Llibret 2020 Falla Parc Sant Roc by FPSR

Alzh.i...

falles 2020

Falla Parc Sant Roc de Silla Falles 2020 1

Edita: A.C. Falla Parc Sant Roc

Col·laboradors:

Adreça: Ausiàs March, 15 -b

Patricia Puche, Carlos Campillo, Oscar

Delegat de llibret: Vicente Lucena Alba.

Mejías, Carla Folch, Jose Valero, Noelia

Zahonero, Marta Lluch, Francisco Buen-

Victor Primo Centeno

Disseny i maquetació: Nacho Valls

dia, Cynthia Pérez, Gil-Manuel Hernán-

Portada: Delegació de llibret

dez, Vicen, Nacho Golfe, Carlota Benet,

Artista Faller Gran: Josue Beitia

David Lara, Jose Ramón Romero, Ana

Artista Fallera Infantil: Manolo Rubio

Morón, Diana de Arias

Banda de Música: Xaranga El Marejat

Agraïments:

Pirotècnic: Europlá

Salva Racero, Joan Dausà, Bombai, Hard

Imprimix: Gráficas Vapa, s.l.

Rock Café València, AFAV, Les Veus de la

Fotografies: La Comissió

Memòria

Depòsit legal: V-1037-2011 El present llibret ha estat corregit pel Servei de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Silla. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. L’AC Falla Parc Sant Roc de Silla no es fa responsable ni comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

Segueix-nos!

TWITTER

FACEBOOK

INSTAGRAM

ISSUU

Parla la portada. Abans de començar, m’agradaria demanar-vos que tanqueu els ulls. Vinga, tanqueu-los i intenteu recordar un moment de la vostra vida, un moment trist, d’alegria, el moment més bonic de la vostra vida o aquell en què vos vau sentir pitjor. Fàcil veritat? De segur que vos han vingut milers de records a la ment. Doncs aquest exercici que acabeu de fer, per a moltes persones resulta impossible, i és per això que aquest llibret va dedicat a tots ells i elles, les víctimes de l’Alzheimer. L’Alzheimer és una malaltia mental progressiva que es caracteritza per una degeneració de les cèl·lules nervioses del cervell i una disminució de la massa cerebral; les manifestacions bàsiques són la pèrdua de memòria, la desorientació temporal i espacial i la deterioració intel·lectual i personal. Però a aquesta definició convindria afegir el patiment i l’esforç que suposa aquesta malaltia per als familiars d’aquestes persones afectades. En l’actualitat a la Comunitat trobem vora 100.000 persones afectades d’Alzheimer. Mentre a Espanya, la xifra de persones afectades és d’aproximadament 1.200.000, xifra que s’aproxima als 5.000.000 si comptem amb la família.

Un any més al nostre llibret tornem a optar per la llavor de donar visibilitat a problemes socials utilitzant el gran altaveu que són les Falles. Si l’any passat vam escollir la inclusió social com a eix principal al voltant del qual giraria el nostre llibret, enguany no podíem haver escollit una problemàtica millor que l’Alzheimer. Però no volíem dedicar aquest llibret a contar totes les misèries d’aquesta malaltia, perquè de segur que qui més qui menys les ha patides, el que volíem era traure la millor cara de l’Alzheimer, aquella cara capaç de fer que les persones superen els límits del seu cos per aconseguir reptes impossibles; aquella que serveix de font d’inspiració per escriure i contar amb paraules tot allò que es viu quan algú està en contacte amb persones afectades; o aquella que és capaç d’emocionar a tot un país amb cançons. Però sobretot, aquella que ens fa traure el millor de nosaltres i demostra la solidaritat que pot arribar a albergar el cor humà. Ja podeu obrir els ulls, des de la Falla Parc Sant Roc esperem que gaudiu llegint aquest llibret, tant o més del que hem gaudit nosaltres fent-lo. A més, esperem que servisca, no sols per a donar visibilitat a aquesta malaltia, sinó per fer veure a totes eixes persones que lluiten contra aquesta, a qui agraïm de tot cor la seua tasca, i dir-los que no estan sols. Endavant...

alzh . i .

Índex

COMISSIÓ president 8 Salutació del ent 2020 nt a Jose, presid 10 Coneixe ectiva 14 Junta Dir ó Masculina 16 Comissi ajor 2020 18 Fallera M era major 2020 nt a Isabel, fall xe ei on C 24 onor 30 Cort d’H ó Falla Gran 32 Explicaci s JCF 56 Guardon enses internes 57 Recomp ’Honor 58 Fallers d 59 Abonats

PA R DE LANT FA L 62 El ta LES rdeo 66 é Q s

dels uí h 6 o fa Fall 8 V r ers à? ull 7 0 P arl 7 2 A ant...a le s xa 19 7 rxes 6 Ju 40 quilò met gue 7 mu res 8 M n Au és q 8 t o ue u bús? 0 B na f eneï esta da c asua litat

er a l’alzhèim tr n o c r a it rs per llu recordar cords falle e R 4 8 no pogué i u q a r a d poder obli 86 No ai en, Bomb 90 Vic eimer Capità Zh l E 2 9 a Racero 94 Salv at ar la felicit v r e s e r P 96 n Dausà 100 Joa dies tons x 10 a r a m 0 1 102 a cia r de Valèn . per Noeli e m k im è 0 h 0 6 lz 1 106 iliars d’ A ció de Fam ia c o s s A 112 rd Rock 118 Ha guets caixa de jo a L 0 2 1 cedario 122 De ut zero alalts 126 Min iars dels m il m i fa r a ls e m e imer en 130 Po de l’alzhè ió s u c r e p e r 134 La a negre 146 Fos

TO T UN ANY 152 Tot un any faller 2019

FESTEJOS JOS

170 FESTE

“Recordar és fàcil per a qui té memòria, oblidar és difícil per a qui té cor” Gabriel García Márquez

LA COMISSIÓ 6

Salutació del President Aquest saluda em dóna l’oportunitat de poder dirigir-me a la gent que compon aquesta comissió. Als veïns del nostre barri, als fallers i falleres que pertanyen al món faller d’aquest poble, amics i simpatitzants de la comissió. Agrair en primer lloc a la comissió la confiança dipositada en mi per a presidir aquesta comissió. El vostre suport i ànims em feren no dubtar-ho. A la gent més jove que no parava de donar-me la llanda en què em presentara i a tots els que des del primer moment em diguéreu que avant. Gràcies per la vostra confiança. Qui anava a dir-me a mi que 12 anys després tornaria a presidir la comissió que tant estime. Haguera apostat tot, que mai ocorreria però el cor sempre mana sobre el pensament, i el sentiment anul·la a la lògica, i les ganes de seguir fent coses en la falla em posen en aquesta situació. Com ja he dit en més d’una ocasió, és per a mi un repte com a faller i una nova etapa dins de la comissió, la qual he acceptat amb més ganes que mai.

Els fallers i falleres que em conegueu bé sabeu que jo tenia una cosa pendent amb la meua comissió. 2007 fou el meu últim any com a president en l’anterior etapa, i aquell any no va ser un bon any en l’àmbit personal per a mi i d’una manera o altra em va repercutir com a faller i com a president. Però gràcies a la directiva que tenia i als amics dins de la falla, l’exercici faller va acabar de la millor manera en què ho podia fer, i els dos últims mesos el vostre suport va ser fonamental en mi per poder acabar l’any. Eixe és un fet que mai oblidaré i és el motiu per què em sentia en deute amb la meua comissió.

José Hernández i Prades

Des d’aleshores no he tingut l’oportunitat de donar-vos les gràcies públicament, tot i que personalment si ho he fet, però aquestes línies em donen aquesta oportunitat i no m’agradaria desaprofitar-la. Tots aquells que remàreu per mi, i que confiareu en mi fins a l’última espurna de foc. Gràcies des del més fons del meu cor, sempre estaré en deute amb vosaltres.

12 anys donen per a molt. Per aprendre a ser millor faller, per a conéixer millor la falla. Per què? Què és la falla? La falla no és ni més ni menys que els fallers i falleres que la componen, uns més festers, altres amb més sentiment i ganes d’anar a més, però tots d’una manera o altra fan que la Falla Parc Sant Roc siga el que és, una falla amb ganes de festa, sentiment i amb ganes de millorar cada any. Així és aquesta comissió.

Com ja vaig dir a la proclamació, tenim la sort de comptar amb gent molt jove però a la vegada amb molta trajectòria dons del món de les falles, que amb l’experiència de la gent més veterana formen una combinació que sens dubte donarà el resultat que tots desitgem.

aspecte demostra que som una comissió treballadora amb ganes de seguir creixent i del més important, de seguir aprenent per a millorar cada vegada més. Sé, que per molts moments que passen, dolents o bons, sempre hi haurà un grup de fallers i falleres que no deixarem que aquest somni acabe.

És aleshores quan mire enrere, i veig que la tasca que férem aquells anys la directiva que estàvem al davant de la comissió, ha donat els resultats amb nota. I és per això que una vegada més torne a comptar en eixa gent més jove, que junt amb l’experiència d’aquells que varen agafar el relleu de la gent que a poc a poc anava deixant els càrrecs per a donar pas a les noves generacions, fan mantenir les arrels d’aquesta comissió. Gent que amb càrrec o sense ell, sempre estan per al que siga menester.

Diuen que quan algú fa molt de temps que està en un lloc acaba formant part d’ell, i he de dir-vos que és cert, quan vaig arribar a aquesta comissió sols era un xiquet a qui li agradaven les Falles i volia aprendre de tot sense mesura. Ara ja he passat més de mitja vida ací, i tinc ben clar ací vull seguir fins a l’últim dia.

Tots hem vist créixer aquesta falla, i hem crescut també com a persones i fallers dins d’ella. L’hem vist caure més d’una vegada, i alçar-se com si res haguera passat, i gràcies al treball i sentiment de totes les falleres i fallers, hui gaudeix d’una salut immillorable. Aquest

He sabut adaptar-me a les diverses situacions que he viscut com a faller, intentant traure sempre la part positiva de cadascuna d’aquestes situacions amb la companyia de la gent que sempre ha estat ací per a tot. He aprés dels qui estigueren abans i d’aquells que entraren després. I ara, de nou com a president m’agradaria demanar-vos una cosa. Mai oblideu el vostre sentiment per aquesta falla. Mai vos acovar-

diu per difícil que siga el moment, perquè al cap i a la fi nosaltres som la falla, i sols entén la nostra passió qui comparteix la nostra bogeria. Som l’herència d’aquesta falla, som el sentiment per una gropa, la nostra gropa. Som una falla amb el nom del seu barri, som una gran família. Som la Falla Parc Sant Roc. Desitge que les Falles del 2020 siguen tal com espereu, amb harmonia, amb festa, amb rialles i llàgrimes, que també hi haurà. Als nostres representants Ximo, Sofia i Isabel, i a les seues famílies, desitjar-vos que passeu les millors falles de la vostra vida, i agrair-vos l’oportunitat de viure-les junts. Les portes del nostre casal estan sempre obertes per a tots, tant fallers com no fallers, veïns i amics, per a tot el món. Gaudiu de les Falles del 2020 a cor obert, és la culminació d’un any faller. 2021 està molt a prop, any on celebrarem el nostre 45 aniversari. Però 2021... això és altra història. BONES FESTES FALLERES, UNA FORTA ABRAÇADA DEL VOSTRE PRESIDENT.

Coneixent a José, President 2020

Coneixent a José,

però el nucli i l’essència continua. Tota aquella joventut que començava en el món de les falles quan jo era president, jo somniava que algun dia foren ells i elles qui portaren la falla endavant, i ara que torne al càrrec després de 12 anys done una ullada al passat i veig que sí, que han sigut eixes persones les que han portat la falla al lloc on està hui en dia, i això em plena d’orgull. És com un somni complit.

President 2020 José Hernández i Prades, el nostre president, es va apuntar a la falla a principis de la dècada dels 90, concretament l’any 1992. Des d’aquell moment, ha passat per quasi tots els càrrecs dins d’aquesta comissió, a excepció de secretari, loteries i tresoreria, fins que l’any 2000 va ocupar el càrrec de president. Sols va ser un any, però el va animar a tornar a fer-se càrrec d’aquesta l’any 2002, lloc que no deixaria fins a les falles del 2007 quan va decidir posar fi a aquesta segona etapa. Ara ens reunim amb ell i la seua filla Marta, fallera des del moment del seu naixement perquè ens contem com afronten aquesta tercera etapa de José com a president. • Què t’ha fet tirar endavant en aquesta decisió de tornar a ferte càrrec de la comissió? Em sentia en deute en la falla pel 2007, aquells 2 últims mesos no varen ser els millors dels meus 6 anys de president, i tot i que no vaig acabar mal, tenia una espi-

El canvi que he notat, és el fet que ara és tot molt més senzill gràcies al treball previ de la gent que ha estat al capdavant. També ha canviat el nombre d’actes, ara hi ha molts més que abans.

neta clavada. I per descomptat, el fet de tindre al cap aconseguir coses que no ha aconseguit ningú. Aquests reptes personals me’ls marque com una espècie de motivació intrínseca.

Sí, des del mateix moment en què vaig deixar el càrrec. Sabia que algun dia arribaria però no sabia quan seria, quan podria tornar-li a falla el deute que tenia amb ella.

• Quan vas deixar el càrrec en 2007, tenies pensar tornar a ell algun dia? I durant la resta d’anys? T’ho arribares a plantejar?

ser president, en quins aspectes

• Després

anys, tornes a

ha canviat la falla des d’aquell moment?

Continua tenint l’essència que més valore jo, la de ser una falla familiar. La gent entra ix i passa,

• Que recordes ció d’aquells 6

amb més emoanys que vas

estar al capdavant de la comissió?

El record que més em plena... va ser quan per primera vegada en molt de temps, la gent de la comissió va sentir a la plaça del poble: “Primer premi per a la comissió de Falla Parc Sant Roc”. Aquell premi feia referència a l’apartat de presentacions infantils de l’any 2004, i veure les cares de

tota la gent des del balcó i pensar: “ara quan vos diguen que tenim un primer premi aneu a flipar”. Ho recorde com si fóra ahir, veure l’alegria dels seus rostres no tingué preu. • Marta, quins records tens de l’anterior etapa de ton pare com a president? Sempre anava en ell a tots els llocs, sobretot recorde quan anàvem a veure la falla o quan em colava en la filera per a recollir els petards dient que mon pare era president. • Què

vas pensar quan et va co-

municar la idea de tornar a ferse càrrec de la falla?

I l’àvia que

opina de tot açò?

Vaig ser la primera que el vaig animar a fer-se càrrec de la falla, i quan em va tocar mentre jo estava al pati per a dir-m’ho em va omplir d’il·lusió i vaig pegar un crit que tot el món se’m va quedar mirant. L’àvia li va dir que tirara endavant però que canviara el geni, que fora més flexible i menys sergent. • Com

definiries a ton pare com

a president?

Canvia

molt el

Jose

pare, del Jose president?

És un referent en aquesta falla. Y la veritat és que no canvia molt no.

Coneixent a José, President 2020

• Jose, a més de la teua filla, qui ostenta el càrrec de vicesecretaria, són moltes les cares noves de gent jove que s’incorpora a la directiva. Què penses d’aquest canvi generacional i de la implicació de la gent jove de la falla?

vaig decidir eixir fora per gaudir d’una presentació com feia temps que no gaudia. • Amb

Pense que és el correcte, que la gent més major descanse i gaudisca de les Falles d’altra manera, sense tantes responsabilitats. Veure com són ells i elles qui agafen eixa responsabilitat, s’involucren i a més ho fan bé, et dóna molta tranquil·litat, i la satisfacció de saber que el futur de la comissió està assegurat amb aquesta gent ocupant càrrecs d’importància. També aporten idees noves més fresques adaptades als nous temps que fan que la falla siga millor. • Sempre t’ha agradat fer presentació, com veus el nivell de les presentacions de les falles de Silla i la seua evolució aquests últims anys? Cada vegada és més difícil trobar un tema original i amb el qual pugues sorprendre per a la presentació, i això ho fa més complicat. Però els fallers tenim com un sisé sentit que ens fa agafar alguna cosa que no té trellat i convertir-la en una presentació. El nivell de les falles de Silla és molt alt, i pense que la gent jove de les comissions haurien d’involucrar-se més en aquest aspecte, perquè seria una llàstima que es perderen aquests costums quan els més majors en cansem. També ha canviat molt la manera de fer presentació, ara en la diversitat de materials que trobem és molt més fàcil, abans era necessària molta més feina.

que

aquesta són

has

ocupat

les vegades

aquest

càrrec

(2000-2001/2003-2007/2019), com són 3 els vestits pels

així quals

has optat durant els diferents anys.

Amb

quin et quedes?

Negre,

jupetí o saragüells?

• Seguint

amb el tema de les

presentacions,

has

comentat

en diverses ocasions que sempre t’agrada tindre-ho tot controlat a les presentacions.

Aquest

any com a president les has viscudes des d’un altre lloc.

Com ha siI si hagueres de triar, que prefereixes? gut l’experiència?

Millor com a president. Abans volia estar en totes bandes i pendent de tantes coses que al final no estava en cap. Enguany veure com cadascú estava al seu lloc en el moment de començar em va donar molta tranquil·litat, així que aprofitant que tot el món ho tenia clar,

Saragüells, tot i que he de dir que jo tenia el vestit negre retirat, i el vaig haver de recuperar perquè un president infantil m’ho va demanar. Per últim m’agradaria fer una reflexió, i és el fet que en l’àmbit humà, no tenim res per envejar a cap comissió. Si no tenim en compte l’aspecte econòmic, podem fer front a qualsevol comissió amb els nostres recursos, perquè tots i cadascun dels fallers i falleres que formen la Falla Parc Sant Roc són molt grans, i a una falla no la fa gran la quantitat de fallers sinó la qualitat d’aquests.

A més m’agradaria afegir que fer presentació és molt més que fer decorat, és l’ambient que es crea entre els mateixos fallers, converses que es converteixen en grans idees, sopars on s’obliden totes les tensions del treball... És un temps on totes les persones que fan aquest acte possible conviuen creant un bon clima i eixe “convoi” necessari per a fer falla.

Junta Directiva

President: José Hernández Prades

Delegada de Festejos: Naiara Soler Mejías

Vicepresidents: Victor Primo Centeno

Subdelegació de Festejos: Carla Folch Zaragozà

José Francisco Valero Peris

Josep Parra Marín

Vicente Lucena Alba

Juanma Lucena Alba

Francisco Buendía Escribano

Pablo Giner Giménez

Joaquín Camacho Calvo

Noelia Zahonero González

Manuel Moreno Lora

Junta Local Fallera: Raquel Gradolí Guillem

Secretaria: Virginia Galán González

Clara Buges Vicente

Vicesecretaria: Marta Hernández Soria

Patricia Puche Buges

Tresorera: Ambrosia Montesinos Cuadros

Delegats de Casal: Jesús Collado Álvarez

Quotes: Mª Victoria García Puche

Lotera: Mónica Grau I Melero

Delegació de Cultura: Félix Clemente Sanz

Delegada d’Infantils: Saray Mejías Rodríguez

Subdelegació d’Infantils: Dona Uzunova

Delegada d’Activitats Artístiques: Lidia Soler Mejias

Pilar Rodríguez Granell

victoria Semeón García

Delegat de Xarxes Socials: Óscar Mejias Rodríguez

Leticia Navarro García

Delegada de Secció Femenina: Helena Meliá Montesinos

Loli Calvo Moreno

Delegada De So: Arantxa Villacampa Riera

Ana Buendía Escribano

Subdelegada de So: Cyntia Domènech Navarro

Demelsa Rodríguez Romaguera

Rodrigo Tera García

Sonia Puchalt Molero

Tamara Simeón Catalán

Comissió Masculina President : JOSÉ HERNÁNDEZ I PRADES

Andrés Grau Zaya

Juan Bautista Villalba Peralta

Carles Fernández Alcaide

Juan Manuel Lucena Alba

Carlos Campillo Cuartero

Manuel Moreno Lora

Félix Clemente Sanz

Marc Almudéver Carbonell

Francisco Buendía Escribano

Miguel Martínez Poveda

Francisco José Giner Rivera

Óscar Mejias Elvias

Francisco Melià Salvador

Óscar Mejias Rodríguez

Francisco Travé Cuartero

Pablo Giner Giménez

Iñaki Navarro Fernández

Paco Bataller Granero

Ismael Servando Lucena

Ricardo Bataller Granero

Jaime Valero García

Ricardo Calvo Moreno

Jesús Collado Álvarez

Rodrigo Tera García

Joaquín Camacho Calvo

Salvador Bataller Granero

Joaquín Saez Talens

Sergio Guerrero Román

Jose Francisco Valero Peris

Tomás Magraner Moreno

José Lucena Rodríguez

Vicente Lucena Alba

José Luis Costilla Ferrer

Víctor Albert Soriano

Josep Parra Marín

Víctor Primo Centeno 17

Isabel Cordellat i Villalba

A Isabel,

Fallera Major

FALLERA M AJ OR 2 0 2 0

Hem vist l’alba del dia, Anava carregat d’il·lusió, Ple de nervis, ple d’alegria,

Ací tens el teu desig, Que volies de tot cor, I hui Isabel Cordellat,

I amb un somriure de satisfacció.

Ocuparàs el nostre tron.

Hem vist bufar el vent,

L’alba t’il·lumina el semblant,

Anava carregat d’emoció, Xiulava de pressa, estava content, Volia donar un pregó.

El vent t’oneja el vestit, I tothom es queda encisat, Amb eixe rostre tan bonic.

Hem vist a una fallera,

Vola el pol·len de la magnòlia,

Radiant de felicitat, Perquè el que fou un somni, una quimera, Hui s’ha fet realitat.

Perquè el vent bufa molt fort, Per a dir-te a tu Isabel, Que eres nostra Fallera Major.

Coneixent a ISABEL, FALLERA MAJOR 2020

Coneixent a Isabel,

• Va costar molt convéncer a la teua mare?

Fallera Major 2020 Va ser l’any 2015 quan Isabel va arribar a aquesta comissió. El seu grup d’amigues i ella ja havien tantejat altres anys apuntar-se a la nostra comissió, perquè era la falla del barri, coneixien a molta gent... però no va ser fins aquest any quan donaren el pas. Des d’aquell moment, han completat un recorregut frenètic doncs l’any 2016, Yaiza, una de les membres del grup va ser fallera major, càrrec que l’any passat va ocupar

Tamara altra membre del grup i enguany arriba el torn d’Isabel, qui com podreu veure més avant va quedar enamorada del bon ambient que es respira dins del casal. Abans de deixar-vos amb l’entrevista que hem realitzat a nostra Fallera Major, volem desitjar-li, des de la delegació de Llibret que gaudisca al màxim de cadascun dels actes.

Sí, va costar molt.

Ara si, vos deixem amb l’entrevista que vam realitzar al casal a nostra Fallera Major Isabel Cordellat i Villalba junt amb Carmen i Maria, mare i germana, a les qui notem amb certs nervis i cara de no saber ben ve per a què les han fet baixar al casal. “Tranquil·les, és perquè ells fallers i les falleres puguen conèixer-vos una mica millor.”

• La primera pregunta és clara,

En un principi li ho vaig soltar com si fos broma, i ella em va respondre seria i amb un no rotund. A poc a poc, pedreta a pedreta, li ho anava fent bonic fins que finalment el dia del seu aniversari amb tota la família reunida va accedir.

quan decideixes que vols ser

• Carmen, María com

Fallera Major?

vàreu reaccionar davant

Doncs no sabria dir-te un dia en concret perquè no hi ha. Va sorgir tot entre conversa i conversa amb la gent del bar on treballe i la família de Tamara, que si seria molt bonic que una li passara el càrrec a l’altra, el fet de canviar-nos la banda... Així va començar a créixer la meua il·lusió, una coseta per ací, altra per allà...

• En què moment li dius que vols ser Fallera Major?

aquesta situació?

Vos

imaginàveu a Isabel com

Fallera Major del Parc Sant Roc? a

Jo vaig reaccionar amb molta alegria perquè sabia de la il·lusió que li feia a la meua germana, en canvi ma mare va haver d’acceptar davant la insistència.- comenta Maria.

Coneixent a ISABEL, FALLERA MAJOR 2020

No m’imaginava que poguera arribar a formar part d’una falla, i menys que fóra Fallera Major, perquè de xicoteta tenia pànic als petards i mai poguérem anar a veure les Falles del poble- confessa Carmen. Maria diu que encara li provoquen cert respecte, i que entre ella i sa mare, a ella li fa més il·lusió que Isabel represente a tota la comissió.

Coneixent a ISABEL, FALLERA MAJOR 2020

• La setmana de Falles, és una setmana intensa. Esteu preparades? La veritat és que ho veiem un poc negre, perquè no estem acostumades a tot açò. Tot i això, sí que ens veiem preparades perquè ens sobren les ganes i la il·lusió, i de segur que tot ix genial.

de la seua presentació.

Què ens pots dir d’aquesta

relació?

l’hora de tirar cap avant en aquesta decisió, perquè si havia de ser Fallera Major, ella havia de posar-me la

• Quines són les teues aficions?

• Quins actes esperes amb més ganes de la setmana de falles?

Tot i que no tinc molt de temps amb el treball al bar, m’agrada anar al cinema, i per descomptat baixar a la falla.

• Tornant a tu Isabel, has

de falleres majors de les altres

rebut molts consells per part de

comissions?

En coneixia a un parell perquè són relativament de la mateixa edat, i de vista pel poble sobretot. Són

Nosaltres pensàvem que la resposta seria el dia dels premis.afirmen Carmen i Maria.

• Com és la relació amb la resta

fallers i falleres?

La meua relació amb Tamara ha sigut determinant a

molt simpàtiques i amb el pas de les setmanes cada vegada ens coneguem més, pel que estem fent molt bona colla.

Potser semble una ximpleria però tinc moltes ganes que arribe l’Ofrena, sé que és un acte que faig tots els anys, però em fa molta il·lusió viure-la d’una manera especial i més emotiva.

• Isabel, ocupes el càrrec que deixa la teua amiga Tamara, a qui vas fer l’exaltació l’any passat el dia

de la comissió, els més importants que no m’atabale i que gaudisca de cada acte.

Si molts i no sols de Tamara sinó també de la meua família i part

banda. A més de ser una de les meues millors amigues, és de la meua família, així que el moment era aquest.

• Mare i germana, com esteu vivint aquests primers mesos d’Isabel com a

Fallera Major?

A principi un poc sobrepassades però a poc a poc ho portem millor perquè ens anem fent a la idea. De fet el primer acte que vingueren a casa va ser la demanà, i cap de les dues vam eixir per rebre a la directiva, ens vam amagar a la cuina sense tindre en compte el protocol. Ja a la proclamació tot i que anàvem una mica de cul, ho vam portar millor i, aquesta vegada sí, vam complir amb el protocol.

Coneixent a ISABEL, FALLERA MAJOR 2020

• De la resta de representants de la nostra comissió que pots dir-nos?

A Jose el veia un home molt serie, però m’ha demostrat que també és una persona molt propera que m’ajuda i m’aconsella en tot, i que sempre està pendent de tots. Ximo és molt inquiet, sort que es complementa molt bé amb Sofia, que és una xiqueta molt tranquil·la i calmada.

• I el que menys? La cremà perquè simbolitza el final de les Falles del 2020. Tot i que sé que amb les flames comença un nou any ple també d’alegries i noves il·lusions pels moments de regnat que em quedaran per viure.

• Com t’agradaria recordar aquest any? Rodejada de la meua família, les meues amistats i la comissió, que estiguérem tot units per viure unes falles inoblidables.

• Has vist com naix el monument des del primer moment, quina sensació tens? Penses que agradarà a la resta de fallers? La primera vegada que vaig visitar el taller de Josué no veia ninots de falla per cap lloc, tot eren plaques de suro amb números. A mi em deien -mira aquest és aquest de l’esbós- però jo no li trobava paregut. Això sí, també és cert que amb el pas de les setmanes he pogut veure, mitjançant fotos i visites, com anava prenent forma. La veritat és que m’ha encantat veure aquest procés, i estic segura que

agradarà a la resta de falleres i fallers de la comissió. • Ja has viscut alguns actes com Fallera Major, de la Proclamació i Presentació amb quin moment et quedes? Em quede amb la presentació perquè pense que és un acte on s’involucra tota la comissió i és de tots per a tots, així com la proclamació és més destinat a aquelles persones que ocuparan els càrrecs de representants. D’aquest dia recorde cada moment d’una manera màgica; el

nomenament, el canvi de bandes amb el seu corresponent intercanvi de paraules, i sobretot l’exaltació, em va encantar aquest moment i sabia que alguna sorpresa en tindrien prepara. Eixa sorpresa es va confirmar quan a Jose, el president, se li va escapar que Naiara faria l’exaltació al costat de Tamara. Ho recorde tot amb molta emoció i amb molt de sentiment. També sé que encara que no ho reconeguen, la meua família va viure aquests moments amb molts de nervis però els va encantar. Ma mare de fet, fins a l’any passat a la presentació de Tamara, mai n’havia vist cap.

• Quina

visió tenies de les falles

abans de ser fallera?

De menuda, la setmana de Falles no podia eixir de casa per culpa de la ja mencionada per ma mare, por als petards. Però al final el que passa, la falla del barri, coneixes a la gent del barri que està involucrada en la falla, a poc a poc et vas acostant al casal... i quan vius les primeres Falles des de dins, t’adones que és un món nou, totalment diferent del que m’imaginava per aquesta por meua.

• Hi ha alguna cosa que t’haja sorprés fins ara? La unió que es crea dins d’aquesta comissió.

• Des de fa un parell d’anys existeix el càrrec de Fallera Major de Silla, et planteges en un futur representar a tots els fallers de

Silla? No, és una idea que actualment no passa per la meua ment.

Què t’agradaria

dir-li a la resta

de fallers i veïns perquè gaudisquen de les falles del

2020?

Espere que tota la comissió i tots els veïns visquen les falles molt intensament igual que les viuré jo. A tota la comissió en general, espere que enguany estiguem igual d’units que sempre, que continuem sent una pinya i gaudim de tot junts. Espere que aquestes falles del 2020 es queden gravades en el record de la meua comissió.

Cort d'Honor Isabel Cordellat i Villalba FALLERA MAJOR 2019 : Tamara Simeón i Catalán FALLERA MAJOR 2020 :

Mª Victoria García Puche

Paula Teno Sánchez

María Arévalo Primo

Pilar Rodríguez Granell

María Cubells Perea

Raquel Pérez Bou

María Del Mar Navarro Moya

Raquel Gradolí Guillem

María García Cortelles

Rocío Consuelo Novaro Guzmán

María Jesús Fort Puche

Sandra Grau Melero

Alba Romera Martínez

Eva García Puche

María José Alba Álvarez

Sandra López Rua

Ambrosia Montesinos Cuadros

Eva María Cegoñino Andrés

María Nieves Navarro Moya

Saray Mejias Rodríguez

Amparo Melero Peris

Eva Mireia Rocamí Cegoñino

Mariola Mejias Elvias

Shamira Rubert Mas

Ana Isabel Buendía Escribano

Helena Melià Montesinos

Marta Hernández Soria

Sonia Puchalt Molero

Antonia Navarro Hernández

Helena Travé Cuartero

Marta Peris Alapont

Sonia Rodríguez Riera

Arancha A. Cubilete Fermín

Iratxe Climent Teruel

Mónica Empar Grau Melero

Sonia Servando Lucena

Arantxa Villacampa Riera

Irene Travé Escribano

Nadia Lorente García

Tamara Hernández Jiménez

Bárbara Tena Navarro

Laura Muñoz Aguilera

Naiara Soler Mejias

Tamara Moya Navarro

Carla Folch Zaragozà

Laura Puchalt Molero

Natalia Esteban Mas

Tamara Simeón Catalán

Carmen Rodríguez Riera

Laura Rosaleny Cuartero

Nerea Díaz Rodríguez

Tatiana Giner Giménez

Clara Argiles Román

Leticia Navarro García

Nerea Navarro Grau

Tsenka Georgieva

Clara Buges Vicente

Leticia Villalba Navarro

Noelia Zahonero González

Victoria Simeón García

Cristina Montero González

Leyre Moreno Alapont

Noemí Luz Torres

Virginia Galán González

Cynthia Domènech Navarro

Lidia Soler Mejias

Núria López Cuartero

Yaiza Folch Zaragozà

Demelza Rodríguez Romaguera

Loli Calvo Moreno

Patricia Puche Buges

Yarisa Lorente García

Dona Uzunova

Mª Carmen Zaragozà Marraes

Patricia Costa Blasco 31

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

Artista M ajor.

Josué Beitia

26 d’agost de 1992 (Massanassa).

El nostre artista major, Josué, va començar en el món de l’artesania fallera l’any 2012, en tallers de renom com ho són els de Vicent Llàcer i el de Miguel Santaeulalia. L’any 2013 va fer la seua primera falla infantil, i per al 2014 va obrir el seu propi taller, on va començar a fer falles grans des d’aquell moment fins al dia de hui.

32 32

Falla Gran Lema:

ArtistA:

Tracte o t’atraque

explicació

Josue Beitia Vicente Lucena Víctor Primo 33

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

Explicació Falla Gran

Com ix el sol de matinada, Ja estic ací altra vegada, Altre any he complit, I el que ha passat he escrit.

Nosaltres, els fallers del Parc, estem, Esperançats pel nou any faller, Amb força, motivats, la festa ja portem, Per tots els racons i carrers.

Mirant una nova albada, D’aquesta festa daurada, Una nova Falla hem parit, Amb un nou i gran convit.

Maneres d’entendre la falla, Treball i oci ací es baralla, Fem una crida a la xicalla, Trobareu diversió i poca palla.

Garantim que tenim festa, Lluitant per una tradició, Amb la nostra xicoteta aportació, La falla en nosaltres es manifesta.

Una comissió il·lusionada, Una gent ben entregada, Jugarem un nou partit, I li traurem tot el profit.

Cultura amb lletres grans, Cultura dels nostres artesans, Cultura de la nostra bona gent, Cultura que a la Falla és un fonament.

Si et conten que és una tradició, Que va minvant el temps al seu pas, Fixat en l’esforç d’aquesta comissió, I deixat acaronar per la seua abraçada.

Confiant en un futur proper, Il·lusionant-se pel nostre present, Comptant amb el nostre quefer, I lluint valenciania en cada moment.

Confit de nata muntada, Amb un caramull de bona alçada, L’essència he protegit, Defenent el nostre esperit.

L’any passat fou la campanada, Amb la meta molt ben guanyada, Amb un treball prou atrevit, Tots gaudirem del convit.

Esperit de comissió formada, Amb gent antiga i de nova formada, On ho passem d’allò més divertit, I tu estaràs si t’has atrevit.

El nou any a mi m’agrada, La falla és força motivada, He d’estar-me’n ben agraït, Perquè aquesta falla és un confit.

Ací té cabuda qualsevol siller, Satisfet de ser i sentir-se faller, Acompanyeu-nos pel camí, Que aquest somni no tindrà fi.

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

R EMAT I COS CENTRAL Mirant la falla des de lluny, Contemplem un cos central, Rematat pel Comte Dràcula, Cavalcant sobre un lladre molt especial.

Si no és a dit i tampoc eres familiar, Un sense contracte has d’acceptar, Així estafen a la Seguretat Social, La majoria d’empreses de la nostra societat.

El lladre té al seu costat, Al seu fidel ajudant i cunyat, Intentant entrar a robar, En un castell molt peculiar.

Tot el que escric a partir d’ara, Pot o no paréixer la realitat, Bé siga del nostre poble o de l’Estat, Sense oblidar-nos de la Comunitat.

Encara que per fora semble aterridor, El seu interior és de gran valor, Molta ajuda necessitaran, El castell és més gran que la Casa Reial.

Les falles des del principi serveixen per a criticar, Per botar-li foc a tot el que no ens agrada, Però mirant com està la nostra societat, És impossible criticar-ho tot dins d’una falla.

Disfressat de Minion tenim a un costat, Un altre lladre que han reclutat, La caixa forta li han encarregat, Difícil tasca la que té entre mans.

Utilitzarem aquest monument per parlar, De les situacions que la societat actual viu, Per a explicar el que no ens agrada, que no és poc, I almenys imaginar que tot acaba en botar-li foc.

Per l’altre costat hi ha un altre lladre, Vestit de conill molt ben equipat, L’espera amb bici per a poder fugir, Si al final la caixa no pot obrir.

Volem cremar tot el que considerem injust, Moltes situacions socials i polítiques, Són per aquestes per les que començaré, Situacions actuals i fins i tot antigues.

Quatre lladres molt ben disfressats, Triats a dit mai a l’atzar, És el que ara et sols trobar, Si en qualsevol empresa vols treballar. 36

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

F UTUR QUE ENS ESPERA

Una gran vident és aquesta dona, Pregunta-li el que vulgues, és el seu poder, Si del futur vols saber, Al medi ambient cal voler.

Quan vénen les tempestes, Els crits d’inundació, Són els llamps i els trons El rugir del seu interior!

El planeta clama a crits, Per cura i atenció, Si no ajudem al canvi, Vindrà la mort i destrucció.

Les temperatures pugen, I els pols es fonen, Talen i tallen arbres Que anys per a créixer porten!

La terra espera pacient, Parar la contaminació! Perquè prompte el mal ecològic, Ja no tindrà solució.

Per a què ens serveix l’or Si contaminen les mars? Per a què serveixen riqueses Si en la terra no hi haurà ningú?

Danyen la naturalesa, Contaminen a les mars, Tallen i talen els arbres, De les selves tropicals.

És que el Medi Ambient dol tant, Que encara que no sóc mag, Sé que si el Planeta no cuidem, La mort arribarà en un instant!

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

E L CANVI CLIMÀTIC

El nostre planeta Terra volgut, Està experimentant un canvi, Climàtic per tots ben sabut, Necessita algun remei savi.

Es fonen fins als casquets polars, El que provoca que s’eleven les mars, El Pare Noel ja no podrà treballar, Ja res serà com ho va ser molt abans.

Les causes són d’allò més diverses, Com dependre dels combustibles, Per a proveir-nos d’energia mestra, Però aquests són molt contaminants.

Cal prendre mesures urgents, Com usar energies renovables, Cal conscienciar a la gent, Per a ser menys contaminant.

S’atribueix a l’home la desforestació, Durant segles en els boscos ha succeït, Permetent que s’eleve la contaminació, Els pulmons són els que l’han patit.

Reciclar en la mesura que siga possible, Plàstics, vidres, cartons, i altres, Perquè en cas contrari el més probable, És que al final ho pagarem nosaltres.

Per culpa del calfament global, Tenim temperatures més extremes, El planeta està funcionant mal, Les conseqüències són tremendes.

Obligar que els governs acorden, Totes les mesures urgents i necessàries, Perquè contra més temps tardem, Amb moltes més vides ho pagarem.

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

L ES TARONGES SUD-AFRICANES

ES MENGEN A LES VALENCIANES Un munt de carabasses tenim ací, Amb molt bona pinta, això sí, Però no semblen ser Valencianes, Seran importades de qualsevol país. El mateix problema pateixen hui en dia, Els agricultors del Cap i Casal, Bona Taronja han cultivat, Perquè al final aquell fruit siga importat. Dies i mesos en el camp asfixiats, Molta suor i esforç malgastat, Bon producte i de qualitat cultivat, Pel qual reben quatre duros mal pagats. Misèries reben tots a canvi, No cobreixen ni la inversió, I si no estàs d’acord amb el govern, Les compren a Àfrica sense cap remordiment.

Taronger Valencià pena dóna veure’t, L’agricultor no pot malvendre’t, Taronger Valencià, trista és la teua sort, amb les teues taronges seques al sol! Taronja dolça, taronja ataronjada, taronja cítrica, taronja ensucrada, Pobra taronja, pobra la teua sort, Si et cognomenes, taronja Valenciana. Agricultor noble, agricultor treballador, Agricultor que treballa de sol a sol, Pobre agricultor, pobre futur, Pobres taronges, ho tenen molt cru.

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

M anifestacions pacífiques

Un policia d’allò més sofisticat, Casc, escut i porra en mà, Deixa els cossos plens de morats, A uns pobres manifestants.

El poble ix a protestar, Per no deixar-los votar, Els ànims s’han calfat, I ho paga el mobiliari urbà.

Que demanden indignats? Uns quants del bestiar, Se’ls ha anat de les mans, Reclamant un estat sobirà.

Des de l’altre costat contraresten, Amb les porres sense compassió, Els carrers cremen en flames, Pilotes de goma sense compassió.

Se’ls ha anat de les mans, Per part dels dos costats, I els culpables amagats, O han marxat a un altre costat.

Gent innocent s’ha enfrontat, Dels 2 costats hospitalitzats, Han aconseguit el que buscaven, Desviar l’atenció de la corrupció en l’estat.

Des de casa és més fàcil parlar, O es pot mirar a un altre costat, Molts danys han ocasionat, Per no asseure’s a dialogar.

La societat s’ha clivellat, Familiars i amics s’han separat, Tot per culpa d’uns polítics, Que per a formar govern s’han barallat.

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

T racte o t’atraque

Dos lladres deshonrats, Tenen plans per Nadal, Desmantellar les llars, Dels pobres ciutadans.

Futbolistes del Reial Madrid, Famosos de “realitys”, Es troben en perill, Quan viatgen lluny de Madrid.

Ni comerços ni bancs, Ni edificis molt alts, El millor són les unifamiliars, Quan en festes buides es quedaran.

Però aquests dos estan patint, S’han equivocat de casa, Hi havia un xiquet dins, I els està putejant vius.

Són les víctimes preferides, Cases molt ben protegides, Però els lladres entren igual, Van molt ben equipats.

Els a cremat i electrocutat, Amb tota classe d’objectes han sigut colpejats, Em sembla que a l’altra s’ho pensaran, Això d’aprofitar Nadal per a atracar.

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

E l polític triler

Ací tenim un triler, Molt ben vestit i guapet, No sembla un mentider, Però és un polític avispaet.

Ara com a primera mesura, Diuen que el sou s’ha apujat, I ja veuràs quina factura, Ens claven per l’enllumenat.

Però enguany quina casualitat, A la presentació del Parc no va anar, I a les xarxes no la va poder pujar, Fins que li va enviar el vídeo el Gat.

Que bé s’ho ha muntat, Aquest polític per governar, De la resta s’ha aprofitat, I els ha aconseguit desbancar.

El poble està de reformes, Tot obert per a donar treball, Pobres persones il·luses, No saben que sols és temporal.

Més a nosaltres no ens va molestar, Esperem que aquesta crítica tampoc ho faça, Únicament plasmem la veritat, Amb un poquet de sàtira i gràcia.

Quan dels altres tenia necessitat, Tot eren fotets i xocs de mans, Ara que a les eleccions ha arrasat, Agafa trastos que de l’Ajuntament ten vas.

Una de les despeses més grans, Al consistori s’ha realitzat, No veges quina rentada de cara, Li han donat al seu lloc de treball.

Els fallers i falleres del Parc som així, Sempre rient front a contrasentits, Intentant que les persones a qui ens referim, Els seus sentiments no vegen ferits.

Quatre anys la campanya ha durat, Venent la moto a tot el veïnat, Posant-se medalletes pel bon treball, Que la resta de coalició havia realitzat.

Redéu amb l’oncle Vicent, Per a aconseguir 4 votants, A passat d’anti faller, A no llevar-se la brusa en Març.

Aquesta vegada li ha tocat a l’alcalde, Més la següent pot ser vosté, M’estic referint al benvolgut lector, Que llig les pàgines que el llibret conté.

La jugada li va eixir genial, 12-3 les eleccions va guanyar, Deixant tocat al Partit Popular, Perquè el PSOE se’l va traginar.

Està clar que és el president nat, Pel que fa al poble el càrrec més alt, Però als actes sempre va, Per alguna foto a les xarxes apujar.

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

A pologia dels deu punts

L’home del sac en l’ombra, Porta un parell d’anys actuant, El seu president li ho permet, No sé molt bé qui està al comandament.

Ara ja no riuen, És una persecució constant, Encara sort que diuen, Que els premis per a ells no són importants.

Va començar atacant a una presidenta, Ara a una comissió sencera, Com et passa pel cap, Si d’una associació has estat al capdavant.

Si a la presentació fa 2 anys et vas enganyar, I el jurat et va pilar, Després no has de plorar, Perquè per despistat et va passar.

No sé per què aquesta persecució, I per l’esquena apunyalada a traïció, Imagine que serà pura enveja, Perquè us hem passat com un avió.

Junta Local et va sancionar, I 10 punts et va llevar, Llàstima no tornar al passat, Per als músics haver censat.

Dos anys amb rancor guardat, Enguany a un clau s’han agafat, Tenen nova víctima, I el volen veure putejat.

A una altra comissió han agafat, Com a escut per atacar, Llàstima que en democràcia, Els aliats són l’important.

Al minut 17 s’agafen, D’una entrevista a un mitja local, On nostra fallera major confessà, Que en realitat tenia 15 anys.

En una votació la raó heu perdut, Perquè un NO heu obtingut, Així i tot, no ho accepteu, I en les xarxes socials ho reflectiu.

Sabem que hem actuat malament, Acceptàvem qualsevol penalització, No teníem una altra opció. Es tractava de la infantil màxima representació.

Per a evitar més discussions, I que pugueu deixar de plorar, Nosaltres continuem fermes, I acceptem càstig pel pecat.

El cens infantil Junta Central va aprovar, Donant-nos per lògica tota la raó, Només hi havia aquesta solució, No es va actuar amb mala intenció.

No volem més discussions, Ni problemes entre comissions, Mantenim el que s’ha dit en un primer moment, Volem tindre 10 punts menys. 51

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

E xhumació

En un cementeri ombrívol, Entre la boira i la foscor, Una tomba no agrada, Perquè no la volen enlloc.

Amb la bandera per davant, I amb el braç ben alçat, S’aglomera aquesta gent, Intentant frenar l’evident.

La tomba d’un tirà, Un assassí sobirà, No mereix ser afalagat, Ni descansar on està.

L’evident i l’assenyat, En les entranyes del senat, Diputats i presidents, Decideixen el coherent.

Quin embolic s’ha format, Han demanat el seu trasllat, Uns quants no el comparteixen, Van en contra del votat.

Per terra, mar o aire, M’és igual com ho facen, Del cadàver han votat, Que ha de ser exhumat.

Es proclamen ser patriotes, I es mereixen quatre coques, No compares ser patriota, Amb la realitat, eres un fatxa.

Pobret senyor Abascal, Pobret tot el teu seguici, Però per fi s’ha fet justícia, I han exhumat a tot un feixista.

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

C loenda Quan arribe el mes de març, I vingueu a veure el monument, Volem que recordeu aquesta explicació, Encara que siga un moment. Quant estiga al carrer la falla, Vos convidem a visitar-la, Desitjant que vos agrade, I si voleu criticar-la. Està feta amb alegria, Aquesta gran explicació, Que ens conta el que conté, El nostre gran monument. Abans d’acabar aquesta explicació, Hem de fer un xicotet reconeixement, Als fallers d’aquesta comissió, Que fan possible tindre aquest monument. Fan que estem orgullosos i portem la cara alta, Els qui han fet de la comissió el que és, Especialment als que tirem en falta, Per això enguany l’explicació va dedicada a ells. Les falles són alegria sense oblidar el passat, Ni els mals moments que hem viscut, Que ja vos dic jo, que no han sigut pocs, Però els hem superat sempre estant junts. Des de 1976 avançant a poc a poc, Superant els obstacles de dos en dos, Com deia la cançó: Poca Gent Però Valenta, Tirant sempre endavant perquè a res li tenim por. 54

Els anys han passat per a tots, també per a nosaltres, Ara ja podem dir-vos que fa poc ens vam operar, I igual que fan les famoses tirem de remeis poc naturals, Mamelles no en tenim més, però l’escut vam renovar. Un nou escut amb el mateix sentiment de sempre, Un faller, una fallera i un cavall ben engalanat, Una gropa que tots portem al nostre cor, Que resumeix el que significa la Falla Parc Sant Roc. Ara sí que finalitza l’explicació d’aquest monument, Un monument que utilitzem per a reflectir l’actualitat, Abans de res volem dir que tot està fet sense mala llet, I encara que de vegades ho parega, sense cap maldat. Benvolgut lector, ací acaba la meua tasca, No sé si ha sigut com esperava, Només puc dir-li que el 15 de Març, Vinga a veure-la plantada. Vos convidem a visitar, La falla que plantem enguany, Encara que no vos agrade, Nosaltres vos ho agrairem igual. Fins ací l’explicació del monument Esperem que vos haja agradat, I si no ho ha fet, de segur, Que quan veieu la falla, ho farà. 55

Guardons de Junta Central Fallera BU N Y O L D ’ A RG E N T Rodrigo Tera García Ana Buendia Escribano Victoria Simeón García Yaiza Folch Zaragozà BUNYOL D’OR Carles Fernández Ismael Servando Vicente Lucena Alba Joaquin Saez Talens Irene Travé Escribano Sonia Puchalt Molero BUN Y O L D ’ OR F U L L E S D E L L ORE R Francisco Buendia Escribano Francisco Melià Nieves Navarro Molla

Recompenses Internes C oure Félix Clemente Sanz Fco. Jose Giner Rivera Jesús Collado Álvarez Laura Puchalt Molero Naira Soler Mejías Noelia Zahonero González

Or Irene Travé Escribano Patricia Puche Buges Carles Fernández Alcaide Jaime Valero García Vicente Lucena Alba Joaquin Sáez Talens

Argent Ana Buendía Escribano Cynthia Domènech Navarro Dona Uzunova Eva Mireia Rocamí Cegoñino Loli Calvo Moreno Nadia Lorente García Saray Mejias Rodríguez Victoria Simeón García Yaiza Folch Zaragozà

Fulles Mar Navarro Moya Francisco Melià Salvador Brillants M. Carmen Zaragozà Marraes

Fallers d'Honor

Abonats

Jessica Torrijos Villalva

Encarna Gómez Alvarez

Rosana Muñoz Villalba

Espira Peralta Torres

Alicia Castejón Fernandez

Begoña Centeno Vecino

Mª Carmen Sanchez Catalán

Ramon Primo Rozalen

Aurora Bermejo Ramirez

Carmen Sofia Picó Muñoz

Cristina Saez Navarro

Fernando López Perez

Espira Villalba Peralta

Cristina López Picó

Jacinto López Perez

Mari Catalán Moreno

Carmen Villalba Peralta

Agustin Villalba Peralta

Juani Nieto Blanch

Oni Ureña Cuesta

Juan Bautista Villalba Peralta

Daniel Iborra Cabañas

Pura Villalba Peralta

Jose Muñoz García

Elvira Catalán Moreno

Julio Sanchez Catalán

Petra Escribano Esteban

Arantxa Sanchez Murillo

Dora Saez Romo

Espira Peralta Torres

Alfonso Correcher Mateo

Ana Villalba Peralta

Vicente Sanchez Mulet

Elvira Sanchez Catalán

Cati Catalán Moreno

Julio Villalba Peralta

Consuelo Catalán Moreno

Irene Travé Escribano

Nicasio Cifuentes Jimenez

Junta Local Fallera De Silla

Julio Sanchez Mulet

Partit Polític Els Verds De Silla

Lumi Catalán Moreno

Partit Polític PSOE de Silla

Ana Mº Fernandez Marco

Partit Politic PP

Asunción Simó

Isabel López

Aurora Bermejo

Mª Ángeles Mateo

Aurora Giménez

Mª Llanos Cuartero

Aurora Ramírez

Mª Sol Cuartero

Begoña Centeno

Manuela Morales

Carmen Cuartero

María Aparicio

Carmen Sancho

María Cuadros

Chelo Cuartero

María Ferrer

Conchín Cuartero

Marisol Cuartero

Consorcia Carretero

Paquita Martínez

Dolores Navarro

Pepita Alcañiz

Dora Sanz

Petri Escribano

Ginesa Carretero

Rosario Navarro

Francisco Manuel Lopez Perez

“L’Alzheimer esborra la memòria, no els sentiments.” Pasqual Maragall

PARLANT DE FALLES 60

EL TARDEO ÉS DELS FALLERS

El tardeo és dels Fallers V ICENT E L UCEN A

Amb els mesos d’estiu i el bon temps comença a sorgir un moviment entre la gent amb ganes de (diguem-ho suau) passar-ho bé, que consisteix bàsicament a començar a beure i fer festa més prompte que a l’hora socialment acceptada. Aquest moviment rep el nom de tardeo. Recorde que quan érem més joves i teníem alguna cosa important que celebrar, quedàvem els amics per anar de festa, és a dir, cadascú sopava en sa casa i després ens reuníem per anar al pàrquing d’alguna discoteca per entonar-se abans d’entrar. Amb els anys, eixes coses importants que celebrar, cada vegada eren menys importants, i ja no quedàvem sols per anar de festa, ja era sopar en algun bar i després anar de festa. Quasi immediatament vam cremar aquesta etapa per passar a la següent, que consistia principalment a buscar un lloc (el bar de més a prop del lloc on se sopa) per a fer la “prèvia” del sopar que després anava a acabar en festa. Ara, amb aquesta nova moda, els sopars es canvien per dinars, dinars acompanyats del seu corresponent digestiu, i tots sabem que un porta a un altre, fins que algú de la taula diu: - Anem a algun lloc de tardeo? – Anar de tardeo implica buscar algun lloc on posen música i servisquen cubates a les cinc de la vespra-

da, i a poder ser amb una terrassa i bones vistes. Sembla que no però aquest últim aspecte és crucial, perquè si vas de tardeo ho has de fer amb ulleres de sol, ben pentinat i un bon rellotge, i com no, demanar el cubata en copa de baló, res de got de tub que això està passat de moda. I ara sí, ja estàs preparat per a pujar la teua insta-història a les xarxes, perquè creus que tot el món ha de saber que ets més “xulo” que ningú per estar bevent cubates en un lloc bonic mentre la resta pega una becadeta. Però aquesta nova tendència, he de dir que no pilla de noves a qui en algun moment de la seua vida ha estat clavat al món de les Falles. Ja des de ben menut recorde aquells dinars de falla, aquelles paelles, que s’allargaven hores i hores, mentre nosaltres els menuts jugàvem fins a rebentar. Aquest era el moment on es diferenciaven els dos grups d’infantils de la falla. Per una banda,

els qui cansats pel sobreesforç de tant de jugar buscaven dues cadires per pegar una becadeta fins que els seus pares i mares els agafaven en braços per moure cap a casa. Per altra part estava l’altre grup del qual jo formava part. Com ja no teníem a ningú amb qui jugar, i a més ens havien fotut la “bronca” per jugar amb la pilota, sols ens quedava l’opció d’agafar una cadira i asseure’ns a observar la partida de truc que estaven jugant els majors. Recorde que a principi no entenia res, tot eren mentides i paraules sense trellat en aquell moment per a mi, fins que un dia vaig optar per preguntar i la resposta va ser: - Al truc s’aprén jugant- i així va ser, però eixa és altra història. Girant la vista cap al present, és quan m’adone de com han canviat les coses. No per la partida de truc, que segueix sent el joc predilecte de Falles, sinó per la quantitat de taules que ocupen el carrer per gaudir de la seua partideta al

solet. Però he de dir, que no sols es juga al truc, al carrer de la Falla Parc Sant Roc també pots trobar taules jugant al parxís, a l’UNO o al mono. Què no podem posar música de 14:00 a 17:00? Doncs muntem un casino a la porta del casal, cap problema. Això sí, una vegada es fan les cinc, comença la música i es van acabant les partides, i entre els presents sorgeix la idea de començar un Autobús, un joc de cartes (que més endavant vos presentarem) capaç de trencar la més forta de les amistats i d’unir aquelles persones que d’altra manera mai haurien cooperat. D’altra banda, també he de dir que el “tardeo” dels fallers no és sols jugar a jocs de taula, doncs també hem d’incloure ixes tertúlies de gent en rogle asseguda a la porta del casal contemplant el monument. Aquestes converses quasi sempre segueixen una mena de guió, i estic segur que a la resta de falles és el mateix. Primer es comença parlant dels

EL TARDEO ÉS DELS FALLERS

i més enrere per acabar contant anècdotes de falles anteriors. El curiós és que aquestes anècdotes són ben conegudes per tots els presents a la conversa però no passa res, sempre ve bé reviure moments passats. Un altre tema de conversa recurrent és la festa. Parlar de la festa del dia anterior significa convertir el rogle en el “Chiringuito de Jugones”, on es comenten les millors jugades de la nit i es destaca a l’home o dona del partit, que per cert no ha baixat a dinar a la falla. També es fa la prèvia de la festa que aquella mateixa nit es prepara, i entre les persones reunides destaca una idea comuna -hui no aprete que si ho faig, demà no valc un duro-. Quina bogeria, almenys hi ha una

persona entre tots i totes que està mentint, però caldrà esperar a la tertúlia de l’endemà per veure qui és la víctima. Com podeu veure, els fallers ja érem partícips d’aquesta moda abans fins i tot que fóra considerada així, el problema és que hem arribat al punt que el concepte tardeo se’ns n’ha anat de mare. Ara moltes persones entenen aquest com a pegar-se foc des de les cinc de la vesprada, omplir-se a cubates i no sopar per seguir la festa fins que aguante el cos. Aquest fet ha provocat que les institucions hagen hagut d’intervenir. De fet, al bàndol de les falles del 2019 es van considerar i acceptar, cite textualment, «les activitats amb ambientació musical, revetles

populars i disc-mòbils en horari vespertí, entre les 17:00 i les 21:00 hores». Tot i que s’ha de llegir la lletra xicoteta, perquè la realització dels festejos de vesprada suposa la renúncia a fer aquests en horari nocturn, almenys durant la mateixa jornada. Sense més, per anar donant per conclòs aquest tema, dir-vos que si he de triar, em quede amb el tardeo que es promou al món de les falles, aquell que proposa passar una agradable estona rodejat de la teua família fallera, bé xarrant o jugant una partideta, amb un digestiu a la mà. Ara bé, si cal fer l’esforç i eixir alguna vegada de tardeo fora de l’entorn de la falla, ho faré, tot siga per promoure la festa.

QUÍ HO FARÀ?

Quí ho farà? PAT RICIA PUCH E

Ho veiem dia rere dia, en anuncis, xarxes socials, notícies ... I encara així no hem aconseguit grans canvis. Nosaltres els fallers hem d’ajudar i donar veu a molts temes rellevants com la inclusió, la llengua valenciana, defensar el patrimoni de les falles … Però aquest any, més convençuts que mai, hem volgut fer consciència al públic, fent que s’adonen que hem d’actuar canviant els nostres hàbits perquè si no ho fem nosaltres … Qui ho farà? Enguany hem parlat del medi ambient i la contaminació dels paisatges naturals que ens envolten, com la mar Mediterrània i l’Albufera. Hem parlat dels animals i éssers vius que mantenen aquest planeta viu i net, i que a poc a poc desapareixen i moren pels nostres mals costums i decisions. Sens dubte ha sigut un tema que ens ha fet a nosaltres mateixos adonar-nos de la importància que té.... Quan arriba l’època de pensar en el tema de la presentació donem

ales a la nostra imaginació, busquem qualsevol tema que es puga esprémer al màxim i el defensem el millor que podem. Tots els anys intentem superar-nos, volem que agrade el decorat, les històries, l’espectacle… intentem que tinga sentit amb el món faller. Enguany ens havíem bloquejat, no sabíem que proposar per a ser originals, cada any és més complicat no coincidir

amb altres falles o repetir temàtiques … Però llavors un anunci ens va obrir els ulls i ens va fer entaular una conversa sobre el medi ambient i la contaminació. Sabent que no anava a ser fàcil, decidirem arriscar amb això i en proposar-ho als altres fallers van començar a sorgir més idees, vestuaris amb material reciclat representant la fauna i flora marina mostrant el sofriment d’aquests

en el dia a dia… Decorat plagat de detalls d’objectes quotidians, i una història i un missatge en una botella que demanava ajuda i actuació immediata. Va ser a partir d’aquestes setmanes de treball on vam ser encara més conscients de tot el fem que generem… Cada faller portava al casal una xicoteta bossa de plàstic diàriament… El casal es va con-

vertir en una atmosfera asfixiant, atabalava estar embolicat per fem ... I llavors ens vam adonar que si uns pocs fallers en el casal no podíem estar amb la poca quantitat de plàstic que hi havia… Com estaria el planeta? La trista realitat ens va donar en els morros i immediatament comencem a canviar els nostres hàbits.

Aquest era l’objectiu aquest any de la nostra presentació, m’enorgulleix moltíssim pertànyer a una falla que treballa per millorar totes i cadascuna de les accions del món. Cuida el planeta, perquè si no ho fem nosaltres… Qui ho farà?

VULL

Vull

Carlos C ampillo

La meua idea enguany era no participar en el llibret però ací estic en el llit, després de dormir al meu fill de només 24 dies, a les 02:37 de la matinada el 26 de gener escrivint, en les notes del mòbil, aquestes paraules. Pensant-ho millor crec que després de 14 anys emplenant les pàgines del llibret de la meua falla i contant com visc la festa, que opine d’ella i coneixent millor tot el que l’envolta, tinc l’obligació d’aprofitar el que ja és el seu primer llibret per dir-li el que vull per a ell. Vull que siga faller de la falla que considere seua. Que s’identifique amb ella com jo ho faig. Vull que al casal se senta en casa, que senta que res li pot passar, que sàpia que tot el qui el rodeja el protegirà. Que dorma a l’oficina la nit del 16 de març i la vesprada del 19. Vull que baixe al casal sense quedar en ningú perquè sap que

estiga qui estiga és suficient. Vull que s’alce un dissabte del mes de juny per anar al taller. Que esmorze amb els pantalons plens de polsera d’arrimar-se als ninots. Que conega el nom de tants carrers de València com artistes que han plantat en ells. Vull que una peça tapada amb plàstics al mig del carrer la segona setmana de març el faça feliç. Vull que el matí de la plantà arribe el primer al casal. Que continga la respiració quant la grua alce sobre el carrer Ausiàs March (tinc assumit que mai més serà al carrer Burriana) el cos central que ha vist créixer durant mesos. Vull que es vista de faller. Que em demane que li aprete la faixa 5 vegades abans d’eixir de casa. Que es mire a l’espill altres 5 voltes i que es trobe a la butxaca del jupetí aquella insígnia que li regalaren en la presentació que va anar l’any anterior. Que es vista de

torrentí, de saragüell. Que no es lleve la brusa des del dia 10. Que s’òmpliga les sabatilles d’arena la nit de la plantà. Que amague al calaix els guants plens de gespa fins a l’any vinent. Vull que dine paella directament del calder a la porta de la cuina assegut sobre la bombona del gas. Que al seu costat tinga als seus amics. Que taste l’all i pebre. Vull que es creme la llengua amb el xocolate i que li agraden els bunyols sense sucre per damunt. Que el seu primer cubata li’l fique algun amic meu. Vull que mai perda el seu got. Que l’amague dins de la barra quan acabe la nit per a l’endemà. Que aprenga a jugar al truc. Vull que les nits de falles les passe al carrer. Ballant. Rient. Vull que porte sempre una mistera a la butxaca dels vaquers els dies de falles. Que no fume. Que es creme la brusa a les despertaes. Que li agraden les mascletaes i

gaudisca més, si cap, dels nervis dels minuts previs. Que conega al pirotècnic. Que l’ajude a transportar els sacs d’arena. Vull que tinga por als masclets. Que li agrade tirar masclets. Que prepare la cremà. Vull que escale per la part interior de la falla per emplenar-la de paper i puga cremar-se com cal. Que mai plore la nit del 19. Vull que respecte les tradicions. Que vulga acabar amb alguna d’elles. Que intente canviar el que no li agrade. Que baixe a les reunions. Que participe. Vull que

entenga als qui no pensen com ell. Que sàpia que per damunt de tot està el monument. Que ho defenga. Que aposte per ell. Vull que intente millorar-lo amb tot el que estiga a les seues mans. Que patisca fred la nit del 15 durant la plantà. Que no se’n vaja a casa fins que no estiga el carrer agranat. Vull que, en cas de fer falta, vaja a la via, al parc, o a on siga per buscar pedres per a la falla infantil. Que mai el deixe tirat l’artista. Vull que treballe durant tot l’any. Que els divendres sope al casal.

Que s’unfle a cacaus. Vull que es canse de la falla. Que al cap de 10 minuts estiga pensant que fer per ella. Que tinga molts amics. Que puga entrar a qualsevol casal. Que deixe entrar a tot el món al seu. Vull que la seua falla siga oberta. Que mai tanque les portes del casal. Vull que ningú deixe de tindre un càrrec pel seu gènere. Vull que faça llibret. Que escriga en valencià. I vull que, quan arribe el moment, les canes que ell pentine (també) parlen.

PARLANT... a les XARXES

Parlant... a les xarxes OSCAR MEJÍ AS

En aquest article parlaré sobre com ens han influït les xarxes socials al món de les falles. En primer lloc cal destacar que ens han afectat de bona manera a la nostra falla pel ximple fet que podem arribar a molta més gent tant d’altres localitats com fins i tot d’altres comunitats del món. És una bona manera d’ensenyar a totes les persones com són les falles a la província de València, com funcionen i tot allò que realitzem dins de la nostra comissió. A través d’elles tenim la facilitat de poder conéixer a altres comissions i comunicar-nos amb elles i

això comporta el fet que cada vegada en som més. Temps enrere no teníem aquesta gran facilitat i havíem d’arribar a la gent d’altres maneres, tindre les xarxes socials ha sigut de gran utilitat per a poder fer arribar la informació de manera més ràpida i instantània. Si ho portem a un altre punt, cal dir que és una bona manera per a tindre alguns dels nostres records emmagatzemats en les xarxes socials, ja que s’apugen tots els actes i festes que realitzem en la nostra falla. D’aquesta manera d’ací a uns anys podrem entrar en la pàgina

oficial de la nostra comissió i veure les imatges que es van publicar. Enguany sóc l’encarregat de portar les xarxes socials, encara que sembla una feina fàcil té les seues coses complexes. Durant molts anys hem viscut sense elles i la manera de transmetre les falles era de forma una mica diferent, és a dir, s’havia de comunicar pel boca a boca, amb papers informatius, o amb lectura d’aquests llibrets. Ara és tot més fàcil, selecciones les fotos, poses un text, li dónes a pujar i màgia, en un instant ha arribat a tothom, encara que sona

molt fàcil és una tasca complexa perquè has de pensar un text correcte i adequat per a les fotos i triar les fotos que queden millor, és una mica estressant perquè en un segon et poden passar moltes fotos encara que les xarxes socials et limiten a un numere determinat de fotos. En primer lloc cal destacar que les xarxes socials han influït molt a les nostres vides en general i a conseqüència d’això fa que les falles arriben a persones de tot el món. És una forma perquè aquelles persones vegen com són les falles i tot això que fem

en el nostre casal. En cada festa es publiquen unes quantes fotos perquè la gent puga veure el que hem fet i així donar a conéixer el nostre ambient dins del casal i que la gent s’anime a apuntar-se. Per a posar un exemple, les xarxes ens han permés emetre la nostra proclamació en directe, perquè totes aquelles persones que així ho desitjaren, pogueren veure aquell acte tan especial i desitjat pels nostres representants. Per altra banda, volia agrair a tota la gent que segueix a la falla a les xarxes socials, ja que enguany amb tant d’esforç

i constància hem arribat a la xifra de 1.000 seguidors en la plataforma d’Instagram. Quan vaig agafar el càrrec enguany teníem aproximadament 700 seguidors i és tot un honor veure que hem arribat a aquella xifra tan gran, perquè significa que alguna cosa bona s’està fent. A més hem pogut conéixer a comissions d’altres localitats gràcies a aquesta eina. És una bona ferramenta perquè et dónes a conéixer i amb això pots interactuar amb la resta d’associacions.

A 1940 QUILÓMETRES

A 1940 quilòmetres CARLA F OLC H

Finals de Setembre comença l’embolic, el casal es converteix en pintura, suro, brillantina, brillantina i més brillantina, música, ball, teatre, vestuari, versos, preparació de guions… Repetir una vegada darrere d’altra, hores i hores al casal, nervis, rialles… Queda poc per a l’acte de presentació, aquest acte és capaç de crear mil sensacions en tan sols un moment. Veure com els fallers treballen sense descansar, els nervis van apoderant el cos de tots els fallers i falleres, llàgrimes d’emoció, rialles inesperades i el millor de tot açò és veure el resultat, sentir-se orgullós d’allò que aconseguim és una de les millors sensacions, per aquestes raons i mil més aquest acte és el meu preferit. Enguany estava segura que la presentació anava a ser espectacular, estava molt emocionada d’allò que estàvem fent.

El que mai podria imaginar-me és que una conversa amb una amiga de la mateixa comissió, em canviara la vida per complet. En tal sols tres dies volava a Manchester per a treballar. Vaig començar a sentir mil sensacions a la vegada, i mil preguntes comencen a menjar-me el cap. Aquell mateix dia jo baixava al casal a assajar el ball i a fer vestuari. No sabia com dir que no anava a estar en la presentació, tenia un nuc en la gola que no em deixava parlar, els ulls se m’inundaven de llàgrimes.

em feia mal saber que el meu vestit es quedava a l’armari guardat, que no anava a poder escoltar la banda de música, les traques, olor de pólvora, no sentir aquells nervis que als fallers tant ens agrada… Sabia que anava a estar un poc trista eixa setmana, el que no m’imaginava és que ho anava a passar realment mal.

Me’n vaig anar en la mosca darrere de l’orella, sabia que la setmana de la presentació estava a punt d’arribar, anava a ser un poc difícil per a mi estar a 1.930 quilòmetres.

El dia abans de la presentació a la nit, la meua mare en va fer una videotrucada al mòbil, la sorpresa va ser quan va girar la càmera i va enfocar als fallers treballant dalt de l’escenari, i si, va ser el moment en què les meues llàgrimes començaren a caure… En aquell mateix moment em vaig adonar del que significava la falla para mi.

Començava el compte enrere per al dia de la presentació, des d’ací contava els dies, anava al dia de tot, no volia perdre’m cap detall. La meua sensació era de tristesa,

Gràcies als meus iaios tinc una gran família fallera, recorde la careta del meu iaio quan ens veia vestides de falleres a les quatre xiques de casa, aquell somriure

en les galtes roges mai l’oblidaré, també recorde com la meua iaia ens ficava el cancan en ganes, en moltes ganes de deixar-nos morats en la cintura per a una setmana, però ella ens deia que les falleres guapes i elegants havien de patir per anar perfectes. Gràcies a ells ja són 20 anys que forme part d’aquesta comissió, una comissió que ha demostrat que si es pot tirar avant passe el que passe, sempre sent valents. Els records més bonics que tinc de la meua infància són al casal, tots els xiquets esperàvem que arribara el divendres per a baixar a sopar al casal, recorde que ens inventàvem mil jocs, en sort que els mòbils encara no eren la moda. No hi havia divendres que no sabíem a què jugar, sempre hi havia alguna cosa que fer. Recorde quan al carrer jugàvem a “bote botella”, el joc més preferit de tots, també qualsevol racó del

A 1940 QUILÓMETRES

casal, era perfecte per a jugar,

16 de Novembre, dia de la pre-

comencí a plorar com una xiqueta

la veritat no estic preparada per a

com els banys, eren el lloc ideal

sentació, em vaig alçar per anar a

xicoteta. Hora de silenci a la nos-

passar unes falles fora de València.

per a jugar a les tenebres, o el

treballar, no tenia ànims de res, sa-

tra habitació, en la boca oberta

racó de la porta de l’oficina, ju-

bia que eixe dia era molt especial

perquè estàvem al·lucinant, sabia

gàvem a fer les nostres pròpies

i jo no estava al meu poble. Em

que anava a ser espectacular la

presentacions, cada divendres

vaig passar el dia nerviosa, soles

presentació, però va ser més que

teníem una nova fallera major.

desitjava i encreuava els dits per-

espectacular. No podia estar més

Una vegada ens arribava la son, dos caires de plàstic i qualsevol jaqueta era perfecte per a des-

líem. La meua amiga i jo estàvem pendents de l’hora per a veure la

contenta d’allò que la meua comissió havia aconseguit.

presentació en directe a través de

Mai havia pensat estar tan lluny

Facebook. La mare em va fer una

de la meua família i comissió, i

La il·lusió arribava quan veies

altra videotrucada quan la fallera

la veritat és que és una cosa que

a la mare traure mocadors, bru-

major eixia de casa, es ficà a plo-

no sé portar-ho molt bé, és difí-

ses, parques, polars i el vestit de

rar de saber que jo no estava allí.

cil d’explicar. Tan sols queden 2

fallera, sabies que la millor set-

Traca, banda de música, vestits de

mesos per a falles i no sé encara

mana de l’any estava prop

fallera… no vaig poder aguantar i

si podré baixar a València o no, i

cansar.

què tot eixira com els fallers vo-

Durant aquest temps m’he adonat realment del que significa València, les falles i la Falla Parc Sant Roc per a mi, és la tradició més bonica que els meus iaios han pogut ficar a casa, ells han fet que la gropa Valenciana em trote per les venes, estic segura de què mai deixaré de formar part d’aquesta família estiga on estiga, gràcies per fer que aquesta tradició forme part de la meua vida. Fins prompte València.

JUGUEM UN AUTOBÚS?

Juguem un Autobús?

En acabar aquesta fase, se sumen els punts de les cartes que s’han quedat a les mans dels participants i el que més té, fa el famós “autobús”. En aquesta fase, es fiquen cinc cartes de tota la baralla cap a dalt en fila i la resta de la baralla cap avall i el que ha perdut té que endevinar si la carta que trau és major o menor que la primera carta que té en fila i així fins al final, i si falles... TORNES A COMENÇAR, fins que ho aconsegueixes...

JOSÉ VALE R O Tots els anys, per juliol, els meus amics i jo fem un xicotet viatge on aprofitem 2 o 3 dies per a estar junts i poder parlar de les nostres coses amb tranquil·litat, perquè ja sabeu que com més major, per desgràcia, menys temps tens per als amics... En un d’aquests viatges, el de fa dos estius, anàvem a descobrir un joc que a les falles següents crearia sensació a tota la comissió, per a bé... o per a mal! Aplegàrem a mig dia del divendres a Benidorm, que era el lloc escollit eixe any, pujàrem a les habitacions i mentre desféiem les maletes, un de nosaltres va començar a parlar del joc de l’”autobús” i ens va comentar que per a jugar sols feia falta una baralla de cartes, gots de “xupitos” i una botella d’algun licor dels que dúiem per a passar el cap de setmana. En realitat no va ser sols una botella...

El joc consistia a fer diverses ron-

Si seu fixat, fallant les 4, ja són 4

des amb les cartes i si encertaves

glopets de cassalla al cos... I si da-

manaves beure “xupito” a qui vol-

munt tens algun amic cabronet se-

gueres i si no... doncs beus tu!! En acabar d’emplenar les habitacions de les nostres coses, botelles, gots, pots de cervesa, roba, sabates, més pots... anàrem a prendre alguna cosa per la ciutat i veure l’ambient que es respirava i com anècdota vos diré que ens

Ja entonats, apleguem a l’hotel,

La primera ronda consistia a en-

ens dutxem i quan estem arre-

devinar si és parell o senar, la se-

glant-se (el que vam poder...) el

gona, si era major o menor que la

nostre amic va insistir a ensenyar-nos a jugar...

primera carta que havies tret, la tercera havies de dir si la carta que estaven a punt de donar-te, estava

gur que cau algun mes! En la següent fase es fa una piràmide de cartes boca baix amb 4 cartes a la part de baix i 3,2 i 1 al final. Ara, li donem la volta a la primera fila i si tens alguna carta que coincideix amb una de les 4 d’abans,

Tots ja endreçats, improvisarem

dins o fora dels dos números que

de Tamara del “no canvie”! Unes

una taula i traguérem la baralla i

ja tens i la quarta has de dir dos

cervesetes i cap a l’hotel.

les botelles de cassalla...

palos i que la carta que isca coin-

ra, 3 “xupitos” i en la 4 i última, 4

cidisca.

“xupitos”.

vam trobar al mític arlequí, l’amic

manes beure 1 “xupito”, en la segona fila 2 “xupitos”, en la terce-

Aquest va ser el joc de moda de les falles passades però vam haver de canviar la cassalla per tragos de cervesa perquè la primera nit que jugarem ja hi hagué alguna baixa que altra. El problema és que el consum de cervesa al casal, i pel que ens han pegat el toc d’atenció “des de dalt”, ha pujat un 30% o mes... Enguany, sembla que encara continuarem jugant, perquè ara que comencem a baixar a sopar els divendres ja hi ha qui va preguntant pel joc, així que ja vos contaré si hem jugat amb coneixement o pel contrari hem augmentat més encara el consum de cervesa!

Més que una festa Cynthia Férez . Directora de Almas de Fuego.

La festa del foc ho és tot per a mi. No podria pensar la vida sense pólvora, bandes de música, desfilades, indumentària... I molt menys, sense monuments. Aquests són els motors principals que mouen l’ànima de qualsevol festera com jo; que espera impacient, durant tot un any, cada un d’aquests moments màgics. Per aquest motiu, fa un any, em vaig embarcar en un projecte apassionant on volia analitzar la festa de la meua ciutat: les Fogueres de Sant Joan. I ho vaig fer des d’un enfocament diferent i enriquidor: centrat en la qualitat humana i la igualtat social. Almas de Fuego és un curtmetratge do-

cumental on vuit protagonistes expliquen les seues vivències des de: el feminisme, la inclusió social i l’accessibilitat. Aquest documental té l’objectiu d’aconseguir la resolució de conflictes socials; alhora que reconeix tot el que la festa del foc fa per la societat. En el seu interior, es troben històries inspiradores i verdaders exemples que s’ha de seguir. Relats que demostren que la festa és un poc més que tot el que es veu des de l’exterior. Una festa solidària, una festa generosa i preocupada pel benestar del seu barri i de la seua gent. Almas de Fuego és un reflex de tot açò que succeeix i que ningú

fa valdre. Dones valentes i treballadores que exerceixen rols no establerts fins al moment. Persones amb discapacitat que resolen tota mena de situacions; alhora que ajuden a la resta. I persones que denuncien aquests problemes i busquen la seua solució sense voler res a canvi. Per a mi, les Falles i les Fogueres són més que una festa. Són un exemple que s’ha de seguir i un reflex de com hauria d’evolucionar la societat; proporcionant ferramentes per a poder ser iguals. I tot i que encara quede molt per fer, mai podrà concebre’s una festa si no és en igualtat de condicions.

BENEÏDA CASUALITAT

Beneïda casualitat N OELIA ZAH O N ER O

He d’admetre que, quan era xicoteta, mai no m’hauria imaginat que allò que anomenem “Les falles” es convertiria per a mi, en el que és hui en dia, una part molt important a la meua vida. La meua família no sap el que és formar part d’una falla, d’una comissió, d’una família; una família que no comparteix la mateixa sang que tu, però que més endavant entendreu perquè la vaig elegir, el per quina casualitat o destí, vaig tindre l’oportunitat de conéixer aquest món i principalment a ells i a elles. Anys enrere, del 15 al 19 de Març, els meus pares i jo, ens n’anàvem al poble dels meus avis. Un poble ubicat en la meravellosa Serra del Segura. Papa, mama, sabia que aquestes “vacances” eren no més que una excusa per a allunyar-se del soroll, de l’esclafit de la pólvora, de la seua olor tan característica, del so de la música, del gust tan dolç dels bunyols. En fi, una excusa per fugir de València en falles. Però aquests dies, que se suposava que eren de descon-

nexió del dia a dia i de la rutina, es repetiren des que tenia 5 anys fins fa 3 anys. Van ser molts anys allunyada de la meua terra durant les falles, però encara sóc prou jove, tinc 19 anys, tinc tota la meua vida per davant per a poder aprendre i amerar el meu cervell d’imatges, de records, que mai podré oblidar. L’any 2016 va canviar la meua vida.

Tot va començar quan la meua amiga Helena, fallera de tota la vida d’aquesta falla, em va convidar a anar una nit de falles a sopar al seu casal. Òbviament no podia dir-li que no a aquesta oferta que vaig utilitzar com a excusa per a convéncer als meus pares de retardar la data d’anar al poble. He de dir que estava un poc nerviosa i emocionada, perquè estava a punt de poder gaudir i

conéixer que se sent en estar dins d’una falla, encara que aquella nit el meu nom no es trobara en el cens faller. Aquest sopar per a mi fou tan agradable i em vaig sentir tan acollida que vaig anar a sopar la resta de dies de falles d’aquell any, així com em vaig quedar en acabar el sopar a la festa que la delegació de festejos té preparada per a finalitzar la nit. I així és que hui en dia ja fa 2 anys que oficialment puc dir que forme part de la comissió de la Falla Parc Sant Roc de Silla. Doncs, us estareu preguntant que va passar aquella nit perquè prenguera la decisió de formar part d’aquesta comissió. Aquella nit vaig adonar-me de què totes i cadascuna de les persones que conformen aquesta petita falla, reben a tota aquella persona que té ganes i il·lusió per poder descobrir les històries que hi ha darrere del seu escut i crearne noves. S’ha de tenir en compte que malgrat que no és una falla, a veure,

com diria jo... que no és una falla que destaque pel seu nombrós nombre de fallers inscrits, sí que destaca per la pròxima i gran relació d’amistat entre ells. La meua falla està plena de sonats, però i que? La sensació del que seria per exemple guanyar un primer premi, no és tan important com el sentiment d’orgull i superació que batega el cor i fluix per la sang de cadascú i cadascuna. Tatuar-se l’emblema de la falla en alguna part del cos, dormir al cassal uns quants dies consecutius perquè no vols anar-te’n a casa, envoltar en paper de film a un faller en un pilar mentre dormia, nugar tot el cos amb cinta adhesiva a una jove i llançar-la als inflables dels xicotets, o el fet que una amiga teua i a més fallera que està de “au pair” (família amfitriona) fora d’Espanya, vinga en falles per sorpresa. Coses com aquestes, xicotetes bogeries, i poques vos he contat, perquè podria escriure un llibre sencer d’anècdotes; anècdotes que et conten els majors de la falla en una reunió,

un dia preparant presentació... Solament puc dir una paraula, gràcies. Gràcies per donar-me l’oportunitat de poder ballar a la nit de Playbacks, gràcies per escoltar totes les meues idees, a pesar que algunes no són molt bones. He aprés que, d’una idea roïna, naix una bona. Gràcies per donar-me l’oportunitat d’actuar en un acte tan important com és la Presentació. Gràcies per donar-me l’oportunitat de poder escriure en aquest llibret. Gràcies per ensenyar-me aquest meravellós món i, en definitiva, gràcies per ser com sou. I com no, a les meues amigues, volia dedicar-vos aquestes línies per contar-vos que hui i sempre, puc i podré dir que estic orgullosa de totes vosaltres, i que feu que la vida es veja bonica al vostre costat, perquè sou màgia. Una falla familiar, una falla xicoteta, on tots ens preocupem per tots, on tots plorem junts, riem junts, lluitem junts, somiem junts, en definitiva una família.

“Qui ho han tingut prop saben que és devastador. Que et deixa nua per molt que et vistes. Que és un terratrémol íntim. Eixa cinta de la memòria que bota pels aires i deixa tot a la intempèrie. Eixe fred que cal sentir per a comprendre. És l’Alzheimer una paraula que la societat encara no entén ...” Cessar Casal

Alzh.i... 82

Records fallers per lluitar contra l'alzhèimer Gil- Manuel H ern ández i M art í

Records fallers per lluitar contra l'alzhèimer

de les col·leccions a visitar, a més de materials audiovisuals, audioguies i publicacions. A més a més AFAV i el seu centre de dia han aportat la selecció dels pacients participants, les seues experiències prèvies a Alacant, IVAM i la Càtedra DKV d’artteràpia, els ta-

Director del Museu Faller de València

llers de musicoteràpia del Museu Príncep Felip de València. Finalment, la Universitat de València,

Al llarg de 2019 des del Museu Faller de València hem posat en marxa el projecte Museus per la Salut. Records de festa al Museu Faller de València. Es tracta d’una iniciativa que ha tingut com a objectiu estimular la memòria a llarg termini dels pacients d’alzhèimer amb els records de la festa fallera. Naix fruit de la col·laboració entre el Museu Faller de València (Regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València), Las Naves (Ajuntament de València), AFAV (Asociación de Familiares de Enfermos de Alzheimer de València), Universitat de València i Gremi Artesà d’Artistes Fallers. El projecte tenia com a referents iniciatives de museuteràpia relacionades amb estimulació cognitiva i teràpia de la reminiscència, dirigides a pacients diagnosticats

amb demència senil o Alzheimer en les primeres fases, ja posades en marxa per institucions museístiques com el MoMa de Nova York, o la Galeria Nacional d’Art Modern i Contemporani de Roma. En el nostre projecte es tractava de posar en comú recursos, coneixements i experiències per a utilitzar la col·lecció de ninots indultats i cartells anunciadors de Falles del Museu Faller de València per a generar records en pacients diagnosticats d’Alzheimer en les seues primeres fases amb una teràpia de reminiscència de la memòria a llarg termini. Las Naves aportava la seua experiència en el Projecte Activa Cultural i les connexions amb entitats a través de Connecta Cultura i Connecta Salut, fent servir la seua capacitat

a través de personal docent i investigador del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics, ha aportat els seus coneixements especialitzats sobre els malalts d’Alzheimer, proposant la metodologia i procediment per al desenvolupament, de comunicació i difusió, així com una perspectiva de cultura inclusiva en la iniciativa, sumant també a l’experiència del projecte la presència i participació d’artistes fallers jubilats, gràcies a la col·laboració del Gremi Artesà d’Artistes Fallers, amb artistes com Ramón Espinosa, Juan Carlos García Ibáñez o Vicente Lorenzo. Per la seua banda el Museu Faller de València ha aportat les guies de les visites guiades adaptades, així com la selecció de les peces

mesurament i avaluació del projecte.

Les visites dels dos grups de pacients seleccionats al Museu Faller de València, amb edats entre 60 i 75 anys, tingueren lloc entre gener i febrer i entre maig i juny de 2019. Amb ells anaven en la visita els guies del Museu, cuidadors i psicòlegs, així com els artistes fallers jubilats, que han pogut aportar els seus records i anècdotes falleres. Com s’ha assenyalat, l’objectiu del projecte era, com s’ha fet en projectes anteriors de museuteràpia en diferents centres museístics, estimular la memòria a llarg termini dels pacients d’Alzheimer amb els records de la festa fallera que foren capaços de suscitar la visita guiada, recolzada pels artistes fallers jubilats i amb el suport tècnic i científic del personal especialitzat que estaran presents en les visites. Amb

aquest projecte també es volia mostrar els fruits de la col·laboració entre diverses institucions municipals, universitàries i de la societat civil per a aconseguir objectius conjunts que afavorisquen la salut pública. A la vista de l’experiència amb els dos grups i la participació de les entitats referides podem concloure que ha estat un èxit. Hem de ressaltar la gran implicació dels pacients, però també dels seus cuidadors i tots els professionals que han intervingut. Ara ens trobem a l’espera dels resultats de l’estudi científic de l’impacte psicològic que han tingut les visites, tot i que directament ja es podien comprovar els seus beneficis, visibles en les ganes de parlar dels malalts, i en com els ninots indultats que visitaven estimulaven els seus records fallers i vitals, a banda de la grata sensació que tots teníem d’estar implicats en una experiència innovadora i que feia valdre les Falles com a instrument terapèutic. Creguem que estem en el bon camí i la idea és continuar en ell. Doncs al remat el patrimoni cultural, i en especial el patrimoni faller, té eixa capacitat d’evocació sentimental i emocional que tants grans beneficis pot tindre en la salut de les persones.

No poder oblidar a qui no pogué recordar.

No poder oblidar a qui no pogué recordar. V ICENT E L UCEN A

Hui és 18 d’agost del 2019, hui fa 5 anys que te’n vas anar iaia i no hi ha gaire dia que no estigues present a la nostra memòria. Curiosa paradoxa, tenint en compte que la malaltia que et va acompanyar durant els últims anys de la teua vida afectava precisament la teua memòria. Diuen que l’Alzheimer és una malaltia on pateixen més les persones properes, que el mateix malalt. Aquestes paraules potser tenen la seua part de raó, però en el meu cas, no puc estar d’acord amb aquesta dita. He viscut a prop de tu la teua deterioració, el teu pas del tot al rés en tan sols 10 anys, de ser tu qui em cuidava quan tenia 5 anys, a haver d’encarregar-me jo de tu en 15. Els primers anys van ser prou fotuts, sempre havies sigut una dona molt treballadora, mai podies estar quieta si hi havia feina per fer, i si no hi havia, la busca-

ves. Que dur va ser per a nosaltres haver de dir-te que certes coses ja no les podies fer sense entendre tu ben bé perquè... Sobretot coses que t’agradaven i amb les que gaudies, i feies gaudir, com era cuinar. Quina mà! Això diu la gent, jo era menut i el meu germà

encara no havia nascut quan començares a deixar de cuinar, pel que no hem pogut gaudir dels teus plats i eixa és una espineta que ens guardem per a nosaltres, però per tots és sabut que els teus putxeros i els teus bunyols tenien un toc especial.

I si els primers anys van ser fotuts, els últims ni et conte. No he passat moments més durs en la vida, que quan la maleïda malaltia va fer que deixares de reco-

néixer-nos, nosaltres que ho érem tot per a tu com ens deies una i mil vegades. Tot i això, sé que en el fons si sabies qui érem, i ho sé per eixe somriure que dibuixa-

ves al teu rostre quan entràvem a veure’t cridant Pepica i et féiem un bes. Per aquells moments ja no parlaves, no et podies menejar quasi i a dures penes t’havíem de donar a menjar. El panorama era descoratjador, però veure eixe somriure teu, i eixa felicitat i tranquil·litat que transmeties, ens omplia de forces per continuar lluitant contra eixe final per al qual ningú està preparat. Enguany la delegació de llibret de la falla, la teua falla, la del Parque San Roque com vau fundar tu i el iaio juntament amb la resta de fallers del barri el 1976, ha decidit dedicar el seu llibret a totes eixes persones que pateixen, directament o indirectament és igual, la malaltia de l’Alzheimer, per això no podia deixar escapar l’oportunitat d’escriure’t aquestes paraules, més que com a forma d’homenatge, com a forma d’alliberació perquè sàpigues que tot i que tu no pogueres per ací baix et seguim recordant.

Vicen, Bombai

en representació de tot el grup • Bo crec que estan preparant alguna cosa mà a mà tant amb l’Associació

Familiars

Alzheimer València com amb el Hard Rock Café, dues entitats que col·laboren amb nosaltres en aquest mateix llibret, així que la seua presència en aquestes pàgines està més que justificada.

Què ens poden comptar d’aquest projecte que es porten entre mans?

- Ha sigut una experiència molt enriquidora, hem col·laborat amb l’associació donant visibilitat a la bona compatibilitat de la malaltia amb la música, hem conegut persones, aspectes i detalls que ens guardem per a créixer espiritualment.

• Com va sorgir la idea de dur a terme aquest projecte? - Van contactar amb nosaltres, mitjançant una altra acció solidària que vam fer, i pa’ ca’ avant.

• Què creieu, o què busqueu transmetre amb les vostres

• Quines han sigut les

lletres plenes d’alegria i

motivacions que els han portat

vitalitat a la societat que vos

a això?

- El nostre objectiu pel qual comencem en la música, usar-la com a mitjà de comunicació per a enviar missatges positius, solidaris i de complicitat. • Què podrien dir-nos sobre la malaltia de l’Alzheimer, i les labors que es duen a terme des de diferents associacions per a sensibilitzar a la població i ajudar als familiars dels pacients?

- No som experts en el tema ni molt menys, de fet som un desastre en general, però tota labor que es faça per a facilitar el dia a dia als pacients afectats per aquesta malaltia i col·laborar, benvinguda siga.

- Ho hem dit anteriorment, estem ací per a això, va ser el nostre primer propòsit a l’hora de formar un grup de música, a part de per a guanyar molts diners, és clar jajaja.

escolta?

• Quin creieu que és el nivell de conscienciació de la societat cap a aquesta mena de malalties?

- No ens aventurem, però tota és poca sempre.

- La mateixa pregunta és la resposta, ALEGRIA i VITALITAT projectades en l’ànima de les persones que senten la nostra música.

nostre cas, triem el camí d’usar-la per a fer arribar a la societat les emocions que ja hem dit anteriorment, però la música té el poder de produir moltes més coses, el grup La Raiz l’usa per a reivindicar-se políticament, Maluma per a descriure un estereotip de persona, Ricardo Arjona li canta a l’amor, al desamor, uns altres l’usen per a generar odi, i tot el que s’ha dit està bé, li posen música a temes del dia a dia, igual que tenim converses, debats i discussions sobre alguns temes, també hi ha cançons per a això.

• A continuació, disposen d’unes línies perquè puguen dirigir-se directament als nostres lectors per a enviar-los un missatge.

- Que compren les nostres cançons i paguen l’entrada dels nostres concerts jajaja. Sobretot que siguen feliços, i que aquesta felicitat contagie al del costat, que segur que ho necessita, i així crearem una cadena de felicitat necessària en els temps en els quals vivim. “I vixca València, les falles i la paella, colló!”

• En l’actualitat, on el panorama musical està a l’abast

• Sou un grup bastant compromés amb l’aspecte solidari, heu posat veu a campanyes en favor de l’adopció de gossos, treballat amb el voluntariat de la Creu Roja, amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer, etc. I ara amb els malalts d’Alzheimer i els seus familiars. D’on sorgeix aquesta faceta a favor del compromís social?

de totes les persones a un sol clic, quin paper penseu que ha de tindre la música dins de la societat?

Pot la música produir

un canvi social, un canvi de mentalitat?

- El paper de la música volem que el determine cada persona que escolta en qualsevol moment una cançó, una peça, una banda sonora... on siga, quan siga. En el

El CapitÀ Zheimer

El Capità Z heimer Nacho Golfe El Capità Zheimer conta la història del senyor Nicolás, que pateix alzheimer, però viurà una excitant aventura gràcies al seu nét Nico i a la seua boja colla d’amics. Junts realitzaran un viatge a través del temps que els portarà a viure mil i una aventures, enfrontant-se a dinosaures, gladiadors… i, sobretot, a l’alzheimer. Aquest va ser el primer llibre que vaig escriure, o més bé, que ha sigut publicat. I… Per què em vaig embarcar en aquesta aventura? Perquè tot va començar com un xicotet homenatge a la meua

àvia. Per a combatre l’alzheimer que ella patia vaig decidir traure forces dels xiquets perquè ells tenen poders que cap superheroi pot tindre, l’humor, capaç de convertir per moments l’alzheimer en un somriure, i l’amor, capaç de fer que el record de la meua súper-àvia quedara gravat per sempre en una història, la història del Capità Zheimer.

Després de l’èxit de l’obra teatral, una sèrie de casualitats em va portar a plantejar-me la possibilitat de convertir allò en un llibre, però clar, com podia transmetre l’humor, l’emoció i l’acció del teatre a través de la paraula escrita? Perquè des del principi el vaig tindre clar, utilitzaria el còmic i la il·lustració, tan present hui dia en els llibres que lligen els xiquets.

Per aquest motiu tot va començar sent una obra de teatre, representada pels meus alumnes en el col·legi on treballe com a mestre, la meua autèntica professió.

Aquest va ser un projecte per i per a l’alzheimer per al qual em vaig posar en contacte amb l’AFAV (Associació Valenciana de Familiars de malalts d’Alzheimer) perquè supervisaren el meu llibre, i des de llavors fins al dia de hui que estem en plena col·laboració. A més, més de 50 associacions de diferents parts d’Espanya han comptat amb El Capità per a sensibilitzar als més xicotets del que resulta ser aquesta malaltia. En aquestes associacions és on de debò es troben infinitat d’autèntics superherois que dediquen el seu dia a dia a ajudar als altres, a

cuidar dels seus familiars o d’altra banda, a suportar en primera persona, una malaltia que tant de bo no existira. Aquest projecte ha anat recorrent un camí, però això sí, aquest camí ha sigut dur, molt dur. Ja que ningú et diu que el fàcil és escriure, i que el difícil ve després, publicar. I és que, “l’alzheimer no ven”. Això és el que vaig haver d’escoltar més d’una vegada en presentar la meua obra a dife-

rents editorials. No obstant això, hui dia, El Capità Zheimer està a punt d’arribar als 15.000 exemplars venuts. Està present en llibreries i grans superfícies. La seua repercussió ha arribat a ràdio, premsa, televisió i fins i tot, a FALLES.

entrevistes…). No hi ha res millor

El llibre s’ha convertit en col·lecció i ja va per la seua tercera entrega “Aventura perruna” i d’ací a poc temps s’estrenarà el capítol pilot com a sèrie d’animació: El Capità Zheimer. Però del que més orgullós em sent, és de veure l’acolliment que està tenint en col·legis de tota la península, ja que més de 70 col·legis han llegit les aventures del senyor Nicolás i la colla, i han gaudit del Projecte Escolar (Teatre, cançó, videoclip, dibuixos,

món. El món de les Falles. Món

que ser entrevistat en classe pels lectors, és una cosa inexplicable i que possiblement, són ells, els responsables que al Capità no se li acaben les aventures. I ja, per a finalitzar, voldria donar les gràcies a la Falla Parc Sant Roc per convidar-me a escriure en el vostre “llibret”, i portar al Capità Zheimer a aquest meravellós del qual forme part des que vaig nàixer, i que per descomptat, any rere any, gaudisc de la seua festa, la festa fallera. I ara sí, m’acomiade amb unes paraules del mateix Capità Zheimer: “No deixeu que res ni ningú, us impedisca viure la vostra pròpia AVENTURA”. Una abraçada.

Salva Racero

No em demanes que recordi

Formació

Cantant

Ha cursat estudis de cant a: l’Esclat (Manresa) amb Imma Serra; a l’Escola de música de Sant Joan de Vilatorrada, amb la Marta Valero (Orfeó Català); durant quatre temporades va formar part de la coral Tzarda, dirigida per Alícia Prieto; al Taller de Músics, amb Xavier Garriga i d’altres professors; ha estudiat cant modern i Jazz amb Olga Pes; ha rebut formació de cant/musicals amb Susana Domènech. Estudis de Foniatria i Logopèdia i munt de cursos més.

Ha format part de diverses formacions: Mai tan ben dits (Pop-rock), Shaman (Rock&roll), Apeiron (Speed metal), Greater Freedom of Movement (funk-rock-alternatiu). Ha cantat com a professional amb l’Orquestra Eivissa i amb d’altres bandes com De cine, Parabòlica, i tot un seguit d’actuacions en diversos locals i sales de Barcelona, amb un bon reguitzell de bons músics. També ha col·laborat amb diferents bandes de versions. Actualment forma part del grup de rock Lax’n’busto, banda

de contrastada història, amb 10 discos a l’esquena. El dia 4 de novembre del 2016 a la sala Razzmatazz de BCN, els Lax’n’busto decidim fer una aturada després de 30 anys sense aturar-se. En aquest moments es troba treballant en projectes en solitari. Amb cançons com ara: No em demanis que recordi (Himne de l’alzheimer), la cançó per a la volta Catalunya de ciclisme 2017.. etc.. Actualment està preparant el seu disc.

PER GENTILESA DE CREA MUSIC

Era de nit i plovia, em vaig girar i la vaig mirar als ulls. Tenia por i jo ho sentia, veure’m a mi la va animar. Trista veu va deixar anar, que algun dia no podria recordar, i amb la por al cos em va suplicar que quan ja no sabés el meu nom no la deixés d’estimar No em demanis que recordi, explica’m tots aquells moments junts, agafa’m fort la mà, fes força i no la deixis anar, no la deixis anar I amb la mà al cor va insinuar que malgrat tot mai no em podria oblidar. Va aixecar el braç molt lentament, es va apropar i, suaument, em va acaronar. No em demanis que recordi, explica’m tots aquells moments junts, agafa’m fort la mà, fes força i no la deixis anar, fes força i no la deixis anar. No em demanis que recordi, explica’m tots aquells moments junts, agafa’m fort la mà, fes força i no la deixis anar, fes força i no la deixis anar. 95

PRESERVAR LA FELICITAT

Preservar la felicitat carlota benet

No és cap secret que el meu llibre “Papitu, el somriure sota el bigoti”, va ser fruit d’un encàrrec d’una editora arran d’una aparició meva al diari Ara; una entrevista conjunta amb la Cristina Maragall a propòsit de la notícia que jo havia donat feia pocs dies del fet que al meu pare, el Josep Maria Benet i Jornet, feia pocs mesos se li havia diagnosticat Alzheimer. Tanmateix dir ‘encàrrec’ sona a comercial i poc sincer i en canvi per a mi, que em proposessin escriure aquest llibre va ser una oportunitat increïble. Com si m’haguessin donat permís per pensar i reflexionar sobre el procés que va representar per a mi descobrir aquesta malaltia que estava fent canviar el meu pare, una vàlvula per deixar anar pressió i obligar-me a seure i païr. Em van dir, però, “no facis un llibre massa tràgic, que tingui una nota d’esperança, algun aspecte positiu...” i aquí sí que em van deixar de pedra perquè em va semblar molt difícil buscar-lo en la vivència que estava experimentant.

A mesura que escriví, però, em vaig adonar que allò bonic de la història del meu pare era tot allò que ell havia viscut abans de la malaltia, tots els records d’una vida plena que, si bé ara jo trobava que s’estroncava de manera injusta, havia valgut la pena. I d’aquí va sorgir la idea que és l’eix de tota la narració que faig en el meu escrit. Narrar l’Alzheimer, sí, però a cada episodi de davallada cap a la foscor oposar-li un record de felicitat i llum del passat. D’aquesta manera la tristesa quedava equilibrada per la felicitat en el llibre però alhora també en la meva consciència. Em vaig adonar que no podia deixar que el dur present m’arrabassés el record del meu pare en plenes facultats, dels nostres valuosos moments compartits, i que havia d’aconseguir que la memòria guanyés la partida. No m’havia de deixar endur per la desesperació i tenir present sempre que va viure moments de plenitud i que si bé la malaltia i la mort són in-

evitables, el seu revers és la vida, l’alegria i l’amor. Aquest exercici de record i d’esperança l’hauríem d’intentar fer tots els que enfrontem amb la duresa del present de les malalties mentals degeneratives perquè la decadència i el canvi en la personalitat de la persona estimada sovint ens fa oblidar qui van ser i tot allò de bo i que ens van donar i tot allò de meravellós que van tenir l’oportunitat de viure. El llibre encoratja doncs a tenir en compte que per cada moment de patiment en el present en el passat n’hi va haver un de felicitat i que això ens hauria de reconfortar. Ara bé, també hi reivindico que per tal de fer aquest exercici de filosòfica reflexió es necessita una pau d’esperit de què habitualment els cuidadors no disposen. Per poder-lo fer caldria temps i tranquil·litat, una cosa que avui en dia i en aquest país, és un luxe que molt poca gent es pot permetre. La crua realitat és que no hi ha prou mitjans públics

per ajudar aquelles persones que tenen en un familiar en aquestes condicions, ja sigui per rebre ajut a casa, poder-los dur a centres de dia o a residències. I aquest és un problema immens que té la societat catalana perquè no ens podem permetre que cada vegada més persones perdin la seva vida i la seva salut per culpa de no poder tenir treva a l’hora de cuidar els seus éssers dependents. Jo en això vaig ser privilegiada. Aquest llibre va poder ser escrit perquè vaig poder contractar un cuidador que va fer que la relació entre nosaltres (que s’havia deteriorat per culpa de la malaltia) millorés i em va donar temps a mi per fer la meva feina i estar per la resta de la meva família i tenir temps a mi mateixa. L’acceptació de les meves circumstàncies va ser degut al fet que vaig poder gaudir de prou distància per refer-me i reconstruir una nova manera de relacionar-me amb el meu pare, no com la policia i guardiana que havia estat els da-

PRESERVAR LA FELICITAT

rrers temps, sinó una altra vegada com la filla que ell volia. És per això que penso que encara fa falta fer molta feina en l’àmbit institucional per ajudar a les persones que pateixen aquestes malalties i els que se’n fan càrrec i que no podem dir el fet tan conegut de “cuidador cuida’t” sense que hi hagi un esforç econòmic al darrere important.

mateixos per delegar part, o tota la seva càrrega, a terceres persones o, encara millor, a professionals. Que si ells no estan bé no podran transmetre la pau i l’afecte que necessiten els malalts, que és millor una estona de qualitat a la setmana amb ells, en la que tot siguin bones cares i carantoines, que no un dia a dia de queixes i retrets.

Però no només és un problema econòmic. A part d’això hi ha la creença molt extensa que els que tenen cura d’aquests malalts s’han de sacrificar al seu darrere fins al seu últim alè de vida. Però jo em rebel·lo contra això i reivindico que els cuidadors haurien d’intentar ser feliços. Que han d’aparcar la mala consciència i que s’han de donar permís a si

S’ha de ser una mica egoista per poder-se fer càrrec d’un malalt. Si no ens perdem nosaltres també dins la malaltia, que ens atrapa i ens fa seus i ja no és una vida la que ha malmès sinó totes les del

seu voltant. I això no ho podem permetre. Si no ens alliberem del remordiment, no podrà mai venir la pau que s’obté quan, una vegada que s’accepta la situació, passats els dificilíssims estadis intermedis del deteriorament en què el malalt està ple d’ira i desesperació en notar el declivi, ells ja no s’adonen de les seves pèrdues cognitives i ens podem asseure al seu costat, agafar-los la mà, ferlos una carícia i recordar. Són moments dolços i melancòlics que ens ajuden a fer les paus amb tot el que hem hagut de viure però

que no podrem tenir si no hem procurat mantenir-nos forts i alegres. Sense aquesta mica d’instint d’autopreservació que us demano no podrem ser la memòria de la persona que se’ns en va i retenir tot allò quan foren en plenitud de les seves facultats. Doneu-vos permís per ser feliços, reclameu el vostre espai de llibertat i la vostra vida, si us estimaven, ells ho haurien volgut així. No podem permetre que aquestes malalties facin víctimes, a més dels afectats, a les persones que estan al seu voltant.

Joan Dausà

O B R I U- ME E L CAP Abans que se m’enduguin el teu nom que cremin aquest vers que esborrin els records Abans que em perdi anant tot sol que no em conegui el cos obriu-me al cap. Abans que m’arrosseguin fins al fons que morin els secrets que enterrin els petons

Sant Feliu de Llobregat, 9 de juny de 1979. És un cantant, músic, actor i presentador català. També és llicenciat en Administració i direcció d’empreses per la UPF i llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre. Des de fa 10 anys es dedica sobretot a la música, havent publicat 3 discos d’estudi: JO MAI MAI, ON SERÀS DEMÀ? i ARA SOM GEGANTS, i 2 bandes sono-

100

res per a les pel·lícules BARCELONA NIT D’ESTIU i NIT D’HIVERN (que li van valer el Premi Gaudí a millor banda sonora) Aquest 2019 ha estat guardonat també amb el premi Enderrock de la crítica a millor artista de l’any, el del públic a millor disc d’autor i el Premi ARC a millor gira per teatres i Auditoris.

Abans que el temps em guanyi el pols que no entengueu qui sóc obriu-me al cap. Obriu-lo copieu-ho tot feu fotos a milions. Que no vull la nostra vida perduda en un racó. Que estic segur que algú sap com entrar als meus ulls per veure’t a tu, per veure-us a tots com us he vist jo.

101

10 MARATONS X 10 DIES

10 maratons x 10 dies. David Lara.

• “David Lara aconsegueix el seu repte de córrer 10 maratons en 10 dies consecutius per l’Alzheimer” Com se sent després de ser notícia per tal gesta? Em vaig sentir l’home més afortunat del món, i molt feliç de poder aportar mitjançant la meua gran passió com és l’esport, el meu granet d’arena ajudant al fet que l’opinió pública sabera una mica més sobre la paraula Alzheimer; una malaltia tan trista. Els cuidadors i les famílies fan gestes diàries cuidant a aquesta mena de malalts, jo l’única cosa que vaig fer va ser córrer 42 km cada dia durant deu dies seguits • Explique’ns David, Què hi ha darrere de tota aquesta iniciativa de

“10 maratons x 10

dies”?

Darrere d’aquesta iniciativa, hi ha una pena molt gran en mi, cada vegada que veig els ulls de la meua dona quan veu a la seua àvia (afectada d’Alzheimer); vaig

102

pensar que el meu pròxim repte havia de ser que la gent sabera el mal que ho passen els familiars que tenen un afectat per aquesta malaltia, transmetre un missatge de solidaritat i donar a conéixer al món quin és el vertader significat de la paraula Alzheimer.

• Com va sorgir la idea, i amb quins suports va comptar per a dur-la a terme?

La idea va sorgir en la meua ment en veure la tristesa que tenia la meua dona cada vegada que veia a la seua àvia, i per tant vaig pen-

sar que el meu pròxim repte seria donar a conéixer l’Alzheimer, mesclant el que més m’apassiona al costat d’aquesta causa. Poc motivat en haver realitzat proves de tota mena (ultres de muntanya, maratons, ironmans o titan desert, on et tires set dies pel desert del Sàhara a 50° en mountain bike), necessitava buscar nous reptes esportius i res em motivava més que realitzar aquest projecte de 10 maratons x 10 dies per a donar visibilitat a aquesta malaltia i ajudar a tants malalts i les seues famílies al fet que se sabera més sobre ells. Em vaig posar en contacte amb l’AFAV (associació de familiars d’Alzheimer de València), els vaig proposar la idea i em van donar suport al fet que tot això tirara endavant i aquest projecte tan bonic isquera a la llum, també l’ajuntament de San Antonio de Benagéber (el meu poble) amb el seu alcalde Quique Santafosta em van ajudar en aquest projecte perquè tot isquera perfecte, així com

l’empresa Atlos d’esdeveniments esportius, on realitze l’última marató de Bronchales (Terol), em van atendre i no em va faltar de res, aportant el seu granet d’arena en aquest repte. • Tornant al repte en si, Pot explicar-nos els seus sentiments i emocions, no sols en finalitzarlo, sinó també durant el seu transcurs? Què va ser el més dur? El més dur va ser l’època de l’any (juny) on van avisar d’una onada de calor, que per a evitar-la començava a córrer a les 5:30, matinant molt per a evitar la calor, va ser dur també compaginar-lo amb el meu treball d’entrenador personal en plena operació biquini, llevar-li hores a la meua família entre entrenaments i les mateixes maratons, i veure com patien cada dia tantes hores, mentre jo estava corrent la marató. Tot i això, jo sempre deia que el més dur era veure com l’àvia

de la meua dona no reconeixia a la seua néta, ni altres malalts als seus fills, marit, dona o néts, i no córrer aqueixos 42 km cada dia. Gaudia cada dia en veure que la gent seguia el repte i coneixia perquè l’estava realitzant, la causa que hi havia darrere. Tot això em donava més força i motivació per a l’endemà, no importava el dolor físic o el cansament, la satisfacció d’ajudar em donava tota aqueixa energia necessària per a continuar corrent durant aquells deu dies. En acabar, el normal hauria sigut pensar -ja està, aconseguitperò realment vaig pensar tristament -que no s’acabe-, però havia d’acabar perquè la meua dona per fi poguera respirar i fondre’ns en una abraçada, ja que ella tenia més mèrit que jo en aquest repte.

103

10 MARATONS X 10 DIES

• Fa un parell de dies, vam

• Com creu que s’està avançant

• A continuació li deixem unes

tornar a veure el seu nom en

en la labor social en pro de la

línies perquè es dirigisca als

els titulars, aquesta vegada

lluita contra l’Alzheimer i cap

nostres lectors, en referència a

50 quilòmetres en el dia mundial de l’Alzheimer. Com

a on haurien d’anar dirigits els

l’esperit solidari i la necessitat

nous passos?

de donar visibilitat a una

creu que poden ajudar les seues

Bé és cert que encara no existeix un fàrmac eficaç contra l’Alzheimer, es continua investigant per a retardar la seua evolució i poder així millorar la qualitat de vida tant de malalts com els seus familiars, evitant així tractaments inadequats i contribuir a un diagnòstic precoç. En l’AFAV tenen excel·lents professionals que diàriament treballen amb aquests malalts per a millorar les seues qualitats de vida mitjançant els seus tallers de memòria, la musicoteràpia, i l’estimulació cognitiva, continuant els passos perquè algun dia es puga acabar amb aquesta malaltia i des d’aquestes associacions la societat s’adone que treballen perquè així siga i finalment acabe d’existir està patologia.

completant

iniciatives en la lluita contra l’Alzheimer?

Utilitze la gran via que és l’esport per a poder donar visibilitat a aquesta malaltia, no abaixar els braços en la seua lluita, i que la societat prenga consciència i siguen més solidaris amb les persones que ho necessiten, esperant així que tots treballem units per a tindre un món millor. • Té la ment posada en algun altre desafiament pròxim? Tinc al cap realitzar el pròxim 18 d’abril les 24 hores en pista que se celebraran a València (campionat d’ultra fons en pista), per tant tenim un llarg camí de mesos de preparació per a semblant repte i algun més que segur eixirà.

104

malaltia tal cruel com ho és l’Alzheimer per a aquelles persones que el pateixen i els seus familiars.

M’agradaria fer arribar a la gent la importància de la prevenció de l’Alzheimer, ja que està malaltia afecta 800.000 persones a Espanya, 40.000 casos cada any, afectant principalment els nostres majors, però cada vegada es donen casos de persones de mitjana edat, aquesta malaltia afecta la memòria i a l’orientació, sent els familiars els primers a detectar-la. I recalcar que uns bons hàbits saludables com una bona alimentació, no fumar i l’exercici físic podrien retardar o reduir en un 40% l’Alzheimer, així com la necessitat de ser sempre solidari amb qui ho necessite per a acabar així per sempre amb l’Alzheimer.

105

1600 km per noelia

1600 km per Noelia. Jose Ramón Romero.

dels xiquets en afectar el sistema nerviós central, però no es tracta d’Alzheimer en si, és una altra patologia.

Reunits amb el nostre protagonista Jose Ramon Romero abans de començar l’entrevista, comencem a intercanviar opinions amb ell sobre la situació de Noelia i la seua família, i ja podem intuir cap a on ens van dirigir les preguntes, cap a una cruel realitat a la que tard o prompte ens haurem d’enfrontar.

Les persones que pateixen aquesta malaltia sovint no arriben a la vintena d’anys. Noelia en té divuit, complits el 18 de setembre de 2019, moment en que Jose Ramón va decidir començar el seu viatge cap a terres lusitanes. Un viatge de 31 dies i 30 nits per una senda de muntanya que travessa la península amb la incertesa de no saber si a la tornada, la xiqueta que havia inspirat al nostre protagonista seguiria amb vida.

Per posar-vos un poc en context, a Jose Ramón i la seua proesa de recórrer 1600 kilòmetres des de Puçol fins a Lisboa, els hem trobat investigant per la xarxa sobre casos d’Alzheimer que afecten a altres grups de la societat més enllà de les persones en edat avançada. Així vam donar amb el cas de Noelia, una jove que pateix de la Síndrome de Sanfilippo, i la seua família. La Síndrome de Sanfilippo, tal i com ens va explicar Rosana Garrido, directora de la Federació Valenciana d’ Associacions de Familiars de Persones amb Alzheimer (FEVAFA), és una

106

• Com va sorgir aquesta idea de recórrer el país des de Puçol fins a Lisboa per una ruta de muntanya coneguda com el GR10? Què volies aconseguir amb aquest fet?

malaltia del grup de les mucopolisacaridosis, dins de les conegudes com a Malalties Minoritàries. Es tracta d’una malaltia meta-

bòlica, hereditària, degenerativa i que encara no té cura. Se la coneix com a Alzheimer infantil perquè minva les capacitats cognitives

En primer lloc, he de dir el meu ego ha tingut certa influència. Jo sóc corredor de muntanya aficionat, no sóc cap professional, jo vaig començar fent curses i poc a poc li he anat agafant afició. El cas és que en la meua ruta d’entrenament passe molt per el GR-10,

una serie de rutes de gran recorregut que hi ha. Doncs una vegada vaig anar a Guadalajara de vacances i vaig vore que el GR-10 estava per allí, i pensava que els cartells estaven equivocats perquè el GR-10 estava per València, fins que em vaig informar que aquesta ruta anava des de Puçol fins a Guadalajara, i que a més continuava fins a Lisboa. Això em va fer pensar en com molaria realitzar tot aquest trajecte de forma ininterrompuda. El problema era que sempre em faltava com una motivació per a fer-ho, per a portar endavant aquesta tasca que em mantindria ocupat com a mínim un parell de setmanes. Al temps vaig conéixer el cas de Noelia. Si bé es cert, als pares els coneixia del poble, però no sabia del problema de la menuda, i quan em vaig assabentar aní a sa casa per conèixer-la. Quan vaig eixir de sa casa coneixent la seua historia i la vida que portaven, vaig decidir que havia de fer alguna cosa per ajudar-los. Eixa va ser la motivació necessària que em va fer plantejar-me aquest repte.

• Quins objectius et vas marcar abans de començar aquesta aventura?

L’objectiu principal era ajudar donant visibilitat a aquest cas i a aquesta família, però mai m’esperava que la repercussió fos tan gran. Veure com de seguida la gent s’ha bolcat per ajudar en tot el que poguera ha sigut fabulós, cada persona era com un petit altaveu, i entre tots estàvem aconseguit que el cas de Noelia i la seua malaltia foren coneguts. Prompte arriba la noticia als periòdics locals i a les xarxes social, es varen succeir les entrevistes i les mencions, i tot es va a donar a conéixer a través dels comentaris de la gent. Una persona ho deia a una altra, aquesta a dues més, i així successivament com una espècie de bola de neu que cada vegada es feia més gran i agafava més força. Des de l’àmbit més humà, m’ha sorprés el fet de vore com en aquesta societat en què ens trobem, on els informatius estan replets de males notícies, allò que jo anava a fer per aquesta xiqueta feia de xispa per encendre la flama de la solidaritat del cor de les persones, que de seguida preguntaven de quina manera podien ajudar.

107

1600 km per noelia

següent poble a un parell de kilòmetres, que pots pensar que això no és res, però quan en portes 60 a les cames per muntanya, quatre més pesen.

• Quina ajuda vas rebre tan a l’hora de plantejar el viatge com durant aquest, i com d’important ha sigut? Continuant amb la pregunta anterior, eixa solidaritat i eixes ganes d’ajudar es varen vore reflectides a l’hora de plantejar el viatge i durant el transcurs d’aquest. En principi jo no tenia vehicle ni lloc on poder dormir, havia parlat en els ajuntaments dels diferents pobles on faria nit per vore si em podien acondicionar sinó el poliesportiu, a algun lloc on dormir. Com va pillar el període d’eleccions, molts ajuntament no van poder confiar-me la seua disponibilitat, així que ens vam plantejar agafar un furgoneta vella que teníem perquè em seguira durant el meu trajecte de llit portàtil per a dormir. Sort que finalment un veí es va oferir a portar ell la seua caravana, i de manera altruista es va agafar una excedència al treball i ens va acompanyar. També he rebut l’ajuda d’un entrenador personal amb qui vaig contactar per a que em preparara i portara la rutina d’entrenaments necessaris per fer front a aquest repte. Van ser uns mesos d’entrenaments super exigents per intentar traure lo millor d’un home 46

108

• Que ens podries dir del repte en sí mateix, com ha anat? Doncs tots els dies començaven d’una manera semblant, jo agafa i carregava la meua motxilla amb allò essencial, entenent per essencial molt de menjar i aigua, sobretot aigua, perquè la més mínima deshidratació pot tirar a perdre tot el treball de preparació. anys, separat, amb 3 xiquetes i un

• Com ha sigut el fet de poder

fum de responsabilitats. Penseu

contar amb el suport de la teua

que jo entrenava entre cinc i sis

família durant tota aquesta

hores diàries durant els 9 mesos que vaig estar preparant-me, així que imagineu com de complicada va ser la logística de preparació del repte, perquè també hem d’afegir que havia de compaginar-ho tot amb el meu treball. Pel que fa a l’alimentació he de dir que també he rebut ajudes, ja que dues empreses es van oferir a posar-me els aliments necessaris dins de la meua dieta vegana.

aventura?

Ha sigut crucial, mon pare no va dubtar en cap moment que em seguiria al llarg de tot el recorregut. Tant ell com el meu veí m’han seguit amb la caravana, el que passava és que com jo anava per sendes de muntanya, a molts llocs no podien accedir així que cada matí acordàvem en quin poble ens trobaríem a la nit. El problema el vam tenir en algunes localitats on no podia accedir la caravana per les condicions del terreny, així que m’avisaven i quedàvem al

Altre aspecte del dia a dia en el qual hem tingut prou sort és la climatologia. Han sigut unes condicions prou bones, tot i que me n’he trobat amb dies a Extremadura de 35 graus, amb totes les fonts seques, i d’altres que hem arribat a estar a menys cinc graus. A aquestes condicions hem d’afegir la demografia del terreny, perquè hi havia trams on es tenien que creuar rius, i ja anaves xopat per a la resta de dia. Totes aquestes condicions junt amb el tema de les lesions, podien fer que les 8 o 9 hores de carrera que tenia programades, es convertiren en 10 o 11 i aleshores es fa dur. Eren

aquests els moments en que tindre suport a prop et feia tirar endavant. En quant al temps de descans he de dir que ha sigut mínim. M’alçava a les 7 per preparar-me la motxilla i desdejunar fort, i ja cap avant unes 11-12 hores entre les parades oblidades per menjar, beure, etc. Arribava al meu objectiu sobre les set o vuit de la vesprada, si tot anava bé, i ja eren moments per a morir-me (ens diu rient). Intentava refrescar-me els peus, dutxar-me i menjar molt per a recuperar-me bé i descansar per a l’endemà, tot i que de vegades em costava dormir perquè em feia mal tot el cos. He de dir que ha sigut molt emocionant, una experiència brutal però que no sé si la tornaria a repetir.

• Quins han sigut els moments més durs durant la travessia? Doncs un dels moment més durs va ser pràcticament al principi, quan al tercer dia a Javalambre em vaig caure i em vaig girar el turmell provocant-me un esquinç. A l’endemà vaig eixir en companyia del meu entrenador i del meu cunyat (qui s’ha fet 600

kilòmetres amb mi), i no podia del mal que em feia el turmell així que els vaig dir que tiraren endavant que ja els agafaria. Em vaig passar plorant tota eixa travessia pensat que anava a tindre que renunciar a tot allò que m’havia costat tant preparar, però em vaig marcar el següent poble com a objectiu immediat, lloc on em plantejaria si seguir o deixar-ho. I així a poc a poc, posant-me xicotetes metes anava fent més lleuger el meu viatge. El treball mental també ha sigut crucial, són moltes hores soles fent esport durant molts dies. Hi havia moments en què no notava el meu cos físicament i sols feia que tirar endavant i endavant. Era com si el meu cervell volguera protegir-me d’allò que de veritat devia sentir per les condicions físiques en les quals em trobava.

• Que et va inspirar a no tirar la tovalla en els moment més durs?

Jo sempre tenia en ment una idea. Ho podré passar millor o pitjor, però quan jo supere aquest repte, s’acaba, tindré temps per a descansar i recuperar-me. En canvi, els pares de Noelia han de seguir

109

1600 km per noelia

lluitant dia darrere dia per traure endavant la seua filla, i no sols ells sinó totes aquelles famílies que tenen alguna persona depenent a casa. Si ells ho fan, com no vaig a fer-ho jo per ells. Eixa idea es repetia cada nit quan intentava descansar abans de continuar.

nim prou, que siga un documental on gent accepte allò que li passa, i el que fa per eixir endavant. Intentar mostrar els aspectes positius que a mi per exemple em va transmetre Noelia el primer dia que la vaig conèixer, que no parava quieta i sempre alegre amb un somriure a la boca. Cosetes que t’omplin de vida...

• Una vegada superat el repte, quin es el teu grau de satisfacció? Esperaves la repercussió que ha tingut? Va ser un moment contradictori. Va ser un moment d’estar ahí dalt, de pensar ho he aconseguit, però ara després d’un temps encara no sóc capaç de considerar tot el que he fet. I per altra banda, el fet de tornar el següent dilluns a la meua rutina, al meu treball i pensar en el que he dit anteriorment, jo ja ho he aconseguit però ells han de seguir perquè aquesta lluita és el seu dia a dia.

• Què destacaries d’aquesta experiència? Ha sigut un punt d’inflexió a la meua vida. M’ha sorprés vore com una persona qualsevol, perquè jo no sóc ningú, pot arribar a fer aquest soroll per ajudar a persones en situacions difícils.

110

• En

referència a l’empresa far-

macèutica que s’ha interessat per la seua gesta i per la malaltia de

Sanfilippo, tar?

Tots tenim algun do, alguna cosa que se’ns dona bé, doncs podem aprofitar-la per fer el bé i ajudar. També m’agradaria destacar la visita que em van fer Noelia i la seua família als pocs dies de caure’m. Vingueren per sorpresa per a dir-me que no continuara, perquè sabien com estava de fotut i lo mal que ho estava passant. Deien que ja havíem fet prou soroll i que ja tenien allò que volien, que la societat fora conscient d’aquesta malaltia, i ho havíem aconseguit.

• Sabem que aquest viatge ha sigut filmat, què ens pots dir d’aquest documental que prompte veurà la llum? En gener he quedat en diverses famílies per a fer les entrevistes i gravar-les, i el que ens coste de muntar, penseu que anem a fer-lo nosaltres, sense un equip darrere de professionals. Vaig a intentar ajuntar i relacionar les entrevistes amb les imatges del viatge que tinc gravades a la GoPro. La idea és que siga un documental fàcil de vore i que motive, que no siga el típic documental on es mostren les misèries, que ja en te-

què ens podria con-

Sí, de fet han sigut dues les empreses que s’han interessat per aquest repte i sobretot per aquesta malaltia. Una empresa de Saragossa que tenia diverses vies d’investigació obertes per a malalties degeneratives, però que aquesta no la coneixien, ha començat a menejar-se per investigar sobre ella. I per altra banda, el cas de Noelia en concret ha cridat molt l’atenció de diversos metges, perquè tot i ser molt major per poder començar un tractament amb ella, veuen que per a l’edat que té, té moltes habilitats que altres menuts amb aquesta malaltia han perdut més aviat.

• Quins nous projectes tens en ment de cara al futur? T’agradaria continuar amb aquesta tasca de conscienciació social i visibilitat?

He de dir que quan em trobava fent el repte vaig arribar a pensar que no tornaria a córrer en la meua vida, i així va ser durant un parell de setmanes. Ara estic tornant a començar a trotar, però en altra mentalitat. He començat a eixir en grup de corredors de muntanya que acompanyen i porten a persones en les cadires de Joëlette, unes cadires adaptades per a aquestes persones amb discapacitats. Ara em motiven més aquest tipus de accions, més enllà de guanyar una medalla o fer un bon temps. I no descarte tornar a fer alguna bogeria d’aquest tipus si es presenta l’oportunitat i ho mereix. A més, animaria a la resta de gent amb ganes d’ajudar a realitzar des de les seues possibilitats accions pogueren donar llum a aquelles persones que més ho necessiten.

• Un missatge per als nostres lectors, en referència a l’esperit solidari i la necessitat de donar visibilitat a malalties menys conegudes com per exemple la

Síndrome de Sanfilippo. No

vull

fer-me

pesat,

però

m’agradaria tornar a incidir en el fet que cada persona està capacitada per a col·laborar de la manera que siga, si no te diners per a donar de segur que hi ha alguna manera d’ajudar, bé estalviant eixos diners a la seguretat social per exemple, per a que siguen destinats a persones que ho necessiten més, o bé fent ús de les habilitats de cadascú per fer que aquest món siga una mica millor. No costa res ser bones o males persones, doncs si hem de triar, perquè no ser bons. Hem d’intentar ser amables i solidaris, perquè aquests sentiments contagien, i tal vegada siga eixa l’empenta que necessite la gent per traure el millor que tenen dins.

111

Associació de Familiars d'Alzheimer de València

Associació de Familiars d'Alzheimer de València (AFAV)

ANA MORÓ N Gerent AFAV

112

L’Associació de Familiars d’Alzheimer de València (AFAV), va nàixer en 1991, fa ja més de 28 anys, quan un reduït grup de valencians va decidir unir els seus esforços per a resoldre dubtes, formular preguntes i donar-se suport, els uns als altres, com a víctimes que eren d’una dura malaltia, el mal d’Alzheimer.

servei i suport a no menys de

Com va escriure el periodista i amic Sr. Francisco Pérez Puche, amb motiu del 25 aniversari de l’entitat: “del treball solidari i constant va sorgir una entitat que ara té més de 3.000 socis i dóna

cions en les quals presta servei

10.000 persones a l’any. Centre de dia, suport a domicili, grups terapèutics per a les famílies, assessorament, informació..... Calor humana i coneixements tècnics es donen la mà al servei dels malalts i dels seus familiars.” “Declarada d’utilitat pública, AFAV ha anat creixent, millorant les instal·latant a València com a Montcada, i impulsant sempre polítiques que milloren la qualitat de vida tant dels malalts com de les seues famílies i cuidadors. Especialistes i

voluntaris es donen la mà en una labor impagable”. Els principals objectius de l’entitat, tots ells plantejats amb un únic fi, el de millorar la qualitat de vida dels afectats són: Proporcionar activitats motivadores, significatives i efectives als afectats per a millorar el seu rendiment cognitiu i minimitzar les conductes psicològiques adverses, així com alentir la deterioració pròpia de la malaltia. De la mateixa manera, són fonamentals totes les accions dirigides a l’assessorament, orientació i suport a les famílies

i els cuidadors. El tercer objectiu

social hem de dir que cada dia

La malaltia d’Alzheimer o les al-

va dirigit al foment de la investi-

és més positiva i un dels millors

tres demències que també trac-

gació posat que serà aquest camí

exemples és l’article que estem

tem, són malalties molt compli-

el que algun dia ens conduirà a la

escrivint a petició d’una falla que

cades tant per al pacient com per

curació de la malaltia. I finalment

ha decidit acostar-se a nosaltres i

als qui estan al seu costat. Des

encara que no menys important

mostrar-nos la seua solidaritat. El

de l’AFAV treballem (sense obli-

ens plantegem un treball constant

sector de la cultura (i conseqüent-

dar ni un moment la duresa de la

de sensibilització i conscienciació

ment el món faller) pot contribuir

malaltia) per a veure-la des d’un

social, que acoste la malaltia a

de manera molt significativa a

costat positiu; el pacient, tot i les

àmbits i sectors que ara puguen

aproximar i donar suport a aquest

seues limitacions encara és ca-

estar aliens a ella. La resposta

col·lectiu d’afectats.

paç de realitzar moltes activitats,

113

Associació de Familiars d’Alzheimer de València (AFAV)

plantejar-se molts reptes i gau-

ma televisiu Got Talent en la seua

dir de moltes activitats. I davant

IV edició aquest mateix any. En-

aquesta important premissa tre-

tre el seu repertori hi ha cançons

ballem sempre quan plantegem

del seu passat musical, molt emo-

accions per als pacients, activitats

tives per a ells, però també hi ha

per als cuidadors o campanyes de

cançons en italià, en anglés que

sensibilització per a la societat. I d’aquesta filosofia sorgeix el cor

aprenen i recorden encara que

“Les Veus de la Memòria”.

semble sorprenent. S’han atrevit amb música rock i amb música

El Cor Les Veus de la Memòria, al

d’U2. No hi ha repte que se’ls re-

qual ja poca gent no coneix, és el

sistisca.

nostre millor baluard per a explicar la nostra manera d’entendre

Quan tenen un concert els nervis

la malaltia. Sorgeix en 2010 a ini-

són inevitables, com ens ocorreria

ciativa d’una estudiant en pràcti-

a tots, però quan sonen els primers

ques que juntament amb el com-

acords, connecten, s’il·luminen els

pany que treballava l’estimulació

seus ulls, apareix un subtil somriu-

musical s’embarquen en una pro-

re i comencen a cantar, els records

va pilot, que després d’aquests

flueixen fàcilment, les lletres però

quasi deu anys d’existència ha donat uns extraordinaris resul-

sobretot les emocions positives

tats, en primer lloc als pacients

tornen a la seua memòria. Així

que han participat en ell com per

funciona Les Veus de la Memòria.

a tots els oïdors (familiars, amics

I és que la música està connecta-

o públic general) que han tingut el plaer d’escoltar-los. En el seu currículum compten amb més de

114

100 concerts alguns d’ells tan rellevants com el presenciat per la Reina Sofia en el Teatre de la Llati-

na en 2015, el concert amb el grup de rock Seguretat Social en 2016 o la seua participació en el progra-

da estretament amb les emocions i ells sempre mantenen intacta la seua memòria emocional.

115

116

117

HARD ROCK

Hard Rock

Hard Rock Internacional compta amb una organització benèfica anomenada “Hard Rock Heals Foundation”, que tracta de supervisar totes les iniciatives filantròpiques de la companyia. Per això cada any a Espanya, així com en la resta d’altres països, cada local se solidaritza amb alguna causa. Ha sigut un honor per a Hard Rock Cafe València brindar suport als qui ho necessiten i col·laborar amb l’AFAV – Associació Familiars Alzheimer València, venent les seues llapisseres solidàries durant el mes de Setembre. És tot un privilegi poder oferir a tots els nostres clients la possibilitat de donar suport a aquesta causa i transmetre un missatge d’esperança i conscienciació als afectats per aquesta malaltia.

118

119

La caixa de joguets Marta Lluch

Cigrons, creïlles, botifarró, arròs… La iaia (‘güela’ com li diguem nosaltres) preparava els ingredients com havia fet durant els 80 anys que portava a l’esquena. Sal, oli, un cap d’alls, tomaca… Fregeix les creïlles, bull l’arròs i… espera, bullir l’arròs de l’arròs al forn? Què està passant? L’Alzheimer es presentava com si fos un net més que acudeix a dinar i distrau a la iaia amb les seues entremaliadures. És una malaltia que es comporta com aquell xiquet o xiqueta que comença a traure els joguets de la caixa i després no els torna a guardar i es comencen a perdre. Al cap d’uns dies apareix un d’eixos joguets perduts de davall del sofà i la iaia comença a contar-me les seues aventures de quan tenia la meua edat. Les nostres conversacions es transformaren en un bu-

120

cle de preguntes i suggeriments. Quina hora és? Vull tornar a casa. Silenci. On estem? Jo puc tornar a casa, baixant pel carrer i creuant la plaça. No vull estar ací. Estic en ma casa? Quina hora és? Silenci. De sobte, tot és el mateix. Jo sóc la seua néta, la seua filla, sa mare i ningú. De vegades pense que no està en cap lloc, només està ací, un cos inert. Què és ‘inert’? Coneixes algun lloc? Ah, sí? Quin? És curiós com aquesta malaltia actua en un segon pla, disfressada de moralitat. Els que encara som capaços de recordar volem oblidar constantment, oblidar situacions, persones, volem esborrar de la ment com si mai haguera succeït o existit. Han passat deu anys i de vegades quasi puc olorar l’aroma del seu menjar, fins i tot diria que quasi puc tocar-lo, però, de cop i volta,

“puf”, es devaneix. Supose que és una sensació pareguda la que ella sentiria quan em contava les seues històries i de sobte apareixia un silenci acompanyat d’una ganyota al seu rostre i els seus ulls deixaven de mirar, perduts en el món sense records de l’Alzheimer. Ja fa anys que va deixar de contar històries, ja fa anys que l’Alzheimer va buidar eixa caixa repleta de joguets que ara estan perduts per la casa, als racons, darrere de les cortines, davall dels mobles. Estan perduts, però estan. En l’espai o en el temps, no ho tinc clar, però estar, estan. De vegades, la seua memòria, transitòriament es desbloqueja i emergeix de no sé on, tal vegada d’un d’eixos racons, i ho fa en forma de mirada o somriure. I en eixe efímer moment, ací està, ‘ma güela’.

121

DECEDARIO

Decedario Diana de Arias

Fundadora & CEO Decedario.

El meu nom és Diana de Arias i sóc ací per a contarte la meua història. La història d’un joc, anomenat DECEDARIO, que va canviar la meua vida i en el present, la de moltes altres persones.

DECEDARIO és un joc de taula terapèutic per a l’estimulació cognitiva. Dirigit a totes les edats i a diferents patologies com: Ictus, Alzheimer, Parkinson, Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), dislèxia i síndrome de Down, entre altres.

122

Des dels 23 anys treballe per a superar les seqüeles d’un Dany Cerebral Adquirit (DCA) que em va obligar a deixar la universitat per una llarga temporada per a enfrontar-me a una operació de vida o mort, i posteriorment a una dura rehabilitació de múltiples seqüeles com caminar, menjar, escriure i fins i tot anar amb bici o amb cotxe. Va ser com tornar a començar de zero als meus 23 anys.

Ara, recuperada, he aprofitat tots els coneixements que vaig adquirir durant aquest llarg viatge i les meues aptituds professionals en disseny per a ajudar a través de DECEDARIO a tots aquells pacients i famílies que, com jo, la vida els ha donat una segona oportunitat. Igual que tu, si no has tingut un cas personal o pròxim, desconeixia què era el Dany Cerebral Ad-

quirit (DCA) fins que em va tocar. Prompte em vaig adonar que no era ni la primera ni l’última persona que li havia succeït això i conéixer les següents xifres em va fer reflexionar. Segons el recent estudi de la Plataforma DCA, publicada en 2018, existeixen a Espanya 655 mil pacients per DCA, cada any es registren més de 100.000 nous casos, segons dades de la Federació Espanyola de Dany Cerebral Adquirit (FEDACE) i a més és la primera causa de mort en dones. Més impactants són les xifres d’Alzheimer a Espanya, més de 6 milions de persones. Un problema sociosanitari que afecta, de manera dual, tant a les famílies com als mateixos pacients.

COM SORGEIX DECEDARIO? Estar dins de les teràpies de rehabilitació de DCA em va permetre detectar la necessitat que existeix de recursos ben dissenyats, adaptats i optimitzats a les necessitats específiques de les famílies i professionals per a un adequat procés

de rehabilitació o aprenentatge. Vaig treballar al costat de l’equip de neurorehabilitacions de l’associació Nova Opció de DCA de València i amb Carla Carvalho, neuropsicòloga i directora de la plataforma Parlem de Neurociència per a crear DECEDARIO.

QUÈ ÉS DECEDARIO? DECEDARIO és molt més que un joc de taula, és un material d’estimulació cognitiva amb múltiples activitats. Més de 40! I consisteix a relacionar diferents imatges amb les seues respectives paraules, síl·labes, lletres i inicials, a la manera d’un puzle, amb un sistema d’autocorrecció per colors per a treballar l’autonomia i la motivació. Podràs utilitzar DECEDARIO dins de les teràpies, en l’associació i a casa amb la teua família, de forma molt senzilla i amb el suport d’una guia didàctica i vídeos d’acompanyament que mostren el desenvolupament de cada activitat. Totes elles estan dividides en

les diferents funcions cognitives com: el llenguatge, la memòria, l’atenció, les funcions executives, les pràxies i les gnosies, perquè et resulte més senzill jugar. DECEDARIO és un projecte universal que ajuda a mantenir un correcte funcionament del cervell, millorar l’autonomia, la qualitat de vida i l’entorn de moltes persones de diverses edats i multitud de patologies com l’Alzheimer.

QUINS SÓN ELS SEUS 5 AVANTATGES? Decedario s’ha dissenyat des de l’inici amb diferents equips professionals tant en l’àmbit clínic com en l’educatiu en diferents disciplines (logopèdia, neuropsicologia, teràpia ocupacional, pedagogia terapèutica i audició i llenguatge) contrastant i millorant els prototips amb grups de persones de diferents edats i patologies fins a arribar a un resultat eficaç. Gràcies a aquesta metodologia, investigació i disseny DECEDARIO ofereix una sèrie d’avantatges in-

123

DECEDARIO

novadors: • Múltiples activitats per a treballar totes les funcions cognitives.

• Guia digital i vídeos totalment detallats per a poder jugar fàcilment.

• Sistema d’autocorrecció per colors que afavoreix l’autonomia i la motivació.

• S’utilitza en grup o de manera individual tant en les teràpies com a casa.

• Adaptable al nivell de cada persona.

COM P OT A J U DA R DEC E DA RI O E N L’AL Z HE I M E R? L’Alzheimer és una malaltia degenerativa. Aquest fet implica que, amb el pas del temps, la persona vaja perdent les facultats per a l’acompliment de les activitats bàsiques de la vida diària. Actualment no existeix cura d’aquesta malaltia. No obstant això, es poden dur a terme diferents mètodes amb la finalitat de pal·liar les seqüeles i entre aquests trobem l’estimulació cognitiva. A més, la malaltia de l’Alzheimer no sols la pateix qui la pateix sinó que produeix uns efectes col·laterals en l’entorn familiar que són una de les peces clau en l’abordatge de la malaltia.

124

DECEDARIO

Malgrat la situació descrita, la cura proporcionada per un familiar és, sens dubte, el més adequat i positiu, ja que afig un plus que està per damunt de qualsevol tractament conegut: l’afecte. Però també és cert que l’afecte, per molt fort que siga, no resulta suficient per a garantir uns mínims nivells de qualitat de vida del pacient, i en l’atenció a una persona amb Alzheimer és bàsic que la tasca no es limite exclusivament a qüestions relacionades amb la higiene i la correcta alimentació del pacient. En la cura cal contemplar el manteniment de l’activitat de la persona malalta, fent possible que l’avanç de la malaltia s’alentisca en el temps. DECEDARIO pretén contribuir a millorar aquesta situació com a suport d’ajuda per a famílies i professionals. Trenca directament amb les barreres i obstacles opo-

sats en l’ús de materials terapèutics i uneix en un únic instrument les eines necessàries per a treballar totes funcions cognitives que utilitzem en el desenvolupament de les nostres activitats del dia a dia. També, millora la salut i el benestar de les persones i les seues famílies generant una atmosfera entretinguda i divertida.

A través de les seues múltiples activitats DECEDARIO contribueix a millorar les tasques de la vida diària, reforça la memòria de treball, el reconeixement, alteracions del llenguatge, la denominació, el raonament, reforça l’autonomia, la planificació, organització i l’orientació temporal, entre altres capacitats, a través de la combina-

ció de les seues imatges, paraules, síl·labes i lletres. Sens dubte, una eina de reforç útil i essencial per a famílies i professors. Avant, descobreix el seu univers!

*Per a més informació visita la nostra web www.decedario.com

125

MINUT ZERO

Minut zero francisco buendia

8 anys, 5 mesos i 10 dies. Sembla una cançó de Sabina, veritat? No obstant això, la realitat d’aquest compte enrere és molt diferent de la de qualsevol de les seues cançons. Minut zero, he decidit titular-ho així perquè va ser l’instant en el qual tot va començar. Aquell minut a la sala del metge en què la vida et torna a pegar una puntada de peu (i això de la puntada ho dic amb experiència...). 8 anys, 5 mesos i 10 dies és el temps que la malaltia de l’Alzheimer va tardar a emportar-se un ser estimat. És el temps que vaig haver de conviure, des del minut zero, amb aquesta dura malaltia. Encara recorde com durant aquells durs anys no podia aconseguir assimilar el que estava passant, encara sent la impotència de veure com un familiar es va deteriorant mentalment i físicament, de com vaig haver de

126

comprendre que les tasques més senzilles poden arribar a ser tota una odissea per a algunes persones o que, simplement, potser no podran realitzar-les. Recorde com si fóra ahir eixos dies en què veia amb impotència com el meu pare no recordava coses tan senzilles com el nom dels estris de cuina o com va deixar de saber utilitzar el comandament a distància de la televisió, però el més desesperant era entendre que ja no sabia arribar a casa pels mateixos carrers pels quals havia passat durant tota la vida amb la seua família i amb els seus amics. Durant tot aquest temps vas observant com aquesta malaltia va avançant a passos de gegant, però segueixes sense assimilar allò que estàs vivint. Eixos són els moments que s’han d’afrontar amb valentia, amb dedicació i amb molta paciència, perquè l’Alzheimer no només s’enduu la vida del qui la pateix, sinó tam-

bé la de les persones que estan al seu voltant. Durant eixe temps se sent la impotència de no poder fer absolutament res, es té la dolorosa experiència de viure que per uns pocs minuts el teu pare no et reconega i sentir com ets per a ell un complet desconegut, una sensació que enfonsa a qualsevol persona, però que no obstant s’ha d’acceptar per poder seguir endavant fins al final. Aquest text no pot descriure ni una mínima part de l’angoixa que se sent tenint a prop aquesta malaltia... Però no és eixe el seu objectiu. L’objectiu d’aquest text és donar suport i encoratjar a totes eixes persones que s’enfronten a la malaltia d’un familiar o d’una persona que estimen, perquè al cap i a la fi, el que més voldrien les persones que ens estimen és que seguim el nostre camí amb valentia i felicitat.

127

Alzheimer’s Disease International (ADI) ha creat un símbol internacional per a representar el moviment mundial de persones i organitzacions que treballen incansablement per a millorar les vides de les persones amb demència i els seus cuidadors i cuidadores. El símbol serà utilitzat per les persones i organitzacions al voltant del món per a posar en relleu el seu compromís amb la causa. Per aquest motiu el podreu trobar al llarg d’aquestes pàgines. El significat del nou símbol és el següent:

“La Vida sencera cap en una Abraçada” 128

129

P oemari

A tu, fill .

Alzheimer Júlia Costa Ha oblidat quin gust tenen les maduixes No recorda el meu nom, ni el seu, ni el de ningú Oblida el temps, l’espai, tot Juga a jocs que em semblen estúpids Per poder recordar el que no recordarà. No recorda el so de la pluja Ni el dia en què es va casar Immers en un somni constant I mentre la memòria va minvant No recorda el soroll de la tardor De mica en mica oblida que tot té un sentit Que jo continuo aquí, lluitant. Perquè no oblidi viure.

130

Quan em faça gran i ja no siga jo, tingues paciència i tracta d’entendre’m. Quan estiga menjant i m’embrute, quan no puga vestir-me, tingues paciència. Recorda les hores que vaig passar ensenyan-te tantes i tantes coses. Si quan parle amb tu repetisc les mateixes històries mil i una vegada, no m’interrompes i escolta’m. Quan eres xicotet, a l’hora de dormir, vaig hacer d’explicar-te el mateix conte mil vegades fins que t’adormies. No em faces passar vergonya ni em marmoles quan no vulga dutxar-me. Recorda els mils recursos que havia d’inventar-me perquè vulgueres banyar-te. Quan comproves la meua ignorància davant les noves tecnologies, sigues comprensiu i no et rigues de mi. T’he ensenyat tantes coses... La més important: a enfrontar-te a la vida. Quan perga la memòria o se m’escape el fil de la conversa, dóna’m el temps necessari per a

pensar i no et poses nerviós. Perquè l’únic que desitge és la teua companyia. Si alguna vegada no vull menjar, no m’obligues. Quan em canse de caminar, dóna’m la teua mà i recorda quant et va costar pegar les primeres passes. I si un dia et dic que no tinc ganes de viure, no t’enfades. Algun dia entendràs que açò no té res a veure amb tu i amb el nostre amor. Tracta d’entendre que, a la meua edat, ja no es viu, es sobreviu. Arribarà el moment que descobriràs que, tot i els meus erros, sempre he volgut el millor per a tu i que he procurat sempre ajudar-te. No has de sentir-te trist, enfadat o impotent per veure’m d’esta manera. M’agrada veure’t al meu costat, tractant de comprendre’m i ajudant-me en estos moments tan durs de la vida. Tal com jo vaig fer amb tu quan iniciares el teu camí. Jo et pagaré amb un somriure i l’inmens amor que sempre t’he tingut.

131

Alzheimer.

Tinc Alzheimer Salvador Riera

Eliseu Ferrero On has anat, benvolgut ésser, que al meu costat estás com si no estigueres? El teu mirar perdut, refreda més que la neu, la teua fragilitat, trenca les pedres. On has anat, diexant-te part a la terra? Seria, per aquell mes de tardor, quan les aus volen a la recerca d’una altra primavera. Amb elles partiria la teua meitat viatgera, l’altra, va quedar al meu costat, com l’au que sense forces, es queda a la calor de llar, mirant volar, el fum per la ximenera.

132

(Guanyador de “El Millor Poema del Món”

en el VI Premi Internacional de Poesia Jovellanos, 2019)

Si em veus i te n’adones que no hi veig, Mira’m Si em veus i te n’adones que no hi sent, Parla’m Si em veus i te n’adones que tartamudege, Escolta’m Si em veus i te n’adones que no et puc tocar, Toca’m Si em veus i te n’adones que em costa moure’m, Mou-me Si em veus i te n’adones que he caigut, Alça’m Si em veus i te n’adones que tremole, Abraça’m Si em veus i te n’adones que plore, Deixa’m plorar Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d’escoltar-me, de tocar-me, de moure’m, d’aixecar-me, d’abraçar-me. I per damunt de tot,no deixis mai d’estimar-me.

133

La reperusió de l'alzheimer en els familiars del malalts V ÍCTOR PR I M O

L’article que a continuació els presente correspon a una investigació realitzada al voltant de la malaltia de l’Alzheimer, i com afecta aquesta a les seues víctimes, però sobretot als seus familiars més propers. Una vegada es va optar per la temàtica de l’Alzheimer com a eix principal del llibret, vaig decidir posar-me mans a l’obra amb aquesta tasca. Al barri del Parc Sant Roc, i al poble de Silla en general, són diversos els casos que es coneixen d’aquesta malaltia, alguns d’eixos casos, persones molt properes a mi. Per aquest motiu al meu cap va sorgir la idea d’aprofitar aquestes pàgines per a rendir homenatge a totes eixes persones lluitadores que havien de fer front a aquesta malaltia. Em vaig posar en contacte amb la gent, i en presentar-los la proposta no ho van dubtar cap moment. Estaven disposats a contar-nos

134

com vivien la situació els cuidadors principals d’aquestes persones malaltes d’Alzheimer. Sempre s’ha dit això que en aquesta malaltia pateixen més els familiars que els propis afectats, i jo volia deixar constància d’aquest fet. Vaig preparar una entrevista, la qual vaig realitzar a 20 persones que vivien o havien viscut aquesta situació, i a continuació vos presentaré els resultats. Però abans de mostrar-vos els resultats d’aquest treball, m’agradaria contar-vos aspectes claus

sobre la malaltia de l’Alzheimer, aspectes que ens seran claus per a entendre les vivències d’aquestes persones cuidadores i els seus familiars afectats. I en primer lloc diré que els efectes que té la malaltia d’Alzheimer en els diferents membres de la unitat familiar, però especialment en el cuidador principal, varien depenent l’edat del malalt. Així doncs, en el moment d’analitzar les entrevistes diferenciarem entre els malalts precoços i els malalts senils.

135

L A R E P E R C U S I Ó D E L’ A L Z H E I M E R E N E L S FA M I L I A R S D E L S M A L A LT S

Q uè hem de saber ? El context sociodemogràfic actual destaca per dos importants indicadors, d’una banda, el significatiu descens de les taxes de fecunditat i d’altra banda, el progressiu augment de l’esperança de vida. Tots dos factors estan produint en els últims anys un envelliment de la població entre els països més desenvolupats, és a dir, cada vegada més persones aconsegueixen edats més avançades. Això ha sigut possible, entre altres causes, pels grans avanços en medicina que han tingut lloc en les últimes dècades. En canvi, fins i tot no s’ha aconseguit trobar la solució per a moltes malalties degeneratives i cròniques, com és el cas de la malaltia d’Alzheimer, la qual posa l’accent principalment entre les persones amb edats més avançades. Els quatre subtipus de demència més comunes en ordre de freqüència són, la malaltia d’Alzheimer, la demència vascular, la demència per cossos de Lewy, i la demència frontotemporal. Però la Malaltia d’Alzheimer (EA) destaca per ser, amb diferència, el subtipus de demència més freqüent, represen-

136

tant fins al 70% del total de casos de demència, i té una major incidència entre la població d’edat avançada. És una malaltia neurodegenerativa de caràcter progressiu que provoca deterioració cognitiva i canvis conductuals, la qual es caracteritza principalment per la pèrdua de la memòria immediata, entre altres símptomes. L’altre grup de malalties esmentades anteriorment, tenen un menor impacte en la població, ja que configuren el 30% restant del total de demències, així i tot són considerades de gran importància. Hem de tindre clar el terme de demència, ja que és un concepte clau sobre el qual versa el present article. Tal com assenyala l’Organització Mundial de la Salut (OMS) “la demència és una síndrome – generalment de naturalesa crònica o progressiva – caracteritzat per la deterioració de la funció cognitiva més enllà del que podria considerar-se una conseqüència de l’envelliment normal. La demència afecta la memòria, el pensament, l’orientació, la comprensió, el càlcul, la capacitat d’aprenentatge, el llenguatge i el judici”.

Segons dades de la Fundació Alzheimer Espanya (FAE), l’any 2012 la prevalença de la demència senil en l’àmbit mundial se situava en 35 milions de persones aproximadament, mentre que a Espanya la xifra es trobava prop de les 650.000 persones. Concretament, la prevalença de les demències varia segons l’edat. Les persones amb edats compreses entre els 65 i 74 anys tenen una prevalença de 4,2%, les persones que tenen entre 75 i 84 anys la prevalença de la malaltia se situa en 12,5%, i finalment, les persones majors de 85 anys posseeixen una major prevalença, 27,7%, és a dir, a mesura que augmenta l’edat, major és la prevalença de demència senil. La malaltia d’Alzheimer es desenvolupa en tres fases o etapes i sol durar entre dos i deu anys, o fins i tot més temps, però cal assenyalar que no totes les persones malaltes segueixen el mateix procés. En la fase inicial o primera fase, la qual a vegades passa desapercebuda, les persones afectades tenen lleus pèrdues de memòria o oblits que al principi passen inadvertits (obliden les seues cites, els noms de persones conegudes, perden els objectes, tenen dificultats per a seguir una conversa, s’equivo-

L A R E P E R C U S I Ó D E L’ A L Z H E I M E R E N E L S FA M I L I A R S D E L S M A L A LT S

quen en els comptes, etc.), però que cada vegada es faran més evidents i influiran en les seues activitats diàries. El seu comportament també es veu afectat, estan més irascibles, pateixen canvis d’humor, depressió, entren en còlera quan s’adonen que han perdut el control dels elements que li envolten, tenen tendència a aïllar-se en entorns que coneix bé, ix menys i no volen veure a amics ni familiars, etc. Comencen a tindre dificultats de comunicació, com per exemple, trobar les paraules adequades per a un context concret, utilitzen fra-

ses més curtes, mesclen idees que no tenen relació entre si, encara que en general segueixen raonant adequadament, i són capaces de continuar duent a terme la seua activitat professional i les Activitats Bàsiques de la Vida Diària (ABVD) sense ajuda, les quals segons l’Immers són “Les tasques més elementals de la persona, que li permeten desembolicar-se amb un mínim d’autonomia i independència, com ara: la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, reconéixer persones i objectes, orientar-se, entendre i executar ordres o tasques senzilles”.

En la fase intermèdia o segona fase la situació s’agreuja, la memòria recent va disminuint progressivament, i es van produint canvis del comportament més significatius, per exemple, no s’acorden el que acaben de menjar, no poden assimilar o comprendre els fets nous, acusen els seus familiars i amics de no visitar-los, poden tindre conductes agressives, pors o al·lucinacions. No obstant això, persisteix el record de fets llunyans encara que els situen malament en el temps en el qual van transcórrer. En aquesta etapa les persones malaltes són més dependents, ja que necessiten supervisió les vinti-quatre hores del dia. La ubicació temps-espai també es veu deteriorada, per la qual cosa tenen tendència a perdre’s fins i tot en trajectes que els són familiars, per la qual cosa sempre han d’anar acompanyats, la qual cosa els fa perdre totalment la seua autonomia. El conjunt de la comunicació amb les altres persones es va fent més difícil, ja que parlen menys, el seu vocabulari s’empobreix, repeteixen sempre les mateixes paraules o frases i les deixen incompletes, responen a les preguntes de forma molt lenta, els costa relacionar i diferenciar conceptes, etc.

137

L A R E P E R C U S I Ó D E L’ A L Z H E I M E R E N E L S FA M I L I A R S D E L S M A L A LT S

Referent a l’àrea motora també es veu afectada, els seus gestos són imprecisos (es corden malament els botons, sostenen malament els coberts…) perden l’equilibri, es colpegen amb facilitat i les caigudes són freqüents, es mouen lentament i necessiten ajuda per a ficar-se al llit o anar al bany. A més, poden aparéixer moviments anormals com a tremolors, contractures musculars o convulsions. En la fase avançada o tercera fase el malalt necessita ajuda permanent de terceres persones per a la seua subsistència, és a dir, es torna totalment inactiu i dependent, fins i tot per a dur a terme les Activitats Bàsiques de la Vida Diària (ABVD) com són menjar, vestir-se, moure’s, higiene i neteja personal,

etc. Tenen dificultats per a reconéixer als seus familiars directes, i respecte al llenguatge, van perdent-lo gradualment, balbotegen i fins i tot perden totalment la capacitat de la parla. El seu humor es torna imprevisible (crida, plora, s’agita...) i no reacciona coherentment davant una situació, ni comprén una explicació. A més, augmenten els problemes de mobilitat arribant fins i tot a romandre en cadira de rodes o postrats al llit, la qual cosa pot provocar infeccions, ulceres o lesions, arribant fins i tot a ser la causa de la mort de la persona malalta.

Q uina és la situaci ó actual ? Com assenyalàvem anteriorment els casos de demència s’incrementen de manera exponencial amb l’edat, sent previsible una autèntica epidèmia en els pròxims anys en l’àmbit mundial a causa del progressiu envelliment de la població que estem vivint, un canvi demogràfic sense precedents. Concretament, s’estima que per a l’any 2050 dos mil milions de persones a tot el món seran majors de 60 anys. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha informat d’aquesta previsió i les possibles conseqüències que pot implicar, en l’àmbit sanitari, econòmic i social. Així mateix, té l’objectiu de conscienciar a la població sobre la demència com un problema de salut pública i defensar que es prenguen mesures com més prompte millor, tant nacionals com internacionals. En l’actualitat, no es disposa de cap tractament per a curar, o almenys, pal·liar els efectes de la malaltia d’Alzheimer, encara que s’estan duent a terme nombrosos assajos cínics amb malalts en fases inicials. De moment, ha quedat demostrat a través de diferents in-

138

L A R E P E R C U S I Ó D E L’ A L Z H E I M E R E N E L S FA M I L I A R S D E L S M A L A LT S

vestigacions que la música té beneficis terapèutics en les persones que pateixen aquesta malaltia, ja que els ajuda a mantenir algunes habilitats cognitives com el llenguatge, l’atenció i la memòria, en fases lleus i moderades, com bé afirma Carmen de Castro, musicoterapeuta especialitzada en geriatria i demències.

E l paper dels cuidadors . Es denominen cuidadores familiars o informals al conjunt de persones, en un 85% dones, que dediquen una important activitat diària a cura de subjectes amb dependències o discapacitats permanents. Suposen un col·lectiu cada vegada més nombrós que fan una tasca necessària (entre un 5 i un 10% dels majors de 65 anys tenen limitacions d’autocura i mobilitat) que, no obstant això, és poc visible i reconeguda socialment.

Q uan l’Alzheimer arri ba abAns d’hora. D’altra banda al ja comentat anteriorment, trobem un altre tipus de demència relacionada amb l’edat d’aparició dels símptomes, la demència d’inici precoç. Per demència presenil s’entén aquella malaltia degenerativa que té un inici precoç al qual es considera habitual, concretament quan els símptomes d’aquesta malaltia comencen abans dels 65 anys, i a més solen desenvolupar-se més ràpidament. És una malaltia poc freqüent, ja que únicament es dóna una proporció entre l’1% i 5% del total de casos amb demència. A més, no s’ha estudiat en profunditat a aquest grup d’edat, ja que són necessàries mostres d’àmplia grandària. Segons les anàlisis i les entrevistes a familiars de malalts precoços, podem observar que el sexe dels malalts d’Alzheimer precoços és equitatiu, ja que el 50% són dones i el 50% són homes, i se situa entre els 49 i 64 anys.

Quant a la figura del cuidador principal, el perfil general és de dona (70%), amb edat compresa entre els 53 i 67 anys (80%) i cònjuge del malalt (70%). Fent referència al diagnòstic de la malaltia es percep un retard considerable al temps en el qual un professional de la salut diagnostica la patologia com a malaltia d’Alzheimer. La major part dels entrevistats (80%) estableix un temps superior a un any, concretament dos d’ells afirmen que van tardar tres anys aproximadament a rebre un diagnostique fiable, havent-se assenyalat anteriorment altres malalties mentals com a depressió o ansietat. Els primers símptomes que van alarmar als familiars i els van portar a sospitar que el seu familiar podia estar malalt o simplement que alguna cosa li ocorria van ser els següents: oblits, distraccions, accidents en la llar o en el lloc de treball, dificultats per a desenvolupar les tasques en l’àmbit laboral, avís a la família des del lloc de treball, distracció o falta d’atenció, perdudes o desorientació, sentiment de tristesa, melancolia o fins i tot depressió, cansament, canvis en els gustos, mort d’algun familiar pròxim que aguditza aquests símptomes.

139

L A R E P E R C U S I Ó D E L’ A L Z H E I M E R E N E L S FA M I L I A R S D E L S M A L A LT S

Fent referència a les necessitats psicològiques i emocionals, els diferents membres de la unitat familiar, tant els cuidadors principals com els que no ho són, pateixen una alteració psicoemocional important en conéixer la malaltia del seu familiar. Concretament en Pel que fa a la situació laboral dels cuidadors principals i si està ha canviat des que el seu familiar va emmalaltir. Una part important dels cuidadors entrevistats (60%) s’han vist obligats a abandonar el seu lloc de treball, reduir la seua jornada laboral o deixar de buscar treball de manera activa, a causa de la malaltia. La resta no l’han fet per diversos motius, bé perquè ja es trobaven anteriorment jubilats o dedicades a les tasques de la llar, perquè econòmicament no li ho poden permetre, perquè no ho consideren necessari, etc. Continuant amb l’anàlisi dels resultats obtinguts en la investigació, podem examinar els canvis perquè aquesta és la persona en la qual recau la major part de les cures i per tant, la que experimenta aquests canvis de forma més intensa. Els canvis patits pels familiars dels malalts i més concretament pel cuidador principal, es

140

poden observar des de diferents nivells. En primer lloc, els canvis socials són molt accentuats en els cuidadors principals de malalts precoços, ja que són persones adultes o joves, en el cas dels fills, amb possibilitats de crear relacions socials i gaudir del temps d’oci, però la tasca de cuidar al seu familiar suposa un obstacle per a això. Aquesta situació s’agreuja quan la persona cuidadora, és dona i cònjuge del malalt, ja que tenen un sentiment de protecció i responsabilitat absoluta cap al malalt. En segon lloc, a escala psicològica els canvis són més evidents per la impressió i la rapidesa de la malaltia en persones joves, en canvi, físicament no s’han detectat repercussions importants.

D’un altre costat, la situació econòmica dels afectats, s’han vist modificades. La persona malalta si estava en actiu ha passat a una situació d’invalidesa amb la consegüent reducció d’ingressos econòmics, i d’altra banda, la persona cuidadora si estava en actiu laboralment, ha d’abandonar el seu lloc de treball per a poder cuidar al malalt, davant l’absència de prestacions socials que li permeten conciliar la seua vida familiar i laboral, amb el que la capacitat econòmica de la família es veu disminuïda considerablement. Pel que fa a la valoració que fan les dones cuidadores sobre la seua qualitat de vida actual és bastant pitjor que la que realitzen els homes cuidadors, ja que afirmen que a més de cuidar al seu familiar malalt, s’encarreguen de les tasques de la llar i algunes d’elles cuiden dels seus néts o fills, segons l’edat de les cuidadores, la qual cosa suposa una càrrega afegida.

el nostre estudi, en la meitat dels casos (50%), principalment són els fills i els cònjuges dels malalts més joves, la qual cosa han precisat de teràpia psicològica dirigida a oferir suport emocional al familiar després del diagnostique i al llarg de l’evolució de la malaltia, suport per a l’acceptació i l’afrontament d’aquesta, maneig en situacions d’estrés, control de les emocions negatives, evitar l’estat de sobrecàrrega dels cuidadors principals, etc. Aquesta ajuda l’han rebuda, acudint als grups d’ajuda mútua que es realitzen setmanalment en AFAV o de manera privada i externa a l’associació. Els familiars que no han comptat amb ajuda psicològica, en alguns casos, no és perquè no l’hagen necessitada sinó per falta de mitjans, fonamentalment econòmics.

Quant als serveis o recursos socials dels quals disposen, tots ells acudeixen al centre de dia d’AFAV, siga en jornada intensiva o en unitat, és a dir, només de matins o de vesprades, a més dels serveis que ofereix l’associació no han gaudit de cap altre servei en relació amb la malaltia d’Alzheimer, excepte un cas en el qual han acudit anteriorment a altres centres de dia privats. D’altra banda, els familiars afirmen que manquen de mitjans de tota mena (humans, materials, econòmics…) per a atendre adequadament les persones malaltes, bàsicament el que demanden són unitats respire per a fi de setmanes o vacances, més suport al cuidador, eliminar barreres arquitectòniques, adaptar l’habitatge a les noves necessitats, servei de logopèdia i/o prestacions econòmiques. Respecte al reconeixement de la Dependència i al catàleg de prestacions socials que es reconeixen en la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència, es constata que entre els malalts precoços tan sols el 60% han sol·licitat el reconeixement de situació de dependència, dels

quals un 40% estan a l’espera de la valoració o de la resolució final, i el 20% els ha sigut denegada, en un cas al·legant que la persona malalta no se’l considera dependent per poder desenvolupar les ABVD, i en el segon cas, per una situació econòmica, ja que entenen que tenen mitjans suficients per a portar les despeses de la malaltia, no obstant això a tots dos se’ls informa del dret a recórrer aquesta decisió. Mentre que el 40% restant que forma el total no ha dut a terme els tràmits necessaris per a rebre aquesta ajuda que marca la llei, per diferents motius: desconfiança en l’Estat, desconeixement dels drets que són reconeguts per llei, falta d’informació, solidaritat amb altres persones que consideren que estan pitjor que els seus familiars, etc. Finalment, els cuidadors de malalts d’Alzheimer no senten cap mena de suport ni protecció per part de l’Estat, ni de les administracions públiques, siguen locals, autonòmiques o estatals. A més, demanen una major inversió per a investigar la cura de l’Alzheimer, ja que consideren que és una malaltia cada vegada més estesa, i de la mateixa manera demanden més recursos i ajudes socials.

141

L A R E P E R C U S I Ó D E L’ A L Z H E I M E R E N E L S FA M I L I A R S D E L S M A L A LT S

Tot i arri bar a hora , mai estem preparats... Tots aquells majors de 65 anys. El perfil de les persones malaltes és: el 60% són dones i 40% homes, i amb una edat que varia des dels 72 fins als 84 anys.

Amb referència al cuidador principal, es constata que el sexe dels cuidadors dels malalts senils és també majoritàriament femení, sent el 70% dones i el 30% homes. La seua edat és molt variable, ja que van des dels 30 fins més de 80 anys, però cal destacar que la meitat d’aquests cuidadors superen els 70 anys. Respecte al parentiu que els uneix a les persones malaltes és de filles (50%) cònjuges (40%), i germana (10%). És bastant elevat el nombre de filles, en tots els casos són dones, que s’encarreguen de la cura de les seues mares o pares, en la majoria dels casos perquè el seu altre progenitor té una edat molt avançada que li impedeix dur a terme aquesta tasca o perquè ha mort. En relació amb el temps que es va tardar a diagnosticar la malaltia es presumeix que la intervenció mèdica va ser ràpida, ja que el 80%

142

dels entrevistats afirmen que es va detectar la malaltia d’Alzheimer en menys de sis mesos, la qual cosa es pot relacionar amb avançada edat dels malalts. Ara bé si parem atenció als primers símptomes que van observar els familiars, aquests són molt similars als dels malalts precoços, ja que al cap i a la fi es tracta de la mateixa malaltia però en edats diferents. Els principals símptomes que van alarmar als familiars van ser els següents: oblits, distraccions i repeticions constants, falta d’atenció, fallades, alteració en el caràcter, comportament anormal, pèrdues en la conducció per zones conegudes. Concretament, un cas dels analitzats destaca per conéixer-se el diagnòstic a través d’un ingrés hospitalari d’urgència a causa d’un greu accident de trànsit que va deixar en coma a la malalta durant diverses setmanes.

D’acord amb els antecedents de la malaltia d’Alzheimer entre els familiars dels afectats es pot detectar que a penes existeix repercussió genètica de la malaltia, ja que només un 20% dels cuidadors principals entrevistats declara que

anteriorment s’hagen conegut altres casos de la malaltia en la seua família. Pel que fa al coneixement que tenien de la malaltia amb anterioritat a tindre un familiar directe afectat, tan sols el 30% afirmen que anteriorment tenien coneixements de la mateixa malaltia, ja que en ser alguna cosa que els quedava lluny no s’havien informat. Els canvis patits pels cuidadors principals juntament amb la resta de membres de la unitat familiar dels malalts d’Alzheimer senil, tant a escala social com en l’àmbit psicològic varien en funció de la deterioració cognitiva i físic del malalt, és a dir, depén de la fase de la malaltia en la qual es trobe, ja que si la persona fins i tot és bastant autònoma, la vida dels seus familiars no haurà canviat massa, mentre que si el malalt té un alt grau de dependència, el cuidador principal es dedica totalment a ell o ella, deixant a un costat les relacions socials i les activitats d’oci que realitzava amb anterioritat, la qual cosa canvia per complet la seua vida. Quan els cuidadors principals són homes i cònjuges de les malaltes es veuen obligats a ocupar-se de

143

L A R E P E R C U S I Ó D E L’ A L Z H E I M E R E N E L S FA M I L I A R S D E L S M A L A LT S

les tasques de la llar, i en moltes ocasions per primera vegada, ja que abans era la dona la que s’encarregava de realitzar-les, per la qual cosa aquesta situació suposa per a ells un doble esforç. Quan les cuidadores principals són filles en alguns casos han traslladat als seus pares al seu domicili familiar per a cuidar d’ells, ja que es troben en una fase avançada. Pel que fa a la situació econòmica, les persones en gran part són pensionistes, i afirmen que la malaltia també els ha suposat un cost

144

econòmic, a part de les mateixes despeses de l’associació, en molts casos han hagut d’adaptar l’habitatge a les noves necessitats de la persona malalta, tenen a una empleada de la llar o una cuidadora professional, necessitat de comprar una cadira de rodes o caminador, despeses en medicaments, etc. Quant a la qualitat de vida, podem observar com existeixen clares diferències en funció que parentiu tenen amb el malalt. Quan els cuidadors són els cònjuges, aquests declaren que la seua qualitat de vida ha empitjorat notablement

tant psicològicament com físicament, que a més s’aguditza per l’avançada edat dels cuidadors. Mentre que quan les cuidadores són les filles dels malalts no consideren que la seua qualitat de vida s’haja vist massa afectada, ja que solen comptar amb el suport de les seues parelles, fills i germans. Respecte als serveis o recursos socials que gaudeixen els familiars en relació amb la malaltia del seu familiar, hi ha un 50% que acudeixen a teràpia psicològica de manera privada i un altre 50% els que no han requerit aquest tipus d’ajuda.

L A R E P E R C U S I Ó D E L’ A L Z H E I M E R E N E L S FA M I L I A R S D E L S M A L A LT S

Pel que fa al reconeixement de la situació de dependència per part de l’Administració Pública d’acord amb el que estableix la Llei 39/2006, de 14 de desembre, el 60% d’ells afirmen haver tramitat la sol·licitud d’aquesta ajuda, dels quals només un 10% la rep, concretament se li ha concedit el recurs de centre de dia, un 30% es troba a l’espera de la valoració, un 10% ja ha sigut valorat i esperen la resolució final, i un altre 10% li ha sigut denegada l’ajuda per raons econòmiques. D’altra banda, el 40% restant, ni tan sols ha realitzat la sol·licitud, en la major part dels casos per desconfiança en el sistema o per falta d’informació sobre aquest tema.

Al cap i a la fi... S’ha pogut demostrar que aquesta malaltia influeix de manera diferent als cuidadors principals atenent a l’edat en què apareixen els símptomes en les persones afectades. A partir d’aquest estudi, ens

hem adonat que el pacient és una persona i per tant el fet d’estar malalt no lleva la seua dignitat. Per un altre, cal destacar el costat positiu de la malaltia, ja que els familiars al llarg d’estar curant al malalt, enriqueixen el seu nivell afectiu i adquireixen o potencien diverses qualitats com ara la paciència i la sensibilitat, aspectes que a causa de l’individualisme, al consumisme i a la insolidaritat no s’aprecien en la societat actual. Simultàniament, com hem pogut comprovar, la malaltia d’Alzheimer és una malaltia desconeguda. D’una banda, quant a la ciència, existeix incertesa sobre l’etiologia d’aquesta patologia, ja que els científics es mouen en el camp de les hipòtesis. D’altra banda, es percep una ignorància generalitzada en la societat sobre la realitat de la malaltia, atés que només s’interessen aquelles persones que la pateixen de primera mà. De fet, les associacions estan enfocades als familiars, per tant no hi ha una

implicació total dels ciutadans. Així mateix, hem observat que el Govern no du a terme les suficients mesures per a alleujar la càrrega econòmica que suposa aquesta malaltia per a les famílies, sent aquestes les que assumeixen la immensa majoria de les despeses econòmiques. Això es pot deure al fet que aquesta malaltia és una demència senil que afecta, en aquest moment, a un xicotet percentatge de persones que no fan grans aportacions econòmiques a l’Estat. No obstant això, el progressiu envelliment de la població fa preveure un increment subsegüent de les demències a tot el món. Per a reduir les possibles conseqüències que aquest fet suposarà, el govern ha de prendre les mesures necessàries per a reduir l’impacte sociosanitari d’aquesta patologia, com per exemple, fomentant les investigacions. És el moment d’actuar. És el nostre problema, el nostre repte, la nostra responsabilitat.

145

FOS A NEGRE

Fos a negre. MARTA LL UC H L’ésser humà sempre ha intentat d’alguna forma a través de les arts en general (literatura, música, pintura, cine, arquitectura…) conservar el seu present, passat i futur. Gràcies a l’art en tots els seus vessants recordem etapes i dates que mai hem viscut i llocs on mai hem estat. Així, l’art adquireix la capacitat de conservar quasi qualsevol cosa, inclòs l’oblit. Actualment, el mitjà audiovisual és una de les nostres eines principals per a escriure la història i donar visibilitat a molts temes socials. Entre ells, trobem les malalties mentals i, en concret, l’Alzheimer, un tema a menut tractat en pel·lícules, documentals, reportatges, dibuixos animats, curtmetratges, etc. Pel seu propi llenguatge narratiu, l’audiovisual ofereix moltes possibilitats per a mostrar una malaltia mental mitjançant diverses tècniques i recursos narratius. A continuació, exposem tres peces audiovisuals que ens apropen als sentiments que viu una persona amb Alzheimer. Alerta spoiler.

146

Il·lustració 1. Fotograma del curtmetratge “Undone” (Hayley Morris, 2009)

Imaginat estar en una barqueta en mig de la mar pescant i que la canya de pescar siga el pensament. Ací, assegut, esperes que allò que penses acabe sent pescat. Però, i si no hi haguera peixos a pescar? En el curtmetratge Undone (Hayley Morris, 2009) un ancià a la deriva comença a pescar objectes, però aquests es desfan entre les seues mans només tocar-los. Es tracta d’una obra d’animació feta amb la tècnica stop motion, que consisteix a donar moviment

a uns personatges estàtics mitjançant una sèrie d’imatges fixes, fotografia a fotografia. L’animació ofereix la possibilitat de narrar qualsevol història pel seu caràcter propi; és a dir, es pot dibuixar tota mena d’objectes i situacions, modelar el que vulgues amb plastilina o generar-ho tot per ordinador. Les possibilitats es converteixen en infinites, i aquesta animació és només una d’elles. Al cap i a la fi, l’Alzheimer es converteix en un sense sentit per al malalt o

la malalta, i aquesta animació de caràcter surrealista aconsegueix que tots els elements (disseny de personatges i escenaris, música, so, il·luminació...) s’enreden entre ells creant una atmosfera d’incertesa i soledat on el protagonista, en el seu mar de records, va trobant el que queda d’ells, sent, gran part, records de la seua infància. Podeu trobar el curt en el canal de Vimeo de Hayley Morris amb el títol Undone, o també utilitzant el següent codi QR.

qr Undone

Com hem vist en el curt anterior, els malalts d’Alzheimer solen evocar més els records de la seua infància. Aquest spot realitzat per a la campanya Regala Memòria de la Fundació ACE, Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center, per al Dia Mundial de l’Alzheimer l’any 2018, també fa servir aquesta relació amb la infància, però d’una manera completament diferent. Veiem a una xiqueta i a sa mare esperant en una estació. “Vull xocolate” al que la mare

respon: “Acabes de menjar-te un bombó ara mateixa”. “No és veritat”. Així comença aquest curt que acabarà mostrant un episodi de desorientació, molt comú en aquesta malaltia. En menys de dos minuts, una situació quotidiana i un simple reflex, aconsegueix transmetre el que buscava. Podeu veure’l al canal de Youtube de la Fundació ACE amb el mateix títol de la campanya o mitjançant el QR adjuntat.

Il·lustració 2. Fotograma del spot per a la campanya Regala memòria (Fundació ACE, 2018)

147

FOS A NEGRE

qr REGALA MEMORIA

cabem amb el curtmetratge Absència de Ramon Moreno i Senina Moreno amb Claudi Ferrer com a protagonista, projectat al centre cultural Carmen Valero de Silla el passat 21 de novembre de 2019. Miquel, com cada dia, es prepara per a eixir al carrer. En sa casa no hi ha fotografies, tampoc records, ni cap indici de vida familiar. Però, quan es dirigeix cap a la porta de casa, comença la seua gran odissea. Aquest curt empra diverses tècniques audiovisuals per a posar a l’espectador en la pell del protagonista. Ràcords de pla, muntatge de vegades desordenat i, per descomptat, una excel·lent interpretació per part de Claudi Ferrer que ens fa creure la

148

Il·lustració 3. Fotograma del curtmetratge “Absència” (Ramon Moreno i Senina Moreno, 2019)

veritat dels seus ulls. En el cine “fallada de ràcord” fa referència a ‘un error en la il·luminació, en el vestuari, en el moviment del personatge, etc. que condiciona a la continuïtat cinematogràfica’. Per exemple, si el personatge porta unes ulleres i en el següent pla ja no, sense res que ho justifique, estaríem parlant d’una fallada de ràcord en el vestuari. Si el personatge està caminant d’esquerra a dreta, en el següent pla el personatge deu seguir eixa mateixa direcció per a no perdre continuïtat i evitar provocar confusió en l’espectador. Però, de vegades, quan la intenció és precisament crear confusió i

desorientar, les fallades de ràcord es converteixen en una eina narrativa carregada de significat. En el curt Absència és un recurs narratiu recurrent durant quasi tot el metratge i transmet per complet l’angoixa, la incertesa…, aconseguint completament que l’espectador empatitze i entenga com pot sentir-se una persona afectada. L’audiovisual no s’oblida de l’Alzheimer i intenta remoure alguna cosa dins nostra per a fer-nos ser conscients de la fragilitat de l’ésser humà i la facilitat amb què podem perdre el més preuat en un etern fos a negre: els records.

149

TOT UN ANY FALLER 2019

“Sent molt tindre Alzheimer. No suporte la idea que la meua malaltia anirà empitjorant cada vegada més, no suporte la idea que algun dia et miraré, miraré eixe rostre que tant ame, i no sabré qui eres...” “Siempre Alice” (2007), Lisa Genova

TOT UN ANY 150

151

TOT UN ANY FALLER 2019

Tot un any faller 2019 GENER

FEBRER Aquest mes i com a preàmbul del mes per excel·lència per als fallers i falleres, l’activitat a la nostra comissió no va a parar.

Feliç any nou! Després de les vacances nadalenques, arriba el moment de retrobar-se a la porta del casal i recordar que una vegada començat l’any, queden escassos tres mesos per tornar a viure unes noves falles. I ja va tot de carrereta. Arriba el temps de treballar de valent per tal que al mes de Març tinguem una setmana fallera d’altura. El casal torna a obrir les seues portes, et retrobes amb la gent i et saludes com si fera anys que nous haguéreu vist. Loteria de nadal, sorteig del xiquet, cavalcada de reis... Comencem a calfar motors.

152

El dissabte 2 de febrer vam celebrar el sopar homenatge als nostres Fallers d’Honor. Una nit d’harmonia al costat d’eixes persones que de manera desinteressada col·laboren amb la nostra comissió. Per aquesta ocasió vam traure les nostres millors gales i ens desplaçarem fins al saló San Patricio d’Alginet per sopar i gaudir d’una nit de festa, que vam allargar fins a la matinada. El cap de setmana següent va tindre un ritme frenètic, d’eixos que ens agraden. El dissabte 16 va tindre lloc la presentació del Llibret de les Falles del 2019. En la que amb un vídeo vam mostrar a la comissió el contingut d’aquest. Titulars que cadascun dels articles que el componien van fer que els fallers i falleres els desitjaren tindre a les seues mans. Un llibret dedicat a la inclusió social dels diferents col·lectius de la societat actual. Un llibret on podíem conéixer de prop com vivien les falles les persones amb discapacitat, com la societat estava avançant en el reconeixent de la diversitat, quin paper tenien les falles a l’hora d’afavorir aquesta inclusió. Una app anomenada veig la falla perquè les persones amb discapacitat visual es pogueren fer a la idea, una persona amb sexe masculí desfilar amb una indumentària

TOT UN ANY FALLER 2019

associada al sexe femení en una ofrena, una associació de persones amb discapacitat auditiva amb comissió fallera... L’endemà, la delegació de festejos va organitzar un dinar al casal. Diumenge i paella, un clàssic. Però ens tenien preparada una sorpresa. Tots els fallers i falleres vam participar en un Lipdub que fou tot un èxit a les xarxes. A l’enllaç podeu veure el resultat.

INTRO LIPDUB

El divendres 22, després de sopar al casal, ens vam dirigir cap a les cases dels nostres representants per fer la penjà de banderes, i començar a donar color al barri amb el nostre escut. A més, els nostres representants ens van preparar un piscolabis com a bons amfitrions. Si el cap de setmana passat fou frenètic, aquest no vull ni contar-vos. El dissabte 23 va tindre lloc la primera festa de la setmana fallera, la temàtica d’enguany era Visca Mèxic! Al casal tot eren disfresses d’allò més peculiars: catrines, mariachis, lluitadors... tot i que curiosament el premi a la millor disfressa va ser per a un Donald Trump que es va presentar. I sense quasi temps per a descansar el diumenge dia 24 ens vam dirigir al cap i casal per tal d’assistir a la tradicional Crida. Un acte al qual alguns fallers i falleres de la nostra comissió porten assistint durant anys. En aquest es crida al món sencer perquè vinguen a conéixer i a participar de les Falles, a veure els grandiosos monuments, a escoltar una mascletà, a ballar als passacarrers, emocionar-se amb l’Ofrena i a quedar-se bocabadats mirant el foc de la nit de la Cremà.

153

TOT UN ANY FALLER 2019 MARÇ El dia 2 el casal de nou es va omplir de gom a gom, ja que se celebrava eixa mateixa vesprada la Cavalcada del Pregó i s’havien de posar les carrosses a punt per a lluirles davant de tot el poble. INTRO GALA 2019 Personatges de l’espai sideral, xinesos, superherois i superheroïnes, entre altres, desfilaven davant la carrossa dels màxims representants on Tamara, Sofia i Fernando gaudien passejant pels carrers de Silla. En arribar a la plaça del poble, tots tres junt amb Víctor van pujar a l’Ajuntament per brindar amb la resta de comissions, i per sentir cridar a les Falleres Majors de Silla a tota veu que les Falles del 2019 havien arribat i que era el moment de sortir al carrer i gaudir al màxim de la nostra festa.

El matí del dimarts dia 12 els nostres representants van anar fins a la Diputació de València per acudir a la recepció que cada any ens tenen preparada. A partir del dia 5 van començar els berenars i sopars al casal, vesprades i nits interminables on no es veien les ganes de tornar a casa, sinó d’estar durant hores a la nostra segona casa, el casal. I a partir d’ací

TOT UN ANY FALLER 2019 Cal destacar d’entre totes les activitats que es van realitzar, la nit de la tradicional gala. Enguany ambientada en anuncis publicitaris. El dissabte 9 va tindre lloc una gala que any rere any va agafant més protagonisme a la nostra comissió. A la Gala 2019 els protagonistes van ser els mateixos fallers i falleres que durant setmanes van preparar un fum d’anuncis per a optar als diferents premis que va proposar la delegació. Tot un èxit a una nit en la qual vam riure moltíssim i van descobrir la cara més artística dels nostres fallers. Activitats que vam haver-hi de compaginar amb els actes oficials. La plantà del monument gran de la mà de Josué Beitía, i la del monument infantil, obra de Manolo Rubio, que van tindre lloc durant els dies 13 i 15, respectivament. La nit d’albaes que organitza Junta Local Fallera, en la que els cantors dedicaren unes boniques paraules a la comissió i

als màxims representants. L’entrega de premis a la plaça del poble el dia 17, que va comptar amb la novetat del passacarrer que van realitzar la mateixa vesprada per lluir els premis amb la indumentària valenciana pels carrers del nostre barri. L’Ofrena que el dia 18 vam realitzar per oferir el ram a la nos-

L’endemà va tindre lloc la inauguració de l’exposició del Ninot a la Nau de la Cultura. Allí es donaren a conéixer els ninots, tant infantils com grans, que cadascuna de les comissions va presentar com a ninot indultat. En acabar ens vam dirigir al Carmen Valero per fer l’entrega de recompenses que atorga la Junta Central Fallera als fallers i falleres per la seua tasca al servei de les Falles. El dia 11 vam anar fins al Palau de les Arts Reina Sofia per tal d’arreplegar el banderí del premi 37é que ens va atorgar la Generalitat Valenciana per la promoció i ús del valencià al nostre llibret de les Falles del 2019. Els nostres màxims representants van recollir dit premi de mans de la Fallera Major de València i en arribar al casal ho van celebrar amb tota la comissió.

154

no van parar les activitats a la nostra comissió. Entrega de recompenses, concurs de paelles, mascletà nocturna, disc-mòbils, passacarrers, despertades, una gran quantitat de propostes per fer que les Falles del 2019, foren inoblidables.

155

TOT UN ANY FALLER 2019

TOT UN ANY FALLER 2019 tra geperudeta. Un grapat d’actes que van culminar la nit de la Cremà. L’hora que va marcar la Junta Local Fallera, Sofia López i Picó, Fallera Major Infantil, junt amb el seu germà i president, Fernando López i Picó, li botaren foc a la falleta que durant una setmana va estar plantada a la porta del casal. En acabar vam sopar al casal i vam brindar una vegada més per les Falles del 2019, per tot seguit fernos tots junts la tradicional foto abans de la Cremà. Així, Tamara Simeón i Catalán, Fallera Major 2019 junt amb el seu president, Víctor Primo i Centeno, van encendre la metxa que minuts després convertiria la falla en cendres. Mentre ens aixecàvem les llàgrimes dels ulls perquè acabaven les Falles del 2019, ja no féiem altra cosa que pensar en les pròximes, ja que començava un nou any faller, el de les Falles del 2020.

ABRIL Després d’un xicotet descans i recuperats de la setmana de Falles tocava posar-nos en marxa per al següent exercici faller, i com cada any, vam tindre l’elecció de president. El dia 5 reunits al casal va tindre lloc la reunió, potser més important de tot l’any, on es tanca un exercici per poder començar un nou. D’eixa manera, es va fer l’elecció del president per a les Falles 2020, eixint elegit José Hernández i Prades. Després d’unes paraules d’agraïment a Víctor pel seu treball, José ens va dedicar unes paraules com a nou president com ja va fer en la seua primera etapa com a president, i en acabar vam brindar tots junts per donar-li l’enhorabona a José i desitjar-li el millor en aquesta aventura. El dia 13 era moment perquè tots i totes tornarem a ser fallers amb una gran festa de l’Apuntà. Com ja és tradició a la nostra comissió des de bon matí ens vam ajuntar al casal per tal de gaudir durant tot el dia de les activitats que tant la delegació d’infantils com festejos, havien organitzat per començar amb força el nou exercici faller. Quint i tapa, paelles, unflables, passacarrer, DJ...

No obstant això, tot i que les Falles 2019 havien finalitzat per a nosaltres, encara teníem un acte pendent, perquè com és tradició, el dia 30 de març vam anar fins a Torís per tal de participar en l’Ofrena convidats per la Comissió de l’Avinguda de les Corts Valencianes.

156

157

TOT UN ANY FALLER 2019 Isabel Cordellat i Villalba va ser elegida com a Fallera Major, mentre en l’apartat infantil van resultar escollits: Sofia López i Picó com a Fallera Major Infantil, repetint en aquest càrrec, i Ximo Sáez i Navarro com a President infantil. Tot seguit vam alçar les nostres copes per brindar pels màxims representants i desitjar-los que visquen el millor any de les seues vides junt amb la resta de comissió.

El 15 d’aquest mes va ser elegida com a Presidenta de Junta Local Fallera, Raquel Gradolí i Guillem, membre de la nostra comissió. Des d’ací volem donar-li l’enhorabona a Raquel per la seua reelecció com a presidenta per tercer any consecutiu. El dia 25 la delegació d’infantils va preparar una vesprada pasqüera perquè els xiquets i xiquetes de la comissió gaudiren jugant als jocs populars de la nostra comarca i menjant, naturalment, llonganissa, mona de pasqua i ou bullit. L’endemà vam tindre l’elecció de les qui seran les màximes representants de les Falles 2020 i d’eixe xiquet que acompanyarà les nostres falleres majors a cadascun dels actes les componen.

158

L’últim dia d’aquest mes vam sopar amb uns convidats d’excepció, els nostres abonats, ja que va tindre lloc la firma de contractes. En primer lloc va signar el contracte “el Dimoni”, pirotècnic per a les pròximes falles. Després va ser Manolo Rubio, l’encarregat de fer nostra falleta infantil, el que va signar. Tot seguit va ser Josué Beitía, artista del nostre monument gran, qui va signar el seu contracte. I per últim va ser la xaranga “El Marejat” la que va signar amb la nostra comissió per animar les Falles del 2020.

TOT UN ANY FALLER 2019

MAIG Continuant amb la dinàmica dels mesos anteriors, el dia 4 la delegació de festejos va organitzar la festa flamenca, aprofitant els dies de festa gran a Andalusia, lloc d’origen de moltes de les famílies que componen el barri. Berenar per als infantils, actuació del grup DANSART de Silla, masterclass de rumba... Tot amb una gran quantitat de fallers, falleres i gent del barri vestida per a l’ocasió.

El dia 25 d’aquest mes quan els nostres màxims representants feien acte de presència al Besamans a la Verge de Desemparats que organitza Junta Central Fallera. Jose, Tamara, Sofia i Fernando van poder conéixer la història de la “Geperudeta” i participar en aquest acte amb tant de sentiment.

En acabar es van presentar davant tota la comissió els esbossos de les dues falles que ocuparan el carrer les pròximes festes falleres. Cal destacar que abans de sopar vam plantar com cada any la creu de maig a les portes de l’Església del barri. Amb un castell de focs artificials cortesia del nostre pirotècnic i amb els veïns com a espectadors, posàvem la creu al nostre barri.

159

TOT UN ANY FALLER 2019

JUNY

JULIOL

La demanà oficial a casa dels màxims representants, es va realitzar el cap de setmana del 8 i 9 de juny, coincidint amb la disputa del campionat de truc i parxís organitzat per la Junta Local de Silla.

El dissabte 7 un autobús carregat de falleres i fallers feia camí fins als tallers on estaven creant-se els monuments de les pròximes Falles. De la mà de l’artista, Manolo Rubio, i després d’un bon esmorzar, vam poder conéixer a la perfecció el procés de creació d’una falla infantil, per endinsar-se un poc més tard en el taller de Josué Beitía per veure com li donava forma a la falla gran de les pròximes festes falleres.

A més, a aquest mes es va celebrar una festa especial per a nosaltres, ja que és la festa de la província germana, Sant Joan. Com cada any la nostra comissió organitza un gran dia en honor a aquesta significant festa. En primer lloc, després de sopar a la fresca a la porta del casal la vespra del dia de Sant Joan, la delegació d’activitats artístiques va organitzar una versió del mític joc de televisió 1, 2, 3 responda otra vez per amenitzar la nit i començar a fer gana, perquè la festa grossa s’anava a produir l’endemà. Cap a les 19:00 de la vesprada del dia 23, ens vam reunir fallers i falleres a la porta del casal, on ens estava esperant un autobús per portar-nos a la platja del Perelló per gaudir d’una nit de Sant Joan màgica.

Tampoc podia faltar una festa dedicada a eixe moment en què comencem a lluir camisetes de mànega curta, bermudes i sandàlies, el dia 29 arribava el moment de celebrar la Summer Party. Els carrers del nostre casal es van omplir d’unflables i aigua on tant majors com xiquets van poder gaudir i refrescar-se durant tot el dia. Com no, va haver berenar organitzat per la delegació d’infantils que van animar als més menuts a realitzar tota mena d’activitats. A la nit i com que la cosa s’allargà, vam sopar al casal per continuar celebrant que l’estiu ja havia arribat.

El dia 20 va arribar el moment per fi tan esperat per als que serien en pocs mesos els màxims representants. Aquest dissabte va tindre lloc l’acte de Proclamació, on es van donar a conéixer a la resta de comissions i a tots els convidats, els que serien els protagonistes de la Falla Parc Sant Roc durant l’any 2020. L’acte es va celebrar a un lloc especial per a la comissió, al parc que porta el nostre mateix nom, al centre del nostre barri. Després que Jose, es dirigira a tots els presents com a nou president de la comissió, i que aquest rebera un obsequi dels seus vicepresidents, vam conéixer a Isabel i Ximo qui amb il·lusió i nervis, van gaudir dels seus primers moments sobre l’escenari. A més vam reconéixer, per segon any consecutiu a Sofia com a Fallera Major Infantil. En acabar, tots junt vam gaudir a la terrassa de l’església del barri d’una gran picadeta en la qual vam brindar per ells i per les Falles del 2020.

160

161

TOT UN ANY FALLER 2019

AGOST

SETEMBRE

OCTUBRE

El dissabte 3 va tindre lloc la gran nit de Falles a la plaça del poble. Com cada any la Junta Local Fallera va organitzar aquesta magnifica vetlada en la que vam sopar a la plaça, per tal de veure com cada comissió presentava els seus grups de playbacks. Grups infantils i majors donaven pas a la diversió de tot el poble amb les seues grans actuacions.

El dissabte 28 va tindre lloc l’acte de la Nit del Món Faller, un acte organitzat per la Junta Local Fallera on totes les comissions de Silla es van ajuntar a la Nau Jove per a gaudir d’una agradable nit fallera.

A conseqüència de les adverses condicions climatològiques, no es va poder realitzar la festa del mig any el cap de setmana del 15, com estava previst, així que la delegació de festejos va decidir ajornar l’esdeveniment fins al dia 5 d’Octubre.

El dia 6, com a motiu del dia gran de Silla, els nostres representants, Jose, Tamara, Sofia i Fernando, van participar en la processó en honor al Santíssim Crist, que acabà, naturalment, amb la tradicional Carxofa a la plaça del poble. En acabar, la nostra comissió va organitzar, al mateix emplaçament que l’any anterior, una festa perquè els veïns del poble acabaren el dia tan esperat per a la gent del nostre poble. Al cap de pocs dies va començar la setmana taurina i amb ella el treball per a la nostra comissió. Com des de ja fa molts anys, vam estar al bar de la plaça de bous. Dies en els quals matins, vesprades i nits, fallers i falleres de la Falla Parc Sant Roc treballaren de valent per fer que la comissió tinga l’oportunitat de créixer cada any més.

Es van entregar els trofeus de truc i parxís organitzats durant els mesos d’estiu. Els representants de les 6 comissions falleres van replegar els trofeus pel joc i el treball realitzat pels fallers i falleres durant el campionat. Cal destacar que els nostres fallers Paco i Salva Bataller van rebre el corresponent trofeu com a la millor parella de truc.

Aquell dia al nostre casal tornàvem a sentir-nos com si es tractara de la setmana fallera. Despertà, esmorzar, dinar, berenar, sopar i... festa. Un dia al complet en companyia de tots els fallers que van omplir el carrer des del matí, mentre la comissió infantil muntava la falleta que a l’hora indicada per les delegacions ploraria en flames quan els nostres representants li botaren foc. Tant la comissió major com la infantil van poder gaudir d’aquest gran dia, on la passió per la nostra festa va fer que passàrem un dia de casal en tota regla, desitjant que els 6 mesos que quedaven per a les següents passaren volant. El diumenge dia 20 van ser presentades les Falleres Majors de Silla per a les falles del 2020. Un acte d’exaltació que va tindre lloc al Centre Carmen Valero i on la nostra comissió no va dubtar en assistir junta a la resta de comissions falleres de Silla.

Després d’una setmana de treball frenètic ens agafarem unes més que merescudes vacances.

162

163

TOT UN ANY FALLER 2019

El dissabte 26 va tindre lloc la primera presentació al nostre poble, donant així inici, a una successió de setmanes intenses on l’ambient faller omplirà el nostre poble. L’últim dia d’aquest mes es va celebrar la nit de Halloween. Els xiquets i xiquetes de la comissió amb les seues disfresses més terrorífiques van berenar al casal, ambientat per a l’ocasió per a després anar per les cases fent el tradicional truc o tracte.

I així arriba el gran moment de l’estrena, després de tota una setmana ficant a punt la Nau on tenia lloc la presentació, el dissabte 16 de vesprada començava el passacarrer des del qual vam anar fins a casa de Tamara, Fallera Major del 2019, per a qui començava el seu final. Tot seguit continuarem fins a arribar a casa d’Isabel, Fallera Major 2020, en qui podíem apreciar a primera vista, els nervis a flor de pell.

identifiquen tant la falla, amb l’estendard, com la comunitat, amb la senyera, van pujar el nostre president José Hernández i la Fallera Major del 2019 Tamara Simeón. No vam haver d’esperar per viure un dels moments més especials de la nit, ja que arribava el torn d’Isabel, qui brillant va intercanviar unes paraules amb Tamara abans que aquesta li fes imposició de la banda que l’acreditava com a Fallera Major de la Falla Parc Sant Roc de l’any 2020. Una vegada acomiadats de Tamara, arribà el torn d’eixe grup de dones que formen la cort d’honor, a qui Isabel com a Fallera Major va col·locar la seua corresponent banda. Tot seguit va arribar el torn dels homes que formen la comissió masculina, i acabant pels vicepresidents arribarem a altre dels moments més emocionants de la nit, el moment de veure com intenses hores de treball es converteixen en tota una realitat.

Arribàrem a la Nau Jove, una nau jove engalanada per l’ocasió amb motius marins realitzats amb materials reciclats, perquè el públic poguera anant intuint cap on anava a enfocar-se la presentació. De la mà de les conductores de l’acte, Marta Hernández i Cynthia Domènech, va començar l’acte, i ho va fer per tot l’alt. Una vegada estaven els símbols que

Després d’un impactant vídeo que mostrava la cruel realitat dels nostres mars i oceans, i d’una espectacular coreografia que representava l’agonia d’aquests, i la seua necessitat de regenerar-se per mantenir la vida, va aparéixer radiant Isabel travessant el Sol i la Lluna, mantenidors de l’equilibri, per cornar-se com a la nostra regina.

NOVEMBRE La nostra comissió comença a donar-ho tot. Últimes mans de pintura, últims retocs amb purpurina, últimes passades amb la màquina de cosir i sobretot assajos, assajos i més assajos. Llevem hores a la son i les fiquem al treball.

164

A continuació, va arribar el moment més emotiu de la nit d’Isabel, eixe en què les seues millors amigues Tamara i Naiara, van exercir com a mantenidores per a exaltar aquesta, i acabar cridant amb tots els presents que Isabel Cordellat i Villalba és nostra Fallera Major per a l’any 2020. En acabar, tots els assistents i falles convidades, vam anar fins al casal per celebrar que ja teníem una nova Fallera Major. L’endemà, diumenge 17, era el torn dels infantils. Al voltant de les 16:30 hores vam començar el passacarrer que ens portaria fins a les cases dels màxims representants. Acompanyats de la xaranga, els menuts de la comissió arribaven a casa dels germans Fernando i Sofia, representants infantils de l’any 2019, els qui amb un gran somriure van eixir de sa casa, Fernando tranquil en el dia del seu acomiadament, i Sofia amb uns certs nervis perquè aquella mateixa vesprada s’acomiadaria de les falles del 2019 per tornar a representar a la comissió infantil a les Falles del

2020. Tot seguit, ens vam dirigir a casa de Ximo, qui hores més tard en convertiria en President Infantil per acompanyar a Sofia durant el proper exercici faller. Així tota la comissió va acabar el passacarrer dirigint-se al lloc on se celebrava l’acte. En arribar, les nostres presentadores, Neus Moreno i Àngela Martínez, amb gràcia ens van donar a conéixer als fallerets i falleretes que són el futur de la nostra comissió. Però abans de veure desfilar als més menuts, calia acomiadar a Fernando López i Picó del càrrec de President Infantil, i reconéixer a Ximo com al seu excel·lent relleu. Minuts després la seua germana Sofia López i Micó va aprofitar el seu discurs per a acomiadar-se com a Fallera Major Infantil 2019, al mateix temps que es presentava com a Fallera Major Infantil per a les Falles del 2020, perquè això que diuen que les segones parts no són bones, no sempre és veritat. Quan va arribar el torn de l’espectacle, els més menuts de la comissió ens van tornar a donar una lliçó així com feren l’any passat en la presentació sobre l’assetjament escolar. En aquesta ocasió el tema es-

165

TOT UN ANY FALLER 2019

collit va ser el canvi climàtic, el reciclatge i la contaminació dels nostres mars, perquè ells també tenen dret a gaudir del seu planeta quan siguen persones adultes, i per això hem de protegir el medi ambient. En acabar, vam anar cap al casal per celebrar que havien començat unes noves il·lusions, les de la nostra Fallera Major Infantil i el President Infantil. Dues setmanes després, perquè ja són 44 anys de falla i les ressaques ens duren més, tenia lloc la presentació interna on tots els fallers i falleres que no es van poder vestir per diversos motius a l’acte oficial, van desfilar pel nostre casal i es van presentar a la resta de la comissió. A més, férem la tradicional baixada de quadres, i els representants del 2019 van imposar un corbatí al nostre estendard en record del seu regnat.

DESEMBRE Entrem en el mes de final d’any, i amb la vista posada en els actes vinents, i en la publicació de com no, d’aquest llibret. Celebrem el Nadal el dia 20 amb una festa organitzada de manera conjunta entre la delegació d’infantils i la delegació de festejos. Berenar, sopar i moltes sorpreses, com per exemple la inauguració del betlem de la falla fet tot amb materials reciclats. I així acomiadem el 2019, i comencem el nou any acordant-nos dels nostres amics fallers i amb el desig de què arriben les Falles del 2020, que ara sí que sí, estan més prop que mai.

166

167

“L’Alzheimer és una malaltia que no sols canvia la vida d’aquells que la pateixen, sinó també la dels seus familiars, ja que després del diagnòstic es converteixen en cuidadors que dediquen una mitjana de sis hores al dia al seu familiar” (Fundació Alzheimer Espanya)

FESTEJOS 168

169

Dissabte 1 de febrer: A les 22:00 hores, sopar homenatge als Fallers d’Honor al saló San Patricio (Alginet).

Dissabte r: 8 de febre

r hores Sopa A les 22:00 r e preparat p , s n e m ò ’h d e la comisles dones d sió.

FEBRER Divendres r: e 14 de febr

nt Valentí. Festa de Sa r hores sopa A les 22:00 l. a i disco-cas à p e tr n ’e d

Dissabte 15 de febrer: A les 22:00 hores Sopar de dones, preparat pels hòmens de la comissió.

Diumenge 9 de febrer: Jornada de portes ob ertes, a partir de les 12 :00 hores amb unflables , dinar i berenar.

Divendres r: e 21 de febr

r hores sopa A les 22:00 ls ti per a infan à p e tr n ’e d nn acabar ti i majors. E presentació drà lloc la es de les Fall del llibret del 2020.

Dissabte 29 de fe

brer:

Dissabte 22 de febrer:

170

A les 22:00 hore s, sopar d’entrepà al casal i concurs de disfr esses. Temàtica “rock era”, amb premi a la millor disfressa.

Divendres 28 de febrer:

par A les 22:30 hores, so r d’entrepà al casal pe En a infantils i majors. end acabar penjà de ba ims res en casa dels màx , representants: Jose Isabel, Sofia i Ximo.

A les 14:00 din ar d’entrepà al casal per a infantils i majors. A les 18:00 hor es, mençarà la Cav coal Pregó. La conce cada del ntració serà dues hores abans al casal. A la nit, sopar d’e al casal per a in ntrepà fantils i majors.

171

MARÇ

Dilluns 9 de març: Divendres 6 de març:

menge 1 de març:

Diu

nar A les 14:00 hores di per la al casal organitzat delegació de festejos drà lloc A les 17:00 hores, tin xposició la inauguració de l’e la del ninot a la Nau de Cultura. t de En acabar lliuramen nta Local recompenses de Ju al Fallera i Junta Centr lero. Fallera al Carmen Va

172

A la nit, sopar d’entrepà al casal.

7 de issabte

març:

ran hores g la 0 0 : 2 2 r A les ada pe z t i n a g s. gala or festejo e d ó i c delega sta per a i fe . Sopar majors i s l i t n infa

Diumenge 8 de març: A les 13:00 hores arrancarà el concur s de paelles organitzat pe r la delegació de festejos . En acabar de dinar tindrà lloc l’entrega de recompenses intern es. A la nit, sopar d’en trepà al casal.

Dimarts 10 de març:

A les 21:30 hores, sopar d’entrepà al casal.

Dijous 12 de març:

Divendres : 13 de març

A les 21:30 hores, sopar d’entrepà al casal.

hores, A les 22:30 FALLES FESTA DE N”, amb “MODO O co-casal. sopar i dis

Dimecres : 11 de març

ar hores, sop 0 :3 1 2 s le A al casal. d’entrepà

Dissa març: bte 14 de

Esmo rz i majo ar per a inf an rs dinar , jocs popu tils i festa lars, r de 18 :00 a 2 emember 2:00. En fin alitza r , sopa d’entr r epà a l casa l.

173

Diumenge 15 de març. Dia de la Plantà: A les 14:00 hores, dinar de

la plantà.

A les 20:30 hores, rebrem la Junta Local Fallera junt amb els cantor s de les albaes al casal. A les 22:00 hores, sopar d’e ntrepà per als majors. A les 00:30 hores, nit d’alba es amb la resta de comissions i recoll ida del ninot indultat de l’exposició. En arribar, acabarem de plantar el mo nument i gaudirem amb el disco-casal .

174

Dilluns 16

de març:

nta e marque Ju ita u q a r o h l’ A la vis ra rebrem lles. Local Falle les dues Fa e d ts a r ju dels al ores dinar h 0 :0 4 1 s A le fantils. majors i in a r e p l a s ca ar hores, sop A les 22:00 jors. per als ma à p e tr n ’e d ce sopar dis d r a b a c a En r la nitzada pe a g r o il b ò b m estejos, am F e d ió c a deleg mi a esses i pre fr is d e d festa isfressa. la millor d

175

de març. 7 1 s t r a Dim ertà. premis: era desp im r p Dia dels la oc ent , tindrà ll ó, Presid res s 8:00 ho

z i Pic do Lópe l. A le n a n r e F ni al casa ta, s ju e e u d q s a e d r tza rerirà un En finali màxims , ens ofe ls 9 e 1 0 d 2 a l s e ta de s a ca infantil d mb la res carrer fin a a s s ió a c a p r , s t s 0 hore concen 3:00 hore 1 s le A A les 11:0 per anar fins a la . ores nts s 12:00 h le a à r presenta e s is. e de prem sions qu a is g e m r t o n c e s le ent l’ tils. mençam rs i infan jo a m a tindrà co r is, ar pe dels prem , asal, din r c e l r r a a r c a a s t ib En arr oc el pas resentan ll p e à r r a d in im t una 0 hores, stra màx eparada r p A les 18:3 ns a la casa de no à r d ns tin m fi lba que e la on anire il V i t rdella pel Isabel Co rs, pagat jo a m i s ar . convidà , en acab a infantil o r r e r p a v r a a p N o o Sáez i 0 hores s de festeA les 21:0 fantil del 2020 Xim per la delegació t In zada Presiden r organit e r r a c l a il disc-mòb jos.

176

Dimecr

A les 8:0

es 18 de

0 hores,

març:

tindrà l loc la se En final gona de itzar aq spertà. uesta, F 2019, en e r nando L s oferirà ó pez i Pi un desd có, Pres A les 17 ejuni al ident in :00 hore casal. fantil de s, passa hores. l carrer c ap a l’O f r ena, qu La conc e comen entració çarà a le al casal s 17:30 serà a le A les 22 s 16:00 h :30 hore s, sopar ores. d’entrep En acab à per al ar, macr s major o-festa a jos. s. l carrer organitz ada per la deleg ació de feste-

177

Dijous 19 de març. Dia de Sant Josep.

sa de la Fallenda de música a ca ba la b am nt ju m ire tima despertà on an i. A les 8:00 hores, úl s oferirà el desdejun en e qu , có Pi i z pe fia Ló nta Local ra Major Infantil So de partida amb la Ju nt pu al r ba ri ar a sia r pe acarrer fins a l’esglé ncentració al casal ss co pa s, el re rà ho ia 0 ic :0 in 11 s’ s s le A res. s 12:00 hore comissions, on a le çament a les 12:30 ho en m co à dr tin e Fallera i la resta de qu Josep àxims issa en honor a Sant oni i encesa pels m on se celebrarà la m im D El ic cn tè ro pi l nostre ascletà disparada pe A les 14:00 hores, m representants. à dinar. En acabar la masclet ssacarrer boig. fia, Fallera Major In So t, A les 18:00 hores pa gu tin ob i em pr i segons el Junta Local Fallera e qu il. ar m e qu ra ho L’ n foc a la falla infant ra ta bo li il nt fa In t en fantil, i Ximo, Presid ntils. à al casal per a infa ep tr en d’ r pa so il, infant sió major a En acabar la cremà idarà a tota la comis nv co a, lb lla Vi i t lla ssat. Major, Isabel Corde de segur haurem pa e qu s Després, la Fallera lle Fa s ne bo llera indarem per les i obtingut, Isabel, Fa sopar, i tots junts br em pr el ns go se i l Fallera e marque Junta Loca an. Finalment, l’hora qu taran foc a la falla gr bo li t, en id es Pr , se Major i Jo nvis. estan subjectes a ca its bl ta es í ac s ri ra *Tots els ho

178

179

Falla Parc Sant Roc de Silla INFANTILS

Falles 2020 1

Índex

Parla la portada infantil els ulls per anar a dormir? T’imagines

se vos presenta durant les setmanes prè-

despertar i no recordar res del succeït?

vies a Falles, doncs també podreu trobar

Però no sols això, a més adonar-te’n que

ací tota la programació que té preparada la

no guardes cap record a la teua memòria.

delegació d’Infantils.

de la història que en aquestes pàgines vos

til president infan 6 Salutació del til 2020 president infan o, im X a t n xe 8 Conei fantil 14 Comissió In or Infantl 2020 16 Fallera Maj l 2020 a major infanti er ll fa a, fí So a t 18 Coneixen Falla Infantil 24 Explicació JCF 32 Guardons ses internes 33 Recompen la Comissió 34 Bressols de

contarem a vosaltres, els més menuts i menudes de la comissió.

PRO G INF RAM AN ACI 38 TIL Ó Prgr ama S 44 d Con

e fes tes fant il

te in

I com ja hem mencionat anteriorment, quedareu fascinats amb la increïble història que van haver de viure uns xiquets i xiquetes que com vosaltres gaudíem pas-

Enguany l’equip de redacció ha optat per

sant hores i hores jugant al casal. Sols vos

l’elaboració d’aquest llibret infantil perquè

avancem, que aquests infantils van haver-

el futur de la comissió es mereix molt més

se-les de veure amb un antic mag per a

que un apartat al llibret, i que millor que

recuperar els seus records.

tindre el seu propi.

De segur que teniu ganes de saber allò que

Doncs açò els va succeir als protagonistes

C O M I S S I Ó infantil

On van els nostres records quan tanquem

Perquè xiquets i xiquetes del Parc Sant

A més de conéixer als màxims represen-

Roc, podreu créixer, però mai ningú po-

tants, qui vos representaran allà a cada

drà esborrar de la vostra ment tots els

acte on vagen, també podreu veure per pri-

moments meravellosos que passareu a la

mera vegada l’esbós del monument infantil

Falla.

que lluirà al carrer des del dia 15 de març, fins al dia de la Cremà, i l’artista encarregat de realitzar aquesta tasca.

“Rebre un somriure seu no té preu. Encara que no sàpia qui eres, sap que et vol.” Alicia Santos.

LA COMISSIÓ 4

Salutació del President Infantil

Ximo Sáez i Navarro PRESIDENT IN F AN T I L 2020

A la meua benvolguda comissió: Aquest any tinc el privilegi de poder dirigir-me a tots vosaltres des del llibret. M’agradaria agrair-vos la confiança que heu dipositat en mi perquè aquest any represente a tots els fallerets i falleretes de la Falla Parc Sant Roc. Espere poder comptar amb vosaltres durant tot l’any i que durant les falles de 2020 esteu tots al meu costat per acompanyar-me i gaudir tots junts de cada acte, passa carrer i berenar. També vull aprofitar per a dir que les portes del nostre casal sempre estaran obertes perquè tots els xiquets i xiquetes del nostre poble puguen gaudir amb nosaltres de la setmana fallera. Estic segur que les Falles del 2020 seran inoblidables. Moltes gràcies.

Coneixent a Ximo President Infantil 2020 • Ximo, sabem de la teua trajectòria familiar a la falla. La teua mare, Antonia, formava part d’aquesta comissió el mateix any de la seua fundació. Tot i que ella no va ser Fallera Major Infantil, sí que tens a casa

Ximo- Jo era molt menut, però recorde una

festa de l’espuma i quedar-me dormint en cadires o al carro fins que em portaven a casa.

• Ser

menut a la comissió comporta que et

facen alguna malifeta, en recordes alguna?

I alguna que hagués fet tu?

germana

Ximo- Clavar-me dins d’un congelador, picar-

me, alçar-me i posar-me cap per avall, tirarme per l’aire.

no es va poder, i després intentaren fer a

el que vinga endavant que vinga, no pense que siga una obligació perquè m’agraden molt la festa de les falles, tot i que de vegades renegue a ma mare i li dic que vull, però al final m’ho passe molt bé, perquè la il·lusió ho pot tot.

moltes ganes, amb igual o més il·lusió que

• Qui ha fet el pas per a què sigues aquest any President?

passa bé, i sobretot amb molta emoció,

Antonia/Cynthia/Amelia/Ximo Pare- Ximo,

Cynthia en Ximo però perquè a Ximo no el pillara molt major, vam decidir fer el pas. Cynthia- Jo crec que ho afrontarem amb

la d’ell, desitjant veure com gaudeix i s’ho records i alegria, sense perdre cap detall

amb total confiança.

d’aquest gran any que està per vindre.

Ximo Pare - Ho va demanar ell.

• Girant la vista al passat, què recordes

• Com ho afronta la família? Ximo Pare- Després de Cynthia vam haver

de dir que si, teníem la idea de fer als 3 però

que el feien la mà. També en la guerra de farina he tacat a més persones de les que tocava i jo acaba arrebossat.

• Els fallers i falleres d’aquesta comissió t’hem vist créixer des que portaves bolquers i començaves a caminar pel casal. Quins moments recordes amb més estima?

un precedent més recent com és el de la teua

Ximo- Amb molta il·lusió, molta alegria i tot

Ximo- Que haja fet jo... tirar petards a la gent

Ximo- Sobretot, les malifetes.

Cynthia, Fallera Major Infantil els anys 2009 i 2010. Com afrontes aquest any com a President Infantil? És una il·lusió o una obligació?

Coneixent a XIMO, PRESIDENT INFANTIL 2020

dels anys de regnat de la teua germana?

Amèlia- Recorde que pujarem la banda de

Fallera Major Infantil a Cynthia. 9

Coneixent a XIMO, PRESIDENT INFANTIL 2020

• Retornant

Coneixent a XIMO, PRESIDENT INFANTIL 2020

al present, quins actes esperes

amb més emoció de la setmana de

Falles?

Ximo- Els premis m’encanten, els he viscut

sempre des de baix però de segur que des de dalt del balcó serà tota una experiència.

• I amb menys? Ximo- Les albaes, perquè de vegades em costa

entendre’ls.

• Dels diferents actes que ja has viscut com a President Infantil, com per exemple proclamació i presentació, amb quin et quedes? Ximo- Presentació, m’ha agradat per l’emoció

de dirigir-me a la comissió i donar gràcies a la meua família. No estava gens nerviós en cap dels dos, això sí, en la proclamació ho vaig passar una mica mal perquè em pixava. • Què

podries

representants

dir-nos

compartiràs exercici?

comissió

resta

amb

qui

Ximo- Jose és molt afectuós amb mi i em fa

moltes bromes, tot i que en els actes que hem compartit sempre està pendent de mi i de vegades m’esbronca per ximpleries. Què hi ha de mal en bufar els cabells a una dona del públic durant un acte?

Ximo- Sofia és tímida però quan agafa

confiança es torna molt divertida.

Ximo- Per la seua banda Isabel és molt

graciosa i té molta serenitat, no la coneixia i sempre està fent esforços perquè no ens falte de res.

Coneixent a XIMO, PRESIDENT INFANTIL 2020

• Fernando, el teu predecessor al càrrec i amic, t’ha donat algun consell? I sobre com tractar amb la seua germana? Ximo- Que gaudisca de cada acte al màxim,

perquè tot passa volant. I de Sofia m’ha dit que la cuide perquè no li falte de res. • Com és la teua relació amb els i les

representants de la resta de comissions? coneixies?

Els

Ximo- En coneixia a pocs com per exemple

• Quines són les teues aficions? Ximo- El futbol, jugue de porter en l’aleví D de

l’equip del poble.

Ximo- També m’agrada el rap, sobretot

Benet, a qui anàrem a veure a un concert internacional, WOS, ACEZIN i MKS. Em dona molta vergonya però he de confessar que durant l’entrevista d’Onda Fallera vaig fer un rap amb paraules improvisades.

Ximo- I com no, el Pokemon i el Fortnite.

al del mercat, però amb la resta he fet molt bona amistat de seguida, sobretot durant • Actualment estàs cursant sisé al col·legi aquests mesos de presentacions. Les visites públic Sant Roc. Com van els estudis? a casa dels altres representants són molt Ximo- Molt bé, de categoria. Sóc molt divertides, sempre acabem jugant. intel·ligent i m’encanten les matemàtiques. • Als fallers i falleres els agradaria • Tens idea del que t’agradaria ser de major? conéixer una mica més a Ximo des d’una perspectiva més personal. Com et definiries? Ximo- Matemàtic, tot i que no descarte la via Ximo- Molt graciós, bord, venjatiu, una mica del rap o la televisió. pallasso i inquiet, a més molt xarrador.

Coneixent a XIMO, PRESIDENT INFANTIL 2020

Ximo Pare- Amb les mateixes ganes i la il·lusió,

• I el pare, Ximo. Ja l’any de Cynthia et vam

Que s’ho passen d’allò més bé, que de segur serà un any genial i que millor manera de ferho que gaudir tots junts.

Amelia-

aconselle

que

gaudisca

l’experiència tot i que a mi no em fa molt el i pel que fa a plorar, tinc ben clar que si he de plorar, ploraré, de fet a la presentació ja es món de les falles. va donar el cas. • Antonia, des de fa un temps tenies la il·lusió • Seguim amb el nostre protagonista. Ximo, de veure a Ximo com a president infantil. Ara et veus en parell d’anys com a president de la aquesta il·lusió és tota una realitat. Com et comissió? sents? Ximo- Ara mateix no ho considere però en un Antonia- Molt orgullosa, perquè no tenia clar futur llunyà no ho descarte perquè em faria com anava a ser el seu comportament a l’hora molta il·lusió. de complir amb el protocol, però de moment • Algun missatge per als xiquets i xiquetes està complint amb creus. de la comissió? veure emocionar-te un acte si i altre també, com penses afrontar aquest any?

Ploraràs?

• Arriba el torn de la família. Cynthia i Amelia, germanes. Com aneu a viure aquest any? Algun consell per donar a Ximo?

Cynthia- Aquest any anem a viure’l d’una

forma molt especial i amb molta il·lusió de veure com el xicotet de la casa compleix el seu somni.

Cynthia- Com a germana major i FMI ja fa 10

anys, només puc dir-li que gaudisca de cada acte, passacarrer, berenar, nit de Casal... Perquè el temps passa molt de pressa i quan menys t’esperes l’any com a representant a acabat.

Comissió Infantil

Ximo Sáez i Navarro PRESIDENT INFANTIL 2019: Fernando López i Picó

FALLERA MAJOR INFANTIL 2020:

PRESIDENT INFANTIL 2020:

Sofía López i Picó

Adrián Crespo Buendía

Chloe Cascos Rubert

Íker Marín Navarro

Naira García González

Ainara Díaz Rodríguez

Claudia Rentalmar Cordellat

Íker Villar Fernández

Nerea Alcaide Cholbi

Ainhoa García Pardo

Cristina López Picó

Inés Núñez Gómez

Neus Moreno Navarro

Alejandra Cubilete Fermín

Dafne Moreno Grau

Irene Carbonell Pastor

Noa Navarro Servando

Alexia Rubert Torrijos

Daniel Núñez Gómez

Julia Bosch Belmonte

Pablo Navarro Aranda

Almudena Soto García

David Caballano Gallardo

Laia Primo Navarro

Pau Alfonso Carbonell

Andreu Tomás Valero

David Villalba López

Leire Marín Navarro

Pau Ortiz Navarro

Ángela Martínez Estornell

Dilan Rubert Torrijos

Lídia Primo Navarro

Paula Galindo Chinchilla

Ares Moreno Grau

Edgar Piris Navarro

Lucas Clemente Puchalt

Paula Jiménez Alapont

Aria Domingo Folch

Edgar Terrova Cuenca

Lucas Hernández Collado

Raúl Trullàs Martínez

Ariadna Díaz Rodríguez

Eidan Navarro Servando

Lucía Queija Pérez

Rocío Molina García

Ariadna Gallardo Olmo

Ema Navarro Aranda

Lucía Tronchoni González

Rubén Bataller Calvo

Aroa Camacho Navarro

Emma Soto García

María Bataller Calvo

Ruth Costilla Rodríguez

Aroa Marín Navarro

Fernando López Picó

María González Forner

Sara García Pardo

Asier Cano Travé

Héctor Bataller Miralles

Mía Costilla Rodríguez

Sofía García Guillem

Carla Molina García

Héctor Crespo Buendía

Michel Navarro Grau

Victoria Muntyan

Carles Campillo Costa

Héctor Grau Torrijos

Míriam Bataller Pérez

Yerai Camacho Navarro

Carmelo José Pila Martí

Helena Rentalmar Cordellat

Morgana Mondria Cegoñino

Zaida Villanueva Fos

Catalina Cordellat Castellano

Hugo Caballano Gallardo 15

Sofía López i Picó F ALLER A MAJO R IN F AN T I L 2020

Eres un capollet de rosa, Eres una naixent flor, Eres promesa d’un futur, D’esplendorosa il·lusió.

Sofia, dolça fallereta, Toquen per tu la dolçaina i el tabal, Per tal de fer saber que seràs aquest any, Regineta infantil del Parc.

L’alegria sana i pura, Plena de satisfacció, Al lluir amb gran soltesa fallera, Un vestit amb tradició.

Estaves desitjosa perquè arribara aquest any, I hem vist al teu mirar que et senties, Contenta i emocionada, De ser la màxima representant.

Fallera de sentiment, L’alegria que hui desprens pren el carrer, Alegria que ens anima a ballar, Només començar el passacarrer.

Arriba el moment de gaudir, Des d’aquest llibret a tota veu diem, Que eres, Sofia Lopez i Picó, per al 2020 Fallera Major Infantil de la teuacomissió.

El ram a la verge li portaràs, Amb devoció i felicitat, I una llagrimeta et caurà, Al veure la falleta cremar.

A Sofía, Fallera Major Infantil 2020 16

Coneixent a Sofía

Fallera Major Infantil 2020 Ens reunim amb Sofia i la seua família per segona vegada consecutiva. L’any passat tant Sofia com Fernando, el seu germà i president infantil de l’any 2019, es van mostrar tímids a l’entrevista que els vam realitzar per al llibret. De segur que enguany es troben més solts i còmodes. Ja ens coneixen, i a més en aquesta ocasió comptaran amb el suport de la resta de membres de la seua família, com són els seus pares Fernando i Carmen, i la seua germana menuda Cristina. En primer lloc, abans de centrar-nos en la protagonista de tota aquesta història, demanem a ambdós germans que ens conten com van viure les Falles del 2019, i amb quins moments es queden. Sofia obri la vega dient-nos que va gaudir molt de l’experiència, i que si hagués de quedar-se amb alguna cosa d’aquest any, té claríssim que es quedaria amb el monument. El seu germà coincideix amb la seua germana en què fou una experiència molt bonica i enriquidora i no té cap mena dubte en escollir el seu

Coneixent a SOFÍA, FALLERA MAJOR INFANTIL 2020

millor moment, els premis. “Més enllà dels premis que vàrem obtenir, veure des del balcó de l’ajuntament tota eixa quantitat de gent reunida i celebrant les Falles, és un aspecte indescriptible, així com ho és sentir a tota la comissió cantar tots a una l’himne de la Falla.” Ens conten mil històries, tot són bons records i amb aquest bon clima que s’ha generat comencem l’entrevista. La primera pregunta és obligada, i és demanar a Sofia que ens conte què li ha fet tornar a voler ser Fallera Major Infantil de la seua comissió, al que aquesta ens respon que la possibilitat de repetir aquesta inoblidable experiència va ser clau quan la Falla li va fer aquesta proposta. També aprofitem per a preguntar als seus pares, Carmen i Fernando, la seua opinió, i què van dir front aquesta petició. Ens diuen que en tot moment la decisió va estar en mans de Sofia, així que sabent de la seua il·lusió per tornar a representar els infantils, no es van poder negar. A més, ens diuen que una vegada ja

Coneixent a SOFÍA, FALLERA MAJOR INFANTIL 2020

clavats en el món de les Falles, no els importava tornar a viure l’experiència, tot i que Fernando en confessa que va viure les Falles del 2019 atacat dels nervis. Preguntem també a Cristina i Fernando sobre aquest fet, i així com Fernando es mostra encantat perquè la seua germana puga tornar a viure les Falles com a Fallera Major infantil, i aprofita per a recalcar que a ell no li haguera importat repetir. A Cristina sembla que no li fa molta gràcia, perquè se li fa una mica pesat assistir a

tots els actes acompanyant a la seua germana però que si ha de fer l’esforç per ella, el farà, perquè sap la il·lusió que li fa. Entrem en l’aspecte personal i demanem a Sofia que es definisca en una paraula -“Responsable”-, afirma sense titubejar. Demanem a la seua família que faça el mateix i coincideixen amb Sofia en definir-la com una xiqueta responsable, tot i que també ens comenten que és una mica cabuda. Pel que fa a les seues aficions, hem d’afegir a la seua ja sabuda afició al karate (esport que practica) tal com ens va dir l’any passat, la seua passió per viatjar, fer barranquisme i anar de rutes en estiu, i anar a esquiar a l’hivern. Així com estudiar francés, idioma que li encanta. A la següent pregunta, fem a Sofia que es prenga un moment de calma per pensar en quina creu que és la seua característica o virtut que destacaria per damunt de la resta, i ens sorprén en parlar sobre la seua capacitat resolutiva, i és que quan hi ha alguna cosa que se li clava en el

Coneixent a SOFÍA, FALLERA MAJOR INFANTIL 2020

cap, no hi ha manera de llevarli-la fins que la trau. És curiós que Sofia ens dóna pràcticament la mateixa resposta quan li preguntem per algun aspecte que considere negatiu, i és que en aquesta ocasió fa servir la definició de cabuda que prèviament ha fet la seua família sobre ella. Arriba el moment de centrar-nos en Sofia com a Fallera Major Infantil del 2020, i recordem la proclamació i la presentació, actes que ja ha viscut ostentant aquest càrrec. Ens comenta que la presentació li va encantar en tots els aspectes però sobretot el decorat. També li preguntem pel tema

dels nervis, i comparant entre l’any passat i aquest creu que han sigut els mateixos, encara que d’una manera diferent perquè la primera vegada anava una mica perduda i tot li vingué de sobte, en canvi aquesta segona ja estava curada d’espant i ja ho tenia tot més con-

trolat, tot i que pensa que en una presentació és inevitable posar-se nerviosa. D’aquest dia guarda un record molt especial, i és el moment en què els seus TETES van pujar a l’escenari per fer-li l’exaltació. Sofia ens confessa que va ser ella qui els ho va proposar.

“En un principi els ho vaig comentar de broma, perquè els vaig dir que, ja que no pogueren vindre la primera vegada anava a repetir perquè poguérem veure sent presentada com a Fallera Major Infantil, i que menys que ells em feren l’exaltació. Mai haguera pen-

Coneixent a SOFÍA, FALLERA MAJOR INFANTIL 2020

sat que serien capaços de tirar endavant”. Però ho feren, i a més de genial manera. “Tot i no ser fallers van fer l’esforç de vestir-se perquè segons deien ells l’ocasió ho mereixia i que davant la proposta no podien negar-m’ho.” Torn per parlar de la resta de representants – Què podries dir-nos dels teus presidents i la teua Fallera Major?- De Jose ens comenta que és molt bo i amable, i sempre està pendent tant d’ella com de Ximo, el seu

company al capdavant de la comissió infantil de qui ens diu que és bon xic, però de vegades la posa dels nervis “per sort el conec, i en casa tinc un cas semblant amb la meua germana Cristina, jo els controle prou”. D’Isabel ens confessa que no la coneixia molt, però a poc a poc està descobrint que és una magnífica persona i sempre cuida d’ells. Fent referència a aquesta oportunitat que se li torna a plantejar a la nostra protagonista, li

Coneixent a SOFÍA, FALLERA MAJOR INFANTIL 2020

preguntem si hi ha alguna cosa que li agradaria canviar o viure d’una manera diferent, i aquesta ens respon que pensa viure aquesta segona oportunitat amb la mateixa il·lusió de l’any passat o inclús més perquè ara ja sap com funciona tot. De coses que li agradaria canviar també hi ha, per exemple la processó del Dia del Crist (6 d’agost). Ens revela que se li fa molt pesada perquè és molt lenta i fa molta calor com per a anar amb la indumentària fallera “tant de bo no es fera enguany”. Centrant-nos en la setmana de Falles, Sofia ens comenta que si haguera de triar allò que espera amb més ganes d’aquesta setmana, no podria destacar cap cosa per damunt de la resta perquè li encanta tot. Li demanem que es mulle i finalment ens diu que les despertades li agraden molt, i que allò que no li agrada tant és veure la decep-

ció que produeix rebre un premi que no et mereixes, perquè saps l’esforç i el treball que hi ha darrere. Anem arribant al final d’aquesta entrevista i no volem acomiadar-nos sense que Sofia ens parle de com ha sigut la relació amb els representants de la resta de comissions, tant de l’any passat com d’aquest. Quant als del 2019, “Hem fet molt bona amistat amb tots, i no sols entre nosaltres sinó també les nostres famílies. S’ha creat una relació molt familiar. En canvi amb els representants del 2020 està sent un poc més complicat, però de segur que amb el temps es crea molt bon rotllo”. A més Sofia ens comenta que com a consell als seus nous companys i companyes els ha dit que gaudisquen al màxim de l’experiència. Ens dirigim a Carmen i Fernando –papa i mama, esteu preparats per a viure altres Falles

frenètiques? Ara ja amb més experiència, clar- Ambdós es riuen perquè hem endevinat la tecla amb això de frenètiques però si, una vegada ja passat diuen que és com el primer fill, que al segon ja és molt més senzill. Per últim, i abans que Sofia es dirigisca de forma oberta a tots els xiquets i xiquetes de la comissió, li preguntem si es planteja en un futur ser Fallera Major de la comissió, i amb un somriure ens diu que ara no ho considera però no ho descarta, perquè sí que li faria certa il·lusió. I ja per acabar, als xiquets i xiquetes: “Que siguen participatius, que s’involucren més en la falla. Que baixen als berenars, a les despertades i als sopars, i que gaudisquen d’aquestes falles del 2020 que de segur seran fantàstiques.”

A rtista IN FAN T I L.

Manolo Rubio 27 de Juny de 1973

Des de 1992 al servei de l’art en general i al món de les Falles en particular.

Falla Infantil Lema:

ArtistA:

Cirque du Soleil

explicació

Manolo Rubio Vicente Lucena Víctor Primo 25

Explicació Falla Infantil

EL CIRC! Hola a tots i benvinguts, A aquest circ divertit, Presteu-me molta atenció, Que açò no és cap acudit.

Aquesta explicació Està pensada per als infantils Que són el futur de la festa Perquè mai arribe el seu fi Són necessaris per a la comissió, per a poder tirar-la endavant, Doncs són el futur de la falla, Perquè la volen i estan integrats. Espere que vos agrade, La següent explicació, És una tasca difícil, Que vaig a contar-vos amb il·lusió.

Anem a parlar-vos primer, De la falla que enguany plantem, Una falleta feta amb estima, I treballada per l’artista faller. Un monument que desprén il·lusió, Que tots esperem veure plantat, Esperem que arribe el mes de març, I que els xiquets el puguen contemplar.

Jo sóc l’endevina Lola, Tot ho veig en la meua bola!, I t’endevine, de segur, En un “pispàs” el teu futur. Si a la meua predicció, Tens intenció de no fer cas, Sigues conscient amb la decisió, Perquè potser t’estavelle al nas.

Sóc Barraqui el gran mag, Ben guapo i repentinat, Coloms i conills trac del sac, Per al públic tenir enxisat. Senzill pot semblar, Més a casa no ho has d’intentar, Perquè si se te’n va de les mans, Ni els mobles podràs salvar. A mi em diuen Farinós, Sóc un pallasso graciós, Tinc grans les sabates, I m’entropesse pels racons.

La vida em guanye intentant, Traure un somriure al personal, Ho intente cantant i ballant, Però la gent riu quan em faig mal.

Jo sóc Lleona la seua amiga, No us creeu el que us diga, Quan rugeix aquest lleó, No s’espanta ni un bressol.

Igual que Manolo, Colpejar no va en mi, Llàstima que per ací, Hi ha molt de cafre cerril.

Al circ sóc una estrela, Vaig de boca en boca, Toque un tambor de tela, I ho faig amb una sola pota!

Sóc Elisa la pallassa, I provoque atacs de riure, Però fer la mà m’agrada massa, I al meu company ni deixe viure.

Jo em dic Manolo, Sóc un brau domador, Al meu costat, un lleó fer, Sembla un mans corder.

Jo sóc l’elefanta Rosa, una dona bonica i grossa, Balle i cante qualsevol cosa, Des d’Alacant fins a Saragossa.

Sóc Lina l’equilibrista, La millor que hi ha en la pista, Amb la meua ombrel·la roja, Camine sense abaixar la vista.

Quan a Farinós faig un pessic, Tots riuen amb mi, Els dol fins al melic, I això a mi em fa feliç.

Però he de dir-vos una cosa, No gaste fuet com la resta, El maltractament en mi no casa, Sóc més de paraula i esmena.

Bellugue la trompa al compàs, Donant ritme sense parar, No ho deuré fer gens mal, Si ràpid em volen renovar.

Per la corda fluixa vaig, Jugant-me al circ la vida, Sort que si res mal faig, El 31 rebenta la Visa.

El meu nom és Armengol, I sóc un fer lleó, Quan rugisc, en un segon, Ix fugint tothom.

Sóc la domadora Dora, Sent i sent a qualsevol hora, Mil rugits de lleons, Per això porte tapons!

Sóc Vicente, l’elefant, Més de percussió que de ball, Sempre vaig al capdavant, Tocant el ball del cap per avall.

Sóc l’equilibrista Lluís, Confesse: em fa por l’altura, Tot i això visc al cinqué pis, Perquè el meu mal no té cura.

CLOENDA

Quan em toca actuar, Intente fer-me el valent, Sino la gent pot pensar, Que en veritat estic “cagaet”.

Els xiquets gaudeixen a muntó Jugant a la porta del casal Però tenen que estar atents Que són perillosos els petards

Ho passa d’allò més bé, El públic quan al circ ve, Perquè isc com un bebé, Sóc el mico Manolet.

I és eixa mateixa pólvora La que fica punt i final És la nit del 19 La trista nit de la cremà

Jo sóc la bonica Rita, També s’ho passen pipa, Amb els meus acudits i bromes, Perquè els compte en tres idiomes!

Ningú vol que aplegue el 19 Eixa és la nit que tot acaba I quant li botem foc a la falla Enseguida plora la xicalla

Amb aquesta mona genial, Hem arribat al final, La funció ha acabat, Aplaudiu si us ha agradat!

La traca envolta la falla És hora de botar-li foc Les flames consumeixen el monument I alguna llagrimeta li cau al més valent

Les falles comencen i acaben, Tenen un cicle establert, Per això no serveix estar tristos Per què ja estan ací les de l’any següent.

Portem molts anys treballant I res tindria sentit sense ells Son els infantils l’alegria De tots els majors presents

Amb la cremà acaben les falles Però quant vulguem adonar-nos compte Ja estarem envoltats en festa I al carrer un altre monument.

Amb aquest text versat Hem volgut explicar El que conté el nostre monument Esperem que vos haja agradat

Als xiquets d’aquesta falla Volem donar-los un consell Que gaudisquen de les falles I que juguen amb els demés.

Abans d’acabar l’explicació Volem donar les gràcies al lector Sense ell no tindria cap sentit Ni serviria de res la nostra labor.

Que encara que ploga o faça aire Isquen al carrer a gaudir Que aquesta és una festa alegre Que només dura un sospir.

Ara sí que finalitzem I donem l’explicació per conclosa Esperem que amb les preses No ens deixem sense explicar cap cosa.

Són els xiquets del futur D’aquesta vella comissió Té ja molts anys aquesta falla La coneguda com Parc Sant Roc.

Guardons de Junta Central Fallera Coure

Dilan Rubert Torrijos Ainhoa García Pardo Almudena Soto García Aria Domingo Folch Aroa Camacho Navarro Carla Molina García Chloe Cascos Rubert Sara García Pardo Lucas Hernández Collado

Recompenses Internes BUNYOL D’AR GENT Iker Villar Fernando López Ariadna Díaz Catalina Cordellat Sofía López

Argent

Andreu Tomás Valero Ainara Díaz Rodríguez Aroa Marín Navarro Laia Primo Navarro Lidia Primo Navarro Noa Navarro Servando Ruth Costilla Rodríguez

BUNYOL D’OR Ares Moreno Iker Marín Rubén Bataller Rocío Molina

Íker Marín Navarro Rubén Bataller Calvo Morgana Mondrià Cegoñino Leire Marín Navarro 32

Bressols de la comissiรณ

Ainara Calvo Puchalt

Bruno Clemente Puchalt

“Hi ha coses molt boniques al món; poques com els records.”

PROGRAMACIÓ INFANTILS 36

FEBRER Diumenge 9 de febrer: Jornada de portes obertes, a partir de les 12:00 hores amb unflables, dinar i berenar.

s Divendre rer: 28 de feb

o0 hores, s :3 2 2 s le A al epà al cas par d’entr ntils i ma per a infa jà cabar pen jors. En a es en casa de bander s repredels màxim el, Jose, Isab sentants: o. Sofia i Xim

s Divendre rer: 21 de feb

0 hores A les 22:0 a trepà per sopar d’en n majors. E infantils i drà lloc la acabar tin et ió del llibr c a t n e s e r p . s del 2020 e ll a F s le de

Dissabte 29 de febrer: A les 14:00 dinar d’entre pà al casal per a infantils i majors.

Dissabte 22 de febrer:

Berenar infantil a les 18:00 hores, tots amb disfresses seguint la temàtica “rockera ”.

arç: Diumenge 1 de m

dinar A les 14:00 hores per la al casal organitzat os delegació de festej tindrà A les 17:00 hores, ó de lloc la inauguraci t a la l’exposició del nino Nau de la Cultura.

ent de En acabar lliuram nta recompenses de Ju nta Local Fallera i Ju Carmen Central Fallera al Valero.

MARÇ

Divendres 6 de març: Berenar infantil a les 18:00 hores. En acabar taller de decoració del casal, on el deixarem preparat per a poder gaudir de les Falles.

e març:

7d Dissabte

0 hores A les 18:0 er als berenar p ació A continu infantils. infantil. gran gala

Diumenge 8 de m

arç:

A les 13:00 hores arrancarà el concurs de pael les organitzat per la delegació de festejos. En acabar de dina r tindrà lloc l’entrega de re compenses internes. A les 18:00 hores berenar per als infantils. Durant tot el dia po drem gaudir jugant a jo cs tradicionals de fu sta.

A les 18:00 hores, començarà la Cavalcada de l Pregó. La concentració serà dues hores abans al casal. A la nit, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors.

Dilluns 9 de març: A les 18:00 hores berenar per als infantils. Una vegada finalitzem tindrem gimcana per a tots els presents.

Dimarts 10 de març: A les 18:00 hores berenar per als infantils. En acabar podrem gaudir de diferents tallers.

Dimecres rç: 11 de ma :00 hores

A les 18 er als berenar p n Després e infantils. n la pell posarem e s s científic d’autèntic dre per apren ò més coses d’all nts. interessa

Dissabte 14 de març:

t de Gaudirem del primer dia for ra Falles, tindrem esmorzar pe lars infantils i majors, jocs popu em i dinar. I a la vesprada podr r les gaudir d’un berenar oferit pe alt i mascotes Ainara Calvo Puch Bruno Clemente i Puchalt.

Diumenge

A les 14:00

Dijous 12 de març:

A les 18:00 hores berenar per als infantils. Una vegada finalitze tindrem la segona edició del Masterchef Faller. 40

s 13 Divendre

de març:

per s berenar e r o h 0 :0 A les 18 uació s. A contin il t n fa ,i in als del tresor a c r e c e r la la anirem a rada amb p s e v la m a. finalitzare ra de farin r e u g l a n tradicio TA DE ores, FES h 0 :3 2 2 A les b O ON”, am D O M “ S E FALL co-casal. sopar i dis

15 de mar ç.

hores, dina

Dia de la p

lantà:

r de la plan tà. A les 18:00 hores bere nar per als Després ju infantils. garem al jo c del “traga boles”. A les 20:30 hores, rebr em la Junta Fallera jun Local t amb els c antors de le casal. s albaes al A les 21:30 hores, sopa r d’entrepà infantils. per als

A les 00:30 hores, nit d ’albaes am de comissio b la resta ns i recollid a del ninot l’exposició indultat de . En arriba r, acabarem el monume de plantar nt i gaudire m amb el d isco-casal.

els premi

Dilluns 16 de març:

A les 14:00 hores dinar al casal per a majors i infantils. A les 18:00 hores berenar per als infantils oferit pel President Infantil: Ximo Saez i Navarro. A més, podrem botar i jugar amb els unflables que estaran tota la vesprada a la porta del casal.

ia d e març. D d 7 1 s t r Dima

pertà. imera des

la pr indrà lloc t , s e r o h i Picó, A les 8:00 do López n a n r e F , a n ar aquest s oferirà u n e , En finalitz 9 1 0 2 l infantil de President al casal. sa desdejuni r fins a ca e r r a c a s s a s a la 0 hores, p r anar fin e p s A les 11:0 t n a t s que s represen comission s le e d dels màxim a t res drà ció amb la 0 hores tin :0 3 1 s concentra le es. A 12:00 hor . serà a les de premis a g e r t n e l’ ent infantils. i s r començam jo a m r per a asal, dina c l a r a ib allera r En ar it per la F r fe o r a n e er dia 0 hores, b ó. Aquest ic P i A les 18:0 z e p Ló ntil: Sofia bles. Major Infa dels unfla ir d u a g m re er també pod passacarr l e c o ll à r ind stra 0 hores, t casa de no la a A les 18:3 s n fi em lba is, on anir ellat i Villa d r o C l e b dels prem a nt, Is epresenta convidà. a n màxima r u a d a r drà prepa jors, que ens tin ntils i ma fa in a r e p par Ximo 0 hores so del 2020 A les 21:0 il t n fa n I arrer President -mòbil al c c is d pagat pel r a b a c arro, en a ejos. Sáez i Nav ció de fest a g le e d la da per organitza

Dimecres 18 de m

arç:

A les 8:00 hores, tindrà lloc la sego na despertà. En finalitzar aque sta, Fernando López i Picó, Pres ident infantil del 2019, ens oferirà un desdejuni al casal. A les 17:00 hores, passacarrer cap a l’Ofrena que comen çarà a les 17:30 hores. La concentració al casal serà a les 16:00 hores. A les 21:30, sopar d’entrepà per als infantils.

Dijous 19 de m

arç. Dia de San t Jo

p: A les 8:00 hores , última despertà on anirem junt amb la ban da de música a casa de la Falle Major Infantil S ra ofia López i Picó, que ens oferirà desdejuni. el A les 11:00 hor es, concentració al casal per a arribar al punt de partida amb la Junta Local Fallera i la rest a de comissions, on a les 12:00 hores, s’iniciarà el passacarrer fi ns a l’església on celebrarà la mis se sa en honor a S ant Josep que ti començament a ndrà les 12:30 hores . A les 14:00 hor es, mascletà dis parada pel nostr pirotècnic El Dim e oni i encesa pel s màxims representants.

En acabar la mas

A les 18:00 hor

cletà dinar.

es passacarrer

boig. L’hora que mar que Junta Local Fallera i segons premi obtingut, el Sofia, Fallera M ajor Infantil, i X President Infan imo, til li botaran foc a la falla infanti l. En acabar la cr emà infantil, so p ar d’entrepà al per a infantils. casal Després, la Falle ra Major, Isabel Cordellat i Villa convidarà a tota lba, la comissió maj or a sopar, i tots junts brindarem per les bones Fal les que de segur haurem passat.

Finalment, l’hor a que marque J unta Local Falle i segons el prem ra i obtingut, Isabel , Fallera Major Jose, President, i li botaran foc a la falla gran. *Tots els horar is ací establits es tan subjectes a canvis.

Conte infantil Aquesta història succeeix en un xicotet poble anomenat Silla, on

Tampoc aconseguien recordar

hi havia una Falla que es deia Parc Sant Roc. En ella hi havia

tots els moments feliços i di-

molts xiquets i xiquetes els quals no sabien el que estava apunte

vertits que havien passat en aquest

d’ocórrer.

casal. Van començar a preguntar als

Un dia anaven a celebrar una festa de pijames, tot anava amb normalitat, tots estaven passant-s’ho bé i es contaven mil històries per a no dormir fins que arribara l’hora d’anar-se’n al llit. Va ser una nit tranquil·la, tots havien dormit bé fins que tots es van començar a despertar i s’adonaren que alguna cosa no anava bé. “Que és el que vam fer anit?” Es pre-

adults que perquè havien perdut tots els seus records, però ells no s’ho creien i començaven a riure. Llavors arribà el faller més antic de la falla i els va contar que això ja havia succeït fa molts anys. Els va explicar que fa més de 40 anys un mag va robar tots els records dels xiquets.

guntaven tots els xiquets, no aconseguien recordar que havien fet la nit anterior, però alguna cosa més va succeir. 44

A ells tampoc els creien, així que van investigar i van descobrir

Van trobar un objecte molt

que havia sigut un mag molt vell que vivia allí des d’abans dels

estrany que semblava una pilo-

inicis d’aquesta falla.

ta amb un núvol dins. Es van ado-

Els xiquets i xiquetes després d’escoltar aquesta història es van espantar, però van decidir que havien de trobar a aquell mag per a recuperar tots els seus records. Van començar a buscar per tots els racons de la falla però no van trobar cap pista, així que a la setmana següent continuaven sense recordar res. No obstant van continuar buscant i van descobrir un fil d’on tirar.

nar que en mirar dins d’aquella pilota estaven tots els seus records, records de la mascletà, de la cremà, les amistats que han fet a la falla i com jugaven als berenar... Era tan gran la quantitat de records que van decidir començar a narrar allò que contenien aquests per veure si recordaven alguna cosa.

Records de monument infantil

Records de mascletà • La meua primera mascletà vaig plorar perquè em vaig

espantar però ara ja no plore perquè sóc més major i ja sé que no passa res. (Ruth 5)

• La primera mascletà que vaig veure, em va agradar

molt, pareixien tambors! Però em vaig posar les mans a les orelles perquè va fer molt de soroll i va tremolar tot el sòl. Però això és la mascletà! (Ariadna 5) • M’agrada quan els petards fan molt soroll i la

veritat és que no em dóna gens de por. (Maria 7) • Hi ha molts petards i fa molt de soroll,

jo la veia en mon pare, ma mare i el meu germà. No em feia por. (Noa 5)

• Recorde la falla infantil eixa que era un dragó perquè m'agradava molt i volia endur-me-la a casa. Era molt bonica. • Recorde la falla de l'any passat perquè anava de la pel·lícula de coco i m'encantaven tots els ninots que hi havia, a més li posen una carpa per si plou que no es banye • La primera falla infantil que recorde és la del 2017. (David 11) • Hi havia molts ninots, recorde la falla de l'any passat del llibre de la vida i coco.

El primer record de la falla • El meu primer record de la falla és quan vaig vestir-me per primera vegada de fallera perquè pareixia una princesa. • Aquest any ha sigut el primer any com a fallera. La veritat és que ha sigut molt bonic i molt divertit. • Conéixer a la fallera major infantil i el betlem que va fer la meua tia Sonia per a nadal. •

El record de Sant Joan a la platja l'any passat em produeix molta nostàlgia. • Els primers records que tinc de la falla són els playbacks, la falla del rei, el betlem, els unflables i tots els fallers i falleres. • Els meus pares em varen apuntar a la falla quant tenia quasi dos anys, perquè el meu cosí Juanma era el president infantil de l'any 2012. No recorde molt la meua primera setmana fallera, però els vídeos i fotos d'aquells dies em diuen que m'ho passí genial, ballant al carrer, botant als unflables

i pujant i baixant la rampa del garatge que hi ha enfront del casal. (Eidan 9) 50

Records de la cremà

• La primera cremà que vaig veure em vaig ficar trista perquè és molt trist veure cremar-se els ninots de la falla però després de cremar-se jo i els meus amics de la falla ballarem al voltant de les cendres i ens vàrem riure molt. • Em fa molta pena perquè són molt boniques i record que quan ja no hi ha quasi foc ens agafem tots de les mans per a donar-li voltes a la falla. • Quan es va cremar, ho vaig passar molt mal i vaig plorar molt perquè em feia molta llàstima. • Estàvem rodant la falla, quan algú va tirar un petard dins. Ja no hi havia foc, però abans hi havia molt. • Vaig tindre molta por la primera vegada que vaig veure una cremà, però hui en dia el sentiment és de tristor, perquè acaba la millor setmana de l'any. 51

Berenars • Els berenars m'agraden perquè ens fiquen entrepans de Nocilla i després juguem a jocs. El joc que més m'agrada el de la farina. • M'ho he passat molt bé en els berenars que hem fet. I els berenars estaven molt però que molt bons. • Tot està súper bo, ens fan moltes activitats per a jugar, m'agrada molt botar en els unflables i recorde els jocs de fusta perquè mai els havíem tingut. • Els berenars amb els entrepans de nocilla i els sucs de bresquilla mmm... que bons! • Sobretot recorde el xocolate per a berenar i l'ensaïmada que sucàvem. Jugàvem a molts jocs, a mi m'agradava molt la recerca del tresor.

La presentació infantil

• No recorde la primera presentació. Recorde una que vaig pujar de la maneta en el tete Juan Carlos perquè el vestit de fallera em feia caure. • No he viscut per ara cap presentació, però crec que ha de ser una cosa meravellosa haver de pujar quan t'anomenen i saber que representes a una falla tan meravellosa com en la que estic. • Recorde que a les presentacions no em posaven els monyos sinó la còfia. Ara ja sí, i m'encanta vestirme de fallera i passar per la passarel·la. • La presentació d'aquest any ha sigut molt bonica sobre la naturalesa i la contaminació. • La primera presentació vaig pujar amb el meu cosí Vicent, jo era molt menuda, no portava monyos però recorde el meu vestit blau.

L’ofrena

Amistats • Tinc molts amics a la Falla. La meua primera amiga es diu Noa i sempre juguem juntes. Ara som més sempre jugant i damunt dues amigues meues de l'escola s'han fet falleres també. • He fet molts amics, però el millor és que estic amb dues de les meues millors amigues en la falla. •

Recorde que moltes ja ens coneixíem del col·legi i unes altres les he conegudes en la falla perquè són més majors que jo però sempre juguem juntes. •

He tingut sort perquè el grup ja estava fet perquè eren tots amics meus del col·legi i del futbol. • He fet moltes amigues en la falla, Maria, Ruth i la seua germana... Ara som molt bones amigues i sempre juguem juntes a mares i a pares. • Em va costar fer amics perquè tots són més majors que jo, però a poc a poc ho vaig aconseguir, i tot va ser molt millor encara, perquè el que més m'agrada de ser faller és compartir tots els actes amb ells: berenars, sopars, passacarrers però sobretot el dia dels premis.

• L'ofrena és allò que més m'agrada perquè li porte les flors a la verge i és quan més temps porte ficat el meu vestit. També perquè em faig els monyos i això m'encanta moltíssim. • Aquest any serà la primera ofrena que vaig a viure i tinc moltes ganes. • Li portem flors a la verge, m'agrada fer el passacarrer perquè el meu vestit era molt bonic i m'agradava que em mirara la gent. • La primera ofrena que recorde la vaig fer caminant, la recorde perquè em vaig cansar molt.

Els premis • Als premis vaig en ma mare i ella és qui em diu quin premi ens donen perquè hi ha molts músics i la música no em deixa escoltar, però això dona igual perquè la meua falla és la millor igualment. • Anem tots a la plaça i ens ajuntem amb totes les falles, em fa molta il·lusió quan donen els premis i saltem pel premi que ens donen. • Recorde uns premis quan encara no era faller, tenia 7 anys i la meua cosina Isabel em va pujar als muscles perquè poguera veure'ls bé. • El dia dels premis m'agrada molt, sempre em pose als muscles del meu pare perquè hi ha molta gent i molt de soroll. Però m'ho passe molt bé. • Asseguts a la porta de l'ajuntament, arreplegant els banderins i fent el passacarrer fins al casal amb els premis que ens han donat.

El millor record que tenen de la falla

• No sé quin és el millor moment que he passat a la falla perquè per a mi són tots. Sempre vull que siguen falles i no sé per què no duren més. • M'agrada ser fallera pels sentiments de poder gaudir les falles i viure moltes emocions juntes, compartir alegries, diversió i moltes coses més. Però el que més m'agrada és vestir-me de fallera i posar-me eixe vestit tan bonic i simbòlic. Perquè quan em posí el vestit, em vaig sentir la xiqueta més feliç del món. • Que ens ajuntem tots els infantils per a berenar i jugar. • El millor moment va ser quan els meus pares van deixar que m'apuntara a la millor falla del món LA FALLA PARC SANT ROC. • Si he de triar els millors que tinc de la falla són els Playbacks, la mascletà, els jocs i els unflables.

L’únic problema era que per molt que miraren la pilota els records no

perquè així que la resta de xi-

tornaven a ells. Havien de trobar la manera de poder traure els re-

quets i xiquetes pogueren créixer

cords d’ací, però per a sorpresa d’ells va aparéixer el mag i els va dir

tranquils.

que havien de tornar-li l’orbe dels records. Els xiquets es van negar a tornar-se’l, llevat que els retornara tots els records que els havia robat. El mag enfadat va intentar furtar-lo però no ho va aconseguir perquè els xiquets van fugir per a poder escapar d’ell. Es van adonar que el mag no podia eixir del casal perquè no els va seguir fora, així que una vegada fora van començar a planejar que podien fer perquè els retornara els records. Van decidir negociar amb ell, li donarien l’orbe a canvi de tots els seus records, i a més exigirien al mag que abandonara el casal,

Un dels xiquets entrà al casal per a dirli al mag que és el que havien decidit i el mag acceptà l’intercanvi. Van anar tots junts per si ocorria qualsevol cosa, però per sort el mag va tornar tots els seus records abans que ells li donaren l’orbe. Abans d’anar-se’n, el mag els va dir que això no quedaria així, que algun dia tornaria al casal de la Falla Parc Sant Roc per furtar els records dels seus infantils.

Fí 59

A la recerca dels records

falles 2020