Diccionari Faller by Falla Mercat Gandia

BIBLIOTECA fm Llibrets Xicotets

DICCIONARI FALLER LLIBRET DE LA FALLA PLAÃ&#x2021;A DEL MERCAT GANDIA 2019

F EDICIONS MERCAT

D H

Llibrets ร nics i Xicotets EDICIONS MERCAT

Llibret de la Falla Plaรงa del Mercat 2019

{In Memoriam}

Toni Gómez Martínez Teresa Ortuño-Martínez Cortés Sempre al nostre cor.

DICCIONARI FALLER Llibret de la Falla Plaça del Mercat 2019

Per a Ana i Helena Reines de la Falla Plaça del Mercat 2019

Este llibret participa en els premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info) El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

Col·lecció fm Llibrets Únics i Xicotets

DICCIONARI [crític] FALLER

Edita: Falla Plaça Mercat de Gandia Delegat del Llibret: Lluís Muñoz Concepte, idea original i realització: Mister Lessmore / Delegació de Cultura Portada: © Jaume Marco Fotografia de les Reines i Separates: © Kazados Photo & Video Disseny Gràfic, Maquetació i Arts Finals: Mister Lessmore Explicacions de les Falles: Pere Huerta Coordinació Literària: Lluís Romero Poesies: Jaume Reig Impressió: Ducal Impressors © Textos: els autors © Fotografia: els autors © Il.lustracions: els autors Depòsit Legal / V -217 - 2011 (Publicació Periòdica) Agraïments: Boro Mañó, María Tomás, Ramón Soler, Santi Tacat i Javier García.

Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’esta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, excepte excepció prevista per la llei. Dirigisca’s a la delegació del llibret si necessita fotocopiar o escanejar algun fragment d’esta obra. Els comentaris i opinions de cada col.laborador són propietat d’ell mateix, i l’Associació Falla Plaça del Mercat no se’n fa responsable.

Els textos presentats als diferents premis han estat triats per la Comissió del Llibret de la Falla Plaça del Mercat.

10 / DF

índex

12 / DF

– 14 –

Falleres Majors de Gandia 2019

– 16 –

Paraules Majors

– 18 –

Paraules, paraules, paraules [Lluís Romero]

– 20 –

Salutació del President de la Falla

– 22 –

Capvespre (Hores de pólvora i nervis) [Pere Huerta]

– 25 –

Les Nostres Reines

– 26 –

Anna [Boro Mañó]

– 35 –

Explicació de la Falla [Pere Huerta]

– 59 –

Lletres Infantils

– 60 –

Salutació del President Infantil

– 63 –

Les Nostres Reines Infantils

– 64 –

L’hac de la llum que brilla en la foscor [María Tomás]

– 74 –

Els Nostres Fillolets

– 81 –

Explicació de la Falla Infantil [Pere Huerta]

– 95 –

Diccionari [crític] Faller [Santi Tacat]

– 139 –

Cens Faller / Recompenses / Premis 2018

– 149 –

Col·laboradors

Laura Puig MartĂ Fallera Major de Gandia 2019

JĂşlia Perles Moncho Fallera Major Infantil de Gandia 2019

14 / DF

Â© Salva Gregori

PARAULES MAJORS

EDITORIAL

PARAULES, PARAULES, PARAULES Lluís Romero

edicar una monografia d’un llibret de falla a les paraules no hauria de resultar inicialment gens sospitós. Ben al contrari, les paraules són la matèria primera amb que s’expressen les idees i els sentiments humans, també els fallers, i el llibret és el seu natural vehicle de transmissió. Tot està al seu lloc, per tant. Tanmateix, les paraules no sempre són innocents. Com diu la dita, a vegades “les carrega el diable” o senzillament pot ocórrer que contràriament al valor que se li suposa al diàleg en les societats avançades, parlant la gent no s’entenga. L’opció de fer un diccionari faller, provisional, particular i parcial ha significat un tour de force per a l’equip que ha enllestit el llibret que teniu a les mans. No ens consta que cap producte similar al mercat haja intentat ajustar les paraules a un fet tan peculiar i alhora tan polièdric com és la festa de les Falles. No coneixem cap publicació que haja intentat desempallegar-se dels tòpics i anar un poc més enllà sense trair els nostres orígens i tradicions. Al nostre parer, de flors i violes n’hi ha de sobra en este món festiu. Encara topem sovint amb massa recialles acartonades del jocfloralisme com a decorat faller de fons. 18 / DF / Editorial

Molt s’ha avançat en els darrers anys en este sentit, absurd és negar-ho i cada dia hi ha persones i col·lectius que treballen per continuar aggiornant la festa. Els llibrets en són un magnífic exemple. La nostra contribució ha consistit a intentar definir les Falles i allò que les envolta amb el major respecte a les persones i a la tradició però sense renunciar al fet que substancia la festa: el sentit de l’humor, que com tothom deuria saber, i els fallers millor que ningú, deu començar per ser aplicat a un mateix. Mirar-nos a l’espill i fer broma dels propis defectes és potser el millor antídot contra la intolerància. I d’això no anem sobrats en les falles de Gandia. Practiquem-ho amb la mateixa intensitat amb que som capaços de viure una mascletà, una final de truc o el lliurament d’un banderí, perquè al cap i a la fi allò important és sentir la festa per damunt de les definicions més o menys interessades. Recordeu el que Hamlet va contestar quan li preguntàren que estava llegint: Paraules, paraules, paraules. Doncs, això mateix. 19

PARAULES MAJORS

SALUTACIÓ

Julián Toledo Gasquet

President de la Falla

Tinc de nou el plaer de poder dirigir-vos unes paraules com a President de la nostra Comissió en un any tan especial com el del 90 aniversari del naixement de la Falla del Mercat. Voldria traslladar, en primer lloc, el meu sincer agraïment a tots els Fallers i Falleres pel seu suport incondicional durant tot l’any, per la l’il·lusió de creure en un projecte que fa possible mantindre la tradició i augmentar, si cap, el prestigi de la nostra Festa. Després de l’esforç de tot un any i amb la Setmana Fallera a tocar, espere i desitge que les nostres Reines, Padrines, President Infantil i Mascotes, disfruten de cada moment de la Festa amb la major intensitat possible perquè l’any 19 quede gravat en la memòria de tots, sense exclussió. He presidit una Comissió que ha treballat de valent per a que les expectatives de totes i de tots es vegen acomplides. I acabe agraint, una vegada més, el recolzament desinteressat que la Falla rep del nostre barri, col·laboradors i simpatizants fan un esforç imprescindible per a que puguem arribar a tots els objectius que ens marquem al principi de l’exercici. Ens faria molt feliços que tota la ciutat i els visitants compartiren amb nosaltres els quatre dies més bonics de l’any. 20 / DF

PARAULES MAJORS

CAPVESPRE (HORES DE PÓLVORA i NERVIS)

Pere Huerta

nna classificava les darreres paraules a la carpeta d’aquell ordinador. Duia pràcticament un any preparant-se aquell projecte per a la universitat. Li abellia parlar de la bellesa de les paraules en el món de les falles, de la seua significació social i cultural, del seu origen i del seu carácter universal, en tant que paraules de la festa, paraules de la gent. Un vocabulari extens, delicat, exclusiu, pormenoritzat, anava obrint-se pas entre tot aquell aldarull que seria la casa d’Anna durant unes setmanes. Aquelles darreres setmanes de febrer i les del març ben entrat, eren les setmanes del crit, del nervi. Les setmanes de la falla, de la desesperació. Anna vivia en aquell quarter general de batalla que s’engegava tots els anys amb motiu de la xiqueta, de la nena, que era fallera. Anna esmicolava els mots tradicionals i històrics de la festa. El seu treball havia estat estancat durant un temps. Ara devia avançar-lo tot el que puguera, hi quedaven només dues setmanes per presentar el treball a la universitat. El seu germà, bròfec entre els bròfecs, a cada cop més nervioset, anava aquella vesprada corredor amunt, corredor

22 / DF

PARAULES MAJORS

avall cridant que la seua filla, ara sí, anava a regnar d’una vegada per totes i que tot cristo sabria qui era ell. Si feia falta trauria un prèstec del banc ben voluminós i li faria tres tratges, o millor tres no, quatre, per a que tota la comissió se n’adonara ja, per fi, de qui era ell. Anna demanava silenci i que tancaren la porta del menjador. Que estava treballant. Que necessitava concentrar-se. Avançar. No entenia aquella estranya inútil burrera de figurar, d’arruïnar-se, de ser més brúfol que ningú. Les falles, la participació plena i gratificant en les falles era una altra cosa. No s’hi feia el silenci. Aquell energumen no parava de cridar ben fort tot allò que anava a fer per a que la seua xiqueta fos la més feliç de totes… deia ell. Deixa la meua neboda tranquil.la, burrot, pensava ella. Una paraula més, o millor, una accepció més en l’entrada ‘Faller, -ra’ hi figuraría en el seu vocabulari de la festa a partir d’aquella vesprada. Investigaria quina paraula tradicional o popular defineix a l’inútil bròfec fanfarró empobrit que tira la casa per la finestra quan arriben les falles quan pràcticament no pots ni pagar el lloguer de ta casa. O fins i tot, si no la trobara, hi posaría el nom del seu germà. 23

LES NOSTRES REINES

PARAULES MAJORS / LES NOSTRES REINES

Anna

Boro Mañó

om tots sabeu, la A és la primera lletra de l’alfabet llatí; I és, també, la més freqüent en el Diccionari Normatiu Valencià, malgrat que la utilització freqüent d’algunes partícules, a més de les terminacions verbals, fan que la E li usurpe el privilegi en el llenguatge parlat i escrit. Sovint s’utilitza per establir categories: el grup A sempre ha estat el primer, donat que la lletra encapçala l’alfabet. A mi sempre m’han inclòs en el B, o en el C. La lletra A anomena una vitamina beneficiosa per a la vista, per la qual cosa Bugs Bunny, devorador compulsiu de carlotes, no va dur mai ulleres. Una A és el símbol de l’ampere, que és la unitat d’intensitat de corrent elèctric, similar a la intensitat reflectida en els rostres de les reines en el zenit de la festa. Un 28,3 % de la població mundial comparteix el grup sanguini A, data que podria ser extrapolable a l’univers festiu de la ciutat, malgrat que, a hores d’ara, manque d’evidències científiques. Les noves tecnologies han recuperat el símbol de l’arrova, una a encerclada @, que s’utilitza en tots els correus i altres 26 / DF

PARAULES MAJORS / LES NOSTRES REINES

aplicacions informàtiques i que en el camp valencià continua vigent per a pesar la collita de cítrics. I en el vocabulari faller la seua presència és fonamental, la desaparició esdevindria un cataclisme esgarrifador, que faria desaparèixer el tarannà de la festa i el seu nom propi: falla. Però a més, no podríem anar al casal a fer-nos una cassalla, ni encendre una flama o pegar-li foc a una traca. I què seria de la festa sense la banda (o la xaranga) i la cavalcada? I com substituir els actes imprescindibles que marquen el ritme de la festa, igual que colps de tabal, emfatitzant la A final?: la demanà, la plantà, la despertà, la cremà. Tampoc podem prescindir de la vocal A per donar-se el cas que el nom de la reina de la falla, que comparteix amb la reina infantil de la festa, es forma amb esta lletra i no amb cap altra. Anna, palíndrom exacte i breu d’aroma dolç i floral, nom de dona que significa “plena de gràcia” i que la tradició cristiana li l’atribueix a la mare de la Verge Maria. 27

PARAULES MAJORS / LES NOSTRES REINES

Ana Borràs Lloret

Reina de la Falla

Recorda sovint els dies d’alegria quan et mulle la pluja a l’hivern, en la foscor dels vespres de tardor, quan a l’estiu una llàgrima t’ofegue. Recorda sempre els dies que vas viure entre els amics de la falla del Mercat entre flors, rialles i cançons entre aromes de pólvora en la pell. Recorda l’any que vas ser reina i torna a viure aquells moments de festa sempre que pugues, encara que passen molts anys i estigues ben lluny del casal, perquè una Falla es crema però viu per sempre en el record i tu seràs sempre una reina.

28 / DF

PARAULES MAJORS / LES NOSTRES REINES

Andrea Pascual Climent

Reina del Foc

Ens crida el foc en la nit de l’hivern. Com un crit de ràbia i de plaer els trons clavillen la nit, s’enlairen taques roges en la fosca i una dansa de festa al seu voltant -ritual de mort i de vidaanuncia que demà ja és primavera, que la terra esclatarà en mil colors, brollaran d’aigua fresca les fonts renaixerà el batec de la vida.

30 / DF

PARAULES MAJORS / LES NOSTRES REINES

Alba Climent Roche

Padrina de la Falla

Seràs la llum, la llum il·limitada V. A. Estellés

Si salpes a la roja llum de l’alba cap a llevant, només amb un destí darrere l’horitzó, que t’espera amb vent de popa, lleu, inflant el blanc velam, escampant els cabells fugint de la foscúria impenitent ens trobaràs amb l’ànima vibrant plena de vida que t’acull fillols per sempre més de l’Alba.

32 / DF

Â© Salva Gregori

PARAULES MAJORS / LES NOSTRES REINES

EXPLICACIÃ&#x201C; DE LA FALLA

EL VERÍ DE LES PARAULES [Gandia “pates” per amunt] Artista del Monument Pere Baenas Autor de l’Explicació Pere Huerta

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

[A TALL DE PRÒLEG]

En aquest mes de març, com tots els anys Eixim al carrer juntets, com a bons valencians Sense fer mai cap pausa, ni rebutjant el descans Venim a montar rebombori i una gran gesta Amb bona cosa de música, aldarull i festa

Els barris i places de la nostra ciutat Amb les falleres i fallers més festers Transformen la Primavera en Veritat Monuments artístics complint tradició La música, la pólvora i els passacarrers Que ens omplin els carrers de vida, I ens regalen màgia, color i emoció Als carrers hi ha veritat, no mentida Les falles són, sempre, admiració Parint bona cultura amb l’esforç i l’afany De què fem gal.la sempre, any rere any Lluint aquesta indumentària valenciana Que honora el Sant durant tota la setmana Això és tan especial perquè ho fa la gent I fins i tot a l’estranger en fan esment Dibuixem nous conceptes i notes a l’aire I els disposem estructurats al llibret Ens manipula la festa com si fos titellaire I ballem amb la pólvora com qualsevol xiquet

38 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Abans quan la sàtira era la falla I els fallers de debò se l’estimaven totes les falles, sens falta, la cultivaven Perquè era cosa sèria, no borrumballa En aquest fullet, la paraula en serà protagonista Crua, directa, fresca, com mai tu no l’has vista Essència del nostre món, de la nostra cultura Amb la paraula nova bastirem, com fa l’artista Un bon llibret de falla que sàpiga estar a l’altura De segur que tots aquest document gaudirem El Llibret de Falla és, abans de tot, Cultura I ara, si ens permeteu, i amb molta premura l’explicació de la nostra falla, començarem

A – LA BATALLA PER GANDIA S’acosten temps d’incertesa. La gent presenta gest greu. S’esmolen dagues i llances. I també unes quantes destrals, perquè aquesta gent, senyors, són quan volen molt animals. I es preparen depressa tropes i canons.... No malpenseu xicons, que no es cap cataclisme ni la tercera guerra del món. El que que passa és que arriben, ja era hora, arriben les eleccions... Aquesta Gandia estranya tracta mal als ciutadans tal volta és cosa d’Espanya o potser dels valencians

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Falten tan sols dos mesos Per votar a les eleccions I mentre estem montant la falla Ací ens tens, parlant de les opcions Però voràs com aquest no calla Parlant tant de la deliberació Com de la falta que “estos” tenen D’arribar a donar la talla A vore si és ara, que ja seria ocasió Diuen les males llengües que han vingut uns batallons Han rodejat la ciutat tropes armades de molt lluny el que volen és que parlem, deixant a banda els collons O que batallem feroçment amb patades i amb el puny Tots els partits de Gandia estan la mar de contents Tots ells bé ho han entés: el concepte de batalla Que ha de ser dura i ferotge i no una simple baralla Els emissaris dels bàndols ho anuncien ara corrents La primera preocupada, ha estat aquesta xiqueta Eixa amb el nom de Diana que juga a ser Alcaldessa Canvieu-li els joguets i les nines i poseu-li una jaqueta Una d’aqueixes de guerra i pugeu-la a una calessa Quan ha sabut que venien, les Eleccions a per ella Ha declarat: Carpe Diem, porteu-me la metralleta Però els resultats capritxosos, li han deixat una maleta I li han assenyalat com havia d’eixir per la portella.

40 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Diana està nervioseta, ja se li acaba el xollo Tem que aquestes Eleccions li monten el “pollo” Diana està nervioseta, ens ho ha mostrat a tots Si perd, pel que siga, el seu Ajuntament Serà perquè Gandia no ha sabut usar els vots Però és que la gent no pensa, així és de burra la gent Que és incapaç – mare – incapaç d’anar entenent Que si no ens ha cuidat fins ara, és perquè ella lluitava A mà neta i dentellada, contra el dur endeutament. Diana té un Plan B, per si deixa de ser qui és: Tornar com a “alcaldessa” a la seua Junta Local Així, de forma tan simple i tractant de ser natural Faria el camí conegut, però ara serà a l’inrevés. Però abans de que això no passe Informacions sentides, de bona classe Afirmen segurs que no serà la Diana La pròxima superalcaldessa gandiana Diuen que diuen que algú, corrents des d’una plaça S’ha emportat a la Diana, amb poca gana i pitjor traça Un xic sinistre, poc estilitzat, amb suéter color fideu Per confondre-la amb un ninot, però d’això no se’n fieu No sabem cert perquè corria Aquest senyor de Gandia amb ninots baix del braç de segur que mentida seria i la informació no veraç

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Adéu Diana adéu Al final, mare de Déu! No han sigut les eleccions Sinò el geni del Fideu Un dels de Diana, un cavaller, Tot un “Rodenius” matalafer diu que se’n torna al taller que la política no és “lo” d’ell que això el pilla un poc despistat i que fins ara no se n’havia adonat que amb la guerra bruta i les batalles no paren d’intentar clavar-li dagues a ell que sempre ha sigut un bon xaval que només volia fer vida normal Ara es dedicarà a plantar plantetes I allí vora riu farà unes hortetes I a més, com sabeu, és molt cabut -I diuen alguns que també algo sabutAra vol fer-se pa’ell un bosc mediterrani Un bosc, saps?, al mig de la plaça espanya Si es fixeu bé allí no cap ni un gerani Però així són els hippies,“t’agrà o t’apanya”? Fins i tot ha plantat una secuoya En aquest gran ‘bosc’ miscel.lani I com que té mala rima amb... Ens regala un mal acudit instantani Diana mira als seus socis, i és tot un desficaci Per ací té a un tal “Melo” i per allí un “Bonifaci” Aquesta trinxera no és bona, li la desfaran tota, Els peperets de la gavina, amb panet i vi de bòta, Li guanyaran la batalla com qui juga a la pilota

42 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Falta de comunicació, cadascú d’una mare I damunt li desapareix un que sembla ser frare Sembla que està ocupat amb la setmana santa Però d’aquesta manera, guerrer, a ningú s’espanta Frare Ciro: O s’està a peu de les obres O no t’hi creu ningú, ni rics ni pobres Si aquesta Diana un circ montara, li creixerien els nans Té un batalló multiforme, que se li va de les mans Hi ha una part del batalló Que parlen de compromís per molt que busquen pel pis ja han perdut fins el guardó la traça, la gràcia i també l’encís ací ja no queda res, és tot un abandó al final, com a molt, en seran quatre o sis Quatre ninots clàssics, dalt, a la façana de l’Ajuntament que com tothom sap, aquestos cabuts signifiquen: Incomunicació, Inseguretat, Poca Destresa i Avorriment Que si no eixen d’oferta, vorem on van i els fiquen. Un dels guerrers, l’Alandete Que es desplaça amb patinete Els ha vingut a voler liderar Però ha entrat sense cridar I això algo molesta, tete Però realment, el que els ha fet No és res més que incordiar Si no pregunteu-li-ho a la Dama Dona Alicia, que havia urdit una trama: Perquè estava molt ben recolzada

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

ni es molestà en fer una sola patada I ara és Alicia, la Senyora Desplaçada Aquesta senyora té el gran honor D’haver-se carregat ella sola Sense calfar-se la testerola El comerç local amb gran finor Ací a la trinxera van tots a punyades La dreta l’esquerra i els que venen debades Les eleccions aquestes són algo emprenyades El partit eixe de les 2 lletres iguals Pateixen també lios monumentals No només s’ataquen amb el puny també es passegen pels tribunals vorem la seua força quan arribe juny El Soler – seriós ell- espera sentència, De seguida serà, només girar el cantó, més val que aquest tinga prudència i se n’allunye molt, molt, del Torró Al Barber li perden les formes Deuria de repassar les normes Aquest savi filòsof, Barberopoulos, autor del famós tractat ‘Negar l’Evident’ s’ha posat les piles i vesteix un bonic polo se sap el guanyador d’aquesta gran batalla (poc mèrit té: li ho posen ben fácil) la reconquista segura del seu Ajuntament ( aquesta matèria com sempre molt frágil) a partir d’ara ho celebrarà, cada dia, en un bolo se li veu arrogant, feliç, segur, i prou contentet ben val la pena, aquest ajuntament

44 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Els sociates estan desil.lucionats Els bloqueros estan a quadres Els electors normals bocabadats I alguns dretans en “L’Escola de Frares” Tot és un desgavell i ca’ú va pa’ell Que Déu ens pille confessats A uns ens agarren fent encofrats I als altres vivint en Beniparrell

B – LA NIT DEL FOC Per primera vegada en Gandia poguérem disfrutar, d’aquesta maravilla de la Festa Central dels fallers. Signe de renovació, de sumar a la celebració. Aquest – el món de les falles - és un món antiquissim, un món de tradició. Festa pagana i antiga, la del Naixement del Sol. La llum a cada cop més present, fent el dia una miqueta més llarg. El naixement d’un nou cicle agrícola, aquesta era la motivació. La gent d’abans feia fogueres als camps, a les ciutats i als cors. La flama simbolitzant la llum que naixia de l’equinocci i es convertía en primavera, convertint-se amb el pas dels segles i el manteniment fidel de la tradició, en aquesta festa única i universal de cremar el cartó.

L’any passat va ser l’Any Faller de la Innovació Per primera vegada en Gandia s’actuà en conjunció Cap Casal cremà la falla, només els carrers que hi dissentien Així arreaven tralla per a les generacions que hi vendrien La proposta turístico-innovadora i sobretot estalviadora Vingué de la Gran Plaça Quadrada, al sud de la ciutat Pensaven ells en el fum contaminador i que ja era hora En deixar un medi ambient més net i millor cuidat.

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Va ser un espectacle curiós, i per vore’l havies de pagar Una entrada caríssima, doncs d’innovació es tractava Allò va ser grandiós: enfront de tu, imperceptiblement Anava desapareixent la falla. Cada ninot, escena, ornament Si anaven així no quedaría res al final que cremar I ahí estava la gràcia: es quedà muta tota la gent I sí, això era, ni més ni menys, clarament d’això es tractava Segons diuen alguns els Grans Mags el truc no han de revelar Gandia, tu! – xe, mira- en el mapa mundial. Gandia la grande, Ai Mare!, en boca de tots La propera falla será, -decidit així per moltsuna simple estructura, sense la cremà tradicional a la millor innoven més i eliminen els ninots o qui sap si ens inventen una festa fallera virtual Però, escolta, bueno, i ací què ha passat Si vols parlem de l’origen, bona sorpresa et duràs Tot començà amb un misteri, el Misteri del Forats Això del poliestirè, aqueix estrany material És la raó negra i oculta de tot aquest embrollal La UNESCO ja ho investiga, diu que és una señal Al costat de les escenes, han aparegut uns forats Allí on hi havien ninots, ara res tu trobaràs Diuen que el poliestiré Per errada de construcció Provoca, a vore com t’ho diré Una interna combustió L’Escola de Periodisme Internacional visita Gandia Aquest cas tan singular s’han vingut per estudiar. A més d’un se li ha fet de dia, ja no vendrán lotería Això dels forats és genial, tot siga per estalviar

46 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Al costat de la falla, enmig del cadafal Han aparegut, diuen, uns quants forats A la gent no fallera això li té igual Mitja Gandia parla d’uns ninots furtats Però no creuen vostés que ací se’ns acaba tot, Gandia ha fet més encara, per reforçar la tradició O siga aconseguir “palets” siga quina siga la condició Això té pitjor ceba que si es tractara d’un complot Benvinguda siga per sempre la innovació! Les tres falles de la molt especial secció Competeixen elles soles per la predilecció Tres premis tres, per a les tres falles que són És una vergonya infame o un desagradable malson Formes barates d’abaratir, aquesta es la qüestió No diran vostés que això no és innovació: No et gastes els diners enguany i ja voràs Sense cap esforç extra, el tercer que t’enduràs. És un bon xollo això, però com ho explicaràs? A la millor haurem de pensar aquest frau de la secció

C – EL MITE DE LA CAVERNA Tornem a les tenebres. La gent està asustada. S’esgoten els canelobres. Les fàbriques reforcen les hores, per a suplir a la gentada. Tornem a les tenebres. Ja no gaudim de la llum. Ara farem una falla, per a tindre per sempre llum. Però tal i com està el pati, només en traurem fum.

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Que diuen que hi ha un tal Bolsonaro Que parla de vestir de blau als xicons I de prohibir-li el vot a totes les xiques És cosa major, hem de reflexionar-ho Tornen de nou les coses per collons Ara vorem xaval a quin lloc et fiques Villano Robaldo és un gran futbolista S’ha dut per la cara quinze milions Però la nostra societat, fent l’equilibrista Que no hi veu el mal social a borbotons Li demanen autògrafs a l’extorsionista Tornen les tenebres. A casa torna la por La Bonig que quan parla, parla lladrant Té un discurs caspós, dels anys de la picor I tu atarantat, et quedes mut i acabes callant No tot són tenebres, hi ha coses pitjor L’extremadament imbècil, el Sr. Torra, que està boig, desgraciant amb estupor sense que ningú, educadet, l’envie a la porra la seua terra que és rica, la torna a l’antigor La gent està enmalaltida Li té molta fobia al groc Encara que semble mentida Això no és cosa del color Samarreta groga? Tira-la al foc La bústia de correus? Ja esta fundida Ací a casa nostra acabem de celebrar 40 anys, ben complits, de constitució I la Història irònica ens pensa de regalar Un partit ultra dins d’una institució

48 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

No sé si és dolent o és poderox Però tanta i tanta tenebra junta Et deixa mut i perds també la vox Diuen que al darrere hi ha un tal Abascal Amb un pensament antic d’ultradreta És un senyor jove i un poc neandertal I parla contra les dones, el tio animal Aquesta Espanya seua, la de la pandereta Ens portarà a la tenebra en grau abismal Se’ns acaba el marianisme, això és la guerra total al Govern central el socialisme - això no se’n va ni amb zotal – No tanta tenebra, més civisme Quedar-se més o menys igual És el que volia, la xavala i el xaval Democràcia, pacifisme, cultura i futur Treball per a tots i milions d’oportunitats Els joves d’ara I els adults, tots assustats No saben si el trellat es mostrarà al Fitur

04 - PARAULES ENVERINADES [ELS CONTES DE L‘ÀVIA] Diuen les àvies del poble que abans la vida, ens era millor. Les veus a elles, pobres, conformant-se amb aquesta fase de la vida que els toca ara lidiar. Moltes vegades callades mentre prenen el solet. Què guardaran a la ment?, quantes vides viscudes hi hauran? Quantes vides perdudes tindran? Quantes vides en una sola vida? Què guardaran a la ment

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

quan estan així, tranquil.lament? passen les àvies i diuen. Passen les vides i ensenyen. I tot passa i passarà. I torna de nou a passar. Diuen les àvies del poble que abans la vida ens era millor. Tot seguit transcrivim paraules sentides, pillades al vol, de les nostres àvies del poble, que quan parlen, sentir-les no vols. PROGRÉS Això es tot al revés No vas progressant ‘Lo ves o no lo ves’ Les üeles estan ressant COMIAT Diana es una tia estupenda El poble li diu que faça la maleta Tot el PSOE en bloc la té feta Ha faltat una bona la gestió I una tremenda reprimenda PEPPE PLUS Peppe Plus està confús Hui ha perdut l’autobús Medita, posant-se el barnús Ja no tornarà eixe autobús Creu que el cas és normal No reconeix el seu abús Com ve sent habitual Fer-li mal a la Festa, a totes les falles A la teua pròpia comissió, inclús Per tu ha passat per sempre, l’autobús Si no rectifiques, més val que calles Ja no seràs de la falla, seràs un intrús

50 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

COLORS Que torna el negre senyor! Negre durem en la roba Negre tindrem en el cap Venen temps de temor D’un temor poderox Aci, a Dénia i a Benicalap POLITIC Este xic tan simpàtic, que li acaba de dir hola Vol furtar-li l’àtic I els diners de la vidriola COITOLOGIA Coitologia barata. Els fallers escandalitzats Deixa que et conte. Vine, “senta’t” i escoltaràs Els ninots de les falles, estan tots sexualitats Diuen alguns listillos, que estan organitzats Mamelles grans, cul i fabes, a les falles voràs Les falles són falles, “senyores”, res estrany trobaràs Sàtira, exageració, burla com sempre i moltes barbaritats Deixeu de marejar la testa i gaudiu bé de la Festa, i Festa com sempre, com sempre, Festa en tindràs SEGURETAT Les parets de la garjola De paper o margarina Nomes mirant-les les tombes Sense la força del Katrina

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

EFÍMER Diuen totes les mares Que aquell que perd un escó, Que el volen molt i tot això, Es per ser mes burro que tacó CARTÓ En un suposat univers idíl.lic El fum propi de la cremà No seria aquest negre etílic: El poliestiré a fer la mà PRESENT El present és tot el que sents I com que ja no ho tens a la mà Ni el passat tampoc, ni tampoc el demà viu plenament el que tens HOME No ets home si no estimes No ets un home si no sents Tampoc si l’amistat escatimes No ets un home si no aprens DONA Tu no ets dona per la gràcia d’un home Tu ets lliure com ho es cada persona La vida és ben teua, ningú te la dóna Tens la llibertat sense que ningú te la done Ets intel·ligència viva, i sensibilitat plena OMBRA Aquest equinocci nostre esdevindrà llum Celebrar junts que nits i dies són iguals Per a després tornar a aquesta vida de fum: Descobrir que el teu benestar viu en mons desiguals

52 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

VALOR Gordito cobarde s’autodefineix Ara, que s’ha comprat un vaixell, Creu ser Rei que una insula regeix Mariner no sé; però molt ‘llest’ si que és ell ABSÈNCIA A Ciro palmer, el pobre, no el puc trobar Diuen alguns que no ix mai de l’oficina No se n’adona que ha d’eixir a festejar A la promesa del ball: Gandia la fadrina COALICIÓ Cadascú dels tres per una banda Ací només regna la incomunicació Més que un partit sembla una panda Millor estar sols que anar en coalició COMERÇ Pren nota: ací es ven, es dóna o s’alquila Cadascun dels locals del carrer major Per la crisi i també, no saber fer-ho millor Ens estem carregant el centre de la Vila FUTUR Estem a un punt per anar a votar Ara en maig, més de 8.000 poblacions I ens agradaria a tots poder esbrinar Els guanyadors d’aquestes eleccions

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

CULTURA A cada cop, la gent parla menys el valencià Al cinema les sales buides, els teatres buits La venda de llibres, sempre en numeros rojos Som una gent nul.la, que nomes escriu tuits Deuriem ser una societat per la cultura bojos I dir ben alt: soc d’aquesta terra i soc gandià VALORS Fora d’aci moro, el lisiat Veniu a furtar la faena (De gent que no vol treballar) Mire números i em quede flipat Vos corre, a tots, droga per la vena A esta Europa malalta no podeu entrar ESCOLA Està portant-me la pizza tot un arquitecte naval Té doble grau, tres masters i la carta de recomanació Va de pressa, s’equivoca, i se disculpa el xaval Demà estarà de nou a l’atur o fregant vàters a l’estació INVERSIÓ -No ho entenc, que està passant? -Faig cua. Espere per agafar un vol Mire de provar sort, de poder treballar La faena està morta, nosaltres de dol -Però, el teu futur, no l’estàs dissenyant -Vaig a pel que siga, el que puga trobar

54 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

NÚMEROS A l’octubre, el mateix dia 9 Tens 1.000 manifestacions Al carrer no cap ni un ou Cadascun per un costat Cada valencià d’una mare Mai aconseguirem la unitat JOGUET Tenim al Sánchez molt content amb l’avionet. No és cosa de fer algun viatge, més o menys secret És que el gasta sobretot per anar a Mercadona I per anar al váter de casa, com si fos una mona FÀSTIC Hi ha un animal que llança una negra proclama Que a les dones estan matant-les, senyor I el teu discurs negacionista contra la dama És aberrant i abominable provocant una clamor DIA A DIA Encara que tot canvia, dia a dia moltes coses que segueixen igual les xiques es queden prenyades i els xicons no saben parlar et passes la vida aprenent, caminant convidant, encertant, remenant i tingues joc o no, al final de la partida ací, amic meu, empaquetes la teua vida que ací no t’has de quedar

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

XIQUET El xiquet l’ha armat ben grossa El Podemos s’ha carregat Un partit que passa a la història El de la coleta ja s’ha cagat Que no hi queda ja massa cosa La política, fill, sempre cridòria PANTUMACA Diçese d’aquella tradició Feta amb carinyo i amor Un bon troç de pa i tomaca I per completar l’explicació Presenta’l amb modernor Com t’has quedat Madafaca? FALLA Doncs això. La Falla és el millor del món.

56 / DF

EL VERÍ DE LES PARAULES / EXPLICACIÓ DE LA FALLA

[L’EPÍLEG] Ací amb més o menys ètica Vos hem deixat l’explicació Senzilla, curteta i de porcellana Escrita tota per una sola plana Per ajudar a la comprensió No se’n passa de patètica És un poquiu massa eclèctica Com mana la tradició És molt fluixa en acabats I no ens explica qualitats En cap pàgina, i com veiem no ha pres nota la mà escriptora i a poc que anem descuidats veiem que no és fulla redentora però com sabeu, -i com sabemAixò passa en totes les ciutats I feta, com és feta, l’explicació Només ens queda fer el comiat Com és la nostra obligació Aneu amb cura, i sigau bons I planteu-li cara al pecat I per molt que s’avorriu No cal que cagueu al riu Ni que us fregueu els botons

LLETRES INFANTILS

SALUTACIÓ

Diego Pinto Muñoz

President de la Falla Infantil

Ja esta ací, ja ha arribat la tan anhelada setmana fallera! Tinc enguany la possibilitat de dirigir-me a tots vosaltres, xiquets i xiquetes de la comissió de la falla del Mercat i de tota la ciutat, per convidar-vos a que participeu molt activament de tots els actes que estan per vindre i que disfruteu de cada un d’ells. Jo ho pense fer junt a Helena, Claudia, Ana i Alba, i per descomptat amb Nacho, Marco i Carlos, i també amb tots i cadascun de vosaltres si s’acosteu per la Plaça. Enguany la falla compleix 90 anys, una xifra redona que demostra que les nostres arrels són ben fondes. Anem fermament cap al centenari quan, sens dubte, tots nosaltres tornarem a ser els protagonistes, seguint amb les tradicions que hem heretat dels nostres majors. Però això és una altra història que ja anirem escrivint. Com podeu imaginar estic vivint un any molt especial. Espere estar a l’altura que la comissió es mereix i junt a les Reines i la resta d’acompanyants deixar el llistó ben alt. Tampoc estaria malament poder arreplegar algun banderí. Ens veiem en la Plaça!

60 / DF

LLETRES INFANTILS

LES NOSTRES REINES INFANTILS

LLETRES INFANTILS / LES NOSTRES REINES INFANTILS

L’HAC DE LA LLUM QUE BRILLA EN LA FOSCOR

Maria Tomàs Garcia

i hem de fer un abecedari faller, la primera, la més equilibrada, la més de fada seria l’hac, vuitena lletra, que és muda i ve d’harmonia i també de l’hort, que de la terra al mercat i a la taula arriba en més d’un bot. Una aspiració en la pronúncia, un pont com el dels grans; una lletra de qualitat amb un perfum d’honestedat, escrita sempre sense accent. Hac, que també és d’hàbit. Honestedat, que de tan independent, és ponderada i mesurada, prudent. Hac que és prèvia a la J de Joventut, en el període de la vida d’allò possible; a la P de Perseverança i a la Ve de Veracitat, que habita en la infància alada de la vida, sempre regalada convidant a la rialla: ballant, cantant, brillant, volant, somiant, perque així és més fàcil, s t’ho proposes, la vida com un musical; moltes hores i molts assajos si t’ho proposes, esforç, assaig, treball. Això és… Hac de handicap, quan ser honest no té res a veure amb la legalitat. Hac d’hermètic en la tríada del cosmos, que ser honest no sol desparramar, doncs tanca de tal manera que no deixa passar ni el vent de la tempesta ni el líquid de la cobdícia. 64 / DF

LLETRES INFANTILS / LES NOSTRES REINES INFANTILS

Hac d’heroïcitat per allò de l’hospitalitat, que s’apostrofa amb el contacte del pronom per a tothom. Com l’hac d’hidrat, que és la unió de l’aigua i una substància. Com l’hac de l’hidrogen, la més lleugera de les substàncies conegudes. Hac d’honestedat, que és un dret, com quan a “Les mil i una nits” el geni li atorga dons i sons al de la llum, amb la saviesa i el coratge, eixes virtuts electives. Hac d’altruisme i sinceritat sense error al diccionari dels contraris. Allò que seria una hipèrbaton, val a dir, un canvi en l’ordre gramatical. Amor s’escriu també amb l’hac de la hipnosi, eixa força divina d’afinitats en la coincidència d’ànimes de primer ordre. Perquè també està l’hac de la hipoteca, d’allò hipotètic, i de les suposades operacions de retorn conegudes amb el nom d’hisenda. Una hac d’hisop, que és allò que té a veure amb el reg per aspersió. Una lletra dins la Història, que crida a l’hivern amb la desmemòria, i a la humilitat, amb la paciència de la perspectiva; a l’hidra, i a l’habeas corpus. Honestedat, que ve de l’hac de la humanitat, que és la que fa possible la falla; d’allò honorífic, i hormonal; de l’holandés i la homilia; d’allò homologat dins l’hidroavió, les hawaianes i l’harmonia; en definitiva, l’hac de l’hel·lenisme, amb la seua llum pròpia dins la foscor. I clar que l’hac de l’humor, que és l’oli del món l’honestedat. 65

LLETRES INFANTILS / LES NOSTRES REINES INFANTILS

Helena Tomás Pastor

Reina de la Falla Infantil

Vivez, si m’en croyez, n’attendez à demain; Cueillez dés aujourd’huy les roses de la vie.

Creu-me, viu i res no esperes del demà; Cull des de hui mateix les roses de la vida.

PIERRE RONSARD (Sonet a Helena)

66 / DF

LLETRES INFANTILS / LES NOSTRES REINES INFANTILS

Claudia Pinto Muñoz

Reina Infantil del Foc

Claudia comença amb la ce de la clau que ens ha d’obrir tots els panys i acaba quan vola el dia. La innocència desperta entre cotó, com un cant, com un crit, com coloms creuant el cel. Claudia és el cau de l’hivern i el cim de la falla encesa corolari del foc, espurnes que cauen cruels sobre els caps que les ignoren calidoscopi de colors canviants, corbes enceses, coets d’efímeres formes, joc que conclou, carrers callats, campanes closes, cendra que cobrirà ciutats i camps. Caldrà tancar la casa amb pany i clau, conspirar fins que arribe el nou dia.

68 / DF

LLETRES INFANTILS / LES NOSTRES REINES INFANTILS

Ana Cabrera Costa

Reina Infantil de la Festa

Trenca el silenci la banda fa calor, la traca esclata, la plaça s’ompli de fum i més d’un ninot somriu. Comença al barri la festa! S’ha treballat de valent perquè el nostre monument siga l’orgull del Mercat Quan adeu ens diga el foc entre crits de joia i plors i la falla, cendra al vol, siga només un record els fallerets portarem ben guardada en el coret la Reineta de la Festa de la Falla del Mercat.

70 / DF

LLETRES INFANTILS / LES NOSTRES REINES INFANTILS

Alba Climent Villuendas

Padrina de la Falla Infantil

Com de blanc es vist la mar quan el sol s’alça amb el dia siga ponent o llevant per tornar-nos a la vida, color d’Alba el nostre barri es pinta per quatre dies i en quatre jorns de xivarri disfruta sense manies, canta, beu, passeja, balla amb l’orgull de que Alba siga, tan alegre i tan bonica, la padrina de la Falla.

72 / DF

LLETRES INFANTILS / LES NOSTRES REINES INFANTILS

LLETRES INFANTILS / ELS NOSTRES FILLOLETS

ELS NOSTRES FILLOLETS

74 / DF

LLETRES INFANTILS / ELS NOSTRES FILLOLETS

Marco Estruch Pascual

LLETRES INFANTILS / ELS NOSTRES FILLOLETS

Marcel Faus Aparisi

76 / DF

LLETRES INFANTILS / ELS NOSTRES FILLOLETS

JÃºlia Mota Galindo

LLETRES INFANTILS / ELS NOSTRES FILLOLETS

Blanca Serrano Nieto

78 / DF

LLETRES INFANTILS / ELS NOSTRES FILLOLETS

Pablo Gregori Caudeli

EXPLICACIÃ&#x201C; DE LA FALLA INFANTIL

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI DEL MERCAT Artista del Monument Carlos Herrero Autor de l’Explicació Pere Huerta

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

CAPÍTOL PRIMER

LA PASTISSERIA CENTRAL

En la plaça més coqueta de totes les places de la ciutat, baix del campanar més vistós, ha esdevingut la notícia, d’aquelles que parla tothom, aquest mateix matí, mentre treballava tot el món. Una afamada pastísseria creadora d’un dels millors dolcets que s’han pogut fer mai, a dins d’un obrador gandià, ha amanegut amb un bon forat a l’aparador central.

Una xiqueta del poble Està al carrer plorant És de familia ben noble I ningú l’està ajudant Una parella, que per allí passejava Cap a ella de seguida s’acostat Li ofereixen tota la seua ajuda Interessant-se pel que li ha passat

84 / DF

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

Ella ara els ho conta tot Acaben de furtar-li A l’interior del seu forn Té més pena que un titot El que més mal li sap No és el furt d’aquest pastís Sinò de la recepta heretada Feta amb estima i encís Per la seua àvia estimada Perquè li la havia regalat Sent ella nena, a molt curta edat Per això estava tan apenada

L’home intenta oferir-li consol Però la pobra està molt acalorada Per això, amb l’intent es queda sol la dona li ajuda amb una bona ventada

Com passa, clar, en totes les coses han aparegut, de sobte, ací la premsa Aquestos, que miren dins de les bosses Amb molt de deler i molta més agudesa Càmeres, focus, bolis, documents Qualsevol mitjà per fer d’altaveu Formant l’opinió i els pensaments Llançant sempre la notícia a tot déu És curiós, a ella no li han preguntat perquè encara està desconsolada I abans de sentar-la baix de la portada Ja tenim el succés amb detall publicat 85

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

CAPÍTOL SEGON

ELS PROFITOSOS DE SEMPRE

Sempre que passen coses, algun “listillo” vindrà per buscar de quina manera en trau profit, en comptes d’anar a ajudar, que sempre hi vindrà millor. Sembla que encara no coneguem la força de la solidaritat i que allò que veus, si no és teu, no l’hauràs d’agafar. Cada vegada que alguna cosa ens passa Hi ha qui en trau profit, amb tota la barra Ací teniu aquest xicot corrents per la plaça Que a l’home solidari li ha furtat, el bandarra Ja sabeu tots, xicons i xicones Que sempre el més important És arribar a ser bones persones I saber que tu ets el més honrat Hi ha també, gent amb mala pata Que vindrà prest a aprofitar-se’n Capaços de vendre fins la seua gata Malifetes vàries que ningú no entén

86 / DF

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

Aquesta parella tan fina, que sembla bona gent No li interesen els plors de la xica de Gandia Tan sols volen aprofirtar-se d’aquest moment Volen comprar-li a la pobra, la seua pastisseria Què mala pata la xica, qui ho diria Primer li furten la recepta, la que més volia I després volen furtar-li també la pastisseria Què pena que té la pobra, la xica de Gandia

La policia acudeix de seguida Tothom parla de l’atracament La porta tancaràn amb una brida Mentre l’ama continue absent Però algú els impedeix arribar Es posa enmig una insensata La “poli” no podrà investigar La xiqueta està clavant la pata Aquest fet s’haurà d’esclarir Perquè l’investigar s’impedia Aquesta nena ajuda als malignes A quedar-se amb la pastisseria Un xiquet que passeja, amb el gosset que ha comprat I eixa gosseta pressumida, que hi veu allí al costat El gosset no es fia d’aquestos, és un gosset honrat li fa un gest d’advertència, a “aquestos” els ha pillat Cal tindre cura sempre amb tot allò que feu No val mai per a res, la bobada d’aparentar I a tot el món molt bé, sempre, hem de tractar Com diuen, adascú a la seua, i tu a “lo” teu

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÃ&#x201C; FALLA INFANTIL

88 / DF

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

CAPÍTOL TERCER

PRENDRE’S LA VIDA AMB TRANQUIL·LITAT De vegades hi ha persones que, tot i que problemes tindran, saben estar amb calma I prendre’s les coses amb tranquil.litat. És important en tot moment, saber mantindre la compostura. En allò que vas fent i si de cas fer algo de costura o per exemple, anar a prendre el té. D’aquesta manera, tu t’asserenes i encara millor pots pensar. Ja sabeu: o agarreu fil i agulla o un got de “colacao”

Amb monocle, bon gest, barret i una taceta de té Aquest senzill homenet, des d’allí dalt observant Mira l’escena que passa i va decidint què fer Haurem de cridar a la “poli”, això s’està pensant I també, com veieu, ocupant les altures, Al campanar més fi, un poc més enllà Hi ha un gatet xicotet que vol aventures Mentre observa, mira i mossega el capellà

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

CAPÍTOL QUART

LA INVESTIGACIÓ DEL CAS

Hi ha dos xiquets molt llestos, i també una miqueta rarets que parlen de plantes al testos i de les que habiten les parets Han patit bulling a l’escola Per ser molt intel.ligents Semblaven no donar bola I encisen a totes les gents Hui han rebut un encàrrec, investigar junts aquest fet A un d’ells li diuen Sherolck i l’altre és el seu amiguet Els dos són un bon exemple D’esforç i de superació Per molt que es burleu, nosaltres Sempre hi serem a l’acció!

90 / DF

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

Sherolck ho observa tot, no es deixa mai cap detall li té igual si estudia un got o clavar-se a un amagatall recullen proves i proves i algun que altre document algunes pistes són noves i parlen també amb la gent Moriarti!!! Diu de sobte Moriarti!!! Diu de repent I Watson li diu: que passa? “Benvolgut, sé les respostes Quan se’m meneja la dent” Han vingut junts a esta hora A una sala de l’Ajuntament Amb una pista molt aclaridora A explicar-li-la a tota la gent Moriarti, eixe dia, volia impressionar A una xiqueta rosseta, que el fa somiar I tant, tant li agrada, que si amb ella vol estar Una recepta molt bona, hi havia de furtar Moriarti és un xic ignorant Sense amics i molta maldat I no sap que ha d’anar superant Molt poc a poc amb l’edat

Al zeppelin que tenim ací dalt Està la xiqueta que tant li agrada Ell sap ben sabut que ha fet mal, I demanarà perdó, ara per la vesprada

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

CAPÍTOL CINQUÉ

ELS LLIBRES i LA LECTURA

Aquesta història que s’ha llegida La recull, ja sabeu, un bon llibret I el nostre Iaio, tranquil i pacient Des de les pàgines en trau la vida Serem intel.ligents a través de la lectura Històries, coneixements i molta cultura Serem responsables a través de la lectura Atents, llestos, solidaris i cap amargura Esperant que aquesta història vos haja a totes i tots agradat Torneu-la a llegir sencera Per entendre què s’ha explicat Mireu els ninots que xulada I com de bé s’han pintat Eixe poblet, i cada teulada, cada carrer apareix ben cuidat

92 / DF

SHERLOCK HOLMES i EL MISTERI EL MERCAT / EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

CAPÍTOL SISÉ

UN NOU MISTERI PER ACLARIR

Sherolck ha vist coses rares Mentre ha estat investigant I li ha ensenyat a tots els pares Un misteri prou angoixant Com és possible que esta falla, Tenint tanta solera i qualitat No reba cap premi - per a la xicalla És una miqueta estrany, veritat? Ha de ser, segur, un malentés Que ningú vol que les coses Es facen malbé i a l’inrevés El Presi, la Reina i el altres A Sherolck li han demanat Que investigue per nosaltres I un poc també per al veïnat I com diu cada conte Cada conte contat Aquesta història és finita Ja ho tenim tot explicat i… Conte contat, conte acabat i esperant que aquest misteri - que té forma d’encanteri puga ser prompte explicat 93

DICCIONARI [crĂtic] FALLER

(Particular, Parcial i Provisional) Santi Tacat

DICCIONARI [crític] FALLER

A 96 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Artista.Poques persones més importants que l’autor del monument, cadafal o falla, protagonista indiscutible de la festa. No hi ha festa sense falla i no hi ha falla sense l’artista que la pensa, la construeix i la pinta durant tot un any. Poc valorat està en tot l’engranatge festiu, apenes si se l’anomena i el seu nom apareix, sovint en xicotet, en el llibret. Hauria de ser també guardonat en la plaça com a autor de la falla triomfadora? Només a mi em sembla una anomalia esta absència?

DICCIONARI [crític] FALLER

Arxiu (faller) Conjunt de documents escrits o gràfics que conformen la història d’una comissió fallera. A pesar de ser importantíssims, estos fons no podem trobar-los pràcticament en cap casal. I fins fa quatre dies tampoc en la Junta Local. Com conèixer les històries i els protagonistes que l’han fet possible? Només en la memòria de les persones més velles es conserva sovint la història de la falla, informació que va desapareixent quan ells ho fan.

98 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

B 100 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Banda.1. De música. Conjunt de músics, cada vegada més pocs, que posa ritme al barri durant els quatre dies de festa. Imprescindibles “Paquito el xocolatero”, “Pepita Creus” i “L’entrà de la murta”, pasdobles duracel que sonen i sonen i sonen i sonen darrere les comitives falleres. 2. De la fallera. Element ornamental que les falleres duen creuant-los el pit on s’identifica el càrrec que ostenten: Foc, Festa, Poesia o Falla, regnats efímers que la banda perpetuarà guardada en un calaix tota la vida. Per cert, podeu imaginar de qui va ser la idea de posar la bandera d’Espanya en les bandes de les Reines de la Falla?

101

DICCIONARI [crític] FALLER

Banderí.S’ha convertit en la joia de la corona de la festa fallera. És l’objectiu principal de desig, la plasmació material dels somnis de tot un any de treball i creativitat. Si no hi ha banderins és com si res haguera valgut la pena. Oblidem, potser, que la falla és sobretot festa, germanor, compartir un projecte comú, alegrar la ciutat amb música i coets, omplir-la de poesia i foc i no una competició.

102 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

103

DICCIONARI [crític] FALLER

C 104 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Casal.Centre neuràlgic de tots els combois i mangoneigs fallers. Hi ha qui passa més temps en el Casal que en sa casa, sobretot en època de preparar cavalcades o festivals. Una part principal del casal és el bar i la seua figura imprescindible, el casaler, encarregat que tot estiga en ordre i que el personal pague les consumicions. Catedral del truc, a les seues parets pengen trofeus i records del passat junt a taulellets de ceràmica valenciana, una gal·leria de presidents o reines i fotografies de Pedro Laporta, Pere Millet i Salva Gregori dedicades per les Falleres Majors. Casal és la més comuna, però hi ha altres denominacions per als locals, segons la imaginació de cada falla: Cau, Lloc, Racó, Llar… Per cert, els de la Falla d’un barri asiàtic no saben que Llar és una paraula femenina? Perquè en la façana llueix amb lletres ben grans “Llar faller” sense que els pulcres delegats i delegades del llibret s’hagen indignat encara. Més d’un conflicte amb els veïns a causa del soroll o de les olors a “torrà” ha acabat com el ball de Torrent. La frase: “si no li agraden les falles vaja-se’n a la muntanya” podria ser una de les raons.

105

DICCIONARI [crític] FALLER

Crítica.Element consubstancial de la festa. La falla, el monument, està basat en la crítica a alguna persona, animal o cosa que no els ha agradat a la comissió. S’emporten la palma els polítics, siguen de l’àmbit que siguen, la Junta Local Fallera i els famosets de la premsa rosa. O siga, els que manen i els que fan enveja. Sí, efectivament es tracta d’una venjança efímera contra la que no poden (ni deuen) actuar els afectats. Una represàlia que acaba feta cendra, però que més d’un somia amb tornar algun dia.

Coet.Responsable de la major part de decibelis que inunden la ciutat. Poden tindre forma de mascletà (les més organitzades i segures), de despertà, (molt “estimada” pels ciutadans que no són fallers i que la nit anterior han patit un karaoke fins a les quatre), o de piuletes i tronadors (a qualsevol hora i en qualsevol lloc, com ara papereres, jardineres o entrepans de mortadel·la), seguits de crits de joia i alegria dels més joves. El seu olor de pólvora evoca la primavera, la festa, i el seu soroll deixa un xiulit en l’oïda que a algú li dura tot l’any.

106 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

107

DICCIONARI [crític] FALLER

Cassalla.Beguda blanca que forma part del ritual fester. Es pren com a pròleg de l’imprescindible esmorzar, del reconfortant dinar i dels sopars de sobaquillo tradicionals. O siga, tot el dia. Ha donat peu a la frase popular: “una cassalleta i se n’anem”, que repetida diverses vegades amb un ritme determinat sol ser contestada amb una altra: “Aneu-se’n a casa ja”, que sona igual però amb un sentit totalment distint.

108 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Cremà.Pira nocturna que acaba amb un any de treball i il·lusió. La cremà representa el final, però també un principi, ja que sobre les cendres s’inicia el projecte del nou any faller. Són obligatoris alguns crits de guerra contra els bombers de caire homòfobs que van substituint-se per altres políticament correctes. El que no canvia són les llàgrimes de les falleres mentre veuen com les flames acaben amb el seu regnat. Snif! El foc tot ho purifica, tanca el cicle del fred i la foscor per donar pas a la primavera i a l’aroma de la tarongina.

109

DICCIONARI [crític] FALLER

D Directiva.- (també Executiva) Les comissions falleres estan dirigides per un president/a i un equip de persones que es distribueixen les tasques pròpies de la festa. Els càrrecs tenen noms rimbombants però en el fons són 3 o 4 els qui fan més faena que un burro, no cobren un duro (els costa diners de la butxaca) i damunt són criticats per la resta de la comissió. Davant d’este panorama encara hi ha baralles per tindre algun càrrec en la falla, cosa que no entendria ni el propi Freud (si alçara el cap).

110 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

E Esmorzar.- (també conegut com esmorzaret) Reunió setmanal de les directives per posar al dia la faena durant 15 minuts i de pas menjar-se un entrepà de 80 cm amb xulles, llonganisses, pebre torrat, salmorra, olives xacades, vi, cacau i tramús, carajillo i discutir a grans veus sense que mai arriben a les mans. Tot acaba amb una partida de truc o de xamelo fins aproximadament les dos, quan tornen a casa a dinar, que la fam no perdona. L’esmorzar és una de les tradicions més envejades del món faller i dels valencians en general. Algú hauria de registrar-ne els drets. Espai amb els xinos. 111

DICCIONARI [crític] FALLER

F 112 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Falla.Paraula polisèmica que crea una certa confusió entre els interlocutors. Falles són la festa, falles els monuments i falles les comissions. Una frase com ara: les falles planten falles en falles, és perfectament rigorosa però també un empastre inintel·ligible per a algú que no estiga familiaritzat amb els temes. És per això que s’empren sinònims com ara monument, cadafal, comissió, organització, festa josefina o celebració. En els mitjans de comunicació foranis solen emprar darrere de terme falles el topònim valencianes. Per si acàs es confonen amb les falles segovianes o gaditanes, dic jo.

Fallera/Faller.La fallera és la figura femenina que ostenta el protagonisme de la festa. La tradició mana que siga exaltada amb un seguit d’actes: demanà, proclamació, presentació, i que durant els dies de falles estiga a tothora amunt i avall perfectament abillada i amb bona cara, cosa en alguns casos ben difícil a causa de les sabates noves i del excesos nocturns. El faller té un paper secundari en el món de la festa, però durant tot l’any treballa (i renega) i paga la quota perquè el dia de la plantà tot estiga, miraculosament, al seu lloc.

113

DICCIONARI [crític] FALLER

Foc.Símbol de la purificació. En la falla cremem l’efígie que representa tot el que considerem nociu per a les nostres vides. Ritual pagà que segons els etnòlegs té un carácter lustral d’ofrena als deus, singularment al sol, tot coincidint amb els cicles agrícoles. Este ritual s’exten per tot el Mediterrani i pren diverses formes. La pel·lícula Amarcord de Federico Fellini, la més valenciana de les pel·lícules segons Josep Piera, n’és un bell exemple. El foc es manifesta durant les falles de formes diferents: els coets (despertà, mascletà, castell, etc.), la cremà (el foc en tot el seu esplendor) i per últim, però no menys important, el foc per a torrar, element que no falta en cap casal, carrer o establiment on es troben 2 fallers com a mínim.

114 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

115

DICCIONARI [crític] FALLER

Foc i Flama.Publicació editada per la Junta on s’arrepleguen tots el monuments de l’any en curs i algunes dades de l’anterior. Darrerament ha entrat en la moda “enciclopèdica” dels llibrets, més pel format i el pes que no pels continguts. A mig camí entre les revistes del cor i una publicació del CEIC Alfons el Vell, el Foc i Flama té moltes virtuts, però no algunes de les funcions que li calen a la festa: la difusió de les falles amb informació pràctica i desconeguda per al públic potencial, -no oblidem que es tracta d’un recurs turístic importantíssim-, i la de document històric d’un any de treball, és a dir, una memòria fallera. Qualsevol interessat hauria de poder adquirir-ho sense necessitat d’influències i “trapicheos”. Caldria també reduir el “pes” llevant-li un poc de “salsa rosa”.

116 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

G Germanor.Paraula molt usada en el món faller però poc practicada. “Sopar de germanor”, “germanor fallera”, “tots a una veu, germans vingau...” Un terme que entra en colisió amb molta regulació, un excés de normativa, estatuts farragosos i comissions disciplinàries. Serà per això de que els germans es porten com el gat i el gos? 117

DICCIONARI [crític] FALLER

H 118 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Himne.No sabem si cada falla en té un perquè no solen cantar-se molt en públic. Més aviat serveix per reafirmar la identitat col·lectiva de portes endins. Juntament amb l’escut, l’himne és l’únic element identitari de que disposa una falla, com qualsevol altra associació. Tota la resta pot ser perfectament intercanviable. Alguns dels himnes més coneguts tenen clares reminiscències sarsuelístiques (a imatge de l’Himne Regional) o de pasdoble, més festiu i cantable en condicions poc propícies.

Humor.Element imprescindible en la festa: “Burlar-se de la música i del tocador” és la frase que millor s’acopla, o hauria d’acoplar-se, a l’esperit faller. Crítica i ironia que, fetes amb gràcia i enginy, substenten la raó de ser d’esta festa. Qualsevol pot ser objecte de crítica des de les falles, excepte les pròpies falles, que solen prendre’s amb bastant mal humor la sàtira externa. Com segurament passarà amb esta.

119

DICCIONARI [crític] FALLER

J 120 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Junta Local Fallera (Fdf, la Junta).Equip que dirigeix els destins de les falles de Gandia. El president és elegit per votació entre tots els fallers i forma el seu equip amb les persones que considera més adients. Si t’acostes a qualsevol casal a on estan fent alguna reunió (de treball o no) coneixeràs de primera mà infinitat d’arguments (irreproduïbles en horari infantil) de per què la Junta és l’origen i conseqüència de tots els mals que pateixen les falles. Al president de la Junta actual, un músic jove, li ha tocat dirigir l’orquestra del Titànic sota la tormenta perfecta, una conjunció de canvis polítics -locals i autonòmics-, crisi econòmica i carpetes plenes de marrons. El seu alt paper de representació en la societat gandiana, al nivell d’un regidor o inclús de l’alcaldessa, el fa un càrrec molt desitjable des d’àmbits polítics i/o empresarials. La JLF és l´únic organisme en tota la Comunitat Valenciana que no depén orgànicament de cap institució política. Pren les seues decisions de manera autònoma, cosa molt positiva en els temps que corren, tot i que tant econòmicament com per qüestions logístiques el suport de l’Ajuntament i d’altres administracions és fonamental, cosa no tan positiva perquè fa minvar la seua autonomia. O siga, un tira i arronsa permanent entre poders. Té la seu al Museu Faller (el seu finançament, o la falta d’ell, va ser un dels temes calents que li va tocar resoldre a l’actual President), encara que els agrada ocupar les sales més nobles de la Casa de la Marquesa i del Palau Ducal quan tenen actes de lluir. 121

DICCIONARI [crític] FALLER

Jurat.Si férem una breu enquesta entre els fallers, arribaríem a la conclusió que la seua falla “sempre” ha resultat perjudicada pels jurats. Segons ells són gent poc qualificada en alguns casos i sempre al servei de foscos interessos. S’han acordat desenes de fórmules per l’elecció dels membres dels distints jurats i sempre acaben qüestionant-se les seus decisions. Hi ha qui proposa una espècie de VAR faller (amb v baixa, l’altre ja el tenen) per tal de poder jutjar als jutges. Però també hi ha qui afirma que sense eixes polèmiques s’acabaria la salsa entre les falles. Siga com siga, els jurats, segons la majoria de fallers, sempre ho han fet, ho fan i ho faran, malament. La sang, tanmateix,no ha arribat, almenys fins ara, al riu.

122 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

“Kitch”.-

Paraula alemanya per designar, més o menys, el que tota la vida s’ha dit ací “coentor”. És un terme que els tòpics i la tradició relacionen amb l’estètica valenciana i amb la fallera en particular. El barroquisme d’arrel popular genera sovint composicions no molt ajustades a allò que s’enten com “bon gust”. La coentor també té a vore amb l’ostentació i la simulació. Voler aparentar ser més ric, més poderós o més fi, forma part del perfil coent que dibuixa el nostre bagatge teatral. Molts dels sainets que es feren populars entre finals del XIX i principis del XX, tenien la intenció de deixar en ridícul, amb gràcia i bon humor, la coentor dels valencians que es creien més elegants si parlaven en castellà i vestien com a senyorets de la capital en compte de com ho fa el poble. Efectivament, els valencians i els mediterranis en general som, si seguim amb els tòpics, excessius, vitalistes, exagerats, cridaners, barrocs, intensos, radicals… i això, justament això, són les falles. Les grans virtuts i els grans defectes de les falles. Coentor inclosa. 123

DICCIONARI [crític] FALLER

L 124 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Llibrets.Fins fa uns quants anys eren publicacions modestes que servien bàsicament per a donar a conèixer les falleres i l’explicació de la falla. Al final s’incloïen dos o tres col·laboracions literàries d’algun lletraferit local sobre temes del barri o de les falles i molta, molta publicitat, que al capdavall era el suport de la festa. Amb l’afany de millorar la qualitat literària i de pas involucrar als intel·lectuals desafectes a la festa, la part literària va anar creixent, creixent, creixent, fins a convertir aquell modest llibret en una autèntica enciclopèdia que parlava dels temes més exòtics imaginables. Egipte, l’obsolescència, els animals, el sexe, els colors o el karma han sigut algunes de les monografies memorables. Els responsables dels llibrets es van convertir, en poc temps, en autèntics editors, anaven a la caça de firmes il·lustres, buscaren temes originalíssims i, sobretot, es van ensenyar a demanar a les impremtes que volien enquadernació amb tapa dura. Esta inflació no ha remés del tot, però la crisi per un costat i el sentit comú per l’altre han anat reconduint la situació i sembla que la majoria de llibrets han tornat a ser “llibrets” on, evidentment, allò important és un contingut que parle de la festa i del barri, i que arribe a la gent. No la tapa dura.

125

DICCIONARI [crític] FALLER

Ligorio Ferrer (Mostra de teatre) Conegut popularment com Ligoriet, fou un prohom de les falles fundacionals i dels sainets dels anys 20 i 30, que dóna nom al concurs de Teatre en Valencià organitzat per la Federació de Falles. Este certamen s’inicià en els anys 70 del segle passat, amb l’objecte de recuperar, segons els mandamassos del moment, la forma més genuïna i autèntica del teatre valencià: els sainets. Des dels anys 90 fins a primeries del segle XXI el concurs de teatre va esdevenir un autèntic fenomen popular gràcies a la seua modernització, amb representacions que omplien de gom a gom el Teatre Serrano, adaptacions d’obres (no sols comèdies) d’autors d’arreu del món al valencià i jurats de gran prestigi. Van sorgir grups d’aficcionats d’alt nivell i fins i tot dramaturgs reconeguts en tot l’àmbit lingüístic. El teatre fet per les falles, com era habitual, també va generar agres discusions, debats en la premsa local, menyspreu als jurats i tema de crítica en la falla d’una plaça molt gran, que tenia mal perdre. Ja fa molts anys que esta falla no fa teatre mentre que la companyia a la qual criticaven ha seguit representant obres i guanyant premis i consideració dins i fora de les falles, ací i en moltes altres poblacions. És evident que, en este cas, els aguts crítics de la plaça gran van ser uns visionaris. 126 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Museu Faller.-

Fruit dels esmorzars entre un expresident de la Junta molt cabut i d’un exalcalde amb esperit de capità moro (açò ho pague jo!), el Museu Faller va passar de ser un somni a convertir-se en realitat, aclamat pel món faller que no sabia la que li esperava. Començant per la ubicació (molt allunyada del Centre de la ciutat on transcorre la festa), seguint per una distribució d’espais gens adaptada a les necessitats i usos fallers, continuant perquè no hi havia una col·lecció d’objectes que donara raó de ser a un Museu, i acabant (de moment) per un finançament pensat per a uns temps de bonança econòmica, el Museu Faller s’alça enmig d’un barri sense vida com una ànima en pena. De l’espai que en diuen museu i del nom de Museu, millor parlem un altre dia. O no. 127

DICCIONARI [crític] FALLER

Mercat.- (Falla del) Una de les més antigues de la ciutat. Fou fundada l’any 1929 per Josep Mascarell, botiguer de teixits del carrer Ausiàs March. Deu el seu nom al desaparegut Mercat que va ocupar l’espai central de la plaça fins a mitjans dels anys 60 dels segle passat. Curiosament la plaça no s’ha dit mai oficialment “del Mercat” i la falla no ha pres mai els distints noms que ha tingut la plaça (Constitució, Caudillo, Major…). A pesar de ser un dels monuments més visitats degut a la seua ubicació privilegiada entre l’Ajuntament i la Seu, al costat del Palau i a la vora de de les Carmelites, de les Clarisses i del Museu de l’antic Hospital de Sant Marc, els fallers es queixen (quin faller no es queixa?) de la poca contribució econòmica que toben en les institucions polítiques i eclesiàstiques. En resum un barri amb molta història però amb pocs diners per a festa, que els fallers supleixen amb molta constància, treball i bon humor.

128 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

129

DICCIONARI [crític] FALLER

N 130 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Ninot.Figura humana feta tradicionalment de draps, pasta, fusta o cartó. Actualment, les més voluminoses es fan de suro blanc, cosa que permet formes més lleugeres i de major mesura. Un gran nombre de monuments estan fets amb poliestiré expandit (poliexpan), fàcilment treballable amb serres de calor. La seua combustió produeix un fum carregat de partícules contaminants gens beneficioses per al medi ambient, cosa que ha provocat severes crítiques dels ecologistes. Des de l’administració pública s’està impulsant la recerca de nous materials per a unes “cremades” netes. Els ninots, siguen de cartó, de fibra de vidre o de poliexpan tenen com a missió representar de forma caricaturesca personatges coneguts per tal d’exagerar els seus defectes i ser objecte de crítica. Segons les normes i la propia tradició hi ha un ninot en la ciutat que és indultat del foc per les seues bondats artístiques, encara que enguany s’ha organitzat una bona escama amb una falla que els va indultar pràcticament a tots sense que intervinguera cap jurat, i va deixar poc més que el remat per a la cremà. “Eixiràs en la falla” era l’amenaça que rebien aquells veïns del barri que es negaven a contribuir econòmicament o s’enfrontaven amb els festers. Actualment, l’afirmació “no eres ningú si no ixes en la falla” té més a vore amb l’obsessió per la imatge que de manera estressant s’ha impossat entre els governats i els famosos, des de la majoria de cadenes televisives i sobretot des de les xarxes socials. Trien vostés si volen o no ser un ninot de falla.

131

DICCIONARI [crític] FALLER

P 132 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

Polítics / polítiques.Persones dedicades a la gestió de la cosa pública en l’àmbit local, autonòmic, central o internacional. Solen estar presents sempre en les falles en forma de ninot, destinats a la crítica i inexorablement a desaparéixer entre flames. Des de sempre, la festa i el poder s’han dut malament. La transgressió que està en els fons de tota manifestació festiva popular ha intentat ser prohibida o domesticada per l’autoritat competent. Les falles no han sigut una excepció. La dictadura franquista va saber portar-les al seu terreny, eliminant tota forma de transgressió i transformant-la en una mostra del “regionalismo bien entendido”. Encara hi podem trobar alguna recialla tot i el munt d’anys que en fa d’això. El poder actual, des de la seua situació de gran mecenes, no es queda curt a l’hora de buscar un aliat i no un contrapoder en l’autèntic moviment popular de masses que són les falles. Allà on hi haja un acte faller trobarem, com a mosques en un pastís, polítics de tots els colors, mudats o inclús en saragüells, amb fotògraf oficial incorporat o fent-se selfis amb el mòbil. A Gandia han arribat a ser tan “importants” els càrrecs dels directius fallers que en molts casos han fet el bot a la política com a fitxatges estrella dels partits. En l’actual corporació, pràcticament un terç dels regidors provenen de càrrecs fallers, cosa que demostra la trascendència que ha adquirit la festa en la ciutat.

133

DICCIONARI [crític] FALLER

Pressupost.Maldecap màxim dels mandataris fallers. Acabar un exercici sense dèficit i inclús amb algun banderí, encara que siga literari, és la màxima aspiració d’un president de falla. I té més mèrit que ser ministre d’economia, que pot pujar els impostos quan ho necessita. O regidor de Gandia, que pot fer tots els anys pressupostos il·legals amb la mateixa barra amb que s’afaita la barba.

134 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

135

DICCIONARI [crític] FALLER

R Reunió.Discussions inacabables entre fallers que comencen amb una cassalla i solen acabar amb un entrepà i una partida de truc. En algun cas, pot ser una excusa per a evitar responsabilitats domèstiques, segons una llegenda urbana prou estesa.

136 / DF

DICCIONARI [crític] FALLER

S Sant Josep.Sant baró, de professió fuster, parella de la Verge Maria i pare putatiu de Jesús, al qual es dedica la festa de les falles. Però ningú diria que tenen un component religiós si atenem a la processó que li fan de mala gana al Sant fuster o al passacarrer anomenat ofrena que acaba omplint de flors la figura de Mare de Deu dels Desemparats, coneguda popularment com la Geperudeta, patrona de Gandia per decret.

137

CENS FALLER, PREMIS i RECOMPENSES

CENS FALLER / PREMIS / RECOMPENSES

President Toledo Gasquet, Julian Vice-President 1º Momparler Faus, José Luis Vice-President Econòmic Pastor Pinto, Francesc Vice-President de Cultura García Giménez, José Javier Secretaria Cascant López, Clara Vice-Secretari Malonda Vidal, Salvador Tresorera Alfaro Lloret, Marta Lotera Malonda Vidal, Pepa Delegada de Festes Alfaro Lloret, Paula Delegada de Cavalcades Borras Lloret, Ana Rocamora Gonzalez, Madeleine Delegada de Jocs Roche Garcia, Marilola Delegada Artística García Pastor, Ana Delegades de Casal Lloret Bravo, Mª Lola Roche García, Marilola Delegat de Llibret Muñoz Vidal, Luis Delegat de Emissió Castellá Bañuls, Xavier Web Master Jurado Romero, Teo Imatge, Só i Audiovisuals Tomás García, Manuel Renu Martínez, Borja Delegades de Protocolo Caballero Peiró, Ana Donet Subiela, Arantxa 140 / DF

CENS FALLER / PREMIS / RECOMPENSES

Executiva

Alfaro Lloret, Antonio García Escrivà, José Luis Lobo de Lara, Eduardo Muñoz Soler, Isidor-Vicent Picazo Martín, Manuel Ramos Reig, Pedro Vicente Ramos Sendín, Pedro Rovira Burguera, Joan Ruano Aparisi, Francisco Vocals

Abril Aparisi, Laia Abril Aparisi, Marc Alfaro Mari, Mar Alfaro Perez, Antonio Amoros Olaso, Alícia Aparisi Borrull, Silvia Aparisi Costa, Llorenç Aparisi Muñoz, Ainara Aparisi Vila, Jesús Aspas Gil, Raquel Bañuls Vidal, Ángel Bayo García, María Belda Armengol, Gemma Mª Berto Fuster, Begoña Bohigues Romero, Borja Boluda Marzal, Juan Andrés Borras Mut, José Braco Moral, Gema Braco Moral, Rael Caba Vidal, Marina Caballero Peiro, Ana Cabrera Tienda, Silverio Camarena Catalá, Rubén Canet Peiro, Julio Carbonell Ordiñana, Natalia Caro Giménez, Manuel Carpio Migueles, Esteban Carpio Perez, Esteban Cascant Paya, Ramón Castellá Sendra, Marc Castelló Escrivá, Amparo Castillo Creus, Lorena Catalá Carbó, Jesús Catalá Jiménez-Tigre, Ana

Català Marco, Marisa Català Vidal, Paula Caudeli del Rio, Marta Cárdenas Marcos, David Climent Agut, Gabriel Climent Aparisi, Alberto Climent López, Angel Climent Momparler, Salvador Climent Momparler, Vicent Climent Puchades, Iñaki Climent Puchades, Itziar Climent Roche, Alba Climent Roche, Jorge Colominas Sarrió, Amparo Colominas Sarrió, Mª José Colominas Sarrió, Pilar Costa Bosch, Elvira Costa Bosch, José Mª Costa Bosch, Juan Costa García, Ana Mª Costa Soriano, Mª Carmen Costa Vazquez, Laura Cotanda Coll, Emilia Cuquerella Marti, Carlos De la Fuente Martínez, Manoli Del Rio Olaso, Marian Domingo Claveria, Marcos Donet Donet, Mateo Escoto Boquer, Juan Carlos Escriva Velo, Mª José Esteve Castañer, Elisa Estruch Artés, Borja Estruch Lloret, Antonio Estruch Lloret, Carmela 141

CENS FALLER / PREMIS / RECOMPENSES

Vocals

Estruch Mascarell, Antonio Faus Giménez, Mónica Faus Sanmateu, Sonia Faus Torres, Javier Felis Reig, María Fernandez Pallares, Victor Fernandez Prieto, Victoria Ferrer Ferrer, María Frau Mascarell, Laura Galindo Torrens, Estela Galindo Torrens, Miguel García Claver, José Javier García Lacomba, Marta García Lacomba, Natalia García Pastor, María García Pastor, Marta García Villuendas, Paloma García Bañuls, Rosa García Carnicero, Rafa García Hernández, César C. García Mañó, Maria T. Gardó Moragues, Juan José Gomar Fernández, Carlos Gómez Martínez, Joan Gómez Ortuño-Martínez, Javier Gómez Ortuño-Martinez, Olga Gonzalez Signes, Blanca González Bermudez, Chema González Llevallois, David González Luque, Silvia Gómez Pinedo, Verónica Gregori Soler, Beatriz Guerola Sánchez, Jordi Guerrero Boix, Gemma Guillem Amoros, Clara Guillem Amoros, Fernando Guillem Barber, Fernando Hernández Bertó, Cristina Ivars Martínez, Elena Ivars Medina, Laura Juan Fernández, Mariola Juan Martí, Francisco Jurado Soto, Pablo Lacomba Camara, Natalia Lerma Castelló, Clara Llinares Pascual, Amparo Llorca Pellicer, Rosario Lloret Bertó, Sara Lloret Bravo, Ana 142 / DF

Lloret Ferri, Carmela Lloret Martí, Maite Lobo Colominas, Beatriz Lobo Colominas, Eduardo López Lopez, Pepa López Seguí, Paco Lorente Belda, Alberto Lorente García, Paula Maldonado Bayo, Alicia Mañó Bixquert, Mónica G. Marco Pereto, Candela Martí Bou, Amparo Martí Claver, Francisco Martí Soldevila, Joan Martínez Gonzílez, Manuel Martínez Martín, Xenia Martínez Novell, Angeles Martínez Novell, Juan Martínez Valero, Agata Martínez Viñarta, Maria Martínez Viñarta, Vanessa Martínez García, Eva Martínez García, Nicolas Martínez Riera, Begoña Mas Pardo, Jaime Mascarell Torondel, Ángeles Maza Casas, Maria Melo González, Manuel Micó Faus, Flavia Micó García, Salvador Miguel Martín, Miguel Angel Migueles Hernández, Maite Mingote Martín, Esther Miñana Olivares, Julia Miñana Soler, Ana Moll Orengo, Victor Moll Pons, Virginia Montava Rodríguez, Jordi Montesinos Jorge, Amparo Moragues Ferrer, Juan Carlos Morant Charco, Andrea Moreno Martínez, Ainoa Moreno París, Juan Mosquero Moncho, Eva Muñoz Gómez, David Muñoz Martínez, Paula Muñoz Velasco, Alba Nadal Moll, Juan Miguel Nadal Toledo, Rubén

CENS FALLER / PREMIS / RECOMPENSES

Vocals

Nadal Toledo, Sandra Navarro Gimeno, Inma Nieto Grimalt, María Nogueroles Pérez, Ángela Novell Tarraso, Marita Nules Parra, Juana Olaso Costa, Francisco Olaso Pozuelo, Aina Olaso Pozuelo, Arnau Olivares Signes, Pedro Ortolá Navarro, Lara Pallares Gadea, Mª Pilar Pardo Garcia, David Pardo Peiró, David Pardo Wauters, Aida Pardo Wauters, Judit Pascual Climent, Andrea Pascual Galera, Mireia Pastor Ortolá, Francesc Pastor Pinto, Laura Pastor Pinto, Lucia Pastor Tur, Isabel Pastor Tur, Mar Pedregal Gallego, Ivan Pellicer Canoves, Lucia Perdomo Alorda, Sofia Pérez Belda, Emilio Pérez Chafer, Sabina Pérez Costa, Carlos Pérez Cotanda, Alicia Pérez Cotanda, Emilio Picazo Esteve, Elena Picazo Esteve, Marta Picazo Martín, José Luis Picornell Morant, Raquel Pinto Gracia, Yolanda Pinto Pitarch, Adelín Pla Climent, Marina Pons Escrivá, Virginia Pozuelo Acayos, Dolores Pozuelo Acayos, Pedro Emiliano Puchades Ferrer, Maite Ramos Aparisi, Pablo Ramos Aparisi, Silvia Ramos Reig, Cristina Ramos Sendín, Maruja Rees Martí, Javier Reig Galiano, Dolores Reig Galiano, Pepa

Ribera Ramos, Andrea Ribera Torregrosa, José Ribes Boigues, Belen Rovira Ramos, Joan Rovira Ramos, Marta Ruano Llinares, Francisco Ruano Llinares, María Salcedo Palacios, Lucia Samper González, Nieves Sanchez Samblas, Mª José Sanchis Colominas, Carles Sanjuan Domenech, Marc Sanjuán García, Román Sanrosendo Martínez, Teresa Sansaloni Sifres, Emilio Sendra Moncho, Nuria Serena Hermoso, Aroa Serra Climent, Susana Serrano Fayos, Paco Serrano Flores, Jesús Serrano Flores, Óscar Silvestre Payan, José Francisco Silvestre Pérez, Claudia Silvestre Pérez, Damian Silvestre Pérez, Jana Soria Collados, Manuel Soto Luna, Angela Subiela Martínez, Vicenta Toledo Gasquet, Dora Toledo Gasquet, Felix Tormo Fernández, Vanessa Torregrosa Carbo, Aurora Torres Ciscar, Cynthia Torres París, Vicente Torró Barrios, Sara Tur Marco, Isabel Vadillo Parra, Tomas Valero Nova, Benita Vallet Bonet, Moises Vázquez Blanco, Belen Velasco Navarro, Eric Vidal Malonda, Inma Villuendas Camacho, Paloma Viñarta Llinares, Isabel Vizcaino Palacios, Francisco de Paula Wauters Ripoll, Petra Xaixo Peiró, Martina 143

CENS FALLER / PREMIS / RECOMPENSES

Cens Infantil

Alfaro Tormo, Antonio

Estruch Alfaro, Mar

Alvarez Oliver, Zoe

Estruch Pascual, Marco

Aspas Mejias, María

Galindo Donet, Marc

Balsells Nules, Laura

Galindo Donet, Miguel

Bañuls Arbona, Angel

García Caba, Cayetana

Bañuls Arbona, Laia

García Caba, Rafa

Boix Alemany, Blanca

García Mañó, Sara

Boix Boscá, Mireia

Gómez Caballero, Carmen

Cabrera Costa, Alba

Gómez Caballero, Lucas

Cabrera Costa, Ana

Gómez Gregori, Blanca

Camarena Serra, Ariadna

Gómez Gregori, Pablo

Camarena Serra, Nicolás

Gonzalez Sanz, Gerardo

Canet Gómez, Daniela

González Felis, Hugo

Canet Gómez, Irene

González Felis, Lucía

Cano Pellicer, Alejandro

González Samper, Martina

Carpio Migueles, Marta

Gosp Gómez, Greta

Castaño Miñana, Julia

Ivars Fernández, Marc

Castella Sendra, Ester

Jurado Soto, María

Castella Sendra, Marc

Jurado Soto, Pablo

Climent Villuendas, Alba

Lledo Llinares, Jorge

Costa Martí, Clara

Llobell Vives, María

Costa Martí, Maria

Lobo Bayo, Aitana

Costa Vazquez, Marcos

Lopez Gavilá, Irene

Cuesta Mañez, Inés

Lopez Serena, Daniela

Escoto Faus, Carlos

Lopez Serena, Paco

Estruch Alfaro, Eneko

Lorente García, Marta

144 / DF

CENS FALLER / PREMIS / RECOMPENSES

Cens Infantil

Martínez Carbonell, Juan

Pla Climent, Andrés

Martínez Carbonell, Luis

Pozuelo Mosquero, Pedro

Martínez Carbonell, Nasio Martinez Lopez, Ausias Mas Pellicer, Claudia Melo Castelló, Ana Miguel Hernández, Carla Miguel Hernández, María Moll Pons, Victor Moll Pons, Virginia Momparler Costa, Joan Momparler Costa, José Luis Moragues de La Fuente, Alberto Moragues de La Fuente, Jorge Moreno Martínez, Cayetano Moya Tarraso, Jorge Muñoz Martínez, Ainara Muñoz Velasco, Lucía Nadal Monzo, Andrea Olaso Pozuelo, Joan Pardo Borrás, Hugo Peralta De La Fuente, Claudia Pérez Mingote, Joan Pérez Mingote, Josep Pérez Rovira, Mauro Pérez Rovira, Paula

Pozuelo Mosquero, Zoe Rees Aspas, Álvaro Renu Cascant, Leo Ribera Ramos, Andrea Ribera Ramos, Marta Santapau Lopez, Carlos Serrano Catala, Angela Serrano Catala, Borja Serrano Nieto, Blanca Serrano Sánchez, Alejandro Soria Escrivá, Amaia Soria Escrivá, Ariadna Toledo Salcedo, Marta Toledo Salcedo, Nacho Tomás Pastor, Helena Tomás Pastor, Hugo Torres Llorca, Mauro Torres Llorca, Sofía Vadillo Estruch, Carmen Vadillo Estruch, Elena Vázquez Gómez, Sara Vigna Ruano, Borja Vila Soler, Sigrid

Pinto Muñoz, Claudia

Vizcaino Belda, Aaron

Pinto Muñoz, Diego

Vizcaino Belda, Edgar

145

CENS FALLER / PREMIS / RECOMPENSES

146 / DF

CENS FALLER / PREMIS / RECOMPENSES

Recompenses Falleres

Gesmil de Diamant Juan Rovira Burguera Gesmil d’Or Juan Miguel Nadal Moll Francisco Serrano Fayos Gesmil d’Argent Paula Alfaro Lloret Cristina Ramos Reig Vanessa Martínez Viñarta Menció Honorífica Antonio José Alfaro Lloret

Premis 2018* 2n Premi Monument Major 3r Premi Monument Infantil 1r Premi Carrossa Major 1r Premi Carrossa Infantil 6é Festival Infantil 4t Emissió Fallera 67 Llibret Generalitat Valenciana *Premis [Segons FdF]

147

COLÂ·LABORADORS

150 / DF

COL·LABORADORS

CON LAS

FA LLAS SERVICIOS PLENOS DE COMUNICACIÓN Y DISEÑO A EMPRESAS E INSTITUCIONES COMUNICACIÓN DE CALIDAD Y CREATIVIDAD EN EL MENSAJE, CON UNA FUERTE ESPECIALIZACIÓN EN EL ENTORNO DIGITAL MÁS INFORMACIÓN EN WWW.CARRERADETORTUGAS.COM

151

COL·LABORADORS

C/ Sant Pere 36 4º Pta 7 46702 GANDIA (Valencia) Tfno. 96 287 88 31 / 609 31 75 96 alberto.lorente@coev.com

152 / DF

COLÂ·LABORADORS

153

COLÂ·LABORADORS

154 / DF

COLÂ·LABORADORS

155

COLÂ·LABORADORS

156 / DF

COLÂ·LABORADORS

157

COL·LABORADORS

laflordelvino2@gmail.com Juan Andrés, 12 Gandia 96 287 77 64

Plaza Ayuntamiento, 9 La Font d’en Carròs 96 283 33 21 De la Constitución, 64 Palma de Gandia 691 250 005 Mayor, 19 Rótova 691 250 005

158 / DF

COLÂ·LABORADORS

159

COLÂ·LABORADORS

160 / DF

COLÂ·LABORADORS

161

COL·LABORADORS

PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

MEJOR PRECIO GARANTIZADO

CALIDAD Y GARANTÍA COPRUSA FACHADAS

REHABILITACIÓN INTEGRAL RESTAURACIÓN PINTURA IMPERMEABILIZACIÓN AISLAMIENTOS EFICIENCIA ENERGÉTICA PATOLOGÍAS HORMIGÓN

INSTALACIONES COMUNES ELIMINACIÓN BARRERAS ASCENSORES ENERGÍA SOLAR MEJORAS EFICIENCIA ENERGÉTICA

162 / DF

962 808 400 REFORMAS

INTEGRALES MEJORA DISTRIBUCIÓN COCINAS BAÑOS ADAPTADOS AISLAMIENTOS DOMÓTICA CARPINTERÍA

EXTERIORES Y PISTAS DEPORTIVAS PÁDEL-TENIS MULTIDEPORTE PISCINAS JUEGOS INFANTILES CERRAMIENTOS

COLÂ·LABORADORS

Sant Pere, 38 / 46702 Gandia (Valencia) / 96 286 16 65

163

COLÂ·LABORADORS

164 / DF

COL·LABORADORS

Auto-Taller Gandia

Marroc , 13 · 46700 GANDIA (Valencia) · Tel. 96 287 40 54 / 96 295 08 85

165

COL·LABORADORS

ARCOIRIS La floristeria de isabela

- Decoración de Eventos - Globos - Mesas dulces - Regalos falleros y como no, FLORES Floristeria Arcoiris 166 / DF

C/ Mayor 34 Gandia 675.59.39.48

COLÂ·LABORADORS

167

COLÂ·LABORADORS

168 / DF

COL·LABORADORS

Duc Alfons el Vell nº 16 46701 GANDIA (Valencia) TEl. 96 287 73 44 / siguenos em nuestro facebook y twitter

www.elducdelasort.es 169

COLÂ·LABORADORS

LOS

ARCOS DE PICAETA

Carrer de les Carmelites, 1 Tels. 96 287 41 74 - 679 53 40 06 46701 GANDIA

170 / DF

COLÂ·LABORADORS

171

COLÂ·LABORADORS

172 / DF

COLÂ·LABORADORS

173

COLÂ·LABORADORS

174 / DF

COLÂ·LABORADORS

175

COLÂ·LABORADORS

176 / DF

COLÂ·LABORADORS

177

COLÂ·LABORADORS

178 / DF

COLÂ·LABORADORS

179

COLÂ·LABORADORS

180 / DF

COLÂ·LABORADORS

181

COLÂ·LABORADORS

182 / DF

COLÂ·LABORADORS

183

DICCIO NARI19 Este llibret, fruit de la imaginació i la generositat de molts fallers i amics de la Falla del Mercat, s’acabà d’imprimir poques hores abans de finalitzar el termini de presentació (com és tradició fallera), als Tallers de Ducal Impressors. Dedicat a totes les lletres del abecedari.

Gandia, febrer de 2019

www.fallamercat.org

Lessmore Projectes

fm DICCIO NARI19

Col·lecció fm Llibrets Únics