Llibret mercat 2018 vintage by Falla Mercat Gandia

llIbrET dE la Falla PlaÇa dEl MErCaT 2018

Crèdits Edita: Falla Plaça Mercat de Gandia Delegat del Llibret: Lluís Muñoz Concepte, idea original i realització: Javier García Giménez / Delegació de Cultura Portada: © Factoria d’Embolics Fotografia de les Reines: @ Salva Gregori Maquetació: La Comissió Explicación de la Falla: Pere Huerta Explicación de la Falla Infantil: Domingo Lloret Impressió: Ducal Impressors © Textos: els autors © Fotografia: els autors © Il.lustracions: els autors Depòsit Legal / V-217-2011 (Publicació Periòdica) Agraïments: Laura Pastor, Maite Migueles, Pere Huerta, Luis Muñoz, Javier García, Julian Toledo, Pere Baenas, Vicent Cabanilles, Lucia Pastor y Ana García.

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’esta obra. Els comentaris i opinions de cada col.laborador són propietat d’ell mateix, i l’Associació Falla Plaça del Mercat no se’n fa responsable. Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la Comissió del Llibret de la Falla Plaça del Mercat.

Vintage

Llibret Mercat 2018 A Flávia i Ariadna

Reines de la Falla Plaça del Mercat 2018

Este llibret participa en els premis de les Lletres Falleres “Ortifus” i “Climent Mata” (www.lletresfalleres.info) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Vintage

Vin ta ge Viure cap enrere I tornar a posseir les Novetats decoratives de la pols vella. Tant és així, que’l que va ser antany hàbit, torna Agafar la collita fosca de l’antigor, Guanyant-se raons en l’edat del present. És un culte cap

a una ONG a l’inrevés, només per a butxaques de tafarrers.

josep basset 22118

Vintage

PLAÇA DEL MERCAT 2018

Portada

Vintage

LLIBRET DE LA FALLA

Vintage

PLAÇA DEL MERCAT 2018

Índex

– 7 – Vintage – 8 – La Portada – 11 – Editorial – 12 – Salutació del President – 15 – Amor Vintage – 16 – Les Nostres Reines – 37 – Explicació de la Falla – 64 – Salutació del President Infantil – 67 – Abans – 68 – Les Nostres Reines Infantils – 84 – Els Nostres Fillolets – 89 – Falleres Majors de Gandia – 90 – Explicació de la Falla Infantil – 96 – Executiva i Cens Faller – 101 – Recompenses – 102 – Col·laboradors

Vintage

Editorial

Avuí Javier García Giménez

Vintage

e n’adones que se te’n va el temps. Que se’t passa la vida. De vegades no sabem en quin moment ens hem fet majors. Però és quan hi recordem, i estem recordant tota l’estona, més del que cal, que pots esbrinar que has arribat a la tardor de la teua vida. És a través dels teus ‘remembers’ que t’instal.les en un etern ‘vintage’ per atrapar la vida perquè no se’n vaja tan depressa. Per aferrar-te alguna cosa ferma. La vida passa intensament desbocada quan ets jove: és tan lluny encara el mai!. I després, estàs prest per assaborir la maduresa, taça a taça, capvespre a capvespre. Notes que ara les teues passes s’assemblen a les de la vida. I és quan el temps et corba l’esquena que no deixes mai de pensar indefectiblement en l’abans. I aleshores hi arriba l’enyor per quedar-s’hi. Ara, des del cim planer de l’Ara d’aquest segle XXI, mirar enrere és irresponsable, però alhora ho és també, d’inevitable. Aquelles flames ancestrals, aquelles falles antigues, les diferents configuracions de la nostra comissió de sempre. Les ofrenes ja passades, totes les nostres reines estimades, les tenim hui en la memòria: Tots aqueixos records barrejats en l’ara que és hui i en serà sempre. Aquest llibret presenta dintre de cada paraula i cada imatge que conté, un sentit homenatge a tota la nostra trajectòria, a totes i tots nosaltres, la Falla del Mercat. I fem la nostra particular crida des del record perquè no deixem de viure aquest moment irrepetible, aquest març del 2018, l’ara d’ara mateix, amb una intensitat rotunda. No hem tingut mai cap moment millor que l’actual. Visquem aquesta festa universal, efímera, boja i única des de la tradició, de la memòria, mirant el futur.

Vintage

Salutació

Julián Toledo Gasquet President de la Falla

Aquest es el segon any de la meua nova etapa com a President de la nostra Comissió, i principalment vull agrair el suport rebut una vegada mes, de tots els Fallers i Falleres, al brindar-me la possibilitat de poder compartir un nou projecte ple d’il·lusió amb tots vosaltres. Enguany, tenim el privilegi de nou , de poder gaudir de la maxima Categoría d´ ESPECIAL, amb uns projectes “MOLT ESPECIALS” i que gràcies al treball, il.lusió i esforç de tota la Comissió, espere i destije, que es veja recompensat, brindant-nos “Grans Satisfaccions” al present exercici 2018. Estic totalment convençut que aixi será, perque que cada dia construïm els pilars més sòlids, fetmos cada vegada mes forts, combinant saviesa, entre els mes Jóvens i Veterans de la nostra Comissió, sortejant tots els obstacles que ens trobem pel cami, i que junts els sobrepassem amb èxit, tot per un únic objetiu, que no es un altre, que poder disfrutar de la nostra “Gran Festa Fallera”, amb la qual vos anime a que continuem treballant per la mateixa linia. Espere que les nostres Reines, Madrines, President Infantil i Mascotes, disfruten cada moment amb la major intensitat possible, perquè enguany siga inoblidable, ja que per la meua part, junt amb tota la Comissió, vetlarem i treballarem perquè eixe somni es faça realitat. I com no, vuic ressaltar un any mes, el suport incondicional de tot el nostre Barri, Col·laboradors i Simpatitzants, que a pesar dels temps que corren, que no són totalment fàcils, han tornat a fer un gran esforç, aportant el seu grà d´arena, perquè no decaiga la nostra Festa,…. la Festa de la Falla Plaça del Mercat. Ara, que ens trobem prop de la nostra “Setmana Fallera”, espere que disfrutem” TOTS”, d’una bona harmonia i al mateix temps, convidar a tota la Ciutat i als seus vianants , a que puguen disfrutar-ho amb tots nosaltres. També m´agradaria aprofitar aquesta ocasió, per a donar les gràcies a tota la meua familia i amics, ja que sense el seu recolçament, aquest nou projecte, no haguera sigut posible.

Vintage

Â© Salva Gregori

Amor Vintage He desafiat la química i la magnèsia com deia ma mare. He trencat estadístiques. Visc en un estat de joia que ratlla la estupidesa. La gent i, el que és pitjor, la família i els amics pensen que això meu no és normal. Vint anys han passat, i encara em trasbalse quan em desperte i note la teua respiració pausada, a cau d’orella. Parle i parle i sempre et tinc a la boca. La meua història ja no ho és sense tu. Els meus records s’omplin amb la teua presència. A Nova York, al balcó de casa, a la Xina i al Japó. Al cantó del forn i al balancí de la meua iaia. Ací i allà i en el tot i en el no-res. I això no és normal em repeteixen; i que ho és? pense jo. Veig com t’acostes a través del vidre de la finestra pel qual regolen les gotes d’una pluja intempestiva. Els xorrolls d’aigua, incessants, desfiguren la teua cara, el teu cos. T’observe, des de la primera planta, fins que desapareixes per la porta d’entrada. T’espere impacient i em ve a la memòria fa vint anys quan ens vam conèixer i jo no sabia que tu ho canviaries tot. Quan et perds de la meua vista em gire d’esquena al vidre; el meu cos es retalla en el contrallum del crepuscle. Em desconcerta no veure la xemeneia al fons de la sala. Tampoc hi és la nostra fotografia. Algú que no conec s’acosta cap a mi amb un got de plàstic i, amb una familiaritat impròpia d’un desconegut, em diu: “Maria, hora del sobre”.

Joan Tur

Vintage

ÂŠ Salva Gregori

Flavia

Flavia Micรณ Faus Reina de la Falla

Vintage

Â© Salva Gregori

Ana

Ana Borrรกs Lloret Reina del Foc

Vintage

Â© Salva Gregori

Sara

Sara Lloret Bertรณ Reina de la Festa

Vintage

Â© Salva Gregori

Raquel

Raquel Aspas Gil Reina de la Poesia

Vintage

Â© Salva Gregori

María

María Martínez Viñarta Madrina de la Falla

Vintage

Â© Salva Gregori

by Pere Baenas

Vintage

explicaciรณ de la Falla

Burrร liWood By pere Huerta

Vintage

38 A TALL DE COMENÇAMENT Amaneix a Gandia. L’alba il.lumina generosa la ciutat. Els primers rajos de sol ens dibuixen les formes d’un monument faller que ha aparegut de sobte, com del no-res, en fer-se de hui dia, a la plaça més gran del barri de Na Maria. Una mola escultòrica, de gran volum, a simple vista poc lleugera, de colors plens i vius, intensos, ens saluda la nova jornada a tots els habitants de Gandia. Ja ens hi vé la primavera, xicones i xicons. La Primavera amb majúscules. Ara ens vindran les ganes d’omplir el dia amb música, balls i toquetejos i rebolcons. Aquestos primers bells rajos de sol ens omplin la plaça amb una llum màgica, assenyada, com de primavera nova i eterna alhora, plena de deler d’arribar fresca i alegre, a tots els nostres carrers. La Tia Maria, sense mania, li té igual tindre o no la casa arreglada, ix ben mudada i contenta a veure la seua falla. La falla del barri que enguany, més que mai, és ben gran. Molt gran. Molt. Majestuosa i sense igual. Com cada març Maria reviu amb intensitat els quatre dies de falles com si el temps es detinguera i el carrer, tots els carrers vingueren ple de rialles. Memòria de dies antics, d’anys passats, de vells regnats a la seua comissió. Maria té milions de records vigents encara hui en dia. Maria la Reina del Foc, Maria, delegada de quasi tot, Maria, la Reina. La Reina de la Falla. De la seua comissió.

BurrÒliWood Vintage

39 Arriba per fi la primavera aquesta primavera nostra Amb la llum clara i certera ara la vida plena es mostra I ja sabem k la sang s’altera fugiu de la dreta i l’esquerra agarreu pel mig la drecera com aquell que la pena desterra La tia María ara ens ho conta Tota la falla per ella està vista cada figura, cada remat i cada racó de forma plana o redona i cada arista I les escenes picants i les de rebolcó Ella no sap de rimes Ni de rames Ni floriues Pero ella ens ho conta tot Cada trama i cada plot Tingueu paciència senyors I desgranarem totes les escenes i obrirem totes les flors Aixi ens ho conta María Aixi ens ho ha contat ella presentem la falla de dia En forma de contarella María no sap de mètrica I a nosaltres ens té igual Mentre ens conte les Coses com són I ens conte la falla com cal Com deia aquell filòsof italià Maurizzio de la Crotxe La sátira ha d’estar I no vindra a peu, sino en cotxe Fent-li cas al de la Crotxe No parlarem debades ni parlarem tampoc bobades Ni del vestit de la Pedrotxe Parlava molt aquell home Parlava per no callar: “com que el dia és dia, - contava I la notxe és notxe” Esperem que no tingueu cap pega Ni tampoc tingueu reprotxe

BurrÒliWood Vintage

INTRODUCCIÓ Aquest monument representa, ampla i detalladament, l’acord d’un agermanament entre dos pobles llunyans que alhora són com germans. Bombay, la gran ciutat, en representació del poble de l’India i Gandia, el poble sense mania, que representa l’universal alegria. Dues cultures unides per la celebració de l’equinocci primaveral, amb la força i la joia pròpia del moment. Juntes en març, aquesta gent de Bombay i el nostre beneit ajuntament. L’equip de Diana i tota la resta de gent, enorgullits per la declaració de Patrimoni Universal pels xicots aquells de l’UNESCO i això, celebren una festa d’agermanament a la plaça del Tirant de Gandia, l’antic aparcader o l’aparcadero, amb molta gràcia i salero. El poble de Bombay també celebra l’equinocci, el tancament del cicle anual, l’arribada de la primavera, i ho fan clar a la seua manera, amb molta beguda i burrera i a la millor també amb casalla matinera: el que es coneix, en plan mundial, com a La Holi Party. Observem primer el rostre de la Holi Party. Hi comencem. Aquesta cara preciosa, tacada de primavera, gaudeix de la vida dels joves amb la frescura eterna i pertinent. Milers de colors per l’aire, marcant la roba, marcant el temps. Alegria, un gest, un petó. El Cicle de la vida en tot el seu esplendor. La falla, la de sempre, l’antiga: la foguera que s’acomiada l’hivern en la nit assenyalada per reprendre l’energia justa per prosseguir la vida de nou. L’atracció dels cossos, el tacte de la pell, còpules silencioses i unions sorolloses. La primavera. La vida. Celebració ancestral a totes les parts del món. La nostra particular celebració acabaría tranformant-se en el que hui són les falles. I milers de kilòmetres enllà, acabaria esdevenint la festa internacional Holi. La Holi aquesta és brutal, es llancen a tota hora pólvores de colors mentre van ballant i saltironejant. Hi vénen d’allà ballarines, músics, fakirets I tota classe de vestits i d’instruments. I també se’n vénen animadors, famosos, xupòpters i tota classe de personalitats. ‘Celebrities’ de la ciutat i del món lúdic i fester d’allà. I d’ací, doncs ja sabeu, com sempre els més importants: els valents i les valentes del món faller, senyores i senyors patrons d’allò més divertit, els polítics gandians, i els de la ciutat de València i encara que coste de creure, d’allà ben lluny si cal, politics d’arreu de tot món: d’Europa i d’Amèrica i també d’un poc més enllà

BurrÒliWood Vintage

Representen en l’aparcadero una india virtual, Volen gaudir de la festa, d’un dia primaveral Ací regalen cassalla i algun bon castell han lançat Repartiran llepolies, caramels, coets i alguna traca mira si son burros que en compte de dur una vaca -la vaca sagrada de l’Índia- un bou ens han portat. Paradetes tematitzades a dues bandes hi hauran en les casetes hindianes coses tipiques trobaràs: vaques, fakirs, monos... i algun orangutan en les valencianes, més típiques encara seràn l’all-i-pebre, els samarucs i la pesca del golfàs.... Temples, dansaires, monos i serps del Boliwood, ens vénen artistes Hostesses amables i algun xic esquerp Hi ha paelles i orxata a degustar classes de sexe i de valencià : i ens ensenyen a mirar, que no a llegir el Kamasutra original, que s’ha fet per no patir que el ‘Llibre de L’Amor’ es una altra cosa és més que cultura: és la vida i és veritat i no només parla de la figa i de la bossa ací tothom va dret i ningú en porta crossa Hi ha més d’un famosillo que se n’ha vingut a la festa Ben abillats i abillades, ha lluïr-se davant de la penya Bons vestits, bones sabates i algun capellet a la testa Ací han vingut a fardar I no ha mostrar l’espardenya Rajoy ha dit que no venia: que lo mío es muy mío y mucho mío y es más de mi que muy de mi, seguro que la fiesta es un festín, y sé que no sé que me haré un lío, si voy allí al río, al lao de tol lio me voy presto a comer, mis muy señoresh mios, ahora con el Bertín Acompanyem contents a la Tia Maria. Mirant callada la seua falla. Ja ens trobem al març, xicons i xicones. El Cicle Vital no para. Això va tan de pressa, que hem d’aprendre bé a sentir-nos en l’ara llegiu-ne tots, la falla, sentiu el que ens conta, veureu que no calla.

BurrÒliWood Vintage

LES BALLARINES CENTRALS Hi ha un nou departament, el D.D.P. [el Dedepé, queda clar] creat a la ciutat pel nostre Ajuntament. Amb aquest nou organisme Gandia ha contractat mil ballarines per aquest agermanament. I encara que siga molta gent, no patiu, que no li ha costat res, aquest esdeveniment, a l’ajuntament, que són aquelles dansaires que ja tinguérem dansant, per al Dia de la Dansa quan l’estàvem celebrant. El D.D.P., el Departament de Distracció Permanent és una nova ferramenta per despistar a la gent. El departament compta amb el millor mimo i disseny: Tu tira-li festa i bona cosa de distraccions, que als rucs aquestos ben despistats els tindràs i més d’algun burro, damunt, estarà fins i tot encantat. Com més distraccions els dónes menys tocaran els collons, els mamons i les mamones, les mamones i els mamons. Vegem què ens diu la tia Maria, que segueix per la falla llegint els cartells: Ens conta les escenes contenta. Dóna gust com disfruta, aquesta és la seua falla, i en coneix bé la ruta. A aquesta Gandia hi ha qui no sap dur la batuta: En realitat, tota la Casa Ajuntament completa Diana - amb tots els seus - creu que ‘lo peta’ Inconscient que el poble creu que això no xuta De veritat no es mereixeu cobrar la minuta Acabareu creant bona cosa d’avalots Vos fa falta parir una bona fulla de ruta I després, lògicament, traure’ns a tots D’aquesta mísera nit que habita, en la gruta El tio Muñoz és un geni. Ell sap molt de cultureta, però fer en fa poc, llevat de xuclar-li la teta a la Gandia somorta, cansada de tanta gracieta Mil ballarins tots dins d’una furgoneta, repartits pels carrers de forma discreta diuen que no hi ha cap euro en Cultura, ni de ganes tampoc, en té aquest figura Adornant el remat mil ballarins i ballarines Ells van ben guapos i ells semblen nines Mireu els rostres, les mans i la roba que porten I lo normal i correcte de com es comporten Aneu mirant tot el dia el ball del ventre I no es cagueu, per favor, mai en la puta Tampoc no jutgeu malament ningú mentre Fem que aquesta gent l’alegria experiemente Degusteu de les parades de la mel i la fruta Autoenganyeu-se i feu una volteta pel centre O acabarem passant-los a aquestos per la cicuta

BurrÒliWood Vintage

El FAKIR MELÒMAN Ens estem quedant a cada cop més fascinats amb la falla. Amb aquesta falla que cuida tant el remat i els contraremats, al.lucinants. I fins i tot cadascun del ninots, de les escenes. Increïble. És senzillament increïble. Maria ens ajuda a esbrinar les raons d’aquesta festa universal de sempre, a poc a poc, pas a pas. Ens diu: Vivim les falles com de forma lateral, amb la casalla, els crits, el cagar-se en tot, amb la música viva, sempre, la pólvora, les rialles, la bellesa descomunal dels xicons i les xicones, de la joventut. Vivim la festa de festa. Si, algun cop, es deturarem a veure la falla. El monument. A sentir-la. Aleshores, ens diu Maria, aleshores entendriem d’una vegada per totes en què rau la bellesa de l’Art, la veritat d’allò creatiu que mou a les persones a dignificar la vida amb aquest ingent esforç col.lectiu inexplicable que són les falles. Maria ens diu que ens hi acostem. No hi ha cap taller que tracte millor la pintura ni els acabats com aquest xicot que ens ha fet la falla enguany. I continua Maria, explicant-nos a la seua manera, allò que mentre va llegint, va esbrinant. Aquest fakir seriós d’ací tan gran i tranquilot Atansa les cobres aquestes, amb música de feres Representa al poble adormit, alié a quasi tot. Seu sobre punxes i s’arromanga la túnica Creu aquest pobre fakir, el poble adormit, Com diem, que pot amansar les feres i que ho pot fer realment de veres Espera conformat el poble aturdit Que estiga a l’aguait o se’l fotran les cobres Aquestes víbores malsanes, que són els partits malparits Es fan en tu en menys del que canta un gall No quedaria de tu ni el turbant Tot seria un emobilc, un enorme guirigall Pel poder anar bregant, d’una forma elegant No et descuides, xaval, que et fotran La dolçaina eixa no estàs tocant ells volen, com sempre, el seu vot i s’ha acabat borinot, això és tot

BurrÒliWood Vintage

EL QUADERN CREMA: LES SERPS I ELS PARTITS Mentre passes per la falla, si t’hi fixes, t’acompanyaran irremeiablement pensaments diversos, que no perversos, propis del calfament. Calfar-se la testa un poc. Pròpiament dit. Si, senyor. Aquesta falliua t’ajuda, a pegar-te un toc, a pensar què volen dir les coses, a reflexionar-ho tot. Sabem que no sempre hi encertes, però se’ns queda la pell a l’intent. Superar la fascinació, la boca oberta, no és gens fàcil. Aquesta falliua et provoca l’admiració. Quan rodeges pensatiu, silent, la nostra falla, saps de seguida que forma part del teu Jo. I a poc a poc ben a dintre les quartetes et vas dient. Això. El que em dit. Mentre passes per la falla, veuràs com gaudeix tota la xicalla. Si t’hi fixes, t’acull . I et calfes la testa un poc. Si, senyora. Aquesta falliua t’ajuda, a pegar-te un toc, a pensar què volen dir les coses, a reflexionar-ho tot. Entregar la fascinació com a penyora. Sabem que no sempre hi encertes, que n’has volgut dir les coses, que no arriben ha eixir clarament del rebost. Però, de veritat, i dit amb tota la humilitat, que sí, que per oferir generoses dosis de divertiment, se’ns queda la pell, com sempre, a l’intent. Ací veiem els polítics en serps representats. Tots iguals. Bé sabem que sí: dreta, esquerra o de més enllà. Les mans plenes, diners furtats, poca vergonya i cap empresonat. No són només unes quantes pomes podrides, sinó la cistella sencera, i ací estan per a que no t’oblides: El pp valencià, el de madrid i el de l’estat. I els rojos eixos també, per suposat. No hi han polítics de veritat. A veure si ho arregla vosté, Sa Majestat. Que no en té vosté problemes, ni de familia ni d’amistat. El nostre gran Ciro estima en secret. Sap que amb un campet de golf, no massa gran, xicotet, podrà recuperar al seu amor no confessat. Ciro no és del PP. Ciro estima en secret. Ciro ama brutalment el PP, però no ho pot confessar. Els seus grans projectes torronians ens ho posen en la pista. Ciro és un nostàlgic empedernit. Ciro estima el líder torroner, en secret, és més: aspira a ser com ell

BurrÒliWood Vintage

És lògica aquesta fixació. El torronisme passarà a la història. Això ho sabem tots. Però i Ciro? Què passarà amb Ciro? Què será d’ell?, pobre teuladí, pobre passarell. L’ombra del Torró és allargada. Fins i tot des que no hi és, plou a cànters i plou mal. Abans no plovia. El sol anegava la ciutat i un riu d’espígol perfumava les nostres carrers i places. Per a burro, el polític. Clar i ras. I ens sap mal. I els tornem a votar. No se n’adonen que que estan al servei del poble i han de desviure’s pel poble. I en canvi, ahí estan. Marejant la perdiu: - que la figa és p’al piu - Si voleu que s’alborote la uela, parleu de ‘Venessuela’. Hi ha por a les files conservadores. Ciro s’expandeix per tota la Safor. Ell sol: valent. Ho diuen les enquestes, i la gent i les ganes de canvi. Després d’aquell 21 de desembre, a Ciutadans se li han obert les ales de l’esperança. Ciró el pròxim campió Gandia està divertida. Els polítics aquestos l’animen. Que diu l’alcaldessa que l’antic primer regidor, el señor alcalde, - de Xixona era? – és una fàbrica de querelles. Està divertida la cosa. Ell li diu a la flaca, la Diana, que és una sosaina que no sap què és això de la festa… més val que entengueu que esteu ací pel poble i s’ho claveu a la testa. Gandia és un bon lloc per realitzar estudis polítics. Patim la Síndrome del Pi. Sembla que per culpa de l’existència del Torrejó del Pi, o algo així. O siga, que com van dient alguns, nosaltres som la ciutat dels P.I. : [Pe – I] Per una banda està el Partit Imputat, el PP universal, castigat per la justicia, per fer l’animal. Després tenim el Partit Inventat, aquesta gent estranya tots enredrats, que són uns poquets i en volen ser més, i així digeunt-ho, van fent. Més Gandia, més gent, més del que siga, per tal d’estar a l’alcaldia, tot i que després es toque la figa.

BurrÒliWood Vintage

Hi ha també el Partit Inexistent. O almenys així li diuen al partit incert, aquest que comanda Ciro, l’ imperceptible, que per no tindre l’home, ara no té ni pes. No vol estar al govern, diu ara i adés, i així, a més corre el perill de convertir-se en el Partit Incomprensible. I per últim tenim el Partit Incompetent. A punt gairebé de finalitzar la legislatura i encara no han sabut estar a l’altura. Manolete zi no zabe’ toreà pa’ que te mete’. Això és algo més seriós que viure una aventura o fer-se un plat d’arrós amb verdura Lorena és la jefa, (el cap) entre les jefes (els caps) Creu que és sabuda i que ho té tot controlat. I ara ens diu que ja no vol tornar a presentar-se, ara que està tot destartalat. Es veu que algo li ha eisit mal. Ho portava d’amagat: el seu objectiu primer: alcaldessa havia de ser. Això de ser la segona li queda fatal, i per això busca l’anar-se’n de forma natural. Estudis en fan falta per saber què punyetes passa: per una banda una Gandia fluixa, d’idees buida, paralitzada, - algú per a traure-la de la paralizació?sense govern en acció i per l’altra una vergonya d’oposició, amb falta de reacció. I així anulada tota opció de regeneració. Més ens val girar-nos-en cap a casa i posar la refrigeració. Des de fa uns mesos Soler té el crit al cel. Tornem a la Mancomunitat, això que el torronisme prohibí. Soler més xulo kun otxo, diu que això no será, que primer passaran ‘por ensima de su cadáver’ Soler o no Soler, eixa és la qüestió. Superar el torronisme seria la seua millor acció. Però Soler no se n’adona i se’n va de cap a la desintegració. Si voleu situar al torronisme ací teniu la definició = Grans, la peten, amb la gestió, mai problemas, que va mai: no crispació. La gent ben contenta amb la misteleta, la cassalleta, un fum de pubs i la siesteta amb una gran televisió i quatre duros per manutenció. Bueno, ara no estic d’això de la gestió Andrés Puig fidel treballador per la causa gandiana, ell mai se’n fuig. Treballa per la causa: carregar-se a la Diana, d’això no defuig. Li pot la tia aquesta, li crea gran rebuig. Andres, és gran coneixedor dels punts febles de l’enemic. Andrés està compromés amb la seua Gandia de sempre, ho farà tot per ella i mai li’n demana un pessic. Si ha fet falta Andrés duia jaqueta rogenca i si no, doncs era al revés. Va amb la seua camareta fotografíant voreres i balconets. Monta un cristo al ‘feisbuk’ si plou, - a Andrés no li agrada banyar-se, és sensible de pell - un toll és un toll gran aberració. Ara, això sí, no li preguntes per les parets de la garjola, acabadeta de fer, que alguna en va caure en recolzar-se un pres. La natura és dolenta, l’obra de l’home, de l’home peperet, no ho és. i si no ho té massa clar demana-li consell i t’explica el ‘prucés’, ell en això és un entés.

BurrÒliWood Vintage

Compromís on es el vostre sonrís? Ja no anue tan edpressa, heu perdut el reprís? No, ja s’hi veu, no van bé les coses en aquest país. L’assalt al poder, us ha valgut la pena? No és massa girigall el repart d’aquest pastís?. Mal puzzle heu creat. Tal embolic abans hauria d’haver-se pensat. Allò del bloc i la unitat, no sé la veritat... Lorena estàs lluny de ser la Carmena gandiana. Igual se’t queda gran que et faça ombra la Diana. Tireu els emolics fora d’escena, i prepareu una nova estrena, més preparats si cal, que tingueu la força d’un partit i que no sembleu una banda de verbena. I de l’escena gandiana ens queda en un bon lloc d’eixida l’Orengo el gran assessor, si señor. Tot siga xuplar de la mamella, què collons. Al costat del Puig, el president, controlant la Generalitat, molt bé, sí señor. Amb un parell. A tot això els partits tan pendents de si mateixos, han descuidat un aspecte que es mereix tot el respecte. La gent, el poble, tu, nano. Que això se te’n va de la mano. Com a simis cabrejats, enfurismats si més no, el poble està transformat. No hi ha dia que passe que vinga un nou cabreig. La crisi que ja passa i no passa. Que a cada dia en fa més mal. Gent que es queda sense casa i que ho passa prou mal. Tingueu cura del poble cabrejat. Monos salvatges desbocats et poden la cara palpar. Potser no hi haja res més, que donar-li faena a la gent. I això és faena, si volgueren, de l’ajuntament.

BurrÒliWood Vintage

EL QUADERN CREMA: LA UNIÓ ANTINATURA, EL ‘CANSAMENT’ Diuen les males llengües que al poble s’està fornicant. És una paraula lletja, però és el que hi ha. Una unió antinatura s’acaba de fraguar. L’assalt al poder tocava i així es va pactar. Poder per el poder. Encara que governar no puguera mai poder ser. El Ciro és el rei del mambo, ell volia el casament. Un trio com a penyora, això és rar a bastament. Que anem tots de la maneta, que això és anti-normal, la qüestió es fer-se ara amb l’ajuntament i no mirar-li el pèl a l’animal. Fragilitat és igual a desastre no a bon autogovern. Ciro és el rei del mambo, com vostés deuen saber. Ell és la basa de la columna del pilar principal. Ell és en suma tot l’ajuntament. Si s’enfada hui o s’oxida morirà el pacte que ha fet aquesta gent i de pas l’haca: nosaltres, també d’avorriment. Això no ha estat una boda, no ha estat un casament. Això ha estat un robo i ara es nota el cansament. Dues alcaldesses per a un poble. Original sí que ho és. Almenys una de les 2, acabarà fora del test. Buscar l’equilibri era la principal preocupació. Ara veiem que la boda ni arriba a passar el test. Un novio que és una nòvia. Una nòvia que nòvio és. Una parella que no és parella, que és un trio i que funciona al revés. Aquesta Gandia d’ara ho està passant malament. Buidor silenci i caques. A Gandia no hi ha res. No hi ha platja i tampoc no hi ha café. Aquesta Gandia d’ara és producte d’aquest casament. Nosaltres, convidats de pedra, poca cosa podem fer. La Gandia del quadern crema ací la podeu veure: Desfeta. Unes ratlles tristes i llunyanes, que mantenen tota la vigència. La Tia Maria, que a vegades escriu quan no treballa de nit ni de dia.

BurrÒliWood Vintage

Gandia està totalment rebentada, Espatarrada, buida, ningunejada, Maltractada, insultada, desfeta, Atropellada... Així, trencada, com la veieu Angoixada, Afonada dolguda, trista negada fotuda Pobra Gandia, sí La figa sa tia, sí. Però què li has fet Diana? Però què burrada li has fet? a la pobra, Diana? Però que collons heu fet? Des de l’Alcadia.. On és la llum? Orengo? Però què collons? Però què hòsties li heu fet? Torró? Que sembla mentida No. No és això. Fotre. Ni els uns ni els altres Us en falta molta a tots Bona dosi de gallardia Però que merda heu fet? Perquè tanta desídia? Ens falta la gosadia Us en falta gallardia Aire, llum, a l’Alcadia Finestra oberta Aire. Solucions. Gandia està rebentada, buida, maltractada Que no, que això no ho és, no, ni pot ser aquesta maleïda i prou trágica tragicocomèdia Gandia està aturada, aterrada Venuda, privada, cabrejada. Maltractada.

BurrÒliWood Vintage

A la Gandia aquesta, afonada entre tots, s’ha insistit en que funciona i ho han hagut de dir ben alt. Per si no quedava clar els diners s’han gastat, o millor s’han malgastat, en fer una expo publicitària i electoral. Un poc fora de plaços, ací no hi ha eleccions, ni quan es va fer que era nadal. Però a ells els tés igual. Algo va mal. El ‘Bruno’, aquell va vindre a dir-ho: que sí que algo va mal. Esteu fent-ho molt mal, amb els diners s’ha de ser molt precís. Fins i tot la dreta s’esta maleïnt. Torneu deute i sanegeu economia i amb això els esteu fent parir. No tireu els diners. Més burro no se pot ser. Així no, si malgasteu, la credibilitat dinamiteu. Credibilitat, que per altra banda, no sé on collons està. Un cos amb mil cames i braços, malament per caminar. Ja ho deia la iaia, els bolquers i els politics cal canvia-los cada cert temps. I tots dos per la mateixa raó. Em sembla que aquestos polítics nostres, volen la perpetuació. Això fa por d’entrada, si no pensem ben pensat el vot tindran continuació. Sembla que el substitut Soler ha de ser. El Cavaller de la Trista Figura vol acabar amb tanta aventura. Ell està decidit. Va a per totes senyors. L’home seriós. El Duc blanc. L’home presto. El Tigre blanc. El salvador. Ací veieu al Tio Soler disposant-se a saltar. El salto del tigre no domina, peò ho ha d’intentar. Mireu-li el rabo entre les cames, és un signe dels temps: o em llance o me la pegue, sembla que diu entre dents. La nostra Marieta escriptora va deixar anotat, al seu quadern crema que sempre du al costat: El salto del tigre faràs Tu, valent Amb el rabo entre les cames Mal acabaràs disimulant, maldolgut i somrient No faces el saltu dal tigra Que a tot politic denigra.

BurrÒliWood Vintage

EL QUADERN CREMA: LA CIUTAT DUCAL, CIUTAT DE LA BURRERA La Tia Maria, que com sabeu és veïna de Gandia i que treballa molt de nit i de dia, i que fins ara és una de tantes a qui no li ha tocat la loreria, ha estat duent anotacions diàries en el seu quadern crema de paper recliclat, durant dècades i encara no ha parat. Ens prepara un café i ens ho explica. Tot. De com la burrera cria burrer i de com aquesta maltracta una ciutat, ens diu. Després ens llig alguna d’aquestes notes, pràcticament totes de l’últim any. Ahí van: Hi ha per la ciutat un xic amb una màquina enganxat. La passeja amunt i avall, i tot el món ho sap, li dóna molt de carinyo, un carinyo sense igual. Aquest xicot és nou i l’ajuntament li vé gran. Vol que la gent opine però no ho té massa clar. Ara diu que valen i ara diu que no val. Dubta molt aquest xaval i amb les maquinetes es gasta un dineral. Opinòmetro, crec. O Burròmetro. Estan buscant la Lorena. Que sembla que s’ha amagat. Em diuen que no que treballa, i uns altres que no para: que ara t’arregla una broca i ara un embornal. El cas és que jo ni la veig, i em pense que crec, que Diana a poc a poc se l’ha menjat. La segona alcaldesa massa contenta no està. Tot és per a la vedette de l’ajuntament, la Lorena no sap com fer-se per conquistar a la gent. Passe per l’estació. Quina decepció. Des que va passar allò de l’AVE de Castelló, per a mi és signe de depravació. Tota aquesta gent és, si més no, pura decepció. Inaugurem a todo trapo la gran velocitat, i aquesta màquina penosa tirats els ha deixat. De segur que el Ximo Puig haurà aprofitat, per demanar-ho tot, amb gran celeritat. Finançament, finançament, i no aconsegueix mai el finançament… Aquest home no sap com fer les coses, i així li va, es burla d’ell tota la gent. Han posat unes màquinetes per la ciutat per a recàrrega de polítics amb gratuïtat. Si veieu que s’aparen i no van, enganxeu-los de seguida i prompte es recuperaran. Tot siga per l’urbe i perquè puguen seguir esmorzant. Amb l’estalvi de gasolina, d’energia i alimentació, més auto-bombos festeros aquestos ens faran. Han vist a Diana a l’entrada de la ciutat, va regalant besos, abraços i llibres per a turistes genials. Que ella ben bé que ho sap, que la necessita com mai la nostra ciutat. La reina del fet turístic, la show woman de la gestió, està ací i està allà. Que va al Fitur i li va mal? Que allí no s’acosta ni el tato, no et preocupes, que sempre la voràs, donant petons i abraços al front de la capital,

BurrÒliWood Vintage

BurrĂ&#x2019;liWood Vintage

53 Una casa gratis per a escriptors, diuen ara. A Gandia sí senyor. Encara que no ho posen fácil, perquè està allà a fer la mà. Dues setmanes de no res i despeses pagades per al entés. Els genis de la Cultura així ho han decidit. Voleu explicar-me, què vos passa pel cap? Expliqueu-li-ho millor a la meua veïna, La Tia Ramona, que dorm al ras des de fa un mes. Pobra, la casa li va volar. Deurà de fer un best-seller per a sa casa recuperar? I no és només la Casa aquesta, xorrada descomunal. Açò ací a Gandia no s’havia vist cosa igual. Agarra’t els matxos Pepe, cosa igual no sentiràs. La cultura que no és cultura de la Gandia Cultural. Voldria saber qui és el geni, que la Gimcana ens ha proposat. Brutal l’alta cultura d’aquesta activitat cultural. Tirar un any a la bassura, o al fem, que m’és igual, aquesta oportunitat única, de la capitalitat. Potser ens sobren despatxos o ens falte imaginació. Però ací a Gandia la cultura demana molta regeneració. Pepet i Ramona no entenen a sant de quina burrera, què és això que fa que el buque insignia estiga aturat. El Serrano, que és el que és, el ténen tancat. Se’n va la legislatura i aquest barco no va. No sé a què esperen: la cultura està molt mal. No sé si tindran peces de repost per a aquest Joan Muñoz, de cultura el titular, perquè no se li veu, no massa, espavilat. Estan buscant a Ciro per tota la ciutat. Diuen que va amb un armari que li serveix d’amagatall. Allí dintre està còmode i molt malament no està. Ni fred ni calor, ni massa que contestar. No vol càrrecs municipals, no vol embrutar-se amb banalitats. De quan en quan passeja amb tota naturalitat. Comenta ràpid i fugaç, ‘Això ho vaig dir jo!, He segut jo!!, Ho he pensat primer jo!!!L’he prosposat jo!!... I després se’n torna al seu núvol i a habitar l’armari de la desconnexió. [Ase mundi, ‘alékate’ de mi] Hi ha a la Gandia aquesta un ser descomunal. Gran com ell a soles, no se li coneix cap rival. El nom popular és curiós: Consetxal, però com a espècie natural també posseïx una descripció en llatí general: Ròdenos Rodenius, subespecie Ridonar. És un ser mitològic, fill de cabra i taronger. Té les seues idees molt clares però clar anar molt amb compte: i no li talles les floretes, si vols ser amic d’ell, i parla-li també de vegades, d’un verger. Sabem poques coses d’ell, però ens és ben conegut la seua afició al rés. O a la pregària com diu la Candelària. Jo no estic massa segura, més aviat crec que és al revés, si has de buscar-lo no vages a la Seu ni tampoc vages al Beatet. Tenim la sort de viure en una ciutat xicotiua. Només hi ha una persona que té un gosset a casa. Tenim sort. Només hi ha una caca. La tenim localitzada i fem per no xafar-la. Aquesta ciutat menuda té resolta aquesta història. Ciutat neta esterilitzada. Només hi tenim una caca. I està localitzada. En aquesta ciutat menuda, tenir una ràdio que informe també hi estaría bé. No sabem què passa, si és que passa algo realment. S’ha perdut la que teníem, i encara no l’hem trobat. Cap tema polític, ni de cap jutjat, ni periodisme ni veritat. Només futbol si ens vols, hi vas a trobar. Televió? Ah, però que hi ha televisió? El torronisme encara resisteix. Això és algo ben palés. No hi ha cristo en el planeta que ho dubte: El món al revés. El seu líder ha estat un sant. No sap Gandia quina peça s’ha perdut. Les carrers estan molt tristos, s’ha perdut l’alegria d’aquest clown tan sabut. Ara la mústia en l’alcaldia ballar això no sap. Diana no té ni idea de com traure’s això de les mans. Campanes a morts a tohora, de matí i de vesprada sentiràs. Gandia, la pobra, està trista, així mai ningú no l’ha vista.

BurrÒliWood Vintage

Una miqueta de vida, us demane per favor. El Líder de la Nit Torró era sinònim de festa i diversió també de crear vidilla amb la fácil crispació. El fill selecte del torronisme lluita contra si mateix. Té contradiccions serioses. Se li veu a sovint per les nits amb una calavera a les mans…Torró o no Torró?, heus aquí la qúestió… vesteix a l’antiga: porta un capell de feltres i també s’engalana amb una púnica blau mar. De vellut del bo i del més car que els cars. Li para bé la púnica, li la feren a medida. Li agrada molt la qualitat, a veure, que bobo no és. És un xic tan guapo i prim que es presenta com a alcaldable. Però el líder del seu clan ja el va llançar als llops, i ara no vol llançar-li un cable. Soler o no Soler?, aquesta és la relació: tenir l’ajuda dels vots seria una benedicció. Aquest senyoret altiu clama al cel la injustícia. No tenim platja ni riu, i també ens falta al turisme algo de perícia. La ciutat està bruta, i no hi ha ‘placha’ que no para de dir-ho, que això ho saps fins el Ciro… i el més dolent de tot, ‘No hi ha café’… Café? Pateix vosté de café? No voldrà vosté, Sr Soler, que aquesta ciutat endeutada es pose ara per ara a la recerca del café? Diuen que aquest preat producte arribarà aviat a la nostra ciutat. Hi ha gent esperant a les costes, les tres carabel. les que el duran. No será per nosaltres no, de segur que primer a les capitals anirà. Ja veig la relació amb turisme, l’alcaldessa, fitur i el café… bueno, no, no la veig. Han obert a la plaça un gran casalot del XVIII. Es fan clases de Burrera per a tota classe de personal. Vindran professors de tota mena, això té pinta de ser genial. A els afores de la ciutat, a prop de l’ullal, van a fer ben dins de poc la Casa de la Burrera. Allí durant unes setmanes o això, aniran venint burros o burres a contar-nos des de dintre com de burra és la burrera i de què va això. Hi hauran clases de Burrera Internacional per a funcionaris especials… o de com se pot ser tan burro, que per a presentar els premis literaris de Gandia te n’has d’anar a Barcelona. A la millor és que faran allí també l’Hotel de l’Escriptor o algo així. O millor: l’hotel del vividor. Algú haurà de constatar si l’epidèmia de la pesta que assotà Gandia aquells dies ja ha passat. És lògic anar-se’n fora de la ciutat, no voliess caure malalt… La Diocesana és de Ciro, el Senyor del més Enllà. Té una intel.ligència preclara i sap tot el que val. La Diocesana és de Ciro Que ho sàpiga tothom. Ell ho sap. De veritat, és diocesà. El mèrit gegant que és seu, el passeja per Madrid l’alcadessa. Entre petons i petons i abrasitos de la reina, ven l’Encontre Diocesà i Cases per l’Escrivà. No t’apropies Diana d’allò que no t’has treballat. La Diocesana és de Ciro, el Senyor del més Enllà A l’escola també hi ha burrera. Fàstic d’educació. Els professors valencians adoctrinen. Els pares estan que trinen. Aquestos del Govern del Botànic són ben burros i uns maleducats. La nena i el nen valencians adoctrinats. Deixaran de ser xiquets i xiquetes i començaran a ballar la sardana per nadal. Això el PP valencià ho sap. L’acusen d’invents i de bronques fàcils. Però no, nosaltres sabem que de Madrid, en l’educació vindrà la qualitat i que el Wert i el Rakoy només abanderen la veritat. Que allí a la meseta estan molt ben educats.

BurrÒliWood Vintage

Gandia que està preguntona, amb això de la Capitalitat, proposarà el projecte ONES, una arriscada idea poetico-visual que faça referència a les ones de la platja, de la Mediterránea... tot molt normal: sense trellat. ONES vindrà amb milers de preguntes essencials per al polític i vindrà en paquetets amb aquestes subdivisions: on es la ma dreta?, Sabeu on la teniu?, On es el polític just?? On és la nostra dignitat? , On es el futur de Gandia???? On es la idea clau definitiva pel turisme???... i així tot. Tot molt normal. El tio Orengo té sort. Ha renascut assessor. Ara Gandia La Plana, per fí tindrà color. Que fa falta cultureta? Nyas coca, cultura fins a la boca. Que fa falta protecció? No et preocupes Diana que ací estic jo. El tio Orengo és el Qefe de tota l’administració. S’ha fet l’amo la Generalitat, del president, del Botànic i del que faça falta, del carrer fins i tot. I dels núvols, de la pluja i de l’estació. El tio Orengo mima Diana. Diana és la seua Diana. És molt més que una germana. Té sort aquesta gandiana. A veure si nosaltres la Gandia Plana, tenim també sort i t’emportes la Diana. El tio Orengo té sort un tal Boix li acompanya. Trastoquen els fils socials, polítics i tota la castanya. Juguen al ‘Ací Mane Jo’ o al ‘Ara Val Manar’. Jo de major vull ser polític de molta manya. I un gran espill tinc, algo baixet i no massa fi, en el que fixar-me cada matí. El tio Orengo ha entrat amb força a la catxarreria, amb l’elefant més dòcil, i mostrant signes de bogeria. Que vol tornar aquest home, que té ganes de grans coses, no li doneu oportunitat que ens portarà de nou el tramvia. Sant Francesc, l’indepe, se’n fuig de la placeta d’abans, que està tota plena de colorins homosexuals. No sap si fiar-se de l’ajuntament, algo porten entre mans. Sant Francesc vol ser del Pépe, tan capficat està que no se’n adona que si no mira al ‘detrás’ i fa la mona ben feta, algú per darrere li clavara la fregona. Que allí estan tots bojos, i juguen a agarrarse el motxos L’Elefant triat és elefant amb E majúscula. El president de la Generalitat, que vosté el coneix, itat? Mala destrossa estan fent, tots el catxarros per l’aire, no encerten a res, i, pel moment, a tots ens va fotent, tant al ric com al captaire. No és cosa fàcil governar generalitats, però anant a burro-barra, almenys un poc de pas et faràs. També lidiar amb governables, almenys la Bonig té aquest desig: Tindre a la pusa cantaire, tot el dia la llanda bregant, no és cosa que a ningú li agrade, mentre colpets a la cara et van pegant. La Bonig brama cosa fina. Així creu ella que al poder s’arrima. És el sergent insensible que la veu de l’amo no mossega. El primer ella: la projecció personal i a la Komunitat Balansiana, a la Comunitat Palensiana, bueno: això, que le den. Eixa entitat no va amb ella. Ella busca el poder. Ella brega que brega, a tort i a dret, a la granera i la palangana, al cavallet i al poltreret.

BurrÒliWood Vintage

La Bonig és molta ella. No vol anar amb els burros. No vol anar contra els burros. El ‘qefe’ immediat a Madrid, el de la Bonig, ha demostrat que mal menys que ella, sobradament, aquell home galleg, no té trellat ni coneixement. Ni sap llegir el que escriu. El mar es agua que suena, diu el figura, el Rajoy. Tenemos prisa porque no tenemos tiempo, por eso el mucho tiempo de la prisa, que es poco tiempo para la risa, decide si suena el tiempo o si el agua va deprisa. Amb tot i això d’ella no t’has de fiar. Al quefe no li vol desafiar. Financiació? Ella no vol cap correció, ni vol saber res de vidrioles, ni entén al Puig amb aquesta fixació. Ella vol patries unes i lliures i grans, i acumular el poder, tot si es pot, i el vol tot a les mans. Aquesta és la nostra Bonig i aquest el seu desig. Però no patiu, que la figa és pa’l piu, d’hivern i d’estiu, ja ho diu el Feliu que té la faba dispersa, perquè no troba el caliu. Digueu-li al treballador, a cada cop més pobre, que la llosa que té a sobre, no li la lleven per ara, per qüestions politicoïdes. Digueu-li a l’autònom, a l’empresari, a la mestressa de casa, que això és així xicons, que això és el que passa. Traga’t sencera l’espasa, i amb una bona patada, torna-te’n cap a casa. La situació econòmica és terrorífica. No és situació de xansa. Això pot i deu d’arreglar-se. Fins que no és trobe la solució que ningú abandone l’habitació. Ací, gent de bon voler, degueu estar junts, colze amb colze, i deixar la burrera política i oblidar-se de venjansa La Deessa Fortuna està d’enhorabona. Ací la veiem feliç, relaxada i empoderada. Però no sap ella encara, que ací la ténen maltractada. En aquestes terres nostres la fortuna està desacreditada. La financiació, que tant es demana, requereix algo, un poquet, més d’acció. La financiació és, o deuria ser entre altres coses: Gestió, economia, trellat i bonhomia. Que diu la nostra Maria, amb això que explica ella. Que amb aquesta configuració, la del President de la Comunitat en forma d’elefant desbocat, li vé al cap la dita aquella de sa mare, en glòria estiga, mentre menjava xurros i es tocava la figa: El corrupte resisteix més que els elefants I per això hi ha més corruptes que elefants.

BurrÒliWood Vintage

EL QUADERN CREMA: EL PALAU DELS DESPROPÒSITS La MORT per la mort d’èxit (Estar a l’altura de la declaració de l’UNESCO. Prohibit adormir-se, collons. Que el momnet és ara, que no hi hauran moltes més ocasions)

Hi ha ben situat al centre d’aquesta moguda d’agermanament, entre Holis, fallers, animals de tota mena, despetorrats i vedettes, una casa insulsa on habita l’avorriment. És el lloc reservat a posta per als fallers de Telmo, que diuen que de la Junta mana, però ‘mis dudas tengo’

La Junta no arbitra, no decideix, no coordina i ni ven ni compra peix. Genial, això és el que s’espera que tot vaja bonico i que tot vaja normal. Fa falta tanta gent? En aquest casal faller, casa de la festa i dels fallers ajuntament?

Telm, què fem? què hi farem? Pensa que això no és un magatzem. T’has de preguntar què volen els fallers i les comissions. Per a què la Junta? Per a què una junta? Haurem de tenir més preguntes en consideració? Si és que valeu per a algo, si és que té sentit la federació, has de llançar en festes una bona solució. Escorcollar els ànims i sopesar la situació. Ets el cèsar immutable, si algo va mal, ja saps és oblidable. Posem en valor aquesta casa i fem que es menege la cosa perquè passar, ací no res passa.

Almenys presència en teniu. Com sol veure’s pel gener. Un Foc i Flama de l’hòstia, amb gran qualitat de tamany i de paper. Ara falta que siga un llibret de veritat, un llibret per als fallers. Més aviat el book personal de les xiques, Falleres Majors de l’any, millor que s’ho paguen elles que ben contentes estan i no que ho pague tot el personal.

Un congrés faller, un llibre blanc de la festa, una posada a punt del Patrimoni aquest de la Humanitat… i sobretot: una actualització de la festa, que això està anquilosat.

Reunions inacabables i que no en ténen trellat. Allí no t’enteres de res, si no vas espavilat. Mireu les caretes de tots i totes, quan s’alça la ‘parà’, i pregunteu si algú allí, eixa nit de la reunió s’ha enterat.

Telm ara que sou Premi Grup Radio Gandía, la teua Federació falles ha de rebentar de parlar, de proposar, de renovar… la qüestió és que tu parles i en faces i no pares de parlar.

Tenim la sort que després, en acabar allí tots, comença la reunió real. Tot cristo al Miracle, directito que se’n van. Flueix la música i l’alcohol, que acompanyen idees i projectes I te parlen de tal I tal. I tot va fenomenal

I tens molta faena. Resumeix-ho tot en un llibre blanc per fer renàixer aquesta comissió de comissions. Fer renàixer és evitar la mort. És estar viu, ara que estem més que mai situats davants dels ulls de tot el món. Llista de la compra fallera. [Per a Telm] ‘He de preocupar-me per…’

Arregleu la tonteria sobirana del tractament del masclisme en la falla i els ninots. Ser més papista que el papa, mai és la solució. Les falles, senyores, falles són I mireu d’arreglar la cosa aquesta del nou premi LGTB.

La MORT del ligorio. (Malauradament ferit de mort. No participación. No credibilitat. Jurats venuts)

Que així no es normalitza, que fa falta de veritat, creure-s’ho, amb normalitat. No és una cosa de: “ELLS”. No posem a ningú en el gheto. Ací fem l’errada pare: És una qüestió d’un “NOSALTRES” pensat i sabut i assumit, sense esforç, des de la naturalitat.

La MORT de les idees ( lo que viene siendo l’ús del Museu, principalment: que fem amb aquesta aixa de sabates??)

La tia Maria ens explica, llegint, algo que té escrit, al seu quadern crema:

La MORT de la competència (Les seccions. La máxima burrera. Sempre igual, any rere any. Tan difícil és?? )

BurrÒliWood Vintage

SOM I cauràs en mans d’hipòcrites Salvar-te diran, amb les seues veus La línea eterna de l’horitzó, eterna Traces d’hores dolgudes a l’interior I cauràs en mans de falsos Frofetes de pega i de l’errada Amb l’angúnia i la vergonya De no saber ser tu Camins de terra, regirada Per l’aire gèlid temerós Pren l’aire i clama, davant d’horitzons febles Digues, amb la paraula justa, Als quatre nords. Digues qui ets. Qui som Explica’ns els nostres fracasos Amolla’n llibertats apreses Perquè puguem entendre Perquè puguem entendre’t Hi ha l’horitzó net que recorre les ones Redreça les teues Passes. Alena. Hi ha la vergonya infinita descarnada De maltractar veritats a cada cop De maltractar-te, amb els silencis Promou la recerca: troba’t Oblida la rancor, el maltractar A qui és infinitament: Ser Allò que no seràs mai. Per por Allò que no assumiràs. Ara no. Temor de ser allò que ets Real. Redreça les teues passes Reals, recorrent desijos Redreça les passes Cap a l’horitzó SOM.

BurrÒliWood Vintage

EL QUADERN CREMA: UNES PÀGINES DEL KAMASUTRA [Aquesta secció s’ha censurat per la sàbia autoritat Només s’han salvat uns versos de poca sonoritat] Hi ha un ona blanca de ‘puritanitat’ que al món de les falles acaba d’arribar. Diuen que si masclisme, que si la equitat. Realment senyores parlem de diverisitat. La crítica, la sátira, les falles de veritat: allò grotesc i fals, no dissimulat. La carícatura perversa, ací es naturalitat. Llàstima tanta beneiteria. Fins i tot la música voleu castrar. Altres camins hi han que ha de saber-se recorrer: l’educació és principal, per no fer que dones i hòmens tornen a ser animal. Gaudiu d’aquestes escenes que ja no hi tornaran a ser. Les falles blanques, molt blanques. Veurem què anem a fer. És vergonyós el que passa Ací enmig de la plaça Hi ha un ninot en la falla Que es toca la carabassa Que algún major ací estiga Per a que no miren el xiquets Que hi ha qui ensenya la figa A uns més que joves rectorets Mira que simpàtic, diu que li toque la xufa I fa este ninot erràtic com que s’arrima a l’estufa

BurrÒliWood Vintage

EL KAMASUTRA VALENCIÀ O COM MIRAR UNA FALLA [En escena una mare amb els seus tres fills i l’amiguet bord d’un d’ells. Passegen per la ciutat ducal. Vénen de visita. De sobte, a la placeta del barri, ens troben un monument faller. S’aproximen. Parla primer la mare] MARE.: Mireu, vingueu xiquets. Arriment-nos a la falla XIQUET_01.: què és una falla? XIQUET_02.: Això és de cartó mami? MARE.: Vingueu!, vosaltres també, Sara!. XIQUETA.: En el cole han dit que això era una falla XIQUET_02.: Eh? És cartó o no? AMIC.: Això és suro, burrot, que no ho veus? XIQUET_02.: Doncs jo no ho veig. Com es nota? MARE.: Mireu, en eixos cartellets expliquen el que volen dir amb els ninots XIQUET_01.: Què és un ninot mare? AMIC.: Tu eres un ninot, babau XIQUETA.: Deixa’l tranquil, va MARE.: Seguiu per ací, peguem la volteta.

BurrÒliWood Vintage

[En rodejar la falla, es troben amb una escena que representa escenes del Kamasutra hindi. Hi ha escenes massa explicites] XIQUET_02.: Hala!, mira MARE.: Ei, continuem. Això no podem mirar-ho XIQUET_01.: però no anàvem a mirar-ho? Ai, mare, això què és? MARE.: [insistint] Eh!!! continuem, per ací…. AMIC.: Mira, eixe li toca una mamella XIQUETA.: Mare, perquè li toca les mamelles…? MARE.: [nerviosa] Sara, vingueu, no es pareu AMIC.: Eixe li arrima la faba XIQUET_01.: què es una faba? MARE.: Parla bé, per favor AMIC.: I aquell li arrima la carabassa MARE.: Va, no es pareu!! XIQUET_02.: Jo vull vore la falla AMIC.: Sara, vols que t’arrime la carabassa? MARE.: Escolta tu, Carles!! Més val que calles XIQUET_02.: Mamà eixa dona té una figa MARE.: es una cambrera, va a fer el sopar XIQUETA.: Andreu diu la mamà que anem XIQUET_01.: jo també vull mirar la falla AMIC.: totes les dones tenen una figa XIQUET_01.: eixes nines ténen les mamelles fora XIQUETA.: No és diu nines XIQUET_01.: es diu nines? XIQUET_02.: I eixe mami, perquè li alça la falda? MARE.: no podeu quedar-se quiets ací… XIQUET_02.: jo vull vore la falla. Ens l’expliques mami? MARE.: Una falla és molt difícil de, de mirar. Si, és difícil, au anem. Mone. Va. Darrere de mi. Au. Carles, Sara, Andreu, va! Tu també. AMIC.: Doncs tan difícil no és. Jo la veig. Jo l’estic mirant. MARE.: És difícil de mirar, sí. i d’entendre també XIQUET_01.: Mare i eixe li agarra per les cames… MARE.: Per l’amor de Déu… on m’he clavat jo? AMIC.: A mi m’agrada la que té el cul per amunt, mira… XIQUET_02.: Mare, eixe cambrer li mostra un nap, xicotet, el té a la safata junt a un got…i la cambrera li mostra la figa que té al mostrador… mare, perquè té la figa tan gran? MARE.: Va!! S’ha acabat!!! Tots cap a casa!!! Això no és per a xiquets… [la mare encesa, se’ls emporta a espitjons. Una guía amb uns quants turistes amb un llibre titolat ‘Com mirar una falla: El plaer dels sentits’. La mare i la xicalla passen per davant d’ells] XIQUET_02.: Mare, què és el plaer??

BurrÒliWood Vintage

L’EPÍLEG Arribem ara al final, d’aquestes lletres malsanes, desprovistes de sàtira dura, que volen només entablir debat i no debades, parlar de Gandia com cal, i no presentar fractura. Quatre diez intensos tenim al davant. Gaudiu de la festa sempre i ara més que mai. Creiem que això, - ens explica Maria - ho heu de prendre així, seriosament, que ací no parlem de l’Índia, com ja sabeu, ací parlem de l’ajuntament, i de nosaltres la gent, així, tranquil.lament. Ens acomiadem d’aquesta dona gandiana. Feliç com sempre amb la seua falla. I ella, de pas, s’acomiada també de tota la tropa de Diana: A vosaltres, estimats polítics… Agarreu altifells i foteu el camp, aneu-se’n fora, que no sou pilars de res, ni tan sols sou capitells que heu trencat ben trencada la magrana fent sempre el que vos ha donat la real gana No hi ha tracte ni premura, cap a la cultura ni per Gandia cap dia ni amb la gent per rebaixar l’odi latent de crispació Ni penseu en l’educació Guardeu-se les espatlles Contra els vots insensats Que són com les bales que pareixen inutilitats I oficis mutilats Aneu treballant-se xano-xano això de manar i de tirar del carro No oblideu mai que aquest ajuntament Sempre serà del seu amo: nosaltres la gent Guardeu-se els fakirs, els malabars i ballarins que no volem a casa falses distraccions Ni volem fideguà, ni arrós, ni tallarins El que volem són accions I que estigueu ben fins No ens porteu piruletes Per al nen i la nena que nosaltres som ben adults No ens claveu por amb la trena Ni ens salveu amb els indults que volem les coses ben fetes I entereu-se ja tot d’una, sabuts que Gandía ben val la pena

BurrÒliWood Vintage

Que volem ser ben tractats, per politics normals I de veritat no ser salvats amb l’heroïcitat d’uns ignorats i uns despetorrats Gaudiu amb L’escriba, siga quina siga la deriva. Entreu en el terreny de la crítica, plana, generosa o cínica, oblideu la rima i la versificació, i també l’ègloga i l’estampació, ací el que és important és la rialla, la ‘carcajada’, i amb un somriure vorejar llegint la falla, però si de cas, i així ho voleu, anirem informant-vos sobre tot el que passe encara que siga de broma, o siga per a un entés o estiga el vers escrit, senzillament a l’inrevés. Ací hi ha molta lletra i poc de suc, ja sabeu que qui signa aquestes lletres, de tots, i estic segur, és el més ruc.

BurrÒliWood Vintage

Salutació

Carlos Escoto Faus President Infantil de la Falla

Com a President Infantil he volgut adreçar-me a tots vosaltres, fallers i falleres del Mercat, per a dir-vos que estic molt content de ser el “Presi” d’una comissió tan Gran, com es la nostra. Estic contant els dies per a que arriben les falles. Desitge que tots els xiquets i xiquetes s’acosten al cassal, que siga la seua casa des de la nit de la plantà fins a la nit de la cremà, i que gaudim de cada acte tots junts. I a la Reina de la Falla Infantil, la meua amiga Ariadna, vull dir-li que la portaré per cada carrer de Gandia, com ella es mereix. Estic segur que tindrem un any fantàstic al costat de tota la comissió Infantil del mercat. El President Infantil de la Falla del Mercat vos desitja Bones Festes.

Vintage

Â© Salva Gregori

Abans Sara apuntava cada mot al seu quadern, a prop d’aquell finestró encarat al sud, carregat de llum del vespre, mentre li feiaa les preguntes al iaio, ja molt major, a un sol any dels huitanta, que era assegut enfront d’ella, agarrant el vell bastó d’àlber amb les mans. L’avi, amb pronuncia feble i cansada, li referia cada cosa d’aquell passat que serviria per al treball universitari de la seua néta. Tot, absolutament tot, deia, tot el que ja ha passat, ha estat millor que això que se’n diu vida d’ara, comentava amb enyor. Nostàlgic i decebut, li contava part de tot el que ha fet en sa vida, amb les seus pròpies mans, ogullós. I renega, renega d’açò que en dieu vosaltres futur, i d’aquest present no real, no hi ha present, cap present… relata. Marta, l’àvia materna, entra amb unes medicines. Sent el que diu el seu home, amb atenció, negant amb el cap. I llevant-se amb calma el davantal, i agafant una cadira, li diu a Sara, convençuda: No, carinyo meu, no. De cap manera Sara. Millor que ara no s’ha viscut mai de la vida. T’ho dic jo. Carinyo. T’ho dic jo

Pere Huerta

Vintage

ÂŠ Salva Gregori

Ariadna

Ariadna Camarena Serra Reina Infantil de la Falla

Vintage

Â© Salva Gregori

Ana

Ana Melo Castellรณ Reina Infantil del Foc

Vintage

Â© Salva Gregori

Blanca

Blanca Gรณmez Gregori Reina Infantil de la Festa

Vintage

Â© Salva Gregori

ÂŠ Salva Gregori

Marta

Marta Toledo Salcedo Madrina Infantil

Vintage

Â© Salva Gregori

ÂŠ Kazados

Daniela Canet GĂłmez Fillolet de la Falla

Vintage

Leo Renú Cascant Filloleta de la Falla

Vintage

ÂŠ Kazados

Lucas GĂłmez Caballero Fillolet de la Falla

Vintage

ÂŠ Kazados

Aitana Lobo Bayo Filloleta de la Falla

Vintage

Sara SanvĂctor Beneito Fallera Major de Gandia 2018

Nuria llopis Carrasco Fallera Major Infantil de Gandia 2018

Vintage

Â© Salva Gregori

By vicent caBanilles

Vintage

Explicació de la Falla Infantil

t’imagines? La Comissió

Vintage

92 T’imagines imaginar una falla i veure-la feta realitat?. Agafar un muntó de colors i poder-la dibuixar?. Pensar en escenes diverses i mil ninots imaginar per fer una falleta infantil que a tot el món va agradar. El centre de la nostra falla és un gegantí cap d’on van eixint les idees que després s’han dibuixat. Al nostre món imaginari qualsevol cosa et pots trobar i el tractament que fem de les princeses no és el més habitual. En un castellet de conte hi ha un príncep assetjat i ha de ser una princesa la que el rescate del drac. Tot val en aquesta falla si t’ho pots imaginar, pots trobar els núvols rosa i una nina gegant. Que cosa més divertida, dins d’una cova, un volcà, que en compte de lava i roques llepolies va expulsant. Per el cel no sols hi ha núvols i sirenes pots trobar que van nadant per el aire que és un gran oceà.

t’imagines? Vintage

93 També hi ha una balena que té ganes de jugar

i per dalt de les estrelles un passeget s’ha pegat.

Per comprar-te moltes coses dinerets has d’estalviar

però amb una màquina per fer-los ho tindràs tot arreglat.

Que divertit seria tindre

un Tiranosaure ensinistrat

i passejar-lo amb la corretja pels carrers de la ciutat.

t’imagines? Vintage

Tots sabem que els nostres pares són els super-herois més grans, però que divertit seria que tingueren poders sobrenaturals. Una princesa enamoradissa està perseguint un drac i no per pegar-li una pallissa, és que s’ha enamorat. Pintar el món de color rosa, ho pots fer si eres gegant i per la resta de planetes més colors tens per triar. Els peixos van per l’aire que de l’aigua ja s’han cansat i fan nius dalt dels arbres que hi ha als parcs de les ciutats. Un molí que amb el vent roda al Quixot va enganyar i es va imaginar que allò era un horrorós gegant. La imaginació no té límits i qualsevol cosa val si eres capaç de crear-la i pensar-la dins del teu cap.

t’imagines? Vintage

Un mim no gasta paraules, però amb ell t’entendràs, si imagines et que et conta sense la parla emprar. D’un món imaginari ens visita un gran marcià que ha vingut a viure les falles i gaudir de la mascletà. Les falleres i fallers visiten la nau espacial i per fer un passeget agafen el platell volant. Qualsevol cosa pot ocórrer si la pots imaginar, encarar que sols passe a l’interior del teu cap. La ment s’ha de tenir oberta i per poder-la alimentar és bo llegir molts llibres que el teu cap enriquiran. Llegir és com fer un viatge que pot ser molt llunyà on viure mil aventures en una altra realitat. L’imaginació no s’ha de perdre encara que et faces gran i sigues caixer o artista no deixes mai de somniar.

t’imagines? Vintage

Executiva Cens Faller PRESIDENT

MARTINEZ VALERO, AGATA

VICE-PRESIDENT 1º

DELEGAT DE CAVALCADES

VICE-PRESIDENT DE FESTES:

COMISSIÓ DE CAVALCADES

TOLEDO GASQUET, JULIAN

PASCUAL CLIMENT, ANDREA

MOMPARLER FAUS, JOSE LUIS

FAUS SANMATEU, SONIA BERTÓ, Mª JOSÉ

GARCIA ESCRIVA, JOSE LUIS

COSTA BOSCH, ELVIRA

VICE-PRESIDENT ECONOMIC:

COSTA SORIANO, Ma CARMEN

PASTOR PINTO, FRANCESC

DE LA FUENTE MARTINEZ, MANOLI

VICE-PRESIDENT DE CULTURA:

GARCÍA BAÑULS, ROSA

GARCIA GIMENEZ, JOSE JAVIER

LLORET BRAVO, ANA

LLORET BRAVO, Ma LOLA

VICE-PRESIDENT RELACIONS PUBLIQUES:

MAÑÓ BIXQUERT, MONICA G.

RUANO APARISI, FRANCISCO

PEREZ CHAFER, SABINA

SECRETARIA

RAMOS SENDIN, MARUJA

MIGUELES HERNANDEZ, MAITE

REIG GALIANO, DOLORES REIG GALIANO, PEPA

VICE-SECRETARIA

ROCAMORA GONZALEZ, MADELEINE

CASCANT LOPEZ, CLARA

ROCHE GARCIA, MARILOLA

TRESORER

SENDRA MONCHO, NURIA

BAÑULS VIDAL, ANGEL

SERRA CLIMENT, SUSANA VALERO NOVA, BENITA

COMISSIÓ ECONÒMICA

WAUTERS RIPOLL, PETRA

GALINDO TORRENS, MIGUEL

FAUS GIMENEZ, MONICA

MOMPARLER FAUS, JOSE LUIS

DELEGADA DE JOCS

PASTOR PINTO, FRANCESC

ROCHE GARCIA, MARILOLA

RAMOS REIG, PEDRO VICENTE RUANO APARISI, FRANCISCO

DELEGADA ARTISTICA

LOTERA

COMISSIÓ ARTISTICA

TOLEDO GASQUET, JULIAN

PARDO WAUTERS, JUDIT BERTÓ, Mª JOSÉ

MALONDA VIDAL, PEPA

BRACO MORAL, GEMA

DELEGADA DE FESTES

COSTA BOSCH, ELVIRA

ALFARO LLORET, PAULA

COSTA SORIANO, Ma CARMEN

COMISSIÓ DE FESTES

NOGUEROLES PÉREZ, ANGELA

ALFARO LLORET, ANTONIO

PARDO WAUTERS, AIDA

ALFARO LLORET, MARTA

PEREZ CHAFER, SABINA

BORRAS LLORET, ANA

RAMOS SENDIN, MARUJA

CLIMENT ROCHE, ALBA

REIG GALIANO, DOLORES

GARCIA ESCRIVA, JOSE LUIS

REIG GALIANO, PEPA

LLORET BERTÓ, SARA

ROCAMORA GONZALEZ, MADELEINE

Vintage

Exercici 2016 - 2017

IMATGE, SÓ I AUDIOVISUALS

VALERO NOVA, BENITA

WAUTERS RIPOLL, PETRA

RENU MARTINEZ, BORJA TOMAS GARCIA, MANUEL

COMISSIÓ I GESTIÓ D’ANUALS BARRI BAÑULS VIDAL, ANGEL

COMISSIÓ DE PRESENTACIÓ

MUÑOZ SOLER, ISIDOR-VICENT

ALFARO LLORET, ANTONIO

RAMOS SENDIN, PEDRO

ALFARO LLORET, PAULA

ROVIRA BURGUERA, JOAN

BAÑULS VIDAL, ANGEL

COMISSIÓ DEL CASAL

CLIMENT MOMPARLER, SALVADOR

BAÑULS VIDAL, ANGEL

GALINDO TORRENS, MIGUEL

ALFARO LLORET, PAULA

CLIMENT MOMPARLER, VICENT

GARCIA ESCRIVA, JOSE LUIS

LOPEZ LOPEZ, PEPA

LOBO DE LARA, EDUARDO

MOMPARLER FAUS, JOSE LUIS

MIGUELES HERNANDEZ, MAITE MOMPARLER FAUS, JOSE LUIS

DELEGAT DE LLIBRET

RAMOS REIG, PEDRO VICENTE

MUÑOZ VIDAL, LUIS

RENU MARTINEZ, BORJA

COMISSIÓ I GESTIÓ DEL LLIBRET ALFARO LLORET, ANTONIO

DELEGADES DE PROTOCOLO

ALFARO LLORET, PAULA

CABALLERO PEIRO, ANA

ASPAS GIL, RAQUEL

DONET SUBIELA, ARANTXA

BAÑULS VIDAL, ANGEL BORRAS LLORET, ANA

EXECUTIVA

COSTA BOSCH, JOSE Mª

BAÑULS VIDAL, ANGEL

GARCIA GIMENEZ, JOSE JAVIER

GALINDO TORRENS, MIGUEL

CAMARENA CATALÁ, RUBÉN

ALFARO LLORET, PAULA

GALINDO TORRENS, MIGUEL

CASCANT LOPEZ, CLARA

LORENTE BELDA, ALBERTO

GARCIA GIMENEZ, MIGUEL

MARTINEZ VIÑARTA, MARIA

LOBO DE LARA, EDUARDO

MICÓ FAUS, FLAVIA

MIGUELES HERNANDEZ, MAITE

MUÑOZ SOLER, ISIDOR-VICENT

MOMPARLER FAUS, JOSE LUIS

PARDO PEIRÓ, DAVID

MUÑOZ SOLER, ISIDOR-VICENT

PEREZ COTANDA, EMILIO

PASTOR PINTO, FRANCESC

PICAZO MARTIN, MANUEL

PEREZ COTANDA, EMILIO

RAMOS SENDIN, PEDRO

PICAZO MARTIN, MANUEL

ROVIRA BURGUERA, JOAN

RAMOS REIG, PEDRO VICENTE

TOLEDO GASQUET, JULIAN

RAMOS SENDIN, PEDRO

DELEGAT D’EMISSIÓ

RENU MARTINEZ, BORJA

CASTELLÁ BAÑULS, XAVIER

ROVIRA BURGUERA, JOAN RUANO APARISI, FRANCISCO

WEB MASTER

TOLEDO GASQUET, JULIAN

JURADO ROMERO, TEO

Vintage

Cens Faller ABRIL APARISI, LAIA ABRIL APARISI, MARC ABRIL DE LA CUEVA, LLORENÇ ALFARO LLORET, ANTONIO ALFARO LLORET, MARTA ALFARO LLORET, PAULA ALFARO MARI, MAR ALFARO PEREZ, ANTONIO ALMENARA ALMENARA, FELICIDAD ALMENARA ALMENARA, JOAN FRANCESC ALMENARA ALMENARA, JULIA ALMENARA ALMENARA, NOEMI APARISI BORRULL, SILVIA APARISI COSTA, LLORENÇ APARISI GARCIA, NATALIA APARISI MUÑOZ, AINARA APARISI VILA, JESUS ARBONA ORONAY, NURIA Mª ASPAS GIL, RAQUEL BAYO GARCIA, MARIA BELDA ARMENGOL, GEMMA Mª BERTO FUSTER, BEGOÑA BERTÓ, Mª JOSÉ BOHIGUES ROMERO, BORJA BOLUDA MARZAL, JUAN ANDRES BONIGNO ARANDA, MARIA BORRAS LLORET, ANA BRACO MORAL, GEMA BRACO MORAL, RAEL BUSTAMANTE MARZÁ, ENRIQUE CABA VIDAL, MARINA CABALLERO PEIRO, ANA CAMARENA CATALÁ, RUBÉN CARBONELL ORDIÑANA, NATALIA CARO GIMENEZ, MANUEL CARPIO MIGUELES, ESTEBAN CARPIO PEREZ, ESTEBAN CASCANT PAYA, RAMON CASTELLÁ BAÑULS, XAVIER CASTELLÓ ESCRIVÁ, AMPARO CASTILLO CREUS, LORENA CATALA CARBO, JESUS CATALA JIMENEZ-TIGRE, ANA CATALA MARCO, MARISA CATALA VIDAL, PAULA CAUDELI DEL RIO, MARTA

CÁRDENAS MARCOS, DAVID CLIMENT APARISI, ALBERTO CLIMENT LOPEZ, ANGEL CLIMENT MOMPARLER, SALVADOR CLIMENT MOMPARLER, VICENT CLIMENT PUCHADES, IÑAKI CLIMENT ROCHE, ALBA CLIMENT ROCHE, JORGE CLIMENT SANZ, VANESSA COLOMINAS SARRIO, AMPARO COLOMINAS SARRIO, Mª JOSE COLOMINAS SARRIO, PILAR CORTADELLAS MARTIN, FIONA COSTA BOSCH, ELVIRA COSTA BOSCH, JOSE Mª COSTA BOSCH, JUAN COSTA MERI, JORGE ANDRE COSTA SORIANO, Mª CARMEN COSTA VAZQUEZ, LAURA COTANDA COLL, EMILIA CREMADES VEGA, GADOR DE LA FUENTE MARTINEZ, MANOLI DEL RIO OLASO, MARIAN DOMINGO CLAVERIA, MARCOS DOMINGUEZ SANROSENDO, AGAPITO DONET DONET, MATEO ESCOTO BOQUER, JUAN CARLOS ESCRIVA VELO, Mª JOSE ESTEBAN MORELL, PABLO JUAN ESTRUCH ARTÉS, BORJA ESTRUCH LLORET, ANTONIO ESTRUCH LLORET, CARMELA ESTRUCH MASCARELL, ANTONIO FAUS GARCIA, Mª DEL CARMEN FAUS GIMENEZ, MONICA FAUS SANMATEU, SONIA FAUS TORRES, JAVIER FERNANDEZ PALLARES, ARACELI FERNANDEZ PALLARES, VICTOR FERNANDEZ PRIETO, VICTORIA FRAU MASCARELL, LAURA FURIO MONCHO, ANA GALINDO TORRENS, ESTELA GALINDO TORRENS, MIGUEL GARCIA APARISI, INMACULADA GARCIA CATALA, JAVIER

Vintage

GARCIA CLAVER, JOSE JAVIER GARCIA GIMENEZ, JOSE JAVIER GARCIA LACOMBA, MARTA GARCIA LACOMBA, NATALIA GARCIA PASTOR, ANA GARCÍA BAÑULS, ROSA GARCÍA CARNICERO, RAFA GARCÍA HERNÁNDEZ, CÉSAR C. GARCÍA MAÑÓ, MARIA T. GARDÓ GAVILÁ, CRISTINA GARDÓ MORAGUES, JUAN JOSE GOMAR FERNANDEZ, CARLOS GOMEZ MARTINEZ, ANTONIO GOMEZ MARTINEZ, JOAN GOMEZ ORTUÑO-MARTINEZ, JAVIER GOMEZ ORTUÑO-MARTINEZ, OLGA GONZALEZ LIÑAN, SANDRA GONZALEZ SIGNES, BLANCA GONZÁLEZ BERMUDEZ, CHEMA GONZÁLEZ LUQUE, SILVIA GÓMEZ PINEDO, VERONICA GREGORI JOVER, ELENA GREGORI SOLER, BEATRIZ GUEROLA SANCHEZ, JORDI GUERRERO BOIX, GEMMA HERNANDEZ MORENO, ANTONIO HERNANDEZ SALCEDO, ALBA HERNÁNDEZ BERTÓ, CRISTINA HERRERO CORTELL, NATALIA IVARS MEDINA, LAURA JUAN FERNANDEZ, MARIOLA JUAN MARTI, FRANCISCO LACOMBA CAMARA, NATALIA LARA MARTINEZ, EDU LERMA CASTELLO, CLARA LLINARES PASCUAL, AMPARO LLINARES PELLICER, SERGIO LLORCA PELLICER, ROSARIO LLORET BERTÓ, SARA LLORET BRAVO, ANA LLORET BRAVO, Mª LOLA LLORET FERRI, CARMELA LOBO COLOMINAS, BEATRIZ LOBO COLOMINAS, EDUARDO LOPEZ ESCRIVA, SARA LOPEZ LOPEZ, PEPA

Cens Faller LOPEZ SEGUI, PACO LORENTE BELDA, ALBERTO LORENTE GARCÍA, PAULA MALDONADO BAYO, ALICIA MALONDA FAUS, CARMEN MALONDA FAUS, GARY MALONDA VIDAL, SALVADOR MAÑÓ BIXQUERT, MONICA G. MARCO PERETO, CANDELA MARTI BOU, AMPARO MARTI CLAVER, FRANCISCO MARTI SOLDEVILA, JOAN MARTINEZ GONZALEZ, MANUEL MARTINEZ MARTIN, XENIA MARTINEZ NOVELL, ANGELES MARTINEZ NOVELL, JUAN MARTINEZ TARRAZONA, JOAQUIN MARTINEZ VALERO, AGATA MARTINEZ VIÑARTA, MARIA MARTINEZ VIÑARTA, VANESSA MARTÍNEZ GARCÍA, EVA MARTÍNEZ GARCÍA, NICOLAS MASCARELL GARCIA, BORJA MASCARELL TORONDEL, ANGELES MAZA CASAS, MARIA MELO GONZÁLEZ, MANUEL MICÓ FAUS, FLAVIA MICÓ GARCÍA, SALVADOR MIGUEL MARTÍN, MIGUEL ANGEL MIGUELES HERNANDEZ, MAITE MINGOTE MARTIN, ESTHER MIÑANA SOLER, ANA MOLL ORENGO, VICTOR MORAGUES FERRER, JUAN CARLOS MORANT CHARCO, ANDREA MOSQUERO MONCHO, EVA MUÑOZ GOMEZ, DAVID MUÑOZ VELASCO, ALBA MUÑOZ VIDAL, LUIS NADAL MOLL, JUAN MIGUEL NADAL TOLEDO, RUBEN NADAL TOLEDO, SANDRA NAVARRO GIMENO, INMA NEGRE BAÑULS, RUTH NEGRE CORTES, NAIMA NIETO GRIMALT, MARIA

NOGUEROLES PÉREZ, ANGELA NOVELL TARRASO, MARITA NULES PARRA, JUANA OLASO COSTA, FRANCISCO OLASO POZUELO, ARNAU OLIVARES SIGNES, PEDRO ORTOLA NAVARRO, LARA ORTUÑO-MARTINEZ CORTES, TERESA PALLARES GADEA, Mª PILAR PARDO GARCIA, DAVID PARDO PEIRÓ, DAVID PARDO WAUTERS, JUDIT PASCUAL CLIMENT, ANDREA PASTOR BORREDA, ELIA PASTOR ORTOLA, FRANCESC PASTOR PINTO, LAURA PASTOR PINTO, LUCIA PASTOR TUR, MAR PEDREGAL GALLEGO, IVAN PEIRO MALONDA, ANA PEIRO MALONDA, MARIA PEIRO VIDAL, VICENTE PEREZ BELDA, EMILIO PEREZ CHAFER, SABINA PEREZ COSTA, CARLOS PEREZ COTANDA, ALICIA PEREZ VICEDO, JOSE LUIS PICAZO ESTEVE, MARTA PINTO GRACIA, YOLANDA PINTO PITARCH, ADELIN PLA CLIMENT, MARINA PONS ESCRIVA, VIRGINIA POZUELO ACAYOS, DOLORES POZUELO ACAYOS, PEDRO EMILIANO PUCHADES FERRER, MAITE RAMOS APARISI, PABLO RAMOS APARISI, SILVIA RAMOS REIG, CRISTINA RAMOS SENDIN, MARUJA REES MARTI, JAVIER REIG GALIANO, DOLORES REIG GALIANO, PEPA RIBERA TORREGROSA, JOSE RIBES BOIGUES, BELEN ROCAMORA GONZALEZ, MADELEINE ROCHE MIÑANA, ELENA

Vintage

ROVIRA RAMOS, JOAN ROVIRA RAMOS, MARTA RUANO LLINARES, FRANCISCO RUANO LLINARES, MARIA SAENZ DE JUANO LERMA, VICENTE SALCEDO PALACIOS, LUCIA SAMPER GONZÁLEZ, NIEVES SANCHEZ SAMBLAS, Mª JOSE SANCHIS COLOMINAS, CARLES SANJUAN DOMENECH, MARC SANJUÁN GARCÍA, ROMÁN SANROSENDO MARTINEZ, TERESA SANSALONI SIFRES, EMILIO SANZ GOMEZ, ANA Mª SENDRA MONCHO, NURIA SERENA HERMOSO, AROA SERRA CLIMENT, SUSANA SERRANO FAYOS, PACO SERRANO FLORES, JESUS SERRANO FLORES, OSCAR SILVESTRE PAYAN, JOSE FRANCISCO SILVESTRE PEREZ, CLAUDIA SILVESTRE PEREZ, DAMIAN SIMO GIMENEZ, CARLOS SORIA COLLADOS, MANUEL SOTO LUNA, ANGELA SUBIELA MARTINEZ, VICENTA TARRAZONA NIETO, BELÉN TOLEDO GASQUET, DORA TOLEDO GASQUET, FELIX TOMAS GARCIA, MANUEL TORMO FERNÁNDEZ, VANESSA TORRES CISCAR, CYNTHIA TORRES PARIS, VICENTE TUR MARCO, ISABEL VADILLO PARRA, TOMAS VALERO NOVA, BENITA VALLET BONET, MOISES VAZQUEZ BLANCO, BELEN VELASCO NAVARRO, ERIC VIDAL MALONDA, INMA VIERA ABELLEIRA, MARCELO VIÑARTA LLINARES, ISABEL VIZCAINO PALACIOS, FRANCISCO DE PAULA WAUTERS RIPOLL, PETRA

100

Cens Faller Infantil ALFARO TORMO, ANTONIO

GONZALEZ ESCRIVA, MARITINA

OLASO POZUELO, JOAN

ASPAS MEJIAS, MARIA

IVARS FERNANDEZ, CHEMA

PARDO WAUTERS, AIDA

ALVAREZ OLIVER, ZOE

BALSELLS NULES, LAURA BAÑULS ARBONA, ANGEL BAÑULS ARBONA, LAIA

BLANCO CISCAR, LORENA BOIX BOSCÁ, MIREIA

CABRERA COSTA, ALBA CABRERA COSTA, ANA

CAMARENA SERRA, ARIADNA CAMARENA SERRA, NICOLÁS CANET GOMEZ, IRENE

CAPELLINO MONTESINO, LAURA CARO GONZALEZ, DIANA

CARO GONZALEZ, OLIMPIA

CARPIO MIGUELES, MARTA CASTAÑO MIÑANA, JULIA

CASTELLA SENDRA, ESTER CASTELLA SENDRA, MARC

CLIMENT PUCHADES, ITZIAR CLIMENT ROIG, PAOLA COSTA MARTI, CLARA COSTA MARTI, MARIA

COSTA VAZQUEZ, MARCOS COTS MILVAQUES, ANA CUESTA MAÑEZ, INES

ESCOTO FAUS, CARLOS

ESTRUCH ALFARO, ENEKO ESTRUCH ALFARO, MAR

FERRER MOLINA, PAULA GALINDO DONET, MARC

GALINDO DONET, MIGUEL GARCIA PASTOR, MARIA

GARCIA PASTOR, MARTA

GARCÍA CABA, CAYETANA GARCÍA CABA, RAFA

GARCÍA MAÑÓ, SARA

GIMÉNEZ MARTÍNEZ, ROMEO

GOMEZ CABALLERO, CARMEN GOMEZ GREGORI, BLANCA GOMEZ GREGORI, PABLO

GONZÁLEZ SAMPER, MARTINA IVARS FERNANDEZ, IRIS

IVARS FERNANDEZ, MARC JURADO SOTO, MARIA

JURADO SOTO, PABLO LARA CLIMENT, EDU

LARA CLIMENT, NAIARA

LLEDO LLINARES, JORGE LLOBELL VIVES, MARIA

LOPEZ SERENA, DANIELA LOPEZ SERENA, PACO

LORENTE GARCÍA, MARTA LOSA NACHER, CLAUDIA

MARTINEZ CARBONELL, JUAN MARTINEZ CARBONELL, LUIS

MARTINEZ CARBONELL, NASIO MARTINEZ LOPEZ, AUSIAS

MARTINEZ LOPEZ, LLATZER MARTINEZ MORANT, BELEN

MARTINEZ MORANT, JUANMA MARTÍ MOLINA, BORJA MARTÍ MOLINA, LUCAS MELO CASTELLO, ANA

MIGUEL HERNÁNDEZ, CARLA MIGUEL HERNÁNDEZ, MARÍA MOLL PONS, VICTOR

MOLL PONS, VIRGINIA MOLTO CAMPS, LARA

MOMPARLER COSTA, JOAN

MOMPARLER COSTA, JOSE LUIS

MORAGUES DE LA FUENTE, ALBERTO MORAGUES DE LA FUENTE, JORGE MORANT LOPEZ, CARLOTA MORANT LOPEZ, CLAUDIA MOYA TARRASO, JORGE

MUÑOZ MARTINEZ, AINARA MUÑOZ VELASCO, LUCIA NADAL MONZO, ANDREA

NOGUEROLES CATALA, CLAUDIA OLASO POZUELO, AINA

Vintage

PARDO BORRAS, HUGO PASTOR TUR, ISABEL

PERALTA DE LA FUENTE, CLAUDIA PEREZ MINGOTE, JOAN

PEREZ MINGOTE, JOSEP

PEREZ ROVIRA, MAURO PEREZ ROVIRA, PAULA PINTO MUÑOZ, CLAUDIA PINTO MUÑOZ, DIEGO PLA CLIMENT, ANDRES POZUELO MOSQUERO, PEDRO POZUELO MOSQUERO, ZOE REES ASPAS, ALVARO REIG MARTINEZ, OLGA RENU CASCANT, LEO REVUELTAS MORAGUES, CLAUDIA REVUELTAS MORAGUES, VICTORIA RIBERA RAMOS, ANDREA RIBERA RAMOS, MARTA RUIZ MARTINEZ, JAIME RUIZ MARTINEZ, PABLO SAMBLAS TORRES, MIREIA SANTAPAU LOPEZ, CARLOS SERRANO CATALA, ANGELA SERRANO CATALA, BORJA SERRANO SÁNCHEZ, ALEJANDRO SILVESTRE PEREZ, JANA SOLDEVILA NOGUEROLES, TONI SORIA ESCRIVA, AMAIA SORIA ESCRIVA, ARIADNA TOLEDO SALCEDO, MARTA TOLEDO SALCEDO, NACHO TOMAS PASTOR, HELENA TOMAS PASTOR, HUGO TORRES LLORCA, MAURO TORRES LLORCA, SOFIA VADILLO ESTRUCH, CARMEN VADILLO ESTRUCH, ELENA VIGNA RUANO, BORJA VILA SOLER, SIGRID VIZCAINO BELDA, AARON VIZCAINO BELDA, EDGAR

101

Recompenses Gesmil d’Or

Maite Migueles Hernández Gesmil D’Or

Silvia Aparisi Borrull Gesmil D’Or

Gesmil de Plata

EDUARDO LOBO COLOMINAS TEO JURADO ROMERO MARTA CAUDELI DEL RIO ANGELA SOTO LUNA

Escut d’Argent BENITA VALERO NOVA

JOSÉ LUIS MOMPARLER FAUS

Premis 2017 6º FESTIVAL INFANTIL 2º COMPARSA INFANTIL 1º CARROSSA INFANTIL 2º CAVALCADA INFANTIL 1º CURTMETRATGE

Vintage

Paco Pastor Ortolá Gesmil D’Or

ColÂˇlaboradors

Col.laboradors

CON LAS

FA LLAS SERVICIOS PLENOS DE COMUNICACIÓN Y DISEÑO A EMPRESAS E INSTITUCIONES COMUNICACIÓN DE CALIDAD Y CREATIVIDAD EN EL MENSAJE, CON UNA FUERTE ESPECIALIZACIÓN EN EL ENTORNO DIGITAL MÁS INFORMACIÓN EN WWW.CARRERADETORTUGAS.COM

103

Col.laboradors

104

Col.laboradors

Con las Fallas 2018

UNA NUEVA FORMA DE ENTENDER LA CONSTRUCCIÓN MÁS INFORMACIÓN EN WWW.GLOBAL1994.COM 105

Col.laboradors

106

Col.laboradors

C/ Sant Pere 36 4ยบ Pta 7 46702 GANDIA (Valencia) Tfno. 96 287 88 31 / 609 31 75 96 alberto.lorente@coev.com

107

Col.laboradors

108

ColÂˇlaboradors

109

ColÂˇlaboradors

110

Col.laboradors

111

ColÂˇlaboradors

112

Col.laboradors

113

Col.laboradors

Plaรงa Major, 4 / 640 04 66 26 / Gandia (Valencia) 114

Col.laboradors

115

Col.laboradors

116

Col.laboradors

117

Col.laboradors

Sant Pere, 38 / 46702 Gandia (Valencia) / 96 286 16 65 118

Col.laboradors

Auto-Taller Gandia

Marroc , 13 · 46700 GANDIA (Valencia) · Tel. 96 287 40 54 / 96 295 08 85 119

Col.laboradors

120

Col.laboradors

121

Col.laboradors

122

C Col ol..laboradors laboradors

123

Col.laboradors

124

Col.laboradors

125

Col.laboradors

126

Col.laboradors

RTM

CENTRO RESIDENCIAL Ana María Espinós Llópis

Atención sociosanitaria y residencial. Instalaciones modernas y adaptadas para mantener y mejorar la salud física y mental de las personas mayores y/o dependientes, en una ubicación de ensueño

CENTRO DE · Descubre también todos los servicios de atención primaria sin ingreso de 8:00h a 20:00h de lunes a domingo

DÍA

CONTACTO T: 965 74 10 41 M: 686 809 209

Carretera Teulada - Moraira Cami del Calvari, 03725 · Alicante

E: admin@residenciateulada.es

www.residenciateulada.es 127

Col.laboradors

128

Col.laboradors

129

Col.laboradors

ARCOIRIS La floristeria de isabela

- Decoraciรณn de Eventos - Globos - Mesas dulces - Regalos falleros y como no, FLORES Floristeria Arcoiris

130

C/ Mayor 34 Gandia 675.59.39.48

Col.laboradors

Duc Alfons el Vell nยบ 16 46701 GANDIA (Valencia) TEl. 96 287 73 44 / siguenos em nuestro facebook y twitter

www.elducdelasort.es 131

Col.laboradors

132

Col.laboradors

133

ColÂˇlaboradors

134

Col.laboradors

135

Col.laboradors

136

Col.laboradors

137

Col.laboradors

138

ColÂˇlaboradors

139

Col.laboradors

140