Llibret de la Falla Nou Mercat d'Algemesí 2019 by FallaNouMercat

Ins pira,

“Vos cantaré de tot cor les cançons que a mi em cantaren, perquè si mor la cançó, moren els qui l’ensenyaren” Pep Gimeno “Botifarra”

, Opera d'una falla, , opera d'una vida

onta la història que quan intentaren matar a Santa Cecília, la santa es va passar dos dies de martiri cantant alegrement. El que pocs saben és que allò que tararejava era l’himne de la muixeranga perquè ella ja sabia que Algemesí seria cuna de músics, i dels grans. Els fallers, el 18 de març ens encomanem a la nostra patrona per demanar-li emparament. I enguany, la comissió de la Nou Mercat, tenim dos patrones que ens custodien. Res pot anar malament. QUE SONE LA MÚSICA! 3

Editorial

uè seria de la vida sense la música? Tal volta, no hi hauria vida, qui sap. La música és qui fa bategar els nostres cors, qui ens transmet alegria, felicitat, por, tristor, esperança… Així que ningú amb trellat em negarà que la música és la protagonista de la vida. Encara recorde l’última cercavila de les falles passades, sonaven les notes de la xaranga i en aquell moment va nàixer una idea, esta idea que teniu ara entre mans. El nostre equip ha creat un llibret, amb estima i il·lusió, desitjant que arribe a tothom. Aquest any el nostre llibret va dedicat al pilar de la nostra festa, la música. Eixa música que ens fa falta per a que hi haja festa, la música que ens acompanya en les cercaviles, la música que celebra les nostres alegries, la música que està sempre present en les nostres vides. Baix el títol “Òpera d’una falla, òpera d’una vida” hem recopilat diversos articles meravellosos. Articles d’autèntics professionals, d’amants incondicionals de la música. Alguns gaudireu amb l’explicació de la falla, altres preferireu recordar tots els moments viscuts a les falles 2018, uns anireu ràpidament a buscar-vos al llistat i altres començareu pels passatemps. De segur que hi haurà qui el llegirà amb ànsia i també qui l’assaborirà a poc a poc. Tant se val quin lector sigues, el llibret està dedicat per a tots, l’hem fet pensant en cadascú de vosaltres. Vinga fallers i falleres, prepareu-vos que ja s’escolten les primeres notes, la xaranga ja està apunt i el nostre president ens diu: MÚSICA, MESTRE! AC Falla Nou Mercat 4

Coordinació

Raquel Esteve i Asensi

Gestió publicitat

Junta Falla Nou Mercat

Direcció col·laboracions Sara Egea i Hernandis

Col·laboracions

Joan Olaya i Borrell Miguel Micó i Sánchez Immaculada Cerdà i Sanchis Sara Egea i Hernandis Eva Tortajada i Rosa Jordi Girbés i Trull Ana Albelda i Ros Guillem Ramiro i Gandia Cristina Llorens i Esteve Sergi Pacheco i Portalés José Enrique Plaza i Alfaro Xavi Richart i Peris Juan Giménez i Cerezo Andrés Felici i Castell Colla de Figues d’Algemesí Vicent Domènech i Ferragud Marian Escrivà i Alborch Ferran Ferrís i Ferrer Esteban Carratalà i Chilet Dani Miquel i Antich Fran Camarasa i González Julia Martínez i Ribes Reyes Martí i Miró Enric Olivares i Torres

Llibret 2019

Col·laboració fotogràfica Jaume Tomàs fotografia

Edita AC Falla Nou Mercat

Assessorament lingüístic Sara Egea i Hernandis

Disseny i composició

Cristina García i Girbés Sara Egea i Hernandis

Digitalització del llibret i recursos audiovisuals

Bruno Tabariés de Grandsaignes

Disseny portades i il·lustracions Cristina García i Girbés

Maquetació

Cristina García i Girbés

Exemplars

400 llibrets

Impressió

La AC Falla Nou Mercat no s’identifica necessàriament amb l’opinió expressada per les col·laboracions, en els seus articles. La AC Falla Nou Mercat no es responsabilitza dels possibles errors ortogràfics que puguen haver-hi en els textos de les col·laboracions. S’han publicat respectant l’original. La propietat dels originals (articles, il·lustracions i fotografies) és de qui signa l’autoria. Per a qualsevol reproducció, total o parcial, cal el seu consentiment. Aquest llibret s’ha realitzat amb molta il·lusió i dedicació, amb la intenció que tothom us sentiu identificats amb el seu contingut. Això no significa que estiga exempt de possibles errades.

Gráficas Benifaió

Aquest llibret participa en els següents premis: - Premis de les Lletres Falleres:

Premi + COMPLET Premis Climent Mata a la maquetació d’un llibret de falla. Premi Enric Soler i Godes al millor article d’un llibret de falla. Premi Malva d’Alzira al millor poema satíric d’un llibret de falla.

- Premi Falles per la igualtat 2019 per l’Ajuntament d’Algemesí - II Premi Roberto Martínez al millor llibret de falla 5

Col·laboren:

8-9 10-11 12-13 14-16 17 18-23 24-25 26-27 28-30 31 32-33

Composició

El director d’orquestra Junta Monument gran Acomiadament FM 2018 Les notes Baríton Soprano Monument infantil Acomiadament FMI 2018 Crescendo 40-41 Obertura 42-44 On hi ha música, mala cosa no pot haver 45 Música i festa 46-47 La banda, el cor d’un poble 48-53 Músics algemesinencs rellevants

1 Inspiració 2-3 Explicació portada 4 Editorial 5 Equip de coordinació i equip de redacció

Peça Primera

54-55 La dolçaina i el tabal: 56-58 els grans oblidats de la festa El menester de la Colla de Figues 59-61 De la festa, la vespra... 62-63 Les postisses 64-67 La música en valencià: 68-69 viva, habitual i quotidiana

Staff

90-91 Peça Principal 92-93 Les falles també són música 94-98 Reyes Martí, la gran pirotècnica 99-100 El mocador en el vestit tradicional masculí 126-127

Opereta

128-131 Una bona lectura, una gran diversió. 132-139 Entreteniments per a la xicalla.

78-79 80-82 83-84 85-87 88-89

Peça Segona

148-149 Cor La música: una formació integral 150 Guia comercial Dani Miquel, el Cantacançons. 151 Agraïments Llenya al bombo 152 Xarxes socials Dorremí i Fasol·lasí 110-111 Interludi 112-121 Fem música tot l’any 122-125 Programa de festejos 2019

Com posi,

Natxo Silvestre i Sabater

, El director d orquestra President

stimada família fallera, és per a mi un plaer tornar a dirigir-me a tots vosaltres com a President de la nostra comissió. Després de nou anys, és el primer que no tenim Fallera Major, però no per això deixarà de ser un any especial. Sé que no estic sol, sempre vaig acompanyat d’Idaira i Raúl, de la Junta i de tots vosaltres. Gràcies de tot cor. Vull aprofitar aquestes línies per agrair a tots aquells que de manera altruista i desinteressada, col·laboreu i treballeu per la nostra falla. Gràcies al vostre treball hem engrandit el nom de la Falla Nou Mercat, hem fet possible que estiga a tots els llocs. Ja som una falla consolidada al nostre poble i al món faller, una falla GRAN en tots els sentits, una falla familiar, una falla guanyadora i una falla pròxima. També vull fer servir estes línies per donar la benvinguda a la Falla Parc Salvador Castell al món de les falles d’Algemesí. Amb il·lusió, ganes, constància i treball tot arriba. Per últim, fer un reconeixement als nostres artistes fallers. El seu treball és indiscutible i per això esperem estar lluitant per premis importants un any més. Sols em queda desitjar-vos unes bones falles. Com ja sabeu, el casal està obert per a tothom, de manera que us esperem en els braços oberts. Ja fa oloreta a pólvora, s’escolta la música, l’alegria i el soroll. Visca les falles i visca la Falla Nou Mercat! 11

Junta 2018-2019 Presidència:

Vicesecretaria:

Natxo Silvestre i Sabater

Annia Trull i Velázquez

Vicepresidència d’actes i protocol:

Tresoreria:

Pedro Ibáñez i Gimeno

Sara Adam i Goig

Vicepresidència econòmica:

Delegació de protocol:

Miguel Candel i Sánchez Vicepresidència monument: Salva Oroval i Losa

Noelia Casterà i Asensi

Delegació de cavalcada: Salut Morales i Martínez

Secretaria:

Delegació infantil:

Juan Carlos Ferragud i Adam

Natalia Naval i Esteve

Delegació de Junta Local Fallera:

Salva Balaguer i Trull Gerardo Santamaria i García

Delegació de llibret i publicitat: Raquel Esteve i Asensi

Delegació de pirotècnia: Hector Del Olmo i Gomis

Delegació de festes i xaranga: Jorge Miquel i Pérez

Delegació de compres: Juanvi Bueno i Clari

Delegació de casal:

Marcos Roig i Botella Fran Asensi i Chambó

Delegació de Junta Jove: Cristina García i Girbés

Secció Gourmet:

Roberto Tortosa i Serra Mariano Clemente i Corberà

Estendard: Vicentín

The Flip-Stones

Artiste: Rubén Gómez Monument gran

Per Joan Olaya

Hi ha vegades en la vida que la gent se’n du decepcions, perquè hi ha qui sense mida vol ser el centre d’atenció. Açò en l’argot es diu gentola i s’escampen per tot arreu, dient la frase «Cómo mola» i la resta pensem... Quina creu! Són fàcils de reconéixer solen anar ben pentinats, superen ja l’edat de créixer, i els coneixen per “ELS FLIPATS”!!! FLIPA el pobre i FLIPA el ric FLIPEN hòmens i FLIPEN dones també FLIPEN, segur estic, qui tot ho copia, com les mones! Els orígens d’aquesta forma de ser es remunten a la prehistòria, i es transmeten, com ha de ser d’uns a altres en la memòria. 15

Monument gran Els dinosaures ja habitaven fins a la seua desaparició, el pas dels segles no aguantaren, però sí ho va fer… LA “FLIPACIÓ”.

També trobem un músic bastant FLIPAT quasi tan vell com el dinosaure, els diners els guanya a grapats i té el monyo a punt de caure.

Pedro i Pablo ja “FLIPAVEN” quan no hi havia automoció, i amb un cotxe els dos viatjaven sense rodes, cristalls, ni tracció.

FLIPA el clàssic “encarregat” sols pendent de la sirena, ¡¡¡quina responsabilitat!!! mes que no faça altra faena.

Hi ha qui vol ser policia i a més a més de... «la local» tindre «suposada» valentia, i fartar-se de lluir «percal».

Ja en aquella humanitat era cosa de dones fer la neteja, es veu que estava ben mirat i als hòmens NO donava enveja.

Això sí, molt bons uniformes, si pot ser... res de camisetes, com no, vehicles enormes, i clar, a muntó de «llibretes».

Després de segles de tan poc trellat hui encara lluitem per la igualtat i ací en la falla donarem visibilitat a qui atenga a raó i NO AL FLIPAT. 16

Vanessa

Nostra representant en la CHFMC

Benvolguts

fallers i falleres de la Falla Nou Mercat: Si de sobte m’ature i em pose a pensar i recordar… Són tants els moments i les emocions viscudes durant l’últim any, que no sabria descriure amb quin em quedaria, per això els guardaré tots per sempre amb mi. Ser fallera major ha sigut una experiència que per sempre deixarà empremta en la meua vida. Vosaltres fallers i la meua família, amics, amigues i també la resta de representants amb qui he tingut la sort de compartir aquest any, heu sigut un element essencial per a aquestes falles, per això gràcies per acompanyar-me en aquesta aventura. Per a mi, el meu somni no s’acaba perquè puc seguir somiant i revivint records i moments dia a dia; però ha aplegat el moment de començar un nou capítol amb la Cort d’Honor de la Fallera Major de la Ciutat. Estic ben segura que serà un any ple d’experiències i emocions màgiques, així com les que afortunadament he pogut viure al 2018. Serà un any diferent perquè no estaré amb la meua comissió, però serà un any igual d’especial. Moltes gràcies a tots per formar part d’aquest any, del meu any. Per sempre, Falla Nou Mercat. 17

Les Notes Abby-Gey Lara i Rosa Adela Felici i Terol Adrián Palmero i López Agustín Sarriá i Oviedo Ainhoa Ferrandis i Rosa Alba Climent i Juan Alba Portalés Ferragud Alba Rubio i Adam Alberto Algarra i Ferragud Alberto Esteve i Ferrís Alberto Girbés i Candel Alberto Martín i Casado Alberto Ramírez i Naval Alberto Satorres i Adam Alejandro Tormo i Blanco Alexander Viguer i Bueno Alexandre López i Esteve Alicia Borrás i Girbés Alicia Rosell i Ros Álvaro Aliaga i Penadés Álvaro Más i Camarasa Amparo Gemma Mont i Sanz Amparo Masiá i Guitart Amparo Pérez i Sebastià Amparo Ramírez i Palanca Amparo Salud Soler i García Amparo Vendrell i Tarazona Ana Belén Cléries i Barberá Ana Iglesias i Mialaret Ana Isabel Samper i Bresó Ana Maravilla i Esteve

Ana María Toldrá i Camarasa Ana Postiguillo i García Andrea Llopis i Rosell Andrea Marín i Alonso Andrea Rosell i Ferrís Andreu Carrasco i Llácer Andreu Ortiz i Bueno Ángela Marqués i Maravilla Ángela Montoro i Cerveró Ángeles Colomer i Romera Annia Trull i Velázquez Antonia Padilla i Soto Antonio Cuixeres i De la Fuente Antonio José Vera i Jiménez Ariadna Cerveró i Fuertes Bárbera Lozano i Tomás Beatriz Bañuls i Ferrús Beatriz Girbés i Girbés Beatríz Martínez i Carmona Belén Aliaga i Bosh Berta Lázaro i Copoví Betlem Ortíz i Campos Blanca Olaya i Serra Borja Baldoví i Rodríguez Bruno Tabariés de Grandsaignes i Enríquez Carla Campillo i Maravilla Carla Gualde i Borrás Carla Pol i Vinal Carla Sanz i Pascual Carlos Chover i Corberá Carlos Ferragud i Nácher 18

Representant en la CHFMC: Vanessa Asunción i Vila

Carlos Llácer i Espert Carlos Masià i Francés Carlos Masià i Sánchez Carlos Miquel i Pérez Carmen Ferrús i Alabau Carmen María Girbés i Girbés Carmen Sebastiá i Ferrandis Celia Masià i Guitart Celia Naval i Gil Christian Calabuig i Presencia Christian Jiménez i Cebrián Clara Herrero i García Clara Manrique i Salmerón Claudia Bastida i Oroval Concepción Garrido i Belmonte Cristina Esteve i Abaga Cristina García i Girbés Cristina Noguera i Lapeña Cristina Roig i Martínez Daniel Gomis i Colomina Daniel Jordán i Muñoz David Sebastià i Vendrell Débora Naval i Borrás Elena Nadal i Espejo Elena Noguera i Lapeña Enrique Monzó i Blasco Enrique Rosell i Ros Ernesto Penadés i Armengol Esperanza Iglesias i Jiménez Estela Girbés i Giménez Esther Duato i Alejandro

Esther Girbés i Alonso Esther Ripoll i Lucas Esther Trull i Llácer Eva Blasco i Arlandis Eva Cosín i Simarro Eva Mª Navarro i Gomis Eva María Redondo i Sanchis Evelin Caro i Adán Fran Asensi i Chambó Francisco Borja Ferrer i Verdú Francisco José Martínez i Felici Francisco Ramírez i García Gabril Gil i Ortega Gema Cuixeres i De la Fuente Gema Felip i Piquer Gemma Botella i Lluch Gerardo Borrás i Frasquet Gerardo SantaMaría i García Héctor Del Olmo i Gomis Ignacio Ferrando i Colomer Ignacio Viadel i Montalva Inés Clemente i Ripoll Isabel Andrea Pérez i Girbés Isabel Blasco i Pellicer Isabel Ferrís i Girbés Isabel Llorca i Domingo Isabel Morales i Martínez Javi Súñer i Espinosa Javier Clemente Tomás i Gradolí Javier Faus i Damià Javier Fernández i Majuelos 19

Les notes

Javier Ripoll i Ribes Jerónimo Pastor i Ruíz Jessica Trull i Velázquez Joaquín Ginés i Ramírez Joaquín Morales i Ferragud Jordi Borrás i Nácher Jorge Chambó i Felici Jorge Clemente i Ripoll Jorge Felici i Talens Jorge Miquel i Pous Jorge Miquel i Pérez José Antonio Forner i Galán José Asensi i Girbés José Borrás i Maravilla José Bueno i Ros José Enrique Masià i Montalvà José Francisco Masià i Sánchez José Izquierdo i Girbés José Javier Sanchis i Bretones José Luís De Llano i García José Luís Izquierdo i Llopis José Mª Escribà i Leal José Manuel Cerveró i Torrent José María Martorell i Fandos José Mario Clemente i Ripoll José Miguel Fernández i Majuelos José Miguel Luna i Montalvá José Ramón Naval i Esteve Josefa Sánchez i Algarra Josep Pla i Caballer Juan Álvaro García i Granell

Juan Antonio Molina i Sampablo Juan Carlos Ferragud i Adam Juan Carlos Forner i Adán Juan Carlos Ramírez i Ballester Juan José Ginés i Codoñer Juan Milla i Martí Juan Ramón García i Garí Juan Sabater i Mora Juan Vicente Bañuls i Sanz Juan Vicente Bueno i Clarí Juan Vicente Nácher i Guitart Juan Vicente Rubio i Esteve Julia Badía i Botella Julia Martínez i Ribes Julia Masià i Naval Julia Ribes i Sánchez Julia Rodríguez i Veinat Julio Fortea i Diago Laia Barberá i Girbés Laura Biosca i Frasquet Laura Ferrís i Corts Laura Fontanet i Pines Laura Ibáñez i Gimeno Laura Medina i Castell Laura Naval i Gil Laura Ramírez i Sabater Letizia Maravilla i Giménez Lia Rubio i Borrás Lidia Ávila i Martínez Luís García i Lluch Luís Terrés i Molina 20

Les notes

Manuel Silvestre i Sabater Mar Berenguer i Mar Cubells i Felici Mara Escartí i Guillem Mara Soler i Miquel Marc Sanz i Cerveró Marcos Roig i Botella María Arlandis i Arnandis María Barrera i Medina María Consuelo Morales i Cerveró Maria de la Pau Pellicer i Castell María Dobón i Díez María Dolores Pérez i Escrivà María Faus i Damián María Fontanet i Adán María Gómez i Cuixeres María Gor i Tortajada María Isabel Campos i Guitart María José Pellicer i Duato María José Puchades i Martínez María José Rubio i Martínez María José Sabater i Asensi María Niclós i Trull María Osca i González María Penadés i Pla María Pérez i Andreu María Ripoll i Redondo María Roig i Gomis María Rosa Castells i Almiñana María Ruíz i Samper María Sabater i Mora

María Salud Blasco i Arlandis María Salud Morales i Martínez María Salud Torrent i Alborch María Salut Puchades i Girbés María Teresa Moreno i Beltrán María Teresa Roig i Botella María Victoria Esteve i Revert María Vila i Molina Marían Viadel i Ortiz Mariano Clemente i Corbera Marta Carrascosa i Fuertes Marta Castell i Bas Marta Girbés i Adam Marta Guillem i Català Marta March i Bueno Marta Martín i Solaz Marta Navalón i Roma Marta Ramírez i Sabater Marta Ribes i López Marta Sampedro i Contreras Mauro Blasco i García Melani Moya i Briz Mercé Girbés i Castell Miguel Ángel Valenciano i Gallego Miguel Candel i Navarro Miguel Candel i Sánchez Nadia Molina i Noguera Natalia Esteve i Ferrís Natalia Naval i Esteve Natalia Rosell i Ferrís Néstor Machí i Alandete 21

Les notes Noelia Casterà i Asensi Noemí Sánchez i Navarro Nuria Marqués i Sánchez Olaya Carrascosa i Fuertes Olga García i García Óscar Gil i Castell Óscar Niclòs i García Paco Part i Adam Paloma Esteve i Domingo Patricia Pérez i Escrivà Pau Llanes i Castell Paula Aparici i Mont Paula Climent i Pérez Paula España i Calvo Paula Esteve i Naval Paula Girbés i Adam Paula Ramírez i Naval Paula Samper i Calero Paula Vidal i Torres Pedro Dobón i Díez Pedro Ibáñez i Gimeno Pedro Rubio i Climent Pilar Puig i Serra Raquel Esteve i Asensi Raquel Felici i Ruíz Raquel Ferragud i Más Raúl Barón i Sánchez Raúl Castell i Esteve Ricardo Poblador i Vidal Ricardo Ramírez i Mulet Rita Jover i Benavent Roberto Pellicer i Carbonell Roberto Tortosa i Serra

Rocío Gimeno i Naval Rocío Marín i Alonso Rosa Ana Chambó i Saiz Rosa Ana Ferrís i Forés Rosa Ana Llorca i Esteve Rosa María Sánchez i Algarra Rosa Martínez i Felici Rosario Manzano i Salar Roser Camarasa i Aliaga Rubén Giner i Saurina Rubén Martínez i Brisach Salvador Balaguer i Trull Salvador Oroval i Losa Sandra Lletí i Ribes Sandra López i García Sandra Trull i Llácer Sara Adam i Goig Sara Beneyto i Moreno Sara Blasco i Luján Sara Egea i Hernandis Sara Ferragud i Nácher Sara Más i Simón Sara Nácher i Piera Sara Paredes i Adam Sara Rubio i Matalí Sergio Gregori i Cubells Sergio Marqués i Dauder Sergio Ortiz i Poblador Sergio Pastor i Martínez Sergio Vera i Jiménez Silvia García i Soler Silvia Sanchís i Bueno Sonia Ferrandis i Calvo 22

Susana Fuertes i González Susana Martí i Portalés Taila Pellicer i Duato Tamara Bretones i Ferragud Tania Felipe i Miguel Teresa Bueno i Gosálvez Teresa Pous i García Tino Penadés i Pla Vicen Felip i Girbés Vicent Botella i Berenguer Vicent Tormo i Blanco Vicente Borrás i Barrera Vicente Carlos Chilet i García Vicente Carrasco i Galiano Vicente Díez i Granell Vicente Jesús Llácer i Bresó Vicente March i Torres Vicente Martínez i Moreno Vicente Medes i Borrás Vicente Miquel i Alonso Vicente Ortega i Carbonell Vicente Palau i Femenia Vicente Ripoll i Carrasco Vicente Sancho i Balbastre Víctor Ferrís i Pineño Víctor Garulo i Ibáñez Víctor Izquierdo i Girbés Victoria Molina i Llopis Victoria Naval i Esteve Virginio Esteve i Avellaneda

Guardons de Junta Central Fallera Or Pedro Ibáñez i Gimeno Pedro Rubio i Climent José Miguel Luna i Montalván

Argent Sara Adam i Goig Salvador Balaguer i Trull Javier Faus i Damià Juanjo Ginés i Codoñer María Penadés i Pla José Luís Izquierdo i Girbés Carmen María Girbés i Girbés José Ramón Naval i Esteve Isabel Campos i Guitart Amparo Ramírez i Palanca Amparo Gemma Mont i Sanz Jorge Miquel i Pérez Natalia Rosell i Ferrís Vicente Jesús Llàcer i Bresó Cristina García i Girbés Mercé Girbés i Castell

Faller d’honor: Arturo Granell i Guitart 23

, Bari ton

President Infantil 2019 Bevolguda comissió infantil: Sóc Raúl, i enguany, gràcies als meus pares, s’ha fet realitat un dels somnis que tenia des de feia temps; ser nomenat president infantil de la nostra comissió. Per a mi, és tot un orgull poder representar-vos junt a Idaira, la meua Fallera Major Infantil, i Natxo, el nostre president. Amb ells ja estic compartint moments que crec que mai oblidaré. Amb tota la meua il·lusió, vos convide a que participeu i formeu part de tots els events i actes. Farem tot el possible perquè ho passeu molt bé, junt a esta gran comissió que és la Falla Nou Mercat.

Us desitge unes bones falles 2019.

, , Raul March i Chambo

Soprano

Fallera Major Infantil 2019 eres una fallereta elegant i de mirada penetrant.

Incansable valenciana, representarà la seua comissió, gaudint de la pólvora i la música, plenant-la d’emoció.

A tots llocs saps dur el teu saber estar, la teua gentilesa i la teua bellesa.

I quant l’ofrena a la Verge arribe i li entregues el teu ram de flors, les llàgrimes et cauran de ser tu Fallera Major.

Amb il·lusió lluixes eixa banda que tant has desitjat. És un regal vore la teua cara quan m’envaix la felicitat.

Arribarà el dia de la cremà i el teu monument faran foc. La tristor t’envairà per a deixar pas als records.

Eres gentil, dus la falla en l’ànima, i tens la senzillesa d’una flor ben perfumada.

Disfruta del teu any amb Raúl i feu-lo molt especial. I recorda que jo, ta mare, sempre estaré al teu costat.

Idaira, la dolça Idaira

Ta mare. 26

Idaira Ferragud i Samper

Monument infantil

Carnestoltes a Venecia Per Miguel Micó, artiste i autor

Cos central:

Donant-nos la benvinguda a aquesta ciutat trobem a una bella dama perfectament empindongada per a anar al carnestoltes més important sense oblidar-se de la seua màsquera engalanada. Ja estan donant els trompeters el senyal que la festa va a començar. A tota velocitat la góndola surca els canals per no arribar tard a la festa més gran. Un dels convidats més esperat és l’au del paradís sense dubtar. Amb la seua elegància i majestuositat al mirar-la els deixa bocabadats.

Escena 1:

Amb el mestre de cerimònies ens hem trobat i ens portarà per tota la ciutat, mostrant-nos totes les peculiaritats d’una festa magnífica i singular. 29

Monument infantil Escena 2:

Un aspecte que no pot faltar és la música per a poder ballar, com fa aquesta parella singular mentre els observen amb rostre de felicitat. Si al ball de màsqueres vols acudir molt empindongat has d’assistir, ja que tot el món s’ho fa precís perquè, del Carnestoltes, n’és la guinda del pastís.

Escena 3:

Aquesta festa ningú es vol perdre i des del canal tots venen al concurs de Regina del Carnestoltes per triar a la més bella de totes. Cadascú està al seu lloc organitzat, uns ploren perquè no han guanyat mentre altres boten d’alegria emocionats i el fotògraf immortalitza l’escena mentrestant. Somriures i llàgrimes juntes d’emoció al sentir com el jurat diu el seu nom; flors i obsequis per al guanyador mentre decepció i llàstima són per al segon. 30

, Maria

Nostra representant en la CHFMIC

Estimats

fallers i falleres, sols tinc paraules d’agraïment cap a vosaltres, ja que per a mi, este ha sigut un any molt meravellós i m’he sentit acompanyada de tots vosaltres en cada acte en què he acudit per representar la nostra falla. Dir-vos que aquest any quedarà gravat en el meu cor i en la meua memòria, és meravellós poder guardar uns records tan bonics d’aquest any. Aquest any serà diferent per a mi. Un any on represente la nostra Falla a la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de la Ciutat. És un any en el què amb Vanessa i la resta de falleres, podré allargar el somni de l’any anterior. Cada volta que rememore l’any 2018 sé que un somriure envaïrà la meua careta i no podré disimular com de feliç sóc. Feliç per la família que tinc, feliç per la família fallera que és impossible millorar-la, i feliç per ser fallera de la comissió Falla Nou Mercat. Per sempre, vostra Fallera Major Infantil 2018: MARÍA MARTÍNEZ i ROIG 31

Crescendo Adrià Medes i Soler Adrián Pastor i Biosca África Algarra i Esteve Ainara Valenciano i Campos Aitor Vera i Pérez Alba Martorell i Fontanet Alba Terrés i Felip Alberto Bueno i Blasco Alejandra Masià i Naval Alexandra Penadés i Vendrell Alma Sabater i Naval Andrea Tortosa i Puchades Andreu Penadés i Vendrell Arnau Terrés i Felip Aroa Ortíz i Felip Belén Oltra i Colomer Blanca Castell i Maravilla Blanca Fortea i Masiá Borja Ferrer i Carrascosa Bruno Tabariés de Grandsaignes i Morales Carla Bueno i Roig Carla Milla i Nácher Carla Ripoll i Redondo Carla Rubio i Trull Carlos Forner i Blasco Carmen María Sebastià i Blasco Cayetana García i Aparici Celia Fortea i Masiá César Martín i Sampedro Claudia Medes i Soler Curro Sebastià i Montoro

Daniel Martínez i Naval Daniela Martínez i Olaya Elia Pont i Fontanet Emma Martorell i Fontanet Emma Súñer i Fuertes Eric Ferrando i Castells Eric Ortiz i Felip Esther Clemente i Ripoll Faustino Forner i Blasco Ferran Castell i Bas Francisco Martínez i Roig Francisco Ramírez i Fontanet Ilena Ferragud i Samper Iván Castell i Bas José Miguel Luna i Bañuls Julia Jordán i Cosín Laia Sarriá i Pérez Lidia Zornoza i Padilla Lucas Fortea i Masià Lucas Silvestre i Toldrà Lucía Dobón i Puchades Maite García i Bueno Mar Cubells i Felici Mara Medes i Soler Marc Algarra i Esteve Marc Bueno i Blasco Marc Vera i Morales Marc Vidal i Rosa María Dolores Sarrià i Pérez María Martinez i Rubio María Rubio i Martínez 32

Fallera Major: Idaira Ferragud i Samper President Infantil: Raúl March i Chambó Representant en la CHFMIC: María Martínez i Roig Mario Girbés i Rosell Martín Miquel i Girbés Mateo Sebastiá i Montoro Mauro Ripoll i Martínez Miquel Valenciano i Campos Neus Oltra i Colomer Nicolás Chambó i Llorca Noel Palau i Osca Nuria Ripoll i Martínez Oliver Vera i Pérez Pablo Martínez i Olaya Pablo Penadés i Rubio Pablo Tortosa i Puchades Pedro Rubio i Trull Raúl Oroval i Rubio Rita Escribà i Jover Robert Pellicer i Navarro Rocío Candel i Trull Ruth Molina i Noguera Salud Oroval i Rubio Salut Chambó i Llorca Salvador Martínez i Naval Sara Aliaga i Penadés Saúl Palau i Osca Sofia Luna i Bañuls Valentina Cerveró i Iglesias Valeria Ferrando i Castells Valeria Más i Saez Valeria Sanchís i Cléries Vega Sabater i Naval Vicente March i Chambó

Guardons de Junta Central Fallera Or Carla Rubio i Trull María Martínez i Roig

Argent Cayetana García i Aparici Ruth Noguera i Molina Lucas Silvestre i Toldrá 33

Ferreteria PlaĂ§a Major C/ Muntanya,15 AlgemesĂ ( Valencia ) Tel.962 421 916 M.670 57 44 52

AMESO GRUP SERVEIS INMOBILIARIS CARRER LLUIS VIVES, 26 46680 ALGEMESI

SERGIO ALANDETE

634482269

VICENT MEDES

662249058

grupo mds

amesogrup@gmail.com amesoinmobiliaria1@gmail.com

Reducimos hasta un 40% tu factura eléctrica. CONSÚLTANOS

Ober tu

, On hi ha musica, mala cosa no pot haver

Per Immaculada Cerdà i Sanchis Acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

L’etimologia de la paraula ens remet al llatí mūsĭca, provinent del grec antic μουσική

(mousikḗ), forma femenina de μουσικος (mousikos), format per μουςα («musa») i el sufix -ικος («relatiu a»). Significa l’art de les muses que, en l’antiguitat, feia referència a tota

activitat artística inspirada per les muses, però sobretot a la poesia cantada. Amb els anys, s’ha bandejat el poema i només ens referim a la composició melòdica quan parlem de ‘música’.

De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta abundants italianismes, que ens vinculen a la música classica: cantabile, ma non troppo o adagio; anglicismes, quasi tots relatius a les músiques dels segles XX i XXI i a la tecnologia com funk, glam o heavy, mots provinents del castellà, cantaor, fandanguillo; del japonés: kabuki, el grec, kyrie; l’alemany, lied o leitmotiv fins a arribar a la darrera entrada zortziko, del basc: «música i cançó que acompanya el ball homònim, i que s’executa amb el txistu i el tamboril».

’expressió artística és una de les formes més diferenciadores de les societats i dels períodes de la història i la música és una de les manifestacions més característiques de l’art. Les expressions que usem per a referir-nos a les composicions i als instruments ens parlen de predominis, de modes i d’una indústria que agrupa al nostre territori el 50 per cent de les societats musicals d’Espanya. Si mirem el Vocabulari de la música, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’any 2013 veurem que un diccionari conta sempre una història, i un vocabulari de la música fet a València ha de permetre recompondre la nostra història musical, les nostres influències… així trobarem

Algunes paraules tenen un regust retro com ara walkman: «aparell de reproducció de cassets, de dimensions reduïdes, consistent en una caixeta amb un capçal de lectura i uns auriculars molt lleugers». 42

A casa dels músics vas a fer albades?

bviament, hi ha entrades molt nostres com ‘Misteri d’Elx’ «representació sacra els orígens de la qual se situen al segle XV, que es representa els dies 14 i 15 d’agost en l’església de Santa Maria d’Elx, i que consta de dos parts amb 26 fragments musicals diferents en què es recreen la mort, l’Assumpció i la coronació de la Mare de Déu», ‘dolçaina’: «instrument musical de vent, del grup de la fusta, de perforació cònica i llengüeta doble, que es caracteritza per un so viu i penetrant, de gran presència en la música popular valenciana» o ‘albada’: «peça de música popular valenciana, de caràcter vocal, amb lletra improvisada per un versador i interpretada per un cantador, generalment amb acompanyament de tabal i dolçaina, a la nit o a la matinada davant de la casa d’algú que es vol homenatjar».

De pare músic, fill ballador

ambé la influència d’una llengua sobre les altres es fa evident en la música. Parlem d’adstrat quan ens referim a les interferències entre llengües veïnes. En els parlars de transició, les zones xurres de València, veiem molt clar com valencià i castellà es barregen. No és un fet nou, quan el regne d’Aragó s’expandia per la Mediterrània, també les fronteres lingüístiques s’estengueren i unes altres llengües començaren a fer-nos el paper d’adstrat: com ara l’italià. El regne de Nàpols i Sicília durant més de 200 anys —els anys que compartírem els mateixos reis— fou la porta d’entrada al nostre país d’un bon

nombre d’italianismes com ara ‘sonet’, que prové de sonetto, el diminutiu de suono (so), en el sentit de ‘poema cantat’. La forma del sonet és una creació siciliana culta del S. XIII que va ser perfeccionada per Petrarca. Però també tenim llengües que en un moment determinat exerceixen una funció per damunt de les altres: el superestrat. No arriba a la substitució, però diguem-ne que són la llengua de determinats àmbits: la llengua de la investigació, la llengua dels negocis, la llengua de la cultura… o la llengua de la música. I ací ens tornem a trobar amb l’italià. L’italià fou per a totes les llengües el superestrat durant l’humanisme i el 43

renaixement, i posteriorment, durant el barroc, ho fou de la llengua de la música.

capella, passant per mezzo i acabant en vivace. La marca de la cursiva és un recordatori de l’etimologia, de la no acceptació: t’obliga a llegir la paraula a la italiana —sort que som cosins germans— ostinato, andante ma non troppo, crescendo, da capo, scherzo, pizzicato…

Però no tots els italianismes tenen el mateix resultat. Alguns els acceptem de bon gustdes de primera hora: com ara el piano (instrument), la partitura, la batuta, l’ària, l’arpegi o l’òpera; però altres es mantenen segles i segles sota la marca de préstec: la cursiva. Si fem una consulta al Diccionari Normatiu Valencià, ens apareixen 38 termes musicals que, provinents de l’italià, han passat ja a la nostra llengua; però que no abandonen la marca de paraula prestada. Començant per a

Les relacions de poder entre les llengües canvien i, si parlem de la música actual, és l’anglés el superestrat amb 26 termes acceptats en el Diccionari des del beat i el jazz al techno. Tots en cursiva perquè no han sigut acceptats com a noves paraules del valencià.

Música i flors conquisten amors

cendres i són una aposta per la innovació, en una tensió constant amb el manteniment de la tradició. S’avança en indumentària, en pirotècnia, en els monuments, però es desfila a ritme de música taurina o de marxes mores. Per què les falles han d’estar amprant la música d’altres festes? Les Falles són patrimoni immaterial de la humanitat i bé mereixen l’esforç d’invertir en música creada especialment per a ells. Música, mestre!

o podem entendre el romanç sense la música, ni les falles sense l’acompanyament de les bandes de música o la dolçaina i el tabal. Ara bé, quantes composicions es fan pensant únicament en les falles? Quants pasdobles o quantes marxes s’encomanen perquè acompanyen l’exaltació o la presentació de la fallera major? Les falles són cultura sí, però sobretot són recreació, renaixement, cada any naixen de les 44

, Musica i festa

Per Sara Egea i Hernandis Filòloga, fallera i apassionada de la música

Què va ser abans, l’ou o la gallina?

óc de les que pensa que les festes, siga la que siga, no serien res sense la música que les acompanya. Les festes estan vinculades a la música en la majoria dels casos, forma part de la seua personalitat i és molt difícil separar-les. Pensem per un moment en qualsevol acte festiu de les nostres poblacions i comprovarem que sempre està present d’una manera o d’un altra: Falles, Setmana Santa, festes patronals, Setmana de Bous... És obvi que hi ha una estreta relació entre la música popular, la festa i els moviments socials i que és una activitat que marca la realitat, els comportaments i el desenvolupament d’identitats. És ben conegut per tothom el caràcter festiu a València: de res fem festa, ho celebrem tot, des d’un acte important fins els “cumpleamigos” de facebook. Qualsevol motiu és perfecte per fer comboi i celebrar. I si hi ha un convidat essencial i que mai ens falta en aquestes festes, és la Música. Aquesta ens acompanya sempre, fa que eixos moments els puguem reviure a l’escoltar una cançó i aconsegueix concedir més emoció i més sentiment a cada moment. No hem d’oblidar que la música és l’art de transmetre emocions amb la melodia, amb eixa combinació especial i única de sons que formen una cançó, una peça. I aquestes emocions són les que ens fan viure una festa amb alegria, entusiasme, felicitat, rises... Per tant és la música qui atorga el caràcter festiu a una festa, la que crea en la nostra ment i en el nostre cor uns records gojosos inesborrables que perduren en la nostre memòria. Es podria entendre festa sense música? No, rotundament no. La música és festa, i la festa és música. 45

, La banda, el cor d un poble Per Eva Tortajada i Rosa Músic de la Banda Simfònica d’Algemesí

Algemesí comptem amb una de les bandes més antigues del nostre país. Els primers documents que parlen de músics de banda a Algemesí daten de 1836 i, com en la majoria d’ocasions, fan referència a la parella inseparable: música i festa. Es tracta del pagament als músics que havien actuat a les festes de vaques, que amb motiu de la finalització de la collita de l’arròs es celebraven al nostre poble. En l’actualitat, la Banda Simfònica d’Algemesí és una agrupació que compta amb més de 100 components i, cal dir, que sota la batuta del director Alberto Ferrer està aconseguint grans èxits. Però aquesta bona situació no sempre ha sigut així. Hi ha hagut temporades en què la Banda no comptava amb més d’una trentena de músics, fins i tot als anys 90 del passat segle va estar a punt de desaparèixer. Tot i això la Banda d’Algemesí sempre ha complit amb una llavor pedagògica i social

vital a la nostra ciutat. Es poden contar per milers els algemesinencs que han après música baix la seua tutela, i dels que han eixit grans músics com Moreno Gans o Adam Ferrero, entre molts altres. D’altra banda, també cal remarcar que la nostra agrupació aglutina a la seua seu persones amb pensaments, ideologies i religions molt diverses que unides baix l’encisador poder de la música, deixen les seues diferències de costat i es converteixen en grans companyes. 46

Encara que passant moltes vegades desapercebuda, la Banda sempre participa dels moments festius d’Algemesí: obrint les festes de la Mare de Déu i la Setmana de Bous amb els seus concerts, tancant la comitiva a totes les processons i cercaviles i, per descomptat, participant de les festes més populars i tradicionals per als valencians com són les falles. La Banda acompanya a les falleres majors de la ciutat en la seua presentació i també està present a la crida, acompanyant a les comissions falleres a ritme de pasdoble en dos dels moments més importants del seu calendari. Després, durant els dies previs a Sant Josep, cada falla compta amb la seua xaranga, que és al cap i a la fi una xicoteta banda, i entre les que es reparteixen molts dels més de 100 músics que conformen la nostra agrupació. En aquestes dates tenim la sort de veure desfilar pels carrers d’Algemesí dos dels elements més representatius de la tradició valenciana, com són música i falles, uns companys inseparables i que es complementen a la perfecció. I és que, algú és capaç d’imaginar una festa sense música? 47

, Musics algemesinencs rellevants Jordi Girbés i Trull És el primer valencià en obtindre el títol oficial de Direcció de Banda a Espanya.

a meua història amb la música comença als 13 anys quan em matricule a l’Escola de música JMG d’Algemesí i des d’aleshores no ha anat més que in crescendo i sense cap límit marcat. A hores d’ara conte amb els títols superiors de música de Fagot i Direcció a més de la diplomatura de Mestre d’Educació Musical. Em sent molt afortunat de poder treballar del que m’agrada i de tot el que he estudiat. Actualment sóc professor al col·legi Unió Cristiana de Sueca, professor interí del Conservatori Municipal de Carlet, director de les bandes juvenils d’Algemesí i Alfarp, director de l’Orquestra JMG i director de la Banda de la Unió Musical “El Xúquer” de Sumacàrcer. La música és per tant una part fonamental a la meua vida i contínuament busque aprendre i saber-ne més d’ella escoltant tota classe d’estils musicals, ja que és un univers que mai acaba i en el que sempre pots descobrir alguna cosa nova. 48

Ana Albelda i Ros Soprano que ha participat en òperes i sarsueles a nivell professional.

es que vaig nàixer la música ha estat present en la meua vida (en casa s’escoltava Radio Clássica, la meua mare em portava als concerts…..). Molt aviat vaig demanar estudiar solfeig. Em van matricular al Conservatori d’Algemesi on estudií també piano. Vaig continuar estudiant al conservatori de València i com cantava en l´Schola Cantorum d’Algemesí, vaig agafar cant. Després d’uns anys estudiant cant vaig decidir dedicar-me professionalment a esta disciplina.Vingueren els primers concerts, premis, contractes per cantar rols protagonistes en òperes i sarsueles al llarg del territori espanyol i part de l’estranger. Per a mi la música i el cant, en concret, és una manera de viure i de sentir. Requereix d’un estudi continu, molta disciplina i sacrifis però el fet d’expressar el que la música et diu i fer-ho sentir als demés em fa sentir totalment plena.

Guillem Ramiro i Gandia Jove compositor premiat. Ha escrit obres sobre temes d’Algemesí.

o recorde en quin moment la música passà a ser d’un entreteniment a una dedicació plena, supose que quan fas el que t’agrada no t’ho planteges. Després d’estudiar a Algemesí i Carcaixent em vaig traslladar a Barcelona on vaig tenir l’oportunitat de participar en projectes a la Universitat Autònoma, el Caixafòrum i la Catedral. He estat premi de composició per dolçaina i piano d’Algemesí i professor al Conservatori de Mallorca. Per a mi, la música és una activitat fantàstica (tocar, escoltar, compondre...) i un vincle en comú en tanta gent que he conegut i espere seguir en contacte. 49

Cristina Llorens i Esteve Una de les primeres dones en ser professional de la percussió a Espanya. És timbalera de l’orquestra de Còrdova i concertista.

casa, el meu pare era músic i va aprendre música a la Banda del poble, en companyia de Bernardo Adam Ferrero. Gràcies a esta passió del meu pare, a casa sempre hi ha habut música, rondalla, guitarres, bandúrries, llaüts, percussió… Així que és a casa on jo inicie la predilecció per la música i també la meua formació. El meu pare va ser el meu primer professor i després vaig continuar en la Societat Musical d’Algemesí i vaig finalitzar els meus estudis en el conservatori de València. La música per a mi ho és tot; una manera de viure, de respirar, de sentir-me viva. Experimente una sensació molt meravellosa quan estic interpretant, un sentit de llibertat únic. Però sobretot, la música és un element d’unió; uneix fronteres i és el seny d’identitat d’una població.

Sergi Pacheco i Portalés És un pianista molt jove que ja ha actuat com a solista a grans sales d’Europa i Amèrica.

a meua passió per la música ve de ben menut. Des que tinc memòria recorde les meues cosines tocant el piano a ma casa, mentre les escoltava amb curiositat. Com els meus pares s’adonaren d’aquest especial interès, als sis anys vaig començar a estudiar en l’Escola José Moreno Gans d’Algemesí. Ja que a mesura que passava el temps la meua inclinació per la música creixia, vaig seguir amb la meua formació fins que l’any passat em vaig graduar per la Universitat d’Utrecht (Holanda), amb la sort d’haver actuat ja per bona part del territori europeu i deixant obert un futur on continue fent el que més m’agrada. I és que la música ha sigut i serà un pilar fonamental de la meua vida, una vocació que espere desenvolupar i gaudir per sempre. 50

José Enrique Plaza i Alfaro Saxofonista destacat com a solista.

ot començà un dia en que estava jo a l’escola (escolapis), tindria uns 9 o 10 anys, i es presentaren uns senyors que s’identificaren com a representants de la banda d’Algemesí. Venien a “reclutar” nous “educandos”. Jo vaig pensar que això li agradaria al meu pare ja que és molt aficionat a la música i així ho vaig fer i vaig començar a anar a les classes de solfeig que aleshores impartien al local del carrer “les escoles” músics aficionats membres de l’esmentada agrupació. Recorde que el meu primer mestre va ser Pepe Machí, ell m’ensenyà el nom de les notes. D’altres foren Roberto Martínez, Vicent Barberà o Bernardo Albelda, tots amateurs però amb molt d’amor pel que feien i més paciència amb nosaltres. Recorde aquells dies amb molta estima ja que el que començà com un hobby ha esdevingut la meua passió i mai podré expressar amb paraules l’immens agraïment cap a estes persones que m’iniciaren en el món de la música. Ara puc dir que visc i em dedique a la música. Actualment, forme part del cos de Catedràtics de música i AAEE, sent titular de l’especialitat de saxòfon en el CSM de València. Sóc membre del grup de saxofons “Adolphe Sax” amb el que he realitzat nombrosos concerts i impartit diversos cursos de perfeccionament. 51

Xavi Richart i Peris Pioner en l’ensenyança i interpretació de la dolçaina a nivell professional.

a meua vocació naix a AlgemesÍ a la processó de la Mare de Déu de la Salut. Ma mare em portava des de ben menut a vore-la i allí m’he empapat de tota la nostra cultura i les nostres tradicions. Açò és molt important per a la meua formació com a músic tradicional. Els meus estudis de música comencen, com no, en Algemesí i després ja els vaig continuar al conservatori Joaquín Rodrigo de València i posteriorment al Liceu de Barcelona. Allí vaig obtindre el títol de professor superior de música en l’especialitat de Flauta de Bec. Ara, sóc professor de dolçaina al conservatori José Iturbi de València. La meua trajectòria com a músic es basa en la pedagogia. Sóc autor de dotze llibres dedicats a la pedagogia de la dolçaina i també són un recull de música tradicional. A més sóc autor del pla d’estudis oficials de dolçaina (grau elemental, professional i superior) La música per a mi és un fet que la societat utilitza per a cohesionar-se, Algemesí n’és el gran exemple. La música no només serveix per a gaudir-ne d’ella, també fa que un poble s’unisca, per a identificar-se com a col·lectiu i sentir-se orgullós. 52

Juan Giménez i Cerezo Compositor i director.

a meua vocació musical apareix a la seu familiar, mon pare és un excel·lent músic dels anomenats “innats” i sense estudis, però amb una passió extraordinària per a la música que ens ha sabut transmetre al meu germà i a mi. Comencí a estudiar música a l’edat de 12 anys, quan alguns dels meus amics decidiren apuntar-se a l’acadèmia de la “Societat Musical d’Algemesí” i jo no vaig voler quedar-me fora; i així començà un llarg i fructuós camí que encara segueix amb la mateixa intensitat i dedicació d’aquell xiquet que a les darreries dels anys 70 s’apuntà a la banda del seu poble tocant la trompeta. Des d’aquells moments, en música he fet de quasi tot, llicenciatures de Piano, Trompeta, Llenguatge musical, Repentització, Composició i Orquestració, i Direcció de cors i d’Orquestra; músic d’estudi de gravació, de directe i arranjador a Canal 9, fundador i director de la “Jove Orquestra Joan Bta. Cabanilles” d’Algemesí, director titular i invitat de nombroses Bandes de Música i Orquestres tant a Espanya com a Europa, professor a diversos Conservatoris i Instituts, i diferents guardons i premis aconseguits amb les meues composicions. Des de 2002 visc a Palma de Mallorca, on em vaig desplaçar per dirigir la Banda Municipal. Actualment he iniciat un nou camí creatiu juntament amb el meu germà Toni, la composició de música per a la imatge. Per a mi la música és... parlar sense paraules, desaparèixer sense moure’t, el motor de la meua vida i la porta al meu propi món. 53

, Peca pri

, La dolcaina i el tabalet: els grans oblidats de la festa Per Andrés Felici i Castell Dolçainer i historiador

de setembre de l’any 1973, 22.00 hores, plaça Major d’Algemesí. Tots esperen el començament de la processó de les Promeses, però enguany no s’anava a iniciar com sempre. Alguns pocs ja ho sabien amb seguretat des de feia dies, altres s’ho podien imaginar, però la major part del poble no s’esperava res del que anava a ocórrer. La resta de la història tots la coneguem: la Muixeranga no va eixir ni en eixa processó ni en la del Matí. Però la processó es va fer igualment, i els demés balls seguiren la seua marxa. De la mateixa manera els Bastonets tampoc van eixir a totes les processons de l’any 1952, ni a les de 1974. La Carxofa per la seua part es va absentar diverses vegades als anys trenta, quaranta i en 1954. Els Tornejants tenien la costum de no acudir a la processoneta del Matí fins els anys cinquanta. L’absència d’algun dels balls del

seguici era una llàstima, però la processó podia continuar, com així ho feia: no s’aturava el món. A arrel d’açò, un dia el dolçainer Xavier Richart, en una de les habituals xerrades que tenim els músics als esmorzars o dinars d’aquests dies de festes patronals, va llençar la següent reflexió: i què ocorreria si els que no participaren a alguna processó foren els músics? La resposta era prou evident: no podria dansar cap ball. La música és indispensable per a totes les danses del seguici processional, encara que es podria fer una única excepció en la Muixeranga, doncs per a alçar les seues torres no requereix de música –encara que curiosament siga la melodia més representativa de la Festa–, malgrat que sí la necessita per a fer el seu ball. I més en 56

concret, la música del tabalet i la dolçaina, que ha sigut i és la protagonista en cinc de les set danses actuals.

Pla Romaguera a la Muixeranga, Maria Vendrell a les Pastoretes, Julio Medrano en els personatges bíblics... I per què no s’escolta parlar d’Antonio Llombart Tales o d’Antonino Roig Tenca, els últims dolçainers locals que van estar durant més d’un quart de segle fent sonar els seu instrument a les Festes? O per què no es parla d’Enric Illana i de Tomás Pla Girbés, els primers que decidiren aprendre a tocar la dolçaina pel seu compte per tal d’estalviar diners i mal de caps als festers i dotar de música a la Muixeranga en l’any 1974? O per què no es rememora a la primera generació d’alumnes de l’Escola Provincial de Dolçaina que van posar fi a la denominada “crisi dels dolçainers” amb el seu esforç, dedicació i constància?

Bé saben els festers dels anys 60 i principis dels 70 com de difícil era trobar a dolçainers que pogueren tocar en la Festa, i no sempre aconseguien portar-ne, veient-se de vegades abocats a contractar a clarinetistes o senzillament a anar amb un magnetòfon, cosa que deslluïa la Festa Major de la ciutat. Encara poden recordar alguns d’ells les paraules que, amb tanta raó, deia el germà marista Agustín Aisa: “los dulzaineros son pocos, malos y caros”. Però gràcies a tota una sèrie de persones que aprengueren a fer sonar l’instrument pel seu compte, o en la primera escola de dolçaina, fundada precisament a Algemesí en 1975 pel ponent de cultura José Castell, aquesta situació es va revertir, i la nostra localitat ha tingut des d’aleshores un nombrós nombre de dolçainers i tabaleters dispostos a participar de manera altruista en les Festes de la seua patrona.

Hui en dia participen tants dolçainers i tabaleters a les processons com muixeranguers. La diferència és que els músics, encara que com ja hem dit som molt importants, passem desapercebuts (i mira que fem soroll!). El Patronat de la Festa no ens dóna les mateixes ajudes que a la resta de balls, el públic moltes vegades no valora la nostra tasca i ens veu més com a un obstacle de visió o enquadrament fotogràfic que com a un element imprescindible (“aparta! Que no em deixes vore el ball!”), els mitjans de comunicació a penes es fan ressò de la quantitat de músics (a no ser que sigues japonés), i per conéixer la nostra rellevància en la Festa tan sols cal mirar les fotografies que es publiquen en revistes,

I per què això no es valora? Tots recorden noms de figures quasi llegendàries que han participat en la Festa com a mestres: el mestre Cabrera en la Muixeranga, el tio Corello als Tornejants, els Paresant als Bastonets... o que fins i tot hui en dia, o fins fa poc, han continuat participant: Tomás 57

diaris, webs o xarxes socials, on, com a molt, s’apreciarà l’esquena d’algun dolçainer al peu d’una elevada muixeranga. A tot açò encara hi ha que afegir la poca rellevància que té la nostra tasca per a algunes agrupacions: si vols ser dansador de determinats balls de la processó, deus estar uns anys fent de botarga. I si eres tabaleter o dolçainer i has estat diversos anys estudiant i formant-te per a poder eixir com a músic en aquest ball? Res, has de fer de botarga, tocar l’instrument no conta.

és purament residual. Només la Junta Local Fallera contracta dolçainers i tabaleters per a algun dels seus actes, essencialment passacarrers. A banda d’això, exceptuant algun cas puntual d’alguna falla que ha comptat amb dolçainers entre les seues files i en alguns actes han participat sonant l’instrument, poc més hi ha que afegir. La parella dolçaina-tabalet difícilment pot competir hui en dia amb el format “xaranga”. El repertori, la sonoritat, la presència i la “festa que fa”, mai podrà ser similar. I la gent tampoc ho valora igual, els fallers mai preferiran que a un passacarrer sonen cercaviles, pasdobles, jotes, valsos o polques, abans que cançons que estan de moda, remember o reggaeton. Només es pot competir en termes econòmics: resulta més barat contractar a dos músics (tabal-dolçaina) que a huit. Per això la presència dels dolçainers i tabaleters en les festes josepines sol quedar reduïda a falles que no es poden permetre la contractació d’una xaranga, o algunes que volen optar per un repertori tradicional en alguns actes concrets, de caràcter menys festiu i més solemne, com puga ser l’ofrena.

Encara que ens queixem d’aquesta situació, hem de dir que els músics no som el melic del món, i tots els elements de la Festa són necessaris, des del primer xiquet que participa als misteris fins a l’últim membre de la banda de música, però cap de tots ells és imprescindible, excepte un: la imatge de la Mare de Déu. Sense imatge no hi ha processó, i això és una cosa que caldria tindre en compte i no oblidar mai. No m’agradaria finalitzar aquest escrit sense dedicar unes línies a la festa fallera, per donar-nos compte de que ací la dolçaina i el tabal també romanen prou oblidats. Més que probablement Algemesí siga el poble de la Comunitat Valenciana que més dolçaines i més tabalets reuneix per quilòmetre quadrat, i encara així, la seua presència a les festes falleres, que tanta importància estan adquirint a la nostra localitat amb el pas dels anys,

I aquesta és un poc la situació actuals dels dolçainers i tabaleters al nostre poble: encara que en els últims anys s’ha fet molt per intentar dignificar-los, ens queda molt per aconseguir. 58

El menester de la Colla de Figues Per La Colla de Figues d’Algemesí

ones… mares, iaies, cuineres, netejadores, cosidores, forneres, mestresses de casa… sempre la mateixa visió. O potser no? Veritat que aquesta manera de definir la dona et sembla, a dia d’avui, un tant estranya? Doncs, aquest és el canvi que totes estem experimentant, i com no, al món de la dolçaina havíem de fer una colla formada per dolçaineres i tabaleteres que reivindicaren la presència de dones en aquest món i tocaren peces composades per dones o dedicades a dones. Tot va començar al voltant d’un 8 de març, dia de la dona treballadora, quan Xavi Richart, professor de dolçaina al Conservatori “José Iturbi” de València i veí d’Algemesí, va fer un escrit en xarxes socials defensant el paper de la dona en el món de la dolçaina i el tabal, on engrandia el treball que moltes dones feien al món de la música i els donava tot el seu suport i ànim per continuar endavant amb eixa força que a les dones ens caracteritza. Algunes alumnes de l’Escola Musical de Dolçaina i Tabal d’Algemesí, associació a la qual pertany la “Colla de Figues”, vam llegir l’escrit de Xavi i, amb la força i l’ànim que ens

va transmetre, vàrem tindre la idea d’ajuntar-se per vore què podíem fer per tal de reivindicar el paper de la dona en este món. Però per aquestes dates ja ens venia just de temps i decidírem deixar-ho per a més endavant. La data triada per a l’estrena de la “Colla de Figues” va ser un fi de curs de l’escola, al mes de juny, i com que eixe any hi havia una professora a l’escola, Maria Salut Alcalà, li vam oferir ser la nostra directora, cosa que acceptà de bon gust. La data ja estava triada, la directora disposada al que fera falta i el major nombre possible d’alumnes de l’escola comboiades; però 59

ens faltava una peça que ens identificara. Sens dubte, el nostre company i amic, Boro Esteve, ens va composar “Figues i bacores” que estrenàrem el 18 de juny de 2016 al Teatre Municipal d’Algemesí. El debut de la Colla va ser una sorpresa per a tots. Ens presentarem al final de l’audició de final de curs de l’EMTiD molt poca gent del públic i quasi ningú dels nostres companys de l’escola ho sabien. Realment va ser un dia molt emocionant on rebérem l’enhorabona de tots els assistents i el seu suport per continuar amb el projecte.

de la dona al món laboral i molts altres aspectes afavoreixen que es puga vore a la dona com a intèrpret, i no sols de ball o de cant, sinó també com a instrumentista.

Com a dolçaineres i tabaleteres, hem vist com al món de la música hi havia moltes dones tocant altres instruments, com ara el clarinet, el piano o el violí, però poques que tocaren la dolçaina o el tabalet. Aquest fet, potser siga perquè el terme “dolçainer” sempre ha estat relacionat amb un home que econòmicament depenia dels ingressos que rebia de tocar la dolçaina. Les paraules amb el sufix -er fan referència a oficis, com ara llanterner, obrer o fuster, mentre que el sufix -ista està relacionat amb artista, com ara clarinetista, pianista o violinista. Per eixe motiu, la majoria de les persones que tocaven la dolçaina o el tabal eren homes, pel fet de ser un ofici, però, a poc a poc, les dones anem guanyant terreny i cada dia som més les dolçaineres i tabaleteres que tenim la il·lusió de continuar treballant en la música tradicional. A més, el canvi que estem vivint en la societat, la integració 60

El nostre objectiu és donar eixa visibilitat que la dona necessita, tant en el món de la música com en qualsevol altre món, i créixer com a colla, no sols

en quantitat sinó també en qualitat. El repertori que interpretem està compost, majoritàriament, per peces dedicades a dones o compostes per dones, i una altra finalitat és que aquest repertori cresca, sobretot les obres compostes per dones. Des d’ací, animem a totes les dones compositores que ens facen arribar les seues obres o que s’inicien a la composició per a dolçaina i percussió, i així, juntes aconseguirem el reconeixement que ens mereixem. Fins ara, hem actuat a diversos esdeveniments, com ara a Fitur, a la televisió valenciana d’À Punt, a presentacions de llibres i llibrets de falla... i la propera actuació que ens agradaria fer seria al voltant del 8 de març al nostre poble, Algemesí, per tal de commemorar el “Dia internacional de la dona treballadora”. Des de la Colla de Figues treballem dia a dia per reivindicar la igualtat entre sexes, perquè en definitiva, tant homes com dones, som persones amb més o menys capacitats per a realitzar diferents tasques a la vida, però amb igualtat d’oportunitats per poder desenvolupar-les. Agraïm a totes les persones, associacions, entitats... que ens ajuden a seguir dia rere dia i ens ofereixen la possibilitat de donar a conèixer la nostra colla i l’essència que volem que represente. 61

De la festa, la vespra... Per Vicent Domènech i Ferragud Algadins Grup de Danses

Algemesí, música i ball

entim com s’apropen les dolçaines des del cap del carrer. Comença el dia gran, i la música pren protagonisme. No es pot concebre cap esdeveniment on la música no estiga present, i amb ella tot un seguit de danses i balls, de vegades rituals, de vegades populars o fins i tot d’escola que arrodoneixen la nostra concepció del que és la festa. Des d’antuvi, les danses tradicionals i les músiques que les acompanyen han estat part central de les manifestacions populars valencianes que giren al voltant de la festa. Bé siga per celebrar el dia dels nostres patrons, la Mare de Déu de la Salut i Sant Onofre, bé per festejar els Nadals o bé per comboiar qualsevol aconteixement on ens juntem un grapat de persones, el ball sempre ha d’aparèixer, juntament amb aquella melodia que ja cantaven les nostres iaies o que s’ha pogut recuperar després d’haver estat anys latent en el record dels nostres avantpassats. 62

Els algemesinencs podem considerar-nos afortunats perquè el nostre poble és una excepció pel que fa a la conservació del nostre patrimoni cultural immaterial. Tenim la sort d’haver pogut mantindre un bon nombre de balls, danses i melodies que a altres llocs han caigut en l’oblit o s’han desvirtuat quasi completament, i tot açò gràcies sobretot a la nostra festa gran dels dies 7 i 8 de setembre. Quan pensem en els balls de la Processó, segur que no hi ha ningú, ni major ni xiquet, que no ens puga xiular o canturrejar alguna de les melodies que els acompanyen, i fins i tot fer-ne unes senzilles passades. Els de fora reconeixeran de seguida les notes de la Muixeranga, que ha esdevingut ja molt més que una simple melodia d’un ball. Tanmateix, són tantes les tonades que hem sabut mantindre al nostre poble que se’ns faria difícil recordar-les totes ara mateix, fins i tot els que cada any participem de la Festa. El Ball de les Pastoretes, el dels Bastonets, els Arquets i la Carxofa, els Boleros i els Tornejants han estat sempre part fonamental del seguici de balladors que amb el so de tabaleters, dolçainers i també d’instruments de vent acompanyen als nostres patrons pels carrers d’Algemesí. Les Danses, d’un altra banda, es poden veure ballar no només els dies previs a la festa gran, sinó també a les festes de carrer o dels barris. A més a més, en Algadins Grup de Danses tenim la sort d’haver pogut recuperar diversos balls dels quals només es conservava una música en una partitura, com és el cas de la Marxeta dels Pastors, o una melodia cantada per una dona, com ara la Jota d’Algemesí “La Cebera”. Des de l’any passat, la Marxeta dels Pastors es pot veure, interpretada pels xiquets de la nostra Escoleta Infantil i Juvenil, a la Cavalcada dels Reis. D’altra banda, la nostra associació també ha adaptat per a fer una versió pròpia de “La Cebera”, diverses passades prenent com a punt de partida les mudances dels boleros del poble. Hi ha molta feina feta i ens en podem sentir molt orgullosos, però encara hi ha molt per fer, i sobretot és nostra la responsabilitat com a poble de mantindre viva la nostra herència cultural de música i dansa, de transmetre-la als nostres fills i de seguir treballant per tal de donar-li la dignitat que es mereix. Sense música i ball les nostres festes no serien el mateix. 63

Les postisses Per Marian Escrivà i Alborch Membre d’Algadins grup de danses i professora del C.Professional de dansa J.Bta Cabanilles

om ja sabem, les postisses són l’instrument que acompanya els balladors en la immensa majoria de balls tradicionals. Al nostre poble, a banda dels grups de danses que ha hagut i hi ha, tots hem vist a la processó de la Mare de Déu com Pastoretes i Llauradores les fan sonar al compàs de la música. Però realment, què coneguem d’aquest instrument tan popular i de la importància que té per a les nostres danses? Les postisses sempre han acompanyat les danses fent una base rítmica que ajuda a crear un consens de velocitat i expressió amb els músics, i són la veu que tenim els balladors per comunicar als músics que vagen més ràpid o més lent segons ens demane la peça que interpretem. Encara que ho semble, tots els tocs de postisses no són iguals, igual que no tots els balls ho són. Una jota no té el mateix toc que un fandango o que un bolero. Les jotes tenen un toc ràpid i continuat que dobla la base per donar l’accentuació viva característica d’aquest ball. Als Boleros, en canvi, es fa un toc més pausat que amb l’accentuació indica els principis o finals de cada mudança. A més, sempre hi ha diferències en el toc segons pobles o segons la zona on es balla, com per exemple a les “danses”, on no fem el mateix toc de postisses a Algemesí que a Guadassuar. Se semblen molt però no són el mateix. A Xàtiva i a la Font de la Figuera, al contrari que nosaltres, canvien el toc al començar la melodia que indica que van les mudances i en eixe moment canvien a toc de bolero, ja que moltes de les mudances que s’utilitzen procedeixen dels mateixos boleros de la comarca. Per altra banda, a molts balls de plaça de la província de Castelló, no es toquen les postisses, atès que, com que és un ball espontani que es ballava en meitat de la festa, no deuria ser habitual dur-ne unes damunt, però també hi ha balls en els que toquen els homes i les dones no. A Alacant, per exemple, hi ha balls on, una vegada entra a cantar el cantaor o la cantaora, es para de tocar i el toc torna a començar amb la tornada instrumental, supose que perquè es pogueren lluir aquells que cantaven i se’ls entengués millor. 64

Al segle XVIII la noblesa valenciana i de la resta de l’estat espanyol, va voler aprendre els balls populars que veien ballar al poble i per aquella demanda es va crear la figura del mestre de ball i amb això les escoles especialitzades. A Xàtiva i Alzira entre altres es van crear escoles on s’ensenyava a ballar, sobre tot, el Bolero, que es creu que va ser una versió lenta i senyorial derivada de les seguidilles que ballava el poble més humil. L’escolarització de les danses populars, sobre tot a Andalusia, on es portaren a les acadèmies de ball tot tipus de danses, va acabar creant un tipus d’escola que ha perdurat fins ara i que s’estudia als conservatoris. D’estes escoles “Boleres” andaluses van sortir la majoria dels balls del repertori de l’Escola Bolera, assignatura inclosa als estudis professionals de dansa espanyola. Per què faig referència a este tipus de dansa? Arrel de la professionalització d’estos estudis, les postisses van adquirir la importància d’instrument, ja no varen ser un simple acompanyament dels passos que marcava el tempo de la música, sinó que, adquiriren l’estatus de ser una part més del ball: els passos per una banda, els braços per l’altra i com a tercer element, les postisses o “palillos” com diem als conservatoris. Aquesta importància es va incrementar, si cal, al segle XX amb l’aparició de la Dansa Estilitzada, per a aquest estil de dansa, es mesclen els estils de l’Escola Bolera i el Flamenc i el que es fa, són noves creacions a partir de les músiques de compositors actualment consagrats com Manuel de Falla, Isaac Albéniz, Enrique Granados etc. Al ser noves creacions, els coreògrafs tenen la llibertat de dur al màxim el virtuosisme amb les postisses i amb això ixen ballarins que s’especialitzen en tocar aquest instrument, la més coneguda dels quals pot ser Lucero Tena, que va dedicar la major part de la seua vida artística a fer concerts de postisses acompanyada per grans orquestres, on deixava bocabadats fins i tot als músics que l’acompanyaven per la seua velocitat i expressivitat amb l’instrument. Però en va haver d’altres professionals de la dansa espanyola que es dedicaren a fer concerts de postisses com José de Udaeta o Emma Maleras, qui va crear un mètode d’aprenentatge on hi ha tant una part teòrica com una pràctica. Va crear un mètode de Notació on es fa transcripció dels tocs de postisses plasmant els ritmes i les evolucions de cada mà en un bigrama, 2 línies paral·leles en les quals s’escriu la mà dreta a la línia superior i la mà esquerra a la línia inferior, així s’aprèn a tocar este instrument de percussió com qualsevol altre. 65

Les postisses Respecte a la forma de tocar-les i com posar-se-les, a Aragó les enganxen al dit cor i les fan sonar sacsant els canells amb molta velocitat, i a molts pobles valencians fan el mateix, sobre tot per ballar la Jota. Per a aquesta manera de tocar, el mètode Maleras no serviria. En canvi, per a la forma de tocar que tenim ací i la que s’ensenya als conservatoris, sí, perquè les postisses van enganxades ben fortes als dits grossos de les mans quedant lliures així la resta de dits. Com veieu he parlat de mà dreta i esquerra per separat. Efectivament, les dos postisses no són iguals. Quines són les seues diferències? Respecte al so, la mà que repica té el so més agut i l’altra té el so més greu per això se les anomena femella i mascle respectivament. En la forma són exactament iguals però les pots diferenciar per una marqueta que tenen les femelles a la part de dalt, just al lloc que es queda baix del dit. Els mascles no la tenen. En el toc, la mà dreta utilitzarà tots els dits lliures per fer el que al folklore diguem REPIC i a la dansa espanyola diguem RIÀ (tocar els 4 dits correlatius des del xicotet fins a l’índex) a banda de fer colps solts amb els dos dits del mig. La mà esquerra remata cada repic amb un toc, completant així el RIÀ, pel que cada repic tindrà 5 colps, encara que es toquem molt ràpid, també porta la pulsació de la peça, és a dir, porta la base rítmica on se sosté la interpretació, sempre amb tocs, aquesta no repica. Respecte als materials dels que estan fetes, ara per ara són molts: des de fustes diverses a fibra de vidre, metacrilat, tela premsada, ivori, etc. Us preguntareu quines són millors, doncs segons per a qui i per a què. Si la vostra intenció és ballar folklore, ja siga a un grup de danses com a les llauradores en la Mare de Déu, vos aconsellaria unes de fusta, de Granadillo (de fusta de magraner) de Palo santo un tipus de fusta molt dura. També se’n fan de fusta d’albercoquer. Si la vostra intenció es estudiar dansa o fer concerts de postisses, les de fibra i tela premsada són les que portem els professionals del gremi perquè permeten matisar més les interpretacions. 66

Alguns consells : Si heu de comprar unes postisses per ballar, heu de tenir en compte certes coses: 1.

Que, si són de fusta, siguen d’una de les fustes que vos he nomenat abans. Descarteu les que tenen dibuixets pintats.

Que quan ajunteu les dos parts de la mateixa postissa tanquen bé l’una contra l’altra. Que no queden forats.

Que quan vos les poseu al dit gros, la postissa no es mostre excessivament per fora del palmell de la mà, i que tampoc siga molt molt xicoteta (llevat de les d’albercoquer que solen ser més menudes) Al meu parer, per a dona el n.6 va bé i per a home, com a molt, el n.7.

Per a mi, aquest instrument és el gran secundari del folklore en el sentit que la gent no li dóna la importància que té fins que intenten aprendre a tocar-lo bé, però sense les postisses els nostres balls i danses no serien el mateix. En el pla personal, les postisses van ser el detonant pel qual vaig voler ballar. Quan veia la gent dels grups de danses i les parelles del Bolero a la processó, pensava que havia d’aprendre a tocar eixe instrument que omplia la dansa. Amb els anys, amb la tasca com a mestra dels aprenents del grup Algadins com amb la meua feina com a professora de dansa espanyola pense que estic contribuint, o al menys ho intente, a que tant els aprenents del grup de danses com les meues alumnes gaudisquen tant com jo de tocar les postisses, i no tan sols acompanyant les coreografies. També, en els cas del grup Algadins, els mostre els diferents tocs que corresponen a cada tipus de ball i amb les meues alumnes del conservatori creem per a cada curs concerts de palillos que augmenten en dificultat segons el seu nivell i faig que toquen les partitures escrites per grans mestres i, amb aquest treball, que respecten i estimen un instrument tan arrelat a la nostra cultura. 67

, La musica en valencia: viva, habitual i quotidiana Per Ferran Ferrís

descobert que, entre d’altres, els llauradors acompanyaven les jornades al camp amb les melodies dels cants de batre. Ara bé, l’escena valenciana no es circumscriu, per sort, només al folk i podem gaudir d’un gran ventall d’estils musicals en la nostra llengua, des del pop i el rock fins a l’electrònica, el hip hop i molts més.

al vegada, alguns dels nostres majors encara recordaran la visita dels marines de la VI Flota dels EUA durant la Setmana de Bous del 1953. El cas és que un altre nord-americà també va recórrer les nostres comarques en els inicis dels cinquanta. Un any abans, Alan Lomax havia viatjat a Europa per a aplegar les músiques populars de diferents països. Aquell estiu arribà a València i va recollir peces de la nostra tradició oral com ara: nadales, cançons de bressol, albaes, cançons de batre, jotes... Els curiosos poden consultar l’arxiu de Lomax i escoltar, per exemple, com un veí de Tavernes de la Valldigna cantava que a la vora del riu, mare, m’he deixat les espardenyes. Més de seixanta anys després, quina situació trobaria el musicòleg nordamericà si tornara de nou a València?

Premem el p lay! Obrint Pas, La Gossa Sorda o Aspencat aconseguiren traslladar la música en valencià des de cercles minoritaris fins als grans concerts de masses. En aquest recorregut no volem oblidar Orxata Sound System que van revolucionar el panorama amb la seua lectura particular d’una de les nostres expressions musicals més genuïnes, el bakalao. Com si fóra un treball de formiguetes -i amb la complicitat d’Internet- les bandes han fet que cantar en valencià siga una cosa habitual i quotidiana.

El cantaor Pep Gimeno «Botifarra» ha resseguit el fil que va deixar Lomax. Ha représ antigues sonoritats i hem 68

Una nova fornada ha recollit el testimoni de les bandes que començaren a tocar a principis de segle. Hui en dia, la diversitat està ben present en els escenaris. El rap, les lletres que denuncien els vicis de la nostra societat i l’actitud desbarrada de les cançons de Zoo acumulen milions de reproduccions en Youtube. Les guitarres potents de Smoking Souls sumen tres discos, un bon grapat de quilòmetres als muscles i actuacions en les principals ciutats del país. Les històries d’amor, de fracassos i d’esperances de Senior i el Cor Brutal que semblen haver escapat d’un bar de carretera de Tennessee.

seua electrònica de caire íntim; la tradició de la cançó d’autor que continuen Feliu Ventura, Miquel Gil o Els Jóvens, recents vencedors de l’última edició dels Premis Ovidi. La música, de la mateixa manera que altres disciplines, no ha estat aliena a les vicissituds que ha hagut de superar el valencià durant les últimes dècades. Tenim una escena musical que encara es troba a les beceroles. Els grups que protagonitzen aquesta primavera musical es troben satisfets per haver trencat l’etiqueta de música en valencià però lamenten, generalment, no poder dedicar-se professionalment al món de la música. Tenim al nostre abast un repertori de grups amb cançons meravelloses que poden formar part de la banda sonora de les nostres vides...

La llista de cantants i grups que canten en valencià és ben llarga. Pupil·les i El Diluvi també criden ben fort i reclamen el paper protagonista de les dones. El to vitalista i tropical d’Auxili a ritme de reggae; Gener, que no té res a envejar als grups indie més capdavanters; Júlia i la

Gaudim-los! 69

, Peca se gona

, La musica: , una formacio integral Per Esteban Carratalà i Chilet Professor de Llenguatge Musical i Piano (Centre Professional de Música i Dansa “Joan Bpta. Cabanilles”, Algemesí)

a música, de tots és sabut, sempre ha estat lligada a l’ésser humà des dels seus orígens més primitius. Les manifestacions culturals i els esdeveniments festius, sobretot al nostre territori, tenen una estreta relació amb l’expressió musical. La música és capaç de variar el nostre estat emocional o d’ànim, enfortir la memòria, reduir els nivells d’estrés i, en gran mesura, recrear records. Qualsevol de nosaltres, des de ben xiquets, som capaços de gaudir de la música i sols recordant moments de la nostra infantesa, de segur i quasi de forma immediata, ens arriben cançons, melodies o ritmes que formen part d’aquesta. Però quan la música es relaciona i està present en la vida dels més menuts, tots aquests efectes positius es multipliquen. 80

Quan es tracta d’explicar què suposa la música per a la vida d’un infant, el plaer, el joc, la diversió o l’entreteniment són algunes de les conseqüències més primàries que reben els xiquets. Qualsevol moment és adequat per a introduir la música en la vida dels menuts. No obstant, el pedagog Zoltan Kodaly (Hongria, 1882-1967) afirma que l’edat apropiada per a introduir-la són els nous mesos abans del naixement pel poder que té la mare com a transmissora del gust per la música. La música a l’escola o a altres centres educatius com ara els conservatoris contribueix a despertar i a desenvolupar les habilitats socials dels alumnes, a adquirir normes i hàbits que els permetran conviure en societat i a crear un ambient i un clima òptim per a l’aprenentatge.

Estudis realitzats dins del món de l’educació i concretament en aquells que es dediquen a les ensenyances musicals i instrumentals, han ressenyat nombrosos resultats positius que incideixen de manera ferma en els alumnes més menuts. Podem destacar, entre altres, els següents: - Estimula la creativitat i la participació en les activitats de grup - Ajuda a l’infant a sentir-se acompanyat i a respectar els altres. - Millora les habilitats cognitives i la capacitat per a resoldre problemes - Reforça les habilitats lingüístiques i contribueix al bon desenvolupament del llenguatge oral i escrit - Facilita l’aprenentatge dels idiomes. - Ajuda a enfortir l’habilitat de la paciència - Desenvolupa les habilitats i les capacitats motrius 81

La música: una formació integral

En resum, la relació amb la música o la pràctica d’algun instrument musical en la infància és un gran suport per al procés de formació integral. Per tant, tal com es fomenten altres disciplines artístiques, seria de gran utilitat per als menuts promoure el gust per la música donant-los per exemple joguets musicals o instruments des d’edats primerenques. Tant de bo tots ho férem! I ara bé, i si aquest apropament al món de la música des de la infantesa aconsegueix arrelar en el xiquet una afició o potser una vocació? Doncs si això ocorregués, de segur estarem afavorint el desenvolupament integral del menut i a més, si aquesta formació es du a terme en un àmbit acadèmic formal com són els conservatoris o els centres oficials, estarem donant l’oportunitat d’iniciar un camí llarg i, de vegades sacrificat, però que finalitzarà amb l’obtenció d’una titulació que, segons l’actual sistema educatiu, és totalment equiparable a una carrera universitària. Definitivament, la música i l’aprenentatge d’algun instrument és, en molts aspectes per als menuts, altament beneficiós i, gràcies a aquells qui des de xiquets comencen aquest camí, a dia de hui podem gaudir de la música en molts àmbits de la nostra vida. Haveu pensat com serien les nostres manifestacions culturals sense música? Haveu pensat quin protagonisme té aquesta en el món de les falles? L’escriptor britànic Kent Robinson (Liverpool, 1950) va afirmar que “Todo niño es un artista, porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse”. Deixem que així siga i aprofitem la infantesa per despertar els talents. De segur que la música és una bona eina per a fer-ho. 82

, Dani Miquel, el Cantacancons

DANI MIQUEL

ja és tot un fenòmen musical arreu del País Valencià. Amb una trajectòria treballada des de baix, a poc a poc, poble a poble, la seua proposta esdevé ja un referent generacional; la Banda Sonora Original que milers de xiquetes i xiquets valencians recordaran el dia de demà. I també les mares i pares -és clar-, perquè la seua música i espectacle són de vocació familiar, per a disfrutar grans i menuts; connectant de manera natural amb les noves sensibilitats d’oci cultural que eixigia l’actual generació de famílies valencianes. 83

“Cantacançons” o “alquimista musical” serveixen per definir l’esperit d’aquest inquiet músic de l’Alcúdia, a qui la formació de conservatori se li quedava estreta. Amb desig de recerca, amb ganes d’oferir una proposta diferent que connecte generacions, Dani Miquel ha fet una important tasca de recuperació de cançons infantils tradicionals valencianes, perdudes dins la memòria de iaies, iaios i dels que algun dia les van sentir de menuts i avui les rememoren des del filtre màgic de Dani. Un ric repertori que ara reviu gràcies a l’alcudià i la seua banda.

Alhora, Dani Miquel suposa una proposta enriquida pels valors. Tant a les cançons pròpies com les revisitades, cants alegres per viure plenament en la nostra llengua, suposen una aposta per valors amables, solidaris, inclusius, d’estima i respecte. Lluny de relats sexistes, discursos estereotipats i estètiques uniformitzadores. Si a tot això li afegim un desig d’investigar també a la base musical, acabem d’entendre el valor i èxit de la proposta. Dani Miquel té cura pels detalls sonors, recupera instruments antics o estranys, incorpora joguets musicals, assolint així altres textures i matissos musicals que obren la ment dels infants. danimiquel.cat 84

Llenya al bombo Per Fran Camarasa i González Mestre de música a l’Escola Pia d’Algemesí

es d’aquest raconet vull fer present una àrea que de vegades no ha estat valorada com cal, que ha estat menyspreada, o que el fet de no haver-la transmès de forma adequada ha fet que molts hagen tingut una mala vivència. Perquè, què hauria de ser l’educació sinó omplir de vivències, experiències, encontres gratificants a tots aquells que s’acosten a gaudir d’ella? Vos vull parlar de la presència de la Música a l’escola perquè per a mi L’Educació Musical incideix en el desenvolupament de la persona d’una manera única i insustituible. Segons Edgar Willems, “l’educació ben entesa no és sols una preparació per a la vida; és en ella mateixa una manifestació permanent i harmoniosa de la vida. Hauria de ser així per a l’educació musical que apel·la a la majoria de les facultats rectores de l’ésser humà.” 85

Fotos del Facebook de l’Escola Pia d’Algemesí

Amb aquesta reflexió tindríem prou per justificar la presència de la música a l’escola per aconseguir el tantes vegades esmentat “desenvolupament integral”, però podem aprofundir més: -- La música ens dóna un tipus determinat de vivències diferents de les que pot donar qualsevol altre estímul. -- Amb la música estem educant la veu, l’oïda, el ritme, la imaginació, l’expressió i la representació. -- Aprenem llenguatge, comunicació. -- Aprenem a conéixer i estimar les tradicions i a valorar tot allò que no és material. -- Millorem la capacitat d’atenció i memòria, sentit de grup, de disciplina i de responsabilitat, també esperit crític i a millorar el nostre gust estètic. Per què a tots ens agrada la música? Perquè els seus principals paràmetres: ritme, melodia i harmonia connecten directament amb els paràmetres físic, psicològic i intel·lectual de l’ésser humà. La primera conexió, físic-ritme és la que fa que instintivament ens movem davant l’estímul sonor. La segona psicologia-melodia és la que ens passa a les emocions i la tercera intel·lecte-harmonia és la que ens ensenya a raonar, a entendre a pensar. Per aconseguir açò no cal més que un estímul sonor adequat i un receptor, en aquest cas, els alumnes de l’escola. Jorge Drexler cantava: “La música enseña, sueña, duele, cura. Ya hacíamos música muchísimo antes de conocer la agricultura.” I així és, la música existeix des que existeix l’home. Els estudis diuen que el batec del nostre cor comença aproximadament 86

Llenya al bombo

als 16 dies de la concepció. Des d’aleshores eixe ritme ràpid a l’inici, constant i canviant al mateix temps no deixa de marcar la nostra existècia junt a la melodia harmoniosa de cèl·lules, teixits… Com no ha d’estar present a l’escola? La música és un camí educatiu viu, part fonamental de l’educació integral de la persona. Un camí que educa en valors, crea hàbits i treballa competències. La música aglutina les condicions per un veritable creixement personal, un suport excel·lent per tots els altres ensenyaments. La filosofia musical de l’escola és la música en sí, per ella mateixa, sense mitjancers teòrics. Es posar en contacte directe el fet musical amb els receptors d’aquest magnífic art: els nostres alumnes, la qual cosa comporta ja d’inici una resposta molt favorable i engrescadora. El marc de referència de l’ensenyament musical de la nostra escola és la “Pedagogia Musical Activa”. Acabaré amb un pensament del gran pedagog musical hongarés Zoltan Kodaly: “La música és una part indispensable de la cultura humana universal. Aquells que no posseeixen coneixements musicals tenen un desenvolupament intel·lectual imperfecte. Sense música no existeix home complet i integral”. Si és açò el que volem, omplir aquest món de persones completes i integrals que puguen raonar les seues decisions pensant el bé comú, que puguen empatitzar amb els altres, haurem de seguir pegant-li “llenya al bombo” i que la música no deixe de sonar mai a les nostres escoles i així es faça present en les nostres vides. De segur que així serem més feliços!!! 87

, , Dorremi i Fasol i lasi Per Julia Martínez i Ribes

Hi havia una vegada... un país anomenat Pentagrama. No era un lloc corrent, així i tot, sempre estava ple de gent. En aquest misteriós lloc, vivia Dorremí, una xiqueta molt sabuda, tant o més com un ratolí. Allà on anava, la nota havia de donar, ja que sempre estava amunt i avall. Al seu veí li deien Fasol·lasí, un xiquet molt dolç, tant o més com un arnadí. Ell era un clar exemple d’amistat, sempre amb Dorremí al seu voltant. Els dos junts feien bona lliga, donava igual si jugaven a Mestres o a pilla-pilla. Però un dia es van barallar, i estigueren una bona estona sense parlar. Tot vingué perquè Fasol·lasí, un conte a la biblioteca volia llegir. Ell no podia estar concentrat, ja que la xiqueta no parava d’escamar. 88

Aleshores, necessitaven algú per mediar, ja que la seua amistat havien d’arreglar. És per això que demanaren ajuda a Claudesol, que sense dubtar dues voltes... Tots els problemes resol! Claudesol que era l’ama de Pentagrama, no volia que ningú estigués enturrufat i amb desgana. Ella vigilava els cinc carrers, perquè no es barallara cap nen. La pobra dona, l’embolic va haver d’adreçar, perquè Dorremí i Fasol·lasí tornaren a jugar. I després de raonar i raonar, els dos amics, es van perdonar. Si et sona la història de Dorremí i Fasol·lasí, és perquè tu també estàs en una situació així. Fes com aquests dos nens... Corre a resoldre allò que tens pendent! I recorda... No dubtes en perdonar, ja que no hi ha res tan bonic com l’amistat. 89

, Peca prin

, , , Les falles tambe son musica Per Sara Egea i Hernandis Filòloga, fallera i apassionada de la música

es falles sense música serien el que són? Res, en esta vida seria igual sense la música.

o amb una colla de dolçaina i tabal. La música és la que dóna inici a cada acte faller i és qui el tanca.

Vivim en una terra on la música forma part de la nostra societat. No sabem ben bé el perquè però la música sempre ha estat i està present en cada festivitat i acte social que celebrem, en forma part, i les falles no anaven a ser menys. No hi ha festa sense música, i la música està omnipresent en qualsevol acte. És per tot açò que se’ns coneix com l’autonomia de la música, ja que contem amb unes 2000 bandes.

La música fallera per excel·lència sempre ha sigut el pasdoble: El fallero. No hi ha acte oficial en que no sonen aquestes notes i en que els fallers no ens emocionem al sentir-lo. Però açò dels pasdobles, és ja un clàssic, que junt amb Paquito el Chocolatero, Lo cant del valencià, Xàbia, La flor del taronger, L’entrada a la Murta i el Valencia en fallas, sonen any rere any pels carrers de tota València al mes de març.

És cert que les falles tenen altres elements més representatius que les defineixen: vestimenta tradicional, monument faller, pólvora… però per estima i per predilecció, pense que la música és el suport de la festa fallera. No hi ha cap falla que no conte amb una xaranga

No obstant, la música de les cercaviles ha canviat, i molt. Tots ens moguem per les modes, per el que s’estila, i la música n’està indiferent a aquestes. Hem passat d’una música tradicional a una de més moderna; dels 92

pasdobles i música mora, al reggaeton, al Échame la culpa, al Déjala que baile, al Malamente… En definitiva, de música nostra i en valencià, a música forana i en castellà, tot un èxit!

A l’igual que la música, les falles també són un art caduc i efímer. Cada 15 de març es planten els monuments, i cada 19 de març es cremen. Són un art que naix, viu i mor cada març.

I no podem oblidar-nos tampoc, de la música que fem pròpia, d’aquella música que ens identifica. La música és qui atorga la qualitat d’únic a cada instant, a cada moment viscut. És qui fa possible que revivim les bones sensacions i emocions, cada volta que tornem a escoltar eixes cançons, les nostres cançons. Qui no ha cantat el famós We are the champions en una entrega de premis? I qui no ha versionat qualsevol cançó de moda i li ha posat lletra per als playbacks de la falla? O qui no ha pujat dalt de la cadira, al casal per a ballar? La música aconsegueix portar-nos a un estat d’èxtasi. Per què a les falles, la música n’és festa.

Però en aquesta fórmula de festa, música i falles, ens falta un element vital: la pólvora. El foc, essencial en les falles, tant a l’inici com al final. Els castells donen pas, any rere any a l’inici faller el dia de la crida, i un castell és també qui encén el monument, és qui tanca la nostra festa i la deixa en cendres. La pirotècnia també és un art passatger que ens arriba al cor a través dels sentits. Música, falles, foc i festa. L’efímer com a constant vital del poble valencià. Aquesta particularitat de l’efímer fa que aquests arts nostres siguen irrepetibles, i que tots junts formen l’ART VALENCIÀ. Aquest any no serà diferent; el foc, amb el seu caràcter devorador, acabarà consumint els monuments mentre la nostra xaranga fa sonar les notes d’aquestes falles 2019.

La música té la particularitat de ser exclusiva, singular. És un art que sona, entusiasma, commou i desapareix; però sols desapareix fins que torna a sonar. Podem dir que és un art canviant ja que quan torna a sonar no impressiona ni sorprén com la vegada anterior. Cada vegada ens fa sentir i ens transmet emocions diferents.

La festa donarà pas al descans, la pólvora a la calma, les falles a les cendres, i la música al silenci. Un silenci ensordidor que va apoderant-se mentre encara s’escolta de fons Una cançoneta i mo n’anem!! 93

, Entrevista a Reyes Mart i

València, un territori on més bandes de música hi ha, no ens podem oblidar tampoc de la pólvora. Un element que indiscutiblement està present a totes les nostres festes. Amb la música fem festa, però amb la pólvora podem fer música i festa. El trípode essencial de les falles. I no volíem deixar passar l’oportunitat de xarrar una estoneta amb una de les grans, sinó la més, pirotècniques del moment. Reyes Martí, coneguda a tot arreu com la primera dona pirotècnica que ha disparat en les grans ocasions. Reyes pertany a una família amb una llarga tradició pirotècnica, Pirotècnia Martí, que fa anys i anys es dedica a fer música amb la pólvora i a regalar-nos concerts amb partitures que s’escriuen al cel, cada vegada que fa un dispar. Actualment és la responsable de l’empresa familiar, dedicada a la pirotècnia des de l’any 1868, de la que forma part de la cinquena generació. 94

Què representen per a tu música, festa i pólvora?

La música és la que ens anima, festa és aquella de la que gaudim; i la pólvora l’element amb el que m’encanta treballar.

La passió i devoció per la pólvora sabem que et ve de família, qui va ser el que et va marcar en els teus inicis?

Jo he conegut la tercera generació de pirotècnics de la meua família, eren els meus besoncles, però quan jo era menuda ells ja estaven retirats. Ha sigut el meu pare el que m’ha marcat i qui em va descobrir tot aquest món. La pólvora és com un cuquet que t’entra per la pell, que t’agrada i ja no el pots amagar. I aquest cuquet, també li ha entrat al meu fill, que ja és la sexta generació de la Pirotècnia Martí. Ja porte dotze anys dedicats a la pólvora i a l’empresa. La pólvora enganxa.

Quan vas ser conscient que volies dedicar-te a este món?

Jo des de ben joveneta sempre he anat a la fàbrica a treballar en estiu. Després, quan havia de criar els meus fills, les èpoques destacades de falles i estiu, també anava a ajudar a la fàbrica. El que passa és que abans, anar una dona a montar i tot, no era el més comú, no estava normalitzat. El meu pare no em deixava, i fins que no va ser l’empresa del meu home i meua, no vaig eixir a disparar. Dins de fàbrica feia de tot però no em deixaven eixir, era la dels entrepans i el paper d’alumini, i ja.

El teu pare no et deixava perquè tenia por o també pel fet de ser dona?

Principalment perquè tenia por, i perquè no volia que em dedicara a açò. I a dia d’avui, quan acabe un dispar a l’hora que siga, li he de cridar. Amb 93 anys, encara es preocupa per saber com ha anat tot. De fet si no li cride, el dia següent està malhumorat perquè patix, i molt. És una professió i una passió que es porta en la sang, però que al mateix temps és angoixosa. 95

A poc a poc, amb el teu treball i la teua constància has aconseguit arribar al cim, has disparat mascletades, la Nit del Foc, la crema de la Falla de l’Ajuntament de València... Creus que has arribat al límit o encara et queden metes en les que et vols superar?

Aquest era un dels objectius que tenia, tot pirotècnic té eixe somni de disparar en els grans moments. Ara que ja ho he aconseguit, el meu repte és superar-me a mi mateix i ser millor encara en la meua feina. Ara el que em toca és demostrar que tot els èxits que vaig aconseguir l’any passat no va ser per sort, sinó perquè vàrem treballar de valents i ho vàrem meréixer. Així, serà com aconseguirem que una altra vegada, tornen a confiar en mi.

Aquest any repetireu en algun d’aquests actes?

L’any passat va ser un any especial perquè era el 150 aniversari de la pirotècnia. Aquest any, oficialment encara no es sap res, però jo estic fent tot el possible per tornar al meu dia 8 de març. És un dia que a mi m’agrada molt, vull tornar a la meua zona de confort perquè jo em sent molt còmoda. Però encara que per a mi siga un dia agradable, també és veritat que m’estan mirant molt i també em jutgen. Per a mi, disparar el dia 8 té tantíssima responsabilitat com disparar el dia de Sant Josep. Eixe dia, puc dir que l’he parit jo, és el meu dia i per això la gent també està més pendent.

En què t’inspires a l’hora de crear la teua peça artística: un castell, una mascletà…? Primer que tot, he de saber el lloc on he de disparar, avaluar-lo i pensar en el tipus de dispar. Si és una mascletà, pensar com puc traure-li més partit al lloc, ja que no és igual disparar una mascletà o un castell, encara que l’espai siga el mateix. Tindre present les mesures de seguretat i saber a quina distància estarà el públic gaudint. Però sobretot, el que més m’inspira és saber que els agrada en cada lloc, quin tipus d’espectacle esperen, desitgen i anel·len.

Quina figura t’agrada més?

No puc negar que sóc valenciana, ho porte en la sang. I per això la que més m’agrada és la palmera de sauce. És la figura més valenciana, i en tots els castells, per menuts que siguen, tots tenen palmeres. 96

Entrevista a Reyes Martí Quin dispar és el teu preferit?

Montar una mascletada és el que més m’agrada més que els castells. És la meua vida. Ara estic més en fàbrica que en qualsevol altra feina, sé fer de tot, servisc per a tot (rises): cree, dissenye, monte...

Quan estàs preparant i dissenyant cada dispar, què és el que vols transmetre als espectadors?

Per a mi una mascletà és una simfonia, és una harmonia de sons. Comences fent sonar els instruments de menys a més igual que en les mascletades. És un dispar que va in crescendo, fins arribar al terratrèmol final. En un castell és diferent. Un castell suposa fer quadres efímers en l’aire, i és intentar fer-ne quan més millor, i quan més diferents, millor encara. Cada quadre és com un compàs musical, i tots junts formen la peça musical, la partitura. El castell és una barreja de colors, de sons, i d’imatges, s’ha de saber com combinar-los i on podem posar més èmfasi en cada moment. A l’igual que en una cançó podem diferenciar entre la tornada i l’estrofa; en els castells l’arrebato seria la tornada, ja que tota secció ha d’acabar-ne en un, quan es sent tot de colp.

Als mitjans de comunicació, sempre que parlen de tu, es destaca que sigues dona, sol anar acompanyat de l’afegitó “la primera dona pirotècnica que...”. Què suposa per a tu, et molesta?

Al contrari, per a mi és molt satisfactori. Jo he treballat moltíssim per a que es reconega la meua faena i per a que em reconeguen a mi com a capdavantaner i com a qui capitaneja aquesta pirotècnia. Abans, parlaven dels Martí, una dona que anava amb l’home i amb els xiquets. Però no parlaven de Reyes Martí, com ho feien amb la resta de pirotècnics que dirigien les empreses. Després de disparar a la Plaça de l’Ajuntament de València, es va produir un canvi. Al 2001, jo li vaig demanar a la Fallera Major que digués “senyora pirotècnica” i açò va suposar una gran revolució. Per això a mi m’agrada que destaquen que sóc la primera. Si que han habut dones, però no han volgut posar-se dins de la gàbia. Tant de bo, vingueren més dones que volgueren muntar i disparar a l’igual que faig jo, i també foren empresàries. És tot. 97

Entrevista a Reyes Martí Com valores els espectacles piromusicals? Penses que és una manera de reinventar-se dins del món de la pirotècnia?

És molt diferent. A mi el que m’agrada dels piromusicals és que es facen amb música que coneix la gent. Per exemple, les peces clàssiques són molt agraïdes perquè tot el món espera el colp, i estan espectant perquè saben el que va. La sarsuela també és un gènere molt agraït per als espectacles piromusicals. En Alacant, des de fa huit anys, fem un espectacle piromusical vertical que fem en El Corte Inglés, entre la terrassa del primer pis i la marquesina del sext pis.

Els fallers, quan sentim l’olor a pólvora diem “ja fa oloreta a falles”. Per a tu, a que olor la pólvora?

Per a mi, la pólvora fa olor a faena, a passió, a vida... i a xavos (moltes rises). Encara que de menuda l’odiava, ja que anava en mon pare a totes parts en la seua furgoneta i sempre feia olor.

Reyes, una persona pròxima, familiar, riallera, encantadora... D’ella vam rebre una excel·lent atenció i un entusiasme grandíssim. Va ser un honor per a nosaltres poder conéixer-la en persona, saber un poc més d’ella, del seu treball, de la seua vida i de la seua vàlua. Ara sols ens queda esperar al dia 17 de març i poder gaudir del que millor sap fer i allò que l’apassiona, una mascletada. 98

El mocador , en el vestit tradicional masculi Per Enric Olivares

n la indumentària tradicional valenciana l’home sempre ha portat el cap cobert. Ja fóra amb una còfia, barret d’alborços, barretina o mocador, peces singulars a les que hi podem afegir els típics capells per a les ocasions més solemnes, com ara la rodina o el cossiol, la funció d’aquestes peces ha estat, per descomptat, merament ornamental, però no secundària, ja que la seua inclusió complementa perfectament el vestit masculí. Sembla que l’ús del mocador de cap apareix amb el segle XIX en substitució de la còfia. Una pragmàtica reial obligarà els homes a tallar-se els cabells per qüestions higienistes, perdent la còfia la seua original funció, la de recollir els cabells. Així és com sorgeix també una altra peça característica de la indumentària tradicional valenciana masculina, el barret d’alborços, molt més curt que la còfia i que es configura en aquest segle com el complement indispensable del que es coneixerà com a vestit de torrentí, i que en el cas del Ball de les Llauradores és la indumentària pròpia dels seus balladors. Juntament amb aquest també sobreïx com a peça necessària el mocador de cap, d’orígens més humils, ja que procedeix de la roba utilitzada pels llauradors, i que acomplia la funció de retenir la suor, al temps que ornava el cap. Confeccionat habitualment amb seda, pita, percala o cotó, ens trobem amb una peça de tela quadrada que es lliga al cap amb un decoratiu nuc, mostrant-se, tot i la seua senzillesa, com un element ornamental molt personal i identificatiu, fins al punt de protagonitzar algunes copletes del nostre costumari popular, en paral·lel amb les espardenyes o la manta morellana: “L’alegria del fadrí és dur mocador de pita, una manta morellana i una novia 99

molt bonica”. De la seua vistositat ja en feien esment els viatgers estrangers del segle XIX quan advertien en les seues descripcions dels tipus valencians la vivacitat dels colors, especialment el roig i el groc, i la bellesa dels dissenys, amb flors estampades de formes variades. El procediment de col·locació sobre el cap varia segons comarques, èpoques i gustos personals, tot donant lloc a una certa varietat de procediments. Amb tot, són tres les tipologies més habituals utilitzades a l’hora de lligar-se el mocador al cap: La forma més típica, anomenada “de cua”, consisteix en doblar diagonalment el mocador, de manera que resulten tres pics o puntes. Les dues que queden juntes es doblen al voltant del cap i es lliguen a l’altura del front o al costat dret, ja siga amb una artística llaçada o amb les puntes obertes, mentre que la punta sobrant del triangle es deixa caiguda a la part del darrere. Una variant d’aquesta modalitat és en forma “de barretina”, doncs simula un barret. En aquest cas, la cua que penja se situa sobre el pols dret, mentre les altres dues es doblen al voltant del cap i es lliguen a l’altura del front. A continuació, la punta que penja es recull doblada cap a l’interior a manera de barretina o borsa. Per últim, és també molt característica l’anomenada “de fumeral”, que forma una espècie de tub a manera de turbant i que deixa al descobert la coroneta. En aquest cas, el mocador en forma de triangle es plega formant una banda ampla, o més estreta, segons el gust, per a continuació envoltar el cap unint les dues puntes amb un nuc lateral doble o amb una llaçada artística. 100

101

CARDENAL BENLLOCH, 10 · ALGEMESÍ (VALENCIA) 96 248 12 37 · www.margaritavercher.com

102

Todo en confección para el hogar

Indumentaria y gala

Tel: 96 110 88 04 info@blancatela.com C/ Cervantes, 24-b 46680 Algemesí Valencia

Débora Campos 962421515 Perruqueria Sant Dionís, 1 | zona Teular | Algemesí (València) 103

104

105

106

107

108

109

Inter lu

Rocío Gimeno (Cagà del burro)

, , Fem musica tot l any N

o només ens juntem i fem comboi en Falles, la resta de l’any continuem combiant-nos i seguim fent Falla.

Marta Navalón (Creuer)

A més, també repartim premis, i molts; perquè és més satisfactori regalar que ser regalat. Hem repartit 1000€ en la Cagà del burro a Rocío Gimeno, Marta Navalón va anar al Creuer que sortejarem, i Laura Biosca va arreplegar l’Iphone X que va guanyar en la rifa de la Grossa de Nadal. Totes elles, falleres de la nostra comissió. Quin goig! També, com sempre, hem viscut una proclamació, una presentació, la majoria dels diumenges fem dinars al casal i, com no, els actes grans de la festa fallera: crida, cavalcada del ninot, mascletades, entrega de premis, ofrena, cremada…

Laura Biosca (Iphone)

Qui diu que les falles sols són 3 dies? A la Noumer, no! 112

Programa de festejos DISSABTE 23 DE FEBRER

-- A les 15:00 h. DINAR al casal. -- A les 18:00 h. Eixida del Casal, TOTHOM AMB BRUSA FALLERA, MOCADOR I JUPETÍ, per assistir a la inauguració de l’Exposició del Ninot. Després anirem junts en cercavila a la Plaça Major per assistir a la CRIDA FALLERA a càrrec de les nostres Falleres Majors de la Ciutat. El castell serà a càrrec de la Pirotècnia Martí. -- A les 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal i discomòbil.

DIUMENGE 24 DE FEBRER

-- A les 15:00h. DINAR al casal. -- A les 16:30h. Assaig del ball de la comparsa per a la Cavalcada del Ninot.

DIVENDRES 1 DE MARÇ

-- A les 20:00 h. Assaig del ball de la comparsa.

DISSABTE 2 DE MARÇ

-- A les 14:00 h. DINAR al casal. -- A les 16:00 h. ÚLTIM assaig del ball de la comparsa. -- A les 17:15 h. Junts eixirem del casal ja disfressats per a participar en la CAVALCADA DEL NINOT. -- A les 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal i discomòbil.

DIUMENGE 3 DE MARÇ

-- A les 15:00 h. DINAR al casal. -- En acabar el dinar, s’entregaran els Guardons infantils de Junta Fallera. -- A les 16:30h. I OLIMPÍADA INFANTIL. La xicalla ha de vindre en roba esportiva. 122

DISSABTE 9 DE MARÇ

-- A les 13:30 h. La tradicional GLOBOTÀ a la Plaça Major. -- A les 15:00 h. DINAR al casal i tardeo “Festa remember”. -- A les 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal i “Festa reggaeton”

DIUMENGE 10 DE MARÇ -----

A les 14:00 h. Entrega dels Guardons d’adults de Junta Central Fallera. A les 15:00 h. DINAR al casal. A les 17:00 h. PLAYBACKS INFANTILS. A les 18:00 h. Berenar a càrrec del nostre PRESIDENT INFANTIL i de la nostra FALLERA MAJOR INFANTIL.

DE DILLUNS 11 A DIJOUS 14 DE MARÇ

-- A les 21:30 h. Sopar de CABASSET al casal.

DIVENDRES 15 DE MARÇ

-- PLANTÀ del monument gran a la Plaça del Mercat, dirigida per la Presidència de la Falla Nou Mercat. -- A les 21:30 h. Sopar de CABASSET al casal i V CONCURS DE TRUITES i DE POSTRES. En finalitzar el sopar, discomòbil.

DISSABTE 16 DE MARÇ

-- PLANTÀ del monument infantil a la Plaça del Mercat, presidida per la nostra Fallera Major Infantil i el nostre President Infantil. -- A les 14:00 h. Còctel rociero -- A les 15:00 h. Dinar i festa rociera. -- A les 22:00 h. Sopar i discomòbil. 123

DIUMENGE 17 DE MARÇ

-- A les 8:30 h. PRIMERA DESPERTADA amb COMPLEMENTS AL CAP i en acabar, ESMORZAR al casal. -- A les 12:00h. Cercavila pel barri amb vestit regional i visites a les distintes comissions. Finalitzarem al Parc Salvador Castell per a veure la MASCLETÀ a càrrec de la Pirotècnia Valenciana. -- A les 15:00 h. DINAR al casal. -- A les 17:00 h. Concentració al casal per assistir a la Plaça Major al LLIURAMENT de PREMIS. Al finalitzar, anirem en cercavila al Parc Salvador Castell per gaudir d’un espectacle piromusical a càrrec de la Pirotècnia Martí. -- A les 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal amb festa “FLUOR”. És necessari dur camiseta blanca.

DILLUNS 18 DE MARÇ

-- A les 8:30h. SEGONA DESPERTADA amb LA ROBA DEL REVÉS i en acabar, ESMORZAR al casal. -- A les 12:00 h. Cercavila pel Barri amb vestit regional i visites a les distintes comissions. Finalitzarem al Parc Salvador Castell per a veure la MASCLETÀ a càrrec de la Pirotècnia Tamarit. -- A les 15:00 h. DINAR al casal. -- A les 17:15 h. Concentració al casal per assistir a l’OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu (amb vestit regional i mantellina). -- A les 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal i PLAYBACKS d’adults. 124

Programa de festejos

DIMARTS 19 DE MARÇ

-- A les 8:30 h. ÚLTIMA DESPERTADA amb ALGUNA COSA QUE SORPRENGA i en acabar, ESMORZAR al casal. -- A les 11:00 h. MISSA DE SANT JOSEP. -- A les 13:30 h. MASCLETÀ al Parc Salvador Castell a càrrec de la Pirotècnia Nadal Martí. -- A les 15.00 h. DINAR al casal. -- A les 18:30 h. Última CERCAVILA. -- A les 21:30 h. Sopar de CABASSET al casal i CREMÀ de les FALLES (segons ens marque l’horari la Junta Local Fallera).

NOTA INFORMATIVA

-- Per als dinars, és necessari adquirir els tiquets prèviament als locals col·laboradors. -- Si per qualsevol motiu es modifica algun acte o horari, serà perquè la Junta ho ha considerat necessari. -- Hi haurà informació diària al casal. -- Es demana a tota la comissió màxima assistència i puntualitat en tots els actes. -- La falla NO es farà responsable dels desperfectes ocasionats en el casal, ni dels produïts pels coets fora de les DESPERTADES. -- S’aconsella, per la seguretat de la xicalla que, per a les despertades vagen acompanyats per un familiar faller adult. 125

Ope re

, Una bona lectura, una gran diversio

Musiqueries. Dani Miquel, Joanra Estellés

Musiqueries és un llibre/CD que recull un grapat de cançons, jocs i propostes creatives que tenen la singularitat de tindre l’arrel clavada en la nostra terra, en la nostra cultura. Cançons que de forma directa o indirecta formen part de la nostra forma de viure i entendre la vida. Moltes d’aquestes cançons ens les ha cantades el veïnat o la família, són les cançons de sempre amb les quals ens hem criat jugant a la vora de la llar o a prop d’una cabalosa séquia. Trobareu cançons per cantar, per riure, per jugar, o per moltes coses més. Els majors en recordar- les i tornar-les a cantar, tanqueu els ulls i enyorareu moltes aventures i desventures, històries de les quals parlar a casa amb el televisor apagat, al carrer, a la fresca, a la plaça o en la tertúlia d’un bar. Preneu Musiqueries una o dues vegades tots els dies i veureu com s’alegren les vostres vides!

Més Musiqueries. Dani Miquel, Joanra Estellés

Més musiqueries és un llibre/CD que segueix l’estil de Musiqueries per seguir recollint un grapat de cançons, jocs i propostes creatives que tenen la singularitat de tindre l’arrel clavada en la nostra terra, en la nostra cultura. Trobareu cançons per cantar, per riure, per jugar, o per moltes coses més. 128

Bressolant. Josep Vicent Frechina, Irene Bofill, Joanra Estellés

La cançó de bressol és una de les primeres trobades que tenim amb la música i la paraula. El cant embolcalla als infants per ajudar-los a calmar-se, i sobretot, a adormir-se. Bressolant és un llibre i una proposta musical que s’arrela en la nostra tradició per fer brollar noves veus i melodies conegudes que ens evoquen tonades d’infància que tots portem ben endins. Aquesta obra, il·lustrada dolçament, ens transmet la tendresa de paraules que han passat de generació a generació, i esdevé una invitació a pares, mares i infants a mantindre viu el ritual quotidià de cantar per emprendre el viatge als somnis.

La cançò del Ratot. Dani Miquel, Aitana Bernabé

Quan encara parlaven els animals, les plantes i les aigües, Joan Ratot i la seua dona, la rateta Torna-per-més, vivien a la serra de Castalla i els va passar aquesta història… 129

Versos que canten i ballen. Fina Girbés, Pere Puig

T’apuntes a viatjar per terra, mar i aire? En aquest llibre-disc et proposem excursions a peu, en bicicleta, en vaixell o volant per a descobrir pirates valents, grutes misterioses, tresors quotidians, llocs al·lucinants... Per a posar-te en marxa, no cal eixir de casa, només has de començar a llegir! Amb un CD de música coral dirigit per Vicent Ros i Victòria Ros i catorze poemes de Fina Girbés, Versos que canten i ballen és una invitació a recitar, cantar, ballar i jugar amb la poesia més divertida.

Els músics que bramen. Enric Lluch

Un burro i un gos flac es troben a Bremen. Tenen tanta fam, que es posen a tocar música per a traure uns dinerets. Un colom, un conill i un eriçó s’uniran a la banda!

La trompeta de la Cendrosa. Enric Lluch

Saps que, en realitat, el príncep va conéixer la cendrosa perquè la jove sabia tocar la trompeta? Ell i tots els assistents al famós ball a palau ho van descobrir, i ausades que se’n van penedir!

Mònica, Tonet i l’home que fabricava flautes de canya. Enric Lluch

PREMI DE NARRATIVA INFANTIL VICENT SILVESTRE 2015 Mònica i Tonet coneixen casualment Modu, un senegalés que viu en un molí abandonat, i decideixen ajudar-lo. Els dos xiquets veuran la crua realitat a què s’enfronten Modu i altres immigrants quan la policia els obliga a anar-se’n perquè no tenen la documentació. Però abans Modu els regalarà a cadascú una flauta de canya, i una pedra preciosa amb grans poders.

El flautista valent. Teresa Broseta

Roig Julivert ha sentit coses terribles sobre les persones i, encara que pertany a la tribu de donyets més poruga del món, vol saber si són certes. Damunt d’una pedra, mentre toca la flauta, Roig somia grans aventures i es pregunta si s’atrevirà a travessar el riu i a entrar en territori humà... 130

Un músic de pel·lícula. Juanjo Colomer

La música és una espècie de màgia que afecta els nostres sentiments. Pot provocar l’alegria o pot provocar la tristesa. N’hi ha prou amb saber combinar 12 sons perquè el soroll adquirisca un orde misteriós i es transforme en un llenguatge capaç de contar històries, portar-nos records o inclús donar-nos esperança. I ningú sap combinar aquestos 12 sons com el protagonista d’aquesta història: Juanjo Colomer, un xiquet que abandonà València per conquistar Hollywood amb una trompeta i molta perseverança.

Pare, vull ser músic.

José Serrano, més conegut com El Mestre Serrano, és un dels compositors més destacats de la nostra terra. Natural de Sueca, va créixer envoltat per la música i la va convertir en la seua vida. Aquesta és la història d’una passió que es va convertir en llegat, una inspiració per a tots els músics que somien amb omplir els carrers de música i vida.

Un romanç amb Botifarra.

Pep Gimeno s’ha convertit en la veu i l’ànima d’un poble. El cantaor de Xàtiva ha aconseguit rescatar de l’oblit les cançons tradicionals que el temps havia sepultat. Esta és la història d’un fenomen musical inèdit, d’una personalitat captivadora. Una lliçó de memòria, fe i llibertat. D’un home fet romanç.

Raimon. Un cantant de cantants.

Ramon Pelegero Sanchis, més conegut com a Raimon, és un dels compositors més destacats de la nostra terra. Natural de Xàtiva, va créixer envoltat per la música i la va convertir en la seua vida. Aquesta és la història d’una passió que es va convertir en llegat, una inspiració per a tots els músics que somnien a omplir els carrers de música i vida. 131

Passatemps Instruments

Troba el nom de 16 instruments amagats en la sopa de lletres

postisses fagot contrabaix gong

flautí saxòfon pintons piano

bandúrria contrafagot xirimita violoncel

132

caixa llaüt bombardí guitarró

Troba les 7 diferĂ¨ncies

133

Regles del Memory Musical Primer que tot, retalla les diferents cartes. Per a començar la partida, barregeu totes les cartes i col·loqueu-les cap per avall, de manera que les imatges no es vegen. El primer jugador donarà la volta a dos cartes, si són iguals se les emporta; si no, les torna a deixar com estaven. Després li toca fer el mateix al següent jugador, i etc… L’objectiu és memoritzar la ubicació de les diferents cartes amb la finalitat de trobar les dues cartes idèntiques, per a endur-se-les. La partida acabarà quan hagen trobat totes les parelles. El jugador que més cartes haja aconseguit, guanyarà la partida. Podeu començar pel nivell més fàcil, jugant sols amb les cartes de cada tipus d’instruments (de banda, d’orquestra o populars). Podeu augmentar la dificultat afegint cartes, fins que arribeu a jugar amb totes les cartes a la vegada. A més cartes, més emoció! Passatemps per als més menuts de la falla, elaborats amb el material cedit per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. 134

135

136

137

138

139

140

141

142

SUMINISTROS DE CARPINTERIA PARQUET - COCINAS - ARMARIOS - BRICOLAJE - CORTE A MEDIDA - CANTEADOS Pol. Industrial, n.º 1 - C/. Teixidors,5 • Tel. 962 401 621 - Fax 962 402 426 info@maderasramirez.com • www.maderasramirez.com • 46600 ALZIRA (Valencia)

143

144

145

146

147

C O

La Falla Nou Mercat recomana: Forn i Pastisseria Salvador Navarro Gráficas Benifaió Hijas de Carmen Esteve Idea gràfica Jaume Tomàs Fotografia La Barberia de Dani La Posada La Terrassa Macoalge Maderas y tableros Ramírez Manhattan Marcos Roig Margarita Vercher Maríntima Mivis Naranjas la valenciana Natalia - Arantxa Ninos Optimus PINTart Pizzeria Piccola Proleng inglesa Retalls Amparo Sports&games Suministros hoteleros Sanz Supra Soft Talleres Paco Palau Tallers Vicent March Tecnicas Timbrados Algemesí Toldos A. López Travely plus

Ameso Grup Asesoría Botella Asesoría Cuixeres Automóviles Algemesí Bar Colón Benestar - serveis de neteja Blancatela Booking bus Café Chester Caixa Rural d’Algemesí Carmen Carnisseria Lapeña Carnisseria Salva i Mª Eugenia Carpe Diem Casa Garrofera Casino Cepsa Clínica Naval Cliniksalud Cotonera Events CyE Energía Débora Campos Edimas construcción Eficons residencial El baret de Cris El bebé de tu casa Europlá Exclot s.l. Faus Fincas Girbés Flor de Lys 150

Agraiments Al final tot s’acaba també el llibret dels … i acabem fins els nasos com en tantes ocasions.

Fer una menció especial a la banda del nostre poble, per participar i elaborar en tot allò que hem ideat.

Però amb la feina acabada i vist el resultat final crec que estic encisada perquè aquest equip és genial.

Empreses, comerços i negocis tots els que es publiciten el llibret també és vostre i no sols dels qui publiquen.

I com no ser agraïts amb tots els qui han participat? Des de la col·laboració més menuda a l’aportació més gran. A qui ens critica amb estima i als qui ho fan amb crueltat.

I si algú ens falta per dir que també es senta agraït. La memòria ja no arriba a recordar tot el que he de dir.

Aquest llibret s’ha acabat d’imprimir el 14 de febrer de 2019 en el poble de Benifaió, en el taller de Gráficas Benifaió. Celebrant el dia dels enamorats i a un mes de començar els dies grans de Falles, de les quals, nosaltres també estem enamorats. I com mana la tradició, hem de fer algun regal i que millor regal per a la nostra comissió que aquest llibret fet amb passió. 151

Jaume Tomàs Fotografia Carrer València 55/B Tlfn: 619 73 88 30 (Algemesí)

, Busca ns a la xarxa www.fallanoumercat.com

Difusió il·limitada @FallaNouMercat Falla Nou Mercat @FallaNouMercat_ 152

TO D O PA R A E L D E S CA N S O

Canapés Somieres Almohadas

C O LC H O N E S

El placer de dormir P I D E E S TA M A R C A E N S U E S TA B L E C I M I E N T O H A B I T U A L

Viscoelásticos Látex Ortopédicos Muelles