Planeta brut, negoci net by Falla Mercat Gandia

LLIBRET

Falla Plaรงa

Mercat

Edita: A.C. Falla Plaça del Mercat Gandia (la Safor) març 2020 Delegat del llibret: Santi Gomar Portada: Foto: © Jordi Garcia VIPPAL Tractament digital: Andrea Artistes: la comissió. Disseny i maquetació: ©Eva Nieto Fotos reines: ©Salva Gregori Imatges: © Santi Gomar Il.lustracions: © Edgar Alan Mascarell Coordinació literària: Lluís Romero. © textos: els autors Impressió: BYPRINT Diposit legal: V-217 - 2011

El present llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l´ús del valencià. Aquest llibret participa en els premis “Ortifus” i “Climent mata” de les lletres falleres. www.lletresfalleres.info

El meu Planeta és un desert que sovint m´atura el cor. Em resulta difícil alenar en presència del seu cos moribund, abandonat a la indiferència. Ens han vençut afablement, amb el nostre vistiplau i tan sols romandrem en algunes paraules d´arqueòleg. 6

Colabora*P R AFA GOM AR

SU MA RI 8

Rendiciรณ 2020

Explicaciรณ de la falla

Explicaciรณ falla infantil

Dibuix infantil original

FfMM de Gandia, mascota, padrina, presidents, reines i acompanyants

Els quatre elements. Articles

Cens, faller, executiva i recompenses.

102

Guia comercial.

Planeta Brut NEGOC I NE T

RENDICIÓ 2020 La Rendició del Planeta és la versió que des de la falla Placa del Mercat hem fet del famós quadre de Velàzquez La rendició de Breda. Justí de Nassau (Josep Lluís Momparler) que representa als vençuts (és a dir, el medi ambient, els llauradors, els pobles indígenes), es rendeix al general Ambrosi de Spínola (Julián Toledo), cap de l’exèrcit d’empreses i poders fàctics que estan malbaratant el planeta. Però tan sols és una batalla, esperem que a la fi impere el trellat i guanyem esta guerra, perquè ens juguem la vida.

delegació de cultura La Falla de la Plaça del Mercat ha volgut afegir el seu crit d’alerta per l’emergència climàtica. I ho fem de la manera que ens és pròpia: plantant enmig de la Plaça imatges al·legòriques de cartó d’aquelles persones i entitats que considerem responsables del problema, amb la intenció de fer-los desaparéixer sota el foc el 19 de març. I també deixant constància en este llibret de les reflexions sobre els quatre elements que ens donen la vida. En el poc espai que permet esta publicació hem intentat bastir un plural mosaic d’idees i dades que, sense arribar a l’erudició, tracten de sacsejar la consciència necessària perquè l’adopció de mesures siga inajornable. Les Falles portem en l’ADN la sàtira i la crítica social. Sumar-se als moviments impulsors dels canvis de costums i de consciència pel medi ambient, amb humor, és en estos moments un acte en defensa pròpia i no podem continuar mirant cap a una altra banda. En cas contrari, els estaríem negant el dret a la vida. Als joves, als nostres fills i filles. I per descomptat, a nosaltres mateixos.

Disseny gràfic: Eva Nieto

Il.lustracions: Edgar Alan Mascarell

Autors explicació: Àlvar Giner i Albert Coq

Artista: Pere Baena

Lema: Planeta brut, negoci net.

INTRODUCCIÓ El nostre lema d’enguany du un missatge clar i net, que és el veritable afany de que el món no pegue un pet i anem tots a fer la mà.

Direm que no miren pèl a l’hora de fer bons tractes igual té partits, alcaldes amb dimonis o amb el cel, si els beneficis són magres.

Dels qui fan negocis bruts amb la terra que és de tots, direm que ens han ben fotut passant-se pel forro els vots i els científics més sabuts.

Ai quin futur ens espera, si no li peguem la volta a esta manera tan torta de tractar la biosfera només mirant la cartera!

Ni un pardal, ni un peix, ni un arbre, ni una tomaca, ni un ànec sobreviuran a estos cafres que no volen amollar ni la paella ni el mànec. No volem fer un respons per soterrar el planeta, víctima de la desfeta per les grans corporacions. La cosa és deixar constància en este digne llibret que en l’atac al medi ambient hi ha qui li posa més ànsia per nadar en l’abundància del poder o dels diners: els que fan l’aire pudent, empastren l’aigua corrent omplin platges de ciment de carreteres, de fem i sense remordiment li fan creure al món sencer que la culpa és del progrés.

Sense oblidar un somriure, hem vingut a criticar els governants del malviure, però també a fer la festa a menjar, beure i… la resta per acabar socarrar tot allò que no ens agrada convertit en una falla, la nit gran de la Cremà.

Ara brindem per l’aire net, pels boscos verds, per l’aigua clara i la vida sana. Per tots els que fan posible cadascú des del seu lloc científics i ecologistes polítiques, llauradors, gent del mar o professors, un planeta sostenible. i el futur un poc millor. Sense ser uns fatalistes ni doctors, ni especialistes, som ben conscients del perill de quedar-nos en conill, si el governant ens enganya, als USA, a Europa o a Espanya, parlant del canvi climàtic en ràdio i televisió, i en acabar va, acrobàtic, a seure en un butacó i accepta que l’anomenen a canvi d’un “mòdic” sou cap, conseller o assessor d’empreses que no acompleixen les normes que decideixen els organismes que ells deixen sobre contaminació.

Criticarem el gegant que vol menjar-se el menut, els qui només van mirant com fer força en el canut, oblidant que la salut està per damunt de tot, als qui creuen que és fantàstic que gastem tones de plàstic, els que no han fet mai un brot pensant en el bé comú: als que són com un corcó amb la panxa com un buc, i amb l’energia de tots especulen i fan trucs per a traure’ns tot el suc amb el gas, l’aigua i la llum.

III També enviem a la pira -ja sabeu que de mentiraals polítics empresaris que com a grans visionaris varen eixir de l’armari jurant que milloraria tot el treball a Gandia. Era mes que una utopia una farsa lliberal que només té al capital com a meta personal. Ara, després de tants anys encara duren els danys i no es pot comprar ni un pany si no firmen el requisit un Ministre de Madrid més que siga del Partit. A jutges i tribunals hem de sentir cada dia llegir-los la lletania als regidors del pardal, peró ells tenen igual perqué saben que al final paga la ciutadania.

Amb inversors misteriosos i mitjans molt ben pagats a càrrec dels ciutadans estos esclafaterrossos ens tenien encantats prometent “l’oro y el moro” folklòriques i cantants amb discursos ben melosos i així entrar a Marxuquera a l’Auir i a la Marjal per la porta de darrera amb projectes siderals. Que si ens encantem un poc, la Marjal fan un desori i ens deixen l’Auir mig mort amb hotels-supositori de deu mil habitacions restaurants, golf i ressorts amb una placa i un bust d´algun amiget artista en record del samaruc i del alcalde ecologista. Resum de la introducció: Esta fauna baratera sense por ni compassio aniran a la foguera en figures de cartó quan vinga la primavera a causa de l’avarícia del poder i la cobdícia que rebenten el sarró.

ESCENA CENTRAL

Ja l’escalfament global ens arriba a l’engonal. Des de dalt del monument la dona calladament guaita un futur més calent en tot el planeta terra ara en mans de quatre folls que ens han declarat la guerra omplint-la de CE O DOS. Pensa la dama quin panorama desolador vore el planeta sense una flor, ni la mar neta ni verd el bosc. Si la desfeta és irreversible irresponsable és no actuar. Vetlem les armes que les alarmes criden fa anys a defensar-nos sense encantar-nos amb cor i afany. Un cadellet que du al braç és el símbol de la vida que als visitants els explica com la humanitat unida ha d’evitar el fracàs.

Una fada asoma el cap al costat de la gran dona, que al seu poder s’abandona per si un ritme musical el problema soluciona i ens evita el funeral. Ací el monstre de l’horror ens ataca a colps ben forts amb quatre plagues que són: el gran dimoni del foc, el drac de la pol·lució, la global inflamació i les serps del formigó. Es crema un bosc ací o allà perquè un orat li ha pegat foc o perquè es vol mercadejar?

I al capdavall estem pensant potser que va tot progressant? Amb el cotxet amb un piset i un treballet ens conformem i com la novia de Pinet la cara neta i el monyo fet amb la hipoteca envellirem. .

Empudeguem amb Ce O Dos l’aire de tots i transformem en boira i fem les poblacions. Els cavallons urbanitzem perquè creiem que sap millor un bon meló de formigó?

ESCENA CENTRAL

ESCENA 1 Tractem el planeta bé perquè no tenim pla B. El senyor presentador vestit per a l’ocasió ens mostrarà alguns motius que són ben demostratius del desastre que ens espera si ens carreguem la biosfera.

Milers de joves conscients auguren un mal final si augmentem l’escalfament, acabem amb Amazònia a trompades de destral, fem del mar un orinal llançant plàstics i colònia ataquem als animals a l’aire i als vegetals i derretim fins Lapònia si és que el negoci s’ho val.

Veïnes i visitants ací teniu de cartó monstres que van atacant l’equilibri d’este món sense calcular els danys que farem als que vindran si no corregim l’error.

La terra és la nostra llar i només en tenim una per què la volem matar? Haurem de viure en la lluna!

Els nostres fills no mereixen heretar este femer i és natural que ara es queixen russos, xines, brasilers de totes les bandes ixen omplint places i carrers a vore si corregeixen als senyors dels grans poders.

Sembla que siga una broma que per donar bona llet ens done també l’aroma el metanol del seu pet carregant-se el medi ambient esta vaca tan salada que està en la falla plantada.

ESCENA 2

Entre Bolsonaro i Trump el medi ambient ens fotran. Si venim de Bellreguard per carretera entre palmera i palmera hi ha un fumeral que fa anys estigué actiu fent productes en conserva però hui només conserva un aire decoratiu. Al seu peu un element publicitari que resulta identitari d’uns altres temps la figura d’un genet i el seu barret ens anunciava l’entrada a la ciutat i un adob molt estimat pel veïnat. Nitrato de Chile era un aliat del llaurador i un disseny que ha fet carrera a vora la carretera que si es conserva, millor.

El vent ens pot ajudar a produir energia amb unes aspes ben grans en moviment tot el dia sense que s’acabe mai, sense pagar un gallet ni contaminar l’ambient, sembla un xollo, que carai! però com tot en la vida té també uns inconvenients: que als pardals no els senta bé passar entre els ganivets d’estos molins de hui dia jugant-se plomes i bec. L’horitzó també es ressent d’uns monstres tan ben plantats i el bell paisatge d’abans ara és un lloc…diferent. És un recurs eficient traure energia del vent i resulta incoherent tindre als pardals descontents.

Mereix una reflexió el paó que guia com un mató la nació on es troba un gran pulmó que és de tots però el té en liquidació com si el bosc fora la seua mansió. AÑADIR FOTO BOLSORO

Amb la biblia per timó de Brasil és el patró perquè ho vol la població i no ha perdut ocasió d’explicar a les nacions entre oració i oració que no vol observacions ni accepta cap opinió que li lleve la raó de la desforestació en la seua “possessió”. I que són tots uns mamons progressistes de saló. Ací està representat per un bolso i per un aro. Si encara no ho ha encertat, li ho direm: és Bolsonaro.

Ací tenim al figura que s´ha fet l’amo del món sense tindre més cultura ni menejar cap raò. Només li brama a tothom que això del canvi climàtic, és un invent enigmàtic d’alguna televisió. Les cimeres sobre el tema se les passa per el forro i li dóna amb tot el morro la culpa als antisistema. Esperem que Donald Trump almenys en la nostra falla en la nit de la cremà desaparega del mapa.

PLANETA PLANETA PLANETA PLANETA 26

ESCENES 3 i 4 A Santa Greta pregant però anem ja reciclant. A tots se’ns ompli la boca en parlar del medi ambient però caldrà ser valents i alçar el cul de la trona, ser conscients que el reciclatge és part de la solució, que evitar la pol·lució ens millorarà l’oratge. Fora plàstics i deixalles emprem energies netes vigilem les malifetes i en les festes de les falles donem exemple i no fem de Gandia un munt de fem. Que tindre al planeta net comence en la pròpia casa, unim-nos a qui el defén combatim al qui l’arrasa. Si seguim amb la burrera de fer-nos un funeral tocant-nos els genitals i mirant-nos la cartera els joves tindran raó i passarem a la història com burros que roden sénia abocats en una séquia sense trellat ni memòria.

ESCENA 5

Un pingüí i un ciutadà estan més calents que mai. Si l’Àrtic es descongela per l’escalfament global els pingüins i els esquimals en compte d’un fred que pela passaran molta calor amb Ray-Ban i protector. En envelats i casals amb saragüells en Nadal i bufandes estivals, arrimats a l’estufeta o al ventilador si cal, els fallers resistiran este desgavell climàtic gràcies a la cassalleta, l’esmorzaret i el gintònic amb glaçons artificials.

Ací tenim un senyor que és un ciutadà exemplar amb corbata o banyador ell xarra sense parar de projectes que fan rissa, com el d’un funicular des de Bairén a la mar per si als ignorants encisa. No desenqueta al gamarús que este planeta siga un comú però si algú canta l’Estaca o Tio Canya això l’encén i ell els acusa immediatament amb ciència infusa d’adoctrinament. Este xic d’accent francés sense explicar-nos per què ha canviat plats i cedés amb el trap de Rosalia per passar-se tot el dia bambant per l’Ajuntament sense fer res en concret i amb un sou de categoria.

Sempre com una vestal es gastarà un dineral en modistes i percal, algun tractament facial, perfums, neteja dental i massatges corporals per acudir puntual be siga un acte social, religiós o cultural (a ella això li dóna igual) i amb el seu verb magistral, culte i institucional deixar el seu memorial banal i un poc teatral a un auditori mortal.

Un jove clarivident de les xarxes molt pendent preocupat pel medi ambient i amb una barba pungent, Va eixir en tots els diaris i també en algun plenari criticant als mandataris que van contra els proletaris. I encara sent regidor va increpar amb gran furor fins i tot a un monsenyor per ser tan conservador.

És jove, no gasta agenda ni rellotge ni cap prenda capitalista o burgesa, només un Iphone d’empresa i un despatx en la Marquesa De tant en tant du un llacet, americana i barret si ha de llegir un pamflet oficiar un casament o presentar un concert. Les seues debilitats a més de Lenin i Marx és fer-se selfies a estall les cançons de Zoo i Prozac el feisbuc i l’instagram. Ell creu en la ubiqüitat i per això arriba tard a reunions i debats saludant al veïnat però no trau cap trellat.

ESCENA 5

Quina tristor i quin fàstic vore el mar farcit de plàstic.

Qualsevol establiment siga antic o ben modern tots els productes ens ven en plàstic embolicats i en bosses per emportar que no podrem reciclar. Tones i tones al dia d’envasos, capses i trastos, papers, botelles, deixalles totes arreu escampades provoca la malaltia del mar i de les muntanyes. El planeta no té cura si es giten al mateix llit governants, banquers, partits i empresaris cara-dura. 33

Farem una relació d´algunes bones mesures que milloren la qüestió a generacions futures.

Eixa és la primera acció: pensar en els que vindran deixant de considerar que la terra ens correspon i explicar als “manadors” que la crisi no es combat pensant en les eleccions sense mirar més enllà.

dels nostres avantpassats, que acabar tots sepultats per no haver reutilitzat els productes reciclats.

Un segon interrogant el plantegen els avions perquè a vore què collons fem tot el dia volant!

Ací a Gandia ja anem fent un bon experiment de l’escalfament global en la sala teatral municipal.

Haurem de buscar transports que no contaminen tant deixar el cotxe aparcat caminar i fer esport.

III

És una prova ideal per saber si resistim mirant una obra sublim sense anar a l’hospital amb una calor brutal.

L’alimentació més sana, la millor fruita i verdura la tenim a prop de casa en la nostra agricultura;

Sempe a l’aguait els fallers han volgut provar també com serà l’escalfament, posant en mig del carrer concursant a més de mil amb les paelles bullint a les dotze del matí.

si la porten de molt lluny insípida i a l’engròs a la terra se la muny al llaurador fan renoc i ells fan negoci redó.

Vivim envoltats d’envasos en plàstics embolicats. Serà més civilitzat tornar a traure els cabassos

Amb el sol caiguen a plom tots acaben fets un xop, fent barrets amb mocadors i amb una botija al llom.

Tenim molt poca consciència que els recursos se’ns acaben i si fem cas dels que en saben administrarem l’herència

Més que un concurs gastronòmic és un acte babilònic amb resultats ben agònics organitzat per uns còmics.

frenant este despilfarro dels recursos naturals sense que tornem al carro, al cresol i al pedernal.

Així és, en concl conclusió, ercat com veiem des del Mercat este món desgavellat de pobres i aprofitats, d’hipòcrites, 36

Així és, en conclusió, com veiem des del Mercat este món desgavellat de pobres i aprofitats, d’hipòcrites, deshonrats, ciutadans desinformats, polítics que van i venen i d’alguns que només vénen este planeta estimat, perquè se l’han apropiat i si no posem trellat viurem un món avernal des de gener a Nadal, per les DANES inundats, pel plàstic ofegats i per l’escalfament global.

â&#x20AC;&#x153;

Caldrà buscar solucions i empoderar-nos per fi per decidir el destí d’este planeta de tots. Ja ens agradaria fer en pròximes ocasions una explicació millor en este modest llibret amb més gràcia i menys laments, sense cap negoci net, que acabe amb el medi ambient. però l’emergència mana i ara toca ser conscients de que se’ns crema la casa. Si heu arribat fins ací sense haver-vos marejat, avorrit o despistat, entre rípios mal comptats quartetes i redolins, vos ho volem agrair de tot cor des del Mercat. Falleres, fallers, amics, coneguts i saludats, artistes i autoritats. tot un any hem treballat per arribar fins ací i no ens volem despedir sense un record als jurats i un abraç de germanor a les falleres majors.

“

L’explicació de la falla no tindria un bon remat si no demanem trellat i paraula al que ara calla.

FALLA INFANTIL

Lema/ ABECEDARI FALLER Artista/ LA COMISSIÓ Autora/ SARA GÜELL 40

Explicació infantil

ABECEDARI ARTESÀ INTRODUCCIÓ Abecedari artesà és una falleta que ací us podem explicar, per tal que en veure-la a la plaça cap detall deixeu escapar. Els treballs d’artesania són els que es fan amb les mans i amb el temps estan perdent-se amb els productes industrials. Són treballs molt laboriosos i s’ha de tindre molta habilitat per transformar les matèries primeres en productes de qualitat Aquests productes tenen una lletra que és la Q de qualitat amb la qual s’identifiquen les obres que en la falleta mereixen estar. Tots els treballs d’artesania els fa l’obrer artesà que ha aprés el seu ofici amb pràctica i molta voluntat. ESCENES Els boixets els feien les dones, però no volem discriminar i si algun xic vol aprendre, pot aprendre a la Universitat Popular. El terrisser fa plats i cassoles amb un torn i molt de fang i d’un tros de tela el sastre un vestit sap formar.

Explicació infantil

ABECEDARI ARTESÀ Artesania també són les falles que plantem al mes de Març, es fan als tallers dels artistes emprant diferents materials. Primer es modela la peça i després s’ha d’empaperar, també unes capes de massilla i ja està a punt per a escatar. Després ve la part de pintura i d’afegir-li algun detall, per tal de tindre un ninot que en falles pugues cremar. Molts i variats són els oficis que a la falla aneu a trobar i hem agarrat de l’abecedari un per cada consonat. Les vocals no estan emprades per oficis artesans, són les virtuts de les falles que la UNESCO ha declarat patrimoni de la Comunitat Valenciana i de tota la humanitat: La lletra A és l’alegria que inunda els carrers de Gandia. La vocal E és l’emoció del dia de la presentació. La lletra I és il·lusió per veure la falla plantada. La redona O és l’orgull de ser d’una comissió guardonada. La vocal U és d’UNESCO pel seu reconeixement. 43

Explicació infantil

ABECEDARI ARTESÀ Les falles mostren moltes coses i en aquesta del Mercat es volen mostrar uns oficis que amb els temps s’han oblidat. Amb l’excusa de l’abecedari fem a classe de llengua un repàs per tal que aquests dies de festa recordem el que al cole ens han ensenyat. Al col·legi s’aprenen moltes coses, però per aprendre un ofici artesà hauràs de fer un o dos mòduls i d’aprenent començar a treballar. L’ofici d’artesania s’aprén practicant i practicant i les coses que al principi no t’isquen amb la pràctica aniran millorant. Primer faràs coses senzilles per agarrar habilitat i amb el temps faràs faenes amb molta més complexitat. Cal tindre molta destresa i anar passet a passet aprenent molt bé el teu ofici per aconseguir un treball ben fet.

i fins ací alguns dels oficis que a la falla pots trobar, no hem posat totes les lletres perqué vingau tots a vore-la.

S de sastre. El sastre desastre està desbaratat, ha perdut la cinta mètrica i les tisores ha extraviat.

Plantarem el dia quinza i el setge es podrà visitar i quasi tota la setmana estarà a la plaça principal

L de lacador. La laca del monyo s’utilitza per pentinar, però per tindre portes lluents una altra laca has d’emprar.

Per qui no conega Gandia anem a indicar-li fàcilment que estem al centre de la vila just davant de lájuntament.

B de brodadora. Dibuixos sense paper i llapis pots fer amb agulla i fil i decorar les teles i els vestits que amb orgull podràs lluir.

Esperem les vostres visites, gandians i forasters i si voleu apuntar-se a la millor falla, us rebrem amb els braços oberts!

D de daurador. El daurador té unes fulles del més noble metall amb les que cobreix les motlures i el color del sol pot crear. T de terrisser. El terrisser li pega voltes a la seua taula de treball on ensinistra la terra que amb l’aigua forma el fang. J de joiera. La joiera dóna forma a arracades i colgants fets amb metalls nobles, pedres precioses i diamants. M de modista. La modista perd la vista pegant puntades i tallant per tal que semblares un artista quan l’Òscar vas arreplegar.

FALLERES

SANDRA FAUS PALMER ALBA RAMÃ&#x201C;N BORJA

President infantil

NATXO TOLEDO SALCEDO

President

JULIÁ TOLEDO GASQUET

Mascota NOA CISCAR ROMERO

Padrina infantil

GRACIELA XAIXO GÃ&#x201C;MEZ MIGUEL GALINDO DONET

Reina infantil de la poesia

SOFIA GÃ&#x201C;MEZ NAVARRO JORGE MORAGUES DE LA FUENTE

Cada hora modifica’t, Poesia; Fes campejar severa fantasia Amb l’escalfor de l’esperit del poble Del meu país. L’art del carrer on has estat bastida, L’escultura del ferro que afaiçones, No els vols un quadre mort. De vida intensa Forja el record. Joan Brossa

Reina infantil de la festa GRETA GOSP GÃ&#x201C;MEZ BORJA VIGNA RUANO

Com qui veu en el coure el cor del llum, jo toque en tu la música, contagiat i desbordat de sobte, l’ull ancestral, l’originari riu, la noció terrestre de la festa, l’atracció de corrents o vertígens, tu, ritme sols i d’una pell que crema tan sols tocant amb la punta dels dits. Vicent Andrés Estellés

Reina infantil del foc

ÀNGELA SERRANO CATALÀ JOSEP LLUIS MOMPARLER COSTA

Com el foc, com la llum, com la lluna que creix sâ&#x20AC;&#x2122;omple, decreix i canvia, com una guspira que estira el temps, que palpita i respira. Isabel Barriel

Pesident infantil

NATXO TOLEDO SALCEDO

Reina de la falla infantil

CLAUDIA MAS PELLICER

Xiquets i xiquetes, veniu de presseta, l´hivern es jubila, ja ve la primavera! Aquesta senyora tan exhuberant ens obri les portes del més gran mercat. Mº Dolors Pellicer

Reina de la festa

JUDIT PARDO WAUTERS DAVID PARDO PEIRÃ&#x201C;

Colguen les gents ab alegria festes, lloant a DĂ¨u, entremesclant deports, places, carrers e delitables horts sien cercant ab recont de grans gestes. AusiĂ s March

Reina del foc

CLACA CASCANT LÓPEZ BORJA RENU MARTÍNEZ

S’eleven a fogueres abrivades, mouen el fum vermell i la tenebra roja i empenyen els reflexos de l’incendi. Arriben a les nits que bateguen de foc, corren per diamants cremats, arena, cendra. Per les ones roents del paradís, volen damunt les flames afuades. B. Rosselló-Pòrcel

President

JULIÃ&#x20AC; TOLEDO GASQUET

Reina de la falla

ELVIRA COSTA BOSCH

Neixen els astres amb el primer batec del teu cor. Neixen les albes quan obres la llum amb els teus ulls. Neix la primavera per al goig del teu cos. Neixen les roses perquĂ¨ els teus dits empaiten colors. LluĂs LLach

La terra, l’aigua, el foc i l’aire han sigut els temes tractats per mediambientalistes, poetes, escriptors, historiadors i altres experts, conscients de la urgència d’un veritable canvi d’usos quotidians acompanyats de mesures polítiques que estan tardant molt a aplicar-se d’una manera clara.

FOTO CEDIDA PEL PALAU DUCAL DE GANDIA

Els quatre elements. 72

FOC

Josep Vicent LLinares ... El foc. Rafa Gomar...................... Jaume és un piróman. Rafael Delgado................. El raig dorment. AIGUA

Adriana Serlik............ Abraçada. Núria Felis.................. Bressol de vida. Raül Navarro............. Vora mar. TER R A

Miguel Ángel Picornell.........El reciclatge i l’economia circular. La millor excursió del curs... Adrià Pujol Maia Riba ............................ El dret a la vida. AIR E

Joan del Alcàzar.. Els negacionistes, el canvi climàtic, les ciutats i els ciutadans. Xavi Rodenas........El canvi climàtic, un atac de cor i vi. Víctor Moll.......... Fums i mobilitat a la Safor.

Josep Vicent Llinares Palacios*

EL FOC

FOC El foc és un dels quatre elements que en l’antiguitat clàssica representaven les quatre formes conegudes de la matèria i eren utilitzades per a explicar diferents comportaments de la natura. En l’actualitat, la ciència moderna ha demostrat que la matèria està formada per molts més elements, és a dir, la Taula Periòdica dels Elements. El foc és un element complex: per una banda és devastador i per altra és purificador, ens dóna llum i ens calfa i també ens permet cuinar els aliments. El foc presenta molts efectes beneficiosos. Com tothom coneix a les primeres comunitats d’humans es van estructurar al voltant del foc i el varen convertir en un element central. Des d’aquell moment va passar a ser el més important en la quotidianitat, però també en la dimensió festiva, on multiplica els efectes i la potencialitat i adquireix connotacions màgiques i grans continguts simbòlics. Ací a la nostra terreta és el protagonista absolut, a l’hivern a les Fogueres de Sant Antoni, al solstici d’estiu les Fogueres de Sant Joan. I com no, a l’equinocci de primavera la nostra festa més gran les Falles de Sant Josep on aplega al seu màxim esplendor. La Nit del Foc es crema la Falla per a purificar-se i es deixa enrere l’hivern obscur a la claror de la primavera.

*Professor Contractat Doctor U. P. V. - Campus de Gandia Departament de Química. U.D. d’Edafologia i Química Agrícola

Finalment, enguany Laura va aconseguir allò que tant desitjava: ser nomenada reina del foc. N’estava contentíssima, però la sorpresa li vingué en la mateixa sessió que va ser escollida. Va veure les pampallugues que eixien dels ulls de Jaume adreçades cap a ella, tan cridaneres com un castell de focs d’artifici, i es va mosquejar. Laura no s’ho podia creure, ho tenia clar: no perdria ni un gram d’energia amb aquest tros de suro. Per contra, Jaume estava convençut que el foc s’encén lentament i, encara que Laura no volia apagar el foc d’ell amb el foc propi, sinó amb una bona poalada d’aigua, ell insistia com un martell mecànic. no es cremava, almenys s’escalfava.

Rafa Gomar*

JAUME ÉS UN PIRÒMAN!

FOC

La interferència de Jaume seria dramàtica per a ella i havia d’estar preparada per a enfrontar-la. Segurament en qualsevol dels sopars conjunts li diria que s’havia enamorat d’ella i li hauria de respondre com una lloba defensant el seu territori. Li havia de demostrar categòricament que encara que el foc pot nàixer de poca brasa, si no la deixava tranquil·la, l’obligaria a traure foc pels queixals i socarrar-lo. Exercir de reina del foc era el seu objectiu primordial i no volia cap voltor que la rondara. Tal com havia previst, així va ocórrer. -Escolta Laura, el foc ablaneix fins i tot el ferro, així que per molt distant que et mostres, no tens res a fer, no pots resistir-te, va dir Jaume amb el seu aire de pixaví prepotent. He decidit que sigues el meu bateig de foc. És la primera vegada que m’enamore i he entés a la perfecció que viure sense foc, també és viure sense fum ni cendra calenta... Intentaré que sigues la meua prova de foc, la meua reina del foc. -Jaume, deixa’t de romanços i pren el vol de pressa. Ja saps que qui juga amb foc a més de pixar-se en el llit pot cremar-se les celles! Així que no provoques la reina i pensa amb els tres dracs de la Khaleesi! En un segon recremaven qualsevol enemic! -Tu no tens cap drac! -No em fan falta, sóc la reina del foc, ho recordes? I mentre em dure el regnat tinc el poder de traure el foc pels ulls i les ungles i deixar-te socarrat. Si cal, li pegaré foc a la barraca als teus ulls de desig! En aquell precís instant Jaume va esglaiar-se de la contundència de Laura, i va distanciarse davant el seu advertiment, però després va continuar, encara que amb menys perseverança. Alegre i exultant com estava —Jaume s’hi havia distanciat una mica—, el 19 de març va desplaçar-se a primera fila per presenciar la cremada de la falla. Com a bona reina, va restar en primera línia de foc. Laura havia complit els seus objectius. I quan ja havia retrocedit lluny de les flames i pensava en un futur esperançador, d’una revolada, en el moment en què les flames eren més altes, Jaume va agafar-li la mà i va portar-la de nou a la vora de la tanca de seguretat. Vull estar prop del foc, prop de tu, li va dir. Laura va soltar-lo, va apartar-se cap arrere i va observar com va reaccionar. A més de no insistir a agafar-la de la mà, Jaume posava una cara d’èxtasi santateresiana que tombava de tos i, per si no n’hi hagués prou, pels camals dels pantalons, banyant-li les sabates, dos filets de pixum de gust queien a l’asfalt. Ignorava si Jaume era un piròman, però el que estava clar era que gaudia amb l’espectacle de les flames. Per això deia que s’havia enamorat de la reina del foc, el bandarra! Militant ecologista com s’havia fet, Laura no podia tolerar-ho. Entre la contaminació galopant dels rius, els plàstics dels mars i els oceans, la pol·lució, la desertització i el deteriorament general dels quatre elements vitals, no permetria estar a la vora d’un tarat que qualsevol dia li pegara per incendiar el casal faller, un contenidor o la muntanya. Encara que com a reina del foc podria carbonitzar-lo allí mateix, demà es posaria el vestit d’amiant, agafaria Jaume de l’orella i el portaria al psicòleg. Aquest Article a estat presentat al Premi de benirredrá al millor article dels llibrets de falla de la FDFGandia any 2020. +Escriptor

Un capvespre de xafogor estival el raig dorment desperta d’un dia de descans i, abans no comencen a cantar els grills, dóna pas a la flama. El foc adorat i domesticat fa ja 100.000 anys ara apareix sense ser invocat. Ja no és el foc domèstic, sinó una catastròfica evolució postmoderna. L’abandonament agrari d’ençà la segona meitat del segle XX ha produït la major acumulació de biomassa forestal històricament coneguda. El paisatge cultural mediterrani, el nostre principal actiu i herència mil·lenària, un trencadís únic al món, està declarat en deconstrucció. És el resultat de dècades d’incomprensió, de despreocupació però també d’imposicions sobre el territori rural. El desarrollismo franquista, va promoure (o dictar?) l’èxode rural que el sistema necessitava, per alimentar la indústria i de pas, buidar zones potencialment subversives. Al País Valencià entre 1960 i 1975 vam perdre la meitat de la població rural. Contràriament a la II República, que sí tenia un pla per a estructurar el territori i fer una reforma agrària, la política forestal posterior a la transició es va basar en imposar (o dictar?) la protecció de més i més territori, restringint els usos agroforestals en molts llocs. Com a conseqüència, ara tenim meitat del territori forestal protegit, la tercera part amb més d’una forma de protecció, sense cap participació prèvia dels propietaris 78

Rafael Delgado Artés*

EL RAIG DORMENT

FOC ni compensació posterior, ni tampoc cap intenció de mantindre o promoure les activitats tradicionals que han esculpit aquests paisatges des del Neolític. El nou sistema econòmic i globalitzador també ha anat a favor d’aquests vents. Les mateixes multinacionals que ens venen petroli o productes alimenticis en safates de plàstic, llaven les consciències (green washing) subvencionant generosament grups conservacionistes que s’oposen de pla a la gestió agroforestal, defensant l’ultraproteccionisme com a única política, amb la prioritat de fer més parcs naturals, que acabaran sent parcs zoològics per a habitants rurals engabiats. Definitivament, el model econòmic concentra la població i les decisions en ciutats insostenibles, mentre el territori se’ns cau i en moltes zones ja tenim densitats de població inferiors a les del Neolític. Unes ciutats responsables del 90% de les emissions de CO2, que depreden recursos no renovables, segons allò que s’anomena economia lineal, mentre es menyspreen els recursos i les energies renovables que genera el territori agroforestal, que són destinats a la contemplació. En aquest context, tots els estudis assenyalen que els grans incendis P.49 forestals seran cada vegada més grans, i encara seran més agreujats per l’aridificació climàtica. L’actual sistema de combat és caríssim i no funciona, a més d’actuar quan el dany ja està fet. El famós incendi de Marxuquera n’és un clar exemple. Un raig dorment va incendiar (sols) 3.000 hectàrees. S’estima que els costos directes de l’extinció van superar els 4.000 € per hectàrea, que les emissions de CO2 de l’incendi van equivaldre a les emissions d’un any de la ciutat de València, sense comptar els danys sobre propietats, l’alliberament de calor a l’atmosfera i la desaparició d’un ecosistema i un paisatge “nostrat” que serà definitiva per a alguns de nosaltres. Feu comptes i estimeu el que hagués pogut passat si una part d’eixos diners -tot i que tan sols fora la meitat del cost de l’extinció per ha, dividit pels 30 anys amb què actualment s’estan repetint els incendis- s’hagueren dedicat anualment a la cura del bosc. Sí. S’hauria minorat el risc i la intensitat del foc i s’haurien generat rendes i ocupació al món rural. A més de les altres transversalitats forestals directes i indirectes, podríem haver creat cadenes de valor que ajudaren a preservar el nostre paisatge cultural en lloc d’invertir en taüts. Hi ha qui després d’oposar-se a la gestió forestal, reacciona a l’incendi amb panegírics sobreactuats o kumbayàs beatífics. De nou un green washing inservible, per què cal actuar abans que el foc cause tots aquests mals i no després. Cal canviar el model per a trencar el cicle perniciós incendi-regeneració-incendi. Ningú diu que vaja a ser fàcil, però caldria començar a caminar decididament, sense complexes ideològics ni interessos inconfessables per a no dimitir d’un paisatge cultural mediterrani que és bàsicament agroforestal. Per a què el raig continue dorment.

*Enguinier forestal. Professor de la UPV

Adriana Serlik*

ABRAÃ&#x2021;ADA

Levite sobre un blau salat, càlida abraçada de petites saltarines onades. Brama al lluny alguna contra una pedra tallant relliscosa i gairebé negra. Vull ser aquest murmuri, que encara sembla net, transparent, aquesta ballarina que subjuga en un anar i venir de blanca escuma que em diuen que aviat serà negra i amenatzant. Vull, voldria, esvair-me en el més profund i tornar a ascendir brillant i renovada com aquesta terra que em va acollir i ara sembla mil vegades ferida. Em detinc observe i reste embruixada entre dues carícies que fan gust d’amor.

AIGUA

* Escriptora i gestora cultural. 81

NÃºria Felis*

BRESSOL DE VIDA

AIGUA La mar, bressol de la vida, l’hem transformada en l’abocador de milions de tones de residus plàstics. Un producte que tant ens ha millorat la vida gràcies a les innumerables tipologies de productes d’allò més versàtils, fins al punt que ens vestim amb fibres plàstiques, s’ha transformat en el nostre pitjor enemic. Mengem en plàstic, bevem en plàstic, conservem el menjar en plàstic, està present en mobiliari, electrodomèstics, dispositius electrònics, fins en els cosmètics i productes d’higiene tan quotidians com el dentífric. En la majoria dels casos, utilitzem aquests productes una mitjana d’un parell d’hores però persisteixen en el mar durant centenars d’anys. El problema és que tot allò que no es recicla i no es gestiona correctament acaba en mars i oceans transformant-los en grans escombraries. Les enormes illes de deixalles localitzades en el centre dels grans oceans del planeta, amb dimensions en alguns casos que superen la meitat de la superfície d’Europa, són reflex d’aquesta realitat. La Natura, amb els seus principals agents erosius com l’aigua, el vent, la radiació solar i l’oxigen, no presenta prou força per a poder degradar els plàstics i tan sols els fracciona, cada vegada en trossets més menuts, fins arribar a dimensions mil vegades menors al mil·límetre, però sense perdre les qualitats dels plàstics. Els éssers vius confonen els fragments de plàstic amb el seu aliment i sovint, de manera voluntària o involuntària, se’l mengen. El fet que cada vegada la mesura del plàstic siga més reduïda (el que coneixem com microplàstics), provoca que els organismes que puguen ingerir-lo siguen també més menuts, i això afecte a tots els organismes de la cadena tròfica marina. I si pensem qui es troba en el graó més alt de la cadena tròfica, és fàcil poder concloure que estem menjant allò que no hem volgut ni hem admés gestionar correctament. Ens mengem el plàstic i bevem plàstic. Segons alguns científics s’estima que ingerim el pes d’una targeta de plàstic a la setmana. ¿No sembla estúpid que l’espècie suposadament més intel·ligent del planeta estiga menjant-se les deixalles que no ha sabut gestionar? No coneixem encara els efectes que això tindrà sobre nosaltres, però els danys que estem ocasionant sobre el medi marí, els animals i les plantes que hi viuen, són descomunals i, en molts casos, difícils de resoldre. La mar, bressol de vida, estem transformant-la en bressol de mort.

*Enginyera tècnica forestal. Autora d’un projecte d’investigació sobre la contaminació ocasionada pels plàstics a les costes de la Safor.

VORA MAR Raül Navarro*

Text poètic presentat al premi Joan Climent de lany 2020

Despentinada, remugues la tardor que et belluga l’escuma. Convalescent com ets en calorosa absència. Amb l’aixovar encara estès escudelles claror a les hores. Bressoles, Mare, les nascudes escomeses. L’alè a salnitre... Que et delata.

AIGUA

A la teua vora, et dedique aquest adéu, sec, de terra endins. L’esquena marcada i el far, l’últim nostre quan bufes. Encara em retraus l’atreviment de deixar-te, sola, les nits furtives!. Trair el goig de riure’ns i confiar-te els planys del silenci. Jaure els amors al teu llit. Vora teu, marxe. Fugen els ossos al cau de les arrels. Aviat enfila l’atzar la meua diàspora. I et sorprens, tu, l’eviterna? Que alimentes l’engany, camí d’Ítaca. Que atempestes el pas, gelosa dels ports. Immensa i lliure, digna, bolquer i mortalla. Tan incerta... Vora mar, aquest adéu de sorra. Si fos humit, amb tu seria. I m’obriria les carns en vela per surar-te...

*Poeta 85

Miguel Ángel Picornell*

EL RECICLATGE I L’ECONOMIA CIRCULAR

TERRA 86

L’economia circular és un model econòmic basat a tancar el circuit del cicle de vida dels recursos, de manera que es fabriquen els béns i servicis necessaris al mateix temps que es redueix el consum i el desaprofitament d’energia, aigua i matèries primeres. El principi bàsic d’este model aplica la regla reduir, reutilitzar, reparar i reciclar en cercle continu. Esta economia circular està clarament oposada a l’economia lineal, basada en un sistema molt perjudicial per al medi ambient: produir, consumir i tirar. Un exemple d’este model el trobaríem en les tovalloletes desmaquilladores que molta gent les llança directament a l’inodor, quan no són biodegradables i, en conseqüència, acaben obstruint les conduccions d’aigües d’una banda i contaminant-les d’altra. Un altre exemple d’economia lineal seria el vessament anual de milions de metres cúbics d’aigua tractada des de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Gandia a la Mediterrània. En canvi si eixos milions de metres cúbics d’aigua tractada no es vessaren directament a la mar i es reutilitzaren per al reg, per a usos agrícoles o per a mantenir un cabal ecològic en el Serpis, aleshores hauríem substituït l’economia lineal per la circular. En la natura no existeixen residus. Mediambientalment parlant, una de les ferramentes fonamentals per a combatre les economies lineals i convertir-les en circulars és el reciclatge dels nostres residus. I atenció a estes dades: cada persona origina un fem d’1’ 3 quilos al dia. Si prenem com a base una família de 4 membres, tenim una producció anual d’1’ 9 tones per família. Si no existira el reciclatge i anara tot directament a l’abocador, necessitaríem cada any un planeta i mig de recursos naturals. Afortunadament, els nostres joves estan cada vegada més conscienciats respecte de la importància que té separar les matèries en origen. En efecte, el tractament del fem que produïm dia rere dia a casa nostra, el paguem de forma solidària mitjançant una taxa. I en contra del que pensen alguns, com més reciclem, menys pagarem per eixe servici. I és així perquè el plàstic, el cartó i el vidre són materials reciclables i per esta condició, el gestor de residus rep compensacions econòmiques. Al contenidor groc van a parar plàstic i envasos. Una vegada tractats es converteixen en canonades, peces industrials, borses de fem, làmines, P.57 mobiliari urbà i altres materials. Al contenidor blau es dipositen paper i cartó. El procés de transformació comença en la planta de reciclatge on es classifiquen per qualitats del paper i cartó. Una vegada classificats es compacten en bales de paper i de cartó per al seu magatzematge i posterior tractament. És en eixe moment quan comença el procés industrial de transformació de residus en recursos, que dóna sentit al concepte d’economia circular. El contenidor verd està destinat per al vidre. Tots els envasos de vidre recollits es transporten a la planta de tractament on es reciclen al 100%. En teoria al contenidor gris hauria d’anar a parar tot allò que no és reciclable ni compostable. En aquelles ciutats que està implantat el cinqué contenidor –color marró-, es fa una recollida selectiva òptima, ja que les restes orgàniques s’introdueixen en eixe contenidor i es transformen en compost per a l’agricultura. En les ciutats que encara no disposen d’eixe cinqué contenidor –cas de Gandia i de la majoria de ciutats i pobles del nostre entorn-, les restes no reciclables barrejades amb les orgàniques es consignen en el contenidor gris. És la part que ens cobra el Consorci perquè requereix una separació en una planta de tractament en la que es recupera la fracció orgànica per a fabricar compost i la resta que ja no és reciclable és enviada a l’abocador. Per tant, la formula per a pagar menys al Consorci pels nostres residus és ben fàcil: com més pesen els continguts dels contenidors blau, groc i verd, menys pagarem pel tractament de la resta –contenidor gris, tot en un-. Per contra, si ho tirem tot en una mateixa borsa i ho llancem al contenidor d’orgànic, més pesarà i més pagarem pel ja esmentat tractament. I per a finalitzar esta aproximació al reciclatge, paga la pena citar les obligacions que ens imposa la Unió Europea als països membres. Al 2020 s’ha de garantir la separació en origen del 50% dels residus. S’ha de reduir en un 10% el volum de residus que generem i s’ha de reduir la quantitat de residus que va als abocadors per davall del 40%. Els estats incomplidors rebran sancions que poden arribar, fins i tot, a privar-los dels fons FEDER, que són subvencions per a projectes nacionals. Així que no ens queda altra, a reciclar toca.

*Regidor Delegat de Serveis Bàsics a l’Ajuntament de Gandia. 87

Adrià Pujol *

LA MILLOR EXCURSIÓ

Sóc Adrià, tinc dotze anys i l’any passat férem tres excursions a l’escola. Una fou a una fàbrica de joguets on vaig gaudir moltíssim veient tot un món d’il·lusió, com em va agradar! L’altra va ser a un parc multiaventura, no tinc paraules! Com vaig divertir-me! I l’altra a una competició esportiva on férem moltes amistats i ho passarem d’allò més bé! Hui estic al seient de l’autobús esperant, i on anem? No m’ho puc creure… a veure fem! Ens han dit que comprovarem on va el que deixem a la bossa de fem, un abocador o així. D’això fan una excursió? Sembla que a la fi ix l’autobús i marxem, quan abans acabem millor! Com sempre, m’acompanya al seient el més pesat de tots, que em calfa l’orella i no sé ni de què em parla, a veure si arribem ja!

TERRA Al cap de trenta minuts arribem al lloc i... la veritat és que sembla una instal·lació molt gran, com un parc d’atraccions. A la porta de les instal·lacions el mestre ens presenta a un home que comença a explicar-nos en què consisteix la visita. Em crida l’atenció que no fa una olor tant roin com imaginava, com quan deixe la bossa al contenidor, però no entenc totes estes instal·lacions, total per deixar els camions el fem!! Entrem a una sala molt gran on hi ha molts objectes: cadires, taules, armaris, decoració. Tot fet amb materials recuperats del fem, vaja que original! I ací davant? Però… si és una falla, no m’ho puc creure, hi ha una xicoteta falla feta amb materials trets del fem, del que la gent tira al contenidor. Però, la gent tira tot això? Pensava que eixes coses anaven al contenidor del plàstic, vidre o cartó o com hem fet a casa alguna vegada a un ecoparc. Ens expliquen que hui en dia la gent encara ho tira tot a la bossa de fem, sense pensar que cal conscienciar-nos i separar els materials que es poden recuperar i reutilitzar, que és necessari per a salvar el medi ambient. Ara comencem a fer jocs per a entendre com cal separar els materials, realment és molt divertit. Ara crec que ho vaig entenent, el viatge del fem des de casa, el que no separem ve ací on tracten de recuperar el que es pot, però que nosaltres a casa també hem de col·laborar i no titar-ho tot al poal del fem. Després dels jocs, passem per un corredor i veiem les instal·lacions on el recuperen els materials, hi ha infinitat de màquines, personal i cintes transportadores per on van les bosses de fem. Pense que tot açò em recorda alguna cosa, les peces són metàl·liques i imantades i boten de la cinta cap amunt… Crec que ara recorde… Clar! Açò ja ho he vist a la pel·lícula Toy Storie 3, quan els joguets són destruïts. Sent la sensació d’estar vivint la pel·lícula i el que sentien aquells joguets. Segurament esta excursió serveix per a conscienciar-nos de cuidar el que tirem al fem i que si volem un planeta més net, cal que separem els materials abans de desfer-nos de tot. Per això han organitzat esta excursió! Un senyor ens explica tots els materials que es recuperen i se separen: fusta, paper i cartó, vidre, plàstics, tèxtils, neumàtics, bateries, dissolvents, pintures, olis, restes de construcció, fluorescents… uf! La veritat és que no és possible que tot això vaja a un abocador, sense que tractem de recuperar tot el que és aprofitable, o en uns anys no sabrem què fer amb muntanyes de fem. Al remat ens regalen uns detalls com a record de l’excursió. Torne a pujar al bus i trac el cap per la finestra, no era l’excursió de la meua vida, no anàvem a viure “emocions sense límit”, però ara crec que ha canviat la meua forma de veure moltes coses i pense que cal que fem tots un esforç per cuidar el nostre entorn i el planeta. Això vol dir a ma casa, a l’escola, al carrer i també quan vaig de festa, qualsevol festa, també les falles. *Estudiant

Maia Riba*

EL DRET A LA VIDA

TERRA Els joves han llançat una ofensiva al centre de la nostra consciència. Seguint l’impuls de Greta Thunberg, van començar a fer vaga els divendres per a manifestar-se davant parlaments i ajuntaments en una «vaga escolar pel clima» i han alçat un moviment els ressons del qual s’escolten des de la cimera del Clima de Katowice fins a la de Davos, des de Polònia fins a Espanya, des dels mitjans de comunicació tradicionals fins a l’art rupturista de Banksy, passant pel naturalista britànic David Attenborough i centenars de científics que han donat suport a la iniciativa. Al cap de pocs mesos, l’inici d’aquest camí es reflectia en el llibre Canviem el món: una recopilació dels discursos de Greta Thunberg. Els joves han tingut, a més, l’habilitat de generar cercles de complicitats al seu voltant. De seguida els van seguir les «Mares pel Clima», que van començar a compartir les seues inquietuds sobre la contaminació i les afeccions en la salut dels seus fills. No tardarien a unir-s’hi els professors amb la iniciativa «Teachers for Future», centrats en l’educació ambiental, i de manera quasi immediata tant parlaments com ajuntaments i universitats –a Espanya les primeres van ser la Universitat Politècnica de Catalunya i la Complutense de Madrid– han anat aprovant declaracions d’emergència climàtica. El torpede que van llançar els joves impacta de ple en la línia de flotació del nostre sistema polític, econòmic i social, al qual hem mirat durant molt de temps amb certa autocomplaença, fins que de sobte uns adolescents l’han impugnat per a poder defensar el seu dret a la vida, al present i al futur. Si ho fan és perquè aquest sistema que ens ha permès aconseguir, en Occident, aquests nivells de satisfacció, porta en el seu interior el germen de la seua autodestrucció. El seu missatge va dirigit de manera directa als representants polítics. Diuen que fa anys que se’n parla i que les mesures no arriben, que el temps s’acaba i no es pot esperar més, i reivindiquen el valor de la política, de l’àmbit públic i del que és de tots. El debat, per tant, està present en totes les agendes.

*Escriptora

ELS NEGACIONISTES, EL CANVI CLIMÀTIC, LES CIUTATS I ELS CIUTADANS.

Joan del Alcàzar* N’hi ha diverses hipòtesis per a entendre el comportament d’aquells que neguen que estem al bell mig d’un canvi climàtic que pot acabar amb el planeta en cosa de dècades. Parlarem sols de dues. Una primera hipòtesi és que es tracta de persones ignorants fins a l’estultícia, sense una mínima formació i, allò que encara és pitjor, que no es preocupen per evidències que estan vivint a diari: l’increment de la temperatura mitjana generalitzada arreu el planeta, des de l’Àrtic a l’Antàrtida; els processos de desertització que afecten regions cada cop més septentrionals; l’increment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems com ara incendis incontrolables o inundacions devastadores; l’enverinament de les aigües dels rius i dels oceans pels detritus que hi vessem en ells, que destrueixen fauna i flora aquàtica; les diverses contaminacions que afecten de manera creixent a les grans ciutats i que provoquen o agreugen patologies de tot tipus, especialment en la població més vulnerable com ara els ancians i els xiquets. Una segona hipòtesi és que es tracte de persones vinculades a instàncies de poder, econòmic o financer, que tenen interessos tangibles a defensar, interessos que es ressentirien si es prengueren mesures realment dràstiques, que són les necessàries, per aturar el greu deteriorament de la salut del planeta. Tant si desenvolupem una o altra de les hipòtesi entropessem amb aquells als que coneguem com els negacionistes. Una gent a la qual, sí o sí, s’ha de combatre amb contundència en els arguments i amb eficàcia legislativa. Ens va la vida en la missió. La del planeta i la de les generacions pròximes. El canvi climàtic és una realitat tangible, la negue qui la negue. Són milers els informes dels més diversos i prestigiosos organismes internacionals que ho demostren. Però, més enllà dels científics, més enllà dels estudis, cadascun de nosaltres som testimonis –a casa nostra- de viure en desembre temperatures de maig, de passar de la sequera a les inundacions sense solució de continuïtat, del volum de residus que no som capaços de gestionar i reciclar, de la contaminació que enverina l’aire de les nostres ciutats.Les ciutats. En elles està la clau tant de la crisi mediambiental com de la via per a superar-la. Segons explica ONU-Hàbitat, l’organisme de Nacions Unides, més de la meitat de la població mundial viu actualment en ciutats. Més encara, en 2030 seran dues terceres parts. És en les ciutats on es consumeix la major part de la despesa energètica mundial, com és en elles on s’emet més del 70 per cent dels gasos d’efecte hivernacle que provoquen l’escalfament de la Terra. 92

AIRE És ara, en la nostra època, quan els nivells de diòxid de carboni, el gas d’efecte hivernacle més comú, han assolit els registres més alts de la història. La causa principal rau en la crema de combustibles fòssils per a la producció d’energia. Tal i com ens expliquen des d’ONU Habitat, si les ciutats són la principal causa del canvi climàtic, també són les més afectades. La majoria d’elles estan situades a prop de l’aigua, fet que suposa un perill pel potencial augment del nivell de la mar i de tot tipus de meteorologia adversa. Però, paradoxalment, si a les ciutats trobem les causes i les conseqüències del canvi climàtic, també en elles podem trobar les solucions. ONU Hàbitat és molt clara al respecte, quan diu que l’eixida de la crisi mediambiental la podem trobar modificant la forma en què planifiquem, construïm, gestionem i subministrem energia a les nostres ciutats. Les ciutats ben dissenyades, compactes, transitables i amb un bon sistema de transport públic redueixen en gran part la nostra petjada de carboni per càpita, i són essencials per assolir molts dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, dels quals l’acció climàtica constitueix una part fonamental. D’aquí la importància d’aquells que els ciutadans triem per a liderar les nostres ciutats, d’aquí la importància de les eleccions municipals, d’aquí l’enorme rellevància dels alcaldes i dels equips de govern que triem per a dur el timó de les nostres ciutats. De cap manera poden ser negacionistes. De cap manera. El mateix ens fa que ho siguen per estupidesa o per ximpleria, o que ho siguen per interès econòmic o polític. Tots tenim en el cap alguns personatges que han adquirit notorietat en fer-se amb el bastó d’alcalde o alcaldessa i s’han afanyat a revertir mesures anti-contaminació o polítiques mediambientals que estaven tenint èxits evidents. N’hi ha, malauradament, massa casos, però potser el més emblemàtic siga el cas de Madrid. Madrid hauria de marcar de forma indeleble allò que no s’ha de fer a l’hora de triar el màxim responsable de la gestió política d’una ciutat. Està en discussió si la màxima autoritat madrilenya pertany el grup dels ignorants i ximples, al dels defensors dels grans interessos econòmics, o si forma part dels dos alhora. No importa massa eixe debat. Allò que és rellevant, això sí, és que les malifetes d’aquell alcalde castellà ens aprofiten d’exemple de com hem de fer-nos càrrec de la nostra responsabilitat de ciutadania. De ciutadans que som persones sabedores i conscients del perill en el que es troben les nostres ciutats, i, com a efecte, el propi planeta. És per això que no sols hem d’evitar els alcaldes negacionistes, sinó que hem d’elegir-ne autoritats compromeses amb l’aplicació de mesures efectives i urgents per a revertir el canvi climàtic que ens està amenaçant de mort. *Catedràtic d’Història Contemporània. Professor de la Universitat de València. 93

EL CANVI CLIMÀTIC I UN ATAC DE COR I VI

Xavier Ródenas*

Sonava Tom Waits en aquell local fosc. Era l’escenari perfecte per a la seua cançó. Tom marcava el ritme, constant, i alhora de forma especial, de forma autèntica, com només ell sabia fer. Una guitarra elèctrica amb acords secs i distants. Era una genialitat. Una guitarra i una caixa, no res més, amb això Tom feia màgia... amb això i amb la seua veu, clar. La veu trencada d’un amic, d’un bon amic que t’explica com de malament va acabar amb la seua núvia que finalment havia marxat sense dir-li res. Però també la veu trencada de la companya de treball que t’explica que ja s’ha acabat, que el seu marit l’ha trobat al llit amb el seu amant, i tu confident, atent, l’animes a marxar amb el seu amant i començar un viatge alliberador, deixant filles i treball.

Quin crack el Tom. No sé parlar anglès, res de res, però sé que la seua veu m’està explicant això. Està dient-me que tiraran de la feina a Andreu perquè fa tres dies que arriba borratxo, a mig matí; que Sònia ja està farta de viure a sa casa i suportar els seus pares i que ha quedat amb Alícia per agafar el cotxe del seu germà i anar a veure el Sol des del cantàbric...i jo tinc les claus del cotxe del seu germà. Si, estic convençut que el senyor Waits, és així, no em cal saber anglés. Ho tinc claríssim, ho estic sentint, ho escolte als seus acords tristos i alhora perillosos. La veu ronca que des del riu em diu com d’amic era aquell home de quaranta que s’ha llançat des del pont perquè no suportava el dolor d’esquena, ja no el suportava més. . I en aquell moment vas entrar tu al local. Tom explicava tot allò i jo et veia entrar per aquella porta fosca com un llamp de llum potent. Em tenies enamorat amb la teua cabellera negra i la teua pell blanca amb la pinta de setentera hipi. Tom em va guinyar un ull des de la cantonada dreta, des d’on sorgia la seua música. Vas començar a parlar com un huracà, de la importància de no sé què coses. El més cert és que no entenia res, només escoltava la veu de Tom com colpejava en el més profund del meu cap... això és el rock and roll amic... qui deia això? La veu havia vingut metàl·licament des del meu darrere, i entre els fums de les llums tènues vaig veure la foto de Franck Zappa. Estava, el molt cabró, assegut sobre la tassa del vàter, amb els pantalons baixats, i em deia això...no tenia cap rubor però estava en el més cert de tot, no podia eixir d’aquell bucle en espiral i ella em parlava de l’aigua i del canvi climàtic i jo pensava en les cascades de Minnesota, on Dylan va aprendre a saltar el triple mortal i el veia amb la seua guitarra enlaire cridant-me: “desenxufa la guitarra P.57 elèctrica o Pete Seggers ho farà per tu!” Que coi deia Bob? Però tu explicaves això de l’aigua i de la mani en contra del petroli i jo pensava que Tom era pura gasolina... pam, pampam, pampam, pam... era el ritme del blues elèctric d’un blanc amb veu de negre... ...Havíem de salvar el planeta d’aquells magnats que controlaven la banca, les grans empreses, els grans partits polítics i la bossa... poca cosa. Ella, jo i les seues amigues ho aconseguiríem... encarant el cotxe descapotable contra tots ells... com Thelma i Louise amb l’energia de la banda que tocava en aquell programa de ràdio. Així era: la potència dels Who ens faria destrossar la línia enemiga i convertir totes aquelles illes de plàstic que inundaven el mediterrani i la resta dels oceans, en illes de tofu i llet d’arròs i els poders fàctics que a les nits feien les boles de plàstic i pel dia guanyaven milions d’euros per minut, rebentarien d’odi cap a nosaltres i explotarien sense saber que érem nosaltres, tu i jo, qui polsàvem el botó. I seguies parlant de la forma que tenia el casquet polar després de desfer-se una quarta part la setmana passada. Però t’he de confessar que a Tom no li feia gràcia allò, el pol era intocable per a ell, perquè m’ho deia amb l’harmònica, mentre parlava d’aquell fugitiu de la guerra de Síria que havia anat a Groenlàndia com a exiliat polític... però aquell fred tan terrible em va inundar el cor d’una forma dramàtica, que era allò?... ”No em fas ni cas, no has escoltat res del que t’he dit. Punt final. No em truques mai més, desgraciat”... i vaig veure la teua figura plena d’erotisme, eixint per la porta fosca, mentre el Sr. Waits, fingia amb la seua veu, com si no en sabés res, com si aquella història no anés amb ell. I jo el vaig mirar fixament, i li vaig dir: Eres un malparit, Tom, un gran malparit. Un malparit que arrossega als seus amants a la deriva trista del que no va a cap lloc. *Enguinier forestal y Escriptor 95

VÃctor Moll *

FUMS I MOBILITAT A LA SAFOR

AIRE

L’aparició de l’automòbil va suposar una de les revolucions socials més importants de la història, es va facilitar no sols el transport amb finalitats laborals sinó sobretot l’aparició de noves formes d’oci i vida que hui dia es mantenen. Però, com amb totes les revolucions, res és per sempre i la mobilitat personal que coneixem durant una mica més d’un segle està patint una revolució imparable. El cotxe ja no és objecte de desig com ho ha sigut en el passat, la nova mobilitat sustentada principalment per la conscienciació mediambiental dona més importància a com arribar abans de la forma més eficient, que a com s’arriba. El diòxid de carboni que emeten els vehicles representa el 17%, i el transport en general és responsable d’un terç de les emissions contaminants, que en part són responsables del calfament global i del canvi climàtic. Davant aquesta situació, governs i institucions tracten d’implementar normes cada vegada més estrictes per a forçar als fabricants a reduir les emissions de CO₂, i altres partícules contaminants, a l’una que especialitzar les fàbriques europees en tota una sèrie de noves tecnologies que aportaran més valor afegit a la mà d’obra europea enfront d’altres regions, la qual cosa hauria de redundar a millorar la qualitat de vida dels europeus. Es tracta de no despenjar-nos en la carrera tecnològica que de moment anem perdent enfront d’altres parts del món, com en el cas de les bateries. Però no sols creant vehicles sostenibles solucionarem el problema, Espanya té el segon parc mòbil més antic d’Europa, amb una edat mitjana de 12,3 anys i que ha envellit un 50% en l’última dècada, suposant un gran perill no sols per a la seguretat viària, sinó també per al medi ambient. Cal tindre en compte que un vehicle dièsel de més de vint anys contamina tant com 100 actuals, i que el 20% més antic del parc és responsable del 80% de la contaminació a les ciutats. Finalment, el vehicle elèctric representa a Espanya un 0,9%, enfront del 20% dels països nòrdics, és clar que tenim un llarg camí per recórrer. A La Safor, mancant dades concretes que puguen perfilar millor la solució, és clar que el nostre parc és encara més antic que la mitjana espanyola, i empitjora en xicotetes poblacions. Com a suggeriment per a les administracions locals crec que la primera mesura hauria de ser un pla integral a nivell Comunitat Valenciana, perquè cada administració local tire en la mateixa direcció. El segon hauria de ser un pla d”axatarrament” de vehicles de més de deu anys que tinga en compte les diferències d’ingressos de les persones, perquè està demostrat que l’antiguitat del parc de cotxes per poblacions mostra la diferència de generació de riquesa de la zona. Ha de ser un pla clar per a reduir l’edat del parc si volem Quin crack el Tom. No sé parlar anglès, res de res, però sé que la seua veu m’està explicant això. Està dient-me que tiraran de la feina a Andreu perquè fa tres dies que arriba borratxo, a mig matí; que Sònia ja està farta de viure a sa casa i suportar els seus pares i que ha quedat amb Alícia per agafar el cotxe del seu germà i anar a veure el Sol des del cantàbric...i jo tinc les claus del cotxe del seu germà. Si, estic convençut que el senyor Waits, és així, no em cal saber anglés. Ho tinc claríssim, ho estic sentint, ho escolte als seus acords tristos i alhora perillosos. La veu ronca que des del riu em diu com d’amic era aquell home de quaranta que s’ha llançat des del pont perquè no suportava el dolor d’esquena, ja no el suportava més. *President de l’Associació d’empresses del motor a Gandia. 97

AMOROS OLASO, ALÍCIA

FAUS SANMATEU, SONIA

APARISI BORRULL, SILVIA

FAUS TORRES, JAVIER

APARISI COSTA, LLORENÇ

FELIS REIG, MARÍA

APARISI VILA, JESUS

FERNANDEZ PALLARES, VICTOR

ASPAS GIL, RAQUEL

FERNANDEZ PRIETO, VICTORIA

BAÑULS VIDAL, ÀNGEL

FERRER FERRER, MARIA

BAYO GARCIA, MARIA

FRAU MASCARELL, LAURA

BELDA ARMENGOL, GEMMA Mª

GALINDO TORRENS, ESTELA

BERTO FUSTER, BEGONY

GALINDO TORRENS, MIQUEL

BOHIGUES ROMERO, BORJA

GARCIA CLAVER, JOSEP JAVIER

BOLUDA MARZAL, JOAN ANDREU

GARCIA LACOMBA, MARTA

BORRAS MUT, JOSEP

GARCIA LACOMBA, NATALIA

BRACO MORAL, GEMMA

GARCIA PASTOR, ANNA

BUSTAMANTE FONS, SARA

GARCIA PASTOR, MARIA

CAMARENA CATALÁ, RUBÉN

GARCIA PASTOR, MARTA

CANET PEIRO, JULI

GARCÍA BAÑULS, ROSA

CARBONELL ORDIÑANA, NATALIA

GARCÍA HERNÁNDEZ, CÉSAR C.

CARPIO MIGUELES, ESTEBAN

GARCÍA MAÑÓ, MARIA T.

DELEGAT DE CULTURA GOMAR DEUSA, SANTI

CARPIO PEREZ, ESTEBAN

GARDÓ MORAGUES, JOAN JOSEP

CASCANT PAYA, RAMON

GOMEZ GATO, ALICIA

DELEGADA DE CAVALCADES COSTA BOSCH, ELVIRA

CASTELLA SENDRA, MARC

GOMEZ GATO, LAURA

CASTILLO CREUS, LORENA

GOMEZ ORTUÑO-MARTINEZ, JAVIER

CATALA CARBO, JESUS

GOMEZ ORTUÑO-MARTINEZ, OLGA

CATALA JIMENEZ-TIGRE, ANNA

GONZALEZ PRIETO, SERGI

CATALA MARCO, MARISA

GONZALEZ SIGNES, BLANCA

CATALA VIDAL, PAULA

GONZÁLEZ LLEVALLOIS, DAVID

CAUDELI DEL RIO, MARTA

GONZÁLEZ LUQUE, SILVIA

CÁRDENAS MARCOS, DAVID

GOSP SENDRA, EDGAR

CISCAR BOLO, KIKO

GÓMEZ PINEDO, VERÒNICA

CISCAR ROMERO, NOA

GREGORI SOLER, BEATRIU

CLIMENT APARISI, ALBERT

GUEROLA SANCHEZ, JORDI

CLIMENT LOPEZ, ÀNGEL

GUERRERO BOIX, GEMMA

CLIMENT MOMPARLER, SALVADOR

GUILLEM AMOROS, CLARA

CLIMENT MOMPARLER, VICENT

GUILLEM AMOROS, FERRAN

CLIMENT PUCHADES, IÑAKI

GUILLEM BARBER, FERRAN

CLIMENT PUCHADES, ITZIAR

HERNÁNDEZ BERTÓ, CRISTINA

CLIMENT ROCHE, ALBA

IVARS MARTINEZ, ELENA

CLIMENT ROCHE, JORDI

IVARS MEDINA, LAURA

COLOMINAS SARRIO, EMPAR

JUAN FERNANDEZ, MARIOLA

COLOMINAS SARRIO, Mª JOSEP

JUAN MARTI, FRANCESC

COLOMINAS SARRIO, PILAR

JURADO SOTO, PAU

COSTA BOSCH, JUAN

LACOMBA CAMARA, NATALIA

COSTA SORIANO, Mª CARMEN

LERMA CASTELLO, CLARA

COSTA VAZQUEZ, LAURA

LLINARES PASCUAL, EMPAR

COTANDA COLL, EMILIA

LLORCA PELLICER, ROSER

DE LA FUENTE MARTINEZ, MANOLI

LLORET BRAVO, ANNA

DOMINGO CLAVERIA, MARCOS

LLORET FERRI, CARMELA

DONET DONET, MATEU

LLORET MARTÍ, MAITE

DONET SUBIELA, ARANTXA

LOBO COLOMINAS, BEATRIU

ESCOTO BOQUER, JOAN CARLES

LOBO COLOMINAS, EDUARD

ESTEVE CASTAÑER, ELISA

LOPEZ LOPEZ, PEPA

ESTRUCH ARTÉS, BORJA

LOPEZ SERENA, DANIELA

ESTRUCH LLORET, ANTONI

LORENTE BELDA, ALBERT

ESTRUCH LLORET, CARMELA

LORENTE GARCÍA, PAULA

ESTRUCH MASCARELL, ANTONI

MALDONADO BAYO, ALICIA

FAUS GIMENEZ, MÒNICA

MALONDA VIDAL, SALVADOR

PRESIDENT TOLEDO GASQUET, JULIAN VICE-PRESIDENT 1º MOMPARLER FAUS, JOSEP LLUIS SECRETARIA CASCANT LOPEZ, CLARA TRESORERA ALFARO LLORET, MARTA LOTERA MALONDA VIDAL, PEPA DELEGADA DE FESTES ALFARO LLORET, PAULA VICE-DELEGAT DE FESTES BRACO MORAL, RAEL

DELEGADA DE JOCS ROCHE GARCIA, MARILOLA DELEGADA ARTISTICA PARDO WAUTERS, JUDIT DELEGAT DE CASAL ROCHE GARCIA, MARILOLA DELEGAT D´EMISSIO CASTELLÁ BAÑULS, XAVIER WEB MASTER JURADO ROMERO, TEO IMATGE , SÓ i AUDIOVISUALS RENU MARTINEZ, BORJA EIXECUTIVA BORRAS LLORET, ANNA COSTA BOSCH, JOSEP Mª GARCIA ESCRIVA, JOSEP LLUÍS GARCIA GIMENEZ, JOSEP JAVIER LOBO DE LARA, EDUARD PARDO PEIRÓ, DAVID PICAZO MARTIN, MANUEL RAMOS REIG, PERE VICENT RAMOS SENDIN, PERE ROVIRA BURGUERA, JOAN RUANO APARISI, FRANCESC VOCALS ABRIL APARISI, LAIA ABRIL APARISI, MARC ALFARO LLORET, ANTONI ALFARO MARI, MAR ALFARO PEREZ, ANTONI

MAÑÓ BIXQUERT, MONICA G.

MARCO PERETO, CANDELA MARTI BOU, EMPAR MARTI CLAVER, FRANCESC MARTINEZ CARREÑO, VANESSA MARTINEZ GONZALEZ, MANUEL MARTINEZ MARTIN, XENIA MARTINEZ NOVELL, ANGELES MARTINEZ NOVELL, JOAN MARTINEZ VALERO, AGATA MARTINEZ VIÑARTA, MARIA MARTINEZ VIÑARTA, VANESSA MARTÍNEZ GARCÍA, EVA MARTÍNEZ GARCÍA, NICOLAU MARTÍNEZ RIERA, BEGONYA MAS PARDO, JAUME MAZA CASAS, MARIA MICÓ FAUS, FLAVIA MICÓ GARCÍA, SALVADOR MIGUEL MARTÍN, MIQUEL ANGEL MIGUELES HERNANDEZ, MAITE MIÑANA OLIVARES, JÚLIA MIÑANA SOLER, ANNA MOLL ORENGO, VICTOR MOLL PONS, VIRGINIA MONTAVA RODRÍGUEZ, JORDI MORAGUES FERRER, JOAN CARLES MORANT CHARCO, ANDREA MORENO PARIS, JOAN MOSQUERO MONCHO, EVA MUÑOZ GOMEZ, DAVID MUÑOZ SOLER, ISIDOR-VICENT MUÑOZ VELASCO, ALBA MUÑOZ VIDAL, LLUÍS NADAL MOLL, JOAN MIQUEL NADAL TOLEDO, RUBEN NADAL TOLEDO, SANDRA NAVARRO GIMENO, INMA NAVARRO MIRET, EVA NIETO GRIMALT, MARIA NOGUEROLES PÉREZ, ÀNGELA NOVELL TARRASO, MARITA OLASO COSTA, FRANCESC OLASO POZUELO, AINA OLASO POZUELO, ARNAU OLIVARES SIGNES, PERE ORTOLA NAVARRO, LARA PALLARES GADEA, Mª PILAR PARDO GARCIA, DAVID PARDO WAUTERS, AIDA PASCUAL CLIMENT, ANDREA PASCUAL GALERA, MIREIA PASTOR PINTO, FRANCESC PASTOR PINTO, LAURA PASTOR PINTO, LUCIA PASTOR TUR, ISABEL PASTOR TUR, MAR PEDREGAL GALLEGO, IVÀ PELLICER CANOVES, LUCIA PERDOMO ALORDA, SOFIA PEREZ BELDA, EMILI PEREZ CHAFER, SABINA PEREZ COSTA, CARLES

PEREZ COTANDA, ALICIA PEREZ COTANDA, EMILI PICAZO ESTEVE, ELENA PICAZO ESTEVE, MARTA PICAZO MARTIN, JOSEP LLUÍS PICORNELL MORANT, RAQUEL PINTO GRACIA, IOLANDA PLA CLIMENT, MARINA PONS ESCRIVA, VIRGINIA POZUELO ACAYOS, DOLORS POZUELO ACAYOS, PERE EMILIÀ PUCHADES FERRER, MAITE RAMOS APARISI, PABLO RAMOS APARISI, SILVIA RAMOS REIG, CRISTINA RAMOS SENDIN, MARUJA REES MARTI, JAVIER REIG GALIANO, DOLORS REIG GALIANO, PEPA RIBERA RAMOS, ANDREA RIBERA TORREGROSA, JOSEP RIBES BOIGUES, BELEN ROCAMORA GONZALEZ, MADELEINE ROMERO ACEVEDO, KARINA ROVIRA RAMOS, JOAN ROVIRA RAMOS, MARTA RUANO LLINARES, FRANCESC RUANO LLINARES, MARIA SALCEDO PALACIOS, LUCIA SANCHEZ SAMBLAS, Mª JOSEP SANCHIS COLOMINAS, CARLES SANJUAN DOMENECH, MARC SANJUÁN GARCÍA, ROMÁN SANSALONI SIFRES, EMILI SENDRA MONCHO, NURIA SERRA CLIMENT, SUSANA SERRANO FAYOS, PACO SERRANO FLORES, JESUS SERRANO FLORES, OSCAR SILVESTRE PAYAN, JOSEP FRANCESC SILVESTRE PEREZ, CLAUDIA SILVESTRE PEREZ, DAMIÀ SILVESTRE PEREZ, JANA SOTO LUNA, ÁNGELA SUBIELA MARTINEZ, VICENTA TIMONER MENGUAL, XESCO TOLEDO GASQUET, DORA TOLEDO GASQUET, FÈLIX TOMAS GARCIA, MANUEL TORMO FERNÁNDEZ, VANESSA TORREGROSA CARBO, AURORA TORRES PARIS, VICENT TUR MARCO, ISABEL VADILLO PARRA, TOMAS VALERO NOVA, BENITA VALLET BONET, MOISES VAZQUEZ BLANCO, BELEN VIDAL MALONDA, INMA VIÑARTA LLINARES, ISABEL VIZCAINO PALACIOS, FRANCESC DE PAULA WAUTERS RIPOLL, PETRA XAIXO GUILLEM, JESUS XAIXO PEURO, MARTINA

COMISSIÓ INFANTIL ALFARO TORMO, ANTONI ALVAREZ OLIVER, ZOE BALSELLS NULES, LAURA BAÑULS ARBONA, ÀNGEL BAÑULS ARBONA, LAIA BENAVENT MARTINEZ, NAIARA BOIX ALEMANY, BLANCA BOIX BOSCÁ, MIREIA CABRERA COSTA, ALBA CABRERA COSTA, ANNA CAMARENA SERRA, ARIADNA CAMARENA SERRA, NICOLÁS CANET GÓMEZ, DANIELA CANET GÓMEZ, IRENE CANO PELLICER, ALEJANDRE CARPIO MIGUELES, MARTA CASTAÑO MIÑANA, JÚLIA CASTELLA SENDRA, ESTER CASTELLA SENDRA, MARC CLIMENT VILLUENDAS, ALBA COSTA MARTI, CLARA COSTA MARTI, MARIA COSTA VAZQUEZ, MARC CUESTA MAÑEZ, INES ESCOTO FAUS, CARLES ESTRUCH ALFARO, ENEKO ESTRUCH ALFARO, MAR ESTRUCH PASCUAL, MARC GALINDO DONET, MARC GALINDO DONET, MIGUEL GARCIA PASTOR, MARIA GARCIA PASTOR, MARTA GARCÍA MAÑÓ, SARA GOMEZ GREGORI, BLANCA GOMEZ GREGORI, PABLO GOMEZ NAVARRO, SOFIA GONZALEZ MARTINEZ, CARLES GONZALEZ SANZ, GERARDO GONZÁLEZ FELIS, HUGO GONZÁLEZ FELIS, LUCÍA GONZÁLEZ SAMPER, MARTINA GOSP GOMEZ, GRETA IVARS FERNANDEZ, MARC JURADO SOTO, MARIA JURADO SOTO, PABLO LLEDO LLINARES, JORDI LLOBELL VIVES, MARIA LOBO BAYO, AITANA LOPEZ GAVILA, IRENE LORENTE GARCÍA, MARTA MARTINEZ CARBONELL, JOAN MARTINEZ CARBONELL,L LUIS MARTINEZ CARBONELL, NASIO MARTINEZ CLIMENT, VEGA MARTINEZ LOPEZ, AUSIAS MAS PELLICER, CLAUDIA MIGUEL HERNÁNDEZ, CARLA MIGUEL HERNÁNDEZ, MARÍA MOLL PONS, VICTOR MOLL PONS, VIRGINIA MOMPARLER COSTA, JOAN MOMPARLER COSTA, JOSEP LLUIS MORAGUES DE LA FUENTE, ALBERT MORAGUES DE LA FUENTE, JORDI MOYA TARRASO, JORDI MUÑOZ MARTINEZ, AINARA MUÑOZ VELASCO, LUCIA NADAL MONZO, ANDREA OLASO POZUELO, AINA OLASO POZUELO, JOAN PARDO BORRAS, HUGO PASTOR TUR, ISABEL PEIRO, IGNACI PEIRO, MARÍA

100

PERALTA DE LA FUENTE, CLAUDIA PEREZ ROVIRA, MAURO EREZ ROVIRA, PAULA PINTO MUÑOZ, CLAUDIA PINTO MUÑOZ, DIEGO PLA CLIMENT, ANDREU POZUELO MOSQUERO, PERE POZUELO MOSQUERO, ZOE REES ASPAS, ÀLVAR RENU CASCANT, LEO RIBERA RAMOS, MARTA SANTAPAU LOPEZ, CARLES SERRANO CATALA, ÀNGELA SERRANO CATALA, BORJA SERRANO NIETO, BLANCA SERRANO SANCHEZ, DANIEL SERRANO SÁNCHEZ, ALEJANDRE SILVESTRE PEREZ, JANA TIMONER NAVARRO, EMMA TOLEDO SALCEDO, MARTA TOLEDO SALCEDO, NATXO TOMAS PASTOR, HELENA TOMAS PASTOR, HUGO TORRES LLORCA, MAURO TORRES LLORCA, SOFIA VADILLO ESTRUCH, CARME VADILLO ESTRUCH, ELENA VÁZQUEZ GÓMEZ, SARA VIGNA RUANO, BORJA VILA SOLER, SIGRID VIZCAINO BELDA, AARON VIZCAINO BELDA, EDGAR XAIXO GOMEZ, GRACIELA

RECOMPENSES 2020 Recompensa fallera DAVID PARDO PEIRO XAVIER CASTELLÀ BAÑULS Gesmils d´or FDF MARIA JOSEP COLOMINAS SARRIÓ JOSEFA MALONDA VIDAL MARITA NOVELL TARRASÓ Escut d’or de la Falla MARI LOLA ROCHE GARCIA Escut d’argent de la Falla MARTA ALFARO LLORET Cullerots d’argent de la falla MARIA DOLORS LLORET BRAVO VICENT CLIMENT MOMPARLER ANTONI ALFARO PEREZ

101

GUIA COMERCIAL 102