A.C. Falla Mercat de Silla - Llibret 2019 by AC Falla Mercat de Silla

FALLES

2019 falla MERCAT

Silla

AMB ELS

SENTITS

5 1

EDITA AC Falla Mercat de Silla 46460 Silla (València) DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Elena Tomàs i Martí MAQUETACIÓ I DISSENY : Gorria, disseny i comunicació. AUTOR DE LES CRÍTIQUES DE LES FALLES Jose M. Tomàs i González PUBLICITAT M. Pilar Costa i Peña EQUIP DE LLIBRET Jose M. Tomas , Isabel Tomas, M. Jesús Brocal, Letícia Simó, Mireya Guirao, Paloma Socarrades, Elena Tomàs. EQUIP DE REDACCIÓ Jose M. Tomàs, Isabel Tomàs, M. Jesús Brocal, Letícia Simó, Mireya Guirao, Paloma Socarrades, Lucia Tomas, Natàlia Alfonso, David Zarcero, Sheila Rodríguez, Javier Hernández, Ivan Martínez, Sheila Rodríguez, Juli Avinent, M. Eugènia Borda, Inés Hernández, Daniela Valiente, Ferran Blanch, Elena Tomàs. FOTOGRAFIES OFICIALS Vicente Fco. Santos, Raquel Vedreño, Oreo Fotografia CORRECCIÓ Empar Minguet i Ignacio Valero (Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla) IMPRESSIÓ Sherpa print. SL DIPÒSIT LEGAL V- 4076- 2011 ( s’han imprés 500 exemplars) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Índex INTRODUCCIÓ. Els sentits, què són els sentits?

VISTA 9 Els colors del trage de fallera 10 Sentit literari 12 Monument faller 14 OÏDA 17 Imagineu 18 Música per a l’oïda 20 Un “faller” de conte 22 TACTE 25 El pentinat de fallera 26 Vestidors de la Mare de Deu 28 GUST 31 Tastant la festa 32 No és una paella qualsevol, és paella valenciana 34 Historia del bunyol 36 OLFACTE 39 Eixa oloreta a… 40 Totes les olors de valència 42 SENTIT COMÚ 45 El menys comú dels sentits 46 La difícil tasca d’explicar allò que és inexplicable 48 Quin sentit té... Estralejar 50 Quilòmetre zero 58 Apropòsit fallera major

COMISSIÓ MAJOR Salutació del president Al president Junta directiva Llistat de fallers i falleres Un passeig pels sentits del 2018 A la fallera major Salutació la fallera major Entrevista Eugènia Borda Miranda Hi ha alguna cosa més bonica que veure algú somriure... Posem tots els sentit De la teua amiga Explicació i relació de la falla Falleres i fallers amb molt de sentit

69 70 72 74 76 78 87 91 92 98 100 102 105 112

COMISSIÓ INFANTIL 121 El sentit del jocs popular i tradicionals 122 Menutsentit 136 Sentim la falla des del bressol 138 Apropòsit fallera major infantil 140 Llistat falleretes i fallerets 146 A la fallera major infantil 149 Salutació de la fallera major infantil 150 Entrevista Inés Hernández Lladró 154 A la meua estimada filla 158 La meua benvolguda Inés 160 Explicació i relació 163 Fallerets i falleretes amb molt de sentit 172 Programa d’actes

177

Cloenda 180 AGENDA COMERCIAL 181

Els sentits, què són els sentits?

ELENA TOMÀS

ls metges dirien que són una complicada estructura de receptors sensorials que mantenen el cos connectat amb l’exterior, i que ofereixen informació sobre el ambient que l’envolta. La informació arreplegada pels receptors sensorials es remet al cervell, on les distintes àrees la processen, i si cal, imparteixen la indicació d’actuar en conseqüència. Els estímuls que arriben del medi són molt variats, però els òrgans sensorials són específics i sols actuen si l’estímul aconsegueix un cert nivell d’intensitat i durada. Existeixen cinc sentits: TACTE Es transmet mitjançant terminacions nervioses allotjades a l’epidermis (capa superficial de la pell). LA VISTA És capaç de distingir objectes de l’entorn. L’òrgan de la visió és l’ull, que capta les vibracions de la llum que es desplacen en forma d’ona. Vibra en contacte amb els distints cossos, i posteriorment les trasllada al cervell. L’OÏDA Aquest sentit, l’òrgan del qual és l’oïda, també és un fenomen vibratori i el lloc on radica el control de l’equilibri. L’OLFACTE El seu receptor és el nas, en el qual hi ha tres plecs al costat del nervi olfactiu que augmenten la superfície sensorial. D’aquesta manera transmeten la informació al cervell. A més, el nas també calfa l’aire que respirem.

EL GUST El principal òrgan d’aquest sentit és la llengua. La seua banda superior allotja uns receptors a mena de xicotetes estructures anomenades papil·les gustatives, les quals ens permeten diferenciar els gustos. Bé, aquestes serien les definicions tècniques dels sentits. Així que posats en situació els contaré el perquè de començar d’aquesta manera. Però abans d’aprofundir en el tema - que de cap manera serà de caràcter tècnic, ni mèdic, ni purament físic - us contaré que, a més a més, nosaltres hem volgut ficar un sisé sentit, que seria: EL SENTIT COMÚ Sempre, quan es parla d’aquest sentit, es diu que és el menys comú dels sentits. Però estarem d’acord que el sentit comú inclou els coneixements i les creences compartides per una comunitat, i considerades com a prudents, lògiques i vàlides. Es tracta de la capacitat natural de jutjar els esdeveniments i les circumstàncies quotidianes de forma raonable.

Aquesta seria, tècnicament, la temàtica de la qual volem parlar enguany. Però els sentits són més que una definició, ja que a través d’ells vivim les experiències de cada dia. La raó és que creem records als quals tornem cada vegada que un estímul es repeteix, cosa que ens fa sentir bé o malament, segons el record que tinguem associat a determinat estímul. Nosaltres, els valencians, hem creat una xarxa de records i vivències associades a la nostra festa mitjançant cadascun del cinc sentits, i és per aquest motiu que en són tan importants per als fallers, ja que les falles es viuen plenament i intensament, i fan d’aquesta festa una experiència sensorial difícil d’explicar.

Nosaltres, els fallers de la falla Mercat, aquest 2019 hem volgut “fer-ho fàcil”, i volem intentar explicar com es perceben les falles mitjançant els sentits per separat, ja que, encara que és una festa que implica la participació de tots i cadascun dels sentits, hi ha actes en què en predomina un per damunt de tots. Per aquest motiu volem contar-vos com és la festa, endinsant-nos, un a un, en cadascun d’aquests receptors màgics que fan que la festa siga més meravellosa si cal. Estem convençuts que si penseu en un acte en concret, automàticament l’associareu a un sentit, quasi sense adonar-vos-en. Per exemple, la cremà a la vista, l’ofrena a l’olfacte, les mascletades a l’oïda, i així successivament, ja que això és el que nosaltres volem contar enguany. Veure les falles des de dins, però més sensorialment i des de cada sentit. Analitzant sensacions, maneres diferents de viure-ho i de contar-ho. I pel que fa al sisé sentit, volem capgirar la festa, amb opinions contraposades sobre formes de veure-la, de viure-la i d’entendre-la, ja que no tots la sentim ni la gaudim de la mateixa manera; aquesta és la meravella més gran que té la festa, que res és igual. Segons qui te l’explique, la narració és distinta, d’una o d’altra manera. I aquesta és la idea que hui volem reflectir en aquest llibret. Com percebem la festa des de cada sentit i des de cada perspectiva. Així que poseu tots el sentits per a llegir i gaudir d’aquest llibret, ja que és una experiència en tots els sentits. Obriu els ulls, aguditzeu l’oïda, toqueu sense por, oloreu les pàgines i, per què no, xupleu-vos el dit per a passar- les. I per damunt de tot poseu tot el sentit comú per entendre aquesta festa que tant amem. Aquest llibret és vostre, gaudiu-lo EN TOTS ELS SENTITS.

Les il·lustracions que acompanyen aquest i altres articles són dels cartells de Luís Demano i Joan Quirós, corresponent al cartell oficial de les Falles de València de 2017.

Jo sóc espantosament seriós en el vestir. Avorrit i tot: suèters i pantalons de colors foscos, camises a ratlles. Per això em sorprenc a mi mateix quan note que els ulls se me’n van darrere de les indumentàries antigues que ara recuperen els fallers. Quina profusió de colors i de dissenys. Jupetins verd clar, o grocs, o de color carabassa. Calçons de teles clares que arriben al genoll. Mocadors al cap de teixits acolorits. Faixes d’un roig llampant. I tot sembrat d’uns brodats i uns dibuixos que no sé anomenar i em meravellen. Els hòmens es cobreixen de color, no sols les dones. Almenys mentre duren les festes. Després tornaran els dies de diari i la seua grisor. Sort que hi ha la llum del sol, ara tan viva, per a compensar-la. JULI AVINENT. Escriptor i professor de llengua valenciana.

ELS COLORS DEL TRAGE DE FALLERA M. JESÚS BROCAL Entrat ja març, pròxima la primavera, comencen les Falles i, quan les cercaviles inunden els carrers, és inevitable que els ulls conduïsquen les seues mirades cap als vestits de les nostres falleres. Vos heu fixat en els vestits de fallera? Com no podia ser de cap altra manera, és impossible no fixar-s’hi, ja que omplin de llums, de colors, de brillantors, de plates i d’ors per on passen, i el vaivé de les seues faldes té un poder pràcticament hipnòtic. Els colors són una forma de comunicació no verbal i estan molt relacionats amb les nostres emocions. En les teles que s’empren per a confeccionar la indumentària valenciana, teles riques cosides amb fils d’or i plata, brodats, brocats, sedes, espolins... ens desborden les seues textures i colors. En les teles de fallera cal equilibrar-ne els fons amb els estampats i brodats. El cas és que una mateixa tela no significarà el mateix per a dos persones. Sí ocorre que alguns de nosaltres empatitzem més amb uns colors que amb uns altres. És l’anomenada psicologia del color. NEGRE A causa de la seua relació amb la foscor, el negre simbolitza el misteri i el que és desconeix. Però en el món de la moda el negre és el color de l’elegància, de la formalitat i de la sobrietat. És el negre el color escollit per la nostra fallera major d’enguany, Mª Eugènia Borda i Miranda.

MORAT Resulta vibrant, energètic, excèntric, ric. El morat és un color amb

En les teles que s’empren per a confeccionar la indumentària valenciana, teles riques cosides amb fils d’or i plata, brodats, brocats, sedes, espolins... ens desborden les seues textures i colors molta força. Les seues variants més freqüents són violeta, lila i pruna. No és estrany que siga el color escollit per la nostra fallereta major infantil, Inés Hernández i Lladró. BLAU Ideal per a persones serenes o que busquen la tranquil·litat. Genera calma, pau i equilibri. Per a somiadors, ments relaxades o que desitgen estar-ho. El blau marí representa la nit. En l’antiguitat s’associava amb l’infinit, la immortalitat, la reialesa i el sagrat GROC Representa la llum i l’or. Sol relacionar-se amb la felicitat, la riquesa, el poder, l’abundància, la força i l’acció. Com els dies solejats, és llum i alegria. És excitació, creativitat, vitalitat. TARONJA S’associa a l’entusiasme i l’acció, i

fins i tot pot relacionar-se amb la luxúria i la sensualitat, amb allò diví i l’exaltació. Calidesa, capvespre. Els tons pastel poden representar persones que busquen intimitat i recolliment. ROIG Representa l’estimulació, la passió, la força, la revolució, la virilitat i el perill. Probablement, açò tinga molt a veure amb el fet que el roig és el color de la sang, que també associem a una certa noció de vitalitat, agressivitat i sensacions extremes. Una valenciana aventurera i assertiva.

ROSA Femenina, romàntica, afectuosa, compassiva, dolça i melindrosa. Individualista i gentil. Naix com a color intermedi entre roig i blanc i adquireix qualitats de tots dos, tot i que els sentiments associats a aquest color són sempre positius. GRIS Forma part dels colors neutres, però és futurista, elegant, modern, modest i equilibrat. BLANC Pur, innocent, pacífic, bo, net, sa.

Posseeix característiques que tenen una influència positiva en les persones i llocs on abunda aquest color. VERD El color verd suau incita la relaxació i el benestar. El verd representa la joventut, l’esperança i la nova vida, però també l’acció i l’ecologia. El verd és un color molt important per a nosaltres, ja que és el color que representa la nostra comissió fallera. Colors que donen vida a la nostra festa, i que són una meravella per a la vista. Sentits que junt amb el tacte manen a l’hora de gaudir de la

nostra indumentària, tan rica i meravellosa. Per aquesta raó, enguany hem volgut donar color al nostre llibret, perquè és part de la nostra vida festera. Tan important que hem volgut plasmar-hi la relació amb les emocions. Què seria de la nostra festa sense elles? Emocions i color, essència i centre de la nostra festa.

Referències bibliogràfiques: Heller, Eva (2004). Psicología del color. Cómo actúan los colores sobre los sentimientos y la razón. Ed. Gustavo Gili.

SENTIT LITERARI ELENA TOMÀS Vull fer una xicoteta parada, un alto en el camí dels sentits per a dirigir unes paraules a aquest vehicle de comunicació que hui tenim a les nostres mans, a aquestes fulles en blanc que cada anys els fallers omplim de records i sentiments perquè perduren en el temps i la nostra memòria col·lectiva no es perda. Els llibrets són el millor àlbum de records que una falla pot tindre, on es guarda i es crea cultura, un espai en què qualsevol persona té veu i pot dir i expressar el que vulga. En un llibret cabem tots. Aficionats a les lletres que l’utilitzen per a fer allò que més els agrada, que és obrir els seu cor a la festa i expressar-ho mitjançant paraules que arriben a l’ànima. O professionals que com a entreteniment o com a professió dediquen una part del seu temps a escriure en llibrets de falla. Fins i tot algun xiquet que desitge començar a fer coses dins del món literari. Ací, en aquestes pàgines, tots tenen cabuda, ja que és el nostre espai, lliure de conflictes, de disputes. Ací només entra la cultura i el desig perquè la festa perdure. L’amor per les falles és el que ens fa voler guardar-la per sempre, perquè pareix que si la plasmem mai hi haurà un final, sinó que quedarà en la història per sempre. A més, el dia que tot acabe, mai no morirem del tot, ja que una part de nosaltres romandrà en aquests llibrets fets amb el cor.

Per aquest motiu, els fallers de la falla Mercat sempre hem donat una importància molt significativa als nostres llibrets. Tots aquells que han tingut a les mans les pàgines en

blanc d’un nou llibret ho han fet des del més absolut respecte a la festa, a la cultura i a la innovació. Molts són els guardons rebuts al llarg dels anys, i moltes les alegries que aquest amic ens ha donat. I això que una vegada fet deixa de ser nostre per a ser de tots els que estimen la festa i la cuiden, ja que l’única missió es transmetre sentiments i contar fets mitjançant les paraules. Aquesta ha sigut la missió de cada un dels autors i autores dels nostres llibrets. Nosaltres fórem els primers a innovar quant al format, ja que passàrem d’una grandària menuda a mena de butlletí (on només hi havia fotografies de les falleres majors i les crítiques de les falles), a fer un llibre amb totes les lletres, un llibre amb milers d’històries per descobrir, unes més nostres i d’altres més de cultura general. Però sempre al capdavant de la innovació, sent pioners a fer coses creatives i innovadores. També fórem els primers del poble a acostar el llibret a les persones que miren amb l’ànima i senten amb les vibracions del cor: els cecs. Nosaltres, l’any 2009 férem la introducció del llibret en braille, perquè també ells pogueren ser part d’aquesta font de cultura i tradició. Sempre hem volgut acostar la festa a la gent que no ho té tan fàcil. Per aquest motiu, en el llibret d’enguany hi ha diversos vídeos, de manera que no sols es podrà llegir, sinó que també es podrà sentir. Així és més fàcil que arribe a tot el món. El nostre llibret, font inacabable de saviesa popular. Quin bé tan preuat tenim en aquesta comissió! Quin

Els llibrets són el millor àlbum de records que una falla pot tindre, on es guarda i es crea cultura, un espai en què qualsevol persona té veu i pot dir i expressar el que vulga llegat hi ha en aquesta comissió per a cuidar la nostra cultura, i com no, la nostra llengua, ja que moltes d’aquestes alegries han vingut per fer-ne un bon ús , per cuidar-la i estimar-la i fer-la si és possible una miqueta més gran. Des d’ací voldria donar les gràcies a totes aquelles persones que han dedicat el seu temps i part de la seua vida a escriure en aquestes pàgines, per fer que el llibret de la falla Mercat continue viu. Per haver-nos transmés als que hui exercim aquest important càrrec l’estima per les coses ben fetes, per buscar l’excel· lència i per cuidar la nostra història. Sou per a la falla Mercat un important valor. Per tant, volem oferir-vos aquest xicotet homenatge, i que se sàpia que la falla Mercat seguirà per sempre cuidant el seu llibret, tal com ho ha fet des dels inicis. Que sapieu que seguirem deixant-nos l’ànima perquè aquest cicle de triomfs no acabe mai, ja que el llibret és el nostre centre, on s’ajunten els sis sentits per fer una cosa extraordinària. Per hui i per sempre el nostre llibret serà el nostre millor tresor.

MONUMENT FALLER ELENA TOMÀS En la nostra festa estan implicats tots els sentits. Quan intentem explicar a un foraster què són les falles, quan intentem explicar-li què és una mascletà, o què és l’ofrena, la primera imatge que li ensenyes és la d’un monument faller. Perquè el monument és el centre de tot. Monuments de cartó, fusta i suro que s’alcen al cel per a fer la delícia de milers de turistes i visitants, els quals gaudeixen amb aquestes obres d’art efímeres que s’exhibeixen al carrers durant quatre dies. En realitat són tan especials perquè mai més, i quan dic mai és mai, podràs tornar a veure’ls, almenys en viu. Sempre tindran el record de les milers de fotografies que hi feren, però el que és tocar-los, sentir la seua presència i el seu poder per a emocionar-te, desapareix el dia 19 de març amb el poderós foc de la renovació. Foc que junt amb les llàgrimes de les falleres faran lloc al seu successor. I és que no hi ha cosa més bonica en aquest món, ja que cada any els nostres artistes, els nostres creadors, realitzen amb les seus mans noves obres d’art. I encara que ens faça pena que els cremen, en el nostre cor sabem que és una pena momentània, ja que d’alguna manera estem donant la benvinguda a una nova escultura que serà el nostre goig de l’any venidor. I el cap d’aquests escultors del cartó i del suro ja està maquinant una nova obra, més gran, mes grandiosa, amb més colorit, sempre buscant l’excel·lència, el risc, però sobretot la cara de sorpresa dels centenars d’ulls que gaudeixen, any rere any, de les nostres festes.

Aquesta part visual de les festes es combina amb la part manual de les laborioses mans. Mans que treballen durant tot un any per a fer que els ni-

nots que presidiran els carrers creen LES FALLES, el símbol de la festa. És admirable que treballen durant tot un any perquè tot es convertisca en cendra. Allò que per a qualsevol artista seria un drama, per a ells és un orgull, ja que treballen pel foc. El principi i la fi, elevar al màxim la seua obra, que envoltada per les flames es veu bonica i majestuosa. Ells, els nostres artistes, junt amb pirotècnics, floristes, músics, perruquers, indumentaristes, orfebres, modistes, poetes, escriptors i tots els professionals que d’una o d’altra manera conformen aquest conjunt tan meravellós anomenat Falles. Ells són el nostre més preuat patrimoni, i per ells hui som Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La qualitat dels seus treballs han fet que siguen reconegudes com una de les millors festes del món, dignes de viure-les i gaudir-les. Perquè les falles, per molt que vulguem explicar-les, mai aconseguirem, ni de lluny, que els altres sàpien què és ser faller. Gràcies als nostres artistes, hui en dia som el que som, i projectem aquesta imatge d’excel·lència. I ací acaben aquestes paraules, que no expressen ni de lluny el treball dels artistes fallers. Per a construir una falla s’ha de treballar de valent. És un procés difícil de contar, ja que hauríem de remuntar-nos als inicis, a l’evolució que han tingut al llarg dels anys. Crec que la millor manera de descobrir-ho és acostant-se a la festa, entrar als seues museus, entrar als casals i descobrir des de dins com es creen aquestes obres d’art. Perquè les Falles és una festa que s’ha de viure amb tots els sentits.

17 FOTO: ANTONIO SEGOVIA

La mascletà és una simfonia bàrbara. Cal temps per a apreciar-la. Per això, perquè no han tingut temps, als xiquets els espanta encara, i a alguns forasters. Però nosaltres ja tenim l’experiència, i sabem que aquella acumulació de trons no és tal, que hi ha un ritme que de vegades s’accelera i després s’amansa; que ara la partitura serà cosa d’un instrument només, i tot seguit de molts; que a poc a poc anirà guanyant cos fins que arribe l’apocalipsi últim, que escoltarem amb la boca una miqueta oberta. Després del tro final pareix que el cor es pare, que a dins del pit ens falte alguna cosa. Juli Avinent

IMAGINEU LETÍCIA SIMÓ Quan imaginem la festa fallera, a tots i a totes ens passen pel cap una sèrie d‘elements indispensables perquè siga una festa completa pertot arreu. Imaginem per un moment que estem jugant al mític joc, el conegut per tots/es Un, dos, tres.., i ens pregunten, “Per cinc-centes pessetes cada resposta, elements indispensables de la festa fallera, com per exemple, el monument. Un, dos, tres responda otra vez. Quantes coses seríem capaços de contestar? Monument, foc, pólvora, llum, flors, fallers, falleres, bunyols, paella, petards, mascletà, indumentària, festa... La veritat és que podríem estar una llarga estona dient elements indispensables de la nostra festa, però... heu pensat que hi ha un element que va unit, si o sí, a la nostra màxima festivitat? Que és impensable imaginar-se les Falles sense ell?

des de música. Element necessari hui en dia i que ens acompanya de manera ferma, entusiasta, completa... element necessari en totes les funcions. Element sense el qual no es pot entendre la festa al complet. Element que dóna sentit i que té vital importància. La música, necessària ja no sols en la festa, sinó en el nostre dia a dia. Les bandes de música juguen, ara com ara, un paper vertaderament protagonista. I és que si en qualsevol moment del dia o de la nit podem escoltar petards, castells, coets... també ocorre amb les notes musicals que són característiques de la nostra festa. Perquè la música ens acompanya en cada moment faller, i fins i tot podem afirmar que si n’hi ha un que està íntimament i intrínsecament lligat a la festa, aquest és la música.

Farem l’exercici d’imaginar-nos un passacarrers faller, un passacarrer dels que omplin de color i vistositat els carrers els dies de Falles. Podem imaginar l’estendard de la falla encapçalant la cercavila, els més menuts de la comissió mostrant amb alegria la seua preciosa indumentària, els més majors disfrutant de la festa i dels visitants que ens veuen desfilar amb sorpresa i admiració, les falleres majors orgulloses de ser les autèntiques regines de la festa... I què falta? Quin important element dóna sentit i sonoritat a un passacarrer? Quin és l’element que no pot faltar en la nostra festa?

Imagineu, per Falles, més de tres-centes bandes de música acompanyant les comissions falleres de tot València en la seua plenitud. Vos puc assegurar que per als músics no sols significa tindre un dels millors treballs durant la festa, sinó que també significa formar-ne part, estar dins, sentir-la i viure-la de manera diferent... I vos ho dic perquè ho sé de primera mà, ja que jo, a banda de ser fallera des del bressol, també he viscut la festa des de l’altra banda. Doncs sí, també soc música, i per aquest motiu em sent molt afortunada, perquè he tingut l’honor de poder viure la festa de les dues maneres, com a fallera sentida i com a música privilegiada.

Aquestes preguntes tenen fàcil resposta, veritat? Les nostres ban-

Imagineu que bonica és la festa que té la característica i la sort de

I és que si en qualsevol moment del dia o de la nit podem escoltar petards, castells, coets... també ocorre amb les notes musicals que són característiques de la nostra festa tindre unes melodies específiques a les quals va lligada, ja que hi ha moltíssimes cançons que només escoltar-ne unes poques notes tenen el poder de fer-nos pensar en les falles. Amparito Roca, Paquito el Chocolatero, Pérez Barceló, Xàbia, l’inefable pasdoble Valencia, Lo cant del valencià, L’entrà de la murta, Las Provincias, i un llarguíssim etcètera que ompli d’orgull els valencians i valencianes. Saber que tenim una llarga llista de cançons que evoquen la festa fallera, que ens trasllada, any rere any, a moments màgics, a la festa de la música per excel·lència, a la festa de la llum, del foc, de la tradició i de la devoció. La festa que ompli l’oïda de qui la viu i la visita amb una música tradicional (i de vegades no tan tradicional). Que ens porta a l’èxtasi de l’amor, a la nostra cultura i a la nostra història. Imagineu que bonic viure aquesta experiència de les falles i la música, elements que van de la mà i reflecteixen hàbits, costums, llegendes, creences, folklore... En definitiva, experiència fallera.

MÚSICA PER A L’OÏDA LETÍCIA SIMÓ El poder que té una mascletà per als valencians i valencianes és sobrehumà. De fet, una vegada em demanaren que explicara amb unes paraules què sentim quan vivim de primera mà una mascletà. I he de dir que no en vaig ser capaç. Si haguera de comparar la mascletà amb alguna cosa, tampoc no seria capaç, perquè per a mi, les mascletades són inexplicables i inigualables. Les mascletades són moments únics, incomparables... Són moments especials que compartim amb companys de festa i també amb curiosos, que volen experimentar al nostre costat l’emoció de viure-la de primera mà a l’emblemàtica plaça de l’Ajuntament de València. Quan sonen les 14:00 hores al rellotge de l’Ajuntament de València, durant uns moments es pot sentir un subtil silenci, que no és més que l’avís de la nerviosa impaciència de tots aquells que compartim aquest màgic moment, de saber que alguna cosa molt emotiva passarà en un tres i no res.

Senyor/a pirotècnic/a, POT COMENÇAR LA MASCLETÀ Soroll, soroll abundant que ompli cada racó de la majestuosa plaça; soroll que penetra dins de cadascuna de les persones que comparteixen la passió per la pólvora; soroll que ens trasllada a un moment inexplicable, que fa que cada vegada que vius aquesta experiència siga diferent, però amb el mateix sentiment; soroll que va creixent cada segon, i que fa que la curiositat per saber com ens sorprendrà el senyor o la senyora pirotècnica siga

cada vegada més gran i més notòria. Soroll que cada vegada més es va convertint en música per a la nostra oïda, i que inconscientment fa que milers de calfreds recórreguen els cossos dels milers i milers de persones que hi som. Que sentim que en aquest moment el món ha parat de girar i que sols existim nosaltres, els privilegiats i privilegiades que som al lloc indicat, el moment indicat, i que som afortunats i afortunades per sentir de primera mà la gran simfonia de la pólvora. Soroll que avança, igual que els batecs dels cors que allí estem units, i que creix amb força i amb emoció, i que fa que els somriures brollen a cotes elevades i l’emoció siga la força dominant d’aquest moment. Soroll que cap al final s’apodera de la plaça, de les persones, del temps, de les ànimes... Soroll que per un moment és l’única cosa que existeix al món i que fins i tot fa que ens falte la respiració, i que particularment en mi, té el poder de fer que dels meus ulls brollen llàgrimes d’adrenalina en sentir que en aquest moment sols hi som la melodia de la pólvora i jo. Soroll que evoluciona cap a un terratrèmol que fa vibrar els cossos de totes i tots, i que fins i tot fa tremolar el mateix sòl. Que fa que inevitablement cridem, que ens abracem, que besem, que plorem, i que sentim dins de nosaltres que el que acabem de viure és únic, i que es fa ací, a València, a la terra de les flors, de la llum i de l’amor. L’oïda dels qui podem viure aquesta inoblidable experiència és, ver-

taderament, una oïda afavorida, ja que les melodies que transmet una mascletà són irrepetibles i totalment inefables. I des d’ací vull convidar-vos, sempre que tingueu l’oportunitat, a gaudir del millor concert que oferim els valencians, el concert en el qual la protagonista no és cap música ni cap instrument. La vertadera protagonista és un dels elements més estimats que tenim els valencians i que tant ens caracteritza: la pólvora.

23 FOTO: TONO GIMÃ&#x2030;NEZ

UN “FALLER” DE CONTE LETÍCIA SIMÓ Hi havia una vegada un jove valencià que tenia la música molt a dins. Un jove del qual podríem dir que era un apassionat de la música i de totes les seues vessants. El jove de qui vos parle tenia com a nom José Serrano i Simeón. Vos sona aquest nom? Un nom tal vegada molt comú? I si vos dic que era més conegut com el Mestre Serrano? Ja vos va sonant un poquet més? Que el Mestre Serrano era un virtuós de la música crec que ho sabem tots. Gran compositor d’innombrables sarsueles, de grans òperes, de teatre musical d’inspiració italiana, pianista excepcional, musicòleg... Però, sabíeu que el Mestre Serrano era un apassionat de la seua terra i de la festa fallera? No és difícil imaginar que el mestre estava enamorat de la seua terra, ja que va ser ell qui, el 1909, va escriure L’himne de l’Exposició, obra estrenada en l’Exposició Regional Valenciana, i que més tard, el 1925, es convertí en el nostre himne regional. Però en aquest conte jo em vull centrar en altre tipus d’himne, himne que va ser creat pel Mestre Serrano també, i que em pareix que té una història digna per a ser contada.

Era l’any 1928 i les falles de València estaven en el ple de la seua esplendor, a causa de l’impuls de la Societat Valenciana de Foment del Turisme. Aquesta entitat va aconseguir que per primera vegada hi arribaren trens específics d’altres parts del país per viure la festa fallera. Les falles anaven coneixent-se cada vegada més, ja no sols a tot Espanya, sinó també en gran part del món.

L’ànima de tot aquest impuls faller va ser el valencià Antonio Royo i Ample, amant de la festa fallera i amic del nostre protagonista. Davant de la màgica situació que s’hi vivia va sorgir un repte: proposar al Mestre Serrano el desafiament per a compondre un pasdoble amb ànima fallera, i que a més tenia l’al·licient que s’estrenaria en les vinents Falles per totes les bandes de música que els dies de festa envaeixen els carrers.

El Mestre no ho va dubtar ni un moment i va acceptar el desafiament proposat, i amb tot el material preparat, l’ànima plena d’amor cap a la nostra festa i amb la companyia de les muses que tant inspiren, va posar fil a l’agulla i en tan sols trenta minuts va obrir els ulls a la llum d’aquest món l’himne del qual vos estic parlant. Que les falles són font d’inspiració és sabut per totes i tots, i que per als

Al dia següent de la composició ja hi havia centenars de còpies, i el 18 de març del 1929, pels carrers de tot València ja es podia escoltar aquesta melodia amants d’aquesta grandiosa festa encara ho és més, no hi cap dubte. Qui podia imaginar que aquest himne faller, (del qual encara no vos he dit el títol) el compongueren en tan sols mitja hora? Cal suposar que açò passa quan s’ajunten dos grans passions en una persona virtuosa, i açò és el que li va ocórrer al nostre estimat protagonista. Al dia següent de la composició ja hi havia centenars de còpies, i el 18 de març del 1929, pels carrers de tot València ja es podia escoltar aquesta melodia. Què podem dir? Tots els fallers i falleres la portem dins de nosaltres, un himne del qual m’acabe d’adonar que és l’aniversari, ja que aquest 18 de març complirà 90 anys. Noranta anys omplint la nostra oïda de passió, de fervor, d’amor a la festa. Noranta anys de sentiments a flor de pell i de calfreds que reflecteixen l’adoració dels fallers i falleres cap a la nostra vocació. Amb aquesta descripció, i sabent el nom del nostre protagonista, ja sabeu de quin pasdoble vos parle, veritat? Sí, amics i amigues, vos par-

le de l’himne faller per excel·lència, vos parle d’aquella tonadeta que tenim tots i totes al cap, vos parle d’El faller. Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama, per culpa teua tinc el cor encés en flama. No te separes del caliu del meu voler, reineta, fallera, que si tu em deixes un ninot hauré de ser. ¿Hi ha una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep...? A mi (i com a molts i moltes) m’ocorre que no puc llegir aquesta cançó sense ficar la tonadeta que

tants bons moments ens dóna als fallers i falleres. El faller, pasdoble conegut per tots i totes, escrit en tan sols mitja hora. Himne faller que ens trasllada al paradís de la festa fallera, pasdoble que ens uneix a totes i tots sota l’estendard de l’amor a la millor festa. Cançó d’amor, cançó de tradició, cançó que m’ha inspirat per a escriure un conte, que espere que vos haja agradat... Amics i amigues, conte contat, conte acabat.

Potser no hi ha brisa més dolça que la del principi de la primavera, ni un solet tebi que es puga comparar. Hi ha anys que no tenim tanta sort, i la festa no és acompanyada d’un oratge així. Però sovint els cels són benèvols, i la gentada pels carrers es deixa acariciar per l’airet tan suau i un sol que encara no abusa. Com s’agraeix després de l’hivern, encara que siga després d’un hivern com el nostre, que no li agrada exagerar. La pell nota la festa. Es trau la roba i s’ofereix al sol. A la nit, Sant Josep crema els fragments d’hivern que encara es resistien. Juli Avinent

EL PENTINAT DE FALLERA

ELENA TOMÀS El tacte, un sentit que conté moltes ocupacions dins del món de les falles. Però ara, en aquest espai que tinc en el llibret de la falla Mercat, m’agradaria parlar-vos del pentinat més tradicional que hi ha a Espanya, el que menys variacions ha sofert al llarg del temps, i que conserva intacta la seua història, guardant-la en cada trena com un tresor molt estimat.

Veiem, doncs, un pentinat elegant i curiós, amb tradició i que conta la nostra història en cada trena

Començaré contant-vos un poc d’història. Era el segle XVIII, i a les dones valencianes, treballadores com sempre ho han sigut i presumides com a bones dones, els agradava dur el monyo llarg. Tanmateix, per a treballar, era un poc incòmode. Aleshores, se l’arreglaven perquè cap metxa els caiguera als ulls, i és per aquest motiu que començaren a usar també agulles i adorns per a posar-se més guapes si calia. I aquelles agulles les gastaven per a fer el tan conegut monyo valencià. Així que vos explicaré en un breu resum el procediment:

esmentat. A més, a cada costat de la cara i apegat a les orelles afegiren un xicotet monyo en forma de caragol anomenat rodete, el qual enganxaven amb dos agulles de ganxo (una vertical i una altra horitzontal), i així feien el pentinat que hui coneixem.

Ja d’entrada agafaven una part de la coleta i la dividien en huit segments, els quals creuaven fent huits al voltant d’una agulla grossa, coneguda com espasa i canó. Finalment, feien dos trenes i envoltaven el monyo central.

Veiem, doncs, un pentinat elegant i curiós, amb tradició i que conta la nostra història en cada trena, coronats sempre per la pinta que reflecteix el sol de la nostra terra, i que proporciona a la dona valenciana l’elegància i la distinció que sempre ha tingut.

No va ser fins al segle XIX que aquest pentinat es va veure lleugerament modificat per una nova moda. Dividiren el monyo en tres seccions, amb una ratlla al mig i una altra d’orella a orella. Fins aleshores s’havia fet o tot per darrere o amb la ratlla a un costat, i amb la secció que quedava al darrere feien el monyo

Així i tot, fa el mateix que s’elegisca el pentinat del segle XVIII o del segle XIX, ja que tots dos van rematats amb una pinta al darrere; i pel que fa als de rodetes, amb dos rèpliques més menudes de la pinta principal, una en cada rodet.

És per aquesta barreja de tradició i història la dificultat que hi ha. Has de tindre una habilitat especial per a fer-ho perfecte. Anys de pràctica, dedicació i paciència són necessaris perquè els perruquers i les perruqueres de la terra deixen la dona valenciana perfecta per a lluir en

qualsevol cercavila o acte. Molts professionals, encara hui dia, es dediquen a fer aquest pentinat tan peculiar i bonic. Així, que des de les pàgines d’aquest llibret volem fer aquest xicotet homenatge a totes aquelles perso-

nes que estudien i es preparen per a deixar les falleres precioses, i que en totes les modalitats tinguen cura i acaronen la història amb les seues mans, trenant amb estima un llaç que fa que el tacte es convertisca en un sentit molt important per a la nostra festa.

I si algú encara dubta de la faena que porta aquest pentinat, ací vos en deixem, pas a pas, les indicacions, fetes per una de les nostres falleres, Teresa Baena. Així podreu apreciar el tacte -en tots els sentitsque s’ha de tindre perquè quede perfecte.

VESTIDORS DE LA MARE DE DEU ELENA TOMÀS Sentiment, passió i tradició s’ajunten en un mateix lloc els dies 17 i 18 de març, ja que és el dia de lloar i de donar gràcies a la nostra geperudeta per estar un any més al seues peus entregant-li els preciosos clavells que tant signifiquen i tant volen dir. Paraules amagades per les llàgrimes i l’emoció que acaben amb un bes i un gràcies. Uns dies especials i meravellosos que fan que aquesta festa siga més gran. Milers de fallers i falleres desfilen per la plaça de la maredeueta durant dos dies, un acte on es conjuguen diversos sentits. La vista: veure desfilar tants i tants fallers i falleres és realment una meravella per a aquest sentit, enviant al cervell milers de colors que inunden els nostres records. L’olfacte, un altre del principals sentits que hi participa aquest dia, ja que segons t’acostes a la plaça, l’olor de milers de flors se’ns apoderen. I junt amb l’oïda, quan sentim els meravellosos pasdobles, fan que la ment es revolucione i el cor bategue a mil per hora, ja que en un tres i no res estaràs sota la seua mirada, sentint-te protegit i acaronat pels seus ulls d’afecte i d’estima.

Però sent un acte que toca tots els sentits, nosaltres volem centrar-nos, hui, només en un. Un sentit que probablement, aquests dies, ningú no en pensaria: el tacte. Tot i que el cos està absort pels colors, per les flors i pel soroll de les bandes de música, dalt, a 15 metres d’altura hi ha unes persones que amb les seues mans van teixint el millor mantell per a la nostra mareta. Ells són els vestidors de la Mare de Déu, un col·lectiu de fallers i falleres que treballen sense

En principi, els vestidors de la Mare de Déu eren un grup d’amics, molts d’ells pertanyents a la Creu Roja. Experts en alpinisme que auxiliaven persones a les muntanyes, ja que pujar a la part més alta de la imatge i col·loca els rams ho requeria

descans durant mesos i, especialment, aquestos dies, per deixar preciosa nostra perla del Túria. 30 anys han complit ja, 30 anys superant-se any rere any per a sorprendre’ns i emocionar-nos. Però, a fi de conéixer-los millor, vos contaré una poc de la seua història. Tot començà en un taller del barri de Russafa. El iaio Llorca va fer una passarel·la per a dipositar els rams que hi arribaven. Amb el temps va anar ampliant-la, i amb la següent generació adquirí més importància.

Aleshores, Pedro Llorca, junt amb huit amics, hi ficaren uns panells els quals ampliaren a poc a poc, ja que cada vegada eren més els fallers que hi acudien. Però no va ser fins a 1987 que instal·laren la imatge de 15 metres que hui tots coneixem. Aquesta impressionant estructura és obra de l’artista faller José Azpeitia, però la idea d’instal·lar aquesta preciosa imatge va ser de Pedro Llorca i l’artista faller José Carreró. Tots dos van ser els que proposaren la idea a Junta Central, idea que finalment va ser acceptada, aprovada i feta realitat. En principi, els vestidors de la Mare de Déu eren un grup d’amics, molts d’ells pertanyents a la Creu Roja. Experts en alpinisme que auxiliaven persones a les muntanyes, ja que pujar a la part més alta de la imatge i col·locar-hi els rams ho requeria. Abans del 1987 ja hi havia cap a 10 persones que s’encarregaven de posar els rams de l’ofrena en les estructures de la portada de la basílica. Però el treball de vestidor, organitzat, va començar quan hi instal·laren la gran imatge de fusta que hui presideix la plaça. Amb els anys, ha anat millorant i professionalitzant-se. Actualment són 39 els vestidors de la Mare de Déu, sis dels quals són dones. Les edats van des dels 22 als 58 anys. Hi trobem fins a tres generacions familiars, la majoria dels quals són vestidors, tot i que també hi ha brodadors que habitualment pugen a l’estructura i dibuixen el contorn del mantell amb cordes. Els més veterans dirigeixen el grup perquè l’elaboració del mantell siga perfecta. Però el secret millor guardat d’aquests dies és, sens dubte, el

dibuix del mantell. Sempre ha sigut així, i només el coneixen els vestidors quinze dies abans de l’ofrena. Són els mateixos vestidors els que realitzen el disseny i els que no volen que es conega el secret fins que arribe el dia, i així que tot siga més emotiu i sorprenent. Però no va ser fins la dècada dels 90 quan es va incorporar aquest dibuix. Aleshores començaren a distribuir les comissions per sectors, amb flors i colors diferents per a cadascuna. Com a curiositat vos contaré també que els vestidors tenen, com en tenim tots, uns rituals. Moments abans de començar el primer dia d’ofrena resen una oració dins de la basílica, abans de la reunió per a repartir la faena. Besen un a un el medalló de plata de la Mare de Déu, i amb veu alta diuen la frase “vestidors, tots a una veu”, a la qual responen “visca la Mare de Déu”. Preciosa tradició per a començar un acte emotiu com no n’hi ha d’altre. Ja coneixeu un poquet més d’aquest col·lectiu tan important. Un grup que crea, amb el tacte, una delícia per a la vista. Un grup que fa que l’olfacte i l’oïda es tornen bojos en sentir cruixir la fusta. Que la ment cree sentiments que passen de generació en generació, i que mai no es perda aquesta tradició tan meravellosa. Sempre hi haurà gent que vulga formar part d’aquest grup de fallers i falleres que deixen tan preciosa la nostra protectora, nostra mareta, la Mare de Déu dels Desemparats. Sentiments i emocions en unes mans que fan un treball admirable. Des d’ací, gràcies a cadascun d’ells per fer de la seua devoció la nostra felicitat. No perdeu mai la màgia que teniu, i així seguirem gaudint de meravellosos tapissos plens de records, gust i molt de tacte.

Quantes paelles he tastat en la meua vida? No tantes com estrelles hi ha al cel, però quasi. La paella fa festa. Només de veure-la arribar ja t’alegra. I quan la deixen al mig de la taula, es revela tot el seu caràcter: abans de ficar la cullera hi ha un minut d’admiració en què tot el món la contempla, perquè no és únicament menjar, és també un espectacle. De totes les paelles que he menjat, n’hi ha una que em ve a la memòria de vegades. No va ser la primera, que es perd en la infància, ni la més saborosa, que potser és la d’ahir mateix. És la d’una nit de fa molts anys, en l’adolescència, que amb els amics vaig anar a parar, de matinada ja, a un casal prop de la Font de Sant Lluís, a València. No coneixíem ningú allí, però ens acolliren i ens convidaren a compartir una paella que quedava d’un concurs que havien fet aquella nit. No devia ser de les més bones, se l’haurien menjat, i segurament ja estava freda, no ho recorde. Però va ser el millor desdejuni, voltat dels companys de festa i dels desconeguts, la primera nit que vaig passar sense dormir, mentre començaven a acudir els matiners que havien de despertar el barri. Juli Avinent

TASTANT LA FESTA ISABEL TOMÀS Els sentits, allò que ens fa ser especial, que ens caracteritza i es du a desenvolupar el nostre instint. Sense els sentits no podríem estar en contacte al cent per cent amb l’entorn, i és per això que en aquestes línies parlaré d’un d’ells, un dels mes complexos, un dels més saborosos: el gust. El gust és un sentit necessari per a menjar, per a explorar els sabors i que junt amb l’olfacte completen la barreja perfecta per donar sentit a tot allò que ens dóna una explosió de sabor a la boca. Tot i això, tots sabem que els valencians tenim “molt bon gust”, que sempre tenim una bona excusa per fer un bon dinar, un extraordinari sopar o un simple esmorzar que ens fan caure de cul. Tant es així que la nostra gastronomia és riquíssima, i sempre que podem la convertim en la part principal de totes les festes i esdeveniments.

Pel que fa a l’expressió “tindre bon gust”, ens referim al fet que sabem valorar allò que tenim, que donem pes i qualitat a les nostres coses, i que sabem distingir una mitjania d’una cosa bona de veres. Quan aquesta expressió és negativa o et diuen “quin mal gust que tens”, és que no saps apreciar bé el sabor d’alguna cosa, o també que tens poca combinació a l’hora de vestir. El gust serveix per a parlar de tot un poc, però hui escrivim del gust per la gastronomia, que junt amb la festa de les falles fan la combinació elevada a l’enèsima potència del bon gust valencià, ja que aquesta festivitat és la que millor estimula

tots els nostres sentits i per aquest motiu hem volgut representar cada una de les facetes de la festa dins de cada sentit, amb aquest resultat. Es per això que a la ciutat de València, quan arriba el mes de març, els carrers s’omplin d’olors que fan que, quan anem-hi caminant, ens caiga fins la baba. Parlar de gust és parlar de menjar, parlar de menjar és parlar de València, i parlar de València és parlar de falles. Per Falles fem els dinars més tradicionals i que mai no poden faltar a la taula valenciana. És inevitable que en arribar Falles diversos productes i menjars típics tinguen encara mes protagonisme entre els valencians. El menjar és l’excusa perfecta per a quedar als casals amb els fallers i plantejar una bona estona en família, degustant així els plats típics d’aquesta meravellosa festa, que ja és patrimoni immaterial per la UNESCO. Un dels plats típic valencians per excel·lència, i que per Falles és el numero u, és la nostra paella. D’una banda, quan arriba aquesta època, els concursos de paelles són tot un clàssic a les comissions de falla. El més important no és guanyar, sinó passar una bona jornada de festivitat, de música i rialles amb el grup d’amics fallers. D’altra banda, també les comissions fan paelles gegants, i ofereixen al veïnat la possibilitat de poder tastar aquest menjar de déus, i fent rècord Guinness inclòs més d’una vegada. Com a ingredient principal de la paella tenim: l’arròs cultivat als nostres camps, que a l’estiu dóna a

València l’olor més pur i natural que hi pot haver a l’Albufera. Tant és així que no sols per Falles es fa paella, sinó que tenim la millor combinació d’arrossos del món, de carn, de peix, de verdures... això sí, mai fent bogeries al mesclar, eh!, que això és una aberració, això no és paella, això és un crim. També per Falles, i quasi de manera tradicional, el dolç per antonomàsia de la festa, que mai no pot faltar, sempre fets amb cura, de la manera més casolana possible, que és com més bons estan. Són el bunyols de carabassa, els nostres bunyols. Tant és així que representen la nostra festa, ja que la recompensa que S’ATORGA a un faller pels anys que du col·laborant-hi i participant-hi és un bunyol, ja siga de coure, argent, or, llorer o brillants, però sempre un bunyol. Aquest dolç es pot trobar durant tot l’any a les orxateries mes típiques de la ciutat i dels pobles del voltant, per a tot aquell foraster que ens visita. Però quan els valencians ens tornem bojos pels bunyols és a Falles, quan, en un berenar o per a ressopar et fiquen en un plateret una boleta tarongeta amb sucre i un gotet de xocolate calentet; caus de tos, puges al cel i parles amb Déu si fa falta. Aquest moment és el millor plaer per a un bon faller que ha tingut un dia molt dur de treball, és la seua recompensa. També en la festa tenim altres menjars típics. Acompanyant els bunyols tenim els xurros i l’orxata valenciana, la de xufa, la que mai no falta per a refrescar. Els xurros també són molt típics per Falles, i més si

els banyes amb un gustós i potent xocolate. Les parades d’orxata de xufa són molt populars, i és especial tenir aquesta ocasió quan vols refrescar-te amb una beguda dolça i amb molt de sabor, feta al cent per cent a l’horta valenciana. No podia acabar aquest assaig sense parlar del sopar de pa i porta i del tradicional esmorzar. És la tradició per excel·lència del bon faller: preparar el seu entrepà i anar-se’n al casal a sopar. És molt típic de totes les comissions de falla, i el més curiós i bonic d’aquest moment és preguntar als companys de taula què porta el seu entrepà, perquè com a bon valencià i com a bon faller, cal tastar-los-els; això sí que és un gust. Pel que fa a l’esmorzar, tot ix millor si la faena n’acaba amb un. Has d’anar a per falla i després a esmorzar; has de preparar el dinar faller, però primer cal esmorzar. A València és la millor excusa per a treballar; la millor manera de fer faena és si abans o després hi ha un esmorzar.

L’esmorzar és el nostre ritual sagrat, considerat per molts més important encara que la paella. Té molts noms: esmorzar, “armozar”, esmorzaret... en el moment que es descobreix t’enfrontes a una revelació que et pot dur al deliri; és un desdejuni de veres. Hi ha gent a qui després d’un bon esmorzar li cauen fins i tot les llàgrimes. És el dinar més important del dia per a nosaltres els valencians. És la nostra cerimònia sacra particular; es para el món quan s’ha d’esmorzar, ja pots estar fent el que siga, que quan arriba les 9:30 fins a les 11 és de parada obligatòria fer l’esmorzar faller. I com és tradició també a les falles, es fan esmorzar fallers, es queda a les 8 del matí per a preparar-ho i tot el món està convidat per a gaudir d’aquest meravellós moment del dia. És allò que ens dóna forces per a continuar aprofitant la dura i intensa setmana de Falles. L’esmorzar té com a eix l’entrepà, amb la combinació que vulgues, quasi tot en pot entrar dins. Es produeixen així les combinacions

més impossibles de què només els valencians sabem gaudir. Sempre ha d’anar acompanyat per la seua picaeta, cacaus del collaret o del terreny, olives, pimentó amb salmorra o tramussos, la seua cervesa o el seu vi amb llimonada. L’esmorzar acaba amb un bon cremaet, carajillo o qualsevol licor de la terreta. Aquestes són les expressions de gust gastronòmic més importants de la terra valenciana, les que mai no poden faltar durant la Setmana Fallera. Falles i gastronomia, gastronomia i falles, sempre unides, sempre lligades. Per a gaudir de la festa de les falles s’ha de gaudir de tot allò que l’envolta, i com no, sempre utilitzant el sentit del gust per tastar els millors sabors i els millors costums valencians. I no oblides mai que com a bon valencià i faller s’ha de tindre cura del gust per a tindre bon gust, ja que sense gust, sols tens un disgust.

NO ÉS UNA PAELLA QUALSEVOL, ÉS PAELLA VALENCIANA

ISABEL TOMÀS Molts són els dinars que es fan amb arròs, i moltes les combinacions possibles; però la denominació de paella té origen valencià. La paella o “arròs a la paella” s’anomena així pel recipient que s’hi utilitza, el nom del qual prové del llatí, i que hui en dia s’usa, per excel·lència, per a denominar el plat típic valencià. La paella valenciana, de pollastre i conill, té l’arrel a la nostra terra, encara que hui dia és popular a tot Espanya i també a l’estranger. Com tots saben, tot allò que no siga paella, amb les seues variants (de carn, de peix, del senyoret, de marisc, d’arròs negre...) tot el que s’introdueix en la recepta, alguna cosa que els valencians no posem, tot això és com un bon valencià diu, un “arroz con cosas, no es paella”, ja que a ningú ens agrada que hi afigen coses que no són de la nostra tradició L’origen de la paella es remunta a l’època d’Alexandre Magne, quan procedent d’Àsia introdueix a Europa l’ingredient principal: l’arròs. És en l’època dels àrabs quan l’arròs va ser cultivat en gran quantitat a la nostra terra, i és cap al segle XV quan s’inicia l’elaboració de l’arròs com a producte per a menjar i se’n fan diferents plats.

Ja al segle XVI és quan es troben els primers escrits parlant del cultiu d’arròs valencià i de la manera que tenim de cuinar-lo. Comença així a definir-se el terme PAELLA, encara que no és fins al segle XVIII i XIX quan es parla oficialment del plat de paella.

Una autèntica paella porta pollastre, conill, bajoqueta, ferradura, garrofó, tomaca, arròs, oli d’oliva, aigua, safrà i sal. A més, segons la regió s’admet all, carxofa, ànec, pimentó, vaquetes i romer. El punt de l’arròs és molt important, ja que una bona paella té l’arròs solt i al dente, mai esclatat, mai es passa, i amb un bon socarrat, la part més preuada pels bons amants de la paella

La paella és un plat d’origen humil i que sorgeix a les zones rurals de l’Albufera, com ja hem dit, als segles XV i XVI, per la necessitat del llauradors i pastors d’un menjar fàcil de preparar i amb els ingredients del camp que tenien a mà. És fàcil de preparar, però és tradició que un

paeller t’ensenye a fer-la, fins que tens bona mà per a fer-la a soles. Gràcies a aquesta identitat que té la paella valenciana i a la utilització dels seus ingredient típics, la Conselleria d’Agricultura del govern valencià va elaborar un consell regulador de la denominació d’origen de l’arròs valencià, un registre d’ingredients que haurà de dur tota paella que s’estime, i que es comercialitzarà sota el nom de Paella Valenciana. Una autèntica paella porta pollastre, conill, bajoqueta, ferradura, garrofó, tomaca, arròs, oli d’oliva, aigua, safrà i sal. A més, segons la regió s’admet all, carxofa, ànec, pimentó, vaquetes i romer. El punt de l’arròs és molt important, ja que una bona paella té l’arròs solt i al dente, mai esclatat, mai es passa, i amb un bon socarrat, la part més preuada pels bons amants de la paella. La paella valenciana s’ha de fer amb cura, amb paciència, amb un bon foc i de la mà dels magnífics paellers que tenim a la nostra terra, i en especial en les nostres festes, les Falles. En totes les comissions de falla hi ha un paeller o paellera, que és la persona que s’encarrega de fer-la, gran expert a fer no sols una bona paella, sinó a fer-ne tres a la vegada i per a dues-centes persones. Els valencians som tan fanàtics que fins i tot hem arribat a establir dos rècords Guinness per a la paella més gran de la història. El rècord el té (Madrid, 2001), com no, un cuiner valencià, Antonio Galbis, amb una

paella de 20 metres de diàmetre i més de 100.000 racions. Com és ben sabut, els valencians, sempre que hi ha un esdeveniment o festa, tenim la paella com a dinar típic de celebració, igual que molts diumenges de l’any ens ajuntem en família per gaudir d’aquest magnífic plat. Però és sobretot a Falles quan els valencians en fem moltes; tant és així que a la ciutat de València, per Falles, es fa el tradicional concurs

mundial de paella, organitzat per la falla Dr. J.J. Dómine – Port. Aquest 2019 se celebrarà la trigèsima edició, que en anteriors edicions ha reunit 5.000 persones per cuinar-ne una mitjana de 400. També i molt important és el denominat Paelles al carrer de Sueca, el concurs internacional de paella valenciana que s’hi celebra des de l’any 1961, i per culpa del qual en moltes localitats valencianes es fan paelles al carrer durant les festes.

Per concloure aquest assaig, cal dir que com a bon costum valencià i faller, la dita “anar de paella”, s’utilitza a tota la comunitat, i que posa de manifest el conjunt de factors ambientals que envolten l’elaboració i degustació d’aquest plat. Als valencians ens agraden les tradicions, ens agraden les arrels, i com no, ens agrada una bona paella, la nostra, l’autèntica, la paella valenciana.

HISTÒRIA DEL BUNYOL

ISABEL TOMÀS El gust per les coses ben fetes, per les tradicions, per la història i pels nostres costums. Així comence a parlar del seny de la gastronomia valenciana en la festa de les falles, del nostre dolç per excel·lència, dels nostres bunyols, dels bunyols de carabassa. Un bunyol és una massa de pasta, feta de rent i farina de forment junt amb altres ingredients -depenent de la varietat-, però que a València es fan amb carabassa, fregida en oli. La seua forma es redona, amb un forat al mig o un clot fondo que no l’arriba a travessar. La tècnica de fer bunyols és complicada, ha passat de generació en generació, ja que per a fer bons bunyols t’ha d’ensenyar una persona que tinga la traça perfecta per a fer el forat bunyoler característic. En les falles ensenyen aquesta tècnica, ja que sempre hi ha una figura, la de la bunyolera o bunyoler, que fa per a tots el fallers centenars de bunyols per a gaudir d’aquest xicotet pecat, que dóna sentit a aquesta festa, sempre acompanyats del seu gotet de xocolate. Els podem menjar pel carrer o parats a taula; a la primavera, quan tradicionalment es mengen; A Falles els podem menjar per a desdejunar, per a berenar, per a ressopar... sempre és bona l’excusa per tastar una boleta taronja.

Parlant un poc d’història: no sols a la nostra terra fem bunyols. A la resta de la conca de la Mediterrànea i a altres parts del món també se’n fan, dolços o salats. Si és que... la

gent té molt de gust! Són bastant freqüents a la nostra península; a Amèrica Llatina (Mèxic, Colòmbia o el Perú) en mengen per Nadal, i a l’Índia, Itàlia, França o els Països Baixos per Cap d’Any. L’origen d’aquest plat fantàstic prové dels moriscos, els quals habitaven el territori sud de la nostra península i tenien unes arrels molt humils. Ells venien el seus productes, i nosaltres, els valencians, els adoptàrem gràcies a la fàcil preparació, al sabor increïble, al gust, al dolç ... i ara ja, el nostre, el bunyol. Tant es així que el vàrem escampar per tot el territori, i amb el temps es convertí en una tradició gastronòmica que cap persona que vinga a valencià pot ignorar-los o resistir-se a provar-los. Els experts gastronòmics asseguren que el secret es troba en la qualitat dels ingredients i la cura que els valencians i fallers utilitzem per a fer-los. La farina ha de ser estupenda, s’ha de deixar el temps exacte en l’oli i és primordial el temps de repòs de la massa per deixar-los en el seu punt. Per tot aquest conjunt, el bunyols de carabassa, aquells que es mengen sobretot a Falles, són el deliri del valencians, la medicina dels fallers i la font principal de la festa valenciana de les falles. Un dia de Falles, un plat de bunyols de xocolate, música de pasdoble de fons... la combinació perfecta de la festa.

L’origen d’aquest plat fantàstic prové dels moriscos, els quals habitaven el territori sud de la nostra península i tenien unes arrels molt humils. Ells venien el seus productes, i nosaltres, els valencians, els adoptàrem gràcies a la fàcil preparació, al sabor increïble, al gust, al dolç ... i ara ja, el nostre, el bunyol

Els humans som animals que fem servir poc l’olfacte. Però, paradoxalment, l’olfacte té la capacitat de traslladar-nos amb una facilitat extraordinària a llocs i moments llunyans, potser més que no els altres sentits. M’ha passat amb l’olor de certa escala de fusta: les poques vegades que l’he retrobat, he volat en la memòria a un edifici de París on vaig estar-me unes setmanes, fa molts anys, i on vaig ser feliç. També l’olor de la pólvora em fa feliç: em porta els dies de festa, i sé que, si alguna vegada me n’haguera d’anar de València i m’assaltara una nostàlgia insuportable, buscaria una celebració, qualsevol, en què es feren esclatar uns coets, una traca. Segur que, acostumat als nostres, em semblarien poca cosa, però el nuvolet de fum em tornaria ràpidament a casa, i, mentre durava l’olor, una altra volta em sentiria feliç. Juli Avinent

EIXA OLORETA A… NATÀLIA ALFONSO Ja entrava llum per la finestra. Devien ser la una i mitja. Escoltava molt d’aldarull al carrer, alguns parlant de coses banals sense importància, altres contant acudits i una gran varietat de sorolls de culleretes de café i tasses del bar del cantó. Era un autèntic migdia a València. Vaig engegar la televisió i mentre em bevia la lleteta que la mare m’havia deixat preparada, veia els meus dibuixos preferits. Encara que, com sempre, no era un capítol nou per a mi, ja que l’havia vist milers de vegades. Era com aquestes coses que les mires sense vore-les o escoltar-les i durant aquest instant el teu cervell es troba focalitzat pensant en una altra cosa. Però bé, hui ha sigut diferent. Ja que, encara no havia acabat d’escalfar-me el cap quan un fort so va esclatar a la plaça. En principi em vaig esglaiar, em vaig sentir atordit i pensava que alguna cosa anava malament. Al contrari, tots els que es trobaven a la plaça començaren a aplaudir i a xiular, semblava que els agradava.

No sé si va ser instint o curiositat o què, però no vaig poder evitar traure el cap per la finestra per tal de veure què era allò que ocorria, i de repent tota una polseguera va pujar cap amunt. Era un núvol gris enorme, i pareixia que esperaren que alguna cosa més passara. En principi se m’ocorregueren un gran nombre de catàstrofes, però és clar, si fóra així la gent fugiria. Doncs havia de ser algun esdeveniment bo. Potser

estaven fent cua per a una botiga, però de nou, la meua idea es va esvair ja que era diumenge i estava tot tancat. I el que em va semblar un sospir van esclatar dos sons més com aquell primer, però aquesta vegada ja no em vaig esglaiar. Què ocorria? Era una mena d’avís? Així que després d’aquests tres sons començà una gran composició, a vegades amb sorolls semblants, altres que eren més llargs, altres que feien ressonar fins la cuina de ma casa, altres que feien tremolar el sòl… No sabia massa bé perquè, però m’agradava aquell so, notaves com una piloteta de goma dins de tu que rebotava sense parar, com si s’accelerarà alguna cosa. I amb l’èxtasi per les celles, va finalitzar aquella magnífica explosió de colors, llums, so i sentiment. Però allò no va ser el que més em va agradar, sinó el moment que venia tot seguit. Ja que en un tres i no res la plaça va quedar deserta i un silenci regnava entre tota la polseguera. De prompte, mentre mirava pels barrots de la finestra alguna cosa estranya va passar…Vaig començar a notar una olor. Però no era qualsevol olor. Era una completament nova per a mi, però que no podia deixar d’olorar, açò devia ser el xurrer….però si eren les dos i vint!!! Immediatament vaig baixar del taburet que havia apropat a les finestres per a vore l’espectacle i corrent em vaig dirigir escales avall, ja que aquell rellotge em va recordar que ja era hora de dinar i la iaia ja

hauria posat l’arròs. Aquest esdeveniment va interrompre els meus pensaments una vegada més, però no penseu que se me’n va oblidar, no. Una vegada acabàrem de dinar, com cada dia, em vaig seure al sofà, al costat del meu iaio perquè em contara alguna batalleta de les seues… Però aquesta vegada, no vam parlar d’això, ja que jo era un xiquet ple de preguntes i el meu iaio, sempre tractava de respondre’m. Doncs, jo molt il·lusionat li vaig contar el que m’havia passat uns minuts enrere perquè no entenia res i necessitava saber si ell coneixia aquella estranya oloreta. Al principi, el meu iaio va esclatar a riure, però després es va posar les ulleres -com que es major no s’hi veu de prop- i va agafar un diari molt antic que sempre tenia davall de la tauleta de centre en el menjador. Es va seure de nou i em va mostrar una fulla en concret, amb unes imatges increïbles. No tenia cap idea què era allò que penjava de fils de banda a banda i totes aquelles xiques al volant amb uns vestits tan bonics. Aleshores, el meu iaio va començar a narrar. Va començar per les arrels, pel naixement d’aquell so, ja que no era casualitat que es produira el dia 16 de març. Em va explicar el que eren els petards, no eren per a asustar gent, sinó el contrari. Significaven festa, dies d’estar amb els amics, de gaudir de la tradició valenciana, de ballar al carrer….

FOTO: TONO GIMÉNEZ

Però de sobte em vaig adonar de que no m’havia entès, ja que allò que a mi m’havia captivat d’aquell espectacle d’explosius, no era el soroll que havien fet, sinó l’oloreta que residia després de tota l’escama. El iaio es quedà pensatiu doncs, això era una miqueta més complicat d’explicar. -Doncs, Pere, començaré explicant-te qui es la culpable d’eixa oloreta. Qui es la responsable de que no pugues esperar a que acabe tot el so per tal de sentir-la. Doncs, ella és: la pólvora. -La pólvora? -vaig dir estranyatAixò què és? Mai havia escoltat eixa paraula.

-La pólvora és d’origen xinés, però no va ser una invenció esperada, sinó que va ser creada de casualitat. Doncs si ens remuntem fins al segle IX, els monjos taoistes i els alquimistes xinesos buscaven “l’elixir de la immortalitat” i accidentalment van trobar la pólvora. Majoritàriament es utilitzada en un ambient bèl·lic, perquè com saps, d’un mateix descobriment depenent de l’ús que li dones pot ser beneficiós o bé pots causar una catàstrofe. Doncs bé, nosaltres els valencians, hem decidit utilitzar-la per a fer unes grans composicions, serà la batuta de la festa, la tradició, l’emoció, el sentiment, i la il·lusió… (Bocabadat mirava els llavis del iaio, m’encisava la seua veu, era calmada

però plena de sentiment, tenia una gran capacitat per a convèncer a qualsevol i més encara si es tractava d’alguna cosa valenciana. Doncs per a ell, no hi havia millor ciutat que València.) -Pere, eixa oloreta que tu senties, era la pólvora. És tan característica i tan forta que no pots evitar endurte-la a casa. Fins i tot el cabell et fa olor! És una bogeria, però de vegades sembla màgic, caminar entre els carrerons de València i un núvol baix de polseguera et persegueix, i quan finalment t’has acostumat, març acaba i aleshores l’anyores. La pólvora fa possible les mascletades! És la matèria primera dels fallers i si tu, també l’has sentida és perquè el cuquet faller t’ha picat.

TOTES LES OLORS DE VALÈNCIA JOSEP Mª TOMÀS

L’olfacte té una enorme influència sobre com percebem els llocs. I com els recordem. L’olor es queda registrat en la nostra memòria amb més fortalesa que qualsevol altra imatge, per imponent que siga. Mitjançant els aromes que percebem som capaços de reviure records amagats en el fons de la nostra ment. El cervell forja un vincle entre l’olor i un record que pot afectar fins i tot el nostre estat d’ànim. Cal suposar que el cervell humà recorda més les olors que els propis records. Olores a espígol i recordes els llençols de casa de la teua iaia. A murta i cera i et recordarà les festes i processons del teu poble. Una colònia et recordarà una persona que vas conéixer i que et marcà d’alguna manera. Qualsevol olor que ha significat alguna cosa en la teua vida es queda retingut en una xicoteta part del teu cervell, per a tornar a fer-te sentir les mateixes coses quan el tornes a olorar. A València, quan arriben Falles, sentim cosquerelles a l’estómac quan olorem bunyols i oli calent. Ens ixen llàgrimes que olen a clavells quan entrem a la plaça el dia de l’ofrena. Olorem pólvora i obrim la boca, i se’ns omplin els ulls de llum per l’inconfusible olor a pólvora inflamada, a traca, a mascletà, a castell de focs d’artifici.

Quan es combinen l’olor de bunyols, flors i pólvora, comences a veure milers de peretes de colors que creuen els carrers de dalt a baix, meravellosos monuments de màgica bellesa

que aterren en places i encreuaments de carrers, vestits que s’omplin de primavera, i tot ens indica i ens recorda que les Falles han arribat. L’oli calent és una olor especial que emana de casetes i llocs ambulants, i que ens guia pels carrers desitjant fer un alto al camí per a gaudir d’un bon xocolate calent i uns deliciosos bunyols de carabassa. I és que aquestes xicotetes i calòriques delícies brollen com a bolets aquests dies. Es pot gaudir d’uns bons bunyols de carabassa en qualsevol casal. Molts locals i llocs ambulants trauen als carrers les enormes paelles fondes carregades d’oli i totes guarden zelosament el secret de la massa i proporcions del bunyol perfecte, i l’oferixen al visitant durant les nits i fredes matinades dels dies de festa. Sols, o acompanyats d’un bon xocolate calent, són un magnífic reconstituent que fa oblidar el frescor, la humitat, el vent i la pluja -quan n’hi ha-, a l’espera de la llum i la calor del sol. Sens dubte la pólvora és l’olor de les Falles, i també de moltes altres festes i celebracions de la nostra terra. Però no com a Falles. En cap lloc es concentra tanta quantitat d’olor de pólvora com a València durant la celebració de les festes falleres. Olores a pólvora en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Als matins en la despertà. Durant tot el dia, en qualsevol parc, esplanada o plaça, una legió de xiquets, i no tan xiquets, no paren de tirar petards, bombetes, masclets, fugidors i qualsevol classe d’enginys pirotècnics, i durant algunes nits, mascletades nocturnes

i castells omplin d’aroma a pólvora les nostres ciutats. Tant és així que, pensant que les festes, encara que intenses, són efímeres, l’any 2012, unes ments privilegiades van decidir que l’aroma de les falles mereixia ser conservat, o millor dit, embotellat. I aquest va ser l’objectiu de la cervesera Amstel i el mestre pirotècnic Vicent Caballer, responsable de grans mascletades i castells de focs artificials. Junts van produir un perfum per a perpetuar l’autèntica olor de pólvora i recordar els moments de celebració i diversió amb un nom “chanelesc”, Masclet núm. 5. Llançaren una botella de perfum, amb un envàs que recorda el dels petards. “Volíem elevar l’aroma de pólvora a la categoria de perfum”, va assegurar la portaveu d’Amstel, Eva Gil. Malauradament, Masclet núm. 5 no arriba a les botigues. Tan sols es van fer unes mostres per als que van tindre interés a olorar-lo i provar-lo, si t’inscrivies en la pàgina web www. lotuyosiempremolamas.com i contaves les sensacions que t’evocava l’olor de pólvora. Entre tots els participants es van sortejar 100 mostres per a uns pocs privilegiats. Aquesta iniciativa promocional d’Amstel, que pretenia arreplegar i perpetuar l’autèntica olor de pólvora, no va ser més que una campanya promocional com qualsevol altra, i de la qual tan sols queden algunes fotos i vídeos. Tot el territori faller es converteix en un riu de flors. Una cascada d’emocions que sorgeixen amb l’entrega de clavells a la Mare

de Déu. Milers d’ànimes falleres desfilen davant de la seua patrona en l’ofrena per a demanar, agrair o simplement brindar el seu respecte davant de la piadosa mirada de la Geperudeta. Desenes de milers de fallers i falleres de totes les edats s’acosten amb emoció a realitzar la seua ofrena, que acabarà vestint el tapís que conforma el mantell de la Mare de Déu. Els rams de clavells depositats comencen a teixir el mantell floral de la patrona de València. I els vestidors situen religiosament milers de flors, ordenades per colors, que converteix la plaça de la Mare de Déu, custodiada pel Micalet, en una autèntica mar de flors. Flors que perfumaran durant dies tota les zones pròximes a la plaça de la Mare de Déu, inundant les pituïtàries d’un aroma a devoció, complicitat i entrega que els valencians tenim per la Verge dels Desemparats, fins i tot aquells que no hi creuen. La Verge és la Verge, i quan t’hi acostes sorgeixen llàgrimes de clavells emocionats. Aquests aromes són els més característics de les Falles. En les nostres festes, només sentim l’olor de pólvora, de bunyols i de flors, ens venen a la memòria les notes d’un pasdoble, i en la ment sonen combinats, harmònicament, Amparito Roca, El faller, El gato montés, Xàbia, La porta gran, València o Pepita Greus. Tot un món de sons, que naixen des de la pituïtària. València és una terra d’olors molt característics. A més dels ja mencionats de les nostres festes falleres, València també fa olor de tarongina, el meravellós aroma que guarneix les nits de maig en tots els camps i carrers

LES OLORS DE VALÈNCIA - A Albufera de canyes engrunsades pel vent de llevant que unfla veles blanques que s’enllacen sobre els canyissos, la bova i l’asprella. - A arrossars que deixen un punt coent en les pituïtàries i oculten milers d’aus que viuen esclaves del treball dels camps. - A pinassa i garrofes que em recorden una infància en què omplíem sacs tan alts com nosaltres d’aquest fruit tan despreciat i que, de tant en tant, en menjàvem. - A romer i timó, a pols i terra seca de la muntanya i passejos davall la despietada calitja que calcina les pedres i fa parir nous aromes d’estepa i espígol. - A mar i salnitre de ports i platges. - A algues i sal, a peix fresc de les llotges que rendeixen el seu tribut sobre lloses blanques que emmarquen les barques engrunsades pel dolç onatge. - A hortes de verdures prodigioses, cultivades amb l’amor de mans rudes que s’alien amb les séquies que com a venes de la terra creen el miracle d’una tradició hortícola que es perd en el vel del temps. - A xufes que es dessagnen per a transformar-se en blanca orxata nutritiva i reconstituent. - A paella amb aroma de fusta de taronger cremant, que ens uneix a la família i als amics. Olors que ens indueixen a compartir la vida a cullerades, amb culleres de fusta en migdiades que s’allarguen en tertúlies eternes de rialles i anècdotes.

de les nostres ciutats. Una olor que enamora, que produeix excitació en l’ànima. Una olor que escriu versos en el cor de poetes i adorna la lluna de les nits calmades. En definitiva, València ol a la vida que explota en el cor d’una festa entranyable, divertida, acollidora i meravellosa. La terra i les ciutats que honren i guarneixen la festa fallera es graven, a través de les olors, i per sempre, en la ment de la gent que ens visita i és part fonamental del record atàvic dels valencians com a poble i com a persones, lluny d’ideologies i parers.

EL MENYS COMÚ DELS SENTITS

MIREYA GUIRAO

En algun moment de la nostra vida tots hem escoltat algú al nostre entorn parlar sobre el perquè de tot plegat, sobre la lògica, el seny o el sentit comú, però no és fàcil explicar el significat d’aquestes paraules. Podem considerar aquests elements com a propietats compartides per tots i per totes? Com una mena de sentit amb què tots naixem, com el gust, el tacte, l’olfacte, l’oïda o la vista? Si ens preguntaren a tots, falleres i fallers, si percebem la mateixa olor a clavells els dies d’ofrena, o si tots veiem els nostres vestits de gala de la mateixa manera, potser la resposta més impulsiva, la més innata, seria dir que sí, ”perquè tots compartim el mateix sentiment per les falles”, podríem dir. Però si ho pensem un moment, potser ens adonarem que, inclús per a nosaltres, aquesta olor que desprenen els clavells pot ser ben distinta any rere any. Així doncs, seria il·lògic pensar que la uniformitat i generalització dels sentits, incloent aquell que anomenem “comú”, s’estén al llarg de tots i cadascun de nosaltres. A més a més, us propose una reflexió: creieu que totes les persones tenim el mateix pensament davant la mateixa situació o al voltant d’una temàtica? El sentit comú no deixa de ser un pensament, un esdeveniment mental que apareix al nostre conscient, al qual creiem de forma directa, sense dubtar-ne si és racional o no.

Aquests pensaments, que en conjunt conformen allò que anomenem “sentit comú” o “seny”, es construeixen a partir de les nostres creen-

ces, de la manera que cadascun de nosaltres pensem com deuen ser les coses. Per exemple, si tinc la creença ferma que les parelles deuen ser home i dona, el meu sentit comú em dirà que dos dones o dos homes no poden estar junts. Però, és real aquesta afirmació? Per descomptat que no. Depenent de les nostres creences, ens apareixeran uns o altres pensaments que denominarem “sentit comú”, és a dir, aquell conjunt d’idees que crec que deuen ser així, sense solta ni volta, sense qüestionar-les. Però, d’on venen aquestes creences? Aquestes es formen a partir de la nostra educació, és a dir, d’allò que ens han ensenyat o hem aprés; de les nostres vivències, d’allò que hem viscut i de les nostres experiències. Al cap i la fi, d’allò que hem vist, que hem viscut o que ens han dit que era de determinada manera. Al món de les falles és molt habitual veure com el sentit comú és bastant diferent de la nostra realitat, amb l’actualitat d’aquest moment. A la majoria de les falles, per sort cada vegada menys, ens trobem amb un president i una fallera major que, per sentit comú, han de ser home i dona respectivament, ja que és de sentit comú que no van a anar dos dones agafades en les cercaviles (o passacarrers, com es diu al meu poble). O encara menys pensar en dos homes agafats, o que l’administradora de la comissió siga una dona, ja que és un rol històricament masculí, i que per tant, moltes persones pensen que així ha de ser. O, per contra, pensem en la possibilitat que un home tinga la figura

És evident que els temps estan canviant, i també les creences sobre com deuen ser les coses. I és que al col·lectiu faller ens està faltant un poc de sentit comú per a adaptar-nos a la realitat i donar cada vegada més importància a la figura de la dona dins de les nostres organitzacions

de faller major, amb l’exaltació corresponent, la carrossa en la cavalcada,... i, per descomptat, la importància que té la fallera major com la figura que representa tota la comissió. L’any 2018 van ser 43 les dones que feren un pas endavant per a presidir la seua comissió. Aquest any, una volta tancat el període de renovació de càrrecs, podem afirmar que el nombre de presidentes per a les falles del 2019 ha augmentat en 6, en total 47 les falles dirigides per dones, representant el 12,33% de les falles de València, un 2,33% més que el 2015.

L’any passat, el 2018, la Nit del Foc i la cremà de les falles municipals va ser disparada per primera vegada per una dona, Reis Martí. A més a més, 200 dones van alçar a tombe una falla per a reivindicar més fons per a la investigació del càncer de mama. A la ciutat de València trobem també un altre model de falles revolucionàries, com per exemple Arrancapins, amb més de 100 anys d’antiguitat. En aquesta comissió, la joventut s’ha fet amb els càrrecs, i l’any 1991 ja eliminaren la figura de la fallera, i hui en dia és l’única falla en què no consta aquesta figura dins de les comissions inscrites oficialment en Junta Central Fallera. Les raons adduïdes són que no entenen per què la figura central ha de ser una dona, ja que consideren que homes i dones som iguals, a més de les elevades despeses que suposa per a les famílies. És evident que els temps estan canviant, i també les creences sobre com deuen ser les coses. I és que al col·lectiu faller ens està faltant un poc de sentit comú per a adaptar-nos a la realitat i donar cada vegada més importància a la figura de la dona dins de les nostres organitzacions. Cada vegada apareixen més dones amb el càrrec de vicepresidenta, com a presidenta de falla o amb càrrecs de responsabilitat dins del nostre col·lectiu. I és que el nostre sentit comú no deu quedar-se com un objecte estàtic i constant, sinó com un canviant permanent adaptat a la realitat que ens envolta. Tinguem un poc de sentit comú.

LA DIFÍCIL TASCA D’EXPLICAR ALLÒ QUE ÉS INEXPLICABLE

LETÍCIA SIMÓ

L’ofrena. Aquell acte tan esperat per molts i moltes en què una sensació agredolça recorre cada mil·límetre dels cossos dels fallers i falleres. Acte en què les cares reflecteixen el cansament dels dies intensos de Falles. L’acte en què és inevitable sentir que un altre any més les Falles estan a punt d’arribar a la fi. Acte en què l’emoció envaeix cada carrer del nostre poble. Acte en què et venen a la ment tantes coses... L’ ofrena. Religió? Cultura? Tradició? Tal vegada. Pot ser que siga una barreja de tot? Tal vegada siga un dels actes per al qual cada faller o fallera faça la seua interpretació? O tal vegada siga un acte en què cada faller o fallera, dels milers i milers que hi ha pertot arreu, experimenta una sensació diferent ? Crec, que molt poca gent coneix el vertader significat d’aquest acte tan important i esperat. I és que moltes vegades no ens preguntem d’on sorgeixen les tradicions arrelades que hui tenim. Tal vegada és perquè cadascú l’interpreta a la seua manera, i per a mi, aquesta lliure interpretació fa que aquest acte siga més especial si cal.

L’ofrena. Acte que sorgeix en els anys 40, quan un grup de dones vestides de llauradora i amb mantellina al cap decidiren portar flors a la Mare de Déu dels Desemparats, dins de la basílica; per aquest motiu se’l coneix com a Festa de la Clavariessa. Acte que es va anar repetint, amb molta més afluència, els anys següents, fins a arribar al

punt de fer les ofrenes de flors fora de la basílica, ja que començaren a participar-hi comissions falleres al complet, amb competicions per veure qui feia l’ofrena més gran i amb les flors més vistoses. Acte, que cap a la dècada dels 60 tanta era la quantitat de gent que hi participava - es va decidir partir-lo en dos dies: 17 i 18 de març. I ja als anys 70 hi arriben a participar fins i tot autoritats, personatges públics, etc. L’ofrena. Acte que reuneix més de 25.000 xiquets i xiquetes i més de 30.000 adults i adultes, només a València capital, i moltíssimes persones més als pobles de la província. Podem fins i tot afirmar que l’ofrena és aquell acte que paralitza el món faller. Inevitable és, per tant, confirmar allò que s’ha dit abans sobre la lliure interpretació que cada faller o fallera fa d’aquest emotiu acte. I hui, en aquest instant i en aquest moment, jo, que sóc fallera des que vaig nàixer, voldria amb unes sinceres paraules confessar-vos un xicotet secret, aquell que ens guardem cadascú en aquest acte tan important; i és que vull compartir amb vosaltres la meua personal interpretació i els sentiments que experimente el dia de l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats. Mai no he sigut una persona religiosa, i mai no he tingut tampoc un sentiment excessiu cap a la religió. Culturalment parlant he conviscut sempre amb motius i festes religi-

oses, però per a mi aquest no és el vertader significat de la festa, sinó, que jo sóc d’aquelles persones que fan una lliure interpretació de les celebracions i les fan un poquet seues, i que donen el sentit que volen a cada ocasió, com tantes i tantes persones. Si ens centrem en l’ofrena, per a mi és un dels actes més emocionants i esperats de les Falles. ¿Però com pot ser si jo no sóc una persona religiosa? Permeteu-me l’atreviment, però l’ofrena (igual que les Falles en general) van molt més enllà de la religió. L’ofrena, barreja d’emocions que envaeix el cos a través dels sentits; olor, tacte, vista, oïda, i gust són els vertaders protagonistes d’aquest acte que vist els carrers dels nostres pobles i les nostres ciutats. Plenitud d’olor a flors que visten la imatge de la Mare de Déu, i que omplin de color la festa, el tacte suau i especial de les sedes que visten les falleres i de les mantellines que mostren el respecte d’aquest acte que ens ompli d’emoció, el plaer que ens atorga la vista de veure dones falleres i homes desfilant amb orgull i alegria davall del seu estendard, i com no, l’oïda. L’oïda de tots i totes, participants i espectadors, que es veuen complaguts per la música, la música que ompli cada racó de la festa, aquelles melodies que ens omplin de sentiment, il·lusió i emoció, aquelles notes que tots i totes sabem, que tots i totes coneixem i que són úniques de la nostra festa. I el gust, el gust que en aquest cas és

el gust perquè tot isca bé, el gust per la festa, el gust per les falles... El conjunt d’aquests sentits desenvolupa els sentiments que experimente dins de mi en aquest acte. I és que, quan arribes al carrer que condueix a la plaça i ja pots veure l’afluència de gent que vol veure’t desfilar, un calfred em recorre cada mil·límetre del cos. La tradició no escrita, establerta a la nostra falla, de tocar el pasdoble Xàbia a l’entrada de la plaça i veure com les companyes de festa i passió per les falles entreguen les flors, fan que aquest moment siga cada any diferent i inoblidable per a mi. I el moment en què eres tu qui en fa entrega, i veus de primera plana com el mural que dóna sentit a l’acte i que acompanya la imatge de la Mare de Déu va agafant sentit i color, i on una part de tu es queda allí, el calfred del qual abans parlava, és més gran si cap, fent que inclús dels ulls brollen algunes llàgrimes que són el símbol que reflecteix l’amor per la nostra festa. Sabeu? Les falles, en general són una barreja de sentits i sentiments, o més aviat una barreja de sentits pels quals desenvolupem sentiments, sentiments que no es poden definir en la seua totalitat, com és el cas d’aquest tan esperat acte. Si hi ha una cosa difícil en aquesta vida és intentar explicar que són per a un faller o fallera les falles. Però fent un esforç, crec que podem arribar a una aproximació. I això, ací i ara, és el que he intentat, explicar amb paraules els sentiments i les emocions que hi visc. I creieu-me que en aquest cas i més que mai, les imatges i l’experiència de viure una ofrena val molt més que milers de paraules, perquè la festa fallera, senyores i senyors, és per a viure-la.

QUIN SENTIT TÉ... ESTRALEJAR

JOSE M. TOMÀS Científicament... només dir-ho, de segur que hi haurà un grapat de gent que se saltarà aquest article. Tranquils, no faré una exposició tècnica de pensaments profans basats en sensats estudis. No, no... d’això res, vull fer una cosa més senzilla. Vull parlar de LA CULTURA POPULAR. Però tampoc és això. Vull parlar de les dos cultures populars que tenim a València. Una que naix al començament dels temps i que s’arrela en la terra com a part de la nostra identitat. I l’altra, la fallera, que sembla que no ve de tan lluny i que no aporta un gran bagatge a la nostra cultura popular. Sí, sí, tal com us ho dic. Tot perquè pareix ser que hi ha una discussió, que ve de lluny, quant a la qüestió de si les falles són una part representativa d’unes determinades ideologies, d’una part de la cultura de la nostra terra que abunda en els típics tòpics del caràcter valencià. Que a vegades no ens deixa molt bé, ni en bon lloc, amb altres que creuen que la cultura és una altra cosa més densa i profunda. Quasi res porta el diari.... Com us heu quedat? Bocabadats, segurament. Estareu pensant: aquest home està grillat! Doncs espereu, que encara ho vull deixar tot un poc més clar. La culpa d’aquest embolic la tenen els sentits. Que sí, que sí, que són els sentits els culpables de tot aquest maremàgnum. Ara ho explicaré.

Científicament, ara sí que va de bo, però tranquils que no ho faré llarg. Repetisc, científicament, els sentits

La cultura popular, a més a més, es considera com un dels factors distintius de la identitat d’una nació, perquè hi trobem plasmats els valors culturals, tradicions, sistemes de creences i costums que expressen la singularitat del poble que conforma un país externs, la vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte són només processos fisiològics de recepció i reconeixement dels estímuls. Fins ací, bé. No? Crec que està clar. Quedeu-vos amb aquest primer concepte. Gràcies als sentits rebem estímuls que arriben al cervell. I que li fan al cervell els estímuls? Doncs donar-nos un coneixement de l’entorn immediat i combinar-se’n. A aquesta combinació que els sentits fan al cervell s’anomena consciència sensible o sentit comú. El sentit comú no entén, només sent. Sent les sensacions externes

i les barreja de manera que quan tu olores una flor, encara que no la veges físicament, al cervell se’n reprodueix la imatge. O quan veus una taronja, el teu cervell sap el gust que fa i el tacte que té. A més a més, el sentit comú també es capaç de barrejar altres estímuls externs, com ara el dolor, el fred, la calor, etc. Segon concepte: El sentit comú és la combinació de tot el que ens arriba de fora. Ara bé, què fa el cervell amb tota aquesta informació que proporciona el sentit comú? Processar-la i començar a lligar combinacions i variables. Per exemple, si un dia menges col bullida i no t’assenta bé, la propera vegada que en sentes l’olor tindràs angoixa. A aquest procés d’extracció activa d’informació i d’elaboració de representacions l’anomenem percepció. Tercer concepte: la percepció processa la informació I la percepció és el suport bàsic de tots els processos cognitius superiors, els quals s’originen en dos conceptes ben senzills: la memòria i la imaginació. D’ací en avant hi ha la immensitat del pensament humà. Quart concepte i últim: la memòria i la imaginació són la base del coneixement. Així que partint d’un senzill estímul, arribem als pensaments complexos: Sentits (estímul) Sentit comú (combinacions) Percepció (processament) Memòria i imaginació (Pensament) Com us deia abans, per culpa dels sentits tot aquest embolic. Bé, us

acabe d’explicar el principi filosòfic de l’empirisme, d’una manera molt, molt senzilla, simplificada i poc acadèmica. Continuarem, sempre amb el permís del senyor Descartes i d’altres corrents filosòfics que no hi estan d’acord. I sobretot, que té a veure tot açò amb la cultura popular? Doncs ací teniu l’explicació. L’ésser humà, a diferència d’altres espècies animals, pot utilitzar el pensament (memòria i idees) per a aprendre i raonar. Aquesta capacitat de aprenentatge i raonament és el que ens ha fet evolucionar, no sé si per a les coses bones o per a les coses dolentes, però així ha sigut. Al mateix temps que l’home evolucionava, anava perdent l’instint que tots els animals tenen per a poder sobreviure i que es transmet generació rere generació. Nosaltres substituírem l’instint per la parla, per la utilització d’objectes, pel dibuix, per la música, i per totes les combinacions possibles que pugueu imaginar. De la parla i del dibuix naix l’escriptura, per exemple. I per què va fer l’home totes aquestes coses? Perquè la seua memòria no és infinita ni està limitada únicament als instints bàsics d’espècie per a sobreviure. Aleshores, en determinat moment de l’evolució tingué la necessitat de guardar el coneixement que acumulava. I com ho va fer? De la manera més senzilla que va poder: utilitzant les seues habilitats. Començà a recopilar històries que parlaven de la collita, del ramat, de la caça i la pesca, de les plantes, de la climatologia, dels fenòmens naturals, dels viatges i de tot allò que l’envoltava. I gràcies a aquesta necessitat va nàixer la transmissió

oral del coneixement, que arriba fins l’actualitat, molt millorada, no ens equivoquem! També començà a dibuixar, una manera de reforçar i recolzar la memòria, i a fer eines i música, tot per aprofitar les idees que tenia barrejades en la memòria i que tan útils eren per a conéixer l’entorn on vivia, per a alimentar-se, per a sanar, per a protegir-se i en general per a fer més fàcil la seua existència. No sé si abans, després o al mateix temps - jo encara no havia nascut-, l’home començà a plantejar-se idees més complexes, com ara, què hi ha després de la mort, cap on anem, d’on venim, què és l’ànima i l’esperit, etcètera, etcètera, etcètera.... I tot canvià.... L’home deixà d’utilitzar totes aquestes habilitats, a poc a poc millorades, únicament i exclusivament per a sobreviure, i començà a desenvolupar-les perquè produïen plaer al seu esperit. Els dibuixos de les parets havien de ser bonics i que indicaren alguna cosa.... Les pells que utilitzava per calfar-se, a més a més havien de ser boniques i símbols de poder o estatus. Les històries que contava s’acompanyaven de música i melodia. En definitiva, va nàixer l’art. L’art jo el definiria com “el vehicle de l’esperit per a anar dels sentits a l’expressió, o la comunicació d’emocions i idees”. I ací ja deixem lligats els sentits amb l’esperit. La part pràctica amb la part espiritual del coneixement, la que col·loquialment anomenem cultura. Cultura és tot el conjunt de coneixements apresos de generació en generació. Inclou l’art, les creences, la llei, la moral, els costums i tots els hàbits i habilitats adquirits per

l’home com a part d’una societat. És a dir, és el patrimoni social de la humanitat. El llegat que rebem dels nostres pares i que deixarem als nostres fills. Per tant, què és la cultura popular? Diríem que és el conjunt de manifestacions artístiques i folklòriques que emanen directament del sistema d’expressió, creences, valors i tradicions d’un poble. Per tant, la cultura popular es caracteritza per ser un producte fonamentalment creat i consumit per les classes populars, compostes fonamentalment per individus de baixa extracció social, és a dir, del poble pla o la plebs. La cultura popular, a més a més, es considera com un dels factors distintius de la identitat d’una nació, perquè hi trobem plasmats els valors culturals, tradicions, sistemes de creences i costums que expressen la singularitat del poble que conforma un país. I ací volia arribar jo! Hi ha alguna cosa de les falles que no siga cultura popular? Hi ha algun element del món de les falles que no siga “un vehicle de l’esperit per anar dels sentits a l’expressió o la comunicació d’emocions i idees”? Per què les falles no són considerades per alguns grups com una part important de la cultura valenciana? Per què algunes elits culturals no les consideren un element vertebrador de la nostra forma de ser? La veritat és que no ho sé. És més, si que ho sé... per culpa de la política. Sens dubte, la utilització partidista, restringida i sectària que uns i altres fan de la cultura popular està frenant el creixement, amb majúscules, de la cultura valenciana. Podríem dir que hi ha tres conceptes dins d’aquesta discussió: la cultura

popular, la cultura de masses i la cultura d’elit. Ja sabem què és la cultura popular. Un compendi de manifestacions artístiques i folklòriques que brollen, directament, del poble. La cultura de masses, en canvi, seria aquella creada per la indústria cultural, produïda a gran escala i dirigida al gran públic. Per aquest motiu, utilitza el mercadeig i la publicitat per a la promoció i per a maximitzar-ne la rendibilitat. Per això mateix, a diferència de les expressions de la cultura popular, la cultura de masses és un producte estandarditzat, a gust de les majories...... En veritat, algú pot imaginar que les falles no provenen directament del poble i que com és una manifestació massiva va dirigida a la consecució d’un fi? Crec honestament que no és així. D’altra banda, la cultura popular i la cultura d’elit són considerades factors oposats dins de les manifestacions culturals d’un poble. En aquest sentit, la cultura d’elit està constituïda per les expressions artístiques més academicistes i erudites, alineades a gust de les classes socials més dominants, benestants i instruïdes. Algunes manifestacions artístiques d’elit són l’òpera, la música clàssica, el ballet, entre d’altres. Al contrari, la cultura popular és una resposta enfront de la cultura erudita, que prové del poble pla i s’alimenta del seu sistema de valors, creences i tradicions. Perfecte. ja sabem que una part de la cultura va destinada a una selecta elit d’afortunats que pot arribar a gaudir d’aquestes manifestacions culturals. Però, per què una n’exclou una altra? Per què no poden ser complementàries?

Algunes expressions musicals de cultura popular arribaren a ser

cultura de masses: el jazz, el reggae, el tango, el rock i recentment el rap. Els grafits i els còmics són una expressió cultural que començà criticant la societat, i ara, podríem dir que són cultura de masses? Excloure, encasellar, vetar... no és bo. En cap àmbit i en cap direcció.

El primer és un fragment de Combustible per a falles, de Joan Fuster, escrit l’any 1967. Fa més de cinquanta anys i ja hi havia semblants discussions:

Però com que aquesta és una discussió que ve de lluny, per il·lustrar-la un poc posaré un parell d’articles que em semblen molt interessants i representatius.

La gent —ací com pertot arreu— posseeix una irrefrenable propensió a prendre partits extrems quan se li n’ofereix la menor oportunitat. I, és clar, si l’objecte al voltant del

COMBUSTIBLE PER A FALLES (JOAN FUSTER)

qual es pot organitzar l’antagonisme és mitjanament important, millor encara. Ací tenen vostès les falles: els valencians s’han divertit, durant un segle llarg, amb la sola i senzilla ocupació de plantar-les, veure-les i cremar-les; però a la fi han descobert que encara podien divertir-se una mica més «discutint-les». Entenguem-nos: no discutir, polemitzar, sobre aquesta o aquella, sobre el millor o pitjor enginy que revele, sobre l’habilitat o la inèpcia del seu artista, sinó més aviat sobre «totes» les falles, sobre les falles com a fenomen ciutadà. No diré que existesquen dues banderes —naturalment, una a favor i l’altra en contra, inconciliables— multitudinàries, com algunes pomposes capitals les tenen amb dos equips de futbol rivals, o com més d’un dels nostres pobles les tenen a propòsit de les seues bandes de música. Però les banderies en qüestió hi són, vehements i tossudes, per al que vostès vulguen manar. El partit més nombrós, ingenu i popular, és el dels qui estan a favor. Perfectament lògic. Al cap i a la fi, són moltes les falles que es construeixen cada any, i per tant també han de ser molts el ciutadans que, per estar ficats en la cosa —en tal cosa—, militen del costat de les simpaties de la típica festa. Aquests senyors no es limiten a proclamar la bondat de les falles, argüint el que aquestes signifiquen per a ells, com a ofici, com a hobby o com a espectacle. Afirmen alguna cosa més —i bastant més. La seua tesi és que les falles constitueixen una manifestació inigualada de la genialitat local: són, diuen, el gran exponent del temperament artístic dels valencians. Perquè, ja se sap, la nostra terra és terra d’artistes. Un entusiasme, que no hi ha més remei que qualificar de patriòtic, els mena, al capda-

vall, a identificar «valencià» amb «faller». Reconeguem, de passada, que si això no és així, estem en camí que ho siga, amb tot el risc pejoratiu que suposa. De l’altra banda cauen els selectes més o menys ben entesos. Les raons per les quals miren amb indignat recel les falles no són massa clares. En ocasions els mou un —fins a cert punt justificat— temor als excessos de la grolleria col·lectiva (de la qual, en realitat, les falles no són causa ni efecte). Però, generalment, hi ha en la seua actitud una queixa d’índole cultural: ells, els detractors, contemplen, desesperats, com, per al solaç precipitat d’uns pocs dies, la ciutat prodiga —literalment, «crema»— una respectabilíssima quantitat de moneda de curs legal, quan, al mateix temps, és evident que les empreses més serioses d’ordre intel·lectual s’agosten en una penúria absolutament sòrdida. Ai —sospiren ells—, quants llibres, quants quadres, quantes beques, quants quartets en la major, podrien pagar-se amb aqueixos diners! D’aquesta manera, es reivindica l’art «bo» enfront de l’art «faller». Convinguem que tal actitud no deu resultar molt còmoda: els qui l’adopten, es veuen obligats a compaginar gestos tan contradictoris com l’esquinçament de vestidures i el desdeny olímpic. Ben mirat, l’exasperada oposició de fallers i antifallers té encara poca tradició. Fa sols vint anys, les falles encara conservaven alguns trets del seu modest caràcter original: hi perdurava, més que ara, el batec directe dels nostres barris vells, i no s’havien desbordat sobre camps i ambicions que els són totalment aliens. Però les falles han prosperat, han crescut, potser fins al seu màxim de possibilitats. L’elefantiasi fallera és el que ha trasbalsat els

ànims i el sentit de la proporció. Els uns s’han enlluernat davant el volum i la vitalitat que adquireix la festa, i no dubten d’enorgullir-se’n, com de qualsevol altre timbre de glòria insigne de la ciutat. Els altres, en gest recíproc, s’irriten, i, de creure’ls, les «comissions» s’haurien de convertir en sàvies i barbudes Juntes Veïnals per al Foment de la Poesia i les Belles Arts. I un, modestament, pensa que ni tant ni tan poc. L’escàndol dels detractors, és clar, sembla un vertader escàndol farisaic. Per què horroritzar-se que la ciutat faça cremar, en la nit de Sant Josep, uns quants milions de pessetes, després de dissipar-ne alguns més en pólvora, bunyols i esbufecs filharmònics? També aquestes cendres tenen la seua significació amagada. Es conta que, en alguns països, els colliters de vi acostumen a abocar en terra una porció de les primícies dels seus sucs. Es tracta d’un ritu simbòlic: l’home «torna» a la terra una mica del que ella li ha donat. No és en el fons la falla un sacrifici de riquesa, tributat als penats benignes que patrocinen la vida laboriosa de València? Crec que censurar la dilapidació fallera és una manera indirecta de dissimular l’avarícia restant dels nostres conciutadans. Perquè, en el pressupost de tota república ben organitzada, cal que existesca l’apartat lúdic i l’apartat cultural. Hem de reconèixer que els valencians som mesquins per a aquest darrer. Ara: allò que resulta inadmissible és de pretendre suplir aquesta deficiència a base de la consignació per al joc. Quant a l’eufòria fallera, una mica de mesura no estaria de sobres. Que no pense ningú que està salvant el país pel fet de plantar falles. L’esperit de València comprèn, sens dubte, les falles, però és alguna cosa

més que falles. I, sobretot, sapiem distingir. Cal faire la part du feu, que diuen els francesos: donar al foc allò que és del foc. Però també importa —importa tant com les altres coses— donar a la resta allò que li pertoca. Hi ha unes quantes virtuts que són eminentment falleres: la improvisació, el sarcasme hàbil, la brillantor momentània, la mateixa disposició a «cremar». Tanmateix, existeix igualment el perill que aquestes virtuts, en desplaçar-se fora de l’àmbit faller, es transformen en vicis, i en vicis capitals. En altres, en la majoria de les esferes ciutadanes, són les virtuts contràries —la preparació afanyosa, la seriositat, la discreció metòdica, la continuïtat— les que convenen i fructifiquen. Tinguem-ho en compte, i no ens despistem. Les falles són un parèntesi, i un parèntesi excepcional. No tot són flors i violes. Joan Fuster, Combustible per a falles (1967, reeditat per Bromera el 1992) Que t’ha paregut morrut! Doncs jo crec que en 50 anys hem evolucionat en el sentit que deia Joan Fuster, amb allò de l’esperit de València comprèn, sens dubte, les falles, però és alguna cosa més que falles. Hi estic totalment d’acord. Ara llegiu aquest interessant article de Josep Lluís Doménech, doctor en Psicologia, professor de valencià i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. AIXÒ DIU QUE EREN...LES FALLES,

En una de les accepcions del Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una falla és una “foguera, especialment la que es fa en determinades festes com la de Sant Joan”. I és que, com

indiquen els estudiosos de l’origen de les paraules valencianes a l’ús, com ara a l’Alcover-Moll (Diccionari Català-Valencià-Balear) o Joan Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana), el mot “falla” prové del llatí “facula”, que és un diminutiu de “fax, facis”, que passa a ser una “torxa”. En eixe sentit, i així continua dient-se en molts indrets dels domini lingüístic de la nostra llengua, qualsevol manifestació d’encendre foc, especialment, amb branques, o amb materials combustibles diversos, seria una falla en el sentit ample de la paraula. En eixe sentit serien falles, tant les Fogueres de Sant Joan d’Alacant, com la Foguera de Canals o d’unes altres poblacions, com també les Falles de la ciutat de València i d’unes altres localitats valencianes, tot incloent indrets que oficialment se situen en unes altres províncies diferents de la de València, com ara les manifestacions falleres de Borriana (Borriana-París-Londres), i, fins i tot alguna que altra falla que es planta en algun indret d’un altre continent, tal com a Amèrica, per exemple a l’Argentina, on algun grup d’immigrants valencians en alguna ocasió ha tingut al llarg de la història més recent, l’ocurrència de promoure actes relacionats amb el món faller, monument inclòs... De qualsevol manera, l’accepció a què ens referíem era la que figura en el mateix Diccionari normatiu valencià de l’AVL, que defineix la paraula “falla” com la “construcció de material combustible, bàsicament centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc, que es planta en els carrers de moltes poblacions valencianes per a celebrar la festa de Sant Josep i que es crema la nit d’eixe dia”. Però allò que un diccionari normatiu no diu és tot

allò que gira al voltant de les falles, tot allò que ocorre al llarg d’un període de temps de dotze mesos, any rere any, i que podem dir que en el seu conjunt és més que una falla en el sentit estricte del terme, tal com hem vist més amunt. Crec que per a comprendre el món faller, és difícil que es puga fer vivint-lo des de fora. Cal endinsar-se una mica i viure, tot i siga només temporalment i per damunt damunt, en el complicat entramat de les falles, cosa que servirà, a més, per a evitar tot un ventall de prejudicis que no han fet més que distorsionar el vertader significat de la festa més genuïna de moltes terres valencianes. Tot i que l’origen real de les falles és un poc discutible, tot resultant difícil justificar quin va ser el moment exacte o el motiu pel qual es dugueren a terme (arribada de l’equinocci primaveral, festa dels fusters, festa dels carrers més cèntrics de la ciutat de València, etc.), allò més cert és que ja des del segle XVII o XVIII ja es feien falles a la ciutat del cap i casal, si bé el sentit satíric i burlesc aniria augmentant en el temps, denotant-se un vertader sentit crític ben acusat al llarg del segle XIX, que fa que, en repetides ocasions, les autoritats del moment arribaren a prohibir-les o a exigir elevats impostos per tal d’autoritzar-les. Pensem que és a mitjan segle XIX quan comencen els llibrets, al principi opuscles de no moltes pàgines, que, generalment en valencià –la llengua del carrer i del poble- s’explique el monument faller, es parle dels ninots que conté, tot criticant i, de tant en tant, ridiculitzant. Això, que ocorria en un principi en la ciutat de València, va anar estenent-se com la pólvora, fins al punt que, ara per ara, un alt percentatge de poblacions valencianes fan falles per Sant Josep.

IL.LUSTRACIO: RAFAEL SOLAZ

Però, tot i que el que veuen els turistes són tres o quatre dies de falles plantades enmig dels carrers, amb l’acompanyament de sons (coets, tronadors, carcasses, mascletades, castells... i música) i amb el foc de la cremà, la festa va molt més enllà d’eixes manifestacions. La festa dura tot l’any, amb els preparatius corresponents, amb els sopars, amb les vestimentes de l’ofrena, amb la preparació del llibret de la falla, amb el disseny del pròxim monument, amb la realització dels ninots i tot un ventall d’activitats que el que fan és unir el personal del barri. És indubtable que les entitats que més signifiquen en l’entramat dels pobles on es fan falles són els casals fallers, que aglutinen a tot un conjunt de persones, de diferents edats i condicions. Ja ens podem inventar organitzacions que, com les falles, des del punt de vista d’atracció per al personal, generalment, no hi ha una altra entitat, amb tot el que això representa des del punt de vista de la participació col·lectiva. Una participació que fa que concórrega molta gent amb finalitats comunes. Les falles sense la sonoritat de la pólvora no existirien com són. Les falles sense la concurrència de la música tampoc serien el que són. Pensem per un moment el gran significat, des de qualsevol punt de vista que té la indústria pirotècnica en les nostres terres. Pensem, a més, amb el gran desplegament de manifestacions musicals al País Valencià, amb més de 60.000 músics, el 50% de tot Espanya, amb unes 540 societats musicals. I pensem per un moment en la indústria que gira al voltant del disseny i la construcció dels monuments, vertaderes escultures que no es deslliurem del foc el dia de la cremà, la nit del dia de Sant Josep en la major part dels casos, ja que en alguns pobles es cremen la setmana d’abans o de després. Tot,

absolutament tot, està regulat amb el Reglament faller, acceptat per tothom, Pel que fa al foment de l’ús del valencià cobra un gran significat, si pensem per un moment que en molts actes festius es parla valen-

cià habitualment i també s’escriu. Pensem en el que significa tota la cartelleria dels monuments que, cada vegada es fa més en valencià, i, fins i tot amb millor qualitat cada vegada. Pensem, a més en els llibrets de la falla. Per curiositat, i per motius personals i pseudo-profes-

sionals, he seguit de prop la trajectòria dels llibrets d’algunes falles i, la veritat, és que van molt més enllà de ser un opuscle de reduïdes dimensions o de poques pàgines. En ocasions, cada vegada més, et trobes al davant d’un autèntic llibre que recull articles i poemes d’una bona qualitat literària, que la gent llig i guarda com un tresor. No és cert que en els llibrets de falles o en la cartelleria s’escriga en tots els casos amb faltes d’ortografia o en castellà. Tampoc és cert que tots cuiden la normativa consolidada en estos aspectes. Hi ha de tot. Però el que més predomina és un intent de millora en tots els sentits, augmentant la qualitat literària i l’ortografia, fins i tot en la publicitat. Crec que en gran part esta millora es relaciona amb els efectes del món escolar, ja que la gent cada vegada més té un millor domini de la llengua pròpia del territori. També és cert que la convocatòria als llibres de falla que, des de fa més de vint anys, convoca anualment la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, han fet que es millore en este vessant. També és veritat que moltes falles dediquen especial atenció a fer un bon llibre de falles i a fomentar el valencià per damunt de tot, donant-li més importància que al propi monument. Hi ha de tot, com dèiem més amunt. Encara es desconeix molt del món de les falles. Se les ha tractat durant molts anys d’una manera injusta i s’ha etiquetat a totes les persones vinculades en eixe món d’una manera determinada i de vegades no massa positiva. Això no és just. Cap persona és igual a una altra, ni pensa de manera uniforme, ni vota el mateix partit. Crec que, per a ser justos, hauríem de posar de relleu els punts positius del món faller, i que en són molts, tant pel que representa des del punt de

mira social, com pel que fa a alguns aspectes molt concrets, com ara el que déiem del foment de l’ús del valencià. És veritat que en les seues actuacions podrien millorar. Com tot. Però, haurem de reconéixer que les falles són alguna cosa més que unes fogueres, alguna cosa més que unes falles en l’accepció etimològica de la paraula. Cal viure de molt prop les falles, tot i que siga des de la distància. No es pot obligar ningú a ser faller, com tampoc es pot obligar ningú que siga seguidor d’un equip de futbol determinat, però no es pot etiquetar les persones d’una manera determinada o d’una altra pel fet de viure el món de la festa amb una major o menor involucració. Ni molt menys. En un moment on tothom parla de les virtuts de l’associacionisme voluntari, de la participació, del valor de les festes tradicionals valencianes, caldrà parar atenció amb el significat del món faller, a la seua genuïnitat, als seus valors positius des del punt de vista de la cultura popular, de la seua oportunitat com a generador de turisme, com a centre important de difusió i d’atracció turística, com a agent no formal d’educació per a totes les edats, com a element que conté valors democràtics, on la participació col·lectiva és un signe ineludible associat a la falla. Això diu que eren i això diu que són... LES FALLES. En aquest article, el professor Domènech tracta dos aspectes molt importants de les festes falleres: el seu origen aglutinador i associatiu i els seus valors des del punt de vista de la cultura popular. Vist tot açò, us faig la següent pregunta: quin sentit té estralejar? Perquè hem de triar-ne entre una o altra? Jo crec que totes en són complementàries. El fet que m’agrade

l’obra de teatre de Virginia Woolf, Una habitació pròpia, no vol dir que no m’agrade o no m’interesse Nelo Bacora, de Josep Peris Celda. Jo crec que les obres d’Escalante compleixen una funció social que algun dia caldrà reivindicar. Les primeres coses que jo vaig llegir van ser els tebeos de 13 Rue del Percebe, Pumby, Rompetechos o el Botones Sacarino. Més tard, Astèrix i Obèlix, Tintín i més, i més, i més, fins a arribar a ser un lector empedrit a hores d’ara. Tot és cultura, tota pedra fa paret. Si aconseguim apropar els nostres costums i tradicions a la gent, i serveix com a trampolí perquè sobretot els més joves troben el camí per a amar el teatre, llegir, fer música, expressar-se millor... avant, sens dubte. Tot és cultura i cultura popular. Les cançons de batre de Pep Gimeno el Botifarra (el qual, no cal dir-ho, fa una magnífica labor en recollir la música oral de les nostres comarques i territoris), les Muixerangues, els Moros i Cristians, les Gaiates, les Fogueres, i com no les Falles. L’única cosa que pertorba totes aquestes coses és la política. Són les ideologies les que contaminen la cultura quan es posen al capdavant d’un determinat pensament. L’única cosa que aconsegueixen és enfrontar i dividir. Perquè l’única veritat és que, de cultura popular, només n’hi ha una. Naix dels sentits dels individus per fer-se esperit de la col·lectivitat. Senyors polítics, per favor, la cultura no és d’una classe o d’una ideologia, la cultura és del poble. Aleshores i tenint clar que tot és nostre, fet per nosaltres i per a nosaltres, torne a preguntar: quin sentit té estralejar?

ENHORABONA NATÀLIA! JOSE M. TOMÀS Parlant de sentits, no podíem deixar de parlar de l’esperit. L’esperit és un sentiment, una força, un impuls de creació provinent del tacte. Eixe esperit creatiu és el que té i que ha demostrat nostra fallera Natàlia Alfonso i Brocal, en ser la guanyadora del I premi Porrot Jove de Narrativa en la categoria de Batxillerat. Dins de la falla hem vist Natàlia fer-se major i créixer, no sols físicament, també com a persona, i des de la que és la seua falla volem recolzar-la i si pot ser espentar-la, perquè continue amb aquest esperit creador, que de segur tantes alegries li donarà en el futur i que farà que ens sentim, si cap, més orgullosos d’ella. I tota aquesta retòrica per què? Perquè el passat 23 de novembre es va lliurar el I Porrot Jove de Narrativa en la 29a Setmana de les Lletres Valencianes. L’acte, al qual van assistir més d’un centenar de persones -entre finalistes, pares, mares, amics, amigues i autoritats-, va ser presentat per la tècnica de normalització lingüística Empar Minguet. Tot seguit, els membres del jurat, Paco López, Núria Molons i Eduard Pastor, van anomenar els 27 finalistes del Porrot Jove. Finalment, l’alcalde, Vicente Zaragozá, i la regidora de Normalització Lingüística lliuraren el Porrot Jove, un diploma i un xec de 100 euros a les tres joves guanyadores. Natàlia va guanyar en la categoria de Batxillerat. L’acte va estar amenitzat per l’actuació d’Alfons el Blüe.

El Porrot Jove naix amb l’objectiu de promoure i difondre l’ús literari del

valencià dins de l’àmbit escolar del municipi de Silla, segon paraules de l’alcalde de Silla, Vicente Zaragozá, «Qui sap si alguns d’aquests joves és el futur Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes, tal com ho han sigut Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor, Isabel-Clara Simó o Paco Muñoz...?” Totes aquestes iniciatives, tendents a incentivar l’interés dels nostres joves per la literatura i la cultura en

general, sempre són positives i ben rebudes per aquells que, des de el món faller, volem que la cultura siga una part important del nostre dia a dia. Finalment, vos deixem amb l’escrit de Nàtalia, guanyadora del Porrot Jove de Narrativa.

Nàtalia, un bes i no pares...

QUILÒMETRE ZERO NATALIA ALFONSO, PORROT D’HONOR NARRATIVA JUVENIL 2018 Començaré pel principi, pel principi de la teua comissura, pel principi dels dit de la teua mà, pel principi de les teues pestanyes, pel precipici que la teua mirada significava. Començaré per on mai pensí que em faria arribar on estic. Començaré per un principi incert, poc segur, sense saber massa bé on estic anant, tan sols sé si aniré a parar a algun lloc. Però espere que aquesta vegada siga un lloc diferent dels teus braços, on em sentia segura, on la calor no destorbava, tan sols a l’estiu. Te’n recordes? Quantes hores passàvem abraçats? I ara, passem l’un per davant de l’altre i l’ego ens pesa massa com per a mirar-nos als ulls. Només et diré que contemple la teua ombra caminar, fins on m’arriba la vista, fins que ella arriba per a abraçar-te. Cinc de la matinada. Em desperte. Ja és rutina, no et trobes al llit, i això també ho és. Isc a la finestra, i observe l’aigua del llac cristal·lina, on solíem nadar a la nit com dos bojos enamorats. Allí va ser on em confessares tots els desitjos que havies demanat a les estreles, totes les teues pors i just abans de despullar-te et quedares nuet davant de mi. Al contrari, jo no vaig fer el mateix. Mai vaig complir les teues expectatives i tampoc vaig ser sincera. Mai et vaig mostrar les meues manies ni vaig complir la meua paraula. No et vaig mostrar els meus sentiments, ni vaig confessar-te que cada nit somiava amb tu. Mai et vaig dir que la teua veu em tranquil·litzava quan plorava, o que m’encisava que em cantares per a dormir.

Que per a mi, sempre van ser més importants els silencis que tots aquells versos que em vas regalar, les cançons que em vas dedicar. Per a mi, el verdaderament important era observar com els teus ulls començaven a brillar, les teues mans a suar i la llengua se t’embolicava entre les paraules, que ni tan sols pensaves perquè et quedaves atònit amb el meu somriure. Vinga, confessem-ho, tu tampoc podies evitar somriure, mossegar-te el llavi inferior i desviar la mirada per deixar de sentir-te tan vulnerable. La pell s’eriça, les cames tremolen i el cor es prepara per a la major batalla de totes, on una vegada més guanya sobre la ment, sobre la consciència, en eixe moment en el qual et deixes dur. No penses on estaràs demà. Tampoc et planteges si és correcte, però ho sents i aleshores, una pregunta recorre la teua ment una i altra vegada: Per què no? Al començament tenia moltes excuses, com jo quinze i tu vint-i-u, açò no serà per sempre, som molt joves o què diran de nosaltres? Però un dia,

ho vas agafar i com si de la llista de la compra es tractara, començares a ratllar-la. Tu que vas desarmar els meus arguments, vas donar 180 graus a la meua vida, vas obrir pas en la nit, vas omplir-me de sospirs, vas deixar-me sense alé…Vas ser tot, que em va semblar un instant, un llibre buit amb una portada bonica, pau entre tanta revolta, un caramel en gola danyada…En definitiva, vas ser la cura que coïa. Tu mateixa em vas explicar que allò no eren ruïnes, sinó que el món s’havia rendit als meus peus, però ¿I què sabies tu de rendir-se, si l’últim que fas és tirar la tovallola? Si eres tu qui em té en la palma de la mà, eres el motiu pel qual faig, desfaig i refaig les meues idees, duc tatuada la teua inicial en la pell, en concret al pit esquerre. Per què serà que no te’n vas de la meua ment? Que ni en els somnis t’escapes. Tal vegada hi haja alguna cosa que vulgues dir-me. Tan sols espere que em trobes a faltar, almenys just en l’instant abans d’adormir-te. Després d’un mal dia,

que et tombes i penses que una abraçada meua t’haguera fet somriure un poquet més. Encara que ser carinyosa no és precisament una de les meues virtuts. Les cosquerelles, embrutar-te de farina, caminar de pressa, afaitar-te, entropessar amb les ratlles del pis, ensenyar-me a conduir, fer un pols a riure, acudits quan tens ganes de plorar, fer-te enrabiar… Eren algunes de les infinites coses amb les quals et feia esclatar a riure i que aprofitava per a furtar-te algun que altre beset. Però açò només va ser un temps. “Deixa’m en pau”, “Para de cridar-me”, “T’odie”… Van ser paraules cada vegada més habituals en la nostra relació. Al començament tractàvem de resoldre-les, després ens afectava tant que teníem períodes d’absència, i quan deixà d’importar-nos…no hi hagué desig carnal que mantinguera l’enuig en peu. Simplement ens volíem a la manera nostra, però no anàvem al mateix ritme.

Tu anaves un pas endavant i jo no volia arrossegar-me, ja saps que a mi ningú em controla; que no sent, de fet, fa temps que no plore, el mateix que fa que no ric. Pot ser que no siga capaç de ser feliç a soles, pot ser que el problema siga que per a mi no tindre parella signifique estar a soles; tal vegada, tindre parella per a mi siga estar lligada a una cadena. Eixa cadena que et fa complir condemna per més anys dels que dus viscuts, que et fa sentir que deixes de ser teua per a ser d’altre, posar el teu cor a les seues mans sabent que el regalarà al primer moribund que necessite calor. Pareixia que m’havia enamorat, i tots m’advertien que no jugara amb foc, ningú es va plantejar que tal vegada anhelara respirar de nou el fum de la flama que tu em feies sentir.

Si ho pense, ni tan sols jo seria capaç de plantejar-me tot allò que vaig sentir. No sé si seria capaç de descriure-ho fidelment, ja que ho recorde borrós, com totes aquelles coses que de tan bones que són, no tens clar si ha sigut un somni o una realitat.

Teníem el temps, els recursos, l’amor…però ganes, ens van faltar les ganes. Ganes de fer-se millors, ganes de fer-nos un, ganes de fer-nos la punyeta, ganes de fer-nos un regal, ganes de ser nosaltres mateixos, ganes de viure…

Que les marques dels meus braços demostren les vegades que he intentat despertar-me d’aquest somni que vam viure. Però també trobaràs el meu cor cansat de bombejar tan ràpid com per a compensar l’absència de l’altra mitat, que els meus peus s’han desgastat de seguir-te mentre tu fugies de mi.

Ja saps que sempre vaig ser de metxa curta, que si em donaves la mà et duria a llocs dels quals no en sabria tornar, que jo era de les que preferia demanar disculpes en lloc de demanar permís. Era la típica que, quan arribaven flors, preguntava qui havia mort. No m’agrada firmar les cartes, ni escriure un nombre parell de paraules per línia, que mai diré el número que fa tretze més un, perquè dona mala sort. No crec en la màgia, ni en el destí. Però crec en les casualitats i que no està tot planejat en les nostres vides. Com ja saps, m’encanta matinejar, veure el sol eixir i desdejunar-me tres vegades, és el meu àpat prfereit de tot el dia. Sempre he de creuar amb els semàfors en verd i només xafe sobre la ratlla blanca del pas de vianants. Són manies, com posar un nombre parell de cullerades de sucre al café, el volum del televisor o motius en alguna argumentació…(excepte en aquest instant perquè només en fan tres).

L’olor que has deixat impregnada en els meus llençols la nit que no vas vindre, l’última mirada d’uns ulls tan apagats que ja no m’hi veia reflectida, aquella cridada perduda enmig de la matinada; tan perduda, que mai va arribar… Ací em tens, esperant-te en la mateixa platja de sempre, on estiguérem l’última nit abans que desaparegueres. Mai vaig entendre per què ho feres. Ni tan sols una nota em vas deixar, a ningú vas informar. Al començament vaig estar plorant durant setmanes, fins i tot mesos, després em vaig enutjar i fins hui en dia no hi ha moment que no pense amb tu. Però en realitat, no sé què és el que em sorprén ja que ara m’alce i no eres al llit, és a dir, el mateix que contava quan vaig començar aquesta història “No eres al llit i ja és rutina”. Supose que mai vaig ser suficient, que les meues manies et fartaren. Recorde com de nerviós et posaves quan anava descalça per casa, com odiaves que el meu monyo s’embolicara entre els teus dits, que taral·lejara a tota hora fins i tot cançons inexistents…Jo era una ànima insaciable i tu, simplement accedies.

Tot i que sóc destra, tinc el costum de beure i dir adéu amb l’esquerra. I que sàpies, que encara que ja no estàs al meu costat per a dur-me els mocadors, les claus, el mòbil, els diners i de vegades alguna compresa…no pense agafar una bossa, perquè les odie. Sempre diré que les pitjors paelles es fan per Falles, al contrari, a les cinc de la matinada fan un sabor incomparable amb el de qualsevol restaurant del Palmar. -Trenta segons més Valèria i desconnectem. -Açò només han sigut alguns trets de la relació que vam tenir, espere que vos haja agradat i gràcies per dei-

xar-me participar en aquest meravellós concurs radiofònic. Fins sempre! -Gràcies a tu, molta sort. Bé, açò s’està posant una mica interessant. Què vos pareix si fem una pausa amb música d’ambient i en un tres i no res tornem amb la pròxima història? Qui deu ser el pròxim concursant? En la ràdio sona música comercial, mentre els comentaristes estan parlant d’alguns temes banals quan reben una cridada una mica estranya. -On és? -On és qui? Qui crida? -Ss-sóc Ximo, però això no importa. Per favor ajudeu-me, he de trobar-la! -Ximo? Ací no coneixem cap Ximo, per favor, estem en directe, cride en horari d’atenció al client. -Per favor, és una urgència, només vull saber qui ha sigut la dona de la història d’abans. Vull saber el seu nom, per favor. -Ho sentim Ximo, però no podem desvetlar el nom dels nostres participants, però si t’ha agradat la història pots enviar un missatge de text a… - No vull enviar cap missatge! Només vull saber si era Valèria, Valèria Raga. -Ho sentim, és una informació que no li podem donar. -D’acord, aleshores vull participar en el concurs, ara mateix. -Però no pot, l’ordre està assignat des de fa setmanes!!! Va intervindre l’altre comentarista. -A vore, si tan important és, deixa’l. Vosté entrarà en 30 segons, per favor, siga breu. Ximo es va emocionar, encara no havia pensat què dir-li. Però havia de ser breu, ja que en poc de temps tot podria acabar.. -Ximo! Entre en directe en tres, dos, un… -Perdoneu l’espera, hem tingut alguns contratemps, tot seguit escoltarem ràpidament una història

abans de la prevista, però no vos preocupeu, tot el món apuntat hi podrà participar. -Bé, no sé massa bé com començar, però seré breu.

Camine de pressa, és clar. Arribe al cotxe, descarregue tot el que duc sobre el seient davanter, engegue i encenc la ràdio per continuar escoltant el programa.

La seua veu era afònica, trencada i fatigada, no s’escoltava amb claredat a causa d’una mena de sorolls estridents.

(Tornem al discurs de Ximo)

-Valèria, estic convençut que era la teua veu, encara la recorde des del primer dia que vas pronunciar el meu nom amb els teus llavis carmins. Duies aquell vestit de llunes que tant m’agradava, estiguérem ballant fins que va eixir el sol. Jo també recorde aquella platja, i les bogeries que u fa quan està enamorat! Doncs, encara ho estic. Valèria, sent haver-me’n anat, no va ser per voluntat pròpia. Ja saps que jo no puc triar on em destinen i havia d’anarhi. Vaig pensar que si no t’ho deia, amb el temps aniries oblidant-ho i trobaries una altra persona. Però, benvolguda Valèria, mai no he tocat unes galtes tan caldejades com les teues, uns cabells tan suaus, unes mans tan fines, una mirada tan pura… Valèria, la meua estimada i confident. No saps tot el que donaria perquè em regalaren deu minuts amb tu. Per tornar a escoltar les teues rialles, per tornar a abraçar-te fins notar les costelles i alçar-te lleugerament de terra. Tant de bo poguera besar-te de nou, dur-te a tots aquells llocs que et vaig prometre i mai vaig complir. Espere que m’estigues escoltant, que encara ens queden moltes cançons per ballar, xiqueta! Encara que sé que ho faig fatal, però així i tot, tu sempre estaves orgullosa de dur-me a totes les festes. (Simultàniament una escena de Valèria)

Espere que camines pel carrer amb aquella preciosa cara de nineta, ben alta, menejant els malucs de banda a banda d’aquella manera hipnòtica. Sense amagar-te d’aquells homes que pretenen infravalorar-te fixant-se en la teua alçada, sense adonar-se de la teua grandesa. Ahir, semblava que eres una xiqueta, i hui, t’escolte parlar i ja sembles tota una dona. Per curiositat, encara deixes els sostenidors en el pom de la porta? Ja saps que em treia de polleguera. Supose que ja hauràs aprés a conduir, i fixa’t xiqueta! O cauràs amb les ratlles del pis. Saps que cada vegada que em mire el pit em falta alguna cosa? És com que no puc estar al llit a soles, estranye el teu cap damunt meu, acaronar-lo perquè t’adormes, sentir-te respirar en el meu abdomen… Bé, crec que mai escoltaràs açò i que els altres participants ja estaran prou enutjats amb mi, així que em vull acomiadar. Només et diré una última paraula “molt”. (Una vegada acabat el discurs, ens trobem amb ell, en un hospital) El so constant del monitor va fer que ràpidament entraren els infermers en l’habitació on hi havia altres soldats malferits, fet que va finalitzar la cridada. Ella, amb les mans i el cap sobre el volant. De nou, quilòmetre zero.

APROPÒSIT FALLERA MAJOR Apropòsit en dos actes i en prosa, escrita expressament per a la presentació de la fallera major de la falla Mercat de l’any 2019, Maria Eugènia Borda i Miranda. Interpretat a la Nau jove en Silla el dia 24 de novembre de 2018 AUTOR: FERRAN BLANCH REPARTIMENT Actors Personatge Víctor GómezC: Presentador Pasqual MartíP1: Nelo Salvador MompóP2: Vicent Elena TomàsX: Amparito Pasqual Martí (pare)Veu en off 1 Josep Mª Tomàs: Veu en off 2 EQUIP Àlex Santonja: Efectes de so Vicent Santos: Música i so José Ramon Rubio: Llums

XEEEEEE.... ON VAS? PRIMERA PART Sona una música d’introducció de programa de televisió. A l’escenari hi ha una butaca, una tauleta amb un pitxer amb flors i una gerra d’aigua amb gots i una làmpara de peu. Entra per un costat de l’escenari un personatge amb bata blanca i es dirigeix al set.

C: -Bona vesprada a tots i a totes,

gràcies per estar un dia tan important amb nosaltres. Amb aquest estudi volem fer un reconegut homenatge a unes persones que són molt benvolgudes al llarg del nostre territori i que tenen una sèrie de característiques que els fan entranyables i extraordinaris. Com ja saben tots vostés, es tracta de: Sona una veu antiga que diu: “Els valencians”, amb un filtre de so antic. Sí, senyors i senyores, els valencians (parla amb misteri i complaença) som capaços de les millors i de les pitjors coses. Un dia estem ací dalt i al següent allà baix. Si marca Rodrigo, el jugador del València, no el venem ni per 200 milions d’euros, però si falla, ja l’hem cagat llaurador, eixe ja no val ni un pimentó, que se’n vaja regalat. I és que, existeix una dualitat que ens fa viure com si d’una muntanya russa es tractara, i és eixa la manera de ser del valencià, que ens fa diferents i en certa manera jo diria que autèntics. Si passegem per València i anem del Mercat Central cap al Micalet, de seguida diem “Ma ques bonica, València” i ho diem amb gust, com llevant-se un pes del damunt i disfrutant de veritat, com si ho hagueres fet tu! I si te’n vas de viatge, torna a aparéixer eixa dualitat valenciana que tant em fascina i a la qual em referisc. Tal volta estem fent turisme per una ciutat europea i de sobte apareixes en una plaça formidable amb segles d’antiguitat, però eixe dia t’has alçat amb la castanya torta i et quedes mirant-la i comentes: “a mi no em diu res, com si mengen peres i les caguen senceres”. I dius, carinyo, que açò és el palau de Buckingham, que un poc bonic sí que és! Doncs no hi ha manera! Ara, si vas

pel carrer europeu i veus un home que arreplega un paper de terra i el tira a la paperera, i de seguida dius: Veus!!! Es nota que és europeu, i no com a València, que són tots uns degenerats i uns porcs! I et quedes més ample que llarg. A això em referisc, a aquesta dualitat que hui en dia tant fa del quefer valencià i tant diu de l’essència d’un poble que és tan gran com complicat. A més, si tot açò ho ajuntem amb una incomparable font de saviesa popular, que ens té acostumats a un llenguatge tan abundant i captivador com apassionant, amb un inacabable món de refranys i dites valencianes, fa una formula magistral que dibuixa una manera de ser com la dels valencians. Bé, però serà millor que ho vegem nosaltres mateix! Que entren els dos espècimens, és a dir, que entren els personatges. Llum: S’apaga la llum d’escenari i s’encén la de passarel·la Entren dos personatges per la passarel· la i es troben a la meitat P1: Xeeeee (D’alegria) P2: Xeeeeeeeee( Més alegria encara) S’escolta un so, com si fóra una pausa, els personatges es congelen i torna a aparéixer el científic! C: Què els ha paregut? No m’agradaria ometre aquest moment. Amb una paraula, xe, hem sigut capaços de deixar arrere una conversa que en qualsevol altre lloc del món duraria entre deu i quinze minuts. Enteneu perquè el valencià és tan fascinant? Passem a revisar la jugada. Ajudant! Apareix una persona ajudant i comen-

ta la jugada de forma desinteressada, però primer agarra aire. A: El Primer xe de Nelo vol dir “per l’amor de Déu Vicent, com et va la vida, que ja fa més de tres setmanes, perdó, més d’un més que no has arrimat el morro per la plaça? No sabíem res de tu, i estàvem ja pensant-se que havies fugit amb la dona eixa de la neteja que et fa ballar el cap, la que viu davant de ta casa. Ja pensàvem que havies fet una de les teues, que com ja sabem, és que eres d’allò que no hi ha! C: Què! No és fàcil, veritat? Tan sols el argentins poden arrimar-se un poc a entendre tot açò, per això els volem tant i els hem ensenyat a jugar al truc (somriu amb maldat). Però continuem, continuem... A: El xe de Vicent vol dir exactament “em cague en la mare que m’ha parit cinquanta milions de voltes”; mira que tenia ganes de vore’t, si tu estàs content de vore’m jo encara ho estic més, però és que vaig com cagalló per séquia i no pare, tu, no pare en torreta, i és que darrere d’una en ve una altra, i és que això no pot ser, però encara com ens hem vist, que això és el que importa! C. Aclarit açò, continuem amb els personatges. Es torna a sentir el soroll de pausa. Els personatges es descongelen i tornen a l’activitat.

P1: I com estàs? P2: De categoria, no t’ho pots ni imaginar P1: M’alegre, de veres! P2: I tu com vas? P1: Ja veus, tirant! P2: Uei, com tots! P1: Doncs això! Com tots! Encara que no està la cosa com per a tirar coets P2: Ni coets ni res!

P1: No, no està, no, però llevat d’això, tot genial! P2: M’alegre també, que ens vaja bé i ho vejam molts anys P1: Doncs sí! He sentit que es casa la teua filla P2: Cert! P1: Però no estava estudiant? P2: Sí, però ho ha deixat! P1: I això com és? P2: Ja veus, això és culpa del noviet P1: El que treballa en la tenda de mobles? P2: Correcte! Que com que ja té faena es creu que és Rockefeller P1: Però es veu un xic prou templat, i com va sempre tan mudat... P2: Templat, eixe no és més que un cagamandurrio! I un catxotxes! I a més, un xurro! P1: Home... Tu ja saps d’on ve. P2: Sí, el pare és músic, el fill ballarí! P1: Doncs ja ho tens tot! P2: Em cague en la mar salada! Si no és un pito és una pilota, però sempre toca alguna cosa! P1: Doncs envia’l a fer punyetes! P2: Si per mi fóra, l’enviava a cagar a la via! P1: Almenys té faena, tal volta traga profit P2: Carregar i descarregar mobles és una faena? P1: Això si, en dos anys està baldat i no val ni un gallet P2: El que jo et deia, un fava de collons! P1: On no hi ha sang no es pot fer botifarres! Però, llevat d’això tot bé, no? P2: Sí home sí, meeeeel! P1: Això toca! P2: No hauràs vist per casualitat Evaristo? P1: Evaristo? P2: Sí, home, el d’enfront de cal metge P1: Ah sí, P2: Saps qui dic? P1: Sí home sí! P2: Estàs segur? Mira, t’ho explique P1: No cal, que sé qui és! P2: Estàs segur? P1: Que sí, Evaristo

P2: Evaristo? P1: Síííí, xeeeeee! P2: Encara no m’ha pagat el tractor! Es torna a escoltar un so com de pausa, els personatges es congelen i torna a aparéixer el científic! C: Disculpeu la interrupció! Però és necessari aclarir açò! Veuen la diferència amb els xe d’abans? Aquest xe no és qualsevol xe. Per favor ajudant, explicació. (Llegint un paper) A: En aquest cas, el xe de Nelo vol dir: Vés i gita’t! No t’estic dient que sé qui és! Com m’ho tornes a explicar perd l’oremus! Ara vindràs tu a dir-me qui collons és l’Evaristo, que encara no havies nascut i ja anava tocant-se la fava, per no dir una altra cosa, aixina que dis-me què ha passat amb el deshonrat eixe! Que se m’està entortellant la castanya! C: És clar? Continuem. Es descongelen els personatges i continuen P1: Que no t’ha pagat el tractor? I ara què? P2: Mira! Ací estem veient-les passar! Ara, que quan l’agarre, voràs P1: Eixe tio és un sangonera! No sap més que fer maldats! Tot s’arreglarà! P2: Si, però mentrestant, ací estic, a espentes i redolons! P1: Ja saps el que diuen. De lladre d’un ou a lladre d’un bou! P2: Vaja, sí que ho saps! P1: Encara com ja n’hem vist de verdes i de madures P2: Això si, a més, hi ha més dies que llonganisses! P1: Ieeee! Compte amb la canya! P2: No, si ja, al final sé que no vaig a traure de forment ni un gra P1: No val la pena! I al final què! P2: Ja veus, vaig tirant amb el que he tret de la barca que tenia al port P1: Has venut la barca? Eres de por tu!

P2: Si, des que em va deixar la dona, ja no en treia profit. P1: I s’estaria fent malbé! Veritat? P2: Sí, al final val més l’espart que l’escurada (es veu un poc trist) P1: I ara què? P2: Ara vaig al veterinari a sacrificar el gos, que té la malaltia del mosquit, i després que li donen una ullada al iaio,

al metge, que ja fa aigües! P1: Ja l’hem cagat llaurador! A vore si t’equivoques i dus el iaio al veterinari i el gos al metge P2: Calla borinot! Que amb tot el que tinc m’ha tocat la grossa i no és la de Nadal P1: Cal tindre corretja, xiquet! P2: Sí, o caurem a redolons!

P1: O de gairó! P2: Això mateix! Cal anar amb compte! (silenci incòmode) P1: Però ahir va guanyar el València P2: (s’envalenteix) Per descomptat! Veres el partit? P1: Home sí! P2: Jo no, perquè m’han tallat la llum, però m’han dit que va estar especial!

P1: Ausades que sí! Especial de veres! P2: A vore si ens donen una alegria enguany! P1: Jo crec que sí, com a mínim la lliga i la champions! P2: I la copa del rei, també! P1: De segur! P2: Pense que ja toca! P1: Bé, m’he alegrat molt vore’t tan bé P2: I a mi! Hem de quedar més a sovint! P1: Mone! P2: Au! I fes bondat! Els personatges desapareixen per la passarel·la. Apareix el científic. C: Què vos ha paregut? Ja vos ho deia jo. Els valencians som capaços de les millors i de les pitjors coses. Intenteu traduir a qualsevol altre idioma aquesta conversa i no vos entendran, no. I ací és on resideix l’autèntica naturalesa del personatge valencià. Després vorem una altra situació que ens porta a un altre món totalment diferent i que reflecteix tot el que vull arreplegar en aquest estudi. Però això serà després. De moment, l’única cosa que vos puc dir és: “menja molt, caga fort i no tingues por a la mort”. S’apaguen les llums i comença la presentació.

SEGONA PART Sona una música d’introducció de programa de televisió. A l’escenari hi ha una butaca, una tauleta amb un pitxer amb flors i una gerra d’aigua amb gots i una làmpara de peu. Torna a entrar per un costat de l’escenari un personatge amb bata blanca i es dirigeix al set.

C: Bona nit a tots i a totes de nou! Estan vostés preparats per a continuar amb aquest estudi científic ple d’incògnites? No es troben un poc impacients per saber com es desenvoluparà aquesta història? Han de saber que l’experiment continua amb els mateixos espècimens, vull dir, individus, o millor dit continuem amb aquestos

dos personatges. Llum: S’apaga la llum de l’escenari i s’encén la de passarel·la Entren dos personatges per la passarel· la i es troben a la meitat

P1: Xeeeee (D’alegria) P2: Xeeeeeeeee( Més alegria encara) (Els dos personatges es paren a l’espera que el científic pare la seqüència, però no ho fa i es troben incòmodes. El científic els fa signes perquè continuen P1: Sí que feia temps, sí! Com vas? P2: Ja veus! Especial, insuperable! P1: Me n’alegre! P2: Jo sí que me n’alegre! I tu com vas? P1: De categoria internacional! O més! P2: Veus que bé! P1: I on vas? P2: A aclarir comptes a cal mecànic, a vore si m’arreglen el cotxe o el tire a la ferralla P1: I això com és? P2: Que és més vell que la pols i no va cara l’aire P1: Caldera vella bony o forat! P2: A més, el mecànic eixe, que és un sangonera P1: A quin sant t’encomanes! P2: Sort que ara no em fa falta! P1: I això? P2: Els guàrdies civils, que m’han agarrat mania P1: Vols dir? P2: Total, per conduir en direcció contrària un tros de res i portar-ne set en el cotxe m’han llevat els punts P1: I havies begut? P2: Res, home res! Tres o quatre cassalletes, dos vinets i unes cerveses de res! P1: A vegades paguem justos per pecadors P2: Digues que sí! El problema va ser, com ja saps, que de seguida se m’escalfa el morro i se m’afluixa la llengua! P1: I a més, el que volen es escurar-nos la butxaca P2: Veus com ho entens de seguida!

Clar que sí! P1: Llevat d’això, què més? P2: No, el problema és que, a més, m’han posat una multa! P1: I com canta! P2: Com un cantant d’òpera! P1: Açò acabarà com el rosari de l’aurora! P2: No cregues! La sang no arribarà al riu! P1: I com la vas a pagar? P2: Ja la pagaré quan treballe! P1: No estàs treballant? P2: No, per culpa de l’encarregat! P1: Que també t’ha agarrat mania? P2: No, que no sap ni fer la a i vol ensenyar-me, a mi P1: Redeu! Com està el pati! P2: No em diu que ací tens la porta? P1: I què vares fer? P2: L’arranquí com un queixal i la tinc en la cuina P1: En la cuina? P2: Sí, ja trobaré on ficar-la quan arregle el garatge P1: El garatge? P2: Sí, és que s’ha pegat foc i està fet xitxines P1: I això com va ser? P2: Casualitats de la vida P1: Com va ser? P2: Total, com hi guardàvem totes les sobres dels coets de la falla, una espurneta de res i es va cremar com la palla P1: El que no passe en mil anys... P2: Passa en un segon! P1: Però... t’ho pagarà l’assegurança? P2: Assegurança? Ara diu que és negligència! I no se’n fa càrrec! P1: Es riuen de la gent! P2: Doncs qui es burla, el dimoni li furga! P1: Si que l’hem feta bona! (uns segons de silenci incòmode) Però llevat d’això, la resta com va? P2: Bé! No ens podem queixar! P1: No! M’han dit que tens nóvia! P2: Sí! Però no té cap importància P1: Home! Alguna importància sí que tindrà! P2: No cregues, hem quedat un parell

de vegades! P1: Esteu coneixent-vos, no? P2: Si, això és! Es pot dir que és una amiga P1: Amiga, amiga... (ho diu amb sorna) P2: Amiga, no cregues que jo balle l’aigua als ulls a qualsevol P1: És del poble? P2: Sí... a vore, no... bé, sí... P1: Que calladet ho tenies P2: Perquè no té cap importància, de veres.. S’escolta un altra vegada un so com de pausa, els personatges es congelen i torna a aparéixer el científic! C: És el moment d’introduir una nova incògnita dins d’aquesta equació, per tal de poder demostrar la teoria científica i poder vore com es produeix la dualitat dels valencians de què estàvem parlant des del principi. Aquesta dualitat no tan sols ens porta a canviar les nostres sensacions al llarg d’una conversa, amunt i avall continu temporal, sinó que també, segons quin moment ens du a fer un canvi de sistema total i rigorós. Avant amb la nova incògnita. (Apareix una xica per un costat de l’escenari) P2: Res de l’altre món, fes-me cas! X: Hola Vicent P2: Amparito (Totalment al·lucinat) què.. què... fas ací? X: Que estava pegant una volta a vore si et trobava. Carabasseta dolceta! P2: Què em dius, trosset del meu ? (es posen molt embafosos) X: Que he de dir-te una notícia, carinyet P2: Però bona o roín? Estrelleta del cel. X: Bona, tontet, molt bona. P1: Ejem, ejem! X: Oh, però no em presentes el teu amic? P2: Quin amic? (S’adona que estava parlant amb Nelo) Oh sí! Nelo, et presente Amparito la meua... (s’ho pensa)

la meua... X: Ejem ejem P2: La meua futura dona! P1: Aleeee! Encantat Amparito! X: Igualment Nelo! P1: Per cert, la teua cara em sona molt, eres del poble? X: Sí, clar, jo sóc cosina d’Evaristo P1: Evaristo? X: Sí, el dels tractors! Saps qui és? T’ho explique? P1: Explica, explica X: És un que viu enfront de cal metge, que té tractors, de fet un dels que et diu que li l’ha regalat Vicent, és que és un tros de pa el meu Vicentet P1: Ja sé qui és, ja. (Comença a riure’s, burlant-se)I vos caseu dius? P2: Si, bé, però abans de res hem de recollir uns pocs diners (Parla apurat) P1: Vinga, vinga! Ja tens faena, enhorabona! X: Segurament serà a l’abril de l’any que ve, veritat que sí, ocellet meu? P2: Abril... eh, sí... de l’any que ve... o de l’altre, que tal volta siga un poc precipitat, amor meu X: Potser tens raó, i per a l’any que ve és un poc precipitat P1: No cregues dona, així tindreu temps per a estalviar (S’ho pren a broma) P2: Calla, calla (enfadat), aquestes coses val la pena preparar-les bé (canviant de to) X: De fet, això és el que venia a dir-te. Que tal volta la boda ha d’esperar un poc P2: El temps que calga, cadellet meu! Si fan falta tres o quinze anys jo m’espere. X: I ara ve la notícia! P1: Prepararé la traca! (Rient-se) P2: Estigues quiet! X: M’han fet fallera major de la falla per a l’any que ve! P1: Què dius! P2: (es queda sense paraules uns minuts) X: No dius res amoret? P1: Això, això! Amoret (burlant-se de

valent) No dius res? (Descollonat) P2: (Després de dubtar un poc, parla amb força) AIXÒ HO PAGUE JO! P1: És clar! Els diners i els collons per a les ocasions! (mort de riure) X: Que contenta estic, pensava que t’ho agarraries d’una altra manera! P2: Què dius! Això sols passa una vegada en la vida i s’ha de fer bé, Rosa perlada! X: Havia pensat fer-me dos vestits, un per als actes i un altre per a la presentació! P1: I per a l’ofrena què? (pegant canya i rient-se) P2: Per a l’ofrena no cal, que sempre hi plou! X: Jo havia pensat en un cosset! P2: Toca! Doncs un cosset o dos si arriba la tela! P1: La tela o la pela? P2: Calla, que encara ploraràs! X: I saps que m’agradaria per a la presentació? P2: Parla amor P1: Voldria que l’escenari fóra un fantàstic jardí valencià amb el seu templet i tot, quines ganes tinc! P2: Calla, calla que ja m’ho estic imaginant! Veu en off: Què podem dir dels valencians! És clar que som uns genis i figures, i com deia el nostre científic, tenim un caràcter que ens fa especials. Però part d’aquest carisma ens fa transformar-nos i sobretot quan es tracta de fer feliç una persona volguda. I com aquesta història, moltes altres comencen amb l’acció desinteressada d’una família que vol el millor per als seus companys de vida i decideixen fer un projecte de vida conjunt, i així arribem a hui en dia, que tenim el privilegi de poder disfrutar d’unes festes que tenen l’honor de presentar la fallera major de la falla del Mercat per a l’any 2019, Mª Eugènia Borda i Miranda.

Comissiรณ major 69

SALUTACIÓ DEL PRESIDENT Ara fa un any que vaig tindre el privilegi de poder dirigir-me a tots vostés com a president de la falla Mercat de Silla. Any que ha passat volant, i no és una expressió, és una realitat. Un any ple de reunions, de preparatius, de discussions, i també ple d’alegries, de festa, de pólvora i de foc. Un any en què he gaudit d’una manera difícil d’explicar, i sols desitge que també aquest siga igual o millor. Molt és el treball que fa falta per a traure una comissió avant, i res d’açò seria possible sense el sacrifici i la constància de totes les delegacions que formen la meua Junta Directiva. És a ells a qui vull donar les gràcies des d’aquestes pàgines per tot l’esforç. Ells i elles fan que aquest càrrec siga més fàcil de dur. Tots i cadascun del actes els he gaudit moltíssim, i si ha sigut així és perquè sempre he tingut la millor companyia, la dels falleres i falleres de la falla Mercat. A les que han sigut les meues falleres majors 2018, Sheila i Daniela, i a les seues famílies: gràcies per cada segon; ha sigut un privilegi compartir aquest primer any amb vosaltres. Sempre tindreu un lloc especial en els meus records.

A les màximes representants del 2019, M. Eugènia i Inés: enguany compartirem moltes i bones experiències, i moments molt emotius. Gaudiu de cadascun dels moments, ja que un any passa ràpid, i guardeu cada minut, ja que serà el vostre tresor per a sempre. Sé que sereu unes grans representants, i allà on aneu dureu la falla Mercat al lloc més alt. Gràcies. A la meua família, a la meua dona i al meu fill: només donar-vos les gràcies pel sacrifici que feu perquè puga dur aquest càrrec. El més sincer agraïment als nostres col·laboradors i patrocinadors, ja que sou una part molt important pel recolzament i ajuda que ens doneu. Al poble de Silla: desitjar-vos unes bones festes josefines. Espere que gaudiu junt amb nosaltres de tots els actes que organitzem, tant pels carrers del nostre municipi com al casal. Aquestes portes sempre estaran obertes per a tots aquells que tinguen el gust de vindre a visitar-nos. IVÁN MARTÍNEZ I MARCO

AL PRESIDENT

Quan eres president novell hi ha coses que et sorprenen: actituds, circumstàncies, les coses que venen com venen, la disposició de la gent, i els conflictes que es generen.

Amb el suport de la teua família i de la comissió al teu voltant, tens un equip guanyador lluitador i molt constant, amb ganes de fer nostra festa cada dia un poc més gran.

Tot un cacau i un sambori és aquest món destarotat, que a vegades és un poc agre, altres dolç i altres salat, però quan tornes a repetir.... això és perquè t’ha agradat!

A poc a poc agafes experiència, a poc a poc vas estant més quallat, se’t noten les maneres, i et trauràs el doctorat, perquè escoltes als que tens lluny i als qui tens al teu costat.

O perquè eres masoquista i t’agrada sortir cardat. O tal vegada un tant imprudent i no ho tingues ben mesurat. O tal vegada... eres com cal i afrontes la responsabilitat.

Que una falla és una pinya que com més abraçallat millor aguanta en l’arbre i són de millor qualitat, tant el pinyol que vola com el que es queda sembrat.

Aquesta sí és la raó que estigues ací plantat, aquesta sí és la raó que ens mostra la veritat: el teu amor per la falla, i la teua generositat.

Ivan, deus portar per bandera, una missió principal, que brolle l’harmonia d’un fresc i pur ullal al si de la família fallera que ens espera en el casal.

I el suport gran de Marisa, que sempre t’està recolzant, i entén el teu sacrifici, i ho comprén i va davant, fent de tots dos una peça que sempre tira endavant.

I tu eres dels que aprenen perquè així ho has demostrat, dels que ajunten i rejunten, fent un mur ben empedrat, que fa forta nostra festa i ens ompli de felicitat.

I si vos fallen les forces, teniu el motoret gegant d’eixe menut Raület, que sembla ser comanat, de rialles i disfresses, fent bromes i desfilant.

Tu ens indiques el futur fent camí en el present, tu eres l’impuls necessari sempre decidit i valent. Tu eres Ivan Martínez i Marco, el nostre volgut president. 72

José María Tomàs

JUNTA DIRECTIVA President: Ivan Martínez i Marco Vice - President 1 Javier Tormo i Martos Vice - President 2 Gonzalo Gregori i Gisbert Vice - President 3 Ramón Tomás i Más Vice - President 4 Vicent Simeón i Alba Vice – President 5 Vicente Francisco Santos i Benaches Secretària Pilar Tormo i Martos Vicesecretària Elena Tomàs i Martí Tresorer Manuel Valiente Garcia-Luengo Comptador Jose Ramón Rubio i Tinajo Delegada de quotes Pilar Martínez i Riera Delegat d’activitats culturals Jose M. Tomàs i González Delegada de llibret Elena Tomàs i Martí Delegats de casal: Rosendo Tormo i Monar Victor Manuel Gómez i Martínez Pasqual Martí i Gimeno Andrés Lozano i Ferri Delegades De Protocol Marisa Repullés i Magal Inma Martínez i Rier Anna Simó i Pardo Teresa Baena i Sojo

Delegats de presentació Rosendo Tormo i Monar Andrés Lozano i Ferri M. Elena Martí i Palanca Francisco Andreu Brocal i Alba Fernando Vicente Blanch i Belenguer Salvador Mompó i Martínez Delegats de Junta Local Isabel Tomàs i Martí Mireya Guirao i Bas Delegats d’ínfantils Nadia Mompó i Meneses Lourdes Gómez i Cano Alícia Benaches i Ruiz Amparo Gimeno i Moret Mª José Simeon i Ventura Delegats de festejos Esther Paredes i Ribera Laura Giner i Martín Sara Doménech i Gomar David Zarcero i Villanueva Carlos Gil i Romeu Sara Espinosa i Lahoz Delegada de recompenses Isabel Tomàs i Martí Delegades de play-backs Natàlia Alfonso i Brocal Reina Martí i Gimeno Delegada de propagandes Mª Pilar Costa i Peña Delegat de xarxes socials Alejandro Santonja i Rocamora Letícia Simó i Baena

LLISTAT DE FALLERS I FALLERES Adela Herrero i Martínez Adela Zaragoza i Rodríguez Adrián Albert i Santos Aida Celda i Ballester Alba Montes i Lahoz Alberto José Albert i Castaño Alberto José Albert i Santos Alejandro Santonja i Rocamora Alícia Benaches i Ruiz Amparo Cerveró i Sobrevela Amparo José Gimeno i Moret Amparo Tomàs i Mas Andrea Villanueva i Del Río Andrés Lozano i Ferri Anna Simó i Pardo Antonio Tormo i Araixa Carlos Gil i Romeu Carlos Javier Goñi i Martínez Carmen Magalló i Magraner Clàudia Olmos i Expósito Cristian Pérez i Medina

Daniel Rodríguez i Alcaraz David Álvarez i Moreno David Braulio i San Lorenzo David Romera i Raya David Sanchis i Molero David Zarcero i Villanueva Elena Tomàs i Martí Elisabet Lozano i López Esther i Guillén Martorell Esther Paredes i Ribera Eva María Casanova i Alfonso Eva María Penades i Alcaide Fernando Porcel i Sanchís Fernando Vicente Blanch i Belenguer Francisco Andreu Brocal i Alba Francisco Rodríguez i Expósito Gonzalo Gregori i Gisbert Héctor Rico i Aguilar Herminio Vedreño i Riera Inma Martínez i Riera Inmaculada Baixauli i Mas

Isabel Iborra i Santos Isabel Peris i Lázaro Isabel Santos i Pérez Isabel Tomàs i Martí Ismael Gómez i Martínez Iván Martínez i Marco Jaime Socarrades i Pérez Javier Hernández i Jiménez Javier Tormo i Martos Jesús Santamans i Forner José Javier Machí i Pastor José Luis Pons i Magraner José María Tomàs i González José Miguel Robledo i Guillem José Miguel Rodríguez i Bosch José Pasqual Martí i Alapont José Ramon Rubio i Tinajo José Zafra i Varela Josep Antoni Simó i Pardo Juan Carlos Fuertes i Obregón Juan Carlos San Ramón i López

Laura Caballero i Santamans Laura Giner i Martin Leticia Simó i Baena Lorena García i Llana Lorena Muñoz i Costa Lourdes Gómez i Cano M. Elena Martí i Palanca M. Eugenia Borda i Miranda M. Eugenia García i Martin M. Jesús Brocal i Zaragoza M. José Magraner i Brocal M. José Peris i Brocal M. José Simeón i Ventura M. Pilar Brocal i Alba M. Amparo Pons i Boix M. Carmen Moreno i Sedeño M. Carmen Pons i Magraner Manuel Valiente i García-Luengo María Cubel i Perea María José Lladró i Pérez María Mayordomo i Boronat María Teresa Baena i Sojo Mario Madrigal i Muelas Marisa Repullés i Magalló Marta Alapont i Lázaro

Mercedes López i Ortega Mireia Giner i Pons Mireya Guirao i Bas Mireya Rodríguez i Zaragoza Moisés Salvador i Cerveró Nacho Peris i Ríos Nadia Mompó i Meneses Natàlia Alfonso i Brocal Nerea Soria i Navarro Noemí Iborra i Santos Paloma Socarrades i Magalló Pasqual Martí i Gimeno Patrícia Miller i Vicente Pau Orts i Galán Paz Moll i Cervera Pilar Costa i Peña Pilar García i Castaño Pilar Martínez i Riera Pilar Martos i Moreno Pilar Tormo i Martos Ramon Tomàs i Mas Raquel Gutiérrez i Igual Raquel Molina i Pérez Raquel Sanz i Valiente Raúl Castellar i Albert

Raül Martínez i Sola Reina Martí i Gimeno Richard Giner i San Andrés Roberto Fabra i Brocal Rosa María Santos i Benaches Rosendo Tormo i Monar Salvador Mompó i Martínez Sara Doménech i Gomar Sara Espinosa Lahoz Sara San Lorenzo i Conesa Sergio Madrigal i Muelas Sheila Rodríguez i Zaragoza Sonia Albert i Castaño Sonia Mas i Ríos Tania Soriano Jurado Teresa Fuster i Fortea Vanesa Senon i Romeu Verònica Martínez i Tronchoni Vicent Simeón i Alba Vicente Francisco Santos i Benaches Vicente Javier Torralba i Riera Vicente Martínez i Perelló Víctor Manuel Gómez i Martínez

UN PASSEIG PELS SENTITS I EMOCIONS DEL 2018 GENER EXALTACIÓ FALLERES MAJORS I PRESIDENTS La nit del 13 de gener s’iniciaven oficialment les Falles 2018, ja que fetes totes les presentacions i les falleres majors ja per fi coronades, podíem dir que ja hi eren, que ja començàvem a viure les Falles d’aquest any. I és per aquest motiu que la Junta Local Fallera (JLF) del nostre poble organitza aquest esdeveniment tan protocol·lari i bonic, en què la germanor fallera i l’harmonia fan que siga una nit especialment bonica. L’acte va tindre lloc a la Nau de la Cultura, però va començar a la plaça del Mercat Vell, on les set comissions, totes engalanades amb els millors vestits, desfilaren pels carres del poble acompanyats dels membres de la JLF fins a arribar-hi. L’acte començava amb la ja tradicional presentació de Junta Local, i tot seguit ocupaven els seus llocs les i els màxims representants de cada comissió. I de la veu de dos fallers rebien les lloances que es mereixen com a falleres majors i presidents de Silla. En acabant, ens esperava una gran discomòbil per a tancar amb brillantor un acte tan elegant. FEBRER FALLERS D’HONOR La nit del 3 de febrer del 2018 tinguérem l’homenatge als nostres fallers d’honor. Persones importants per a la Falla Mercat, ja que són un pilar fonamental en aquesta comissió. Ells són part vital en

la nostra falla i, és per això, que mereixien una nit tan meravellosa com aquesta. Després d’un meravellós sopar oferit per Casa Pilar, tots disfrutàrem de l’acte. Finalment, ho passàrem d’allò més bé amb la festa que els fallers ens havien preparat. PRESENTACIÓ DEL LLIBRET I arriba la tan esperada nit del 23 de febrer, en què tots els fallers ens vam reunir al casal per a donar a conéixer el llibret de les Falles 2018. Entre emoció i aplaudiments anàvem desvelant els secrets guardats en les pàgines d’aquest diari d’aventures. Un llibret fet amb molta estima i dedicació, un lloc on guardar tota la nostra història. PENJADA DE BANDES I PINTADA D’ESCUTS La fresqueta nit del 24 de febrer era el dia d’anar a casa dels nostres representats i senyalar el lloc on viu el cor i l’orgull d’aquesta comissió. I amb l’alegria al cor anàvem pel carrer amb tot el que calia per a pintar-los l’escut a la porta i penjar-los les senyeres que senyalen la llar dels nostres màxims representants. MARÇ CAVALCADA DEL PREGÓ I encetem el nostre mes, el mes faller, amb la Cavalcada del Pregó. Un acte en què tots els fallers del poble desfilen pels carrers amb alegria i goig, sabedors que en arribar a la plaça les falleres majors ens anunciaran que JA ESTEM EN FALLES. Així, el dia 3 de març la ciutat de Silla rebia, entre color, rialles i 78

música, l’arribada del foc, la pólvora i la sàtira, i tots els fallers cridàvem: visca les Falles del 2018! ENTREGA DE RECOMPENSES I INAUGURACIÓ DEL NINOT L’endemà de la tan folklòrica cavalcada, totes les falles anàrem a la Nau de la Cultura per a inaugurar l’Exposició del Ninot, en la qual els nostres artistes fallers revelen una part del treball que dies després plantaran als carrers i places. Una vegada oberta al públic, tots junts, en cercavila, ens n’anàrem a la Nau Jove a l’entrega de recompenses. Finalment, tancàrem l’acte amb les notes del nostre himne regional. PREMIS AL BON ÚS DEL VALENCIÀ ATORGATS PER LA CONSELLERIA El dia 13 de març és molt especial per als fallers del Mercat. Un any més, i ja en són molts, recollim junt amb les nostres falleres majors, al magnífic palau Reina Sofia, el premi que atorga la Conselleria d’Educació als llibrets de falla pel bon ús del valencià. Enguany, la Falla Mercat ha arreplegat el 49é premi. Un orgull per al fallers d’aquesta comissió poder estar un any més en la festa de les lletres, en la festa de la cultura. SETMANA FALLERA I arribem per fi a la tan esperada setmana, els nostres dies grans, la setmana de les festes josefines. Dies d’una activitat trepidant on tot és alegria i felicitat, i els problemes els deixem de banda. Tot és harmonia i bon ambient. Nosaltres

començàrem una miqueta abans del 15, ja que a partir del dia 11 comença l’activitat al casal, amb festes, activitats per als xiquets, berenars dels màxims representats... I sense adonar-nos-en arribàrem al 15 de març, dia de les Albades, un dia emocionant i bonic. Tot comença a les huit de la vesprada, quan els cantadors van casal per casal cantant als màxims representants. I la nit culmina al parc de l’Estació, amb totes les comissions reunides per sentir els versos que, a poc a poc i amb cura, els cantadors dediquen a cada comissió del poble. En acabant, cada comissió arreplega el seu ninot indultat i el planta en el monument: el començament de la gran setmana de Falles. El dia 16 és dia de “descans”, ja que rebem el jurat dels monuments. Per tant, jornada de reflexió i de preparació per al tres dies més intensos de la setmana. Arribem al 17, dia de nervis, d’il·lusió i de sentiments retrobats, ja que és el Lliurament dels Premis. A les 10 quedem al casal per a començar la cercavila que arreplega les falleres majors. Després ens n’anem a la plaça per a rebre el veredicte, i una vegada finalitzat l’acte i amb els premis aconseguits, ens en tornem, cantant i botant, al casal, ja que la festa, siga el premi que siga, està garantida. Després del dinar, cercavila per a lluir amb orgull els banderins dels premis atorgats, i per a culminar el dia el sopar de nostra fallera major, Sheila. Després del magnífic sopar ens esperava una gran discomòbil. Segons ens acostem al final de la setmana, el cansament es va notant. Dia 18, dia de tranquil·litat i emoció; Hui és el dia de l’Ofrena a la nostra Mare dels Desemparats. Dia esperat per tots els fallers que entreguen el

seu cor i els seus precs a la nostra mareta. Després de l’emotiva ofrena, sopar al casal del nostre president Ivan, i en acabar, a disfrutar de l’última nit de Falles amb l’orquestra Pacífic, amb la qual ho passàrem de categoria. Hem arribat sense voler al dia 19, un dia que tots reflectim el que significa. Encara que intentes somriure, el teu cor, per dins, comença a ficar-se trist perquè les hores passen entre la missa, la mascletà i el passacarrer boig, per a culminar en la màgica nit de la cremà, on tot comença i tot acaba. És el nostre principi i la nostra fi, i en aquell precís instant no pots deixar d’emocionar-te perquè tot acaba. I alhora, un raig d’il·lusió brolla de la teua ànima dient que ja queda menys per a les Falles de l’any següent. I així, amb aquesta emoció, entrem tots de nou al casal i brindem per l’exercici i per les Falles del 2019.

van vestiren de gala per a l’acte del besamans a la nostra estimada Geperudeta, i mostrar així el fervor i la devoció que li professem. FESTA ANDALUSA El mes de maig començà amb una festa, i res millor per a inaugurar el mes de la primavera que fer-ho amb alegria, amb una festa plena de moments divertits, balls i un ambient immillorable. JUNY:

ABRIL

NOMENAMENT I FIRMA DE CONTRACTES A començaments de l’últim mes de la primavera i primer de l’estiu, celebràrem el nomenament de les nostres falleres majors per al 2019: Maria Eugènia Borda com a fallera major i Inés Hernández com a fallera major infantil. En acabant, firmaven els contractes amb els artistes que ens farien els monuments del 2019.

ELECCIÓ DE PRESIDENT Va ser la nit del 13 d’abril del 2018, en la intimitat del casal i després d’una nombrosa votació, que va ser elegit per majoria, com a president de la falla Mercat, Ivan Martínez i Marco. D’aquesta manera, Ivan es convertia en el nostre capità per primer any, i amb la seua alegria començava també la nostra. Encetàvem així un nou exercici faller.

SANT JOAN Oficialment l’estiu comença la nit del 24 de juny. A la nostra estimada plaça del Mercat, un any més celebràrem la Nit de Sant Joan, amb la companyia del sempre fidel públic. Hi hagué un bon nombre d’actuacions protagonitzades pels fantàstics artistes de la comissió, els quals ens feren disfrutar d’una vetlada molt entretinguda.

APUNTÀ El 14 d’abril, amb el president al capdavant, tots els fallers, grans i menuts, celebràrem el dia de l’apuntà, amb castells inflables i paella.

FESTA DE L’AIGUA El darrer dia de Sant Joan, i per a donar la benvinguda a l’estiu, els nostres xiquets i els no tan xiquets van disfrutar a la nostra plaça d’activitats d’aigua. Un dia molt divertit en què ho passàrem d’allò més bé.

MAIG BESAMANS El darrer diumenge d’abril, els nostres màxims representants es 80

JULIOL

OCTUBRE:

KARAOKE La nit del 20 de juliol celebràrem la XIX edició del Concurs de Karaoke i Cantants Novells, que ja té la marca de la falla Mercat. Marca d’èxit i de categoria, la plaça del Poble es va vestir de gala per a rebre les meravelloses veus que ens delectaren en una vetlada excepcional.

ENTREGA DE BANDES Com cada any, entregàrem les bandes a les nostres falleres majors. Però enguany, i per primera vegada, es va fer en un emotiu acte al nostre casal, acompanyats dels fallers, familiars i amics. Va ser la nit del 5 d’octubre, una nit bonica en què les màximes representants reberen el preat símbol.

GRAN NIT DE PLAYBACKS A LA PLAÇA La nit del 28 de juliol, com és costum al nostre poble i en honor al Santíssim Crist de Silla, les sis comissions falleres organitzàrem una espectacular Nit de Playbacks. Com cada any, els fallers del Mercat hi vam acudir, i com sol ocórrer, deixàrem el llistó ben alt gràcies a la col·laboració de grans i menuts, ja que treballàrem de valent per a fer-ho possible. SETEMBRE: PROCLAMACIÓ Ja ha arribat el gran dia, el 22 de setembre. La proclamació dels nostres màxims representants. Cap a les 11 de la nit desfilaren davant de l’atenta mirada d’amics, familiars i fallers. Van rebre dolces paraules de la mà de les nostres presentadores, a més d’un pergamí en record del seu regnat. De segur que no podran oblidar la màgia d’aquell moment. MIG ANY FALLER És ja un costum que el 15 de setembre celebrem que només falta la meitat del camí perquè arribe l’esperada Setmana Fallera. Vam tindre un dia molt intens, amb esmorzar, castells inflables, tómbola, paella, el cant de l’estoreta, plantà, cremà, sopar i finalment, música fins que ens van deixar. Aquest dia ens recordà la intensitat amb la qual vivim un dia de Falles.

PAELLA DEL 9 D’OCTUBRE Amb un fantàstic dia estiuenc, el 9 d’octubre, dia de tots els valencians, ens reunírem per fer unes bones paelles i menjar-nos-les al casal. Tot seguit, la partideta de truc, les xarrades i bona cosa de rialles. NIT DEL MÓN FALLER La nit del 13 d’octubre ens vam reunir a la Nau Jove les sis comissions per a sopar amb gran harmonia. Tot seguit, es van lliurar els premis del campionat de truc i parxís. Enhorabona a tots els participants. BERENAR I SOPAR DE HALLOWEEN Tot i que Halloween és una festa un poc llunyana, també ens agrada celebrar-la. A la vesprada hi hagué berenar per als més menuts. Després, amb una terrorífica bossa que hi prepararen, truc o tracte pel veïnat i a recollir els caramels que ens donaven. A la nit, el sopar va prendre un caràcter d’allò més aterridor. Els majors, disfressats i sota una llum tènue i un fum de carabasses espantoses, sopàrem al casal. Després, música i ball fins ben tard. NOVEMBRE PRESENTACIÓ MAJOR “Pel conjunt de virtuts que atresora i que la fan digníssima portadora de nostra més alta representació, 82

brindem homenatge d’amor i reconeixement a la fallera major de la falla Mercat de Silla de l’any 2019, la senyoreta M. Eugènia Borda i Miranda”. Aquestes paraules retronaren al cel de Silla la nit del 24 de novembre de 2018, quan proclamàrem amb tots els honors la nostra regina. La nit començava amb un divertit teatre que tractava sobre la dualitat tan característica que tenim els valencians. La dualitat que ens fa tan especials, la que ens fa amar les nostres coses i renegar alhora de tot el que hi tenim. És a dir, València pot ser molt bonica un dia i tot seguit dir que està desfeta, o voler molt una persona i als dos segons discutir i jurar que no tornàrem amb ella. M’enteneu? Doncs bé, el teatre contava una sèrie de circumstancies que ens mostren la meravellosa dualitat tan característica que tenim. Al teatre seguia la presentació de les corts d’honor, amb les veus de les meravelloses presentadores, Isabel i Pilar. Arribàvem al punt àlgid de la nit, el moment en què retronava a la Nau la proclamació com a fallera major de M. Eugènia. Després d’unes emotives paraules de les dos falleres majors, vingué l’apoteosi. Acabàvem així contant les peculiars circumstàncies de la nostra forma de ser, l’última de totes el desig i l’anhel de ser fallera major. Finalment apareixia un meravellós jardí, al centre del qual hi havia M. Eugènia, emocionada de cap a peus. Isqué damunt d’una carrossa, amb l’emoció de tots els presents. Finalment, el mantenidor, David, el seu futur home, ens portava un munt d’emocions. Ens demostrava així que l’amor pot amb tot, fa el mateix que siga el romàntic, el paternal, el festiu o el d’amistat; tots ens fan fer coses per la gent que volem. Després d’aquesta exaltació tan emotiva, concloíem així una de les nits més boniques de l’exercici.

PRESENTACIÓ INFANTIL L’endemà, i encara amb el cansament al cos, deixàvem pas a una vesprada plena de màgia i emoció, en la qual el nostre grup de teatre infantil ens va dur al món dels guardians fallers. Els guardians que ens ajuden a escriure un vers o a fer bunyols, els que tenen cura de la música i la tradició, els que fan que la pólvora siga una simfonia de colors i soroll. Entre tots havien de dir el nom de la pròxima fallera major. Però el molt inquiet Tronet (guardià del foc), es va ofendre per no estar convidat a la festa, i per aquest motiu no va deixar sentir el nom de la dolça xiqueta, i si no el sentien no hi hauria presentació. Amb aquesta situació veuríem si els guardians ens deixaven començar la presentació. De les veus d’Anna i Nerea, nostres boniques presentadores, arribàrem al moment en què la Nau es rendia al somriure de la preciosa princesa, Inés Hernández i Lladró, presentada com a la nostra reina. Després de les paraules de Daniela i d’Inés continuàrem amb el teatre, i amb unes pistes que les presentadores havien deixat i una miqueta d’ajuda de la nostra estimada Lluna, poguérem resoldre el nom que enllumenaria l’escenari. Hi

tornava així la màgia, i entre aplaudiments, un meravellós tro creuava l’escenari per coronar Inés com la nostra més bonica reina. La vesprada culminava amb l’actuació dels seus pares, M. José i Javier, que ens emocionaren a tots amb una demostració d’amor que sols poden fer aquells que estimen de veritat. I d’aquesta manera tan bonica tancàvem un cap de setmana per al record. PRESENTACIÓ INTERNA El 30 de novembre vam celebrar la Presentació Interna al casal. Van ser anomenats tots els membres de la comissió que no pogueren vestir-se de fallers en la presentació oficial. Un acte desenfadat i també molt bonic que ens en recordava el viscut el cap de setmana anterior. Només calia veure la cara de felicitat de tots els fallers després del treball fet. DESEMBRE: CANVI DE QUADRES Cap a les 11 de la nit del 7 de desembre, els nostres representants del 2018 i del 2019 encapçalaven el tradicional acte del canvi oficial de quadres. Els màxims representats

del 2018, Ivan, Sheila i Daniela, ocupaven definitivament el lloc que tindran per al record i la història de la nostra falla. Ivan, Euge i Inés, al seu torn, col·locaven els seus quadres al lloc d’honor d’enguany. DINAR I BERENAR DE NADAL El 16 de desembre, al migdia, començàrem amb el quintet i la tapa, seguit d’un suculent dinarot preparat pels nostres xefs fallers. A la vesprada, els nostres menuts berenaren, i tot seguit celebràrem el ja tradicional amic invisible, en què tots els fallers ens n’anàrem a casa amb un regalet sota el braç. En acabant, els xiquets van fer un grapat de manualitats nadalenques molt acolorides per tal d’engalanar el casal com calia per a les imminents festes. CAP D’ANY La darrera nit de l’any ens ajuntàrem un bon nombre de fallers per acomiadar-nos del 2018 com calia: amb un suculent sopar i el tradicional raïm. Vam donar així la benvinguda al 2019, amb bona música i ball.

Maria EugĂ¨nia Borda i Miranda

A LA FALLERA MAJOR

Un vent austral ens arriba de l’altre costat de la mar. Porta so de chacarera i d’un bandoneó parlar, de pampes i araucàries i d’un tango que fa somiar.

Com un somni de xiquet que és tot nervi i alegria, un cant que té una mar pel mig per a fer-se poesia en el ser del teu fill Marcos i completar vostra trilogia.

D’un país de voluntat ferma de flors, de sol i de fe, de terres de foc i muntanyes, de cors que no tenen fre, d’una terra que juga al truc, i que parlen també amb el che.

Euge, filla del vent i del sol encén la llum del teu cor i que res nuvole els teus ulls ni et done pesar ni por, perquè en fer el que estàs fent demostres tenir valor.

D’allí ens arribà preciosa, una princesa del sol, que plena d’amor i vida ací va fer-se el cresol, i hui només mirar-la a veure qui no la vol!

I ací estem per ajudar-te i de tots has de tenir suport, en la teua família i amics segur que trobaràs confort, i en la teua comissió el consell i la labor.

Perquè Euge ja és d’esta terra, i en ella se sent integrada, i li emociona la festa, al sentir-se acaronada, per fallers i falleres, benvolguda i estimada.

Perquè el teu regnat siga un any replet d’esplendor, un himne a l’esforç i la constància, i a eixe cor lluitador, que es fa gran enfront dels problemes, però sempre amb cura i dolçor.

Eugènia, David et mira pels teus ulls embadalit, sentint l’orgull i l’amor que li unfla el cor i el pit, d’home de terra ferma d’esperit gran i colorit.

Euge, fallera guapa, de dos mons l’emperadriu, gaudeix d’esta festa galana que en la teua ànima ja viu, i que s’honra i s’engalana, perquè hem trobat el motiu.

Eugènia és dona de nacre com una perla de mar, un raig de lluna en el llac que es fa d’argent al mirar, tota ella una cançó que sempre t’invita a somiar.

Que la felicitat ens òmpliga per gaudir del teu regnat, perquè eres la més bonica estrela que de la mar ens ha arribat per a il·luminar el casal de la Falla del Mercat. 87

José María Tomás

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR

Maria Eugènia Borda i Miranda Estimats fallers i falleres, amics i amigues, veïnat de Silla, Són indescriptibles les emocions que sent per poder dirigir-me a vosaltres des de les pàgines del nostre llibret com a màxima representant de la comissió de falla Mercat de Silla. En primer lloc, m’agradaria donar les gràcies a la meua meitat, el meu home David, per animar-me i recolzar-me en aquesta decisió, ja que sense el seu suport no haguera pogut realitzar aquest somni que encara no puc creure estar vivint. Tampoc puc oblidar-me de saludar els meus amics i amigues de la comissió que tant m’han animat per arribar on estic i que, de segur, m’ajudaran al llarg de tot el meu regnat. És molta responsabilitat per a mi ser la fallera major i intentar estar a l’altura de la persona de la qual rebré la banda. Aquesta persona és Sheila, la meua amiga i a més la persona que m’ha transmés els valors i el sentiment faller. Voldria dir-li moltes coses, però sé que en una sola mirada sap tota l’admiració i estima que li tinc. Serà un honor anar acompanyada d’Ivan, el nostre president, i d’Inés, la meua fallera major infantil. De segur que viurem molt bones experiències amb il·lusió i entusiasme. Finalment, vull aprofitar per animar-vos a compartir un any més al meu costat, tots junts al nostre casal, les tan tradicionals festes de Sant Josep…les portes del casal estan sempre obertes per a tot aquell que vulga gaudir d’unes falles autèntiques i properes. Visquen les Falles ! Visca la Falla Mercat de Silla!

ENTREVISTA

MARIA EUGÈNIA BORDA I MIRANDA

PALOMA SOCARRADES Enguany posarem els cinc sentits a fi de conéixer nostra fallera major, Eugènia Borda Miranda. Fallera senzilla, sentimental, positiva, amb un somriure que contagia la seua alegria, i sobretot, amiga dels seus amics. I és que una bonica amistat la va acostar al món de les falles, concretament mitjançant una amiga va ser com s’apuntà a la falla Mercat. I és que per una amiga es fa qualsevol cosa, veritat? Per tant, nostra fallera major és així. Ho dóna tot per les persones que vol. Amb arrels argentines i amb cor valencià. Comencem l’entrevista a una gran fallera i persona. Eugènia, explica’ns com comença la teua trajectòria fallera... Com bé has dit, el meu camí faller ve de la mà de Sheila, fallera major de l’any 2018. Junt amb ella comence a conéixer un món que jo mateix havia deixat un poc apartat en la meua vida. A David sempre li han agradat molt les falles, sempre ha sigut faller, i per molt que insistia, jo era contrària a formar-ne part. Però quan va nàixer Marcos, amb pocs mesos de vida va desfilar en l’ofrena de València. Va ser molt emocionant veure’l vestit de faller, sentir l’emoció de la gent i de l’acte. Aquest esdeveniment va fer que començara a interessar-me per les falles, que començara a picar-me 92

“

el cuquet faller. Poc després vam conéixer Sheila i Mario, que eren fallers i sempre ens contaven anècdotes de la falla, i va ser l’any passat, durant el regnat de Sheila, quan tota la família ens apuntàrem a la falla MERCAT. I aleshores començà tot. I la decisió de ser fallera major? Això sí que va ser una sorpresa (entre rialles). Ivan, el nostre president, va vindre a parlar amb David i amb mi perquè fóra la fallera major del 2019. David tenia molta ganes, i el fet que Sheila fóra la persona que em posara la banda era el que més il·lusió ens feia. I així va ser com ens vam decidir. Jo, la veritat és que per a portar poc de temps en la falla no ho vaig dubtar ni un instant, era una oportunitat que el destí m’havia donat i estava clar que havíem d’aprofitar-la. I ací va començar el nostre somni.

La família sencera sabem que ho està disfrutant al màxim. Però conta’ns com estan vivint-ho? Ho estem disfrutant tots. Els familiars, encara que estan lluny, intenten vindre sempre que poden. Veure com estan tractant-nos i com ens ho fan tan bonic els fa feliços. Però si algú ho disfruta tant o més que jo, aquest és David. S’emociona en cada acte, sempre està pendent que vaja perfecta, que no falte cap detall a casa, i sobretot es preocupa que ho visca i ho disfrute al màxim. Sense ell no haguera sigut possible. La meua sogra també ho està disfrutant molt, m’ha orientat en tot allò referit a la indumentària, i ha col·laborat en la confecció dels meus vestits. Tinc en ella una gran ajuda. És un suport molt important i enguany vull que ho visca amb mi. I el xicotet de la casa, Marcos, no cap a la pell d’alegria. Va dient a tots que la seua mamà és la fallera major de la falla Mercat, i encara que hi ha

El xicotet de la casa, Marcos, no cap la pell d’alegria. Va dient a tots que la seua mamà és la fallera major de la falla Mercat “Inés és un amor, afectuosa, innocent, entregada a la festa i a la seua comissió, alegre… Podria estar hores dient-ne coses boniques

moments que li costa un poc separar-se de mi, ja té assumit que l’ocasió ho mereix, i fa també el sacrifici per a fer realitat el meu somni. No vol perdre’s cap acte i m’acompanya a tot, i sé que la Setmana Fallera la disfrutarà tant o més que jo. Fins ara, junts hem viscut actes importants, com el nomenament, firma de contractes, proclamació i presentació. Com els has disfrutat? Estic disfrutant de cada acte al màxim, perquè encara que l’any passat els vaig viure al costat de Sheila, enguany és diferent, els visc des del paper de protagonista i estic encantada. La presentació va ser impressionant, només tinc paraules d’agraïment per a tots els fallers pel treball que hi van realit94

zar, va quedar tot preciós. No podia parar de plorar, van ser moltes les sorpreses que m’emportí durant tota la nit. La presència de part de la meua família, la pujada de la banda, i l’exaltació, que de cap manera m’esperava que la feren Sheila i David... va ser tot molt emocionant. Estava en els núvols, va ser tot com un meravellós somni. I la primera presentació que vaig pujar com a fallera major no l’oblidaré mai. Escoltar el meu nom com a fallera major de la falla Mercat de Silla va ser molt emocionant. Però encara falta el bo i millor. Com esperes els actes vinents? - Els espere tots amb moltes ganes, però si he de destacar-ne algun és sens dubte l’ofrena. És un acte que m’encanta pel sentiment que comporta. També tinc ganes de la cavalcada, ja que és un cap de setmana intens, però l’espere amb moltes ganes. Vull no només disfrutar-los jo, sinó que la falla sencera els disfrute amb mi. I enguany aniràs agafada de la mà de dues persones molt especials: Inés, la nostra fallera major infantil i Ivan, el nostre president. Què ens contes d’ells? Només tinc paraules d’afecte per a ells. Amb el poc temps que ens coneixem i ja s’han guanyat el meu cor. Inés és un amor, afectuosa, innocent, entregada a la festa i a la seua comissió, alegre… Podria estar hores dient-ne coses boniques. Sé que juntes viurem un any meravellós. I el nostre president, Ivan, és atent i afectuós, sempre està pendent de nosaltres i que tot estiga perfecte. Sempre amb un somriure, preocupant-se per tot. A vegades són coses que no dónes importància, però ara m’adone què important és per a nosaltres tindre un gran president.

A Silla hi ha set comissions. Com és la relació amb els altres representants? Em vaig emportar una sorpresa! La veritat és que mai no pensava que tindríem tanta complicitat. Els actes i moments que hem compartit han sigut molt divertits. Que totes siguem de la mateixa edat ho fa més fàcil. Puc dir que he trobat sis amigues, i al costat dels representants infantils i els presidents ho passàrem d’allò més bé. El temps passa ràpid i ja estem arribant al final de l’entrevista. Vull donar-te les gràcies, Euge, per rebre’m amb el teu millor somriure, per posar-me les coses tan fàcils i per fer-me passar aquesta estona tan divertida, per obrir-me el teu cor i compartir amb mi aquesta experiència. Eugènia, finalment, què diries al món faller i a la teua comissió? Vull que el 2019 siga un any especial per a tots, que el visquen al meu costat, que el disfrutem junts i que passem unes Falles meravelloses. - Que a través de la vista, junts observem els monuments fallers, els vestits regionals, les flors, la il·luminació dels carrers. - Que a través de l’olfacte disfrutem de l’olor a pólvora, de les flors, de la cremà… - Que a través de l’oïda escoltem junts la música en les cercaviles, les mascletades i el constant so dels petard a la porta del nostre casal. - Que a través del gust disfrutem del sabor ric dels bunyols i el xocolate, que compartim rics menjars al nostre casal. I finalment, que junts ens agafem de la mà en cada acte i visquem la festa com es mereix. Tinc molta il·lusió de viure aquesta experiència com a fallera major, i no he pogut trobar millor comissió que la comissió de falla Mercat de Silla. 95

Hi ha alguna cosa més bonica que veure algú somriure...? El somriure és l’or de la vida, el diamant del benestar i la millor carícia rebuda. Sense el somriure la vida no és vida. Per això, veure’t somriure és una sensació indescriptible; és com si milers de focs artificials explotaren davant dels meus ulls; és com si de sobte, tots els problemes del món deixaren d’existir i només quedàrem tu i jo, l’un enfront de l’altre, suspesos en el temps i mirant-nos als ulls. El teu captivador somriure em va demostrar, des del moment que vas prendre la decisió d’enfrontar-te a aquest repte, la il·lusió i la grandíssima felicitat que senties dins de tu, i vaig saber amb certesa en aquell moment exacte que faria tot els possibles perquè aquesta felicitat mai no desapareguera de dins de tu. Per a mi és un honor tindre l’enorme privilegi de ser part de la raó dels teus somriures i de la teua felicitat. Ha passat el temps i aquest sentiment que vas sentir aquell dia no ha desaparegut. Al contrari, ha crescut cada dia més, fins a contagiar-nos a tots aquells que et volem tota la felicitat que hui sents. Felicitat produïda per l’enorme privilegi de poder ser la màxima representant de la teua comissió, la que tan bé i amb tant d’afecte ens va acollir des del primer dia. Però estar on hui estàs comporta una gran responsabilitat, la qual requereix esforç i sacrifici. Com ja saps, comptes amb tot el meu suport perquè, aquest, el teu any, siga per a tu inoblidable.

Hi ha alguna cosa més bonica que veure algú somriure? Enguany seràs qui encapçale els passacarrers. El teu somriure serà el primer que veurem en cada acte. Aniràs del braç del teu president, Ivan, junt amb les altres flors somrients que t’acompanyaran en les cercaviles. Doncs, no hi ha jardí més bell que el que formaràs amb la comissió femenina de la teua falla. En aquest camí mai no estaràs sola, ja que a banda de tota la comissió també tindràs el suport de les teues amistats, de les nostres famílies, el suport del teu fill que cada vegada que et vistes de fallera et dirà: “Què guapa estàs mamà”. I per descomptat, el meu. Però sé que allò que et fa especial il·lusió tindre, de manera incondicional, és el d’aquella persona amb qui has compartit cada segon del seu regnat, el qual, ara, orgullosa, deixa a les teues mans. Sheila sempre estarà per a tot allò que necessites. Estic segur, perquè quan esteu juntes, només en sou una. El meu amor, gràcies per deixar-nos gaudir amb tu del teu any i del del teu somriure. Perquè no hi ha res més bonic que veure algú somriure. Et volem. Marcos i David

Les falles són sentiment, passió, amistat, alegria, olor i mil coses més que podria dir. Però, què són les falles sense les seues falleres? Són les que guarneixen els carrers de tota l’horta valenciana, amb aquelles teles que ens acosten encara més a la primavera, aquell vaivé de les seues faldes que hipnotitzen, aquell somriure que porten totes les falleres dibuixat al rostre.

Posem tots els sentits Llegit aquest títol es preguntareu, on? I és que si el llig la persona indicada de segur que ho entendrà ràpidament. I és que aquest text va per ella, per la nostra amiga, Euge, la que enguany serà la nostra fallera major. I, ja que ho estem compartint tot, no podia faltar aquest trosset en l’immortal llibret, i que mai oblides l’any tan especial que hem passat junts. I com diu l’encapçalament, posem, amiga, tots els nostres sentits per a aconseguir que el teu any siga el millor de la teua vida. Mirarem com disfrutes del teu regnat, t’acariciarem amb les nostres mans, i te les donarem quan les necessites. Degustarem amb tu cada plat del nostre casal, t’escoltarem quan necessites parlar i olorarem les flors que sabem portaràs amb molta il·lusió a la nostra Geperudeta. I sobretot, posarem tot el sentit comú per a fer del 2019 l’any més meravellós de la teua vida. Disfruta amiga, a nosaltres ens tindràs sempre que xiules. Una forta abraçada dels teus amics.

100

101

De la teua amiga Amiga, que bonic està sent compartir tot açò amb tu. Sempre és un plaer anar de la teua mà, però enguany més encara. Germana, només espere i desitge que estiguem sempre tan unides com ho estem ara, que puguem superar qualsevol frontera o obstacle. Et vull moltíssim. La teua amiga i eterna fallera major 2018. Sheila Rodríguez FALLERA MAJOR 2018

102

103

104

Explicació i relació de la falla LEMA: Dites valencianes ARTISTA: Paco Vizcaíno EXPLICACIÓ: Josep M. Tomàs

Ser valencià és una gràcia que ens ha donat el Senyor, o l’energia quàntica, si et pareix un poc millor. Que no volem polèmiques, de matalafer i venedor. La veritat és que, valencians, tenim l’honor de viure en una terra on no falta ni una flor, encara que nosaltres mateix, no hi donem cap valor. Una cultura, un clima, un paisatge meravellós, gastronomia, indústria, un caràcter afectuós, i un parlar únic i propi que resulta un poc curiós. Els nostres costums i manies, la nostra forma de ser, ens fan actuar, a vegades, a posta o sense voler, amb una certa grosseria però, què farem! Som així: un poc xafarders, cridaners i embotinadors, ens agraden les porfídies, i fugim de les tristors, que la vida ja ens durà, dies de tots el colors. La nostra llengua és molt rica en expressions habituals, frases i dites típiques, que donen al parlar normal, la màgia i la grandesa d’una llengua transversal. El valencià és un idioma expressiu i col·loquial, que tant es parla a casa com a la cort celestial; Quan no té a la boca una figa és perquè té un pardal.

Així que no es posem molt fins i parlem com cal, clarament, sense vergonya, de forma tradicional, encara que alguna dita no siga del tot formal. COS CENTRAL Al cos central de la falla tenim un valencianet amb la seua manta morellana, que ens assenyala amb el ditet, per a dir-nos que a vegades som els personatges del nostre sainet. Ens agrada burlar-nos de nosaltres sense por ni dissimulació, perquè un valencià a la sàtira mai no posarà objecció perquè no tenim sentit del ridícul amb alguna que altra excepció. El nostre jove valencianet sobre un bell joier decorat dels de porcellana fina, pintat amb molta cura amb floretes d’englantina i que sense dubtar-ho un instant deu haver estat fet a la Xina. De dins del joier ixen moltes flors i fruites daurades que són com les expressions pròpies que a València tenim marcades i que ixen per a fer-nos distints com si foren nostres abanderades. Expressions que són tan nostres que no en trobem pel món, i que si estàs a Austràlia, a Egipte o a Hong Kong, si sents un “Ueeeiii, que bonic, xica” de seguida saps d’on són. Segur que son veïns de Silla del carrer del Toll o de Colom.

105

I és que a Silla, nostre poble, un uei ens serveix per a tot: alegria, admiració, entusiasme, pena, llàstima o llagot. Quan has dinat molt bé: “Ueeii amic, quin dinarot” I quan menysprees algú: “Ueiii, quin tio més borinot“ A molts pobles de València tenen interjeccions AD HOC que tant serveixen per a fer broma com per a cridar a foc. I si no, que pregunten, als de Picassent amb el xooooc. A més a més de les interjeccions, que en particular cadascú al seu poble pot, més o menys, utilitzar, n’existeixen unes altres que estan en nostre parlar i que tot el món les diu sense que es puga negar. Pot ser que no les digueu totes, o que no les utilitzeu, però quan les vegeu escrites de segur que les coneixereu i a molts amics i coneguts per aquestes reconeixereu. Què em podeu dir, per tant, del nyas de tota la vida que és com dir “com et quedes” però acurtant la mida. També serveix per a donar, “Nyas, el que demanares” i si poses una coca deixem les coses més clares, “Ha tingut besos...nyas coca” quina alegria per als pares. Però no és l’única de la qual en podem parlar. On estiga un bon ai

per a poder-se queixar que s’aparten totes les altres, que no es pot comparar. I si vols posar èmfasi en el grau superlatiu no hi ha com un bon veges perquè siga definitiu: “veges...! el tio baina, en lloc de mort està viu”. I si jo vos dic un mare com s’ha quedat aquest cos... “Mare...! quan s’assabente ma mare”per a ser més abundós. O un “Mare quin desacato” quan sembla un poc desastrós. I quan no t’adones com de bonica és la fira, nosaltres, com a admiració, sempre utilitzem el ira o per admetre la sorpresa en veure la gent com espira. Tira, arrea, o mone serveixen per a començar, i dites seriosament, sempre solen amenaçar, i si et diuen tira, tira i arrea es perquè no vas a arribar. I si trobes o t’acomiades és millor saludar amb un perfecte au que això és saber quedar. I veges si som intel·ligents que un “quede o vaja vosté amb Déu” ho deixem reduït a un au i estalvies molt en veu. Que parlar més del compte és com pagar sobrepreu. I quan vols assabentar-te del que ocorre o esdevé tan sols deus preguntar què què i alguna llengua sense fre, t’ho explicarà tot i et deixarà el cap ple. Si vols que una afirmació quede un poc exagerada, utilitzant el ma que et quedarà que ni pintada. “Ma que estàs figa mústia” i és com dir-li-ho embadocada, però molt més engrandit, i de forma relaxada.

I si una cosa ens pareix bona, com arribada del cel, fa el mateix que siga un amic, un dinar o un hotel, nosaltres solem utilitzar, molt hàbilment el mel i si ja és mel de romer aleshores és segur del cel. Si una persona, a Silla, tu li dius que va coenta, és que no va molt encertada i porta una roba correnta. Però si afegeixes un re és que va malament que rebenta. Redeu, recollons, rehòsties, són expressions molt normals, i si un dia que plou molt, dels que cau a bots i barrals, dius recontra recollons, com plou és que cau, el diluvi universal. També es poden combinar com ara el quotidià ai, veges que serveix per a la resignació, i si amb la mare et barreges denota perill, dificultat o preocupació, ai mare, que acabem en mans de metges. Però si n’hi ha una que és l’ama i ens defineix com a poble no n’hi ha una altra com el xe que és un vocable noble, que combina amb les altres, en un perfecte i polit coble. Xe què què, xe vés, xe arrea, xe mou, xe mone, xe tira, xe veges, ai xe, au xe, xe mel que junt amb un xe ira, iraa, iraaa, preguntes, manes, i afirmes mentre la conversació gira.. El xe està pegat a nosaltres com el cul als calçotets. L’usem amb entusiasme, en quasi tots els indrets, que un xe ix en els palaus tal com t’ix en els retrets. D’interjeccions anem servits, però de frases fetes en tenim per a avorrir, en tenim de llargues i de curtetes, per a expressar-nos col·loquialment i per a dir burraetes.

106

Algunes les comprenem sense més, d’altres cal una interpretació. Des de fora pareixen una cosa per la seua composició, però canvien el significat depenent de l’entonació. Així que esteu atents al tema que ací, qui no s’espavila es queda recte con un cagalló. Repassem, doncs, les escenes sense posar vaselina, dient les coses com són amb la llengua viperina, i si no vos agrada, ja podeu anar-vos-en allà on brama la tonyina. EL PRESSUPOST DE FALLA No hi ha res com un faller per a traure d’on no n’hi ha però no fent malifetes com si fores un truà sinó treballant com un boig per poder fer la plantà. El pressupost de la falla ni es compra ni s’obsequia, a vegades arribar a complir-lo sembla ser una entelèquia, i ens fa anar tot un any com a cagalló per séquia Ara hi ha una paraula que està posant-se de moda, la coneixem com a crowfunding, i no deus menjar-te la bola que és com els fallers d’honor però tirant de vidriola, o la rifa d’un pernil o l’arreplegà dels diumenges directe i sense mentirola. Tant si eres d’una falla gran, de les de amb diners torrons com d’una falla menudeta que sempre van a genollons, si no alça la cua el perdigot no arribem ni a presentacions. La faena de la falla és no poder parar, i perquè no vaja tot per l’aire tot es buscar i inventar, encara que sempre són quatre els que solen treballar. Si tots s’arromangaren el camal

i espentaren un poquet, no caldria treballar a manta ni portar al cul un coet tots estaríem més tranquils fent les coses poquet a poquet. Vull deixar-ho clar a tots, que a les falles no hi ha distincions els càrrecs no entenen de sexes ni de qui porta els pantalons, que les dones de hui dia també treballen amb collons. Així que, qualsevol càrrec nomenat, pot ser home o pot ser dona. Hui fa el mateix com es vista la mona perquè en una comissió de falla deu banyar-se fins la moma. Ser president de falla és una vocació especial. Hi ha coses que et sorprenen, actituds circumstancials, les coses que venen com venen, la disposició del personal, i els conflictes que es generen.

Si el president és treballador però no té ni un gallet convidarà sols la comissió, perquè el pobre va estretet, a papes, cacau i tramussos, i si cal algun vinet.

El casaler sempre té algú darrere quan es tira un pet no pot estar tranquil ni tan sols un momentet, i si demanes fiat contesta home net, home quiet.

Però si, per contra l’home té algun quartet és esplèndid i generós i dels de morro finet potser hi haja sopars amb pernil i marisquet,

Però sempre hi ha qui trau la gràcia, l’art o la manya al demanar-li una per a l’ull encara que si la vista no l’enganya porte una bona castanya.

i a vegades si el presi, l’home, té a muntó dinerets perquè és un poc faroner com si fóra una vedet o per agrair l’esforç, influït pel whisquet, després d’un acte faller, on pugen les emocions, no serà difícil sentir, sense dubtes ni vacil·lacions, esta la pague jo entre víctors i admiracions.

Tot un cacau i un sambori és aquest món destarotat, que a vegades és un poc agre, i a voltes dolç i a voltes salat, però que atrau com un imant fins que et deixa molt enganxat.

Tot el món se sentirà pagat entre varietat d’opinions però amb el sentir general per a aquestes situacions, que els diners i els collons són per a les ocasions.

També pot ser que t’agrade bufar en caldo gelat aparentar el que no eres, o que t’agrade eixir cardat. Tal vegada siga per imprudents, o gent que no ho ha tastat, o tal vegada... siga per a valents que afronten la responsabilitat. Tots acudeixen a ell per a trobar la solució. I ell, agafant el morro a la burra per a controlar la situació, pensa per a si mare, on m’he clavat jo.

La faena de casaler, és fosca i incompresa, pendent que no falte res sobretot de la cervesa, i que ningú es despiste de no pagar la despesa.

Pareix que un any siga molt però va a tota virolla. Actes i esdeveniments a poc a poc, li mengen l’olla i acaba descontrolat i tenint molt mala folla

Sempre la seua faena quasi, quasi, ni es veu és com cagar però cap a dins perquè el resultat és breu, i a més, si falta cacau, segur que rep un menyspreu. Perquè per a fer faena ningú no trau avant el pit, però si dius convida la barra acudeixen tots al convit. Que a la taula i al llit tots venen al primer crit.

107

Si veus algú pel casal amb careta de terrier, plorós, com si arrossegara el cul per un herbasser no és cap ànima en pena, sol ser sempre el tresorer. Sempre fent sumes i restes amagat en la trinxera, que només el veus sempre penses: amaguem la cartera. Preocupat, nerviós, pensatiu, intentant quadrar-ho tot, no és estrany que a vegades, li pegue algun rebot, i que si li demanes quelcom, sempre quedes com Camot Perquè ell sempre contesta amb cara de resignació a bon sant t’encomanes no tinc ni per a la processó Així que imagina’t, si és gratis, com està la situació. Però si el veus feliç i content o rient pels colzes és que hi ha al banc superàvit, i no hi ha embolics ni querelles, l’artista faller està pagat, i sobra per a gastar en paelles. Encara que si es passa i no controla per estar content, tirarà sense por de vareta per a tindre feliç la gent, se li escalfarà la mà i acabarem com el ball de Torrent. I un altre any que el pressupost prompte va a fer la mà, els números es tornen rojos i ningú no sap per on va.

Caldrà fer una altra rifa per deixar la caixa quadrada. Així que per aclarir comptes i que la cosa isca barata, s’haurà de mesurar amb coneixement i no estirar molt el nuc de la corbata perquè sempre t’acaba fent mal si és més llarg el peu que la sabata. En tota comissió fallera si veus algú molt ben arreglat, molt lluny d’anar fet un perdulari amb les formes ben polides com si vinguera de resar el rosari aquest, sense dubtar-ho, és, el rigorós secretari. Ha de fer les actes de junta i certificar que tot és de veres, però no com si menjares peres i les cagares senceres. Al contrari, sent fidel a la realitat amb total honestedat. I fer que la gent es menege per a traure fallers d’honor, i empentar als de les propagandes, perquè facen la seua labor, que posant pedreta a pedreta és com es treballa millor. El secretari organitza, i evita les discussions, encara que a vegades es farta després de tantes reunions i a amb prou faenes aguanta, més romanços i cançons. Sempre posant ací pau i allà glòria sense alçar pols ni remolí que tot siga una bassa d’oli, i vaja recte com un pi encara que a vegades volguera cridar: xe calleu i tira-liiiii. La falla és fer i desfer com faena de matalafer. Estar com els moros en missa no és faena de bon faller, que cadascú en la festa deu tindre el seu paper. En un tres i no res hem voltat la comissió, des de l’és massa per a la carabassa

fins al li fa por un lligó des del sempre està ficant fava fins al li falta un puntelló. O com diríem per aquestes terres ací no volem fartons com el tio Sangonera que morí d’una fartera, d’aquells que mentre fan faena estan tocant-se els collons ni figues molles o panfígols que no tenen molta espenta però sí bones raons. Xe, en definitiva, en totes les comissions sempre hi haurà qui fa de tot i qui no farà ni un brot. EL MENFOTISME El menfotisme és una xacra que patim el valencians, diuen que no tenim sang, que som tranquils i tardans, que ací caic i allà m’alce sense embrutar-nos les mans. Que ens tirem la manta al coll i que ens agrada dir refranys, però que no ens preocupem per res fins que l’aigua no puge sis plantes, i que si no afecta els nostres que ens quedem tan amples. Diuen que som uns passotes, com es deia en els setanta, que som totalment indiferents quan tiren de la manta, i que eixim del fang per entrar al tarquim quan la cosa s’ataranta. Que mostrem indiferència per les coses importants, i que nostra personalitat col·lectiva la perdérem ja fa anys. Que no som ni carn ni peix però som molt comboiants. Que no tenim de forment ni un gra i que tot ho arreglem menjant, que tenim devoció per la paella, més que si fóra un sant, i que amb dos o tres cassalletes tot ho acabem arreglant.

108

Que només sabem alçar el muscle i que ens rasquem quan ens cou. Que vivim la vida sense immutar-se com les caguerades de bou, que quan fa sol se sequen i es banyen quan plou. Que tot ho fem pensat i fet a burro barra i sense control, i que es podrien lligar cadires quan perdem el control, i que arreglem les coses a passes de caragol. Típics tòpics que ens envolten i que alguns se’ns queden penjant, que semblem que fem fugina de les coses importants, i altres patint com anacoretes mentre nosaltres vivim cantant. Abans, en to despectiu, deien als llauradors gent d’espardenya i camalet, constants i treballadors, però ignorants i taperots, encara que lluitadors. Com aquell Vicent Doménech, un humil i ruc palleter, que davant del menfotisme d’autoritats de gent noble i de poder en veure molta parròquia a la plaça de les Panses, va fer cas a un quants pasquins que parlaven en lloances del caràcter valencià: La valenciana arrogància, sempre ha tingut per punt no oblidar-se de Sagunt i recordar Numància. Francesos fugiu a França. Deixeu-nos amb la nostra llei que per defensar nostres llars ací seguim tots militars i ja hi posarem remei. En escoltar les arengues no va poder-se aguantar i al mateix Napoleó la guerra va declarar. T’ha bufat o t’ha fet aire l’aldarull que hi va formar. A l’altra torna a per més. Que ací no som dels nanos ballar a qui ens vol els collons tocar.

Així que com se vos queda el cos davant tanta valentia. I el que no se senta orgullós amb aquesta analogia entre el menfotisme poderós i la popular topetia, em cague en la figa sa tia. També hi ha qui pensa, però de forma marginal, que uns anys de republicanisme, no ens haguera vingut gens mal. Tan sols per qüestions d’ètica i de creixement cultural, home, i també per alliberar-nos d’aquell rei una mica feudal. Així que dic a les persones que pensen que som bajans i que passem per la vida com si fórem encisams, que mentre tinguem salut i la força en el canut: ens la sua, ens la pela i ens la toquen a dos mans tot i tots, allò i aquells, que pensen que som marcians. I aneu-vos-en a cagar a la via si vos claveu amb valencians, que nosaltres sabrem quan pertoca carregar els nostres gegants. Que a la terra del Micalet, quan no fa vent fa caloret. I si vos molesta que les coses les arreglem amb un dinar, amb paella o torradeta després d’un bon esmorzar, penseu que qui no menja quan està fartno treballa quan està cansat. Ieeeee, fem-nos-en una i després en barca al Palmar, que amb un bon allipebret també es podrà aguantar. Sols nosaltres podem criticar les coses de nostra terra. Perquè dels meus diré però mai escoltaré.

MODES I COSTUMS La moda, que amb tot es clava, també afecta la indumentària, els colors dels estampats, les mides i la llargària. Les tendències i la moda sempre són un no parar anem de la seca a la meca sense temps per a respirar. I mai no saps si on vol el client, o qui ho ha de dissenyar. Les faldes pugen i baixen com si fóra un ascensor, un dia baixen cap a baix fent faena d’agranador, i altre pugen cap a dalt perdent tot el pudor. Que no arriben rinxoparrús és el que és menester, que una falda rant a figa ninguna l’ha de voler, per molt que siga tendència, no és necessari ni menester. Les modes han canviat i és de gràcia i ufanor portar roba de fa uns segles més antiga que la picor però a la gent agrada molt i és signe de modernor. Alguns homes porten pantalons com si foren malles de ballet, quasi com una segona pell, tan ajustat, tan cenyit i estret, que quan se’ls lleven a estirons no noten ni el cacauet. Aquestos ni tenen vergonya ni la coneixen tampoc. Home ja! tanta modernor tan bé que es va amb saragüells tot anant a la virulé folgat i al seu esplendor. Amb aquesta roba moderna no pots fer cara de bon any, pareixes una botifarra però d’un color estrany. I si intentes acatxar-te, prepara’t perquè faràs un gran esgarrany.

109

Abans podies anar amb una cosa normaleta, una cosa que pareguera i no fóra elegant però discreta. Ara qui no porta tots els accessoris és perquè no té una aguileta. Carambes, camafeus, mocadors. Quasi res porta el diari. En tot el que deus portar ni un virus es pot clavar al sistema immunitari, perquè no té lloc per a entrar, encara que el certifique un notari. He vist mocadors als caps plens de plecs, i amb tants llaços, que semblen ser d’una vedet, de tan pomposos i procaços. Anant coents com els alls amb eixos colors tan vivaços. Les pintes també canvien segons el dissenyador. Són més amples, són més altes, i canvien el color, algunes pareixen frontons, i d’altres un escurador. Les modes són les que manen i marquen cada moment, i encara que els falte un regó i no siga molt intel·ligent, a tots els fa el mateix i aniran darrere corrent perquè tota la vida s’ha dit que on va la gent és on va la Vicent. I com que no es pot traure d’on no n’hi ha ni que les coses siguen altra cosetahem d’acceptar el que hi hai el que marca la veleta perquè si la meua iaia tinguera rodes seria una bicicleta. Així que enviar-los a pastar fang a vegades m’entren ganes. Xe tu! Serà necessari anar-se’n per les andanes. Xe pareu, xe! So ventolanes i deixeu-vos de romanços que, no tenim temps, ni diners ni ganes.

EL IAIO I ELS NÉTS Tota la vida de Déu els iaios i les iaies, han anat tirant una maneta en les seus darreries, per a traure avant les famílies amb les seues llatzèries. Però en aquesta vida moderna la cosa s’ha destarotat. Als iaios que ja tenen molta vida i més anys que cagar aponat els exigim col·laboració i la seua solidaritat. Redeu! Quina baina, xe! tant que han treballat! i ara coixim-coixam tornen a estar, de nou, enviscats. Però pels fills, el que calga, que tot està perdonat. Encara que caldera vella sempre té bony o forat faran el que faça falta, i a més, content i pagat. Si no fóra per la pensioneta que els iaios bé s’han guanyat, molts a la lluna de València estarien abonats, i més fam que un mestre d’escola segur que hagueren passat. Per això moltes famílies que no ixen de pa i peixet volen que els iaios aguanten més que el cul d’un morteret i encara que més vells que Carracuca allí el tenen embalsamadet. Perquè com més sucre més dolç que tota pedra fa paret. No volen que faça coll de figa ni un gori-gori curtet, volen que afluixen la mosca i no se’n vagen al clotet. Però a bon sant t’encomanes si no tenen dineret, li diran que ix més car que una missa en orgue, i faran d’una puça un cavall li faran acatxar el morro i el cap com un tabal li diran que fa pena i que no fa ni un brot

i que si no s’espavila acabaran com Camot. I el iaio, més amarg que la retama i que no para en torreta posarà ací pau i allà glòria perquè no vol partir palleta. I encara que està més fart que Mahoma de la cansalada no ho llançarà tot per l’aire ni deixarà la merda emplastrada d’on no n’hi ha no es pot traure però la seua família és sagrada. I sobretot els seus néts que són el sol de sa vida. Per ells és més valents que les pessetes i encara que més tort que una corbella sempre està content com unes pasqües per a donar-los una bona acollida. Fa el mateix que no facen pols ni remoli o si van a la mar i no troben aigua o si són mes roïns que la tenca en suc uns cap de suro, animals de séquia i més gos que un pont o més enfavat que un ruc. Són, incondicionalment, els seus benvolguts néts. I com les manies no les curen els metges i de gats sempre ixen gatets menjaran cervellets de canari per donar-los uns dinerets. I els contaran contes i històries, i com d’arròs i sol mai no hi ha prou a tota hora els repetirà amb més paciència que un pou i és massa per a la carabassa veure les rialles que mou. Així són els nostres iaios, disposats sempre i a tota hora a no torcar-se-la amb paper de fumar i agafar l’engronsadora, o rebre l’autobús escolar, o munyir-se la butxaca, i fer a meravella per a tots, un gran dinar. Així que no és per armar un canyaretcada vegada que no encerten,o conten la mateixa història

110

o no la recorden o l’obliden, o quan no va més que meló o torna la trompa al xic amb el doloret de renyons que el fa anar espai i lent. El iaios són els iaios, gent que en un tres i no res t’arreen una fotracada de besos un bon grapat de carícies i d’abraçades, dos cabassos. Que el que va davant va davant. No vos oblideu mai d’ells, fem-los sentir un amor real, que no estiguen a soles i vegen que on va la corda va el poal perquè se senten a meravella en aquest món tan artificial.

CLOENDA Ja que les manies no les curen els metges i cada mestre té el seu llibret jo he volgut fer la crítica, i no sols rimaet, sinó també amb frases nostres que també fa paperet. I no podria acabar sense dir algunes expressions que expliquen el que som amb totes nostres raons: Quan riem anem a bacs i acabem a redolons si no veiem anem a palpes i es xopem en ocasions. Ens agrada bambar-hi, i no traiem trellat per estar tot el dia mudat per anar a festejar. O anar de torrada i paella amb el seu bon socarrat. Ens esmussa encalar i el desfici ens posa potrosos algunes coses ens fan agonia com anar coent i ser gossos no ens agraden els borinots ni els cagabandúrries fastigosos. Ens agrada el destarifo desastrats i anar a tope

riure un fum i a manta i quedar-se en la sesta roque o ceba si és menester, que ningú els collons ens toque.

Tenim la gràcia per arroves i mai no ens calfem el perol si un panfígol a gatameus ens envia a cagar al vol.

Tenim els collons pelats quan tenim molta experiència, i sempre se’ns ha fet quina hora quan ja perdem la paciència.

Mai ens ofeguem en un got d’aigua i reviscolem amb un bon roll encara que no alcem un pam de terra i ens quedem gelats com un poll.

I tenim poca corretja si un manifasser ens envolta i acabem fets malbé com ho faria un porc solt. Volem la gent tant com es vol un bon cagar i rebentem com un tronador si de nosaltres sentim marmolar.

No bufem en caldo gelat perquè sempre tenim espenta no fem el cul gros a ningú ni a la gent que va molt coenta. Sempre estem en dansa perquè som de categoria

111

ens agrada estar de cine i passar-ho mel de romer amb felicitat i alegria. Au cacau, tira i mone que açò ja s’ha acabat. Encara deuen quedar frases i més que n’haurem oblidat, però com el valencià és tan ric en tot el que siga parlat, de segur que les escoltareu en qualsevol poble o ciutat. A veure si amb tanta dita no ens envia, calents d’orella, a fer la mà, el jurat.

FALLERES I FALLERS AMB MOLT DE SENTIT

112

113

114

115

116

117

118

119

120

Comissiรณ infantil 121

EL SENTIT DEL JOCS POPULAR I TRADICIONALS JOSÉ M. TOMÀS Enguany, nostra falla infantil parla del jocs populars i tradicionals. Aprofitant la circumstància i que el nostre llibret parla dels sentits (els sentits són una part molt important per a poder jugar i relacionar-nos) hem decidit fer aquest article, un tant extens, però crec que gens pesat, sobre una part important dels meus records infantils: els jocs popular i tradicionals. Els jocs populars han nascut als pobles, al carrer, com el seu nom bé indica i arrelen en la base de la convivència i les relacions humanes. Són identitat col·lectiva i fills del seu temps. Alguns ens parlen d’un moment històric determinat, amb unes característiques socials definides. Així, molts jocs són testimonis d’un temps de postguerra i pobresa, que forma part de l’imaginari col·lectiu de hui en dia. Els jocs que els fallerets i les falleretes de la falla Mercat de Silla van tenir l’ oportunitat de practicar són un bon exemple. La majoria fets amb materials senzills i objectes quotidians. La meua infància transcorre en els anys seixanta. A diferència d’ara, no teníem televisió, ni Play- Station, ni ordinadors, ni res del que hui distrau els xiquets, tant a casa com als casals L’única cosa que ens igualava eren les ganes de jugar, i això sí que ho fèiem bé, encara que sense totes aquestes coses que com he dit, no teníem. Hui en dia, la majoria de jocs són individuals. Agafes una maquineta, i au! a polsar botons. I això ho pots fer assegut al sofà de casa. Abans, si et quedaves a casa no podies fer res, per tant havies d’eixir

JOC POPULAR I JOC TRADICIONAL. A diferència del joc popular, els jocs tradicionals són aquells que coneixem de tota la vida i que s’han transmés de generació en generació fins a arribar a l’actualitat. Aquests s’han adaptat als processos canviants de la societat, és a dir, al procés de transmissió i continuïtat durant un cert període històric i arrelat en una cultura particular. EL JOC TRADICIONAL NO POPULAR. Aquest va perdent popularitat en les generacions més joves, ja que actualment sols es practicat pel sector més envellit de la població. Alguns exemples serien: les birles o la petanca... EL JOC POPULAR NO TRADICIONAL. En canvi, aquest és la inversa de l’anterior. És practicat pel sector més jove d’una població i no per les generacions més velles, ja que és un joc nou que no es practicava abans. EL JOC POPULAR I TRADICIONAL. El practiquen totes les generacions que habiten en un poble. ELS ESPORTS TRADICIONALS. Són esports no reconeguts a escala internacional, típics d’un país o territori, i les normes no en són fixes. Poden tenir moltes variants i ser practicats per persones de qualsevol edat. L’escala i corda, el raspall, les llargues (València) la pilota basca (País Basc), la petanca (França), etc. ELS ESPORTS CONVENCIONALS. Són jocs populars que s’han institucionalitzat, assolint així la categoria d’esport (normes fixes i, fins i tot tenen una federació pròpia on es disputen campionats). Podem trobar exemples com el futbol, l’handbol, golf, etc.

al carrer a jugar, on ja t’esperaven els amics. Perquè entengueu la facilitat que hi havia per a jugar al carrer aclariré que molts n’eren de terra, sense asfaltar. Amb aquestes condicions era normal que la majoria de jocs foren en grup. I també -parle com a xiquet- que la majoria eren pensats per a xiquets. Les

122

xiques quasi mai jugaven als mateixos jocs que nosaltres. Elles tenien els seus. I no podien jugar als nostres per raons de discriminació de l’època, que no és ara el moment d’explicar, però que afortunadament ja va desaparéixer. Recordar i reviure la tradició pot com-

pensar l’impacte de les noves tecnologies i la globalització, que malgrat alguns avantatges, ha desdibuixat els referents populars, deixant-nos abocats a un escenari desarrelat dels propis orígens i costums. Els jocs són llenguatge, que demana d’una expressivitat psicomotora i afectiva que l’estimula, són creativitat i ritual, estan fets sobre uns esquemes bàsics que s’han de respectar i que són molt necessaris per les rutines que els infants precisen; a la vegada són vius, elàstics i permeten el canvi, l’exploració, les variants. L’atzar també està molt present, en menor o major mesura, però també es requereixen habilitats. Proporcionen un plaer innat, ja que és sabut que molts animals tenen aquesta mateixa facultat i la practiquen. Són també aprenentatge impulsat d’una forma natural i lúdica. Els jocs en general, i els jocs tradicionals en particular, ens ofereixen moltes raons perquè continuem preservant els seus valors intrínsecs i és per això que val la pena que des de la falla, l’escola, etc.., que és àmbit de cultura i identitat, els seguim cultivant. Els jocs tenen una doble naturalesa, d’una banda ens recorda el nostre passat i d’altra ens projecta cap al futur, a tot el que encara ens falta per ser, per saber, la converteix en una ferramenta de gran valor per a educar els nostres infants que precisen de lligams afectius forts per seguir aprenent. La finalitat del joc és senzillament jugar, però l’acció de fer-ho aporta plaer i benestar, la millor manera per afrontar les frustracions que el joc, així com també la vida comporten. Per no fer-me molt pesat, primer farem una definició del que són els jocs populars i tradicionals i després explicarem, joc per joc, cadascun dels jocs, els que jo jugava en l’ immens pati de les escoles de la Verge dels Desemparats, o en les eres on assecaven l’arròs, o al parc de Silla, o pels camps del terme, i com no al carrers del meu poble. En un temps en què els xiquets jugàvem pels carrers sense por que ens xafara un cotxe.

Per això, crec que és important donar al joc la importància que té, que és molt gran, i la que es mereix, i que a poc a poc va perdent-se. Començarem preguntant-nos què són els jocs popular i els jocs tradicionals. Intentarem explicar-ho: El joc popular és aquell que està molt arrelat a un determinat territori. Els habitants d’aquest lloc l’exerceixen habitualment en el seu temps lliure. Aquest pot ser practicat per tota la població independentment de l’edat.

HISTÒRIA El joc és una activitat de plaer, essencial i imprescindible per a un bon desenvolupament sensorial, motor, cognitiu..., és a dir, potencia totes les capacitats físiques i psíquiques de l’infant. Permet que el xiquet interaccione amb el seu entorn i amb la realitat que l’envolta. Cal dir que la finalitat del joc és intrínseca, perquè el xiquet no juga amb cap altre objectiu que jugar. És una activitat lúdica que li permet divertir-se i implicar-se, encara que no siga el seu objectiu. Aquesta activitat lúdica ajuda a reafirmar i demostrar la seua personalitat. El joc és una activitat que afavoreix la felicitat i la llibertat dels jugadors. És agradable i estimulant, i afavoreix el benestar dels que hi juguen. A més a més, és una activitat espontània que ofereix múltiples possibilitats d’experimentar experiències lúdiques. A través d’aquesta activitat lúdica, l’infant pot conéixer elements de la natura, les relacions socials, funcions autoeducatives, valors... Sense oblidar que els infants són veritables especialistes en el joc. Per tant, la modificació de les conductes i actituds en seran de gran ajuda. Jugar és tan antic com la mateixa societat. Per exemple, els antics romans i

123

CARACTERÍSTIQUES Una de les principals característiques és que, des de fa molts segles, han sorgit de la mateixa creativitat popular i s’han centrat en un territori. A més a més, aquestes activitats que potencien la destresa motriu i requereixen una bona dosi d’estratègia presenten com a principals característiques: 1. Es tracta de jocs molt participatius que es regeixen per normes senzilles. 2.No requereixen grans habilitats o capacitats. 3.Estimulen i desenvolupen la imaginació i la creativitat. 4. Acostumen a emprar materials no convencionals o alternatius. 5. Serveixen per a passar-s’ho força bé.

grecs donaven molta importància als jocs amb pilota, ja que veien el valuós poder del jugar. Com moltes altres coses, els antics ens marquen els inicis del nostre coneixement i el jugar no n’és una excepció. L’acció de jugar ens serveix per desenvolupar unes determinades habilitats i destreses, a més d’un augment de les oportunitats d’interacció amb el nostre entorn. La destresa que ens facilita el joc ens serà de gran ajuda per augmentar la plasticitat de la capacitat resolutiva en l’edat adulta, i a més fomentarà positivament la intel·ligència. Els jocs populars i els esports tradicionals són activitats lúdiques i recreatives que es practiquen d’una manera espontània, tant pels xiquets i xiquetes com pels joves i adults. Normalment es prac-

tiquen tant en espais urbans comuns com en instal·lacions esportives. Van sorgir de la necessitat d’omplir el temps lliure i els moments d’oci de qualsevol persona, amb l’objectiu que s’ho passen bé tots els que el practiquen. Aquestes activitats s’han anat transmetent de generació en generació, tenint en compte que formen part del patrimoni cultural de cada poble. A més, han partit del punt d’origen i s’han estés per les comarques, adaptant-se als diferents costums de cada poble, ciutat, comarca o territori en funció de la situació socioeconòmica i de les aportacions dels seus propis practicants. ELEMENTS QUANTITATIUS DEL JOC

El terreny de joc. La situació de la zona tant pot ser contínuament improvisat i canviat com no. La localització pot relacionar-se amb el model de joc que es practica. Per exemple, al costat d’una església, als afores del poble (camps, eres). Els material. La majoria dels jocs

populars necessiten algun objecte que principalment siga manipulat, bé siga per fer-ne més senzill el funcionament o bé perquè en siga més fàcil guanyar. Molt sovint, aquest materials són fabricats pels propis jugadors.

L’emplaçament temporal. Disposem d’una banda molt àmplia de jocs que es practiquen en un moment concret de l’any, del mes, de la setmana o d’una estació de l’any. Això és degut al fet que alguns jocs es poden practicar en un moment improvisat, i altres necessiten unes característiques temporals concretes (a la nit, que estiga plovent, que faça bon temps, etc.) L’aposta. Es pot fer entre jugadors, entre espectadors o entre jugadors i espectadors. Anys enrere tenien una gran importància, i al llarg del temps s’han anat perdent. Ve de l’emoció del

CLASSIFICACIÓ DELS JOCS

ELEMENTS QUALITATIUS DEL JOC

A l’hora de classificar els jocs trobem: jocs de força, de cor, de pilota, d’habilitat, d’equilibri i de curses.

Divertit, agradable, alegre i satisfactori. El fet de jugar agrada a

Tipus de jocs

Espontani, instintiu i irracional.

Hi ha diferents tipus de jocs i els podem classificar per: Els jocs populars són els més practicats a les terres valencianes. Encara se’n desconeix l’origen. Quan parlem d’aquests tipus de joc ens referim a: la gallina cega, estirar la corda, tallar el fil, saltar a corda, un – dos – tres pica paret, el sambori... en definitiva una llista inesgotable i del tot variada de la qual en donarem exemples. Quan parlem d’esports tradicionals ens referim a la petanca (origen francès), les birles, els “bolos serranos” andalusos, la barra aragonesa, que consisteix a llançar una barra de ferro com més lluny millor... Un gran ventall d’esports que en algunes ocasions passa desapercebut i ignorat.

tothom i ens permet recordar moments agradables.

Durant l’estona que passem jugant ens oblidem de la formalitat i la serietat que envolta la nostra societat. D’ací ve que moltes vegades, jugant ens deixem endur per l’emoció i reaccionem espontàniament (faltant, cridant...) quan hem guanyat o hem fet una bona jugada.

Gratuït, improductiu i intranscendent. Aquest tipus de jocs mai deuen

relacionar-se amb una activitat monetària. Tot i això, no sempre és així. Aquest tipus de joc permet que tothom puga participar (no importa ni l’edat, ni el sexe, ni la nacionalitat).

Incert, fluctuant i aventurer. Tot i que juguem diverses vegades amb les mateixes persones a un mateix joc, mai sabem com acabarà, ja que depenent de les nostres actituds i intervencions, farà que el resultat final varie. A causa d’aquesta incertesa, cada vegada que juguem és una aventura completament diferent. Voluntari, lliure. Cap del participants

del joc està obligat a jugar-hi. Gràcies a aquesta voluntarietat, el joc flueix més dinàmicament, ja que juguen quan tenen ganes en qualsevol lloc i moment.

Ambivalent i oscil·latori. El joc per-

desafiament per a guanyar o perdre.

Els jugadors. En qualsevol joc, cada jugador té un paper específic i unes característiques diferents. També hi té un paper important les condicions dels que volen participar (número, freqüència, sexe, discapacitat...). A més, i com a característica cada vegada menys important, cal saber si un joc és masculí, femení o mixt, i si és protagonitzat per infants o joves... 124

met contrastar emocions i situacions contínuament, ja que podem realitzar una jugada perfecta i a la següent lamentar-nos per haver realitzat un acte erroni. Gràcies al joc podem viure emocions i situacions completament diferents.

Compromés, intencionat i conscient. El joc et permet créixer com a

persona, ja que et veus obligat a prendre decisions i a interpretar les situacions en què et trobes, i així respondre immedi-

atament. Gràcies a això ens preparem per la vida adulta.

permet viure diferents experiències i accions.

Estètic i creatiu. Per a poder jugar necessitem un cert ordre per tal que els participants s’entenguen entre ells. Com és lògic, cada joc té unes característiques diferents i com a conseqüència la seua pròpia estètica i harmonia. Aquest fet fa que no simplement es diverteixen els que estan jugant, sinó que els espectadors també puguen gaudir-ne.

Seriós, necessari i solemne. El joc posseeix una virtut, tenint en compte que gràcies a ell podem oblidar els nostres problemes, escapar-nos de les nostres obligacions, divertir-nos, explorar i retornar a la nostra infància... I és que el joc crea en les nostres ànimes la verdadera llibertat de gaudir del moment.

Fantasiós, simbòlic i fictici. Quan

juguen ens endinsem en un viatge ple de fantasia, ficció, entre d’altres, del qual nosaltres som els capitans dels nostres desitjos i accions. Aquest viatge ens permet viure diferents escenaris amb una alta realitat que ens poden ajudar en al vida real. Per tant, aquesta altra dimensió que ens facilita el joc ens

REGLAT I NORMATIVITZAT Les regles del jocs ens serveixen per a establir unes condicions de joc amb tots els membres del grup. Aquestes han de facilitar la igualtat de condicions i circumstàncies, les quals ens ajuden a delimitar aspectes rellevants, com les característiques dels espais de joc, l’inici i el tancament, la utilització del material... A més, les regles també ens

125

diuen com ens hem de relacionar amb els altres companys i com hem d’actuar segons el joc. Si és per parelles, individual, col·lectiu, l’adversari... Actualment, els jocs populars i els tradicionals s’estan quedant en els records de molts de nosaltres. Perquè això no es quede en un simple record hem d’alertar i informar el que s’estan perdent. Per tant l’escola, els casals, espais, festes majors, família, iaios... han de potenciar aquest tipus d’activitat perquè no es perden. Molts d’aquests jocs estan arrelats a la nostra cultura, i si es perden, la nostra cultura a poc a poc s’anirà perdent i es quedarà com un vell record, o fins i tot, serà oblidada. Hem de ser conscients del tresor que posseïm i fer-ne un bon ús i difondre’l perquè tothom el conega, i així que la nostra cultura siga més forta i ens sentim que formem part d’ella.

1.- L’ARRANCA CEBES Nombre de jugadors: A partir de cinc participants Desenvolupament del joc: Un juga-

dor s’asseu a terra, i els altres, l’un entre les cames de l’altre, per ordre de força -el més forçut al darrere de tot i el més xicotet al davant- agafant-se ben fort per la cintura.

Un altre jugador fa el rol de d’agricultor que arranca cebes i ha de fer molta força. Quan aconsegueix arrancar un jugador, aquest l’ajudarà a fer força per a aconseguir arrancar al següent, i així fins que ja no quede ningú.

Material necessaris: Cap Objectiu: Arrancar tots els jugadors Què pot aportar aquest joc?. Es tracta d’un joc on fonamentalment es treballa la força, ja que has d’estirar els teus companys dels altres per tal d’arrancar-los i que et puga ajudar.

Situats els equips, ha de sortejar-se la possessió del baló que significa també el torn d’atac, normalment a parells o senars, i es comença el joc. El que aconsegueix el baló ha de llançar-lo contra l’equip contrari que està situat després de la ratlla i que prèviament s’ha de posar, com més lluny millor, per a poder esquivar-lo (ja que si li tocara el cos significaria l’eliminació). Així, el baló l’arrepleguen els altres companys que estan situats després de l’última ratlla del camp i que passen a fer l’atac. L’equip 2, el que es defén, també pot utilitzar la tàctica del rebot: tindre diversos jugadors àgils separats del grup per a intentar agafar algun baló que no haja tocat el sòl. D’aquesta manera, a més d’evitar que el maten, aconseguirà el torn d’atac. Per això, la millor opció és que l’equip atacant llance el baló contra el sòl i intente colpejar-los de rebot, o bé que el llance directament cap a les cames, i així no donar oportunitat al rival. Si l’equip que es defén agafa la pilota al vol, recupera el torn d’atac i es canvien els rols: ara l’equip 1 haurà de córrer immediatament cap a la ratlla posterior. El millor truc per a guanyar és llançar tirs molt ràpids, així el rival ha d’estar sempre corrent, es desgasta abans i segur que pilles algun ressagat que no pot córrer tant.

Material necessaris: Un clarió, baló de plàstic no massa dur, un carrer ample i llarg, sense trànsit.

2.- BALÓ TIR

Nombre de jugadors: Un grup, si és possible mixt i compost per un número parell, distribuït en dos equips” Desenvolupament del joc: Per a

començar, dos capitans han de tirar a sorts el començament de l’elecció dels equips. Amb l’equip complet, el capità distribueix el seu equip en els camps: tria els jugadors més àgils i ràpids perquè ocupen el centre dels camps, i els més destres i fiables perquè disparen des de fora dels camps.

126

Objectiu: Eliminar a tots els jugadors contraris. Què pot aportar aquest joc? És un

joc que treballa l’atenció, els reflexos i la rapidesa

3.- EL CANUT Nombre de jugadors: Entre 3 i 5 per joc. Desenvolupament del joc: Es planta

el canut al centre d’un rogle d’uns 25-30 cm. de diàmetre. A uns 4-5 metres es marca la ratlla de llançament. Damunt del canut es posen tres xapes. Per ordenar el llançament de cada persona, cal llançar des de darrere del rogle a la ratlla. Una vegada establert l’ordre, cada persona llançarà contra el canut, tot intentant tombar-lo al terra i procurant que al caure es quede fora del rogle i les xapes es queden dins. Per cada xapa que es quede dins del rogle s’aconsegueix un punt. Per aconseguir-ho, cada persona disposa de dos telles o tacons. Una vegada que acaba la tirada s’anota el resultat i passa el torn a la següent. Com el joc que presentem és individual, quan totes les persones han realitzat el nombre de tirades acordades, abans de començar, es compten els punts i qui més sume guanya la partida.

Material necessaris: Un canut amb 10 centímetres mínim de llarg i 2 de diàmetre, de fusta o canya i dos telles o tacons per cada lloc de joc.

Quan tot estiga enllestit, la mare cridarà un número; les persones de cada equip que el tinguen eixiran tot corrent per intentar agafar el mocador que sosté la mare i tornar al seu camp sense que l’altra persona la toque.

Objectiu: Encertar el canut més que els altres i que les xapes caiguen dins del cercle.

Què pot aportar aquest joc? Habilitat, concentració i punteria.

4.- EL MOCADOR Nombre de jugadors: Tants com en vulguen. Desenvolupament del joc: La

mare, és a dir, la persona que crida, es col·locarà al mig de les dues línies que ocupen cada equip. Aquests es posaran els números de joc, un cada jugador. En cas que un equip tinga un número més, un jugador de l’altre equip en tindrà dos.

Al joc, normalment, quan una persona era tocada o qui perseguia no tocava a la que portava el mocador, era eliminada. Aquesta acció es pot substituir donant un punt a l’equip que guanye l’acció.

Variants per a jugadors amb discapacitat. En el cas que un o més parti-

cipants no disposen de plenes facultats físiques o psicològiques, es poden considerar adaptacions: [4] • Adaptació motriu: No es correrà i guanyarà simplement qui agafi el mocador. Es pot anar d’esquenes o a peu coix excepte el jugador discapacitat (per equilibrar capacitats). •Adaptació visual: Es col·locarà un piquerol o campaneta en el mocador,

127

o una corda guia des de la línia d’eixida. El jugador afectat pot anar amb un acompanyant o que tots els jugadors porten els ulls tapats. •Adaptació psíquica: Hi haurà un company que avisarà el jugador quan li toque eixir. Es pot fer que tots els jugadors vagen a peu coix. A més a més, preferiblement se li assignarà un número baix: 1, 2 o 3. •Adaptació auditiva: Els números d’eixida estaran escrits amb cartellets o s’indicaran amb els dits.

Material necessaris: Clarió per marcar les línies d’eixida i de la mitat del camp. Un mocador o drap.

Objectiu: Competició entre dos equips.

El joc finalitzarà quan un dels dos equips aconseguisca eliminar tots els jugadors de l’altre equip, i es proclame vencedor

Què pot aportar aquest joc? Estratègia , velocitat, habilitat.

5.- EL SAMBORI Nombre de jugadors: Es un joc individual i poden jugar tants jugador com es desitge. Desenvolupament del joc: El joc del

sambori, com la majoria, és conegut amb altres noms, i el dibuix de joc canvia d’un poble a un altre. Per això deixarem que cada centre els pinte lliurement. També cal apuntar que cada poble té les seues regles: a peu coix, passar totes les caselles, tant a l’anada com a la tornada espentant la tella, sols s’espenta la tella al tornar, la tella no s’espenta i s’agafa al tornar... Una vegada tinguem pintat el quadre de joc i posats els números (mínim de 7 caselles, amb caselles simples i dobles) cal establir l’ordre de joc. En les caselles simples cal anar a peu coix; en les dobles es deixen els dos peus a terra, un en cada casella. Cal llançar la tella al número que corresponga, sense que toque ratlla. Cal fer el recorregut sense xafar cap ratlla, ni amb el peu ni amb la tella. Llança la primera persona al número 1, fa el recorregut conforme ha sigut pactat; si no fa cap falta, passa al número 2, i així fins que falla. Ara és la segona persona qui intenta fer el màxim recorregut en el quadre (casella 1,2,3,...). Així totes les persones fins que de nou li toca a la primera, la qual continuarà des de la casella on havia fallat. Continuen llançant i fent el recorregut tal com ha sigut pactat fins que totes les persones aconseguisquen acabar el quadre.

Material necessaris: Una tella (pedra llisa) o un Taco (Taló de sabata). Clarió per a marcar el terreny de joc.

Objectiu: Completar els recorreguts al mes prompte possible.

Què pot aportar aquest joc? Força a les cames, habilitat.

6.- El Taco Nombre de jugadors: Màxim 6 jugadors Desenvolupament del joc: Després

de fer el rogle de joc, cal marcar la ratlla de llançament a la distància acordada. A continuació cada persona posarà dins del rogle els bufos acordats. Per començar el joc, des de darrere del rogle, cal llançar el taco a la ratlla per a establir l’ordre. A continuació llança el primer per a intentar traure bufos del rogle; si en trau torna a llançar des d’on s’ha quedat el taco. En cas contrari tornarà a la ratlla a esperar el seu torn i llançarà el següent.

128

Quan no queden bufos al rogle se’n tornen a posar-hi i comença una altra partida.

Material necessari: Un taco de goma de sabata. Bufos. En més d’un poble provocava que el casino es quedara sense baralles de cartes o que en alguna casa, quan buscaven la baralla per a jugar, no la trobaren enlloc. S’anomena bufo, santo o patacot a mitja carta de baralla. També podem posar dins del rogle xapes de botelles o cromos. Què pot aportar aquest joc? Habili-

tat i precisió. És un joc en què havies de buscar o fer-te els bufos i els tacos.

7 ELS QUATRE CANTONS Nombre de jugadors: Cinc jugadors. Desenvolupament del joc: Una persona ocupa el centre de l’espai que formen els quatre cantons. Les altres quatre ocupen cadascuna el seu cantó. Quan la persona del mig està despistada, els altres, lliurement, canvien el seu cantó. La del mig intentarà ocupar un cantó i deixar alguna de les persones al mig pagant.

8.- LA FERRADURA Nombre de jugadors: Individual o per parelles. Desenvolupament del joc: Abans, quan hi havia més cavalls i matxos, s’hi jugava més. Hui no és gaire habitual veure-hi jugar. Per a jugar-hi s’ha de plantar una vara de ferro a terra i traçar al seu voltant una circumferència de 50 o 60 centímetres de diàmetre. Cada jugador té entre tres i cinc ferradures. Des d’una distància d’un parell de metres les han de tirar intentant que es queden agafades a la vara, o en tot cas que que queden dins del rogle. Si la ferradura queda enganxada a la vara de ferro es conten cinc punts. Si queda dins del cercle, tres punts.

Si es veu que les persones no es canvien de cantó o no funciona l’estratègia, la del centre comptarà fins a tres i les que ocupen els cantons estaran obligades a canviar-se.

Material necessaris: Cap material es

necessari. Per a jugar només necessitem els quatre cantons que formen la intersecció de dos carrers i comptar amb la companyia de quatre amics o amigues. Quan ja n’eren cinc podia començar el joc. El primer que pagava podia ser l’últim que havia arribat o tal vegada ho arreglaven a sort.

Material necessaris: Tres ferradures

per participant i un tros de ferro clavat a terra de dos pams.

Objectiu: Intentar no quedar-se sense cantó.

Objectiu: Traure la major quantitat de

Què pot aportar aquest joc? De-

punts. Habilitat i precisió.

senvolupa la rapidesa, l’estratègia i la col·laboració.

129

En una altra variant es dibuixava un cercle en terra i un jugador, segons un torn establit, llançava la trompa; després, un altre llançava contra la primera perquè l’espentara i isquera del cercle. Succeïa de vegades que una trompa robusta i amb bon clau partia l’anterior, i en aquest cas suposava una victòria absoluta. Sovint es depositaven enmig del cercle unes xapes de botelles o monedes i s’intentava traure-les del redolí a trompades. Açò succeïa si en caure la trompa feia botar cap a fora les xapes, o a cromos, si amb la mà oberta i separats el dit índex i el cor s’arreplegava la trompa en la palma i es tirava contra els objectes tantes vegades com consentira el ball. A la trompa es jugava individualment o per equips, i l’habilitat de llançament ensenyava les diverses maneres, cap amunt o cap avall, amb què es podia actuar. Es pot jugar en qualsevol superfície plana

9.- LA LLIMA Nombre de jugadors: Un mínim de dos. Desenvolupament del joc: El joc es

basava principalment a tirar la llima i aconseguir clavar-la en un lloc determinat. Per a la seua pràctica es necessitava una barra metàl·lica de 25 cm. de llargària, esmolada en un dels extrems i un quadro dibuixat en arena humida amb 8 divisions numerades de l’1 al 8 segons la distància de menor a major. El joc començava amb un sorteig. Un dels participants, llançant la barra metàl·lica amb l’objectiu de punxar-la en l’arena del quadro núm. 1, i si ho aconseguix llança al quadro núm. 2, i així successivament fins a arribar al quadro núm. 8; si falla, llança el jugador següent; qui primer aconseguisca arribar a la núm. 8 i encertar, guanya la partida. Un altra variant del joc era marcant dos terreny de joc i un dels jugadors tirava des de el seu camp al del contrari. Si aconseguia clavar la llima i sempre des de el seu camp, devia fer una ratlla que unira tres punts, el punt de la llima clavada un altre del seu territori i altre del terreny del contrari, incorporant aquest tros al seu territori.

Material necessaris: Una trompa de fusta i una corda per a fer-la ballar.

Objectiu: Que es mantinga més temps ballant que les altres. Traure del cercle la resta de trompes.

Material necessaris: Una llima vella,

una taxa d’encabironar gran, un tros de ferro, un espai de terra tova i alguna cosa banyada. Objectiu: Aconseguir fer tot el recorregut o llevar el territori al contrincant. Què pot aportar aquest joc? Força, estratègia.

10 LA TROMPA Nombre de jugadors: Sense límit. Desenvolupament del joc: Típic joc

valencià amb materials. Consisteix a realitzar una circumferència en terra i un participant fa ballar la trompa amb l’objectiu que rode el major temps possible i que no se n’isca del cercle. La resta de participants repeteixen la mateixa operació.

130

Què pot aportar aquest joc? Habilitat i estratègia. 11.- LA UNA I LA MULA Nombre de jugadors: Sense límit. Mínim dos.

Desenvolupament del joc: Hi ha

variacions d’aquest joc. En la versió més senzilla es feia una filera de xics i xiques i el primer s’acatxava, el segon el botava i també s’acatxava, el tercer els botava successivament als dos. I així fins que tots els jugadors hagueren botat a tots i els altres hagueren botat per damunt. Un altra variant i més divertida és la que un jugador/a pagava i s’acatxava. Recolzava les mans als genolls i hi col·locava el cap. Els altres, en tirereta, boten per damunt amb les cames obertes. El joc es compon de 10 bots, i cadascun s’executa

Quan juguen en més d’un carrer i estan un al costat de l’altre, per a evitar accidents, cal plantar en tots els carrers alhora i donar l’ordre de llançar quan tots estiguen lliures.

Material necessaris: Sis birles i tres

d’una manera diferent seguint la cançoneta, distinta en cada lloc: 1) A la una bota la mula: bot amb suport a l’esquena del jugador que fa de burro. 2) A les dos la coça: bot amb suport de les mans i un colpet amb el peu en els glutis del burro 3) A les 3, botets de sant Andrés: bot després de donar tres passos des de la distància preestablida. 4) A les 4, les ungles de gat: bot recolzant únicament els rovells dels dits. 5) A les 5 done un bot: bot lliure sense suport de mans. 6) A les 6, el bot del rei: bot sense suport de mans 7) A les 7 agafa la mula i ves-te’n: bot amb el suport d’una sola mà. 8) A les 8, mengem un pastis: bot amb les dos mans i abans d’aterrar emportar-se les mans a la boca. 9) A les 9, no et mogues: mot sense carrera 10) A les 10, tire a córrer: bot amb carrera llarga i realitzant l’últim suport darrere de la distància establida.

Material necessaris:Cap específic. Objectiu: Completar el recorregut. Què pot aportar aquest joc? Exercici físic, coordinació.

12.- LES BIRLES Nombre de jugadors: Tres és la millor opció. Desenvolupament del joc: La zona de joc s’anomena carrer i té un mínim de dos metres d’ample. Segons l’edat de les persones que hi participen, la distància pot variar entre els 4 i els 8.70 metres. A un extrem hi ha la línia de llançament i a l’altre la zona de plantada, on es posen les birles, tres davant i tres darrere, en dues file, i separades per una distància igual que un birla.

Per aconseguir l’objectiu s’ha de deixar una birla dreta (fer bona); cada jugador realitza fins tres llançaments. Poden aconseguir l’objectiu amb el primer, segon o tercer motxo. En escolars, cada persona realitzarà tres sèries alternes de tres tirades cadascuna i poden aconseguir fins un màxim de 9 bones (punts). Quan una persona realitza la primera tirada, tant si l’aconsegueix fer bona com si no, s’hi tornen a plantar les birles que ha tombat i realitza la següent tirada. Així fins les tres tirades per sèrie; a continuació es canvien els papers: qui ha tirat passa a plantar, qui ha plantat passa a replegar motxos i qui ha replegat passa a tirar. Així van rodant fins que totes les persones han realitzat les tres sèries. Guanya qui més bones aconseguix.

131

motxos. Birla: la peça gran. De fusta en forma de tronc – cònica. Motxo/palet/mazo /birlot: la peça menuda. De fusta i forma ovalada. Objectiu: Per a guanyar, de les sis birles que tenim plantades cal deixar-ne una dreta. Per aconseguir-ho tenim tres motxos (palets, mazos /birlots), amb els quals podem realitzar fins a tres llançaments. Què pot aportar aquest joc? Precisió i estratègia.

13.- LES BOLETES (CANICAS) Nombre de jugadors: Entre tres i cinc jugadors Desenvolupament del joc: Amb les

boletes podem jugar al clotet (gua) o al triangle. La boleta cal agafar-la entre el dits polze i índex i es pot llançar amb qualsevol dels dos. El millor lloc per a jugar és en zona de terra, encara que el del triangle es pot jugar sense problemes en zona dura d’obra. Gua: es fa un clot al terra, en el qual cal que entre la boleta pròpia per després intentar matar les dels companys de joc. Després de fer el clot, a una distància pactada, cal fer la ratlla de començar. A fi d’establir l’ordre de joc, cal tirar des de darrere del clot a la ratlla, sense passar-se’n. En el primer llançament, cada persona intenta posar la boleta dins del clot. Si ho aconseguix està en disposició de matar altres boletes que encara no hagen entrat dins del clot. Així van tirant tots fins que no queden boletes en joc. El triangle: cal dibuixar al terra un triangle, al mig del qual es farà una

ratlla on cada jugador posarà les boletes acordades. A una distància del triangle es marcarà la ratlla de llançament. Des de darrere de les boletes es llançarà a la ratlla per establir l’ordre. Qui més prop estiga, sense passar-se’n, serà el primer, i així, tot seguit, fins a l’últim. El primer llança a traure boleta del triangle; si ho aconseguix, tornarà a tirar des d’on es quede la boleta; si falla, deixarà el torn al següent. Així es va tirant fins que dins el triangle no queda cap boleta.

Material necessaris:

Boletes de ceràmica o cristall Objectiu:Aquella persona que més boletes haja matat guanya la partida.

Què pot aportar aquest joc?

Bona coordinació de dits i bona punteria.

14. LES CINC PEDRETES Nombre de jugadors: Lliure. Encara que per fer més àgil el joc, la quantitat idònia són cinc persones. Desenvolupament del joc: Les perso-

nes estan assegudes en rogle. Totes tenen cinc pedres. Per ordre, cada jugador realitzarà les següents fases de joc: 1.- Amb les cinc pedres a la palma, cal llançar-les a l’aire tot intentant que caiguen al revés de la mateixa mà. Si totes les pedres cauen al revés es passa directament a la tercera fase de joc.

2. Amb les pedres que s’han quedat al revés, i procurant que no caiguen al terra, cal intentar agafar, amb els dits i d’una en una, les que estan al terra i deixar-les a la palma de l’altra mà (mà receptora). 3. Quan tinguem totes les pedres a les mans, unes al revés de la mà que fa les accions i les altres a la palma de la mà receptora, les llançarem a l’aire tot intentant tornar-les a agafar-les. Totes les pedres que agafem estan salvades. Les que caiguen al terra restaran per a la següent jugada. Amb les pedres que tenim a la palma de la mà receptora i les que han caigut al terra, en la tercera fase continuem el joc fins que no queda cap pedra per salvar. Si en una acció no s’aconsegueix salvar cap pedra es perd el torn. Així continua el joc fins que una persona té totes les pedres salvades.

Material necessaris: Cinc pedres menudes, que càpien a la ma.

Objectiu: Salvar les cinc pedres del joc en el mínim d’intents.

Què pot aportar aquest joc? Habilitat i coordinació

132

15 LES XAPES (EL PINYOLET) Nombre de jugadors: Es recomana un màxim de cinc. Desenvolupament del joc: A la paret.-

Llançar des de la ratlla a la paret per veure qui arrima més la seua xapa o pinyol. Qui ho aconseguix guanya la mà. Qui primer arribe a guanyar les mans acordades guanya la partida. A la ratlla.- Llançar des de la ratlla de llançament a la ratlla d’arrimar per veure qui arrima més la seua xapa o pinyol però sense passar-se’n. Qui ho aconseguix, guanya la mà. Qui primer arribe a guanyar les mans acordades guanya la partida.

Circuit.- Una vegada tinguem dibuixat el circuit, cada persona col·loca la seua xapa a la línia d’eixida. A continuació, i per ordre, cadascú colpeja la seua xapa amb l’ungla, tot intentant fer-la avançar el màxim possible però sense que se n’isca del circuit, perquè si açò passa, cal tornar a la línia d’eixida. Guanya qui abans arribe a la línia de meta. Material necessaris: Xapes de distints color i marques. Es pot jugar amb pinyols d’albercoc, quan és la temporada. Objectiu: A la paret.- Arrimar la xapa pròpia a la paret, més que la resta de persones.

En la variant de Stop si et toquen tu ets qui pagues com en tula, però si creus que et van a tocar podem salvar-nos cridant la paraula STOP i ens hem de posar en una posició amb les cames obertes i els braços estirats. No ens podrem moure fins que algun company dels que no està atrapat passa per davall de les nostres cames i, aleshores, ja podem continuar jugant i salvant altres companys

Material necessaris: No fa falta cap material.

Objectiu: Atrapar o parar els contrincants.

Normes:

- A la ratlla.- Arrimar la xapa pròpia a la ratlla, més que la resta de persones i sense passar-se’n. - Circuit.- Portar la xapa des de la línia d’eixida fins la de meta abans que la resta de persones. Què pot aportar aquest joc? habilitat i destresa.

16 TULA, PARAT, STOP Nombre de jugadors: Deu o mes jugadors.

• No es podrà atrapar a ningú mentre estiga salvant algun participant en STOP. • No val quedar-se davall de les cames esperant quan estem salvant algú. •Els xiquets han de mantenir un ritme constant del cos per a escalfar-lo. • Quan et pillen et pillen, no val fer trampes. • Els que es salven fent stop, s’han de quedar quiets i no es poden moure fins que algun dels seus companys el salva. Què pot aportar aquest joc? Escalfar el cos per preparar-ho davant una sessió o activitat física. Treballar la velocitat de reacció. Fomentar el treball en equip

Desenvolupament del joc: Aquests tres joc són molt semblants amb xicotetes variacions. La base seria que un o dos paguen, depén del numero de jugadors, i que intenten agafar o tocar els altres. En el joc de Tula si el que paga o la porta toca un altre, és aquest el que la porta o la du. Normalment es diu “tu la portes” abreviat “Tula”. És un joc molt dinàmic i sense atur ni descans. En la variant de Parat, si et toquen et quedes parat fins que un altre company et puga tocar i en conseqüència, salvar-te.

133

17.- PEUS QUIETS (DAI, DAI) Nombre de jugadors: Lliure Desenvolupament del joc: Les perso-

nes que juguen fan un rogle. Al mig del rogle es col·loca la pilota. La persona que dirigix el joc, es col·loca fora del rogle. Quan tot està preparat, qui dirigeix el joc anuncia: “pilota al mig, preparats”, i tot seguit diu el nom d’una persona, la qual ràpidament intentarà agafar la pilota al temps que diu “peus quiets”. Quan s’escolte la consigna totes les persones restaran parades al lloc. Qui té la pilota decidirà cap on realitzarà el desplaçament, tot pensant que haurà de llançar la pilota contra una persona, i que després de colpejar-la caiga a terra. Si açò és aconseguit la persona colpejada tindrà una falta; en cas contrari, la falta serà per a qui ha llançat. Amb tot decidit donarà tres passos i efectuarà l’acció contra la persona triada.

Hi ha una variant que es diu Dai, Dai. En aquesta variant no hi ha director. Es llança la pilota a l’aire i pot optar per agafar-la o fugir. Qui l’agafa pot córrer per apropar-se als altres. El altres poden dir DAI, DAI i tots queden quiets. El tirador pot donar tres passes per apropar-se més al competidors que fugen. Fins i tot pots dir DAI, DAI, per assegurar-te que toquen algú que porte pocs punts.

Material necessaris: Una pilota no

molt dura.

Objectiu: No quedar eliminat i fer que

la resta de competidors sumen les faltes acordades per a eliminar-los Què pot aportar aquest joc? La rapidesa, L’estratègia, la punteria en el llançament i l’habilitat per a esquivar o agafar la pilota que contra la persona ha sigut llançada. 18.- TALLA FIL

Nombre de jugadors: Lliure Desenvolupament del joc: Qui paga, abans de començar a córrer, diu el nom de la persona a la qual vol acaçar. Aquesta intenta no ser agafada, mentre els altres intenten tallar el fil imaginari que uneix

qui paga i qui és perseguit. Si qualsevol persona ho aconsegueix, qui paga haurà de canviar la persecució i intentar tocar a qui ha tallat. Es recomana, per tal de no perdre el fil la persona que paga, que la persona que talle diga ben fort: “talle!!!”

Material necessaris: No és necessari cap material.

Objectiu: Intentar agafar la persona

anomenada en un principi o la que s’ha interposat entre qui paga i la persona anomenada. Què pot aportar aquest joc? Rapidesa i estratègia.

19 PIC I PALA Nombre de jugadors: Es pot jugar individual, anomenat a distància o arrimar, o per equips de 4 o 6 jugadors, en aquest cas es diu a empomar. Desenvolupament del joc: És molt

curiós el Pic i Pala, ja que és molt paregut al criquet anglés o el beisbol americà. Primer cal marca el lloc d’eixida i decidir l’ordre d’eixida dels equips al començar la partida, és a dir, cal decidir l’equip que començarà colpejant amb la pala. Pactar la distància a recórrer o las palades que cada participant ha de dur a terme. Així que el jugador que arribe al lloc marcat amb menys colps o recórrega més distància amb els mateixos colps és el guanyador. Abans de començar la partida s’ha de pactar: Les palades del joc, és a dir, el nombre de palades que ha de sumar un equip per a guanyar la partida. Així com la distància mínima a què s’ha de col·locar el primer jugador que l’aconseguisca agafar sense tocar el sòl. Si s’agafa el pic mentre s’està movent encara que toque el sòl serà vàlida Els jugadors de l’equip contrari estan dispersos pel camp i han d’agafar el “pic” en l’aire abans que caiga a terra.

134

Si ho aconseguixen queda eliminat el llançador i passa a tirar el següent. Si no aconseguixen agafar-ho en l’aire, també poden eliminar el llançador agafant el “pic” del sòl i llançar el cap a la pala. Si la toquen eliminen el llançador. Si no ha sigut eliminat, fa un pas cap avant i repetix el joc. Pot donar un segon colp en l’aire al “pic”, amb la qual cosa en aquest cas avançaria dos passos.

Material necessaris: - Escampilla. Pic. Bòlit: bastó curt, entre 10 i 13 cm. de llarg i uns 4 cm de gruix.

- Bastó: pal d’entre 50 i 75 cm. - Pala: en el joc de bòlit. Fusta d’uns 25 - 30 cm. de llarga amb una part més estreta que fa de mànec. Objectiu: Colpejar un tros de fusta, pic, amb un altre de més gros anomenat pala. Podríem dir que és el nostre beisbol particular. - Fer caure una fusta sobre el terreny de l’equip rival sense que l’agafen.. - Distància.- (individual) Aconseguir la màxima distància realitzant tres colps cada persona. - Arrimar.- (individual) Cal posar el pic dins del rogle en el mínim intent de colps. - Empomar.- Cada equip intenta fer les accions pertinents: colpejar – empomar – matar la pala. Es tracta d’arribar a una línia marcada a una certa distància de la inicial. Si hi arriba, haurà guanyat el seu equip.

Què pot aportar aquest joc? Habilitat, rapidesa, atenció, estratègia.

20. TIRA CORDA Nombre de jugadors: Entre 10 i 15 per equip. Desenvolupament del joc:

Els participants fan dos grups. Cada equip es col·loca a una banda de la corda que està separada per un mocador que s’ha lligat al mig. A terra, a la meitat del camp de joc, es traça una línia. Comença el joc tirant fort la corda, de manera que l’equip que tinga més força ha d’aconseguir fer xafar la línia al primer participant de l’equip contrari. És un joc tradicional que podeu veure jugar en molts llocs. Es pot jugar en totes les edats i amb totes les variants. Normalment es juga amb xiquets de les mateixes edats, però també poden jugar majors contra menuts, equilibrant pesos i forces (poden tirar tres grans contra sis menuts). Material necessaris: Una corda grossa, de 20 metres de llarg i un mocador que es lliga a la mitat de la corda. Objectiu: Fer que el contrincant més a prop de la ratlla la xafe o traspasse. Què pot aportar aquest joc? Força

Una vegada estan tots dalt i si els que paguen no s’han afonat, un d’ells passa a assenyalar-se la mà, el colze o el muscle dient: xurro, mitja mànega o mangotero. Els que estan acatxats han d’endevinar quina és. Si ho endevina perd l’equip que ha botat i passa a ocupar la posició dels acatxats. Si no ho endevina es torna a començar.

21. Xurro va Nombre de jugadors: Entre 4 i 6 per equip, a banda d’un altre que feia de mare o coixí. Desenvolupament del joc: Es juga de

la següent manera: un dels xiquets es col·loca dret, recolzat d’esquena en una paret, fent de coixinet i també de jutge. A continuació, un altre dels xiquets acatxat es recolza sobre l’anterior. El següent posa el cap per darrere, entre les cames del company de davant i s’agafa a les seues cames. Després i al crit de “xurro va”, els jugadors de l’altre equip van botant, d’un en un, sobre els que estan acatxats i deixant espai perquè tots els seus companys càpien sobre les esquenes dels acatxats, i evitar així tocar el sòl amb els peus o en caure, perquè si açò succeeix passen a “pagar”.

135

Material necessaris: Cap material és necessari en aquest joc.

Objectiu: Aconseguir mantenir-se so-

bre les esquenes del contrincants, sense caure ni tocar terra i que no endevinen on està la mà (xurro, mitja manega, mangotero) Què pot aportar aquest joc? Treball en equip, força.

MENUT SENTIT Com portem dient al llarg de tot el llibret, els sentits són molt importants en la nostra festa, ja que no tot el món la percep de la mateixa manera. No tots senten igual una mascletà, o oloren de la mateixa manera un bunyol. Cada persona és diferent, i aquesta és la màgia d’aquest món, que sentint el mateix per la festa, encara que mai la experimentem i la percebem igual. I encara menys si es tracta d’un xiquet o xiqueta. Ells la viuen més intensament si cal, i el que és més important, diuen el que pensen tal com els passa pel cap. Són sincers, divertits i meravellosos, i és per això que aquest any els fallers hem volgut fer aquest “experiment” i preguntar-los com senten les falles. Preguntes que ens ajudaran a entendre millor la visió que tenen els més menuts de la festa. Algunes respostes són més lògiques, d’altres inesperades, però ells són així, espontanis. Si voleu escoltar aquesta entrevista en el mòbil només heu d’acostar-lo al codi QR que hem inclòs, i així podreu gaudir de l’experiència que és parlar amb els xiquets i xiquetes de la falla Mercat. Si voleu saber què contestaren i descobrir l’espontaneïtat dels nostres menuts, només heu de traure el mòbil i escanejar el codi que hi ha en aquestes pàgines. Gaudireu d’una experiència divertida - com a mínim - i instructiva, ja que la seua innocència ens ensenya una altra forma de veure el llibret i de gaudir-lo d’una altra forma.

AQUESTES SON LES PREGUNTES QUE LI FÉREM ALS NOSTRES XIQUETS I A LES NOSTRES XIQUETES. 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13.

A què fa olor l’ofrena? A què fan olor els bunyols? A què fa olor el casal? Quin gust té una paella? Canta el himne de la falla Com creus que es fan els monuments fallers? Com descriuries un got de xocolate? Com és el tacte d’un vestit de fallera? Posa el mocador faller al teu company Què és un llibret de falla? Què és un vestidor de la Mare de Déu? Què sents quan escoltes una mascletà? Quin sentit donaries a una despertà?

En la falla mercat, per com son, i per el diuen els nostres xiquets i xiquetes, els agradaria que als casals hi hagueren mes jocs cooperatius, integradors i no excloents, i que la musica, la poesia, el teatre i el exercici físic no siguen entesos per pares o educadors com una pèrdua de temps, si no com activitats que fomenten la unitat i el intel·lecte. Així que no perdeu ni un minut i entreu amb tots els vostres sentits a gaudir de la part virtual d’aquest llibret. 136

137

SENTIM LA FALLA DES DEL BRESSOL ISABEL TOMÁS Serà xic o xica...? No, serà faller, i si és de la falla del Mercat, millor! Sempre, des de ben menuts, ens diuen que fins que no som pares no ens adonem de moltes coses. I potser és així. Però, quan des de ben menut et cries en una falla envoltat de xiquets que corren, ballen, juguen i riuen, pareix que tot siga més fàcil. A poquet a poquet, al caliu de la falla et fas adult i crees una família amb la teua parella, i d’aquella preciosa família arriba al món un preciós regal per a acompanyar un germanet, o per a saber què és ser pare i mare per primera vegada. Un regal meravellós que porta nou mesos esperant, dolçament presoner, al ventre de la mare. A la fi aconsegueix la llibertat per a poder sentir, viure i saber què és la festa fallera, però sobretot, per a experimentar la increïble sensació de viure la festa de les falles en persona.

Aquests dos regalets tenen noms i cognoms en la nostra falla. Ells són els nostres bressols, Martina Tormo i Garcia i Íker Robledo i Lozano, les dos persones més xicotetes del casal. Dos cuquets als qui contaren els dies perquè arribaren a la presentació, i pujar així com l’emblema més xicotet d’expressió i sentiment faller, aquell que es mama des del ventre a ritme de pasdoble faller, i que es va contagiant de cada pruneta d’aquesta meravellosa festa. Aquests fallers no són uns fallers qualssevol, sinó que són fallers de família fallera i festera, ja que oncles, iaios i germans formen part de la nostra volguda comissió. Així que xicotets, estigueu tranquils, que sou al millor casal en què vos poden ensenyar què és sentir-se faller i què és sentir-se valencià. No tingueu por i gaudiu de la festa. Qui sap! Tal vegada un dia arribeu a escriure el vostre nom en lletres d’or en la nostra comissió, i representar-la així durant un any. Benvinguts a la nostra història. Nosaltres vos cuidarem. Dormiu i somieu, que ja sou part la de falla Mercat de Silla.

138

139

APROPÒSIT FALLERA MAJOR INFANTIL ELS GUARDIANS DE LES FALLES Aproposit en dos actes i en prosa, escrita expressament per a la presentació de la fallera major infantil de la falla Mercat del any 2019 Ines Hernandez i Lladro. Interpretat a la Nau jove en Silla el dia 25 de novembre de 2018.

Autor : Josep Mª Tomás REPARTIMENT Actors Personatge Carla Gomez ( 8 anys): Musiquetes Claudia Rubio (11 anys): Lluna de Valencia Ferran Blanch (9 anys) : Tronet Irene Rodriguez (8 anys): Mariofrena Lucia Tomás (12 anys) : Plantanit Noelia Santonja (8 anys): Bunyoleta Paula Gregori (8 anys): Floriues

ACTE PRIMER CORTINES TANCADES, APAGUEN LLUMS, ESCENERI ENCES SONA MUSICA.-

tan atenta... (dirigint-se al públic) Un fort aplaudiment per a la lluna de València... (aplaudiments) (continua Plantanit)

Lluna de València. El nostre món i la nostra societat estan plens de tecnologia... Les consoles, les tauletes tàctils, els mòbils plens de videojocs, d’invasions zombis, batalles, conquestes, carreres, competicions, extraterrestres i misteris per resoldre... Quasi no deixen espai per a la fantasia. Ja està tot fet, només has de seguir les instruccions. Però en les falles encara queda un xicotet espai per a les tradicions, la imaginació i la fantasia, i els encarregats de cuidar que no desaparega són: ELS GUARDIANS DE LES TRADICIONS FALLERES. La seua tasca consisteix a transmetre totes les peculiaritats que defineixen el món faller, els xiquets, però sobretot, fer que cada any isca una fallereta preciosa en qui arrele la tradició fallera per a poder créixer cap al futur.

Les falles...... tot un món de fantasia... i més per als xiquets. Diversió i entreteniment es barregen en mil jocs de participació amb els amics, i que fan dels casals llocs on sempre voldries estar. Que les nits mai no acabaren i que totes les setmanes hi haguera esdeveniments. Si no fóra.........

Cada any les comissions proposen una xiqueta per a ser la fallera major infantil, i durant la presentació i l’exaltació, quan la nomenen, els Guardians estan atents, molt atents, perquè ells han d’aprofitar el moment, tan especial, per a dir tots junts el nom de la fallera major. I que tot continue i ells puguen seguir vivint en el cor i en la imaginació dels fallerets.... ells són........ Plantanit: Gràcies Lluna.... ja continue jo...... Lluna: Com tu desitges..... guardià... estaré prop, per si vos faig falta... Plantanit: Gràcies Lluna, tu sempre

140

Si no fóra per les maleïdes consoles de videojocs i pels mòbils d’última generació amb connectivitat d’altíssima velocitat, els processadors super-ràpids i les memòries RAM.... Com odie la memòria RAM..... Però què fa un xiquet al casal de qualsevol falla jugant amb una tauleta tàctil o amb un mòbil? SÍÍÍ, ja sé que hi ha qui diu que poden ajudar a millorar la capacitat d’aprenentatge, la rapidesa mental, la memòria, la concentració, la coordinació, l’habilitat, la capacitat de fer moltes coses a la vegada, la capacitat motora i els sentits... Això ja ho sé... Perooooooò, també hi ha qui diu queeee, fomenten el sedentarisme, la inestabilitat emocional, la frustració, les conductes perilloses, addiccions i dependències, irritabilitat, malalties visuals, i sobretot i el més perillós, l’aïllament. Ja sé que els aparells electrònics són divertits i entretinguts, que atrauen els colors, els moviments, la música..... però, com t’ho donen tot fet no poden fomentar la més gran i única cosa que els xiquets tenen guardada com un gran tresor.....LA IMAGINACIÓ I LA FANTASIA.

Per a fomentar que la imaginació no desaparega, en el món faller existeixen ELS GUARDIANS DE LES TRADICIONS FALLERES... Jo entre ells. El meu nom és Plantanit i m’agrada fomentar les manualitats, la creativitat, fer ninots, modelar i l’organització. També estan compartint la meu tasca: Bunyoleta: (ix) Bona vesprada amics, jo sóc la guardiana de les tradicions culinàries: les paelles, els entrepans en els sopars de pa i porta, el xocolate, el bunyols, el fartons, l’orxata i.... Plantanit: Sí, sí Bunyoleta....Tos sabem quina és la teua faena... Bunyoleta: Molt important, per cert... Plantanit: Naturalment... ningú no ho dubta... (fa gestos) També tenim l’elegant Mariofrena.... Mariofrena: (Ix passejant-se). Bona

vesprada, autoritats, membres del jurat, falleres, fallers i amics.... Jo sóc la guardiana del protocol, les formalitats, la indumentària, les recompenses, etc, etc, etc... Plantanit: Mariofrena és molt elegant...També tenim...... (abans que la nomene, ix Musiquetes per la passarel·la amb l’himne de la falla, animant. Tots els falleres aplaudixen i quan acaba parla) Musiquetes: Eiiii, com esteu? El meu nom és Musiquetes i sóc el guardià de les festes, les discomòbils, els balls en els berenars i l’afició per la música. Gràcies a mi han sorgit una gran quantitat de músics al poble, i també en aquesta falla.... Vinga, amunt l’ànim...(sona la música). Plantanit: Val, val, val.... Quina marxa té Musiquetes... Però tranquil· litzem-nos un poc per a continuar presentant-vos un altre component

141

dels guardians... Floriues. Floriues: (Apareix per un costat, d’esquena al públic, com si estiguera pensant). Oooh fallereta de cabells de sol, et pareixes a un mussol...... No sé, no sé, no m’agrada com queda.... (absent). Plantanit.- Floriues, Floriues, FLORIUES... (cridant) som en la presentació infantil de la falla Mercat... Floriues: Eeeh, aaaaah, disculpeu, és que com sóc el guardià del versos, de les crítiques, dels teatres, dels llibrets i de tota la resta de tasques literàries.... Doncs sempre estic pensant i a vegades estic un poc absorta. Plantanit: Moltes gràcies Floriues....... Bé, per tant ací ens teniu. Nosaltres som els guardians de la imaginació i de la fantasia del món faller. Els encarregats perquè els xiquets tinguen somnis fallers, perquè estimen les tradicions i se’n vegen

reflectits, perquè s’encenga l’espurna de les... Mariofrena: Per cert... i parlant d’espurnes... Plantanit: (gestos abaixant el cap). Per què m’has interromput... Estava en la millor part del discurs... Floriues: Que jo he escrit..... Palntanit: Tu també Floriues? Voleu callar un poc! Bunyoleta: Però Plantanit, estimada... la nostra tasca és parlar als xiquets perquè aprenguen... ja saps... Musiquetes: Sí, i ensenyar-los cançons i balls... vingaaaaa... Mariofrena: Disculpa la interrupció Plantanit... però és que no estem tots i no és protocol·lari fer un discurs de presentació dels guardians sense estar-ne tots. Bunyoleta: És cert...... falta Tronet...... Plantanit: Síííí, ja sé que falta Tronet... Però és que és tan impulsiu... que a vegades resulta fastigós.... i sempre està fent bromes i soroll i tirant petards... Musiquetes: Però és molt divertit i fa que els xiquets adoren l’olor de pólvora i les mascletades i els castells de focs artificials...... Encara que és molt rebel i sempre va a la seua. Floriues: Sí, el foc és incontrolable... i molt poètic, però quan hi és no hi ha manera de concentrar-se. Tot és soroll.. i, i.. soroll, ara no m’ix res que rime amb soroll... Bunyoleta: I les seues bromes s’han de controlar perquè no espanten ningú.... L’altre dia em va tirar un petard mentre feia la massa dels bunyols, davall de la taula.... Floriues: Encésssss...? Bunyoleta: No, no... estava apagat, però jo no ho sabia i em vaig espantar

quan em va dir: “tin Bunyoleta... per a tu”, quasi apegue els bunyols al sostre... Mariofrena: S’ha de reconéixer que a vegades és un poc pesat i poc protocol·lari, i que ell és, en gran part, responsable que alguns veïns es queixen de les malifetes i les molèsties dels trons i petards...... (mentre parla Plantanit apareix Tronet i els altres fan gestos perquè calle). Plantanit: Per això no li he dit res... perquè sabeu que en les presentacions hem d’estar pendents de tot... per a poder esbrinar el nom de la fallera major infantil que les presentadores anunciaran, i pronunciar-lo en veu alta perquè puga acabar la presentació i que la fallera major infantil siga la personeta, mitjançant la qual puguem transmetre la nostra saviesa i que els xiquets creguen en nosaltres.... Però què feu? Sembla que tingueu el ball de San Vito.... Voleu dir-me alguna cosa?........ Hi ha alguna cosa darrere de mi... no? I no fa bona cara?..... És Tronet....? Tronet: Per descomptat que sóc jo, (sona una traca) i estic molt enfadat.... però molt, molt, molt... (sona una altra traca). Què pensàveu? Que no vindria a la presentació de la falla Mercat tot i que no m’avisàreu? Esteu molt equivocats. Jo sóc també un guardià i gracies a mi els xiquets, sempre sota l’atenta mirada dels pares, comencen a tenir contacte amb el foc, que és una part essencial de la nostra festa. Quan encara són quasi xiquets de bolquers ja tiren bombetes, i aleshores comencen a respectar el foc i acostumar les orelles als trons.... També és cert que algú, a vegades, es passa un poooooc, però sense fer mal, potser algun esglai, però sense importàaaaancia....... Així que no teniu cap dret a excloure’m de la presentació...

142

Musiquetes: Vinga Tronet.... no t’enfades.... ja estem tots.. Tronet: Sí, ja estem tots...... però escolteu el que he de dir-vos, posa música, Musiquetes...... (Ball – Believer Imagine Dragons Lyrics. Poseu codi QR) Tronet: El que m’heu fet m’ha dolgut, m’heu fet mal i estic enfadat, molt enfadat, així que no vos pense deixar escoltar la presentació..... Plantanit: Però, però.. això és impossible... no pots fer-nos això.. Mariofrena: Millor dit Tronet.... No deus fer-nos-ho, no és protocol·lari.... Bunyoleta: Vinga guapet... No sigues rancorós... Si no escoltem el nom de la fallera major quan l’anomenen no el podrem dir... Musiquetes: I si no podem dir el seu nom, la presentació es quedara a fosques i no acabarà mai.... Vinga Tronet... a mi m’ha molat molt la cançó... podem fer-la un altra vegada? El so és fantàstic... Floriues: Tronet, si l’obertura no es pot fer, la presentació serà un fracàs, i nosaltres desapareixerem dels cors dels xiquets de la falla Mercat... No m’agrada com acaba, i si estàs enfadat no et portaràs bé ni amb el gat..... Aquesta sí que rima..... Tronet: Burleu-vos-en, burleu-vosen... Ja veurem qui riu millor, de moment..... Ací teniu un so magnífic (comença una mascletà a tota virolla, i els altres, també ella, diuen paraules soltes com “para, para... abaixa el so... quina barbaritat... estic tornant-me sorda... açò és insuportable....). No avisar-me és una falta de respecte.....No escoltareu res, ja veurem què passa després.... Fi del primer acte. Comença la presentació.

ACTE SEGON (PER LA PASSAREL·LA, TRONET AMB EL SO ALT DE MASCLETÀ, ELS ALTRES PER CORTINES D’ESCENARI TAPANT-SE LES ORELLES)

podran eixir de les tauletes.... Quin desastre.....

Mariofrena: La mascletà continua, és inacceptable, se m’està desfent el monyo...

Floriues: Ni la preciosa exaltació que de segur havien preparat...

Bunyoleta: Ni tapant-me les orelles deixe de sentir petards. Musiquetes: Què dius!... És que m’he posat els auriculars per a no sentir les castanyades, però tant se val, és brutal... Floriues: Amb tanta tremolor no puc escriure res dels esglais que tinc.... Plantanit: (Veu per la passarel·la Tronet) Ja hi ha prou, para Tronet (para la mascletà de sobte, però ella continua cridant). Ja has aconseguit el que volies (modera la veu).... ningú de tots ha escoltat el nom de la fallera major infantil, estaràs content...... Tronet: Vos ha agradat? Això per ignorar-me. Floriues: Eres un rancorós pollós. I ara què fem? Tronet: Ara, ara... no sé... jo, jo, tampoc l’he poguda escoltar, perquè estava molt enfadat... I vosaltres necessitàveu un escarment per haver-me intenta excloure. Bunyoleta: Tronet estimat.... saps que si no coneixem el nom, i el diem tots junts, (cridant) no funcionarà la màgia!.... (s’encén el rellotge amb deu minuts). No teniu fam? Mariofrena: No tenim temps... Què fem? Si no coneixem el nom de la fallera major infantil i el rellotge comença el compte enrere, és el final. : Tronet: En un moment començarà el compte enrere i diran el nom, i si no el diem ens dissoldrem a poc a poc de la ment dels xiquets i mai no

Plantanit: Tot per la teu culpa, i el que és pitjor, faràs que una xiqueta innocent no tinga l’obertura de presentació que es mereix...

Musiquetes: Ni la festa tan bonica que hi ha després... Bunyoleta: Ni la suculenta picadeta que havien preparat..

Floriues: Heu parlat amb ella? Musiquetes: (esbufegant) Sí, ens ha ates de seguida. Tronet.- Només li hem contat el que ocorre.... Mariofrena: I què vos ha dit? Vinga, que el temps passa..... Musiquetes: Que devem trobar el nom de la fallera major infantil... Plantanit: Però, on? Tronet: En un vers.....

Mariofrena: Ni rebrà els honors de l’alt càrrec que ostenta...

Floriues: En un vers? En quin? Els conec tots....

(el compte enrere comença) (tots criden)

Musiquetes: En aquest (i li dóna un paper)

Plantanit: És la fi de la presentació (Dirigint-se al públic). Falleres, fallers, autoritats, membres del jurat, familiars i amics, ho sentim molt, la presentació s’acaba, apagueu els llums i els focus ... (mirant al públic). Au, alceu-vos, vinga a casa.......,

Floriues: (llig en veu alta) ......... Se li nota sense voler, en la seua careta de........... preciosa, que........ de la seua ànima joiosa, està disposada a ............ pel seu quefer...

Tronet: Para, para, para, que prompte et rendeixes. Per què no preguntem a la lluna de València? Ella ho escolta tot.

Li falten paraules.... té com uns forats en els versos.... Plantanit: Crec que no anem bé.... Tronet: Ens ha dit que aquest vers l’han llegit en la presentació.

Floriues: Corre a parlar amb ella... Li dius que vens de la meua part.... Jo li he escrit molt i de segur que et farà cas.

Musiquetes: I que si trobem les quatre paraules que hi falten, una en cada vers, trobarem el nom de la fallera major.

Tronet: Me’n vaig corrent...

Tronet: Però que a més hem de trobar totes les paraules i escriure-les amb la imaginació. Si és la bona s’encendrà, i si no n’és, no, i no la veurem.

Musiquetes: I jo amb tu, que també em coneix molt bé de les nits que hem passat junts...... (marxen). Mariofrena: Aquesta tensió aconsegueix que perda els estreps... Plantanit: Ho perdrem tot si no venen prompte... Bunyoleta: A mi els nervis em fan menjar... Vos prepare alguna coseta...? Les dos alhora: Bunyoleta......... (entren alterats Musiquetes i Tronet)

143

Mariofrena: Afanyem-nos! Només falten cinc minuts i quatre segons, no perdem el temps.... Quin és el primer vers? Floriues: El primer vers diu: “se li mostra sense voler”. Mariofrena: I que és això que “se li mostra sense voler”? Ha de ser alguna cosa que tinga però no se la pose...

Plantanit: Més endevinalles no, eh! Però tens raó, perquè si és qualsevol cosa que es puga posar ho veuria i si ho veu no seria sense voler..... Tronet: És clar, retranques! Ha de ser d’ella, propi.... Floriues: Les llàgrimes, són les llàgrimes, ixen sense voler i són super poètiques, i se li veuen a la cara que és el segon vers. Bunyoleta: La fallereta major, tal dia com hui, estarà feliç i emocionada, les llàgrimes ixen quan estàs trist, quan peles ceba o caus de morros... Jo crec que estarà expectant, emocionada, amb el que pot ocórrer... Jo diria que és la il·lusió. Plantanit: Algú té una altra idea? No? Doncs provem amb una de les dos. Escriu-ho Musiquetes, i veurem si és la paraula correcta...... Mariofrena: I com escric amb la imaginació? Floriues: Just amb res que utilitzaries en la realitat... Musiquetes: Val, però què faig? No tinc res per a escriure.

cent i la paraula s’encén) funciona, funciona! Vinga Floriues, la segona...

Bunyoleta: No hi ha temps, no hi ha temps.....

Mariofrena: Sí, que falten tres minuts i encara ens falten tres paraules.

Plantanit: Doncs pensem ràpid....

Floriues: “En la seua careta de preciosa”....

Floriues: Vinga, vinga, la tercera diu: “que de la seua ànima joiosa”......... de l’ànima sempre ix la inspiració.....

Tronet: La il·lusió se li mostra sense voler en la seua careta de preciosa.....

Bunyoleta: I de la inspiració la creació.....

Plantanit: Abans o després de preciosa falta alguna cosa.... una cosa que la definisca......

Tronet: I en la creació sempre queda....

Tronet: Fallera preciosa, o de preciosa fallera......... Mariofrena: Noooo, si et sembla bé posem policia, cuinera, infermera o regidora de Cultura. La fallera major infantil ha de ser fallera.... jo ho sabem.. Bunyoleta: Sempre són precioses les falleres majors, perquè estan il·luminades per la il·lusió... Ja ho diu el primer vers. Tronet: Així doncs, reina? Plantanit: En tot cas princesa és una xiqueta. Tronet: Sultana?

Plantanit i Tronet: L’esperit del creador...... Musiquetes: Ja ho sé, ja ho sé, a escriure....... esperit. (ho escriu i s’encén la paraula esperit) Mariofrena: Falta un minut........ Floriues: “està disposada a pel seu quefer” Plantanit: A què està disposada? Tronet: A jugar, a cantar, a ballar, a riure, a somiar. Mariofrena: Quaranta-cinc segons.......

Musiquetes: la fa major...

Tronet: Parlar, vestir-se, pentinar-se....

Tronet: Sireneta?

Mariofrena: Trenta-cinc segons.....

Musiquetes: Vaaal, de dits sí que en tinc, però on escric?

Floriues: Les sirenes són tan guapes com les reines i les sultanes......

Tronet: No dormir, desfilar, representar la falla, cansar-se....

Tronet: Tant se val, posa imaginació.... (S’obri el teló i apareix una paret blanca).

Tronet: floreta, pastisset, moreneta, personeta..... em rendisc.... no sé què pot ser.... sóc com un ninot de falla...

Mariofrena: Vint segons.....

Musiquetes: (Musiquetes, dubtant, es dirigeix cap a la paret i escriu amb el dit) U-na llà-gri-ma (no ocorre res).

Plantanit: Sí que eres un ninot, sí. Tot açò és per la teua culpa.... Però espera, tu eres un ninot perquè eres grotesc, però ella és preciosa i si no és un ninot...... és una nina!!!!!!

Bunyoleta: Hi ha una dita que diu: “si no tens llapissera ni paper per a l’escrit, escriu amb el dit.”

Floriues: Prova l’altra.... vinga! Musiquetes: La il·lu-si-ó..... (no ocorre res) i ara què fem...?

Mariofrena: Musiquetes...... nina... Musiquetes: Porta accent....?

Floriues: Has posat l’accent?

Floriues: Per descomptat que no.....

Musiquetes: Uiii no...... (posa l’ac-

(escriu i s’encén la paraula)

144

Bunyoleta: Ella està disposada a tot el que has dit..... Plantanit: I si està disposada a fer-ho tot.... està disposada a... Tots: Sacrificar-se....... Mariofrena: Cinc segons Musiquetes: Sa-cri-fi-car-se (escriu el nom i s’encén, tot queda il·luminat i la primera lletra de cada nom en roig. INÉS) Mariofrena: Vinga, tots, digueu el

nom........

PER LA PASSAREL·LA)

Tots: INÉS... (s’apaguen totes les llums i se sent a fosques)

Lluna: Vosaltres sou els guardians de l’essència de les falles. Tots.... no sols alguns. Tot és necessari en les falles, el monument, el llibret, els sopars, les festes, els petards, les flors, la música, el teatre, els jocs, les paelles, els unflables... Tot és important per a fer falla... Ser faller és un sentiment i vosaltres heu de procurar que aquest sentiment perdure i es mantinga en el cor dels nostres xiquets... Perquè els casals tinguen una gran il·lusió reflectida en les precioses caretes de nina de les falleres majors infantils, plenes d’esperit fester i disposades a

Bunyoleta: Crec que hem arribat tard..... Plantanit: Tot per la teu culpa, Tronet..... Tronet: És que estava molt enfadat....... Floriues: I ara què? (S’ENCENEN TOTES LES LLUMS, DE PASSAREL·LA I D’ESCENARI, I APAREIX LA LLUNA DE VALÈNCIA

145

sacrificar-se per aquesta gran tradició que són les falles... I enguany, al capdavant de tots els nostres infants, xiquets i xiquetes de la falla Mercat, tenim la nostra meravellosa princesa, nostra nina de porcellana, la més bonica flor de nostre jardí. Fallers i falleres, ací teniu nostra fallera major infantil: Inés Hernández i Lladró. Comença ball d’obertura de cortines i obertura.

LLISTAT FALLERETES I FALLERETS Abril Ordóñez i Magraner Adrián Zafra i Fuster Aitana La cuesta i Micó Alba Gómez i Moreno Alex Peris i Gómez Álvaro Gómez i Mompó Andreu Ferrando i Molina Anna Torralba i Simó Atenea Vicente i Hernández Blanca Pons i Climent Carla Bosch i Brocal Carla Gómez i Mompó Carles Zafra i Fuster Clàudia Cerdán i Garrido Clàudia Rubio i Martínez Daira Álvarez i Martínez Daniela Sanchis i Soriano Daniela Valiente i Brocal Darío Vicente i Hernández Diego Martín i Fernández Edgar Toledano i Mas Edurne Goñi i Molina Eric Toledano i Mas Ferran Blanch i Benaches Ferran Ferreira i Peris Gonzalo Mosquera i Torrijos Héctor Hernández i Carbonell Hugo Perpiñán i Carrascosa Ian Álvarez i Martínez Iker Robledo i Lozano Inés Hernández i Lladró Irene Rodríguez i Muñoz Iris Rodríguez i Casanova Isabel Braulio i San Lorenzo Javier Torralba i Simó Jimena Aráiz i Guillem Joan Santos i Socarrades José Miguel Rodríguez i Casanova Julia Castaño i Magalló Lucia Tomàs i Martínez Mara Ferrando i Molina Marc Santos i Socarrades Marcos Zarcero i Borda María Magraner i Rúa María Rubio i Martínez

María Sanchis i Soriano Marina Perpiñán i Carrascosa Mark Robledo i Lozano Marta Espuig i Bodi Martina Gómez i Moreno Martina Mosquera i Torrijos Martina San Lorenzo i García Martina Tormo i García Martina Zaragoza i Morales Nacho Gregori i Magraner Nacho Mena i Peris Nacho Peris i Gómez Natàlia Mayordomo i Boronat Naiara Igual i Guillem Nekane Velasco i Zaragoza Nerea Sánchez i Paredes Neus Belenguer i Senon Nico Pons i Moll Noèlia Santonja i Simeón Noemi González i Pons Oriol Ordoñez i Magraner Paula Gregori i Magraner Raquel Martínez i Sanz Raúl Martínez i Repullés Salvador Hernández i Lladró Sofia Rodríguez i Muñoz Soraya Espuig i Bodi Vera Álvarez i Martínez Vicent Simeón i Giner Ximo Martí i Gimeno Yeray Fuertes i Rodríguez

146

147

Inés Hernández i Lladró

148

A LA FALLERA MAJOR INFANTIL

Quan els estels es barregen per fer una conjunció perfecta, surt la màgia de les falles per traure de forma indirecta a qui mai havia somiat ser la seua flor més predilecta. En Inés tot es barreja, en Inés tot es completa, perquè ella és de lluna i sol ella és la sireneta que ens atrau amb eixos ulls que adornen la seua formosa careta. Un mirar que porta flaires de romers i tarongina, de palaus i rius dormits, d’oceans i arena fina, de serres i de sureres, d’estepa i d’englantina. Perquè ella és d’esta terra, i de Còrdova la sultana, del Guadalquivir d’argent, i del misteriós Guadiana, una reineta de foc que a nostre poble engalana. Inés és de cor sensible, valenta i riallera, d’esperit aventurer, una incansable viatgera aventurera de mil mons desconeguts que en en la seua imaginació festera naix a nostra festa de llum com un riu que s’accelera al sentir el so vibrant de la canya dolçainera,

o d’un pasdoble compassat pel vent de l’Albufera. Perquè Inés, que mai pensava ser d’esta festa sultana hui fa trenes de llum amb la seua ànima galana per ser l’honor d’esta festa, de la terra valenciana. Eres l’orgull de ton pare que de paraules trameses et va portar eixa llum de califes i princeses. I dels teus iaios Rafael i Pepi, que de tu són el besllum. Perquè t’han criat amb cura amb dolçor i tendresa, per transmetre les arrels, d’eixa terra cordovesa perquè la seua xiqueta fóra la més bonica princesa. I de ta mare valenciana que et trena rajos de sol en la teua ànima galana con una daurada sanefa, per l’orgull, allà en en cel, del iaio Boro i de la iaia Sefa. El teu germanet t’admira encara que a vegades renega, però al mirar-te formosa el seu cor d’emoció s’encega perquè sap que tu eres l’esperit que en la seua ànima batega. Inés és foc i aigua, i tot en ella es completa, quatre vents que la fan ventolera, 149

tres rius, que són la seua bandera, dos mars d’horitzó incert com la seua ànima aventurera, i un cel quallat d’estreles que sols a ella venera. Xiqueta de llum i sol fallera de festa i vida, ací comença la història d’esta flor colorada, que en el si de nostre casal té el seu punt de partida, per ser per tots honrada, lloada i enaltida, com la més bonica fallera feta de foc i flama, i hui la Falla Mercat als quatre vents proclama que Inés és per a l’any 2019 la formosa fallera major infantil de nostra festa galana. José María Tomás

150

151

SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL

Inés Hernández i Lladró Estimats xiquets i xiquetes: És per a mi un gran privilegi dirigir-me a tots vosaltres des de les pàgines del nostre benvolgut llibret com la vostra fallera major infantil. Des d’aquestes línies vull convidar-vos perquè compartiu amb mi tots i cadascuns dels moments meravellosos que m’esperen en les festes josefines del 2019; actes que compartiré amb Eugènia, la meua fallera major, i como no amb Ivan, el nostre president. M’agradaria que tots vosaltres, familiars i amics, vinguéreu al meu casal per a gaudir dels jocs, dels berenars i dels petards, fent d’aquesta salutació una invitació formal per a viure amb mi i amb tota la meua comissió les meravelloses festes de Sant Josep que de ben segur ens esperen. Un bes de la vostra fallera i amiga, una xiqueta a qui se li ha fet el seu somni realitat. Visquen les festes falleres 2019!!! 152

153

Entrevista

Inés Hernández i Lladró Fallera major infantil 2019 LUCÍA TOMÀS Sí amics, fallers i falleres, és real. Enguany és Inés Hernández Lladró, la nostra reineta, la nostra representant de la comissió infantil.

com els iaios, els oncles i els amics t’observen amb estima i admiració, i de segur que passat el temps, aquest record preciós tornarà a tu i et farà somriure i ser molt feliç.

Inés, per a nosaltres ha sigut un plaer poder tindre’t i disfrutar amb tu de la gran il·lusió i emoció que has demostrat -per damunt de totper ser la princeseta de l’any 2019 d’aquesta festa sultana, d’aquesta festa fallera, d’aquest conte tan somiat.

Amb aquestes paraules m’agradaria començar l’entrevista a la nostra FMI per a l’any 2019.

Fa poc de temps que t’apuntares com a fallereta de la nostra comissió. I tot, per una gran amistat amb una xiqueta també molt volguda per tots. Sí, ella és Daniela, una de les teues millors amigues i que tots sabem com es voleu. Ella començà a integrar-te, a poc a poc, dins del seu grup d’amiguetes falleres, aquelles que ara també et volen moltíssim. Al seu costat has conegut i viscut aquesta gran festa. Però eres tu, Inés, una xiqueta inquieta, riallera, dolça i intel·ligent qui ha captivat tota la comissió, amb la impaciència que ens has transmés per voler ser nostra fallera major infantil. Ara, segur que penses que estàs somiant. Guarda aquest instant, no deixes passar ni un detall i mira com s’emocionen els teus pares. Mira

Inés, com ja he comentat en la introducció, et feres fallereta de la comissió del Mercat gràcies a la teua amiga Daniela, ja que ella, a més de viure i disfrutar, et contava les seues vivències i experiències. Però volem que sigues tu qui ens contes quin cuquet faller et va picar el dia que t’apuntares a la falla. Primerament, va ser perquè jo volia ser fallera, ja que com sabeu, a mi m’agrada molt la festa. I com que la meua amiga Daniela em contava que s’ho passava molt bé en aquesta comissió, vaig decidir fer-me fallera del Mercat, i així anar a poc a poc coneixent aquest màgic món i fer noves amistats. I per què has volgut arribar al màxim símbol, a ser nostra FMI per a l’any 2019? Perquè jo veia com les meues amigues disfrutaven del seu somni, que també era el meu, és a dir, ser fallera major infantil d’aquesta gran comissió. I elles van ser les que em van transmetre el sentiment faller, i les que 154

m’animaren per a dir als meus pares que jo volia ser la fallera major infantil del 2019. Inés, sabem que els teus pares són fallers des de fa poc. Ta mare, ja l’any passat formà part d’aquesta comissió, i enguany també ton pare n’ha format part. Ens agradaria saber quin sentiment i passió els has inculcat per arribar a ser una família fallera, i fins i tot convéncer-los perquè et feren FMI del Mercat. Jo els contava que m’ho passava molt bé a la falla, que hi havia música, ball… i que tot era molt divertit. I així, fa dos anys, ma mare volgué viure també, junt amb mi i el meu germà, aquesta experiència. Més tard, mon pare també volgué formar part d’aquesta gran comissió on nosaltres tant disfrutàvem. Quan observí que també ells disfrutaven molt, vaig donar un pas, i els vaig dir que un dels meus somnis era ser fallera major infantil de la falla Mercat. Tots sabem que ha sigut la teua benvolguda amiga i FMI del 2018, Daniela, qui t’ha passat la preuada banda. Com has sentit aquest màgic moment? En aquell moment vaig sentir que el meu cor bategava més fort que mai, i vaig descobrir que el somni que tant anhelava per fi s’havia complit, que ja era una realitat.

155

“

Ara ja has viscut un dels primers actes oficials, la teua presentació, un dels actes més importants dels molts que et queden per viure. Com l’has viscut? Amb molta il·lusió. Tot va ser molt emocionant, màgic. També estava un poc nerviosa, però al final tot va eixir perfecte. I si no era tot suficientment emotiu, vore que eren els meus pares els qui em farien l’exaltació... no vaig poder contenir les llàgrimes. Sempre serà un dia inoblidable per a mi.

Sé, com a amiga teua que sóc, i com tot el grup d’amigues que hem viscut aquest somni, que algun xicotet consell t’hem donat. No és així, Inés? Ens podries contar algun dels més importants per a tu? M’han donat molts consells, però de tots, el que més em marcà va ser aquell que diu que “riu, plora d’emoció, somriu i disfruta d’aquest somni, que per a tu ja és una realitat. Disfruta de cada moment, de cada minut i de cada segon, que tot passa molt ràpid”. Hem vist amb quins ullets d’il·lusió i felicitat mires els teus grans companys. Sí ,Inés, ens referim a la teua fallera major, M. Eugènia, i al teu president, Ivan. Què ens contaries d’ells? Que per a mi no sols són uns fallers de deu, sinó que també són unes persones meravelloses, amb els quals ja he viscut molts moments fantàstics, i els que encara ens queden. Que els vull moltíssim i que sé que mai no em van a defraudar, igual que jo tampoc a ells. Bé, ara també ens agradaria poder-te conéixer un poquet millor. ¿Ens contaries alguna coseta, com per exemple, quines són les teues aficions? També

Espere per sempre guardar en el record aquest any, tots els moments tan màgics que hi estic vivint, des dels actes més seriosos fins als més divertits. I, com no, totes les grans persones que estan formant part d’aquest somni

sabem que eres una gran ballarina. Vinga Inés, conta’ns.... Jo sóc una xiqueta nerviosa, de vegades un poc tímida, inquieta, pense que amigable i simpàtica, molt sociable. Entre les meues aficions hi ha el ball, ja que per a mi ballar és com anar a la lluna i tornar, una activitat per a relaxar-me i desconnectar. Tots aquells que et coneixem sabem que eres molt festera. Però enguany hauràs de descansar una miqueta més i anar-te’n abans a casa per a descansar. És així? Em pareix un poc avorrit, ja que a mi m’agrada molt la música, ballar, cantar… i estar amb les meues amigues. Però també crec que és millor descansar bé de nit i donar-ho tot i disfrutar al màxim l’endemà. Un dels dies de Falles més esperat per tots els xiquets i xiquetes de la comissió és el dia que arri156

ba el camió amb el monument infantil, el dia oficial de la plantà. Inés, tu has visitat l’artista i tens l’esbós de la falleta infantil d’enguany. Però, com t’imagines que acabarà i quines característiques creus que t’impactaran més de la falleta? Jo crec que quedarà molt bé i que tot encaixarà a la perfecció. I que encara que no siga molt gran, serà una falleta molt bonica, graciosa i interessant. Com a gran personeta i fallera que eres, de segur que ja coneixes les sis falleres i fallerets que compartiran amb tu aquest somiat 2019. Què t’agradaria dir-los? Que tots junts formem un grup faller molt divertit i que amb ells m’ho passe molt bé, tot i que encara no ens coneixem molt. Els vull molt. I per sempre junts, sempre nostre any 2019. No vull allargar-ho molt més, així que conclouré aquesta entrevista que amb tanta alegria i il·lusió estic fent. Quines experiències esperes guardar i recordar per sempre de les Falles d’enguany? Espere per sempre guardar en el record aquest any, tots els moments tan màgics que hi estic vivint, des dels actes més seriosos fins als més divertits. I, com no, totes les grans persones que estan formant part d’aquest somni. Finalment, i sabent tothom la il·lusió que et fa tindre aquest càrrec, ens agradaria que enviares un missatge faller per a tots, i en especial a tots els fallerets i fallerets de la Falla Mercat. Als meus fallers i falleres, sols dir-vos que disfruteu i somieu , perquè de vegades, els somnis es fan realitat. I que espere que aquest any tots junts disfrutem d’aquesta gran festa, les falles. Tots junts formem una gran família fallera.

157

A la meua estimada filla Vull dir-te que enguany tinc l´honor de formar part per primera vegada d’aquesta comissió, lloc en què des del primer moment m’he sentit com a casa. Filla, em trobe molt a gust rodejat d’amics que malgrat portar-hi poc de temps m’han acollit amb els braços oberts. Em sent immensament complagut per tindre el privilegi d’escriure’t aquestes paraules. Inés, tens un encant especial, un afecte i amor per a tot el món que projectes amb el teu somriure, noblesa i proximitat. Sempre estàs disposada a ajudar els altres i a compartir, amb la teua família i amics, el més preuat que tens: la teua felicitat. Per tant, no saps que orgullós em sent de tu. Però, òbviament, què ha de dir un pare de la seua princesa? La teua imaginació no té límits, i per això enguany podràs gaudir d’un món ple de màgia i fantasia, i como no, d’una tradició incomparable. El dia que vas nàixer va ser el dia més feliç de la meua vida. Eres tan menuda i tan indefensa però a la vegada tan tendra i tan bonica! Veure’t i saber que eres la meua filla em va fer sentir una emoció incontenible i difícil d’explicar amb paraules.

Recorde que quan eres xicoteta passejàvem pel poble i tenies por dels petards, i ta mare et deia que quan cresqueres series la fallera major i que ja veuries com canviaria la cosa. Tu deies: “no per favor, jo no vull ser fallera!”, i començaves a plorar. Però amb el pas del temps, a poc a poc i sense adonar-te’n, anares descobrint aquell sentiment faller que portaves dins com a valenciana que eres i que tu mateixa ni ho sabies. Es va despertar i es va fer present l’estima per la nostra festa. A més, l’any que has passat com a cort d’honor ha sigut meravellós i ple d’emocions. El dia que decidírem que fores la fallera major va ser molt especial. La mare, el teu germà i jo estàvem molt contents compartint amb tu el sentiment d’alegria que envaïa el teu cos. No podies creure-ho, ja que finalment el teu somni es feia realitat. Enguany tens moltes coses noves en la teua vida per a gaudir-les amb els amics, amb el pares i amb la teua família. Viuràs moments màgics i molt emotius participant en diferents actes, uns més seriosos i uns altres de més divertits. Filla, viu la festa amb molta passió i sentiment! La mare i jo estarem al teu costat sempre per a guiar-te i per a recolzar-te durant el teu regnat.

158

Serà un any meravellós per a compartir amb tots els amics de la falla i amb la nostra família, la qual està molt orgullosa que sigues la fallera major infantil i que representes la nostra benvolguda comissió. Gaudeix d’aquesta experiència inoblidable que t’ofereix la vida i assaboreix-la cada moment. T’estimem moltíssim, filla. Enguany gaudirem tots amb tu per veure’t tan feliç, amb aquest somriure que irradia alegria i amor i que ens contagia a tots. Gaudeix d’aquest viatge increïble que ja ha començat i que et portarà a un món d’il·lusió meravellós; i comparteix aquestos moments amb els teus amics de la falla i amb la teua família. Seran moments inoblidables i irrepetibles que recordaràs tota la vida. Que la felicitat inunde la teu ànima i t’acompanye en aquest camí i que pugues compartir-la amb totes les persones que estimes! Inés, no deixes mai de ser com eres. T’estime. Papà

159

La meua benvolguda Inés M’agradaria escriure’t unes paraules que arribaren a la teua oïda amb suavitat, que al llegir-les pogueres sentir l’afecte amb què les he escrites, ja que quan les estigues llegint ja seràs la nostra fallera major infantil de l’any 2019. Som amigues des de fa uns anys, tot i que sembla que ho hàgem sigut la vida. Hem compartit rialles, confidències i fins i tot alguna llàgrima, i sempre ens hem ajudat l’una a l’altra. A partir d’enguany compartirem un sentiment faller que les dos tenim dins i que romandrà per sempre, haver sigut falleres majors infantils de la Falla Mercat de Silla, la millor falleta del món. Inés, prepara’t i agafa aire perquè viuràs un any de somni. De sobte, cada moment s’omplirà de llum i de colors vius; cada silenci s’omplirà de música de dolçaina i tabalet, de petards i de masclets. I s’omplirà l’aire dels olors que desprenen les flors i la pólvora del foc. Empraràs tots els sentits per a viure cada acte faller: els passacarrers, la cavalcada, l’ofrena de flors. Sentiràs que el cor s’encull un poc i que aguaita als teus ulls una llagrimeta d’emoció.

Aprendràs moltíssimes coses, però no et preocupes per no saber-ne, s’aprén ràpid amb Ivan, el nostre president. Ja veuràs com sempre et tractarà amb molta paciència i afecte. A més, segur que Eugènia, la teua fallera major, et mima i et cuida a cada moment, i et fa sentir com una princesa. I quan veges la teua falleta cremar, no plores Inés, que si alguna cosa he aprés és que les falles no acaben mentre les cendres desprenen calor. La màgia dels sentiments fallers ens espenta a tornar a començar de nou. Un bes Sempre la teu amiga, Daniela Fallera major infantil 2018

160

161

162

Explicació i relació de la falla infantil LEMA: Els jocs perduts ARTESÀ: Sergi Carrero EXPLICACIÓ: Josep M. Tomàs

Vull contar que ja comptaven, quan les tauletes no existien que els xiquets pel poble rodaven, i de tants i tants jocs gaudien, que per casa mai paraven perquè al carrer, jugar volien.

El carrer era essencial, i jugar era un gran plaer, amb un objectiu principal jugar només per poder trobar de forma natural, el que tu podies ser.

El poble era nostre, sencer, i totes les hortes de Silla, i entre camps de taronger, per parelles o en quadrilla, amb els pantalons tacats i arraps en genoll i canyella,

Fent curses i porfídies, lluitant amb altres guerrers. Competint dies i dies sense més premi que el plaer de sentir que jugant vivies al joc de ser i no ser.

gaudíem de l’aire i del sol, del bon temps i l’aigualera, pegant puntellons a un cudol, corrent d’era en era, sense més pena ni dol, que fer fum i polseguera.

Aquells jocs de pura vida jugats al camp i al carrer eren el punt de partida de l’estima i el voler, d’una època adormida d’un temps més aventurer.

Mai podia estar un poc quieta, la imaginació d’un xiquet, i molt menys d’una xiqueta, perquè un pal era un joguet: un cavall o una escopeta, un príncep un poc baixet

Jocs que ja són del passat però que feien amics aviat, amics dels de veritat, dels que tota una vida han durat. Aquests jocs volem recordar per qui jugà i no vol oblidar.

una espasa o una raqueta, l’eina del ball del bastonet, o un pal de bandereta. Un castell, era un banquet. Un paller la cabanyeta, on guardar el tresoret, de monedes de xapeta.

I per a aquells que no els conegueren ací tenen l’oportunitat, de saber els jocs com eren, amb tota la intensitat. Les eines també les tenen en cada joc explicat.

Tot servia, tot valia, tot podia aprofitar, per fer volar la fantasia, i sortir al carrer a jugar, per fer nàixer la simfonia de rialles no parar.

Algunes eren de fusta, altres de ferro oxidat, d’una sabata vetusta, es feia un taco signat, i d’una corda robusta, del carro o del ramat,

163

tenies una comba justa per saltar sense trellat. Navalles, xapes, pilotes tatxes d’encabironar, pinyols de fruita, boles de jugar, trompes per a rodar, fustes i rodaments, tot servia per a jugar. Vinga carreres i bots, rialles i un crit trencat, lliurar o parar a tocs, i amagar-se en un forat, que nostra falleta és de jocs, i els juguen al Mercat.

ELS JOCS Com que ja està tot preparat hem de fer la distinció entre els jocs d’habilitat i els que eren de persecució, uns n’eren d’intensitat i els altres de precisió. Els jocs anaven i venien per temps i per temporada, de l’oratge també depenien, perquè fóra desitjada, la trompa que ara volíem i que havia estat oblidada. O que es jugarà a parat, a birles o a xurro va. Tots volíem al remat, i de hui per a demà, jugar a la mateixa cosa que tots havíem pensat. Tant se valia, al carrer

o al pati del col·legi, sols s’havia de voler per a tindre el privilegi de trobar un traginer que fera nàixer el sortilegi,

i si tenien punxó i no una boleta redona, com era la tradició, aleshores ja tenies una arma de destrucció.

de cridar a tall a tall repetint sense parar “qui juga a l’amagatall?” fer un grup per a jugar i per completar el treball, dir, qui havia de pagar.

La competició consistia a agafar-les amb la mà, i rodant i tot com estaven pegar una tamborinada a la trompa del company fins que es quedava parada,

Així que posem-nos en forma que està a punt de començar, la més gran plataforma pensada per a jugar, i ací us donarem la norma per a poder començar:

o per a traure-la del cercle, perquè si es quedava tancada allí es quedava, quieteta, per a rebre tamborinada. Al traure-la tu pagaves una goma foradada,

Obriu la imaginació, busqueu coses barates, controleu la respiració, compte amb les tocaetes, agafeu la posició i lligueu-vos les sabates.

que la tradició manava deuria ser furtada, amb tacte i dissimulació del camió de la llimonada, sense pensar que la gasosa es quedava desventada.

El que siga fort que espente, el més manyós a apuntar, el que estiga cansat que s’assega i el mes ràpid a volar, el que no puga que ho intente i el que estiga avorrit a animar.

Com més gomes tenies creixia l’admiració, no hi havia cap dubte, en veure aquell muntó, que eres un jugador de primera per força i per precisió, o que havies furtat mes gometes al repartidor del camió.

ELS JOCS DE MANYA LA TROMPA

EL SAMBORI Al cos central de la falla hi ha un motiu representatiu, sembla ser una antigalla però és un joc instructiu. La trompa, balla que balla, et tenia tot el dia actiu. La cosa era ben senzilla i no tenia complicació, s’havia de rodejar la trompa enganxada amb un cordó i llançar-la fort a terra per ballar-la en un rodó. Les millors, les de carrasca,

Si existeix un joc conegut tradicional i popular sens dubte és el sambori del qual hem de parlar. Tan sols et fa falta un clarió i una pedra que espentar. La pedra l’espenta amb el peu i en la casella l’has d’encertar, si no vols perdre el teu torn i tornar-lo més tard a intentar. Després, per damunt d’ella, a la següent casella has de botar,

164

però sempre a cameta coixa, has d’arribar i tornar. Tan sols on hi haja dos quadres podràs els dos peus posar, aquest és l’únic moment que tindràs per a descansar. Guanya qui fa el recorregut primer i sense parar, és un joc molt divertit i cal estar ben preparat perquè botant a cameta coixa també has de tenir habilitat. LES BOLETES (CANICAS) La dringadissa de les boletes juntes en una bosseta, boletes de mil colors que valien una aguileta, era un so meravellós abans d’entrar a escoleta. Feia falta una terra planeta i que no estiguera molt dura, on es feia un foraet com a tota infraestructura, el qual s’anomenava gua com a tota titulatura. Sempre començava el joc el que a la ratlla més s’arrimava, després s’havia de fer gua i tirar, per la brava, a la boleta menys allunyada i si la tocava se la guardava, i tornava a tirar al gua per a la propera jugada. Així fins que fallaves i la teua boleta es quedava parada. Ací no hi havia temps ni límits de jugadors, i amb el “tute, matute i gua” es passaven els dolors i tan sols calia tindre caniques de mil colors.

LES BIRLES L’antic joc de les birles és un clar i bon prototip que a un joc tradicional no li fa falta un microxip, es pot jugar per parelles, o es pot jugar en equip. Tan sols amb sis trossets de fusta que es puguen quedar plantats i tres boles de corda i draps, que estiguen molt ben lligats, ja tens tots els elements per tenir els nens ocupats. Les birles son peces de fusta, molt fàcils d’aconseguir, també serveixen botelles, i si no vols buscar ni patir, qualsevol cosa que es plante i no es trenque amb un sospir. Es posen en dos fileres, i has d’ajustar a tres tirades tirar-ne no més de cinc, es conten les derivades, i tindràs un zero propinc, si deixes les sis tombades. És un joc molt divertit per poder fer punteria, és per a totes les edats, i concilia amb harmonia tant el discapacitat, com el que no te malaltia. EL CANUT Una cosa semblant a les birles, però un poquet més fotut, és un joc que es juga amb cèntims per donar un altre atribut, i que es coneix a València com el joc de la canya o canut. En un cercle no massa gran col·loques un tros de canya, aproximadament d’un pam com si fora una peanya, i a més, cada participant

col·loca fent una muntanya, una o dos monedes, o xapes ben xafades, i des d’una distància acordada es llancen dos volanderes que siguen un poc pesades, per encertar les tirades. Si treies del cercle el canut, perquè feies bona punteria, t’emportaves les monedes que dins del cercle hi havia. I si fora del cercle marcat el canyot no sortia, tot el que caiguera fora aleshores et pertanyia. I si fallaves, ja saps, que una moneda es perdia, i si no et quedaven monedes i xapes ja no hi havia, doncs a xafar mes xapetes, per jugar-te-les un altre dia. EL TACO Per a jugar al taco no importa el temps ni la data, tan sols et fa falta una cosa, econòmica i barata, el taló ben retallat d’alguna vella sabata. El senzill taco consistia que, des d’una ratlla proposada llançar, els competidors, a una zona atibacada de cromos de “vida i color” per traure’ls a cada tacada. O jugar taco contra taco per a pegar-li i fer “mort i pam” una cançoneta que repetíem igual que si fóra un reclam, i anar cobrant cromo a cromo, fins a tindre un bon fullam

Al taco es jugava molt però algun problema ha creat, perquè si no en trobaves cap ni te’n deixaven algun prestat,

165

alguna sabata nova, de sobte, s’havia destarotat. LA FERRADURA Per a jugar a aquest joc, antic i tradicional, tan sols fa falta una cosa que avui ja no és molt normal. Una ferradura de cavalleria com a peça principal. Abans, en moltíssimes cases, les cavalleries existien: cavalls, ases, mules, haques, i quan els cascos creixien, els feia la pedicura i les ferradures se substituïen. Alguna vella i entortellada sempre li la tréiem al ferrer, i clavant una branca en terra ja teníem el quefer, de llançar-la, perquè quedara, voltant la branca de taronger. Primer llançant de propet, i cada vegada més retirat, el que no ho aconseguia quedava eliminat, i si hi havia algun empat el que estiguera més allunyat. Els altres, quatre passos enrere, i tornar a fer punteria. Així fins que la branqueta quasi, quasi ni es veia. i quan tots ja fallaven començava una nova porfídia. LES XAPES Les xapes no sols servien per a tancar les botelles perquè els xiquets jugàrem, aquesta era la missió d’elles. Amb xapes es feien molts jocs i tots a les mil meravelles. Sempre impulsant-la a ditades,

podies a curses jugar, fent un circuit de cotxes amb revoltes on arriscar, si anar ràpid volies per a poder guanyar. Però si pegaves molt fort i del circuit te’n sorties, tornaves a començar i quasi segur que perdies. També es jugava a futbol, amb xapes del mateix color, com sempre, amb toc de dit, un i altre jugador, devia avançar el baló, una altra xapa de distint sabor. Si la xapa-baló no tocaves el torn havies perdut. Per a tirar a porteria devies estar convençut, i avisar el contrincant perquè arreglara l’escut. També jugaven a la ratlla. amb xapes i amb pinyols, ací no hi havia límits ni quantitats ni controls, com més jugaren millor perquè guanyar era més dolç. Guanyava el que més s’acostara sense passar el límit marcat. Caure al damunt de la ratlla això estava més premiat i l’últim de cada tirada quedava desqualificat. Amb xapes hi havia molt jocs, i de segur que algun he oblidat, però el que importava era la forma el mode i la varietat, de jocs que amb unes xapetes nosaltres havíem inventat. LES CINC PEDRETES És un joc que consistia a llançar a l’aire una pedreta i mentre aquesta volava arreplegar-ne una altra amb la maneta,

així fins que les tingueres totes i acabara la cançoneta. una cançoneta bonica que es cantava així: Tinc la pedra a aquesta mà, la mà dreta, la mà dreta. Tinc la pedra a aquesta mà, la mà dreta picarà. Pica, pica, la pedreta, pica, pica, pica, va! Pica, pica, la pedreta, pica i passa a l’altra mà!

Un i un fan dos, jo vaig veure, jo vaig veure, un i un fan dos, jo vaig veure un gat i un gos. Tinc la pedra a l’altra mà, la mà esquerra, la mà esquerra. Tinc la pedra a l’altra mà, la mà esquerra picarà. Pica, pica, la pedreta, pica, pica, pica, va! Pica, pica, la pedreta, pica a l’una i a l’altra mà! Un i dos fan tres, qui té mandra, qui té mandra, un i dos fan tres, qui té mandra no fa res. Una pedra a cada mà, la mà dreta i la mà esquerra. una pedra a cada mà, l’una amb l’altra picarà. Pica, pica, la pedreta, pica, pica, pica, va! Pica, pica, la pedreta, pica fort que vull ballar! Un i tres fan quatre, els pagesos, els pagesos, un i tres fan quatre, els pagesos van a batre. Aixequem ben bé les mans, mentre fem la ballaruga. Aixequem ben bé les mans, i ballant fem uns bons cants. Pica, pica, la pedreta, pica, pica, pica, va!

166

Pica, pica, la pedreta, que me’n vaig a reposar! Un i quatre, cinc, les pedretes, les pedretes, un i quatre, cinc, les pedretes jo les tinc. LA LLIMA Aquest joc es jugava quan la terra estava tova. Quan arribava la tardor i venia la pluja nova, quan l’estiu s’acabava i començava l’escola. Es jugava, u per u, en un rectangle marcat de quatre per dos almenys i tallat per la meitat. el joc simplement consistia en un objecte metàl·lic llançar per clavar-ho en el camp contrari, i començar a retallar fins que el camp del contrincant ja no es podia xafar, ni ell tenia lloc suficient per poder el peu posar. Aquest joc és poc conegut, però a Silla era popular. Es jugava pertot arreu, en terra on poder clavar, era un joc molt divertit i difícil d’oblidar. JOCS DE PERSECUCIÓ I COMPETICIÓ TULA Joc dinàmic i vibrant, tots corrent sense parar, perquè si qui paga te toca “tu la portes” i, a pagar, fins que pugues tocar-ne un altre que et puga alliberar. Mes, no cregues que en tocar-lo, tu ja et quedes salvat, perquè si no corres ràpid, i t’agafa despistat,

te la torna en un moment, i “tu la portes” al remat. PARAT Joc molt popular i entretingut que es de tula una variant. es jugava per equips, i consistia a anar parant a cada un dels components de l’equip que estava lliurant. Fins que els paraves a tots i ells començaven a pagar. Però mentre en quedara un que es poguera menejar, podia anar salvant qualsevol que estiguera aturat. Així que mai se sabia l’equip que guanyaria. Sempre corrent com a bojos intentant driblar i escapar, encara que aturat descansaves per a poder després arrear. PEUS QUIETS “DAI DAI” Aquest joc consistia, tant per un xic o una xicota, llançar una bola a l’aire, i mentres, per l’aire flota triar si t’allunyaves corrent o et feies amb la pilota. Si amb la bola et feies tu, “peus quiets” podies cridar i tots parats, enfront de tu, quedaven sense piular, perquè no foren elegits per a una pilotada guanyar. Però mentres no digueres “peus quiets” tu podies avançar, per apropar-te als companys que es volien allunyar. Perquè com més lluny estigueren més probabilitats d’errar. També estava la variant de dai, dai per a jugar, molt semblant a la primera, però qui podia cridar

no era el que portava la pilota sinó el que volia escapar i quan ja sentia que no podia o que l’anava a agafar, cridava en veu alta “dai, dai” i començava a resar que la pilotada no fóra molt forta, i acabara per picar.

i mangoter el muscle, però els de baix no veien res.

XURRO VA

Si els de dalt tocaven terra només amb un peu tocar, els de dalt passaven a baix i tot tornava a començar. Però si els de baix erraven o no podien aguantar, acatxats de nou entre cames perquè els tocava pagar.

Si hi ha un joc tradicional que s’ha guanyat un lloc, al món de la diversió infantil, encara que un tant bajoc, és el xurro va i el seu esperit d’enderroc. El joc es feia per equips, i consistia a enfonsar una filera de contrincants que s’havien d’acatxar, posant el cap davall les cames si volies aguantar. I així, lligats fent un cuc, ben estrets i compactes, fent pinya tots junts i amb l’esperit d’equip intacte, esperaves sentir un “xurro va” i en un moment una carrera, un bot i un bon impacte de quaranta quilos de rialla, i en un moment un altre, i un altre, així fins que estigueren tots repartits per les espatles, o amuntonats els uns sobre els altres fent equilibris impossibles i agafats com a llepasses. Quan ja tots estaven dalt i la fila no s’havia enfonsat, ni la pilera de saltadors, el terra havien tocat, aleshores, començava l’endevinalla del remat. “Xurro, mitja mànega, o mangoter, digues quin és” Xurro assenyalava la mà, mànega el colze al revés

167

Tot vigilat per un jutge, i un àrbitre fidel i neutral, que fixava la marca, i la resposta oficial, decidint en els litigis què era, o no, legal.

ARRANCA CEBES Altre joc de força i brega que no sembla tenir trellat, però que quan jugaves sempre acabaves pixat, de la quantitat de rialles que fèiem ben ajuntats. Es jugava amb dos equips uns a terra asseguts i la qüestió era col·locar-se tots en tirereta, un bon grapat, agafats amb peus i cames com si estigueres lligat, i els altres agafant les cames de l’últim de l’enfilat, estiraven per separar la fila amb força i sense pietat, fins que no quedara ningú que estiguera enganxat. Era normal que volares per dos forces subjectat, a vegades et pegaves costellada, quan quedaves alliberat, però mai no he sentit que ningú acabara lesionant.

168

169

LA UNA I LA MULA Aquest joc divertia i estava molt ben pensat, s’havia de tenir potència i una certa habilitat, per botar un company que es quedava acatxat. Les mans sobre els genolls i un poquet arrupit calia anar botant-lo fent un cant per tots repetit, i qui fallava pagava i es quedava afligit. La una, la mula. Les dos, li mossega un gos. Les tres, la cula de San Andrés. Les quatre que un gat t’arrape, Les cinc, una botada tinc. Les sis, li faig un bis. Les set, li pegue al culet. Les huit, faig un alarit. Les nou, la mula es mou. les deu, feu el que volgueu. La una, era un bot normal. Les dos, una pessigada xicoteta. Les tres, t’asseies damunt d’ell. Les quatre, un arrap a l’esqueneta. Les cinc, ell es posava dret. Les sis, el botaves per esquerra i dreta. Les set, li feies una coça al cul. Les huit, li cridaves a l’orelleta. Les nou, ell triava com posar-se. Les deu, triaves, colp arrap o culaeta. Si no volies ser mula, no havies de fallar, ni tan sols tocar-lo podies quan anaves a botar, i si el tocaves perdies i t’havies d’acatxar.

ELS QUATRE CANTONS Aquest joc és d’estratègia i també de rapidesa, es juga en un encreuament,

i el joc té com a empresa, conquerir un cantonet que estiga sense defensa. Normalment en juguen cinc, un al mig, que està pagant, els altres repartits pels cantons, el moment oportú, esperant, per deixar veloçment el seu lloc, i córrer a per un altre, volant. El del mig no ha de tocar-los, ell ha d’estar preparat, ja que quan es menegen i canvien de costat, puga guanyar un cantó que no estiga ben guardat. I si no es meneja ningú per por o comoditat, el del mig pot fer compte enrere, perquè no es quede ningú parat. Has de menejar-te i córrer a la de tres obligat. ESTIRAR LA CORDA Per jugar a estirar la corda fa falta un grup nombrós fa el mateix xics o xiques, però que siga copiós. Una corda forta i grossa, i un indret bastant espaiós. Es fa a terra una ratlla i es lliga un mocador a la meitat de l’estesa corda, que servisca de marcador. La corda ha de tenir deu metres però si en té quinze, millor. De la ratlla del mig es conten vint passos a cada costat espai que marca el límit per saber qui haurà guanyat. S’agafen tots a la corda cadascun per un costat, i quan ja estan tots a punt i està tot preparat, es fa un xiulit o un crit i tot el món desesperat tirant com a bojos de la corda perquè ningú vol ser arrossegat.

170

Hi ha una variant simpàtica que també és molt divertida, millor jugar-la a l’estiu amb la gent molt poc vestida, ja que al mig hi ha una tolla, plena d’aigua fresca i humida, perquè la gent que perda hi quede submergida. BALÓ TIR Si hi ha un joc que està pensat perquè jugue molta gent sens dubte el joc present deu ser el més indicat. Un gran camp, delimitat, on càpiguen els contendents es parteix per la meitat, i ja dintre col·locats heu de tenir la precaució que tocant-te amb el baló quedaràs eliminat. Mentres vaja tocant contraris, l’equip que està tirant, no perd el torn i continua un a un eliminant, fins que erra la tirada, o l’agafe el contrincant abans que toque terra i sempre amb les dos mans. El jugador que ha estat tocat i ha sigut eliminat, passa al fons del camp contrari i ha d’estar preparat, ja que si li arriba el baló pot agafar-lo i llançar-lo a algú que estiga despistat. Aquest joc sempre s’acaba quan ja no queden contendents, quan la gent està cansada o et busquen els parents. És un joc entretingut que a tots deixarà contents. EL MOCADOR Fa falta, per a aquest joc, dos equips seleccionats

i tots els jugadors tindran, en cada equip assignat, un número de sortida igual que a l’altre costat, un mocador, un jutge, i un camp proporcionat que estiga dividit en dos amb el jutge al mig col·locat. sostenint el mocador, no molt fort subjectat. Els dos equips se situen col·locats a cada costat i separats per vint passos del jutge que està a la meitat. Quan el jutge diu un número surten els dos llançats, els dos amb el mateix número, cadascun d’un costat. Quan al mig arriben a tota velocitat, no es pot passar de la línia o quedes eliminat, Un, deu agafar el mocador i corrent desesperat, fins a arribar al seu camp sense que l’hagen tocat. I ves amb compte no t’enganye algun espavilat. que fa com si l’agafara, i si passes has picat. El número del jugador que ha estat eliminat no es perd ni desapareix, queda, a un altre assignat. I he vist, amb tots el números, un, tot sol, com ha guanyat. PIC I PALA El pic i pala és el beisbol que a l’horta sempre hem jugat. No calien molts mitjans ni era sofisticat. Amb un palet i una branca ja ho teníem arreglat. Una volta triats els equips es fa una primera tirada i el que l’envie més lluny és qui comença la jugada.

L’equip contrari a un costat, i ell amb la branca preparada. Sobre una o dos pedretes s’ha de col·locar el pic, i amb la pala el fas volar donant-li no més un tic, i quan ja està en l’aire hi arrees un bon repic. S’ha de colpejar amb ganes i com més lluny vaja millor, i si passa tot el camp contrari, aleshores és, superior, perquè tu ja quedes alliberat i llança un altre jugador. Si en tres oportunitats, al pic no has encertat, o l’agafen per l’aire quan tu ja l’has arreat i amb ell toquen la pala o a tu, aleshores quedes eliminat.

per jugar a moltíssims jocs que ací no hem anomenat: com l’ama carabassera, les cadires musicals, la goma, el pollet anglés, la comba, la gallina cega, o l’amagatall callat, i tants i tants que ja no guarde perquè se m’han mort oblidats. CLOENDA Els joc antics, en tots els sentits, ajudaven a desenvolupar, a gaudir i divertir-se, a fer exercici i suar, a riure i enfadar-se, i ensenyaven, també, a parlar.

Molts jocs estan perdent-se oblidats d’un temps passat, no hi ha xiquets per a jugar-los, ni hi ha llocs apropiats. Els carrers semblen perillosos, i els xiquets surten vigilats.

Tal vegada pot semblar avui, que aquests jocs no són adequats, que són un poquet bèsties i no són molt apropiats, que per a alguns col·lectius no són els més indicats, que no fomenten la immersió, i pot ser, no, la igualtat, però jo he vist més violència, i moltes més barbaritats en qualsevol camp de futbol i en tots el nivells d’edat.

Ja no hi ha colles de xiquets el WhatsApp se’ls va carregar. Ja no queden en el parc, ni en la plaça per parlar, ara es xateja amb el mòbil i l’ordinador és el joc en què jugar.

En els pares dels xiquets i aquest ardor equivocat, en les tauletes matant zombis, o en les curses de velocitat, en els jocs que fomenten la guerra el triomf i la competitivitat.

Els jocs sense xiquets, sense crits, espentes i carreres, sense cançonetes perdudes pels carrers i les eres, són fantasmes de records que queden a les voreres.

Els jocs tradicional són cultura, cultura d’un temps passat, que pot ser adaptant-los amb uns valors més acurats, servirien per a llevar ràbia de la nostra societat.

No hi ha envits ni porfídies, no s’aprén a perdre i a guanyar, la competitivitat per divertir-se, és com fracassar. Avui els xiquets no saben ni compartir un berenar,

Una eina per a gaudir i riure, és el que hem proposat. Una forma de divertiment que enguany hem recordat. A veure si entre crits i rialles enjogassem el jurat.

ELS JOCS PERDUTS.

171

FALLERETES I FALLERETS AMB MOLT DE SENTIT

172

173

174

175

176

PROGRAMA Dâ&#x20AC;&#x2122;ACTES

177

DIVENDRES 18, DISSABTE 19 I DIUMENGE 20 DE GENER FIRA DE SANT SEBASTIÀ Per tal de participar en les festes patronals de Silla, la comissió ha preparat una sèrie d’actes que podreu trobar en el tauler del nostre casal. A més, realitzarem la primera arreplegada. El dissabte, a les 12.00 h ens congregarem a la nostra caseta al recinte ferial, per anar a demanar la voluntat per a la falla en la Fira de Sant Sebastià. DISSABTE, 2 DE FEBRER SOPAR D’HOMENATGE ALS FALLERS D’HONOR - A les 21.30 h, tindrà lloc el sopar dedicat als fallers d’honor al Restaurant Casa Pilar de Beniparrell. Un any més, la falla Mercat organitza aquest sopar per retre homenatge als col·laboradors i amics de la nostra falla que, any rere any, amb les seues generoses aportacions ens ajuden. Moltes gràcies per endavant. DIVENDRES, 15 DE FEBRER PRESENTACIO DEL LLIBRET - Cap a les 23 de la nit, després de sopar i en la intimitat del nostre casal, però de la forma mes solemne, farem la presentació del nostres estimat llibret 2019. DISSABTE, 23 DE FEBRER PENJA DE BANDERES I PINTA DE ESCUTS - A les 14h a dinar al casal, i després del suculent menjar anirem tots junts a casa dels nostres màxims representants a la tradicional penja de banderes. DISSABTE, 2 DE MARÇ CAVALCADA DEL PREGÓ - A les 17.00 h, començarà la tradicional CAVALCADA DEL PREGÓ. Un dels actes més esperats pels fallers de totes les comissions. El recorregut de la cavalcada serà l’habitual, programat per la Junta Local Fallera de

Silla i, en arribar a la plaça del Poble, les falleres majors de les diferents comissions faran el tradicional pregó que inaugurarà les festes falleres. DIUMENGE, 3 DE MARÇ EXPOSICIÓ DEL NINOT I LLIURAMENT DE RECOMPENSES - A les 17.30 h, ens donarem cita a la inauguració de L’EXPOSICIÓ DEL NINOT que tindrà lloc a la Nau de la Cultura, ubicada al carrer Castell. Tots els fallers i falleres estem convidats a conèixer els ninots indultats de les diferents comissions, junt amb els nostres màxims representants, Javier, Nadia, Raül i Lucia. - A les 18.30 h, acudirem al Teatre de la Plaça on assistirem a l’acte de LLIURAMENT DE RECOMPENSES atorgades per la Junta Central Fallera de València. DILLUNS 4, DIMARTS 5, DIMECRES 6 , DIJOUS 7 i DIVENDRES 8 DE MARÇ - Amb la directa posada, a les 18.00 h, tots els menuts tindran una cita diària a la carpa per berenar, jugar, tirar petards i passar-s’ho d’allò més bé amb els actes que la delegació d’Infantils els han preparat. DISSABTE, 9 DE MARÇ - A les 18.00 h, com cada dia, els més menuts de la comissió tindran una cita al casal per berenar, en aquesta ocasió l’amfitriona serà la fallera major infantil de l’any 2018, DANIELA VALIENTE I BROCAL. En acabar el berenar, es lliuraran les recompenses per als més menuts de la falla i, a continuació, a jugar i botar de nou en els inflables. - A les 21.00 h, VI CONCURS DE PAELLES organitzat pels fallers i falleres de la comissió en què es tractarà de guisar la millor paella que més tard degustarem tots junts al casal. En acabar, sabrem quina ha sigut la guanyadora.

178

DIUMENGE, 10 DE MARÇ - A les 14h, abans de dinar, CONCURS D’ALL I OLI. Dinar al casal, fet per els millors cuiners de valencià, i en acabar LLIURAMENT DE RECOMPENSES TANT PER ALS INFANTILS COM PER ALS MAJORS. - A la vesprada, a les 18.00 h, berenar a la carpa, aquesta vegada oferit per els nostres BRESSOL 2019, IKER I MARTINA, de segur que ho passarem d’allò mes be. - A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió infantil. - A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió major. CONCURS DE TRUITA. DILLUNS 11, DIMARTS 12 i DIMECRES 13 DE MARÇ. - A les 18 i com cada vesprada des de principis de mes, berenar al casal, de segur que la nostra delegació d’infantils ens te preparada alguna sorpresa, a mes durant la vespra es aniran duent peces de les nostres falles, per a començar la planta en breus. A les 22, sopar de pa i porta. DIVENDRES, 14 DE MARÇ - Aquest és un dels dies més esperats per tots els que formem part d’aquesta comissió, ja que per fi arriba el dia de la plantà. L’artista del monument major, donarà forma a la falla gran. - Com cada vesprada, a les 18.00 h, espectacular berenar temàtic a la carpa. - A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió infantil. - A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió major, i tot seguit disco carpa. DIMECRES, 15 DE MARÇ NIT DE LA PLANTÀ I D’ALBADES - A les 18.00 h, els més menuts tindran la seua cita al berenar. A més, haurem d’estar atents perquè és la vesprada que es plantarà la falleta infantil. - A les 22.00 h, soparem de pa i porta

al casal. En acabar, tots els fallers ens posarem tota classe de complements i els reclams que ens diferencien de la resta de comissions. Al voltant de les 23.30 h, eixirem al ritme de la música de la xaranga que ens acompanyarà a les diferents comissions a la Nau de la Cultura per escoltar les albades i recollir els ninots indultats per posar-los a les falles. Després rebrem la visita de la Junta Local i dels cantadors d’albades al nostre casal on oferiran els seus cants als màxims representants i a tots els fallers i falleres. DIJOUS, 16 DE MARÇ PARC INFANTIL TOT EL DIA - A les 14.00 h, dinarem al casal, siga el que siga estarà deliciós. - Cap a les 10.00 h, amb els monuments ja plantats, començarem el dia amb un bon esmorzar i esperarem el jurat perquè qualifique l’esforç que aquesta comissió ha fet al llarg de tot un any. - A les 18.00 h, els més menuts tindran la seua cita habitual a la carpa per tal de berenar, aquesta vesprada oferit per la nostra FALLER MAJOR INFANTIL, INES HERNANDEZ I LLADRO. En acabar, sorpreses molta diversió. - A les 21.00 h, sopar per a la comissió infantil. - A les 22.00 h, després d’haver descansat un poc, anirem al sopar de pa i porta. En agafar unes poques forces més, festa temàtica amb sorpresa i ballarem fins a la despertà DIVENDRES, 17 DE MARÇ LLIURAMENT DELS PREMIS - A les 8.00 h, farem la primera DESPERTADA. Entre petards i música anirem a despertar a la nostra FALLERA MAJOR, M. EUGENIA BORDA I MIRANDA, perquè ens prepare un bon esmorzar per agafar forces. - A les 11.00 h, concentració a la carpa per tal d’anar a recollir les

falleres majors i, després, dirigir-nos a la plaça dels Germans Iborra, lloc des del qual totes les comissions desfilarem cap a la plaça del Poble de Silla, on es farà el LLIURAMENT DELS PREMIS. - A les 14.30 h, dinar al casal on hi haurà preparada una bona paella per celebrar els premis atorgats. - A les 18.00 h, cercavila pels carrers dels voltants de la falla per tal d’oferir els premis al veïnat de la comissió més festera. - A les 21.00 h, sopar de pa i porta per als més menuts de la falla. - A les 22.00 h, la FALLERA MAJOR, M. EUGENIA BORDA I MIRANDA ens obsequiarà a tots els fallers de la comissió major amb un extraordinari sopar, en acabar i tot seguit hi haurà una gran discomòbil i sorpreses perquè els més valents i menys cansats puguen enllaçar fins a la despertada. DISSABTE, 18 DE MARÇ OFRENA DE FLORS - Aquells que hagen resistit tota la nit i tots aquells que puguen alçar-se del llit, tenen una cita a les 8.00 h, amb la segona DESPERTADA per tot el veïnat, ens dirigirem a desdejunar a casa INES HERNANDEZ I LLADRO, nostra FALLERA MAJOR INFANTIL. - A les 17.00 h, ens reunirem tots a la carpa i realitzarem la cercavila que ens portarà a la plaça del Poble per realitzar l’OFRENA DE FLORS A LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS. ´A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió infantil. - A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió major i tot seguit ballarem amb el so d’una gran orquestra fins a enllaçar amb el dia de Sant Josep.

179

DISSABTE, 19 DE MARÇ EN EL DIA DE LA FESTA GRAN DELS VALENCIANS FELICITAREM TOTS ELS JOSEPS I TOTES LES JOSEFINES. - A les 8.00 h, els més matiners eixirem del casal de nou per anar tirant petards per tot el veïnat realitzant així la tercera i última DESPERTADA d’aquestes falles. - A les 11.00 h, ens concentrarem a la carpa per anar a recollir les falleres majors i, tot seguit, acudir a la plaça del Poble, lloc des del qual totes les comissions desfilarem juntes per assistir, a les 12.00 h, a la missa en honor a sant Josep. - A les 14.00 h, tots junts anirem al parc de Silla per delectar-nos amb l’espectacular MASCLETADA a càrrec dels fallers. - A les 18.30 h, després d’haver fet una bona migdiada, menuts i majors anirem a la carpa per començar el tradicional PASSACARRER BOIG. En acabar delegació d’infantils té preparada una fantàstica mascletà infantil. - A les 21.30 h, INES , nostra fallera major infantils, botarà foc a la falla infantil sota l’atenta mirada de tots els xiquets. Quan s’acabe la cremà infantil, voltarem les cendres mentre cantem el nostre himne. - A les 22.00 h, ens reunirem tota la comissió en l’últim sopar d’aquesta setmana fallera. Després, a l’hora que ens toque cremar el monument major, la nostra fallera major, M. EUGENIA , acompanyada del nostre president, IVAN , li pegaran foc a la falla. De nou tots els fallers i les falleres voltarem les cendres i farem tots junts un visca molt fort per les falles de l’any 2020. La comissió vos desitja bones festes Josefines!!! Qualsevol possible canvi d’hora o data serà comunicat prèviament per mitjà de la pàgina web de la falla i del tauler d’anuncis del casal.

Cloenda I arribem al final. Ací acaba el nostre recorregut pels sentits, un camí que hem fet travessant cada un dels punts importants de la nostra festa fallera. És clar que les falles donen per a molt, però el que nosaltres hem volgut es veure-les des del punt de vista de cada sentit, olorar-les, veure-les, tocar-les, sentir-les, paladejar-les i posar un poquet de sentit comú en tot açò. Unes pàgines que ja per sempre guardaran com un tresor aquestes paraules, escrites des del cor de cada col·laborador, fallers que estimen la nostra festa, la gaudeixen i la senten en el fons de la seua ànima. Per a ells ha sigut molt fàcil parlar de la música, de la pólvora, dels bunyols, de l’ofrena i de tot allò que és nostre i que ens fa tan especials. Que bonic ha sigut tornar a sentir en els nostres records tot el que la festa ens fa experimentar! Ha sigut com tornar a viure-la. Per aquest motiu el llibret és tan especial, perquè sempre que trobem a faltar la nostra estimada festa fallera i tornem a llegir aquestes pàgines, podrem tornar a olorar les mascletades, degustar una paella o tocar un vestit de fallera. Ho tenim tan interioritzat dins del nostre sentit comú que la ment ens portarà aquests records, i si tanquem els ulls sempre els tindrem amb nosaltres. Així que, estimat lector, sols hem queda dir-te que gràcies per formar part un any més de la nostra història, per viure-la amb nosaltres i ser part de l’essència de la falla Mercat. Esperem de tot cor que aquestes pàgines hagen sigut del teu grat i que hages gaudit llegint-les, igual que nosaltres ho hem fet escrivint-les. Per tant, que el gaudisques és el nostre més gran desig. Finalment, sols dir-te que visques la festa, obri tots els teus sentits a les meravelloses falles i de segur que t’emportaràs un increïble record per a tota la vida. Gràcies i fins l’any que ve. Elena Tomàs 180

AGENDA COMERCIAL

181

180

181

INFANTILES Pepe Monzรณ

182

183

FUNERARIA CON MAS DE 80 AÑOS DE EXPERIENCIA EN EL SECTOR, SIENDO EN ESTOS MOMENTOS LA 3ª GENERACIÓN.

FUNDADOR Y 1ª GENERACIÓN, D. VICENTE PERIS VILA

2ª GENERACIÓN, D. FRANCISCO PERIS TORMO 3ª GENERACIÓN, FRANCISCO PERIS GIMENO

DISPONEMOS DE TODA CLASE DE VEHICULOS NECESARIOS PARA PODER DAR UN BUEN SERVICIO Y DE CALIDAD. FURGON DE MONTAJE, 1 CARROZA FUNEBRE MERCEDES, 2 CARROZAS FUNEBRE ÚNICAS EN TODA ESPAÑA, BENTLEY MULSSANE Y BMW SERIE 5 AMERICANO, Y 2 VEHICULOS PARA TRAMITACIÓN Y GESTIÓN. EN LA ACTUALIDAD, NUESTRA FUNERARIA, ESTÁ HACIENDO GRANDES ESFUERZOS E INVERSIONES PARA PODER DAR CADA DÍA UN SERVICIO MEJOR Y MÁS COMODO A LAS FAMILIAS DE LOS FALLECIDOS, POR ELLO, A MEDIADOS DEL AÑO 2.000, INAUGURAMOS EN SILLA EL QUE FUÉ NUESTRO 1º TANATORIO, DESPUÉS DE VARIOS AÑOS, EN EL 2.013, INAUGURAMOS EN LA VECINA POBLACIÓN DE PICASSENT, NUESTRO 2º TANATORIO, Y EN ENERO DE 2.015, INAUGURAMOS NUESTRO 3º TANATORIO ENLA VECINA POBLACIÓN DE ALCÀSSER. TODO ELLO PARA CORRESPONDER A LAS INNUMERABLES FAMILIAS QUE HAN CONFIADO EN NOSOTROS.

184

Fallas 2018 A4-V.pdf 1 02/02/2018 13:37:10

Tiendas Especializadas en alimentos congelados

* Sugerencia de presentación.

Fallas 2019

CMY

Toda la variedad en alimentos congelados con la máxima garantía de calidad y el mejor precio. Puede encontrarnos en: Plaza Era de Catarra, 2 bajo esquina con Rambla de la Independencia 46460 Silla (Valencia) Tel.: 961 218 442 · www.abordo.es

185

aldiesport@ aldiesport.com

186

B FA

ACHIN R R

IA - GA

N E BI

Avd. Reyes Católicos, 12 y 18 Tel. 605 018 288 961 201 430 SILLA (Valencia) - 46460 www.gabinetebarrachina.com Síguenos en Facebook

Talleres propios. Servicios de: BOR

DA D

IMP

REN

ROT SER

IGRA

ULA

Tu m arca da. p ers o n al iz a

CIÓN

FIA

C/. José María Pemán, 38 bajo 46460 SILLA (Valencia) Tels. 96 120 04 41 - 691 432 422 ventas@graﬁcasvapa.com www.graﬁcasvapa.com

Fabrica tu propia marca

187

ASESORIA -Fiscal -Contable -Laboral -Jurídica -Gestoría

SEGUROS -Vida -Pensiones -Hogar -Comercios -Salud -Vehículos

188

Com sempre, donant suport a Les Falles.

caixapopular.es

CARPINTERIA DE MADERA

PUERTAS DE CALLE DE TODO TIPO PUERTAS BLINDADAS Y DE INTERIOR PUERTAS ACORAZADAS MOBILIARIO DE COCINAS Y ACCESORIOS

ARMARIOS EMPOTRADOS PUERTAS PLEGABLES PUERTAS CORREDERAS PARQUET Y LAMINADOS

TABLAS PARA BARQUETS CARPINTERIA EN GENERAL TRABAJOS A MEDIDA FABRICACIÓN PROPIA

LLEVAMOS MÁS DE 80 AÑOS A SU SERVICIO, NUESTRA EXPERIENCIA NOS AVALA

189

CIRCULO DENTAL CLÍNICA DENTAL

C/. Valencia, 53 46460 SILLA (Valencia)

CITA PREVIA: Tel. 96 120 14 29 Móvil 677 397 136

C/ Rambla de la Independecia, 18 Teléfono 96 120 26 66 C/ Severo Ochoa, 8 (Esq. Cooperativa) Teléfono 96 121 42 40 190

CASA PILAR RESTAURANTE • COMUNIONES CON ANIMACIÓN Y CASTILLOS HINCHABLES • EVENTOS Camino Vereda, 34 BENIPARRELL (Valencia) Tl. 96 121 34 21 Precios adaptables

C.E.V.S.L.

CONSULTORIA Y ASESORAMIENTO DE EMPRESAS

Avda. Jaime I El Conquistardor, 2 bajo (esquina C/. San Rafael) Tel. 96 120 37 12 - Fax 96 121 21 52 - Mvl. 601 194 762 E-mail: laboral@consultoriavalero.com fiscal@consultoriavalero.com 191

INSTALACIONES Y MANTENIMIENTOS EN VIVIENDAS E INDUSTRIAS

Fontanería Ribes T. 653 612 305

FONTANERÍA CALEFACCIÓN Y GAS ENERGÍA SOLAR DESCALCIFICACÍON Y ÓSMOSIS GRUPOS DE PRESIÓN DESATASCOS Y LIMPIEZAS DE TUBERÍAS

Horario: Martes a Viernes de 9:30h a 13:30h y de 16:00h a 20:00h Sábados: 9:30h a 13:30h Lunes Cerrado. Pide cita previa llamando al 961 113 466 Calle Peset Aleixandre 8 bajo derecha 192

193

194

Mercedes Costa Agente de la propiedad inmobiliaria nยบ 19.178

Tel. 96 117 26 63 Mรณvil 625 446 436 46460 Silla (Valencia) inmercost@gmail.com www.inmobiliaria-inmercost.es

Compra, venta y alquiler de inmuebles

195

MANUEL MOLERO HIGUERAS Taller Mecánico: 654 193 910 (Manolo) Lavadero Vehícilos manual: 665 110 549 (Mercedes) Neumáticos - Reparación bomba inyectora

C/ 1º de Mayo,6 46460 SILLA (Valencia) joicarmultiouto@hotmail.com

196

Tels. 96 85 961121 21887785 601115 115350 335 601

CALLE VALENCIA, 40 - 46460 SILLA. TEL. Y FAX: 96 1211652 FACEBOOK: OPTICAVISIOLENTSILLA

197

198

199

200

Exposició en tenda de tragEs dE cErimònia Col·lecció 2018

Seguís-mos en:

C/ València, 33 Tel.: 96 120 32 33 46460 Silla (València) rubiohomesilla@gmail.com www.rubiohome.com

201

Venda su casa como un verdadero profesional

EXCLUSIVO SERVICIO

“PARTICULAR VENDE INMUEBLE”

ALFA SILLA Av. de la Plana 2 Bajo 46460 Silla www.alfasilla.com

Telf. 674 674 216 216 516 oficina 516 oficina 644 190 365 365 644 190 E-mail: alfasilla@alfasilla.com E-mail:

Telf. 674 216 516 oficina 644 190 365 E-mail: alfasilla@alfasilla.com

alfasilla@alfasilla.com

202

AV. SEQUIA REAL DEL XUQUER, S/N. 46460 SILLA (Valencia)

Tel. 96 120 02 66

203

EXPERIENCIAS DE FELICIDAD EN CONFIANZA 2 Agencias a su servicio… en Silla y Albal Viajes de LUNA DE MIEL VACACIONES Fines de Semana y Puentes Viajes de EMPRESA  GRANDES VIAJES    

Su Asesoría de confianza en viajes

SILLA: C/ San Rafael, nº 8 bjo. Tel. 960 653 715 silla@viajesturiopolis.com

ALBAL: Av. Corts Valencianes, 96 Tel. 961 269 649 albal@viajesturiopolis.com

www.viajesturiopolis.com

204

www.calzadosluque.com

gorria

seguis-nos a Facebook

C/ Vicente Navarro Soler, 7 . Telf. 963 753 396 46910 BENETÚSSER (València)

disseny&comunicació

C/ València, 12 . Telf. 961 203 898 46460 SILLA (València)

Àngel Guimera, 8 -2 46003 Valencia

C/ Sagra, 9 . Telf. 961 552 251 46900 TORRENT (València)

Antonio Machado, 32 46111 Rocafort

C/ Periodista Azzati, 13 . Telf. 962 067 420 460002 VALÈNCIA

Tel.: 606971341 gorria@mac.com www.gorria.info

205

ORVALENSA COMPRAMOS

ORO MÁXIMA VALORACIÓN PAGO EN EFECTIVO SERIEDAD Y DISCRECIÓN OPCÓN DE RECOMPRA

C/ VALENCIA, 53 SILLA Tel. 96 121 81 77

206

Paqueteria - Llenceria - Merceria

Concha Zaragozá C/ de Ntra. Sra. dels Àngels, 6 Telèfon: 96 120 38 38 Mòbil: 625 496 119 SILLA (València)

JIANCHAO ZHOU, S.L.

Avd Alicante, 59 bajo 46460 SILLA (Valencia) Telf. 655 630 257 C.I.F. B-98.102.502

Vanessa Alarcón - Depilación -Depilación láser - Masajes - Tratamientos faciales y corporales - Belleza de manos y pies -Uñas gel y porcelana - Maquillajes - Chocolaterapia -Aromateriapia C/ Jaume I, 34c. Bajo. 46460 Silla Tl. 652 379 223 207