A.C. Falla Mercat de Silla - Llibret 2018 by AC Falla Mercat de Silla

Destinatari:

AT G A P G I E U FRANQ 8 1 0 2 S E L L FA

Falla Mercat de Silla

Remitent: Algú que t'estima incondicionalment des de qualsevol racó del món PD:Conté el llibret de l'any 2018

Falla Mercat de Silla

2018

Llibret 2018

Edita: AC Falla Mercat de Silla 46460 Silla (València) Direcció i coordinació: Roberto Fabra i Brocal Elena Tomás i Martí Maquetació i disseny de la portada: Roberto Fabra i Brocal Autor de les critiques de les falles: Jose M. Tomás i González Publicitat: Víctor M. Gómez i Martínez Gonzalo Gregori i Gisbert Equip de redacció: Adela Zaragoza, Isabel Tomás, Ivan Martínez, José M. Tomás, Leticia Simó, Lucía Tomás, M. Jesús Brocal, Mario Madrigal, Marisa Repulles, Mireya Guirao, Natalia Alfonso, Nerea Sánchez, Paloma Socarrades, Roberto Fabra i Sheila Rodríguez. Fotografies oficials: Carlos Mayordomo, Mar Navarro i Vicente Fco. Santos. Correcció: Empar Minguet i Tomàs (Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla). Impressió: Sherpa print. SL Dipòsit Legal: V-4076-2011 (S’han imprés 500 exemplars)

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

Falla Mercat de ESilla Estimada València,

dito rial

Ara que per fi he tornat a la tranquil·litat de la teua mar, al bullici dels teus carrers plens d’història i de tradició, volia fer-te partícip de tots els meus viatges pel món, de com et veia en cada ciutat que he visitat: volia contar-te totes les meues aventures. En cada lloc on he estat, t’he escrit una carta on et contava tot allò que em feia recordar-te, tot el que feia sentir-me en els teus braços altra vegada: anècdotes, rialles i sentiments que, estant lluny de tu, em feien estar al teu costat.

Mai valorem el que tenim fins que ho perdem o ho tenim lluny, i això és el que m’ha passat a mi. Jo sempre recorria les teues places sense fixar-me en la teua majestuositat, sempre he admirat i viscut les teues festes sense adonar-me’n de com d’esplèndides i especials són, sempre he participat en les teues tradicions sense veure que eren úniques i meravelloses; però, ara que t’he pogut paladejar des de tots els costats del món, me n’adone que eres irrepetible i que totes les similituds que he trobat són perquè et porte sempre al cor, sempre amb mi, sempre al meu costat... Eres la meua incansable companya de viatge. I, perquè veges que tot el que et conte ací no són soles paraules vanes, et porte tots els meus sentiments, totes eixes cartes que, a poc a poc i amb cura, he escrit. Hui te les entregue a tu com a símbol d’estima i de complicitat, ja que una persona de València que t’estime, serà capaç de veure’t en qualsevol lloc: festes, coses quotidianes, arquitectura... Dóna igual el que es trobe durant el seus viatges, que sempre estaràs en la seua ment, ja que abans ja has viscut al seu cor. Tu eres màgica, i com tu no hi ha dos, però hui vull mostrar-te les teues tradicions, els teus costums i la teua bellesa des d’altres parts del món. I serà com si no hi haguérem eixit de casa, perquè, sempre que estigues al meu cor, qualsevol lloc serà ma casa i en qualsevol lloc et veuré, ja que l’estima que et tinc és tan gran que pot amb qualsevol distància. Amiga, companya, anem a viatjar, anem a rodar-te a través dels ulls del món i, per favor, deixa que convide els lectors del nostre llibret perquè, de segur que llegint les cartes, se n’adonen de com a ells també els ha passat alguna vegada el mateix que a mi: viure’t i gaudir-te a milers de quilòmetres. Espere i desitge que t’agraden les cartes i que les gaudisques tant com jo ho he fet escrivint-te-les, ja que estan fetes amb tot el cor i amb els sentiments a flor de pell. T’estime, eres i seràs sempre el meu referent, vaja on vaja i estiga o en estiga. Sempre teu/a, un/a valencià/ana P.D.: volem que obriu la ment, que agafeu la maleta i viatgeu amb nosaltres, que compartiu les nostres emocions i els nostres sentiments. I, així, de segur que, quan tornem a la nostra terreta, vindrem amb moltes experiències i anècdotes per contar. Vinga, no tingueu por, que de segur que és un viatge emocionant i ple d’aventures.

Llibret 2018

Índex Editorial........................................................................................................... 3 COMISSIÓ MAJOR..................................................................................... 7 Salutació del President.................................................................................. 8 Vers a Ivan..................................................................................................... 18 Estimat Ivan.................................................................................................. 12 Junta Directiva.............................................................................................. 16 Llistat fallers i falleres.................................................................................. 18 Recordem 2017.............................................................................................. 20 Vers a Sheila.................................................................................................. 26 Salutació de la Fallera Major...................................................................... 32 Entrevista a Sheila........................................................................................ 34 D’una mare caldosa..................................................................................... 40 Amb ulls d’enamorat…............................................................................... 42 Un dia a la mar............................................................................................. 44 Boceto i crítica de la falla gran................................................................... 46 Així som......................................................................................................... 60 CARTES A VALÈNCIA............................................................................. 71 Carta des de Ciutat de Mèxic..................................................................... 73 Carta des de La Plata................................................................................... 76

Falla Mercat de Silla Carta des de Buenos Aires.......................................................................... 79 Carta des de Mar de Plata........................................................................... 90 Carta des de Marràqueix............................................................................. 93 Carta des de Nara........................................................................................ 97 Carta des de Xangai..................................................................................... 98 Carta des de Jukkasjärvi.............................................................................. 98 Carta des de Cadis....................................................................................... 98 COMISSIÓ INFANTIL............................................................................ 109 Llistat fallerets i falleretes......................................................................... 110 Als Bressols 2018........................................................................................ 112 Vers a Daniela............................................................................................. 115 Salutació de la Fallera Major Infantil...................................................... 120 Entrevista a Daniela................................................................................... 122 A la meua estimada Daniela..................................................................... 126 Amb ulls de germana major..................................................................... 128 Et picà el cuquet faller… .......................................................................... 130 Boceto i crítica de la falla infantil............................................................. 132 Així som....................................................................................................... 148 EL RACÓ DE L'ESPLAI........................................................................... 154 Olívia viatja a Nàpols................................................................................ 156 Activitats .................................................................................................... 158 PROGRAMA D'ACTES........................................................................... 165 Cloenda........................................................................................................ 170 Comerços patrocinadors........................................................................... 173

Falla Mercat de Silla

Comissiรณ Major 7

Llibret 2018

Salutació del President

Fill: espere poder transmetre tot l’amor que ta mare i jo tenim al món de les falles, creix i gaudeix amb aquest món meAquest any, tinc el privilegi de poder ravellós ple de llum, color, música i foc. dirigir-me a tots vostès i com no als Vull agraïr a tota la comissió l’esforç meus fallers com a president de la Falla que fan per a que la falla sempre tire Mercat de Silla. avant i en especial a la Junta Directiva,

Es a d’ells a qui tinc que agrair el càrrec perquè sense ells i elles la meua llavor que aquest any "obstente" i per prime- no valdria res. ra vegada en la meua trajectòria fallera. Em senc arropat i protegit en tots els He viscut els meus primers 26 anys de moments difícils, em donen els millors vida en una " modesta" falla i amb mol- consells i són ells i elles els que fan la fata historia fallera, ubicada al Barri del lla més gran. Teniu tot el meu respecte. Carme i nomenada, Carrer de Baix-MeA Patri i Claudia : he tingut l’honor de so de Morella, de la qual guarde molts i compartir amb vosaltres els meus pribons records. mers actes com a president. Només tinc El meu recorregut al mon faller, ha do- paraules d’agraïment per a vosaltres i nat unes quantes voltes i he anat "ad- com no a les vostres famílies que semquirint" experiència en 9 anys de Junta pre ens han acompanyat. Dir-vos que Local Fallera de Silla sense oblidar-me heu representat a la Falla Mercat semdels anys que he dirigit el protocol de pre amb un somriure i molta elegància. dos comissions falleres. En nom de tota la comissió, gràcies. Per tot açò, sé que la comissió de la falla, ha “depositat" en la meua persona, la confiança per poder presidir aquesta gran família fallera.

A les màximes representants de 2018, Sheila i Daniela: enguany anem a compartir molt bones experiències i moments molt emotius. Gaudiu de cadascun dels moments, ja que un any passa Espere no "defraudar-la", i posaré tot ràpid i guardeu cada minut, per que l’esforç i la meua dedicació, a que la eixe serà el vostre tresor per a sempre. Falla Mercat estiga sempre al lloc més alt , que és el que es mereix. Sé que sereu unes grans representants i per on aneu dureu la Falla Mercat a lo Vaig arribar ací de la mà de Marisa, la més alt , gràcies. meua dona, i vaig ser sempre bé rebut per part de tota la comissió. El meu més sincer agraïment als nostres col·laboradors i patrocinadors, ja que Ella per a mi es una peça fonamental en la meua vida, com és també dins de són una part molt important per el seu recolzament i ajuda a la Falla Mercat. la comissió. Al poble de Silla, desitjar-los unes bones festes josefines, que disfruteu junt a la Falla Mercat de tot el que organitzem, tant pels carrers del nostre municipi com al nostre casal , aquestes portes sempre estaran obertes a tots No puc oblidar-me que d’aquesta his- aquells que tinguen gust de vindre a tòria d’amor va nàixer Raul. visitar-nos. Sempre diuen que darrere de un gran home, hi ha una gran dona. Aixina que dir-los que em senc un home molt afortunat per tindre al meu costat a la meua dona.

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018 10

Ivan... A la nostra falla Mercat, situada a l’occident d’aquest poble de l’horta de fortes arrels en el temps que pinta siluetes de veles en aigües que semblen d’argent,

I dels dos vingué a nosaltres un angelet del cel un xiquet que és tot dolçor igual com si fóra mel, però envoltat de somriures que fonen, fins i tot, el gel.

ens arriba un flaire nou que ens ha regalat el vent, amb un sentiment que és antic i que avui es fa present, perquè a la falla Mercat tenim un nou president.

I és que Raul, que ara et mira amb aquestes dues candeletes, que són dos llamps de llum, dues precioses estrelletes, ja vola al nostre casal igual com les oronetes.

Un xicot que, de la nostra festa, té fulles, soca i arrel, que la desitja i la viu, amb tanta força i anhel, que no li dol el sacrifici perquè la vol en recel.

I tots tres sou al casal com l’aire a l’albufera, una espenta per la vela, un refresc com l’aigualera, i un cant a la festa viva que és la nostra festa fallera.

Té un caràcter serè i un cor valent i gran, i uns somriures riallers que alegra allà per on van, perquè es un home cordial el nostre benvolgut Ivan.

Per això Ivan no t’amoïnes ni estigues un poc preocupat que en la tasca que tu agafes sempre aniràs escoltat per aquest grup de gent fallera que tens al casal del Mercat.

Ve d’una família tan festera que porta València al cor, que fa de la tradició bandera al pas d’un tabal somiador i s’emociona i s’altera, quan sent de la festa el remor.

Tu tira del carro i no afluixes que entre tots farem rodar aquest sentiment que ens atrapa i que a tots junts ens fa somiar, en ser com una gran família inclòs per destralejar.

Família que al nostre casal es completa i s’engalana, perquè ací Ivan troba una dona que s’afana en ser del nostre jardí la més bonica sultana.

Ivan, tu avui tens la força i l’espenta per a lluitar. Tens la il·lusió i l’esperança de fer-nos a tots marxar per aconseguir aquestes metes a les quals tots volem arribar

Marisa, que avui t’observa orgullosa del teu pas, i que sempre, on tu vages ella anirà del teu braç, perquè sou l’un per l’altre i fets al mateix compàs.

Ivan és la nostra bandera, Ivan és el nostre present, és l’essència de la festa, és l’orgull de la nostra gent i per això tens merescut ser el nostre president.

Jose Maria Tomás i González [

Llibret 2018 12

tima

t I van. ..

Enguany tinc el privilegi de tornar a escriure unes paraules al nostre volgut llibret. Paraules d’orgull i d’admiració per a la persona més important de la meua vida, el meu Ivan, el nostre president. Els contaré que ser president no és una tasca fàcil, has d’invertir temps, dedicació, esforç, intentar acontentar les persones de la falla i el veïnat... Imagineu, missió quasi impossible! Per això pense que, per poder ostentar el càrrec, has de tindre una passió incondicional per la nostra festa, un caràcter ferm i seré, però, sobretot i no menys important, saber gaudir i assaborir tot el que envolta la Festa Fallera. Estes, com moltes de les qualitats, els puc assegurar que les té el nostre president. Ivan, no cal dir l’emoció i l’orgull que sent el teu fill cada vegada que et veu vestit amb el tratge regional i escoltant el teu nom com a president. Jo no tinc paraules per poder descriure com d’important eres per a mi... Com a pare, immillorable, com a amic i home, el millor que podria tindre al meu costat. Ja saps, on tu vages, jo aniré sempre del teu braç, ET VULL. Com sabia que seria impossible descriure tot el que signifiques per a Raúl i per a mi, li he demanat ajuda a una xiqueta molt especial per a nosaltres... Saps de qui et parle? Quina feina! Dies enrere, va vindre la tia Marisa i em va dir: vols que li escrivim unes paraules al tio Ivan? I així comença la meua història:

Falla Mercat de Silla Anava corrent pel carrer, quan la tia em va cridar i, en eixe mateix instant, et vaig conéixer. Passava el temps i sempre estaves tan a prop de mi, que, com no anava agafar-te estima? Si eres un sol! Em vares acompanyar en el meu falleratge, sempre pendent que no em faltara de res. Jo, enguany, amb molt d’orgull, t’acompanyaré com a president. El dia de la teua boda, no podia estar més feliç, et casaries amb una de les persones més important en la meua vida, sabia que l’anaves a fer feliç. I de sobte va vindre al món eixe xiquet tan esperat, el nostre Raúl. Mai oblidaré, eixos moments que hem viscut els tres i que podré tornar a viure amb Raúl, esperant amb molta impaciència, l’any 2023, el nostre regnat. Quina emoció! El dia que et proclamaren president de la Falla Mercat de Silla, comissió que duc al cor. Sé que duràs la nostra comissió amb molta estima i ganes. Tio, no puc expressar en paraules tot el que et vull, no canvies mai i porta este càrrec al màxim nivell. Per acabar, només m’agradaria dir-te que ací estaré per a tot el que necessites de mi. Espere que sempre recordes estes línies que, amb tanta estima i afecte, t’he dedicat. ESTAREM ORGULLOSOS DE TU, PRESIDENT!!!

Marisa Repulles i Nerea Sánchez

Llibret 2018

Junta Directiv a

PRESIDENT: Ivan Martínez i Marco VICEPRESIDENT 1r: Javier Tormo i Martos

VICEPRESIDENT 2n: Gonzalo Gregori i Gisbert VICEPRESIDENT 3r: Ramón Tomás i Más VICEPRESIDENT 4t: Vicente Fco. Santos i Benaches VICEPRESIDENT 5t: Vicent Simeón i Alba SECRETÀRIA: Pilar Tormo i Martos VICESECRETÀRIA: Elena Tomás i Martí TRESORER: Manuel Valiente i García-Luengo COMPTADOR: Jose Ramón Rubio i Tinajo DELEGACIÓ DE LOTERIES: Marina Amparo Calvo i Pérez DELEGACIÓ DE QUOTES: M. Carmen Calvo i Pérez DELEGACIÓ D’ACTIVITATS CULTURALS: Jose M. Tomás i González DELEGACIÓ DE LLIBRET: Roberto Fabra i Brocal

Elena Tomás i Martí

DELEGACIÓ DE CASAL: Rosendo Tormo i Monar

Víctor M. Gómez i Martínez Pasqual Martí i Gimeno Andrés Lozano i Ferri

DELEGACIÓ DE PROTOCOL: Marisa Repullés i Magalló

Inma Martínez i Riera Anna Simó i Pardo Teresa Baena i Sojo

Falla Mercat de Silla DELEGACIÓ DE PRESENTACIÓ: Rosendo Tormo i Monar

Andrés Lozano i Ferri M. Elena Martí i Palanca Jose Carbonell i Más Fernando Vte. Blanch i Belenguer Salvador Mompó i Martínez

DELEGACIÓ DE JUNTA LOCAL FALLERA: Pilar Costa i Peña

Fernando Porcel i Sanchis

DELEGACIÓ D’INFANTILS: Nadia Mompó i Meneses

Lourdes Gómez i Cano Alicia Benaches i Ruiz Amparo Gimeno i Moret M. Jose Simeón i Ventura

DELEGACIÓ DE FESTEJOS: Esther Paredes i Ribera

Laura Giner i Martín Mireya Guirao i Bas Sara Domenech i Gomar Andrea Ferrando i Zaragozá Leticia Simó i Baena Mireia Giner i Pons Lorena García i Llana Noemí Iborra i Santos

DELEGACIÓ DE RECOMPENSES: Isabel Tomás i Martí DELEGACIÓ DE PLAY-BACKS: Natalia Alfonso i Brocal

Reina Martí i Gimeno Pilar Tormo i Martos Pilar Martos i Moreno Sara San Lorenzo i Conesa

DELEGACIÓ DE PROPAGANDES: Víctor M. Gómez i Martínez

Gonzalo Gregori i Gisbert

DELEGACIÓ DE XARXES SOCIALS: Alex Santonja i Rocamora

Mireya Guirao i Bas Leticia Simó i Baena Mireia Giner i Pons

Llibret 2018 16

Fallers i Falleres Adela M. Herrero i Martínez Adela Zaragoza i Rodríguez Aida Celda i Ballester Alba Montes i Lahoz Alberto Albert i Castaño Alberto Albert i Santos Alberto Manuel Castellar i Albert Alejandro Santonja i Rocamora Alicia Benaches i Ruíz Amparo Cervera i Sobrevela Amparo José Gimeno i Moret Ana Albert i Soriano Andrea Dasí i Murcia Andrea Ferrando i Zaragozá Andrés Lozano i Ferri Anna M. Simó i Pardo Antonio Tormo i Araixa Carla Mora i Velasco Carlos Gil i Romeu Carmen Magalló i Magraner Celeste Mompó i Pons Celia Zaragoza i Expósito Claudia Olmos i Expósito Cristian Hernández i Giménez Cristian Pérez i Medina Daniel Rodríguez i Alcaraz David Braulio i San Lorenzo David Sanchis i Molero David Zarcero i Villanueva Elena Tomas i Martí Elisa Carbonell i Palmero Elisa Palmero i Costa Elisabet Lozano i López Eloy García i Forner

Estela Flores i Sanz Esther Paredes i Ribera Eva M. Casanova i Alfonso Eva M. Penades i Alcaide Fernando Porcel i Sanchis Fernando Vicente Blanch Belenguer Francisco Rodríguez i Expósito Gonzalo Gregori i Gisbert Héctor Rico i Aguilar Herminio Vedreño i Riera Inma Gastaldo i Talavera Inma Martínez i Riera Isabel Amparo Peris i Lazaro Isabel Iborra i Santos Isabel Tomas i Martí Ismael Gómez i Martínez Iván García i López Ivan Martínez i Marco Iván Vicente i García Jaime Socarrades i Pérez Jannete Marco i Prieto Javier Bermejo i Costa Javier Bosca i Mares Javier Tormo i Martos José Carbonell i Más José Francisco Mulet i Ferrer José Javier Machi i Pastor José M. Tomas i González José Miguel Robledo i Guillem José Miguel Rodríguez i Bosch José Pasqual Martí i Alapont José Ramón Rubio i Tinajo José Zafra i Varela Josep Antoni Simó i Pardo

Falla Mercat de Silla Juan Carlos San Ramón i López Laura Caballero i Santamans Laura Espinosa i Rodríguez Laura Giner i Martín Leticia Simó i Baena Lorena García i Llana Lorena Muñoz i Costa Lourdes Gómez i Cano M. Carmen Calvo i Pérez M. Carmen Moreno i Sedeño M. Desamparados Carreres i Roselló M. Elena Martí i Palanca M. Eugenia Borda i Miranda M. Jesús Brocal i Zaragozá M. José Magraner i Brocal M. José Simeón i Ventura M. Pilar Brocal i Alba M. Pilar Costa i Peña M. Teresa Baena i Sojo Maite Ortiz i Arce Manuel Valiente i García-Luengo Maria Cubel i Perea Maria Mayordomo i Boronat Marina Amparo Calvo i Pérez Mario Madrigal i Muelas Marisa Repulles i Magalló Marta Alapont i Lázaro Mercedes López i Ortega Mireia Giner i Pons Mireya Guirao i Bas Moisés Salvador i Cerveró Nacho Peris i Rios Nadia Mompó i Meneses Natalia Alfonso i Brocal Nerea Soria i Navarro Noemí Iborra i Santos Paloma Socarrades i Magallo

Pasqual Martí i Gimeno Patrícia Arias i Bellver Patrícia Miller i Vicente Paula Reyes Hernández i Benavent Pilar García i Castaño Pilar Martínez i Riera Pilar Martos i Moreno Pilar Tormo i Martos Ramón Tomás i Más Raquel Gutiérrez i Igual Raquel Heredia i Liñana Raül Martínez i Sola Reina Martí i Gimeno Richard Giner i San Andrés Roberto Fabra i Brocal Rosa Alfonso i Romaguera Rosa M. Santos i Benaches Rosendo Tormo i Monar Salvador Mompó i Martínez Samuel Sandemetrio i Román Sara Domenech i Gomar Sara Espinosa i Lahoz Sara San Lorenzo i Conesa Sheila Rodríguez i Zaragoza Sonia Albert i Castaño Sonia Más i Rios Tamara Hernández i Jiménez Tania Soriano i Jurado Teresa Fuster i Fortea Vanesa Senon i Romeu Vicent Carbonell i Palmero Vicent Simeón i Alba Vicente Francisco Santos i Benaches Vicente Javier Torralba i Riera Vicente Vedreño i Luz Victor Albert i Soriano Víctor Manuel Gómez i Martínez

Llibret 2018

GENER EXALTACIÓ FALLERES MAJORS I PRESIDENTS

Re cord 20 em 17

Amb l’exaltació de les falleres majors de l’any 2017 donàvem el començament oficial a les falles, ja que una vegada totes les regines del nostre poble han sigut presentades en les seues respectives comissions és quan, de veres, podem dir que les falles de l’any estan obertes. Aquest acte es va dur a terme la fresqueta nit del 14 de gener de 2017. Donava el seu començament amb el passacarrer iniciat a la plaça del Mercat del Vell, presidit pels màxims representats de les sis comissions de Silla i la Junta Local Fallera al complet. L’acte tindria lloc a la Nau Jove, a les 23 h, després d’un bon sopar. L’acte començava, com ja és tradició, per la presentació de la Junta Local del nostre poble. Una vegada la Junta Local ha sigut presentada i destinada en els seus respectius càrrecs, comença la tan esperada exaltació, en la qual tots els presents vam ser testimonis de la felicitat dels màxims representants del nostre poble. Una vegada finalitzat l’acte, ens esperava una gran discomòbil.

FEBRER PRESENTACIÓ DEL LLIBRET El dia 24 de febrer de 2017 era un dia assenyalat en l’agenda fallera del 2017, ja que el nostre estimat llibret veia la llum. En una nit plena d’emoció, vàrem anar desvelant, a poc a poc, el llibret que representaria i guardaria tot l’any 2017.

Falla Mercat de Silla FALLERS D’HONOR i president. Una vegada inaugurada La nit del 25 de febrer de 2017 tenia lloc l’exposició se n’anàrem en passacarrer la nit en honor dels nostres fallers d’ho- fins a la Nau Jove per a culminar el cap nor, persones importants per a la Falla de setmana amb la imposició de reMercat, ja que són un pilar fonamental compenses per la Junta Central i la Junen aquesta comissió. Ells són una part ta Local Fallera, acte on es reconeixen vital, és per això que mereixien una nit els anys de dedicació a la nostra festa. tan meravellosa com aquesta per rendir l’honor que aquestes persones mereixen. Després d’un meravellós sopar oferit per Casa Pilar vàrem gaudir de l’acte fet per a ells. Després poguérem gaudir de la festa que els fallers del mercats els tenien preparat.

PREMI A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ

El dia 10 de març estarà guardat en el nostre record per sempre, ja que arribava la primera alegria de la setmana fallera. Uns dies abans ens havien comunicat que ens havien MARÇ atorgat el 33é premi a la promoció CAVALCADA DEL PREGÓ de l’ús del valencià que lliura la Generalitat Valenciana. Així que anàLa vesprada del 4 de març de 2017 va rem un bon grup de fallers, tots ben tindre lloc la tan esperada cavalcada contents i orgullosos pel treball fet. del pregó. Així que, ben prompte, tots els fallers a la plaça de la falla per a acabar de preparar les carrosses i donar els últims tocs a les disfresses per a les 17 h, en punt, donar començament a aquesta cavalcada que tindrà el seu final a la plaça del Poble. Ací les veus de les sis falleres majors del nostre poble donarien la benvinguda a les tan esperades festes falleres. EXPOSICIÓ DEL NINOT I LLIURAMENT DE RECOMPENSES I sense donar quasi descans al cos, el dia 5 de març de 2017, encara amb la felicitat de la cavalcada, anàrem a dinar al casal una bona paella. D’ací tocava anar a la Nau de la Cultura a inaugurar l’exposició del ninot indultat. Així que l’emoció de veure per fi el treball d’un any allà anàrem, tota la comissió, a donar caliu a les nostres falleres majors

Llibret 2018

SETMANA FALLERA I arribem, per fi, a la tan esperada setmana. Els nostres dies grans, la setmana de les festes josefines, dies d’una activitat trepidant en què tot és alegria i felicitat i els problemes queden a un costat. Tot és harmonia i bon ambient. Nosaltres començàrem una miqueta abans del 15 ja que a partir del dia 11 ja comença l’activitat al casal, on s’ompli de festes, d’activitats per als xiquets, dels berenars dels màxims representats i, sense adonarnos-en arribarem al 15 de març, dia de les albades, un dia emocionant i bonic. Tot comença a les 20 h de la vesprada quan els cantadors van, casal per casal, cantant als seus màxims representants i la nit culmina al parc de l’Estació amb totes les comissions reunides per sentir els versos que, a poc a poc i amb cura, els cantadors van dedicant a cada comissió del poble. Una vegada acabada aquesta festa, cada comissió va a pel seu ninot indultat i el planta en el seu monument, donant així per començada la gran setmana de falles. El dia 16 és dia de descans, ja que és el dia de rebre el jurat dels monuments i, per tant, dia de reflexió i de preparació per als tres dies més intensos de la setmana.

botant cap al nostre casal, perquè la festa, ens donen el que ens donen, està garantida. Després del dinar, passacarrer per a lluir amb orgull els banderins dels premis atorgats. Per a culminar el dia, el sopar de la nostra fallera major Patricia i, després del magnífic sopar, ens esperava una gran discomòbil. I, a poc a poc, ens arrimem al final d’aquesta setmana i el cansament es va notant. Dia 18, dia de tranquil·litat i emoció. Hui és el dia de fer ofrena a la nostra Mare dels Desemparats, dia esperat per tots els fallers que entreguen el seu cor i els seus precs a la nostra mareta. Després de l’emotiva ofrena, sopar al casal i a gaudir de l’última nit de falles amb l’orquestra Pacífic, amb la qual s’ho passàrem de categoria.

Arribem al dia 17, dia de nervis, d’il· lusió i de sentiments encontrats. És el dia dels premis. A les 10 h, al casal, per fer el passacarrer a casa de les nostres falleres majors i d’ací a la plaça per a rebre el veredicte. Una vegada finalitzat l’acte i amb els premis que Hem arribat sense voler al dia 19, un ens han tocat, se n’anem tots cantant i dia en què en tots es nota quin dia és.

Falla Mercat de Silla Encara que intentes somriure, el teu cor per dins comença a posar-se trist perquè les hores passen entre la missa, la mascletada i el passacarrer boig per a culminar en la màgica nit de la cremà, on tot comença i acaba. És el nostre principi i fi. En aquests moments no pots més que emocionar-te perquè tot acaba i a la volta un raig d’il·lusió brolla en la teua anima dient que ja queda menys per a les falles de l’any que bé. Així, amb aquesta emoció, entrem tots de nou al casal i brindem per l’exercici i per les falles 2018. ELECCIÓ DE PRESIDENT Va ser la nit del 30 de març de 2017, en la intimitat del nostre casal. Després de realitzar la nombrosa votació, quan va ser elegit, per majoria, com a president de la Falla Mercat, Ivan Martínez i Marco. D’aquesta forma Ivan es convertia en el nostre capità per primer any i, amb la seua alegria, començava també la nostra, donant així el tro d’eixida a un nou exercici faller.

MAIG FESTA ANDALUSA El mes de maig comença amb una festa. I quina millor forma d’inaugurar el mes de la primavera que fer-ho amb alegria amb una festa plena de moments molts divertits, balls i un ambient immillorable?

JUNY NOMENAMENT I FIRMA DE CONTRACTES Per a començar l’últim mes de la primavera i el primer de l’estiu celebràrem el nomenament de les que serien les nostres falleres majors per a les falles 2018: Sheila Rodríguez com a Fallera Major i Daniela Valiente com a Fallera Major Infantil. A continuació firmaven els contractes amb els artistes que ens farien els nostres monuments del 2018.

ABRIL APUNTADA El dia 8 d’abril, amb el president al capdavant, vam celebrar tots els fallers i falleres, grans i menuts, el dia de l’apuntada, amb castells inflables i paella. BESAMANS El darrer diumenge del mes d’abril, els nostres màxims representants es van vestir de gala per anar a fer el besamans a la nostra estimada Geperudeta i mostrar-li el fervor i la devoció que li professem.

Llibret 2018

SANT JOAN Oficialment l’estiu, la nit del 24 de juny, a la nostra estimada plaça del Mercat, un any més vam celebrar la nit de Sant Joan amb la companyia del nostre fidel públic i, com no, amb un bon nombre d’actuacions protagonitzades pels fantàstics artistes de la nostra comissió, que ens van fer gaudir d’una vetlada molt entretinguda. FESTA DE L’AIGUA Al darrer dia de Sant Joan i per a donar la benvinguda a l’estiu, els nostres xiquets i els no tan xiquets van gaudir a la nostra plaça d’activitats d’aigua. Un dia molt divertit en el qual s’ho passàrem d’allò més bé.

JULIOL KARAOKE La nit del 21 de juliol vam celebrar la divuitena edició del concurs de karaoke i cantants novells que ja té la marca de la Falla Mercat, marca d’èxit i de categoria. La plaça del nostre poble es va vestir de gala per rebre les meravelloses veus que ens delitaren amb una vetlada excepcional.

SETEMBRE PROCLAMACIÓ

Ja ha arribat el gran dia! El 2 de setembre són proclamats oficialment els nostres màxims representants. Eren cap a les 23 h quan van desfilar, davant de l’atenta mirada d’amics, familiars i fallers. Van rebre dolces paraules de la mà de les nostres presentadores i un pergamí en record del GRAN NIT PLAYBACKS A LA seu regnat. De segur que no podran PLAÇA oblidar la màgia d’aquell moment. A la nit del 29 de juliol, com és costum MIG ANY FALLER al nostre poble, el dissabte anterior al 6 d’agost, i en honor al Santíssim És ja un costum consolidat! El 16 de Crist de Silla, les sis comissions falle- setembre vam celebrar que sols queda res vam organitzar una espectacular la meitat del camí per arribar a l’espenit de playbacks. Com cada any, els rada Setmana Fallera. Vam tindre un fallers del Mercat allí vam estar dei- dia d’allò més intens amb esmorzar, xant el llistó ben alt gràcies a la col·la- castells inflables, tómbola, paella, el boració de grans i menuts, que vam cant de l’estoreta, plantà, cremà, sotreballar de valent per fer-ho possible. par i, per concloure, música fins que

Falla Mercat de Silla ens van deixar. Aquest dia ens va fer ter més aterridor. Els majors, amb les recordar la intensitat amb la qual vi- disfresses i ambientats sota una llum vim un dia de Falles. tènue i un fum de carabasses espanLLIURAMENT DE BANDES toses, vam sopar al casal. Després, música i ball fins a ben tard. Com cada any, es fa lliurament de les bandes a les nostres falleres majors. NOVEMBRE Però enguany, per primera vegada, PRESENTACIÓ MAJOR es va fer amb un emotiu acte al nostre casal, acompanyats dels fallers, fami- «Per conjunt de virtuts que atresora liars i amics. Va ser la nit del 29 de se- i que la fan digníssima portadora de tembre, una nit bonica en què les que nostra més alta representació, brinseran les nostres màximes represen- dem homenatge d’amor i reconeixement a la fallera major de la Falla Mertants reben tan preuat símbol. cat de Silla de l’any 2018, la senyoreta OCTUBRE Sheila Rodríguez i Zaragoza.» PAELLA DEL 9 D’OCTUBRE Això és el que retronava al cel de SiAmb un fantàstic dia estiuenc, el 9 lla la nit del 25 de novembre de 2017 d’octubre, el dia de tots els valenci- per proclamar, amb tots els honors, la ans, com marca la tradició, ens vam nostra regina.

reunir per fer unes bones paelles i La nit donava començament amb un menjar-se-les al nostre casal. Tot se- divertit teatre que donava pas a la preguit, la partideta de truc, les xarrades sentació de les nostres corts d’honor i i bona cosa de rialles. NIT DEL MÓN FALLER La nit del 14 d’octubre ens vam reunir a la Nau Jove les sis comissions per sopar amb gran harmonia. Tot seguit, es van lliurar els premis del campionat de truc i parxís. Enhorabona a tots els participants. BERENAR I SOPAR DE HALLOWEEN Tot i que Halloween és una festa un poc llunyana, també ens agrada celebrar-la. A la vesprada, els nostres menuts, tots disfressats, van berenar al casal i, tot seguit, prepararen una bossa prou terrorífica per poder anar a fer el joc truc o tracte pel veïnat i posar dins els caramels que els donaven. A la nit, el sopar va prendre un caràc-

Llibret 2018

de les veus de nostres meravelloses presentadores Isabel i Pilar. Arribàrem al punt àlgid de la nit, ja que era el moment que retronava a la nau que Sheila era nostra Fallera major. Darrere d’unes emotives paraules de les dues falleres majores, donàrem pas a l’apoteosi, un meravellós palau rosa, mostra del que abans dèiem atresorava al seu interior nostre, la més preuada joia, Sheila, que emocionada de cap a peus va sortir en una formosa carrossa fent el goig de tots els presents. Per a culminar i posar el punt final a la nit, els nostres mantenidors Mireia la seua germana i Mario el seu nuvi, ens portaren per un sense fi d’emocions portant-nos a la sorpresa final. Quan ningú no s’ho esperava, Mario es va agenollar traient del seu jupetí un anell i li va demanar la mà a nostra regina. En aquest moment tan emotiu, donàvem per conclosa una de les la nostra fallera major que, sota un esplèndid espoli, lluïa aquest somriure nits més bonica de l’exercici. tan especial que caracteritza Daniela. PRESENTACIÓ INFANTIL Per a posar el toc d’emotivitat a L’endemà, i encara amb el cansament aquesta màgica nit, la seua germana al cos, donàvem pas a la que seria una Natalia i el seu cosí Rober varen fer vesprada plena de màgia i emoció, on que tots els allí presents s’emocionàel nostre grup de teatre infantil ens va rem amb ells en sentir aquest amor transportar al món de l’arbre de les tan fons que sols senten les persones flors d’espoli. que estimen de veritat. I, d’aquesta Amb aquest teatre començàrem la forma tan bonica, tancàvem un cap nostra presentació i, de les veus de setmana per al record. d’Ana, Nerea, Isabel i Lucia, les nosDESEMBRE tres boniques presentadores, arribàrem al moment en què la nau es renPRESENTACIÓ INTERNA I dia al somriure de la nostra preciosa PENJADA DE QUADRES princesa. Daniela Valiente i Brocal era L’1 de desembre vam celebrar la prepresentada com a la nostra regina. sentació interna al nostre casal perUna vegada vàrem sentir les paraules què pogueren ser nomenats tots els de Claudia i Daniela, es va presentar

Falla Mercat de Silla membres de la comissió que no es pogueren vestir de fallers a la presentació oficial. Un acte desenfadat i a la vegada molt bonic perquè recordem el que hem viscut el cap de setmana anterior i vegem la cara de felicitat de tots els fallers després de la feina feta. PENJADA DE QUADRES Cap a les 23 de la nit del 15 de desembre, els nostres representants del 2017 i del 2018 procedien a fer la penjada i despenjada oficial. Els màxims representats del 2017, Javier, Patricia i Claudia, ocuparien el lloc per al record que formaria part de la història de la nostra falla, i Ivan, Sheila i Daniela penjarien els seus quadres al lloc d’honor que presidiran durant tot un any. DINAR I BERENAR DE NADAL Cap al migdia del 17 de desembre es va començar amb el quintet i la tapa seguit d’un suculent dinarot guisat pels nostres xefs fallers. A la vesprada, els nostres menuts van berenar i, tot seguit, van fer un bon grapat de manualitats nadalenques molt acolorides per tal d’engalanar el nostre casal com cal per a les festes que arriben. CAP D’ANY La darrera nit de l’any ens vam ajuntar un bon nombre de fallers per acomiadar-nos del 2017 com cal: amb un suculent sopar i el tradicional raïm. Vam donar així la benvinguda al 2018 amb bona música i ball.

Llibret 2018

Sheila...

Suau, en silenci, encara que tot ho altera, sense cap so ni soroll, arriba la primavera, per a moure la vida i fer-la esclatar sencera.

Gesmil i flors d’assutzena, i roses i clavellines, que ta mare va guardant amb nacre i perles fines, i que t’entrega el seu cor amb llàgrimes adamantines.

Doncs així has arribat tu, sense cap algaravia però amb una força als teus ulls que ens ompli a tots d’alegria, una oda a l’esperança que en tu, es fa antologia.

Ple d’orgull se sent ton pare, somrient i ben pagat, en veure sa xiqueta plena de felicitat, convertida en la princesa de la Falla del Mercat.

Perquè Sheila és, tota ella, com la fina porcellana, delicada però forta, tota foc i filigrana, tota ella una regina d’aquesta terra sobirana.

I és ta germana una festa plena ella d’alegria, per eixe nadó que la mira, i que sent ja que sa tia, a tots donarà besos però a ell, sols d’ambrosia.

No trobe paraules que arriben a descriure ta bellesa no les trobe al diccionari, ni a la immensa naturalesa, tan sols les puc traure del cor per a cridar-te PRINCESA.

Sheila, ta formosor és un do del déu dels cels perquè tu tota fores sospirs convertits en anhels que ens han portat als teus ulls que semblen ser dos estels.

Princesa del nostre casal dedicada i compromesa, quasi, quasi una xiqueta, però ja amb la maduresa per a ser tu qui ens guie plena d’orgull i noblesa.

Quan Sheila arriba a nosaltres cap faller ho creia: - Ens ha arribat una joia que es feta de poesia, d’escuma blanca de mar i d’alegre fantasia.

Noblesa de ta família Fallera de fonda arrel, sempre entregada a la festa de forma generosa i gentil, que s’implica i que s’esforça en estorar-te el camí de gesmil.

Una dona que és el sol de la nostra horta galana, la llum de nostre casal que a tots els fallers ufana, per tindre, la més bonica fallera, d’esta terra valenciana.

Jose Maria Tomás i González [ 26

Llibret 2018

Estimats fallers i falleres, companys, amics i veïns de Silla,

Sa luta ció d Fa llera e la M ajor

Fa ja molts anys, quan encara veia les coses amb la innocència que porten els ulls dels xiquets, vaig descobrir el món faller. I des d'aquell moment, em vaig enamorar perdudament de les Falles i vaig començar aquesta meravellosa aventura. La vida va continuar el seu recorregut, però com totes aquelles coses que valen la pena conservar, el meu amor per la nostra festa ha estat present sempre. Les Falles són el símbol de tot un poble, un enllaç invisible entre la gent, que ens uneix com a una sola veu. Una veu que parla de tradicions, d'orgull, de festa i de germanor. Un llarg viatge que comença de les cendres i que culmina en un instant etern envoltat de flames i llàgrimes. Aquest moment, que ens connecta amb milers de mirades il.luminades pel foc, fa de les Falles una festa única al món. És per això que vull aprofitar aquestes línies per agrair a tots i totes els que d'una manera o un altra sou les mans que suporten aquest patrimoni nostre. És per vosaltres que la llegenda es va convertir en història i la història en arrel de la nostra definició com a poble, de la nostra tradició, de la nostra cultura. Gent compromesa amb la festa com Ivan, estendard de la nostra comissió. Gent il.lusionada com Daniela, que al meu costat comença aquest apassionant viatge a les terres dels somnis amb olor a pólvora. I com ells, la resta de fallers i falleres de la Falla Mercat de Silla, que porta passejant amb orgull els valors de la nostra festa any rere any. No m'oblide ni per un instant de tots aquells que sou els responsables que us estiga dirigint aquestes paraules. Gràcies amics, gràcies família, per tant i tant d'esforç, per haver-me fet sentir-me recolzada en cada pas d'aquest camí. Hui comença el nostre fantàstic relat en què tots i totes, fallers, falleres, amics i veïns de Silla, tenim un lloc privilegiat en aquesta Falla i on, junts, farem d'aquest any un any per a l'orgull i la memòria, per al somriure i la història.

Visquen les falles i visca la Falla Mercat de Silla

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018

En a Strevist a per: h eila Pa loma So c

Enguany viatgem de la mà de Sheila Rodríguez Zaragoza, la nostra fallera major. Fallera elegant, amb caràcter, sincera, clara, natural... És com ella mateixa es defineix. Treballa com a cap de Recursos Humans als grans magatzems Carrefour, treball que compagina amb la seua gran afició, les Falles.

arra

En començar aquesta entrevista, no és difícil adonar-se'n de la lluentor que desprenen els seus ulls, del seu etern somriure quan comença a parlar, del seu nerviosisme davant les preguntes que anem pronunciant... Tot s'arreplega en una mateixa paraula: FELICITAT, felicitat que ens transmet perquè el seu somni s'ha fet realitat, FELICITAT davant d'una experiència que està vivint al màxim i que, segons ens comenta, mai hauria imaginat que fóra com està sent. Està superant tot el que fins a hui havia imaginat. En la falla, és coneguda per tots, la xicalla, la joventut i les persones majors, no és difícil fixar-se en ella per la seua gran bellesa i per la seua dolçor, sempre de forma discreta, passa hores i hores en el nostre casal, col·laborant en totes les activitats que es realitzen. És fallera des de fa anys, però volem saber més, Sheila, volem que ens expliques com va començar a picar-te el cuquet faller... - Els meus primers anys com a fallera van ser a València. Tota la meua família és fallera, iaios, pares, germana, tios, cosins… La meua vida sempre ha estat lligada a les Falles, les sent i les visc al màxim. - A casa, sempre ens hem vestit tots de fallers, podeu imaginar el que això comporta, però aquesta és la màgia de les Falles i no ens imaginàvem una ofrena sense eixir els quatre de valencians. - Els moments de desfilada en l'ofrena de València han marcat moltes èpoques de la meua vida i m'han fet viure i sentir moments de gran emoció, tant personals com familiars, i això et marca per sempre.

des

Falla Mercat de Silla Després de diversos anys a València, véns a Silla i entres a formar part de la Falla Mercat de Silla, explica'ns com va ser! - Els meus pares ja eren fallers d'aquesta falla i volien que la meua germana i jo també ens apuntàrem a falleres. L'any 2014, aprofitant que l'ofrena de València no coincidia amb la de Silla, la Comissió del Mercat em va brindar l'oportunitat de desfilar amb ells, i així va ser com va començar la meua història en el Mercat. - Aqueix mateix any vaig passar molt bones estones en el casal. Em van tractar en tot moment com una fallera més, sense distincions per càrrec, o per antiguitat. Si alguna cosa he de destacar d'aquesta comissió és la gran família que són, que sempre esperen nous fallers amb els braços oberts i que, des que entres, t'acullen d'una forma tan afectuosa que ja no vols eixir-ne. Açò em va passar a mi, vaig passar un any tan bo que no vaig dubtar a continuar durant el següent exercici. I no solament et vas apuntar a fallera... (entre riures) - No, no només em vaig apuntar a fallera, sinó que aquell mateix any els meus pares ja em van apuntar per a fallera major de l'any 2018. Vam fer una promesa, quan acabara els meus estudis, compliria el meu somni. I ja ha arribat el 2018, com passa el temps, ja estem ací, complint-ho. Com bé dius, complint-ho, perquè aquest no només és el teu somni, és el somni de tota una família. En la teua casa, des del teu nomenament, s'han viscut molts moments d'emoció. Els teus pares sempre al peu del canó, incansables fallers sempre pendents que tot estiga perfecte, sempre col·laborant en les diverses activitats que es realitzen al nostre casal. Com estan vivint ells el teu regnat? - Sí en el meu cas és un somni compartit amb tota la meua família, no solament els meus pares, sinó els meus tios i cosins també estan molt il·lusionats amb aquest viatge faller. Ells ho gaudeixen quasi més que jo! M'acompanyen a tot i sempre estan a punt per al que necessite. Inclús el dia de la presentació, els meus cosins, fallers de València, no

Llibret 2018

volgueren pedre's l'acte i, vestits de valencians, em rendiren els honors com a falla convidada. - I a casa... Ací sí que estem tots, ma mare no para ni un moment preparant tots els detalls de cada acte i el mon pare que és nervi pur, sempre està pensant i organitzant. Han gaudit molt anant junts a triar les teles, adreços… Fins i tot he de contar l'anècdota que van anar el dos junts una vesprada de compres i van vindre carregats amb les manteletes d'un dels meus tratges i no van poder haver triat millor, em van encantar. -

D'altra banda, està Mario, incansable, seguint el meu ritme sempre amb un somriure, i la seua família, que sempre està al nostre costat i ens està ajudant molt amb tots els preparatius, em tracten com a una filla. - I, com no, el meu pilar fonamental, la meua germana, que m'aconsella i ajuda en tot. I el millor tresor de la casa, el nostre terratrèmol Yeray, que està vivint com el que més tot el que ocorre a casa i que, enguany, viurà les seus primeres Falles i serà per la porta gran. Sé que junts ho passarem genial.

- A tots vull donar les gràcies per l'esforç que estan fent perquè es complisca el meu somni. He de contar-vos que va ser molt bonic i, a la vegada, molt divertit anar tots junts a fer-nos fotos vestits de fallers. La seua implicació és impressionant. Ara en aquestes dates ja has viscut molts actes importants: nomenament, signa contractes, proclamació, presentació... Explica'ns com els has viscut! - Com de ràpid ha passat, sí que he viscut molts actes i tots ben emocionants, destacar algun és difícil, però la Proclamació va ser molt especial, la vaig gaudir molt. Estava tot preciós, a casa no faltava detall i a la Nau tot estava preparat perquè fóra una nit especial, i així va ser, no va poder eixir millor. - Els fallers van treballar molt dur perquè tot estiguera perfecte i, el millor, la sorpresa dels meus pares “El cant d'albades”. Ells sabien com d'important era per al mi i no em van fallar.

Falla Mercat de Silla - D'altra banda, la Presentació, per a mi uns dels millors actes i... Quina nit! Impressionant des del principi fins al final, i quin final! (es riu) No tenia ni idea que l'exaltació me la feien Mario i Mireya (el nòvio i la germana). I va ser molt emocionant per a mi veure'ls junts dalt de l'escenari, i no podia imaginar-me com havien aconseguit guardar el secret durant tant de temps! Va ser molt especial escoltar les paraules que em van dirigir. Però... Quan ja creia que estava tot dit, es produeix el moment de la petició de matrimoni, això sí que no m'ho esperava! Va ser preciós, una nit que no oblidaré mai... Gràcies a tots per fer-ho possible! Sheila, el que has viscut fins ara, ha sigut solament el principi, ara ve la recta final, mesos carregats d'actes i ja, per fi, la Setmana Fallera. Conta'ns com ho esperes! - Estic desitjant que arribe la Setmana Fallera, sobretot la Nit d'Albades i el meu sopar. Sé que serà una nit en què estaré envoltada de les persones que més estime, amistats, família i falleres i fallers; ja no es pot demanar més. Sé que serà una nit de festa i emoció, que gaudiré al màxim malgrat el cansament que segurament ja portaré arrastrant. Parlant de cansament, enguany hauràs de controlar les nits de festa... - Sé que enguany no podré quedar-me fins a molt tard, sóc conscient d'això i no m'importa, viuré les Falles al màxim dia i nit, i això és el que importa. És un fet que passa una vegada en la vida, no puc perdre'm detall! Tinc ganes també d'anar a les despertades, no he anat a ninguna mai, tinc curiositat i ganes que arribe el dia! Compartiràs aquest viatge amb Daniela, fallera major infantil, i amb Iván, president. Què ens diries d´ells? - Iván, a més del nostre president, és amic des de fa anys. El coneixia abans d'entrar a la falla, ja que va compartir amb els meus pares un càrrec en la Junta Local Fallera. Quan es va presentar com a president, la meua alegria va ser enorme, perquè sabia que seria –i és– un gran president.

Llibret 2018

- Sempre està pendent de nosaltres, atent, servicial, no perd detall perquè sempre estiguem estupendes.

- I Daniela, qui la conega ja sap que és, senzillament, meravellosa. És una xiqueta tendra, afectuosa, educada… En podria dir mil coses! Ha sigut molt fàcil per a mi compartir aquest regnat amb ella i amb la seua família, són estupends, són els millors companys de viatge que he pogut tindre! A més a més, aquesta experiència la compartiràs amb sis falleres majors més. Com és la vostra relació? - La relació és molt bona, ens portem molt bé. Encara que cadascuna és d'una edat, ens uneix una il·lusió i un somni, i això farà que passem un any meravellós. Ja estem arribant al final d'aquesta entrevista, el temps ha passat molt ràpid i ha sigut molt fàcil parlar amb Sheila, vull donar-li les gràcies per seguir com des del principi, amb el somriure en la boca explicant milers d'anècdotes viscudes fins a hui i que, per espai, no podem relatar. Per acabar, què els diries al món faller en general i als fallers i falleres del Mercat en particular? - Espere que tothom gaudisca d'aquest any faller, ja que la festa de les Falles, és per a viure-la i gaudir-la al màxim, perquè és la millor festa del món. - I als meus fallers i falleres, als grans fallers de la Falla Mercat de Silla, vull dir-los que ho donaré tot per a representar-los com es mereixen, que són els millors i que sé que m'acompanyaran en aquest viatge i que junts viurem unes Falles inoblidables!

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018

Benvolgudes falleres, fallers i amistats.

D 'una Ca Mar ldos e a...

Sóc fallera d’esta xicoteta però gran comissió des de fa 6 anys, encara que, per a mi, és com si ho fóra de tota la vida, ens acolliren tan bé que, de seguida, passàrem a formar part d’esta gran família fallera. Enguany és un orgull per a mi poder dirigir-vos unes paraules com “la mare caldosa de la fallera major”, com diu ella, la meua filla Sheila, una dona que va tindre una curta infantessa perquè, des de ben menudeta, apuntava maneres. Sempre ha sigut una xiqueta que ha tingut molt clar el sentit de la responsabilitat, serietat, saber estar i, sobretot, sempre ha tingut les coses molt clares, sap el que vol i com ho vol. A casa, estem molt orgullosos de tu, Sheila, perquè tot allò que et proposes ho aconsegueixes. Encara recorde els primers dies que començaves a vindre a la falla, jo tractant de convéncer-te perquè t’apuntares de fallera i la teua resposta fou: “d’esta comissió sí que vull ser fallera, però, a més, vull ser la seua fallera major”. Al papà i a mi ens va fer molta il·lusió i, encara que faltava molt de temps, perquè tu volies que fóra a l’any 2018, no ho dubtàrem ni un moment. Tu pensares que seria el teu any i el teu regal de final de carrera, i no et vares enganyar... Este 2018 és l’any de la teua vida: fallera major, has sigut tia per primera vegada, has aconseguit un lloc de treball en allò que t’agrada i pel qual has estat preparant-te tants anys, i serà també l’any del teu casament… No es pot demanar més! M’agradaria dir que estic orgullosa de tu és poc dir... Sheila, sols vull dir-te que gaudisques al màxim: bota, riu, balla... Que nosaltres estarem sempre al teu costat preparant i gaudint, perquè la teua felicitat és la nostra felicitat. Voldria aprofitar esta ocasió per a convidar-vos a tota la comissió, a les amistats i al veïnat a compartir en nosaltres estes Festes Falleres, a gaudir al màxim i fer d’este any 2018 un any inoblidable. Visquen les Falles 2018!!!

Adela Zaragoza 40

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018

Estimada meua,

Am d'en b ull amo s rat. ..

De vegades, m’agrada reposar un moment i mirar les cares dels qui ens envolten. En ells puc veure les expressions de la vida: de l’alegria, quan ens somriu el destí; de la tristesa, quan ens desafia. I en els seus ulls puc entendre que, darrere d’ells, es troba l’essència de la vida mateixa. Mirades que parlen d’amor, ple d’amor infinit. Mirades que anhelen aventures, camins per recórrer, cims per conquerir. Mirades, en definitiva, que parlen sense paraules. Hi ha altres tipus de mirades, en canvi, que ens expliquen històries. Històries amb olor a llar que saben com acaronar la calor d’aquells que estimem. Tu tens una d’eixes mirades. Una mirada que combina la calma que donen els anys ja recorreguts amb la llum dels qui estan per vindre. I que té l’anhel d’escriure els milers d’històries que tindran l’aventura que comença. Aquest any 2018 serà molt especial. Per a tu, per a mi, per a tots. Un any en què hem de pintar d’infinites tonalitats el quadre que iniciàrem tots fa uns quants mesos. Hi ha tantes coses per veure, per gaudir, per guardar en eixe bagul de records inoblidables... Ara som a la vora del camí, un camí que parteix cap a un destí per descobrir. Però, abans d’anar a l’aventura d’allò que està per vindre, deixa que et conte un secret: serà meravellós. Serà una de les grans experiències de la teua vida. I la gaudiràs amb tots aquells que han volgut compartir-la amb tu, des que l’embrió d’aquesta idea es va convertir en una realitat. Assaboreix cada moment. No importa si el sabor és dolç o, en algun moment, és mes amarg. Aqueix és el veritable significat del viatge. Cada pas, cada gir, cada bot i

Falla Mercat de Silla cada caiguda. Totes i cadascuna són les notes de la melodia que compondràs. I no et preocupes de res, dissipa els temors. No hi haurà cap muntanya prou gran o camí suficientment llarg per a poder allunyar-te’n del teu destí. És una cosa que portes molts anys atresorant en el teu interior, anhelant tantes nits i, el que ahir va ser un somni, hui és una realitat que només pot tindre un final: el que tu vulgues que tinga. En aquell viatge ens tindràs a tots de la mà, acompanyant-te i gaudint amb tu, perquè la teua felicitat és també la nostra. La de la teua família, la de les teues amistats, la de la falla i, per descomptat, la meua. En els teus somriures passejarem buscant moments per a recordar. Cantarem, botarem, ballarem i riurem, i deixarem a un costat durant aquests moments les càrregues pesades de la vida. Gracies Sheila, per deixar-nos acompanyar-te en aquesta aventura increïble. Gràcies per obrir les portes del teu cor i deixar-nos gaudir d’aquesta mirada plena d’històries per contar, de moments per escriure, de vida per viure.

T’estime, sempre teu. Mario Madrigal

Llibret 2018 44

ia d n

M a l a

Falla Mercat de Silla

Estimada Sheila: Diuen que una imatge val mĂŠs que mil paraules i amb aquestes imatges creiem que esta tot dit, saps que pots comptar amb nosaltres per el que siga. Els teus amics i amigues, que tâ&#x20AC;&#x2122;aprecien i estimen. 45

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Lema de la Falla:

La Xina ARTESÀ: Paco Vizcaíno EXPLICACIÓ: Jose M. Tomás

Llibret 2018 48

Enguany en la Falla Mercat volem retre un homenatge a una cultura ancestral de la qual rebem gran bagatge. I copiar és el primer, si volem traure avantatge.

Cr Fa ítica lla Mde l a ajor Una cultura mil·lenària

A la figura central tenim una donzella xina, una princesa imperial vestida de popelina, a la qual acompanya un dragó amb sa llengua viperina.

A ningú causarà estupor ni admetre, sense sorpresa, que la cultura més antiga i que millor ha sigut transmesa, no és l’egípcia o la sumèria, és la civilització xinesa.

També tenim un gerro fet de porcellana fina; en realitat és de cartó però, com ningú no ens apadrina, ja veurem si amb tant de gasto no el fem de paperina.

Per tantes coses destaquen els antics habitants de Xina, que ni tan sols s’endevina tot el que varen crear. I no sé si podré explicar quatre mil anys de rutina.

És un país molt gran que està ple de molts tòpics, com que són treballadors i fan esforços ciclònics, i de vegades només són somnis un tant utòpics.

A veure, sense ser pesat, si puc mesurar el treball... A esta civilització mil·lenària, hauré de fer algun retall que, en una història tan llarga, no podem entrar al detall.

Però treballar com xinesos és bregar sense parar, posar-li hores i esforç i molt poc per a guanyar. igual com els contractes basura que els jóvens han d’agafar.

Destacarem quatre períodes per a poder-ho explicar: cinc mil anys d’època antiga; mil cinc-cents d’unificar ; cinc-cents coneixent estrangers; i els cents últims per oblidar.

Ja veureu com a poc a poc li anem a traure semblança a les terres de València i aquest país en puixança. Moltes coses tenim en comú per posar en la balança.

Com he resumit molt, un poc concís m’ha quedat, però no voldreu que us conte dia a dia el que ha passat. Així que, amb poques paraules, açò ho deixarem arreglat.

Falla Mercat de Silla Època antiga Quan a Europa anàvem, encara, corrents amb tapalls i no teníem grans ciutats, i vivíem en amagatalls, el xinesos ja havien, fins i tot, inventat els ventalls.

Com ara la tinta xina i les plomes de paó, millors que les de gallina per a temes d’administració, l’escriptura era molt més fina i costaven un renyó.

Ja cultivaven arròs i menjaven mandarines. Feien peces d’alabastre, fins i tot, també bacines. Que jo no entenc, per a pixar, per a què feien peces tan fines?

Amb tant de paper crearen la burocràcia correnta, però també duia feina copiar una parlamenta, així que, per fer-ho fàcil, van inventar la impremta.

De bous i búfals salvatges, saberen traure’n profit, no sols menjaven la carn fent el bou un poc rostit, l’ensinistraven per fer feina i tirar d’un jou amb el pit.

I ja posats a inventar, com igual era col que bleda, i de traure coses noves ja s’havia alçat la veda, no se’ls ocorre altra cosa que fer el paper moneda.

Feien eines i utensilis, com l’aladre, el falç i l’aixada, començaven a fer ciutats de forma constant i abnegada, perquè la població de l’època ja estava massificada.

Tenien paper i tinta, baratet i en quantitat, també tenien impremta, per a fer sense trellat barbaritat de diner lleuger i poc pesat.

I clar, per a tanta gent junta s’havia de portar control, i no resultava gens pràctic apuntar-ho en un cudol, perquè la faena es feia lenta i a passets de caragol.

I tenint la caixa plena i les ganes de gastar, doncs a tirar sense límits posant tots a treballar a veure si altres coses es podien inventar.

Així que, per fer més ràpida la tasca d’este quefer, no se’ls va ocórrer altra cosa que inventar el roll de paper, i tot el que per aquest invent fóra precís i menester.

Inventaren tantes coses que no es pot ni imaginar: les cometes, els carretons i l’àbac per a contar. El rellotge per a les hores i la brúixola per navegar.

Llibret 2018

L’acupuntura, l’acer, el sismògraf i la porcellana, la confecció de la seda, del cotó i la badana, també inventaren la pólvora i tot el que ella demana.

Molts símbols comportava la figura del dragó. la saviesa, la força, el poder d’evolució, però el més important és que simbolitza la unificació.

I tot açò es va fer, com qui diu en un tris-tras. Sense forçar molt la marxa, anant a poc a poc i al pas, perquè, si es posen a córrer, ens hagueren tocat el nas.

I això es manifestava amb la seua definició: ulls de llagosta, nas de gos, banyes de cérvol, melena de lleó, bigots de bagra, cos de serp, i cua de balena per la natació,

La unificació de les dinasties dragó escates de peix, peus de tigre, orelles de bou, morro de camell Governar tanta gent era difícil, i garres d’àguila des del turmell. perquè el xinés és parlador, Tot el més imprescindible així que, per a dominar-los, té el drac en el fardell alguns s’anomenaren senyors, que, per ser un ésser celestial, els senyors tenien prínceps s’ha de tindre bon nivell. i, els prínceps, a l’emperador. Un tot en un concentrat. Però com que tots volien pujar Tota la terra de Xina i arribar a ser el relleu, en un bitxo representat. el senyor volia ser príncep, Ah! I la llengua viperina, el príncep, de l’emperador, l’hereu, no vull ser jo mal pensat i l’emperador, per no ser menys, si dic que és llevantina. volia arribar a ser déu. Però, tot i tindre un drac Així que, per arreglar l’assumpte, que representa tots els cantons, per la dreta i per l’esquerra, les guerres no paraven, es resolgueren com sempre ni tampoc les invasions, s’han resolt ací en la terra aleshores, per protegir-se, les disputes i diferències: començaren a fer construccions. amb violència, sang, i guerra. Un dia un emperador, A més a més, també patien després d’una gran baralla, alguna que altra invasió, agafà un plànol de Xina i no els quedà més remei i li dibuixà una ratlla que inventar-se la il·lusió i va dir al primer ministre: que l’emperador de Xina era, ací fes-me una muralla. ni més ni menys, que un dragó.

Falla Mercat de Silla I aquell, sense amoïnar-se, n’agafà, d’homes, un grapat, anem a posar uns cent mil, i començaren en el forjat allà per un mes d’abril, pensant que, pel Nadal, acabat...

I allí van viure tranquils una relaxada vida, un grapat d’emperadors, de forma molt exclusiva, aïllats del poble i la xusma en la ciutat prohibida.

Doncs no eren il·lusos estos! Per no dir una cosa lletja... Però, com que eren un poc cabuts, es van estrènyer la corretja, i més de dos mil anys, els tios es tiraren posant barreja!

Però, amb tant de malbaratar, començaren a tindre fama, i a Occident escoltaren, perquè feien molta escama, que a Xina hi havia riquesa penjada en qualsevol rama. I Occident vingué en tropell per concloure el melodrama.

I, com qui no vol la cosa, sense ser exagerat, posaren huit mil kilòmetres, de tot un mur empedrat, més torrasses i merlets per deixar-ho decorat. Això sí que és obra de xinesos, això sí que és tindre paciència. Nosaltres també som pacients, perquè sé per experiència que si nosaltres ens haguérem posat a fer aquesta obra a València, segur que, a hores d’ara, no tindríem ni el paper de la llicència. A la fi d’aquest període, un emperador trempat, un de la dinastia Ming, que sembla ser nom de gat, va voler fer-se un gran palau per quedar-se dins tancat. En huit-centes fanecades que sobraven d’un bancal, l’home es va fer una caseta que mai no s’havia vist una igual, i tot el poble el va conéixer pel gran palau celestial.

Contacte amb els estrangers Esta part de la història és la millor definició de com un imperi mil·lenari, amb contacte amb la “civilització” quasi, quasi es desintegrà i se’n va anar per l’albelló. Des de l’època més antiga, quan manaven els romans, ja tenia contacte Xina amb els antics italians i anaven canviant-se coses, com bons i hàbils comerciants. Per portar seda i perfums, des d’Àsia fins a Occident, es creà la ruta de la seda per unir dos continents, travessant les terres d’Àfrica i tots els deserts d’Orient. Primer va ser Marco Polo, un comerciant genovès, el que va descriure la ruta tant d’anada com del revés, després, un quants jesuïtes anaren contant un ves.

Llibret 2018

Fins que a la ciutat de Macau s’instal·laren els portuguesos, i açò va ser el principi de la fi per als xinesos, perquè més tard arribaren els pirates del anglesos. El tracte no va ser just, sí faltat de dignitat, perquè canviaven pura seda per un opi enverinat que creava gran addicció i destruïa la societat. Però açò als grans bucaners, als pirates del anglesos, res de res els importava, ells volien conquerir i tindre els xinesos sotmesos, fent que els seus dinerets no estigueren compromesos. Començaren les disputes com un partit de ping-pong, i, quan els tirs acabaren i sonà finalment el gong, els xinesos havien perdut i els anglesos guanyaren Hong Kong. Es va obrir la veda sobre el país dels xinesos. Els russos agafaren Manxúria, altre tros els holandesos, els alemanys Shantung, i, el sud, per als francesos. Xina queda trossejada, debilitada i sotmesa, i això va fer nàixer sentiments entre la gent compromesa, fins que arribà el gran drac de la República Popular Xinesa.

La república Els últims cent anys de Xina han sigut trepidants. Han tingut revolucions, sublevacions constants, una invasió del Japó en la qual acabaren triomfants, i, a la fi de la mundial guerra, va guanyar el Kuomingtang i Chiang Kai-shek es proclama com figura d’alt rang, però el Partit Comunista volia llançar-lo al fang i ja tenim una guerra civil plena de morts i de sang. Va ser el Partit Comunista qui guanyà la tensió i el seu líder Mao Zedong qui trobà la solució de fer plans quinquennals per a tota la població. I pareix que funciona, perquè començaren a créixer i tots estaven contents, sense donar cap paréixer, que protestar provocava que pogueres desaparéixer. Després de la mort de Mao, el gran líder fundador, arribà Den Xiaoping, com el gran reformador que modernitzà Xina, aportant-li un nou valor. Va canviar l’economia obrint-la a l’exterior del lliure mercat; va ser el millor ambaixador, i copiaren la tecnologia fins que van fer-ho millor.

Falla Mercat de Silla Ara, Xina i xinesos són el gran exportador no hi ha sector que no toquen i li donen més valor, i han començat la conquesta del xicotet consumidor.

Els xinesos són molt amables, servicials fins embafar. Tot atencions i cortesia per veure si et fan entrar, i una volta dins es riuen perquè ells saben què hi ha de menjar.

Amb els tractes comercials, estan conquerint el món: Àfrica és quasi seua, vivint en un entreson, i l’Amèrica llatina és l’objectiu segon.

Per menjar a un restaurant xinés, s’ha de ser prou prudent, llegir dos vegades la carta i tindre sempre present que esta és una aventura i que has de ser valent.

A Europa començaren sense fer pols ni soroll, primer amb els restaurants, treballant sense restoll, i després en els basars obrint-ne sense abatoll,

De tota la varietat de coses que en la carta pots trobar, algunes són més menjables, altres fan més sospitar, sobretot aquelles que pareix que prou vagen a picar.

i així, a poc a poc i en silenci, van quedant-se amb el millor, i el comerç tradicional cada volta està pitjor perquè no pot vendre igual, que aquest gran competidor.

De tot sempre hi ha una cosa que porta darrere ‘xinés’: amanida xinesa, sopa xinesa, bolets, gambes i arròs xinés, crestes, ànecs i pollastre, tot es fa a l’estil xinés,

I el somni d’aquell imperi de l’emperador celestial, està fent-se realitat d’una forma comercial, perquè Xina és, en negocis, un imperi colonial.

però això deu ser una trampa, perquè ningú t’explica com és. Així que vés amb compte si no vols eixir de través, amb la panxa rebolicada, i el cul sencer encés.

Els restaurants

També tenen molt de costum de posar verdures estranyes: algues, brots de soja i bambú... Atenció, els bambús són canyes! Si comencem menjant així, acabarem menjant borranyes.

De restaurants xinesos, n’hi ha pertot arreu. On no hi havia cap, de sobte, en munten deu, tots amb cartes llarguíssimes i, a més, molt bé de preu.

Llibret 2018

També tenim una trampa amb el curri i derivats, hem d’esperar que els cuiners no s’hagen alçat enfadats, perquè si no, aleshores, això no s’ho mengen ni els gats.

I el cim de la cuina xinesa per sortir a garrameus, digne de tots els elogis i digne de tots els trofeus, no és un plat molt complicat, són els humils fideus!

De la salsa agredolça, quasi millor no parlar. La salsa tot ho dissimula perquè anul·la el paladar, i tant es val el que porte, no ho sabreu endevinar.

Són molt fàcils de cuinar, tots els ingredient són admesos, brots de soja, bambú i Chop-suey, salsa agredolça i curri compresos, tot barrejat, picant i fregit i ja tens fideus xinesos.

Conill, pollastre, titot, porc, ànec o vedella, tot sabrà al mateix siga gat, gos o ovella, i tan es val siga pernil com una trista morella.

I, per a finalitzar la festa, unes postres no vindrien mal. Jo no sé si aquestes postres són d’una recepta ancestral, sonen a l’imperi celestial:

I què em digueu del Chop-Suey? També es pot combinar amb tot... Semblen tires de verdures eixides de no sé quin pot que poden portar peix o carn, i qui sap si algun borinot. L’arròs és molt important i te’l fan fregit o al vapor, però això no és molt important perquè no té cap sabor, és una massa compacta blanquinosa i sense color, i si vols que siga un plat per a opinions propícies, només has de posar-li un bon grapat d’hortalisses, truita, gambes i pollastre, i ja tens arròs tres delícies!

Panellet de pinya que no du, púding de tofu, pastís de lluna, barba de drac, gelat fregit, flam xinés en sa llacuna. I, per suposat, no poden faltar les galletes de la fortuna. Jo crec que amb tant de menjar estic un poc embafat. Deixem un moment la cuina i baixem a l’enfangat! Que, l’arròs, allí i ací, és un aliment preuat. El cultura de l’arròs A Xina, fa milers d’anys que l’arròs s’ha cultivat per omplir milions de panxes i portar prosperitat perquè és un menjar nutritiu i, a més, és molt barat.

Falla Mercat de Silla L’arròs a la cultura xinesa també està mitificat, perquè, conta la tradició, siga o no veritat, que els déus per llevar fam l’enviaren en la cua d’un gos enganxat.

A València, que també ens agrada i és un cultiu principal, que el cultivem a l’Albufera i en les extensions d’aigual, que el tenim com a bandera, en nostre acerb ancestral,

Per als xinesos, l’arròs és símbol de prosperitat, per saludar, al matí, pregunten: “ja te l’has menjat?” I, si perds el treball, diuen: “el tassó d’arròs s’ha trencat”.

que el fem de mil maneres, molt bones en general, i que de reunions i festes és nostre plat principal, sent, sobretot, la paella, un plat de fama mundial,

Si a Espanya els parats tingueren tots el tassó trencat, no hi hauria prou argila, ni tant de forn preparat per refer en les terrisseries, el que els governs s’han carregat.

no mengem més de vint quilos per cap, de forma anual! Tenint en compte l’arròs a banda, l’arròs al forn setmanal, el que fem amb fesols i naps, i el plat d’olla de Nadal,

En quasi tota la Xina, menjar arròs és obligat, tan es val barrejat amb verdures o blanc i poc substanciat. Però almenys una vegada al dia quelcom d’arròs n’has tastat.

més totes les varietats de paelles i tots els arrossos melosos, només mengem uns vint quilos d’arrossos tan substanciosos! Jo crec que els xinesos, per a l’arròs, són un poc massa caldosos.

Tan es val si són postres dolces, farinetes, farcit o guisat, igual té un plat abundant o un entrant elaborat, cada xinet es menja a l’any, més o menys, cent quilos, mal contant,

Per això estan els pobrets un poc cansats i ullerosos, perquè la digestió de l’arròs pot tindre finals perillosos, tant per a les canonades com per als culs més penosos.

i com són mil quatre-cents milions, això és una barbaritat, hi ha camps de dos collites, i algun delinqüent espavilat està triturant el plàstic com si fóra arròs de veritat.

Però el que sí és veritat, és que tots dos tenim a les mans, una cultura arrelada a la terra i heretada dels ancians, que uneix, en la distància, els xinesos i els valencians.

Llibret 2018 56

La seda Com ja hem dit un poc abans fa sis mil anys, dalt o baix, ja criaven cucs de seda aquests xinets a bastaix, i la fabricació era un secret ben guardat en un calaix.

Així que durant milers d’anys este secret es guardà. Les teles sí que les venien, però ningú no res contà de com es feia i fabricava esta tela tan preuà.

Conta una llegenda xinesa que la dona d’un emperador un capollet trobà i obrint-lo amb un furgador dins del te li tombà i com tenia molta calor

Durant quasi cinc mil anys aquest secret es guardà, fins que l’ambició d’alguns, a la por de la mort guanyà, i el secret de teixir seda a la resta del món arribà.

el capoll va i es desfà. Aleshores la princesa, quan l’agafà entre les mans, va emportar-se la sorpresa, que era tot un sol fil trenat i es podia desfer la pressa.

A València la portaren els àrabs i en aquesta terra es quedà i ja fa quatre cents anys, que el gremi de velluters es fonà, i la seda de València fama i renom agafà.

Com el fil era prou fort, amb altres es podia unir, i amb un poquet de paciència, també es podia teixir, i així començà un negoci on ningú podia competir.

La indústria de la seda, a València, va ser important, i gran part de l’economia girava al seu voltant, bé criant cucs o teixint o amb les teles negociant.

Esta dona quan morí tan bon negoci deixà, que la “deessa del cucs de seda”, tot el poble l’anomenà, i així es conta la història de com tot açò començà.

A l’antiga ciutat de València, al barri dels velluters, hi havia un gran rebombori en els més de cinc mil tallers que tenien a totes hores funcionant tots els telers.

Com no volien que ningú sabera com fer fil de seda a muntó, decretaren una sentència, per si algú cometia la infracció, i contar-ho comportava la pena de decapitació.

A tant de producte acabat s’havia de donar eixida, i, perquè els comerciants tingueren una bona seguida, es va fer la Llotja de la Seda, per traure’ls a tots la mida.

Falla Mercat de Silla Després arribà la Decadència i la indústria s’enfonsà, però fins a hui continua, en nostra terra arrelà i es veu a les cercaviles, i en la ofrena, dibuixà.

Si busques i reboliques en el seu caos aparent, sempre trobaràs tresors que no veu la gent corrent, o potser alguna ganga a un preu quasi indecent.

Quants milers de falleres lluint espolins de primavera, fan que en nostra festa perdure l’antiga indústria sedera que, venint d’allà de la Xina, ací es va fer bandera.

Sempre estan oberts amb tots els estants preparats, ploga, neve o pedregue, si no estan inundats, sempre estaran dispostos a resoldre’t les necessitats.

Els basars xinesos

Són centres de cultura on es fusiona a l’instant, la llengua mandarina i un valencià delirant, que encara que semble mentida, tothom l’acaba agafant.

No hi ha cap lloc a Espanya, ja siga gran o menut, siga important capital o un poblet desconegut, ja estiga a prop de la platja o enmig d’una serra perdut, que no tinga un basar xinés grandiosament concebut. Ple de milions d’articles, del més gran al diminut, per cobrir totes les necessitats i a un preu prou escorregut. Un basar és un món d’aventures d’un nivell molt remogut, on pots trobar qualsevol cosa que, ni en somnis, hagueres volgut, i que pot crear addicció i ser mal per a la salut. En un basar, mai no estaràs sol, perquè algú et vigilarà que no amagues la compra on cregues que no es vorà, perquè els xinets són molt llestos i sempre algun ho descobrirà.

En els basar també trobaràs cartellets per educar: “si xiquet trenca, pare pagar; si pare paga, xiquet plorar;” “La solució més bona: el xiquet no pot tocar.” Pots trobar filosofia xinesa difícil d’interpretar, i algun element budista quasi sempre per decorar. Objectes que, de vegades, són difícil d’imaginar. I amb una qualitat difusa, gens fàcil per a confiar. Les imitacions de marques és un tema per oblidar

Llibret 2018

i, si les marques són blanques, no et deus ni tan sols arrimar. Algunes publicitats són per posar-se a plorar, com la Torre Eiffel de Londres, o un Madrid a Ultramar.

I qui penseu que, entre nosaltres, poden tindre l’habilitat, de contar-nos “contes xinesos” amb total impunitat? Sí, senyors, són els polítics els qui tenen la potestat.

Si no t’agrada res del que veus i l’aparador no et fa somiar, un gosset de la bona sort sempre et podràs emportar, que eixe gosset menejant la mà, amb quelcom et podrà ajudar.

Ells semblen, quan expliquen el que ocorre i ocorrerà, les conseqüències que tenen, el que ha passat i el que passarà, com una historieta il·lusòria que mai saps com quedarà.

Els basars xinesos estan a només uns metres de casa, una porta a altra dimensió, i el valent que la traspassa entra en un món d’il·lusions que l’agafa com la llepassa.

I nosaltres a tragar-ho contents i il·lusionats, perquè el camí que ara prenen porta noves oportunitats, altres noves esperances que per a fer-se’n realitats

hauran de passar tres anys, i un astre blau celestial, Sabeu perquè es diu, com a gràcia, amb una cua d’estrelles, “conte xinés” a un conte xinés? també fent una gran espiral Perquè és una narració llarga, sobre el llom d’una muntanya que relata algun succés on un drac sobrenatural, que està ple de fantasia i, a la fi, es queda en res. amb el seu alè de foc i flama farà que s’alce de la mar Un conte xinés és una història una ona prodigiosa que, a l’hora de la veritat, que tot ho ha d’arreglar, ningú creu que siga possible mentre plouen monedes d’or que arribe a ser realitat. perquè tot ho puguem comprar. Tan sols els ingenus i incautes li donen credibilitat. Si et creus aquest conte, de res t’has de preocupar, L’accepció de “conte xinés” perquè també et creuràs feliç és la forma en què alguns que els impostos no han de pujar, enganyen i confonen que la sanitat millora, en els moments oportuns, que un bon treball has de trobar, als babaus predisposats, corrents, ignorants i comuns. Els contes xinesos

Falla Mercat de Silla que la corrupció desapareix que l’atur s’acabarà, tots tindrem vivenda digna i la jubilació es garantirà, la immigració serà ben rebuda i tot el món treballarà,

Per xinesos i valencians, per tots dos és passió, el soroll dels trons de bac, i el retrò d’una explosió, que sols l’olor de la pólvora ja unfla el cor d’emoció.

cap dona serà maltractada, i de la infància no s’abusarà, l’ensenyament tindrà millora i a tots per igual s’educarà. La justícia serà ràpida i a rics i pobres arribarà.

I la música ens agrada, i el perfum de les flors, les cometes a la platja i l’aigua en els dormidors, l’hospitalitat amable, i l’esperit de guanyadors.

L’harmonia serà qui mane i ens portarà la unitat on tots estarem alegres i plens de felicitat, vivint junts en un país on tothom es trobe integrat.

Xina ha portat moltes coses i tenint similituds, encara que físicament no siguem molt pareguts i ells estiguen prou lluny vivint per altres latituds.

No se si açò és un conte, però en període electoral, tot açò els polítics conten d’una forma natural, i si després no es pot fer, és per la conjuntura actual.

A veure si en esta comparança ha quedat ben explicat, que enguany en la nostra falla la Xina ens ha enlluernat. Ja veurem si quan la llegisca també li agrada al jurat.

Senyors polítics, penseu que no som bovets del tot, i que si sempre enganyeu, ja no obrireu més el pot, que ací qui de veritat mana som nosaltres amb el nostre vot. Cloenda Una altra cosa que Xina ha portat fins a València, és l’amor pels petards, la pólvora i la seua ciència, que una bona mascletà desperta interés i audiència.

Llibret 2018

x i A m o s Ă

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Cartes:

D'algú que estima València incondicionalment des de qualsevol racó del món.

Llibret 2018

e d p i u q E s e l e d ó i c c a red es:

t r a C

do r a P i ó m i S . M rtí a M Anna i s á m o aT n tí e r l a E iM s á m o z e lT l e á b z a n s o I G i s á om T . a n e M a é s iB Jo ó m i á S o g a a i r c i a t Le al i Z c o r sB ú s as e J B i . o a M r i u ya G e r i M

Falla Mercat de Silla Ciutat de Mèxic ,Mexic DT. Quant et trobe a faltar, estimada i volguda València! Ja són dos llargs anys que estic lluny de tu, cada dia et recorde amb nostàlgia i enyorança, i somnie amb el dia que et puga tornar a veure i tornar a gaudir de tot allò que tens per oferir-nos. Quines ganes de tornar a passejar pels teus carrers, de tornar a sentir eixe olor tan peculiar que desprens, gaudir de la teua gent i de les teues festes i sobretot... Quines ganes de delitar-me amb el poderós món de la meravellosa gastronomia valenciana! Ací a Ciutat de Mèxic, estic molt a gust, la seua gent és amable i oberta, i em fan sentir com una més des del primer dia que vaig arribar. Saps que vaig haver de partir per motius de feina, però les dos sabem que tornaré, ja que no puc imaginar passar la resta de la meua vida tan lluny de la teua preciosa i grandiosa llum. Com bé saps, sóc cuinera, i ací he trobat l’oportunitat de créixer amb persones de l’alta gastronomia internacional. És curiós i inclús pot paréixer un poc descabellat, però, gran part dels meus records cap a tu estan vius gràcies a les similituds que a poc a poc i dia a dia he anat descobrint en aquesta terra tan llunyana i que em fa sentir tan propera a la vegada. Hi ha moltes tradicions, culinàriament parlant, que, sense voler, em transporten al temps on vivíem juntes, a eixos temps on gaudíem de tot allò que, com a la gran ciutat que eres, ens regales any rere any i dia rere dia. La primera similitud que vaig trobar va ser un dia de molta calor, ací el clima és molt humit i extremadament càlid, per tant, és necessari refrescar-se. La sorpresa va arribar quan m’oferiren un got d’un líquid blanquinós i curiosament molt familiar, era aigua d’orxata! No aconseguia eixir de la meua sorpresa, quina casualitat! A l’altra banda del oceà també tenien orxata, cert és que no són iguals al cent per cert, però el que si va aconseguir amb la seua totalitat és que em brotara un somriure als llavis en sentir-te, per un instant, més a prop de mi. Ací, a Mèxic, com a València, l’aigua d’Orxata es pren per combatre el calor i també per acompanyar d’una manera dolça els famosos tacos, recepta mexicana famosa al món sencer. Bé, nosaltres som més d’acompanyar-la amb uns bons fartons, però en eixe moment, què més podria demanar? Seguint amb les similituds, quan el clima és completament oposat a quan el cos et demana un bon got d’aigua d’orxata ben fresca, també és inevitable pensar-te, ja que

Llibret 2018

és típic anar a menjar xurros amb xocolate. Com a València, estan en les casetes del carrer i són sempre per a emportar. Però si hi ha un dolç que em va sorprendre trobar en aquesta terra, són els bunyols. Sí, sí... Bunyols! En la Ciutat de Mèxic, és típic fer-ne amb la família el dia de morts o pel Nadal, cert que, com els nostres bunyolets de carabasseta, no hi ha, però he de dir que els mexicans em van sorprendre molt positivament. Ací és típic fer-los ben coberts de sucre i amb cobertura de dolç de guaiaba, una fruita que he de reconéixer que els acompanya molt bé. Però saps què? Si hi ha una recepta que, cada vegada que la veig, la cuine o la menge al restaurant, em transporta temps enrere on gaudia dels teus diumenges de sol i Albufera, és la paella. Desconeixia, la veritat, que fins a Mèxic haguera aplegat aquest plat tan complet i saborós, però em varen explicar que la influència valenciana és més poderosa del que solem pensar i tot açò ha fet que fins a aquesta bonica ciutat haja aplegat el nostre plat més apreciat. Cert és que poden ser més les diferències que les similituds del plat que ací és prepara, però és inevitable transportar-se a tu, veient-lo, cuinant-lo i, sobretot, menjant-lo. La paella de Mèxic es denomina paella mixta per la seua composició ja que, al mateix, temps du marisc i carn. A més, també li fiquen verdures variades que fan que el plat siga d’allò més complet. En aquesta ciutat, he trobat a gent que afirma que la paella mixta de Mèxic i la paella valenciana, només s’assemblen en què les dues porten arròs i safrà, però cert és també que les dos es cuinen amb pollastre i verdures variades. La veritat siga dita, com les paelles de diumenge amb amics a la marjal, no hi ha res, València meua, però he de dir que no està gens malament la reinterpretació que han fet els nostres amics mexicans del nostre gran tresor culinari. Saps que pense, bonica? Que quina meravella haver pogut descobrir aquestes similituds tan lluny de tu, que l’únic que han fet ha sigut apropar-me més encara a la teua placidesa... També he aprés una cosa, no s’ha de creure en les barreres, ja siguen geogràfiques, ètniques o d’altres formes perquè, saps? En la barreja està la puresa de les coses. Ara em toca la part més complicada i no és la de dir-te adéu, perquè això no ho faria mai. Però sí que ha arribat l’hora de dir-te fins sempre, benvolguda i estimada València, ens tornarem a veure, tard o prompte, però tornarem a estar juntes, això tingues-ho per segur. T’estime, meravellosa terreta. Sempre teua, una valenciana.

Falla Mercat de Silla

Llibret 2018

La Plata, Argentina. Benvolguda València, Les Falles, per a nosaltres, la millor festa del món; però hui t’escric des de lluny, amiga, perquè sàpigues que tenim per tot el món festes que tenen símils a les Falles i amb el foc purificador que fa tan emblemàtica i gran la nostra festa. Així que, amb el teu permís, bonica, escriuré en esta carta una història de comparacions i diferències entre la festa de les Falles i una festa a l’altra part del món. Sempre estàs en el meu pensament, siga prop o lluny de tu; sempre et porte per bandera, però hui, a 10.000 km dels teus jardins i de les teues places, de la teua gent i del teu caràcter acollidor i càlid, em sent més a prop de tu que mai, ja que fora de la terreta hi ha festes que em fan no deixar de pensar-te, València. Aleshores, et fique en situació: com tu ben bé sabràs, el foc per a les Falles és un dels símbols de referència, eixa pruneta purificadora que serveix per a cremar tot allò que volem millorar; el pas a un nou exercici faller que ens ompli d’esperança i ganes de tornar a gaudir de la nostra festa com només els valencians i les valencianes sabem fer; el moment d’agafar forces, de pensar i tindre nous somnis que fan que eixa il·lusió mai es trenque. Doncs bé, el foc és un símbol que va lligat a l’home des del principi de l’existència de la humanitat, sempre ha sigut part important en la nostra vida, i moltes festes es fan i s’han creat per a rendir-li eixa adoració que també nosaltres li fem. Per això escric esta carta, per contar-te una bonica festa que he conegut i que, encara que molt lluny de les nostres terres, té un tracte molt paregut a les nostres estimades Falles. Hui, des de la Plata, Argentina, t’intentaré explicar esta festa perquè veges que tenim festes que comparteixen el mateix significat que la nostra. Ací

Falla Mercat de Silla fa fred, estem quasi arribant a finals de l’any, demà és 31 de desembre i en esta ciutat se celebra una festa anomenada Crema de monos de cap d’any. La principal atracció d’esta festa és la utilització del foc per a destruir amb ell imatges que representen les coses roïnes que ha tingut l’any que està a punt d’acabar i celebrar el nou any que comença. Esta festa té una xicoteta diferència amb la nostra, ells ho fan quan acaba l’any i nosaltres al març per a donar pas a la primavera, florida i plena de vida. A més, no només s’assembla a les Falles en la crema de ninots, també trobe altres analogies en esta festa, com per exemple la cura amb la qual tracten el ninots i el seu espectacular disseny artístic. Com en la nostra festa, ací a la Plata, també les comissions estan formades per associacions de veïnat, que són encarregades de plantar els monuments. Hi ha unes 200 per tota la ciutat. La festa es realitza només a la capital i algunes ciutats veïnes, a diferència de a la bonica València, que es fan per tota la província, de nord a sud i d’est a oest. L’extensió de la festa és molt més gran, però ambdues involucren tot el món, tots ixen al carrer per celebrar esta festa, sense diferenciar cap classe social: tant ací com en la terreta, tots són benvinguts. En esta formosa festa, a diferència de les Falles, no hi ha cap entitat oficial ni solen haver artistes especialitzats i professionals en l’art de construir ninots, encara que, cada vegada més, l’auge de la festa va fent que més gent se n’implique i guanye qualitat i espectacularitat. Esta festa existeix des de la dècada del 1950, és molt més jove que les Falles de València, ja que se celebren des de finals del segle XIX.

Llibret 2018

Tant en la festa de la ciutat de la Plata, com en la de la capital del Túria, no només és important el foc com a símbol de purificació, sinó que també s’empren focs artificials per fer estellar en mil colors, la passió i la devoció amb què es viuen estes festes mentre es produeix la crema. Quan arriba el dia de la crema, tant a València com a la Plata, la gent es reuneix prop dels monuments per veure este espectacle de música, colors i foc fins que es fan cendra. Però este moment es fa especial, ja que en les dues ciutats es crea un clima màgic i, fins i tot, mític, que fa que la gent s’emocione i plore, ja que fa florir tots els sentiments que tenim dintre; se sap que la festa s’acaba, però també que només queda menys d’un any perquè torne a començar de nou. Encara que també t’he de dir, amiga meua, que ací, tan lluny de casa, la gent se sorprèn per la quantitat de diners que s’inverteix en esta festa per a després cremar eixos meravellosos monuments, com a les Falles. Esta festa, també té la seua manera d’anomenar els monuments. Com he dit abans, estes figures que es fiquen en tots els carrers de la ciutat s’anomenen monos i, a la nostra festa, els anomenem ninots. A més a més, prèviament a què els posen en el carrer, es dibuixen en paper i es fan maquetes, com a les Falles; i després, a poquet a poquet i amb molta cura, es van desenvolupant per crear les meravelloses escultures que es mostren als engalanats carrers. Tant els ninots com els monos serveixen per a fer una crítica de la societat, una denúncia social del món en el qual vivim, la recreació dels mals moments per a fer-los burla i fer que, amb eixe foc, es destrossen; perquè, amb germanor i ganes, totes les coses roïnes es guanyen i el foc ho purifica tot. Ai, bonica València, esta és la història que et volia contar, que, encara que estic molt lluny de tu, hui et volia tindre més present que mai, ja que esta festa m’ha fet recordar més totes les nostres tradicions. Eres única, València meua, però tens repartides per tot el món festes que et fan encara més gran i, als qui estem fora, ens fas sentir com a casa amb les afinitats que tenen totes les festes amb les Falles.

Gràcies València, gràcies per tot, fins sempre. Sempre teua, una valenciana.

Falla Mercat de Silla Buenos Aires, Argentina. Benvolguda Valencia, Hui t’escric per a contar-te una cosa que he descobert a l’Argentina: ací també juguen al truc! I no només ací... Ja sabies que el truc, a més de a la nostra comunitat, també es juga a les Balears, a Múrcia i a Albacete, i també en algunes zones de Galícia. Però, investigant un poquet, he esbrinat que també a Italià: a les comarques del Piemont, Llombardia i Ligúria. Però, sobretot al sud d’Amèrica: Uruguai, Paraguai, Xile, Veneçuela i també al Brasil, hi juguen! Però li diuen truco. Principalment, és en estos països de Sud-amèrica on més predicament té el joc del truc i on més estés està. És per això que és esta zona la qual vull explicar-te. Sobretot, perquè veges com de lluny han arribat els teus fills, estigues orgullosa. Ja sé que hi ha poc a dir o escriure del truc que no s’haja dit o escrit ja, així que voldria explicar-te que estic emocionat en veure la projecció internacional del nostre joc. És una mena d’homenatge, és un reconeixement a la contribució del joc de cartes valencià per excel·lència pel món. Durant molts anys, després d’un bon esmorzar amb els amics o després d’una bona paelleta per a dinar a la falla, no hi havia millor distracció que jugar una partideta de truc. Els campionats de truc tenien un gran atractiu, ja que quedar campió suposava tindre una bona reputació. Potser un poc de mentider o mentidera, però també d’enginyós; un poc d’embolicador, però també d’astut. Les parelles de truc semblaven matrimonis, duraven anys i anys, i no jugaven amb un altre company. Tu coneixies les seues astúcies i sabies quan anava de farol i ell endevinava ràpidament quan tu portaves un bon envit. Passara el que passara, hi havia fidelitat entre les parelles de trucadors. Les porfídies i els duels eren corrents i normals, i també hi havia picabaralles entre parelles que duraven al llarg del temps, provocant partides èpiques que concitaven una gran expectació i romandran en la ment dels qui les varen viure com a jugadors o com a espectadors. Jo sóc jugador de truc, ja ho saps. Joc noble, lleial, entretingut i molt valencià. És un joc que m’agrada molt i que em sembla un art d’estratègia que barreja l’audàcia, la intel·ligència, la ment freda i, sobretot, les ganes de passar-ho bé. Intentar guanyar pel fet de guanyar a l’oponent amb joia i bon humor, sense mala llet, sense diners pel mig (potser algun café o cubata) i, per finalitzar, donar-se la mà, dos palmades al muscle i un somriure pensant “xe, quina sort que he tingut esta nit” o “hui no m’entrava res”, però sempre amb l’ànim pletòric i disposat a jugar un altre dia la revenja. Doncs aquest joc tan magnífic i meravellós està en perill, sí, en perill. Tal com ho sents. I per això volia escriure’t aquesta carta, per veure si, entre tots, podem fer alguna cosa perquè torne a tindre l’esplendor que mai va haver de perdre. I el que mes em dol és que està perdent terreny a mans d’un joc estranger... El pòquer, què et pareix! El pòquer, un joc sense categoria, que

Llibret 2018

ni és noble, ni lleial, ni té elegància, ni res de res. Reconec, en la boqueta menuda, que pot ser que tinga alguna emoció i que siga divertit, però no es pot comparar ni de lluny amb el truc. Ni pensar-ho! I jugar amb diners és un frau a la intel·ligència! Es creu que l’origen del nom truc és àrab (truk o truch), i alguns lingüistes creuen que és l'origen etimològic de la paraula truc, com a conseqüència dels ardits que s'empren en este joc. Amb el significat de joc de naips apareix ja citat en 1443. Hi ha una llegenda no verificada associada a què siguen estes les cartes que s'empren en el joc. Diuen els llibres musulmans, que els mossàrabs disposaven d'una baralla sencera, però que, en un descuit, els xiquets la van agafar per a jugar a guerres. Van retallar les figures, és a dir, reis, cavalls i sotes; van designar l'as d'ors com a símbol i el de copes per a premi dels campionats. Van quedar ni més ni menys que les cartes amb què es juga al truc. Disgustats en veure que no podien fer una partida de brisca, van idear un altre joc i així va nàixer el truc. Jorge Luís Borges es referix al joc en un dels seus contes: “Serien les dos del matí quan vaig eixir. Fora, les previstes fileres de cases baixes i de cases d'un pis havien pres eixe aire abstracte que solen prendre en la nit, quan l'ombra i el silenci les simplifiquen. Ebri d'una pietat quasi impersonal, vaig caminar pels carrers. En el cantó de Xile i Tacuarí vaig veure un magatzem obert. En aquell magatzem, per a la meua desgràcia, tres hòmens jugaven al truc.” El Zahir. Mentre nosaltres perdem el temps jugant a jocs forans, saps que ací esta la federació internacional de truc? La federació és un ens independent amb afany de concloure les disputes que succeïsquen durant partides de truc. Esta institució és un àrbitre imparcial, conformada pels antics magallanicos, la qual cosa assegura neutralitat en el seu juí i un bon corder al pal. Es va originar a principis de 1980 en la zona de la Patagònia i, des d’aquell moment, ha guanyat grandària i autonomia. És tanta la seua influència que el casino Dreams va facilitar en el seu honor una sala totalment equipada per als fanàtics d’aquest joc. El truc està estés principalment pel riu de la Plata, però es coneix amb variacions en quasi tota l'Argentina i, com ja hem comentat, al Paraguai, a l’Uruguai, al sud de Xile i al Brasil. En este cas es juga amb una baralla espanyola de 40 naips, també anomenats cartes o baralla. I poden ser dos, quatre o sis jugadors, encara que hi ha una modalitat de tres (gall) o huit. El més freqüent és jugar dos parelles. Normalment és un joc de dos parelles o dos trios (quart o sext, respectivament), és molt comú jugar al truc de dos persones, el més estrany és jugar entre tres. Els primers 15 punts (o 12 si és entre sis jugadors) que s'aconseguixen es diuen males i els següents 15 punts (o 12) es denominen les “bones o les boniques”. La variant gall, quan es juga de tres, és de dos contra un, que és el gall, que pot ser sempre el mateix o pot anar rotant per torns. El gall rep quatre cartes de primera mà per a descartar la menys convenient o jugar amb dos mans. Per a qualsevol altra forma, tots reben tres cartes per successius tres descartes.

Falla Mercat de Silla El joc de sis es pot fer d'una manera especial: crida tres puntes, en què els trios s'ordenen en triangle i juguen una ronda entre tots (redona o redó) i una altra contra el seu rival del front (pic-a-pic, tol·le-tol·le, guerrilla o cornada, punta i destral, tongo, pica-pica). Quan es canta la falta envit en esta part del joc, qui la guanya serà creditor de sis tants. Un jugador repartix les cartes, donant prèviament a tallar (separar en dos mitats pujant la de baix) a l'oponent de la seua esquerra i col·locant la resta de la maça a la seua dreta, per a mantindre l'ordre. És el de la dreta qui repartix, qui comença el joc i qui repartirà en la pròxima ronda, independentment de qui guanye la que s'està disputant. A Uruguai es juga una variant amb mostra, que és una carta que es col·loca a la vista davall la maça. Després de repartir les cartes, s’incorpora al joc cinc cartes del mateix pal de la mostra, que es denominen peces i que són de major a menor: dos, quatre, cinc, cavall i sota. Estes peces són les de més valor per damunt de l'as d'espases. Al cavall i la sota de la mostra se’ls diu perico i perica respectivament. En el cas de quedar de mostra alguna d'eixes peces, el seu lloc en el joc l’assumix el rei del mateix pal (alcavot), de tal forma que les cinc peces sempre estiguen en joc. Els punts tradicionalment s'atorguen amb fesols o fòsfors que s'acumulen en la taula. Però, en el cas que es porte el compte en paper (eterna desconfiança contra el qual anota), es realitzen quadrats amb una diagonal, donant, d'esta manera, cinc punts cada vegada que es forma u. Després de batallar, la jerarquia de la primera volta i les dos següents comencen pel jugador que va abaixar la de més valor. A Veneçuela, es juga una variant semblant a la d'Uruguai, on a la mostra se l'anomena vira i dicta les dos peces de més jerarquia del joc. El Periquito és el cavall de la pinta de la vira, que està per damunt de la perica que és la sota de la mateixa pinta. Estes dos peces estan per damunt de la resta. L’ENVIT: a Hispanoamèrica, com ací, és una part molt important del joc. S’han de lligar dos cartes del mateix pal per poder envidar amb seguretat, encara que també es pot jugar de fallanca, però té unes connotacions particulars. L’envit de 33 punts és el més alt, encara que, al truc veneçolà, l'envit més alt és de 37 punts. Es produïx quan un jugador en té dos o tres (té flor però no la canta perquè suma les tres cartes per a guanyar l'envit) cartes del mateix pal i envida. Esta part del joc es canta pels últims jugadors a fi d'examinar les cartes i les possibles combinacions de l'oponent. L'envit més alt que es pot aconseguir és 38, i el més baix (amb dos o tres naips del mateix pal) és 20, ja que les sotes, cavalls i reis valen 0 però tenen la puntuació base de 20 per ser del mateix pal. Quan hi ha tres cartes del mateix pal i no s'està jugant amb flor, s'ha de triar la millor combinació. En el cas que el jugador no compte amb dos naips del mateix pal, el valor de l'envit és el valor numèric més alt de les seues cartes, tenint en compte que les figures valdrien 0. La probabilitat que un jugador tinga almenys dos cartes del mateix pal en una mà donada és de 59,5142 %.

Llibret 2018

L'envit val 2 punts; el real envit, 3 punts; i la falta envit pot valdre el joc, els punts que li falten per a acabar el joc al qual porta avantatge o els que li falten a cada jugador per a completar una etapa; en el cas que l'oponent repetisca la paraula del desafiament, l'aposta es doblega. La paraula per a acceptar és vull i, per a rebutjar, no vull o no es vol. En cas que un jugador este a un punt de la victòria, quan es toque l’envit, este valdrà 1 punt. Quan s'ha dit vull, es considera tancada l'aposta i s'ha de declarar la quantitat de punts que cadascun posseïx. En el cas que el segon a declarar els seus punts siga el perdedor, no està obligat a dir-los i només ha de reconéixer la seua derrota amb alguna frase de resposta com són bones (en el cas d'estar jugant en parelles, en dir són bones es dóna per perdut l'envit a tot l'equip). En finalitzar cada joc, el suposat guanyador està obligat a mostrar els seus punts per a ferlos efectius, en cas contrari, els punts serien sumats al oponent. En la variant uruguaiana les peces valen 30 el dos; 29 el quatre; 28 el cinc; 27 el periquito i la perica. Així que, en esta forma, el valor màxim possible de l'envit és 37. Pels envits no acceptats es cobra 1 tant si és el primer, o els tants acceptats fins al moment en què van ser no volguts. EL TRUC: el truc és el desafiament en la jerarquia de les cartes. L'orde és el següent: As d'espasa (Ample d'espasa) As de bast (Ample de bast) Set d'espasa Set d'or tots Els tres Tots els dos Asos o amples falsos (copa i or) Reis, cavalls i sotes Els altres sets (copa i bastos) Els sis Els cincs Els quatres El truco val 2 punts, el retruco val 3 punts i el valecuatro 4 punts. Es pot respondre amb quiero, amb no se quiere o es pot revirar o subir, és a dir, augmentar els punts en disputa responent amb l'aposta del següent nivell. Només pot revirar el receptor del desafiament. En cas de dir no se quiere, la ronda es considera finalitzada.

Falla Mercat de Silla En el truc d'Uruguai l'orde és el següent: Dos de la mostra Quatre de la mostra Cinc de la mostra Cavall de la mostra (Periquito) Sota de la mostra (Perica) As d'espases (Espadilla) As de bastos (Bastillo) Set d'espases (Set brau) Set d'or (Set bell) Tres Dos* As** Rei Cavall* Sota* Set** Sis Cinc* quatre* *: Totes eixes cartes no han de ser de la mostra. **: Eixes cartes no han de ser les matas. LA FLOR: és una regla opcional i consistixen a tindre una mà amb les tres cartes d'un mateix pal. Es diu la paraula en veu alta dins d'un vers o simplement flor i val 3 o 7 punts. També es pot apostar el partit complet dient contraflor arresto. En la ronda que ix una flor, no és vàlid jugar un envit. A diferència del truc o l'envit, no es pot mentir sobre tindre’l, en finalitzar la mà, ha de mostrar-se el joc obtingut o els punts seran cedits al jugador o equip contrari. La probabilitat que un jugador obtinga flor en una mà donada és de 4,8583 %. Entre alguns jugadors xilens s'usa la flor negra, que correspon a donar-li 3 punts a qui tinga en la seua mà tres quatres (la pitjor mà possible), però esta regla gaudix de molt poca acceptació. Al Paraguai s'utilitza molt esta variant, encara que, en compte de flor negra, se la denomina flor chaqueña, i el que la tinga guanya directament el joc en curs. Així mateix, al Paraguai també guanya el joc la Flor 38 o el 38 de Flor, que està composta pel 5, el 6 i el 7 d'oros (també denominada Flor Reial).

Llibret 2018

A l’Uruguai, en jugar amb les peces, la flor pot ser formada amb una peça i dos cartes d'un mateix pal, o simplement tenint dos peces i una altra carta de qualsevol pal. Els valors de les peces són sempre els mateixos i la flor màxima possible en esta variant és de 47 (tenint el dos, quatre i cinc de la mostra). Quan es té una flor amb més d'una peça, es compte el valor complet de la major i només les unitats de les altres (d'ací que la flor més gran sorgix de sumar 30+9+8=47). OBJECTIU: depenent de la variant que es jugue, per a guanyar s'han de sumar una quantitat determinada de punts, de vegades es dividixen en etapes. Per exemple, la majoria dels jugadors a l’Argentina juga partides a 30 punts (i sol jugar-se al millor de 3 partits), eixos 30 punts solen dividir-se en 15 roïns i 15 bons. En altres regions es juga a guanyar dos trucs que, al seu torn, cada truc està format per dos potes i cada pota per 18 pedres. L'important en definir com es dividixen les etapes del truc és quant val la falta envido: els punts que li falten per a guanyar a l'equip que va davant. REGLES: t’explicaré algunes regles que, com a casa nostra, també tenen la seua importància: Les picardies: són moltes les picardies que es poden utilitzar al truc. Les més conegudes són: • Senyes falses: consistix a fer senyals de distracció per a confondre el rival, és a dir, fer-li o fer-los pensar que un té determinades cartes quant en realitat no les té. Ha de fer-ho amb astúcia de tal forma que el rival pense que són dirigides al company. • Fer-los entrar: quan un posseïx una o més cartes bones pot intentar dissimular-la. Si, per exemple, té algun dels dos amples i este ja va guanyar la primera mà, té pràcticament assegurat el triomf, per això en la segona mà es pot tirar una carta dèbil per a enganyar-lo i així obtindre molts més punts. Si es tenen dos cartes fortes es pot regalar la primera mà, perquè cante el truco i llavors retrucar-los. • Anar de pesca: quan u és mà i té un envit alt es pot jugar callat i tirar la primera carta, d'esta manera si el rival ens envida (molts jugadors canten envit quan el rival no ho fa, suposant que no ha de tindre bons tants) li reenvidem i l’haurem pescat. És una pràctica de risc, ja que si el rival també juga callat ens haurem menjat els punts, però, si es pesca, es pot traure major avantatge. • “Achicarlo”: si un no té bones cartes, el rival ens canta (ja siga truc o envit), i estem perdent el partit, es pot córrer el risc de retrucar o reenvidar buscant que el rival “se achique”; d'esta manera li haurem robat punts amb cartes roïnes. No obstant, això és arriscat, ja que ens poden enganxar i traure'ns molts més punts.

Falla Mercat de Silla • Les senyes: hi ha una convenció preestablida per als que no han sigut parelles mai o no desitgen fer-ho d'una altra manera, però, amb l'experiència, cadascu tria la manera d'indicar al seu company les cartes que posseïx. En principi, cal intentar que l'oponent no veja els senyals perquè no es puga formar una idea de les cartes que es tenen, però açò també es pot usar com a engany, ja que es pot permetre que veja un senyal fals i es tinga una imatge completament equivocada de la mà del seu oponent. Açò fa al joc summament interessant. Les més habituals són: 1. As d'espasa = celles dalt 2. As de bast = ull guinyat 3. Set d'espasa = carassa amb la boca cap a la dreta 4. Set d'or = carassa amb la boca cap a l'esquerra 5. Tres = es mossega el llavi inferior 6. Dos = llavis com fent una besada 7. No tens bones cartes = dos ulls tancats 8. Amb molt puntaje per a l'envit = Moure el nas 9. Sense puntaje per a l'envit = Ulls tancats A l’Uruguai, com que estan les mostres, els senyals varien. Si bé no hi ha un conjunt de senyals únics (varien, fonamentalment, en l'interior del país) les més utilitzades són: 1. 2 de la mostra celles dalt 2. 4 de la mostra bes 3. 5 de la mostra llavis superior cap amunt o frunzir el nas 4. 11 de la mostra senyal d'ull dret 5. 10 de la mostra senyal d'ull esquerre 6. Els dos bufar/unflar galtes 7. 1 d'espasa i 1 de bastos, carassa amb la boca cap a la dreta 8. 7 d'espasa i 7 d'or, carassa amb la boca cap a l'esquerra 9. Els tres, mossegar-se el llavi inferior 10. Els dos (sense ser el de la mostra), obrir lleument la boca 11. L’as de copes i d’oros, traure la llengua 12. La resta de cartes, es tanquen els ulls

Llibret 2018

• Les mentides: és molt comú mentir en el joc, esperant que ningú se n’adone, tractant de traure algun punt més. Un exemple ben pràctic i fàcil d'entendre seria cantar els tants mal i tirar les cartes sobre la maça i esperar que els jugadors no se n’adonen de la trampa. Una altra seria cantar i deixar les cartes sobre la maça sense mostrar la suposada flor. Una altra mentida freqüent consistix a tirar la carta més alta, precisament quan esta no guanye, només perquè semble que se’n té una superior. Esta jugada es denomina deutreada i, en general, no es realitza perquè és poc efectiva. • Els errors: és comú cantar mal una jugada per a intentar descobrir l'oponent, com per exemple dir: bueno, a ver, dale, muestre o quiebro, en compte de quiero, que és l'única que val. També se sol cantar malament en l'envit, dient envidio o, en compte de falta envido, dir falta un vidrio, falta un vino; o tuco o turco en compte de truco. Són molt espavilats estos sud-americans! Per un altre costat, el guanyador té l'obligació de “mostrar” al final les cartes amb les quals va guanyar els tantos o la flor, ja que si ho fera en el moment mostraria el seu joc. Si les cartes són entregades a la maça i no mostrades, es paga amb els punts obtinguts per al contrari i es perd la mà. També pot succeir que un jugador mire les cartes que un altre jugador tenia –acabada la mà– i que no les havia jugades –perquè la mà va acabar abans–; en eixe cas, l'equip o jugador a qui li van veure les cartes es cobrarà dos punts. LA POESIA: no sé si tu recordaràs que abans les jugades es cantaven amb xicotets poemes per burlar-se del contrari, com per exemple truque i el cul t’embrute o com el truc esta en la gavià, truque de ràbia. Ja no tenim eixe fervor per les jugades i el joc es fa més mecànic, però ací encara hi ha passió. Et posaré alguns exemples: FLOR: - Pel riu Paranà venia navegant un poll, amb una destralada en l'ull i una flor en el puny. - Per a pintar la meua xinesa no hi ha pinzells ni pintor, ni flors en els jardins comparades amb la meua flor. - Si este ham no engola, no s'afligisca, company, que ja ve el senyor Fagoaga amb la seua flor en la sola. - En l'estada del voler no hi ha animal que es perda, ni dona que siga talossa amb el crioll trobador, que per cantar-li a una flor a temperar la corda es posa. - Voldria ser la lluna, voldria ser el sol, voldria ser jardiner per regalar una flor.

Falla Mercat de Silla - Del cel, davall un pintor, pinte la lluna i el sol, pinte a la teua germana en pilotes i, en cada mamella, pinte esta flor. - Per voler a una pebeta, molt estreta de maluc, se'm van quedar els ulls com a flor on viu un cuc. - Com llàgrimes d'oblit, com a sospirs d'amor, cantava les seues grans penes un pardal en una flor. CONTRAFLOR: - Jo també vaig nàixer a la Pampa i enllaçant un bou avorrit a vosté, paisà, li cante contraflor en trenta-vuit. - Mireu con es fa el boig este vell domador, dient sense preguntes que tenia la contraflor. - El capità va dir: “ràpid, que no ens falte el valor”, però farem la retirada si vénen en contraflor. CONTRAFLOR AL RESTO: - El ase és animal sencer i sempre el trobaràs presto a fer una contraflor al resto. - Por no quedarme callado a mi amigo le contesto que no le temo a nadie con mi CONTRAFLOR al resto. FLOR Y TRUCO: - Aquí me pongo a cantar porque no encuentro laburo. Tengo tres tantos de flor y dos de truco seguros. - Soy nacida en Lobería y cristianada en Chacabuco, de nombre me han puesto Flor y por apellido Truco. - Si voy al monte, señores, alzo puñal y trabuco, y a mi contrario le digo: tres de flor y dos de truco. - Noticias le traigo muchas, amigo, de todo un poco: Florentina está muy mal y Truco se ha vuelto loco. •

ENVIDO:

- Pa’ el amor, está entendido, No llevo cuentas atrasadas. A penas dicen “envido” les doy la falta sin nada. - Cuando vine de la Pampa, traiba un laza retorcido; con él enlacé dos cartas y con dos le digo “envido”.

Llibret 2018

•

REAL ENVIDO:

- No piense en un descuido... Si no es pa’ tanto la cosa, yo le digo “real envido” que es lo mismo que “olorosa”. - Con su boquita de grana y su pelo renegrido, no envidia a la mañana este hermoso real envido. •

FALTA ENVIDO:

- Una vez una paloma ofreció darme su nido, y yo creyendo una broma no le eché la falta envido. - No se ponga tan contento por el envite que ha echao’ porque escuchará al momento: “falta envido” y a otro cuento. •

ENVIDO Y TRUCO:

- El otro día jugaba con el viejo Salvador; vuelta a vuelta envido y truco ¡Pucha, viejo ligador! •

TRUCO:

- El gaucho de nuestras pampas peleaba con trabuco, yo peleo con tres cartas porque estoy jugando al truco. - Una carrera corrieron el sapo y la comadreja, y el sapo, al aventajarla, le dijo “truco” en la oreja. - “Al truco estamos jugando”, dijo el viejo a toda voz, si me acepta este convite le parto el ojete en dos. - Aquí me presento yo, en mi tordillo pazuco, pa’ contarle los primores que puede tener el truco! - Con las cartas que yo tengo tampoco me asusta el cuco y si es que no me detengo le digo “quiero y retruco”. •

FALTA ENVIDO Y TRUCO:

- Vamos medio derrotados, pero no le temo al cuco; pues cantan los colorados una falta, envido y truco. - Cuando era charabón, a mi me asustaba el cuco, ahora te asusto yo con falta, envido y truco.

Falla Mercat de Silla La popularitat d'este joc en aquesta part del món ha fet que siga mencionat en nombroses obres artístiques, així com campanyes publicitàries. Un exemple n’és el poema que, en honor a este joc, escrigué Jorge Luís Borges en Fervor de Buenos Aires: El Truco (Fervor de Buenos Aires) Cuarenta naipes han desplazado la vida. Pintados talismanes de cartón nos hacen olvidar nuestros destinos y una creación risueña va poblando el tiempo robado con floridas travesuras de una mitología casera. En los lindes de la mesa la vida de los otros se detiene. Adentro hay un extraño país: las aventuras del envido y quiero, la autoridad del as de espadas,

como don Juan Manuel, omnipotente, y el siete de oros tintineando esperanza. Una lentitud cimarrona va demorando las palabras y como las alternativas del juego se repiten y se repiten, los jugadores de esta noche copian antiguas bazas: hecho que resucita un poco, muy poco, a las generaciones de los mayores que legaron al tiempo de Buenos Aires los mismos versos y las mismas diabluras.

Com veuràs, estimada València, tot em recorda a tu. Fins i tot un senzill joc de cartes. Un joc que, durant molts anys, ha sigut l’expressió cultural de la nostra forma de ser i d’entendre la vida. Fins i tot, ja veus! L’hem exportat. Pel que veig ací, ha crescut, mentre que, a casa nostra, perd força. Però sempre, estiga on estiga, sempre enyore passejar pel teus carrers, camins, sendes, camps i jardins. Un passeig per la meua estimada Valencia és caminar entre arbres fruiters, davall del cel blau que s'arriba a confondre amb el blau del mar, i tot això és poesia del color, poesia de l'olor. Poesia que es pot tocar amb les mans com es pot tocar l'amor si al teu passeig li toca l’ànima esta terra. És un passeig on ens trobem amb la poesia i la història de totes les cultures que han passat per estes terres. La poesia d’esta terra és un camí que, buscant la bellesa, només acaba en la nostra pròpia mort o en la mort de la il·lusió.

Sempre teu, un valencià

Llibret 2018

Mar de Plata, Argentina Estimada amiga València, No hi ha res més cert com allunyar-te de la teua terra per a trobar-la tant a faltar... València, t’enyore tant! La nostàlgia fa que tot em recorde a tu... Argentina m’ha acollit amb els braços oberts, els seus llocs, la seua gent, però, malgrat que estic tan lluny de tu, no faig més que constatar pertot arreu tota la riquesa dels nostres monuments, el perfum dels nostres jardins i la nostra cultura i tradicions. Però, de tot allò que he conegut, hi ha hagut una cosa que és la que més m’ha impressionat, ha sigut que, quan alguna persona vol fer una pregunta, emfatitzar una cosa o cridar l’atenció d’alguna persona, utilitza una expressió tan nostra com és el xe, i em va sorprendre perquè la utilitzen exactament igual que nosaltres! Tant em va fer sentir com a casa aquesta similitud amb la nostra llengua, que vaig voler anar més enllà i aprofundir amb aquesta peculiaritat. És per això que em vaig posar en contacte amb la Unió Regional Valenciana Mar del Plata, situada al c/Alberti d’aquesta ciutat. Aquesta unió cultural fundada per immigrants valencians a l’any 1954 celebra la Setmana Fallera, declarada Interés Turístic Nacional pel govern d’Argentina, i ningú millor q u e ells podia explicar-me les semblances entre el nostre xe i el seu che. Vaig parlar amb un dels membres d’aquesta associació que es dedica a difondre la cultura valenciana amb exposicions culturals, danses, la plantà i la cremà de monuments fallers, exposen un estand gastronòmic, fan classes de la nostra llengua per al socis i, fins i tot, celebren un entranyable dia dedicat als iaios valencians. Tot açò va fer que em trobara a casa nostra amb els meus, i així va ser com vaig començar a conéixer de bona mà l’origen de l’habitual expressió argentina che. Alguns d’ells diuen que la peculiar falca, segons estudis realitzats, ha viatjat amb els quasi tres milions d’espanyols emigrants que arribaren

Falla Mercat de Silla a Buenos Aires i Argentina entre els anys 1857 i 1935. A ells, cal sumar-li el posterior exili republicà on molts valencians van haver d’anar-hi també cap allí. Al jove periodista nord-americà Ernest Hemingway, en aquell moment, va ser una de les coses que més li va cridar l’atenció quan va arribar a València per a cobrir el conflicte. “No entendía lo que hablaban. Todo lo que hacían era gritarse che los unos a los otros.” Tal com anaven contant-me les persones més documentades, més m’envaïa la curiositat d’indagar sobre aquesta expressió tan nostra i, al mateix temps, amb tants pares, ja que així és com ho definien ells: el xe és un fill amb diversos pares, ja que alguns filòlegs italians també reclamaven la seua paternitat i situaven el seu naixement a Venècia. El vocable italià, que també comprén la regió de Llombardia, s’escriu ce i té els mateixos usos que en l’argentí i el valencià. De 1814 a 1970 van arribar a Argentina uns sis milions d’emigrants italians. L’expressió xe és un vocable que es va transformar en una icona mundial amb Ernesto Che Guevara, ja que aquest guerriller argentí la usava molt freqüentment i així ha sigut tan conegut al llarg dels temps, pel Che Guevara. Cal tenir en compte, segons contaven els membres més majors d’aquesta unió cultural que tant estaven enriquint-me amb la seua saviesa, que en aquells temps, tant el regne de València com les Illes Balears, Sardenya i bona part de l’actual Itàlia, van pertànyer durant quatre segles a la Corona d’Aragó. A Sardenya, per exemple, es conserva l’expressió ce, que es pronuncia xe, i s’utilitza per a expressar sorpresa. Continua contant-me una filòloga i historiadora que el vocable comença a complicar-se quan s’enfila pel seu arbre genealògic. Abans

Llibret 2018

del regne de València, va estar Al-Àndalus, i és que, durant segles d’ocupació àrab, era comú l’expressió shuf, que significa: mira. A la València de l’època, en un actiu port del Mediterrani, el shuf era utilitzat per àrabs i jueus sefardites que, cinc segles després de la seua expulsió, encara conserven l’expressió. Divagant entre les arrels de la popular falca, coneguem que altra de les seues variants és el seu possible origen indígena del nord d’Argentina, teoria que, posteriorment, va ser descartada pel filòleg Rosenblat en evidenciar els fets. L’estudiós protegia el seu naixement a València, tot i que va trobar en les seues investigacions un punt de connexió entre el xe mediterrani i el del Riu de la Plata que era ni més ni menys que el truc. Aquest popular joc de cartes es practica a Argentina i Uruguai, però també es practica a les tres províncies valencianes i a les Illes Balears. I així, amb aquestes sàvies paraules, acabava una llarga estona conversant amb paisans de la meua terra. Persones nascudes a València que, encara que els separen mols quilòmetres de la seua terra, et senten a tu,València, en cada lloc i en cada instant de les seues vides perquè et porten al cor, i per això lluiten cada dia per conservar les seues arrels. Arrels de les quals s’enorgulleixen com a bones valencianes i valencians que són, i sense deixar que la distància siga l’oblit de les nostres tradicions, la nostra cultura i, com no, de la nostra llengua. I, així, també m’acomiade de tu, volguda València, ja compte enrere els dies per poder tornar a gaudir-te! Fins prompte!!! Sempre teua, una valenciana

Falla Mercat de Silla Marràqueix, Marroc. Estimada València, Hui, 19 de setembre, et torne a recordar –si és que alguna vegada t’he pogut llevar de la meua ment– i demà, per fi, ens tornarem a veure. Són les cinc de la matinada i encara no he pogut dormir pensant en quant em recorda aquesta ciutat a tu. Bé, t’escric des de Marràqueix, al Marroc. Fa quatre dies que estic ací i durant cap d’ells he pogut deixar de costat les arrels que em fan sentir aquestes sensacions. A diferència dels teus carrers, aquests es troben plens de pols i de terra, plens de botigues d’espècies, de sabates i cinturons de cuir, de joies precioses, d’orfebreria – com la nostra– i de teles, i quines teles! De cotó, de lli, de seda... Quan vaig veure les sedes allà penjades amb aquelles decoracions, no vaig poder evitar apropar-me a tocar-les. En el moment en què les vaig tocar, un fum de sensacions em van emplenar i acaronar, i si tancava els ulls, m’imaginava amb el meu vestit de fallera, l’espolí que em va comprar la iaia i que volia que jo vestirà a cada acte. Si la meua iaia poguera tocar aquesta seda, pensaria en el mateix que jo: en les vesprades que hem passat entre teles i teles, emprovant, mesurant, cosint, tallant... Recordes com d’especial és l’espolí, estimada València? L’espolí és un teixit elaborat de forma manual a un telar de fusta de forma artesanal; per contra, la seda està confeccionada de forma mecànica en màquines automàtiques o semiautomàtiques. L’amplària de l’espolí és de 54 cm, com la seda estreta, fet que dificulta que es diferencien. Si volem diferenciar-les d’una forma més clara, només hem de girar les teles, ja que, l’espolí, com que està confeccionat de forma manual, té els fils ressaltats i rematats allà on hi és el dibuix, però la tela del fons és completament llisa. A la seda estreta, si li donem la volta, es veuen els fils en blocs que formen ratlles d’un costat a un altre, ja que s’ha confeccionat de forma mecànica. A més a més, les flors apareixen totalment llises.

Llibret 2018

Altra peculiaritat de l’espolí es troba a la vora de la tela, que no està tallada per la màquina: quan el fil hi arriba, torna cap a l’altre costat i deixa una voreta xicoteta i blana. En canvi, la seda estreta sí que ho està, per tant, té una vora més ampla i, de vegades, alguns filets, tot i que això pot variar segons el fabricant. A més, com que l’espolí està confeccionat de manera artesanal, permet escollir el color de cada flor; cosa que no es pot fer amb la seda estreta, ja que la màquina fa la trama sencera. Com les teles de seda, hi ha diferents formes de confeccionar el caftà: d’un costat, es produeix en tallers automàtics on, pràcticament, no es necessita la intervenció humana; d’altre, també es confecciona en tallers semiautomàtics, és a dir, amb màquines de telers tradicionals que requereixen la supervisió humana; i, per últim, en telers de fusta totalment manuals on un especialista s’encarrega de confeccionar una sola peça de forma minuciosa i detallada. Com ocorre amb l’espolí, les peces més valorades són aquelles confeccionades de forma manual, que també són les més cares, ja que s’han d’emprar moltes més hores per fer-les. En aquesta tela també s’utilitzen colors molt variats: o més vius, o bé més tradicionals. Bé, et continue contant, que mai no sé quan he de parar de parlar. Vam passejar pel soc, pels carrers més estrets i plens de gent, fins a arribar a una plaça amb tendes plenes d’espècies: cúrcuma, safrà, curri... Els olors ens encisaven, ens tornàrem bojos tastant i comprant espècies per encàrrec, per plaer... I jo agafant-ne una mica de totes per tastar-les a casa amb les receptes heretades. Quan intentàvem eixir del soc, un nadiu se’ns va apropar preguntant-nos si érem turistes i, com és normal, per desconfiança, li vam dir que sí, però que ja ens n’anàvem –mentre li donàvem l’esquena–. L’home, insistent, ens va dir que l’acompanyàrem a veure una cosa que ens agradaria molt i ens va portar a un pati gegant ple de gent molt elegant. La gent d’allà portava roba de teles fines i adornades amb milers de pedres, detalls daurats i colors cridaners. Era l’sbah d’una boda, és a dir, el diumenge i últim dia de la celebració. Al Marroc, com en altres països musulmans, les núpcies se celebren separant la parella: cadascuna de les parts fa la celebració amb la seua família, amistats i veïnat fins al dissabte, que és quan la nòvia entra per primera vegada a la casa que compartiran. Allí, la seua sogra l’espera amb dàtils farcits de nous i dos tasses de llet que els novençans han de beure entrecreuant els seus braços. L’Sbah és l’única part de la cerimònia en què la parella està junta, i una de les més boniques i emotives. La nòvia portava un vestit de color turquesa amb detalls daurats, les mans plenes de tatuatges d’alquena i unes sabates també daurades que recordaven a les princeses

Falla Mercat de Silla àrabs dels contes. No podia treure-li la mirada de damunt fins que, després d’haver creuat la mirada amb mi diverses vegades, s’hi va apropar: - Hola, no vos he vist mai, amb qui heu vingut? –va dir en francés. Per sort, havia estudiat francés a l’institut i la vaig poder entendre. - Ens ha portat aquest home fins ací, som de València. - Ai pare! Com t’agrada ensenyar les nostres tradicions als turistes! Eres un enamorat de la terra... Vaig entendre de seguida perquè ens havia portat allí i quin era el sentiment que podria tindre aquell home per la seua cultura i tradició, ja que dins del meu cor també se senten els batecs de la meua... L’olor de l’arròs que no m’abandona, de les taronges al novembre, les barques de l’Albufera... Mohammed, que era com li deien a l’home, es dedicava a portar turistes a la seua casa, als actes socials de la seua família, als llocs on anaven, etc. perquè tot el món poguera apreciar la bellesa que ell veia en les seues tradicions i l’estima que els tenia. - Moltes gràcies per deixar-nos compartir aquest moment amb tu. – Li vaig dir a la nòvia. I, mirant el vestit, no vaig poder evitar tocar-lo. – És seda!!! – Vaig exclamar. - Sí! T’agrada? La coneixes? - Clar que la conec! A València ens vestim moltes dones de fallera, el vestit tradicional de la nostra regió, i els més valorats es fan de seda, com el teu vestit. Com l’anomeneu? - Es diu caftan rabati, és un vestit típic fet de seda, normalment el portem a les cerimònies, celebracions o grans actes, com hui, que és el dia de la meua boda. Aquest el vaig comprar ple de detalls d’or per lluir encara més, vosaltres què els poseu? - Nosaltres portem joies i mantellets, i la decoració del vestit és daurada o platejada. Cada vegada em sembla que s’assemblen més les nostres tradicions! Pel que he llegit, el caftà és un vestit d’origen persa i andalús que s’utilitza per a grans esdeveniments. Altres dones de la boda, portaven uns vestits anomenats takchita, també de seda i plens d’adornaments. Són una variant del caftà utilitzat sobretot a les bodes i les grans celebracions. El seu origen és berber i està compost per dues parts: la primera és un caftà simple, sense adorns; damunt, un vestit obert, transparent i amb molts adornaments. Normalment, porten un cinturó anomenat mdamma, molt treballat, fet de seda, or, plata i pedreria.

Llibret 2018

Des de fa segles, el caftà, com la resta de teles marroquines, destaquen per la forma en la qual es teixeixen, pels materials de gran qualitat emprats i els dissenys únics i variats. Els materials més utilitzats per confeccionar-los són la seda i el cotó, adornats en fils d’or i plata i, com els nostres vestits de fallera, són rics en motius florals. A més a més, a les teles marroquines s’introdueixen també estampats com arbres, animals, llunes, estrelles, etc. Els teixidors marroquins són experts a elaborar des de les vestimentes més típiques –com caftans i gel·labes–, fins a bosses fetes a mà amb diferents elements decoratius. Normalment, els socs tradicionals de teixidors estan reservats als homes, els quals teixeixen i tinten les teles artesanals, i les converteixen en tot un art, com en la nostra tradició. Bé, seguisc contant, que m’ha tornat a passar com abans... Ens vam quedar en aquell pati fins ben entrada la nit i, tornant cap a l’hotel, pensava en perquè dos ciutats tan allunyades podien assemblar-se tant. En perquè la gent, per moltes diferències que tingua, pot tindre els mateixos sentiments, siga del punt de la terra que siga. Les emocions són compartides i els sentiments es troben a flor de pell quan ens parlen de la terra, de la de cadascú. Som animals de costums amb arrels molt profundes i ens costa molt separar-nos-en: allunyar-nos-en un segon ja és una tasca per valents. Ací acaba el meu viatge, demà tornem a veure’s, per fi. Només volia contar-te tot allò que he viscut i que em fa que em vingues a la ment. Que, cada vegada que ens separem, m’apareixes pertot arreu. Et veig a cada festa, a cada racó, a cada vestit, a cada menjar, ja que, per molt lluny que me’n vaja, l’amor més profund que puc sentir sempre serà per tu. Adéu, València, t’estime. Sempre teua, una valenciana.

Falla Mercat de Silla Nara, Japó La meua estimada València: Aquestes línies estic escrivint-les des de Nara, una ciutat del Japó. Hui se celebra la puresa de ment i el desterrament dels desitjos terrenals, a més diuen que d’aquesta manera es consolen els esperits dels morts. Encendran una gegantesca foguera en una muntanya molt a prop d’aquesta ciutat anomenada Wakakusa-yama. Em conten que pot arribar a més de 150 metres d’alçada, encara que res a veure amb els 41 metres que fou l’altura major que ha tingut un monument faller –recordaràs que va ser a la plaça de l’Ajuntament l’any passat–, i jo torne a recordarte. El foc, un element carregat de simbolisme, objecte sempre de la fascinació humana, és el que tant m’uneix a la meua terra. Sé que aquesta nit, quan ho veja tot encés en flama, dreta als peus del tossal, per un moment el meu esperit es traslladarà amb tu, sé que sentiré trobar-me a casa, notant la calor de la flama reflectida a la cara i la intensitat de la llum del foc que inundaran els meus ulls. Quan les cendres ompliguen el cel, pensaré, com a bona valenciana, no en allò que acaba, sinó en tot el que ha de tornar a començar de nou. Ja saps que et porte amb mi i continuaré contant-te les meues experiències allà on vaja. Fins molt prompte, terreta meua! Sempre teua, una valenciana

Llibret 2018

Xangai, Xina. Estimada valencià: Si et dic que hem trobe a 10.000 km de tu, en una ciutat on l’arros també es motiu de cultura i tradició, que els dragons son part de la seua vida i saben pintar el cel de colors quasi quasi igual que nosaltres, on diries que estem?... En Xina veritat, país ple de meravelles que impressionen doncs encara que pugues tindre una idea general sobre aquest país quant arribes aci et sorprèn d’una manera especial, pero xina es molt gran, jo t’escric desde Shangai una de les seues ciutats mes principals i a mes la ciutat mes poblada del mon, hi ha gent per tots els costats, tot es molt gran i molt alt, pero no es la ciutat el que realment m’ha portat a tu, sinó la seua tradició per la pólvora, l’altre dia estant passejant tranquil·lament pels carrers sentirem un soroll que ens era familiar, i al girar-se milers de colors inundaven el cel, i el mon es va detindre’t per uns instants i al tancar els ulls estava a la vora del nostre turia en una nit del foc, va ser una sensació tan meravellosa, que vaig voler saber mes sobre aquesta cultura, i aquesta tradició tan germana. La pólvora el nostre mes estimat material, doncs les falles sense pólvora, que serien? Res veritat, bo com per a nosaltres es tan important i per a ells sembla que també, vaig voler investigar, i et diré que la pólvora va ser descoberta aci en xina, en torn al segle IX, el seu descobriment va ser per casualitat, doncs un alquimista que estava buscant el elixir de la eterna joventut, va donar per accident amb la formula del explosiu, de fet les primeres referencies a la pólvora les trobem en textos advertint dels perills de juntar certes sustancies. A partir del segle X es va començar a utilitzar la pólvora en Asia en tots els seus àmbits, encara que era mes normal vore-la en el àmbit militar, també començava a despuntar en el àmbit festiu, doncs en el any nou xines ficaven la mezcla explosiva en canyes de bambu per a espantar als esperits roïns, Marco Polo va ser testic d’aquest espectacle en el segle XIII i va decidir emportarse aquest material a europa, encara que hi ha llegendes que compten que va ser un monge el que furta la formula i la dugue fins nostre continent, lo cert es que de una forma o un altra va ser en aquest segle com la tan estimada pólvora arriba a Europa.

Falla Mercat de Silla Entre el segle XV i XVI, els àrabs portarien la pólvora a la península ibèrica i es va convertir desde aleshores en una tradició en valencià, Murcia i Alacant. Clar esta que en Asia ens duen ventaja i durant tot aquest temps han perfeccionat la tècnica, però nosaltres no hem degut de ferlo molt mal quant hui per hui tenim quasi la mateixa fama en pirotècnia que els nostres “pares” asiàtics. No vaig a enrotllar-me molt amiga però ja que estic en la terra on tot va començar m’agradaria comptar-te com es fan el focs d’artifici, els colors es deriven d’una amplia varietat de sals i pols metàl·lics, la adició d’aquest materials a la pólvora produeix una gran varietat de colors quant es pren foc a la pólvora i aço fa que nosaltres gaudim de les palmeres i de les formes màgiques que es formen al cel. Amiga, aço sols a segut un resum de tot el que he pogut descobrir sobre aquest material tan màgic que un dia arriba a nosaltres i que a dia de hui ens regala tan bons moments. Hem senc afortunada per estar en el lloc on es va descobrir u dels nostres elements mes principals, i es per això que ho he volgut compartit amb tu, ara sols hem queda acabar de gaudir d’aquest mon tan diferent i tan proper al nostre, i restar les hores que queden per tornar a estar en el teu si, en els teus braços.

Encara que sempre estas en mi, sempre teua una valenciana.

Llibret 2018

Jukkasjärvi, Suècia. La meua estimada València: T’escric aquestes línies per contar-te que estic a una localitat xicoteta de Jukkasjärvi, a Suècia, i a uns escassos 200 kilòmetres del Cercle Àrtic, molt lluny de casa. Estic hostatjada a l’Icehotel, l’hotel de gel més gran del món, i no imagines quant em recorda a tu, la meua València i, en especial, a les meues Falles. Què et penses, què aquest hotel és per a sempre? Que aquest monument obra d’artistes i grans dissenyadors roman en aquesta població sense més? No, no és així, aquesta edificació és efímera, l’han construïda entre el novembre i el desembre passat, i en la següent primavera estarà condemnada a fondre’s en la seua totalitat i donarà pas, un any més, a un nou disseny de tota la construcció. Impressionada? Veritat que sembla increïble? A mi em recorda tant als nostres monuments fallers… Grans monuments els dos, de gran bellesa i que no deixem que el pas del temps els respecte. S’obliguem a crear, a innovar i, com no, a millorar any rere any, un repte costant, ple d’una il·lusió renovadora. Resulta paradoxal com sent tan extrems el roig intens del nostre foc valencià i el gèlid blanc de la neu d’ací a Suècia, ambdós s’apropen tant pel seu destí purificador. No sé ben be quan tornaré a veure’t però, per qualsevol part del món on estiga, de segur que tu estaràs al meus pensaments i sempre, al meu cor.

Fins molt prompte, terreta meua. Sempre teua, una valenciana.

100

Falla Mercat de Silla Cadis, Espanya. Estimada València, Hui la meua parada no és massa lluny del teu costat, ja que em trobe a tan sols huit hores de les teues places i carrers. Estic ací mirant al mar, un mar immens que s’ajunta amb un cel roig espectacular que em fa relaxar i estar en pau, però si tanque els ulls i sols el sent, em transporte a tu, al teu mar, i és, com si estiguera a casa. Però no és el tema que vull contar-te. Ací asseguda a la caleta, es respira tranquil·litat, però si entres en un carrer comences a sentir el rebombori del carnaval, gent pel carrer que es para a admirar i sentir les coples que els gaditans canten amb el cor. Cor molt paregut al nostre, saps, i és que ells canten el que els pareix injust o volen canviar, i enalteixen el que els emociona. Ells ho canten, nosaltres ho esculpim, però amb la mateixa finalitat, amiga, oblidarse de les coses roïns de l’any i cremar-les per començar de nou. I et preguntaràs si ells també cremen? Doncs sí, també fan un ritual de foc a mitjan setmana de carnaval, però a poc a poc. Això sols és una introducció de tot el que t’explicaré, ja que no sols et parlaré del carnaval de Cadis, sinó dels carnavals de moltes parts del món que m’han recordat a tu. T’escric des d’ací perquè és on la inspiració m’ha visitat, però he viatjat molt i tinc molt que contar-te. Són tants els llocs on el carnaval és el centre que no sabria per on començar. Allà on he anat m’he documentat de tot el que d’alguna manera o altra em feia que em vingueres al cap, i no et pots imaginar la quantitat de similituds que he trobat, tantes que necessitaria un llibre per a contar-te-les, però només et contaré les més importants i principals, i així entendràs el perquè de les meues cartes.

101

Llibret 2018

Crec que començaré pel principi, per l’origen de carnaval en si, que ara quan te’l conte t’adonaràs com també té alguna cosa de pareguda en l’inici de la nostra festa. Com a mínim té la mateixa idea, però feta d’una manera diferent. Bé, no m’enrotlle més, t’ho conte. Segons diversos historiadors, els orígens de la festa es remunten a les antigues Sumèria i Egipte. Fa més de cinc mil anys, els llauradors es reunien disfressats i emmascarats davant d’una foguera per a celebrar la fertilitat de la terra i allunyar els esperits roïns de la collita. Aquesta tradició va arribar a Grècia, es transformà en la festa en honor del déu del vi o a Roma en el déu Baco (les cèlebres bacanals). El que és cert és que totes les celebracions tenen un nexe en comú, estaven associades a cicles naturals i s’expressaven a través de la dansa, la música, la sàtira i el desordre. Conta la història que la tradició arribà a Europa en l’Edat Mitjana, quan ciutats com ara Venècia acolliren aquestes festes paganes que portaven els navegants que arribaven als ports. Els aristòcrates, llavors, tenien en les festes la llibertat de posar-se una màscara i una disfressa per ajuntar-se amb el poble sense ser reconeguts. Aquesta va ser l’espenta definitiva al carnaval i s’exportà ràpidament a un gran nombre de ciutats del continent. És important destacar que per al cristià medieval, el carnaval constituïa un període de permissivitat, de crítica social, en el qual ridiculitzava els governants, els nobles i el clero. I és ací, benvolguda amiga, on trobem la primera i principal de les similituds amb les nostres festes, la necessitat de traure al carrer tot el que no ens agrada, tot el que durant un any ens ha molestat. Ells ho fan disfressantse, nosaltres ho manifestem mitjançant ninots. Mateixa idea, diferent mitjà d’expressar-ho.

102

Falla Mercat de Silla Des d’Itàlia, el carnaval el van dur a Espanya, on té una gran acceptació, ja que en època dels reis catòlics ja era costum disfressar-se en determinats dies amb la finalitat de fer bromes en llocs públics, però, després d’uns anys de restricció, va ser Felip IV qui va restaurar l’esplendor de les màscares. Ara ja, sabent l’origen, fora de les nostres fronteres, s’ha de destacar que el carnaval de Cadis té les seues fonts en el carnaval italià, fet que és explicable per la forta presència genovesa que hi havia a la ciutat en el segle xv, ja que els comerciants s’assentaren ací per l’avanç dels turcs pel Mediterrani. S’ha de subratllar que l’església no admet el carnaval com a celebració de to religiós, però sempre ha estat associat als països de tradició catòlica o en minoria els cristians ortodoxos orientals o les cultures protestants. El nom de carnaval sorgeix en aquells països cristians, ja que prové del nom carnelevare, que traduït seria ‘llevar la carn’, que es referia al fet de prohibir la carn en el període de Pasqua. És a dir, es feien tres dies de celebració de categoria, en els quals estava quasi tot permés, sempre que es mantinguera l’anonimat, abans d’entrar en el període de Quaresma, un període d’abstinència i rectitud, i així amb el període de descontrol controlat es tractava de suplir les necessitats de llibertat de tota la societat. En arribar ací, ja t’hauràs adonat perquè he volgut escriure’t la carta, i és que la festa en si, siga a la ciutat que siga, ja em recorda a tu, i és que és necessitat de les persones tindre uns dies per a oblidar-se del món i gojar de la vida sense més. Però bé, avancem, i fem un salt fins a l’altra part de l’oceà Atlàntic. Parlem ara del carnaval al continent americà, una cultura diferent que m’ha sorprés prou, la veritat. Tots expressen el mateix, però amb unes formes i unes tradicions totalment diferents entre elles. És una cosa digna de veure una vegada en la vida, i és per això que t’ho vull contar. Al continent americà, començaren allà pel segle xv, amb l’arribada dels primers europeus. Allí la festa va adquirir unes característiques peculiars, segons els costums de cada lloc. Molts són els llocs d’Amèrica on he vist carnavals, però tan sols t’anomenaré els que realment tenen algun paregut amb la nostra estimada festa. El primer que em ve a la ment és el de Chimalhuacán (Mèxic), on tenen com a tradició cremar un personatge de paper que es diu «el mal humor donde», ninot que representa alguna persona del poble que ha fet una acció roïna durant l’any. Generalment són polítics. És el que més es pot paréixer a nosaltres, però n’hi ha molts més que s’assemblen a nosaltres. Com ara a Bolívia, amb comparses paregudes a les de Cadis que

103

Llibret 2018

canten criticant la societat, o a Colòmbia, en el carnaval de Barranquilla, un dels més importants de món, on la festa s’inicia amb una batalla de flors. Et recorda alguna cosa? Podria anomenar-te tants països on se celebra la festa que no eixiríem d’Amèrica mai, però sols em quede amb els tres que t’he dit, ja que són els que més em recorden a tu. Però tornem a la península, ara que ja hem recorregut els inicis de la festa i hem viatjat pel món trobant festes similars a la nostra. Ens centrem a Cadis, en el carnaval que més paregut té amb nosaltres des del meu punt de vista. Comencem per l’element clau en les dues festes, l’element que més pareguts té i alhora més diferències. Et parle de la disfressa, element fonamental en la festa, ja que trenca l’ordre social, enfronta les classes, allibera els instints i trenca les repressions. Totes aquestes característiques les podem trobar perfectament i amb la mateixa intenció en els nostres monuments, ja que estan fetes per a això, per a satiritzar les classes socials i alliberar els instints. És l’únic lloc on es pot riure d’un personatge públic sense que siga motiu de malestar o d’enfrontament. Tantes són les similituds amb aquests elements, que hem vist convertir tipo de carnavals, és a dir, disfresses, en ninots de falla, i és que són festes germanes que busquen la llibertat d’expressió en tot l’esplendor. Però, continuem. Cert és que ens uneix l’alegria i la felicitat, però també és cert ens uneix l’opressió dels governants. Les Falles són més antigues que els carnavals com a festa reglamentada, és per això que la repressió hi va arribar abans. Va ser en l’any 1851 quan les falles sols existien en la memòria dels valencians, doncs aquest any cap ninot va adornar els nostres carrers. Alguns anys després, en el 1862 per a ser exactes, a Cadis es reglamentava la festa i en el 1884 es podien fer sempre que les lletres les revisaren i aprovaren les autoritats locals, fet que a nosaltres també ens afectà quasi de la mateixa manera, ja que en el 1883, se celebraren unes Falles amb una penalització, és a dir, si volies fer festa i muntar falla havies de pagar un impost. És per això que foren unes Falles amb poca participació, ja que no tot el món podia pagar el que es requeria, però això va ser només uns poquets anys. A partir de llavors, i salvaguardant uns anys en què tot estava molt protocol·litzat, sempre hem pogut fer les nostres festes. Els gaditans no poden dir el mateix: va ser en l’any 1937, quan per decret del cap d’Estat, el general Franco, va abolir els carnavals i va desaparéixer de quasi totes les poblacions espanyoles. I no va ser fins deu anys després que es va permetre que tornaren a cantar agrupacions pels carrers, i sempre amb l’atenta mirada del govern, que censurava lletres i disfresses. No va ser fins al 1977 quan el carnaval gadità va tornar a tindre esplendor. Veus com et dic que estem units per llaços que van mes enllà del sentiment i la passió per

104

Falla Mercat de Silla la nostra terra! És tanta la unitat que tenim que aborrona! I saps què és el millor: que encara no hem acabat. Una altra de les parts més importants de les nostres festes i sense les quals realment no existirien són la gent, els amics, els veïns, aquestes persones que s’ajunten amb la necessitat de poder expressar-se i de traure tot el que no els agrada. En valencià, a casa, en diem comissions, comissions falleres, ací a Cadis es coneixen com a agrupacions carnavalesques i poden ser de diferents tipus. Hi ha els cors, que és on més quantitat de gent hi ha; quartets, que, com bé indica el nom, estan compostos per quatre persones, i com a molt cinc o sis, però no més; les comparses, que són les que més hi ha en la actualitat, estan compostes per no més de quinze persones i són més de caràcter seriós i emotiu; i, finalment, les més conegudes arreu del mon, les xirigotes, agrupacions de no més de dotze persones, conegudes per la sàtira, i pel bon humor que les caracteritza, fent burla de qualsevol que hi haja al voltant. Es riuen fins i tot d’ells mateixos, fent que l’alegria estiga present en l’ambient durant l’actuació, fent que el món desaparega i sols la felicitat siga la protagonista. Com bé podreu comprovar, encara que hi ha molts tipus d’agrupacions, totes a la fi són iguals que les nostres comissions, grups d’amics que s’ajunten per a celebrar unes festes úniques en el món. I, com a últim punt en comú, entre les nostres festes i les seues: el foc, el nostre element més estimat, també és part de la ciutat, no amb la mateixa importància i sentiment amb els quals nosaltres el rebem, però també present i protagonista. Per a nosaltres el foc simbolitza el final d’un cicle i el començament d’un altre, per a ells és un punt a mitjan setmana de carnaval, un dia on es cremen les coses roïnes, un acte puntual, en el qual un personatge anomenat el déu momo, representat cada any per una persona cèlebre del carnaval, fa un discurs parlant del simbolisme i de les festes i en finalitzar crema un ninot gran que simbolitza el déu momo, de manera que es purifica l’ànima per a poder continuar amb la festa i encarar els últims dies

105

Llibret 2018

festius. El foc, element de renovació, diferents sentiments, mateix fi. Els carnavals i les Falles, les Falles i els carnavals, festes germanes, festes de llibertat i sentiments, festes d’alegria i nostàlgia, festes que enamoren, que atrapen i quan has entrat dins de la dinàmica festera, dins dels cicles respectius, les has assaborides, les has viscudes i t’has emocionat, ja no en pots eixir. Elles et fan un nuc inesborrable al cor, que fan que les vulgues igual, que no pugues viure sense l’olor de pólvora o la remor de la gent passejant per la Vinya (el barri carnavalesc per excel·lència), que els teus ulls estranyen els vius colors d’un monument o un tipo, i que les teues oïdes ja no puguen viure sense les mascletades o les coples. Dos sentiments diferents, difícils d’explicar per a la gent que no ho ha viscut mai, dues formes de viure i d’entendre la vida, dues festes que porten noms de famílies gravades en la seua història, i és que són festes que es fan grans als nuclis familiars i que es transmeten de pares a fills, generacions i generacions de cors que han bategat per fer de la llibertat d’expressió la seua forma de vida, festes que omplin l’ànima i el cors de moments que et faran ser feliç per sempre, i que ja no pugues viure sense aquestes dues meravelles que tenim ací a la nostra península. Falles i carnavals, carnavals i Falles, dues festes úniques i que hui he volgut ajuntar per tu, amiga, perquè pugues veure les similituds amb una festa germana que busca el mateix que nosaltres, fer del sentiment d’un poble la seua expressió de sentiments i llibertat més gran, i ser per uns dies els amos dels carrers, i del poder de les paraules. Ells ho fan mitjançant cançons que perduren per sempre, nosaltres amb crítiques expressades mitjançant ninots efímers que es queden a la nostra retina per a sempre. I ací és on pose punt final a la carta. La qual no tenia cap altra missió que fer-te partícip dels meus viatges i els meus sentiments i fer-te veure que no hi haurà cap distància mentre visques al meu cor. T’estime, sempre teua, una valenciana.

106

Falla Mercat de Silla

107

108

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Comissiรณ Infantil 109

Llibret 2018

i s t e r e l l a s e t F lere l a F 110

Falla Mercat de Silla Adrián Albert i Santos Aitor López i Huertos Alba Gómez i Moreno Alex Peris i Gómez Alis Sales i Sánchez Álvaro Gómez i Mompo Anna Torralba i Simó Atenea Vicente i Hernández Blanca Pons i Climent Carla Bosch i Brocal Carla Gómez i Mompó Carles Zafra i Fuster Claudia Cerdán i Garrido Claudia Rubio i Martínez Daira Álvarez i Martínez Daniela Sanchis i Soriano Daniela Valiente i Brocal Darío Vicente i Hernández Darius Costine Vasile David Alapont i Lazaro Diego Martin i Fernández Edgar Toledano i Mas Eric Toledano i Mas Ferrán Blanch i Benaches Héctor Hernández i Carbonell Hugo Perpiñán i Carrascosa Ian Álvarez i Martínez Ioan Alberto Vasile Irene Rodríguez i Muñoz Iris Rodríguez i Casanova Isabel Braulio i San Lorenzo Izan Ferrer i Park

Javier Torralba i Simó Jimena Araiz i Guillem Joan Santos i Socarrades J. Miguel Rodríguez i Casanova Laura Vedreño i Ortiz Lucia Tomas i Martínez Luna Sánchez i Just Marc Santos i Socarrades Marcos Zarcero i Borda Maria Rubio i Martínez Marina Perpiñan i Carrascosa Mark Robledo i Lozano Martina Gómez i Moreno Martina Zaragoza i Morales Nacho Gregori i Magraner Nacho Peris i Gómez Natalia Mayordomo i Boronat Nerea Sánchez i Paredes Neus Belenguer i Senon Nico Pons i Moll Nicolás Roselló i Margarit Noelia Santonja i Simeón Noemí González i Pons Paula Gregori i Magraner Raúl Castellar i Albert Raúl Martínez i Repulles Rocio Antón i Mora Rubén López i Huertos Sofía Rodríguez i Muñoz Vera Álvarez i Martínez Ximo Martí i Gimeno Yeray Fuertes i Rodríguez

111

Llibret 2018

Als Br 20 essol 18. s .. Diuen que viatjar és una de les experiències més gratificants de la vida, que et plena de moments inoblidables i et fa obrir la ment, però que em digueu de l’increïble experiència de veure com un ésser diminut creix i es va obrint al món? Aquesta experiència és meravellosa, estic segura que no pot existir res més bonic que transmetre les teues experiències a un nou cor que comença a bategar, que comença a mirar les coses per primera vegada, que comença a descobrir el món que tu li fiques davant, en definitiva, que comença a viatjar per la vida. I aquest any tenim dos nous corets, dos precioses perletes que inicien el seu caminar per aquesta vida. Els fallers del mercat hem tingut la gran sort que siguen els nostres bressols de l’any 2018 una xiqueta amb una bellesa innata que furta el cor de tot aquell que s’acoste a mirar-la, i els seues pares i germana a poc a poc gaudeixen de la nostra bonica família, i un xiquet de bressol de sedes i pólvora, ja que la seua mare va ser nostra fallera major 2016, i el seu pare és un nervi que no para quiet al nostre casal, a més li precedeix una nina que comença a descobrir el sentiment faller... I sabeu quina és la millor part? Que aquestos dos corets són família, són cosins, genètica de sentiments pareguts corren per les seues venes. Alba i Álvaro, dos noves personetes que acollim a la falla i que estem segurs que seran un flaire fresc per aquesta comissió que ja els estima. Hui celebrem que ells dos comencen un nou viatge, un viatge per la vida que junts descobriran i algun dia seran ells els que visquen l’experiència d’ensenyar aquest viatge a un nou coret. Nosaltres, els fallers del mercat, vos guardarem en aquest llibret la vostra primera experiència en el nostre món perquè pugueu recordar-la sempre. Alba, Álvaro, benvinguts a la nostra família, vos desitgem el millor i esperem tindre-vos molts any més per crear experiències meravelloses.

Elena Tomás

112

Falla Mercat de Silla

113

114

Llibret 2018

Daniela...

Falla Mercat de Silla

Una nit, vàrem somiar que un estel arribaria. Una nit vàrem cantar en sentir que ja venia. Però avui, ja és sa presència, la que ens ompli d’alegria.

Un bagatge que portaves de casa un bagatge molt preuat, un bagatge fet d’estima, de besets ben carregat, un bagatge de carícies sobre el teu cabell daurat,

I és que eres més bonica que totes les flors del jardí, i en veure ta careta, neta com un alhelí, i eixes galtes rosades, que a voltes semblen robí,

bagatge que mare i germana al teu pit te l’han trenat, que ve ple de la força d’eixe pare ponderat, i que del traca de ton tio al casal ens ha esclatat.

cap pot comparar-se, ni de prop, al frenesí de mil flors entrellaçades que llueix al teu espolí, i es deixen dur ja vençudes, pel teu esperit amarantí.

Que la Mare de Déu de València de tots nosaltres estel t’il·lumine i protegisca mirant-te de dalt del cel, perquè sigues de tots nosaltres la representant més fidel.

Ja el nom d’esta princesa és en la mar estela. A l’albufera és la força que unfla i impulsa la vela. I al casal és la llum que ens porta el teu nom, Daniela.

Honres la nostra festa honres la nostra falla, honres el nostre casal i tota nostra xicalla, perquè eres, per ta bondat, un exemple de medalla.

Un manoll entusiasmat de nervis i de rialla, que la fan cantar i ballar, entre tota la xicalla, i fer teatre i actuar en les presentacions de la falla.

Una festa de sensacions, de vivència compartida, de música, de flors, de mascletada acolorida, i que en tu es fa essència donant-li el perfum a la vida.

Perquè Daniela és fallera de cor i de presència. I igual com el foc i el fum tenen la mateixa essència, ella uneix en la nostra festa la bogeria i la prudència.

La que ens porta la dolçor, la que ens porta poesia, la que ens du la frescor, la rialla i l’alegria. Un flaire de mil colors que en Daniela és fantasia.

Una barreja perfecta per una reineta fallera, que sap estar i s’emociona, que plora i es delera, que somriu a tot el món sempre gentil i propera.

Perquè Daniela, és formosor Daniela és la bellesa, Daniela és tradició Daniela és la saviesa, Daniela és del Mercat la més bonica princesa.

Jose Maria Tomás i González [

115

116

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

117

118

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

119

Llibret 2018

Sa luta ció d Fa llera e la In Major fant il

Estimades xiquetes i xiquets: Em diuen Daniela, fallereta de la nostra Comissió, Mercat de Silla, però hui es fa possible que les emocions es transformen en paraules i, les paraules, en tinta. I que, en aquestes línies del nostre llibret, em puga dirigir a tots vosaltres com a la vostra fallera major infantil de l’any 2018. Em sent privilegiada, m’ompli d’orgull i es barregen al meu cor una muntanya d’il·lusions, sé que serà un any inoblidable el compartiré amb el meu president Ivan i amb la meua fallera major Sheila, que estaran al meu costat. Vull donar les gràcies a la meua família, als meus pares i a la meua germana Natalia, perquè sense ells no seria possible fer aquest somni realitat. I, com no, voldria dir “gràcies, tete Borrer”, màxim responsable, com diu el nostre himne, d’aconseguir que el cuquet de faller ens picara i puguem dir que ens sentim valencians de primera. I, ja per acomiadar-me, vull animar-vos perquè compartiu amb mi tots i cadascun dels actes que ens esperen en aquestes Festes Falleres, des de la primera xocolatada fins a l’últim masclet.

Un beset, Daniela Valiente i Brocal 120

Falla Mercat de Silla

121

Llibret 2018

En t D revista a a n i per: e l Luc a ía T o

Enguany la Falla Mercat ha tingut el plaer de poder nomenar-te, Daniela, com a la representant de la comissió infantil. más Per a nosaltres, eres un gran regal. Ella és una xiqueta desperta, comunicativa, dolça i capaç de traure’t un somriure amb sols una mirada. A més a més, és una xiqueta amb les idees molt clares, una xiqueta molt especial i volguda per tots. Amb aquestes paraules m’agradaria començar l’entrevista a la nostra FMI per a l’any 2018.

Daniela, sabem que els teus pares t’apuntaren per a ser FM. Però, tu com infantil i xiqueta tan amiga de les teues amiguetes, sempre has volgut ser FMI i viure aquest somni com totes nosaltres. Passant-se la preuada banda d’una amiga a una altra i vivint aquest moment tan màgic i demostrant quant ens volem. Ara que ja ha arribat el moment, com et sents? Què sentires quan la teua família et donà aquesta gran sorpresa? - Em sent molt feliç, vull que passe molt a poc a poc per a poder gaudir de tot completament. Per fi ha arribat el somni que volia que es fera realitat i que tanta il·lusió em feia. Quan m’ho digué la meua família, les llàgrimes m’eixien soles i no podia parar de preguntar: de veritat? És de veritat? I em tremolaven les mans. El meu cor no podia deixar de batejar, no sabia si plorar d’emoció, riure d’alegria o què fer. Encara que sempre estàs emparada per les teues amigues, sabem que hi ha unes personetes que no poden deixar de mirar-te i sentir-se orgullosos de tu. Sí, Daniela, ells són els teus pares i la teua germana, i com no el teu cosí Fabra. Què t’agradaria dir-los? - A ells sols puc dir-los gràcies, moltes gràcies per fer-ho possible, per fer que es complira el meu somni, són el meu pilar, des d’ací vull dir-los que faré que estiguen molt orgullosos de mi, els vull moltíssim als quatre. Daniela, la presentació és el primer acte oficial. Un dels dies més importants del teu regnat. Com l’has viscut? - El dia de la Presentació va ser molt intens, estava molt nerviosa, sobretot de pensar en el vers, perquè no volia oblidar res i volia fer-ho tot bé, però tot va eixir a la perfecció, sigué un dia molt bonic per a mi que recordaré per sempre.

122

Falla Mercat de Silla - És un orgull veure cada any com desfilen per la passarel·la tots els xiquets i xiquetes amb l’emoció de ser nomenats com a falleretes i fallerets de la Falla Mercat, però aquest any era més especial, ja que desfilaven com la meua Cort d’Honor, i això em plenava el cor d’emoció i felicitat. Totes les teues amigues hem viscut ja aquest somni tan desitjat per a qualsevol xiqueta. Sé de segur que algun consell que t’hem donat per al teu regnat el tindràs guardat al teu coret, no, Daniela? Què ens dius? Segur que t’hem donat molts consells, en quin et quedes? - Molts han sigut els que m’haveu donat, cadascuna un diferent, però en el que totes coincidiu és en què no m’enfade el dia de l’entrega de premis pel que ens donen a la falla, que la nostra és una falla menudeta i que qualsevol premi per a nosaltres és com si fóra un primer. També m’han aconsellat que visca amb tota la intensitat que siga capaç perquè passa molt ràpid, però de segur que amb vosaltres al meu costat tot serà més fàcil. Daniela, l’any del meu regnat recorde que mai no volia anar-me’n a casa, sempre volia estar al casal. Però enguany has de descansar i és diferent. Tens clar que hauràs de descansar més? - Sí, imagine que ha de ser aixina i, encara que m’agradaria quedar-me, tens raó, Lucia, hauré de moure a dormir perquè sinó no podré arribar a tot. I ja no et dic res si parlem dels monyos... Jo de normal sempre em fan mal. T’imagines com duràs això de dormir amb els monyos amb el cansament acumulat? - A mi no em molesta el monyo de darrere, no tinc cap problema per a dormir amb ell! Però els rodetes em maten, no puc amb ells!!! Supose que com enguany tinc la sort de ser la regina de totes les xiquetes i els xiquets de la Comissió del Mercat, i vull estar en tot moment gaudint d’aquest regal, segur que no renegaré ni em molestarà res, ja que la il·lusió pot amb qualsevol cansament o malestar!

123

Llibret 2018

Tothom sap la il·lusió que et fa tindre aquest càrrec... Càrrec que de segur et posarà en el lloc més alt. Quin és l’acte que esperes que arribe amb més ganes? - Pense que els actes tenen cadascun el seu encant. Tots em fan il·lusió però, sense dubtes, la presentació era el que més ganes tenia que arribara, ja que per a mi és l’acte més important. A més, la presentació era el primer acte oficial on seria presentada a tot el món com a fallera major infantil de la Falla Mercat, i això hem feia especial il·lusió... Daniela, m’agradaria que ens contares tantes coses, però hem d’anar rematant l’entrevista... Ens contaries alguna coseta que ens ajude a conéixer-te millor? - Crec que més o menys tot em coneixeu, ja que quan vaig al casal no em guarde res per a mi, m’entregue a vosaltres com em vegeu, però intentaré descriure’m un poquet... Com ja sabeu, em tornen boja les Falles i, quan em fique la meua banda, em transforme, però també m’agraden molt els animals, ballar i cantar... I també gaudisc molt en el teatre. Com a gran fallera que eres. Què esperes de les Falles d’enguany? - Espere passa-ho molt bé amb les meues amigues, ballar molt i gaudir de tot el que vinga i, per suposat, que no s’acaben. Sé que seran unes Falles molt boniques, ja que tant les meues amigues com la resta de la comissió m’animen en tot moment per a tot i sempre estan al meu costat. I, per finalitzar, voldríem que amb la dolçor que et caracteritza i per ser la xiqueta que durant tot aquest any ens representarà, enviares un missatge a tots els fallerets i falleretes de la Falla Mercat. - Al meus fallerets i falleretes dir-los que gaudisquen, que s’ho passen molt bé, això és el que més desitge, i que, amb mi, Sheila i Ivan, la Comissió Infantil puga gaudir al màxim de les nostres Festes Falleres. Espere amb molt d’anhel que passem un any faller 2018 inoblidable per a tots!

124

Falla Mercat de Silla

125

Llibret 2018

estim A la ada meua D anie la... Daniela, amiga i encantadora Daniela. És per a mi un gran plaer poder escriure’t unes línies en el nostre llíbret. Ja ha passat un any del meu regnat i, ni en els meus millors somnis haguera imaginat que series tu, Daniela, la que estaria al meu costat agafant el testimoni de la festa; la que jo, amiga, em sent orgullosa d’haver tingut el gran honor de passar-te la banda, banda que guardaràs com un tresor, i la que et proclama com a la Fallera Major Infantil de la nostra comissió. Aquest any viuràs moments màgics, molts actes et queden per davant, cavalcades, berenars, exposició del ninot, cercaviles, la plantà, l’ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, etc., actes que, estic segura, gaudiràs com la més bonica de les estreles. Actes dels quals jo, junt amb les nostres amigues, disfrutarem i compartirem al teu costat, cada moment màgic d’aquest any. Un any que recordaràs per sempre. Però Daniela, sols dir-te que has de fer de cada segon un instant màgic i que de segur que el 2018 serà per sempre meravellós, i és que aquest any ho passaràs d’allò més bé, perquè ja eres la nostra regina, la nostra preciosa Fallera Major Infantil. Jo no voldria acabar sense dir-te que per aquest moments, la vida val la pena. No oblides que jo, Claudia t’oferisc les meues mans per a ballar, botar, riure i plorar amb tu. Eres la meua amiga i et desitge que sigues molt feliç en aquest inoblidable any. Viu i somriu. T’estime. Un bes.

Claudia Rubio FMI 2017 126

Falla Mercat de Silla

127

Llibret 2018

Am Ge b rma ulls d na M e ajor

A la meua germana, la meua companya per a totes les aventures, la que presenta un amor incondicional, la que sé que estarà al meu costat per sempre…

Des que era ben xicoteta, no li agradava quedar‑se a casa, era una gran festera. Arribava divendres i ella estava tan feliç de poder anar al parc, de passar temps amb la família, de jugar, de riure… Els seus rínxols daurats no paraven quiets ni un segon, sempre botant i fent bogeries. Simpàtica, cridanera i somniadora, no li fa falta pensar en fades per pujar als núvols amb la seua imaginació, que és tan poderosa. Encara recorde com pujaves als muscles del pare per veure la teua primera mascletada. Tot i que et tapaves les orelles amb les mans, no apartaves la mirada d’aquells focs, les llums i el colors… Mai no he conegut ningú que li brillen tant els ulls com a ella, tanta màgia i il·lu‑ sió junta. L’amistat, l’amor, l’empatia, la generositat… Tots aquests valors són molt importants per a tu, però no només eres una gran persona, sinó que eres una fallera de primera. Ja que ningú canta més fort ni més orgullosa l’himne de la falla que tu. Quan es tracta d’ajudar, sempre tens la mà alçada i, si par‑ lem d’actuar, sem‑ pre disposada per a qualsevol inter‑ pretació.

128

Falla Mercat de Silla Ja més majoreta, un dia, en aple‑ gar a casa, et vas proclamar com a fallera major infantil de la Falla Mercat de Silla, men‑ tre passejaves pel corredor com si es tractara d’una passa‑ rel·la i saludant els quadres creient que eren fallers. De manera que no ens deixares altra elecció, germaneta, ja que tots farem un sacrifi‑ ci perquè tu, per fi, gau‑ disques del teu somni. Da‑ vant d’aquesta notícia, no saberes reaccionar, el teu cos tremolava i les teues mans tapaven els ulls plens de llàgrimes. No paraves de pregun‑ tar si allò es tractava d’un somni, però no, és realitat. Per aquest motiu, no deixes mai de riure, gaudeix fins a l’últim instant, però no únicament any, sinó per a sempre… Ja que, quasi sense adonar‑me’n, ja t’has fet una doneta, vull que sàpigues que estic molt orgullosa de tu. Encara que, com saps, per a mi, sempre seràs la xiqueta de les dues cuetes que m’animava quan li pegava voltes en bici a aquella palmera. Però les dues hem anat creisquent, fins que arribà el dia que decidires apuntar‑te a la Falla del Mercat i, a partir d’aquell moment, tot ha anat molt de pressa. I així hem iniciat una nova etapa de la nostra vida, però, sobretot, tu. Faràs nous amics, viuràs unes Falles inoblidables, menjaràs bunyols a la matinada, oloraràs la pólvora de les despertades… I jo desitge gaudir amb tu aquest any faller, no pense perdrem res, és per això que em tindràs des del primer petard fins que et lleves l’últim ganxet del monyo.

Natalia Alfonso

129

Llibret 2018

Estimada Daniela:

Cu E t pi quet cà el Fa ller. ..

Diuen que per poder comprendre bé una història cal saber-la des del principi. Recordes el teu en aquesta història fallera? Jo ho recorde com si fóra ara. Tot va començar un 20 de març del 2013. Els carrers encara feien olor a pólvora i a fum pels monuments fallers cremats la nit anterior. Vaig anar a ta casa i tu, només veure'm, em vares dir un d'aquests, "Tete, saps què?" tan característic teu, al qual et vaig respondre: -Clar, sé moltes coses. -No tete, seriosament !!! -Vinga, va, dis-me. -L'any que ve seré fallera. -Sí? De quina falla? -De la que està al costat de la meua escola. I jo et vaig mirar content perquè volies ser fallera, però un poc trist per dins perquè no era la meua falla. I tu, tan desperta com sempre, t'adonares d'aquesta tristesa interna i em digueres: -Què passa tete? -No res... I no vols ser de la meua falla? -Tete, tu vols que m'apunte a la teua falla? -Clar que vull, per mi seria tot un orgull. -Doncs ja està, fallera del Mercat seré. I així va començar aquesta història, aquest viatge faller. Al poc de temps et vares fer amigueta de tots els xiquets i xiquetes de la falla, cosa que no em sorprèn ja que eres molt dolça i divertida. Però, de sobte, el sentiment faller et va envair per complet i jo no podia més que sorprendre'm en veure com el cuquet faller havia calat tan fons i tan ràpid. Havies passat a ser la més fallera de tot València, les ganes d'anar al casal, ferte els monyos, engalanar-te amb el vestit de valenciana i gaudir de la festa com si fóra cosa teua des de sempre.

130

Falla Mercat de Silla Tant va ser així que, els dos vestits de fallers, agafats de la mà després del lliurament de premis, rodant el monument infantil, em feres una pregunta. La resposta em va fer un nus a la gola. -Tete, jo quan seré fallera major infantil? -(Engolint saliva) Com? Això no és tan fàcil? -No? Doncs, jo vull ser. Quan puc ser? -Està complicada la cosa. Fins al 2018 ja estan apuntades totes les xiquetes i aleshores ja seràs molt fadrina. De tota manera, això has de dir-ho als pares. -Després els ho preguntarem, val? I en aquest moment, aquest 17 de març, em vaig adonar que series una gran fallera, perquè el teu cor així t'ho ha dictat, i açò ho has demostrat durant aquests anys implicant-te en totes les activitats de la falla. Però el destí és molt llest i guarda les seues millors cartes per a qui realment s'ho ha guanyat, per a qui ha demostrat el seu amor per allò que realment li apassiona i, a tu, estimada Daniela, t'havia guardat el 2018, per a fer que el somni d'aquella xiqueta de 7 anys que demanava amb totes les seues forces ser la regina de la nostra festa, es fera per fi realitat. I ací estem 4 anys després, emocionant-se amb tu i vivint aquest anhel de la teua mà. Ara serà la teua falla la que rodem, però no per a sospirar pel que podria passar, sinó per a gaudir del que estem vivint. Mai no s'és massa gran per a somniar i així ens ho ha demostrat el destí. Ara és el teu moment. Gaudeix d'aquest instant que el temps t'ha guardat a tu, gaudeix-lo amb tota l'ànima, que jo estaré sempre al teu costat fent d'aquest prec una formosa realitat que ens acompanyarà per sempre.

Un bes molt fort, Roberto Fabra

("El tete Borrer")

131

132

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Lema de la Falla:

Un circ Extravagant

ARTESÀ: Francisco Martos EXPLICACIÓ: Jose M. Tomás

133

Llibret 2018

El circ és un màgic món ple d’emocions i fantasia, ple de joia i alegria, on tota il·lusió es fon, plena d’esforç i valentia per viure’l en un segon.

Cr Fa ítica lla I de nfanla til

El circ és gràcia i bellesa, força i agilitat, habilitat i rapidesa risc, perill i elasticitat, humor, rialles, melodia, i un toc d’espontaneïtat. Allí podreu veure: pallassos, fent plorar a carcallades. Acròbates i trapezistes amb piruetes desbocades, desafiant la gravetat, com si foren persones alades. Una bandeta de músics, ballarines, contorsionistes, un presentador bigotut i també malabaristes, mags, ensinistradors i intrèpids equilibristes.

134

Veureu animals salvatges vinguts dels cinc continents, llançadors de gabinets que tallen els quatre vents i viureu mil aventures que admiraran els presents.

Sota la carpa del circ, tot un món observareu d’actuacions magnífiques que, amb aplaudiments, premiareu i, per molt que passen els anys, ja mai les oblidareu.

La carpa del circ és el cel d’un univers de fantasia on va brillant cada estel que renaix dia rere dia, per a complir l’anhel d’omplir el cor d’alegria.

Cada actuació té una història que s’escriu quan ningú ho veu, quan s’apaguen les llums de pista i la foscor pren el relleu, quan tot es queda en silenci i no se sent soroll, ni veu.

Falla Mercat de Silla D’estes i d’altres coses ací vos anem a contar algunes xicotetes històries que vos podrien agradar. Ací tindreu l’ocasió de deixar a la ment somiar.

El pallasset, que era un àngel que Déu havia enviat, mirant el solitari elefant, tan trist i tan callat, va decidir intervindre per veure’l més animat.

Vingueu falleres i fallers, passeu tots a veure l’encant d’este monument a l’alegria, de colorit abundant. Un ramell de bogeria i el seu punt extravagant.

El pallasset tenia el do de parlar-li als animals i, en una barreja d’idioma d’expressions molt guturals, li parlà a l’elefant d’una forma col·loquial.

El circ ens porta la festa, el circ ens porta emocions, ompli el cor de somriures i dóna satisfaccions. Veniu xiquets a este circ que està plenet d’il·lusions.

- Bon dia senyor elefant –li va dir a l’animal–, - Per què esta trist i enfadat un ésser tan colossal? Mai he vist que ningú tinguera una força tan brutal.

Cos central: l’elefant i el pallasset - Com és que puc entendre’t? –li contestà l’elefant–. Un dia arribà a un circ - A cap humà he entés un pallasset divertit. quan se’m dirigia parlant Li donaren la benvinguda i a tu t’entenc perfectament i va ser ben acollit. el que estic escoltant. Tots menys un elefant que estava en un racó recollit. - És que jo d’un ésser humà tan sols conserve la forma. L’elefant tenia una pota Sóc un ésser celestial enganxada a una cadena, i, allà, a la nostra plataforma, i la cadena fixada tots s’entenem per igual a una estaca dins l’arena. com única condició i norma. I estar allí subjectat li donava tristor i pena. I, quan abaixem a la Terra a pegar una volteta, L’elefant estava enfadat conservem l’habilitat per no poder-se menejar. i a voltes fem la proveta, Ja portava molts anys allí, i resulta prou efectiu, quiet, sense poder jugar. perquè ací estem de xarradeta. Tan sols se sentia un poc lliure quan sortia a la pista a actuar.

135

Llibret 2018

I et repetisc la pregunta que abans t’havia fet, per què estàs trist i enfadat a soles en este indret? Pareixes estar fort i sa, I, actuant, tens molt de tret. L’elefant, poc convençut, ni tan sols l’havia mirat, però, a la fi, li va contestar perquè tenia curiositat. - Ací estic perquè ací em posaren des que tinc recordat. - Des que era molt menut, a esta estaca estic lligat. M’ensenyaren a fer coses i per això estic ensinistrat. Em tracten bé, res em falta, em llaven i estic cuidat. Actue quan a mi em toca i de nou torne a estar lligat, ningú em colpeja en la fusta i no tinc ni un sol morat, i així és la meua vida i este conte s’ha acabat. -Aleshores per què estàs trist si estàs tan ben cuidat? No t’agrada el que fas al circ i per això estàs malhumorat? O és que somies amb la selva i en tindre la teua llibertat? - De la selva, no me’n recorde, això es quedà en el passat, i és cert que ací m’acaronen i em tenen molt ben cuidat, i gaudisc molt amb la xicalla i amb les caretes de felicitat. Però és que esta estaca que em manté ací anul·lat,

136

és la que em du melancolia i em fa estar enfadat. No vull anar a cap lloc, però no vull estar lligat. - Et puc fer altra pregunta? –li demanà el pallasset–. - Pregunta si tens desig, ací he d’estar jo quiet. - Com és que a un ésser tan fort sols el reté un bastonet? Podries fer caure un arbre si et posares a espentar. Però a esta estaca menuda no t’ho he vist ni intentar, i, de segur, que en dos estirons tu et podries soltar. - Sóc gran i tinc molta força, però d’ací no em puc escapar. Ja ho vaig intentar de menut quan em van encadenar. Vaig estar més de cent dies estirant sense parar, fins que ja no vaig tindre més forces i vaig deixar de lluitar. Vaig acceptar el meu destí i l’estaca va guanyar. - I mai més has intentat tornar de nou a estirar? –Li preguntà el pallasset en veure a l’elefant derrotat–. El paquiderm el mirà i li contestà cansat. - Per a què? No val la pena, el meu destí és estar lligat. El pallasset va comprendre que la més trista realitat no era la pota a l’estaca,

Falla Mercat de Silla –Li va dir l’elefant al pallasset espantat–. - Elefant, d’ací no baixe fins que no estigues calmat, vull explicar-te perquè este punxó t’he clavat. L’elefant, prou adolorit, va acceptar disgustat, que el pallasset baixara sense deixar-lo aplanat, perquè el traïdor explicara perquè li havia furgat. - Ja pots donar-me una excusa que et deixe ben disculpat, perquè, si no, d’una xafada, t’he de deixar esclafat!!! -Tranquil, amic elefant, que en no res està explicat. el que estava ben lligat era l’esperit de l’elefant, que allà estava encadenat. I, sense pensar-ho dos voltes, va prendre una decisió. Pujà al llom de l’animal aprofitant l’ocasió que l’elefant acatxà el cap, en prova de submissió, i es llevà de la solapa una flor amb un punxó, i li pega dos punxades en aquell gran cul redó, que l’elefant pegà un crit que va paréixer un tro. També pega un gran bot, i alçà la trompa enfadat, buscant aquell maleït que al cul li havia punxat. Com t’agafe, pallasset, t’he de deixar esclafat!!!

Pots dir-me on està l’estaca a la qual estàs encadenat? - Però quina bovada és esta? Pensa que te l’has jugat... L’estaca està al mateix lloc on m’havien enganxat... L’elefant es quedà molt quiet, dubtós i bocabadat, l’estaca ja no estava clavada on sempre havia estat, anava arrastrant pel terra, com un joguet vell trencat. I l’elefant va entendre que havia estat alliberat. Que el seu esperit tornava a fer la seua voluntat i que per això aquell pallasset al cul li havia punxat.

137

Llibret 2018

S’havia soltat ell tot sol i no se n’havia ni adonat. El pallasset li donà a la trompa una abraçada molt apretada, que, a poques, si no l’afluixa, l’haguera deixat asfixiat. Va fer falta que el punxaren per veure la realitat. L’elefant continuà al circ però mai més va estar lligat, i tots dos van fer un número que agradà una barbaritat. La història d’estos dos amics ací deixarem plantada, per no oblidar que deveu lluitar per la llibertat i que no hi ha cadena més forta que el lligam de l’amistat. Hugo, el xiquet forçut Tenim al nostre circ un xic que és forçut de veritat, no tan sols per tenir força, que en té en gran quantitat, sinó perquè a més ell té una bona qualitat. Hugo utilitza la força per ajudar i fer bondat; no fa ostentació de músculs, més bé d’humilitat, i això tan sols demostra que té el cap molt ben moblat. Al gimnàs, és un artista per esforç i abnegació, alça peses a parelles amb total dedicació i cada dia eixia a la pista per fer una demostració.

138

El seu do era tindre força i la cultivava amb passió. En canvi, la seua feblesa era fer una multiplicació. Els números li costaven i al cap se li feien muntó. Dibuixar sí que li agradava, però la literatura no. I la història era un embolic per al qual no hi havia solució. I, de coneixement del medi, tan sols pegava un entropessó. Però ell sabia que estudiar era la seua obligació i que si no estudiava no tindria cap professió. Així que cada dia anava a l’escola per a complir la seua missió.

Falla Mercat de Silla Ningú en l’escola se’n burlava, encara que fóra un poc curtet, els seus músculs impressionen i, tot i que era tranquil·let, ningú volia arriscar-se a veure’l calentet. Mai va permetre a un majorot abusar de cap xiquet, li pareixia que no era just aprofitar-se’n d’un menudet. I, si algú li demanava ajuda, allí estava com un coet. Un dia arribà a l’escola un alumne delicat. Pau, que una malaltia quasi havia superat, però que una caira de rodes l’havia deixat postrat. A Pau el col·locaren per pura casualitat, al costat de la taula d’Hugo que ja s’havia assentat, i començaren a parlar amb total normalitat. I va ser com una espurna que botà a l’instant. Com si dos peces del mateix cos s’estigueren retrobant. Com si les dos parts d’una màquina estigueren funcionant. Pau va comprendre que a Hugo li costava molt estudiar, i Hugo que el que més volia Pau era tornar a caminar. Cadascú podria oferir el que l’altre trobava a faltar. I entre els dos decidiren una forma d’actuar:

tots el dies anirien al gimnàs a berenar. Però, abans, les cames de Pau, Hugo les posava a treballar. I mentre Hugo les estirava i els donava tonificació, Pau li contava la història d’alguna revolució, o de com, a una regla de tres, se li trau la solució. En poc de temps els dos guanyaren d’esta bona relació. Pau començà a caminar a poc a poc i amb un bastó. I Hugo va aprendre per fi a fer una divisió. Ja veieu com en la vida no hi ha cosa millor que ser humil, bondadós i tindre, al pit, un gran cor, i que l’amistat dóna més que la força bruta i la por. L’ensinistrador i el lleó En esta escena del circ tenim a Rugi, un imponent lleó, i al gran Bernardí Maneli, ensinistrador de professió. Els dos llestos i disposats a fer-nos una actuació. Però un dia arribà al circ, del govern de la nació, un sobre blanc amb segell amb una notificació que explicava, seriosament, una nova prohibició.

139

Llibret 2018

per estar en captivitat, ja que no tenien costum de viure sols i en llibertat.” Bernardí Maneli plorà en sentir esta notícia, mentre s’abraçava al coll de Rugi i li feia una carícia, impedir que visqueren junts era una gran injustícia. Mai s’havien separat, des que Rugi era un cadell i Bernardí començava com ensinistrador novell. Mai permetria Bernardí que al lleó separaren d’ell.

“Per evitar els maltractaments i les deficients condicions del transport i l’habitatge, així com les humiliacions, a la qual els animals són sotmesos en totes les situacions, queden prohibides i anul·lades totes les actuacions, que tinguen per protagonistes animals a les atraccions, i seran fortament multades totes les vulneracions.” També explicava l’escrit que: “per normes de sanitat, tot animal de pastura que tinguera molta edat i per evitar infeccions seria sacrificat. Els carnívors i perillosos, encara que ensinistrats, anirien al zoològic

140

No el deixaria en un zoo perquè es morira de vell. Agafà unes grans tisores tallant-li de la melena el cabell, i d’un color enfoscat li pintà tota la pell. Aquella nit se n’anaren a viure junts a una muntanya i pareix que li isqué bé esta atrevida manya, perquè a ningú cridà l’atenció un home passejant un gos gran amb una pinta un poc estranya. Algun caminant els va veure vivint en una cabanya, per sempre continuaren junts fent-se un mutu acompanya. I, si escolteu un rugit al mont fort com una barrundanya, no penseu que esteu somiant o heu perdut la raó, són Bernardí Maneli i Rugi, el seu lleó,

Falla Mercat de Silla que per entretenir la Lluna estan fent una actuació.

i un barret de plomes costoses.

Panino no buscava res en especial, El pallasso llest i el pallasso panoli quelcom d’acord amb la seua personalitat. Al circ no podien faltar Ell no volia pedreries els entranyables pallassos. ni molta ostentositat. Sempre fent bromes i piruetes Alguna coseta divertida amb eixos divertits nassos i, sobretot, comoditat. o, d’una alegre melodia, fent sonar els compassos. Buscant algú que li fera un trage que no sabia explicar, El pallassos són del circ començà a caminar per la ciutat la joia i la rialla, sense saber, ben bé, on buscar. l’entreteniment innocent, Passejant, arriba a un barri, la broma i l’endevinalla, on ningú volia entrar. l’entropessó i les caigudes, i els amics de la xicalla. Les cases estaven velles, els carrers sense asfaltar, Sempre hi ha un que és més llest molta gent estava al carrer i que vist molt elegant, perquè no podia treballar, i un altre que és un panoli però els xiquets reien i cridaven i que va molt extravagant. sense parar de jugar. El llest és el que sap de tot i el panoli està somiant. A Panino li agradà molt que, encara i totes les dificultats, Jovi es el pallasso llest la gent vivia feliç en el circ de nostra falla, dins de la seua humilitat, i Panino és el panoli i l’alegria se sentia, i el que més vol la canalla, l’amor i la generositat. i cadascun és com és, i cadascun balla com balla. Contagiat per l’ambient, no es va poder resistir, Un dia decidiren els dos i començà a fer piruetes, anar a comprar-se un tratge. i la gent començà a acudir. Duien els mateixos diners, Primer foren els xiquets perquè ningú tinguera avantatge, els que el varen acollir però amb la llibertat que cadascun s’adaptara al seu personatge. i després la resta del barri es començà a divertir Jovi anà a un bon sastre amb les bromes i gracietes i trià unes teles precioses que Panino començà a dir, plenes de lluentons, aparegueren algunes guitarres també unes sabates llustroses i la música es començà a sentir. amb un llaç i daurats cordons

141

Llibret 2018

A poc a poc la festa creixia, tots volien participar, uns quants feien palmes, altres començaren a cantar, i un grup de xiquets i xiquetes es posaren a ballar. Algú va dir de fer col·lecta per preparar un gran sopar, i Panino, tots els diners que duia, en la borsa els va deixar, i aquella nit tots menjaren, i ballaren sense parar. Al dia següent tot eren somriures però Panino estava trist, s’havia gastat tot el que portava, i al circ no estaria ben vist que els diners del seu tratge es gastaren en un “imprevist”. Les dones del barri li digueren que no estiguera preocupat, que vinguera al dia següent i tot estaria arreglat, que li farien, entre totes, un vestit que reflectirà la seua personalitat. L’endemà, Panino el pallasso a aquell pobret barri tornà, i tota la gent l’esperava amb una sorpresa preparà. Li havien preparat un vestit que a Panino li encantà. Els pantalons eren grans, com la seua generositat, i estaven fets a pedaços on tots havien participat. La jaqueta era enorme, com el seu cor entregat, feta de tires de colors; com els somriures que portava, la camisola era de flors,

142

pel sentiment que deixava; i un barret pintat, molt calentet com les abraçades que ell donava. Les sabates eren enormes perquè la Terra sempre tocara, encara que un poc incòmodes, perquè a voltes entropessara, i li servira per a fer bromes quan, al circ, ell actuara. Panino no sabia si riure o plorar de felicitat, aquell era el tratge que volia i, entre tots, l’havien encertat. Aquell tratge a ell es pareixia, perquè ell estava ple de bondat. La ballarina equilibrista Tenim una ballarina al circ que és meravellosa. Balla com una papallona, lleugera i vaporosa, mentre fa piruetes mortals de forma prodigiosa. Per Clarisa la coneixen en el món de l’espectacle. Per a ella no hi ha res impossible, no coneix límit, ni obstacle, i que no tinga un accident, a vegades, sembla un miracle. Clarisa no és molt gran, més bé sembla menudeta, porta el cabell arreplegat i té una dolça careta. Si voleu saber perquè està al circ ací vos contem la historieta. Clarisa volia ser ballarina de ballet i, des dels quatre anys, com no alçava ni un pamet,

Falla Mercat de Silla per a paréixer més alta, es pujava a un tamboret. Allí menejava les cames i es posava de puntelletes, pegava voltes i bots, i feia gracioses piruetes, i els braços els menejava com si foren oronetes. Mirant la seua afició i quant que li agradava, l’apuntaren a una acadèmia d’una professora eslava, que, en veure-la tan decidida, no li posà cap trava. D’entre totes les alumnes, Clariseta destacava. Era la que més ganes tenia i la que més s’esforçava, i per això en l’acadèmia tothom en ella es fixava.

Mirant el perill que corria i la formosa plasticitat d’aquell ball i les piruetes que feia en el barandat, la gent començà a fer rotgle i per ella quedà encisat. Quan acabà aquell ball que Clarisa havia inventat, una forta ovació s’escoltà i un aplaudiment improvisat, i li donaren diners perquè molt els havia agradat. Va voler la casualitat que el director d’un circ afamat passara per allí mateix mentre ballava al barandat i, al dia següent, feia una prova en un teatre de la ciutat.

Però un dia les companyes començaren a fer-se grans, a créixer i desenvolupar-se igual que si foren gegants, mentre ella romania un poquet més alta que abans. Clarisa, plena de voluntat, es presentà a càstings i proves, però sempre n’agafaven altres encara que foren noves i s’equivocaren de seguit o tingueren les cames toves. Un dia, molt enfadada perquè ningú l’agafava, pujà a la baraneta d’un pont en meitat de la ciutat, i començà a fer piruetes en un ball que s’havia inventat.

143

Llibret 2018

I la varen contractar per fer una gira mundial, i hui cada actuació de Clarisa és un èxit colossal, i ella és molt feliç agradant al personal. Feu com Clarisa, xicalla, i mai es deixeu d’esforçar, que de segur aplegareu allí on vulgueu arribar, i ara tanqueu els ulls i podreu tornar a somiar. El pallasset conductor En nostra falleta circense hem plantat un pallasset que sempre fa bogeries quan condueix el seu cotxet. Per la pista accelera igual com si fóra un coet. Com ell domina el volant, res li importa la velocitat, el risc no el té en compte perquè ho té molt assajat, i en l’espectacle del circ s’imposa la seguretat. En les bogeries que ell fa està tot molt controlat. Els derrapes, les frenades i algun colpet preparat, inclòs que no càpiga al cotxe pareix que siga arriscat. Ell ho fa tot amb solvència mentre fa bromes i carasses, a vegades es tapa els ulls, amb possibilitats escasses, de donar-se una trompada perquè és un superclasse.

144

Però el nostre pallasset, al circ, sempre fa un advertència: conduir no és una broma, ni fa riure la imprudència i un cotxe mal conduït és un arma en potència. Hi ha coses que els xiquets sempre heu de recordar: el cinturó de seguretat se’l poseu només entrar, i no podeu anar pel cotxe amb el cinturó per cordar. Els menuts ben assentats al seient reglamentari, i els nadons, algunes vegades, col·locats en sentit contrari, per evitar que una frenada, els envie a l’apotecari. El nostre pallasset conductor també fa recomanacions als conductors més novells i als que ja tenen galons, l’important no és evitar el guarda per evitar les sancions,

Falla Mercat de Silla l’important és ser molt prudent i no cometre infraccions, l’important és no tindre accidents i evitar les ocasions, perquè el cos d’un ésser humà té poques reparacions.

El mag de nostra falla és un mag d’il·lusionar, de fer trucs amb les cartes que ningú li pot pillar, i té una història amb les tórtores que ara vos he de contar.

Per conduir no s’ha de tindre pressa, ni estar carregat de violència. La velocitat està limitada per tenir compte i prudència, i, en un embossament, és una qüestió de paciència.

Quan nostre mag era novell i estava començant a assajar, heretà d’un mag retirat tot l’equip per a actuar. La copalta, la vareta, una capa roja i el frac,

En els avançaments de vehicles s’ha de tenir molta cura. Calcular molt bé la distància i no avançar de forma prematura, que un cop frontal del vehicle pot dur-nos la sepultura.

així com tots els utensilis que ell solia utilitzar per a fer trucs de mans, o les coses de transformar, també per a fer desaparéixer, inclòs per a un home tallar.

Quan algú es posa al volant, beure és una estupidesa, et fa perdre els reflexos, l’habilitat i la destresa, i si, a més, vas drogat acabaràs fent alguna bestiesa.

També va heretar dos tórtores que no podien volar, el mag anterior, per evitar que pogueren escapar, les puntes de les aletes de colomins les va tallar.

Així que feu cas a nostre pallasset i no cometeu la bogeria de pensar que conduir, en carretera o en autovia, és un bon divertiment, això es diu... BADOQUERIA!!!

Aquelles pobres tórtores mai havien experimentat el que se sent en volar pel cel lliures sobre el vent solejat, per això estaven tristes amb aquell aleteig desmanegat.

Els tórtores del mag

les tórtores una de l’altra estaven enamorades, volien crear una família, i tindre al niu pollades de colomins cridaners per poder estar acompanyades,

En nostra falleta circense la màgia també té el seu lloc. Tenim un mag poderós que fent amb la vareta un toc, fa eixir de la copalta tórtores vingudes de cap lloc.

145

Llibret 2018 146

però no volien que els passara el que a elles els havia passat, que per aprofitar-se d’elles arribara un home despiadat i les marcara per a sempre amb un futur desgraciat.

i si ells volen, i els agrada, amb mi podran participar i, de segur, podrem fer molts números per encisar, que per això sóc el mag que amb vosaltres pot parlar.

El mag que ja era poderós els pensaments va escoltar de les pobres tortoretes que no podien volar i, directe al pensament, a les dos els va parlar.

Les tórtores cantaren perquè contentes molt estaven, i molts colomins tingueren i a cap de tots els tallaren, perquè el mag i les tortoretes molt bons amics es tornaren.

- Vostres ales, tortoretes, no vos les puc tornar, però, quan tingueu colomins, a ells els deixaré volar, no els tallaré les ales per a fer-los actuar,

Fins ací, la història del mag que, amb la ment, podia parlar i que va comprendre de seguida que és molt millor educar, convéncer i aconsellar, que tallar les ales per somiar.

Falla Mercat de Silla Cloenda Ací acabem l’explicació del motiu de la falleta, un circ extravagant que sempre amaga alguna treta, per obtenir rialles, diversió, i un pessic a l’animeta, que, a la fi, el que sempre queda és allò que emociona el cor i roman com un record, que és més valuós que l’or, perquè un bon record de xiquet porta bons fets de major. Espere que amb tanta extravagància no molt ens hàgem passat, tan sols volíem un toc màgic un poquet esperançat i, a veure si amb tanta màgia, també embruixem el jurat.

147

148

Llibret 2018

x i A m o s Ă

Falla Mercat de Silla

149

150

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

151

152

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

153

154

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

El racรณ de l'esplai 155

Llibret 2018

Olí via v a N iat j a à per: pols M irey a Gu

irao Olívia acaba de fer set anys, té els cabells daurats com l’or i viu a València. Des de ben xicoteta, ha vist com tots els membres de la seua família han format part i formen de la comissió veïna, agafen càrrecs, responsabilitats i, com no, gaudeixen la festa com ningú. Olívia ve de tradició fallera, de persones valencianes fins la medul·la, dels que viuen la festa des de dins. Li encisa vestir-se de fallera i, encara que els monyos la molesten moltes vegades, ella no es queixa i els suporta durant tot l’acte. Li agrada portar els monyos posats, la fan sentir especial. Aquest estiu, els seus pares i ella van anar de viatge a Nàpols, una ciutat de la qual mai no havia ni sentit parlar. Sabia, pel que li havien dit els pares, que estava a Itàlia, que allí la gent era oberta i amistosa, i que es menjava la millor pizza del país. Quan van arribar, el primer en què es va fixar Olívia va ser al passeig marítim, sempre li han agradat les ciutats amb mar que tant li recorden a València. Com en la nostra terra, des de la ciutat, s’obria una finestra al Mediterrani que l’emplenava de pau i calma. Nàpols és la ciutat on Maradona va fer els seus èxits més grans al Napoli F. C., amb la victòria d’una copa de la UEFA i dos scudettos, els únics que posseeix l’equip. Aquesta ciutat venera moltíssim el jugador, ja que els va portar al zenit de la Lliga Italiana; el van tindre tan ben considerat que li posaven altars i flors com si es tractara d’un déu. Quan li preguntes a un napolità per Maradona és com quan als valencians ens pregunten per Piojo López o per Mendieta, que se’ns plena la boca pensant en aquells victoriosos temps i els ulls se’ns il·luminen d’il·lusió. A la nit, van passejar un poc per la ciutat per poder gaudir de les meravelles que se’ls oferia i, de sobte, van començar a sentir un soroll, eren focs artificials!!! S’aproparen corrent a veure què era el que passava, es tractava d’un enllaç!!! Allí estaven els novençans i els seus convidats, tots mirant el castell per celebrar que dues persones s’havien unit en matrimoni.

156

Falla Mercat de Silla Quan Olívia els va veure, no va poder evitar que mil llàgrimes li caigueren per les galtes, ja que pensava en la nostra festa, en com de pareguts era aquella gent a nosaltres. Gaudien amb les mateixes coses i s’emocionaven com nosaltres en veure el foc i la flama fer dibuixos al cel. Per dinar mengen arròs, per a ells, risotto; per a nosaltres, paella; d’acompanyament, verdures i hortalisses de temporada, de la terra; la mar que ens acarona a tots dos pobles; el clima mediterrani que ens envolta amb estius humits i calorosos, i hiverns suaus i curts; la gent, festera, sorollosa i amistosa. Inclús quan van anar a Sorrento, una ciutat a prop de Nàpols, no es podia llevar la nostra terra del cap, ja que allí tot el que veia eren llimeres i llimes (per fer el típic limoncello italià) que li feien recordar l’estima que tenim nosaltres a les taronges: la llima i la taronja, la parella perfecta. Productes autòctons que s’estimen com nosaltres estimem els nostres, amb una riquesa cultural i lingüística que li recordava molt a la seua procedència. Fins i tot quan els sentia parlar, sense pensar, moltes vegades li recordava a la nostra estimada llengua, el valencià. Tornant a casa, va pensar en aquells cosins germans que havia trobat a Europa, aquells de procedència italiana, un lloc que l’havia feta sentir-se com a casa; també de les ganes que tenia de contar-ho a les seues amigues de la falla, a tota la comissió. Com València, ninguna, però com de bonic és veure-la reflectida allà on vages!

157

Llibret 2018

tivit

ats

Exercicis de comprensió lectora 1. Uneix la paraula en italià amb la corresponent en valencià: FORMATGE

FINESTRA

TAULA

CANTARE

FINESTRA

TAVOLO

CANTAR

BOCCA

NAS BOCA

NASO FORMAGGIO

2. Què van veure Olívia i els seus pares la nit que va fer que caigueren llàgrimes per les seues galtes?

3. A quin jugador veneren com si fóra un déu a Nàpols? A. Piojo López B. Maradona C. Mendieta 4. Quin mar es troba a Nàpols? A. Negre

B. Cantàbric

C. Mediterrani 5. Olívia té el pèl... A. Castany

B. Daurat com l’or C. Pèl-roig

6. És fallera la família d’Olívia?

158

Falla Mercat de Silla Pots agafar 3 fitxes del parxís d’un color i 3 més d’un altre o fer-les tu amb papers de colors i jugar al 3 en ratlla amb algun/a amic/ga.

159

Llibret 2018 160

Busca les set diferĂ¨ncies entre aquests dos pallassos.

Falla Mercat de Silla

161

Llibret 2018 162

Agafa un bon grapat de colors i pinta aquest grup dâ&#x20AC;&#x2122;animals del circ.

Falla Mercat de Silla Aquest pallasso estĂ perdut, ajudaâ&#x20AC;&#x2122;l a buscar la carpa per poder actuar de nou al circ.

163

164

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Programa d'actes:

Falles 2018

165

Falles 2018

DISSABTE, 13 DE GENER

DISSABTE, 24 DE FEBRER

EXALTACIÓ FALLERES MAJORS

PENJA DE BANDERES I PINTA D’ESCUTS

A les 20.00 h, concentració a la plaça del Mercat Vell de les set comissions, A les 14h a dinar al casal i després del des d’on tots junts realitzarem una suculent menjar anirem tots junts a cercavila fins a la nau jove. casa dels nostres màxims representants A les 22.00 h, sopar organitzat per la a la tradicional penja de banderes. Junta Local a la Nau Jove, tot seguit és realitzarà l’acte d’exaltació de totes les falleres majors del nostre poble i per finalitzar bona cosa de música.

DV 19, DS 20 I DG 21 DE GENER FIRA DE SANT SEBASTIÀ Per tal de participar en les festes patronals de Silla, la comissió ha preparat una sèrie d’actes que podreu trobar en el tauler del nostre casal. A més, realitzarem arreplegada, el dissabte, a les 12.00h ens congregarem a la nostra caseta al recinte ferial, per anar a demanar la voluntat per a la falla en la Fira de Sant Sebastià.

DISSABTE, 3 DE FEBRER SOPAR D’HOMENATGE ALS FALLERS D’HONOR A les 21.30 h, tindrà lloc el sopar dedicat als fallers d’honor al Restaurant Casa Pilar de Beniparrell. Un any més, la falla Mercat organitza aquest sopar per retre homenatge als col·laboradors i amistats de la nostra falla que, any rere any, amb les seues generoses aportacions ens ajuden. Moltes gràcies per endavant.

166

DISSABTE, 3 DE MARÇ

CAVALCADA DEL PREGÓ A les 17.00 h, començarà la tradicional CAVALCADA DEL PREGÓ. Un dels actes més esperats per als fallers/es. El recorregut de la cavalcada serà l’habitual, programat per la Junta Local Fallera de Silla i, en arribar a la plaça del Poble, les falleres majors de les diferents comissions faran el tradicional pregó que inaugurarà les festes falleres.

DIUMENGE, 4 DE MARÇ EXPOSICIÓ DEL NINOT I LLIURAMENT DE RECOMPENSES A les 17.30 h, ens donarem cita a la inauguració de L’EXPOSICIÓ DEL NINOT que tindrà lloc a la Nau de la Cultura. Tots els fallers i falleres estem convidats a conéixer els ninots indultats de les diferents comissions, junt amb els nostres màxims representants, Ivan, Sheila i Daniela A les 18.30 h, acudirem al Teatre de la Plaça on assistirem a l’acte de LLIURAMENT DE RECOMPENSES atorgades per la Junta Central Fallera i la junta local fallera.

Falla Mercat de Silla DL 5, DM 6, DC 7 i DJ 8 DE MARÇ

DIUMENGE, 11 DE MARÇ

Amb la directa posada, a les 18.00 h, tots els menuts tindran una cita diària a la carpa per berenar, jugar, tirar petards i passar-s’ho d’allò més bé amb els actes que la delegació d’Infantils els han preparat.

SEGON PARC INFANTIL

DIVENDRES, 9 DE MARÇ

A les 14.00 h, CONCURS D’ALLIOLI, i depres a les 14h dinar, i en acabar es farà el LLIURAMENT DE RECOMPENSES TANT PER ALS INFANTILS COM PER ALS MAJORS.

A les 18.00 h, els més menuts tindran la seua cita habitual a la carpa, però aquesta vesprada ho faran deleitats Com cada vesprada, a les 18.00 h, bere- per els nostres BRESSOLS 2018 que nar a la carpa, amb un fum d’activitats. de segur ens oferixen un gran berenar. A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a A les 22.00h tindrà lloc el nostre ja tradila comissió infantil. cional CONCURS DE TRUITA, de seA les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la gur que com tots els anys els nostres facomissió major, en acabar musica i ball. llers ens sorprenen amb alguna novetat.

DISSABTE, 10 DE MARÇ

DILLUNS 12 DE MARÇ

PRIMER PARC INFANTIL Com cada vesprada, a les 18.00 h, beA les 14.00 h, dinar al casal, amb què renar a la carpa. Quina temàtica ens ens sorprendran els nostres cuiners? tindran preparada? A les 18.00 h, com cada dia, els més menuts de la comissió tindran una cita al casal per berenar, en aquesta ocasió l’amfitriona serà la fallera major infantil 2017, CLAUDIA RUBIO I MARTÍNEZ i en acabar a jugar i botar de nou en els inflables.

DIMARTS 13 DE MARÇ

Aquest és un dels dies més esperats per tots els que formem part d’aquesta comissió, ja que per fi arriba el dia de la plantà. L’artista del monument A les 21.00 h, V CONCURS DE PAE- major, donarà forma a la falla gran. LLES I FESTA VAQUERA organitzat Com cada vesprada, a les 18.00 h, espels fallers i falleres de la comissió en pectacular berenar temàtic a la carpa. què es tractarà de guisar la millor paeA les 21.00 h, sopar de pa i porta per a lla que més tard degustarem tots junts al casal, En acabar, sabrem quina ha la comissió infantil. sigut la guanyadora. Després de sopar A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la gaudirem amb el concurs de FUROR. comissió major, i tot seguit disco carpa.

167

Llibret 2018

DIJOUS, 15 DE MARÇ

A les 21.00 h, sopar per a la comissió infantil.

A les 22.00 h, soparem de pa i porta al casal. En acabar, tots els fallers ens posarem tota classe de complements i els reclams que ens diferencien de la resta de comissions. Al voltant de les 23.30 h, eixirem al ritme de la música de la xaranga que ens acompanyarà a les diferents comissions a la Nau de la Cultura per escoltar les albades i recollir els ninots indultats per posar-los a les falles.

DE MARÇ

A les 22.00 h, Ens ficarem tots de gala NIT DE LA PLANTÀ I D’ALBADES i ben guapos per ha assistir al soA les 18.00 h, els més menuts tindran par que ens oferirà el nostre PRESIla seua cita al berenar. A més, haurem DENT, IVAN MARTÍNEZ I MARd’estar atents perquè és la vesprada CO, un sopar que de segur ens dona la energia per a continuar amb forces que es plantarà la falleta infantil. els tres dies intensos que ens queden A les 20h rebrem la visita de la Junta per davant, després del sopar, ballaLocal i dels cantadors d’albades al nosrem fins a la despertà. tre casal on oferiran els seus cants als màxims representants i a tots els fallers. DISSABTE, 17 LLIURAMENT DELS PREMIS A les 8.00 h, farem la primera DESPERTADA. Entre petards i música anirem a despertar a la nostra fallera major, SHEILA RODRÍGUEZ I ZARAGOZA, perquè ens prepara un bon esmorzar per agafar forces.

A les 11.00 h, concentració a la carpa tal d’anar a recollir les falleres maDIVENDRES, 16 per jors i, després, dirigir-nos a la plaça DE MARÇ dels Germans Iborra, lloc des del qual TERCER PARC INFANTIL totes les comissions desfilarem cap a la plaça del Poble de Silla, on es farà Cap a les 10.00 h, amb els monuments el LLIURAMENT DELS PREMIS. ja plantats, començarem el dia amb un bon esmorzar i esperarem el jurat A les 14.30 h, dinar al casal on hi hauperquè qualifique l’esforç que aquesta rà preparada una bona paella per cecomissió ha fet al llarg de tot un any. lebrar els premis atorgats. A les 14.00 h, dinarem al casal, siga el A les 18.00 h, cercavila pels carrers dels voltants de la falla per tal d’oferir que siga estarà deliciós. els premis al veïnat de la comissió A les 18.00 h, els nostres menuts gau- més festera. diran del berenar que nostra FALLERA MAJOR INFANTIL, DANIELA A les 21.00 h, sopar de pa i porta per VALIENTE I BROCAL, haja prepa- als més menuts de la falla. rat, de segur que esta ple de sorpreses A les 22.00 h, la fallera major, SHEIi moment increïbles. LA RODRÍGUEZ I ZARAGOZA ens

168

Falla Mercat de Silla obsequiarà a tots els fallers de la comissió major amb un extraordinari sopar, tot seguit hi haurà una gran discomòbil i sorpreses perquè els més valents i menys cansats puguen enllaçar fins a la despertada.

A les 11.00 h, ens concentrarem a la carpa per anar a recollir les falleres majors i, tot seguit, acudir a la plaça del Poble, lloc des del qual totes les comissions desfilarem juntes per assistir, a les 12.00 h, a la missa en honor a sant Josep.

DIUMENGE, 18 DE MARÇ

A les 14.00 h, tots junts anirem al parc de Silla per delectar-nos amb l’espectacular MASCLETADA a càrrec dels fallers.

OFRENA DE FLORS A les 18.30 h, després d’haver fet una Aquells que hagen resistit tota la nit i bona migdiada, menuts i majors anitots aquells que puguen alçar-se del llit, rem a la carpa per començar el tratenen una cita a les 8.00 h, amb la sego- dicional PASSACARRER BOIG. En acabar delegació d’infantils té prepana DESPERTADA per tot el veïnat. rada una fantàstica mascletà infantil. A les 17.00 h, ens reunirem tots a la carpa i realitzarem la cercavila que ens A les 21.30 h, Daniela, nostra fallera portarà a la plaça del Poble per realitzar major infantils, botarà foc a la falla inL’OFRENA DE FLORS A LA MARE fantil sota l’atenta mirada de tots els xiquets. Quan s’acabe la cremà infanDE DÉU DELS DESEMPARATS. A les 21.00 h, sopar de pa i porta per a til, voltarem les cendres mentre cantem el nostre himne. la comissió infantil. A les 22.00 h, ens reunirem tota la comissió en l’últim sopar d’aquesta setmana fallera. Després, a l’hora que ens toque cremar el monument major, la nostra fallera major, Sheila, acompanyada del nostre president, DILLUNS, 19 Ivan, li pegaran foc a la falla. De nou els fallers i les falleres voltarem DE MARÇ tots les cendres i farem tots junts un visca EN EL DIA DE LA FESTA molt fort per les falles de l’any 2019. GRAN DELS VALENCIANS FELICITAREM TOTS ELS JOSEPS I TOTES LES JOSEFINES. LA COMISSIÓ VOS DESITJA

A les 22.00 h, sopar de pa i porta per a la comissió major on tots disfessats d’animals i tot seguit ballarem amb el so de LA LOCA ORQUESTRA fins a enllaçar amb el dia de Sant Josep.

A les 8.00 h, els més matiners eixirem del casal de nou per anar tirant petards per tot el veïnat realitzant així la tercera i última DESPERTADA oferida per nostra FALLERA MAJOR INFANTIL, DANIELA VALIENTE I BROCAL.

BONES FESTES JOSEFINES!!! Qualsevol possible canvi d’hora o data serà comunicat prèviament per mitjà de la pàgina web de la falla i del tauler d’anuncis del casal.

169

Llibret 2018

a d n e o l

per:

ás

a Tom n e l E

I encara que no voldríem, arribem al final, al final d’aquest viatge pel món, al final dels moments que ens han fet estar al teu costat sense estar-ho, que ens han fet tastar-te i gaudir-te des d’un altre lloc i, el més important, amb una lliçó apresa: aprendre a valorar més el que tenim, aprendre a gaudir de les xicotetes coses que et fan única i que fan que vulguem ser valencians per damunt de qualsevol circumstància. De vegades, a les persones, ens costa veure com de meravellós és viure ací i, sobretot, el que significa ser faller. Ser faller no és només anar a sopar a la falla i anar a les berbenes de la setmana fallera, ser faller implica treballar per la teua festa i la teua falla, i voler-la, sobretot, voler-la. Ser faller implica valorar un llibret, un monument, un ball, una mascletada, una bona paella, un vers, un decorat de presentació, sense importar qui ho faça o per a qui, ser faller és emocionar-se amb l’olor a pólvora, que et caiga una llàgrima en sentir un vers dit amb l’ànima, ser faller i valencià són moltes coses, coses que de vegades se’ns obliden i ens quedem amb allò superficial.

170

Falla Mercat de Silla Amiga, si una cosa he aprés amb aquestos viatges és que si és bonic sentir allò nostre, més especial és encara emocionar-se en sentir una copla, veure cremar-se un mono, jugar una bona partida al truc a Argentina o veure sedes al Marroc, això vol dir que no sols vivim a València, sinó que et portem tan a dins que som capaços de veure’t en qualsevol lloc, i això ens produeix una sensació de benestar com si estiguérem a casa. És per això que el nostre cos reacciona amb unes emocions difícils d’explicar, la nostàlgia i l’orgull, nostàlgia d’estar lluny i orgull de tindre unes festes i unes tradicions tan espectaculars. Sé que probablement hi hagen persones que açò els parega una bogeria i que pensen que és impossible sentir el que diguem estant fora de València, però jo, que ho he experimentat, et dic que és totalment possible. On la gent veu diferències, jo veig similituds, veig sentiments pareguts i això és amb el que ens quedem, amb les sensacions d’estar a prop de tu sense estar-ho, amb sentir-nos per un moment del lloc on visitem per la quantitat de coses que ens recorden a tu... I és això el que aquest any hem volgut transmetre, la sensació d’estar a casa per les similituds en altres parts del món i veure tot el que ens caracteritza en llocs on mai pensàvem que ho veuríem, és per això que, després de tant de viatge, puc dir que estic orgullós/a de ser i pertànyer a aquesta gran cultura, a aquesta gran ciutat, València. Només espere que ara, quan viatgeu, quant isqueu de la nostra terra, sigueu capaços de veure-la sempre en qualsevol lloc, però recordeu que l’única forma de fer-ho és dur-la sempre al vostre cor. Fins sempre amiga, ací et deixe les meues cartes, guarda-me-les, ja que algun dia tornaré per a viatjar de nou, i tu amb mi, sempre. Sempre teu/a, un/a valencià/ana

171

172

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Comerรงos Patrocinadors

173

174

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

175

176

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

INFANTILES Pepe Monzรณ

177

Llibret 2018

Indumentaria Valenciana

Ă lvaro Moliner Haz que sea perfecto

Pasaje Ripalda, Av. de Francia y ColĂłn 27 178

Falla Mercat de Silla

FUNERARIA CON MAS DE 80 AÑOS DE EXPERIENCIA EN EL SECTOR, SIENDO EN ESTOS MOMENTOS LA 3ª GENERACIÓN.

FUNDADOR Y 1ª GENERACIÓN, D. VICENTE PERIS VILA

2ª GENERACIÓN, D. FRANCISCO PERIS TORMO 3ª GENERACIÓN, FRANCISCO PERIS GIMENO

DISPONEMOS DE TODA CLASE DE VEHICULOS NECESARIOS PARA PODER DAR UN BUEN SERVICIO Y DE CALIDAD. FURGON DE MONTAJE, 1 CARROZA FUNEBRE MERCEDES, 2 CARROZAS FUNEBRE ÚNICAS EN TODA ESPAÑA, BENTLEY MULSSANE Y BMW SERIE 5 AMERICANO, Y 2 VEHICULOS PARA TRAMITACIÓN Y GESTIÓN. EN LA ACTUALIDAD, NUESTRA FUNERARIA, ESTÁ HACIENDO GRANDES ESFUERZOS E INVERSIONES PARA PODER DAR CADA DÍA UN SERVICIO MEJOR Y MÁS COMODO A LAS FAMILIAS DE LOS FALLECIDOS, POR ELLO, A MEDIADOS DEL AÑO 2.000, INAUGURAMOS EN SILLA EL QUE FUÉ NUESTRO 1º TANATORIO, DESPUÉS DE VARIOS AÑOS, EN EL 2.013, INAUGURAMOS EN LA VECINA POBLACIÓN DE PICASSENT, NUESTRO 2º TANATORIO, Y EN ENERO DE 2.015, INAUGURAMOS NUESTRO 3º TANATORIO ENLA VECINA POBLACIÓN DE ALCÀSSER. TODO ELLO PARA CORRESPONDER A LAS INNUMERABLES FAMILIAS QUE HAN CONFIADO EN NOSOTROS.

179

180

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

DISCOTECAS MÓVILES - ESPECTÁCULOS - SONORIZACIONES PARQUES INFANTILES - BODAS - EVENTOS SOCIALES CARPAS Y ESCENARIOS - SILLAS Y MESAS

polidiscofashion@hotmail.com

Carrer del Moble, 48 46469 Beniparrell (Valencia)

+34 629 673 970

www.polidiscofashion.com

181

Llibret 2018

ESTILISTA

960 01 62 90

PLAÃ&#x2021;A HORT SATISFET, 2 46460 SILLA (Valencia)

182

Falla Mercat de Silla

ASESORIA -Fiscal -Contable -Laboral -Jurídica -Gestoría

SEGUROS -Vida -Pensiones -Hogar -Comercios -Salud -Vehículos

183

Llibret 2018

C.E.V.S.L.

CONSULTORIA Y ASESORAMIENTO DE EMPRESAS

Avda. Jaime I El Conquistardor, 2 bajo (esquina C/. San Rafael) Tel. 96 120 37 12 - Fax 96 121 21 52 - Mvl. 601 194 762 E-mail: laboral@consultoriavalero.com fiscal@consultoriavalero.com 184

Falla Mercat de Silla Loteria La Ermita, S.l.

Ramón y cajal,33 469oo TORRENT (Valencia) Tel. 96 155 07 70 info@laermita.com Admón de loterías Nº1 La Ermita 601 313 076 Loteria La Hermita www.loterialaermita.com

185

Llibret 2018

Mil Puntades Inna Modista Indumentària valenciana

Tl. 686 261 337 Av. Drets humans, 27 - Baix 5 Almàssera ( València )

186

Falla Mercat de Silla

187

188

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

189

Llibret 2018 FA

ACHIN R R

190

IA - GA

N E BI

Avd. Reyes Carólicos, 12 y 18 Tel. 605 018 288 961 201 430 SILLA (Valencia) - 46460 www.gabinetebarrachina.com Síguenos en Facebook

Falla Mercat de Silla

CIRCULO DENTAL CLINICA DENTAL

C/. Valencia, 53 46460 SILLA (Valencia)

CITA PREVIA: Tel. 96 120 14 29 Mรณvil 677 397 136

191

Llibret 2018

A S A D O R

RESTAURANTE

P I Z Z E R I A

Av. Alicante, 124 - Silla (Valencia) Tl. 96 143 37 30

MANUEL MOLERO HIGUERAS Taller Mecánico: 654 193 910 (Manolo) Lavadero Vehícilos manual: 665 110 549 (Mercedes) Neumáticos - Reparación bomba inyectora

C/ 1º de Mayo,6 46460 SILLA (Valencia) joicarmultiouto@hotmail.com

192

Tels. 96 85 961121 21887785 601115 115350 335 601

Falla Mercat de Silla Felices Fallas 2017

Toda la variedad en alimentos congelados con la máxima garantía de calidad y el mejor precio. Plaza Era de la Catarra, 2 Esquina Rambla de la Independencia 46460 Silla (Valencia)

Tel. 961 218 442 Sugerencia de presentación.

Encuéntranos en: @abordocongelados

anuncio-fallas-T46.indd 1

www.abordo.es 08/02/2017 13:45:59

193

194

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

Horario: Martes a Viernes de 9:30h a 13:30h y de 16:00h a 20:00h Sรกbados: 9:30h a 13:30h Lunes Cerrado. Pide cita previa llamando al 961 113 466 Calle Peset Aleixandre 8 bajo derecha

195

Llibret 2018

Plaza Morella, 4 · SILLA · Tel. 96 120 16 85

Mercedes Costa

Agente de la propiedad inmobiliaria nº 19.178

Compra, venta y alquiler de inmuebles

196

Tel. 96 117 26 63 Móvil 625 446 436 46460 Silla (Valencia) inmercost@gmail.com

Falla Mercat de Silla

Avda. Reyes Catรณlicos, 27 Tel. 96 121 09 02 - 46460 SILLA C/ Estaciรณn, 1 Tel. 96 184 45 84 - 46220 PICASSENT decorgopi@decoracionesgopi.com - www.decoracionesgopi.com

197

198

Llibret 2018

Falla Mercat de Silla

199

Llibret 2018

2 Agencias a su servicio… en Silla y Albal • Viajes de LUNA DE MIEL • Vacaciones • Fines de Semana y puentes • EMPRESA

Su asesoría de confianza en viajes SILLA: C/. San Rafael, nº 8 Bjo. Tel. 960 653 715 silla@viajesturiopolis.com

ALBAL: Av. Corts Valencianes, 96 Tel. 961 269 649 albal@viajesturiopolis.com

www.viajesturiopolis.com

LUIS TUCCI

Ropa y Complementos

Plaça del Poble, 9 baix - SILLA 46460 200

Falla Mercat de Silla

201

Llibret 2018

Com sempre, donant suport a Les Falles.

caixapopular.es

202

Falla Mercat de Silla AV. SEQUIA REAL DEL XUQUER, S/N. 46460 SILLA (Valencia)

Tel. 96 120 02 66

VENTA Y REPARACIÃ&#x201C;N DE BICICLETAS C/ Alfons el Liberal, 12 - SILLA (Valencia) - Tl. 96 143 38 95

203

Llibret 2018 aldiesport@ aldiesport.com

204

Falla Mercat de Silla

CARPINTERIA DE MADERA

PUERTAS DE CALLE DE TODO TIPO PUERTAS BLINDADAS Y DE INTERIOR PUERTAS ACORAZADAS MOBILIARIO DE COCINAS Y ACCESORIOS

ARMARIOS EMPOTRADOS PUERTAS PLEGABLES PUERTAS CORREDERAS PARQUET Y LAMINADOS

TABLAS PARA BARQUETS CARPINTERIA EN GENERAL TRABAJOS A MEDIDA FABRICACIÓN PROPIA

LLEVAMOS MÁS DE 80 AÑOS A SU SERVICIO, NUESTRA EXPERIENCIA NOS AVALA

205

Llibret 2018 206

Ferretería Cabañes Avd. Reyes Católicos Nº 11, Bajo (Silla) 96 120 32 00 C/ San José Nº 5, (Silla) 615 688 262

Servicios

C/ Gran Canarias Nº 34, Bajo (Valencia) 96 371 42 24 Especialistas en cerrajería. Menaje del hogar. Electricidad. Visitanos en: Fontanería. www.ferreteriacabanes.com Copias de llaves. Mandos. Todo tipo de toldos y mosquiteras.

Falla Mercat de Silla

CASA PILAR RESTAURANTE • COMUNIONES CON ANIMACIÓN Y CASTILLOS HINCHABLES • EVENTOS Camino Vereda, 34 BENIPARRELL (Valencia) Tl. 96 121 34 21 Precios adaptables

207

Llibret 2018

ORVALENSA COMPRAMOS

ORO MÁXIMA VALORACIÓN PAGO EN EFECTIVO SERIEDAD Y DISCRECIÓN OPCÓN DE RECOMPRA

C/ VALENCIA, 53 SILLA Tel. 96 121 81 77 JIANCHAO ZHOU, S.L.

Avd Alicante, 59 bajo 46460 SILLA (Valencia) Telf. 655 630 257 C.I.F. B-98.102.502

208

Falla Mercat de Silla

Rambla de la Independència, 3 - 46460 Silla 627 55 82 84 totbebe@live.com totbebe_infants tot bebé infants silla

Paqueteria - Llenceria - Merceria

Concha Zaragozá C/ de Ntra. Sra. dels Àngels, 6 Telèfon: 96 120 38 38 Mòbil: 625 496 119 SILLA (València) 209

Llibret 2018

DIV LA ERS EST IÓN ASE Á GUR ADA Pinta caras, Globoflexia, Juegos, Bailes, Cama Elástica, Talleres, Mascotas, Cuentacuentos, Zona de Bebés, escuela de verano, Bautizaos, comuniones… C/ San Rafael, 13 Silla 46460 Valencia Tl. 691 086 580 / 662 279 366 / 96 114 47 32 boletesludoteca

DECORACIÓN FLORAL PARA TODA OCASIÓN

• Flor Natura • Flor Artificial • Plantas

210

Vanessa Alarcón Centro de Estética

- Depilación - Masajes - Tratamientos faciales y corporales - Belleza de manos y pies - Maquillajes - Chocolaterapia C/ Jaume I, 34c. Bajo. 46460 Silla Tl. 652 379 223