Llibret de la Falla Nou Mercat d'Algemesi 2020 by FallaNouMercat

Una senyora es passeja pel mercat, amb la cua verda i el vestit morat.

Dissabte De matí al mercat, he retrobat l’encís d’estes històries. Mentre admire corprés la gent del meu poble viure. La gent camina embadalida, mirant productes en les parades; tenen tanta informació en el cap que molts acaben per no comprar res. Però el simple fet de caminar pel mercat, relaxa al comprador i al visitant alguns es decideixen per caramels altres prefereixen les verdures. És una festa anar als mercats i gaudir d’esta cultura on més d’un s’ha acurat en regalar-nos un somriure encara que no li hem comprat. Ai, mercat del dissabte, que poc dures! Quan el sol brilla més a les altures toca desmuntar. La plaça és un desert. 3

EDITORIAL

Són 10 anys de falla, Records que ja eren una quimera traduir-los en actes.. ja va de bo! Res de a la segona… a la primera!, “l’apuntà”, arranquem, ja…TRO!. Reunions, propostes, munt de fallers bona xaranga amb moltes cançons parlar en artistes, visita als tallers música, pólvora, falleres…TRONS!. Abans era ahir, per fi hui ja és present Acertada, perfecta, la millor elecció ha eixit Natxo!!, el primer President. Aplaudiments, brindis, orgull…TRO!. No hi ha lloc per al descoratge, Endavant!!, marca el cor al seu so, Fatiga, esgotament, tot al marge, Amunt la falla, els millors!!…TRO!.

Per Joan Olaya 4

són 10

anys de...

Ja es perfila l’any per davant, març no arriba, però sí la il·lusió, millor no córrer, anem caminant. Fem falla i festa, ja estem…TRO!.

Primavera, flor del taronger, les falles, quasi estan al cantó. Somiem amb el Premi Primer, Somiem, somiem i somiem…TRO!.

Damunt estem de l’Acte important és novembre, és… la Presentació. Assajos, idees, amb l’Himne cantant, Escenari, catifa, els focus…TRO!.

Plantem a la fi bon monument. Ho aconseguim… Primer guardó!!. No es pot descriure el moment, l’esforç de l’any, llàgrimes,…TRO!.

Joies, sedes i els millors brodats, al cos ressalten els millors gipons. Vestits enlluernen amb fils daurats, flors, falleres, bandes, insignies…TRO!.

I en acabar la temuda cremà, sabrem aprofitar l’ocasió. I en tan sols un dia, a l’endemà, prepararem les noves falles…TRO!.

Algemesí, també és festa fallera i ja aspirem als millors guardons. La Comissió… d’allò més riallera. Disfresses, balls, paelles,...TRONS!.

I no hem parlat de l’amistat, Ni de l’estreta bona relació, Açò és la FALLA NOU MERCAT. TRO! TRO! TRO! TROOOOO!!!. 5

Llibret 2020 Edita AC Falla Nou Mercat

Assessorament lingüístic Sara Egea i Hernandis

Coordinació Raquel Esteve i Asensi

Digitalització llibret Bruno Tabariés de Grandsaignes

Gestió publicitat Junta Falla Nou Mercat

Disseny i composició Cristina García i Girbés Sara Egea i Hernandis

Direcció col·laboracions Sara Egea i Hernandis

Disseny portades i il·lustracions Cristina García i Girbés

Col·laboracions Joan Olaya i Borrell Marc Olaya i Sanchis Miguel Micó i Sánchez Immaculada Cerdà i Sanchis María Yolanda Méndez i Reig ACSA Càrites Algemesí Sara Egea i Hernandis Carmen María Vendrell i Tortosa Enric Lluch i Girbés

Maquetació Cristina García i Girbés Llibrets 360 llibrets Impressió Blauverd Impressors

La AC Falla Nou Mercat no s’identifica necessàriament amb l’opinió expressada per les col·laboracions, en els seus articles. La AC Falla Nou Mercat no es responsabilitza dels possibles errors ortogràfics que puguen haver-hi en els textos de les col·laboracions. S’han publicat respectant l’original. La propietat dels originals (articles, il·lustracions i fotografies) és de qui signa l’autoria. Per a qualsevol reproducció, total o parcial, cal el seu consentiment. Aquest llibret s’ha realitzat amb molta il·lusió i dedicació, amb la intenció que tothom us sentiu identificats amb el seu contingut. Això no significa que estiga exempt de possibles errades.

El present llibret ha participat en els següents premis: - Premi Falles per la igualtat 2020 per l’Ajuntament d’Algemesí - III Premi Roberto Martínez al millor llibret de falla

16 Salutació del President 18 Exaltació Fallera Major 20 Junta directiva 22 Monument gran 26 La nostra comissió 32 Salutació del President Infantil 34 Exaltació Fallera Major Infantil 36 Monument infantil 40 La nostra comissió infantil

Sumari 2 Dissabte 4 Editorial Equip de coordinació 6 i redacció 10 Saluda alcaldia 12 Saluda regidoria

46 Cuina de mercat 50 Dissabte mercat; diumente paella 56 Comerç local 58 Comerç just 60

El mercat, una font de vida

Col·laboren:

64 El mercat, un projecte educatiu 66 Conte: “La plaça del mercat” 72 Baby Led Weaning 76 De mercat a mercat 98 Ruta dels mercats de la capital

114 10é aniversari 116 Les parades del mercat 128 Programa de festejos Una bona lectura, una gran diversió Entreteniments per a la xicalla

160 Guia comercial 196 Xarxes Socials 197 Agraïments

134 142 9

Falleres i fallers, amigues i amics de

la Falla Nou Mercat, Acabeu de celebrar en el 2019 el 10é aniversari i això són paraules majors. Segur que vos sembla que fa no res que encetàveu el projecte i se submergíeu en els maldecaps que comporta el naixement d’una falla nova. Com associació cultural, programeu activitats repartides al llarg de l’any que van més enllà del muntatge i la crema dels vostres monuments. Eixe afany de superació fa que s’esforceu i milloreu any rere any. Un esforç que es palesa en el vostre llibret de falla, en el qual aneu afegint textos i invertint en maquetació amb la il·lusió de presentar-lo als premis que convoca la Generalitat Valenciana. També la falla gran i la infantil que munteu a la plaça del Mercat són un exemple de l’interés per aconseguir els millors premis. Si haguera de triar, em quedaria amb la vostra globotada a la plaça Major, un mar de globus de colors amb un disseny diferent en cada edició. Un goig per a la vista, que s’aprecia millor en les fotos preses des de dalt, i per a la oïda quan esclaten imitant una gran disparada. Vos felicite, doncs, per eixos deu anys de vida i per la il·lusió i les ganes que poseu a superar-se en cada exercici faller. Gaudiu dels dies grans de les falles que ja estan a tocar. Per molts anys! L’alcaldessa, Marta Trenzano i Rubio 11

Una part molt important de la vida d’una ciutat la marca el comerç. Tots sabem que una ciutat sense comerç és una ciutat grisa, apagada. I en el cor del teixit comercial d’un poble està el seu mercat amb les seues parades. La plaça del Mercat d’Algemesí ha esdevingut un punt d’encontre i d’esplai per a la gent al llarg de la seua història. Un espai ple d’activitat i vida. Ara, en arribar març, els vostres monuments, la falla gran i la infantil, li afigen color i alegria.

Amigues i amics de la Falla Nou Mercat,

Com a regidora de Promoció Econòmica i Mercat me n’alegre perquè és un incentiu per al comerç, una atracció per a veïns i visitants que s’admiren del vostre treball i compren en les parades que ens ofereixen un ampli ventall de productes de qualitat que enriqueixen les nostres taules. Com a regidora de Festes, considere que les falles són una part molt important de la vida de la ciutat i estan, sense dubte, en el cor de les festivitats d’Algemesí. Cada vegada més no es limiten sols a dos o tres mesos previs a la festa gran, sinó que s’allarguen durant l’any programant activitats culturals i festives que omplin espais i carrers de música, pólvora, globus o flors.

Vosaltres en sou un exemple. La Falla Nou Mercat es mostra com una gran família que s’identifica pel color roig dels jupetins i per l’harmonia que desprenen les falleres i fallers que la componen. No és fàcil organitzar una festa i que tot el món estiga d’acord amb tot. Pertànyer a una falla és un exercici de convivència en el sentit ampli de la paraula. Convivència com a coexistència, però també convivència com a cohesió perquè cal compartir un projecte comú; i convivència com a tolerància, de respecte als altres quan les seues idees o pràctiques són diferents de les pròpies. A Algemesí, el nou Mercat- l’espai comercial i també la falla- compleixen la funció d’espai d’atracció turística, a més d’aportar bon tracte, amabilitat, professionalitat i cordialitat. Enhorabona, falleres i fallers pel 10é aniversari de la vostra falla. Vos desitgem que comenceu la pròxima dècada amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Sabem que ho fareu.

Palma Egido i Agulló Regidora de Festes i Promoció Econòmica

Dâ&#x20AC;&#x2122;una en una o per parelles, arracades divertides penjades a les orelles. Qui som?

President

Natxo

Silvestre i Sabater Falleres i fallers, col·laboradors i veïnat, sé que quan s’obrin les pàgines del llibret sol aparéixer el pensament que és un any més, unes falles més i un llibret més. Però no és així, mai no és un any més, mai no són unes Falles més, ni mai és un llibret més; i aquest any amb més motiu. Enguany celebrem el desé aniversari de la nostra Falla. He de reconéixer que per a mi, adreçar-vos aquestes paraules com a president de la Falla Nou Mercat, l’any del nostre desé aniversari, és una gran satisfacció. Aquest serà un any ple de festes i comboi, i il·lusionar-nos amb els nostres monuments fallers. En definitiva, un any per a fer molta falla! Després d’agafar el compromís de ser el vostre president, el cap es posa a funcionar i sorgeixen noves idees, nous reptes, nous objectius… És quan veus l’ocasió de millorar allò immillorable i de mantindre les coses ben fetes. Sempre he pensat que no és un any més, cada any té la seua màgia, la seua dinàmica, el seu moment únic i irrepetible, en definitiva, una evolució constant. Per tots aquests motius, em sent orgullós de pertànyer a aquesta comissió, comissió que vaig vore nàixer, i en una qualitat de les persones que ens fa ser grans. Vull fer una crida des d’ací a les falleres i fallers que la formen, perquè gaudisquen d’uns dies amb la intensitat que es mereixen. A més, us demane la col·laboració, per continuar sent més que una falla, perquè som una gran família, una gran escola, un lloc especial, únic, divertit i màgic, un lloc on s’enalteixen valors com l’amistat, la cooperació, el sentiment i el valor dels valencians pels nostres costums i tradicions. També vull fer un reconeiximent a tots els nostres col·laboradors i veïnat. Uns pel seu suport incondicional any rere any i altres per aguantar-nos durant tot l’any. Gràcies a tots perquè vosaltres també formeu part d’aquesta gran falla.

Que passem tots bones festes i que gaudim de la grandesa de les Falles, festa d’un valor incalculable. 17

Fallera Major

BĂ rbera

Lozano i Tomàs

Somnis

Els somnis en la vida, sovint es poden complir si eixe somni es cuida a tu et pot escollir.

La màxima representant, de la falla i la seua gent, tots al teu voltant fins cremar el monument.

Espolí, domàs o seda, és indiferent, el que al final es queda, és allò que el cor sent.

Desé aniversari, que emocionant! Em presente voluntari per fer-te d’ajudant.

Quines ganes tenies, d’arribar a este moment, saber com lluiries amb el nostre president.

Amb la família i les amigues ho portarem endavant per a que no et preocupes i disfrutes cada instant.

Implicada i responsable, docent per vocació, detallista i amable, i plena d’emoció.

Trau el teu somriure, reparteix felicitat, la història vas a escriure de la Falla Nou Mercat.

A Bàrbera Lozano i Tomàs per Gerardo Santamaría i García 19

Junta executiva

Presidència Vicepresidència d’actes i protocol Vicepresidència econòmica Vicepresidència monument Secretaria Vicesecretaria Tresoreria Delegació Junta Local Fallera Delegació de protocol Delegació de cavalcada Delegació infantil Delegació de casal 20

Natxo Silvestre i Sabater Pedro Ibáñez i Gimeno Miguel Candel i Sánchez Salva Oroval i Losa Juan Carlos Ferragud i Adam Alex López i Esteve Sara Adam i Goig Salva Balaguer i Trull Noelia Casterà i Asensi Gerardo Santamaria i García Salut Morales i Martínez Natalia Naval i Esteve Marcos Roig i Botella

Delegació de llibret i publicitat Delegació de pirotècnia Delegació de xaranga Delegació de festes Delegació de compres Delegació de Junta Jove Secció Gourmet Delegació del departament de comunicació Delegació de cens i recompenses Delegació de globotà Estendard

Raquel Esteve i Asensi Hector Del Olmo i Gomis Jorge Miquel i Pérez Carlos Miquel i Pérez Juanvi Bueno i Clari Cristina García i Girbés Roberto Tortosa i Serra Juanjo Ginés i Codoñer Fran Asensi i Chambó Mariano Clemente i Corberà Sara Egea i Hernandis Annia Trull i Velázquez Vicentín

Monument gran

Artiste: RubĂŠn GĂłmez

Trencadors! Per joan Olaya i Marc Olaya

Ralph

Alguns que ixen en televisió es queden calbs per càstig. A crits donen la seua opinió i no tenen ni un sol amic.

Si hi ha algun gran trencador, és Ralph, el més gran personatge. També disposa d’un gran cor amb un gran cos per embalatge.

Són autèntics trencadors i algun que altre ben parit sol lluir molts mocadors en el vestit, vora al pit.

Ralph és la força i la bondat, el fet i el penediment. Ell et deixa bocabadat si li dones compliment.

Diuen «no és cassalla, és anís!!!». Cap cosa mai els apanya si xarren utilitzen… «aquest país» i mai no diuen… «Espanya».

Ralph és destrucció i dolçor. També és odi i amistat. Ara ens transmet tristor i, després, felicitat.

Rei Candy

Canvien moltes paraules… ara diuen… «verbalitzar» quan s’asseuen en les taules i ells es posen a xarrar.

Hi ha “gentola” en la vida que, com si eixiren d’un clot, apareixen sense mida, perquè hi haja de tot.

«T’ho compre», solen afirmar, i tu, que no tens res, t’angoixes, i el que de veres volen expressar és que, amb el que dius, hi estan conformes. 23

Bill l’Agre

Reparador Felix Jr.

Com assistent del Rei Candy, es preocupa l’Agre Bill, de mudar-lo com un dandi i que es parle ja amb el fill.

Allà on hi ha un trencat sempre hi ha qui no té por. Com siga ho deixa arreglat. Així és Felix Jr. el reparador. Alguns polítics de “bona fe”, mai s’arreglen la maleta, sempre fent el paperot, per salvar la “papereta”.

Vanellope Vanellope, autèntica heroïna, revoluciona el seu voltant. Com a idealista val una mina i mai no l’espanta… ni el gegant.

Bowser

Moltes Vanellopes, gràcies a déu, trobem ja en la nostra societat, hui quasi estan per tot arreu lluitant per la preuada igualtat.

Destroyer amb certesa, Bowser no mira mai pèl. com qui té molta pressa, per ocupar l’ajuntament.

Taffyta Com Taffyta, té poques manies, també en la xarxa és corredora, sent passió per les llepolies i a Alzira és administradora.

Winnchel el policia

Sr. Litwak

La nostra policia vol: - Vore a Winnchel en planta. -Que no els claven un gol. -I que posem l’altra galta.

Com un arbitre va vestit, pareix l’amo de la finca, Sr. Litwak ho vol tot per escrit, i més d’un se li rebrinca.

Sargento Calhoun

Fins ací la nostra explicació. No ha sigut fàcil. Ho assegure. El meu net diu que té vocació, i jo he aprofitat l’ocasió… Que pense, escriga i madure!!.

Diuen d’ella que és una delícia. Ja té per fi nova designació. Abans era ministra de justícia, hui fiscal general de la nació.

I com ell ha col·laborat en tot el que jo no sabia, li he fet un lloc al costat. Orgullós, també ha firmat participant en aquesta poesia.

També diuen que és valenta, i que calfarà a més d’un, encara que vist molt coenta, ja li diuen la Sargento Calhoun. 25

La nostra comissió

President: Natxo Silvestre i Sabater Fallera Major: Bàrbera Lozano i Tomàs

Abby-Gey Lara i Rosa Adela Felici i Terol Adrià Guillem i Català Adrian Palmero i Lopez Ainhoa Ferrandis i Rosa Alba Catalá i Lloret Alba Climent i Juan Alba Portalés i Ferragud Alba Rubio i Adam Alberto Algarra i Ferragud Alberto Esteve i Ferrís Alberto Girbés i Candel Alberto Martín i Casado Alberto Ramírez i Naval Alejandra Masiá i Naval Alejandro Tormo i Blanco Alexander Viguer i Bueno Alexandre López i Esteve Alicia Fernandez i Garcia Alicia Rosell i Ros Alvaro Aliaga i Penadés Amparo Gemma Mont i Sanz Amparo Masiá i Guitart Amparo Pérez i Sebastia Amparo Ramírez i Palanca Amparo Roca i Cortijo Amparo Salud Soler i García Ana Belén Cleries i Barberá Ana García i Moreno Ana Iglesias i Mialaret

La nostra comissió

Ana Isabel Samper i Bresó Ana María Toldrá i Camarasa Ana Postiguillo i García Andrea Gallego i Perales Andrea Navarro i Climent Andrea Rosell i Ferrís Andrea Sainz i Félix Andrea Tortosa i Puchades Andreu Carrasco i Llácer Andreu Ortiz i Bueno Andreu Penadés i Vendrell Andreu Pérez i Puig Ángela Marqués i Maravilla Ángela Montoro i Cerveró Ángeles Colomer i Romera Annia Trull i Velázquez Antonia Padilla i Soto Antonio Cuixeres i de la Fuente Antonio José Vera i Jiménez Ariadna Cerveró i Fuertes Beatriz Bañuls i Ferrus Beatriz Girbés i Girbés Beatríz Martínez i Carmona Belén Aliaga i Bosh Belén Oltra i Colomer Berta Lázaro i Copoví Betlem OrtIz i Campos Blanca Olaya i Serra Borja Baldoví i Rodríguez Bruno Tabariés de G. i Enriquez

Carla Campillo i Maravilla Carla Colomer i Fabregat Carla Gualde i Borrás Carla Pol i Vinal Carla Rubio i Trull Carla Sanz i Pascual Carlos Chover i Corberá Carlos Cuixeres i de la Fuente Carlos Ferragud i Nácher Carlos Ferrís i Pineño Carlos Llácer i Espert Carlos Masiá i Francés Carlos Masiá i Sánchez Carlos Miquel i Pérez Carmen Ferrús i Alabau Carmen María Girbés i Girbés Carmen Sebastiá i Blasco Celia Masiá i Guitart Celia Naval i Gil Christian Calabuig i Presencia Christian Jiménez i Cebrián Clara Blasco i Ferragud Clara Herrero i García Clara Machí i Ramirez Claudia Bastida i Oroval Concepción Garrido i Belmonte Cristina Esteve i Abaga Cristina García i Girbés Cristina Noguera i Lapeña Cristina Roig i Martínez

Daniel Castellà i Romeu Daniel Gomis i Colomina Daniel Hurtado i Medes David Sebastiá i Vendrell Débora Naval i Borrás Elena Nadal i Espejo Elena Noguera i Lapeña Elia Pont i Fontanet Emma Suñer i Fuertes Encarnación Fuertes i González Enrique Monzó i Blasco Ernesto Penadés i Armengol Esteban Boil i Juan Estela Girbés i Giménez Ester Roig i Girbés Esther Duato i Alejandro Esther Girbés i Alonso Esther Ripoll i Lucas Eugenia Trull i Montagud Eva Blasco i Arlandis Eva Mª Navarro i Gomis Eva María Redondo i Sanchis Francisco José Asensi i Chambó Francisco José Martínez i Felici Francisco López i Segura Francisco Martínez i Roig Francisco Part i Adam Francisco Ramírez i García Gabriel Gil i Ortega Gema Botella i Lluch

La nostra comissió

Gema Cuixeres i de la Fuente Gemma Adam i Martínez Gerardo Borrás i Frasquet Gerardo Santamaría i García Héctor Del Olmo i Gomis Idaira Ferragud i Samper Ignacio Ferrando i Colomer Ignacio Viadel i Montalva Inés Clemente i Ripoll Inmaculada Terres i Molina Isabel Andrea Pérez i Girbés Isabel Blasco i Pellicer Isabel Ferrís i Girbés Isabel Morales i Martínez Javier Antón i Cortés Javier Clemente Tomás i Gradolí Javier Faus i Damiá Javier Fernandez i Majuelos Javier Ripoll i Ribes Jessica Trull i Velázquez Jesús Carrasco i Aliaga Joan Alcocer i Romero Joan Tortosa i Martínez Joana Navalón i Sáez Joaquín Morales i Ferragud Jordi Borras i Nacher Jorge Chambó i Felici Jorge Felici i Tales Jorge Miquel i Pérez Jorge Miquel i Pous

José Antonio Forner i Galan José Asensi i Girbés José Borrás i Maravilla José Bueno i Ros José Enrique Masiá i Montalvà José Francisco Masiá i Sánchez José Izquierdo i Girbés José Javier Sanchis i Bretones José Javier Súñer i Espinosa José Luis Alarcón i Terres José Luís De Llano i García José Luís Izquierdo i Llopis José Mª Escribá i Leal José María Martorell i Fandos José Mario Clemente i Ripoll José Miguel Luna i Montalvá José Ramón Naval i Esteve José Salvador Satorres i Albiach Josefa Sánchez i Algarra Josep Beltrán i Carbonell Josep Pla i Caballer Juan Álvaro García i Granell Juan Antonio Molina i Sampablo Juan Carlos Ferragud i Adam Juan Carlos Forner i Adán Juan Carlos Ramírez i Ballester Juan Daniel Hurtado i Talens Juan José Ginés i Codoñer Juan Milla i Martí Juan Ramón García i Gari

Juan Sabater i Mora Juan Vicente Bañuls i Sanz Juan Vicente Bueno i Clarí Juan Vicente Nácher i Guitart Juan Vicente Rubio i Esteve Julia Badía i Botella Julia Esteve i Arrebola Julia Martínez i Ribes Julia Masiá i Naval Julio Fortea i Diago Laia Barberá i Girbés Lara Chambó i Ribes Laura Biosca i Frasquet Laura Ferrís i Corts Laura Fontanet i Pines Laura Ibáñez i Gimeno Laura Medina i Castell Laura Naval i Gil Laura Ramírez i Sabater Letizia Maravilla i Giménez Lia Rubio i Borrás Lidia Ávila i Martínez Lidia Zornoza i Padilla Luís García i Lluch Luís Terrés i Molina Mª Amparo Company i Mengual Mª Amparo Vila i Rodas Mª Amparo Vila i Romeu Mª José Giner i Mora Mª Josefa Portero i Padilla

La nostra comissió

Mar Cubells i Felici Mara Escartí i Guillem Mara Soler i Miquel Marc Sanz i Cerveró Marcos Roig i Botella Mª Amparo Vendrell i Tarazona María Ángeles Adam i Goig María Arlandis i Arnandis María Barrera i Medina Mª Consuelo Morales i Cerveró Maria de la Pau Pellicer i Castell María Dobón i Díez María Faus i Damià María Fontanet i Adan María Galindo i Portero María Gómez i Cuixeres María Gor i Tortajada María Isabel Campos i Guitart María José Pellicer i Duato María José Puchades i Martínez María José Rubio i Martínez María José Sabater i Asensi María Más i Samblancat María Navarro i Ivars María Niclós i Trull María Osca i Gonzalez María Penadés i Pla María Ramirez i Esteve María Ripoll i Redondo María Roig i Gomis

María Rosa Castells i Almiñana María Rubio i Martínez María Salud Blasco i Arlandis María Salud Morales i Martínez María Salud Torrent i Alborch María Salut Puchades i Girbés María Teresa Moreno i Beltrán María Teresa Roig i Botella María Victoria Esteve i Revert María Vila i Molina Marían Viadel i Ortíz Mariano Clemente i Corberà Marina Puig i Silla Marta Castell i Bas Marta March i Bueno Marta Martín i Solaz Marta Navalón i Romà Marta Ramírez i Sabater Marta Ribes i López Marta Sampedro i Contreras Melánie Molla i Briz Mercé Girbés i Castell Miguel Ángel Girbés i Llopis Miguel Ángel León i Alonso Miguel Á. Valenciano i Gallego Miguel Candel i Navarro Miguel Candel i Sánchez Mónica Naval i Gil Nadia Molina i Noguera Natalia Esteve i Ferrís

Natalia Naval i Esteve Natalia Rosell i Ferrís Néstor Machí i Alandete Noelia Casterá i Asensi Noemí Sánchez i Navarro Nuria Ferris i Adam Nuria Marqués i Sánchez Olaya Carrascosa i Fuertes Olga García i García Óscar Bueno i Ros Oscar Gil i Castell Oscar Niclós i García Paloma Esteve i Domingo Pau Llanes i Castell Pau Viadel i Ortíz Paula Aparici i Mont Paula España i Calvo Paula Girbés i Adam Paula Ramírez i Naval Paula Samper i Calero Paula Vidal i Torres Pedro Dobón i Díez Pedro Ibáñez i Gimeno Pedro Rubio i Climent Pilar Puig i Serra Raquel Colomer i Romera Raquel Esteve i Asensi Raquel Felici i Ruíz Raquel Ferragud i Más Raúl Castell i Esteve

La nostra comissió

Raúl March i Chambó Manuel Silvestre i Sabater Ricardo Poblador i Vidal Ricardo Ramírez i Mulet Rita Jover i Benavent Roberto Pellicer i Carbonell Roberto Tortosa i Serra Rocío Gimeno i Naval Rocio Marín i Alonso Rosa Ana Chambó i Saiz Rosa Ana Ferrís i Fores Rosa Ana Llorca i Esteve Rosa María Sánchez i Algarra Rosa Martínez i Felici Rosario Manzano i Salar Roser Camarasa i Aliaga Rubén Castell i Martínez Rubén Giner i Saurina Rubén Martínez i Brisach Ruben Rodriguez i Manrique Ruth Puchades i Pous Salvador Balaguer i Trull Salvador Oroval i Losa Samuel Fabra i Alcina Sandra Juan i Borrás Sandra Lletí i Ribes Sandra López i García Sandra Trull i Llácer Santiago Soria i Romero Sara Adam i Goig

Sara Aliaga i Penadés Sara Beneyto i Moreno Sara Crespo i Ivars Sara Egea i Hernandis Sara Ferragud i Nácher Sara Ferragud i Pintor Sara Más i Simón Sara Nácher i Piera Sara Paredes i Adam Sara Rubio i Matalí Sergio Gregori i Cubells Sergio Pastor i Martínez Sergio Vera i Jiménez Silvia Bueno i Sanchís Silvia García i Soler Silvia Girbés i Romero Sonia Ferrandis i Calvo Susana Fuertes i González Susana Martí i Portalés Taila Pellicer i Duato Tamara Bretones i Ferragud Tania Felipe i Miguel Teresa Alborch i Ferrís Teresa Bueno i Gosalvez Teresa Pous i García Vanessa Vila i Asunción Verónica Piedrabuena i Cuesta Vicent Borrás i Barrera Vicent Botella i Berenguer Vicent Tormo i Blanco

Vicenta Felip i Girbés Vicente Carlos Chilet i García Vicente Carrasco i Galiano Vicente Castellano i Cervera Vicente Díez i Granell Vicente Javier Giner i Sevilla Vicente Jesús Llácer i Bresó Vicente Joaquín Penadés i Pla Vicente March i Torres Vicente Martínez i Moreno Vicente Medes i Borrás Vicente Miquel i Alonso Vicente Ortega i Carbonell Vicente Palau i Femenia Vicente Ripoll i Carrasco Victor Ferrís i Pineño Victor Garulo i Ibáñez Víctor Izquierdo i Girbés Victoria Molina i Llopis Victoria Naval i Esteve Virginio Esteve i Avellaneda Ximo Ginés i Ramírez

Fallers d’honor: Arturo Granell i Guitart Eugenio Colomer i Girbés

Guardons de JCF Fulles de llorer Abby-Gey Lara i Rosa

Alberto Algarra i Ferragud Blanca Olaya i Serra Carlos Ferragud i Nácher Enrique Monzó i Blasco Ester Girbés i Alonso Esther Duato i Alejandro Esther Ripoll i Lucas Francisco Part i Adam Gerardo Borrás i Frasquet Gerardo Santamaría i García Ignacio Ferrando i Colomer Jessica Trull i Velázquez José Luís De Llano i García Juan Álvaro García i Granell Juan Milla i Martí Juan Sabater i Mora Juan Vicente Nácher i Guitart Laura Biosca i Frasquet Leticia Maravilla i Giménez Manuel Silvestre i Sabater María Arlandis i Arnandis María Dobón i Díez María Faus i Damià

María Gómez i Cuixeres María José Puchades i Martínez María Niclós i Trull María Osca i González María Rosa Castells i Almiñana María Salud Blasco i Arlandis María Salud Morales i Martínez Mariano Clemente i Corberà Marta Ribes i López Miguel Candel i Navarro Natalia Rosell i Ferrís Núria Marqués i Sánchez Raúl Castell i Estegve Roberto Pellicer i Carbonell Rosa María Sánchez i Algarra Roser Camarasa i Aliaga Rubén Martínez i Brisach Sara Ferragud i Nácher Sergio Pastor i Martínez Vicen Felip i Girbés Vicente Díez i Granell Vicente Palau i Femenia

Argent

Alberto Girbés i Candel Andrea Rosell i Ferrís Andreu Ortiz i Bueno Antonia Padilla i Soto

Beatriz Girbés i Girbés Betlem Ortiz i Campos Carlos Miquel i Pérez Christian Jiménez i Cebrián Cristina Esteve i Abaga Cristina Noguera i Lapeña Débora Naval i Borrás Ernesto Penadés i Armengol Eva Blasco i Arlandia Ignacio Viadel i Montalvà José Antonio Forner i Galán José Asensi i Girbés Juan Antonio Molina i Sampablo Juan Carlos Forner i Adán Julia Martínez i Ribes Laura Ramírez i Sabater Luís García i Lluch Luís Terrés i Molina Maria de la Pau Pellicer i Castell María Teresa Roig i Botella Marta March i Bueno Miguel Ángel Valenciano i Gallego Olga García i García Sara Beneyto i Moreno Sara Egea i Hernandis Sara Paredes i Adam Silvia García i Soler Vicente Miquel i Alonso

President infantil

RaĂşl

Oroval i Rubio Estimades falleretes i estimats fallerets de la Falla Nou Mercat, per fi ha aplegat el 2020. Enguany estem d’aniversari, la nostra comissió compleix deu anys i estic molt content de poder representar amb la meua germana Salut els més menuts de la comissió. Per això no voldria deixar passar aquesta ocasió per donar les gràcies a la junta per haver-me elegit President Infantil d’aquest exercici. M’agradaria fer una xicoteta crida a totes les xiquetes i els xiquets d’Algemesí i en especial als membres de la meua benvolguda falla. Enguany com a representant vull convidar-vos a tots, amics i veïns, a viure les falles d’una manera especial. Les portes del nostre casal estan obertes a tot el món perquè pugueu gaudir de les falles. Eixiu als carrers per a veure com donem pas a la millor festa del món , com munten les falles, com gaudim de les mascletades, de les cercaviles i com no, de l’esperada nit de la cremà. No voldria acomiadar-me sense agrair als meus pares i a la meua família tot el que fan per mi i per la meua germana. A Natxo i a Bàrbera, amb ells, de segur que seran unes falles inoblidables. Esperem que l’oratge no ens falle i ens permeta viure tots els events que comporta la festa al carrer. Estic segur que aquest any quedarà per sempre gravat a la nostra memòria.

Falleretes i fallerets de la falla Nou Mercat, les falles ja estan ací. Sols ens falta gaudir tots junts. Visca les falles, visca Algemesí i visca la Falla Nou Mercat. 33

Fallera Major Infantil

Salut

Oroval i Rubio Com si d’una nina es tractara, aquell 21 de desembre va nàixer la xiqueta més guapa de tota la contornada. Arribàreu a ma casa en forma de regal i aquell any passaria a ser el Nadal més especial. La xica de la casa, del corral i del carrer, ens portes a tots de cap i ja no sabem què fer. Allà l’any 2015, quant sa mare va ser Fallera Major, 5 anys tenia ella i amb eixa cara plena de dolçor, li va dir a sa mare que ella no volia ser Cort d’Honor, que el que ella volia ser era Fallera Major. Quantes vegades has somiat que Fallera Major Infantil series i jo sabia que algun dia ho aconseguiries. I per fi ho has aconseguit, el teu somni està complit. Salut sigues tan feliç com ho soc jo hui, perquè per a mi no existeix fallera més bonica en tot Algemesí.

Lorena Soriano i Oroval 35

Momument infantil

Artiste: Miguel Micรณ 36

Cants de sirena Per Miguel Micó

Cos central: Igual que va fer Ulisses fa milers d’anys, nosaltres volem sentir també els cants de sirena i deixar-nos seduir per les seues veus meravelloses i encisadores. Eixes melodies embruixadores per les veus de les sirenes que encantaven els mariners fins a fer-los perdre el cap. La nostra sirena particular ens ofereix l’oportunitat de sentir, gaudir i assaborir els diferents estils de música que junt amb la seua veu envolten i impregnen el fons marí.

Has sentit el fons marí alguna volta dins d’un caragol de mar? Amb ella, podràs sentir més enllà del que pugues imaginar. Escoltaràs milers de veus en diferents estils musicals. Des d’una melodia clàssica i relaxant fins a un heavy metal brutal. Esperem que ací estiga reflectit el vostre estil musical. Una gran mostra ens ha triat la nostra sirena amb els seus companys perquè pugueu gaudir d’un moment espectacular. 37

Estils de música Música flamenca

Música tradicional

«Ay ¿Quién maneja mi barca quién? Que a la deriva me lleva ¿Quién? Ay ¿Quién maneja mi barca? Que a la deriva a mi me lleva…». (Remedios Amaya)

Amb molt d’orgull podem trobar els nostres instruments tradicionals. Amb tabal i dolçaina enxisaran els nostres oïts valencians.

Música llatina

Música pop

Al ritme de les maraques ballarem samba, conga, salsa i merengue. Fins a Amèrica llatina viatjarem amb ritmes d’allò més ardents.

«Sombra aquí, sombra allá maquíllate, maquíllate. un espejo de cristal, y mírate y mírate». (Mecano)

Música teatral

Música eurovisiva

L’òpera és un drama musical, d’una orquestra acompanyat. En sentir-la notaràs, que te n’has enamorat.

Com va dir Sergio Dalma al festival «Bailar pegados es bailar igual que baila el mar con los delfines…». 38

Heavy metal

Música corporal

Quan les guitarres i bateries estan, aquesta música no para de sonar. Amb molt d’ímpetu has de cantar si a tot el món vols impressionar.

És la música més internacional perquè on vages la trobaràs. On tu vulgues viatjar sempre algú la ballarà.

Música romàntica

Música disco

Com pastissets tendres, dolços, ens conviden les cançons a buscar moments feliços perquè d’amor són lliçons.

Als anys setanta va nàixer a les discoteques de Harlem. La regina de la pista va ser Saturday night fever. 39

Comissió infantil

President Infantil: Raúl Oroval i Rubio Fallera Major Infantil: Salut Oroval i Rubio Representants en la JLF: Idaira Ferragud i Samper Raúl March i Chambó 40

Adriá Medes i Soler Adrián Pastor i Biosca Adriana Blasco i Ferrandis África Algarra i Esteve Ainara Valenciano i Campos Aitor Vera i Pérez Alba Martorell i Fontanet Alba Terrés i Felip Alberto Bueno i Blasco Alberto Satorres i Adam Alexandra Penades i Vendrell Alexandra Penadés i Vendrell Alma Sabater i Naval Ana Castellano i Martínez Arnau Terrés i Felip Aroa López i Colomer Blanca Castell i Maravilla

Comissió infantil

Emma Martorell i Fontanet Eric Ferrando i Castells Esther Clemente i Ripoll Faustino Forner i Blasco Ferrán Castell i Bas Ilenia Ferragud i Samper Iván Castell i Bas Joan Ferrer i Vila Joel Colomer i Egea José Miguel Luna i Bañuls Leo Vidal i Lara Lucas Fortea i Masiá Lucas Silvestre i Toldrá Lucía Dobón i Puchades Mª Dolores Sarriá i Pérez Maite García i Bueno Mara Medes i Soler

Blanca Fortea i Masiá Boro Martínez i Naval Bruno Tabaries de G. i Morales Carla Bueno i Roig Carla Milla i Nácher Carla Ripoll i Redondo Carlos Forner i Blasco Carmen Castell i Ribes Carmen Maria Sebastiá i Blasco Cayetana García i Aparici Celia Fortea i Masiá César Martin i Sampedro Claudia Medes i Soler Curro Sebastiá i Montoro Daniel Martínez i Naval Daniel Serrano i Guitart Daniela Martínez i Olaya

Comissió infantil

Marc Algarra i Esteve Marc Bueno i Blasco Marc Vera i Morales Marc Vidal i Lara María Candel i Trull María Martínez i Roig Mario Girbés i Rosell Martín Miquel i Girbés Mateo Sebastiá i Montoro Mauro Ripoll i Martínez Miquel Valenciano i Campos Neus Oltra i Colomer Nicolás Chambó i Llorca Nicolás Machí i Marqués Noel Palau i Osca Nuria Ripoll i Martínez Oliver Vera i Pérez Pablo Martínez i Olaya

Pablo Penades i Rubio Pablo Tortosa i Puchades Paquito Ramírez i Fontanet Pedro Rubio i Trull Rita Escribá i Jover Robert Pellicer i Navarro Rocío Candel i Trull Rodrigo Ferrer i Vila Ruth Molina i Noguera Salut Chambó i Llorca Saúl Palau i Osca Sofía Luna i Bañuls Sofía Naveda i Terrés Valeria Ferrando i Castells Valeria Más i Sáez Valeria Sanchis i Cleries Vega Sabater i Naval Vicente March i Chambó

Guardons de JCF Coure

Argent Or Alberto Bueno i Blasco Ferrán Castell i Bas Iván Castell i Bas Pablo Tortosa i Puchades Raúl Oroval i Rubio Salut Oroval i Rubio

Blanca Castell i Maravilla Boro Martínez i Naval Ilenia Ferragud i Samper José Miguel Luna i Bañuls Marc Bueno i Blasco Martín Miquel i Girbés Neus Oltra i Colomer Noel Palau i Osca Raúl March i Chambó Vicente March i Chambó

Alberto Satorres i Adam Aroa López i Colomer Carmen Castell i Ribes Daniel Serrano i Guitart Joan Ferrer i Vila Joel Colomer i Egea Leo Vidal i Lara María Candel i Trull Mario Girbés i Rosell Nicolás Machí i Marqués Rodrigo Ferrer i Vila

Pelut per fora, blanquet per dins, fill de la palmera i amb aigua a dins.

El mercat, una font de vida Tots sabem que, gràcies a les gestions de Bernat Guinovart i de Doménec Gamieta, el nostre poble aconseguí la independència d’Alzira; però amb això no en teníem prou, perquè sense terme i sense ingressos no hi havia futur per a la vila. La Corona, previ pagament de 8.000 ducats, ens concedí la condició d’Universitat (que seria en l’actualitat una cosa com la Barraca d’Aigües Vives respecte d’Alzira o el Saler, de València); un terme no massa gran i els primers funcionaris: un batle, que era el representant del rei, quatre jurats, un mostassaf, el consell general i particular i un justícia. El rei Felip I, a canvi de pagament també ens atorgà la possibilitat de celebrar mercat propi. I així, en 1574 comença la nostra història comercial.

Immaculada Cerdà i Sanchis Acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Dels personatges que he esmentat adés, un, el mostassaf, serà de gran importància. La figura que descriu el Diccionari Normatiu Valencià com al «funcionari municipal que tenia al seu càrrec vigilar i contrastar els pesos i les mesures, sancionar els infractors, comprovar la bona qualitat dels aliments i els seus preus, i vetlar per les obres fetes pels particulars en les seues cases», tenia un gran valor en aquell nou regne. Com ens recorda Carmel Ferragud

en Medicina per a un nou regne «El mostassaf era l’oficial encarregat d’inspeccionar els mercats, mirant d’aconseguir una bona higiene en els aliments i que en les transaccions no es produïren fraus». A més, «també podia dirimir en plets de caire convivencial entre els veïns, com ara limitar la invasió dels carrers amb les parades dels botiguers o els obradors dels artesans, fent desmuntar porxos i envans». El control era necessari no tan

sols en assegurar que les transaccions eren correctes i no hi havia engany en els pesos o les mesures; sinó també en la qualitat dels aliments. «Entre els fraus que el mostassaf va haver de perseguir al llarg dels segles XVI i XVII hi havia aquell que consistia a banyar les fruites i les hortalisses per tal que semblaren més fresques del que realment eren» arreplega en De la cuina a la fàbrica, Ximo Guillem-Llobat.

El mercat, com la fira, eren oportunitats necessàries per a intercanviar productes, adquirir bestiar i vendre excedents agrícoles. Mentre el mercat té una bona fama, de tracte just; la fira afig un valor més festiu i, potser, d’algun tracte dubtós «alaba’t ruc, que a la fira et duc». Fer fira vol dir, de fet «arribar a un acord o obtindre alguna cosa per tracte». No entendríem un mercat antic sense paraules com regatejar, baratar i malbaratar. Un dels costums associat als tractes és el regateig; és a dir «discutir (el preu d’una cosa) amb el venedor per a tractar d’obtindre-la a un preu més baix. Si vols obtindre un bon preu, hauràs de regatejar». Martí Domínguez Barberà en L’ullal descriu com es feia el negoci:

«Bernarda, però anem al tracte. ¿Quant demanes? I començava el tira i afluixa del preu, comptat aleshores en quinzets. La gent més jove punxava desconsideradament la vella, per divertir-se fent-la parlar. Ella es defenia parsimonisa-ment, amb raonaments molt ajustats i comercialment irreprotxables. L’ama tallava curt i li oferia quasi el preu demanat. Bernarda no deia pruna, però somreia». Mentre que en temps convulsos, quan els diners no tenen el valor consolidat, paga la pena usar la permuta, bescanviar o baratar «canviar una cosa per una altra. Portaven la seua mercaderia a vendre-la o a baratar-la». El pitjor que podies fer era malbaratar: «deixar perdre, malgastar o dilapidar (els béns o una cosa de valor). Va malbaratar

l’herència en quatre dies.» Un altre trio de paraules lligades al comerç són trànsit, tràfic i tràfec. Mentre el primer l’associem a la «circulació, moviment de persones, de vehicles, d’embarcacions, d’avions o de ferrocarrils. Regular el trànsit de la ciutat.»; el segon l’associem al «comerç il·legal, clandestí. Tràfic de drogues» o al tràfic d’influències «ús abusiu o il·legal de la posició social o política a fi d’aconseguir beneficis o avantatges» i el tercer, el tràfec, és un «assumpte que causa un desorde o un trasbals, en què cal invertir una activitat diligent o que provoca maldecaps. Passar un tràfec». El mercat és un espai, com hem vist, instituït per l’autoritat i on queda molt clar

què es pot fer i quin dia i a quines hores es pot fer. El Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València ens explica què passa amb aquells que gosen infringir la norma: «Encara us fan saber que negun revenedor o revenedriu no gos comprar o fer comprar en lo dia del dijous o en altre dia en què·s tinga mercat capons, gallines, pollastres, oques, ànedes ne ous ans de ora de nona. E qui contrafarà, perdrà la volateria o ous que comprat haurà». La plaça del Mercat de València fou també l’espai on s’ajusticiava. La forca pública en un lloc tan transitat era el recordatori perenne de la mà llarga de la justícia. Algunes decisions hui ens resulten difícils d’entendre com la que relata Vicent Josep Escartí en l’article de Levante-EMV

Una «drag» medieval «El 1460, Melcior Miralles, al seu Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim, escrivia com «en lo Mercat de València penjaren a Margalida, la que era home». A la València medieval, l’homosexualitat no era estranya i sembla que en aquells anys centrals del segle XV va ser ben freqüent». Hui, una placa al mercat central de València recorda el lloc on morí la primera víctima declarada de LGTBIfòbia.

sumista ha perdut el sentit i el gaudi d’aquest calendari. Abans, en entrar en un mercat, encara es podia sentir alguna exclamació saludable: ¡Ah!, les primeres faves... (o els primers albercocs). ¡Quins pemintons tan primerencs, tan lluents, tan carnosos! Ara, entrar en un mercat no suposa cap sorpresa. Tot l’any hi ha albargines. I cogombres. En colors, sempre autèntics; ¿i en gust i en aroma? Bé, no li demanem massa, al plàstic...»

Hui ens refugiem en el mercat a la caça del producte de quilòmetre zero, o almenys del més fresc i menys embolicat en plàstic. Martí Domínguez Barberà, en L’ullal ja ens parlava de «la roda meravellosa de les estacions... La gent adulta del nostre món asfaltat i con-

Però el mercat és més que un intercanvi més o menys profitós de mercaderies, és un espai per a la socialització. És un lloc de passeig, de veure i deixar-se veure i de posar-se al dia de les novetats, si per WhatsApp no ens ho hem contat tot ja.

Cuina de mercat Estimades Falleres i Fallers... Amigues i Amics... Veïnat de la Falla Nou Mercat d’Algemesí i Gent d’este poble amic. Ha estat tot un plaer i goig haver pensat amb mi per a participar amb vosaltres de l’ànim fester i cultural que desenvolupeu i que per a nosaltres els valencians és el més bonic del Mon. No és la meua intenció desmerèixer LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SALUT que ací al vostre poble el 8 de Setembre celebreu i solemnitzeu amb un gran interès cultural i singular a l’orbe. Curiositat cívica i religiosa que provoca anhela per tot arreu de la

nostra amada geografia. Però l’alegria i el sentiment és enorme i joiós perquè la comanda literària m’aplega a tot el meu cor. Perdoneu que siga efímerament i feliç egoista perquè no podria ser concebuda la meua existència si no és per la relació tant vital com a professional amb este ésser viu, transcendental en l’economia i, en la tradició de poble, de gran importància material i espiritual.

María Yolanda Méndez i Reig CUINERA I ENTUSIASTA DEL MERCAT El meu pare, llaurador, portava al MERCAT les seues hortalisses i verdures sàviament cultivades per a ser venudes per a mantenir la família; al cap i a la fi, el MERCAT és una economia com un altra normal i corrent. He sigut mercadera (més propi que verdulera). Les dones venem mercaderia (fruites, hortalisses i, també, verdura), igual que els homes. Ara sóc cuinera il·lusionada amb la matèria prima provinent del MERCAT. Allò que diguem “CUINA DE MERCAT”. I eixa és la primera qualitat a ressaltar: SER ESPAI OBERT. Està el Mercat de carrer que se celebra un dia a la setmana. Els Mercats específics i singulars i esporàdics com el medieval o el de promoció d’objectes.

Però el que us dona el nom a la FALLA és el MERCAT CENTRAL. El que està tota la vida al vostre servici. L’Antic i, ara, el Nou. I, encara que amb sostre i parets i cristalleres, continua amb la plenitud que li dona l’obertura a la Ciutat i al Món. En el MERCAT no us trobareu mai tancats ni atrafegats. Els seus carrers i les seues “paraes” i botigues estan dissenyades al contrari que les grans superfícies. El MERCAT és un espai ample per al discórrer de les persones. El MERCAT valencià és lluminós. No necessita llum artificial. Veus el carrer i el cel i, veus si plou o fa sol. Els enginyers de les grans superfícies te manipulen. En el Mercat

l’únic i natural cant de sirena és quan escoltes “rei” o “reina”, “xiquet” o “xiqueta”. Com atens als professionals que promocionen els seus productes: “xiquetes... les tomaques valencianes a un euro el quilo”, “rei, vine que la vedella encara està calenteta i brama”, “lluç, abadejo i clòtxines de la mediterrània fresques”, que des de la peixateria escoltes per saber ofertes o provar el producte. Un Mercat on està la mar i la terra i l’aire. Tot. On pots trobar carn i embotit i xarcuteria i peix i verdures, hortalisses... Fins i tot te pots fer el cafenet i esmorzar, perquè hi ha un bar, o dins o fora on, amb companyia descanses per fer un calentet o un refresquet segons l’oratge.

Parlant de trobar, un dels esdeveniments més importants que se genera és que te trobes amb tots. Amb els que vols trobar-te com als que no. Amb el que has quedat com a aquella persona que coincideixes ocasionalment i es pareu a fer barret, encara que siga de l’oratge. I no te dic amb aquell col·lega d’escola o del viatge que féreu a Morella o Benidorm...

que pengen te’ls ulls. Has d’anar!

menges

amb

els

I acabes comprant. Perquè en les botigues del MERCAT quan compres els cigrons (secs o arremullats) sempre te posaran un pessic més. I no te dic d’eixe pernil que penja o del formatge amb l’olor que.... Per que el mercader o mercadera te farà una o dues tallaetes de més i a fer... punyetes el colesterol i el sucre. Ja anirem a caminar i llevarem garbetes!

Sempre t’entrarà al cor allò de “rei” o “reina”. I també t’entrarà a la butxaca, perquè encara que no vulgues, compraràs! “Y lo sabes”. Per molt major que sigues o vulgues ser, no podràs resistir-te a un “xiquet” o “xiqueta” i anar a escodrinyar la mercaderia, especialment d’ací, perquè els caquis i les taronges són de la terreta, el peix i el marisc del dia i els xoriços i pernils

Perquè el MERCAT està al centre. Millor dit... és el centre social. Pots anar a peu. És la sort que te dona el MERCAT... i la de gaudir de la gent, assaborir de les mercaderies, “regatejar” el preu o la qualitat, sempre bona.

El MERCAT és un ORGANISME VIU. Una entrada incipient d’olors i sabors, a peix, a emanació volàtil de les herbes per a tisanes i cafè del cafeter. La percepció olfactiva de la xarcuteria i formatges i les llavoretes dels embotits elaborats tradicionalment pel carnisser en el seu obrador de taulellet valencià. Perfectament higiènic. No ho dubtes!

a les persones gaudir sense la pressa trafegadora de la vida quotidiana. Para’t com un crio i relaxa’t amb els torrons de la botiga que tradicionalment “vuelve por Navidad”. I al voltant del MERCAT i la seua plaça ha nascut i generat tota una sèrie d’empreses d’hostaleria i gastronomia per al gaudir del personal, com botigues de roba, de joies, de mobles o de joguines... i més i més... la vida dinàmica i la vitalitat constructiva i emprenedora en el mateix cor del poble.

La vitalitat del MERCAT l’evidència la seua transformació als nous temps. Servir al foraster i visitant (com no!) d’informació turística i cultural nativa o comarcal. El fòrum ideal per a realitzar i convocar tot tipus d’actes gastronòmics, culturals o de populars arrels. I, darrerament, també cuina casolana per endur... un “take away” de pollastre rostit, de canelons o lasanya verda, d’albergínia farcida... facilitant

I al remat, sou la FALLA NOU MERCAT. Enguany feu deu anys. I per això no sou un “nou”.... sou un “DEU”. Que els Déus us acompanyen (i també l’oratge). Gràcies.

Dissabte mercat; Hui el meu pare, ha fet paella per a dinar. Com cada diumenge, a casa meua, des que tinc memòria. I hui, com cada diumenge, tornarem a escoltar com feia les millors paelles l’Herbero, a llenya, a poc a poc, amb estima, molta estima i amb gana; que ell era dels que gaudien cuinant i també menjant. I entre rises i alguna que altra llagrimeta, obrim el calaix del record, de bat a bat, fins que s’acaba la paella. L’Herbero, el meu avi, tenia el costum d’anar tots els dissabtes al mercat a comprar l’avio per fer el diumenge la paella. I tots els dissabtes, agafava el carret de la compra i em preguntava, “vens?”. Per descomptat, jo anava amb ell; hagués anat amb ell a la fi del món.

diumenge paella Anàvem directament al carrer de la verdura, i amb paciència, ell mirava i remirava cada parà. Quan ja ho havia vist tot, era el moment de comprar. En una parà comprava el pimentó roig, d’una altra la bajoqueta, de la de més cap allà el garrofó i de les de baix, la carn. De tant en tant, jo li preguntava: “per què no comprem més bajoqueta? Com que dius que aquesta n’està tan bona”. I sempre contestava el mateix: “la del dissabte que ve és la bona per a la paella del diumenge que ve”. Ell que era home de camp, passejava pels carrers del poble amb el carret de la compra i la seua néta, la que havia de ser un nét i de la que des del primer dia va donar gràcies que fos néta. A ell li

queia la baba quan li deien “que xiqueta més dolça tens Vicent”, “mira que és salada la teua néta, té paraules per a tots”... i jo era feliç amb ell. Ell és qui m’ha ensenyat a estimar i valorar la nostra cultura, les nostres tradicions, la nostra gastronomia i els nostres productes, les nostres festes… Ell que em sentava a la vora del fumeral i em contava històries, notícies, romanços, em feia sermons... Ell, el que em menjava a besos i jo me’l menjava a ell. Ell, qui cada dissabte em portava al mercat i cada diumenge em cuinava paella.

Sara Egea, néta de Vicent l’Herbero.

Algemesí ho té tot La compra online està molt estesa als nostres hàbits de consum, diuen els especialistes que comprar amb un sol clic ens suposa una satisfacció immediata i, com que no paguem amb efectiu, ens sembla que té un import menor. Una vegada fet eixe clic ve allò, un transportista ens porta a casa un paquet, una caixa de cartró, de vegades embolicada amb un plàstic, amb més plàstic dins que protegeix una segona caixa on està el producte... Tot eixe cartró i plàstic el reciclem? És necessari eixe transport per un sol producte? Ja tenim el producte a casa, obrim eixos embalatges i ens trobem amb un producte que, de vegades, no és el que esperàvem... tenim dos opcions, el tornem (l’emboliquem de nou i demanem un transportista que els ho porte) o de vegades, simplement ho guardem, per no pagar les despeses que suposa tornar-ho. Este consum és sostenible? Parem-nos a pensar en com afecta este tipus de compra al planeta! Pensem en com afecten estes compres al xicotet comerç! Actualment l’ecologia té gran ressò als mitjans de comunicació i és el consum al comerç de proximitat el més ecològic i sostenible per al planeta, sense transport, sense embalatges ni plàstics que perjudiquen 58

l’ecosistema, amb comerços que reparen i donen una segona vida als nostres productes, amb un servei de postvenda, amb professionals vàlids i experimentats que ens aconsellen durant la compra i al postvenda. Des d’ACSA, estem interessats, com no pot ser d’altra manera, en posar en valor el xicotet comerç; són tants els avantatges per a qualsevol poble, que no ens podem permetre que desaparega; el xicotet comerç tributa directament al seu poble, el xicotet comerç és creador de llocs de treball directes, els seus aparadors aporten llum als nostres carrers i engalanen les nostres festes, aportem a l’economia local molt més del que es pot vore; col·laborem amb associacions com la Creu Roja i l’Associació contra el Càncer, treballem activament al Consell de la Dona i a la Mesa de Salut local. Totes estes raons són més que suficients per a que ens repensem on comprem, els nostres hàbits i les nostres costums; amb un xicotet canvi podem tindre un millor planeta i un millor poble. En Algemesí, tenim una xarxa de serveis i comerços molt diversa i una agrupació, ACSA, que els aglutina, defensa els seus interessos i treballa activament per a que no desapareguen, tots ells són veïns, amics o fins i tot, familiars nostres! Lluitem per a mantindre encesa la llum del xicotet comerç! Algemesí Ho Té Tot i hem de procurar que siga per molts més anys!!!! ACSA - Agrupació de comerç i serveis d’Algemesí 59

Comerç just i la tenda Des de Càritas volem agrair en primer lloc, que ens doneu l’oportunitat de poder escriure unes lletres en aquest llibret que arriba a les vostres mans en aquests moments. Pensem que tota oportunitat és bona per tal de poder donar a conéixer la nostra llavor, i de poder conscienciar en les necessitats dels altres. Quant nosaltres podem tenir la sort de poder estar fent uns dies de festa, i el que és més important tenim la sort de poder tenir les necessitats més bàsiques cobertes. No tots tenen la mateixa sort!! El nostre poble ha tingut un ampli recorregut al llarg de la seua història, en projectes que busquen promocionar a la persona i fer de tots ells que puguen ser reintegrats a la societat: la solució a la pobresa mai és donar una bossa de menjar, o deixar una mica de roba (roba que solem donar perquè ja no ens cap) i així deixar tranquil·la la nostra consciència i així pensar que hem fet el bé;

de la Troballa d’Algemesí i sense dubte és així: però sempre podem fer molt més.

desaparéixer aquesta realitat, però també és cert que ja tenim molt aconseguit.

Una de les propostes per tal de dignificar cada dia més a les persones és el comerç just. Amb ell volem fer possible que les riqueses de cada lloc (els seus productes) siguen valorats, i amb ells totes les persones que treballen perquè aquest producte aplegue en bona finalitat a les nostres mans; i ells puguen subsistir dignament d’allò que amb el seu treball guanyen. Estem cada dia més acostumats a rebre i comprar productes de fora, i de vegades ens crida l’atenció el seu preu tan econòmic; ens hem parat a pensar que molts d’ells són productes fruit d’una explotació laboral o fins i tot infantil? És just el que estem pagant per ell? Que li aplega al treballador? És cert que podem pensar que la situació en molts llocs del nostre primer món, també passen eixes coses i sense dubte hem de treballar per lluitar per fer

En la tenda de la troballa podreu trobar molts productes d’alimentació (pasta, galetes, xocolates, caramels....), productes d’higiene i cosmètica (sabons, perfums, colònies...), productes d’artesania de molts altres llocs amb els quals sense la nostra aportació justa, tampoc podrien viure. Us animem a que ens visiteu. la tenda de la Troballa està al final del Carrer Berca, quasi enfront del pouet de la Placeta de la Capella de la Troballa, en el següent horari de dilluns a divendres de 17:30 a 20:30 hores. No importa si compres molt o poc: importa que estàs ajudant als altres a poder viure d’una manera més digna.

Equip de Càritas d’Algemesí

No dic el meu color perquĂ¨ em fique colorada, agrada molt el meu sabor i estic fantĂ stica amb nata.

El mercat, un Carmen Maria Vendrell i Tortosa Mestra d’infantil del col·legi Maristes d’Algemesí

A l’escola treballem “EL MERCAT” com a projecte educatiu. Aquest projecte es planteja d’una manera globalitzada i a poc a poc va treballant activitats més concretes basades en recursos i objectes, que fan crear un vincle al xiquet amb les seues experiències pràctiques de la vida quotidiana. Es treballen activitats tant grupals com individuals, i també dins i fora de l’aula. Alguns dels principals objectius d’aquest projecte són conèixer el nom dels aliments, fomentar l’hàbit de menjar fruites i verdures i adquirir hàbits d’higiene en l’alimentació. El que pretenem és que els nostres menuts interioritzen els coneixements treballats a classe, com puguen ser: grandàries, colors, estacions de l’any, professions, tipus d’aliments, roba dels empleats… Encara que, el joc és l’activitat principal d’aprenentatge en la etapa d’infantil; el fet d’anar a visitar el mercat, sempre desperta el seu interés i la seua motivació, acompanyat també d’un moment de diversió i convivència. És fonamental estar amb contacte amb allò que volem aprendre: fruites, verdures, carns, peix o lactis. A partir d’aquest moment naixen les preguntes dins d’ells i comença a despertar la seua curiositat i el voler saber. 64

projecte educatiu Abans d’eixir al mercat hi ha un treball previ que es fa a l’aula en diferents moments del dia. A través de les diferents activitats que es porten a terme durant el projecte es treballen de forma globalitzada totes les àrees del currículum d’educació infantil. A l’assemblea parlem de tot allò que podem trobar al mercat i què és allò que ja coneguem, els diferents tipus de professions, la varietat d’aliments… Treballem contes coneguts com: Marieta, se’n va al mercat, o l’Aleix i el rampó van al mercat. Cantem també cançons com, La masereta se’n va al mercat. Relatem alguna de les clàssiques poesies o juguem a les endevinalles. El mercat i tots els seus elements, també ens ajuden a treballar la iniciació a les matemàtiques a l’aula. Mitjançant els aliments podem fer sèries, classificar per color i forma, contar i comparar. També és important conèixer la procedència dels aliments segons el seu orige. La família també té un paper fonamental en aquest projecte. Els pares estan informats dels objectius i les activitats desenvolupades al llarg del projecte. Ells ens faciliten la eixida al mercat i ens acompanyen. 65

La plaça del mercat Per Enric Lluch

Selim va arribar a la vora del riu i va comprovar que no podia creuar-lo sense banyar-se les espardenyes i els saragüells. Va seure en terra i va traure la mesura de tramussos remullats que pensava portar-li al seu avi, que vivia a l’altre costat del riu. De sobte, va sentir una veueta a les seues espatlles.

—Quanta aigua!

Era Fàtima, la filla del fuster, que vivia al costat d’una séquia de les grans.

—Sí —va respondre el xiquet—. Pensava portar els tramussos al meu

avi; però, mentre vinga el riu crescut, no podré.

La xiqueta va deixar caure com qui no vol:

—M’encanten els tramussos...

Aleshores, Selim es va alçar de terra i va veure la trompa que duia Fàtima entre mans.

—Quina trompa més bonica! —va exclamar el xiquet.

—L’ha feta mon pare. Ah! I també porte el cordell per ballar-la.

Selim va dir mentre es mirava la punta de les espardenyes:

—Em barates la trompa i el cordell pels tramussos?

Heu de saber, xiquetes i xiquets, que la paraula «barates» significava —i encara significa— canviar una cosa per una altra sense diners pel mig. Fàtima, ni s’ho va pensar:

—D’acord. Jo et done la trompa i el cordell i tu em dones els tramussos.

Una setmana després, la mare de Selim va comentar a l’hora de dinar:

—Tenim tantes cebes i tantes carxofes en casa que no sé on posar-les.

Necessitem cigrons i pésols, però, si el riu continua ple, no podré anar a buscar-los als caserius de l’altre costat. En acabar de dinar, Selim va buscar Fàtima. La va trobar a la porta de la fusteria de son pare.

—Teniu pésols i cigrons?

Just en aquell instant, el pare de Fàtima va guaitar el morro a la porta de casa.

—Pésols i cigrons dius? —va preguntar.

—Sí, senyor fuster.

—En tenim per al porc i la burra.

Selim va tornar a preguntar:

—Barataria mig almud de pésols i mig almud de cigrons per un cabàs

de cebes i un de carxofes?

—D’acord! —va contestar el fuster.

Heu de saber, xiquetes i xiquets, que l’almud i el mig almud eren —i encara són— mesures de capacitat. Aleshores, el xiquet va comentar que un bon lloc per trobar-se podria ser la placeta que quedava als afores del caseriu. —Abans que es ponga el sol. A l’hora acordada, Fàtima i son pare i Selim i sa mare van fer cap a la placeta. I mentre intercanviaven els productes, s’hi van apropar dos homes i dues dones que venien del forn.

—Què feu? —va preguntar una de les dones.

—Estem baratant verdures i hortalisses —va contestar el fuster.

Aleshores, un dels homes va comentar:

—Jo tinc caragols, tres almuds de faves seques i quatre gallines

ponedores; però a penes em queda oli i no tinc ni un gram de sal. L’altra dona va dir:

—Tinc quatre cassoles de codonyat i un cabasset de panses; però

busque carabasses per a torrar-les al forn i no n’he trobat ni una. L’altre home va murmurar:

—Jo barataria tres parells d’espardenyes per uns saragüells en bon estat.

Aleshores, el fuster va exclamar:

—Ja està! Podríem quedar l’aljamís de cada setmana ací mateix per

intercanviar productes. Heu de saber, xiquetes i xiquets, que la paraula ‘aljamís’ vol dir dijous. I, pel

que diuen i conten, aquesta paraula va ser l’origen d’Algemesí. O siga, que fa una garbera d’anys, el dijous era el dia que el poble feia mercat. Ara —això sí que ho sabeu—, el mercat se celebra dissabte de cada setmana. Aquella placeta on s’intercanviaven els productes va ser el primer mercat d’Algemesí. Segurament, seria menut i tindria quatre parades en guerrilla. Però, pel temps, es va fer gran i ample com és ara. I qui anava a dir que, després de molts anys, en aquella plaça del mercat es plantaria una falla! I qui anava a dir que, enguany, aquella falla compliria deu anys des que es va muntar per primera vegada! Ja ho veieu, xiquetes i xiquets, el temps, com fa la mula, no recula.

Baby Led Weaning Mi bebé y yo oct 2019

De tots és sabut que una de les coses que més ens preocupen als pares és l’alimentació dels nostres fills. Sempre estem preocupats de si mengen, de que mengen, si mengen suficient… i, a l’hora de fer la compra, no escatimem en allò que és per a ells. Som capaços de fer la compra diària d’allò que és per als menuts i en la majoria de casos, optem per fer una compra al mercat, als comerços propers que ens garantisquen les millors qualitats en els productes.

En què consisteix?

Una d’aquestes etapes on l’alimentació és allò que més ens preocupa és a partir dels sis mesos quan iniciem l’alimentació complementària. El baby-led weaning és un mètode d’introducció de l’alimentació complementària del xiquet de bolquers. És una alimentació autorregulada pel xiquet, i és l’alternativa a la introducció tradicional de nous aliments en la dieta. Aquest mètode està guanyant adeptes i cada vegada són més les famílies que deixen que siga el xiquet de bolquers qui guie als adults en el camí cap a la dieta sana i variada.

Les primeres proves es poden realitzar a partir dels sis mesos, si el xiquet es mostra interessat i té un grau de maduresa suficient: el xiquet de bolquers ha de ser capaç de mantindre’s sentat i sense recolzaments, ha d’haver perdut el reflexe d’expulsar amb la llengua l’aliment fora de la boca i ha de saber fer la pinça amb els dits. La família podrà basar-se en les senyals del xiquet, sense oblidar que els primers aliments sòlids s’han d’oferir com un complement de les tomes de llet, l’aliment principal fins l’any.

Consisteix en oferir al xiquet aliments en forma de trocets (com la mida d’un dit) per a que ell sol puga agafar-los amb les mans, dur-se’ls a la boca, manipular-los i experimentar amb ells. Ja no s’ofereixen purés ni alimentació en cullera. És el xiquet qui guia els adults en el camí cap a la dieta variada.

Quan començar?

Quins aliments es poden oferir?

És important donar-li aliments blanets i cuinats, que el menut puga aplastar fàcilment amb la llengua o amb les genives, per exemple, carlota bollida, brócoli, arròs, meló d’alger, creïlla… S’han d’evitar els aliments molt durs, com els fruits secs, la poma o la carlota crua, per evitar el risc d’atragantament.

Altres coses a tindre en compte.

Quins són els seus beneficis?

L’única precaució és l’ennuegament. Per això s’han d’evitar els aliment durs o que puguen quedar-se pegats a les parets de l’esòfag (pésols, dacsa…) Amb aquest mètode el xiquet s’embruta molt més. De tota manera, el fet d’embrutar-se és positiu per al seu desenvolupament ja que els permet descobrir, aprendre, experimentar i agafar confiança amb el món que els rodeja.

Amb aquest mètode, el xiquet aprén a menjar sol i a controlar la seua gana, ja que és ell qui decideix la quantitat d’aliment que menja. A més, el menut disfruta del vertader sabor i de la textura dels aliments; es fomenta en ell un interés sa pel menjar i per provar coses noves. Per últim, el BLW facilita l’aprenentatge de la masticació i el desenvolupament ull-mà.

Si teniu més curiositat i voleu aprofundir en el tema, us recomane el llibre Sin dientes y a bocados de Juan LLorca y Melisa Gómez. Sin dientes y a bocados és una guía completa, accessible i imprescindible; ideal per a ajudar-te a resoldre dubtes freqüents sobre el pas de la lactància i/o llet artificial, a l’alimentació complementària regulada i dirigida pel propi xiquet de bolquers (coneguda també com Baby Led Weaning o BLW), i capaç d’oferir-te els recursos necessaris per a posar-vos en marxa i acompanyar al xiquet en les diferents etapes de la seua alimentació, des del seu primer mos fins al seu primer aniversari. 73

Endevina, endevinalla Done el meu nom a un color i quan em mengeu, els dits vos perfume amb la meua olor.

1 Mercat de Torrefiel

2 Mercat de Benicalap

3 Mercat de Mossén Sorell 4 Mercat Central

5 Mercat de la Plaça Redona 6 Mercat de Rojas Clemente 7 Mercat de Jerusalem 8 Mercat de Castella 9 Mercat de Jesús 10 Mercat de Russafa 11 Mercat de Colom 12 Mercat d’Algirós 13 Mercat del Cabanyal 14 Mercat del Grao 15 Mercat de Natzaret 76

Ruta dels mercats de la capital comercvlc.es

1. Mercat de Torrefiel Horari: De dilluns a dijous i dissabte, de 7.30 a 15.00 hores. Divendres i vespres de festius de 7.30 a 20.00 hores (excepte juliol i agost).

MONTE CARMELO, 2 Telèfon: 96.365.76.41

Situat en la zona nord de la ciutat, este xicotet mercat de barri porta funcionant des de finals dels anys 80. Entre les seues peculiaritats destaca un xicotet passatge en el seu interior, en el qual es pot trobar a més de producte fresc tradicional, tendes de regals i perruqueries. Algunes paradess de venda ofereixen servici a domicili i trobar aparcament en la zona no resulta complicat. A més, els divendres obrin de vesprada. Entre els llocs d’interés més pròxims al mercat destaca la Casa Museu Concha Piquer o la Biblioteca Valenciana Sant Miquel dels Reis, que va ser un antic Monestir.

2. Mercat de Benicalap

C/ MIGUEL SERVET, 28 Tel.: 96.348.14.55 Horari: De dilluns a dissabte de 7.30 a 15.00 hores. De dijous a dissabte de 17.00 a 20.00 hores (excepte Agost). Mercat extraordinari: Dissabte, de 9:00 a 14:00 h. El mercat de Benicalap es troba situat en una de les zones de València que més ha crescut en els últims anys. Ací conviuen les noves famílies que s’han mudat a esta zona i la multitud d’oficines i hotels de nova construcció, amb els veïns que han vist com ha anat cresquent el barri. Així, el mercat de Benicalap es troba en un lloc estratègic, pròxim a moderns edificis, entre els quals destaca el Palau de Congressos; pròxim també a un dels punts més emblemàtics de la ciutat com és el Parc de Capçalera i el Bioparc, el nou Mestalla o el Museu del Gremi d’Artistes Fallers. El mercat de Benicalap ofereix als clients una gran varietat de productes frescos, algunes parades disposen a més de servici a domicili i compta amb una peculiaritat: un aula d’alfabetització informàtica posada en marxa per l’Ajuntament de València i Bancaixa. Disposa, també, d’un aparcament per als seus clients i obri les seues portes els dijous, divendres i dissabtes de vesprada. 79

3. Mercat de Mossén Sorell Este encantador mercat, recentment rehabilitat de manera integral, lluïx espectacular en el centre del Barri del Carme, en ple casc vell de la ciutat i una de les seues zones més turístiques. Encara que es tracta d’un xicotet mercat, la seua estructura de vidre i la seua part central dedicada a activitats culturals i d’oci per als veïns, convertixen a este mercat en un punt de trobada i en un modern centre de distribució alimentària. La visibilitat de les parades des de l’exterior del mercat i la seua llum natural en l’interior, contrasta amb els edificis, bars i restaurants que l’envolten en una simbiosi entre tradició i modernitat. Les parades de venda renovades, els productes col·locats amb detall i el tracte directe amb els venedors són el punt fort d’este particular mercat, on joves i majors es reunixen per fer les seues compres diàries. A més, obri les seues portes els dijous de vesprada. Entre els punts de major interés trobem l’IVAM, el llit del riu Túria, les Torres dels Serrans, el Museu de la Prehistòria de València, la Casa Museu Benlliure o el carrer Na Jordana, que durant la setmana fallera es plena de gent que acudeix a contemplar un dels monuments fallers más cridaners de les festes.

PL. MOSSEN SORELL, S/N Tel.:96.352.54.78 ext. 4006 Horari: Dilluns, dimarts, dimecres i dissabte de 7.30 a 15.00 hores. Dijous de 17.00 a 20.00 hores (excepte Juliol, Agost i Setembre que estarĂ tancat a partir de les 15.00 hores). Divendres de 17.30 hores a 21.00 hores.

4. Mercat Central Horari: De dilluns a dissabte, de 7.30 a 15.00 hores.

C/ del MERCAT, 6 Tel.: 96.382.91.00 - 96.382.91.01 http://www.mercadocentralvalencia.es

La plaça del Mercat ha tingut des de l’Edat Mitjana una destacada vocació comercial. Ací se celebrava el mercat, primer en parades a l’aire lliure –les populars parades amb els seus envelats blancs i la seua mercaderia colorista exposada al públic-, que des de 1839 es va completar amb un edifici construït a l’efecte. Amb el canvi de segle, tot i això, es fa ver evident la necessitat d’una instal.lació de major capacitat. Projectat el 1914 pels arquitectes Alejandro Soler March i Francisco Guardia Vial, antics cooperadors de Doménech Montaner, les obres del Mercat Central s’iniciaren el 1910 i la seua conclusió es retardà fins el 1928, ja baix la direcció d’Enrique Viedma. Va ser inaugurat per Alfonso XIII. La planta de l’edifici s’adapta a la forma de la parcel.la que ocupa, de més de 8.000 metres quadrats. Les seues cobertes es resolen per mitjà d’innovadores cúpules i diferentes sostres inclinats. L’armadura de cobriment remet a les grans arquitectures industrials de ferro, com ara les de l’Estació del Nord o el Mercat de Colón, mentre que els murs perimetrals, que apenes tenen funció de sustentació sinó més bé de tancament, estan proveïts de cantons ceràmics polícroms en la seua base i de “mallorquines” metàl·liques en el seu extrem superior. Alegòrica arquitectura de l’acer, encarna en la seua ornamentació simbòlica la lluminositat de les ceràmiques de La Ceramo i el colorit de les seues vidrieres recorda a tota la riquesa de la mateixa Horta.

5. Mercat de la Plaça Redona PL. REDONA, S/N Horari: De dilluns a dissabte de 10:00 hores a 20:00 hores. Sense dubte, la Plaça Redona és un dels grans atractius turístics de la ciutat per la seua peculiaritat. Ubicada en el centre històric, esta xicoteta plaça allotja un mercat tradicional. Les seues parades, unes obertes en la part central i altres de cara a l’anell de vivendes, ofereixen als clients i vianants multitud de productes, entre els quals destaquen puntilles, merceria, davantals, artesania, souvenirs i inclús una xicoteta tenda de pardals. Així, passejar per este mercat sempre és interessant i els diumenges l’aspecte de la Plaça Redona canvia completament, ja que pels seus voltants s’instal·la un mercat extraordinari amb parades de segells i monedes, música, llibres, joguets, cromos, etc. que aglutinen xiquets i majors. Entre els llocs d’interés més pròxims destaca la Plaça Lope de Vega, on es diu que està l’edifici més estret d’Europa, l’Església de Santa Catalina, el Mercat Central, la Llotja de la Seda, la Plaça de la Reina, la Plaça de la Mare de Déu, la Catedral i la Basílica. 84

6. Mercat de Rojas Clemente ROJAS CLEMENTE, S/N http://rojasclemente.com Horari: De dilluns a dissabte, de 7.30 a 15.00 hores. Este xicotet mercat situat en el centre de la ciutat va ser construït en els anys 60, per la qual cosa porta mig segle sent un punt de trobada per als veïns del barri que demanden un producte fresc i de qualitat, a més d’un tracte directe amb els venedors. Compta amb cafeteria i algunes de les parades de venda disposen de servici a domicili. Entre els punts més turístics i pròxims a este mercat es troben les Torres de Quart o l’IVAM. 85

7. Mercat de Jerusalem C/ MATEMÁTICO MARZAL, 6 Tel.: 96.352.54.78 ext. 4039

Horari: De Dilluns a Dissabte, de 7.30 a 15.00 hores.

Es tracta d’un xicotet mercat de barri, molt pròxim a l’Ajuntament de València i a l’Estació del Nord, un dels edificis modernistes més apreciats de la ciutat. Amb les seues 89 parades de venda ofereix als veïns productes frescos i potencia la seua qualitat amb el tracte amable i directe dels venedores amb els seus clients. Entre els llocs d’interés pròxims a este mercat destaca, a més de l’Ajuntament i l’Estació del Nord, la Plaça d’Espanya o el MUVIM. A més, durant les festes falleres, el barri en el qual s’ubica este mercat compta amb un dels monuments fallers més importants de la ciutat i els seus carrers s’adornen amb un enllumenat que no deixa indiferent a ningú.

8. Mercat de Castella C/ LLOMBAY, 4 Tel.: 96.352.54.78 ext. 4560

Horari: De dilluns a Dissabte de 07.30 a 15.00 hores.

El Mercat de Castella compta amb una una superfície de més de 5.000 metres quadrats. En els seus llocs de venda trobem tot tipus de productes frescos i de qualitat, al que se li ha d’afegir el tracte directe de les venedores i els venedors amb la clientela. Una de les particularitats que presenta este mercat municipal és la d’albergar una Oficina d’Ocupació de l’Ajuntament de València que dona cobertura al veïnat del barri. Entre els punts d’interés més pròxims es troben el Parc de l’Oest, l’Hemeroteca o el Museu d’Història de València. 86

9. Mercat de Jesús Amb una arquitectura avantguardista, ubicat pròxim al centre de la ciutat i perfectament comunicat, este mercat situat en un altre dels barris amb més personalitat de València compta amb quasi 70 parades de venda, tots ells en actiu, des dels quals ofereix als veïns tot el producte fresc i la garantia de qualitat de qui compra en este tipus d’establiments comercials. Entre els llocs d’interés es troba l’Església de Patraix, l’Església de Jesús o la plaça de Patraix.

PL. DE JESÚS, S/N Tel.: 96.352.52.78 ext. 1749 Horari: De dilluns a dissabte, de 7.30 a 15.00 hores. 88

10. Mercat de Russafa

BARÓ DE CORTES, S/N Telèfon: 96.374.40.25 http://mercatderussafa.com/

Horari: De dilluns a dissabte, de 7:30 a 15.00 hores.

Situat en un dels barris més característics de la ciutat de València, un crisol cultural i artístic en el qual conviuen els veïns que han vist evolucionar el barri, amb els joves que estan mudant-se a la que es perfila com nova zona de moda de València, els artistes i la multitud de bars, cafés i restaurants més xic que estan obrint les seues portes en aquest enclavament tan peculiar. Així, aquest singular mercat lluïx espectacular amb les seues façanes recentment pintades de colors, un impacte visual que continua en el seu interior gràcies a les més de 600 parades de venda, al constant anar i vindre de clients, a la multitud d’aromes, a la quantitat de productes que fan de la compra diària una agradable tasca. A més, moltes de les parades disposen de servici a domicili i aquest mercat compta també amb aparcament, per facilitar les compres als seus clients. Entre els llocs més característics, a més del barri en sí mateix, es troba l’Església de San Valero o el Convent de Nostra Senyora dels Àngels. A més, pots donar un preciós passeig per la Gran Via Marqués del Turia i descobrir una de les zones més senyorials de la ciutat. 89

11. Mercat de Colom C/ CIRILO AMORÓS, 62, C/ JORGE JUAN, 19, C/ CONDE SALVATIERRA Horari: Telèfon: 96.352.54.78 De dilluns a dijous de 7:30 a 2:00 h. http://mercadocolon.es/ Divendres i dissabte de 7:30 a 3:00 h.

D’estil modernista. Va ser construït entre 1914 i 1916, segons disseny de Francisco Mora Berenguer. Destaca la decoració amb ceràmica de vius colors. Situat en un dels barris més característics de la ciutat de València, un cresol cultural i artístic en el que conviuen els veïns que han vist evolucionar al barri, amb els jóvens que estan mudant-se a la que es perfila com nova zona de moda de València, els artistes i la multitud de bars, cafés i restaurants més xic que estan obrint les seues portes en este enclavament tan peculiar. Així, doncs, este singular mercat lluïx espectacular amb les seues fatxades recentment pintades de colors, un impacte visual que continua en el seu interior gràcies als més de 600 llocs de venda, al constant anar i vindre de clients, a la infinitat d’aromes, a la quantitat de productes, que fan de la compra diària una agradable tasca. A més, moltes de les parades disposen de servici a domicili i este mercat compta també amb aparcament, per a facilitar les compres als seus clients. 90

12. Mercat d’Algirós C/ SAN FELIPE NERI, S/N Tel.: 96.362.68.20 Horari: De dilluns a dijous i dissabte de 7.30 a 15.00 hores. Els divendres de 7.30 a 20.00 hores (excepte els mesos de juny, juliol, agost i setembre, que estarà tancat a partir de les 15.00 hores.) Mercat extraordinari: Dissabte, de 9:00 a 14:00 hores. Situat en la plaça San Felipe Neri, és un dels mercats més emblemàtics de la ciutat per la seua intensa activitat diària. Encara que no es tracta d’un dels de major grandària de València, l’anar i vindre de clients és constant durant tot el matí. Així, als productes frescos i de qualitat se li sumen el tracte dels venedors i parades cuidades al mínim detall. Algunes parades ofereixen al client la possibilitat de servici a domicili. Un altre dels punts forts d’este mercat és la seua ubicació, ja que es pot accedir a ell tant en autobús com en metro o tramvia. A més, els divendres de vesprada el mercat està obert al públic. Entre els punts d’interés que trobem a prop d’este establiment destaquen el Jardí i el Palau d’Aiora.

13. Mercat del Cabanyal Horari: De dilluns a dijous i dissabte de 7.00 a 15.00 h. Divendres de 7.00 a 20.00 h. C/ JUSTO VILAR, S/N Mercat extraordinari: Tel.: 96.352.54.78 ext: 4221 Dissabte, de 9:00 a 14:00 h. http://www.mercadocabanyal.es/ Es tracta d’un dels mercats més emblemàtics de la ciutat. Situat en el barri mariner, este popular mercat autogestionat porta 52 anys obert al públic. Pels seus corredors es distribueixen les múltiples parades de venta que amb els seus productes plenen de colors i olors exquisits este mercat que registra una intensa activitat comercial. A més, entre els serveis que ofereix, en destaca un d’especial, el de la venta que duu a terme en l’exterior la Societat Agrària de Transformació, que permet la venta directa de l’agricultor al consumidor. El mercat del Cabanyal disposa d’aparcament i de la seua pròpia pàgina web. Tembé algunes de les seues parades ofereixen el servici d’entrega de la compra a domicili. L’Associació de Venedors del mercat del Cabanyal és una de les més actives i organitza diverses promocions que incentiven la compra entre els veïns del barri. Qui visite este mercat per primera vegada quedarà captiu del seu ambient i és de visita obligatòria un passeig pel barri, que té una llarga història i per on València s’obri al mar. Entre els llocs d’interés es troba el Teatre El Musical, el Museu de l’Arrós o el Passeig Marítim. Si es visita en Setmana Santa, els turistes podran gaudir dels Pasos de la Semtana Santa Marinera.

14. Mercat del Grao

PL. MERCAT NOU, S/N Tel.: 96.352.54.78 ext. 4220 Horari: De dilluns a dissabte, de 7.30 a 15.00 hores.

Entre els llocs d’interés de la zona es troben les Reals Drassanes o la dársena del Port Esportiu de València.

15. Mercat de Natzaret MAJOR, S/N i DALT DE LA MAR S/N Horari: De dilluns a dissabte, de 7.30 a 15.00 hores.

Situat en un dels barris més emblemàtics de la ciutat, un barri de pescadors, molt pròxim a la mar i al Port de València, el Mercat de Natzaret és un xicotet mercat que ofereix als veïns i clients productes frescos i de qualitat. Entre els llocs d’interés dins del barri, trobem l’Església Parroquial de Nostra Senyora dels Desemparats i l’Estació Ferroviària.

De mercat a mercat

Qui no ha acompanyat a la seua mare de menut a un mercadet ambulant amb l’esperança que li compraren una llepolia o qualsevol cosa? Deixant de banda la nostàlgia, els mercadets ambulants són una font de treball i de gran varietat de productes, i donen l’oportunitat a eixos xicotets empresaris i/o comerciants que tracten de guanyar-se la vida davant els imperis dels grans comerços. Per norma general, com ja sabeu, els preus en els mercats ambulants solen ser molt competitius, i fins i tot en alguns d’ells pots regatejar (encara que no ho recomane si veus que el producte ja és suficientment barat). Podeu trobar des de moda, estris per a la casa, articles de papereria, quincalles, joguets, alimentació, herboristeria, plantes i flors, menjar i objectes per a les mascotes, cortines, tovalles, i una infinitat de productes que ja sabreu si haveu visitat qualsevol d’aquests en les distintes poblacions o en València capital. Al llarg de la setmana, els mercadets ambulants tenen diferents punts de venta cada dia en les poblacions i en la ciutat, i són una perfecta alternativa del què fer cada dia en València. www.valenciabonita.es 98

Els dilluns MERCADET DE RUSSAFA

MERCADET DE PAIPORTA

Ubicació: Carrer Barón de Cortés, Padre Perera, Dr. Serrano, Carlos Cervera, Cura Femenía, Dels Tomassos, Sevilla i Denia - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 371

Ubicació: Plaça Cervantes - Paiporta Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 80

MERCADET DE MONCADA

Ubicació: Avenida Mediterrànea - Moncada Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 175

MERCADET D’ALGIRÓS

Ubicació: Plaça San Felipe Neri, Actor Llorens, Rugat, La Pobla de Farnals i Luis Milán - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 344

MERCADET DE RIBARROJA DEL TÚRIA Ubicació: Avinguda de la Pau Ribaroja del Túria Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 120

MERCADET CENTRAL DE VALÈNCIA

Ubicació: Plaça Plaza del Mercado, Palafox, En Gall, Avinguda Barón de Cárcer i Calabazas. - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 93

MERCADET DE LA POBLA DE VALLBONA

MERCADET DELS FILTROS

MERCADET D’ALBAL

Ubicació: Plaça del mercat - La Pobla de Vallbona Horari: de 7:30 a 14:30 Número de parades: 105

Ubicació: Plaça Vicente Barberá - Manises Horari: de 8:00 a 15:00 Número de parades: 75

Ubicació: Plaza de los caídos - Albal Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 110 99

Els dimarts MERCADET DE SAN PEDRO NOLASCO

MERCADET DE JERUSALEM

Ubicació: Plaza San Pedro Nolasco, Almazora, San Juan de la Cruz, Milagrosa, Nador, Zeluán, Ministro Luis Mayans, Lérida i Alfambra València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 328

Ubicació: Carrer Matemático Marzal, Convento Jerusalén, Julio Antonio, Ermita, Estrella i Vives Liern València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 419

MERCADET DE XÀTIVA

MERCADET DE NAZARET

Ubicació: Plaça del mercat - Xàtiva Dies: Dimarts i divendres. Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 365

Ubicació: Carrer Alta del Mar - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 61

100

MERCADET DE PATERNA

MERCADET DEL BARRI ORBA

Ubicació: Plaça del poble - Paterna Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 145

Ubicació: Plaça poeta Miguel Hernández Alfafar Dies: Dimarts i divendres. Horari: de 9:00 a 13:30 Número de parades: 150

MERCADET DE CATARROJA

Ubicació: Plaça del mercat - Catarroja Dies: Dimarts i divendres. Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 235

MERCADET DE PUÇOL

MERCADET DEL PALMAR

Ubicació: Carrer Cid - Puçol Horari: de 8:00 a 13:30 Número de parades: 95

MERCADET DE BÉTERA

MERCADET DE MASSAMAGRELL

Ubicació: El Palmar – Plaza de la Sequiota Horari: de 9:00 a 14:00

Ubicació: Plaça de la Constitució Massamagrell Horari: de 8:00 a 13:00 Número de parades: 280

Ubicació: Avinguda Escultor Ramón Inglés - Bétera Horari: de 8:00 a 15:00 Número de parades: 125

MERCADET D’ALFAFAR

MERCADET D’ALMUSSAFES

Ubicació: Plaça País Valencià - Alfafar Dies: Dimarts i divendres. Horari: de 9:00 a 13:30 Número de parades: 150

Ubicació: Plaça major - Almussafes Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 60

101

Els dimecres MERCADET DE BENAGUASIL

MERCAT DE CASTELLA O DE L’AVINGUDA DEL CID

Ubicació: Avinguda de Montiel - Benaguasil Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 105

Ubicació: Carrer José Maestre, Ángel del Alcázar, Miguel Paredes, Llombay i Plaça Mercat (al costat del nº 13 de José Maestre) - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 728

MERCADET DE SEDAVÍ

Ubicació: Plaça Jaume I El Conqueridor Sedaví Dies: Dimecres i dissabte Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 50

MERCADET DEL GRAO DE VALÈNCIA

Ubicació: Carrer Abastos i Santo Cristo del Grao - València Horari: de 9:00 a 14:00

MERCADET D’UTIEL

MERCADET DE BENIMÀMET

MERCADET DE BENETÚSSER

Ubicació: Avinguda Doctor Julio López Tarín - Utiel Horari: de 8:30 a 14:30 Número de parades: 90

Ubicació: Carrer Doctor Gómez Ferrer Benetússer Dies: Dimecres i dissabte. Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 35

Ubicació: Benimàmet – Carrer Onda, Carpinteros i plaça Alborache València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 21

102

MERCADET DE L´ELIANA

MERCADET D’ALMÀSSERA

Ubicació: Carrer Begoña - L’Eliana Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 67

Ubicació: Plaça Major - Almàssera Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 50

MERCADET DE VILAMARXANT

MERCADET DE PICASSENT

Ubicació: Avinguda Dos de Maig Vilamarxant Horari: de 9:00 a 13:00 Número de parades: 63

Ubicació: Plaça de la Milagrosa - Picassent Dies: Dimecres i dissabte Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 83

MERCADET DELS DIMECRES DE BURJASSOT

MERCADET DE QUART DE POBLET

Ubicació: Avinguda Virgen de la Cabeza Burjassot Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 110

Ubicació: Carrer Reverendo José Palacios - Quart de Poblet Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 210

MERCADET DE SAGUNT

Ubicació: Plaça Cronista Chabret - Sagunt Horari: de 8:30 a 14:00

MERCADET D’ALDAIA

Ubicació: Carrer del Reverend Joaquín Sorolla Piñón - Aldaia Horari: de 9:00 a 13:00 Número de parades: 190

MERCADET DE BALADRE

Ubicació: Carrer Joan Martorell - Sagunt Horari: de 8:30 a 14:00

MERCADET D’ALZIRA

MERCADET DELS PINOS

Ubicació: Carrer Pere Morell - Alzira Horari: de 9:00 a 13:00 Número de parades: 250

Ubicació: Carrer Rafael Atard - Manises Horari: de 8:00 a 15:00 Número de parades: 100

103

Els dijous MERCADET DEL CABANYAL

MERCADET DEL PUIG

Ubicació: Carrer Justo Vilar, Marino Sirera, Vicente Brull, Avinguda Mediterráneo, Plaça Cruz del Cañamelar, Rosario, Martí Grajales i accesori de Juan Mercader i Luis Despuig - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 568

Ubicació: Avinguda de la Verge del Puig El puig Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 60

MERCADET DE MELIANA

Ubicació: Plaça Nova - Meliana Horari: de 7:00 a 14:00 Número de parades: 60

MERCADET DE TORREFIEL

Ubicació: Carrer Monte Carmelo, Alemany, Librero Esclapes, Jacomart, Plaza Músico Espí i Santo Domingo Savio - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 240

MERCADET DE PICANYA

Ubicació: Carrer Marqués del Turia - Picanya Horari: de 8:30 a 14:00 Número de parades: 43

104

MERCADET DE BENIFAIÓ

MERCADET DE ALBORAIA

MERCADET TAVERNES DE LA VALLDIGNA

MERCADET DE LLÍRIA

Ubicació: Carrer Santa Bárbara - Benifaió Número de parades: 130

Ubicació: Carrer Cervantes - Alboraia Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 80

Ubicació: Plaça País Valencià Tavernes de la Valldigna Horari: de 8:30 a 13:30 Número de parades: 125

Ubicació: Plaça Major - Llíria Horari: de 8:00 a 14:30 Número de parades: 120

MERCADET DE CULLERA

MERCADET DE SILLA

Ubicació: Plaça de la Verge - Cullera Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 120

Ubicació: Passeig Albereda - Silla Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 120

MERCADET D’ALAQUÀS

MERCAT DE PORT DE SAGUNT Ubicació: Plaça del Sol - Sagunt Dies: Dijous i dissabte Horari: de 8:30 a 14:00

Ubicació: Carrer Vicent Andrés Estellés Alaquàs Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 170

MERCADET DE RAFELBUNYOL

MERCADET DELS DIJOUS DE XIRIVELLA

Ubicació: Carrer Magdalena - Rafelbunyol Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 125

Ubicació: Plaça del mercat - Xirivella Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 155

105

Els divendres MERCADET DE BENIMACLET

MERCADET DE BUNYOL

Ubicació: Carrer Sant Espirit, Juan Giner, Utiel, Murta, Reverendo Rafael Tramoyeres - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 296

Ubicació: Carrer Valle de Andorra - Bunyol Horari: de 8:00 a 15:00 Número de parades: 67

MERCADILLO DE L´ALCÚDIA

MERCADET DE LA MALVARROSA

Ubicació: Carrer Don Juan de Austria L’Alcúdia Horari: de 8:00 a 15:00 Número de parades: 120

Ubicació: Carrer Berenguer de Montoliu y Lanzarote - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 168

MERCADET DE MONTEOLIVETE

MERCADET D’ALGINET

Ubicació: Carrer Finestrat - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 119

Ubicació: Plaça el mercat - Alginet Horari: de 9:00 a 13:30 Número de parades: 100

MERCAT DE CASTELLAR

MERCADET DE TURÍS

Ubicació: Castellar - Carrer Federico Siurana i Aurora - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 30

Ubicació: Plaça Vicent Ribes - Turís Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 80

106

MERCADET DE CHIVA

MERCADET DE CHESTE

MERCADET DE GODELLA

MERCADET DE SUECA

Ubicació: Passeig d’Argentina - Chiva Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 48

Ubicació: Plaça del mercat - Cheste Horari: de 8:30 a 14:00 Número de parades: 60

Ubicació: Carrer Santíssima Trinitat - Godella Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 65

Ubicació: Plaça de l’Ajuntament - Sueca Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 148

MERCADET DE CANALS

MERCADET CENTRAL DE TORRENT

Ubicació: Plaça d’Espanya - Canals Horari: de 8:00 a 14:30 Número de parades: 80

Ubicació: Carrer Cervantes - Torrent Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 180

MERCADET DE VILLAR DEL ARZOBISPO Ubicació: Carrer Les creus - Villar del Arzobispo Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 100

MERCADET D’OLIVA

MERCADET DE LA POBLA DE FARNALS

MERCADET DE XÀTIVA

Ubicació: Passeig Lluís Vives - Oliva Horari: de 8:30 a 14:00 Número de parades: 180

Ubicació: Carrer San Francisco - La Pobla de Farnals Horari: de 8:30 a 14:0

Ubicació: Plaça del mercat - Xàtiva Horari: de 8:30 a 14:00 Número de parades: 365

107

Els dissabtes MERCADET DE MACASTRE

MERCAT DE BENICALAP

Ubicació: Plaça Federico García Lorca Macastre Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 115

Ubicació: Carrer Miguel Servet, Sierra Martés, Mirasol, Pare Fernando Casanova Benlloch, Lauri Volpi, peatonal interior del Mercat, Josep Bea Izquierdo i peatonal Mestre Emilio Nadal - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 556

MERCADET REAL DE MONTROI

Ubicació: Carrer Riu Magre - Real de Montroi Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 40

MERCADET DE JESÚS-PATRAIX

Ubicació: Carrer Beato Nicolás Factor, Jacinto Labaila, Plaça Jesús i Jerónimo Muñoz - València Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 212

MERCADET DEL PERELLÓ

Ubicació: Carrer Escoles i Menorca - El Perelló Horari: de 8:30 a 13:45

MERCADET DELS DISSABTES DE MASSAMAGRELL

MERCADET DE MOSSÉN SORELL

Ubicació: Plaça de la Noria - Massamagrell Horari: de 8:00 a 13:00 Número de parades: 140

Ubicació: Mesón de Morella i Plaça Mossén Sorell - València Horari: de 9:00 a 14:00

108

MERCADET DE CARLET

RASTRO MERCAT DE BÉTERA

MERCADILLO DE REQUENA

MERCADET DE MISLATA

Ubicació: Plaça Major - Carlet Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 120

Ubicació: Carrer Benaguacil - Bétera Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 100

Ubicació: Carrer Fernando Satre - Mislata Horari: de 8:00 a 14:30 Número de parades: 380

Ubicació: Avinguda Arrabal - Requena Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 145

MERCADET DE SANT GREGORI DE TORRENT

MERCADET DEL DISSABTE DE BURJASSOT

Ubicació: Carrer 25 d’Abril - Torrent Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 190

Ubicació: Carrer Jorge Juan - Burjassot Horari: de 9:00 a 14:00

MERCADET D’ENGUERA

MERCADET DELS DISSABTES DE GANDIA

Ubicació: Plaça Ibáñez Marín - Enguera Horari: de 8:00 a 14:00 Número de parades: 60

Ubicació: Recinte firal - Parc Ausiàs March Gandia Horari: de 8:00 a 15:00 Número de parades: 200

MERCADET DE FOIOS

MERCAT D’ALGEMESÍ

Ubicació: Plaça de la Creu - Foios Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 60

Ubicació: Plaça del Mercat - Algemesí Horari: de 8:30 a 14:00 Número de parades: 90

109

Els diumenges RASTRO DE MONSSERRAT

RASTRO DE VALÈNCIA

Ubicació: Carretera Montsserrat Montroy - Montsserrat Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 100

Ubicació: Plaça Luis Casanova - València Horari: de 8:00 a 15:00

MERCAT DE LA PLAÇA REDONA Ubicació: Plaça Redona - València Horari: de 8:00 a 14:00

MERCADET D’ALBORCHÍ

Ubicació: Alborchí - Paterna Dies: Primer diumenge de cada mes Horari: horari d’estiu ( juny-juliol-agost) de 18:00 a 22:00, la resta de mesos de 8:00 a 14:00 Número de parades: 100

MERCADET D’ALBORACHE

Ubicació: Plaça d’Espanya - Alborache. Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 245

RASTRO SOLIDARI CAMPAMENT

MERCAT DELS DIUMENGES DE BENAGUASIL

Ubicació: Estació metro Campament i carrers adjacents - Paterna Dies: Segon i quart diumenge de mes Horari: de 10:00 a 14:00 Número de parades: 100

Ubicació: Carrer Paterna - Benaguasil Horari: de 8:00 a 14:30 Número de parades: 200

110

MERCADET DELS DIUMENGES DE XIRIVELLA

Ubicació: Avinguda de la Constitució Xirivella Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 100

MERCADET DE LA PLATJA DE GANDIA Ubicació: Avinguda del Nord - Gandia Horari: de 8:00 a 15:00 Número de parades: 120

MERCADET DE CALICANTO

Ubicació: Carrer Riu Turia - Chiva Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 50

RASTRO DE CORBERA

Ubicació: Pol. Ind. El Racó – Carrer de Gregal - Corbera Horari: de 9:00 a 14:00 Número de parades: 450

111

112

Vaig nàixer dalt d’un arbre, sóc bona per menjar, i caldrà que em trenqueu la closca si em voleu tastar.

113

10 anys fent falla El 2010 falla volíem i el 2011 falla tinguérem. Festa, festa i més festa i a ser fallers apreníem.

Més fallers, més festa i més gran casal. De totes les falles venen al Mercat. Ha arribat l’any primer premi molt ben guanyat. Els premis no cauen del cel sinó de la feina feta durant l’any.

El 2012 de tots els representants tinguérem. La nostra secció infantil va començar a lluir i guanyarem el premi a la millor falla infantil.

No ho podíem creure repetim “Millor falla de la ciutat”. A les portes hem quedat de fer doblet i arreplegar un altre banderí desitjat.

Consolidats ja al carrer Muntanya i al món faller d’Algemesí. A poc a poc anem sumant Fallers, premis i alguna ressaca.

Sense fallera major però amb grans representants infantils, aquest és l’any del llibret i de la carrossa.

Ninots i personatges, a les falles són essencials. El millor personatge de la cavalcada del ninot, que dels altres personatges en tenim totes les comissions.

Treball i sort van de la mà, a l’igual que feina i premis. En esta falla ja tenim quasi de tots, pocs banderins ens falten.

I per anar canviant, De doblet va ser aquest any. Però el millor ninot infantil indultat va ser el de la Falla Nou Mercat. Ja som la falla més grandiosa.

A 2020 no demanem premis demanem idees i ganes, ja que amb açò els premis acudixen a soles. 114

115

Les parades del mercat No només ens juntem i fem comboi en Falles, la resta de l’any continuem comboiant-nos i seguim fent Falla. A més, també repartim premis, i molts; perquè és més satisfactori regalar que ser regalat. Hem repartit 1000€ en la Cagà del burro a la família Ferragud Nácher, Ximo Morales va anar al Creuer que sortejarem, i va arreplegar l’Iphone 11 Sandra Trull que el va guanyar en la rifa de la Grossa de Nadal. Tots ells, falleres de la nostra comissió. Quin goig! També, com sempre, hem viscut una proclamació, una presentació, la majoria dels diumenges fem dinars al casal i, com no, els actes grans de la festa fallera: crida, cavalcada del ninot, mascletades, entrega de premis, ofrena, cremada… Qui diu que les falles sols són 3 dies? A la Noumer, no!

116

Programa de festejos

DISSABTE 29 DE FEBRER 15:00 h. DINAR al casal. 18:00 h. Eixida del Casal, TOTHOM AMB BRUSA FALLERA,MOCADOR I JUPETÍ, per assistir a la inauguració de l’Exposició del Ninot. Després anirem junts en cercavila a la Plaça Major per assistir a la CRIDA FALLERA a càrrec de les nostres Falleres Majors de la Ciutat. El castell pirotècnic serà a càrrec d’Europlà. 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal i discomòbil.

DIUMENGE 1 DE MARÇ 15:00h. DINAR al casal. 16:30h. Assaig del ball de la comparsa per a la Cavalcada del Ninot.

128

DISSABTE 14 DE MARÇ 13:30 h. La tradicional GLOBOTÀ a la Plaça Major. 15:00 h. DINAR al casal i tardeo. 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal i discomòbil.

DIVENDRES 6 DE MARÇ 20:00 h. Assaig del ball de la comparsa.

DISSABTE 7 DE MARÇ

DIUMENGE 15 DE MARÇ

14:00 h. DINAR al casal. 16:00 h. ÚLTIM assaig del ball de la comparsa. 17:15 h. Junts eixirem del casal ja disfressats per a participar en la CAVALCADA DEL NINOT. 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal i discomòbil.

PLANTÀ del monument gran a la Plaça del Mercat, dirigida per la nostra Fallera Major i el nostre President. 14:00 h. Entrega dels Guardons d’adults de Junta Central Fallera. 15:00 h. DINAR al casal. 18:00 h. PLAYBACKS INFANTILS.

DIUMENGE 8 DE MARÇ

DILLUNS 16 DE MARÇ

14:00 h. 15:00 h. 16:30h. 18:00 h.

PLANTÀ del monument infantil a la Plaça del Mercat, presidida per la nostra Fallera Major Infantil i el nostre President Infantil. 21:30 h. Sopar de CABASSET al casal i VI CONCURS DE TRUITES i DE POSTRES.

S’entregaran els Guardons infantils de Junta Central Fallera. DINAR al casal. Activitats per a la xicalla. Berenar infantil a càrrec de la nostra FALLERA MAJOR INFANTIL i del nostre PRESIDENT INFANTIL.

129

DIMARTS 17 DE MARÇ 8:30 h. PRIMERA DESPERTADA 10é ANIVERSARI amb complements de festa. En acabar, ESMORZAR al casal. 12:00h. Cercavila pel barri amb vestit regional i visites a les distintes comissions. Finalitzarem al Parc Salvador Castell per a veure la MASCLETÀ a càrrec de Daniel Tamarit. 15:00 h. DINAR al casal. La tradicional paella que convida la nostra Fallera Major. 17:00 h. Concentració al casal per assistir a la Plaça Major al LLIURAMENT de PREMIS. Al finalitzar, anirem en cercavila al Parc Salvador Castell per gaudir d’un espectacle pirotècnic a càrrec de Reyes Martí. 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal amb festa flower-power (Caldrà dur samarreta blanca i complements hippies).

DIMECRES 18 DE MARÇ 8:30 h. SEGONA DESPERTADA amb TEMÀTICA DE DISNEY i en acabar, ESMORZAR al casal. 12:00 h. Cercavila pel barri amb vestit regional i visites a les distintes comissions. Finalitzarem al Parc Salvador Castell per a veure la MASCLETÀ a càrrec de Pirotècnia Valenciana. 15:00 h. DINAR al casal. 17:15 h. Concentració al casal per assistir a l’OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu (amb vestit regional i mantellina). 22:00 h. Sopar de CABASSET al casal i PLAYBACKS d’adults i discomòbil.

130

Falles 2020 NOTA INFORMATIVA • Per als dinars, és necessari adquirir els tiquets prèviament als locals col·laboradors. • Si per qualsevol motiu es modifica algun acte o horari, serà perquè la Junta ho ha considerat necessari. • Hi haurà informació diària al casal i a les xarxes socials. • Es demana a tota la comissió màxima assistència i puntualitat en tots els actes. • La falla NO es farà responsable dels desperfectes ocasionats en el casal, ni dels produïts pels coets fora de les DESPERTADES. • S’aconsella, per la seguretat de la xicalla que, per a les despertades vagen acompanyats per un familiar faller adult.

DIJOUS 19 DE MARÇ 8:30 h. 11:00 h. 13:30 h. 15.00 h. 18:30 h. 21:30 h.

ÚLTIMA DESPERTADA amb MÀSQUERES i en acabar, ESMORZAR al casal. MISSA DE SANT JOSEP. MASCLETÀ al Parc Salvador Castell a càrrec d’Europlà. DINAR al casal. Última CERCAVILA. Sopar de CABASSET al casal i CREMÀ de les FALLES (segons ens marque l’horari la Junta Local Fallera).

131

132

Aquest fruit no es pot menjar doncs massa Ă cid sol quedar. Barrejat amb aigua el podem tastar, ĂŠs tant refrescant que sol agradar. TambĂŠ amb les seves pell i polpa postres i menjars aromatitzar.

133

Una bona lectura, una gran diversió Dani Miquel canta La Masereta Dani Miquel La masereta va cada dia al mercat a comprar: un dia lluç, l’altre naps, després nespres… Veritat que et sona molt? De segur que has cantat aquesta cançó amb Dani Miquel! Cantant-la, aprenem els dies de la setmana, fem rimes i recordem jugant. Comencem?

134

Ple d’arbres, flors i plantes, al camp sempre t’encantes Carmen Gil Un narcís, una margarida o una rosa per al teu balcó. En el camp o en el parc, arbres enormes, falgueres, enfiladisses... Si en desconeixes algun, ara el descobriràs.

La gallina dels quatre ous Enric Lluch Temps era temps hi havia un pobre granger que va perdre tots els seus animals. Quan estava a punt de vendre la granja, un nanet li va regalar una gallina que ponia ous d’or! Potser es faria ric?

El desbaratat conte dels fesols màgics Carles Cano Tots els veïns del poble consideren que Bru és un autèntic babau, fins i tot sa mare. Quan un dia Bru ven l’únic porc de la família a canvi d’un grapat de fesols, tot es complica. Però el titellaire que li’ls va vendre li havia promés que eren màgics. Potser sí que són uns fesols màgics, però donen uns poders desbaratats!

135

L’esclau del Mercadal Dolors Garcia i Cornellà PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL L’amistat de tres joves enmig de l’odi i la violència L’Hug pertany a una família de comerciants que anhela ascendir socialment. Però ell no vol seguir l’ofici del pare, sinó servir el rei Pere III. En la Girona del segle XIV, aquest jove cristià, un altre de religió jueva –en Jucef– i en Suliman, un dels pocs esclaus de la ciutat, es fan amics. I això els portarà molts problemes. En una època en què la intolerància, les revenges i l’odi a la diversitat eren l’única transacció possible entre les diferents comunitats, tots tres lluitaran per la seva parcel·la de llibertat. L’esclau del Mercadal, Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2003, reflecteix els problemes d’interrelació que sorgeixen entre col·lectius diferents. Una qüestió que resulta, malauradament, molt actual

Qui m’ha furtat les plomes? Gemma Lienas Carlota i el seu gat, Merlí, passen uns quants dies a la granja de l’oncle. Se’n van a pegar una volta pel prat, però de seguida veuen que les aus estan rebolicades: hi ha algú que els està furtant les plomes! I, clar, Merlí n’és el principal sospitós. Com pot provar que és innocent?

136

Fils i tisores Ricardo Alcántara La casa nova és tan gran que a Raquel li fa por... Per això no se separa de sa mare, com si estigueren cosides. Però la mare, que no és modista però té molta traça amb les tisores i els fils, té un pla. Li farà un vestit molt especial i, a més, gràcies a uns fils de colors, li demostrarà que, encara que no estiguen juntes, sempre estaran unides.

Alícia en el país del xocolate Xavier Mínguez En barra, desfet, en pols, blanc, negre... a Alícia li encanta el xocolate en totes les seues formes, però sa mare no li’n deixa menjar. Desesperada, descobreix una fórmula ben curiosa per a aconseguir aquest dolç: es tracta de viatjar al món de les històries fantàstiques sobre el qual tant li agrada llegir. Així, coneix la vertadera cara dels seus personatges preferits, com la Caputxeta Roja o Pinotxo, en una història plena d’humor que aprofita els contes de sempre per a mirar-los amb uns ulls diferents.

La sopera i el cullerot Michael Ende Els reis Mofló i Camella han tingut una filla: Pralín. Els reis Plantòfol i Sandàlia, un fill: Tafilet. Ambdues parelles reials obliden convidar la fada Serpentina Focfollet al bateig, i ella, per tal de venjar-se, els fa un regal màgic. A uns, una sopera sense cullerot; als altres, un cullerot sense sopera.

137

El color del blat Eva Dénia Pot un príncep de cabell daurat apagar un volcà abocant-hi un poc de llet? És possible que una llavor de baobab arribe a foradar un planeta? Una xiqueta, morena i amb els cabells rulls, ens descobreix, per mitjà de senzills i tendres poemes, cançons i cal·ligrames, aquests i molts altres misteris.

No sigues bajoca! Pasqual Alapont Manel i el seu avi Frederic són dos insensats. Tenen fama de trapelles i se l’han guanyada a pols perquè no la pensen que no la fan. La seua família n’està farta i ha tractat de civilitzar-los de tant en tant. Debades.

Per sis granets de magrana! Anna Ballester Escoltem els déus i les deesses de l’Olimp! Ens contaran la història de Persèfone, la filla de Demèter i Zeus. Hades es va enamorar d’ella i la va raptar. Per a rescatar-la, van idear un pla que va donar lloc… a les quatre estacions de l’any! Una divertida versió teatral d’un dels clàssics de la mitologia grega.

138

A menjar toca! Explora el món de l’alimentació amb el senyor Cantalombardi Víctor Raga El senyor Cantalombardi viu a l’edifici de Martí i Helena, en un pis ple d’aparells científics. De fet, sap tantes coses que Martí encara no té clar si en el passat va treballar de professor, d’espia o de venedor de formatges i xoriços. Per això, quan veu que Martí comença a afartar-se de dolços, els explica que menjar massa i malament pot ser tan perjudicial per a la salut com la falta de menjar. Per sort, fer-ho d’una manera saludable és més fàcil del que pareix. Vols descobrir com aconseguir-ho?

Un dia a la granja Víctor Raga La cosina Empariues ha caigut un bac i du el braç en cabestrell. Qui s’ocuparà ara de la granja? El senyor Cantalombardi està encantat d’ajudar-la, i també Helena. Però i Martí? Qui li hauria de dir, al pobre, que acabaria vestit com un granger i munyint una vaca?

139

Maleïda poma! Anna Ballester Amb aquest llibre viatjarem a la Grècia clàssica per reviure un dels episodis més coneguts de la mitologia: el judici de Paris. Lluny del llenguatge tràgic, una mirada divertida ens presenta déus amb problemes quotidians i la gran història d’amor que va desencadenar la Guerra de Troia.

Poemes a la carta Fina Girbés «Si de paraules boniques et vols alimentar, ací tens uns quants poemes, perquè els pugues recitar.» En aquest menú tan peculiar trobaràs rimes senzilles i lleugeres com a entrants, ingredients més consistents de primers i segons plats, i bocins de felicitat per a postres. Bon profit!

140

Marieta va al mercat Fina Masgrau Marieta sempre està preparada per a viure noves aventures. En aquest llibre, anirà per primera vegada al mercat!

Marieta cuinera Fina Masgrau “Quan Marieta té fam no pega cap bram. Es posa un davantal i fa un menjar com cal”. Amb aquest conte descobrirem les habilitats culinàries de la nostra amiga.

Fruits i fruites Gerda Muller Sofia viu en una gran ciutat, però li agrada anar a la casa de camp del seu cosí Miquel i els seus oncles Helena i Max. La menuda viurà una nova aventura campestre durant les vacances i descobrirà els secrets dels fruits i les fruites. Vols conéixer-los tu també?

141

Entreteniments per a la xicalla Busca 16 fruites i verdures amagades en la sopa de lletres albercoc alvocat bolet bròquil carxofa figa pruna raïm albergina bajoca bresquilla carabassa cogombre magrana rave taronja

Passatemps per a la xicalla de la falla, elaborats amb el material cedit per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València. 142

Troba les 7 diferĂ¨ncies

143

Fruites creuades

144

Solucions

145

Dòmino frutal Passos a seguir: 1 Conta que tens 28 fitxes de dòmino. Este joc requereix un mínim de 2 jugadors i un màxim de 4.

Col·loca les fitxes de dòmino cap per avall i amb les mans les mescles bé per assegurar-te que queden ben repartides.

Cada jugador ha d’agafar set fitxes. La resta s’han de deixar apartades en la taula de joc.

Per a començar a jugar al dòmino, el primer jugador que inicia el joc és qui tinga la fitxa de la maduixa doble.

Col·loca una fitxa amb maduixes junt a la primera fitxa de dòmino (no importa en què acabe). Assegura’t que les fruites que són iguals sempre es toquen.

Agafa de les fitxes sobrants, si no tens una fitxa de dòmino que corresponga a les que has de tirar. Mantingues les teues fitxes ocultes dels teus oponents, açò t’ajudarà a guanyar.

Passa si no hi ha més fitxes de dòmino que queden en el muntó i cedeix el teu torn al següent jugador.

Guanyes la partida si eres la primera persona que es queda sense fitxes de dòmino.

146

147

149

De temporada! Aquest joc de cartes té l’objectiu de saber de quina temporada són les fruites i les verdures. Ja sabeu, que el menjar de temporada sempre és millor, més bo i més respectuós amb la Terra. Vols aprendre? Per poder jugar, primer de tot hem de retallar les cartes. Una vegada ho tenim tot apunt podem començar. Per jugar han de ser mínim 2 participants i màxim 4. S’han de barallar les cartes i repartir-ne 5 a cada persona. La resta, les que sobren, es deixen en un muntonet en la taula. Aquestes cartes sobrants, serviran per a poder continuar jugant en cas de no tindre carta per a jugar. Una vegada repartides les 5 cartes a cadascú, es deixa la de dalt de tot del muntó restant per a iniciar el joc i la persona que ha repartit comença la partida. Ha de tirar una carta amb una fruita o verdura de la temporada que li indique la carta que hi ha al mig de la taula. Per exemple, si a la carta posa hivern, podrem llençar . En cas de no tindre una carta per poder jugar, n’agafarà una del muntó. Si li serveix la deixa al mig i si no, passarà el torn. El següent participant farà el mateix, amb la carta nova que hi ha damunt la taula, tirarà una carta de les seues 5 que coincideisca en la temporada que indica la que ha deixat la persona anterior. I si no en té per poder jugar, n’agafarà del muntonet. I Així successivament fins que algú es quede amb una carta. En eixe moment haurà de dir ben fort “De temporada” i intentar poder llençar la carta que li queda. Si no fa l’exclamació quan li quede una carta, n’agafarà una del muntó.

Guanya el joc qui abans es quede sense cartes.

Hi ha dos nivells de dificultat. El nivell més fàcil és en el que per poder jugar es consulta la roda de verdures. En el nivell més dificultós, la roda de verdures no es pot consultar abans de tirar la carta, sols la poden mirar els contrincants per saber si la carta que s’ha jugat és correcta. 151

152

153

155

157

158

Redó, redonet, de fora verdet, de dintre molt dolç i ple de pepites. Què és?

159

La Falla Nou Mercat recomana... Agustin y Amaia Ameso Grup Angel Ruiz Charcuteria Asesoría Botella Asesoría Cuixeres Automóviles Algemesí Bar Colón Benestar - serveis de neteja Blancatela Booking Bus Café Chester Caixa Rural d’Algemesí Carmen Carnisseria Lapeña Carnisseria Salva i Mª Eugenia Carpe Diem Casino Ceoval Cepsa Clínica Dental Felip Clínica Dental Naval Cliniksalud Odontólogos

Cotonera Events Cuidalge CyE Energía Débora Campos Eficons residencial El baret de Cris El bebé de tu casa El Mercat Cafeteria Europlá Exclot s.l. Faus Fincas Girbés Flor de Lys Forn Salvador Navarro Frutas Desi, S.L. Grupo Técnicas Hijas de Carmen Esteve Ideagrafia Khaos digital L’hort de la vila La Barberia de Dani La Posada 160

Macoalge Maderas y tableros Ramírez Manhattan Marcos Roig Margarita Vercher Maríntima Mivis Montrull Centro Óptico Natalia - Arantxa Ninos Optimus Ferreteria Plaça Major Pizzeria Piccola Proleng inglesa Retalls Amparo SM Sound Music Suministros hosteleros Sanz Supra Soft Talleres Paco Palau Tallers Vicente March Timbrados Algemesí Toldos A. López Travely plus Yoigo

161

162

163

Reducimos hasta un 40% tu factura eléctrica. CONSÚLTANOS

164

165

166

167

168

169

170

AMESO GRUP SERVEIS INMOBILIARIS

CARRER LLUIS VIVES, 26 46680 ALGEMESI SERGIO ALANDETE

634482269

VICENT MEDES

662249058

amesogrup@gmail.com amesoinmobiliaria1@gmail.com

171

grupo mds

172

173

174

175

176

Todo en confecciĂłn para el hogar

Indumentaria y gala

Tel: 96 110 88 04 info@blancatela.com C/ Cervantes, 24-b 46680 AlgemesĂ Valencia

177

178

179

180

181

Ferreteria PlaĂ§a Major C/ Muntanya,15 AlgemesĂ ( Valencia ) Tel.962 421 916 M.670 57 44 52

182

FAUS

TV Sonido Telefonía Informática Climatización Pequeño electrodoméstico Electrodomésticos y mucho más... San Sebastián, 7 y 10. 46680 Algemesí T 96 248 13 22. Mayor, 38. 46440 Almussafes T 96 178 09 90. MilarFaus

faus imagen de marca 2020.indd 1

183

16/1/20 9:18

184

185

CARDENAL BENLLOCH, 10 · ALGEMESÍ (VALENCIA) 96 248 12 37 · www.margaritavercher.com 186

187

188

189

190

191

P. Ind. “Xara” Avda. Carrascalet, 11 Movil 606 31 70 12

192

TIENDA C/ Albalat, 58 bajo Tel.- 620 79 89 79 46680 ALGEMESI (Valencia)

DESARROLLO DE APPs ASEQUIBLES

Desarrollamos app’s profesionales, para todos los Negocios, Restaurantes, Gimnasios, Tiendas, Clínicas, Academias, Inmobiliarias, Franquicias, todo tipo de Empresas y organizaciones.

VISÍTANOS EN: Calle Domenech Gamieta, 104 · 46680 Algemesí Tlf.: 962 018 691 · www.desarrollosappsvalencia.es *Escanea el código QR con tu teléfono móvil y accede a nuestra web.

193

194

195

Busca’ns a la xarxa www.fallanoumercat.com

Difusió il·limitada @FallaNouMercat Falla Nou Mercat @FallaNouMercat_ 196

Agraïments

Al final tot s’acaba també el llibret dels … i acabem fins els nassos com en tantes ocasions. Però amb la feina acabada i vist el resultat final crec que estic encisada perquè aquest equip és genial. No vull ser desagraïda amb el comerç i l’empresa local sense ells el llibret no existiria convidats esteu al nostre casal.

Aquest llibret s’ha acabat d’imprimir l’11 de febrer de 2020 en el poble d’Alcàntera del Xúquer, en el taller de Blauverd Impressors.

Celebrant el dia de la Verge de Lourdes. Pelegrinatges i pregàries, rep a diari la Verge, i la nostra comissió també li demana un miracle. Que les falles 2020, en oratge, festa i gratificacions siguen un deu, com els anys que complim tots plens d’emocions.

197

198

TO D O PA R A E L D E S CA N S O

Canapés Somieres Almohadas

C O LC H O N E S

El placer de dormir P I D E E S TA M A R C A E N

S U E S TA B L E C I M I E N T O H A B I T U A L

Viscoelásticos Látex Ortopédicos Muelles