A.C. Falla Mercat de Silla - Llibret 2017

2017 Falla Mercat de Silla

Falla Mercat de Silla 2017 Any rere any com la primera vegada

Falla Mercat de Silla 2017 Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

Edita: AC Falla Mercat de Silla 46460 Silla (València) Direcció i coordinació Roberto Fabra i Brocal Elena Tomás i Martí Maquetació i disseny de la portada: Roberto Fabra i Brocal Autor de les critiques de les falles: José M. Tomás i González

U2V

Publicitat: Elisa Palmero i Elisa Carbonell Col·laboradors: Anna M. Simó, Celia Cuñat, Claudia Rubio, Elena Tomás, Família RubioMartínez, Família Tomás-Martínez, Fernando Vte. Blanch, Javi Giner, Javier Tormo, José M. Tomás, Josep Antoni Simó, Laura Caballero, Laura Caballero, Lorena García, Lucia Tomás, Lluís Antoni Tena, Mireya Guirao, Nadia Mompó, Paloma Socarrades, Patrícia Miller, Pilar Costa, Roberto Fabra i Rosa M. Santos.

Fotografies: Alejandro Santoja, Alicia Benaches, Amparo J. Gimeno, Carlos Mayordomo, Celia Cuñat, Elena Tomás, Fanny Arce, Lorena García, Lourdes Gómez, Manuel Valiente, Maria Pastor, Mireia Giner, Nadia Mompó, Paloma Socarrades, Paula Reyes, Pilar Tormo, Rosendo Tormo, Sara San Lorenzo i Vicente Fco. Santos.

Correcció: Empar Minguet i Tomàs (Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla).

Impressió: Safecat S.L. Dipòsit Legal: V-4076-2011 (S’han imprés 500 exemplars)

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Any rere any com la primera vegada

T

Editorial

Però en aquest nou llibret, volem parlar-vos, de quant tot començà, de totes eixes primeres voltes que ara pareixen molt llunyanes però que sense elles les festes tal com hui les gaudim no existirien, si es pareu un segonet a llegir el nostre llibret, aprendreu on, com i perquè es planta la primera falla, d’on ve l’origen de la mascletà actual, com arribaren a existir les falleres majors de valencià, d’on va eixir el cadafal de l’ofrena, totes aquestes coses, tenen noms importants per a la festa, valents que volgueren avançar i que gràcies a ells hui les falles son patrimoni immaterial per la UNESCO, també tenen dates que marcaren nostre passat, però que també han influït en nostre futur, moments històrics que pararen la festa i que la feren eixir amb més força que mai, totes aquestes coses les trobareu al si d’un llibret que ha volgut rendir un homenatge al passat de la festa, perquè aprenguem dels nostres avantpassats i puga’m seguir creixent com sempre amb fet, han l’únic propòsit de fer més gran la festa fallera, aquella que ens furta el cor cada vegada que fiquem un remat, la que ens fica els pèls de punta al terratrémol d’una simfonia de pólvora, la que ens trau llàgrimes d’emoció front nostra mareta, i la que dugem per nostra sang, des que vàrem veure el sol de valencià, aquella per la que ens desvelem i a la que li entreguem hores de nostra vida, perquè creguem en la seua immortalitat, i volem que així siga, volem que ens seguisca furtant el cor, les llàgrimes i les hores de son, doncs les nostres tradicions bé valen el nostre sacrifici, i aquest any els fallers de la Falla Mercat volem deixar ben marcats els nostres inicis, i veure com hem crescut, volem admirar i aprendre, i volem que eixos inicis mai s’obliden, perquè el dia que els oblidem açò s’haurà acabat.

Vingueu amb nosaltres a través de la història, i reviviu els nostres orígens, doncs sense ells no som res, gaudiu del que fórem, som i serem, deixeu-vos atrapar pel principi d’aquest món d’il·lusió, de sàtira i d’emoció, doncs les falles són un estil de vida, son nostre estil de vida, i en aquest 2017 el volem compartir amb tots aquells lectors que vulguen aprendre com s’inicià aquesta festa que tant estimem, i que tant ens aporta a la nostra vida, aquest any volem ser part de la història, volem arreplegar baix un escut verd com els camps de valencià, tot el que ens ha portat fins ací, i ficar el nostre granet d’arena, per a ser part també d’eixa història immortal, de segur que no es defrauda, gràcies per ser part d’aquest món que mai tindrà un final, soles un miler de principis, que hui anem ha contar-vos.

Elena Tomá[ s i Martí

U3V

ot en aquesta vida té una primera vegada, doncs, sense un inici res podria finalitzar, però no volem parlar d’un final, doncs el tema que a continuació anem a tractar encara no el té, i sincerament esperem que mai el tinga, doncs, una festa que mobilitza tantíssima gent i que cuida tan bé nostra cultura i nostres tradicions mai tindrà un final. Mentre els valencians la defensem serà per sempre, serà immortal.

Llibret 2017

Índex

Editorial.............................................................................................................................. 3 COMISSIÓ MAJOR.................................................................................................7 Vers a Javier...................................................................................................................... 11 Paraules per a Javier.......................................................................................................12 Junta Directiva................................................................................................................16 Llistat comissió major....................................................................................................18 Recordem 2016................................................................................................................20

U4V

A Marina Zaragozá i Pérez.......................................................................................... 24 Vers a Patrícia................................................................................................................. 27 Salutació de la Fallera Major...................................................................................... 32 Entrevista a Patrícia...................................................................................................... 34 Estimada amiga.............................................................................................................40 Boceto i crítica de la falla gran................................................................................... 42 Som Mercat..................................................................................................................... 58 MONOGRÀFIC: CRÒNICA, D'UNA TRADICIÓ,D'UN SENTIMENT... LES FALLES.........67 Tot cap en un llibret de Falla......................................................................................68 Primer cartell anunciador de les festes falleres......................................................71 València, allà pel mes de març de 1855......................................................................71 El primer “Bando” faller.............................................................................................. 72 Març trist a la capital del Túria................................................................................. 74 Els orígens de la batalla de flors.................................................................................75 L'escàndol de la primera correguda de falles......................................................... 76 El primer tren faller......................................................................................................80

Any rere any com la primera vegada Creació junta central fallera ...................................................................................... 82 Els origens de La Crida................................................................................................ 83 Creació de la setmana fallera ....................................................................................84 Amparo Albors, primera fallera major de València............................................. 85 Primera exposició del ninot........................................................................................86 Passeig per la història de les FMI de València....................................................... 87 La primera mascletà de la història............................................................................88 Inici d'una tradició: L'ofrena de flors .......................................................................89 Les primeres falles infantils.........................................................................................91 El primer vaixell faller..................................................................................................91 La primera FMI de València que va nàixer a Silla............................................... 93 COMISSIÓ INFANTIL....................................................................................... 103 Llistat comissió infantil.............................................................................................. 105 Bressol 2017.................................................................................................................... 106 Vers a Claudia............................................................................................................... 109 Salutació de la Fallera Major Infantil..................................................................... 114 Entrevista a Claudia..................................................................................................... 116 Més que una cosina, com unagermaneta...............................................................122 Claudia, escolta aquestes línies................................................................................124 El somni de la nostra xiqueta....................................................................................126 Boceto i crítica de la falla infantil............................................................................130 Som Mercat Infant...................................................................................................... 142 EL RACÓ DE L'ESPLAI...................................................................................... 147 Les meues primeres falles......................................................................................... 148 PROGRAMA D'ACTES.......................................................................................163 Cloenda........................................................................................................................... 171 GUIA COMERCIAL.............................................................................................173

U5V

Entrevista a Vicent Company, El Dimoni.................................................................96

U7V

Comissiรณ Major

Llibret 2017

Salutació del President Fallers i falleres, amics i amigues, veïns i col·laboradors.

Aquest és el quart any que tinc el plaer de poder dirigir-me a tots vostés des de les pàgines del nostre llibret com a President de la Falla Mercat de Silla.

U8V

Ser president d’una falla és un càrrec molt important, et trobes moltes coses al teu voltant, i per això, tinc l’orgull d’haver sigut elegit per aclamació dels meus fallers. En eixe moment em varen més fort i feliç, ja que eixa confiança et fa treballar de valent.

Cada exercici faller com a president ha sigut una nova aventura per a mi, cada any m’enfrontat a diverses situacions. Voldria agrair a la meua comissió l’esforç per tots aquests anys que duc com a president. Els moments difícils s’han convertit per a nosaltres en una superació i açò ha sigut gràcies al treball de tots. Gràcies per omplir la falla d’emocions, de moments divertits, de moments emotius… sou insuperables! El vostre treball, la vostra lluita per la nostra cultura i la vostra força ha fet unir-nos cada vegada més, i el més important, tots junts hem fet d’aquesta falla una gran família fallera.

He passat un any meravellós junt amb els màxims representants de l’any 2016, Nadia, Lucía i Raúl. Espere que hàgeu gaudit de les festes com es mereix i haver estat a l’altura de vosaltres. Ha sigut un plaer compartir en vosaltres i les vostres famílies aquest any, he guanyat grans amics.

Patrícia i Claudia, ja sou les màximes representants per a l’any 2017. Gaudiu amb molta intensitat cada acte i cada moment per què són únics. Claudia, voldria dir-te que encara que no tenim president infantil, ací tens al teu president per acompanyar-te en tot moment.

Per a finalitzar, vull agrair també al nostre veïnat, col·laboradors i patrocinadors la seua ajuda. Vosaltres sou un pilar fort en la nostra comissió.

Desitge al poble de Silla unes bones festes josefines i dir-vos a tots que les portes del nostre casal sempre estaran obertes per a tots.

Javier Torm[ o i Martos

U10V

Llibret 2017

Javier...

Quatre... Ja en són quatre aquests anys de pura entrega, d’estar sense descans donat sempre a la brega, buscant la llum del sol que de buscar-la t’encega.

I sempre amb la cara alta per haver servit a la gent, entregant tot l’esforç i lluitant desinteressadament, per mantindre en peu la festa per a la generació vinent.

Però sempre estàs al lloc, amb el cor, les mans i l’entesa, que el que més ha de manar, sempre ha de dur l’adreça, encara que, de vegades, el càrrec ja saps que pesa.

Quatre... ja en són quatre, que han passat en un sospir, lluitant amb la teua gent, compartint sense dormir, que el pressupost es complira i tot tornara a eixir.

Però sempre ix la purneta dins del caliu del casal, que inflama el teu esperit en un marejol general i fa sortir el faller quan se sent sonar un tabal.

Tu mai sol, però el primer, sempre has estat compartint que al casal hi haguera harmonia i tots estigueren gaudint encara que cadascú tinguera un pensar distint.

No hi ha pesars ni penes, ni discussions ni disputes, ni cansament ni fatiga, ni cares ni mans brutes, tan sols ix un sentiment, una flama que fent volutes,

Germà, tu eres de festa, l’essència d’un bon faller, per entrega, per valia, per regalar el teu quefer, a aquesta tradició de flama que és de València el voler.

li pega foc a tot al teu ànim, i oblidant els mals records fa nàixer de nou al faller que posa en peu tots el cors i ja tot torna a ser festa, música, traca, fum i flors.

Tan se val si ja en són quatre, aquest és el teu present, mirant sempre endavant, fent de la lluita content, i aquest ha de ser el teu premi per ser un bon president.

Així és la festa, germà, i el càrrec de president, lluitar sense descans, prop de l’esgotament, per alçar-se amb una purneta que s’ha d’emportar el vent.

Jose Maria Tomás i González [

U11V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U12V

Paraules per a U

Javier...

n altre any més tinc el plaer de poder dirigir-te unes paraules. Però enguany he decidit envoltar-me d’unes persones que són una part important de la teua vida com a president, han compartit molt durant aquests anys amb tu i que també tenen alguna cosa a dir-te. Són Pilar, Rosa, Nadia i Patri, les teues falleres majors.

Nosaltres, les teues quatre falleres majors volíem dedicar-te unes paraules.

Hem viscut el nostre somni al teu costat i volíem fer-te saber des de les pàgines del nostre llibret lo important que has sigut per a nosaltres. Has sigut la nostra meitat falleril, res haguera sigut igual sense el teu suport, el teu saber estar i la teua cordialitat.

Amb Pilar vas començar aquesta aventura.

Any rere any com la primera vegada

J

unts partirem des de zero, sense experiència, amb nervis, perquè no sabíem si estaríem a l’altura de la nostra comissió. Però el que més importava era la il·lusió per poder viure la festa fallera des d’un altre punt de vista. Tenim molts moments viscuts, on també hi havia llàgrimes, alguna que una altra bogeria però sobretot riures. Encara recorde el dia de la presentació on et nomenaven a tu com a President i a mi com a Fallera Major.

Què dir-te de les paraules que et va dedicar la teua germana? Intentaves evitar que les llàgrimes no aparegueren però va ser impossible, no solament per a tu sinó per a tots els que estàvem allí. Però tots aqueixos moments van ser compartits per una persona que ens acompanyava a tots costats i que participava en les nostres bromes i bogeria. Nostra Lorena.

U13V

Amb Rosa vas continuar el teu camí.

A

l teu costat he viscut dos anys fallers diferents, un com a mare de President Infantil i l’altre com a Fallera Major i repetint com a mare de President Infantil. Encara recorde el dia que et vaig cridar per telèfon per a ser la Fallera Major de l’any 2015. La teua expressió va ser tota una sorpresa i a partir d’eixe moment hem viscut un any meravellós, encara que el temps no ens acompanyara poguérem realitzar tots els actes i ens ho passarem d’allò més bé.

El teu tercer any ho vas compartir amb Nadia.

U14V

Llibret 2017

Eixe any va ser el primer que muntarem la carpa, i no sabíem com anàvem a estar però he de dir que va ser immillorable. Per a mi has sigut un bon president, que has fet que els meus fills i jo no oblidem aquests anys.

M

’agradaria donar-te les gràcies pel teu treball desinteressat a la nostra falla, per l’afecte que m’has mostrat en cada acte, en cada festa. Que bé ho hem passat., jo sols tinc paraules d’agraïment, has sabut fer fàcil el difícil. En especial recorde el dia 17 d’abril de 2015, dia en el qual m’anunciaves que seria la Fallera Major del 2016. Eixe dia començà el meu compte de fades en el que tu has sigut un dels pilars fonamentals.

Ha sigut un any ple d’emocions, rialles i llàgrimes, amb anècdotes molt divertides que no oblidarem mai i amb moments emotius com el la nit de la cremà, on jo veia que estava arribant el punt final del meu somni, però tu sempre em deies que no estiguera trista que encara ens quedaven molts actes per realitzar junt a tu, Lucía i Raül.

Any rere any com la primera vegada

E

ncara que fa poc temps que compartint aquest somni, ens queden per viure molts actes i experiències. Gràcies per donar-me l’oportunitat de poder representar a la nostra comissió enguany, el 2017. Sé que tindré al meu costat a un gran company i president perquè així m’ho han explicat Pilar, Rosa i Nadia.

Aquest somni ja ha començat, gràcies per compartir-ho amb Claudia i amb mi, les teues Falleres Majors per aquestes falles.

Com pots veure, tot són paraules de gratitud per tot el que has fet pels màxims representants i per la falla en aquests quatre anys. Sempre has treballat per portar la nostra falla al lloc més alt i perquè teníem un casal on poder gaudir d’aquesta gran festa que ens uneix a tots com una família.

Eres un exemple a seguir com a President. Gràcies per tot el que has fet i fas per tota la comissió.

Et desitgem el millor, Pilar, Rosa, Nadia, Patri i Lorena.

U15V

I aquest últim any amb Patrícia.

Llibret 2017

U16V

Junta Directiva President: Vicepresident 1r: Vicepresident 2n: Vicepresident 3r: Vicepresident 4t: Secretària: Vicesecretària: Tresorer: Comptadora: Delegada de loteries: Delegada de quotes: Delegat d’activitats culturals: Delegats de llibret:

Javier Tormo i Martos Vicente Fco. Santos i Benaches Vicent Simeón i Alba Ramón Tomás i Más Ivan Martínez i Marco Pilar Tormo i Martos Anna M. Simó i Pardo Jose Ramón Rubio i Tinajo Pilar Martínez i Riera Marina Amparo Calvo i Pérez M. Carmen Calvo i Pérez Jose M. Tomás i González Roberto Fabra i Brocal Elena Tomás i Martí Delegat de casal: Rosendo Tormo i Monar Subdelegats de casal: Victor Manuel Gómez i Martínez Lorena García i Llana Laura Giner i Martín Mireia Giner i Pons Mireya Guirao i Bas Delegades de protocol: Marisa Repullés i Magalló Inma Martínez i Riera

Delegats de presentació: Rosendo Tormo i Monar Andrés Lozano i Ferri M. Elena Martí i Palanca Jose Carbonell i Más Fernando Vte. Blanch i Belenguer Salvador Mompó i Martínez Delegats de junta local fallera: M. Pilar Costa i Peña Lorena García i Llana Delegat d’infantils: Gonzalo Gregori i Gisbert Subdelegats d’infantils: Lourdes Gómez i Cano Alicia Benaches i Ruíz Amparo José Gimeno i Moret M. Jose Simeón i Ventura Delegats de festejos: Victor Manuel Gómez i Martínez Manuel Valiente i Garcia-Luengo Samuel Sandemetrio i Roman Subdelegats de festejos: Anna M. Simó i Pardo Esther Paredes i Ribera Laura Giner i Martín Mireia Giner i Pons Mireya Guirao i Bas Sara San Lorenzo i Conesa M. Teresa Baena i Sojo Alberto Albert i Santos Josep Antoni Simó i Pardo Lorena García i Llana Delegades de recompenses: Isabel Tomás i Martí Laura Buchon i Perea Delegats de play-baks: Natalia Alfonso i Brocal Celia Cuñat i Leren Javier Giner i Raga Delegades de propagandes: Elisa Palmero i Costa Elisa Carbonell i Palmero

U17V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U18V

Comissió Major Adela M. Herrero i Martínez Adela Zaragoza i Rodríguez Alba Montes i Lahoz Alberto Castellar i Albert Alberto Jose Albert i Castaño Alberto Jose Albert i Santos Alejandro Santoja i Rocamora Alicia Benaches i Ruíz Amparo Cerveró i Sobrevela Amparo José Gimeno i Moret Ana Albert i Soriano Anna M. Simó i Pardo Andrea Dasí i Múrcia Andrea Ferrando i Zaragozá Andrés Lozano i Ferri Antonio Tormo i Araixa Carlos Mayordomo i Izquierdo Carlos Nicolás Sibera i Bojorge Carmen Magalló i Magraner Celia Cuñat i Leren Celia Zaragozá i Expósito Cora Cuñat i Leren Daniel Rodríguez i Alcaraz David Braulio i San Lorenzo Elena Tomás i Martí

Elisa Carbonell i Palmero Elisa Palmero i Costa Elisabet Lozano i López Eloy García i Forner Enrique Ferrando i Escriba Esther Paredes i Ribera Eva M. Casanova i Alfonso Fernando Porcel i Sanchis Fernando Vicente Blanch i Belenguer Francisco Rodríguez i Expósito Francisco Román Parra i Rubio Gonzalo Gregori i Gisbert Héctor Rico i Aguilar Herminio Vedreño i Riera Inma Martínez i Riera Isabel Tomás i Martí Ismael Gómez i Martínez Ivan Carrio i Poveda Ivan García i López Ivan Martínez i Marco Ivan Vicente i García Jaime Socarrades i Pérez Janette Marco i Prieto Javier Boscá i Mares Javier Giner i Raga

Javier Tormo i Martos Javier Torralba i Riera Jesús Domingo i Gómez Jose Carbonell i Más Jose Francisco Mulet i Ferrer Jose Maria Tomás i González Jose Miguel Robledo i Guillen Jose Miguel Rodríguez i Bosch Jose Pasqual Martí i Alapont Jose Ramón Rubio i Tinajo Jose Zafra i Varela Josep Antoni Simó i Pardo Laura Buchon i Perea Laura Caballero i Santamans Laura Giner i Martín Leticia Simó i Baena Lorena García i Llana Lorena Muñoz i Costa Lourdes Gómez i Cano M. Carmen Guillem i Pastor M. Carmen Moreno i Sedeño M. Desamparados Carreres i Roselló M. Elena Martí i Palanca M. Jesús Brocal i Zaragozá M. Jose Boronat i Sánchez M. Jose Magraner i Brocal M. Jose Simeón i Ventura M. Pilar Costa i Peña M. Teresa Baena i Sojo M. Carmen Calvo i Pérez Maite Ortiz i Arce Manuel Valiente i Garcia-Luengo Maria Pastor i Giner Marina Amparo Calvo i Pérez Mario Madrigal i Muelas Marisa Repulles i Magalló Marta Alapont i Lázaro Mercedes López i Ortega Miguel Albert i Soriano

Mireia Giner i Pons Mireya Guirao i Bas Moisés Salvador i Cerveró Nacho Peris i Rios Nadia Mompó i Meneses Natalia Alfonso i Brocal Noemí Iborra i Santos Paloma Socarrades i Magalló Pasqual Martí i Gimeno Patrícia Arias i Bellver Patrícia Miller i Vicente Paula Reyes Hernández i Benavent Pilar García i Castaño Pilar Martínez i Riera Pilar Martos i Moreno Pilar Tormo i Martos Ramón Tomás i Más Raül Martínez i Sola Reina Martí i Gimeno Roberto Fabra i Brocal Rosa Alfonso i Romaguera Rosa M. Santos i Benaches Rosendo Tormo i Monar Salvador Mompó i Martínez Samuel Sandemetrio i Román Sara Banacloy i Bueno Sara Domenech i Gomar Sara San Lorenzo i Conesa Sheila Rodríguez i Zaragoza Sonia Albert i Castaño Sonia Más i Rios Tamara Hernández i Jiménez Teresa Fuster i Fortea Vicent Carbonell i Palmero Vicent Simeón i Alba Vicent Vedreño i Luz Vicente Francisco Santos i Benaches Víctor Albert i Soriano Víctor Manuel Gómez i Martínez

U19V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

Recordem 2016

ABRIL:

Elecció de president

Va ser la nit del 15 d’abril de 2016, en la intimitat del nostre casal, després de realitzar la nombrosa votació fou reelegit, per majoria, com a president de la Falla Mercat: Javier Tormo i Martos. En ell va recaure la responsabilitat de portar endavant aquesta comissió per quart any consecutiu.

Apuntà

L’endemà, amb el president al capdavant, vam celebrar tots els fallers, tant grans com menuts, el dia de l’apuntà, amb castells unflables i paella.

MAIG:

U20V

Besamans

El darrer diumenge del mes de maig, els nostres màxims representants es vestiren de gala per anar a fer el besamans a la nostra benvolguda Geperudeta i mostrar-li el fervor i la devoció que li professem.

JUNY: Sant Joan

Oficialment a l’estiu, la nit del 25 de juny, a la nostra estimada plaça del Mercat, un any més celebràrem la nit de Sant Joan amb la companyia del nostre fidel públic i, com no, amb un bon nombre d’actuacions protagonitzades pels fantàstics artistes de la nostra comissió, que ens van fer gaudir d’una vetllada molt entretinguda.

JULIOL:

Welcome to caloret

El 2 de juliol, per celebrar un any més l’arribada de l’estiu, tots vestits amb banyadors i abillats amb ulleres de bussejar, flotadors, barrets, etc. vam gaudir d’una meravellosa vetllada, al més pur estil marítim, al nostre casal on gaudírem d’un meravellós sopar i una bona estona de festa.

Any rere any com la primera vegada Nomenament i signatura de contractes

La nit del 29 de juliol, en la intimitat del nostre casal sopàrem els fallers, familiars i convidats. Tot seguit, vam realitzar el nomenament de la mà de la nostra secretària. Els representants per al 2017 són Claudia Rubio, com a fallera major infantil i Patrícia Miller, com a fallera major. A continuació, i com és tradició en la nostra comissió, es va realitzar la signatura dels contractes dels monuments amb els nostres artistes fallers. Per a concloure la vetllada brindàrem per les falles de 2017.

Gran nit de playbacks a la plaça

La nit del 30 de juliol, com és costum al nostre poble, el dissabte anterior al 6 d’agost, i en honor al Santíssim Crist de Silla, les sis comissions falleres organitzàrem una espectacular nit de playbacks. Com cada any, els fallers del Mercat vam estar allí deixant el colofó ben alt, gràcies a la col·laboració tant de grans com de menuts que treballaren de valent per a fer-ho possible.

Karaoke

Per primera vegada realitzem el nostre estimat concurs per a cantants novells al parc de l’estació. La nit del 8 d’agost celebràrem la dessetena edició d’aquest meravellós concurs davant l’atenta mirada de tota la població.

SETEMBRE: Proclamació interna

Ja és una tradició arrelada a la nostra comissió que la setmana prèvia de la proclamació reproduïm l’acte que farem, en la intimitat del nostre casal. Així la nit del 2 de setembre ens ajuntàrem per a realitzar un assaig general del que passaria la setmana vinent.

Proclamació

Arribat el gran dia, el 10 de setembre, són proclamats oficialment els nostres màxims representants. Eren cap a les 23 hores quan desfilaren davant de l’atenta mirada d’amics, familiars i fallers. Van rebre dolces paraules de la mà de les nostres presentadores i un pergamí en record del seu regnat. De segur que no podran oblidar mai la màgia d’aquell moment.

Entrega de Bandes

Com cada any es fa entrega de les bandes a les nostres falleres majors però enguany per primera volta és féu amb un emotiu acte al nostre casal, acompanyats dels fallers, familiars i amic.

U21V

AGOST:

Llibret 2017

Mig any faller

Com que ja és un costum consolidat, el 24 de setembre vam celebrar que sols queda la meitat del camí per arribar a l’esperada setmana fallera. Tinguérem un dia d’allò més intens amb esmorzar, castells unflables, tómbola, paella, el cant de l’estoreta, plantà, cremà, sopar i, per concloure, música fins que ens deixaren. Aquest dia ens féu recordar la intensitat amb la qual vivim un dia de falles.

OCTUBRE:

Paella del 9 d’octubre

Amb un fantàstic dia estiuenc, el 9 d’octubre, el dia de tots els valencians, com marca la tradició, ens vam reunir per fer unes bones paelles i menjar-nos-les al nostre casal. Tot seguit, la partideta de truc, les xarrades i bona cosa de rialles.

U22V

Nit del món faller

La nit del 29 d’octubre ens reunim a la Nau Jove les sis comissions per sopar amb gran harmonia. Tot seguit es lliuraren els premis del campionat de truc i parxís. Enhorabona a tots els participants.

Berenar i sopar de halloween

Tot i que halloween és una festa un poc llunyana, també ens agrada celebrarla. A la vesprada, els nostres menuts, tots disfressats, berenaren al casal i, tot seguit, prepararen una bossa prou terrorífica per poder anar a fer el joc “truc o tracte” pel veïnat i posar dins els caramels que els donaven. A la nit, el sopar va prendre un caràcter més aterridor. Els majors, amb les disfresses i ambientats sota una llum tènue i un fum de carabasses espantoses, sopàrem al casal i, tot seguit, música i ball fins a altes hores de la matinada.

NOVEMBRE: Presentació major

“Per conjunt de virtuts que atresora i que la fan digníssima portadora de nostra més alta representació, brindem homenatge d’amor i reconeixement, a la FALLERA MAJOR DE LA FALLA MERCAT DE SILLA DE L’ANY 2017, SENYORETA, PATRÍCIA MILLER VICENTE”

Any rere any com la primera vegada Això és el que retronava al cel de Silla, la nit del 26 de novembre de 2016, per a proclamar a qui seria la nostra reina de la collita, tema central de nostra presentació, ja que enguany tocava exaltar l’arròs, el nostre cultiu i cereal per excel·lència. Amb un teatre, més que divertit, donàvem pas al moment culminant de la nit i, amb gran emoció, descobrírem el secret millor guardat: el nostre espectacular graner, i en mig, un tron especial que portava la corona daurada que li correspon a Patrícia com a nostra estimada Fallera major.

L’endemà i baix una pluja intensa, trons i llamps, donàvem pas a la màgia, amb una profecia que deia que els mags ensenyaven els homes a ser com són i que quan es tornaren cobdiciosos, trencaren el llibre que els podia donar el poder, i que tan sols la xiqueta de cabells daurats i cor pur el tornaria a ajuntar. Aquesta història va ser comptada a través d’ombres que donaven pas a una presentació més que emotiva, acompanyats de les veus d’Anna i Nerea, donàvem pas a la coronació de CLAUDIA RUBIO I MARTÍNEZ, com a la nostra fallera major infantil. En la segona part, la profecia es va complir i amb la veu de la fada i la maga, s’ajuntava el que s’havia trencat, donant pas a un escenari genial, on es representava una biblioteca infinita plena de màgia i sentiment. Com a centre i cor d’aquest decorat la nostra nineta, convertida ja en digna representant de nostra comissió infantil.

DESEMBRE:

Presentació interna i penjada de quadres

El 2 de desembre vam celebrar la presentació interna al nostre casal perquè pogueren ser nomenats tots els membres de la comissió que no s’havien pogut vestir de faller en la presentació oficial.

A continuació, Nadia, Lucía i Raül varen despenjar els seus quadres i Patrícia i Claudia penjaren els seus al lloc d’honor. Tot seguit, com a colofó, els representants del 2016 van penjar una orla en record del seu regnat i les seues presidències.

Dinar i berenar de Nadal

Cap al migdia del 18 de desembre, es començà amb el quintet i la tapa seguit d’un suculent dinarot guisat pels nostres xefs fallers. A la vesprada, els nostres menuts van berenar i, tot seguit, feren un bon grapat de manualitats nadalenques molt acolorides, per tal d’engalanar el nostre casal com cal per a les festes que arriben.

Cap d’Any

La darrera nit de l’any ens ajuntàrem un bon nombre de fallers per acomiadarnos del 2016 com cal, amb un suculent sopar i el tradicional raïm i vam donar així la benvinguda al 2017 amb bona música i ball.

Roberto Fab[ra i Brocal

U23V

Presentació infantil

Llibret 2017

U24V

A Marina Zaragozá i Pérez M

arina, tornes a les pàgines del nostre benvolgut llibret, però no com sempre, no per a aportar-nos part de la teua saviesa. Aquesta vegada, tornes a formar part d’ell per a recordar-te.

Fa uns mesos lamentàvem profundament la teua absència amb tantes i tantes persones que han tingut la gran sort, com nosaltres, els fallers de la teua Falla Mercat, de compartir tants i tan bons moments al teu costat. Aportaves sempre el teu bon saber, ens enriquies amb la teua cultura i ens feies gaudir de la teua personalitat tan amable i familiar, del teu parlar dolç i assossegat, de la teua temprança i serenitat...

El teu recorregut dins la Falla Mercat data des de fa molts anys. Jo, personalment, et recorde des de ben xiqueta; quan, amb tan sols vuit anys, vaig compartir amb la teua filla Marina l’honor de ser regines de la flor i del foc infantils. Eren els inicis de la vida de la nostra comissió, on Marina Zaragozá també va tindre “la seua primera vegada” a la falla.

En aquells moments vaig conéixer una dona que ens acompanyaria, al llarg dels anys, en la trajectòria de les diverses activitats que li proposàvem. En el teatre, preparant-nos obres del seu apreciat escriptor Bernat i Baldoví, assajantnos versos amb eixe cigronet baix la llengua que tant li agradava “prescriure” perquè vocalitzàrem bé… I, com no, treballant en el nostre, tan estimat, llibret que avui també plora la teua partida.

Marina, has sigut partícip molts anys en la minuciosa elaboració del nostre llibret, aportant la teua sapiència, les teues paraules i la teua llavor sempre en pro de la nostra llengua. En cada article, en cada treball literari, que amb tanta dedicació has realitzat, han quedat marcats els teus valuosos coneixements i la teua empremta. És per això que no podíem deixar d'anomenar-te en aquestes pàgines que tu, en algun moment, també creares i de les que ja formes part, perquè volem per sempre demostrar-te mitjançant elles, tot el nostre afecte i estima.

Marina serà recordada amb molt d’afecte en la nostra comissió, com tants altres fallers que ens han deixat i ens han aportat tan bona llavor com ella i tan gratificant. Nosaltres sempre els guardarem en el trosset més apreciat de la nostra memòria i tindran el seu lloc a la Falla Mercat, perquè ells conformen la història que nosaltres dia a dia continuem forjant, com bé deia Marina, “a casa nostra”.

Anna M. Si[ mó i Pardo

U25V

Any rere any com la primera vegada

És València un gran verger de bellesa i galania, on la flor més perfumada té colors de poesia, i ens arriba com el sol portant-nos la llum del dia.

De vegades la vida fa bromes per mostrar la veritat, tu arribares de la mà d’una amiga i aquesta mà fins ací t’ha portat, que no hi ha camí més bonic que el camí de l’amistat.

Tímida en aparença, té un somriure formós, que combina perfectament amb un caràcter joiós, que t’envolta i dóna accés al seu món meravellós.

I tu, Patri, fent piruetes, has fet la coreografia d’un somni que comparteixes, amb estima i simpatia, amb una colla festera que sempre ha vist la teua valia.

Una fallera valenta que no té por al passat, i que envoltada en gesmil sortint d’un somni daurat, per un camí de flors i murta de València ens ha arribat.

I aquesta màgia prodigiosa, aquesta força i energia, aquest saber estar tranquil, ple de dolça galania, és el segell d’una dona que va creixent cada dia.

Perquè les flors quan neixen, no reclamen temps ni forma, ni necessiten excuses ni tindre més plataforma, que donar-se sense mesura tenint l’entrega per norma.

I en veure aquests ulls de mel i aquesta cara de tarongina, un clam naix als nostres cors per aquesta preciosa regina, dient-li guapa i bonica a aquesta rosa sense espina.

I la falla ho reconeix i la falla t’ho valora, i un tapiu de mil colors quan tu camines estora, dient que aquesta regina és la nostra i ja no és de fora.

Ve per fer que el nostre ànim balle de felicitat, ve per omplir de ritme el nostre cor accelerat, en veure tots orgullosos aquest tresor que hem trobat.

És fallera per entrega, fallera per amistat, és fallera per l’esforç que ens dóna desinteressat, i que la fan ser la regina de tot aquest món encantat.

Patri no ve de fora, Patri és del Mercat, i així ho proclamem ací perquè quede ben gravat, tenim la més bonica fallera que mai havíem somiat.

Jose Maria Tomás i González [

U27V

Patrícia...

Llibret 2017

Salutació de la

Fallera Major

B envolguts fallers, amics i veïns de Silla.

U32V

Sóc Patrícia Miller Vicente i aquest any tinc el gran privilegi de poder dirigirme a tots els lectors del nostre llibret com a Fallera Major de la Falla Mercat de Silla.

Són pocs els anys que porte en aquesta comissió, però la gran acollida que he tingut per part de tots els fallers i falleres i el gran afecte que, en cada moment, m’han demostrat han fet que em senta, sempre, com en família, i han ajudat a fer possible que el somni que tant havia anhelat es fera realitat.

Sé que des d’ara fins al dia de la cremà, m’esperen uns mesos intensos, plens d’actes i emocions que recordaré per sempre. Estic segura que junt amb Javier, el nostre President, i junt amb Claudia, la nostra Fallera Major Infantil, els viurem intensament, gaudint al màxim d’aquesta experiència que junts comencem.

Vull aprofitar aquestes pàgines per a donar les gràcies a tots el que han fet possible que hui siga la Fallera Major del Mercat, sobretot als meus amics que sempre estan al meu costat ajudant perquè tot estiga perfecte.

Als fallers del Mercat, vull convidar-los a viure amb mi aquest somni i desitjarlos que passem junts unes meravelloses festes falleres, sempre en harmonia i amistat.

I als veïns de Silla vull dir-los que les portes del nostre casal sempre estan obertes per aquells que vulguen visitar-nos, i així podrem gaudir un any més de la millor festa del món: LES FALLES. Visca Silla, les falles i la Falla Mercat.

Patrícia Mil[ ler i Vicente

Llibret 2017

U34V

Entrevista a

P

Patrícia

atrícia Miller Vicente, la nostra fallera major 2017, fallera de gran bellesa, de cabells negres i gran personalitat, entra en la nostra comissió de forma discreta i sense molts sorolls. En pocs mesos ha vist com la seua vida donava un gran canvi, comencen mesos amb gran tràfec: canvis de casa, organitzant actes, vestits, trasllat de València a Silla, etc. Però, si alguna cosa cal destacar d’ella, és el seu etern somriure, el seu caràcter afable i tendre i la seua simpatia amb tot aquell qui s’acosta a ella. Gran fallera i gran amiga dels seus amics, comença l’entrevista contant-nos com va entrar a formar part de la Falla Mercat i com va sorgir la idea de presentar-se a fallera major.

- Patri, conta’ns primer que res des de quan eres fallera?

- Jo sempre he sigut fallera, des de xicoteta he estat vinculada a aquestes festes. M’encanta el món de les falles. Primer vaig ser fallera de València, d’una falla xicoteta de barri de la qual vaig tindre l’oportunitat de ser fallera major l’any 2012. Allí, les falles es vivien d’una altra manera, hi ha

més nombre de falles que ací a Silla i l’ambient que es vivia dins la falla no era tan familiar com en la nostra, encara que he estat molt a gust. Però encara que jo era fallera de València, els meus millors amics són de la Falla Mercat i açò ha fet que sempre estiguera vinculada a aquesta comissió, inclús sense ser fallera. Des de fa anys col·labore amb la Falla Mercat en la preparació de playbacks, ajudant en els assajos, en el vestuari i maquillatge. M’encantava col·laborar amb ells i, la veritat, sempre em van acollir com una fallera més. Aquesta situació va fer que en 2016 m’apuntara a la Falla i començara així la meua trajectòria fallera en el Mercat.

- La decisió de ser fallera major, com sorgeix?

- La veritat, va ser una decisió que ni jo mateixa m’esperava. Tot va vindre rodat i sabia que no podia perdre l’oportunitat. La Falla no tenia fallera major i van ser els meus amics qui més em van animar, van insistir molt en què complira el meu somni i jo estava convençuda que ho viuria amb la millor comissió possible. Així que ho vaig comentar amb Javier, el president, i em vaig presentar davant

U35V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U36V

la Junta Directiva i, després de l’apro- -El viure a València fa que siga un poc vació dels meus pares, es va fer oficial. més complicat amb tant d’acte a què he d’acudir, però això no em va tirar - I ací comença tot. A casa com ho enrere. És veritat que no tinc total lliestan vivint? bertat per a gaudir de tot, però m’or- Als meus pares els encanten les fa- ganitze molt bé i no em perd res. lles, han sigut fallers de València des - I en la setmana fallera, trasllat tode fa temps, sempre m’han transmés tal a Silla no? la passió per la nostra festa i ma mare sempre va voler que jo fóra fallera - Sí, per descomptat. En la setmana major infantil, però no va poder ser. fallera em trasllade a Silla per a poAixí que després d’una primera ex- der organitzar-ho tot i acudir sense periència com a fallera major d’una problema als actes i poder aprofitar comissió de València que no disfrutà- també les nits falleres en el casal, que rem al màxim, el tornar a repetir els és el que més m’agrada. va fer molta il·lusió. Encara que em va - Conta’ns com va ser la primera excostar un poc convéncer-los, no van periència com a fallera major? tardar a suportar-me en la decisió.

Com ja he comentat abans, a València - Actualment vius a València. Com les falles es viuen d’una altra maneportes aquesta situació? ra. Jo aquell any no vaig tindre fallera

Any rere any com la primera vegada

- Deixem tot això a un costat, ara comença un nou somni, i aquesta vegada sí cal viure-ho al màxim.

- Sí, enguany sí. Ma mare ja està recuperada i no s’està perdent res, acudeix a tots els actes i no se separa de mi ni

un moment. Inclús vivint a València, açò no ha impedit que acudim a tot, tots junts en família. Estem molt il·lusionats i volem donar les gràcies als fallers del Mercat per la gran acollida que hem tingut.

- I conta’ns, com esperes viure-ho, quins actes esperes amb més il·lusió?

- Espere il·lusionada tots, però sobretot l’ofrena, els premis... I la veritat que si he d’anomenar un fins ara, sens dubte, és la presentació. Ja em va paréixer espectacular la màgia del tron, els versos, la música i les llums i, sobretot, el moment de l’exaltació. Em vaig emocionar moltíssim quan vaig veure a Celia i a Javi, em va encantar, ho van fer de categoria, va ser molt

U37V

major infantil, la qual cosa va fer que no poguera gaudir de la innocència infantil ni compartir l’experiència amb la representació infant. Per això, enguany sé que amb Claudia ho disfrutaré moltíssim, ja que ens portem molt bé i des del principi estem molt unides.

A més a més, un problema de salut de ma mare va fer que el meu somni no fóra complet del tot, ja que no va poder estar al meu costat en cada acte ni viure amb mi l’experiència com tots haguérem volgut.

Llibret 2017

U38V

emotiu, des d’ací els done les gràcies. A més a més, espere amb moltes ganes l’arribada de la setmana fallera perquè sé que serà genial, intensa i frenètica, però això m’agrada, i no voldria que acabara.

- A la falla, qui et coneix des de sempre, t’ha vist damunt d’un escenari.

Conta’ns aquesta faceta.

- Sí, sempre he estat vinculada als playbacks i la resta de balls que s’han realitzat a la falla i, ja des que em vaig apuntar a fallera, aquesta activitat s’ha incrementat molt més, he eixit en teatres, playbacks, presentacions i en tot el que la Comissió m’ha proposat.

Sempre he estat encantada a participar en tot el que he pogut. La veritat és que quan estàs rodejada d’amics, tot és més fàcil i divertit.

- Els teus amics, part important d’aquest somni. Conta’ns, com ho viuen ells?

- Ells quasi més que jo. Estan súper il·lusionats i molt involucrats en tot.

La veritat, tinc molta sort de tindre’ls a prop. Abans de preguntar a casa si podia ser fallera major, ells ja ho pregonaven als quatre vents. He de donar-los les gràcies a tots per la seua implicació, però sobretot vull donar les gràcies a Celia i la seua família, ja que sense el seu suport logístic i sentimental, aquest somni no podria haver-se acomplit. M’han obert les portes de sa casa i el seu cor, i això és de valorar. Sé que sempre podré comptar amb ells en tot i això em tranquil·litza, seran un gran suport durant tot l’any.

Any rere any com la primera vegada

- Javier és un bon amic, des del dia que em vaig presentar per a ser fallera major davant la junta directiva, he tingut el seu suport i ajuda. La veritat és que, a més d’un gran president, sé que serà un gran company de viatge.

I Claudia és la meua princeseta, és una xiqueta tendra i dolça, és encantadora i sé que juntes gaudirem molt enguany. Tenia moltes ganes de compartir el regnat amb una xiqueta, i no he pogut tindre una millor. A més a més, sé que junt amb ells i les seues famílies, passarem un any meravellós.

- A més dels fallers, l’any et porta noves amistats en les altres comissions. Quines relacions haveu creat?

- Sí, enguany he tingut l’oportunitat de conéixer gent de les altres falles que fins ara no coneixia, no sols les falleres majors de les sis comissions, sinó també els presidents, la veritat és que són tots molt simpàtics, ens portem molt bé.

- Finalment, què els diries als fallers del Mercat?

- Els diria que ho donaré tot per ser la fallera major que ells esperen. Vull que compartisquen amb mi i amb la meua família aquest somni i que gaudisquen al màxim de les festes falleres que ens esperen. Espere que per a tots siguen unes falles inoblidables.

Paloma Soca[ rrades i M agalló

U39V

- Altres dels teus grans suports aquest any seran Claudia, la nostra fallereta major infantil, i Javier, el nostre president. Què ens contes d’ells?

Llibret 2017

U40V

U

Estimada amiga...

n dia com qualsevol altre i per casualitat arribares a les nostres vides, des de llavors hem viscut milers de moments, a cadascun més inoblidable i irrepetible, ja que totes les experiències compartides al teu costat són fascinants. Hui, aprofitant aquestes pàgines, volíem donar-li gràcies al destí per tenir-te al nostre costat, per poder compartir tants moments amb tu i, en un futur, poder recordar cadascun d’ells. Així, quan siguem velletes, podrem seure junts i dir: què bonic ha sigut tindre’t com amiga! Tens una màgia que molt pocs tenen, una màgia que fa possible que qualsevol “podríem fer...” es convertisca en un somriure de satisfacció i felicitat.

Des del moment en què ens assabentarem que anaves a ser fallera major, l’alegria es va apoderar de nosaltres; l’emoció i la il·lusió eren les regines del nostre cor. Per a nosaltres anava a ser un gran repte, però, i la satisfacció de ser els encarregats de què tot fóra perfecte? Això era molt més gran que qualsevol por que poguera existir pel que teníem per davant. La teua cara d’il·lusió quan ens digueres que anaves a ser fallera major, viu amb nosaltres per sempre. Des d’eixe dia hem pogut veure com t’emociones i intentes amagar-nos els teus nervis, però, amiga, et coneixem massa bé: Patri a nosaltres no pots amagar-nos res.

Des del mateix moment en què ens donares la sorpresa de què anaves a ser nostra reial sultana, els nostres caps es ficaren en funcionament i no et pots

Any rere any com la primera vegada

Però, hem de dir que res d’açò haguera sigut possible sense l’ajuda total dels teus pares, que han fet que tot el que ha estat en les seues mans fóra immillorable, des d’aquest llibret volem donar-li la nostra més sincera enhorabona per haver tingut una filla meravellosa. Volem que sapigueu que si necessiteu ajuda ací estarem i que gaudiu junt amb la vostra filla de cada dia de les Falles del 2017, ja que al seu costat tot serà especial, però vosaltres això ho sabeu millor que nosaltres, un bes i gràcies per regalar-nos a la millor de les amigues. Patri, açò acaba de començar, per davant queden moltíssims moments únics per arribar, estem contant els dies per a la primera mascletà, ja que és el tro d’eixida cap a les teues Falles, l’ofrena l’esperem amb vertadera emoció, els premis, les cercaviles, la despertà... Tot! De segur que cada dia és millor que l’anterior i només pel fet que tu seràs la protagonista de tot açò que estem contant.

No tenim prou paraules d’agraïment davant el gran sacrifici que per aquesta falla has fet sense esperar res, sempre entregats a nosaltres i a la Falla Mercat, sempre et desvius per tot allò que t’agrada. Al nostre costat has invertit hores i hores en play-backs i presentacions, has ficat sempre el teu granet d’arena per fer-les una miqueta més especials, però allò vertaderament important ha sigut la teua companyia dalt de l’escenari, els riures que no acaben i la seguretat de saber que, mentre que tu estigueres ací, tot anava a eixir perfecte.

Patri, encara no assimilem el que hem viscut en la teua exaltació, quina experiència més gratificant i emocionant! Per a nosaltres va ser un vertader plaer, en eixe breu instant milers de sentiments brollaren a l’escenari... Volem dir-te, amiga, encara que ja ho saps, que et mereixies cada paraula que et diguérem, dolça fallera, t’ho mereixes tot, per fer-nos tan feliços sempre. Més no et podem estimar, Patri, per favor, no deixes mai de somriure, perquè la teua felicitat, per a nosaltres, és molt important. T’estimem amiga, gaudeix del teu any, perquè ja eres per tot el 2017 nostra estimada fallera major.

Celia Cuñat [ i Javi Giner

U41V

imaginar la quantitat de sorpreses que tenim preparades... Poc a poc les aniràs descobrint, ja que volem que aquest any siga per a tu molt més especial del que mai podries haver imaginat. Nosaltres estarem sempre al teu costat pel que pugues necessitar, amiga: quan et rigues, riurem amb tu; quan l’emoció s’apodere del teu cos, també serà ama del nostre; quan plores, les teues precioses llàgrimes seran les nostres, perquè el nostre llaç va més enllà de l’amistat.

Boceto i crĂ­tica de la falla gran

Any rere any com la primera vegada

Mal d'amors

Artesà Faller: Paco Vizcaíno Autor de la Crítica de la falla: Jose M. Tomás

U43V

Lema de la Falla:

Llibret 2017

U44V

Crítica de la Falla Major El lema de la nostra falla és, dels mals, el més comú.

Tots, en temps de jovenalla, d’aquests mals, n’hem tingut algú.

Aquesta és fórmula segura perquè, passat un temps, molts tinguen com passatemps trobar una bona ruptura.

I potser que de més majors també hagem passat aquest mal, que hui és un tema normal, deixar de costat els amors.

I clar, és prou normal que amb tant de fregar i fregar algú es puga il·lusionar i patisca, d’amors, el mal.

Hui és important la persona, emparellar-se està gastat.

Que no hi ha relació més bona que de tu estar enamorat.

Així que anem a començar i a veure d’aquest artifici com li traguem el desfici de tornar-se a enamorar.

Encara que l’egoisme, d’aquesta vida, és el patró, tots prenen la decisió de no llançar-se l’abisme d’una vida en soledat.

Que si vius amb altra persona estàs més considerat encara que et semble una mona.

El fregament fa l’estima.

Aquesta és una frase corrent que sempre ha agafat la gent per a fer la pantomima, de casar-se amb qualsevol.

Ni paregut, ni semblat Al que ell hauria somniat, ni tan sols de refillol.

Els joglars

Allà per l’Edat Mitjana els trobadors composaven belles odes que rimaven quan estimaven una cortesana.

Però com no sabien cantar ni tocar cap instrument, llogaven per al moment a un afortunat joglar.

Els joglars eren uns artistes majoritàriament ambulants que delectaven els vianants amb les seues dots vocalistes.

Li pagaven unes monedes per les seues actuacions que en aquelles reunions fredes no hi havia diversions.

Any rere any com la primera vegada Els joglar feien de tot eren la televisió del passat.

Igual pegaven un bot que et feien un recitat.

Dels nostres pobres polítics sempre hi ha imitadors, i alguns són tan bons actors, tan subtils, tan fins i crítics,

De joglars hi havia molts tipus que ací ens posem a recordar, hi havia la classe plus i altres de més gastar.

Alguns us van a sorprendre, perquè encara fan faena i segueixen en l’escena pel dia a dia distendre.

que fan millors proposicions que els babaus originals, i seríem més cabals si els votàrem en les eleccions.

D’aquesta forma de divertiment encara no estan perduts que d’imitar a coneguts algú viu folgadament.

I sempre que podien a una o altra entabanaven, i quan l’amor obtenien, ràpidament l’oblidaven.

Ja que encara hi ha retalls d’aquesta vida llibertina: Els senyors l’estudiantina, que en bodes fa cats i balls.

Són grupets de bergants que canten millor que estudien i que gràcies als seus cants mengen, beuen, i bé viuen.

I el cas és que a mi em sona aquesta forma d’actuar.

Això de a tots enganyar posant una careta bona, em sembla prou conegut, que prometre fins a guanyar i després ser sord i oblidar, en polítics, és un art absolut.

Per Zaharrones es coneixien els que anaven disfressats amb vestits destarotats i que al poble divertien,

U45V

“Remedadores” es deien tots aquells que imitaven, i d’un altre es burlaven sabent ben bé el que feien.

Els “Galiardos” eren rodamóns.

Clergues joves i estudiants, embolicadors ambulants, guilopos que semblaven bons.

Llibret 2017

U46V

fent gestos grotescos cridaners i exagerats que sempre estaven infestats de comentaris burlescos.

Un polític també s’aquieta quan està dins d’un partit, ell canta la cançoneta, que un altre li ha suggerit.

Molt paregut, jo diria, a una sessió de les corts, on es queden bocatorts d’insultar-se nit i dia.

Els “Cazurros” recitaven de forma poc coordinada, les regles no respectaven, ni una mètrica ordenada.

Trasechador era el joglar que era prestidigitador.

El que d’un senzill mocador en feia sortir un millar.

Ells anaven al seu aire contant coses quotidianes, llançant a volar campanes quan soles tenien un flaire.

O endevinant una carta que s’havia escollit a l’atzar sense que ell poguera mirar si era la tercera o la quarta.

Que més donava si el tema no fóra la realitat, l’important era que el lema estiguera ben contat.

Xe! Igual que les estadístiques que no encerten ninguna, segur que serien més pràctiques si els joglars en feren alguna.

Puix jo escolte de vegades oradors al parlament que tan sols diuen burrades, però dites correctament.

Per Menestril coneguem el joglar que estava ficat al servei d’algun adinerat. evitant viure en el fem.

Una vida més confortable que estar quasi sempre viatjant, amb menjar més abundant i un estatus respectable.

Del senyor la voluntat era menester obligat, canviant la seua llibertat per un poc de seguretat.

Així quan ja s’aquietava allí ningú discorria ni tampoc es composava si al senyor no li abellia.

Els “joglars èpics” contaven les gestes de mil batalles, i l’heroïcitat que mostraven els cavallers coberts de ferralles

Els que fan que les papallones peguen voltes en la panxa quan una miradeta s’enganxa amb paraules coquetones.

destacar la valentia enaltir el seu honor, fer lloa a sa galania, i mostrar son gran valor.

Aquells que són els culpables de què la gent perda el sentit, deixant el seu cor partit descobert i vulnerable.

Una lluita desigual que l’heroi sempre guanyava, encara que estiguera mal i amb l’espasa trencada,

Aquests són els que hem triat perquè estiguen al cos central, que és un honor que han guanyat per fer de l’amor un ritual.

ell agafava un trosset de la capa esgarrada, i a tot enemic ell matava fins que no li quedava un filet.

Així que d’aquest dilema anem poc a poc a explicar, cada escena com va a quedar referint-nos al seu tema.

I així salvava el seu poble pel seu gran sacrifici, sense tindre més benefici que haver fet un acte noble.

Igual que hui fan els alcaldes just abans de les eleccions, que sempre fan comptes de saldes unflant per res els milions.

Però el joglar per excel·lència els que canten poemes onírics, els que es guanyen la referència aquests són els joglars lírics.

Els que li han cantat a les flors, i fan que els enamorats estiguen tots embovats, patint de mals d’amors.

Els que amb veu melodiosa fan que es tremole la cosa, i que tot s’empine al voltant del sua parrup del seu cant.

El festeig

Després d’anys de discoteca i d’una vida millorable, sense haver sucat mantega d’una forma confortable.

El festeig és el moment que més agrada recordar, és, de l’amor, naixement i del començament a... somniar.

Tens una parella estable, un projecte de vida, un treball quelcom raonable i no tens pla de fugida.

Comença l’època on l’amor, lluint les seues millors gales, volant com si tinguera ales, et mostra el seu esplendor.

Mirades llargues i tendres.

Paraules ruboritzades.

U47V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U48V

Carícies improvisades front una llar per encendre.

El que volen és gaudir tenint molta diversitat.

Passejos pel parc callat ple de fullaraca seca.

Vesprades de videoteca amb el cuquet arrimat.

Ara el que està de moda, si no vols a ningú lligar-te, és agafar la roda d’un grup de ciber contacte.

El festeig és poesia de sentiments entregats, de confessions i veritats, camí de la vicaria.

Et pots inventar el perfil.

Res importa el que tu sigues.

Internet fa rei a l’humil i roses a les ortigues.

Tot tan moll i tan tendre que quasi dóna agonia, que amb tanta pastisseria hi ha per donar i vendre.

Tot es canvia i es trabuca.

Tot es pot modificar.

A un calb li poses perruca, i un gros es pot aprimar.

Però tot açò ha canviat.

Abans un festeig durava, si no hi havia cap trava, almenys una eternitat.

El lleig es torna agraciat, el badoc intel·ligent, al menut el fas trempat, i el covard es fa valent.

Primer, declaració progre després veure’s cada dia, per anar fent valentia, per a parlar amb el sogre,

Tota una il·lusió màgica que sols té una condició, si no vols que la reunió siga nefasta i tràgica,

I ja entrant dins de casa, doncs a esperar el moment de tenir allò convenient, per posar-li el tul i la gasa.

i és que mai agafes cita en directe i en persona, vaja a ser que la visita li la fages a una mona.

Almenys, sense fer-ho gros, jo diria que quatre anys, però jo tinc alguns companys que se’ls ha passat l’arròs.

Però escolta, mai se sap, pot ser jo estiga antiquat, i no m’entre a mi en el cap, que algú acabe casat,

Hui tot és diferent, la relació és més mundana, Hui no suporta la gent un festeig d’una setmana.

festejant per internet.

Jo soc més de tocar mare, que així és com jo compare si està ben fresc el peixet.

S’aclaparen amb la proximitat.

No els agrada compartir.

En aquesta forma de viure, de whatsapp i ciber col·legues,

també és divertit sobreviure a un sopar de cita a cegues

siguen mascles o femelles o ho tinguen tot del través.

Mireu si serà popular aquesta forma de relació, que ja es pot xafardejar fins a la televisió.

No s’han d’haver vist ni tal sols en un retrato, que siga tot imprevist, tant si és col com moniato.

Si no sabeu com funciona jo us ho vaig a explicar: Es tracta, només, d’ajuntar, un xicot i una xicona...

El moment emocionant és la primera ullada, tots esperen un diamant, un príncep o una fada,

O un xic amb un altre xic.

O una parella de dones O qualsevol que tinga llombric I s’haja tractat amb hormones.

però el que arriba sovint és que es quede decebut, per esperar quelcom distint d’aquest pobre desconegut.

Tampoc el color de la pell Ha de ser impediment, ni que sigues jove o vell, o sigues un poc coent.

La gent intenta trobar tot allò que té en comú, Encara que alguna parella no l’apegues ni amb superglue.

El cas és ajuntar parelles que no es coneguen de res,

Pot ser que alguna vegada més bé per casualitat, en una o altra trobada algú aparega casat, però això no és molt corrent, i s’ha de tornar a provar-ho, així que al dissabte vinent, han de tornar a intentar-ho.

Aquesta és una idea divina digna del millor trobador, i és que un ordinador ens faja de Celestina.

La veritat siga dita, la fórmula no res importa.

El que vol menjar-se una tita si la segueix, se l’emporta.

Ja veieu que el festejar no té una fórmula exacta,

U49V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

el millor és començar de forma autodidacta, I si ix mal, ja sabeu, t’agafarà mal d’amors, però res d’enfonsar-se llavors, cal posar-se en peu, i posar a punt de neu mitja dotzena d’ous, farina, panses, anous, i ben ensucrat, fornegeu,

U50V

i quan passen vint minuts a menjar-se un bon pastís, que us deixarà al paradís i pot ser més abatuts.

Però al riu si esteu perduts, que no hi ha millor medicina, que tindre alta l’autoestima, per a no sentir-se vençuts.

El Casament

El festeig, quan ja s’acaba, dóna pas a la convivència, que és com jugar a la taba amb un poc més de paciència. És un fet cert i suprem, que quasi tots ho seguim, i és que sempre desitgem tot allò que no tenim.

Hi ha qui té una parella i desitja estar solter, i altres somien amb ella i es queden en el voler.

I és que açò del casament a l’humà el fa patir.

Des de fora és atraient si estàs dins te’n vols eixir.

La veritat és que la majoria vol una parella estable, i deixar la solteria. per estar més confortable.

Què bonic és compartir tots dos junts el mateix niuet, un llit gran per a dormir i també el primer petet.

I és que la vida en parella té moltíssims avantatges, és una experiència novella que té d’amor el blindatge.

Almenys els anys primers, quan tot és color de rosa, i la vida és venturosa i sonen cants de volers.

Sempre tens una persona que està pendent de tu, afectuosa, besucona, i que no te la lleva ningú.

El sexe ja no és problema sols tindre’l regularment, es pot parlar del tema sense tabús i directament.

no més sexe, ni tranquil·litat, ni comunicació perfecta, al romanticisme li afecta, i també a la intimitat.

Però açò és el primer que sempre se sol acabar, ara estàs en un no parar i després serà tardaner.

I és que el matrimoni també té algun que altre inconvenient.

Quelcom que no és aliè, al qui ja té el patiment.

Tens una gran dosi d’afecte i sempre et sents estimat.

I d’estar sol, el defecte, és que no et fa cas ni el gat.

Qui ja ho coneix ho comprén qui no, ho descobrirà, i amb el temps ja veurem si algú se’n sortirà.

Hi ha una tonteria romàntica que sempre t’acompanya, és una energia quàntica, que t’envolta en una maranya,

En casar-se el primer és que deixes la bogeria de viure com a solter, tan de nit com de dia.

de soparets amb flors de lliri sota un mant brillant d’estrelles, il·luminats per un ciri, i per un parell de botelles,

Adéu a la llibertat, Ja no fas el que et rote, ara estàs abelollat, però no vols que es note.

on parlareu de viatjar, a indrets molt solitaris, acaronats per la mar al vostre amorós santuari.

Ara dónes les raons, tant si t’agrada o no, d’on és cada reunió i totes les explicacions,

On compartir màgics moments de perfecta intimitat, on tot està preparat, per omplir d’avorriments.

de quants i qui va, o no va, de l’assumpte que parlareu, de quant de temps tardareu, i a més saps que t’esperarà.

Però sempre tindràs el suport d’algú on recolzar-te, un muscle per desfogar-te que sempre et deixe estort.

Com la relació de parella es basa en el equilibri, si no vols tindre un ludibri, faràs el que vulga ella.

També fareu plans de futur i de tindre una família, i ací comença allò dur, el no dormir i la vigília,

Hauràs d’aguantar calmat els moments de mal humor, i si no els aguantes pitjor, perquè es farà més pesat.

U51V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U52V

Ara ja no mires sols per tu. deus fer que estiga contenta, encara que et rebenta, aprendre ioga o kung-fu.

Doncs aquella data i moment l’has de tenir ben present, fins que quedes separat o t’enterren al remat.

Hauràs d’acceptar amistats que eren de tota la vida, i fins i tot alguns pesats els vas a tindre en acollida.

Al principi d’estar junts vas celebrant cada mes, perquè sempre dóna punts i poses molt d’interès.

I com la família és sagrada, tant a sogre com a cunyat, com ja el tens adjudicat, hauràs de riure-li favada.

Després, una volta a l’any, celebres en la intimitat, un moment tan desitjat al que has arribat amb afany.

A la fi, l’amor és molt bonic, però també és patiment, jo no vull fer-te un embolic, sols vull que en sigues conscient.

Però, i ací està el problema, has de portar un regal, que siga original, i no et cree cap dilema.

Els aniversaris de noces Després d’uns anys de casat, o de ser parella de fet, ara et contaré un secret, perquè t’isca tot bordat:

Pots preparar un poema que hages buscat a internet, que siga dolç i discret, i amb una tendresa extrema.

Primer és saber callar, i apuntar-te a l’anuari que mai et pots oblidar del dia de l’aniversari. És el pecat conegut que més conseqüències porta, i si creus que no t’importa, aleshores estàs perdut.

Sempre hi ha, dins la parella, algú que vol recordar el moment que va començar, al jutjat o a la capella, amb aquell moment especial, on tu firmares un full, o digueres, seriós i cabal, davant de tots un, “si vull”

Però el que segur guanyaràs, amb aquesta bobadeta, és que tot el dia la tindràs pensant que ets un bajoqueta.

No deu ser molt excessiu, ni tampoc quedar-se curt, mai regales un iogurt perquè és massa al·lusiu.

Així que per ajudar-te a què tingues bon nivell, de seguit vaig a donar-te un extraordinari consell.

Regalar roba interior és un poquet complicat, si no encertes el color o en la talla has errat.

Ella pensarà que no et fixes, o que s’ha posat més grossa, es mirarà mamelles i cuixes i tindràs una destrossa.

Si li dónes uns diners o targetes de regal, dirà que regalar papers és molt poc original.

I si és sexi o picanteta de segur t’assegurarà, que eixa roba tan coqueta, ta mare se la posarà.

Que no et calfes el cap, que ja no tens l’interés que li posaves adés, i la fas sentir com un drap.

Altra cosa perillosa que mai has de regalar és roba voluminosa per a esport o treballar.

I tu que ja vas sentint-te, a poc a poc, com un moc, sempre acabes ressentint-te i pensant que li has posat poc.

Pot pensar que és insinuació i t’ho farà pagar.

Després d’una discussió que no la pots ni imaginar.

Bufandes i calcetins, tampoc són regals apropiats.

Això són regals de cosins o de pares preocupats.

La bàscula és una bomba si la penses regalar, qualsevol matrimoni o tomba i ja no es pot arreglar.

Perfums d’imitació i cremes també les deus oblidar, si no vols que de vell et semes sense tornar a sucar.

Però el regal més prohibit, el que té un verí avèstic, el que deixa el matrimoni ferit, eixe és: l’electrodomèstic.

Només arribar l’aparell, dóna igual pel que siga, sentiràs un cant molt vell carregat un poc de fatiga, amb prolongats crits i udols que diuen amb fúria i pena “Això és el que tu em vols, només per a fer faena” Així que seguiu el consell i teniu en compte els regals, si no voleu que un gatifell us plene de tots els mals.

U53V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U54V

I al dia de l’aniversari esteu sempre ben atents, i tindreu bon escenari per a viure junts i contents.

Junts per a tota la vida Si la cosa marxa bé i no té perquè no anar, el casament pot durar, fins que et pose la vida el fre.

Hi ha parelles que aguanten tota una vida junts, alguns perquè no parlen altres per sentiments profunds.

Però estareu divertits si arribeu a la vellesa amb tota la placidesa d’haver arribat units.

No hi ha pressa per arribar, Tot ho teniu més que fet, Ja teniu per a tots el dinar, I ara a arreplegar el netet.

Podeu fer competicions de malalties i dolències, de les diferents afeccions, i les seues conseqüències.

Podeu discutir de política, de qui fa millor la paella, de si el resultat de l’analítica, és pitjor el teu o el d’ella, de qui es gasta més diners al basar dels xinesos, de què deixes els papers per qualsevol lloc estesos, que si poses massa sal, que si la visita del metge

siga per al cor o per al fetge, o per al gas intestinal, te tocava fer-la ara i s’ha tornat a passar, i és que com el cap no para, ja te l’has tornat a oblidar.

Que si quan estàs en el vàter mai ho deixes endreçat, Tot escampat i esguitat com si haguera explotat un cràter.

Sempre discutint i renegant, tirant-se en cara cosetes.

Una vida en tireretes, que en reganys es van passant.

Aquests iaios que tant aguanten tenen per a la vida un barem, i és que quan les coses es trenquen, no les llancen ràpidament al fem.

Intenten reparar-les primer amb un poc de paciència i cura,

Any rere any com la primera vegada

Així que després de la gresca, un beset i dos carícies, i a escoltar de nou les notícies fins que torne a votar la llesca.

Però sempre agafats de la mà, pendents de cada dolor cuidant-se amb eixe amor que no és de hui per a demà, que sense dir sempre està, ple d’arrugues i corbat, sobre una vida en passat agafadets de la mà.

En aquesta època el mal d’amors sempre acaba en funeral, que és l’únic destí final, que poden tindre aquests cors, que s’han acostumat a viure traient dels dos el millor, per ser u de l’altre el valedor, fins l’últim record que reviure.

I quan a u li arriba el remat la vida de l’altre s’atenua, perquè l’ànima sola s’arrua front la immensa soledat.

Les separacions

Quan comencen les relacions, sempre vénen carregades de passions incontrolades i molt bones intencions.

Però l’amor, que no és màgic ni un producte irracional, si se sent molt visceral sempre té un final prou tràgic.

Perquè molta gent confon, l’amor amb la passió, que en pegar el baixó és com si s’acabara el món.

Molts i variats són els motius que porten a la separació: U d’ells és la saturació del primer període afectiu.

Descobrir que ell o ella no és el que tu pensaves, ara és tot una querella, i a tot se li posa traves.

Et deia que era un gran cuiner dels de dos medalles a la solapa, quan ni un ou fregit sap fer, i a la casa no pega ni xapa.

O et tractava com a una reina, de mil formes complimentada, i ara tan sols ets una eina, i et tracta com a la criada.

I te trobes amb la faena del treball i la de casa, i això la moral t’arrasa com si fóra una condemna.

Altre motiu important és la incompatibilitat, i és que un caràcter cagat ho deixa tot tremolant.

Perquè si a u li agrada la platja i l’altre no vol el mar, Si a u li agrada esquiar I l’altre no li trau cap ventaja, o s’arriba a un bon consens que agrade a tots un poquet, o la unió se’n va corrents i a fer la mà el tabalet.

U55V

a ells els dóna molta tristura, llançar tota una vida al carrer.

Llibret 2017

U56V

Les incompatibilitats també es poden manifestar, en formes i modalitats que ací us anem a contar.

Canviar a algú és dolent, i no es deu ni plantejar, però a la fi heu de triar Si és incompatible o diferent.

En política, per exemple: Un del PP, en un extrem, i l’altre més Podem, és una unió amb poc temple,

Si és diferent acobleu-vos, ser diferent és factible però si és incompatible, sense dubtar, separeu-vos.

però com l’amor és cluc, podria ser que fóra, ajuntar un samaruc, amb una dolça bacora.

És millor estar fotut per un mal d’amors advers, que tindre un amor pervers, que et deixe sense salut.

Amb el futbol no hi ha cas: si un valencianista de soca, s’enganxa amb una granota, això està condemnat al fracàs.

Altre motiu de disputa És el de la reproducció i amb la gran força absoluta, de l’acte de la fecundació.

Si per a ell el més important és la feina i el treball, i la família és un retall que portes sempre al voltant,

Si ell vol tindre algun xiquet i tu no et planteges ser mare, o tanques el foradet, o açò no hi haurà qui ho pare.

aleshores és urgent el prendre una decisió: o t’agrada eixe refregó, o t’oblides de la teua gent.

I ací és on ve el problema que s’ha de solucionar, perquè no el pots castigar sense fills i sense tema.

Si a tu t’agrada el camp i ell és més bé urbanita, em pareix que en un rellamp tan sols el veuràs de visita.

I sols hi ha una forma sàvia per evitar un embaràs: i és tan sols, per si de cas, tancar el pardal en la gàbia.

Si tu vols eixir, veure gent, i tindre una vida social, i a ell el que li posa content és una gran televisió central,

Tots els altres poden fallar amb bona o mala intenció, un oblit de medicació o un globus que es va punxar.

doncs a veure com t’ho montes, perquè estàs només a un pam de trobar-te en el descompte de tragar-te tots els Salva’m

Si la cosa s’embolica i es comença a sospitar, aleshores a parar i a fer-ho de mica en mica.

Any rere any com la primera vegada

Perquè la causa que alimenta més separacions que volem és allò que coneixem amb el nom de cornamenta.

El sexe, si ho vols claret, que quan pica la clotxineta o s’empina el pardalet, fàcil perds la vergonyeta, i busques altre niuet en un encontre casual,

que per això no hi ha vet sigues hetero o homosexual. i comencen els problemes, les disputes, les baralles, les traïcions canalles, les conspiracions i les entemes.

I això et farà patir si arriben les separacions, d’algunes es fan cançons i d’altres millor fugir.

El sexe no és segur que et porte fins a l’amor, però et deixarà un bon sabor tant si ets jove com madur.

Cloenda

Ací d’amor s’ha parlat sense posar-li trava, i ara no sigues fava, i no el deixes amagat, que l’amor és per mostrar-lo, i tindre’l acaronat, i si al pobre has de tancar-lo seràs sols un desgraciat.

Viviu la vida contents, canteu com els nostres joglars, feu que tots els moments siguen bons i singulars.

I així quan s’acabe la vida no tindrem por a marxar perquè mai serà una partida si no et poden oblidar.

L’home viu per amor i per ell està marcat, A veure si amb tanta flor, Enamorem el jurat.

U57V

I no és molt bona idea fer pensar a la titola, que tot el pardal que vola, en quan pot sortir-se l’arrea.

Llibret 2017

Som Mercat

Crònica, d'una Tradició, d'un Sentiment...

Les Falles

U67V

Monogràfic:

Llibret 2017

U68V

Tot cap en un llibret de Falla Per: Josep Antoni Simó i Pardo

Nosaltres som un col·lectiu amb inquietuds. Un col·lectiu que es preocupa de potenciar, expandir i recordar les tradicions del seu poble. Jo pense, i crec que està en la ment de tots, que una festa que reviu l’art en tots els seus vessants i en cadascuna de les seues manifestacions, ha de ser mirada i, per descomptat, valorada d’una forma molt especial.

Començar parlant del present és recordar la tasca realitzada al llarg d’aquests trenta-sis anys d’història de la Falla Mercat de Silla. Una història que tractarem d’exposar minuciosament en l’edició d’aquest nou llibret Si mirem enrere i ens fixem en la hisque veu la llum per a acompanyar-nos tòria ens podem sentir completament orgullosos d’haver tingut amb nosalen les festes del 2017. tres un grandíssim conjunt d’artistes En la comissió de la falla Mercat hem valencians que han sigut transmisaconseguit, pas a pas, consolidar la sors del seu excel·lent art, aconseguint festa fallera, festa que ha caminat que ens arribara a tots i que despersempre envoltada d’una aurèola, sim- tara els nostres sentiments. Artistes plement, lúdica. Així que hui podem que varen ser i són la flor i nata de la dir orgullosos, que som part impor- nostra terra. Seria una equivocació tant del moviment cultural, visual i intentar nomenar-los a tots, perquè, de segur, ens en deixaríem algun. festiu dins i fora, de la nostra ciutat.

Però, qui no segueix emocionant-se Els fallers ja no ens dediquem tan sols quan sent el pasdoble El Faller del a una exaltació continuada a la be- mestre José Serrano? O quan admira llesa de la dona ni tampoc a plantar, un quadre de Sorolla o de Benlliure? solament un monument; ja que són O quan es delecta amb un sainet de moltes les activitats i esdeveniments Bernat i Baldoví? I aquests són només que es duen a terme al llarg de l’any. uns d’entre tants valencians que ens És evident que a les comissions arri- han deixat un gran llegat i han conben cada volta més persones, des de tribuït a expandir la nostra cultura i qualsevol situació personal i condi- tradició per tot arreu. Valencians que ció cultural, econòmica o social; que ens han mostrat i aplanat el camí per s’integren per a participar en la tasca a continuar en el treball d’engrandir, d’enaltir, servir i engrandir la festa en totes les formes i maneres, aquest fallera a través de nombroses mani- sentiment del qual tots formem part festacions, ja siguen artístiques o re- com a poble valencià. creatives. Això sí, sempre de caràcter altruista. Perquè el món faller no és La grandesa d’aquesta festa i el seu un “folklorisme”, com encara segueix valor, tant emotiu com econòmic, és pensant molta gent que ens veu com a incalculable. Com incalculable és simples festers i ens jutja des de fora. l’esforç i treball de totes les persones

Any rere any com la primera vegada que estan, directament o indirecta, relacionades amb la festa fallera. Persones que són imprescindibles per tot el que fan: artesans, modistes, perruqueres, orfebres, floristes, artistes fallers, músics, pirotècnics, sabaters, bunyoleres, llumeners, fusters... En fi, com hem dit abans, és incalculable la dedicació i l’esforç que posen en la realització del seu treball. Més encara, és digne d’elogi com s’esforcen per a millorar-lo, encara que fregue la perfecció, d’un any a l’altre.

exemple cultural a seguir. Així que, hem d’aprofitar aquesta oportunitat que ens dóna cada any de mostrar el nostre treball a la nostra gent. Perquè, a la fi, eixe és el premi especial que, vertaderament volem.

I, enguany aquesta oportunitat és, si cap, més especial encara; ja que la nostra festa és, per fi!, Patrimoni Immaterial de la humanitat per la UNESCO.

S’ha de reconéixer, per tant, eixe esforç continuat d’unes persones que, al llarg de tot un any, lluiten perquè tot el seu treball isca al carrer i puga ser contemplat per tota la societat, demostrant així la seriositat i la responsabilitat en ser transmissors i guardians d’una riquesa tan extraordinària que va nàixer del poble i és per al poble, amb tota la seua cultura, la riquesa de la seua llengua i la seua tradició.

Per tot el camí recorregut de tantes i tantes persones, per tot l’esforç invertit per a engrandir la festa de les falles, hem de conservar el nostre patrimoni i la nostra organització. Un patrimoni que hui ens permet que siguem un

U69V

I dins, al centre, trobem, com no, els artificis de la festa: aquells que li donen forma i sentit en vestir-la amb les millors gales. No hi ha dubte: el conjunt de la indumentària i la bellesa de la dona valenciana i fallera són l’orgull i la culminació de l’art fester dels milers i milers de fallers i falleres de cada comissió.

Han sigut circumstàncies de treball constant i fecund perquè la festa continuara creixent fins a ocupar un lloc preferent entre totes les tradicions més populars en tot el món. Han sigut molts anys de dura dedicació i gran empeny. Igual que els de cadascuna de les propostes culturals que es duen a terme al món.

I és que les falles són una excel·lent proposta i excusa perquè tots, valencians i no valencians, ens retrobem per les places i carrers i gaudim agermanats, passant-nos-ho d’allò més bé

Llibret 2017

U70V

mentre donem plena llibertat a aquest què el foc li donarà el final per al grandíssim esperit noble i festiu tan qual eixe monument està destinat. propi de la nostra terra en unes dates Junt amb el foc, hem de recordar la tan meravelloses i especials. pólvora. La pólvora serà el delit de la Però, perquè ocórrega açò, han hagut gent, l’element que farà que vibren de passar molts cicles i molts anys de en un conjunt d’emocions quan faça treball en tots i cadascun dels barris i explosió, quan deixe en l’ambient, la els casals. Tots som sabedors que, al seua olor tan característica. Aqueixa final, el foc tot ho acaba i en eixe mo- olor a la qual estem acostumats però ment podrem dir: “ací mor i ací naix mai no ens deixa d’emocionar. una altra falla, una altra esperança”. És entre tots aquests components: La mateixa esperança que cada any música, pólvora, flors, foc, color... on posem en unes festes falleres tan sin- està el que perdurarà en el temps, gulars, on tots estem citats per a alli- allò que serà la nostra memòria, el berar tota la nostra alegria i la creati- que podrem tocar, mirar i recordar. vitat tan característica i mediterrània. Perquè en sentir-los ens transportarem als anys que ja han passat i aqueFa poc vaig llegir, en un article d’una lles emocions que estan en la nostra persona que admire; una explicació retina, adormides, es despertaran i sobre els components que integren tornarem a viure, com cada any, tot el una falla i deia, més o menys, així: “Les conjunt de sensacions que els nostres falles tenen tres components impres- cors ja han gaudit. cindibles i importants dels quals no en podem, en cap cas, prescindir. Els ni- La importància de tindre un llibret nots, que són la part física; els llibrets de falla a les mans va més enllà del que són la part espiritual, la paraula i que nosaltres podem pensar. Perquè l’anima, i la música, que és el context aquest és l’element que ha de perduon viuen totes elles, sense la qual seria rar, més enllà del pas del temps i és el que ens ha de recordar com érem, molt difícil la supervivència fallera.” com convivíem i com posàvem en Considere que aquesta reflexió és marxa la maquinària d’una comissió molt interessant i que descriu, ple- perquè tot estiguera al gust de tots els nament, tots aquells aspectes que membres. És la guia que ens marcarà donen forma i sentit al món de les el recorregut de tot un any i la memòria d’on podrem reviure les passeres falles. Són molts els ingredients que que marcaren aquells moments que giren al voltant d’una comissió i tots formen part de la nostra història. són necessaris. Un gran monument dóna forma i sentit a la festa i el fa- Voldria emfasitzar la gran importànller quan veu la falla plantà sent un cia que per a nosaltres té un llibret gran orgull però, a la vegada, és sa- perquè tot el món ho entenguera. El bedor que té el temps comptat, per- llibret és el lloc on viu la nostra llen-

Any rere any com la primera vegada gua, la nostra cultura i la nostra personalitat com a poble valencià.

Amb l’esperança posada en què aquest escrit arribe a ser un passatge més en la nostra història i desitjant que aquest llibret siga recordat amb el temps, vos convidem i convoquem a alliberar tota la vostra creativitat, alegria i sentiment perquè junt amb els fallers demostrem la grandesa de la festa fallera com sempre ho hem fet.

Primer cartell anunciador de les festes falleres Per: Elena Tomás i Martí El primer cartell que es va donar a conéixer per anunciar la festa fallera va ser l’any 1929, tres anys abans de la creació de la setmana fallera i dos anys després de l’arribada del primer tren faller, però no va ser fins l’any 1930 quan es començà a organitzar un concurs per a triar quin seria el cartell que anunciaria les nostres festes.

València, allà pel mes de mar de 1855 Per: Josep Antoni Simó i Pardo Properes ja les festes falleres a la capital del Túria, els valencians ja respirem en l’ambient el processar de la gent en una gloriosa arribada de la festa més multitudinària en aquesta captivadora terra festera, doncs la popular festa de les falles, tan arrelada ja en València i que tan gràficament retrata el seu caràcter, sempre tan noble i definit, el mateix caràcter propens a la sàtira i a la burla com prompte generós en la benignitat i l’heroisme, és sens dubte la costum més típica entre totes i en la que millor s’exterioritzen les genialitats del poble, genialitats ben mostrades en quantes manifestacions d’alegria s’han celebrat al llarg de la seua història, on queda ben patent l’enginy, l’art i el bon gust dels valencians per fer

U71V

Cada any, des del 1855 quan va nàixer el primer llibret, seguim esforçant-nos, amb gran il·lusió, per millorar-lo. Perquè cada vegada que tenim a les mans un llibret, el que tenim és el treball, la dedicació, l’esforç, l’entusiasme i el sentir la festa. Una festa que posa el seu granet d’arena en mostrar, orgullosament, la complicitat d’un grup de persones lluitant, per un sentiment d’amor a la història, mitjançant la nostra cultura, llengua i tradició.

Llibret 2017

U72V

agradables i famoses les seues festes, en les que no ha faltat mai el foc, com a element purificador i d’exaltació sorollosa, i a partir d’aquest any i com a norma que ha despertat un interés molt expressiu la publicació d’un “llibret” amb l’explicació de l’argument de la Falla, com molt bé ha tingut el nostre gran amic José Bernat i Baldoví, escriptor satíric i autor de grandioses obres valencianes, creant una nova etapa, una etapa tant novella com especial, novella per ser la primera vegada i especial perquè des d’ara els visitants gaudiran més de la sàtira de la falla doncs en la festa s’inclouran els picarescos versos que a partir d’aquest moment i esperem que per molts anys es repartiran a preu simbòlic en les falles.

Facundo” i feia menció, amb uns majestuosos i picarescos versos, a la compra d’un conill que Vicenteta, fresca i guapa llauradora, ofereix a un coent Don Facundo. D’aquesta manera creava la necessitat de comprar el mencionat “llibret” per entendre i gaudir del significat de cada falla i entendre més la sàtira i burla a la qual es fa menció en cada monument.

Si tornem enrere en el temps per a fixar-nos en la nostra història, hem d’agafar indiscutiblement allò que ens conten els llibres. Aquells llibres que expliquen, redacten i descriuen què va ser i com va ser aquella època ja passada. Per això es converteixen en el tresor més cotitzat per totes aquelles persones interessades en conéixer les arrels de la nostra història, la nostra llengua i la nostra cultura i tradició. Per tant, el valor instructiu i informatiu que ens brinden aquells quartets escrits per persones que estimaven i apreciaven la nostra festa són un vertader tresor en la nostra època que viu, i sobreviu!, gràcies a la grandíssima herència rebuda per aquells avantpassats que lluitaren per la que hui és probablement la millor festa del món... i, com no! no oblideu mai que Tot cap en un llibret de Falla!

El 1r "bando" faller Per: Lluís Antoni Tena i Josep M. Tomás Ja ho heu vist! El primer llibret de falla veu la llum amb l’explicació de l’argument de la falla instal·lada en la “placeta de l’Almodí” el 9 de març de 1855.

El títol era “El conill, Vicenteta i Don

De vegades les coses no són com semblen.

Del caos pot sortir l’ordre i d’una prohibició una perfecta organització. Just com en el cas que ara tractarem. Però abans, fem un poquet d’història.

Any rere any com la primera vegada

Sens dubte, tot un personatge. Però l’etapa que avui ens interessa és la seua època com a alcalde corregidor de la ciutat de València. Sobretot, perquè una de les seues ordres més controvertides va ser l’obligació de demanar llicència per a plantar una falla.

El dia 1 de gener de 1850 prengué possessió com a alcalde corregidor de la nostra ciutat aquest gran valencià. Ell tenia la idea de millorar la ciutat per a fer-la més confortable als valencians. Així fou, durant el seu mandat València va millorar d’una manera sensible i efectiva en molts aspectes: va il·luminar molts carrers, va augmentar la dotació de serenos, va ser un gran propulsor de la banda municipal -encara que no es va crear fins mig segle després-, va formar les primeres quadrilles de vigilància ciutadana que, instituïdes definitivament pel marqués de Cáceres foren les precursores de la policia municipal. No podem oblidar que una de les coses més importants que va fer fou la solemne inauguració, el 19 de novembre de 1850,

de les aigües potables de la nostra ciutat.

I, també, va reformar l’antiga casa de la ciutat, on féu construir una gran balconada i, a la seua entrada, una font pública.

El baró de Santa Bàrbara gaudia de supervisar, personalment, totes les obres i els projectes de millora que emprenia per a la ciutat, i s’adonà que un costum molt popular i molt valencià com el d’encendre fogueres la vespra de sant Josep començava a ser un torrent d’immoralitat i escàndol. Aquest tipus d’exaltació popular començava a dominar les falles, la qual cosa era inadmissible per a la moral de l’època.

A més a més, l’ampli arrelament i la popularitat d’aquest costum el conduïen a evolucionar i només hi havia dos camins: el descrèdit i la vergonya o la glòria i l’orgull de la ciutat de València. Aquesta situació va fer que l’alcalde corregidor es decidira a regular aquesta festa, amb l’objectiu de donar-li un caràcter més formal i seriós que fóra motiu d’orgull i honra de la ciutat.

Així, el 16 de març de 1851 es va promulgar el primer “bando” on es pretenia organitzar l’activitat de les fogueres tradicionals.

Gràcies a la promulgació d’aquest “bando” s’inicià la reglamentació d’aquests festejos.

D’aquesta manera es crearen associacions i començà a estructurar-se el que, fins avui, és una de les festes més conegudes del món.

Una festa que ompli d’orgull i dignitat a tots els habitants de València i de les poblacions del seu voltant. Una festa admirada i reconeguda arreu del món: les nostres falles.

Perquè no s’oblide aquest “bando”, que avui en dia no ha perdut actualitat, el reproduïm, literalment, a fi que quede constància de la seua importància i de l’home que el va fer possible.

U73V

El 15 d’agost de 1876 va néixer, a la ciutat d’Ontinyent, Vicente María Ramón Rodríguez de la Encina i Falcó de Belaochaga, II baró de Santa Bàrbara i VIII Baró de Benidoleig. Aquest personatge, no molt conegut, arribà a ser: capità d’enginyers, senador per València; president, durant disset anys, de la societat d’amics del país. Fou també, cavaller supernumerari de l’ordre de Carlos III, candidat a diputat, Gran Creu d’Isabel la catòlica, alcalde corregidor de la ciutat de València. A més d’assumir els càrrecs de vicepresident honorari de la societat universal per al foment de les arts i la indústria, director de la casa de la Beneficència, promotor del banc de València i director de la Societat Valenciana d’Aigües potables.

Llibret 2017

U74V

Ajuntament de València En Vicent Maria Rodríguez de la Encina i Falcó, baró de Santa Bárbara i de Benidoleg, alcalde corregidor de la ciutat de València.

FAIG SABER: Hi ha costums que solen convertir-se en abusos perjudicials i, entre elles, la d’encendre fogueres en la nit de la vespra de Sant Josep, ha cridat particularment la meua atenció, tant pels perjudicis que irremissiblement han de seguir-se als edificis, que amb tanta glòria de València tenim, com dels seus moradors. Aquests edificis s’estan embrutant i envellint, i al pas que està disposta la meua autoritat a concedir els permisos que no estan en contraposició amb l’establert en el ban general de bon govern, se sol·liciten per persones responsables, Ordene i mane: Article únic: es prohibeix encendre fogueres de qualsevol classe que siguen en els carrers i places d’aquesta capital sense exprés permís de la meua autoritat. Els contraventors, pares, parents o encarregats seran responsables de la falta de compliment, incorrent en penes, segons les circumstàncies, que tinga a bé d’imposar.

València 16 de març de 1851 El Secretari Timoteu Liern

Mar trist a la capital del Túria Per: M. Jesús Brocal i Zaragoza Hui, 19 de març de 1886, finalment ho han

L’Alcalde – Corregidor El Baró de Santa Bárbara

nyors regidors i els petards fan massa soroll. O caldria pensar que, a l’Ajuntament, entre els menys afavorits, hi ha raons de malvolença per les crítiques rebudes als monuments fallers? És evident que la política liberal i il· lustrada tracta d’eliminar per la força les tradicions, costums i maneres de viure populars.

aconseguit, cap falla està plantada a la nostra ciutat de València. Els nostres regidors qüestionen la idoneïtat Ja en 1851 van prohibir les falles, però de “col·locar trastos al carrer i pren- davant el cas omís dels fallers, que van dre’ls foc”. A més a més, sembla que seguir plantant-les, al 1883 un arbitri l’estoreta alça massa pols per als se-

Any rere any com la primera vegada

Hui la nostra capital està en silenci, ni petards, ni música ni monuments, ni foc, ni xiquets al carrer. Sembla que tota aquesta pressió està provocant el sorgiment d’un moviment en defensa de les tradicions típiques i l’assajament d’estratègies de transformació més subtils i eficaces. Esperem que davant aquesta situació tan desoladora, els nostres regidors a l’Ajuntament siguen capaços de reconsiderar les mesures preses davant les Falles, la nostra festa, i que València torne a lluir de nou i esclate en flames de foc i himnes de festa.

de carros i carrosses ricament engalanades que, durant el recorregut, es llançaven clavells convertits en projectils. D’aquesta manera, València va ser la segona ciutat en el món i la primera d’Espanya a celebrar una Batalla de Flors.

La Batalla, que tradicionalment es realitzava el dia 31 de juliol i que va passar, no fa moltes dècades, a l’últim diumenge, se celebrava a l’Albereda.

El projectil floral va canviar de Niça a València a causa de l’època. Es va utilitzar a València el clavelló per a la batalla, acompanyat de pètals, fulles, serpentins i confeti. Les carrosses van ser construïdes des d’un principi pels mateixos artistes que també s’encarregaven de les falles, recobertes per guardalobo i acabades d’adornar toPer: Roberto Fabra i Brocal talment amb flors.º La creació de la Batalla de Flors va ser D’aquesta manera, la noblesa i l’algràcies a Pascual Frígola Ahís Xaemar ta burgesia mostraven la seua millor i Beltrán, Baró de Corts i president de indumentària. Lluitaven per emporLo Rat Penat, per a la Fira de juliol tar-se els millors premis a la carrosl’any 1891. Aquest va conéixer en les sa millor decorada. Al costat d’ells, seues visites turístiques una festa que prompte es van afegir carruatges tenia molt d’èxit en una ciutat fran- patrocinats per l’alcalde o institucicesa niçarda i que se celebrava des de ons com l’Ateneu Mercantil o Lo Rat l’any 1876 dins del cicle festiu del Car- Penat, que portaven a les reines dels nestoltes. Consistia en una desfilada Jocs Florals.

Els orígens de la batalla de flors

U75V

gravava les festes amb 30 pessetes, les que calia pagar per obtindre permís per plantar un monument, tanmateix, quatre falles van ser plantades.

Amb la seua perseverança d›acabar amb les falles, en 1885, un any enrere, el consistori va decidir augmentar a 60 pessetes l’impost, seixanta! Sols una es va atrevir a plantar-li cara, la Falla del carrer Cervantes.

Llibret 2017

U76V

Els premis van portar des del seu inici el nom de la Reina Regenta, que va ser substituït des de 1902 pel del rei Alfons XIII, que havia ascendit al tron de forma recent, a qui es va sumar poc després el de la infanta Isabel i el del príncep d’Astúries. Va ser tan gran la popularitat que va aconseguir en poc temps que, quan el rei va inaugurar l’Exposició Regional l’any 1909, se’l va obsequiar amb una Batalla de Flors. En l’actualitat, el premi més important porta el nom del seu creador: el Baró de Corts.

L'escàndol de la 1a correguda de falles

Julián Sainz Saleri II

Per: Josep M. Tomás i Gonzáez Es va celebrar ahir, 19 de març de 1921, el primer festeig taurí de Falles.

Aquesta és la primera vegada que en el dia de Sant Josep se celebra una correguda d’aquestes característiques: amb bous de la ramaderia del Marqués de Guadalest. Per als espases: i el torero de la terra, Manuel Granero.

Manuel Jiménez Chicuelo

Heus ací una correguda que havia produït una extraordinària expectació i la qual tant esperaven els aficionats, que per poc va acabar en tragèdia. No se li veia terme a l’escàndol que es va produir i del que ja va haver-hi un seriós gest durant el toreig del tercer bou. A partir de l’eixida a

Any rere any com la primera vegada estiguen al punt (la d’ahir, en conjunt, va ser roïna).

El que ocorre és que aquell resulta brau, el de més enllà manso i fugit, l’altre aspre i tots sense el nervi i el vigor que dóna l’estació adequada per a la festa taurina.

El primer bou de Granero disgusta els qui paguen una gran quantitat de diners per veure una correguda.

Va ser d’una sonsada insuportable el toreig del quart, inclús la faena del matador. Aspre i manso el cinqué, no ho va voler ni veure l’espasa Chicuelo, desconfiat i despatxant-ho de mala manera, amb la seua corresponent baralla. Estrenyia el fred. Va vindre després la inutilització del sisé, l’aparició del jònec de Correos: “al corral no el volem”, l’eixida del bou de CamNo tractem de buscar pal·liatius a allò pos Varela, una eixida en desbandaque ha ocorregut, ni tan sols a la im- da i el públic es va dir: “vaja, fins ací prudent actitud dels guàrdies que, pis- hem arribat, no aguante més!” tola en mà, van aclarir part de l’estés I es va desencadenar una d’aquelles 11, allò va ser intolerable i mereixedor baralles èpiques que deixen memòd’un correctiu: l’agent de l’autoritat ria per llarg temps, però no són cosa en tot moment ha de tindre conscinova en els annals de la tauromàquia. ència de la seua responsabilitat, amb Encara sort i tot que no va caldre lamés motiu quan el públic es trobamentar desgràcies, dalt i baix, perquè va amuntonat, hi havia dones (alguBlanquet pot dir que va nàixer ahir nes es van desmaiar) i no va haver-hi dos vegades, sobretot quan el sisé de agressió que justificara l’insòlit arraGuadalest li tirà una destralada en un vatament dels agents. Espanta pensar moment en què es va distraure el tola catàstrofe que haguera pogut ocórrero valencià. rer si disparen o se’ls escapa un tir. La tempestat es formava, com diem, des Van caure al sòl centenars de coixide l’eixida del tercer bou, un bou xic nets, enmig d’una cridòria espantoque desigualava dels restants i que, a sa i una banda del públic va intentar més a més, va ser fanfarró. Ens enca- llançar-se a l’arena. En suma, un esbotem tots, públic i empreses, en què pectacle vertaderament deplorable. hi haja corregudes abans que els bous

U77V

escena de l’última bestiola de Guadalest, el qual es va trencar la mà dreta, bé torejant-lo de capa el matador, bé en retallar-ho uns dels peons. Una part del públic afirmava que el bou va eixir danyat dels corrals. Nosaltres i diversos centenars d’aficionats, en verificar-se l’apartat al matí, vam veure que l’animal estava útil i per útil el van donar els veterinaris. De manera que, per aquest costat, no veiem fonament a la protesta. S’aguditza en proporcions paoroses, davant dels dos substituts: un bestiolet esquàlid de correus, que de cap manera va haver d’eixir, i un bou (de més de cinc anys), però tercerejat de Campos Varela, que al principi s’espantava i tirava coces als capots. De què el bou tenia l’edat reglamentària ens cerciorem una vegada acabada la correguda.

Llibret 2017

U78V

Les empreses, les d’ací i allà, no han de perdre de vista que el públic va a les places amb les de Caín, disposat a armar-la al menor motiu. El pitjor no és que el bitllet coste car a la taquilla, sinó que la revenda estreny despietadament (ahir es van vendre molts bitllets al doble del preu). Com, a més a més, l’autoritat no es resol enèrgicament a tallar aquests abusos. L’espectador exigeix, i protesta perquè la totalitat li ha costat un sou, i tot per veure una paròdia de correguda de bous.

Ens va visitar anit un grup d’aficionats i va ser significant la seua protesta contra el ramader Guadalest, l’empresa, la presidència i també contra Granero, per estimar que el paisà va estar poc respectuós amb el públic, que s’oposava al toreig de l’últim bou.

No participem, en absolut, de l’opinió d’aquests aficionats, però queda consignada la seua protesta. Granero, per descomptat, va complir amb el seu deure anant al bou.

La Correguda El ple va ser desbordant i l’ovació entusiasta amb què va ser saludat Manuel Granero.

També escolta aplaudiments Blanquet i alguns xiulets el primer matador. Ganes de fer riure, aquest últim, perquè a poc a poc van haver d’aplaudir-ho.

Francament, brau només va eixir el primer, que es va arrancar bé als cavalls i va fer la baralla en un mateix terç. Va complir el segon, de poder i que recarregava en la mateixa pulla.

Fanfarronet el tercer, que desarmava en pals. Va ser un bromista el quart, que eixia solt dels cavalls. Manso i fugit el cinquè, i milotxa i simplot el que va tancar plaça (de Varela), que bota una vegada al carreró.

Els cinc torejats de Guadalest van prendre vint-i-una vares, per deu caigudes i sis cavalls. El Campos Varela, mentre l’acaçava, aguantà quatre pulles i matà un rossí. Anotem dos bones pulles d’Artiller i Farnesio i una de venenio Chico; un parell magnífic de valor i gallardia de Magritas en el cinqué -prop li va anar la cornada- i l’encert amb què bregà Blanquet.

SALERI. De blau i or. Sabia com eixir moralment i física a torejar: amb alguns xiulets en perspectiva i una seriosa cornada a l’escrot, que li va inferir recentment una vaca de Tovar.

No obstant això, se li va veure amb ganes d’afirmar, una vegada més, el seu cartell a aquesta plaça. A penes va eixir el primer, li va donar un prenc de capa, tres veròniques superiors, un fanalet i mitja verònica cenyida i temperada, que li va valdre grans aplaudiments. Va agafar pals, els va oferir a Granero i, en el seu torn, deixà un parell passar.

Els bous de Guadalest, excepte el Molts aplaudiments. tercer que desentonava, estaven ben presentats, pel que s’acostuma i per Amb la muleta, quatre ajudats per alt, esculturals; un de pit, amb la dreta i l’època en què estem. un de pit, molt valent, de genolls. Més

un molinet, per atacar recte, es desvia van menejar d’allò més i molt mereslleugerament i deixa mitja estocada cudament, per cert. alta, amb la que doblegà el bou.

Va arreplegar el segon eficaçment Moltes palmades i volta a l’arena. Va amb la capa, marcant-li dos veròestar bé. niques fines i estilitzades. Després, en una passada, va fer tres passades Al quart, un bou amb broma, no va po- magnífiques d’art, gràcia i gallardia. der llancejar-lo Julián, perquè la bestiola no prenia la capa. També va agafar Una ovació escoltà el xic. les banderilles, mereix els aplaudiments, un superior parell, se’n va pels Empunyà els trastos de matar i la feiterrenys de dins, en taules del dotze. na quasi tota amb la dreta i mogudeta. Només mereix citar-se un ajudat El pal que va posar, que arrancava des per alt i un de pit, i la intel·ligència de l’estrep, davall de la presidència, amb què doblegava la bestiola en els no prova ni més menys que el valor. ajudats per baix.

Però un valor inútilment empleat i amb risc d’una cornada, ja que l’espai Va perdre la muleta, en una punxada, entre torero i bou és inversemblant sense estretir-se i va acabar amb el per com de curt és: així no hi ha estil roig de Guadalest d’una estocada alta ni visualitat, ni art, faça qui ho faça. i davantera, atacava amb habilitat.

Estimem que açò no és banderillar, Palmades lleus. potser banderillar amb truc.

Al cinqué no el van voler veure ni en Deslluït en el muleteo, corrent darrere pintura. Encorbat, perdent terreny, de la fugida bestiola, que li donava les llarg un tastament de veròniques i en natges a cada mitja passada, ho desles passades es va perdre dos vegades. patxà d’una punxada i una esbocinada baixa.

Després d’un error gros, es va desconfiar, i se n’anava de la bestiola, a L’animalet, que doblegà sense obrir la qui no intentà subjectar ni acostar-se. boca, no estava per a florejos. Saleri va Va perdre la muleta sense veure-ho fer algunes passades toreres i adornats. vindre, en un descuit. Li va soltar una CHICUELO. Amb tern salmó i or, de- espasada allargant el braç que va tomfraudà la concurrència, que esperava bar la bèstia, després d’alguns minuts. veure’l barallar-se amb el torero de la Malament, francament malament. terra. Perquè no és previngut i apàtic, que es diga, el tal Chicuelo.

Va ser, dels tres matadors, el que menys va agradar.

Ahir el van aplaudir de veritat durant dos o tres moments, però també el GRANERO. Se li va veure amb desitjos de correspondre a l’expecta-

U79V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U80V

ció i a la simpatia dels seus paisans.

Va lluir tern, plom i or. Enmig de les protestes que van acollir l’eixida del tercer bou, se’n va anar a ell i el va torejar disgustat, només pels mitjans. Després, va fer una passada superior, que arrancà una ovació.

A la fi es tranquil·litzà el púbic i Granero arribà a l’últim terç tranquil (i amb ganes de donar la nota). Una primera part de faena mogudeta, en la qual va destacar una passada de pit amb la dreta. Molt bé els quatre naturals seguits, molt superior el segon, aguanta el bou i el porta torejat. Magnífics els de pit i per alt, amb estil i valentia.

Una faena atenta a la qual el xic li va posar coratge i acabà apoderant-se de la bestiola.

Una bona feina, en suma.

durat un segle aquesta primera correguda de Sant Josep. Esperem que el futur ens oferisca millors vesprades.

Desitgem que aquest tren faller siga un catalitzador per al turisme a la nostra ciutat durant les festes dedicades al nostre patró Sant Josep. Des d’aquestes línies, els donem la benvinguda a tots els viatgers ferroviaris que ens visiten aquests dies i els desitgem que gaudisquen de la nostra ciutat i de les nostres festes, fins que el diumenge dia 20 de març tornen a Madrid.

El primer tren faller Per: Josep M. Tomás i González

Aquest divendres, 18 de març 1927, ha arribat a València el primer tren especial (que la gent ha batejat de seguida com tren faller) per visitar la nostra Festa Josefina, per a la qual cosa ha comptat amb la inestimable ajuda de Molts aplaudiments al torero. les distintes cases regionals valenciaEn l’últim, com que el carreró alt es- nes repartides de cap a cap d’Espanya. tava imponent, procurà adobar i eixir del pas amb el major decor possible. L’anunci del tren faller, que arribà fa Punxà dues vegades, després mitja es- unes hores a València procedent de tocada alta i rematada al primer intent. Madrid, ha sigut una gran revolució per als valencians. El mateix AjunGranero va posar un parell superior tament de València s’implicà àm-el que li va cedir Saleri en primer pliament preparant publicitat de les bou- pel costat esquerre. Va ser molt Falles: 10.000 portades de València aplaudit, com així mateix en algunes Atracció, revista de la Societat per al Foment del Turisme, anima a les copassades i adornats. missions falleres a què participaren La correguda acabà poc abans de les en actes per als visitants, entre els sis de la vesprada. Pareixia que havia Entre bé per dret, per a una punxada, quedant-se destre i bou. Una altra punxada amb habilitat i una altra davantera, perpendicular i tendenciosa.

quals, per cert, han arribat molts va- blemes. L’èxit d’aquesta primera exlencians emigrants. periència és tan gran que ja hi ha un clamor popular perquè en els pròxims Tal ha sigut l’entusiasme general anys es repetisca aquesta experiència que la recepció a l’estació del Nord, del tren faller. ha sigut antològica. Al lloc van acudir diverses autoritats amb la se- Aquest primer tren faller també ha nyera, així com totes les comissi- sigut possible gràcies a la participació ons falleres amb les seues bandes de viatges Marsans, que s’ocupà de de música i moltíssima gent que va la venda dels bitllets. El tren faller ha omplir les andanes i els carrers li- suposat un gran estímul turístic per a mítrofs a l’edifici ferroviari. Inclús les falles Que, enguany, 1927, ha auges van arribar a disparar traques. mentat considerablement el nombre de falles plantades, la qual cosa obliUna vegada a València, als visitants ga a millorar l’organització de la festa de Madrid, després de deu hores de amb organismes com l’Associació Geviatge, se’ls va obsequiar amb ac- neral Fallera Valenciana, que agrupa tes especials com música i danses a comissions falleres i el Comité Centradicionals valencianes en els tral Faller, precedent de l’actual Junta jardins dels Vivers, així com canvis Central Fallera. a l’hora de la cremà d’algunes falles perquè pogueren assistir sense pro-

U81V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

Desitgem que aquest tren faller siga un catalitzador per al turisme a la nostra ciutat durant les festes dedicades al nostre patró Sant Josep. Des d’aquestes línies, els donem la benvinguda a tots els viatgers ferroviaris que ens visiten aquests dies i els desitgem que gaudisquen de la nostra ciutat i de les nostres festes, fins que el diumenge dia 20 de març tornen a Madrid.

U82V

Creació junta central fallera

El comité naixia com a un òrgan intermediari entre les comissions i les Per: Elena Tomás i Martí institucions i com un instrument per arreplegar fons amb l’objectiu de subEn 1945, la Junta Central estava consti- vencionar les creixents despeses de tuïda per un president, dos vicepresi- les falles. dents, un secretari, un vice-secretari, un comptable, un tresorer i deu vo- El funcionament del comité no va cals. A partir d’aquest moment, tam- ser molt efectiu durant els dos anys bé s’instaura que la presidència nata següents. En el pensat i fet de 1930, la tindrà l’Alcaldia de la ciutat, i dele- Royo i Ample, director de Valencia garà en el regidor de festejos i festes, Atracción, es queixava de què no s’haque actuarà com a president efectiu. via fet res per consolidar aquest comité. Però, d’altra banda, aquesta revista L’11 de febrer de 1928, diversos presi- en juliol d’aquest mateix any anuncidents de falla convocaven a totes les ava ja la refundació d’aquest comité. comissions a assistir a una reunió en el Café valencià per intercanviar opi- Aquesta institució va estar fins a 1939, nions sobre alguns problemes. En quan en novembre d’aquest any i per aquesta assemblea, els presidents po- iniciativa de l’alcalde de València, Jose saren de manifest el seu desig d’unió Manglano, Baró de Càrcer, i com a reper aconseguir tot l’esplendor de la sultat d’una convocatòria de la comisfesta i acordaren la creació immedia- sió fallera dels carrers Conca i Roberto ta d’un comité central que en repre- Castrovido, va nàixer la Junta Centra sentació dels fallers es dirigirà a les Fallera. Com diria l’alcalde, l’objecautoritats, corporacions i comerços tiu principal d’aquesta junta era controlar el desenvolupament de la fesde València. ta, sota les directrius del nou règim.

Any rere any com la primera vegada Així va començar a donar els seus primers passos la Junta Central. Al temps de ser un òrgan de control, regulació i estímul (recompenses), la seua activitat es va centrar en la propaganda de les falles per diverses ciutats espanyoles i en l’organització de diversos festejos.

Els origens de La Crida

jovenet), el pregoner recorria els voltants del centre de la ciutat cantant una estrofa que seria recordada pels cronistes de l’època.

“Es fa saber a la gent de València i forastera que, d’ordre del president, comença, en este moment, la gran Setmana Fallera.”

Del primer pregó faller que es té constància és de l’any 1931, concretament, del 15 de març, quan el poble valencià, mitjançant un pregoner a viva veu, cap a les 19h, recorre els carrers de la ciutat de València per convocar a tots, veïnat i forans, a participar i gaudir de la festa de les Falles en presència de la primera reina fallera de la història (com així eren anomenades): la senyoreta Ángeles Algarra Azura.

Curiosament, a l’any 1951 desapareix el nom de pregó i, el toc a la festa, es coneix com la cridà. Aquest any es deixà de celebrar al balcó de l’Ajuntament, com havia ocorregut els anys anteriors, va ser l’últim que veuria el centre del Cap i Casal. Anys després, concretament a l’any 1954, es trasllaMés avant, l’any 1942, en lloc de pre- da a les majestuoses Torres de Sergonar pels carrers de la ciutat, s’op- rans, mentre es mirava a la Plaça dels ta per celebrar l’inici de la festa des Furs, fins a 1989. d’un lloc concret: el balcó de la Plaza del Caudillo (actualment la Plaça de l’Ajuntament), que coincidia amb la creació de la Secció Especial. A l’any següent, 1943, el pregó és, per primera vegada, retransmés per la ràdio, fet que crea molta expectació entre els valencians.

Recordat per tots va ser el pregó a l’any 1944 quan al llom d’un pollí (ase

U83V

Per: Anna M. Simó i Pardo

Llibret 2017

U84V

És l’any 1957 quan la fallera major d’aquell moment, la senyoreta Sagrario Fernández de Córdoba Planells, rep per primera vegada en la història, les claus de la ciutat, de mans d’en Tomás Trénor Azcárraga, l’alcalde de València d’aquell any. Des d’aleshores es manté la tradició d’aquesta distinció honorífica.

dir cridada, crida o cridà, cadascú com més li agrade.

Hi van haver pocs canvis significatius al llarg dels anys, fins que un incident pirotècnic al 1989 traslladà l’acte de la crida des de les Torres de Serrans mirant a la Plaça dels Furs, a l’altra cara d’aquestes, mirant al llit del Riu Túria. Estrena una nova situació a les Transcorren els anys i, de nou, la tan mateixes Torres a l’any 1990, des d’on esperada cridà per tots els fallers ens aleshores fins ara es coneix la festa sorprén amb una innovació: la fallera amb l’actual fisonomia i ubicació. major de València de l’any 1967 pronuncia el seu discurs i convida a tots Cada any, en l’actualitat i des d’aquells a la festa en diversos idiomes: valen- moments, l’últim diumenge de febrer cià, castellà, anglés i francés. Aquell cap a les 20h, les portes de la ciutat de fet va ser el que va internacionalitzar València són el punt de reunió de valencians i fallers. L’escenari d’aquest les Falles. acte festiu, marcat per un gran espectacle de pólvora, llum, música i so, congrega a milers de valencians i fallers que, envoltant les Torres de Serrans amb el seu calor humà, gaudeixen de la tradicional crida, on les falleres majors de València proclamen a tota veu el tro d’eixida, el començament oficial de la Festa Fallera.

Al llarg dels anys, aquest acte agafa força i ens sorprén amb un nou canvi que forja la seua història. És l’any 1978 quan el govern va aprovar el règim preautonòmic valencià per a, finalment, constituir el Consell del País Valencià. Un any més tard la Plaza del Caudillo passaria a ser Plaza del País Valenciano. També la lingüística comença a agafar més rellevància i la cridà passa a anomenar-se crida.

Tot i que, depenent de les formes i els temps verbals correctes, tant es val

Creació de la setmana fallera Per: Elena Tomás Martí Els fallers mai deixaven passar l’oportunitat d’allargar un dia més la festa fallera. En 1921 es demanà cremar les falles el dia 20, ja que el 19 va caure dissabte. En 1927, la situació torna a repetir-se, açò estava molt relacionat amb l’interés turístic que començava a despertar la festa de les Falles, és

Any rere any com la primera vegada per aquest motiu que la revista Va- per al tancament conjunt del temps lencia Atracción va insistir molt en festiu, en què participaven autoritats, aquest tema. convidats de l’Ajuntament i valencians en general.

L’any 1928, aquesta revista va demanar els fallers que avançaren la plan- La setmana fallera s’iniciava amb tà a la nit del dia 16. Les institucions una cridà evolvent i culminava amb burgeses col·laboraren a fer que les una cremà unificada. Va ser en aquest comissions falleres no augmentaren moment quan les falles passaren de els seus pressupostos, col·locant-se ser una festa de barris i carrers, a ser així l’Ateneu Mercantil al davant una festa plena per tota la ciutat. d’un incipient comité central faller.

Es van aconseguir arreplegar 15.000 pessetes que van ser repartides públicament i solemne a les comissions falleres, i consolidaren, d’aquesta forma, el tercer dia de festa.

L’any 1935, es va assajar ja un ritual paregut a la idea actual de cremà centralitzada. Es va construir una falla a la plaça d’Emilio Castelar el dia 19 de març a la una de la matinada amb els millors ninots i les carrosses de la cavalcada del foc. Mentre els ninots es cremaven, els pirotècnics lluïen les seues habilitats. Era el primer assaig

Per: Laura Caballero i Santamans La senyoreta Amparito Albors va ser proclamada Fallera Major de València durant el Festival dels Jardins del Reial que se celebraren a la ciutat de València del 22 de juliol al 4 d’agost de 1933.

U85V

En 1931, ja va haver una setmana de festes amb un programa oficial organitzat pel Comité Central Faller i patrocinat per l’Ajuntament i la Diputació. Però, en 1932, l’Ajuntament republicà, que arreplegava la idea de la revista abans anomenada, creava oficialment la setmana fallera.

Aquest era el resultat de la combinació i la sincronització dels actes particulars de cada comissió amb actes generals de nova creació, que tendien a expressar la idea d’unanimitat. Açò no feia més que reflectir l’ascens de les falles a la categoria de festa major.

Amparo Albors, primera fallera major de València

Llibret 2017

U86V

El primer referent que es té d’una dona com a representant de les festes falleres de València és de 1929, quan la valenciana Pepita Samper és proclamada Miss Espanya o, com en aquell temps es coneixia, com a Señorita España. En la seua tornada a València, és rebuda com una reina i Lo Rat Penat li organitza un homenatge el 2 de març del mateix any. És així com la senyoreta Samper es converteix en el precedent més immediat del que l’any següent seria la figura de Reina Fallera. Després de l’arribada de la República el 14 d’abril de 1931, es canvià la denominació de Reina Fallera pel de Bellesa Fallera, títol que va recaure aquest any en la senyoreta Angeles Algarra. En 1932 van ser elegides dos belleses falleres adultes: Cruz Robles i Consuelo Cariñena. El 1933 seria l’últim any en què s’utilitzaria aquest títol, que va ser per a la senyoreta Leonor Aznar. L’any 1934 seria la primera vegada que s’utilitzaria com a tal el títol de Fallera Major de València.

Aquest honor va recaure en la senyoreta Amparo Albors Serrano, que va ser elegida mitjançant una votació popular durant el Festival dels Jardins del Reial, al mes de juliol de 1933.

Amparito Albors, com afectuosament se la recorda, va nàixer a València el 28 de febrer de 1914. Fallera de la Falla La Barraca del Cabanyal, a l’edat de 20 anys, va ser la primera dona que ostentaria el càrrec més preuat per la dona valenciana i fallera, el càrrec de Fallera Major de València. La senyoreta Albors va estar acompanyada per la seua cort d’honor que en 1934 va estar formada per quatre falleres:

Conchita Millán de la Falla Hernan Cortés i Cirilo Amorós, Catalina Llopis de la Falla Visitación-Orihuela, Anita Martínez de la Falla Ribera i Periodista Castell (actualment Convent Santa Clara) i Carmen Galindo de la Falla Plaça de Na Jordana. Des de Pepita Samper, com a primera precedent d’aquesta figura, i Amparito Albors, com a primera Fallera Major de València, fins els nostres dies, els valencians hem tingut el privilegi de simbolitzar en una dona tot el sentiment faller i valencià: l’esperit de la nostra festa i la nostra terra, un esperit generós, treballador i acollidor.

Dones que al llarg de tot un any són les representants d’una festa, d’una terra i tota la seua gent. Representants de la nostra essència, l’essència de ser valencians.

Primera exposició del ninot Per: Elena Tomás i Martí L’any 1934 es duu a terme la primera exposició del ninot, aquest esdeveniment és gràcies, principalment, a Don Regino Mas, artesà faller i membre de l’associació de l’artesà faller, que va ser l’impulsor principal de la proposta d’indultar un ninot del foc per a inspirar la celebració de la primera exposició i salvar de la cremà el ninot que major nombre de vots obtinguera en l’escrutini popular. La seua proposta es va realitzar l’any 1933, però va ser acceptada un any més tard.

Any rere any com la primera vegada

e

Passeig per la història de les FMI de València Per: Laura Caballero i Santaman.

La xiqueta Teresa del Sacramento Agramunt Lillo, nomenada en 1941 la 1.ª fallera major infantil de València.

Malgrat que des de 1934 els fallers tenen a la seua màxima representant en la figura de la fallera major de València, no serà fins l’any 1941 quan s’elegeix una representant infantil.

Aquest honor recau en la xiqueta Teresa del Sacramento Agramunt Lillo, que compartiria el seu regnat amb la fallera major de València Maria Luisa Aranda Sala. Les xiquetes que eren elegides fallera major infantil de València eren filles de personatges rellevants de la societat valenciana i espanyola, o de l'alta societat.

Com a curiositat, cal destacar l’any 1960, quan va ser Fallera Major Infantil Carmen Martínez-Bordiú, néta de Franco, la qual cosa va servir per promocionar la festa a nivell nacional.

A més a més, hi van haver altres beneficis no relacionats amb les Falles, però també va identificar aquesta festa amb el poder i l’alta societat i li van fer perdre el caràcter popular que tenien. Aquesta és la raó per la qual, l’any següent, l’alcalde de València, Adolfo Rincón de Arellano García, va decidir nomenar fallera major infantil de València a una xiqueta de caràcter humil. Açò ho va fer per de-

U87V

Aquesta exposició es va realitzar els dies 13 i 14 de març, als soterranis del Mercat Central. El primer ninot de la història que es va lliurar de la nit de la cremà va ser iaia i néta, obra de Vicente Benedito, per a la comissió Plaça del Mercat, que va aconseguir 23.000 vots d’un total de 30.000 vots.

Llibret 2017

mostrar que qualsevol xiqueta, independentment de la seua classe social, podia ser la representant infantil de les Falles. L'escollida per representar aquesta festa tan nostra aquell any va ser Lolita Alfonso, una òrfena de l’asil de la Beneficència, natural de Silla.

D’aquesta última etapa cal també destacar que altra xiqueta de Silla, Carla González Hortelano, va ser elegida Fallera Major Infantil de València l’any 2013. Els xiquets i xiquetes són una part essencial de la nostra festa, partícips de tots els actes, es reflecteix a les seues cares el compromís de ser l’espill d’una Després de Lolita Alfonso, van seguir tradició i de crear escola de les futures ostentant el càrrec de fallera major generacions. infantil de València les filles de personatges cèlebres i de l’alta societat, conegudes popularment com “les filles de don”. Entre elles, la filla del president del govern d’Espanya l'any 1977, Adolfo Suárez. Així, fins l’any 1980, les falleres majors no eren esPer: Elena Tomás i Martí collides de forma democràtica per un jurat elegit pels presidents de falla, Hui, 11 de març de 1945, es dispara la com s’ha fet fins l’actualitat. primera mascletà a la Plaza del Caudillo.

U88V

La primera mascletà de la història

Any rere any com la primera vegada

Creació dels primers bunyols fallers Per: Elena Tomás i Martí Els primers bunyols van ser els anomenats or i argent, que aparegueren en 1945 per a premiar a tots aquells fallers que treballaven per les festes falleres durant aquest any. El bunyol d’or amb fulles de llorer es va crear l’any 1955 i en 1974 els bunyols de coure i el preuat bunyol d’or amb fulles de llorer i brillants.

En els anys 60 i gràcies, en part, a Juan Bautista Martí Belda, es crearen per als més menuts els distintius de coure, argent i or. No va ser fins a l’època dels 2000 quan es crearen els Moltes són les anècdotes durant les distintius a títol de col·lectiu. mascletades de març, però cal destacar una en particular: durant els primers anys van compartir protagonisme amb les de la ferroviària, que es disparava davant la façana de l’estació de tren. Dos grans espectacles pirotècnics junts a la mateix hora i amb pocs metres de distància. La Per: M. Jesús Brocal i Zaragozá gent que anava a veure-les es veia envoltada entre dos gran simfonies de Hui, 17 de març de 1945, les festes falleres han inclòs una novetat: l’ofrena pólvora, era espectacular. de flors a la Verge dels Desemparats.

e

Inici d'una tradició: L'ofrena de flors

L’acte de l’ofrena va començar quan es va produir la recepció del buc faller J.J. Sister, fletat per la Casa de València a Barcelona, i que va transportar més de mil passatgers. Una vegada al Port, els fallers van ser conduïts fins

U89V

Fins ara era tradició que, pels carrers del mateix barri, es disparara una mascletà contínua en alt a les 12 del migdia, per celebrar la setmana fallera, que anava del 13 al 19 de març.

Però no va ser fins el 1945 que es decideix agafar la Plaza del Caudillo com a lloc oficial per a aquest gran esdeveniment, ja que és ara quan aquesta cèntrica plaça comença a ser el nucli central de les nostres festes. Açò suposa un gran canvi per a la festa: és ara quan comencen a eixir del barris i a obrir-se a la ciutat. L’encarregat d’aquest gran honor va ser el pirotècnic Antonio Caballer de Moncada, el primer en disparar a aquesta gran plaça. Però no serà fins el 1986 quan es proposa la idea de fer mascletades diàries i no es durà a terme fins 1988 quan, a partir d’aquesta data, es dispara des de l’1 al 19 de març.

Llibret 2017

U90V

a la Basílica de la Verge dels Desemparats per fer una ofrena floral a la Patrona de València, amb un marcat caràcter religiós però sense perdre el component de processó cívica.

Les falleres majors encapçalaren la comitiva on participaren també belleses falleres d’Alacant, Castelló, Madrid i Barcelona, les seues corts d’honor, els components de la Junta Central Fallera –presidida per Lluís Martí Alegre–, així com les màximes autoritats municipals i l’alcalde de la ciutat, J. Antonio Gómez Trénor. Una vegada al temple, les falleres depositaren els seus rams de flors. L’embrió de l’ofrena era un acte amb protagonisme exclusivament femení i de dimensions reduïdes, on es representa un acte catòlic dins d’una festa pagana en el seu origen.

Si fem un poc de memòria, arribem a recordar que tot va començar quan un grupet de xiques es va vestir de llauradora, aquestes joves es posaren la mantellina al cap i dugueren flors a la Verge dels Desemparats el 19 de març de 1941, dins la Basílica, fet que anomenaren Festa de la Clavariessa. El dia de Sant Josep de 1942 l’acte es va repetir amb més gent, una sola comissió fallera. La fallera major de la Falla Sant Vicent-Falangista Esteve, Pepita Pérez, volgué donar-li el ram de flors que li havia regalat la seua comissió pel seu sant. El seu president, alguns membres de la falla i la banda de música l’acompanyaren mentre desfilaven pel carrer Sant Vicent fins la basílica per realitzar l’ofrena. L’any 1943 va créixer un poc més en afegir-se més comissions falleres a la celebració. No obstant això, en 1944 hi ha-

Any rere any com la primera vegada gué un paró, quan es va substituir pel bateig del xiquet més pobre nascut a València el 13 de març. Aquest any es va convertir en un acte oficial i programat per la Junta Central Fallera.

Aquest projecte va sorgir a mitjan dèPer: Elena Tomás i Martí cada dels anys cinquanta, quan un grup de valencians residents a SantiVa ser l’any 1952, un any molt espe- ago de Xile, que havien fundat la casa cial, ja que a més de ser el primer any regional i pretenien, des d’aquell país on es reglamentaren les falles infanti- andí, muntar una expedició que, per ls, també va ser on es deixaven enrere mar, els traslladara a la seua ciutat nales falles fetes per xiquets, aquelles en tal. La proposta a la companyia Ibarquè s’arreplegaven trastos per a cre- ra va ser molt ben acceptada, però mar-los el dia 19 de març, al son d’una tenia un inconvenient: des del Pacífic, estoreta velleta. pel sud del nou continent, donar la volta per afrontar l’Atlàntic, suposaPerò no va ser fins a 1976, quan es creà la va un trajecte exagerat. Els creadors secció especial infantil, on la falla guan- de la idea no es van esvair perquè yadora va ser Sant Vicent-falangista els naviliers estaven ben animats. I Esteve, obra de Vicente Lorenzo Diaz. aquells promotors, des de Xile, van prendre prompte contacte amb els dirigents de la Falla el Túria de Buenos Aires, així com amb paisans emigrats a Brasil i Uruguai. Així, es va arribar a l’acord de viatjar tots pels seus mitjans fins a la capital d’Argentina, del Per: Josep M. Tomás i González port de la qual partiria el primer vaixell faller cap al Grau de València.

8 de març de 1961 Arriba a València la motonau Cap de Sant Vicent. Milers de persones van rebre al Port el primer vaixell faller d’Amèrica. A bord del transatlàntic van vindre quasi 1.000 paisans residents a Hispanoamèrica

El primer vaixell faller

U91V

Les primeres falles infantils

Llibret 2017

U92V

El transatlàntic Cap Sant Vicent de la citada naviliera va emprendre el recorregut i, després de travessar l’Atlàntic i realitzar unes escales breus a Canàries i a Algeciras, va arribar al port valencià en les primeres dates de març per a assistir a la setmana fallera. Aquest cronista pot evocar que diversos periodistes viatjàvem prèviament fins a Algeciras per a abordar allí la nau fallera i donar la benvinguda als paisans tornats i fer amb ells el final del trajecte, entre el Camp de Gibraltar i València.

les ordres de les dones per a fer a bord paella per a 800 persones”. També vull recordar alguns companys que han col·laborat activament en aquesta idea: els meus amics Juan Belda Catalá, Manuel Valero Pérez, Juan Cebrián Edo, Enrique García Balbastre, José Climent Pascual, Enrique Sanmartín Tárrega, Matías Lorente Buenrostro, Enrique Terrada Insa, Vicente Lozano, Salvador Grases, Vicente Marín Matías, José Durá, Juan Bautista Remohí, Fidel Morte, i molts altres, que van organitzar aquest viatge des dels seus respectius països per Un dels impulsors del vaixell faller és tornar a través de l’Atlàntic a la terra Emilio Sanz Redo. En una breu en- on van nàixer. trevista ens va contar que: “en aquest viatge hem invertit els estalvis de tot l’any perquè hem viatjat famílies senceres. Qui estàvem a Xile, primer agafàvem un avió fins a Argentina i des de Buenos Aires, el transatlàntic Cap sant Vicent, va fer escala a Montevideo, Sao Paulo i Rio de Janeiro. La travessia ha durat 17 dies i els primers ports espanyols que tocàvem van ser Tenerife i Algeciras”, explica. Pel camí, s’organitzaven balls, teatre “i un dia aconseguirem posar els cuiners a

Any rere any com la primera vegada

La primera FMI de València que va nàixer a Silla

El fet de què en 1960 la fallera major infantil de València fóra la néta de Franco ha servit per a donar-li promoció nacional a la festa, a més d’altres beneficis no fallers per a la ciutat, com aconseguir que el govern realitzara el Pla Sud per evitar futures riuades. No obstant això, també ha identificat les Falles amb el poder i amb les classes altes, cosa que fa disminuir el caràcter popular que han tingut des que van aparéixer. Per aquest motiu, l’alcalde de València, Adolfo Rincon de Arellano, ha buscat una xiqueta d’origen humil, la qual cosa també servirà per a donar la imatge que qualsevol pot ser fallera major infantil de València, siga quin siga el seu origen social.

Per: Josep M. Tomás i González En una època en què les falleres majors de València són de l’alta societat, com demostren alguns noms llargs i ressonants, tindrem una fallera major infantil d’origen molt humil: una òrfena de la Casa de la Beneficència.

Ella és Lolita Alfonso, la qual té el càrrec de fallera major infantil per a l’any 1961, i succeïa, ni més ni menys, que La triada ha sigut Lolita Alfonso, una a Carmen Martínez-Bordiú, la néta òrfena resident a l’asil de la Benefidel cap de l’estat Francisco Franco. cència, de huit anys d’edat i natural de Silla. Als pocs mesos d’ingressar en la institució i estant convalescent d’una lleu malaltia, el president del patronat i la directora li van comunicar el nomenament. Per a ella va ser una gran alegria en una mala època de la seua vida, ja que amb cinc anys va perdre la seua mare i feia uns mesos el seu pare. Es va quedar òrfena ella i els seus cinc germans, la qual

U93V

Van ser rebuts per l’alcalde de València, Adolfo Rincón de Arellano, pel president de la Junta Central Fallera, Salvador Cerveró, per la fallera major de València, Mª Victòria Lepe d’Espinosa i Michels de Champourcin, i per la fallera major infantil, Lolita Alfonso Sánchez. Les mostres d’alegria i entusiasme van ser múltiples, tant entre els viatgers que venien d’Amèrica com entre els familiars que els esperaven.

Llibret 2017

U94V

cosa va obligar la seua tia a ingressar la seua consciència. Lolita va destronar la néta de Francisco Franco, Carels més xicotets en orfenats. mencita Martínez Bordiu, qui va regalar a la reina del pueblo una preciosa nina de porcellana i un xec de 30.000 pessetes. El Cordobés li va regalar un televisor, i l’Ateneu Mercantil i diverses entitats financeres, a més del València Club de Futbol van col·laborar en la recaptació de diners per a una ajuda econòmica per als seus estudis.

D’aquesta manera, s’ha convertit en la companya de la fallera major de València, María Victòria Lepe de Espinosa i Michels de Champourcin, del llarg nom de la qual ja es dedueix que el seu origen no és precisament humil. No obstant això, en la cort d’honor infantil s’ha inclòs tant a l’alta societat (les filles de l’alcalde, del governador civil, del president de la Diputació de València, d’aristòcrates i de grans empresaris, com era habitual) com a xiquetes d’orígens més modestos, on s’inclou la germana menuda de Lolita, Nina, que també residia a la Beneficència.

Lolita és una xiqueta que s’expressa amb timidesa i que es va quedar molt impressionada pel pasdoble que va fer en el seu honor José Estellés. La família es va assabentar oficialment per la premsa de què Lolita era la triada, una bomba per a la societat actual. “Xiqueta rica, xiqueta pobra”, va haver de pensar més d’un, encara que l’única cosa que s’adverteix és la bogeria dels valencians amb la seua xiqueta fallera. Als germans de la xicoteta reina de les festes no els va sorprendre tant la notícia, ja que, darrere del nomenament, s’amagava una complexa història familiar repleta de xicotetes baralles amb el franquisme.

Altres creuen que el propi Rincón de Arellano va pressionar a Madrid després d’enfrontar-se amb els jerarques com a conseqüència de les indemnitzacions reclamades després de la riuada de 1957.

Mentre la classe noble de la ciutat es rifa a Lolita per a organitzar menjars i festejos en el seu honor i per fer-se fotos amb ella, la xiqueta només vol Aquesta òrfena de pare i mare ha con- veure els seus germans, que no tenen quistat el cor dels valencians i pot ser- accés als actes. La realitat de Lolita és vir al règim franquista per a netejar altra... La ventafocs fallera forma part

d’una família de Manzanares que va emigrar de Ciudad Real a València en 1946 amb tres fills. Lolita va nàixer anys després en la localitat valenciana de Silla, on son pare es dedicava a la fabricació artesanal de gelats. Vivien en un barracó de fusta enfront del camp de futbol del poble i el menjar no sobrava. Tots els germans treballaven amb el pare en el negoci familiar, on tiraven dels carros amb rodes de goma en què portaven els gelats a la porta del cine i el ball, i també a les veïnes poblacions d’Alcàsser i Picassent.

Francisco Alfonso se sentia oprimit pel Règim i va arribar a escriure dos vegades al Pardo reclamant justícia per als seus fills. El pare de Lolita considerava que no li deixaven treballar en llibertat. Dos inspectors van visitar l’humil domicili dels Alfonso Sánchez per a comprovar la situació en què vivien: sense aigua, sense llum i amb la malaltia cridant a la seua porta.

Després de la mort de la mare de Lolita, va ser el pare qui va morir, víctima d’una llarga i dolorosa malaltia. Òrfenes de pare i mare, Lolita i Nina van acabar en la Beneficència i el seu germà, Antonio, en la Misericòrdia.

Els germans majors, que no estaven en edat d’anar a l’orfenat, van anar a València amb la seua tia. Enmig d’aquest panorama desolador, va arribar el nomenament de Lolita Alfonso com a fallera major infantil de València.

Quan arribe el primer vaixell faller a la capital del Túria, que està previst per als primers dies de març, els valencians gaudiran, una vegada més,

de la reina que tots volen, una xiqueta de la classe més humil, tímida i somrient, que ha despertat la il·lusió d’un poble acostumat a què les falleres majors i les seues corts d’honor siguen filles de governants i burgesos acabalats. Encara que Lolita viu el somni del seu nomenament i no arriba a explicar-se el perquè la triaren a ella, la notícia del nomenament de Lolita ha sigut rebuda amb gran alegria per la premsa i els valencians. Aquesta xiqueta, fins ara anònima, s’ha convertit en una celebritat seguida per la premsa. El públic li ha entregat el seu afecte i ha sigut la pròpia néta de Franco qui li ha posat la banda de fallera major infantil durant la seua presentació, fet que ha trencat la norma de què ho fera l’alcalde.

La primera cosa que ha hagut de fer Lolita Alfonso, una vegada notificat el càrrec, és, curiosament, informar-se bé del que són les falles. En efecte, ella mai havia vist aquesta festa (a Silla encara no se celebren), així que li ho van haver de mostrar a través del Nodo, el noticiari cinematogràfic oficial del règim. També li van ensenyar modals i a firmar dedicatòries, com a

U95V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

preparació per a un any que esperem xer un poc més els inicis de la pólvosiga molt feliç per a ella. ra al nostre poble. Si parles amb ell, te n’adones com d’especial és per a A aquesta xiqueta òrfena la vida li ha ell aquest món. Escoltareu anècdotes canviat completament. Del perquè que, segurament, han quedat amagad’haver sigut ella triada, mai sabrem des en el temps i que hui, entre riala raó ni el motiu, continuarà sent un lles, les hem tornat a recordar perquè misteri. Però des d’aquestes línies li vosaltres, lectors, pugueu conèixer de desitgem un any meravellós i un es- primera mà la nostra història, la vosplèndid futur a la fallera del poble. A tra història. una xiqueta que vingué de Silla per a ser sultana de València.

Comencem l’entrevista parlant dels seus inicis en aquest món, de quant de temps porten entre carcasses i trons, i de com començà aquesta afició per la pólvora i el foc.

U96V

Entrevista a Vicent Company,

El Dimoni

Per: Elena Tomás i Martí La pólvora i el soroll formen una part vital dins la nostra festa, són les nostres millors simfonies, unes composicions perilloses i atraients que a ningú deixa indiferent. Però si de pólvora parlem i, a més a més, de la del nostre poble, Silla, hem de parlar amb el nostre pirotècnic per excel·lència, amb la persona que, sense ser pirotècnic de professió, ens delita cada any amb cançons de foc que ens fan emocionar-nos i sentir unes vibracions tan especials que als valencians tant ens agrada: ell no és altre que Vicent Company fill, El dimoni. Son pare, Vicent Company, El dimoni, encara que no pot estar en la entrevista, ens deixa en un paper dades històriques del nostre poble. En aquesta entrevista farem un recorregut a través de les pàgines del temps per a conèi-

Ens conta, fent la vista enrere, que son pare porta en aquest món més de 75 anys. Amb a penes 11 anys ja se n’anava amb son tio, Herminio, a muntar mascletades pels pobles. Ell va ser el culpable que el cuquet dels trons entrara en la família. Clar està que al nostre protagonista l’afició li ve de son pare, ja que des de ben menut se’l emportava en el carro al polvorí a per material per a muntar espectacles pirotècnics i ell, a poc a poc, ha aprés i ha agafat el més important per ser hui un gran pirotècnic i un referent al nostre poble.

Seguidament, ens interessem per Ens fiquem en temes més d’història com munten les mascletades, si són i preguntem per la primera mascletada que recorde que es va disparar ells qui les fabriquen i on. a Silla i si foren ells qui la dugueren Ens diu que ells no les fabriquen, que a terme. van al polvorí a pel material. Ens conta que, antigament, son pare anava Vicent ens conta que no van ser ells en carro fins a Godella a pels trons. els primers, però sí els qui més temps Anava un o dos dies abans i guardava duen. És ací on entren els apunts del Dimoni pare per aclarir-nos que la el material a casa, fet que hui per hui primera mascletada que es disparà seria impensable, a les cases no es pot al nostre poble va ser en 1940, per un tindre cap tipus de material explosiu, home que li deien Nelet de Godella. ha de ser en llocs especials i condici- Va ser el tio Herminio, el germà de la onats. seua àvia, qui el va dur al poble perquè fera aquest espectacle.

També ens conta que tant ell com son pare són pirotècnics d’afició, que mai La història continua en 1949 quan no han treballat en un polvorí, però disparà Ernesto Ausina d’Alcàsser; que, a força d’anar, muntar i de veu- seguidament, en 1953 van ser Juan re, han après aquest ofici tan difícil i San German i Ernesto Ausina qui, a apassionant. Ens comenta que ara les mitges, estigueren uns quants anys. mascletades disten molt de com eren Un feia les mascletades i l’altre els abans. Ara tot està ben planificat i, castells. En 1956, va ser Úbeda de per ordinador, pots veure perfecta- l’Olleria, qui començà a disparar fins ment com quedarà una disparada. els 1971.

Abans eren ells, amb els materials Però no seria fins el 1972, de la mà de que li donaven qui havien de plani- Roberto Brocal, que era l’alcalde del ficar, com seria la disparada. Tot de- poble per aquelles dades, alhora que penia del bon ull del pirotècnic per- es creava la primera comissió fallera què fóra un bon espectacle. Ens diu, al poble, quan entraren en la història sota la seua opinió, que les d’abans de Silla la família Company i la pirosonaven millor, que eren més emo- tècnia Caballer per a delitar les oïdes cionants, ara funciona tot de forma de les persones de Silla. S’ha de dir elèctrica, però és molt més fàcil de que Vicent Company pare va ser un muntar, queden millor, perquè tenen dels fundadors d’aquesta comissió, la una cadència estudiada i saps com Falla Poble. Açò també va influir en què començaren a disparar a la nosquedarà. Antigament, era el mestre tra ciutat. pirotècnic qui dissenyava, per tant, era més difícil donar-li un bon ritme, Des de 1972, són ells els responsables però, amb paciència i dedicació, es fe- de tots els espectacles pirotècnics que ien grans mascletades. tenen lloc a Silla: Falles, festes del

U97V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

Crist, festes de Sant Sebastià, etc. Durant 44 anys han sigut ells els nostres pirotècnics. Si penseu que no ixen els comptes bé és perquè va haver un any que, per temes polítics, no va ser la família Company la responsable de la pólvora. Però, llevat d’aquell breu instant de la història, són –i esperem que per molt de temps– els pirotècnics de Silla.

U98V

Continuant amb la història, li preguntem si el parc municipal de l’estació ha sigut sempre l’emplaçament oficial de les mascletades del poble.

Ens contesta que no, que les mascletades antigament es feien a la plaça de l’Església. Totes menys la de la vespra del Crist que, com hi havien espectacles, havien de disparar-la al parc perquè no podien muntar-la. Però la resta, tant la del Crist com la de Falles, es feien a la plaça. En Falles rodejava el monument. Vos podeu fer una idea del que seria, ja que la plaça no és molt gran, així que entre la gent, el monument i el fum seria un espectacle digne de veure.

Ens conta com anècdota el motiu pel qual ja no es fan disparades a la plaça del Poble: a Silla hi havia un fotògraf prou popular a la dècada del 90 que li deien Montesinos, ell portava dos bessons gravant tot el que passava al poble i un dia del Crist demanà permís per a apujar a gravar des de dalt de l’ajuntament. En aquella època, la mascletada li donava la volta al poble en el sentit contrari a la processó, és a dir, començant pel carrer de Sant Roc i acabant pel carrer de València i

la plaça del Poble. La mascletada anava per l’aire i a cada cantó hi havia parades per a disparar carcasses. La gent corria davant la traca, la mascletada entrava per Sant Vicent i anava de menys a més. Tornant a la nostra anècdota, els bessons ho gravaven tot des d’un dels balcons de l’ajuntament, com a puntualització direm que aquests marcs són de fusta. Vicent ens conta que s’escaparen dos trons dels grossos, un tirà amunt i l’altre impactà contra el marc del balcó, soltant un resquill de fusta amb tan mala sort que li pegà a un dels xics, l’operaren, però sense conseqüències greus. L’alcalde era per aquella època Francisco Baixauli, no recorda exactament la data però creu que seria per l’any 1991. Arran d’açò, les mascletades es passaren al parc i es feien en la part central d’aquest. Eren molt més lluïdes que ara, però des que van canviar els taulells, s’han de fer a la part de dins del parc, damunt l’arena, per a no ocasionar d’any materials.

Si tornem a allò que estàvem parlant, dir-vos que inclòs les falles que ho feien en places, hagueren de canviar la seua ubicació. És per açò que hui per hui la Falla Poble i la Falla Mercat

paguen una mascletada conjunta el dia de Sant Josep, ja que en les seues respectives places és impossible disparar cap espectacle. Alguna vegada, les disparades han canviat la ubicació a l’avinguda de Gandia, però cal destacar que soles ha sigut quan ha coincidit amb la fira de Sant Sebastià.

Deixem una miqueta de costat la crònica del nostre poble per a centrar-nos altra vegada en la família del nostre protagonista i li preguntem amb molta curiositat: d’on ve el malnom del Dimoni?

Ens respon que aquest tema el duu la delegació de govern, que és la que et diu, dependent d’on dispares, els kg que pots disparar. En els primers anys de treballar a Silla, ens conta que podies disparar molta més quantitat de pólvora en espais molt reduïts, no hi havia tant de control, ara podries tirar el mateix però en llocs molt més grans, com pot ser l’avinguda de Gandia. La seguretat tampoc és la mateixa, abans la gent passava fins i tot fumant mentre muntaven o tenien la disparada muntada, ballaven la Dansa dels Porrots baix d’ella minuts abans que li pegaren foc o, ja encesa, la gent anava darrere seguint-la. Ara la delegació de govern marca, depenent dels kg que dispares, la distància la qual ha d’estar la gent. També influeix molt el calibre del tro. Per exemple, Vicent ens diu que al parc no es pot tirar un calibre de més de 7, 5 per la proximitat a les finques i a les persones.

Vicent es riu i ens comença a contar que no és el que tot el món creu, que el malnom de la seua família no ve per la seua dedicació al món del foc i la pólvora, ni molt menys, ens conta, entre rialles, que el seu avi tenia una paradeta al mercat de cassoles de fang.

Aquelles cassoles de fang que estaven una miqueta trencades i no es podien vendre les gastava per trencar-les al costat de les dones que estaven parlant i les espantava. Elles, escarotades, li cridaven: “eres el dimoni, eres el dimoni” i d’ací ve el malnom. Ens conta també que les germanes de son pare no són dimònies, el malnom sols l’han portat ell i son pare. El seu germà tampoc no du el malnom, sols els En aquesta part de l’entrevista ens primogènits el tenen. conta com a anècdota que fa tres anys Per avançar, ens ficàrem una mique- va anar amb la pirotècnia Caballer a ta en el tema tècnic i li preguntàrem: muntar a Dubai. A l’edifici Burj Caliper què abans es disparaven més fa feren esclatar unes carcasses en un quilos de pólvora que ara? Per quin panels agafats a la paret. A l’illa de motiu es deixà de disparar tant, per la palmera muntaren un castell molt diners o per temes de seguretat? gran, ens diu que allí no hi ha mida de

U99V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

falles de Silla, ja que es podien muntar i deixar-les allí. Ara açò no està permés, has de muntar-la i supervisar-la fins que es dispare.

res i ací, que és la nostra tradició, si et passes una miqueta, pots anar a presó.

U100V

I mentre ens conta açò li demanem que ens explique una miqueta més el tema dels calibres, del transport i del magatzem.

Amb un total control i professionalitat, ens diu que existeixen diversos tipus de calibres. Depenent del que estigues parlant, serà més gran o menys, és a dir, no és el mateix un masclet de mà del número 4, que un tro per una mascletada o una carcassa aèria, encara que tinga la mateixa numeració, mai no seran igual de grans. També ens diu que el número del petard depén del grossor del cartutx i no de la quantitat de pólvora que duu dins.

Ens comenta que les mides més normals que es poden utilitzar són: 4, 5, 6’5, 7, 7’5, 9, 11, 12, 14, 18, 20 i 25, ens diu que a la plaça han arribat a pegar-li foc a un tro per a una mascletada del calibre 25, fet que ara seria totalment impensable. Ens diu, amb nostàlgia, que ara els pirotècnics estan molt perseguits, si et passes un mica del que tu has presentat o del calibre permés, et multen i pots anar a presó.

Pel que fa a la seguretat, ens diu, com a dada curiosa, que abans ells muntaven quasi totes les mascletades de les

Parlem ara del tema del transport: ens diu que ha d’anar un xofer amb un carnet especial, del tipus ADR, per a poder transportar pólvora, ell no pot portar pólvora si no es trau aquest carnet. Tot ha d’estar etiquetat amb la pegatina taronja i amb la seua corresponent caixa, ni la metxa pot anar fora. La seguretat és tanta que aquest camió no pot circular ni diumenges ni festius.

Any rere any com la primera vegada

I amb aquesta anècdota tan explosiva, donem per conclosa l’entrevista al nostre pirotècnic més internacional i estimat del nostre poble.

Estem segurs de que heu aprés tant com nosaltres sobre la història del nostre poble, anècdotes que, o bé no coneixíeu o que potser no recordàveu, però que són nostres. Uns avantpassats plens de primeres vegades que marquen el nostre passat i ens guien cap un futur. Agraïm de tot cor a Vicent, el seu pare i la seua família per tota l’ajuda que ens han donat per Després de conèixer tantes coses so- a dur a terme aquesta entrevista, sou i bre el nostre poble i la nostra pólvo- sereu la nostra història. Gràcies. ra, tenim curiositat i li preguntem si recorda quina ha sigut la disparada més gran que s’haja tirat al poble.

Pensa i diu que va ser un dia de Sant Sebastià de l’any 1990. Ens conta l’anècdota que diu: unes setmanes abans de la festa del nostre patró va vindre la pirotècnia Turís presentant un pressupost per a disparar aquell dia, aleshores l’alcalde telefonà els pirotècnics del poble i els explicà la situació: amb els mateixos diners, Turís dispararia una mascletada més gran.

U101V

Li preguntem pel magatzem, on guarden la pólvora abans de muntar, i ens diu que han d’anar a per ella el mateix dia de la disparada, ja que com no hi ha un polvorí a Silla, no la poden guardar en cap lloc. Com a dada curiosa, ens diu que abans les mascletades les portaven un dia o dos abans i les guardaven en el poll, el que era l’antic retén de la policia local, dins l’ajuntament. Imagineu-se tota la pólvora de tres dies de festa guardada en un edifici públic, ara això seria inimaginable, ja que no pots tindre ni un gram de pólvora a casa.

Aleshores, ells telefonaren a Caballer i li contaren el que passava, “no passa res”, contestà Vicent Caballer. Parlaren amb l’alcalde i decidiren que els dos farien la mascletada i que el públic diria quina seria la millor i la que guanyara, cobraria. Això feren, tiraren dos mascletades a l’avinguda de Gandia impressionants, es convertiren, així, en el major espectacle de pólvora que Silla ha vist.

U102V

Llibret 2017

Comissiรณ Infantil

U103V

Any rere any com la primera vegada

U104V

Llibret 2017

Any rere any com la primera vegada

Adrián Albert i Santos Alex Peris i Gómez Alis Sales i Sánchez Anna Torralba i Simó Atenea Vicente i Hernández Carla Gómez i Mompó Carles Zafra i Fuster Catalina Cordellat i Castellano Claudia Rubio i Martínez Daira Álvarez i Martínez Daniela Sanchis i Soriano Daniela Valiente i Brocal Darío Vicente i Hernández Edgar Toledano i Más Eric Toledano i Más Estela Flores i Sanz Ferran Blanch i Benaches Irene Rodríguez i Muñoz Iris Rodríguez i Casanova Isabel Braulio i San Lorenzo Javier Torralba i Simó Jimena Araiz i Guillen Jose Miguel Rodríguez i Casanova Laura Vedreño i Ortiz

Lucía Tomás i Martínez Marc Santos i Socarrades Maria Mayordomo i Boronat Maria Rubio i Martínez Mark Robledo i Lozano Martina Gómez i Moreno Melani García i Gaspart Nacho Gregori i Magraner Nacho Peris i Gómez Naiara Fabra i Arce Natalia Mayordomo i Boronat Nerea Sánchez i Paredes Nerea Soria i Navarro Neus Belenguer i Senon Noelia Santonja i Simeón Noemi González i Pons Paula Gregori i Magraner Raül Castellar i Albert Raúl Martínez i Repulles Selene Pasqual i Olius Sofía Rodríguez i Muñoz Vera Álvarez i Martínez Ximo Martí i Gimeno

U105V

Comissió Infantil

Llibret 2017

Bressol 2017

A

U106V

tenea Vicente i Hernández, bressol de les Falles de l’any 2017

Les Falles, com tots sabeu, estan fetes sobretot d’emocions. Un grapat de situacions connectades per uns fils misteriosos que fan que es creuen les vides d’uns i d’altres en un conjunt que ens fan viure, amb companyia, les més diverses experiències.

De tot aquest món voldria extraure un dels moments que ens fan feliços i que ens arrela cada vegada més a esta comissió del Mercat, com es el naixement dels més menuts. Anem incloent, d’una forma desinteressada i amb devoció, la vida dels més menuts de la falla a una família que els acull i s’ofereix a cuidar-los i a criar-los.

I així, cada any, rebem amb tot l’honor els bressols que desfilen en un moment únic on es presenta en públic a tota la població que la falla cuida dels seus menuts i ho fa amb respecte i amor. Aquell moment va arribar de la teua ma, Atenea, el nostre Bressol d’enguany. Va ser un moment especial que a continuació et vaig a relatar perquè no ho oblides mai.

Una a una van nombrar a les falleretes de la comissió infantil, després d’haver rebut nombrosos signes d’afecte i admiració el moment s’apropava i, a la fi, una veu que, amb respecte i agraïment, et nomenava com el bressol de tots nosaltres: Atenea Vicente i Hernández. Tu estaves còmoda i segura als braços del teu pare Ivan que, amb un pas ferm, va creuar la passarel·la fins on la teua mare, Paula, et seguia amb la mirada, el teu germà Darío somreia i la resta de família acompanyaven cada pas cap al centre de l’escenari. El teu pare

U107V

Any rere any com la primera vegada

somreia i tu miraves divertida però amb curiositat, res t’era estrany, havia de ser així: perfecte i entranyable. I tot, acompanyada pels aplaudiments d’una comissió que es reconeix contenta perquè, Atenea, passes a formar part del futur d’esta gran família que es la Falla del Mercat de Silla.

Enhorabona Atenea, gràcies per estar amb nosaltres!

Fernando Vicente B [ lanch i Belenguer

Conten històries que un dia vindria a aquest casal, un capollet de rosa de bellesa sense igual.

Una flor molt delicada, una estrela celestial.

Tens l’essència de la festa en cada plec del teu vestit, perquè ta mare amb fils daurats, un a un te’ls ha cosit, mentre feia randes de besos que li sortien del pit.

I hui l’ona li contà a l’arena, i l’arena li parlà al canyar, el canyar murmura a la sèquia i la sèquia al taronjar que aquesta xiqueta formosa ens acaba d’arribar.

I ton pare, tot un nervi, sempre et mira embadalit perquè la seua Clàudia bonica que és un brillant ben polit, li ompli d’alegria el cor, que d’orgull està ferit.

Vinguda d’un somni antic que en aquesta terra s’ha forjat, Clàudia ja no és cap remor d’algun pare il·lusionat Clàudia és el present d’un somni fet realitat.

També hi ha un coret gessamí que en semblar-se a tu porfia.

Uns ullets que sempre et busquen enmig de l’algaravia són els ullets plens d’amor de la teua germaneta Maria.

Més bonica no hi havia ni si l’hagueren pintat, ella és la primavera envoltada d’humilitat, que tot ho plena de color i d’aroma perfumat.

Enguany de la teua sang reps l’herència de la nostra tradició festera i, a qui ahir admiraves, hui és la teua consellera perquè tu eres, de la nostra xicalla, l’única i la primera.

Clàudia és el cant de la terra, que ens ompli de goig cada dia, Clàudia és el frescor del vent que tot ho plena d’harmonia, Clàudia és, tota ella, una dolça simfonia.

Alça el cap i no tremoles, que açò ja ho havies somniat, alça el cap i no plores, i trau el que tens guardat: la temprança, la noblesa l’orgull i la bondat.

Els teus ulls són dos maragdes que vénen del fons del mar, els teus cabells, rajos de sol que mai deixen de brillar, i les teues mans oronetes preparades per volar.

Que no hi ha xiqueta més guapa, ni mirar engalanat, ni somriure ple de perles, ni sentir tan desitjat, com el que tu tens, Clàudia, per ser FALLERA MAJOR DEL MERCAT.

Jose Maria Tomás i González [

U109V

Claudia...

Llibret 2017

Salutació de la Fallera Major Infantil E

stimats amics i fallers:

Em dic Claudia, enguany tinc l’honor i el privilegi de dirigir-me a tots vosaltres com a Fallera Major Infantil de l’any 2017.

U114V

Des que vaig nàixer sóc fallera d’aquesta menuda comissió, però molt gran per a mi, ja que és la falla en la qual m’he criat. I és per això que sóc una xiqueta molt estimada per tots els fallers que en demostren el seu afecte i estima cada dia.

Feia temps que esperava aquest moment, i espere que siga inoblidable per a mi, per això m’agradaria compartir-lo amb tots vosaltres.

Vull donar el meu sincer agraïment a unes persones molt importants, les que aquest any estaran al meu costat, Javier, el meu President i amic des de sempre, i Patri la meua Fallera major i amiga des que vàrem començar a cantar i ballar per a la nostra comissió.

També vull dedicar unes paraules als meus tios, ties, iaios i cosins, ja que estic segura que gaudiran aquest 2017 i que es desviuran perquè aquest any siga inoblidable. I en especial, als meus pares i a la meua rateta i volguda germana Maria, ja que gràcies a ells el meu somni s’ha fet realitat.

I ja per acomiadar-me, xiquets i xiquetes, fallers i falleres, vull animar-vos perquè compartiu amb mi, aquestes falles de Sant Josep al nostre casal, ja que de segur ho passarem d’allò més bé.

Sols em queda dir, que us desitge que passeu unes bones Falles.

Un bes molt fort de Claudia Rubio i Martínez, la vostra Fallera Major Infantil.

Claudia Rub[ io i Marínez

Llibret 2017

U116V

Entrevista a Q

Claudia

ui tenim la sort de conéixer a Claudia, podem destacar d’ella la seua dolçor, la seua serenitat, el seu saber estar, la tranquil·litat de les seues paraules i, sobretot, la seua infantil innocència.

Es tracta d’una fallera de bressol amb un sentiment faller molt arrelat. Gran coneixedora de la festa fallera. Tot i la seua curta edat, ella ho té molt clar i així ens ho expressa a l’inici de l’entrevista: “si no fóra de la Falla Mercat, no podria ser de cap altra falla”. La Falla Mercat per a ella és més que una falla, és “lo més”.

Amb estes paraules comencem l’entrevista a la nostra fallera major infantil per a l’any 2017: Claudia Rubio i Martínez, de 10 anys d’edat, estudiant de 4t de Primària, bona estudiant, responsable, treballadora, prudent, afectuosa i, sobretot, molt madura per a la seua edat, amb les idees de futur molt clares i amb una temprança per a transmetre-les que ens deixa sorpresos.

Aficionada a la música des de xicoteta, toca des dels 6 anys el violí i no descarta tocar també el piano si el temps i els seus estudis li ho permeten. Futura mestra d’Educació in-

fantil, ens deixa clars quins són els seus objectius professionals i l’esforç que haurà de fer per aconseguir-los.

El seu caràcter tímid i vergonyós fa que al principi ens coste traure-li les paraules... Però és amb l’ajuda incondicional de la seua fidel companya de viatge, Patrícia, la nostra fallera major, quan Claudia comença a soltar-se verbalment i, il·lusionada, comença a contar-nos el que sent i el que està vivint.

Tot aquest somni faller començà un 6 d’abril de 2007, quan naix la nostra fallera major infantil, és ací quan començà la seua vida i la seua trajectòria com a fallera, ja que només van passar uns pocs mesos des del seu naixement fins la seua entrada a la Falla Mercat. A les falles del 2008, es converteix en el nostre bressol, i ostentava així el seu primer càrrec de responsabilitat.

Ella ens conta emocionada com els seus pares, Jose Ramon i Pili, de seguida la van apuntar fallera, i no seria molt després quan la van apuntar per a ser fallera major infantil per a l´any 2017.

U117V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U118V

-Claudia, portes molt de temps esperant aquest moment, sabem que estàs apuntada per a aquest càrrec des de fa anys. Com has portat l’espera?

- L’espera l’he portada bé perquè, encara que comptava els anys que em quedaven per al 2017, he tingut la sort de viure els regnats de les meues amigues Nerea, Ana, Isabel i, sobretot, el de la meua cosina, Lucia. Així que l’espera ha sigut més fàcil del que pensava.

-Les teues amigues han jugat i juguen un paper fonamental en tot aquest somni, ja que, a poc a poc, ha augmentat la teua il·lusió quan veies una a una amb la desitjada banda representant la que sempre ha sigut la teua comissió. Les teues amigues estan molt il·lusionades amb el teu regnat. Què els diries?

- Les meues amigues són molt importants perquè sempre estan amb mi en

tots els actes que estem celebrant tant dins com fora del casal. Estan participant en tot, en el teatre de la presentació, com a presentadores, sé que no em deixaran sola i juntes gaudirem molt aquest any. Portem diversos anys vivint les falles i les nostres mares, a més a més, ens deixen fer bogeries com anar-nos-en totes a dormir a una casa una nit de falles o anar juntes a vestir de fallera a la nostra amiga abans d’una acte. Tot açò fa que cada regnat siga el de totes. Ara els done les gràcies per tot.

-Dins del teu grup d’amigues hi ha una fallereta molt especial, parlem de Lucia, la nostra fallera major infantil 2016 i a més a més la teua estimada cosina. Podríem dir que no t’has separat d’ella en tot el seu regnat. Com ho has viscut?

- Ho he viscut molt intensament perquè no m’he perdut cap acte, he intentat acompanyar-la a tot i a més a més

Any rere any com la primera vegada

-Però les amigues enguany també es troben fora del casal perquè entre les falleres majors infantils de les sis comissions de Silla s´ha creat una bona amistat. Què pots contar-nos d´elles?

- Sí, totes hem format una bonica amistat, ens portem molt bé, fem berenars i, quan ens ajuntem en les presentacions, juguem i parlem de les nostres coses. A la fallera major infantil de la Falla Poble la conec més perquè anem a la mateixa classe. Sé que hem començat una amistat que durarà molts anys.

mai vols anar-te’n a dormir. Però enguany és diferent. Saps que hauràs de descansar més?

- Sí, els meus pares m’han transmés aquesta responsabilitat i encara que mai me n’aniria del casal sé que enguany hauré d’anar-me’n més prompte a dormir perquè són molts els actes que m’esperen. La setmana fallera és frenètica i he d’estar descansada per poder gaudir de tot.

-Com portes això de dormir amb els monyos?

- No em molesta res, ja estic acostumada només em lleve els dels costats per dormir.

-Dins la Falla podem trobar a gran part de la seua família: tiets, cosins, pares, iaios, amics, que d’una forma -La Falla sencera sap que, quan arri- o una altra han col·laborat i col·laboba la setmana fallera, el casal es con- ren activament en la comissió. Sabem verteix en la teua segona casa i que que en la Falla Mercat els teus pares

U119V

de gaudir-ho amb ella, em servia per aprendre per a enguany. Inclús m’alcí un dia a les cinc del matí per poder anar a la seua despertà. La veritat és que m’ho he passat molt bé i espere que enguany ella també ho gaudisca amb mi i m’ajude en tot.

Llibret 2017

U120V

també tenen un paper important. tinc molta complicitat i amb ma mare Què has aprés d’ells com a fallers? m’encanta anar a mirar teles de falle- Sí que és veritat que els meus pares ra per triar els colors. Encara que he de dir que jo tenia molt clar els colors sempre estan a la falla i amb càrrecs que volia i vaig fer a ma mare donar de gran responsabilitat. Mon pare mil voltes fins que els vam aconsesempre entre números i llums i ma guir. Ens ho passem molt bé juntes i mare, a més de pertànyer a la jun- li done les gràcies per tot l’esforç que ta directiva i tindre responsabilitats, està fent perquè tot estiga perfecte. sempre esforçant-se per arribar a tot. Per altre costat, vull donar les gràcies D’ells he aprés a estimar el món faller, a mon pare per l’esforç que va fer en la a respectar-lo i sobretot a gaudir-ho de presentació realitzant la meua exaltala millor manera possible. Ma mare ció. No m’ho esperava i em vaig posar va ser fallera major quan jo era molt molt contenta. xicoteta i, encara tenint aquesta gran responsabilitat, sempre estava pen- -Però a casa, a més a més, està la xident de mi perquè visquera el regnat coteta de la família, Maria. Una xiqueta preciosa que ens té a tots capamb ella. tivats. Cóm ho està vivint ella?

-Els teus pares són un gran pilar per - Maria es porta molt bé encara que a tu en tots els aspectes. Com estan no vol vestir-se de fallera i ens dóna vivint ells aquest somni? un poc de guerra. El dia de la pre- Estan molt contents i emocionats sentació ma mare estava preocupada amb l’experiència. Amb mon pare perquè no volia pujar-me la banda

Any rere any com la primera vegada

-Tornem la vista arrere i tornem al dia de la teua presentació. El dia que tot començà, un dels més importants del teu regnat. Com el vas viure?

- Nervis, emoció... M’ho vaig passar molt bé. La pluja no em va importar gens, perquè vaig tindre una presentació molt bonica i tots els fallers van estar en ma casa per a arreplegar-me i acompanyar-me, quasi no cabíem al menjador i tot va eixir de meravella.

Per a mi, va ser la millor presentació.

Gràcies a tots per l’esforç.

la Junta Local Fallera en la plaça del Poble durant les festes d’agost. Encara que he de reconéixer que m’agrada més ballar en la nostra plaça perquè ho gaudisc més i no em pose tan nerviosa.

-Entre bambolines és on vas conéixer a Patri, qui enguany s’ha convertit en la nostra fallera major.

Conta'ns, què destacaries d’ella?

– Sí, ens coneixem des de fa anys perquè sempre ha estat amb nosaltres en els assajos i preocupant-se dels vestuaris i maquillatges. La veritat que quan em vaig assabentar que ella seria la fallera major em vaig posar molt contenta. Ara que hem coincidit en molts actes ens portem súper bé, em cuida molt i -La presentació va ser l’inici oficial de sempre està pendent de mi. Sé que tot, però a partir d’ara és un no parar serem bones amigues i disfrutarem d’actes a què hauràs d’acudir. Quins de l´any meravellós que ens espera. són els que esperes amb més il·lusió?

- Em fa molta il·lusió el dia dels pre- -Enguany, també ocupa un lloc immis i la cavalcada, encara que en- portant Javier, el nostre president. guany la viuré de forma distinta per- Què ens contes d’ell? què sempre m’he disfressat. A més a - Javier, a més de president, és amic. més, m’agrada molt la cercavila boja És amic dels meus pares, per això perquè els xiquets es posen les ban- sempre hem estat junts a la falla. Endes i les xiquetes les faixes i tots junts guany no hi ha president infantil, cantem i ballem. però això no m’importa perquè sé que Javier m’acompanyarà a tot i amb -Parlant de balls, tots sabem que si Patri ho passarem genial. hi ha alguna cosa que t’encanta fer en la falla és ballar. Des de xicote- -I per a finalitzar l’entrevista. Què ta t’hem vist participar en qualsevol els diries als fallers del Mercat? classe de playbacks. Conta’ns d’on et - Els diria que espere que estiguen ve aquesta faceta. amb mi enguany, que tots ens ho pas- Des de xicoteta sempre m’ha agra- sem molt bé i que tinc moltes ganes dat ballar i sempre he participat en que arribe la setmana fallera per a els playbacks de la Falla, tant per a gaudir tots junts d’aquest any i que Sant Joan com per als organitzats per espere no ho obliden mai.

Paloma Soca[ rrades i M agalló

U121V

però finalment ho va fer de categoria i tots vam estar molt orgullosos d’ella i jo molt contenta de què m’entregara ella la banda.

Llibret 2017

Més que una cosina, com una germaneta J

U122V

a ha passat un any. Un 2016 ple d’emocions i sorpreses que les dos hem gaudit i viscut juntes. Ara et toca a tu viure i sentir el 2017, el teu any, l’any en què tu seràs la fallera major infantil d’aquesta gran comissió.

Jo vaig tindre el gran honor de passar-te la banda que moltes xiquetes volen tindre, el símbol que t’acredita com a fallera major infantil. Però, amb eixa banda, et vaig passar també el càrrec i la responsabilitat que té ser regina infantil de la nostra festa.

Molts actes et queden per davant, cavalcades, berenars, cercaviles, l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, etc. Actes que, estic segura, gaudiràs i en els que lluiràs com la més bonica de les estreles.

També et dic una cosa, cosina, no és un any fàcil i t’avise que hi haurà uns actes més divertits que els altres, però, quan vagen passant, ja no sabràs quin t’agradarà més, perquè n’hi ha molts i tots són diferents. Alguns més senyorials, altres més religiosos, altres divertits, però tots són especials, perquè formen i formaran part del teu any, un any que recordaràs per sempre.

Però Claudia, hi ha una cosa que sé segur, i és que aquest any ho passaràs d’allò més bé.

Jo no voldria acabar sense dir-te, que has de gaudir cada minut, cada segon; perquè ja eres, per tot l’any 2017, el nostre estàndard, la nostra regina, la nostra sobirana, la nostra preciosa fallera major infantil.

No oblides que al teu costat estarà per sempre i en totes, la teua Lucía. Ens hem criat juntes, i això ha fet que et vulga com molt més que una cosina, més bé eres per a mi com una germaneta. Viu i somriu, t’estime.

Lucía Tomás i Marínez, F.M.I [

2016

Llibret 2017

U124V

Claudia, escolta aquestes línies...

C

laudia, és una satisfacció per a nosaltres poder dedicar-te unes línies en el nostre llibret, línies que hem redactat amb molt d’afecte i il·lusió.

Des de nadoneta eres fallera. Aquell any fores el nostre bressol... I enguany, el 2017, per fi arriba el teu somni: representar a la nostra comissió com a Fallera Major Infantil.

Sabem que es un any difícil, però treballarem tots units i sense descans perquè aquesta experiència siga inoblidable per a tu i per a la nostra falla.

De manera que, encara que ha sigut impossible trobar un xiquet que, al teu costat, ens represente, mai et faltarà un acompanyant en els actes fallers. Volem que sàpigues que tens a tota la comissió pendent i al voltant de tu, sense oblidar a la teua fallera major i al teu president que estaran acompanyant-te en cada acte i moment faller. I, com no!, el teus tios caldosos i la teua família.

Com saps, l’any passat, visquérem un any meravellós i inoblidable junt a la teua volguda cosina Lucía, la fallera major

Any rere any com la primera vegada

Per a nosaltres eres una gran personeta, una xiqueta molt dolça i afectuosa, amb un gran cor que allà on s’apropa es fa sentir i voler, però a més a més una gran fallera, que li agrada viure la festa. Estem segurs que, enguany, amb el teu esforç ens demostraràs la teua vàlua per a desenvolupar el càrrec que sempre has somiat, ser Fallera Major Infantil de la Falla Mercat de Silla. Viuràs una experiència nova i inoblidable, plena de noves sensacions que sempre guardaràs en el teu record. Nosaltres, els tios, iaios i cosins, emocionats compartirem amb tu totes les vivències, t’animarem, t’aplaudirem quan desfiles pels passacarrers, gaudirem i plorarem en tots els moments de la nostra festa fallera, des dels més divertits fins als més emotius.

Açò és el que els teus tios i cosina volem desitjar-te en aquestes festes josefines, que les visques al màxim i no les oblides mai. Que sempre es quede en el teu record aquest any 2017 on compliràs el teu somni. Ser la Fallera Major Infantil de la Falla Mercat de Silla.

I no volem acabar, sense dir-te que ací ens tens per a tot el que necessites, princeseta. I que sempre recordes les paraules que et van dedicar els teus tios i cosina.

Família To[ más Marínez

U125V

infantil del 2016. Tu formares part d’eixa gran il·lusió, l’exaltació que li dedicares de tot cor va ser un detall que guardarem en els nostres cors per sempre. També a la teua germaneta María, tot i que no fou possible que li pujara la banda de fallera major infantil, també ha viscut unes falles genials, sense perdre’s cap moment.

Llibret 2017

U126V

El somni de la nostra xiqueta C

laudia va nàixer un 6 d’abril de l’any 2007 i, des d’aquell dia, començà a ser fallera. La sang la duia, ja que Jose i jo som fallers des de sempre, així que ho férem oficial i un 13 d’abril de 2007 l’apuntàrem.

El mateix dia de l’apuntà del nou exercici, allí estàvem, il·lusionats, per apuntar a la nostra princeseta en la nostra comissió.

Amb tan sols 10 mesets, un 3 de febrer del 2008, la vestírem de fallera per primera vegada i, als braços del seu pare, passà la passarel·la com a bressol d’aquell any. Des d’aleshores no ha faltat a cap acte.

I va ser en aquell any quan el somni que hui estem vivint donava començament. La secretària d’aquell any, la nostra amiga Paloma, ens telefonà per dir-nos si volíem apuntar a la xiqueta per a ser regina infantil.

No ens ho pensàrem dues vegades, aquell mateix dia l’apuntàrem per al 2017. Ens pareixia molt llunyà i en un sospir ens hem plantat en aquest conte, però seguirem amb la seua història.

Quan només tenia dos anys, ja plorava perquè ella volia ser una més i dur els seus tres monyos corresponents. Li intentàvem explicar que quasi no tenia monyo, que era molt xicoteta, però ella volia anar correctament vestida i, a més a més, volia ser la primera en passar per la passarel·la el dia de la presentació.

Com aquell dia no pogué passar amb el pentinat adequat en falles, haguérem d’anar a València a comprar-li els tres monyos cosits i la perruquera, com va

Any rere any com la primera vegada

A l’any següent, ja era una miqueta més major, ja se n’adonava de tot, i ja va poder sentir que era ser fallera major, ja que jo, la seua mare, l’any 2011 representava la nostra comissió. En aquesta presentació va ser ella qui, molt orgullosa al costat de la nostra neboda, pujà la meua banda. Va ser a partir d’aquest any quan el sentiment faller va brollar al seu interior per complet. No hi havia cap acte que no anara amb mi i el visquera amb la mateixa intensitat. En el 2011, ja va poder sentir la responsabilitat i la il·lusió que era dur la banda daurada, però a pesar de tot el que significava aquest càrrec, tot el tràfec que duia, ella no es va tirar enrere en cap moment i a partir d’ací, la il·lusió creixia dia a dia.

L’11 de novembre del 2012, arribà a la nostra vida la nostra rateta, Maria; ella també va ser bressol, com la seua germana, un 24 de novembre de 2012, amb tan sols 14 dies. Claudia estava molt feliç, ja que ara tenia al seu costat una companya de viatge per sempre, una personeta amb qui compartiria el seu anhel, que cada vegada estava més a prop.

U127V

poder, li’ls va ficar, així que la vestírem perfectament i ella, tota feliç, anà a l’ofrena. Després de tot el dia, es va adormir tota la cercavila, però ella anava amb el seu vestit i el seu pentinat.

Llibret 2017

U128V

Va ser a partir d’aquest any quan començà a ser part activa de la Falla Mercat. Començà a fer piruetes dalt d’un escenari, però participava en els playbacks i moltes de les activitats que la falla organitzava. Qualsevol ocasió era bona per pujar a un escenari i agafar un micròfon. Tenim moltes anècdotes d’aquella època, però una que ens feu molta gràcia dels playbacks d’estiu és la següent: després d’estar dos mesos assajant, estar pintada i vestida, pentinada i preparada per a ballar, els organitzadors tiraren fum a l’escenari i a Claudia, que tenia 6 anyets, li va fer por i no va voler pujar, així que va ballar des de baix. Tot i això, s’ha de dir que va ser l’única vegada que no isqué.

Claudia viu les falles molt intensament i el seu grup d’amigues ajuda a que així siga. A partir del 2013, totes i cadascuna d’elles ha representat la nostra comissió infantil i ella sempre ha estat al seu costat per gaudir amb elles i aprendre de les seus predecessores, ja que ella sabia que algun dia seria ella qui visquera tots aquells sentiments. Cada regnat ha sigut especial per a Claudia i cadascun d’ells l’acostaven un poquet més a la present situació. Les passades falles van ser molt especials, realment, ho foren per a tots, ja que fou fallera major infantil la nostra neboda, Lucia, i ella, al seu costat, observava a través del seus ulls allò que ella experimentaria l’any següent i, agafada de la mà de la seua cosina amb una complicitat preciosa i una emoció que acarona, hem arribat al 2017.

Any rere any com la primera vegada

I ara, després d’estar anys vivint la festa al costat de les teues amigues, et toca a tu ser la protagonista d’aquesta festa que t’ha abraçat des de ben menuda.

Des d’aquestes pàgines volíem dir-te, filla, que el teu pare, la teua mare, la teua germana, els tiets i les tietes, els cosins i els iaios estarem sempre al teu costat, per a viure junt amb tu aquest any tan especial. Com experiència, et diem que és un any molt curt i que passa volant, així que aprofita cada segon, gaudeix de cada instant i, de segur que tot el que els teus pares i família t’hem ensenyat, ix a cada minut. Claudia, et volem moltíssim, viu la festa com sempre ho has fet, trau el sentiment que sabem que dus dins, deixa’t portar pels braços de la festa, que ella et regalarà moment únics i inoblidables. Un bes molt gran filla, gaudeix del teu somni, que nosaltres ho gaudirem amb tu. Veure’t on hui estàs també és el nostre somni. Sigues feliç i nosaltres ho serem també. Per un 2017 perfecte, a gaudir!

Família Rub[ io Marínez

U129V

Un 2017 que ha començat amb un moment molt especial per a tots, perquè poder-te exaltar el dia de la teua presentació és un moment que em porte amb mi per sempre. Claudia, vull que sàpigues que el que jo, el teu pare, et va dir aquella vesprada de pluja i sentiment, és el que sent cada dia quant et mire, eres la meua princesa i vull que sigues molt feliç, i si amb aquell xicotet gest ho he aconseguit una miqueta, soc feliç jo també, et vull Claudia.

Boceto i crĂ­tica de la falla infantil

Any rere any com la primera vegada

Històries extraterrestres

Artesà Faller: Jose Vicente Zurita Autor de la Crítica de la falla: Jose M. Tomás

U131V

Lema de la Falla:

Llibret 2017

U132V

Crítica de la Falla Infantil

Tant per menuts com per grans el firmament ha sigut un límit desconegut que sempre atrau els humans.

I quina desgràcia seria que entre tanta immensitat no hi haguera un veïnat que ens poguera fer companyia.

El cel infinit, ple d’estrelletes, planetes i constel·lacions, semblen ser les il·lusions de les brillants candeletes,

De segur que no estem sols entre milions de planetes, però estan a fer punyetes i tan sols semblen cudols.

perquè ningú sap què hi haurà, havent com hi ha tants planetes, que no paren de pegar voltetes tant per ací com per allà.

I com no es pot arribar sense unes naus apropiades, tecnològicament avançades, que no sabem fabricar, doncs ens tocarà esperar a què avance la tecnologia, i ja veurem si algun dia podrem als planetes viatjar.

Però aquesta falleta porfia en avançar eixe moment així que agafem corrent un coet de fantasia.

Anem a polsar un ressort que ningú podrà parar, anem xiquets a somniar en un ràpid i màgic transport, el que té més propulsió, sense gastar ni una gota que mai para ni s’esgota, i que es diu imaginació.

Any rere any com la primera vegada

Observarem la formosa constel·lació d’Orió, també la de l’Escorpió i alguna altra nebulosa.

Llunes de planetes perduts, algun negre i fosc forat al que mai la llum ha aplegat, i asteroides grans i menuts.

Diuen que el nostre ancestre és un simi prehistòric, però jo em sent més eufòric si venim d’un extraterrestre.

Així que connectem l’antena que estem a punt de salpar a veure si podem trobar alguna cultura aliena.

I ja sense més bolero com tot està preparat compte enrere començat, quatre, tres, dos, u, zero.

La Lluna

La Lluna a la nostra falleta té un paper principal ella és el centre i senyal de tota aquesta floteta.

Al nostre univers privat la Lluna està al centre de tot ella ordena d’un carxot el que està desordenat.

La Lluna, en arribar la nit, se sol mostrar molt bonica i ella tot ho rebolica amb el seu brillant colorit.

La Lluna no és qualsevol, perdut pel món sideral, és un satèl·lit formal que posa ordre i control.

La Lluna és punt de descans de marcians en antenetes que van per tots els planetes, quan no es troben folgaçans.

Allí descansa el personal en mig d’alguna aventura, que és una vida molt dura la de viatger sideral.

La pobra Lluna no para d’atendre els visitants però és que en són tants, i sempre estan de tarara, la Lluna ja està cansada del tràfec i l’embolic, i li pareix molt inic que sempre estiga ocupada.

La pobra ja no té aguant.

No està feliç estant plena,

U133V

Carregats d’aquest combustible ningú es podrà aturar, i segur que anem a trobar un univers increïble.

Llibret 2017

i per no aclaparar-se en la feina decideix posar-se en minvant.

Amb aquesta treta corrent, i d’una forma poc dolça, a tots de damunt s’espolsa, per quedar-se sola un moment.

Estar tranquil·la i reposar, lluny de la llum del sol.

Això és el que la Lluna vol, per poder reposar.

U134V

A poc a poc es fa menuda, i va quedant-se dormida, fosca i descolorida, absolutament abatuda.

En una nebulosa tova descansa durant uns dies sense ensurts ni anomalies per poder quedar-se nova.

Després de poder descansar està plena d’energia: i plena la bateria: comença de nou a brillar.

I tot torna a començar.

Arriben les astronaus portant rebombori i saraus mentre intenten allunar.

I tots tornen a la feina sense poder-se aturar perquè tindran que marxar quan torne la Lluna a estar plena.

El científic

Des que l’home començà a pegar-li a la perola, tot el que pel cel vola, vol saber, ell, com ho fa.

La seua primera acció, com no podia volar, va ser posar-se a mirar amb calma i dedicació.

A la simple observació, li dedicà nit i dia, perquè pressa no hi havia per trobar-li explicació.

Estava l’home intrigat de tot el que passava al cel, i tant planeta com estel, li feia curiositat.

Doncs aquell home pacífic, que de mirar al cel no parava, no sabia que ell anava a ser el primer científic.

Des d’aquells dies no hem parat d’escodrinyar les estrelles i algú es deixà les parpelles de tant com havia mirat.

El primer que s’estudià és el que sembla més prop, perquè era un poquet miop, el primer que investigà.

Començaren pel sol, el qual no podien mirar si no volien quedar igual de clucs que un fesol.

A l’indret on apareixia, després de pensar bastant, li paregué que Llevant era el nom que mereixia.

El Sol brillava tot el dia, i, fàcil, es podia seguir per arribar a descobrir si quan s’amagava dormia.

I Ponent per on fugia al tall d’arribar la nit, on es quedava ajupit mentre la Lluna lluïa.

I mirant-ho com un boc arriba a la conclusió, que el sol tenia afició a sortir pel mateix lloc.

Amb aquests descobriments vitals arribà a la conclusió que li feia molta il·lusió trobar dos punts cardinals.

Un dia i altre dia, fera vent, fred o calor, el sol, sense cap rubor, tots els dies ell sortia.

Els altres no fou complicat el poder-los ubicar tan sols s’havia de pensar en buscar un nom adequat.

Aquest científic antic que es calfava la perola, també trobà, de carambola, més coses de l’embolic.

Trobà els dies, els mesos, les hores i les estacions, tan sols traient conclusions de tots els coneixements apresos.

Aquest científic model, observador d’estrelles, que es deixava les parpelles de tant de mirar al cel, va ser el precursor i guia de tants com busquen planetes, meteorits i cometes, amb els avanços de hui en dia.

A la nostra falleta hem posat un científic divertit que vol ser el més referit per tot el que ha trobat.

U135V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U136V

Al nostre científic li intriga si hi ha altres planetes que s’amaguen entre cometes, i per això els investiga.

És un gran descobriment que li donarà notorietat perquè ha trobat de veritat un marcià amb enteniment.

Té un telescopi observant d’ultimíssima generació, fet d’una composició que ho fa veure tot gegant.

Està content i no calla perquè, finalment, ha trobat el que sempre havia buscat, un altre món a la falla.

En el seu gran telescopi veu al detall l’Univers, i busca pel planetari dispers algun marcià d’allí propi.

La seua major il·lusió, el que li manté l’esperança, és trobar, en abundància vida en algun perdut racó.

Fins que un dia sorprés divisa al seu lloc d’observació un ésser d’estranya guisa al fons d’una constel·lació.

Un extraterrestre fa pràctiques posant-li paciència i cura, en donar-li fermosura a unes quantes flors galàctiques.

Els extraterrestres

Sempre els extraterrestres ens porten a discussió, perquè no hi ha conclusió de si són enemics o mestres.

Hi ha qui creu que els humans no venim d’aquest planeta, que arribàrem d’una estrelleta d’una civilització de viatjants.

Altres diuen que ells vingueren per ensenyar-nos a raonar.

Veient nostra forma de pensar es veu que treball tingueren.

També és general l’opinió que entre nosaltres conviuen,

i entre nosaltres perviuen per enviar informació.

mentre buscava fortuna en algun planeta silvestre.

Inclòs hi ha qui està segur, que l’home, a aquest planeta, arribà en una maleta d’un viatger del futur.

Se’n va adonar d’eixe blau tan bonic que té la terra, i va agafar per l’esquerra muntat a la seua nau.

El que és cert i segur és que, de moment, no els hem vist.

I no hi ha protocol previst per si apareixen en el futur.

Aquest marcià molt simpàtic, que en la nau està pujat, mai l’has de veure parat perquè de volar és fanàtic.

Això vol dir que sols tenim alguna teoria oberta, sense cap prova certa, de visites d’un ésser sublim.

I com és així de desficiós fins a la terra arribà.

I sabeu el que trobà aquest marcià tan curiós?

Doncs el que a la falla fem, quan tenim una incertesa, és deixar la llum encesa i la fantasia amollem.

Aquest marcià a la seua nau que les galàxies visita descobrí un troglodita, i ja no el deixà en pau.

Decidim que és més bonic un univers colorit on tothom estiga unit i no hi haja cap enemic.

L’ensenyà a dibuixar, i a utilitzar ferramenta, a traure, d’un gra, polenta, i el foc per poder-se escalfar.

No ens agrada la idea d’un alien devastador que sempre està de mal humor, i amb poca delicadea,

I quan ens deixà, completa, un grapat d’informació, adopta la decisió de buscar altre planeta.

intentant destruir mons. És millor imaginar que vénen per a provar orxata fresca i fartons.

Perquè a ell el que li agrada és viure l’aventura de trobar altra cultura en una galàxia amagada.

I que res volen conquerir amb tecnologia militar.

Tan sols venen a jugar perquè es volen divertir.

I se n’anà tranquil·lament conduint la seua nau, i ací deixà algun babau per viure feliç i content.

Jo crec que un extraterrestre que havia parat a la Lluna

I de segur que tornà per a veure satisfet

U137V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

si tot el que havia fet, sortia com ell pensà.

encara que els donem guerra tenir-nos sempre al voltant.

Inclòs jo crec que deixà, per evitar un desacato, a un amic seu un poc xato que també era marcià.

A voltes, i parle per mi, veig cada fisonomia que de segur, jo juraria, que eixe tio es saturní.

I eixe marcià tan graciós que té cara de gos xato com no s’ha portat cap fato sembla estar molt desficiós.

Estem malacostumats a monstres de pel·lícules plens de dents i de vesícules que són assassins desapiadats.

U138V

Ell estaria millor fent la ruta intergalàctica, que per això ell té pràctica, per ser un bon conductor.

Però ell estaria content, si en un planeta llunyà, poguera tindre plantà una flor blanca d’argent.

Aquestes flors són de llum lluna i es reguen amb pols d’estrella, i és tota una meravella quan naixen una per una.

Quan ja no tinga obligació, de segur que marxarà, i algun altre company vindrà per acabar la missió.

Perquè de segur hi ha extraterrestres al nostre món, però no sabem com són ni tampoc per on estan, potser estiguen volant per planetes desconeguts, a millers d’anys llum perduts en una constel·lació gegant.

Però jo crec que no se’n van i que els agrada la terra,

I sempre arriben disposats a exterminar a la terra amb ordes de gent gamberra, per a la destrucció preparats.

La falla està per pintar el faller no l’ha acabat, quelcom li han de pagar si no el volen tindre parat.

Però a la falla pensem que estem tots equivocats, ells no estan malhumorats, ni volen saber el que fem.

Però és que tot costa molt perquè no ho tenen a l’abast, i si ho fan de piroclast es queda punxós i revolt.

Estan farts d’avorriment i volen comprendre la festa, perquè els marcians són gent llesta que busquen divertiment.

I tant puja la tarifa de tot el que han portat que està fent-los un forat que no el taparan ni en rifa.

Així que és raonable que tinguen comissió en Mart, que planten una falla d’art i tinguen un casal confortable.

La traca allí no explota.

No pot fer deflagració.

Tindran que fer-les de fusió, a tots els masclets la cabota.

La comissió extraterrestre Ara que és la nostra festa patrimoni de la humanitat, no estaria mal pensat que fóra, també, de la resta.

La nostra festa valenciana deuria ser universal, perquè és un festa especial inclòs si es fa venusiana.

I perquè siga senyera a la falleta hem posat, un faller i una fallera molt elegants i arreglats.

El no ser de la terreta en res els té afectats, ells estan emocionats per fer falla en un cometa.

Tenen junta i fan reunions i venen, també, loteria i al pressupost, cada dia, li tenen que fer revisions.

La banda té un gran dilema amb els instruments de vent, allí no hi ha aire corrent, i bufar és un problema.

I quan fan una cercavila ix tot mig destarotat perquè no hi ha gravetat per a mantindre la fila.

Muntar falla és complicat però no crec que allà a Mart no tinguen alguna part on no es moleste al veïnat.

Així, tot i les dificultats, tot ho fan amb il·lusió i estan molt compenetrats tots els de la comissió.

I quan març arriba triomfal, el cor dels marcians s’accelera perquè van a muntar la primera falleta del món espacial.

U139V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U140V Han portat granets d’estrella per poder-se menjar una monumental paella que ningú sap cuinar.

I és que l’esperit faller naix per tot arreu.

A Mart es fa de voler i ací a València el perdeu.

I estan preparant l’ofrena que li faran, tots mudats, amb lloa i solemnitats a la brillant Lluna plena.

I perquè la cosa perdure la tradició se n’ha anat a un planeta molt allunyat on la il·lusió s’assegure.

I quan se li pegue foc a aquesta falla peculiar veurem la fallera plorar sospirant a poc a poc.

I a president i fallera d’aquesta comissió de marcians els hem fet representants d’aquesta festa tan senyera.

Any rere any com la primera vegada

Planetes i estrelles

Les estrelles són la llum que de nit brillant destaca.

Elles tenen per costum ser com acolorida traca.

Cadascuna és un esclat en meitat de l’Univers.

Un puntet de llum dispers per tota la immensitat. És un castell de focs que al firmament s’ha gravat on tots ocupen els llocs que el pirotècnic ha marcat.

Elles donen la calor i el color del firmament, elles posen el fulgor que dura eternament.

Cada estrelleta al voltant té un grapat de planetes, uns sembla que són gegants i altres només són miquetes.

Hi ha de tots el colors, uns són calents i desolats, altres muntanyosos i gelats, i uns pocs són acollidors.

Uns tenen cràters marcats, i altres vistosos anells, uns són plens de fumarells, i altres estan apagats.

Els planetes estan agrupats dins de la constel·lació,

i semblen no estar habitats per la llunyana situació.

Però de segur que hem demostrat que, amb un poquet de fantasia, tenim el millor veïnat, que ningú imaginar-se podia.

Cloenda

Tot és possible a les falles, tot es pot aconseguir, que il·lusionar a les xicalles és el que s’ha de perseguir.

Tan se val si a l’espai volem per a descobrir planetes, com per a rebre visitetes arribats d’un o altre extrem.

I a la nostra falleta tenim constel·lacions i planetes, marcians i marcianetes, en un univers sublim.

La nostra Lluna vos espera tota feliç i contenta mentre es posa lluenta molt ufana i altanera.

No sabem si han vingut o si un dia arribaran, o si entre nosaltres estan arribats d’un món perdut.

Però una cosa és ben certa, i d’això estic convençut, i és que ací eres ben rebut si véns amb la imaginació desperta.

Les històries d’extraterrestres a tots ens han agradat, a veure si sóc un poc destre i també li agrada al jurat.

U141V

Així que tots a gaudir de la nostra festa fallera que és en el món la primera que amb tots es deu compartir.

Llibret 2017

Som Mercat Infant

U146 V U146V

Llibret 2017 Llibret 2017

El racรณ de l'esplai

U147V

Any rere any com la primera vegada

Llibret 2017

U148V

Les meues primeres falles Q

uan els meus pares van decidir anar a València per vacances, no sabia molt bé si era una bona o una mala notícia. A més a més, anar a l’estiu ho entendria, però és que damunt volen anar al mes de març. Ma mare diu que veurem una festa que s’anomena les Falles. Un amic de l’escola em va dir que havia anat de vacances l’any anterior a Marina d’Or i s’ho va passar de meravella, però els meus pares no volien anar a la platja, res d’això, volien anar a la ciutat, digues tu que té d’interessant veure monuments i museus avorrits!

La mare em va explicar que és una de les festes més importants del nostre país i que ací a Madrid tenim Sant Isidre, el nostre patró, on es fan festes tota la setmana. Hi fan concerts, espectacles i tota mena d’activitats, però així i tot, la mare seguia dient que les Falles, són una festa per veure, per sentir, per viure, una festa que val la pena conéixer i que mai oblidarem. Jo no l’entenia molt bé, la veritat. Em contava que fan uns monuments gegants que són considerats obres d’art, que hi ha per xiquets, per majors, per tot arreu al voltant de la ciutat, però que quan ve el dia 19, es tornen bojos i els cremen, “doncs si que estan bé aquests valencians”, vaig pensar jo. Bé, no m’he presentat, em dic Xavier i tinc 7 anys. Aquest any estic fent primer de primària i visc a un poblet a prop de Madrid. M’agrada jugar al futbol i de major seré astronauta.

Després de tres hores i mitja de cotxe i de parar tres vegades pel camí per haver begut massa suc, vam arribar a València. Havíem reservat una habitació a un hostal d’un poble proper, Silla. La mare em va contar que tenia una vella amiga allí, Carme, fallera de la Falla del Mercat, que es va comprometre a fer-nos viure la festa com si fórem valencians. No estava jo molt segur d’això, però bé, vam continuar amb l’aventura. Tal com vam deixar les maletes a

Any rere any com la primera vegada

Quan vam baixar, hi havia encara més gent, quasi tots amb l’uniforme que us he comentat. Uns menjaven xurros, altres tiraven com si foren unes bombes que explotaven a terra (que després em va dir l’amiga de ma mare que es deien petards), altres cantaven. Hi havia bandes de música que tocaven, gent ballant, cantant, mai havia vist en la meua vida una festa que fera la gent tan feliç i envoltara d’amor tot l’ambient. El que més em va impressionar de tot allò van ser unes figures gegants amb formes de persones, de dibuixos animats, dragons, fades i tot allò que et pugues imaginar.

Allí hi estaven tots els superherois, Superman, Batman, Hulk, Catwoman, tots els que més m’agraden. Ens vam arrimar a veure justet la de davant de l’estació: - Buà! Què gran! Açò mesurarà com a mínim 4 metres! – vaig exclamar davant tal magnitud – a dia d’avui, seguisc sense entendre perquè els meus pares es reien tant per aquest comentari.

-Fill! – va exclamar la mare- 4 metres no, açò medix com a mínim 24 metres!

Pensa que si el pare ja mesura quasi 2 metres, açò no mesura el doble!

El pare em mirava rient-se a ja quasi per terra.

- Però, com han arribat fins allà dalt per pintar els monuments? No entenc res, com ho fan? És que els valencians són també superherois?

- Un poc superherois sí que són. Són capaços de treballar durant tot l’any per fer que puguem gaudir tots d’aquesta festa. Passen dies i nits pintant, modelant

U149V

l’hostal, agafàrem tots quatre el tren cap a València, hi havia tanta gent que ni el dia que vam anar a veure l’espectacle aquell dels superherois estava així de ple. La gent portava posades unes bruses totes iguals com si fóra un uniforme, l’abillament de les Falles del qual ningú ens havia informat. Podien haver posat a l’entrada de València un cartell que diguera: “abans d’entrar a València, recordeu comprar el brusó faller, vestimenta essencial per a les nostres festes”, així ningú es veuria en aquesta situació.

Llibret 2017

cartró, fusta, paper, guix. I després ho porten a peces al seu lloc corresponent i amb unes grues i escales posen cada ninot al seu lloc.

- Què és un ninot?

- Els monuments fill, és el nom que se li donen ací a València a cada figura de la falla - Però les falles no és on estem? –vaig preguntar.

- La falla és tot el monument fet de ninots i també cadascuna de les organitzacions de persones que s’associen per fer tot açò possible i organitzar les festes.

U150V

- Doncs, ara que pense, quins retoladors més grans hauran gastat per poder pintar-ho tot! Mare, jo en vull un d’aquests per poder pintar a casa! I purpurina a quilo!

- Com pintaran amb en retoladors??? És impossible!!! Ho fan amb pintures, a més a més, això et faltava a tu, retoladors gegants i purpurina per acabar d’arreglar-me la casa.

En aquell moment el cervell m’explotava, mare meua, per fer això haurien d’haver estat totes les persones que viuen a València treballant com a mínim un mes per fer-ho, i quins ninots més grans i preciosos, devien ser obra d’artistes com Van Gogh o com el pintor aquell que li agrada tant a la mare, Sorolla o una cosa així.

- Mare, però açò qui ho fa? Sorolla?

- No fill, açò ho fan artistes fallers, que passen tot l’any fent els ninots, pintantlos, etc. I després, la nit del 15 al 16 de març, els porten cadascun al seu lloc corresponent per completar la falla.

Aquest dia és el dia de la plantà.

- Però per a què? Sols per a cremar-les?

-Deixa que conteste jo a açò, Olivia – va exclamar Carme, l’amiga de ma mare- les falles no són sols ninots que s’apilen, si et fixes, conten històries.

Antigament, cada barri feia una falla, feta dels residus dels fusters i dels propis

Any rere any com la primera vegada veïns. Els xiquets s’encarregaven de recollir les cadires, mobles, graneres i tot allò que fóra de fusta que ja no tinguera ús, per purificar i netejar els tallers i, a més a més, celebrar l’entrada a la primavera. Després, es juntava tot la vespra de Sant Josep, patró del gremi dels fusters. En aquesta festa, els propis veïns aprofitaven per fer crítiques els uns dels altres creant els primers ninots amb cartells, molt rudimentaris comparats amb els de hui en dia! I després començaren a criticar tot allò que els envoltava com el govern, l’església, etc.

Anys després, cap al 1920, els ninots comencen a ser més realistes i pareguts als actuals, amb una major elaboració i en aquest moment, ací és quan sorgeix la figura de l’artesà faller.

- Doncs, jo no veig cap cadira ni cap moble a la falla.

- I, perquè en lloc de cremar-la, no s’enduguem cadascú el ninot que més ens agrade i el posem a casa? Jo vull a Batman al meu dormitori! Mireu-lo que bé ix!

- Això no pot ser Javier! Els ninots s’han de cremar tots els dia 19, ja t’ho ha explicat Carme – va dir ma mare.

Vam passejar pels carrers de València, no ens feia falta buscar les falles, hi havia per tot arreu, unes més grans, altres de més menudes, i totes elles i cadascuna més bonica que la que havíem vist abans. “Doncs sí que serà veritat, al cap i a la fi, que açò de les Falles és una festa per veure” pensava contínuament.

Eren ja les 20:00 de la vesprada i cansats del viatge i de tot el dia potejant, se’n tornarem cap a Silla.

- Hui vos deixe descansar que sé que esteu esgotats, però demà a les 10:00 del matí vindré per arreplegar-vos i anar a desdejunar a València. Deixeu prou lloc a l’estómac que menjarem de debò! – ens va dir Carme en tornar a Silla.

- Buff, a les 10:00 del matí, espere que no ens done per menjar petards, no vull tornar a Madrid amb un forat a l’estómac.

A les 10:30 ja estàvem a València de nou, m’havia agradat tant aquesta festa que desitjava saber quines coses noves ens ensenyaria hui Carme. Als carrers, hi havia furgonetes amb una finestreta on es venien xurros, porres i bunyols.

Em vaig demanar dos bunyols, però jo que em pensava que estarien plens de crema o de xocolata, va i em donen uns amb un forat en mig.

U151V

- No – em va contestar Carme – ara es continua amb la tradició fent aquests ninots per celebrar la nostra festivitat major, que és Sant Josep, i l’entrada a la primavera.

Llibret 2017

- Mare, açò què és? On està la xocolata?

- Són bunyols, com els que mengem a la fira, però fets de carabassa. Veus, és com si fóra un dònut de massa amb sucre per fora.

- De carabassa? –vaig cridar– jo no vull menjar carabassa, la carabassa em fa fàstic! Per què els fan de carabassa? Me’n vull anar a casa ja!

- Fill, no la muntes ara per favor, prova’ls abans de dir res. Pren un poc de xocolata i banya’l un poquet, ja veuràs que bo.

- Però mare!

- Prova’l abans de dir res! –em va cridar la mare.

- Va, un poquet, però després em deixaràs en pau, veritat?

U152V

- Si, va prova’l.

Quan vaig tastar aquell sabor, mare meua! Què bo que estava! Em va saber a glòria! Després del primer mos, no vaig poder parar de menjar-ne i la xocolata, què bona estava! A Madrid nosaltres anem de vegades a Sant Ginés, una xocolateria al centre on és típic menjar xurros amb xocolata, però aquesta furgoneta aparcada en mig del carrer, no tenia res que envejar-li, ja t’ho dic jo.

Ja eren a prop de les 14:00 i al centre de València no cabia ni una agulla, si haguera estat ací la iaia, ja s’hauria desmaiat.

Any rere any com la primera vegada

Quan allò començà, mare meua quin soroll! El terra tremolava i la por m’emplenava tot el cos. Tot el món estava callat i expectant però jo no ho podia suportar i em vaig tapar les orelles, volia anar-me’n d’allí. Aleshores, l’avi que tenia al costat em va dir: “fill, obri un poc la boca i deixa a les orelles gaudir d’aquesta obra d’art de foc i soroll, deixa que el seu ritme es compasse amb el teu cor i que el sentiment t’inunde fins la fi. Gaudeix de l’olor a pólvora cremada, del calor de la gent, de la germanor que es respira, perquè en aquestes coses, fill meu, és on està la vertadera essència de les falles” i una xicoteta llàgrima li va caure d’un ull. Em vaig destapar les orelles i vaig començar a gaudir. Allò era música pels meus oïts, no entenia molt bé què m’estava passant però aquesta festa m’estava emocionant cada vegada més. En acabar, tot el món va aplaudir el pirotècnic i el van traure als muscles, jo també el vaig aplaudir perquè, per primera vegada a la meua vida, havia sentit aquesta sensació. Commocionat, vaig mirar la mare, i amb llàgrimes i els sentiments a flor de pell li vaig dir: “gràcies per haver-me portat a València, és la millor festa que he viscut mai” i emocionada ella també, ens vam fondre a una llarga abraçada.

De vesprada, vam caminar fins la Plaça de la Verge, on cents, què dic cents!

Milions de dones i homes anaven vestits amb altre uniforme, però aquest molt més elegant. Pareixien personatges eixits dels contes. Les dones portaven cossets igual que les princeses i faldes tan pomposes que algunes segur no es veurien els peus!

Al cap, un monyo molt estrany amb decoracions d’or o plata. “Aquest vestit ha de valer un dineral! Tal vegada és la gent rica de València, que ix a passejar, o tal vegada faran un vals com el de la pel·lícula d’Anastàsia quan ballen al palau. Tal vegada són inclús de la reialesa!” –vaig pensar–. De sobte em sentia molt nerviós, podia estar front la reialesa valenciana o espanyola! O potser eren d’algun país llunyà, qui sap?!

Enmig de la plaça, hi havia una figura gegant d’una verge on cadascuna d’aquestes persones deixaven un ram de flors. Què boniques aquestes flors.

Vaig córrer cap allí per veure si me’n donaven alguna, però no em van deixar passar.

- Mare, qui és tota aquesta gent? I per què porten les flors?

U153V

Veuríem la mascletà, que, pel que m’havia explicat Carme, eren com molts súper petards units de forma que creaven una simfonia. Al meu costat, hi havia un vell molt emocionat, que li contava al seu nét que feia anys que no venia a veure una mascletà i que gràcies a ell s’havia tornat a fer l’ànim.

Llibret 2017

- Són fallers i falleres que s’han vestit hui amb el vestit regional i li porten rams de flors com ofrena a la Verge dels Desemparats, patrona de València, per això aquest acte s’anomena l’Ofrena.

- I per què flors i no bombons? A les dones vos agraden els bombons.

- Perquè a les verges se li ofereixen flors com a regal i veus com estan col·locades per formar el mant i el vestit? Bombons, a tu sí que te vaig a donar jo bombons.

- És veritat! Què difícil, mare meua! I com saben quin color va a cada lloc?

Aleshores Carme em va contestar: - Cada comissió de València i d’alguns pobles propers s’organitzen per portar determinats colors als rams per poder formar el mant de la Verge. Aquest és un dels actes més emocionants per a tots els fallers i falleres, ja que, entre tots, creen la figura de la Verge a través de les seues ofrenes de flors.

U154V

- Però sempre ha sigut així?

- No sempre –va dir Carme– va començar a mitjans del segle XX, on unes clavariesses van deixar flors a la Verge a la Basílica, a les que s’afegiren unes llauradores cobertes amb un mantell, per això ara les falleres el porten també el dia de l’Ofrena. A aquestes se’ls van sumar algunes comissions falleres, que incloïen cercaviles, xarangues, etc. I, a poc a poc, es va convertir en un dels actes clau de les Falles cap a la nostra patrona.

-Ala, jo també vull portar-li flors!

-Si vols, si torneu l’any que ve, puc aconseguir que passes per deixar-li flors –em va dir Carme–.

Any rere any com la primera vegada Mare meua quina il·lusió! Tant de bo fóra ja l’any que ve i poder passar vestit de gala i portar-li les flors.

-Sí! Per favor! Jo vull portar les flors més boniques de totes! Mare, jo vull tornar l’any que ve!

-Però si no volies vindre! –em va recordar ma mare.

-Però jo no sabia que aquesta festa m’agradaria tant!!!

I a la fi, va arribar el 19 de març, el dia de la cremà, que tant m’havien parlat els meus pares. Estava nerviós i tenia un poc de por per si s’incendiava tot.

Com podien controlar tants focs a la vegada? Tal vegada, en lloc d’astronauta, podria ser bomber a València, segur que tindria molt de treball. I allí ens vam plantar, amb centenars de persones, a veure com cremaven la primera falla. No sabia què esperar. Van encendre uns petards molt grans que feren córrer molt ràpid una llarga metxa fins arribar a la Falla, i en arribar: patapumpumpum!

Tot encès en flama! Quina por! Quin sobresalt! No esperava que fóra tan ràpid, ni com de grans que es feren les flames.

- Mira, mare! Mira fins on arriben les flames! –vaig cridar– deuen estar com a mínim al pis 150!

-Fill, tu o no arribes o et passes eh, no tens un terme mig en les mesures...

La gent cantava l’himne de València, plorava, i a mi se’m van posar els pèls de punta, per fi vaig entendre el vertader sentit de les falles. El sentiment de germanor, d’alegria, el sentir-se viu, l’emoció. I mentre tornàvem a casa, fent repàs d’aquest viatge, vaig recordar allò que havíem estudiat a classe la setmana anterior, els cinc sentits, on aquesta festa els havia despertat tots.

L’olfacte: amb l’olor de la pólvora, les flors de l’ofrena. La vista: amb els preciosos monuments i el foc flamant front els meus ulls. El tacte: dels monuments, dels brodats dels vestits. El gust: amb el sabor dels bunyols i la xocolata i l’oïda: amb la simfonia de la mascletà, les xarangues, els petards, la gent.

- Mare, podem tornar l’any que ve?

Mireya Gu[ irao i Bas

U155V

Al dia següent, quan vam vindre de nou a València, seguien fent l’ofrena de flors. I, per la nit, vam veure un castell de focs artificials millor que els xinesos que veiem el pare i jo de vegades a la tele. L’emoció m’emplenava a cada activitat que féiem. Tot era novetat i alegria. La gent pareixia que es coneguera entre si, però eren totalment desconeguts.

Llibret 2017

U156V

Benvingut al racó de l’esplai, pots començar per acolorir aquest dibuix i després fer la resta d’activitats!!

Any rere any com la primera vegada

U157V

Aquest astronauta està perdut, ajuda’l a buscar el seu coet espacial per poder tornar a la terra.

Llibret 2017

U158V

Busca aquesta llista de paraules a la sopa de lletres.

Lluna, Planeta, Sol, Marcià, Estrella, Científic, Coet i Cel

P M G X B C B T M Z

R A U A V I A U O P

A R A R C E L M T E

S C P S C N L P A T

Z I C O E T U L S I

I À T L P Í N A B T

O I A M A F A N A G

E N R U F I V E P R

S Q U E T C R T O A

D E S T R L L A I N

Any rere any com la primera vegada

U159V

Pots agafar 3 fitxes del parxís d’un color i 3 més d’un altre o fer-les tu amb paper de 2 colors diferents i jugar al 3 en ratlla amb algun amic.

Llibret 2017

U160V

Busca les set diferències entre aquests dos astronautes.

U161V

Any rere any com la primera vegada

U163V

Programa d'actes

Llibret 2017

U164V

Falles 2017 DISSABTE, 14 DE GENER

EXALTACIÓ FALLERES MAJORS

DISSABTE, 25 DE FEBRER

SOPAR D’HOMENATGE ALS FALLERS D’HONOR

A les 22.00 h, sopar organitzat per la Junta Local a la Nau Jove, tot segut és A les 21.30 h, tindrà lloc el sopar derealitzarà l’acte d’exaltació de totes dicat als fallers d’honor al Restaurant les falleres majors del nostre poble i Casa Pilar de Beniparrell. Un any per finalitzar bona cosa de música. més, la falla Mercat organitza aquest DV 27, DS 28 I DG 29 sopar per retre homenatge als col·laDE GENER boradors i amics de la nostra falla FIRA DE SANT SEBASTIÀ que, any rere any, amb les seues generoses aportacions ens ajuden. Moltes Per tal de participar en les festes pagràcies per endavant. tronals de Silla, la comissió ha preparat una sèrie d’actes que podreu DISSABTE, 4 trobar en el tauler del nostre casal.

DE MARÇ A més, realitzarem la primera arreplegada. El dissabte, a les 12.00 h ens CAVALCADA DEL PREGÓ congregarem a la nostra caseta al reA les 17.00 h, començarà la tradiciocinte ferial, per anar a demanar la vonal CAVALCADA DEL PREGÓ. Un luntat per a la falla en la Fira de Sant dels actes més esperats pels fallers de Sebastià. totes les comissions. El recorregut de DIUMENGE, 5 la cavalcada serà l’habitual, prograDE FEBRER mat per la Junta Local Fallera de Silla Ens concentrarem al casal a les 12.00h i, en arribar a la plaça del Poble, les per fer la segona arreplegada. En aca- falleres majors de les diferents comisbar ens menjarem una suculenta pae- sions faran el tradicional pregó que lla per tal de recuperar forces.

inaugurarà les festes falleres.

Any rere any com la primera vegada DIUMENGE, 5 DE MARÇ

A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió infantil.

A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió major, en acabar es lliuraran LLIURAMENT DE RECOMPENSES les recompenses i tot seguit tindrem A les 17.30 h, ens donarem cita a la una vetllada plena de ball i música. inauguració de L’EXPOSICIÓ DEL DISSABTE, 11 NINOT que tindrà lloc a la Nau de DE MARÇ la Cultura, ubicada al carrer Castell.

PRIMER PARC INFANTIL Tots els fallers i falleres estem convidats a conéixer els ninots indultats de A les 14.00 h, dinar al casal, amb què les diferents comissions, junt amb els ens sorprendran els nostres cuiners? nostres màxims representants, Javier, A les 18.00 h, com cada dia, els més Nadia, Raül i Lucia. menuts de la comissió tindran una A les 18.30 h, acudirem al Teatre de la cita al casal per berenar, en aquesPlaça on assistirem a l’acte de LLIU- ta ocasió l’amfitriona serà la fallera RAMENT DE RECOMPENSES ator- major infantil, CLUADIA RUBIO I gades per la Junta Central Fallera de MARTÍNEZ. En acabar el berenar, es lliuraran les recompenses per als més València. menuts de la falla i, a continuació, a DL 6, DM 7, DC 8 i DJ 9 jugar i botar de nou en els inflables.

DE MARÇ

Amb la directa posada, a les 18.00 h, tots els menuts tindran una cita diària a la carpa per berenar, jugar, tirar petards i passar-s’ho d’allò més bé amb els actes que la delegació d’Infantils els han preparat.

DIVENDRES, 10 DE MARÇ

A les 21.00 h, IV CONCURS DE PAELLES organitzat pels fallers i falleres de la comissió en què es tractarà de guisar la millor paella que més tard degustarem tots junts al casal. En acabar, sabrem quina ha sigut la guanyadora.

DIUMENGE, 12 DE MARÇ

SEGON PARC INFANTIL

Com cada vesprada, a les 18.00 h, be- A les 14.00 h, dinarem al casal i, a renar a la carpa, realitzarem el con- continuació, començarem la ronda curs MASTERCHEF INFANTIL. pels domicilis de les falleres majors

U165V

EXPOSICIÓ DEL NINOT I

Llibret 2017

U166V

i president per fer la PENJADA DE d’estar atents perquè és la vesprada BANDERES i PINTADA D’ESCUTS. que es plantarà la falleta infantil.

A les 18.00 h, els més menuts tindran la seua cita habitual a la carpa per tal de botar en els inflables del parc infantil i berenar una dolceta xocolatada. No oblideu vindre disfressats, aquesta vesprada tenim concurs.

A les 22.00 h, soparem de pa i porta al casal. En acabar, tots els fallers ens posarem tota classe de complements i els reclams que ens diferencien de la resta de comissions. Al voltant de les 23.30 h, eixirem al ritme de la música DILLUNS 13 de la xaranga que ens acompanyarà a DE MARÇ les diferents comissions a la Nau de la Cultura per escoltar les albades i recoCom cada vesprada, a les 18.00 h, bellir els ninots indultats per posar-los renar a la carpa. Quina temàtica ens a les falles. Després rebrem la visita tindran preparada? de la Junta Local i dels cantadors d’alDIMARTS 14 bades al nostre casal on oferiran els DE MARÇ seus cants als màxims representants i Aquest és un dels dies més esperats a tots els fallers i falleres. per tots els que formem part d’aquesDIJOUS, 16 ta comissió, ja que per fi arriba el dia DE MARÇ de la plantà. L’artista del monument Cap a les 10.00 h, amb els monumajor, donarà forma a la falla gran.

Com cada vesprada, a les 18.00 h, es- ments ja plantats, començarem el dia pectacular berenar temàtic a la carpa. amb un bon esmorzar i esperarem el jurat perquè qualifique l’esforç que A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a aquesta comissió ha fet al llarg de tot la comissió infantil. un any.

A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la A les 14.00 h, dinarem al casal, siga el comissió major, i tot seguit disco carpa. que siga estarà deliciós.

DIMECRES, 15 DE MARÇ

A les 18.00 h, els més menuts tindran la seua cita habitual a la carpa per tal NIT DE LA PLANTÀ I D’ALBADES de berenar. En acabar, gran espectaA les 18.00 h, els més menuts tindran cle sorpresa i per als que no ho son la seua cita al berenar. A més, haurem tant.

Any rere any com la primera vegada A les 21.00 h, sopar per a la comissió A les 22.00 h, la fallera major, PATRÍinfantil.

CIA MILLER I VIECENTE ens obseA les 22.00 h, després d’haver des- quiarà a tots els fallers de la comissió cansat un poc, anirem al sopar de pa major amb un extraordinari sopar, en i porta. En agafar unes poques forces acabar es lliuraran les recompenses i més, festa temàtica amb sorpresa i tot seguit hi haurà una gran discomòballarem fins a la despertà bil i sorpreses perquè els més valents DIVENDRES, 17 i menys cansats puguen enllaçar fins DE MARÇ a la despertada.

DISSABTE, 18 DE MARÇ

A les 8.00 h, farem la primera DESPERTADA. Entre petards i música OFRENA DE FLORS anirem a despertar a la nostra fallera major infantil, CLAUDIA RUBIO I Aquells que hagen resistit tota la nit MARTÍNEZ, perquè ens prepare un i tots aquells que puguen alçar-se del llit, tenen una cita a les 8.00 h, amb bon esmorzar per agafar forces.

A les 11.00 h, concentració a la car- la segona DESPERTADA per tot el pa per tal d’anar a recollir les falle- veïnat, ens dirigirem a desdejunar a res majors i, després, dirigir-nos a la casa PATRÍCIA MILLER I VIECENplaça dels Germans Iborra, lloc des TE, nostra fallera major. del qual totes les comissions desfila- A les 17.00 h, ens reunirem tots a la rem cap a la plaça del Poble de Silla, carpa i realitzarem la cercavila que on es farà el LLIURAMENT DELS ens portarà a la plaça del Poble per PREMIS. realitzar l’OFRENA DE FLORS A LA A les 14.30 h, dinar al casal on hi MARE DE DÉU DELS DESEMPAhaurà preparada una bona paella per RATS. celebrar els premis atorgats.

A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a A les 18.00 h, cercavila pels carrers la comissió infantil. dels voltants de la falla per tal d’oferir els premis al veïnat de la comissió A les 22.00 h, sopar de pa i porta per més festera. a la comissió major i tot seguit ballaA les 21.00 h, sopar de pa i porta per rem amb el so de l’orquesta Pacific fins als més menuts de la falla.

a enllaçar amb el dia de Sant Josep.

U167V

LLIURAMENT DELS PREMIS

Llibret 2017

U168V

DISSABTE, 19 DE MARÇ

infantil, voltarem les cendres mentre cantem el nostre himne.

SANT JOSEP A les 22.00 h, ens reunirem tota la comissió en l’últim sopar d’aquesEn el dia de la festa gran dels valenta setmana fallera. Després, a l’hora cians felicitarem tots els Joseps i totes que ens toque cremar el monument les Josefines. major, la nostra fallera major, Patri, A les 8.00 h, els més matiners eixirem acompanyada del nostre president, del casal de nou per anar tirant pe- Javier, li pegaran foc a la falla. De nou tards per tot el veïnat realitzant així tots els fallers i les falleres voltarem la tercera i última DESPERTADA les cendres i farem tots junts un visca d’aquestes falles. molt fort per les falles de l’any 2018.

A les 11.00 h, ens concentrarem a la carpa per anar a recollir les falleres majors i, tot seguit, acudir a la plaça del Poble, lloc des del qual totes les comissions desfilarem juntes per assistir, a les 12.00 h, a la missa en honor a sant Josep.

e

A les 14.00 h, tots junts anirem al parc de Silla per delectar-nos amb l’espectacular MASCLETADA a càrrec dels fallers.

A les 18.30 h, després d’haver fet una bona migdiada, menuts i majors anirem a la carpa per començar el tradicional PASSACARRER BOIG. En acabar delegació d’infantils té preparada una fantàstica mascletà infantil.

A les 21.30 h, Claudia, nostra fallera major infantils, botarà foc a la falla infantil sota l’atenta mirada de tots els xiquets. Quan s’acabe la cremà

La comissió vos desitja bones festes Josefines!!!

f

Qualsevol possible canvi d’hora o data serà comunicat prèviament per mitjà de la pàgina web de la falla i del tauler d’anuncis del casal.

Roberto Fabr[ a i Brocal

U170V

Llibret 2017

Any rere any com la primera vegada

Cloenda Esperem que hageu aprés una miqueta més sobre la nostra història, ja que les falles sols són un cúmul de gent pionera que estima la nostra festa i la vol fer gran. Sense totes les persones que hem conegut en aquestes pàgines, les falles no serien el que hui són.

Hem caminat per les pàgines del temps a través de dates que ara ens sonen molt llunyanes, però que realment tampoc ho són tant, el que passa és que la festa evoluciona massa de pressa, i s'adapta molt fàcilment al temps que li correspon.

Amb aquest desig de continuïtat i amb sentiments de nostàlgia, admiració i respecte tanquem el nostre llibret. Gràcies per voler compartir la nostra història i formar part d'ella, gràcies per estar ací cada any i per fer més longeva la nostra història particular i col·lectiva. Fins l'any que ve, estimat lector.

Elena Tomá[ s i Martí

U171V

H

em arribat al final, aquest és el moment on posem un punt i a part en la nostra història fallera. Queden moltes històries per viure i, per tant, en queden moltes per contar. Quantes primeres vegades ens ofereix el temps futur? Això no es pot saber, el que sí que sabem és que segur marcaran la nostra vida, i quan d’ací uns anys observem la nostra festa, el nostre present, segur, haurà sigut l'inici de precioses tradicions.

U173V

Guia Comercial

Llibret 2017

U174V

Índex

Abordo................................................. 306 Ad. Lotería La Ermita......................... 321 Alan Indumentaria .............................. 295 Aldiesport............................................. 318 Álvaro Moliner..................................... 296 Ámbar Nature...................................... 322 Artola Joyeros....................................... 304 Asesoría Gimeno S.L........................... 290 Aurea Arquitectos................................ 289 Auto Taller Silla................................... 320 Autoescuela Silla.................................. 315 Bazar Silla............................................ 300 Caixa Popular...................................... 316 Carlos Mayordomo.............................. 291 Carnicería Hnos. García...................... 302 Carpintería Francisco Peris.................. 319 Carrozas Castillosa............................... 305 Caryté................................................... 314 Centre Optic i Auditiu......................... 307 Circulo Dental...................................... 304 Clínica Veterinaria Silla....................... 301 Concha Zaragozá................................. 324 Coninos................................................ 323 Consum................................................ 311 Dulceflor.............................................. 325 El Cacahuero....................................... 324 El Cantó del Pa.................................... 302 Euronics............................................... 310 Farmacia Costa.................................... 318 Farmacia Eduardo Ramos................... 320 Farmacia Mª José Benaches................. 299 Farmacia-Gabinete Barrachina........... 303 Ferretería Cabañes............................... 319 Ferretería Industrial Sumybric............. 313 Ferretería Morera................................. 303 Fisioactiu.............................................. 326 Fisioterapia Patricia Perpinyà.............. 312 Floristería Azahar................................ 316

Forn Planells......................................... 300 Gopi..................................................... 310 Gos Estilos............................................ 324 IEH Languages.................................... 313 Inmercost............................................. 309 Inmobiliaria Navarro........................... 321 Innova Dent......................................... 324 Intermobel........................................... 326 J. Prensa Asesores SLP......................... 301 Joicar.................................................... 307 Joies Anabel Machancoses................... 312 Joyas Duato.......................................... 297 Joyería Grecia....................................... 322 Joyería Marivi....................................... 317 Les Barraques....................................... 311 Ludoteca Boletes.................................. 326 MA-IN-SI............................................. 308 Naturhouse........................................... 323 New Look............................................. 308 Opticalia............................................... 309 Orvalensa............................................. 305 Penella Mascotas.................................. 323 Pepe’s Infantiles.................................... 293 Peris y Soler.......................................... 292 Polidiscofashion.................................... 298 Quiosc Candy Pica.............................. 322 Rellotgería Zaragozá............................ 325 Restaurante Estapami.......................... 323 Rubio Home......................................... 325 Sami López.......................................... 306 Tanatorio y Crematorio Fco. Peris....... 294 Tintorería Xuquer............................... 317 Tormos Consultors............................... 299 Tot Bebé............................................... 326 Unika.................................................... 315 V. Cubells............................................. 325 Viajes Turiópolis.................................. 314 Zas Visión............................................. 289

ÒPTICA VISIONLENT

C/ València, 40-SILLA (València) Tel. / Fax 961 211 652 opticavisionlent@zasvision.com www.zasvision.es

U175V

Guia Comercial

U176V

Llibret 2017

Golosinas, Aperitivos, Snacks, Helados, Artículos Taurinos y Artículos de regalo.

Novedades: Pan (del Horno el Jardí de Picassent), Gofres Belga y Artículos Pirotecnicos Productos de Temporada: Helado Sandy y Granizados

Abierto de Lunes a Domingo:

Mañanas de 9:00 a 14:00 y Tardes de 17:00 a 21:30

Plaça Mercat vell, 5 Tlf: 660 16 34 91

rubenmorenovillar@gmail.com

U177V

Guia Comercial

Llibret 2017

U178V

INFANTILES Pepe Monzรณ

U179V

Guia Comercial

Llibret 2017

U180V

FUNERARIA CON MAS DE 80 AÑOS DE EXPERIENCIA EN EL SECTOR, SIENDO EN ESTOS MOMENTOS LA 3ª GENERACIÓN.

FUNDADOR Y 1ª GENERACIÓN, D. VICENTE PERIS VILA

2ª GENERACIÓN, D. FRANCISCO PERIS TORMO 3ª GENERACIÓN, FRANCISCO PERIS GIMENO

DISPONEMOS DE TODA CLASE DE VEHICULOS NECESARIOS PARA PODER DAR UN BUEN SERVICIO Y DE CALIDAD. FURGON DE MONTAJE, 1 CARROZA FUNEBRE MERCEDES, 2 CARROZAS FUNEBRE ÚNICAS EN TODA ESPAÑA, BENTLEY MULSSANE Y BMW SERIE 5 AMERICANO, Y 2 VEHICULOS PARA TRAMITACIÓN Y GESTIÓN. EN LA ACTUALIDAD, NUESTRA FUNERARIA, ESTÁ HACIENDO GRANDES ESFUERZOS E INVERSIONES PARA PODER DAR CADA DÍA UN SERVICIO MEJOR Y MÁS COMODO A LAS FAMILIAS DE LOS FALLECIDOS, POR ELLO, A MEDIADOS DEL AÑO 2.000, INAUGURAMOS EN SILLA EL QUE FUÉ NUESTRO 1º TANATORIO, DESPUÉS DE VARIOS AÑOS, EN EL 2.013, INAUGURAMOS EN LA VECINA POBLACIÓN DE PICASSENT, NUESTRO 2º TANATORIO, Y EN ENERO DE 2.015, INAUGURAMOS NUESTRO 3º TANATORIO ENLA VECINA POBLACIÓN DE ALCÀSSER. TODO ELLO PARA CORRESPONDER A LAS INNUMERABLES FAMILIAS QUE HAN CONFIADO EN NOSOTROS.

Indumentaria Valenciana

Ă lvaro Moliner Haz que sea perfecto

Pasaje Ripalda, Av. de Francia y ColĂłn 27

U181V

Guia Comercial

Llibret 2017

U182V

Carrer del Moble, 48 46469 - Beniparrell (Valencia) Mรณvil: 629 673 970

U183V

Guia Comercial

ASESORIA -Fiscal -Contable -Laboral -Jurídica -Gestoría

SEGUROS -Vida -Pensiones -Hogar -Comercios -Salud -Vehículos

Llibret 2017

U184V

C.E.V.S.L.

CONSULTORIA Y ASESORAMIENTO DE EMPRESAS

Avda. Jaime I El Conquistardor, 2 bajo (esquina C/. San Rafael) Tel. 96 120 37 12 - Fax 96 121 21 52 E-mail: cevlaboral@gmail.com

Guia Comercial

Las firmas más prestigiosas

U185V

Avd. Blasco Ibañez, 85 - Tel: 96 126 02 79 46470 Albal (València)

Llibret 2017

U186V

JIANCHAO ZHOU, S.L.

Avd Alicante, 59 bajo - 46460 SILLA (Valencia) - Telf. 655 630 257 C.I.F. B-98.102.502

J. PRENSA ASESORES SLP ASSESSORAMENT ECONOMICO-FINANCER-FISCAL-CONTABLE-LABORAL

Av. de la Plana 2Baix, SILLA (VALENCIA) TEL: 96 120 34 19 - 96 121 80 11 FAX: 96 121 29 56

www.jprensaasesores.com e-mail:ajp@jprensaasesores.com

"Els desitgem unes inoblidables Festes de Falles i agraïm la confiança que durant elsFestes últims anys "Els desitgem unes inoblidables de30 Falles han depositat nosaltres" i agraïm la confiança que en durant els últims 30 anys han depositat en nosaltres"

U187V

Guia Comercial

U188V

Llibret 2017

U189V

Guia Comercial

* DUPL. LLAVES Y TELEMANDOS * ELECTRICIDAD * ACCS. FONTANERÍA * PINTURAS * MOSQUITERAS DE ALUMINIO

Tel./Fax: 96 120 07 63 Plaça Era de la Catarra, 2 - Dta. 46460 SILLA (Valencia) Siguenos en facebook www.fmorera.com ferreteriamorera@gmail.com

R

AC

ET

FA

M

E

A

ACHIN R R A

B

Llibret 2017

U190V

* BRICOLAJE * MENAJE I HOGAR * CERRADURAS * PERSIANAS * TOLDOS

IA - GA

N E BI

Avd. Reyes Carólicos, 12 y 18 Tel. 605 018 288 961 201 430 SILLA (Valencia) - 46460 www.gabinetebarrachina.com Síguenos en Facebook

Guia Comercial

CIRCULO DENTAL

C/. Valencia, 53 46460 SILLA (Valencia)

CITA PREVIA: Tel. 96 120 14 29 Móvil 677 397 136

ORVALENSA

COMPRAMOS

ORO

MÁXIMA VALORACIÓN PAGO EN EFECTIVO SERIEDAD Y DISCRECIÓN OPCÓN DE RECOMPRA

C/ VALENCIA, 53 SILLA - VALENCIA Tel. 96 121 81 77

U191V

CLINICA DENTAL

Silla San Rafael 7 - 96 120 00 10 Picassent Jaume I 25 - 96 184 12 80 www.faubelsport.com

U192V

Llibret 2017

Faubel Esports

MANUEL MOLERO HIGUERAS Taller Mecánico: 654 193 910 (Manolo) Lavadero Vehícilos manual: 665 110 549 (Mercedes) Neumáticos - Reparación bomba inyectora

C/ 1º de Mayo,6 46460 SILLA (Valencia) joicarmultiouto@hotmail.com

Tels. 96 85 961121 21887785 601115 115350 335 601

Guia Comercial

U193V

ESPECIALISTES EN ALIMENTS CONGELATS

U194V

Llibret 2017

U195V

Guia Comercial

Horario: Martes a Viernes de 9:30h a 13:30h y de 16:00h a 20:00h Sรกbados: 9:30h a 13:30h Lunes Cerrado.

Pide cita previa llamando al 961 113 466 Calle Peset Aleixandre 8 bajo derecha

Llibret 2017

U196V

Mercedes Costa

Agente de la propiedad inmobiliaria nยบ 19.178

Compra, venta y alquiler de inmuebles

Tel. 96 117 26 63 Mรณvil 625 446 436 46460 Silla (Valencia) inmercost@gmail.com

U197V

Guia Comercial

U198V

Llibret 2017

U199V

Guia Comercial

Llibret 2017

2 Agencias a su servicio… en Silla y Albal • Viajes de LUNA DE MIEL • Vacaciones • Fines de Semana y puentes • EMPRESA

U200V

Su asesoría de confianza en viajes SILLA: C/. San Rafael, nº 8 Bjo. Tel. 960 653 715 silla@viajesturiopolis.com

ALBAL: Av. Corts Valencianes, 96 Tel. 961 269 649 albal@viajesturiopolis.com

www.viajesturiopolis.com

Plaça del Poble, 9 baix Silla 46460

U201V

Guia Comercial

U202V

Llibret 2017

Guia Comercial

Seguís-mos en:

C/ València, 33 Tel.: 96 120 32 33 46460 Silla (València) rubiohomesilla@gmail.com www.rubiohome.com

U203V

EXPOSICIÓ en tenda de TRAGES DE CERIMÒNIA Col·lecció 2017

Llibret 2017

U204V aldiesport@ aldiesport.com

U205V

Guia Comercial

CARPINTERIA DE MADERA

PUERTAS DE CALLE DE TODO TIPO PUERTAS BLINDADAS Y DE INTERIOR PUERTAS ACORAZADAS MOBILIARIO DE COCINAS Y ACCESORIOS

ARMARIOS EMPOTRADOS PUERTAS PLEGABLES PUERTAS CORREDERAS PARQUET Y LAMINADOS

TABLAS PARA BARQUETS CARPINTERIA EN GENERAL TRABAJOS A MEDIDA FABRICACIÓN PROPIA

LLEVAMOS MÁS DE 80 AÑOS A SU SERVICIO, NUESTRA EXPERIENCIA NOS AVALA

Llibret 2017

BANCADA ENDEREZAMIENTO ENCUADRAMIENTO

CABINA DE PINTURA

ZONA DE PREPARACIÓN

Y SECADO AL HORNO

LABORATORIO DE PINTURA

UNIVERSAL

COLORIMETRÍA

U206V

VEHICULOS DE CORTESIA C/ DEL MOLINELL Nº 7 – 46460 SILLA - autotallersilla@gmail.com TELF. 96 120 13 52 – Móvil 619 66 93 65

farmacia Eduardo Ramos Atención farmacéutica Ortopedia y deporte Cuidados infantiles Nutrición y dietética Homeopatía Cosmética natural Dermofarmacia Formulación magistral Ayudas dinámicas Análisis clínicos

Rambla de la independència, 16 46460 SILLA (València) Tel.: 96 121 66 36

Guia Comercial

Ramón y cajal,33 469oo TORRENT (Valencia) Tel. 96 155 07 70 info@laermita.com Admón de loterías Nº1 La Ermita 601 313 076 Loteria La Hermita www.loterialaermita.com

U207V

Loteria La Ermita, S.l.

Llibret 2017

TIENDA DE ANIMALES

Penella

Comida para animales Peluquería canina Accesorios mascotas Productos zoosanitarios Colombicultura

PEDIDOS A DOMICILIO U208V

Telf: 96 184 44 45 Rambla de la Independència, 81 46460 SILLA (Valencia)

JOYERÍA

Grecia Pastor Hnos.,C.B.

Plaça Mercat Vell, 1 Tel. 96 121 28 84 46460 SILLA (Valencia)

Rambla de la Independència, 3 - 46460 Silla 627 55 82 84 totbebe@live.com totbebe_infants tot bebé infants silla

Paqueteria - Llenceria - Merceria

Concha Zaragozá C/ de Ntra. Sra. dels Àngels, 6 Telèfon: 96 120 38 38 Mòbil: 625 496 119 SILLA (València)

U209V

Guia Comercial

Llibret 2017

www.calzadosluque.com seguis-nos a Facebook

C/ Vicente Navarro Soler, 7 . Telf. 963 753 396 46910 BENETÚSSER (València) C/ València, 12 . Telf. 961 203 898 46460 SILLA (València)

U210V

C/ Sagra, 9 . Telf. 961 552 251 46900 TORRENT (València) C/ Periodista Azzati, 13 . Telf. 962 067 420 460002 VALÈNCIA

t

Fa

ca

M e a r ll

Silla

Falla Mercat de Silla

2017