«Un nen o una nena habitant una ciutat, un poble, un llogaret, li converteix en ciutadà i ciutadana. I una ciutat, un poble, un llogaret que pensa en la infància els situa en un lloc en què els nens aporten, se sumen, creixen en drets, en dignitat, en obligacions i en amor al seu entorn.» UNICEF «Ciutats Amigues de la Infància». Sagunt ho és des de 2016
EDITORIAL
Pots descarregar-te el llibret en
Hola! Sóc H, i vos vaig a guiar per aquest menut quadern de recerca on anem a descobrir allò que envolta a l’espai físic on plantem la nostra falla: la Plaça Major de Sagunt. Anem a descobrir on estem, d’on venim, quin és el futur, que passa en la nostra plaça durant tot l’any. I, és més, ho pots fer tu a soles perquè el llibret infantil és per a tu! Perquè el dugues darrere, per que el pintes... perquè el gastes. Recorda el que diu Galeano, «molta gent xicoteta, en llocs xicotets, fent coses xicotetes poden canviar el món», podem canviar el món...i perquè no comencem amb el nostre entorn més proper? Comencem?
Il·lustració per Joan Torres
3.1. LA PLAÇA COM A PATRIMONI 3.2. VISITA I SITUA ELS TUITS / Celia Peris i José Lluesma 3.3. PER A QUÈ SERVEIX EL PLA NEJAMENT URBANÍSTIC? 3.4. VÍDEOS APPS 3.5. MICRO REPTE
[13]
3. PASSE JA PER LA TEUA PLAÇA
2.1. CONEIX I DISFRUTA EL TEU ENTORN 2.2. LA PLAÇA / Alfred Estelles, AIONPLAN 2.3. COM PUC CUIDAR MÉS EL MEU POBLE O CIUTAT? 2.4. VÍDEOS APPS 2.5. MICRO REPTE
2. QUE ÉS UNA PLAÇA I LA SEUA IMPORTÀNCIA
1.1. UNA CIUTAT SOSTENIBLE 1.2. ELS ESPAIS DE LA PLAÇA / David García 1.3. PROPOSTES / Sandra G.N. de l’Editorial Safrà. 1.4. VÍDEOS APPS 1.5. MICRO REPTE
ÍNDEX [07] [19]
L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia
[37] * Coordinador Llibret Infantil Albert Llueca * Il·lustracions per Joan Torres
[43]
7.1. LA PLAÇA MODERNA 7.2. SAPS QUANT CONTA MINA CADA MITJÀ DE TRANSPORT? 7.3. REDUIR LES EMISSIONS DE CO2 7.4. VÍDEOS APPS 7.5. MICRO REPTE
6.1. UNA VERSIÓ DEL GEPE RUT DE ( NOTRE DAMME ) 6.2. LA PLAÇA MOTOR ECONÒMIC 6.3. VÍDEOS APPS 6.4 MICRO REPTE
[31]
6. UNA HISTÒRIA DIFERENT
Antoni Gómez 5.1. BRU I VIDAL 5.2. BIOGRAFIA 5.3. LLIBRES / Albert Vidal 5.4. VÍDEOS APPS 5.5 MICRO REPTE / Roser Furió
5. CONEIX AL PERSONATGE
4.1. FESTES DE LA PLAÇA 4.2. FESTES, FESTES I FESTES / Kivi Osma 4.3. PINTA LA FOGUERA / Sandra G.N. de l’Editorial Safrà. 4.4 VÍDEOS APPS 4.5 MICRO REPTE
4. GAU DEIX LA PLAÇA.
[25]
1
SAGUNT COM A ESPAI, DEL FÒRUM ROMÀ AL MEDIEVAL
1.1. UNA CIUTAT SOSTENIBLE El primer de tot és tindre una ciutat dissenyada sosteniblement. Durant l’època romana el centre social de la ciutat estava situat en el castell, en l’actual plaça d’Armes, lloc on va estar el fòrum i els seus espais adjacents. En l’Edat mitjana, aquest centre neuràlgic, on es concentrava la vida comercial i cultural, es va traslladar a la plaça Major, on se celebrava, a més, el mercat setmanal a Sagunt. Aquest recinte rectangular amb porxades alberga la porta de l’antic Almodí, lloc on s’emmagatzemava el gra, que encara conserva l’escut de la Corona d’Aragó, ja que pertanyia al patrimoni reial una vegada conquistada la ciutat per Jaume I. L’edifici de l’Ajuntament s’aixeca en el lloc on estava la porta principal de la muralla que protegia la ciutat. En els altres costats de la plaça estan una de les portes gòtiques de l’església de Santa Maria i el Fòrum Medieval. La peixateria i moltes de les cases senyorials, la dels Berenguer entre d’elles, estan en la seua àrea d’influència.
D’aquesta plaça arrenquen dues de les artèries principals arranquen a finals del segle XIX, el carrer Major i el carrer Cavallers, que amb l’expansió urbana i la desaparició de les muralles perden la seva hegemonia. El carrer del Castell continua sent una via transitada i de recorregut turístic.
Sagunt és, sens dubte, una de les ciutats amb més història del nostre país. La seua disputa per romans i cartaginesos va donar lloc a la Segona Guerra Púnica allà pel segle III a. C. Fruit del seu ric passat romà, conserva un llegat patrimonial únic, del qual sobreïx el seu teatre. La ciutat conserva un dels patrimonis arqueològics més impressionants de tota la Península. Són més de 2.000 anys d’història, jalonada de batalles, manifestacions artístiques i culturals que es corresponen amb les diferents cultures dels pobles que es van assentar a la ciutat i van perdurar al llarg dels segles. Arse va ser el primigeni nucli de població del qual sorgiria Saguntum, ara Sagunt.
8
1.2. ELS ESPAIS DE LA PLAÇA El Mur del Temple de Diana. Mur base d’edifici de 7x14m. És una construcció romana de gran dificultat, pels carreus de pedra de gran dimensió i precisió a les juntes, que en algun cas són esviades (no verticals), dotant de major resistència el conjunt. La tradició situa ací el Temple de Diana. David Garcia @DavoGarmu Porta de la Vil·la. Seu de l’Ajuntament de Sagunt, edifici que estigué en construcció més d’un segle pels conflictes del s. XVIII. S’ ubica sobre el lloc on una torre, de fonaments romans, vigilava la porta d’accés al mercat i Plaça Major d’època Medieval. David Garcia @DavoGarmu Sindicat de regs. Lloc on es controla l’ús i les construccions per a aprofitar l’aigua del reg de la Vall del Palància i la plana litoral del Camp de Morvedre. L’antiga seu s’ubicava al Carrer Sant Francesc, on circulava una sèquia que venia de l’Assut. David Garcia @DavoGarmu
/01/ UNA CIUTAT SOSTENIBLE
La plaça Major va ser en el passat el centre cultural i comercial de la vila de Morvedre. Este recinte té quasi forma rectangular, amb columnes i arcs de pedra llaurada, algunes fustes de columnes de construccions romanes, conviuen, en franca harmonia amb edificis, alguns d’ells rehabilitats, d’aquesta plaça. En este recinte es troben interessants edificis, entre ells l’església de Santa Maria construïda sobre una antiga mesquita, l’almodí (depòsit de grans), un antic forn de coure pa, restes del mur megalític del anomenat temple de Diana, la plaça dels Berenguers amb dues de les seues cases, la hui coneguda com del Notari i l’altra derruïda i sota el seu solar es va construir altre edifici de moderna planta, la lonjeta que hui ocupa l’Ajuntament i on en el passat s’obria la porta de la Vila, el Sindicat de Regs, el fòrum medieval i segons Antonio Chabret el fòrum de l’antiga Saguntum, la Peixateria, el escorxador, etc.
1.3. PROPOSTES Sandra G.N. de l’Editorial Safrà.
10
1
2
3
4
1. 2. 3. 4.
Vídeo del Mercat Medieval. Vídeo de Embarcament TV5 Monde. Geocaching , Aquesta aplicació per a IOS i Android et proposa un joc de cerca en la teua zona. Mapcesible , Mapea l’accessibilitat del teu entorn per a ajudar a les persones amb mobilitat reduïda.
/01/ UNA CIUTAT SOSTENIBLE
1.4. VÍDEOS APPS
1.5. MICRO REPTE Dibuixa la plaça, quin espai és el que és més important per a tu?
12
2
QUE ÉS UNA PLAÇA I LA SEUA IMPORTÀNCIA
2.1. CONEIX I DISFRUTA EL TEU ENTORN QUÈ ÉS UNA PLAÇA?
TIPUS DE PLACES
Una plaça és una superfície urbana normalment situada en la intersecció de dos o més carrers. Moltes vegades és un espai de reunió o celebració. Trobem aquesta paraula en molts idiomes: place en francès, plaza en espanyol, piazza en italià, plaza en l’anglès dels Estats Units. També pot ser una plaça de bous o de toros. Les places s’originen en l’àgora grega i n’hereten el sentit de lloc de reunió per a la vida pública. Per això sovint el mercat itinerant es fa a la plaça; també moltes places a Catalunya porten el nom de plaça del Mercadal, fent referència al mercat que s’hi celebrava. Molt sovint hi ha una plaça davant d’un edifici important, com la casa de la vila, l’església o la catedral, un palau, etc. Les places són presents en diferents cultures, des de l’europea a la xinesa o la precolombina.
Segons la forma, la plaça pot ser quadrangular, com la Plaça Roja de Moscou; irregular, com les places medievals; el·líptica, pròpia del barroc italià; circular, com Picadilly Circus, i semicircular o allargada. El més habitual és que tinguen un únic nivell, però també poden ser esgraonades, com la de la Mare de Déu a València. Segons si estan envoltades d’edificis per totes bandes o hi predomina l’espai buit, les places són tancades o obertes. Es denominen places de cementiri les que van sorgir a partir dels antics fossars (cementeris o cementiris) que sempre hi havia al costat de les esglésies (i que encara es conserva en pobles molt petits).
Plaça Major. En aquest recinte tenen inici els carrers Castell, Major, Abril, Autonomia i Cavallers. Vies públiques que guarden en els seus paratges i edificis el sabor del Morvedre foral i medieval. En una casa, baix els porxos de la plaça Major, el sacerdot saguntí Joaquín Pallarés Igual fundava, el 28 de setembre de 1841, la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt amb la imposició de quatre mil reals. No es sap des de quan celebra Sagunt el seu mercat setmanal dels dimecres. El dret a celebrar mercat de ramaderia, una vegada a la setmana, va ser concedit a Morvedre per Jaume I, el lloc de transacció comercial era la plaça Major fins als anys cinquanta del segle XX, establint-se comerços i sobretot oficines de canvistes i prestadors. En este espai urbà es reunia el Tribunal de les Aigües a l’aire lliure, igual que a València. També se celebraven les subhastes i les corregudes de bous braus.
14
/02/ CONEIX I DISFRUTA EL TEU ENTORN
2.2.
2.3. COM PUC CUIDAR MÉS EL MEU POBLE O CIUTAT? 1. Cuidaré els edificis, monuments i les zones verdes de la meua ciutat. 2. Em fixaré en quins desperfectes poden arreglar-se en el meu col·legi i avisaré als meus professors. 3. Respectaré i escoltaré l’opinió dels altres i donaré la meua quan treballe en equip. 4. Em fixaré en els desperfectes de la meua casa i avisaré als meus pares o tutors. 5. Participaré en organitzacions i associacions que ajuden als altres. 6. M’interessaré per les notícies que afecten la meua localitat i les donaré a conéixer a uns altres. 7. Quan vaja a algun lloc procuraré col·laborar dins de les meues possibilitats.
16
1
2
3
4
1. 2. 3. 4.
La plaça Major explicada en llenguatge de signes. Nit en Vela a la plaça Major. Merge Mayor - Match Puzzle, Crea la teua ciutat. Google Maps.
/02/ CONEIX I DISFRUTA EL TEU ENTORN
2.4. VÍDEOS APPS
2.5. MICRO REPTE
Construeix un METROMINUTO del teu poble o ciutat. El primer Metrominuto va nàixer a Pontevedra l’any 2011. És un mapa, semblança al del metre, en el qual es pot veure el temps que es tarda a arribar caminant als diferents llocs de la ciutat. Es va fer per a fomentar els desplaçaments a peu. Feu un mapa del vostre entorn i incloeu el que tardeu a anar caminant als llocs més importants.
18
3
PASSEJA PER LA TEUA PLAÇA
Cal venir a Sagunt, no amb una voluntat, oh, amics, arqueològica estrictament i a soles: cal venir a Sagunt i tocar fins les pedres oblidades, les pedres sense inscripcions, anònimes, com si tocàrem mare. Burjassot, 25 de juliol, 1957 Dia de sant Jaume Vicent Andrés Estellés
3.1. LA PLAÇA COM A PATRIMONI Aquesta plaça va ser el centre comercial i cultural de la vida saguntina medieval; de forma rectangular amb porxos, és el lloc on se celebrava tradicionalment el mercat setmanal i encara conserva fustos de columna de la plaça pública romana. En ella es troba l’església de Santa Maria i la porta de l’almodí, on antigament es depositava el blat per a l’abastiment de la població; en ella pot observar-se l’escut quadribarrat de la corona d’Aragó. En els seus voltants es troba el palau municipal i les restes de l’anomenat temple de Diana. De la plaça major parteixen els carrers Majors i Cavallers, principals vies urbanes fins al segle XIX.
La plaça major ha contat amb moltes activitats al seu voltant.
La visita de Felip III i Margarita d’Àustria
Felip II va concertar l’enllaç matrimonial dels seus fills Felipe i Isabel Clara Eugenia amb la princesa Margarita i l’Arxiduc Alberto. Les noces no van poder celebrar-se a Italia. Les noces havien de celebrar-se a València i a ella es van encaminar, d’una banda, el nou rei d’Espanya Felip III i la seua germana que van eixir de Madrid el 21 de gener de 1599, i per un altre, Alberto i la regna consort Margarita d’Àustria. A Morvedre van arribar la reina i la seua mare el dia 5 sent allotjades en el hui desaparegut monestir de San Francisco, el major edifici envoltat de jardins i horts de la llavors vila. Felip III, desitjós de conèixer a la seua futura esposa, va voler visitar aquella nit a Margarita d’Àustria.
El dia abans, el 4, havia concedit a Morvedre, per reial orde, el poder afegir al seu escut d’armes cinc estreles per paga de la vigilància i lleialtat dels habitants de Morvedre.
20
3.2. VISITA I SITUA ELS TUITS Església construïda després la conquesta de Jaume I. Construïda sobre la mesquita major, varen tardar 400 anys en acabar-la. A les seues pedres encara podem vore les marques dels picapedrers. Les campanes ens conten els successos de la ciutat. Celia @CeliaVisitasGuiadas A la Plaça Major la porta de l’Almodí ens parla del passat quan es guardava el gra de blat de la ciutat. Propietat del rei, al principi, encara té l’escut reial. Un dels llocs més importants de la ciutat, per això es troba a la plaça Major. Celia @CeliaVisitasGuiadas Casa nobiliària dels Berenguer, en la planta baixa el bestiari (els animals), dalt la planta noble (on vivien els amos), i al porxe encara podem vore les finestres on es cultivava el cuc de seda. Al patí es troba el mur del temple de Diana. Celia @CeliaVisitasGuiadas
Travessant la porta de València o porta de Ferrisa ens endinsem al carrer major, un dels 3 principals carrers del Sagunt medieval. En ella encara podem veure escuts nobiliaris i cases senyorials. Al pas trobarem les ermites de San Miquel, l’ermita de Sant Roc i de la Verge dels Desemparats, o l’emblemàtica façana del Palau del Delme. Lluesma @ExploraSagunto La torre de la casa dels Vives de Canyamas després Duc Gaeta, és l’única torre de l’homenatge que es conserva en el barri antic de Sagunt. Va tindre diverses funcions com a residència del senyor, control d’entrada al carrer castell, presó en el s. XVIII o habitatges en el s.XIX. Actualment hi ha projecte en marxa per a reconvertir-la, al costat de part de l’habitatge, en hotel. Lluesma @ExploraSagunto
/03/ PASSEJA PER LA TEUA PLAÇA
La plaça de la pescateria forma part del soc central del Sagunt Medieval. En ella es venia carn i peix i era epicentre de la vida quotidiana al costat de la plaça major. Es troba molt pròxima a l’antiga porta de la Vila on se situa l’actual ajuntament. Lluesma @ExploraSagunto
3.3. PER A QUÈ SERVEIX EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC? 1. Serveix per a usar el sòl de manera intel·ligent i perquè la ciutat o el poble cresca utilitzant només el sòl estrictament necessari. 2. Analitza i identifica els problemes i les oportunitats d’un poble o d’una ciutat. 3. Assenyala els diferents usos del sòl: per a habitatge, botigues, indústries, zones verdes, col·legis, hospitals, carrers i places... 4. Indica els llocs on NO es pot urbanitzar o construir. 5. Preveu quin serà el creixement de la població i les necessitats de sòl que tindrà la localitat. 6. L’ordenació assegura que els carrers siguen més nets, bonics i salubres. 7. Facilita una bona circulació i mobilitat. 8. Delimita el volum i l’altura dels edificis i fa que la ciutat siga més bonica. 9. Millora el medi ambient gràcies a un bon ús dels recursos.
22
1
2
3
4
1. 2. 3. 4.
Església de Santa Maria. Fòrum Romà. Museu Històric. Teatre Romà.
/03/ PASSEJA PER LA TEUA PLAÇA
3.4. VÍDEOS APPS
3.5. MICRO REPTE Plànol de la Plaça Major, col·loca els tuits anteriors .
24
4
GAUDEIX LA PLAÇA
La festa és temps fora de temps. La festa és celebrar amb la teua gent i és acollir la gent que no coneixes, és diversió, és retrobada i és carrer. La festa és música, pólvora i soroll per fugir de la rutina i la quotidianitat. L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia @letnomuseu
4.1. FESTES DE LA PLAÇA L’Adoració dels Reis Mags en viu
Des de 2015 Passió per Sagunt escenifica “L’Adoració dels Reis Mags en Viu” una posada en escena que té lloc a la plaça Major de Sagunt el dia 5 de gener, just després de la Cavalcada dels Reis que finalitza en l’Ajuntament de Sagunt. Prop de vint persones intervenen en esta representació bíblica.
Sant Antoni
L’associació Amics del Cavall és l’encarregada d’organitzar els actes de les festes populars de Sant Antoni a mitjan gener. Destaca el trasllat del pi des del trinquet fins a la plaça Major, arrossegat per cavalls i acompanyat del grup de percussió i dolçaina de la Diabòlica de Morvedre, per a muntar la foguera.
Setmana Santa
L’origen de la Setmana Santa de Sagunt es remunta al segle XV. El Divendres Sant és el dia gran destacant el Viacrucis que parteix des de l’ermita de la Sang fins al Calvari. Al llarg d’un empinat recorregut es representa la Passió de Jesús en un acte multitudinari en el qual no falten el so dels tambors, els resos i els cants coneguts com “motets”. Aqueix mateix dia, a la vesprada, té lloc la processó del Sant Enterrament, multitudinària representació en la qual els xiquets demanen un caramel (“caramelet”) als participants, mentre alguns confrares, coneguts com “plegaors”, sol·liciten un donatiu, acompanyats pel so dels tambors i les cornetes. Durant la Setmana Santa també se celebra la representació de la Passió Saguntina, una teatralització de la passió i mort de Jesús a càrrec d’un grup d’actors no professionals.
9 d’octubre, Moros i Cristians
Vinculem sempre el Nou d’Octubre amb els Moros i Cristians, ja que són la representació de la reconquesta per part de Jaume I del regne àrab de Balansya. És per això que la festa es desenvolupa el primer cap de setmana del mes d’octubre. Organitzada per l’Associació de Festes de Moros i Cristians, té lloc la festa de Moros i Cristians sota l’advocació de la Mare de Déu del Remei.
26
4.2. FESTES, FESTES I FESTES
/04/ GAUDEIX LA PLAÇA
Mira les fotos de Kivi Osma i digues que festes són.
4.3. PINTA LA FOGUERA Sandra G.N. de l’Editorial Safrà.
28
1
2
3
4
1. 2. 3. 4.
Setmana Santa Sagunt 2021. Sant Antoni. Moros i Cristians. Falles.
/04/ GAUDEIX LA PLAÇA
4.4. VÍDEOS APPS
4.5. MICRO REPTE Crea la teua falla! Perquè a la plaça també es planta falla. Necessitem escut, estàndard i monument! Comença pel nom de la Falla!
30
5
CONEIX AL PERSONATGE
Historiador, poeta, membre del Grup Torre, l’avantguarda cultural dels anys cinquanta, un home educat, simpàtic, molt amic dels seus amics, amb un gran sentit de l’humor. Un gran saguntí. Ell va documentar el desaparegut circ de Sagunt i va ser pioner en la difusió de la història local, cronista oficial de Sagunt i València, arxiver de l’ajuntament de València. Tuit Antoni Gómez @AntoniGmez
5.1. BRU I VIDAL Situats sota els porxos, on se citaven amb la que després va ser la seva dona, podem llegir el poema “Porxes”, de Jaume Bru i Vidal, inspirat en totes les vivències que hi va tenir.
Porxes Porxes de la Plaça Major on aprenguérem a esperar tu i jo. Porxes d’irregular anatomia on cada pedra sap d’un camí i d’una vida solcada per mil veus i mil edats que aventen llunyanies i passat (o els arcs que encara queden per miracle del temps, en mig punt o apuntats somnien xarradisses al capvespre). Recordes la fonteta que aspirava a ser font de jardí, i no arribava ni a ser font, ni farola, ni peiró, ni rastre d’antic pou? Porxes de la plaça, cavallers d’altres segles, anunci famolenc de pervivències on ressonen encara cançonetes al recer de les hores i les pedres.
32
Passió per la història, la poesia i el valencià. Tot això, unit a una tenacitat sense límits, va portar a Santiago Bru i Vidal a convertir-se, de manera discreta, en tot un referent de treball constant i rigorós per a llançar llum sobre el passat, dignificar el valencià i bastir ponts entre sectors que semblaven irreconciliables. Premi de les Lletres Valencianes l’any 2000 i fill predilecte de Sagunt des de 1988, Bru i Vidal és sens dubte l’intel·lectual saguntí de més pes de la postguerra, amb una implicació cultural que va transcendir el local i a la seua condició de cronista oficial tant de València com de Sagunt. Conscient d’això, l’ajuntament de la seua ciutat natal dedicarà tot un any a reivindicar i divulgar la seua figura amb motiu del centenari del seu naixement. Va ser un 29 de juliol com hui, de 1921, quan va nàixer el que amb el temps seria un destacat humanista en sentit ampli, autor de nombrosos llibres sobre la història de València i Sagunt, milers d’articles i una obra poètica que
signava com Jaume Bru i Vidal; una producció on el valencià va tindre un paper molt present. Actiu des de ben jove, va estudiar Magisteri i va arribar a ser doctor en Filosofia i Lletres en 1957 mentre participava en la dinamització social i cultural a través de vies molt diferents: Poeta i membre del Grup Torre, puntal del valencianisme cultural, també va ser cronista oficial de Sagunt des de 1952 i integrant de la ‘Penya Esvaradora’, un grup que emetia un programa setmanal de ràdio en valencià a Sagunt de to desenfadat i humorístic. A més d’exercir de professor en diferents centres, va ser tècnic en el servei d’investigació prehistòrica de la diputació mentre treia temps per a dirigir el butlletí municipal ‘Sagunt’ i continuar escrivint llibres d’història i infinitat d’articles en revistes i periòdics, molts d’ells en valencià. A això va sumar el seu treball com a Inspector Cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments de València en 1975, poc després de ser nomenat cronista oficial
del ‘cap i casal’ i quan ja era membre des de feia temps de Lo Rat Penat i de dues prestigioses institucions: La Reial Acadèmia de la Història de Madrid des de 1966 i la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carles a partir de 1970. Aqueixa vinculació amb les lletres mai la va eliminar en l’àmbit laboral, perquè va arribar a ser cap del Servei Municipal del Patrimoni Històric i Cultural de València fins que es va jubilar en 1986, sempre sense deixar de cultivar les seues altres facetes perquè va assumir diversos càrrecs entre els Cronistes Oficials del Regne de València, va ser integrant de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i fins i tot president del Centre d’Estudis del Camp de Morvedre.
/05/ CONEIX AL PERSONATGE
5.2. BIOGRAFIA
5.3. LLIBRES Llibres recomanats per conèixer la historia de Sagunt, la plaça, etc per Albert Vidal.
Glorieta i altres poemes per a infants
JAUME BRU I VIDAL, ARANTXA BLASCO Glorieta i altres poemes per a infants és un llibre de caire lúdic i obert, on la poesia pren com a punt de partida els jocs i les cançons populars, a més de facilitar als alumnes aprenentatges lingüístics significatius. Al remat, unes pàgines amb un munt de possibilitats que ens permetran, tant als adults com als xiquets i a les xiquetes, veure’ns reflectits en la condició de poetes del dia a dia.
Tonet i l’avi Pasqual visiten Sagunt
Partint d’una visita al casc antic i al castell de Sagunt l’escriptor Manel Alonso i la dibuixant Empar Piera han creat una nova aventura de Tonet i la seua família. En aquesta ocasió l’entremaliat i fantasiós Tonet, acompanyat del seu avi Pasqual, tindrà l’oportunitat de conèixer la ciutat del Palància i les restes del seu passat. Els lectors més joves de la casa descobriran, a través de la mirada de Tonet, uns racons i un paisatge de gran bellesa i valor històric. Però l’escenari invita al nostre protagonista a la fantasia i prompte s’imaginarà que és un gran cavaller capaç de vèncer els dracs més malèfics; però, per altra banda també, l’obligarà a fer-se algunes preguntes que només el seu avi sabrà respondre-li. Tonet i l’avi Pasqual visiten Sagunt és un llibre destinat a xiquets i xiquetes que comencen a llegir, està escrit en versos de quatre estrofes i de deu síl·labes cada un dels quals va acompanyat per una il·lustració a color. Els autors pretenen descobrir d’una manera senzilla, directa i imaginativa als infants valencians la capital del Camp de Morvedre i el gran tresor arquitectònic que conté. El llibre a més a més està acompanyat per un retallable d’una de les diverses torres saguntines.
Atrapats en la història
En arribar a Sagunt, la colla, convidada per Vicent Miret, al·lucina amb les històries d’un cicerone misteriós, de poders especials. Un text de Manolo Civera.
34
5.4. VÍDEOS APPS
/05/ CONEIX AL PERSONATGE
Ruta Literària Bru i Vidal.
5.5. MICRO REPTE SAGUNT
Pòrtics encesos, llambordes mil·lenàries. Morat de teles.
Anem a fer poesia o millor dit, haikus. Roser Furió ens ajuda amb diferents Haikus sobre les places majors dels pobles de la comarca del Camp de Morvedre.
ESTIVELLA
Camí d’Inares, ni escorxador ni bassa. La plaça vella.
Remor de segles, veïnat que trepitja les seues pedres. Molla de segles, cases, pòrtics ensenya. Tresor de pedres. Sota les pedres del castell mil·lenari respira vida. Presència viva sota tocs de campanes. Sense cap arbre. Quantes batalles ha respirat la plaça des dels seus pòrtics?
CANET
No es placeta, no té arbres ni fonteta, té dol i festa.
ALBALAT DELS TARONGERS La font al centre, olor de pa i muntanya. Bressol d’un poble.
36
6
UNA HISTÒRIA DIFERENT
I si coloquem una història de Disney en Sagunt i en la plaça?
6.1. UNA VERSIÓ DEL GEPERUT DE ( NOTRE DAMME ) SANTA MARIA DE VICTOR HUGO En un dels llocs més bells de la ciutat de Morvedre, es trobava una gran construcció, gairebé tan bella, com la ciutat que li donava cabuda: Santa Maria. Santa Maria es tractava d’una immensa església arxiprestal que, segons es deia, guardava molts misteris i, entre ells, una història en la qual el lleig i el bell, així com el dolent i el bo, s’entremesclaven entre la llegenda i la realitat. Dins d’aquella església s’amagava un ser molt estrany, el cos del qual pel que sembla, s’assemblava més al monstruós que a l’humà. La maldat dels homes havia condemnat a aquell ser anomenat Quasimodo, a viure en la foscor allunyat de la resta, malgrat posseir una ànima tan neta com mai s’havia vist en cap altre lloc. Quasimodo habitava en el campanar de l’església, però no ho feia sol, li acompanyava un home molt cruel, el jutge Frollo, que havia vist néixer a Quasimodo erigint-se en el seu amo des de llavors. Un dia, Quasimodo, fart del seu tancament i mort de curiositat pel que pogués
haver-hi en l’exterior, va decidir abandonar la torre del campanar i anar-se a explorar aprofitant un dels dies de festa més importants de la ciutat, el Mercat per commemorar l’entrada de Jaume I a la vella Morvedre on tots anaven disfressats de joglars. En aquella festa Quasimodo va poder veure i conèixer a la jove Esmeralda, i li va semblar la persona més bella del món. Quasimodo també coneixeria aquell dia al capità dels soldats, Febus, i a poc a poc, tots dos es convertirien en els seus millors amics. Que feliç se sentia Quasimodo en veure que a la fi era acceptat, malgrat la seva aparença, com un més. Febus i Esmeralda, la gitana, van poder contemplar en Quasimodo la noblesa i bondat de la seva ànima i no van dubtar a lliurar-li la seva amistat. Fins i tot la resta de la gent que poblava la ciutat es va adonar de la riquesa de Quasimodo, i van decidir premiar-li en la festa com a Rei dels bufons, al lleig més simpàtic i amable de tot el lloc. No obstant això, Frollo, que contemplava des de molt a prop la fugida del
38
Quina ràbia i impotència sentia Quasimodo davant tanta injustícia! I després de molt pensar, va decidir que havia de posar-li fi a aquella situació posant-se en marxa. Enfortit pel record dels seus amics, i sobretot, pel record de la jove Esmeralda, els seus braços van aconseguir finalment trencar i fer miques les cadenes que li amarraven a la torre del campanar, i encara que era conscient que Frollo mai li perdonaria aquell desafiament, el seu sentit de la justícia i de l’amistat li convertien en algú molt més fort i poderós que la por mateixa. Així, després d’alliberar-se de les cadenes, va aconseguir trobar als seus amics i alliberar-los també. L’alliberament de Febus i de la jove Esmeralda va convertir a Quasimodo en un autèntic heroi local: un heroi lleig, tal vegada, però posseïdor de l’ànima més bella i poderosa de tota la ciutat.
/06/ UNA HISTÒRIA DIFERENT
campanar i traïció de Quasimodo, no podia creure-ho i, a poc a poc era consumit per la ràbia i el rancor. La maldat i l’egoisme de Frollo, no li permetien comprendre que Quasimodo caminés lliure pel món, i molt menys que pogués ser feliç. De manera que va decidir ordir un pla per a allunyar a Quasimodo dels seus nous amics. I d’aquesta manera, va ser com Esmeralda i Febus van ser capturats i empresonats, i Quasimodo conduït de nou a la torrassa de la catedral advertit de les conseqüències que tenia burlar i no obeir les normes d’un amo. Encadenat en el campanar de l’església, el pobre Quasimodo no aconseguia comprendre el perquè de tanta dissort i maldat en un home. El cos de Frollo no posseïa cap deformitat com sí que la posseïa el seu, i no obstant això, el seu cor i la seva ànima es trobaven completament retorçats sota una aparença aparentment perfecta. Aquell cor podrit per l’enveja i l’odi, i no ell, sí que representava la veritable lletjor dels éssers humans…
6.2. LA PLAÇA MOTOR ECONÒMIC S’ha fet un gran mercat però que més important que el comerç local. Són moltes les raons i avantatges per la qual convé comprar en els comerços pròxims a tu, algunes d’elles són:
1. En els comerços del nostre barri el tracte és més pròxim i és més fàcil que et puguen aconsellar sobre la compra que faràs. 2. El tracte és pròxim i personalitzat. 3. La seua presència activa i alegra els nostres carrers i les nostres llars. 4. En els comerços del teu entorn podràs trobar productes locals típics. 5. Enforteix els llaços de la teua comunitat. 6. El comerç de barri humanitza la ciutat o poble. 7. Els productes no estan estandarditzats, són diferents i de gran qualitat. 8. Estalvies temps de desplaçament i la contaminació del teu vehicle. 9. Promous la producció local. 10. Genera ocupació i riquesa local.
40
1
2
3
4
1. 2. 3. 4.
“El Jorobado de Notre Damme”. Ahí fuera Campanar Santa Maria. Concert Lira Saguntina.
/06/ UNA HISTÒRIA DIFERENT
6.3. VÍDEOS APPS
6.4. MICRO REPTE Fes una guia per a recórrer pas a pas tots els espais que hi han en el conte.
42
7
SI HO PLANEGEM HO PODEM FER I CANVIAR De la plaça Major a la Glorieta
7.1. LA PLAÇA MODERNA
La plaça Cronista Chabret més coneguda col·loquialment com La Glorieta és l’actual punt neuràlgic a Sagunt. Està situada en el centre de la ciutat molt pròxima a l’Ajuntament. En el seu perímetre podem trobar: Cafès, bars, comerços, entitats de Crèdit, les societats recreatives: Societat Musical Lira Saguntina fundada en 1908, Associació de Caçadors fundada en 1920 i la Societat Vitivinícola fundada
en 1875; La Biblioteca Pública Municipal, El Mercat Municipal, l’antic edifici de Correus, la Sala d’Exposicions de Bancaixa, Institut Nacional de la Seguretat Social i el Col·legi Públic Cronista Chabret. L’origen de la Glorieta està vinculada a la desamortització del Convent de Sant Francesc. L’any 1294, els jurats de Murviedro van sol·licitar la fundació d’un convent religiós a Fra Domingo de Caba, provincial dels frares menors de Sant Francesc, perquè es feren càrrec de pelegrins, captaires, rodamons i orfes que passejaven pels camins rals i suposava un problema per al municipi. La superioritat franciscana va accedir a la sol·licitud. El 8 d’abril de 1295, cinc religiosos fundadors van prendre possessió en un hospital extramurs de la població, pròxim al nord de la porta de la vila. El convent es va anar construint a poc a poc amb donatius i almoines dels fidels de grans proporcions.
La forma més encertada i saludable de desplaçament és caminar. Sempre que pugues, recorre el teu poble o ciutat caminant. En cada trajecte descobriràs una cosa nova, coneixeràs una mica més el teu entorn i viuràs noves experiències. Si ens desplacem a peu, amb bicicleta, en transport públic o mitjançant vehicles elèctrics (patinets, bicicletes, cotxes) contaminarem menys; no obstant això, hem de ser responsables perquè els nostres desplaçaments resulten segurs. Pensa-ho, quan et mous no estàs sol. Al costat de tu passegen i es mouen altres persones. Algunes més majors i altres menors et necessiten. Respecta a les persones, respecta les normes de circulació.
44
7.2. SAPS QUANT CONTAMINA CADA MITJÀ DE TRANSPORT? L’ús del cotxe suposa que les ciutats s’òmpliguen d’embossos, de contaminació, de brutícia i de problemes d’aparcament. L’automòbil hauria de ser l’última opció per a moure’s per la ciutat quan no hi haja una altra manera més sostenible. Fixa’t en els grams de CO₂ que emet cada mitjà de transport per passatger i quilòmetre:
Cotxes
72 grams de CO2
Autobusos
104 grams de CO2
Camions
158 grams de CO2
Vianants
Metre
0 grams de CO2
0 grams de CO2
Motos
14 grams de CO2
Avions
285 grams de CO2
/07/ SI HO PLANEGEM HO PODEM FER I CANVIAR
Ciclistes
0 grams de CO2
7.3. REDUIR LES EMISSIONS DE CO2 Llig i marca amb una «x» què faràs per a desplaçar-te de manera més eficient, saludable i segura cada dia.
1. Pensaré bé, abans de cada desplaçament, com puc arribar al meu destí. 2. Valoraré les emissions de CO2₂ dels meus desplaçaments i intentaré que siguen baixes. 3. Procuraré caminar una estona cada dia. 4. Si tinc possibilitat, aniré caminant de casa al col·legi i viceversa. 5. Si he de desplaçar-me a llocs allunyats usaré el transport públic. 6. Caminaré o aniré amb bicicleta per a descobrir i gaudir noves zones del meu entorn. 7. Eixiré a patinar, caminar amb bici o a fer running amb freqüència. 8. Compraré en els establiments més pròxims a la meua casa per a evitar desplaçaments més llargs.
46
7.4. VÍDEOS APPS 1
2
1. 2. 3.
Xiquets per una mobilitat sostenible. Aquest vídeo t’ajudarà a entendre què és un model urbà on es cuida la mobilitat sostenible. La importància de la bicicleta. El planeta necessita el teu compromís. Quants cotxes hi ha en el Món. Aquestes dades et donaran molt a pensar.
/07/ SI HO PLANEGEM HO PODEM FER I CANVIAR
3
7.5. MICRO REPTE
Feu un «tauler d’anuncis solidari» en el qual oferiu la vostra ajuda a companys. Escriu, en un pósit el tema en el qual pots ajudar. Bastarà que un altre company que necessite la teua ajuda acudisca a tu amb el teu anunci.
48