que ha anat sempre a la seua de la mà, ha viscut els seus problemes i ha celebrat els seus èxits, com el reconeixement de festa d’interès turístic nacional; un sector que ha estat sempre al seu costat de manera còmplice i amiga.

Des d’aquesta perspectiva, crec que les falles han fet passos de gegant en els últims anys i no només amb el seu reconeixement com a festa d’interès turístic nacional. També en l’aposta per millorar les cavalcades, amb enginyosos i treballats disfresses i cada vegada menys alcohol; per millorar l’oferta d’oci nocturn, amb unions de comissions fins fa poc impensables per oferir espectaculars i animades revetlles; per imposar-se en els concursos autonòmics de llibrets amb excel· lents treballs a nivell de textos, disseny i edició; per recuperar indumentària tradicional i cuidar cada vegada més tots els seus aspectes; per generalitzar les setmanes culturals; per fer playbacks de qualitat, per competir cada vegada més en el concurs de carrers adornats i animar la població amb bones xarangues; per realitzar iniciatives solidàries i ampliar la

celebració d’actes a la comarca, afavorint encara més la unió. Al costat d’això, crec que hi ha un missatge que, a poc a poc, està començant a calar: el necessari compromís de tots perquè la festa cresca a tots els nivells i, realment, òmpliga d’alegria cada barri i convide realment a visitar la ciutat. Hi ha iniciatives que ja han demostrat que això és perfectament possible i no només els dies de Falles, ja que el treballat Betlem Vivent del Romano és el millor exemple que el camp d’acció és molt ampli. Pense que el camí emprès en moltes comissions per aconseguir diferenciar-se en algun aspecte és realment bo i que els premis autonòmics de llibrets assolits per una comissió tan petita en nombre de fallers com el Mocador són la millor prova d’això. També veig fantàstica la unió de comissions per millorar l’aposta d’oci noc-

turn a Sagunt i pot ser una via explorar en altres àmbits. Ara, al meu parer, una de les assignatures pendents més urgents és la de revaloritzar la qualitat dels monuments perquè, realment, es desperte un interès general a la comarca per no deixar-se en Falles un racó sense recórrer. De bons artistes, n’hi ha. D’enginy, en sobra. I d’imaginació per suplir el pressupost, no n’ha de fallar. Em sembla que, realment, aquest és el principal repte ja que, encara que moltes comissions es deixen la pell i pugen cada vegada més el llistó, el nucli històric de Sagunt porta anys sense falles en secció especial, ni grans ni infantils. Jo, moltes vegades, em pregunte per què algunes comissions de xicoteta grandària no opten per plantar només un preciós monument infantil, amb acurada execució, en comptes de dividir esforços en

dos. Una bona falla, encara que siga xicoteta, sempre convidarà a veure-la i serà l’orgull dels seus veïns. I més si va acompanyada d’un carrer acollidor i ben decorat. El camí, sens dubte, també pot ser el que ja ha pres una comissió d’especialtzar-se en falles de caire experimental o pot ser qualsevol altre. Però les comissions no han d’oblidar que l’essència de la festa, per molts aspectes culturals i econòmics que comporte, són els monuments i la seua vessant crítica. I instal·lar-se en la mediocritat a aquest nivell pot ser, a llarg termini, un error fatal. La sort de la festa a la comarca, en qualsevol cas, és que per moltes crisis econòmiques o a d’altres nivells que n’hi haja, el seu futur està més que assegurat i no falten noves generacions que lluiten amb ganes, forces i il·lusions per reforçar-la.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

mes politica comunicativa MARIAN ROMERO  Són diverses les explicacions o respostes a aquest perquè, per què no arriben moltes de les notícies que es produeixen als mitjans de comunicació i es queden a les xarxes?, o a vegades ni això. Estic convençuda que la primera d’aquestes respostes és la falta de consciència que es té de la repercussió de publicar una notícia, una convocatòria o un acte faller en els mitjans. Ho poden haver comprovat amb unes altres comissions veïnes, tanmateix, costa aplicar-ho en la pròpia. Primer que res, la falla es fa molt més visible, ja que a nivell de mitjans escrits són prop de 40.000 lectors potencials els que tenen els periòdics gratuïts (són xifres aproximades), als quals cal sumar uns altres tants de les edicions digitals, prop de 35.000 usuaris en les de presència més gran. I tampoc em vull deixar la ràdio, amb més de 8.000 oients. M’agradaria començar aquest article felicitant les falles de la comarca per l’extraordinari ús que fan de les xarxes socials com a canal per a difondre les seues activitats i notícies, principalment Facebook. Però al mateix temps, també és cridaner que no s’utilitzen els mitjans de comunicació tradicionals per a tal comesa, per la qual cosa, vaja per davant, una petita estirada d’orelles. Per descomptat, sempre hi ha excepcions i cada vegada són més les comissions que s’animen a comptar amb la premsa i la ràdio per a difondre la seua programació anual, ja que som una de les festes amb més activitat durant els 365 dies a l’any. Malgrat que moltes d’aquestes informacions es pugen a les xarxes, el treball diari dels mitjans i la quantitat de notícies que es generen per a publicar, no deixa temps a la premsa per a bussejar en totes les web, pàgines de Facebook o Twitter fallers malgrat que s’han convertit en fonts informatives de primer ordre. Hi ha hagut importants esdeveniments dels quals els mitjans ens hem fet ressò a través d’aquestes xarxes i sobretot perquè alguns dels periodistes que treballem en aquests som també fallers i la informació ens arriba abans en estar dins de la festa.

Un exemple clar van ser les eleccions a la presidència de Federació Junta Fallera de Sagunt, on es facilitava més informació en les xarxes que es comunicava als mateixos mitjans. El desenvolupament d’aquestes eleccions, el vam poder seguir a través d’aquests canals, la qual cosa ens va permetre conèixer el que s’estava coent i poder informar la resta de la ciutadania a través dels periòdics i la ràdio. En aquest cas, va ser molt curiós veure com alguns dels protagonistes d’aquesta cita electoral o propers a aquests, s’atrevien a opinar en les xarxes i després es coartaven a fer-ho en els mitjans, potser coneixedors de les repercussions que, de moment, no són les mateixes depenent dels canals que s’usen. Més respecte i objecció generen els mitjans, ara com ara. Utilitzar aquests canals (xarxes socials) com a mitjans de comunicació és una estupenda opció ja que són una bona eina per a donar a conèixer i informar, però també comporten els seus problemes, ja que en molts dels casos es confon informació amb opinió i es publiquen algunes qüestions que manquen de veracitat, sense base sòlida, utilitzant el rumor amb font principal, per la qual cosa no són fiables per als mitjans, encara que ajuden. És lògic, ja que els que manegen les xarxes no són professionals de la comunicació, solament compleixen l’objectiu d’informar. Malgrat açò, vaja per davant la meua felicitació als fallers que les utilitzen, perquè gràcies a les xarxes i a l’ús que se’n dóna hi ha comunicació i açò és el més important.  S’ha aconseguit que la informació fluïsca i hi haja una major comunicació entre falles i fallers, un nou nexe d’unió i un increment en l’èxit de les convocatòries (presentacions, cremà, proclamacions, esdeveniments solidaris...), encara que no és suficient, perquè la informació continua sense arribar a una gran majoria. En la setmana cultural que la Falla de la Vila va realitzar fa uns mesos, ja vaig posar de manifest la infrautilització que les comissions falleres fan dels mitjans locals i no crec que siga per mandra o falta de ganes, ja que l’esforç de pujar una foto i donar informació sobre qualsevol acció o iniciativa que realitzen ja es fa.

Són diverses les explicacions o respostes a aquest perquè, per què no arriben moltes de les notícies que es produeixen als mitjans de comunicació i es queden a les xarxes?, o a voltes ni açò. Estic convençuda que la primera d’aquestes respostes és la falta de consciència que es té de la repercussió de publicar una notícia, una convocatòria o un acte faller en els mitjans. Ho poden haver comprovat amb unes altres comissions veïnes, no obstant açò, costa aplicar-lo en la pròpia.  Primer que res, la falla es fa molt més visible, ja que a nivell de mitjans escrits són prop de 40.000 lectors potencials els que tenen els periòdics gratuïts (són xifres aproximades), als quals cal sumar d’altres de les edicions digitals, prop de 35.000 usuaris en les de presència més gran. I tampoc em vull deixar la ràdio, amb més de 8.000 oïdors. Aquestes xifres són difícils d’aconseguir a manera de seguidors, fans..., que és com se sol mesurar l’abast de la informació en aquestes xarxes i tot, perquè el seu ús tampoc està consolidat en el món de les falles, malgrat els passos de gegant que s’han donat.  Per descomptat, les xifres se’m poden escapar en les xarxes socials com Twitter o Facebook, però cal recordar que encara que cada vegada són més els seus usuaris, encara hi ha

segments poblacionals que es resisteixen a utilitzar-les, per la qual cosa la informació que s’hi penja no arriba a tothom. Com més presencia tinga una falla en els mitjans, més es coneix, guanya en prestigi i més possibilitats té de créixer i d’augmentar els seus contactes, que és, al cap i a la fi, el que es busca: repercussió. Que la gent acudisca als actes que s’organitzen, que s’augmente la col· laboració en loteries, nous patrocinadors, que el monument es visite... En definitiva, que es conega que la falla existeix i que està viva, i que, a més, organitza cites i esdeveniments interessants. Per exemple, enguany són moltes les falles que han engegat el seu vessant solidari, que han col·laborat amb ONG i organitzacions sense ànim de lucre. Sense la seua publicitat en els mitjans, les campanyes no hagueren sigut ni la meitat de reeixides i, per descomptat, el prestigi social que van adquirint en ser coneguts els seus actes, haguera sigut impensable.  A més de la manca de consciència de la repercussió que representa comptar amb els mitjans, l’absència de la figura de l’encarregat de les relacions amb la premsa dins de les executives falleres és un altre dels errors que es cometen, si em permeten l’expressió error. Aquesta persona comença a ser fonamental en l’estructu-

ra de les falles i ha d’encarregar-se d’açò, de contactar amb els mitjans per a fer-los arribar la informació, en cas de no ser així, ningú sap de la seua existència. No necessàriament ha de ser periodista, simplement una persona amb voluntat de fer bé el treball, que transmeta les principals accions que es realitzen o el que es considere que ha de transmetre’s per interès. Moltes vegades, ni fa falta redactar la notícia, simplement és alçar un telèfon i explicar-ho, o més senzill encara, enviar un mail amb el qual provocar la trucada d’atenció del mitjà, que de segur que es posarà en contacte amb l’interessat o la falla en qüestió.  Les adreces de correu es troben en la web i en els suports de paper quan es tracta de premsa escrita, per la qual cosa no és excusa no conèixer el contacte.  El fet de no adonar-se de la importància de la comunicació en aquest segle és una malaptesa. El que està al cim existeix, el que no, es fa invisible. Cada vegada són més les falles que han vist els avantatges de publicar les seues activitats en els mitjans. Un exemple clar és la falla de Santa Anna, que no haguera aconseguit la mateixa participació en la seua carrera solidària que la que va obtenir si la notícia no s’haguera publicat en els mitjans. O la Palmera, no hauria aconseguit

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 tanta afluència en la seua parada del mercat nadalenc si no ho haguera fet públic, o el Mocador el mateix amb els seus premis, que els publicita entre altres coses per a convidar a la participació, ja que sense aquesta, no hi ha premis.   De trenta comissions falleres que hi ha a la comarca, són escassament dotze les que utilitzen els mitjans de comunicació per a difondre les seues activitats. He posat alguns exemples, però hi ha uns altres com la falla el Palleter, la Victòria, Luis Cendoya, el Tronaor, la Vila, Eduardo Merello o el Romano. De segur que me’n deixe alguna, però aquestes són les que tenen presència més gran en la premsa. Per això considere que és necessari designar una persona o un equip per a aquesta comesa de la comunicació i donar-li a més la importància i la prioritat que mereix, pròpia de la societat de la informació en la qual ens trobem. Arrere haurien de quedar unes altres figures que continuen estant vigents, però buides de contingut, com la de bibliotecari-arxiver, ja que poc n’hi ha per a arxivar ja. A més aqueixa tasca sol recaure en la secretaria avui dia, en el delegat de Cultura o el tresorer, fins

i tot a voltes en el mateix president. Una altra forma d’aconseguir aqueixes sinergies entre premsa i falles passaria perquè les comissions o els responsables de comunicació de cadascuna d’aquestes utilitzaren el gabinet de la Federació de la Junta Fallera de Sagunt, que hauria de donar aquest servei. Algunes falles ja ho fan, com el Romano amb motiu del seu Betlem Vivent, però molt poques. No obstant açò, aquest capítol el desenvoluparà el meu company Antonio Fresno en un altre article, encara que és motiu de debat.   D’aquesta relació bilateral, premsa-falles, no solament es beneficien les falles, també els mitjans de comunicació perquè contribueixen a fer més gran la festa a més de complir amb la seua funció social que és la d’informar sobretot el que esdevinga al nostre al voltant i provoque interès, i els fallers ho generen. Són el col·lectiu més nombrós, un dels que més llocs de treball crea i un revulsiu per a la nostra economia local. D’aquesta bona relació, que ha de mantenir el binomi falles-mitjans, hi ha un tercer actor que sens dubte ix beneficiat: la societat. Els ciutadans tenen el dret a ser informats

i moltes vegades la distància entre comissions i premsa els priva d’aquesta oportunitat. Ens hem parat a pensar que les nostres setmanes culturals falleres tindrien més repercussió si les publicitàrem en els mitjans de comunicació? Cal ferhi una reflexió. Quanta gent acudeix a aquestes cites que no siguen fallers o familiars dels quatre representants de l’any? Sincerament, molt poca. I no és cert que les setmanes culturals estiguen enfocades a fallers únicament, ja que els continguts que en elles es tracten són d’interès general. En la majoria de casos parlen dels nostres costums i tradicions, a través de xarrades, exposicions, excursions... Són poques les comissions que remeten als mitjans informatius sobre aqueixes cites quan realment són d’interès en la major part de les ocasions. Una mostra de l’interès que la societat té respecte a tot el que esdevé en el món faller queda patent en els especials de falles que els mitjans elaboren cada any. En el cas dels periòdics de pagament, les vendes d’exemplars es disparen més que amb cap altre especial, tal com va posar de manifest la delegada del Le-

vante EMV Camp de Morvedre, Mònica Arribas, durant la xarrada de la setmana cultural de la Falla la Vila. El mateix succeeix amb els periòdics gratuïts, en els quals a pesar que és més difícil de comptabilitzar tal repercussió, és cert que la resposta és bona, ja que ens solen felicitar per aquest producte més que per qualsevol altre, com l’especial de Nadal.  En la ràdio, succeeix alguna cosa semblant. El fet de pujar els seus programes en la xarxa fa molt més palpables els índexs d’audiència i segons la cap de continguts d’Onda Cero, Palmira Benajas, els programes setmanals que es dediquen a la falles són els més sentits dins de la seua programació, així com els específics sobre el món faller. Estic convençuda que una major sinergia entre mitjans i falles milloraria molt la festa. A més de donar-la a conèixer, en la qual cosa hem de contribuir una part i una altra, els mitjans tenim un assignatura pendent, que és fer més atractiva la informació, no limitar-nos a donar únicament informació de serveis com l’on, com i quan, sinó anant més enllà amb el perquè. Utilitzant uns altres gèneres informatius com l’anàlisi. D’aquesta mane-

ra, entre tots podríem obrir un bonic i interessant debat sobre la festa, que analitze on estem i cap a on anem i per açò es necessiten ambdues parts.  També els mitjans hem d’especialitzar-nos una mica més en temes fallers i açò s’aconsegueix coneixent més la festa i involucrant-nos en ella, no conformant-nos solament amb publicar els actes i ja està. Seria interessant acudir-hi i participar-ne per a saber com funciona aquesta gran festa que encara ha de donar a parlar, sempre per a millor.  Difícilment farem un bon article d’indumentària sense conèixer-la o complicat serà opinar sobre si les decisions que es pren són correctes o no sense conèixer els reglaments fallers.  El que és clar amb tot açò és que la festa ens necessita treballant de la mà i que tots dos tenim moltes assignatures pendents.  Si aquest article servira almenys per a reflexionar sobre tot el que s’ha exposat, em donaria per satisfeta, perquè d’aqueixa reflexió estic segura que es gestaria una millor i més satisfactòria relació entre mitjans i fallers, comunicativament parlant.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

la informacio institucional fallera al camp de morvedre ANTONIO J. FRESNO  Un dels aspectes més importants a l’hora de donar a conèixer el món de les falles a la ciutadania en general és la informació que emana directament de les institucions que organitzen aquests festejos que, en el cas de la comarca del Camp de Morvedre, és la informació que es transmet des de la Federació Junta Fallera de Sagunt, a través del seu departament o vicepresidència de comunicació. Encara que des de cada comissió es poden donar a conèixer i comunicar els esdeveniments i activitats que es realitza en cadascuna d’elles, la informació que emana des de la Federació Junta Fallera de Sagunt als mitjans de comunicació cobra una major importància tant per la rellevància dels seus continguts com per la continuïtat d’aquests durant tot l’exercici. Durant sis anys, jo he tingut l’oportunitat de poder formar part de l’equip que, precisament, s’encarregava d’aquesta tasca, un càrrec que he ostentat juntament amb el meu treball de periodista comarcal en diversos mitjans de comunicació del Camp de Morvedre. Quan em vaig incorporar a aquesta delegació a les darreries d’abril de 2008, un dels meus objectius era, a més de mantenir les relacions amb els mitjans de comunicació locals que feien un buit per a les informacions falleres, ampliar la presència de les falles de la Federació Junta Fallera de Sagunt fora de les nostres fronteres comarcals, començant noves relacions amb la premsa autonòmica, tant amb ràdio com amb televisions, pe-

riòdics i revistes especialitzades, ja que érem de les poques localitats de la Comunitat Valenciana les falles de les quals eren reconegudes amb el títol de Festa d’Interès Turístic Autonòmic, ara Nacional, i havíem d’ampliar la nostra presència fora de la comarca. La intenció era clara: positivitzar la imatge de la festa josefina al Camp de Morvedre per a poder eliminar l’etiqueta negativa que, en moltes ocasions, la resta de ciutadania que no comparteix el nostre amor per aquesta festa sol atorgar-nos. És per aquest motiu que és tan important la tasca del departament de comunicació de la Federació Junta Fallera de Sagunt, és l’única via de poder conèixer tots els esdeveniments que durant tot l’exercici es realitzen dins d’aquests festejos. Una bona comunicació pot fer canviar la visió que dels fallers té la ciutadania i una mala comunicació pot comportar conseqüències nefastes per als nostres festejos; a més, la immediatesa i la rapidesa són molt importants en la tasca que ha de realitzar aquest departament de comunicació. Un altre dels aspectes importants a tenir en compte és la relació entre els membres de la vicepresidència de comunicació de la Federació Junta Fallera de Sagunt i els professionals dels mitjans de comunicació, una relació que ha de ser fluïda i sempre disposada a ajudar i a oferir-los la informació que sol·liciten ja que, pel tipus de treball que exerceixen, quan sol·liciten dades, les volen com més prompte millor. El meu doble vessant com a responsable

de comunicació de Federació Junta Fallera de Sagunt i periodista encarregat d’aquests temes en diversos mitjans m’ha implicat, en més d’una ocasió problemes, sobretot d’autocensura ja que, conscient de la imatge que hem de donar les falles a l’exterior, he hagut de maquillar determinades informacions que podrien implicar conseqüències negatives per a la imatge de la festa josefina al Camp de Morvedre. Quant a les eines necessàries per a poder realitzar el treball comunicatiu institucional en el món de les falles, a més de les notes de premsa habituals, la creació i actualització de la pàgina web oficial de la Federació Junta Fallera de Sagunt ens serveix per a poder donar a conèixer les activitats que es fan durant l’exercici, eina molt útil també per a determinats mitjans que es fan ressò de totes les publicacions que es fan en la web municipal. Amb el pas del temps, el departament de comunicació d’aquesta entitat comarcal va haver d’endinsar-se dins del món 2.0 i va prendre una gran importància la informació a través de les xarxes socials amb la creació de perfils en Facebook i Twitter així com la realització d’un canal de Youtube, l’última incorporació que s’ha dut a terme fa escassos mesos juntament amb una nova actualització de la pàgina web on, a més de les informacions institucionals, s’atorga una presència més gran a les activitats que realitzen les comissions del Camp de Morvedre. Però, sense cap dubte, una de les apostes més clares per fer arribar a la ciutadania la in-

formació institucional fallera va ser la creació d’una revista especialitzada en aquest tema, una revista que naixia des de la mateixa Federació Junta Fallera de Sagunt al setembre de 2008 i que, en un primer moment, es va batejar amb el nom de La Traca però que, posteriorment i per problemes legals, va haver de modificar el seu nom pel d’El Masclet, nomenclatura que es relaciona amb les insígnies que s’atorguen des de la Federació Junta Fallera de Sagunt als membres de les comissions depenent de la seua antiguitat en el món de la festa josefina al Camp de Morvedre. Aquesta publicació va estar vigent durant alguns exercicis, amb un gran treball per part dels membres del departament de comunicació per a realitzar una revista de qualitat, però, a causa de la crisi econòmica i en sufragar-se per mitjà de publicitat privada, la periodicitat d’El Masclet va anar espaiant-se en el temps fins que, finalment, acabà per desaparèixer. Així doncs, una de les màximes en el món de la comunicació és la següent: si no informes d’un acte, per a l’opinió pública mai haurà existit. D’ací la importància de donar a conèixer tot allò relacionat amb les falles de la comarca i tots els esdeveniments que es realitzen, una tasca molt rellevant i que és necessària que es duga a terme contínuament, per açò la necessitat de tenir un departament o vicepresidència de comunicació forta, perquè el missatge que es vol oferir des de la institució organitzadora de la festa josefina del Camp de Morvedre arribe a tots.

M’agradaria acabar aquest article amb una reflexió personal amb la qual, potser, molts companys de professió estiguen d’acord: quan la tasca comunicativa es fa correctament, ningú se n’adona del treball que açò comporta, però quan aquesta tasca no es realitza bé, es troba a faltar.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

CIENCIA I TECNOLOGIA

periodisme faller, unio i promocio 2.0

XAVIER SERRA Malalt de Falles A peu canviat. Així és com les xarxes socials i les noves tecnologies han agafat els mitjans de comunicació tradicionals fallers d’uns anys a aquest moment. L’aparició d’una nova manera d’entendre la informació al món faller ha suposat una revolució a molts nivells. No és propòsit d’aquest text analitzar com i en quina mesura s’han vist afectats els media clàssics o convencionals. L’objectiu és reflexionar sobre les oportunitats generades, perdudes i, esperem en un futur,

aprofitades que la festa fallera ha viscut, viu i viurà. L’aparició de mitjans digitals fallers en un espai consolidat i anquilosat com la comunicació fallera va posar en alerta els periodistes fallers. Una actitud molt lluny de l’acceptació i l’adaptació dels nouvinguts. Posicions defensives i intents per mantindre la paradeta tal qual la tenien muntada. Al cap i a la fi, fins l’arribada de l’era digital la competència era molt limitada. Aquesta situació ha generat un cert enfrontament entre no digitals i digitals no generada per aquests últims. Cada vega-

da que algú mencionava algun diari digital o web faller les paraules intrusisme o il·legalitat sorgien dels professionals de la informació establerts. En general, iniciatives llançades des de l’entorn digital faller era desprestigiades per sistema només pel fet de vindre de qui venia. Iniciatives, tot siga dit, que a la llarga s’han demostrat vàlides i que ningú havia sigut capaç d’imaginar ara fa uns anys. Passats uns anys i acceptada, de millor o pitjor grat, l’existència d’un ecosistema informatiu faller seria un excel·lent moment per deixar de costat aques-

ta antiga i mancada de significat divisió i treballar de valent en una mateixa direcció pel bé de la promoció de les Falles. La premsa fallera, digital o no, hauria de treballar al costat de les institucions (si és que aquestes assumiren d’una vegada el seu paper dinamitzador i de lideratge) en campanyes de difusió de la festa més important del territori valencià a les xarxes socials. La suma de forces en les 2.0 tindria un efecte demolidor. Per posar exemples, la creació d’un calendari d’etiquetes a Twitter a utilitzar per tots en actes puntuals generaria tren-

ding topics estatals que contribuirien al coneixement de la nostra festa més enllà dels nostres límits autonòmics. A aquesta proposta se li podrien afegir vídeos virals a compartir ja no solament per mitjans, sinó també per fallers i comissions. Un moviment de més de 800 associacions, amb més de 200.000 persones i amb nombrosos mitjans de comunicació darrere no hauria de tindre el més mínim problema a ser promocionada per tot el món. Només cal donar el pas següent i seure tots a definir com treballar eixa unió. Les Falles tenen molt a guanyar.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

blog faller, un nou concepte

IRENE BENET Diario de una Peineta Ho reconec..., em vaig confondre de professió. Em feia molta il·lusió estudiar la carrera d’arquitectura perquè adore la història dels avantpassats, i veure per què estaven construïdes així les seues cases era per a mi tot un enigma. Nou anys de carrera, un menys que la mitjana. Per a mi, molt de mèrit, però molt més per a la meua família, perquè encara que diuen que l’odontologia és la carrera més cara de la història, vos assegure que els milers de litres de tinta, quilòmetres de paper, i tones de material de maqueta, passen per damunt del cost de qualsevol maquineta per a netejar dentadures... No li tire la culpa al sistema de no haver pogut exercir d’arquitecta a pesar de tot el que varen invertir mos pares en di-

ners i jo en temps en els trenta anys que porte al llom, no. Tot el contrari..., a diferència del que pensava fa dos anys quan em vaig veure desemparada sense treball, ara li done les gràcies, però al destí. Sempre hi he cregut. A ma casa pensem que tot passa per algo, i la veritat és que en aquesta mentalitat no ens ha anat gens malament... Quan parle de la meua família, d’origen laboral d’agricultura al 100%, se m’ompli la boca de bones paraules. I jo no puc queixar-me en absolut de la meua vida, la que em van donar. Era 2012, jo estava fent un màster de Conservació del Patrimoni Arquitectònic per a veure si en algun futur no molt llunyà algun ministeri misteriós em donava una beca per a poder ser el que sempre he volgut, doctora, jo volia dedicar-me a la docència de

la història de l’arquitectura. I què era el millor que podia fer en el meu temps lliure mentre estudiava un màster? Escriure un blog. Sí, ma mare ja em deia que era millor comunicadora que altra cosa..., d’ací la meua vocació docent. Un blog de què? De València, les falles i la seua indumentària. I quan vaig ser nomenada fallera major de la Falla Plaça del Doctor Collado, era el ganxo perfecte per a atraure un públic morbós que estava famolenc de tindre alguna cosa a tafanejar. I entre post i post, anava llançant alguna informació útil per a donar alguna lliçó d’indumentària valenciana que feia molta falta... Les cercaviles i les processons pareixien la cavalcada de l’humor faller. Un despropòsit absolut que havia de frenar-se d’alguna manera encara que fóra a costa de la meua possi-

ble candidatura a cort d’honor de la fallera major de València de l’any següent. Em feia igual. Vaig disfrutar escrivint més del que probablement haguera disfrutat estant en la cort. No podia anomenar-lo d’una altra manera que no fóra Diario de una peineta, doncs és la part més exclusiva que pertany a la nostra indumentària que no es repeteix en cap altra del món, la nostra característica pinta. Vaig començar fixant-me en la manera diària de treballar que tenen les bloggers de moda, i vaig pensar de parlar-ne cada dia, d’un tema, així abraçava diversos públics. Només em va faltar un tema en el qual no sóc gens experta, falles, enteses com a monument, i funcionament de la nostra JCF. Però són temes que li deixe a nostre Malalt de Falles preferit, Xavi Serra. L’esquema de

funcionament del meu blog era el següent: LunEXPERIENCIAS: contava el que havia viscut com a FM cada cap de setmana de l’any. MartESPOLÍN: examinava al detall tots i cadascun dels espolins, obres d’art de la nostra empresa sedera valenciana al llarg de moltíssims segles. MierCONSEJOS: tota l’ajuda que podia proporcionar a una futura o actual fallera major per a preparar el seu regnat. Detalls per a la comissió i organització d’esdeveniments. La meua lluita per a fugir de la #coentorfallera és constant, i més endavant vos parlaré d’aquest punt. JueVESTIMENTA TRADICIONAL VALENCIANA: un breu passeig per cadascuna de les peces que componen la nostra indumentària valenciana. La que es basa en la manera de vestir del segle XVIII, segle de

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 màxim esplendor a València en molts aspectes. VierNEWS: notícies importants setmanals i la previsió del que m’oferia el cap de setmana. Em feia igual el que digueren de mi. Jo escrivia el que pensava i, la veritat, em va comportar moltes més alegries que tristeses. Escrivia en castellà, un poc en contra del meu pensament, però volia arribar a tot el públic possible... Les estadístiques del blog em mostraven la procedència de les visites, que en pocs mesos va passar de diverses províncies d’Espanya a diversos llocs del món. Parlem ara del present. El blog complirà tres anys el pròxim mes de juliol. I les dades em mostren més de 186.000 visites en 30 mesos de vida, unes 6.200 al mes aproximadament, sense tindre en compte que els mesos de juliol i agost me’ls agafe de vacances i pràcticament no escric res de res. El blog genera visites dia a dia sense escriure, el dia que no escric en tinc un mínim de 300 que provenen de lectors habituals o motors de cerca com Google. Es podria dir que tinc un bon posicionament SEO, sense haver-ho estudiat, molt fortuït... Ja té un públic que busca respostes a dubtes que he intentat resoldre al llarg de tots aquests mesos. Que com l’he promocionat? Cent per cent via Facebook. La xarxa social que hui en dia té pràcticament tot el món. Cada publicació que hi faig connecta directament amb el compte del blog de Twitter i más de lo mismo..., més visites al blog. Ara estic investigant també amb Instagram, que ha tingut molt bona resposta també i és una nova porta al món mòbil. Una imatge val més que mil paraules, no? Si les bloggers de moda ho aconsegueixen, jo també! Pensava que el blog algun dia tindria el seu final, que una vegada passat l’any de fallera major no tindria res a contar, però la sorpresa ha sigut que no, que cada dia el món faller em dóna més motius per parlar-ne. L’última

entrada més polèmica, que fins hui ha tingut el màxim de visites del blog, ha sigut Homenaje a las 122 que se quedaron en el Pasillo... Més de 7.500 visites en pocs mesos, i unes 3.000 el mateix dia del post. I és que, quan publiques una cosa que afecta positivament molta gent, com la meua reivindicació pel mal tracte a les candidates a cort d’honor que no són escollides, el recolzament és màxim. Eixe dia em vaig adonar que el blog no havia fet més que començar. També hi ha gent o empreses que m’escriuen demanant que parle dels seus productes, perquè fulanito de tal ha aconseguit vendre molt gràcies a mi, però jo els conteste que ningú em paga per aparèixer al blog. Si m’agrada el que m’ensenyen accedisc a publicar alguna entrada però sempre desinteressadament. Mai he cobrat per escriure, i imagine que mai ho faré. Per no mentir, he cobrat en espècies. Senyores i senyors, en quasi tres anys m’han regalat unes calces de valenciana, dues bosses de mà folrades en tela de valenciana i quatre polseres falleres. Eixe és el meu patrimoni com a conseqüència del blog. De fet, encara hi ha hagut empreses que han tingut la santa barra (com diu ma mare) d’enviar-me un mail i dir-me: Tienes que corregir un error en el blog, esas manteletes no son de esa empresa, son de nuestra empresa...; a una li entren ganes de contestar-los dient-los molt amablement que si volen fer-se publicitat li ho diguen a Don Falleret, que se n’alegrarà molt. Però a pesar de tot, em sent molt orgullosa del blog, i no gens disgustada per no haver aconseguit treball d’arquitecta o de professora. Com que pense que tot passa per algo, sé molt a dintre meu que alguna cosa bona em portarà aquesta etapa de la vida que Déu ha triat perquè cresquera personalment, i ha deixat la de créixer professionalment per a un altre moment. No em frustra gens ni miqueta dedicar el

meu temps a fer una cosa que m’encanta. Evidentment, si em pagaren, doncs millor, però estic segura que no seria el mateix, perquè no diuen que el qui paga mana? Doncs jo vull manar de mi mateixa, i estic molt pagada del que faig. Tampoc pense que hauria d’haver gastat el temps en uns altres estudis. Relacions Públiques..., deia ma mare, o periodista..., deia mon pare... I el cas és que em sap molt malament dir açò, però pitjor haguera sigut que haguera estudiat periodisme... Perquè potser la crisi l’haguera passat més o menys com haguera pogut, però una cosa que sempre he pensat és que el periodisme com a tal acabarà morint. Sí, senyorets i senyoretes, el periodisme va començar a ficar-se malaltet el dia en què les xarxes socials van aparèixer i van permetre que tothom poguera comunicar notícies. No cal més que mirar-me a mi mateixa. No sóc ningú, però més de 2.000 persones segueixen a Facebook la pàgina del blog, i probablement publique notícies més ràpidament per Twitter que els medis de comunicació. El nou periodisme fa millor al més ràpid a publicar que al qui millor escriu. Una llàstima, la veritat, i ho sent en tot el meu cor per tots els amics i coneguts que han estudiat aquesta carrera que tant admire. Tal volta la malaltia del periodisme no va començar només a les xarxes socials per la velocitat de publicació..., començaren a enfonsar el periodisme posant a presentar programes en televisió xiques que a banda de tindre gràcia i salero, la càmara las quiere, i no cal més..., un lloc de treball menys per a una xica periodista d’uns quants anys emprats en cursos i carrera universitària. Així que jo continuaré amb la meua lluita personal que porta com a hashtag #noalacoentorfallera, que n’hi ha molta... De moment em conforme a transmetre la manera de vestir com toca en indumentària valenciana, i és una

cosa que no he inventat jo, ja que sempre que parle d’aquest tema faig referència al llibre Indumentaria Valenciana Siglos XVIII-XIX. De dentro afuera. De arriba abajo, de la gran indumentarista i metgessa Victoria Liceras. Simplement intente contar de la millor manera que puc el que he llegit a tots aquells que no tenen ganes o temps de fer-ho. Internet és còmode i hui en dia una gran ferramenta de treball i d’investigació. Però hem de saber d’on traure la informació, perquè recorde que quan es va posar en marca el pitjor invent del dimoni anomenat Fòrum Faller Independent, les coentors van començar a multiplicar-se com els pans i els peixos del testament del nostre Senyor... Allí va començar la malaltia a la indumentària valenciana creada a partir de la llavor del culo veo culo quiero. Un altre tipus de periodisme on tots volien parlar i ningú sabia. No és que jo crega que sé més que ells, però almenys no em fique damunt el que porta la fallera major de València només pel fet que ho porte ella. Ho contraste i si és correcte ho dic, i si no, també. I ja que parlem de #coentorfallera, parlem-ne de les horrorositats que sempre han girat entorn al màrqueting faller..., se’m posen els pèls com escàrpies quan veig els souvenirs de la ciutat a les botigues de turisme, i quan veig l’horrorositat en els detallets que fan les falleres majors i presidents a les seues comissions. Així que no em queda més remei que intentar deixar missatges subliminars al blog de com d’elegant es pot ser si es té un poquet d’idea, perquè de diners, ja ho dic que no en fan falta... Com diu ma mare: quedar bé no costa res. Per a alguna cosa havien de servir-me les nocions d’art i disseny de l’escola d’arquitectura... Les bones formes és una cosa que també m’han ensenyat a casa, i és per això que molta gent que podria veure’s assenyalada quan parle per exem-

ple de l’ús del peinador com una cosa incorrecta o inventada, en compte d’enfadar-se, em donen les gràcies per obrirlos els ulls. D’igual manera que pense que fan molt de mal aquelles persones que són puristes 100% en indumentària valenciana, no per la manera en què vesteixen, sinó perquè en la vida s’acostaran a la gent ni aconseguiran que canvien si només que fan que criticar i no alliçonar. Sempre diré que l’èxit del blog va començar quan vaig decidir riure’m de mi mateixa i intentar corregir el que feia malament mostrant-ho als altres. La gent se sent identificada, i no ofesa. Per això des d’aquest article envie un missatge de comprensió per als puristes màxims que en compte d’alabar lo bé que portava col·locada la mantilla la fallera major de València, cosa que considere tot un avanç, començaren a criticar que el teixit no era el correcte per al segle XVIII. Tranquil·les, que tota pedra fa paret, i encara que no vulgueu reconèixer-ho, cada vegada és més correcta la seua indumentària, i no és gràcies a les males crítiques criticones, sinó a les constructives. I com no..., ser la veu d’un poble pareix molt pretensiós, però és així. Intente dir tot allò que la gent calla per por, i de vegades hauria de fer-ho més sovint. Es reben molts atacs, el periodisme també en rep, però són tantes les gràcies que la gent et dóna quan se sent identificada, que és molt, valga la redundància, gratificant. El que vull dir..., que ser blogger és un altre tipus de periodisme, un tipus de comunicació que hui en dia està molt “de moda”, però en la vida no serà una carrera universitària ni un treball que vos traurà de pobres. Un blog deu ser la vostra escapatòria al món, una finestra per on aguaiteu, som, sou vosaltres mateixos, i el meu consell és que quan menys diners poseu en les vostres passions o entreteniments, menys disgustos vos donarà.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

falles de sagunt reputacio online

ALBERT LLUECA Arxiu Camp de Morvedre La influència de les xarxes socials en el mercat turístic i fester és un fet, i el gran nombre d’usuaris que mouen ha de fer-nos plantejar-nos seriosament entrar en aquest mercat. Com a val més una imatge que mil paraules segons un estudi publicat en The Next Web que se centra en el mercat del turismo (considerem Falles com turisme per la declaración de Festa d’Interés Nacional) dins de les xarxes socials. Ús de facebook i altres xarxes socials viatjant En primer lloc veiem l’ús que fan els turistes de les xarxes socials mentre estan viatjant. El 72% d’ells accedeixen als seus comptes diàriament mentre viatgen. Sens dubte és un percentatge molt elevat que ens torna a exposar la importància que adquireixen les xarxes socials en l’actualitat.

Ús d’Internet viatjant D’altra banda només el 7% usa internet mòbil quan fa viatges internacionals. Sospitem que els abusius preus de les companyies tenen molt a veure, almenys a Espanya. La indústria dels viatges en les xarxes socials L’estudi analitza la presència en les xarxes socials de les principals cadenes hoteleres, companyies aèries i de creuers en Facebook i Twitter: Hilton, United Airlines i Carnival, són respectivament per a cadascun dels sectors les marques amb més seguidors en ambdues xarxes socials. Com veiem en la imatge el nombre de fans amb el qual expliquen és impressionant. Socialització del turisme Un 96% dels estudiants universitaris està registrat en Facebook, pràcticament tots. Les principals motivacions per a viatjar i les idees que inspiren els viatges que realitzen les troben en Facebook:

• Les fotos que veuen en Facebook els fan triar la seua pròxima destinació • Són convidats a un viatge des de Facebook • Facebook els anima a visitar a amics que viuen en l’estranger, a més els estudiants que ixen fora del seu país incrementen Importància de les opinions en les xarxes socials 50 milions d’opinions han sigut bolcades en les xarxes socials des de Tripadvisor sobre uns 495.000 hotels avaluats. Els usuaris realment comparteixen les seues experiències en els hotels. Aquestes dades han de conscienciar-nos de la importància que les xarxes socials, principalment Facebook i Twitter en aquest moment, poden tenir par a les Falles de Sagunt. Partint de les premises anteriors ara podem vore com están de posicionades les falles de Sagunt a la xarxa. I ens cen-

trarem en la xarxa de microbloggin TWITTER. Primer que res, qué és twitter? Twitter és un servei online de comunicació, com el seria la missatgeria instantània (messenger, etc.), els blogs, les pàgines web, etc., però limitat al fet que cada missatge només admet fins a 140 caràcters i on la gent, inicialment, escriu responent a una simple pregunta: Què estàs fent?. Però no solament es pot limitar a què estàs fent, sinó que pots interactuar amb els uns i els altres, ja que cada usuari de Twitter “segueix” el que escriuen altres usuaris, així que la interactivitat entre uns altres és com si fóra un enorme xat, però amb els avantatges que entres quan vols, respons quan et ve de gust i el que et ve de gust, veus només el que escriu la gent a la qual vols seguir, pots enviar missatges privats, rebre gratis missatges d’una o una altra forma en el teu telè-

fon mòbil, etc. Un dels usos de Twitter és el micro-blogging, és a dir, que hi ha coses que t’agradaria explicar, queixar-te, parlar, demanar opinió, etc. i no donen per a fer un post complet en un blog. Altres usos és compartir enllaços, posts, etc. que donaran tràfic al teu lloc web. Els twitts (escrits) normalment són públics , però també pots fer que només qui tu autoritzes puga veure el que escrius en el teu Twitter. Altre concepte important és, que és un hastag? en Twitter, segurament observaran que en molts “twitts” d’usuaris als quals seguim hi ha un signe numeral (#) seguit d’una paraula, en referir-se a certs temes. Bàsicament açò es coneix com hashtag, i el seu objectiu és agrupar twitts que parlen sobre el mateix tema, per a categoritzar-los. Posicionament de #falles #fallas #sagunto #sagunt

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 Si realitzem una recerca avançada en twitter amb els paràmetres “fallas falles sagunt saguntí” deuríem d’obtindre totes les actualitzacions, converses, etc, referents a les FALLES DE SAGUNT. Si ordenem els tuits mostrant tots podem vore com el twitt més nou que torna la recerca és de la Junta Central Fallera amb el hastag @JCF_Valencia del 15 de desembre de 2014 on diu que “NOTICIA COMISIONES Federación Junta Fallera de Sagunto .... http://fb.me/6ZIhcixZv”, és aquest l’últim tuit publicat a la xarxa referent a les Falles de Sagunt? Doncs a dia d’avui, 10 de gener de 2015, pareix que si o així almenys una persona de Guadalajara, Extremadura, Sevilla o d’alguna ciutat de fora de l’estat espanyol voria si ferà una simple recerca a la xarxa. Per altra banda si busquem les actualitzacions de @fallesSagunt, el compter oficial de la Federació Junta Fallera de Sagunt podem vore, a 10 de gener de 2015, el següent twitt “La Falla El Romano i el CBM Port Sagunt organitzen el seu primer torneig solidari d’handbol http://fjfs.es/ la-falla-el-romano-i-el-cbmport-sagunt-organitzen-conjuntament-el-seu-primer-torneig-solidari-dhandbol/ … vía @@fallessagunt” observant que el compter de twitter de la Junta Fallera de Sagunt si que ha tingut actualitzacions però perquè no han arribat a ser indexades a la recerca de Twitter?

En twitter funcionen mitjançant tendències. La creació d’un tema de tendència és el Sant Grial per als usuaris de Twitter. Res indica millor que has cobrat importància en l’Univers Twitter que tenir el teu propi hashtag desplaçant-se a través de la pàgina d’inici de Twitter. Per a les empreses i personalitats públiques que són seriosos sobre el màrqueting en els mitjans socials, fer un tema de tendència és sovint la primera cosa en la seua llista de tasques pendents. No obstant açò, les tendències de Twitter són molt variables. Vulgues o no, els teus temes de tendència són en última instància un concurs de popularitat. Res pot garantir una tendència, però hi ha uns quants conceptes bàsics sobre què fer i què no fer quan es tracta d’arribar al estrellat en Twitter. Per a poder dur endavant un bon posicionament en twitter de les falles de Sagunt cal, usar hashtags amb els teus twiits. Un hashtag és una forma de marcar la teua twiit amb una determinada categoria o paraula clau. Per exemple, si anares a enviar un twiit sobre un partit de handbol recent, podries inclinar-te per escriure: “ Falla El Romano i el CBM Port Sagunt organitzen el seu primer torneig solidari d’handbol “. En el seu lloc, al twittear “ Falla El Romano i el CBM Port Sagunt organitzen el seu primer torneig solidari d’handbol #fallas #sagunto #falles #sagunt” el teu tweet serà visible a tots

els usuaris que ja estan a la recerca de tweets sobre FALLES o SAGUNT. Com les Falles no son una cosa única de Sagunt també cal investigar quin altres temes estan com a tendència. Encara que l’ideal és que vulgues que el teu tema es destaque entre la multitud, veure el que és popular en aquest moment pot ajudar-te a avaluar si hi haurà algun interès en el teu propi tema. Per a veure quins són les tendències, fa una ullada a la columna de “tendències” de la pàgina principal de Twitter, directament sota la secció “següent” en la barra lateral dreta. Fes clic en l’enllaç “Canviar” si desitges veure les tendències específiques d’una ciutat. Per exemple durant les FALLES a la ciutat de València son tendència les mascletades, durant un dia les Falles de Sagunt son invitades a les mateixes, seria interessant clavar dins del hastag #mascletaes els hastags #falles i #sagunt. Podríem. Per altra banda cal evitar ser massa agressiu en la teua cerca per a obtenir un tema de tendència. Els usuaris de Twitter són molt sensibles al “spam tweet” (usuaris de Twitter que twittean massa sovint). Si bé, inundar les teues publicacions amb tweets sobre el teu tema pot semblar una bona idea, aqueix tipus d’estratègia és quasi segur que et costarà seguidors. Demanar constantment als teus seguidors que “retwiteen” els teus tweets també té un alt risc de es et

tornen en contra. Recorda que Twitter es comporta com una conversa relaxada entre amics. La usuària mitjana de Twitter no utilitza el servei per a ser comercialitzat. Mantenir els teus missatges de twitter casuals, amables i oportuns, farà que els teus seguidors estiguen molt més disposats a escoltar. Açò implica que totes les falles de Sagunt i els fallers i falleres siguen prescriptors dels twitts de Falles de Sagunt (@fallessagunt) per tal de poder pujar dins de la popularitat de la xarxa. Sigues selectiu i respectuós quan es tracte de transmetre el teu missatge cap a fora. Res desencadena més la ira dels usuaris de Twitter que trobar tweets etiquetatges que no tenen res a veure amb el tema que els ocupa. Hi ha hagut uns quants incidents desafortunats d’empreses i associacions al twitear sobre els seus productes o actes durant l’ús de hashtags relacionats amb un esdeveniment polític important o un desastre natural. Fins i tot si tractes de traure açò avance d’una manera humorística, els usuaris de Twitter quasi sempre consideraran que és de mal gust. Mantingues sempre els teus tweets on pertanyen. Comparativa amb altre Juntes Falleres Podriem parlar de la presència o no de les Falles de Sagunt, de manera individual, a les xarxes però la seua presència actualment és testimonial per això compararem la presència

de diferents entitats Falleres en la xarxa Twitter. Primer la de Falles de Sagunt, després Falles de Gandia i després la de Junta Central Fallera de Valencia. Les Falles de Sagunt (@fallessagunt) des del seu naixement tenen un total de 365 twitts i segueix a 228 usuaris. Té 655 seguidors i han marcat com a preferits 78 twitts. El segon en analitzar son les Falles de Gandia (@falles_gandia) una junta fallera que podríem comparar, per quantitat de fallers i falleres i per la densitat de població, a Sagunt en este cas la presència la xarxa twitter puja amb 1.564 twitts i amb més de 1.639 seguidors. La tercera per a la comparativa és la Junta Central Fallera de València (@JCF_valencia) la qual, sorpresivament, tenint tot el recorregut que té ha aportat a la conversa en twitter 8.364 twitts i té 9.833 seguidors. Aquestes estadístiques ens duu al cap una reflexió, la gent esta acostumada a utilitzar les xarxes en relació a les Falles? Cal més interacció entre les associacions i entitats? O cal fer més pedagogia per a que siguen els propis fallers i falleres els prescriptors? Després de vore aquesta relació em ve al cap un compter de tuiter que conta el dia a dia, sense censura, de les falles de Valencia, Alacant i Castelló. L’usuari és @malaltdefalles on des de 2009 ha escrit més de 42.000 twitts i té més de 8.000 seguidors, està ha de ser la formula?

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

ESPORTS

la gimnasia es fa d’or

Són les cinc de la vesprada d’un diumenge plujós, hui és el dia que entrevistarem les sis gimnastes locals del Club Gimnàstica Morvedre que van ser nomenades campiones d’Espanya el passat mes de desembre i la seua entrenadora Julia Marín. Ja les veig, pareixen nervioses però de segur que a poc a poc se sentiran com a casa. Una vegada estan totes assegudes i relaxades em presente i em conten un poc les seues trajectòries esportives per a trencar el gel i, a continuació, comencem amb el xicotet “interrogatori” que els tenim preparat. La primera a la qual em dirigisc és a Beatriz Mochón, li pregunte què li aporta este esport i, sense pensar ni un sol segon en la seua resposta, Bea ens diu que la gimnàstica rítmica en principi li aporta felicitat, però també li ajuda a traure bones notes, perquè sap que, si no les traguera, la llevarien de la gimnàstica, i per tot açò pot dir que li aporta responsabilitat. També li aporta satisfacció, sobretot en moments com els viscuts a Saragossa. Continuem amb Violeta Familiar, qui, davant de la pregunta “què se sent en estar en el més alt d’este esport?”, ens respon que “no es pot descriure amb paraules l’emoció que se sent en ser les millors de

tot Espanya en la nostra categoria. Fer el muntatge perfecte els tres dies i plorar d’emoció mentre abraces les teues companyes i entrenadores, no té preu. Poder pujar al màxim del pòdium nacional i passar a la categoria més alta és el somni de tota gimnasta, i nosaltres ho hem aconseguit”. Ara és el torn de Sofía Marzal, la qual ens parla del que va sentir en ser proclamada al costat de les seues cinc companyes, campiones d’Espanya, “per a nosaltres va ser una experiència increïble, un somni fet realitat, un somni que tota gimnasta desitja, una felicitat infinita, quan acabàrem l’exercici estàvem molt contentes perquè ens havia eixit molt bé, sentíem un cúmul d’emocions que no es poden descriure, quan vam veure la nota en les pantalles no ens ho créiem, estàvem en el més alt, ens sentíem especials, l’esforç i el treball nostre de cada dia i de l’entrenadora havia tingut el seu fruit, rebíem la nostra recompensa, ser campiones d’Espanya”. I per a finalitzar amb tots estos sentiments viscuts en les vides d’estes xiquetes, li preguntem a Claudia Guzmán si ha sigut un somni fet realitat, encara que vistes les respostes anteriors, creiem que sí, així i tot Claudia vol dedicar-nos estes paraules: “Podem afirmar

que ha sigut un somni fet realitat, convertir-se en campiones d’Espanya en el nivell més alt del país. Jo crec que tot somni de gimnasta seria poder pujar al màxim alt del pòdium, i eixe somni nosaltres l’hem complit. Encara no ens podem creure que som campiones d’Espanya, però ha sigut un somni fet realitat, tornar a casa amb un bon sabor de boca, una medalla d’or i una altra de plata”. A continuació, passem a parlar amb Irene López, la més xicoteta del grup i ens conta que a elles no els importa portar una vida diferent de la d’una xiqueta de catorze anys, perquè la gimnàstica és el que més els agrada i on millor s’ho passen. A més ens afirma que la majoria de les gimnastes aprenen a ser organitzades i responsables gràcies a este esport, ja que en entrenar a les vesprades no tenen tant de temps per als deures i s’adonen que no poden perdre ni un minut. I per a finalitzar amb la part de les gimnastes, ens dirigim a Rocio Robles i li preguntem si li agradaria veure’s en algun ninot de falla, i sense a penes respirar ens contesta: “La veritat és que ens faria una il·lusió enorme tindre un ninot que ens representara, perquè ja que en altres esports quan s’aconsegueix un èxit impor-

tant se’ls presta molta atenció, en la gimnàstica és diferent, per això seria súper especial saber que formem part d’un monument molt popular i que gent de totes les parts ve a propòsit a veure’ns”. Una vegada ja hem entrevistat les sis campiones, passem a entrevistar la seua entrenadora, Julia Marín, qui ens informa que “este club porta molts anys col·laborant i participant en molts esdeveniments organitzats per diferents entitats de la localitat, açò es deu al fet que ens agrada ensenyar i transmetre l’amor que tenim a este esport i el treball que fem dia a dia. Hem col·laborat uns quants anys en la gala de l’Alzheimer, hem fet exhibicions en diferents residències d’ancians, centre aragonés, setmanes culturals d’algunes falles, clubs esportius, associacions per a ajudes a xiquets amb diferents malalties, entre altres”. A continuació li preguntem si s’han sentit acaronades per les institucions públiques, per la ciutadania i mitjans de comunicació, i la seua resposta és: “En part sí, partim del fet que és un esport minoritari, que encara hi ha molta gent que no el coneix o que no li dóna la mateixa importància que als “grans”, com el futbol, per exemple. Jo crec que no són conscients que hem

arribat al màxim nivell en este esport, estem en la primera divisió on només poden accedir molt pocs clubs d’Espanya, però, clar, en ser xiquetes de catorze i quinze anys, la gent que no coneix este esport no n’és del tot conscient. Així i tot, estem molt contentes amb totes les felicitacions que hem rebut. I pel que fa als mitjans de comunicació, no tots ens han seguit, però alguns com el diari Levante i Onda Zero han estat molt pendents de nosaltres i van publicar els resultats l’endemà de ser campiones”. Per a anar concloent ja amb l’entrevista li comentem a J. Marín que, en les festes josefines, les màximes representants han de seguir un protocol, i li preguntem si en el cas de la gimnàstica ocorre el mateix, i ens comenta que “el nostre protocol s’anomena disciplina, són xiquetes molt disciplinades, que porten molts anys en este esport i saben perfectament que sense disciplina no hagueren pogut arribar a ser campiones d’Espanya, però no els costa molt ja que estes sis xiquetes són molt bones des de xicotetes, i tenien el seu objectiu clar des del principi, la qual cosa com a entrenadora em facilita molt la feina”, i per a finalitzar esta entrevista ens centrem en el tema de la indumentària i esbrinem si en este esport passa el mateix que en les falles, que és molt important i comporta una gran despesa econòmica, i Julia Marín ens respon amb un somriure en la cara i ens afirma que “sí, que és molt paregut, la qual cosa és una llàstima perquè en alguns casos la gimnasta ha hagut de deixar la competició a causa del cost econòmic. Els pares han d’estar molt compromesos i saber que han d’esforçar-se molt per a poder arribar, cal pagar, mallots, desplaçaments per a campionats d’Espanya, allotjaments, menjars, punteres, material esportiu, llicències..., i la suma total és molt elevada. A més no reben cap tipus d’ajuda, la qual cosa és molt més complicada”. I així acaba la nostra entrevista, ha sigut un plaer parlar amb estes xiquetes i veure com viuen la seua passió per este esport i que madures que són per a la seua edat. Ens acomiadem de les campiones d’Espanya, un orgull per a la nostra ciutat.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

r. rochina: ‘si algun dia poguera, pensaria tornar a ser faller’

L’Associació Cultural Falla la Vila estàvem en deute, érem conscients d’això. Però és fins al mateix moment en què ens hem plantejat aquest llibret quan ens vam adonar de l’error comés anteriorment. I és que sempre és gratificant tindre figures rellevants en la teua població, en aquest cas Sagunt, i si ha sigut faller de la teua comissió, encara més. Persones que han arribat a un alt nivell en la seua vida laboralment parlant i que és digne d’admirar. Treballadors incansables que s’han esforçat per buscar un objectiu i que han arribat a l’èxit per la seua vàlua i esforç. Parlem del futbolista de primera divisió de la Lliga Espanyola de Futbol, Rubén Rochina Naixes. Un saguntí que va nàixer el 23 de març de 1991, la família del qual ja pertanyia a la falla en aquells anys i, per això, el protagonista va créixer al cap i casal de la nostra comissió. Recordem aquell xiquet ros que, al costat del seu cosí, corria i tirava petards, feia les incansables desfilades de principi a fi, sempre cuidats pels seus pares i oncles, els quals són part de la història de la nostra comissió. I, per descomptat, ho recordem jugant al futbol en ple carrer o plaça de Cervantes amb tots els infantils de la falla i, per a llavors, ja destacava. El treball va voler que s’haguera de desplaçar i atendre les obligacions que cada vegada més li anaven exigint, però

sempre va ser responsable i va atendre-les amb maduresa. Així va anar creixent i avançant en un món complicat, el qual va molt de pressa i has d’aprofitar l’oportunitat que se’t posa davant en el moment exacte i això ha sabut assumir-ho. Ara imagine que comprenen la nostra disculpa, és motiu evident que el nostre homenatge era necessari i que millor que retre aquestes paraules a Rubén, amic de la Vila. I assenyale això d’amic perquè ha sigut molt fàcil accedir a ell, arribar a la seua persona i poder intercanviar unes preguntes perquè ens conte la seua pròpia experiència i la seua situació actual. Esportista de gran èxit es va prestar amablement i aquest n’és el resultat. Rubén, està clar que el club més diferent en el qual has jugat és el Blackburn Rovers, ja que és l’únic estranger, però, què ens diries que et va aportar a tu personalment i professionalment una experiència com eixa a l’estranger? Jo diria que em va aportar moltes coses bones, sobretot el conéixer una nova cultura, aprendre una nova llengua... A nivell professional també és una manera diferent de treballar, la gent és molt respectuosa. És tan impressionant com diuen l’ambient de la lliga anglesa? O solament als grans estadis? És veritat que és impressionant l’ambient, siga l’estadi

que siga i l’equip que siga. Sempre solen estar els estadis plens de gent amb molt bon ambient. Recomane a la gent que vagen a veure un partit si tenen l’oportunitat de poder anar-hi alguna vegada. Crec que allí vivies prop de Manchester, que et va parèixer la ciutat? Vas saber o et contaren alguna cosa del moviment musical d’allí? Primer vaig estar vivint en un poble als afores de Manchester molt xicotet però molt tranquil i després ja em vaig canviar fins allí. La ciutat com a tal no és gran cosa ni és massa gran. La veritat que a nivell musical no et podria dir res. Després has jugat cedit al Zaragoza i al Rayo Vallecano. En el Rayo tenen un entrenador molt particular, Paco Jémez. Com és entrenant? És tan expressiu i sincer com pareix amb la premsa? Paco és un entrenador molt exigent però que et trau el millor de tu. Ell és tal com es veu a la televisió, és molt sincer i expressiu, diu sempre el que pensa i va de cara. Diu molt d’ell i tinc molt bons records d›aquesta etapa meua. Entesos, anem ja amb el teu fitxatge pel Granada. Estàs més tranquil i còmode tenint ja un club fix on jugar els pròxims anys? La veritat és que a dia de hui estic molt content amb la decisió que vaig elegir de vindre a Granada. Buscava assentar-me en un lloc i crec

que ací tinc una bona oportunitat de fer-ho. El Granada també té un president, diguem-ne, especial. Pareix que vas a clubs amb presidents carismàtics. És una motivació o ho podem considerar casualitat? La veritat és que a l’hora d’anar a un club no mires qui n’és el president, sinó que hi ha coses més importants a mirar. La motivació ha de ser sempre molt alta siga qui siga el president. Bé, una vegada ets a Granada, quins objectius et marques? Com a objectius està clar que el que primer busquem és aconseguir la permanència amb l’equip, que és el més important, i a nivell individual està clar que m’agradaria fer una bona temporada i poder ajudar prou l’equip. Quants gols creus que serien una bona xifra en una temporada completa a primera divisió? O mai et planteges una xifra al principi d’any? La veritat és que mai em plantege una xifra perquè no m’agraden aquestes coses, però podríem dir que sobre uns deu gols seria una molt bona xifra per la meua posició. Tornem a la música i la cultura. A Granada hi ha moltíssima cultura musical. Ja t’han recomanat algun grup en especial? Coneixes tu algun grup? La veritat és que Granada és una ciutat amb molta cultura de tot tipus, però a nivell musical no sabria dir cap grup d’ací. Sí que m’han comentat

que hi ha coves i restaurants on fan espectacles flamencs i espere poder-hi anar. Ja saps el que es el Mirador de San Nicolàs? Has visitat l’Alhambra? Ja has menjat pernil de Trévelez? Ja vaig a poquet a poquet sabent coses sobre la ciutat. A l’Alhambra he tingut la sort d’haver-hi pogut estar i és impressionant, em va agradar moltíssim i crec que tot el món que vinga per ací ha d’anar-hi. I ara preguntes sobre falles... Recordes amb afecte la teua època de faller de la Vila? Està clar que recorde moltes coses de la meua època de faller, van ser molt anys en els quals vaig disfrutar molt. Algun record o acte que recordes especialment? Podria dir-te sobretot quan jugàvem al futbol al carrer. Entenc que ara ja no, però recordes si et feia ràbia (al principi) quan eres faller i no podies gaudir de les falles pel futbol? Està clar que al principi sí, però jo sabia que tot no podia ser, així que em vaig haver de fer a la idea. Et planteges en algun moment tornar a ser faller? O de moment no se’t passa pel cap? Hui en dia no m’he parat a pensar-ho perquè si tot va bé encara em queden uns anys de futbol i és molt difícil coincidir amb les dates. Si algun dia poguera, pensaria de tornar-hi. La sensació que ens transmet és de timidesa, introvertit, no és xic de moltes paraules, es nota que ha crescut..., però sabem que en la seua intimitat trau la seua personalitat, les seues rialles i la seua bondat. Agraïm que haja participat en aquesta entrevista i que ens haja pogut dedicar uns minuts de la seua visita fugaç al nostre municipi per a assistir a una celebració familiar, amb la qual cosa el seu temps és mínim i el nostre interés molt, però ho hem aconseguit. Rubén, des de l’Associació Cultural Falla la Vila, ens sentim orgullosos del camí que vas mamprendre, de l’èxit aconseguit i de continuar tenint persones que sempre han estat, estan i estaran al nostre costat i al costat de la nostra festa, les Falles. Gràcies a tu i a la teua família per la vostra col·laboració.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

SOCIETAT

el nostre casal la nostra casa la nostra vida

ALICIA ORS AUSÍN Assesrora en la Presidència de la Generalitat Valenciana Fa uns anys, algú del meu entorn em va preguntar per a què creia que servien les comissions falleres. Jo, que en aquell moment tenia uns 12 anys, li vaig dir que per a passar-ho bé, fer coses junts i preparar la setmana de Falles. No anava desencaminada la meua resposta, però sí que es quedava un poc curta. I eixa persona em va dir: «I mai has pensat que les comissions són un espai on pares i fills creixen junts?». En aquell moment jo era molt xiqueta per a entendre eixa frase en tota la seua envergadura, però amb el temps m’he adonat de la importància i del sentit que tenien aquelles paraules. El que nosaltres diem «casal» és eixe lloc comú on els pares confien els seus fills per a jugar i disfrutar des de xicotets, i si estos últims forgen allí les seues amistats més primerenques per a créixer amb elles, els pares hauran aconseguit un dels seus majors èxits: ser espectadors d’eixe creixement sa i familiar des de la primera fila. Segur que coincidiran amb mi que això no és qualsevol cosa. Els temps canvien molt i els xiquets ho són cada vegada durant menys temps. Allò que sentim dir que els nostres re-

brots creixen massa de pressa no és només una frase feta. És més veritat que mai! Quan superen una certa edat, els pares es preocupen, tracten d’estar informats tothora del que fan els seus nanos (que ja no ho són tant) i a més d’u li encantaria saber si estan on diuen que estan i fan el que diuen que fan. Doncs bé, a València juguem amb un poc d’avantatge. Ací tenim el nostre casal faller, eixe lloc on conflueixen tant pares com fills, on es reuneixen famílies senceres, on es fan amics des de la més tendra infància i on, inclús, es creen noves parelles. És absolutament perfecte. Si el teu fill et diu que està en la falla, sens dubte està allí, perquè si no xafa el casal sempre hi haurà algú que s’assabentarà i t’ho contarà. En el casal ens hem disfressat per primera vegada, ens hem iniciat en el costum de vetlar amb els amics i inclús hem competit per veure qui aguantava fins a més tard. Allí ens hem begut el nostre primer cubata adolescent, davall l’atenta mirada de reüll d’algun dels nostres pares. En la vorera del casal hem encés la nostra primera metxa de petard i també hem tornat plorant perquè ens ha botat una pedra. De la falla va eixir el nostre primer noviet o novieta, i potser inclús el segon o segona. I allí, sens dubte, sempre tenim i tindrem

els nostres amics. Per ells ens hem canviat de comissió o hem estat en la mateixa durant moltíssims anys. Tot perquè el casal és eixe lloc on estem a gust i on els pares veuen créixer els seus fills sense por d’amistats estranyes o desconegudes per a ells. Ara em diran que este model de socialització es repeteix en qualsevol agrupació festiva d’altres comunitats. A Andalusia estan les confraries, i a Navarra, les penyes. Sí. No els lleve la raó, però les comissions falleres estan obertes tot l’any. Només es descansa el dia 20 de març, per raons òbvies, però pràcticament als dos dies ja està en marxa un nou exercici en què sempre fa falta una mà, una menjada que fer o una activitat a organitzar. Des d’aleshores i fins que arriba una nova setmana fallera, els actes que se succeeixen són innumerables: playbacks, teatre, declamació, presentació, visita al taller, notes de premsa, llibret, concurs de dibuix… Els més menuts sempre tenen en la falla un lloc on desplegar les seues inquietuds artístiques en diferents disciplines, a més de conéixer nous amics amb què portar-les a terme. Unes activitats que no s’acaben quan arriba l’adolescència. Són molts els actes fallers que s’amenitzen amb els balls de desenes de jóvens i en més d’una ocasió he escoltat a algú preguntar-se:

«¿Però açò ho preparen fallers o són artistes professionals?». Perquè sí, senyores i senyors, ens organitzem i assagem com si es tractara d’un quadre artístic professional per a posar sobre l’escenari el resultat del millor treball que es puga fer. I no sols en ball o en playback; estic segura que més d’u i d’una podria competir amb un actor o actriu professional per un premi sobre l’escenari d’un teatre. I eixes persones, les que pugen a eixos escenaris quasi professionals, són els nostres fills, els nostres germans, els nostres amics… i així fins a l’infinit. Les comissions han evolucionat, sí, però la filosofia de fons no ha canviat. L’expressió «Estic en la falla» o «Baixe a la falla» perdura amb el pas del temps. És més, el sentiment de tranquil·litat de saber que els nostres estan allí entre gent amiga és reconfortant. I són moltíssimes les ocasions en què, com a pares, s’hauran sentit orgullosos de les actuacions dels seus fills, com si hagueren debutat en el Palau de les Arts, com a mínim. Moltes vegades he recordat aquella conversació que vaig mantindre fa prou anys, precisament en una falla. A hores d’ara, qui em va fer aquella reflexió té fills de vint anys als quals, ell i la seua dona, han vist créixer abrigats per la gent que és la seua comissió

de tota la vida i inclús aquells que consideren ja pràcticament de la família. Segur que en més d’una ocasió s’han preocupat per les companyies dels seus fills o per saber si, quan ixen de nit, estan bé i tornaran perfectament a casa, però el percentatge de vegades en què s’han sentit així ha sigut menor quan s’ha tractat de la falla, estic absolutament convençuda. «Els seus amics de veritat, Alicia, estan en la falla. Amb ells estem tranquils. Són jóvens i no deixen de tindre coses d’adolescents, però han crescut junts i es protegeixen els uns als altres». Així m’ho confessava fa poc la mateixa persona amb qui vaig parlar fa més de vint anys. Això, benvolguts lectors, no pot ser roín encara que es vullga. Però, com que en açò del periodisme és millor tindre dos fonts que una, els contaré també el cas d’alguns pares de Cort Infantil de València. Tretze xiquetes a qui obliguen, després d’una llarga selecció, a conviure durant un any sencer i que, en la gran majoria dels casos, acaben sent com germanes. Eixa experiència les marca per a tota la vida, com també en el cas de les senyoretes que integren la Cort de la Fallera Major de València, però en mesures totalment distintes. Estes últimes afigen al seu camí noves amistats, però les més xicote-

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 tes troben en esta experiència companyes de camí vital i els seus pares, majoritàriament, també estan encantats. A partir d’eixe moment, no sols tenen una falla on estar, la seua, sinó 13 comissions més en les quals sempre són benvinguts. Fa poc em deia una mare de xiqueta de Cort Infantil, ara una adolescent, que se sentia molt feliç de les companyes que havia tingut la seua filla. Estava convençuda que havia tingut molta sort perquè havien congeniat a la perfecció i sabia que a partir d’ara l’experiència d’haver sigut un bon equip seria crucial en la seua educació i desenvolupament com a adolescent. Però, atenció: no sols les xiquetes troben amigues que seran per sempre, sinó que per als seus pares és també una experiència que marca un abans i un després en les seues vides. ¿El motiu? Tornem a la mateixa: l’element socialitzador. ¿Quants dels qui m’estan llegint en este moment no estan recordant a esta o aquella família, agraciada amb la Cort Infantil, o inclús com a experiència pròpia i ho recorden com a únic? Es tracta d’un any en què es coneixen altres 13 famílies amb qui pràcticament

es conviu 365 dies: desdejunis, dinars, berenars i sopars en els casals dels uns i dels altres. Això, benvolguts, uneix moltíssim. I no sols parle de pares, sinó de germans, germanes, tios, cosines i cosins. Tots, absolutament tots, s’involucren en la festa a aportar, a ajudar, a disfrutar i a donar suport. Sí. La nostra festa, les nostres falles i els nostres locals són elements d’unió; per a molts ho és de naixement, per a la gran majoria ho és de creixement i per a tots ho és de socialització. Finalment, deixen-me que els parle del que eixos locals que anomenem falles arriben a allotjar al seu interior. Batejos, comunions, aniversaris i alguna que altra celebració familiar i d’amistat. Ser fallers i estar apuntats en una comissió ens dóna dret a fer ús de les seues instal·lacions: el seu saló, la barra, la nevera i tot el que és necessari per a celebrar el nostre esdeveniment en condicions. Una vegada més, en la preparació hi ha grans dosis de generositat i solidaritat. L’organització comporta planificació, decorar el local, posar-lo al nostre gust i deixar-lo disposat per a celebrar un dia molt especial que guardarem en la nostra memòria. ¿Per què celebrar-ho

en la nostra comissió podent fer-ho en un restaurant on ens ho donen tot fet? La resposta està en el component especial de l’espai. En ell tenim els nostres records com a fallers, i probablement estiguen també els dels nostres fills. En definitiva, un casal és més que quatre parets plenes de quadres amb fotos de les nostres falleres majors al llarg del temps, més que premis i corbatins, més que estendards i escuts. Tant és així que arribem a triar les seues instal·lacions per als moments més importants de les nostres vides. Això no ho faríem si no es tractara d’un lloc realment especial. És més, en els nostres casals podem arribar a ser presidents i presidentes i dirigir equips, quan en la vida real potser ni tan sols tenim ni tindrem mai un càrrec de tanta responsabilitat. En els nostres casals regnem com a falleres majors sobre un poble que es rendeix davant de nosaltres i ens venera com a autèntiques reines de la festa durant un any sencer. En els nostres casals iniciem, sense saber-ho, vides senceres que marquen els nostres presents i els nostres futurs. En els nostres casals, potser, hem conegut i hem departit amb gent a qui

mai no hauríem pogut accedir en qualsevol altre context i lloc. En els nostres casals hem menjat al costat d’artistes, escriptors o polítics durant la setmana fallera, que es mesclen entre els fallers de carrer amb una simple brusa i mocador com un més. En els nostres casals caben dos-centes persones i fem lloc a cinquanta més si cal, perquè on en mengen tants sempre cap algú més. En els nostres casals hi ha fusters, pintors, artistes, cantants, cuiners i decoradors, advocats i metges, periodistes i enginyers, però ningú és més que ningú perquè tots ens posem a la mateixa taula per i per a tirar endavant la nostra comissió. Este que els acabe de descriure és el lloc on vivim durant cinc dies l’any sense cap tipus de descans, i on passem temps amb amics i familiars. El primer local social que xafen els nostres fills i on trobaran també els seus primers amics. Sí. Els nostres casals són un poc més que quatre parets plenes de records. Són espais plens de vida, alguns inclús centenaris que guarden imatges d’un valor incalculable. I mentre continuem preservant el patrimoni social i cultural dels nostres casals

estarem contribuint a prosseguir una tradició que portem en el nostre ADN com a valencians. El casal és el nostre element socialitzador, el del faller, el de l’amic, el lloc on acollim a qui ve de fora a passar uns dies o a viure a València i s’enamora perdudament de la nostra cultura, de la nostra ciutat i del nostre folklore. A tot això i a més és al que obrim la porta quan portem els nostres fills per primera vegada al casal. Sí, ara que ho pense, la falla és un poc més. En aquell moment, fa més de vint anys, no vaig saber veure-ho del tot. Ara ho veig molt clar, perquè tinc moltes amigues que apunten els seus xiquets a una falla, a pesar de no ser elles falleres, perquè els seus nanos estiguen en un ambient sa jugant amb altres xiquets de la seua edat. Eixa és una bona excusa per a, un poc més tard, acabar apuntant-se tota la família. El casal sempre ens acull. Passa el temps i continua ací, creixent amb nosaltres i acollint les següents generacions. No és poca cosa. Mereix, sens dubte, un homenatge i, per extensió, també aquells que fan possible que siga un lloc per a tots, sense distinció.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

ENTREVISTA

un poble sense veu es un poble mut

No tot el món, siga del sector que siga, es dedicaria tant en cos i ànima a cuidar el seu paper triat en aquesta vida. Si, a més, et dediques professionalment als mitjans de comunicació encara ha de fer-se amb més motiu. I açò ho ha tingut molt en compte José Ángel Ponsoda Gómez, el qual a través de la seua pàgina web www.joseangelponsoda.com, el mateix protagonista conta de primera mà sobre la seua biografia, trajectòria, la seua imatge, escriu un blog i fins i tot tenim el seu contacte directe.

Periodista, presentador i comunicador, així és com es defineix aquest alacantí de naixement, enamorat de la “terreta”, el qual ens rep sense cap problema amb total amabilitat i cortesia per a entrevistar-lo en aquest llibret de falla. I és que la seua figura va despertar el nostre interés quan vam poder gaudir de la seua professionalitat en els mitjans de comunicació. Va ser en aquest mateix exercici faller, al mes de setembre, qui va tindre l’honor de ser el mantenidor de l’exaltació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de

Sagunt en el marc incomparable del Teatre Romà. A partir d’aquell moment només van fer falta una sèrie de contactes, un parell de trucades i José Ángel va estar disposat a això a canvi de res, tot al contrari, amb total proximitat i accessibilitat, atenent les peticions que la Falla la Vila li proposava com a persona rellevant dels mitjans de comunicació a nivell nacional i autonòmic. José Ángel, en primer lloc, des d’aquesta Associació Cultural sempre estarem agraïts per la disponibilitat que has tingut davant de la comissió. Eres una persona tan accessible i voluntària per a qualsevol entrevista, invitació, acte o esdeveniment? Vaja, moltes gràcies a vosaltres. Sempre és agradable que es recorden de tu i et consideren una persona prou important o interessant com per a realitzar-te una entrevista. Generalment sóc accessible a tot el món perquè el meu treball ho requereix i també perquè sóc, a pesar de la meua timidesa, una persona sociable i oberta. Això sí, procure sempre filtrar les sol· licituds que m’arriben perquè no es pot dir a tot que sí. Per volum de treball, i per respecte a la meua professió. Jo em dedique a açò, a la imatge, als mitjans de comunicació, vull dir: que és el meu treball i a vegades concedisc exercir-lo de manera altruista; presentant un acte, escrivint en una publicació, etcètera. Però no puc dir sempre que sí a tot. Sí

que és cert que durant l’any col·labore amb moltes entitats públiques i privades sense percebre cap benefici, perquè considere que moralment és la meua obligació i perquè en molts casos, com vos acabe de dir, es tracta d’un honor. Afirma que estima el periodisme, la comunicació i les relacions humanes. Per què va decidir ser periodista? És una professió tan vocacional? Jo vaig aprendre a estimar aquesta preciosa i ingrata professió de manera casual. Podria dir que li vaig posar les banyes a les belles arts (la meua passió de tota la vida) amb el periodisme, el qual acabava de conéixer. Sempre he sigut una persona discretament sociable (recordeu la meua timidesa) i per això vaig recalar en la delegació d’infantils i artística de la meua foguera d’alacant. Això va provocar que tots els anys fóra el presentador dels actes d’exaltació de les meues belleses. A tot açò jo em preparava per a l’ingrés en la facultat de belles arts. Un d’eixos anys, la federació de fogueres em va sol·licitar per a ser el presentador de la final del concurs de playback d’aquell any. Jo, sense donar-li més transcendència que la purament festera, vaig acceptar la sol·licitud i vaig presentar la gala de la final. La casualitat va voler que per aquella època la televisió local d’alacant buscara un presentador per als informatius. I la casualitat va voler també que entre el públic

assistent a la gala final dels playback estiguera la dona del director de canal 37 tv alacant. Li vaig agradar, li va parlar de mi al seu marit, em van fer una prova i em van proposar ser el presentador de les notícies… i de llavors fins ara. Allò va ser al gener de 1993. I vaig abandonar les arts per les lletres. Perquè en pocs mesos aquesta professió em va conquistar. Qui coneix la seua trajectòria, podria considerar-lo un referent del periodisme valencià, ja que ha pogut veure’l en Canal 9 durant moltes temporades, realitzant les retransmissions falleres i esdeveniments festius, programes com “El mediador” o “Punt de mira”, la programació del qual va ser de gran èxit. Podria parlar del seu pas per la televisió autonòmica? Respondre amb propietat aquesta pregunta implicaria omplir tot aquest llibret, així que seré el més breu possible. A un professional de qualsevol àmbit laboral li arriba el moment de plantejar-se si ha tocat sostre en el seu treball. I jo tenia eixa sensació en canal 37 tv alacant després d’uns anys allí. Vaig enviar el meu material a la televisió autonòmica, els va agradar, em van fer una prova i al poc de temps em traslladava a valència a viure… i a treballar. Canal nou ha sigut el gran amor laboral de la meua vida. El lloc on més vaig créixer, on millor ambient de treball vaig trobar, el lloc on més vaig aprendre, on més vaig

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

estimar aquesta professió… i també el lloc que més em vaig penedir d’haver-lo triat. Canal nou ha sigut ma casa i així m’he sentit en molt bona part gràcies a l’audiència que m’ha premiat amb la seua atenció i la seua amistat durant molts anys. Jo he sigut dels que pencaven de baix, no ha tingut res a veure la meua presència en pantalla de gaudir d’una nòmina estratosfèrica, és més: passat tot, he tingut coneixement que jo he sigut un dels presentadors més reconeguts de la casa, però amb la nòmina més baixa d’entre tots els que féiem càmera. Canal nou ha sigut una casa, una escola, un meravellós recinte social, un club de bons amics, ha sigut la professió que m’ha donat de menjar i que ha format el professional que ara teniu davant. Quasi res. El pose en un compromís, però és inevitable preguntar-li pel tancament d’aquesta, ja que José Ángel Ponsoda és un nom associat a la cadena com a treballador en aquesta, quina opinió li mereix el que ha succeït? Lamentable. Decebedor. Trist. Tràgic. Un poble sense veu és un poble mut. Un poble amb una riquesa cultural i lingüística tan gran i variada com la nostra, que no tinga altaveu per a perdurar eixe llegat i fer-lo gran, i traslladar-ho a altres latituds, és un poble sense futur. I en això ens hem transformat i no per culpa nostra, sinó per la roïna gestió d’altres. Muts i sense futur. Hi ha hagut, hi ha i hi haurà (estiga tancada o no la tele) molta gent professional en televisió valenciana. Imparcial, lluitadora i el que és més important: implicada en la recuperació, consolidació, posada en valor i difusió de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions, que eixe i no un altre és una de les principals comeses i obligacions d’un mitjà de comunicació tan potent com el que els valenci-

ans hem perdut, espere que no per a sempre. També va ser presentador en Antena 3 Televisió, en el programa de televisió “La hora de la verdad”. Imaginem que un gran salt passar a la pantalla nacional? Un salt quantitatiu… però no penseu que qualitatiu. A madrid hi ha molts mitjans i més diners… però moltes menys oportunitats i a vegades no tant de nivell com es pensa des de mitjans més modestos. Però, vaja, a les nacionals… si és possible, cal intentar arribar, en la mesura que siga possible i amb el projecte adequat. Quins són els avantatges i inconvenients o, siguem més subtils, les diferències que va poder trobar en dos àmbits distints amb un suport polític, econòmic i social distint? Ens referim a l’experiència en cadenes televisives autonòmica i nacional. Em sap greu ser tan poc original, però em base en el material: mitjans i diners. I és així de senzill: com més sucre més dolç. Els diners no donen la felicitat… però ajuden prou a aconseguir-la. I si ho traduïm a l’àmbit televisiu la resposta seria aquesta: amb un gran pressupost t’assegures una producció televisiva de molta qualitat. Això sí: l’èxit no te l’asseguren en cap banda. Un altre dels escenaris que ha pogut gaudir al llarg de la seua carrera és la ràdio. Què pot explicar d’aquesta experiència? La ràdio és màgica i aquesta és una frase feta… però és que és així! La ràdio és màgica ni més ni menys. L’oient només utilitza un sentit, l’oïda, amb la qual cosa posa en marxa amb més força els mecanismes de la imaginació perquè la seua ment fabrique les imatges, les seues pròpies, que són diferents per a cada oient… cosa que confereix un halo, un espectre, un significat màgic a tots els que treballem davant dels micròfons. Saber que és la nostra veu l’únic element de contacte amb els oients i sa-

ber que en la ment de cada un d’ells la informació es “dibuixa” d’una manera diferent… és un raonament meravellós per al periodista. Es veu més en la televisió o en la ràdio, perquè són mitjans totalment diferents? En quin mitjà se sent més còmode o es desenvolupa amb una relaxació/comoditat més gran? Açò és com preguntar-li a un xiquet: a qui vols més, a papà o a mamà? No és just, ni seria seriosa i real la resposta. Són dos mitjans de comunicació, però no tenen res a veure l’un amb l’altre. Em sap greu ser salomònic però he gaudit molt en televisió (davant i darrere de les càmeres) i el mateix en ràdio (davant i darrere dels micròfons) i en ambdós casos crec que he fet molt bon treball. Cosa que m’enorgulleix molt. Quines característiques i habilitats ha de tindre una persona dedicada al món de la informació i els mitjans públics? Et donaré adjectius necessaris: curiositat, cultura, inquietud, minuciositat, imparcialitat, empatia, netedat, responsabilitat, puntualitat, ordre, amor per la professió. I molta paciència. No obstant, tu et defineixes en l’àmbit personal com a tímid, no està renyit amb la teua professió i ser un comunicador? Pareix una difícil combinació poder separar ambdues facetes. Molts dels professionals que ens dediquem als mitjans de comunicació i que en bona part, si no tota, hem estat enfront de les càmeres, som grans tímids… o si no tímids: sí zelosos de la nostra intimitat. Retrets o… prudents. Eixa és la paraula! Prudents a l’hora de mostrar-nos socialment tal com som, ja que la gent té una imatge nostra que mai, repetisc: mai és l’encertada. La gent coneix el nostre “jo” professional, quan haurien de conéixer el nostre “jo” personal, que és realment el que som, sense més. Quan he estat treballant, amb càmeres davant, o en un

teatre, o en un acte en una plaça de bous davant de milers de persones… he sigut (i sóc) la persona més pròxima, resolutiva i social del món. És el meu treball i crec que sóc bo en això. Però apaga els focus, lleva’m el maquillatge, aparta les càmeres i lleva’m el vestit i la corbata… i el josé ángel que queda serà el josé ángel tímid que ha sigut tota la vida i que mai deixarà de ser-ho. No sé si m’he explicat bé. Veiem que eres una persona que es cuida, sempre impecable, amb una imatge impol·luta forma part del teu estil de vida? La televisió és una dona molt ingrata i es cansa de seguida de la falta de joventut. En el meu cas, establisc un triple percentatge per a justificar que el meu estil de vida es base en bona part a tindre un bon aspecte interior i exterior: Per salut (raó principal), per treball (perquè és necessari. Raó secundària), perquè sóc presumit (i qui diga que

no ho és, menteix). Llavors, un presentador o persona que treballa en els mitjans, com la televisió és necessari sentir-se bé i cuidar els seus hàbits de vida? Totalment d’acord. Però no sols per al meu treball, sinó per a qualsevol altre. Vas ser guardonat amb el Premi Imatge, atorgat per l’Associació d’Empresaris d’Institut de Bellesa i Esteticistes de València, per la teua elegància, professionalitat i estil. Conta un poc eixos secrets de bellesa. Vos decebré, però només tinc dos paraules: alimentació i esport. No em pose més cremes que les necessàries per la meua edat (43). Un gel netejador per a la cara, un altre de diferent per al cos. Xampú especial per a cabells canosos i una crema hidratant per a pells madures. La resta és senzill: menjar sa. I punt. I fer esport. El que aconseguim en l’exterior és fruit d’un bon treball interior. Menjar bé, fer esport, hidratar-se.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015 Sabem que entre una d’eixes aficions, avui molt de moda, és córrer o el que s’anomena actualment per les masses running, sobretot t’encanta pel riu de la ciutat de València. Té temps una persona tan ocupada i amb l’agenda farcida d’activitats dedicar un temps als seus hobbys, família, amistats…? Bo, ara per circumstàncies laborals visc a alacant i tinc l’enorme sort de poder córrer al costat del mar, per la zona del port i de la platja del postiguet. Abans, quan vivia a valència, corria, en efecte, pel riu. Entrene tots els dies possibles: mínim tres dies a la setmana. I faig 10 km diaris, menys impossible perquè em fa la sensació d’haver corregut poc. Sóc molt animal en eixe sentit, ho sé. I clar que tinc temps per als amics, la família i els hobbys. Bo: córrer ja és un hobby important per a mi. Podem entendre l’amor per la festa de les Falles com una de les teues aficions o ha sigut el treball el que ha fet aquesta tasca? Jo vaig arribar al treball en mitjans de comunicació per culpa/gràcies a la festa de fogueres i les falles. La festa del foc té gran importància en la meua vida i he tingut, i tinc, la sort de viure-la molt més de prop gràcies al meu treball. Parle’ns de les Falles, la seua visió de la festa i la seua manera d’entendre-la. Les falles és una festa molt gran. Enorme. S’ha transformat en un cavall a vegades desbocat al qual cal subjectar les regnes perquè no es desvie per camins que l’allunyen del que realment importa: tradició, cultura, música, llengua, indumentària, gastronomia i, per damunt de tot, el monument. Sóc prou tradicionalista en els aspectes festius. Com a part involucrada en ella, quins són els actes, activitats més atractives per a vosté des del punt de vista com a faller i des del punt de vista periodístic? Com a fester (permeteu-me que afegisca a “faller” també “foguerer” dins del terme fes-

ter), m’agraden els moments previs a la festa: les jornades de la plantà, la rebotiga de la festa, els preparatius, el que el ciutadà de peu no veu i no coneix perquè eixos moments únicament ens corresponen a nosaltres els festers. Com a mitjà de comunicació gaudisc com un xiquet en les retransmissions, tant em fa el que duren. Hores i hores d’ofrena, hores i hores de cremà… jo encantat de poder estar ací. Per a quan un canal 24 hores només falles i fogueres? La idea central d’aquest llibret és la influència dels mitjans de comunicació en el món faller. Quina seria la seua valoració respecte d’això? La resposta la teniu ara mateix amb l’absència d’un mitjà de comunicació vital per als valencians. No és que influïm, que va. Un mitjà de comunicació “no influeix sobre”… sinó que “influeix amb”. Que no és el mateix. Amb el món de les falles els mitjans de comunicació llançàvem al món la nostra cultura, promocionàvem a tots els nivells la nostra comunitat (en aquest cas parlem de festes tradicionals). Tots eixíem beneficiats. A partir del tancament de la televisió de tots els valencians… on s’informa un ciutadà fester sobre la seua cultura, sobre les celebracions de qualsevol racó de la nostra comunitat? En la sexta? En tele cinco? En les tristes desconnexions territorials de tve que no són ni seran mai suficients? Crec que està clar. Hi ha la reciprocitat entre ambdues parts, és a dir, és necessària l’ajuda d’una a l’altra i viceversa? Les falles han de treballar per elles mateixes, per la festa i posar a la nostra disposició el seu treball, perquè nosaltres, els mitjans, les donem a conéixer. Les falles han de tindre el suport responsable de les institucions, i les institucions han de potenciar al seu torn que els mitjans de comunicació que d’elles depenen difonguen de la millor manera

el treball dels fallers, dels foguerers, o de qualsevol altre col·lectiu fester. S’està lluitant perquè les Falles siguen declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Considera que les Falles tenen una visió externa mereixedora o hauríem de treballar més a fer arribar la festa fora de les nostres fronteres? Les falles es mereixen eixa distinció fa molt de temps. Aconseguir-ho ha sigut costós en el temps però necessari i just. Açò és una carrera de fons. Com quan un restaurant aconsegueix una estrela. Una vegada que te la donen… cal mantindre-la. Eixe és el treball del col·lectiu de la festa. Un treball que jo destinaria en dos direccions: conquistar el col·lectiu social crític amb la festa i treballar per la tradició i la recuperació del nostre patrimoni cultural/fester. Els playback estan molt bé, però personalment preferisc engrandir la festa destinant energia, temps i pressupost a la cultura valenciana o a la indumentària. Vosté és col·laborador de la festa, part activa d’ella. Són molts els treballs realitzats per a això? Cada vegada és més gran la demanda de figures rellevants en aquestes activitats i per què eixa demanda? He sigut presentador d’exaltacions de belleses i de falleres, guionista d’aquestes, director. He presentat eleccions de la bellesa del foc. He sigut mantenidor de falleres i de bellees. Pregoner de festes de pobles i de ciutats. He sigut jurat de la cort d’honor de la fallera major de valència. Jurat de monuments foguerers, jurat de monuments fallers, jurat de paelles, jurat de carrers adornats. Jurat de misses, de reines de les festes… i em deixe molts altres “treballs i honors” que he tingut la fortuna de realitzar al llarg de la meua trajectòria vital i professional. Per què et criden? Supose i espere que perquè els caus bé, perquè se’t considera una

persona important, perquè es fien del teu criteri… i perquè el pes del teu treball fa que la teua presència en eixe acte siga important. Això és molt bonic però et confereix molta responsabilitat. Parle amb coneixement de causa, ja que tots els saguntins vam poder gaudir de vosté com el mantenidor en l’exaltació de les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt el passat mes de setembre. Com es va sentir i què comporta aquest tipus de compromisos? Vaig gaudir moltíssim des del minut zero quan em van cridar per telèfon i em van sol· licitar com a mantenidor. Ada i maria són un encant i subscric paraula per paraula ara mateix tot el que vaig dir d’elles en aquell discurs. Va ser un cap de setmana inoblidable. Vist que és una de les juntes més importants de la nostra Comunitat, va comportar aquesta experiència un nivell d’exigència? Perquè com bé sap hi ha hagut mantenidors de cert estatus com Félix Crespo, Máxim Huerta, Palmira Benajas…, entre altres. Cada discurs que escric, siga per a on siga, el componc amb la mateixa il·lusió, atenció i respecte. Tant em fa que m’escolten milers de persones o només unes desenes. El compromís és el mateix, l’honor és el mateix i el “sabor de boca” que estic obligat a deixar en tot moment ha de ser excel·lent. Sempre s’ha dit que al mantenidor el que més li imposa de tal acte és l’escenari en què es realitza aquest. Què va sentir en recordar aquell moment? Al matí vaig tindre l’oportunitat de visitar el teatre (no hi havia estat mai) i ja al matí vaig rebre eixe impacte atronador de milers i milers d’anys als meus peus i davant meu. Va ser màgic. A la nit, quan em va arribar el torn de verbalitzar el meu discurs vaig gaudir més de la proximitat de vosaltres, els fallers. Vaig preferir deixar el moment de l’impacte per estar al

teatre a la meua visita íntima del matí. Diguem-ne que el vaig gaudir per partida doble. Les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt, Ada Fraj i María Moliner, recorden la seua persona i només tenen afalacs cap a Ponsoda. Parle’ns d’elles, alguna anècdota que recorde de les trobades i, fins i tot, del dia gran que van viure junts. Les dos són molt falleres, molt pròximes, molt d’estar per casa però sense excés. Coneixen la festa des de dins, l’han treballat i la viuen molt intensament. Què més es pot demanar? A mi em va cridar molt l’atenció la serenitat i maduresa d’ada i la disposició fallera de maria: una xica de casal, que és el que a mi m’agrada. Per a acabar amb l’entrevista, simplement preguntar-li si el podrem veure pel nostre municipi en les festes de sant Josep? Almenys, des de la comissió de La Vila queda invitat al seu casal i poder viure les nostres falles, estarem encantats de gaudir amb la seua presència. Arreplegue el guant, encara que és molt complicat, ja que en falles el més probable és que em trobe treballant, però tant de bo trobe l’espai de temps adequat per a acostar-me al camp de morvedre i gaudir de les seues festes amb vosaltres. Acabada l’entrevista, em sent satisfet i orgullós del resultat. Amb l’obligació i el deure d’afirmar que José Ángel Ponsoda és un professional, dels peus al cap. Amant de la seua professió, perquè tractar amb ell deixa demostrada que es mou com peix en l’aigua en tots els mitjans, en tots els ambients, i s’adapta a l’entorn que l’envolta. Em quede amb una frase que assenyala el periodista en el “quadern” del seu web i que tots hauríem d’aplicar en el nostre dia a dia, i això m’he permés jo amb aquest llibret: “Quan tot el món pensa que les coses estan difícils i en la meua contra, més em reafirme en el meu esforç per continuar avant i intentar-ho”.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

TELEVISIO

la tele-emocio

ANA CUESTA La Sexta «Tres minuts i et donem pas». Mentre el realitzador em donava les indicacions per l’orellera, al meu voltant, els fallers de la comissió russafenya de CubaLiterato Azorín festejaven el segon premi de la Secció Especial, el més important que mai havien aconseguit… Cridaven, botaven, brindaven, els únics impassibles semblaven ser els ninots de Pere Baenas que s’alçaven darrere de nosaltres. De nou em trobava amb el micro a la mà, esta volta no era per a parlar d’inundacions, accidents o visites il·lustres a València. Havia de traslladar la il·lusió i l’emoció encara incrèdula d’un grup de fallers a tot aquell que estava mirant en eixe moment la televisió, Canal 9. Tan fàcil o tan difícil (i potser parle des de la passió que tinc per la meua professió i el camp en el qual treballe), però cap mitjà és capaç de transmetre tantes sensacions com la televisió. Tot i que en el món periodístic la televisió no passa pel seu millor moment (és una opinió

personal), i que l’espectacle de vegades esborralla la funció de la televisió, reivindique la seua necessitat com a eina informativa, per tal d’acostar-nos allò que passa fora de casa. Ens ha de contar allò que ens interessa sentir, i també allò que no. Ens ha de posar la realitat davant del nostre nas perquè nosaltres en puguem extraure una conclusió. Saber què està passant, quan, on, com i per què. I el que potser és el més complicat, travessar la pantalla per a fer arribar a l’espectador allò que tu estàs sentint al lloc de la notícia, les emocions. Aquell dia estiguérem hores junt als afortunats fallers, fent connexions per a l’informatiu, per al 24 hores... RTVV feia de manera impecable les retransmissions falleres (també tenia els mitjans). El desplegament en el lliurament de premis de la Secció Especial, l’elecció de les falleres majors de València, l’Ofrena… era faraònic. Recorde que es preparaven durant setmanes perquè no fallara res i per a arribar a tots els racons possibles. Era també un servici púbic, ja que les Falles són

la nostra festa, Festa d’Interés Turístic Internacional, i com a mitjà de comunicació públic, pagat per tots, era una obligació donar-hi difusió. El mateix passava amb les Fogueres i les Gaiates, tot i que alguns es queixaven que les Falles rebien més atenció. Però allà hi eren les càmeres de Canal 9 per a acostar qualsevol festa valenciana. El 15 de març de 2012 va ser el meu últim dia a Canal 9. Radiotelevisió Valenciana ja agonitzava i, després de quatre anys a la casa, el meu contracte ja no es podia allargar més. Canal 9 encara va viure uns quants mesos més, durant els quals, tot i les dificultats i la tisorada a l’equip humà, va continuar fent arribar la festa fallera a l’espectador. Quan la veu de Canal 9 es va apagar (ara fa més d’un any) indubtablement vaig pensar en la nostra festa. La falta d’una televisió amb les característiques de la pública potser enviava a negre també part de la difusió de la festa. Afortunadament no va ser així, les televisions privades amb què compta actualment la ciutat de València han sabut aprofitar eixe buit. Però no ens oblidem, són això, privades, és a dir, empreses on allò que mana són els números, les audiències i com estes poden ajudar a guanyar publicitat. La festa fallera ven, arrossega molta gent, espectadors, i per això estos canals aposten per ella. Potser no és la definició més romàntica però sí la més sincera. Si les falles no interessaren, no tindrien quota de pantalla ni espai als mitjans de comunicació. Per molt nostra que siga la festa. Es tracta d’una relació bidireccional, no ens enganyem. També a les falles els interessa

tindre este tipus de difusió, donar-se a conéixer. Ja siga entre les mateixes comissions (totes volen que la seua setmana cultural o presentació isca a la tele, i si pot ser que no isca la de la competència) o a nivell general. Els que sentim i volem esta festa acostumem a dir ben alt que és la millor festa del món, coneguda a nivell internacional i que no hi ha ningú que no sàpia què són les falles. Potser tenim raó, però malauradament, quan passem Utiel (em ve al cap este poble perquè es l’últim que trobe a l’A3 abans d’abandonar la València) es coneix poc de la festa. Que hi ha uns monuments colorits que es planten i després (incomprensiblement per a alguns) es cremen, que hi ha masclets pertot arreu i que pots beure i ballar fins a altes hores de la matinada. Potser la «caixa tonta» ajudaria perquè es coneguera més i millor la festa fora del nostre territori. Eixe vessant emocional de què parlava, sentia amb la televisió pública dels valencians, poder traslladar-la a tot el país i fins i tot fora de les nostres fronteres. Tasca difícil, per no parlar d’impossible. La televisió és potencialment superficial, i tampoc està ara per a moltes festes. Actualment treballe en un informatiu nacional, a Madrid, i els ingredients amb els quals fabrique notícies ara són ben diferents: política, economia, corrupció, Rajoy, corrupció, Artur Mas, Bankia, corrupció... Ja se sap, el dia a dia. Tal com estan les coses, és difícil colar alguna notícia festiva i moltes vegades ni tan sols cultural. No són bons temps per a la festa als informatius, almenys ara per ara. I no parle només de la nostra, sinó de totes les de la ge-

ografia espanyola. Els informatius es troben col·lapsats amb els Gürtel, les black, el Nóos, els Pujol, etc., i sembla que no hi ha espai per a res més. Un detall: recorde que fa un parell d’anys, quan s’acostava la setmana gran, les falles van tindre un lloc a l’informatiu. La notícia que van voler donar els editors era que, sospitosament, havien desaparegut les tisores que portava el ninot de Rita Barberà i representaven les retallades aplicades per l’Ajuntament de València. Així és, la polèmica. Trist com a valenciana i fallera, assumit i fins i tot comprés com a periodista. Hi ha qui dirà que sí que es veuen els Sanfermines a les teles nacionals, però jo els recomanaria que reflexionaren si el que de veritat interessa als senyors de la tele és la tradició o el risc, l’adrenalina i la probabilitat d’accident que comporta cada encierro. Jo no vull això de la festa fallera. En la pràctica, allò realment important per a la festa és que tinga el seu espai als mitjans de casa. Que els espectadors valencians, fallers o no, puguen tindre accés a esta informació, perquè realment té un pes considerable al nostre territori. Amb la desaparició de la televisió pública, les televisions privades ho estan comprovant: les falles són una programació que arrossega espectadors tot l’any. Tindre un espai en la graella és qüestió de saber fer les coses. Per cert, un estudi recent diu que ens passem 244 minuts al dia davant el televisor. 244 minuts! Fins i tot jo que treballe en l’ofici m’espante. El seu poder sobre el nostre temps és inqüestionable. Qüestionem-nos, doncs, quin poder podem tindre nosaltres sobre ella.

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

PASSATEMPS AJUDA VICENT I CARME A ARRIBAR A L’OFRENA

SEGUEIX ELS PUNTS I DESCOBRIRAS EL DIBUIX

CREUADES

CRIPTOGRAMA A B C C D E F G H I J X X 4 8 X 3 N O P Q E S T U V W X X 9 15 X X

4 LLETRES CAPA JOIA

5 LLETRES FALDA ADRES MONYO

BRUSA FAIXA CÒFIA MANTA

PINTES JUPETÍ ENAGOS

7 LLETRES 6 LLETRES

9 LLETRES

POLOLOS ENAGÜES MOCADOR

DAVANTALL

MITGES CANCAN

8 LLETRES

10 LLETRES

CORPINYO CALÇOTET

MANTELLINA SARAGÜELLS LLIGACAMES

12 LLETRES ESPARDENYES

K L M X Y Z X X X

AC FALLA LA VILA SAGUNT 2015

AGENDA A partir de l’1 de Març, tots els dies a les 14:00h a la Plaça de l’Ajuntament de València hi haurà una mascletà.

1 de Març 11:00 Concurs del Cant de l’Estoreta, Plaça del Carmen 17:00 Cavalcada del Ninot, eixida de la Glorieta amb direcció Carrer de la Pau

18 de Març

2 de Març

11:00 homenatge al poesta Maximiliano Thous, al seu monument del Carrer Sagunt 12:00 Homenatge al mestre Serrano, al seu monument al carrer Av. Regne de València 15:30 Ofrena de Flors a la Verge dels Desamparats 01:30 Nit del Foc, Passeig de l’Albereda

20:00 Exposició del Ninot, Mercat de Sagunt

19 de Març

15 de Març

11:00 Ofrena de Flors al Patriarca, Pont de Sant Josep 12:00 Misa en honor al Patriarca, Catedral de València 19:00 Cavalcada del Foc, eixida del Carrer Ruzafa 22:00 Cremà de les Falles Infantils 22:30 Cremà de la Falla Infantil guanyadora del primer premi de la Secció Especial 23:00 Cremà de la Falla Infantil de la Plaça de l’Ajuntament 00:00 Cremà de totes les falles de València 00:30 Cremà de la Falla Major guanyadora del primer premi de la Secció Especial 01:00 Focs d’Artifici a la Plaça de l’Ajuntament i Cremà de la Falla de l’Ajuntament

09:00 Visita del Jurat de Falles 17:00 Visita de Pleitesia, Faura i Gilet

7 de Març 08:30 Convivència G6, Sagunt

14 de Març 08:00 Plantà

14 de Març 18:00 Proclamació del Ninot Indultat Infantil 2015

15 de Març 18:00 Proclamació del Ninot Indultat 2015

16 de Març 08:00 Plantà 16:30 Lliurament de premis a les Falles Infantils de les diferents seccions 01:00 Castell de focs d’artifici, Passeig de l’Albereda

17 de Març 09:30 Lliurament de premis a les Falles Majors de les diferents seccions 15:30 Ofrena de Flors a la Verge dels Desamparats 01:00 Castell de focs d’artifici, Passeig de l’Albereda

16 de Març 18:00 Entrega de Premis, Ajuntament de Sagunt 18:30 Visita de Pleitesia, Sagunt

17 de Març 17:00 Visita de Pleitesia, Port de Sagunt

18 de Març 18:00 Ofrena de Flors, Sagunt

19 de Març 11:00 Ofrena de Flors, Port de Sagunt 22:00 Cremà de tots els Monuments Infantils 00:00 Cremà de tots els Monuments Majors