Llibret 2019 Falla Parc Sant Roc de Silla by FPSR

inclusiรณ

falles 2019

Sum

Falla Parc Sant Roc de Silla

FALLES 2019

Edita:

A.C. Falla Parc Sant Roc

Adreça:

Ausiàs March, 15 -b Delegació de llibret

Redacció:

Disseny i maquetació: Portada:

Delegació de llibret

Artista Faller Gran:

Josue Beitia

Artista Fallera Infantil: Banda de Música: Pirotècnic: Imprimix:

Manolo Rubio

Xaranga El Marejat

Natalio “Piroquiles”

Gráficas Vapa, s.l.

Fotografies:

Gráficas Vapa, s.l.

Col·laboradors:

Vicent San Ramón Cristian Garcia Carrasco Del. Participació i Solidaritat JCF Servei d’Atenció a persones sordes de Fesord CV Adrian Cordellat Martín Javier Ortizá Beni Cordoba Carretero Maria Jarga Juan Josep Soldevila Miret Mireia Harinero Ramos

FACEBOOK

premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. L’AC Falla Parc Sant Roc de Silla no es fa responsable ni les opinions dels seus

V-1037-2011

col·laboradors.

Segueix-nos!

TWITTER

pat en la convocatòria dels

comparteix necessàriament

Raquel Vedreño

Depòsit legal:

El present llibret ha partici-

INSTAGRAM

IN CL US IÓ

questa és la paraula que trobem en la nostra portada impresa en braille i aquest és l’objectiu del llibret que teniu a les vostres mans ara mateix. Apropar-vos a la capacitat de les falles per fer una societat més inclusiva. Inclusió és l’actitud, tendència o política d’integrar a totes les persones en la societat, amb l’objectiu que aquestes puguen participar i contribuir en ella. I si parlem d’activitat associativa en el nostre territori, és impossible no fer-ho de les Falles. En una societat com la nostra la inclusió s’hauria de formular com a solució al problema de l’exclusió i si d’alguna cosa sabem en les falles, és que l’exclusió no és una opció perquè poques festes són més obertes que la nostra. La inclusió social s’enfoca en les persones que es troben en una situació precària per diverses circumstàncies, com la pobresa, l’origen, el gènere, les condicions físiques (discapacitats), la pertinença a una determinada ètnia o religió, etc. i les Falles sense adonar-nos ens hem convertit en una festa en la qual tots, absolutament tots tenen cabuda i són necessaris per a continuar creixent.

L’objectiu de la inclusió social hauria de ser millorar les condicions de vida dels individus que formen part d’aquests grups, i oferir-los les mateixes oportunitats. Participar en obres de teatre, realitzar el monument o ser el màxim representant, són activitats dins del món faller que no depenen de les condicions físiques de qui les realitza. La inclusió social és el procés de fer possible que persones o grups de persones subjectes a una situació de segregació puguen participar plenament en la vida social. I com hem dit al principi, pocs llocs com un casal de qualsevol barri de València o un carrer de qualsevol poble on puguem veure un ninot, on la vida social valenciana tinguen més repercussió. Les Falles són part indispensable d’una societat i d’una cultura que han fet d’elles la festa més important i representativa i és per això que des d’aquest llibret hem volgut posar-les com a excusa per a intentar crear una societat més inclusiva i com a conseqüència una societat més avançada.

Ajuda

Inclusio

8 Salutació del president 10 Junta Directiva 12 Comissió Masculina 14 Fallera Major 2019 16 Entrevista Fallera Major 22 Cort d’Honor 24 Explicació Falla Gran 40 Guardons JCF 41 Recompenses internes 42 Fallers d’Honor 43 Abonats

102 Ninot 104 Borinot i tradició 106 Sigues, com sigues, eres algú. Sigues tu mateix. 112 Amb tu 116 Caldria crear una consciència ciutadana 122 Veig la Falla 128 La gent amb discapacitat se socialitzen en tots els nivells gràcies a les falles. 134 El criteri del ninot 138 L’inici d’un gran repte 140 Unes falles inclusives són aquelles en les quals les persones sordes puguen participar en igualtat de condicions. 146 La nostra forma de fer-nos entendre 150 Aprenent la llengua de signes

Diversitat

46 Salutació del president infantil 48 Comissió Infantil Masculina 49 Comissió Infantil Femenina 50 Fallera Major Infantil 2019 52 Entrevista Sofía i Fernando 60 Explicació Falla Infantil 66 Guardons JCF 67 Recompenses Internes

Integracio

70 74 78 84 88 94 98

Pot la falla publicar fotos del meu fill? Li agradaran les Falles? Un dia qualsevol per exemple... A bon son, no hi ha llit dur Falles a 2.000 metres d’altura Creant amb foc The Man in the High Castle

Igualtat 156 Tot un any faller

Visibilitat 172 Programa de Festejos 2019

ÍNDEX

“El que fem per nosaltres mateixos mor amb nosaltres, allò que fem pels altres i pel món roman i és immortal”. Albert Pike (1809-1891)

Advocat i escriptor estatunidenc

Ajuda

Victor Primo i Centeno

, Salutacio del En primer lloc, m’agradaria agrair a tots els fallers i falleres que han confiat i han depositat la seua confiança en mi, per a donar-me l’oportunitat de seguir al capdavant de la comissió que tant vull i a la qual pertany des de ben xicotet. Es tracta del meu tercer any com a president, i veure que l’esforç, treball i dedicació realitzat durant tot l’any, aconsegueix que la nostra gran falla no pare de créixer, compensa, i molt. La satisfacció és total i fa que les ganes i la il·lusió de continuar treballant romanguen intactes, com si es tractara del primer any. També vull donar les gràcies a tots els comerços col·laboradors, i als encarregats d’escriure aquest llibret. Sense el dur treball de tots ells no seria possible. Un llibret on a través de les seues pàgines, intentarem mostrar-vos tot l’ocorregut durant l’any en la nostra comissió. M’agradaria donar les gràcies a Sofia i Fernando. Són germans i enguany tenen l’orgull de

compartir l’any com els màxims representants infantils de la nostra comissió. Serà un any inoblidable i espere que el gaudim al màxim al costat de la resta dels vostres familiars i fallers del Parc Sant Roc. I com no a Tamara, que a part de ser la meua companya de vida, enguany compartiràs un any molt especial al meu costat com a Fallera Major. De segur que amb l’ajuda dels nostres familiars, passarem un any espectacular. Espere estar a l’altura i no defraudar-vos i que les Falles 2019, se us queden gravades a foc per sempre. Donar les gràcies també a Irene, Ariadna i Asier, màxims representants de les falles de l’any passat. Ha sigut un any meravellós, el qual hem gaudit al màxim i del qual estic segur, que no oblidarem mai. Podeu estar ben orgullosos de com heu portat el nom de la nostra comissió en cada acte. Una abraçada molt gran als 3 i a tots els vostres familiars que ens han acompanyat durant l’any.

President

No podria oblidar-me de la meua família. Sempre estan quan els necessite, mostrant-me el seu suport incondicional i aconsellant-me en tot moment. Gràcies a ells, la presidència es fa molt més senzilla i suportable. A la resta de falleres i fallers, animar-los a continuar treballant perquè la falla Parc Sant Roc, continue creixent dia a dia. Gràcies a l’esforç durant tot any de tots els membres d’aquesta comissió, podem presumir de tindre dos bons monuments, i al seu torn, de ser una de les falles amb més ambient i festa durant la setmana fallera. Finalment, m’agradaria donar les gràcies als fallers d’honor, als abonats, als col·laboradors i als veïns i veïnes del nostre barri. Gràcies a les vostres petites o grans aportacions, podem realitzar diverses activitats en el nostre casal durant el mes de Març. Les nostres portes estan obertes per a tots vosaltres i per a la resta de veïns del poble.

Junta Directiva PRESIDENT: Victor

Primo i Centeno

Raquel Vedreño i Serra Nayara Soler i Mejias

VICEPRESIDENT PRIMER:

Jose Valero i Peris

DELEGADA DE FESTEJOS:

VICEPRESIDENT SEGON:

Francisco Travé i Cuartero

DELEGADA D’INFANTILS:

Saray Mejias i Rodríguez

DELEGADA D’INFANTILS:

Dona Uzunova

VICEPRESIDENT D’ECONOMIA:

Carlos Campillo i Cuartero

VICEPRESIDENT DE FESTEJOS:

Francisco Buendia i Escribano

DELEGADA D’INFANTILS:

Ana Buendia i Escribano

VICEPRESIDENT DE FESTEJOS:

Rober Simeón i García

DELEGADA D’INFANTILS:

Loli Calvo i Moreno

VICEPRESIDENTA D’INFANTILS:

Virginia Galán i González

DELEGADA D’INFANTILS:

Demelsa Rodríguez i Romaguera

DELEGADA D’INFANTILS:

Mar Más i Espinosa

DELEGADA D’INFANTILS:

Pilar Rodríguez i Granell

DELEGADA D’INFANTILS:

Victoria Simeón i García

VICEPRESIDENT DE CASAL:

DELEGADA DE FESTEJOS:

SECRETARIA:

Clara Buges i Vicente

VICESECRETARIA: TRESORERA:

Vicente Lucena i Alba

Shamira Rubert i Mas

Ambrosia Montesinos i Cuadros

COMPTADORA: Mª VICECOMPTADOR:

José Alba i Álvarez

Jose Lucena i Rodríguez

DELEGADA DE LOTERIES: DELEGADA DE QUOTES: DELEGAT DE FESTEJOS: DELEGAT DE FESTEJOS:

Carmen García i Puche

Mª Victoria García i Puche

Josep Parra i Marín Manuel Moreno i Lora

DELEGADA DE JUNTA LOCAL FALLERA:

Raquel Gradolí i Guillem

DELEGADA DE JUNTA LOCAL FALLERA:

Irene Travé i Escribano

DELEGADA DE JUNTA LOCAL FALLERA:

Patricia Puche i Buges

DELEGADA DE CASAL: DELEGAT DE CASAL:

Eva García i Puche

Miguel Burgos i Díaz

DELEGADA D’ACTIVITATS ARTÍSTIQUES:

Tamara Simeón i Catalán

DELEGADA D’ACTIVITATS ARTÍSTIQUES:

Lidia Soler i Mejias María Fernández i Roca

DELEGAT DE FESTEJOS:

Ismael Servando i Lucena

DELEGADA D’ACTIVITATS ARTÍSTIQUES:

DELEGAT DE FESTEJOS:

Jesús Collado i Álvarez

DELEGAT D’ESPORTS:

DELEGAT DE FESTEJOS:

Pablo Giner i Giménez

DELEGAT DE PRESENTACIÓ:

DELEGAT DE FESTEJOS:

Rodrigo Tera i García

DELEGAT DE LLIBRET: Carlos

Oscar Belmar i Carbonell

DELEGADA DE FESTEJOS:

Sandra López i Rua

DELEGADA DE LLIBRET:

DELEGADA DE FESTEJOS:

Patricia Puche i Buges

DELEGAT DE LLIBRET:

Jose Hernández i Prades Campillo i Cuartero

Shamira Rubert i Mas

Vicente Lucena i Alba

, Comissio Masculina President : VICTOR PRIMO I CENTENO

Adrián Moreno i Pérez

Francisco Buendía i Escribano

Jose Martínez i Riera

Oscar Mejias i Rodríguez

Alberto Díaz i Aldana

Francisco Curado i García

Josep Parra i Marín

Pablo Giner i Giménez

Adres Grau i Zaya

Francisco Melià i Salvador

Julio Sánchez i Cuartero

Paco Bataller i Granero

Amadeo Castellote i Más

Francisco Travé i Cuartero

José Francisco Valero i Peris

Raúl Primo i Centeno

Carlos Campillo i Cuartero

Francisco Borja Muñoz i Català

José Ramón Primo i Rozalén

Ricardo Calvo i Moreno

Carles Fernández i Alcaide

Francisco José Cano i Atienza

José Luis Costilla i Ferrer

Robert Simeón i García

Carlos Llàcer i Requena

Francisco José Ribera i Giner

Joan Carles Romeu i Zaragoza

Rodrigo Tera i García

Cristian Hermendez i Donate

Iñaki Navarro i Fernández

Juan Manuel Lucena i Alba

Rubén Navarro i García

Cristian Zaragoza i Romaguera

Ismael Servando i Lucena

Lucas Parra i Marín

Salvador Bataller i Granero

Daniel Vinuesa i Rodríguez

Jaume Valero i García

Manuel Moreno i Lora

Sergio Guerrero i Román

David Garcí i Peña

Javier Calvo i Moreno

Miguel Burgos i Díaz

Tomas Magraner i Moreno

David Ruiz i Álvarez

Jesús Collado i Álvarez

Miguel Martínez i Poveda

Vicente Lucena i Alba

Félix Clemente i Sanz

Joaquín Camacho i Calvo

Naxo Fortuny i Olmos

Victor Monto i Fernández

Fermín Giménez i Gradolí

José Hernández i Prades

Oscar Belmar i Carbonell

Ximo Sáez i Talens

Francisco Bort i Sospedra

José Lucena i Rodríguez

Oscar Mejías i Elvías

A Tamara, Fallera Major

Tamara , Simeon , i Catalan

El vent de Llevant ens porta,

La teua presencia ens porta,

Els aromes del taronger,

A veure les coses més brillants,

I el teu somriure ens dóna,

Però és al veure’t a tu Tamara,

L’equilibri que necessitem.

Quan quedem enlluernats.

He vist estreles lluir amb brillantor,

Una catifa de roses i clavells,

I donar llum i color,

S’estén al teu caminar,

Però ninguna com tu Tamara,

Per a que visques els moments més bells,

Quan et nombrarem Fallera Major.

Que mai podríes imaginar.

El tabal i la dolçaina,

En falles per tu la comissió treballa,

Ens anuncien al passar,

En falles per tu la comissió s’engalana,

Que arriba una xica bonica,

En falles cridarem als quatre vents,

Amb dolçor i saber estar.

Que Tamara, del 2019 nostra Fallera Major és.

Fallera de bandera, Dona única i admirada, La meua paraula hui és sincera, I sols per a tu inventada.

Coneixent a Tamara, fallera major 2019

V 16

a ser l’any 2015 quan Tamara va arribar a aquesta comissió. Un any abans que la seua parella sentimental eixira nomenada com a President de la Comissió, i des d’aquell primer moment la nostra Fallera Major s’ha involucrat en qualsevol activitat que s’ha organitzat al nostre casal fins a tal punt que aquest any 2019 serà la nostra màxima representant. Abans de deixar-vos amb l’entrevista que hem realitzat a nostra Fallera Major, volem desitjar-li, des de la delegació de Llibret que gaudisca al màxim de cadascun dels actes.

Ara si, vos deixem amb l’entrevista a Tamara perquè pugueu conéixer-la un poc millor:

1. Va costar molt convéncer als teus pares? La veritat que al principi ens va costar un poc, però a poc a poc vam anar convencent-los, entre la família i els amics, això si, crec que el fet de veure la il·lusió reflectida en els meus ulls, va ser clau per a acabar de convéncer-los. De fet la meua mare ja em va voler fer quan era xicoteta Fallera Major Infantil, però per diverses circumstàncies no va poder ser, i crec que això també va influir. 2. En què moment els dius que vols ser Fallera Major? Fou una vegada passades les falles del 2018. Recorde que una de les primeres voltes que ho vaig deixar caure estàvem a punt d’anar-nos-en al taller a veure l’esbós de la falla infantil, però no em van fer molt de cas. El dia que finalment vaig ser elegida com FM de seguida vaig telefonar a

ma mare per a dir-li-ho, i ella, que estava a Sevilla, no s’ho acabava de creure. 3. Com esperes que siga compartir enguany amb la teua parella com a President? Espere gaudir al màxim d’enguany, de cada acte, dinars, sopars, les festes del casal, cercaviles… , i que millor que de la mà de Víctor. Estic segura que gaudiré de les falles com mai abans les he viscudes. I si havia de fer-ho com a Fallera Major, tenia clar que seria amb

ell o amb ningú. Des del moment que va entrar com a president sempre li he comentat la idea que m’agradaria ser Fallera Major amb ell, i per fi ha arribat l’any. Serà una experiència inoblidable, que farà que aquest siga un gran any per als dos, així que només puc donar-li les gràcies per tot el que fa per mi. 4. Com està vivint la teua família aquests primers mesos com a Fallera Major?

7. Com és la relació amb la resta de fallera majors de les altres comissions? La relació amb les Falleres Majors de les altres comissions és molt bona, hem encaixat molt bé totes, i de fet crec que gaudirem d’un any increïble juntes, perquè sempre estem intentant quedar per a organitzar coses, encara que com som moltes és un poc complicat quadrar dates. Sens dubte he trobat molt bones companyes de viatge per aquesta que acabem de començar. 8. Quins actes esperes amb més ganes de la setmana de falles?

La meua família està encantada, de fet crec que estan gaudint igual o fins i tot més que jo, organitzant els preparatius, sorpreses, sopars... Sempre estan inventant per a preparar alguna cosa nova. Som una família molt gran i he de donar gràcies a la vida per la família que tinc, perquè sense ells res d’això seria possible.

5. Has rebut molts consells per part de fallers i falleres?

6. Quines són les teues aficions?

Si, he rebut consells molt bons per part de diversos fallers i falleres, i tots coincideixen i m’animen perquè enguany gaudisca al màxim d’allò que està per vindre, i aprenga a donar-li importància a allò que realment ho té.

La lectura i viatjar, sobretot, però no podria oblidar-me de la gimnàstica rítmica. Sempre he practicat aquest esport, i encara que fa 10 anys que deixe de fer-ho de manera activa, no em perd cap campionat.

La plantà, els premis i l’ofrena són els actes que espere amb més ganes, perquè sempre els he viscut d’una forma especial, i enguany de segur que moltíssim més.

9. I el que menys? Amb tota la il·lusió amb què afronte l’any, no hi ha cap acte que no tinga ganes de viure, perquè cadascun tindrà de segur el seu component emocional. 10. Com t’agradaria recordar aquest any? Com un any màgic, ple d’emocions, de records, de moments únics, d’il·lusions, de llàgrimes, de riures, sens dubte com un gran any. 11. Has vist com naix el monument des del primer moment, quina sensació tens? Penses que agradarà a la resta de fallers? Mai havia vist créixer un ninot, és una cosa increïble el fet de poder veure com un xicotet tros de suro a poc a poc va agafant forma

i color i es converteix en una creació amb tanta bellesa, és el que ens caracteritza i ens fa únics a tots els valencians. De fet, no em canse de visitar els dos tallers on estan construint-se les nostres falles. És més, de fet ja tinc el meu favorit.

12. Ja has viscut alguns actes com Fallera Major, de la Proclamació i Presentació amb quin moment et quedes?

re a familiars i amics plorant d’emoció perquè el moment havia arribat, va ser molt especial.

El dia de la proclamació van ser molts moments emotius, crec que em quede amb el moment que vaig sentir per primera vegada el meu nom com a Fallera Major. Veu-

Del dia de la presentació no podria triar un, van ser moments únics i irrepetibles, moltes emocions juntes en un sol dia. Pentinar-me, que vinguera a vestir-me Eduar-

do, esperar a la comissió, el brindis, eixir de casa i veure el cel ple de color dels castells, gràcies al regal del meu oncle Vicente, la cercavila fins a la Nau, pujar la passarel·la i veure la cara dels meus familiars i amics amb la mateixa il·lusió i emoció que estava sentint jo, o veure al meu cosí Mario apujar-me la banda de Fallera Major, i que dir del moment de l’exaltació, cada vegada que la recorde se’m posa el mateix nus en la gola i la mateixa cara d’emoció. Va ser el moment més emocionant de tota la nit, veure a les meues amigues dedicant-me aquelles paraules, amb les mateixes llàgrimes d’emoció i sentiment que jo, va ser espectacular. Tot el que vaig viure eixe dissabte 17 de novembre no es pot explicar amb paraules, va ser sens dubte una nit màgica. 13. Quina visió tenies de les falles abans de ser fallera? Sempre m’han cridat l’atenció, m’encanten les mascle-

tades des que era xicoteta, veure els monuments als carrers omplint-los de color, sempre he volgut formar part d’aquesta tradició.

16. Enguany per primera vegada al nostre poble tenim Fallera Major, et planteges en un futur representar a tots els fallers de Silla?

14. Hi ha alguna cosa que t’haja sorprés fins ara?

Vull gaudir d’enguany i viure al màxim aquesta experiència. No m’he plantejat presentar-me com Fallera Major de Silla, almenys de moment.

El suport rebut per part de la meua família, amics, i la comissió, sempre estan cuidant el mínim detall perquè tot isca perfecte. 15. De la resta de representants de la nostra comissió que pots dir-nos? Sofia i Fernando, els representants infantils, són dos xiquets encantadors, alegres i riallers, els encanta l’aventura, són dos terratrémols, els encanta el risc i no tenen por a res, sens dubte no podria haver tingut millors companys per gaudir d’aquesta experiència, he tingut molta sort de conéixer-los.

17. Què t’agradaria dir-li a la resta de fallers i veïns perquè gaudisquen de les falles del 2019? Que gaudisquen al màxim de les falles, que ho visquen d’una manera especial, que senten cada despertà, mascletà, castell o cercavila, com si fóra la primera vegada. Que al casal es respire alegria, que el carrer siga una festa, i que per descomptat, les portes del Parc Sant Roc estaran obertes perquè gaudiu amb nosaltres d’aquesta festa tan meravellosa que tenim els valencians.

‘ Cort dHonor FALLERA MAJOR 2019 : Tamara

Simeón i Catalán FALLERA MAJOR 2018 : Irene Tavé i Escribano

Andrea Porcel i Sanchis

Celia Campillo i Cuartero

Laura Muñoz i Aguilera

Marta Peris i Alapont

Noelia Zaonero i González

Sonia Puchalt i Molero

Andrea Dasí i Murcia

Celia Pérez i Quesada

Laura Puchalt i Molero

Mª Carmen Zaragoza i Marraes

Noelle Barges i Domínguez

Sonia Rodríguez i Riera

Andrea Trave i Alapont

Cynthia Doménech i Navarro

Laura Rosaleny i Cuartero

MªElena Hiraldo i Galban

Noemí Luz i Torres

Sonia Sánchez i Catalán

Lara Sauquillo i Huerta

Mª Jesús Fort i Puche

Paula Teno i Fernández

Sonia Servando i Lucena

Ambrosia Montesinos i Cuadros Clara Argiles i Roman Amparo Melero i Peris

Clara Buges i Vicente

Leticia Navarro i García

Mª José Alba i Alvarez

Patricia Costa i Blasco

Susana Navarro i Tarín

Amelia Doménech i Navarro

Cristina Curado i García

Leticia Villalba i Navarro

Mª del Mar Navarro i Molla

Patricia Puche i Buges

Shamira Rubert i Mas

Alba Romera i Martínez

Cristina Montero i González

Lidia Soler i Mejías

Mª Nieves Navarro i Molla

Pilar Rodríguez i Granell

Tamara Moya i Navarro

Alba Perpiñá i Luz

Demelsa Rodríguez i Romaguera Loli Calvo i Moreno

Mª Pilar Revert i García

Raquel Gradoli i Guillem

Tsenka Georgieva

Ana Isabel Buendía i Escribano

Dona Uzunova

Lorena Villanueva i Fox

Mª Victoria García i Puche

Raquel Vedreño i Serra

Victoria Simeón i García

Antonia Navarro i Hernández

Estela Flores i Sanz

Lucia García i Palomares

Mónica Empar Grau i Melero

Rocío López i Simarro

Visitación Navarro i Hernández

Arantxa Villacampa i Riera

Eva García i Puche

María Arévalo i Primo

Nadia Lorente i García

Sandra Lillo i García

Virginia Galán i González

Amparo Belén Ferrando i Giménez

Eva Mª Cegoñino i Andres

María Fernández i Roca

Natalia Esteben i Más

Sandra López i Rúa

Yarisa Lorente i García

Carmen García i Puche

Eva Mireia Rocamir i Cegoñino

María Cabrelles i Romeu

Nayara Soler i Mejias

Saray Mejias i Rodríguez

Carmen Rodríguez i Riera

Helena Travé i Cuartero

Mar Mas i Espinosa

Noelia Ruiz i García

Sandra Grau i Melero

Carla Folch i Zaragozá

Isabel Cordellat i Villalva

Marta Hernández i Soria

Explicació

Falla Gran

Lema:

Maneres de viure

Víctor Primo Centeno

Aguaita la galta el bon temps, Omplint de goig el cor, Ací a la falla Parc Sant Roc, Estem d’allò més impacients.

Nosaltres, els fallers del Parc, estem, Esperançats pel nou any faller, Amb força, motivats, la festa ja portem, Per tots els racons i carrers.

Tot un any ha passat, Escrivint la crítica fallera, Tot un any guanyat, Al temps que no espera.

Maneres d’entendre la falla, Treball i oci ací es baralla, Fem una crida a la xicalla, Trobareu diversió i poca palla.

Garantim que tenim festa, Lluitant per una tradició, Amb la nostra xicoteta aportació, La falla en nosaltres és manifesta.

Si et conten que és una tradició, Que va minvant el temps al seu pas, Fixat en l’esforç d’aquesta comissió, I deixat acaronar per la seua abraçada.

Cultura amb lletres grans, Cultura dels nostres artesans, Cultura de la nostra bona gent, Cultura que a la Falla és un fonament.

Confiant en un futur proper, Il·lusionant-se pel nostre present, Comptant amb el nostre quefer, I lluint valenciania en cada moment.

Artiste:

Josue Beitia

Ací té cabuda qualsevol siller, Satisfet de ser i sentir-se faller, Acompanyeu-nos pel camí, Que aquest any comencem. És complicat començar, Però ha arribat el moment, Espere que vos agrade, L’explicació del monument.

Per fi arriba març, Les falles estan al carrer, És el torn de veure el resultat, De l’artista que de valent ha treballat. La música torna a sonar, Els masclets ressonen pels racons, Si fem un passa-carrer pel poble, Podem trobar monuments de cartó. Tot l’any treballant, Per traure algun euret, Per a intentar tindre més ninots, I que al veïnat la falla li parega bé. No sé si tindreu molt de temps, Espere que no se vos faça llarga, Aquesta és l’explicació, D’allò que conté la nostra falla.

Són moments delicats, I no puc dir que estic content, Portem darrere una gran crisis, Que a la societat està fotent. A la tele, diaris i emissores, No deixen de parlar, D’aquesta maleïda situació, Que a tots ens té cansats. La borsa no para de baixar, L’atur torna a pujar, I per si no teníem prou, El hui a part de la Casa Reial. Després estan els polítics, Que entre tots ens porten de cap, Ni els d’un color ni un altre, Aprofiten per a manar. El poble ja s’ha cansat, I als carrers alguns s’han tirat, Mirant-ho des del sofà, Poca cosa podem arreglar. A poc a poc anirem contant, Allò que la falla ens explica, Espere que ningú s’ofenga, Perquè està feta amb molta estima.

REMAT I COS CENTRAL És impossible en aquesta explicació, No parlar-vos de les revistes de cor. I és que tot el que ens envolta, Té a veure en aquest malson.

Utilitzarem aquest monument per explicar, Allò que no ens agrada, que no és poc, De les situacions que viu la societat actual, I almenys imaginar que tot acaba en botar-li foc.

Fa temps que no llig diaris, A la ràdio només sent música, Però un dia vaig ficar la televisió, I de veres, pensava que em moria.

Volem cremar tot allò que considerem injust, Moltes situacions socials i polítiques, Són aquestes per les quals començaré, Situacions actuals i altres fins i tot antigues.

Tots els programes de xafardeig, Que tenen gran audiència, Ens conten les seues penes, I la gent perd la paciència.

En humor i de forma lleugera, Aquesta escena fallera, Ens parla d’amor, I d’una dona que al tema s’entrega.

Tot el que escric a partir d’ara, Pot o no paréixer la realitat, Bé siga del nostre poble o de l’Estat, Sense oblidar-nos de la Comunitat.

Així puix, capritxosa i valenta, Fuig amb la seua carrossa, Amb el seu criat de nas gran, A lloms del seu bell cavall.

Les falles des del principi serveixen per a criticar, Per botar-li foc a allò que no ens agrada, Però mirant com està la nostra societat, Seria impossible criticar-ho tot dins d’una falla.

Ella fuig de les ràncies conquestes, Dels vells pensionistes, Que estan ja decrèpits i passats, Doncs es decanta més per majoristes.

I així es troba a tota presa, Fugint del seu passat, A la recerca d’un nuvi jove, Que ha trobat per mitjà del WhatsApp.

EL CAMP MANA Em presente: sóc un agricultor, Una mica “panxut”, I vos contaré el perquè, en el camp estic a gust.

Dies abans mirant la pantalla, Pensava aquesta jove donzella, En trobar un nuvi ric, Mentre romania subtil i bella.

De sobte per sorpresa, Troba una foto de la futura presa, D’un jove temperat, Qui interés en ella ha mostrat. Un missatge li ha escrit d’amor, Per deixar a la xica perplexa, Desitja poder impressionar-la, I que no es demore la contestació.

Sense demora van concretar una cita, I abans de fer la visita, Una flor els uneix i atrapa, Ell en la solapa i ella en el cor. Per això fuig a tot córrer, A la recerca del seu nou amor, A la recerca de moltes riqueses, Doncs el nou lligue té diners a muntó. I és que ja no aguanta més, La crisi ha minvat el seu capital, No arriba a la fi del mes, I vol tornar a l’alta societat.

Mentrestant aniré a l’hortet, A per algunes verduretes fresques, No siga que amb aquest solet, S’acaben quedant totes seques. Tomaques, cogombres i pimentons, Unes poques albergínies i olivetes, Ací creix tot menys els rovellons, Que ja fa dies plantí pels cantons. Quin dinar me’n vaig a fer, Açò no és com el “fast food”, Que de plàstic sembla ser, I l’estómac et deixa fotut.

Estic començant a acostumar-me, A aquesta vida tan natural, Les conserves no tornaran a agradar-me, I en la ciutat ho passaré fatal. Bé, doncs a menjar de valent, Ara que ho tinc tot preparat, I encara es manté calent, El menjar de l’hort que he agafat. Umm! Açò és glòria celestial, En tota la meua vida, Havia menjat cap cosa igual.

MAJORDOM? MOLTA PACIÈNCIA Contents estan els amos, Amb el seu amic Anton, Perquè està complint bé, La missió de majordom.

PREPARATS PER A PESCAR Ací tenim un pescador, Intentant algun peix poder pescar, Però al ritme que va, Al supermercat haurà d’anar a comprar. Però previsor d’ell ja savia, Que la cistella buida acabaria, Per això de beguda s’ha previst Quintos fresquets té per avorrir. 30

Açò se’ns n’ha anat de les mans Doncs és una tasca horrorosa, Aconseguir peixos sans, En una Albufera tan fastigosa! Aigües pudents i ben negres, Rodegen el llac per totes parts, Ja no podem menjar els allipebres, Per evitar intoxicar-se i caure malalts.

És tan gran la contaminació, Que naden pots i fems per tot el llac, Potser semble una provocació, Però no hem de permetre més atacs.

Aquest majordom nostre, Diuen que és molt tranquil·let, Dic jo que així serà, Perquè cuida uns xiquets amb molta mala llet.

No fa molt, han mort, Un fum de peixos a les ribes, La versió oficial de l’ajuntament, És que el llac està prou pudent.

Trau el nostre majordom, Molt, els xiquets al camp, Uns diuen que és afecte, Però és per llevar-se treball.

A part de per la casa vetlar, I als xiquets valors inculcar, Als gossos li toca cuidar, I intentar ensinistrar.

Si no cuidem allò que tenim, De poc valdrà que desitgem molt més, No ens queixem ni patim, Si després no tenim res.

Aquest majordom nostre, Quan fa de mainader, Mai li veuràs amb pressa, A poc a poc i bé ho ha de fer.

A vegades ho passa fatal, Sembla que ha passat un huracà, Quan gossos i xiquets s’ajunten, Queda tot rebolicat, quin guirigall!

L’aigua és un bé natural, I recurs escàs de la natura, Volem a la nostra marjal, Aigua neta i pura.

Els xiquets són molt entremaliats, Enginyosos, no paren quiets, El pobre Anton va una mica boig, Recollint tot el que han desfet.

Caldria posar-los un altar, A qui xiquets de classe alta han de cuidar, Perquè els pares els deixen en llibertat, Quan ni tan sols els han sabuts educar.

GOSSOS NO!!!

Amb la fugida de la marquesa, A una serventa molt coqueta, Li ha tocat passejar les mascotes, Uns gossos que no són de presa. No són de presa vaja sorpresa, Més aviat els 2 són molt poca cosa, Però a l’hora de fer les seues coses, no és la seua grandària el que sospesa. 32

El “Chihuahua” un bon “cagalló”, Li ha deixat el molt cabró, Com no li queden bosses, Recollir-ho a mà que marró! No intentes fer-te a un costat, Ni tampoc el despistat, Reprimenda t’emportaràs del menys pensat, Si no la reculls en un temps estimat.

Així que el que s’ha dit no ho intentes, Perquè alguns estan molt pendents, Si no eres cívic amb la resta de gent, A la policia criden precipitadament.

També existeix una altra raó, Que a la butxaca li dol a muntó, Si t’enganxa la policia d’imprevist, Arribes a casa amb un bon descosit.

Discussions constantment, Disputes en tots els carrers, No és broma el que us he comptat, Fins a un servidor li ha passat.

Als parcs no es pot entrar, Cal buscar un altre racó, Darrere del poliesportiu tal vegada? Doncs és un altre punt de reunió.

I no va ser per no recollir, Sempre he sigut molt endreçat, Un senyor me la va embolicar, Per a un parc haver entrat.

Amos i gossos la freqüenten molt, A ningú el molesta que il·lusió, Fins fa poquet que marró, Plaques noves anti gossos quina desil·lusió.

I és que ara de sobte, Als parcs està prohibit, Passejar tranquil·lament, Si la teua mascota portes.

La veritat estan una mica vetats, Els qui un gos tenen al seu costat, Per culpa de quatre descerebrats, Que no netegen el que la seua mascota ha deixat.

Si ho fas vés amb compte, De no ser vist ni assenyalat, Si et descobreixen pots ser fotografiat, I al “Facebook” seràs crucificat.

Paguem justos per pecadors, I tampoc ens donen solucions, Un parc de gossos han construït, On l’aforament és més ben reduït. Un parc xicotet sense sostre ni parets, I amb uns arbres recentment plantats, A l’estiu gens d’ombra i molta calor, I a l’hivern sembla un congelador. L’alcalde un nou parc a promés, Per a tindre uns vots assegurats, S’acosten eleccions que espavilat, Però els pobres obrers van molt retardats. Quin calvari hauran de passar, Perquè això es puga solucionar, Al pas que anem toca esperar, Les obres del nou parc tarden més que les del Mars.

SEMPRE GOVERNEN ELS DOLENTS

QUINA GRANJA

Amics i amigues, ací tenim, Aquest “Bioparc” faller, Que enguany ha ficat l’artista, En el nostre monument.

Hi ha palla i plomes per tot arreu, Un desesperant i insuportable soroll, Fa que per molt que alce la veu, Sembla que en comptes de mi parle un poll.

Aquest equipatge amb sorpresa, Que per les presses cau del carruatge, Conté alguna cosa rocambolesca, Com eixe president que és un personatge.

A més de l’hipopòtam elegant, Podem parlar sense perill, Del cadell i l’elefant, La cotorra i el cocodril.

Les gallines estan ponent, Sense aturar-se a descansar, A aquest ritme faltarà gent, Per a poder en els ous acabar.

Tenia raó sobre aquesta maleta, Un cap ha saltat per sorpresa, Sembla un bufó amb cara de pocs amics, És el mateix Trump desafiant els enemics.

Són les mascotes exòtiques, Que ara volen els xiquets, Però jo amiguets em quede, En els gats i els pardalets…

Hi ha plantes, arbres i un riu, A més d’animals per tots els llocs, Qui serà el que ací viu, Sense wifi, WhatsApp ni videojocs?

Que malament està l’actual societat, que fins a un tirà han posat a governar, estic segur que no en molts anys, la població a la fi se’n penedirà.

Aquesta escena és una granja, Plena d’animals està, No pot faltar la vaca, que llet desnatada ens donarà.

Parlant de camps i de muntanya, Hauré d’agafar a les ovelles, I encara que algunes són velles, Les faré passejar donant-los canya.

No sé si seran bons amics, o solament és casualitat, però a Espanya va tornar a eixir, els corruptes de Rajoy i el seu equip.

Quiquiriquic! Està cantant un gall, Ja s’ha fet de dia hora treballar, Toca posar-se en marxa, Perquè als animals hem de cuidar.

Encara que açò ho podem solucionar, Parlaré amb tots els animals, A veure si em volen acompanyar, Uns dies del mes de març.

Moltes promeses realitzades, poques o (cap) complides, pose la tele i em sent indignat, ara resulta que ningú els ha votat. Diuen que dels errors s’aprén, però no ocorre amb tot el món, si no ja faria prou de temps, que no existirien aquests cabrons. Espere que tot quede en res, I que l’americà es relaxe un poc, perquè si aquesta situació va a més, no ens podrem amagar enlloc.

L´ATUR CONTINUA SENT

UN PROBLEMA

Un altre problema que tenim hui en dia, De segur el més difícil de solucionar, És el que pateixen molts treballadors, Que es veuen al carrer i sense menjar.

No importa els anys a l’empresa, Ni els favors que feres als companys, Quan arriba l’hora d’acomiadar a algú, Sempre és el peó qui es queda sense treball.

Ací tenim un molt experimentat, Dels millors de la seua especialitat, Cobrant un sou molt miserable, Perquè sap que l’atur és menys fiable.

Qui mana no sap la situació personal, Si han de mantenir fill, nét o nebot, Les empreses miren pel seu interés, I la vida del treballador els importa ben poc.

Fa uns anys totes les empreses, Això del ERE posaren de moda, Per acomiadar “currants” sense despeses, I seguir vivint en la cresta de l’ona.

Molts estudiants han mogut a l’estranger, Per a intentar guanyar-se un bon jornal, El futur ací el tenen prou fosc, I prefereixen provar sort travessant la mar.

DIVA, ELLA Era una xica sense igual, Era una xica, una estrelleta, Era una xica especial, Ja quan era fallereta.

Ella ens representa, Amb totes les seues ganes, Ella nostra tristor espanta, Perquè siguem sempre nosaltres.

Una companya fenomenal, En comissió prou festera, Amb una Falla espectacular, I uns valencians de solera.

Així és nostra Fallera Major, Dona valenciana i festera, I hui tenim l’honor, Que siga nostra fallera.

Valenciana pels quatre costats, L’essència de saber estar, Morena que ens té encisats, I un regnat per a somniar.

Ací la tenim posant, Amb una sabata al seu costat, Decorada com el seu vestit regional, Mentre un pintallavis dóna el remat.

La curiositat és humana, Sempre volem saber-ne més, Cadascú fa el que li ve en gana, Per no perdre’s la notícia del mes. Les “marujes” s’han imposat, Et parega malament o bé, Els nassos dins han clavat, Des de l’escusat fins al bidet.

Volen estar ben informades, Tot ho volen saber, Fins i tot si la Pantoja pren, Whisky, ginebra o Schweppes. També volen saber, Si la Thyssen es parla o no, Amb eixe fill seu coent, D’ara et vull I després ja no.

De si tal persona es gita en la Lomana, O si va i resulta que li ha fet un fill, Aquell amic que per allí passava, L’assumpte del sexe té prou perill.

De si l’Esteban ara parla i opina, Més de mil han mort per la seua filla, Que sempre va de baralla en baralla, Buscant gresca com un “burumballa”. Es munten programes molt populars, Que analitzem i comenten al detall, El que fan aquests famosos actuals, Per mantenir-se amunt i no avall. Les “marujes” no perden detall, Tot el dia amb el “Jorge Javier”, I si no interessa el convidat, sempre poden furonejar el carrer.

CLOENDA Quan arribe el mes de març, I vingueu a veure el monument, Volem que recordeu aquesta explicació, Encara que siga un moment. Quant estiga al carrer la falla, Vos convidem a visitar-la, Desitjant que vos agrade, I si voleu criticar-la. Està feta amb alegria, Aquesta gran explicació, Que ens conta el que conté, El nostre gran monument. Abans d’acabar aquesta explicació, Hem de fer un xicotet reconeixement, Als fallers d’aquesta comissió, Que fan possible tindre aquest monument. Fan que estem orgullosos i portem la cara alta, Els qui han fet de la comissió el que és, Especialment als que tirem en falta, Per això enguany l’explicació va dedicada a ells. Les falles són alegria sense oblidar el passat, Ni els mals moments que hem viscut, Que ja vos dic jo, que no han sigut pocs, Però els hem superat sempre estant junts. Des de 1976 avançant a poc a poc, Superant els obstacles de dos en dos, Com deia la cançó: Poca Gent Però Valenta,

Tirant sempre endavant perquè a res li tenim por.

Els anys han passat per a tots, també per a nosaltres, Ara ja podem dir-vos que fa poc ens vam operar, I igual que fan les famoses tirem de remeis poc naturals, Mamelles no en tenim més, però l’escut vam renovar. Un nou escut amb el mateix sentiment de sempre, Un faller, una fallera i un cavall ben engalanat, Una gropa que tots portem al nostre cor, Que resumeix el que significa la Falla Parc Sant Roc. Ara sí que finalitza l’explicació d’aquest monument, Un monument que utilitzem per a reflectir l’actualitat, Abans de res volem dir que tot està fet sense mala llet, I encara que de vegades ho parega, sense cap maldat. Benvolgut lector, ací acaba la meua tasca, No sé si ha sigut com esperava, Només puc dir-li que el 15 de Març, Vinga a veure-la plantada. Vos convidem a visitar, La falla que plantem enguany, Encara que no vos agrade, Nosaltres vos ho agrairem igual. Fins ací l’explicació del monument Esperem que vos haja agradat, I si no ho ha fet, de segur, Que quan veieu la falla, ho farà.

Guardons de Junta Central Fallera 40

ARGENT Cynthia Domenech i Navarro Dona Uzunova Eva Mireia Roacamir i Cegoñoino Loli Calvo i Moreno MªPilar Revert i García Roció López i Simarro Saray Mejias i Rodríguez Oscar Belmar i Carbonell OR Jose Martinez i Riera OR AMB FULLES DE LLORER Francisco Travé i Cuartero Sandra Grau i Melero

ELS PRESENTS GUARDONS DEURAN SER CONFIRMATS PER JUNTA CENTRAL FALLERA. LA JUNTA LOCAL FALLERA NOTIFICARÀ PER CARTA SI S’HAN CONCEDIT.

Recompenses Internes COURE

Juan Manuel Lucena i Alba Iñaki Navarro i Fernández Oscar Mejias i Rodríguez Pablo Giner Giménez Raúl Primo i Centeno Salvador Bataller i Granero Andrea Porcel i Sanchis Andrea Alapont i Travé Lara Sahuquillo i Huerta Leticia Navarro i García María Arévalo i Primo Mar Mas i Espinosa Noelia Ruiz i García Nuria Juárez i Gimeno Sonia Sánchez i Catalán

ARGENT

Oscar Belmar i Carbonell Patricia Costa i Blasco Patricia Puche i Buges OR

Ramón Primo i Rozalén Sonia Puchalt i Molero OR AMB FULLES DE LLORER

Francisco Curado i García Shamira Rubert i Mas

, Fallers dHonor

Abonats Asunción Simó

Isabel López

Aurora Bermejo

Mª Ángeles Mateo

Aurora Giménez

Mª Llanos Cuartero

Aurora Ramírez

Mª Sol Cuartero

Begoña Centeno

Manuela Morales

Carmen Cuartero

María Aparicio

Carmen Sancho

María Cuadros

Chelo Cuartero

María Ferrer

José Ramón Primo Rozalén

Conchín Cuartero

Marisol Cuartero

Consorcia Carretero

Paquita Martínez

Partit polític P.S.O.E de Silla

Dolores Navarro

Pepita Alcañiz

Partit polític Els Verds de Silla

Dora Sanz

Petri Escribano

Ginesa Carretero

Rosario Navarro

Víctor Montón Fernández Carmen Riera Díaz 42

Raúl Díaz Vico Antonio Cano Antiaga Begoña Centeno Vecino

“Ningú és com l’altre. Ni millor ni pitjor. És un altre” Jean-Paul Sartre. Filòsof francés

Diversitat

Fernando , Lopez , i Pico

, Salutacio del

President Infantil

ola, sóc Fernando López i Picó i aquest any tinc el privilegi de ser el President Infantil de la Falla Parc Sant Roc de Silla.

És la primera vegada que apareixen les meues paraules en un llibret de falla, i per tant, aprofite aquesta oportunitat per a dir-vos que sent una enorme felicitat, i sobretot, una gran emoció de poder viure aquestes falles d’una manera diferent, representant als xiquets i xiquetes de la falla Parc Sant Roc. Aquest any serà encara més especial, pel fet de poder compartir junt amb la meua germana major Sofia el seu any com a Fallera Major Infantil de la nostra falla. Junts ho gaudirem al màxim, amb la companyia dels nostres pares, la nostra germana Cristina, i, per descomptat, amb la nostra nova família fallera.

Vos convide a tots, majors i menuts, a participar molt activament en tots els actes que tenim per davant, actes representatius de la nostra festa, que mantenen viva la tradició d’aquesta meravellosa terra valenciana on vivim. Compartirem berenars, despertades, passacarrers, tirarem petards, i viurem intensament tots els moments de les pròximes festes. També aprofite per a transmetre el meu agraïment a tota la comissió d’aquesta falla pel suport rebut, per fer que això que era inimaginable fa uns mesos siga ara una realitat. Espere i desitge representar a la meua comissió el millor que sé, i desitjar-vos a tots que les falles del 2019 siguen tan especials com ho seran per a mi.

, Comissio

Infantil Masculina

PRESIDENT INFANTIL 2019: Fernando

López i Picó PRESIDENT INFANTIL 2018: Asier Cano i Travé

Adrián Crespo i Buendía

Iker Marín i Navarro

Albert Cordellat i Cuesta

Iker Villar i Fernández

Álvaro Muñoz i Sánchez

Lucas Clemente i Puchalt

Andreu Tomás i Valero

Lucas Hernández i Collado

Ares Moreno i Grau

Marc Martinez i Quesada

Daniel Oviedo i Tornero

Mario Burgos i Molero

Daniel Nuñez i Gómez

Mario Muñoz i Sánchez

David Caballano i Gallardo

Miguel Ángel Navarro i Grau

Dylan Rubert i Torrijos

Pau Burgos i Molero

Edgar Piris i Navarro

Pau Ortiz i Navarro

Eidan Navarro i Servando

Rubén Bataller i Calvo

Fernando López i Picó

Ximo Sáez i Navarro

Héctor Crespo i Buendía

Yerai Camacho i Navarro

Hugo Caballano i Gallardo

, Comissio

Infantil Femenina

Sofía López i Picó FALLERA MAJOR INFANTIL 2018: Ariadna Díaz i Rodriguez FALLERA MAJOR INFANTIL 2019:

Ainara Díaz i Rodríguez Aitana Picó i Madrid Ainhoa Garcia i Pardo Alejandra Cubilete i Fermín Almudena Soto i Garcia Ana Isabel Oviedo i Tornero Ángela Martínez i Estornell Arancha Alexandra Cubilete i Fermín Aria Domingo i Folch Aroa Marín i Navarro Aroa Camacho i Navarro Carla Molina i Garcia Catalina Cordellat i Castellano Chloe Cascos i Rubert Cristina Lopez i Picó Dafne Moreno i Grau Inés Nuñez i Gomez Jade Asunción i Sanchez Laia Primo i Navarro Leire Marín i Navarro Lidia Primo i Navarro Lucia Piris i Navarro

Lucia Queija i Pérez María Bataller i Calvo Marina Cabrelles i Romeu Mª Cruz Moreno i Pérez Mia Costilla i Rodríguez Morgana Mondria i Cegoñino Nayra García i González Nerea Díaz i Rodríguez Nerea Navarro i Grau Neus Moreno i Navarro Noa Navarro i Servando Noelia Ureña i Hiraldo Paula Galindo i Chinchilla Rebeca Ariza i Torres Rocio Molina i García Ruth Costilla i Rodríguez Sara García i Pardo Sara Benítez i Serrano Sofía García i Guillem Sofía Moreno i Pérez Tanya García i Palomares Zaida Villanueva i Fos

Sofia , Lopez , i Pico

A Sofia, Fallera Major Infantil 2019 Eres un capollet de rosa, Eres una naixent flor, Eres promesa d’un futur, D’esplendorosa il·lusió.

Sofia, dolça fallereta, Toquen per tu la dolçaina i el tabal, Per tal de fer saber que seràs aquest any, Regineta infantil del Parc.

L’alegria sana i pura, Plena de satisfacció, Al lluir amb gran soltesa fallera, Un vestit amb tradició.

Estaves desitjosa perquè arribara aquest any, I hem vist al teu mirar que et senties, Contenta i emocionada, De ser la màxima representant

Fallera de sentiment, L’alegria que hui desprens pren el carrer, Alegria que ens anima a ballar, Només començar el passacarrer.

Arriba el moment de gaudir, Des d’aquest llibret a tota veu diem, Que eres, Sofia Lopez i Picó, per al 2019 Fallera Major Infantil de la teua comissió.

El ram a la verge li portaràs, Amb devoció i felicitat, I una llagrimeta et caurà, Al veure la falleta cremar.

SOFIA I FERNANDO,

DOS GERMANS AMANTS DE LES FALLES

i ha gent que sent un amor per les Falles sense cap explicació. Gent que decideix vestir-se de faller per a desfilar a l’Ofrena sense ser faller, només perquè necessita vestir-se de faller, sense més. I això és el que des de ben menuts els ha passat als nostres representants infantils.

Sofia i Fernando són dos germans que van arribar a la nostra comissió abans de pertànyer a ella i és que durant alguns anys van insistir perquè la seua mare els vestira de fallers i així poder desfilar amb, la que des de fa 4 anys, és la seua falla. Estem segurs que durant aquells anys en els quals desfilaven junt amb la resta de la nostra comissió infantil, alguna cosa es va despertar dins d’ells i l’estima per la Falla Parc Sant Roc va ficar-se al mateix nivell que l’estima que tenien per la festa de les Falles.

Estem segurs que aquesta xiqueta de 14 anys i el seu germà de 12 gaudiran de tots i cadascun dels actes i dels moments que tindran davant com ja ho estan fent dels que han viscut fins ara. “Mai havia vist com naixia una falla i enguany al taller de Manolo em vaig emportar una gran sorpresa. Pensava que els ninots es feien amb fang i no amb suro” ens confessa Sofia. Mentre el seu germà Fernando ens diu “a mi m’agraden molts ninots que he vist, però encara no tinc clar el que triaré per emportar-me a casa” Fins que arribe eixe moment en què tant Fernando com Sofia hagen de triar ninot minuts abans de la cremà, els nostres màxims representants, han de viure molts actes. Actes on l’emoció i les rialles estaran assegurades. Però abans de parlar dels actes que vindran, parlem amb ells dels actes

que han viscut fins aquest moment “pensava que el dia de la presentació anava a estar més nerviós i realment la que estava prou nerviosa era la meua germana, pel fet d’haver de parlar davant de tanta gent” “jo com diu el meu germà-continua Sofia- Sí que estava prou nerviosa, tot el contrari que el que em va passar a la Proclamació que no tenia gens de nervis”

En preguntar-li als germanets pel moment en què van decidir ser Fallera Major Infantil i President Infantil la resposta és clara per part dels dos “va vindre gent de la falla a casa i li ho digueren als nostres pares. Durant la setmana en què s’ho varen pensar l’espera va ser prou llarga, però finalment els nostres pares es van decidir” A més Fernando ens diu que “el que més va costar de convéncer fou el nostre pare, la nostra mare ho tenia un poc més clar” Quan parlem de la seua família als 2 els ix un somriure i de colp apareix el nom de Cristina, la seua germana xicoteta “a ella no li agrada tant vestir-se de fallera perquè li molesten molt els monyos” però com ens diu Sofia “està amb nosaltres en tots els actes” Una germana menor que ells però que comparteix la mateixa afició pel karate. Afició que els va transmetre son pare, quil també el practica.

En altra cosa que també coincideixen els dos és quan els preguntem per l’assignatura que més els agrada a l’institut “francés” ens contesten els dos, però quan els preguntem per la que menys la cosa canvia, a Fernando “la que menys m’agrada és Biologia” “Matemàtiques és la que més em costa estudiar” ens diu Sofia. En preguntar-los pel seu futur cap dels dos el té encara clar i és que encara tenen temps per triar a què volen dedicar la seua vida laboral.

Tornem a parlar de Falles amb ells i una vegada més tornen a estar d’acord en la seua resposta “l’acte que tenim més ganes que arribe és la Cavalcada perquè ix tot el poble al carrer i és l’acte que serveix per a donar inici a les Falles” “a mi -ens diu Sofia entre risses – el que menys m’agrada és el moment de parlar en públic a la presentació” Aprofitem per a donar una ullada al futur i en preguntar-los si els agradaria ser Fallera Major i President de la nostra comissió major no tenen molt clara la resposta “la

teix color ambdós “el meu tratge era de color verd obscur i crema” i al mateix temps ens diu Fernando “el meu jupetí era de la mateixa tela, anàvem els dos iguals” Arribant al final de la xarrada no ens podíem oblidar de com es viuran les Falles a casa de Fernando i Sofia “la veritat és que tot un poc de lio. Tot ple de tratges de faller, tots corregents i un poc nerviosos” però com ens diu la mateixa Sofia “nosaltres també ajudem per mantenir tot en ordre” Del que si estem segurs, és que els dos germans viuran unes Falles inoblidables al costat dels seus pares Carmen Sofia i Fernando i per descomptat amb Cristina, la xicoteta de la família. Igual que durant tots els actes tindran

veritat és que mai ens ho hem plantejat” però el que sí que té clar Sofia és que “si era Fallera Major tenia clar que anava a ser amb el meu germà Fernando” Aquests dos fallerets també comparteixen grup d’amics dins de la falla i entre ells estan Ariadna i Asier, els nostres màxims representants de l’any 2018 “coneixíem als dos perquè anaven al mateix col·legi, a més al casal sempre estem amb ells” “quan arribe al casal sempre estic jugant amb Asier, encara que no hem

parlat molt de com viu un president Infantil el seu any” ens diu Fernando. “També ens agrada molt la despertà i sempre baixem per tirar petards des de bon matí” ens diu la nostra Fallera Major Infantil. Com estem dient tant a Sofia com Fernando els agrada molt vestir-se de fallers i sempre estan pendent de la seua indumentària, per portar-la correctament. I és tant el punt de connexió entre els dos germans que el dia de la Presentació van estrenar vestit del ma-

el suport de Víctor i Tamara, els nostres representants majors perquè com ens diu Fernando “sempre estan pendent de nosaltres encara que el presi…” i de seguida la seua germana acaba la frase “el presi sempre està fent-nos rabiar, però després sempre ens tracta molt bé” Del que també estén segurs és que la resta de la comissió viurà les Falles al costat dels seus representants infantils i els faran viure unes festes falleres les quals perduraran a la seua memòria. Des d’ací la delegació de llibret vol dir-los que gaudisquen de tots els actes i de tots els passacarrers com ho feien aquells anys en què desfilaven junt amb la nostra comissió infantil només per amor a la festa.

Falla Infantil

Explicació

Fa l l a Infantil

Lema:

Mort i vida, festa unida! Artiste:

Manolo Rubio

Eduardo Navarro Rafa Soler

Començarem l’explicació Donant les gràcies al lector Tot el que llegiràs ara Ho farem intentant versar

Això ho deixarem per a després Quant vos parlem de la falla Esperem que agrade a tot el mon Però especialment a la xicalla

Molts anys portem plantant falla I tots els anys ens consta treball Per això cuidem als més menuts Per un futur tindre assegurat

També volem explicar-li als xiquets Que per poder plantar monument Els fallers treballen moltes hores I entre tots traure algun euret

A la falla del Parc Sant Roc Tenim uns xiquets valents Que quant arriba la nit de la plantà També ajuden a decorar el monument

Xiquets i majors treballen Al llarg de l’any de valent Fent reunions i moltes festes I en març plenant el carrer de gent

A la falleta d’enguany explicarem I ho farem amb molt detall Com viuen els mexicans Una gran festa internacional

Ara si que comencem A parlar-vos de la falla Molt de color als ninots I alguna que altra curiosa cara

A l’explicació d’enguany, Hem volgut reflectir, que l’enveja és dolenta, i no cal fixar-se tant en el veí.

Anem a parlar-vos primer, De la falla que enguany plantem, Una falleta feta amb estima, I treballada per l’artista faller.

Es pinten en fantasies, calaveres de molts colors i recordant en eixos dies, sense llàgrimes ni plors.

Toquen els mariachis, toquen sense parar: Aiiii aiiiii aiiiiii, mecachis!! Per què el gat se’n va anar?!

La història d’una princesa, de Catrina i el seu món màgic, i de com els seus actes, van influir en el seu regne.

Un monument que desprén il·lusió, Que tots esperem veure plantat, Esperem que arribe el mes de març, I que els xiquets el puguen contemplar.

Catrina, deessa de la mort: Altanera, preciosa i orgullosa! La teua ànima haurà tingut sort, tindrà una benvinguda amistosa.

Amb aquells que tant rigueren omplint-nos de molta felicitat: Per vosaltres farem una festa i de Mèxic, serà la més gran!

Amb ànimes per recordar, Catrina té les seues terres. On mai de la vida poden faltar Llums, colors, balls i festes!

No faltarà en nostra festa, flors, begudes i menjars. Cançons en bonica lletra per un gran festival final!

Xibalba, de la mort el senyor, regna sobre tots els oblidats, aquells que no tenen l’honor, de pèls vius, ser recordats.

Diuen que un animal fantàstic, tots tenim com a protector, que pel camí a l’altre mon, et donen molts mims i candor.

Caramels, dolços de sucre, per gaudir grans i menuts. Disfresses que fan somriure a amics, veïns i coneguts.

Allò que en un altre país es reflecteix en molta tristor en Mèxic és imatge d’alegria, recordar així és molt millor!

Instal·len en molt d’orgull en cada casa un altar. Per ofrenar als difunts, que mai podran oblidar.

Moltes festes al llarg de l’any Des de Falles fins Halloween No ens oblidem del 9 d’octubre Ni tampoc de Sant Valentí.

Aquesta explicació Està pensada per als infantils Que són el futur de la festa Perquè mai arribe el seu fi En la falleta d’enguany anem a parlar, de l’enveja i la gelosia que podem trobar, als xiquets i xiquetes de l’actual societat, que sempre es fixen en el del costat. Són necessaris per a la comissió, per a poder tirar-la avant, Doncs són el futur de la falla, Perquè la volen i estan integrats. Espere que vos agrade, La següent explicació, És una tasca difícil, Que vaig a contar-vos amb il·lusió.

Una festa mexicana per gaudir. En Mèxic hi ha una festa singular, que per tots sants fa gaudir. El pas de la vida a la mort i moltes tradicions per descobrir. És 1 de novembre i ha arribat ja la nit: Andaleee... Frijoles, ja estan tots ací! Es reuneix la família al complet, els vius i morts van a celebrar. Canten i ballen, del gran al xicotet que per fi tots es van a retrobar!

Els xiquets i els majors gaudim D’uns dies d’alegria i festa Hi ha festes que són tot color I altres que no agraden a la resta. En alguns països també celebren, Unes festes ben diferents, En Brasil celebren Carnaval, Una festa que plena Rio de gent.

Acció de Gràcies celebren als Estats Units Xiquets i grans, esclaten algun castell Omplin el cel de carcasses i soroll Tot el país nord-americà ix al carrer. En tot el món celebrem cap d’any Però hi ha un país diferent, Tots ho celebrem en desembre, Menys la Xina que ho fa al febrer. En aquesta explicació Vos parlarem d’una festa Que celebren a un país llunyà I que a tots deixa bocabadats Però si alguna festa podem destacar És la festa primordial de tots els valencians Música, foc i soroll!!! Les FALLES, no hi ha festa igual.

CLOENDA Els xiquets gaudeixen a muntó Jugant a la porta del casal Però tenen que estar atents Que són perillosos els petards I és eixa mateixa pólvora La que fica punt i final És la nit del 19 La trista nit de la cremà Ningú vol que aplegue el 19 Eixa és la nit que tot acaba I quant li botem foc a la falla Enseguida plora la xicalla La traca envolta la falla És hora de botar-li foc Les flames consumeixen el monument I alguna llagrimeta li cau al més valent Les falles comencen i acaben Tenen un cicle establert Però això no serveis estar tristos Per què ja estan ací les del any següent

Amb aquesta explicació Hem volgut explicar El que conté el nostre monument Esperem que vos haja agradat

Portem molts anys treballant I res tindria sentit sense ells Son els infantils l’alegria De tots els majors presents

Amb la cremà acaben les falles Però quant vulguem adonar-nos compte Ja estarem envoltats en festa I al carrer un altre monument.

Les falles comencen i acaben, Tenen un cicle establert, Per això no serveix estar tristos Per què ja estan ací les de l’any següent.

Als xiquets d’aquesta falla Volem donar-los un consell Que gaudisquen de les falles I que juguen amb els demés.

Amb aquest text versat Hem volgut explicar El que conté el nostre monument Esperem que vos haja agradat

Que encara que ploga o faça aire Isquen al carrer a gaudir Que aquesta és una festa alegre Que només dura un sospir.

Abans d’acabar l’explicació Volem donar les gràcies al lector Sense ell no tindria cap sentit Ni serviria de res la nostra labor.

Són els xiquets del futur D’aquesta vella comissió Té ja molts anys aquesta falla La coneguda com Parc Sant Roc.

Ara sí que finalitzem I donem l’explicació per conclosa Esperem que amb les preses No ens deixem sense explicar cap cosa.

Guardons de Junta Central Fallera DISTINTIU D’ARGENT

GRUPA DE COURE

GRUPA D’ARGENT

Aroa Marín i Navarro

Aitana Picó i Madrid Alejandra Cubilete i Fermín Arancha Alexandra Cubilete i Fermín Catalina Cordellat i Castellano Jade Asunción i Sánchez Marina Cabrelles i Romeu Mia Costilla i Rodríguez Paula Galindo i Chinchilla Zaida Villanueva i Fos Hugo Caballano i Gallardo Lucas Clemente i Puchalt

Inés Núñez i Gómez María Bataller i Calvo Andreu Tomás i Valero Daniel Núñez i Gómez Héctor Crespo i Buendía

Laia Primo i Navarro 66

Recompenses Internes

Lidia Primo i Navarro Noa Navarro i Servando Ruth Costilla i Rodríguez Mario Burgos i Molero Mario Muñoz i Sánchez Pau Burgos i Molero DISTINTIU D’OR

Edgar Piris i Navarro ELS PRESENTS GUARDONS DEURAN SER CONFIRMATS PER JUNTA CENTRAL FALLERA. LA JUNTA LOCAL FALLERA NOTIFICARÀ PER CARTA SI S’HAN CONCEDIT.

GRUPA D’OR

Edgar Piris i Navarro

“Tots els éssers humans posseeixen la seua pròpia dignitat i cadascun és una fi en si mateix. D’aquesta forma, ni les desigualtats naturals ni les jerarquies socials han de subordinar a una persona a les finalitats d’una altra, ni impedir-li realitzar, a través dels seus mitjans intel·lectuals i morals, el ple desenvolupament de les seues facultats.” Immanuel Kant. Filòsof

Integracio

Pot la falla publicar fotos del meu fill?

vulnerables per si mateix, per la qual cosa el tractament de les seues dades personals està especialment protegit.

Adrián Cordellat Martín

V 70

ivim una època en la qual centres escolars, clubs esportius i associacions culturals utilitzen les fotografies dels xiquets, tant en les webs com en xarxes socials com Facebook o Instagram, com a reclam, estratègia de màrqueting o mitjà per a mostrar gràficament el treball que es realitza en les seues instal·lacions. I ho fan en gran manera, moltes vegades davant la incredulitat i el no saber què fer dels pares, per l’absència d’unes directrius clares. El dret a la imatge dels menors és un dret fonamental altament protegit. Ho està en l’article 18 de la Constitució, en la Llei 1/82 de Protecció Civil del Dret a l’Honor, en

la Llei orgànica 1/96 de Protecció Jurídica del Menor, en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000/C 364), que en el seu article 24 estableix que “l’interés superior del menor constituirà una consideració primordial”; i, per descomptat, ho està també en el nou Reglament General de Pro-

tecció de Dades (RGPD), que va començar a aplicar-se el passat 25 de maig del 2018 i que, encara que no té com a finalitat específica la protecció al menor, del seu esperit i dels seus considerants sí que es deriva una intenció de protecció de la infància, per a començar perquè els menors són considerades persones

No obstant això, i malgrat tota aquesta legislació que salvaguarda el dret fonamental a la pròpia imatge dels menors, assenyalen els experts que és com menys curiós que no existisquen unes directrius clares, uniformes i unívoques per part de les Conselleries d’Educació, d’Esports i Assumptes Socials als centres escolars i les entitats culturals sobre com tractar aquestes dades, quines dades recaptar, i quin ús es deu o es pot fer d’ells. En aquest sentit i fins hui, només l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha donat pautes sobre aquest tema a través de la seua Guia per a centres educatius (aplicable també en altres àmbits amb xiquets com les comissions falleres), en la qual

diferència entre enregistraments i fotografies realitzades amb finalitats educatives, com a treballs escolars o avaluacions, en aquest cas “el centre o l’Administració educativa estarien legitimats per a aquest tractament sense necessitat del consentiment dels alumnes o dels seus pares o tutors”; i les imatges d’esdeveniments i esdeveniments que transcendeixen d’aquesta funció educativa i que s’utilitzen amb finalitats de difusió en la revista escolar o en la web o les xarxes del centre, per a les quals “es necessitarà comptar amb el consentiment dels interessats, als qui s’haurà hagut d’informar amb anterioritat de la finalitat de l’enregistrament, especialment de si les imatges estaran accessibles de manera indiscriminada o limitada a la comunitat escolar”. Si extrapolem aquest exemple a les comissions falleres,

podríem dir que el primer cas serien les fotos dels representants infantils i actes oficials i el segon cas, a les imatges que apareixen en xarxes d’actes bé dirigits a xiquets o actes propis de les falles. Afigen els experts en la matèria que amb l’entrada en vigor de la RGPD les entitats on hi haja presència de xiquets hauran de determinar abans de recaptar dades dels menors quina serà la seua finalitat, quins riscos pot portar el tractament d’aquestes dades i mesurar les conseqüències que aquestes dades puguen arribar a tindre si són mal utilitzades o, per negligència en el seu tractament, acaben en mans de qui no està autoritzat per a tractar-los.

Formes de compartir les imatges dels menors

La Guia per a centres educatius de l’AEPD estableix que “es poden prendre imatges dels alumnes en determinats esdeveniments desenvolupats en l’entorn escolar amb l’única finalitat que els pares puguen accedir a elles, però ha de fer-se en un entorn segur que exigisca la prèvia identificació i autenticació dels alumnes, pares o tutors”. És el cas de les fotos preses dins del casal o en ple carrer enmig d’un acte o d’una activitat com poden ser els berenars o els unflables que totes les comissions realitzen durant la setmana de falles En aquest mateix sentit, la guia afig que “en tot cas, caldria recordar als qui accedeixen a les imatges que no poden, al seu torn, procedir a la seua divulgació de forma oberta”.

En el cas de voler compartir fotos i vídeos de forma pública, els experts afirmen que els centres i entitats han d’obtenir el consentiment explícit i lliurement atorgat dels pares, als quals s’ha d’informar amb la màxima claredat possible sobre l’ús i la finalitat que se li donarà a aquestes dades perquè aquests puguen entendre exactament com i per a què s’usaran aquestes fotos i si realment volen prestar aquest consentiment. Quant a l’ús cada vegada més a l’alça de les imatges en xarxes socials, l’AEPD estableix que aquest requereix comptar amb el consentiment “inequívoc” dels interessats, als quals cal informar “prèviament de manera clara de les dades que es publicaran, en quines xarxes socials, amb quina finalitat, qui pot accedir a les dades, així com de la possibilitat d’exercitar els seus drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició”.

Sobre aquest tema, la RGPD inclou també l’obligació d’informar els pares “sobre el termini durant el qual es conservaran les imatges o, si no fóra possible, dels criteris per a determinar-lo”. En tot cas, els experts en la matèria afirmen, en la mesura que siga possible i de cara a publicar fotografies en xarxes obertes, el més adequat és “no fotografiar als menors de manera que se’ls identifique perfectament”. Al final, l’ús de fotografies i vídeos de menors en xarxes socials obertes com Facebook, moltes vegades realitzat amb l’única fi de publicitar l’entitat o les activitats que realitza, no sembla que obeïsca al principi d’interés superior del menor, sinó més aviat a l’interés comercial de cada entitat, per la qual cosa no existeix legitimació per a aquest ús, que excedeix amb molt l’ús domèstic del qual parla el Reglament.

En tot cas, i de compartir-les, a més de l’autorització expressa dels pares, el més adequat és que l’associació establisca un protocol amb pautes per al tractament d’aquestes imatges. Entre aquestes pautes, per exemple, estaria el pixelat dels rostres (sempre que no es nomene o etiquete al xiquet en la publicació, en aquest cas l’intent d’anonimització no serà tal). Finalment, quant a l’enviament d’imatges a través de

grups privats de WhatsApp, una estratègia que també utilitzen alguns centres i entitats, els experts afirmen que no és incorrecte si hi ha consentiment i s’informa els pares que no estan autoritzats a no donar a aquestes fotos un ús domèstic. És a dir, que no estan autoritzats a difondre-les més enllà del seu àmbit domèstic. En tot cas, en la mesura que siga possible i de cara a publicar fotografies en xarxes

obertes, el més adequat és no fotografiar als menors, de manera que se’ls identifique perfectament. En aquest sentit, les fotos de grup, on es veu als menors des de lluny i són més difícilment identificables, seran menys invasives en la intimitat i en la seguretat del menor que una foto directa del xiquet més bonic i feliç de la falla. 73

Li agradaran les Falles? Shamira Rubert Mas

L 74

o religions, que són una festa totalment inclusiva i diversa, i que tots tenim cabuda en ella. La festa de les Falles trasmet valors, i eixos valors són els que m’agradaria mostrar-li a la meua filla.

i agradaran les Falles? Esta és una de les preguntes, que durant les 39 setmanes d’embaràs més m’he repetit. Com no, m’he preguntat milers de voltes com seria, quin color de pèl o d’ulls tindria, com seria la seua personalitat, si seria tranquil·la o revoltosa, però també m’he preguntat moltes vegades si li agradaran tant les falles com a mi. El pare (al que no li entusiasmen massa) diu que li agradaran a la força. Fa uns anys, escrivia a les pàgines d’un dels llibrets, que a mi la passió per les falles hem va arribar de forma indirecta gràcies als meus pares. En ell contava que encara que ells no havien sigut fallers, a ma casa sempre s’havia tingut molt present la festa de les Falles, així com les tradicions valencianes. Però que tot el que reialment sé de Falles ho he aprés al casal de la mà de persones que em van ensenyar a estimar-les més enllà de la festa pròpiament dita. He vist créixer molts xiquets i xiquetes a la comissió. Alguns d’ells de menuts pareixien vertaders apassionats de les Falles, dels que no es perdien res. I d’entre tots ells i elles, hi ha

L’article del que abans parlava el vaig nomenar “Arrels”.

qui de major ha continuat amb aquesta “afició” i ara treballa de forma directa per les Falles, i hi ha d’altres que ni s’arrimen al casal. Al final, és cada persona la que decideix. Pots mamar-ho des de menut i no voler ser partícip o, com jo, agafar-ho amb ganes sent ja major. Quan em pregunte, si li agradaran les Falles, vaig més enllà de tirar quatre bombetes a la porta del casal o d’estar tota una vesprada botant als unflables. Vuic que sapia que les Falles no entenen de races, sexe, discapacitats

I com deia a aquell article, m’agradaria que enteguera que “La cremà és el final però també el principi de tot. Aquest és un missatge que hem de transmetre als menuts, perquè en ells està el futur de la festa, és important que no sols vegen que la cremà simbolitza que les Falles s’han acabat i hi ha que tornar a l’escola, sinó que darrere de tota la festa de la setmana del 15 al 19 de Març hi ha un any sencer de treball i que ells poden ser partícips en qualsevol moment”. M’agradaria que amb una sola ullada a un tros de suro imaginara un ninot, o que qualsevol cosa li done una gran idea per a un article de

llibret, inclòs qui sap, per al tema principal d’aquest. Que al sonar una cançó s’endinse en una gran presentació, que veja l’atractiu d’estar al carrer ficant gespa a la falla la nit del 15 en lloc d’estar ballant el “hit” del moment dins del casal. Perquè així també es balla, es riu, es passa bé i a més es sent una gran satisfacció. Perquè jo al llarg dels anys me n’he adonat de la quantitat de feina que hi havia darrere d’aquell berenar o d’aquella simple despertà. Que la plantà de les Falles porta darrere un gran treball artesanal que he pogut vore de primera mà i que l’entrega de premis té a les seues esquenes la dedicació dels fallers i falleres. I per a ser sincers, també m’he plantejat tot allò que no m’agradaria. No voldira que

quan ella tinga capacitat de decisió pujara una passarel·la d’una presentació amb por perquè es senta obligada, ni que vaja de “morros” a un passacarrer perquè no li agrade vestir-se de fallera. Que si algun dia em diu que no vol ser fallera, encara que a mi em pese, intentaré comprendre que no a tots ens agraden les mateixes coses. I se que si en algun moment li pica “el cuquet” de les Falles, jo estaré ací per a mostrar-li-les. Jo

vaig començar a conèixer el que eren les Falles de veritat als 14 anys, així que mai és tard. I com vaig escriure fa un temps: “Del que passat uns anys me n’he adonat és de que el meu desig per al futur és no només seguir eixa “norma” que diu que la festa de les Falles es transmet de pares a fills, sinó que tinc l’obligació de transmetre a qualsevol (com van fer amb mi al seu

dia) tot el que jo he aprés, perquè ells vagen més enllà, i que en un futur puguen escriure a un llibret com les falles els han sigut transmeses i la seua forma de viure-les”. Així que tornant al títol d’aquest escrit, només ella serà qui done resposta a la pregunta que tantes vegades m’he fet en els últims mesos. De moment, jo ho intentaré. 77

Un dia qualsevol, per exemple... El dia de (la cremà) Sant Josep. Vicente Lucena Alba

E 78

l dia de la cremà comença... més bé no se sap quan comença el dia de la cremà i quan acaba la nit del 18, eixa nit on una vegada s’apaga la música el casal s’omple de gom a gom de fallers i falleres decidits a quedar-se la nit en vela per acudir a l’última despertà. El que passa al casal la nit del 18 entre que s’apaga la música i la despertà mereix una menció especial, i sent dir-vos que no serà a aquest article. En aquesta ocasió vull parlar de les misterioses desaparicions que es produeixen durant aquest període de tan sols 3 o 4 hores, perquè dels 30 fallers que decidireu fer front a la son per tirar un parell de petards i guanyar-se el desdejuni, sols quedes tu com

l’encarregat de repartir els “xinos” i les metxes als xiquets i xiquetes que venen fresquets i amb les piles carregades per a l’últim dia de Falles. Així que com són les huit del matí, has de dutxar-te i vestir-te de faller perquè has quedat a les 10:30 per anar a la missa de Sant Josep, i creus que si te’n vas a dormir no t’alçaràs, agafes un parell de caixes de “xinos” i t’uneixes a la comitiva de xiquets i xiquetes amb l’únic objectiu de, diguem-ho clar, donar un poc per sac a totes eixes persones que han pogut gaudir d’unes horetes al llit. Finalitza la despertà, i si eixires del casal amb 200 petards, n’arribes amb 190, perquè t’has fulminat les dues me-

txes i no t’ha donat temps a tirar-ne més, i és que això de caminar i tirar petards amb la son que portes acumulada, no és bona combinació... però no passa res, tens 190 “xinos” i una nova oportunitat de tocar els nassos al veïnat, així que agafes a la resta de xiquetes i xiquets, i comences a preparar la gran mascletà, eixa que ressona després de mític “Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà”. Són les 9:30 del matí i la gran mascletà ja s’ha acabat, han fallat la meitat però tu estàs content, així que ja pots moure cap a casa a dutxar-te i vestir-te que si no encara faràs tard a la convocatòria per anar a la missa.

Vos dic per experiència que el pitjor que podeu fer després d’una dutxa d’aigua calenta i una nit sense dormir, és asseure al llit per vestir-vos de fallers. La primera vegada que em va passar, que no l’última, va ser la mascletà de les 14:00 la que em va despertar. Però bé, posem-nos en el cas que tot ha eixit bé i arribes a les 10:30, amb les ulleres de sol per descomptat, per acompanyar als teus representant a la missa del dia de Sant Josep. Fas el passacarrer i arribes a l’Església, però saps que eixe no és el teu lloc, el teu lloc està al bar de més a prop junt amb la resta de fallers de les altres comissions, també amb ulleres de sol, que com tu

han decidit acompanyar als seus representants.

Una vegada acabada la missa, et dirigeixes cap al barri per gaudir de la mascletà, i en arribar comences a veure els rostres d’eixa gent que sense dir res a ningú va fer bomba de fum i mogué a dormir la nit anterior quan tots havíeu acordat empalmar amb la despertà. Es lleven les ulleres de sol i pots contemplar a les seues galtes quina és la textura dels seus llençols, perquè s’han despertat en sentir la banda de música i no s’han llavat ni la cara. En aquest moment no se t’ocorre altra cosa que dir -Bona careta... – I abans d’acabar la frase ja saps al que t’estàs exposant. – Ca-

reta jo? Tu t’has mirat a l’espill?- En eixe moment recordes que el que porta tota la nit en vetla ets tu, i penses que les ulleres de sol tenen un poder màgic que et fan invisible però no és així. És l’últim dia de Falles i el teu cos ho sap i ho reflecteix... Quan finalitza la mascletà, que per cert has vist des de la porta del bar, et dirigeixes directament a casa per canviar-te de roba i acudir a la paella que t’espera al casal. Et canvies de pressa i corrent, perquè tens por que el llit exercisca el seu poder d’atracció i acabes gastant les últimes hores d’aquesta festa que tant anheles al llit. Així que abans que tiren l’arròs ja estàs a la barra del casal demanant una cervesa ben fresqueta. I és, en aquest moment, quan podem dir que comença el 19 de març.

El dinar de la cremà, no és un dinar com els de la resta dels dies de falles. Mires al teu voltant i t’adones de les baixes que ha patit el teu batalló, però no et centres en els que falten sinó en els que esteu, perquè saps, que tot i el cansament acumulat traureu forces de flaquesa per aguantar fins a l’últim moment. Comencen a caure els litres de cervesa, s’acaba el dinar i a la teua ment sorgeix el dubte – I si em pegue una becadeta?- Busques qualsevol racó on deixar-te caure, proves totes les postures hagudes i per haver, però els teus companys no estan per la llavor de deixar-te dormir. Una vegada ja s’han donat per vençuts i estan decidits a deixar-te dormir, algú solta la bomba –Ie, a mi em queden tiquets, haurem de gastar-los, no?- En eixe moment el teu cap pensa- Desgraciat, jo

ahir buscant cubates baix les pedres perquè no me’n quedàvem i a tu te’n sobren?Però en lloc de dir això t’alces d’un bot i et poses a fer cua a la barra per demanar un gintònic. I sí, dic cua perquè eixa vesprada comencen a aparéixer tiquets de cubates fins i tot per estrenar, i com és l’últim dia doncs s’han d’acabar. Algú ha proposat més d’un any que s’acumulen per a l’any següent, però com el president té barra lliure, no és una proposta que haja volgut considerar. Continua la vesprada i cada vegada hi ha més gent. Els qui arriben de nou en veure el panorama sols poden dir: -Escolteu, que el 19 no “s’apreta”-. A tot açò, acaba de passar un faller per davant teua tocant un instrument i no pots deixar de donar-li voltes pensant d’on collons ha

aparegut el clarinet. Ostres! Que ja està ací la banda. Ja ni recordaves que encara has de fer el passa carrer boig, eixe passa carrer on la formalitat i protocol brillen per la seua absència. Les altres comissions, les cases dels representants, els carrers del barri o la casa de l’àvia dels pastissets, tots són escenaris vàlids per aquest vergonyós espectacle. 82

Però escolteu, que si plou, no passa res, tot el món cap a casa a descansar per estar fresquets per a la cremà. -Això no t’ho creus ni tu- estareu pensant, doncs heu encertat. Si veiem que plou, o que hi ha una mínima possibilitat de xopar-se, no patiu, es cancel·la el passacarrer boig i fem disco-casal. Dit i fet! S’apaguen les llums, s’encenen les de colorets, s’apuja la música i comencen a eixir el xupitos d’arròs. Jo he arribat a veure el casal més animat i amb més festa que

un 15 de març a la nit. Però com tot el bo, la festa també s’acaba, i quan s’encenen els llums i es canvien els cubates per graneres, saps que arriba el moment més emotiu de la festa fallera, aquell que dóna sentit a les falles però que mai vols que arribe perquè saps que tot s’acaba. La cremà. Són les nou de la nit, el casal engalanat i la taula parada. El representant es fan les últimes fotos i trien els seus ninots. Els pirotècnics amb alguns fallers preparen la falleta. Dos fallers es disfressen de bombers –tot en ordre-. S’acosta el moment. I amb la falla infantil convertida en cendres, i l’himne de la comunitat sonant arribar el moment d’entrar al casal per gaudir de l’últim sopar. He de dir-vos que tot i que les forces estan per davall del seu límit, aquesta “última cena” no s’assembla res a una altra que pugueu haver escoltat. I

més, si tenim en compte que la màxima autoritat del poble, el senyor alcalde, ens delecta amb la seua presència, doncs la festa està assegurada. Comencem tímids, però els càntics comencen a succeir-se fins que a l’uníson brama tot el casal. Són els últims instants de la festa i encara que algú s’empenyé en buscar un pilar per fer una altra becadeta, s’han d’aprofitar. No fa molts anys, en un sopar com aquest, el respectable va entonar de manera clara un que es besen, referit al senyor alcalde i a un regidor de l’oposició. Però no tot és festa i alegria, amb l’entrega de regals i les paraules dels representants, es viuen els moments més tendres i sentimentals de les falles, per acabar tots junts brindant per les bones falles que hem passat. I ja per finalitzar aquest dia l’equip que prepara la falla es posa a treballar junt amb el

pirotècnic perquè durant el moment de la cremà tot estiga controlat, i si potser acabe com més prompte millor. Segurament, aquest siga el moment que més records genere en la memòria dels fallers i falleres de la comissió del Parc Sant Roc, perquè des de fa un parell d’anys els instants previs a la cremà han anat més enllà de la típica foto amb el monument al fons. Batucades, càntics, classes de zumba, avions que encenen la flama... per no tots els records son igual d’alegres i festers, també hi ha d’altres més aviat difícils de digerir però que al cap i a la fi marcaren cadascun dels anys. Per exemple aquell any que per seguretat les autoritats ens obligaren a tirar avall la “Falla de les Cordes” per

poder cremar-la, o quan una de les caixes de pirotècnia va bolcar durant el castell disparant les càrregues cap al públic assistent. Moments de tensió que ara guardem al record amb la satisfacció que tot va quedar en un esglai. El soroll de la traca eclipsa el rebombori del carrer, i amb la llum de les flames i el fum es fa el silenci al teu voltant. Quan lleves els ulls del foc t’adones que estàs sol. Quasi tota la gent que hi havia al carrer s’ha esfumat i sols quedeu quatre gats en un rogle raonant mentre contempleu la cendra. Si abans he dit que la cremà és el moment que mai vols que arribe perquè tot s’acaba, per altra part també saps que és el moment on tot comença, i en aquesta

conversa es reflecteix. Entre record i record sempre algú solta la típica frase: - I si anem a les falles d’Alcàsser o Toris?El que en un primer moment pareix una bogeria, amb el pas dels minuts va agafant forma, i finalment acabeu fent colla per anar, però això és altra història. Arriba el moment de moure a casa, eixa que tens oblidada i pareix una lleonera, així que t’acomiades d’aquells que durant la setmana fallera han sigut la teua família amb un característic Feliç Any! És durant aquest trajecte quan penses en tota la son que tens acumulada, la carabassa que portes i tot el que et costarà recuperar-te, i penses: “Encara sort que el 19 no s’apreta...”

A bona son, no hi ha llit dur. Vicente Lucena Alba

assen els anys però hi ha coses que no canvien... qui no ha utilitzat mai aquesta expressió? Sovint la utilitzem per referir-nos a esdeveniments que es repeteixen any rere any, amistats que sobreviuen al pas del temps, o pel “postureo” d’apujar una foto a les xarxes idèntica a una altra més vella. Però no, aquest article no va encaminat per ací, sinó més bé a dos xiquets que cada any ens regalen una de les imatges més entranyables de totes les falles. Segurament no coneguen el significat d’aquesta dita, i estic quasi segur que ho fan inconscientment, però la veritat és que els més menuts de la nostra comissió tenen els seus propis costums que repe-

teixen un any si i altre també, i tot i això encara són capaços de sorprendre’ns. Parle del simple fet de dormir. Qui ha sigut faller de menut, de segur que té un màster sobre quines són les posicions idònies per a dormir en dues cadires del casal. Però el que passa amb aquests xiquets va més enllà, les cadires se’ls han

quedat curtes, i no dubten en buscar llocs alternatius per pegar-se la seua merescuda becadeta després d’un llarg dia de diversió. Mire les fotografies i encara recorde la primera vegada que aquestes feres es van quedar adormides al casal, no tindrien més de 3 anys però no dubtaren en fer d’una caixa de rams

de flors per a l’ofrena, el seu particular llit de matrimoni. Aquells que varen veure la situació no ho dubtaren ni un segon, i agafaren la caixa amb els dos xiquets dins per traure’ls al carrer perquè tots pogueren contemplar la imatge. De fet, altra cosa no, però quan t’adorms al casal del Parc Sant Roc saps que seràs

fatigues? Els té igual si és amb dos, amb una cadira o sense ella (el suro sempre és bo), si és la nit de les albaes o si hi ha festa mexicana. Si fa fred un ponxo o una bandera de la falla serveix per a entrar en calor, i si hi ha molta llum doncs un barret i a planxar l’orella. Però sempre junts. Quina inventaran aquest any? Potser es giten enmig de la falla o es tapen amb l’estendard, qui sap. Allò 100% segur és que no volen anar-se’n a casa, perquè aquests xiquets ja apuntaven maneres de menuts quan sense saber quasi parlar, agafaven botelles de plàstic buides i les colpejaven contra la taula entonant alguna cançoneta al compàs dels més majors. Dona gust veure com les noves generacions venen xafant fort, eixe és l’esperit que manté viva la flama del Parc Sant Roc.

víctima d’alguna malifeta. Potser et nuguen amb cinta adhesiva a un pilar, et tiren petards baix de la cadira, o fins i tot intenten cremar-te viu pegant foc a la placa de suro sobre la qual estàs dor-

mint. Però millor deixem aquest tema, ja tindran temps per aprendre que l’oficina és un dels llocs més segurs per a dormir al casal. I tornant als xiquets, aquesta parella d’amics és inseparable.

Van a la mateixa classe de 5é de primària, juguen en el Silla C.F. al mateix equip de futbol, a la falla no se separen, sempre amunt i avall fent alguna diableria. Com no anaven a ser també companys de

Per últim vull dirigir-me als pares d’aquestes criatures. Tal vegada els convindria comprar-los un llit unflable perquè de segur que per ells la cosa no canviarà, i d’ací a dormir en l’oficina esperant que siga l’hora per repartir els petards per a la despertà sols hi ha un pas.

Falles a 2.000 metres d’altura Carlos Campillo Cuartero

E 88

ncara que parega mentida hi ha un xicotet país sobirà del sud-oest d’Europa, constituït en Estat independent, de dret, democràtic i social i amb una forma de govern denominada coprincipat parlamentari i que té el seu territori organitzat en set parròquies, amb una població total de 78 282 habitants, on se celebren les Falles. Estem parlant d’Andorra i encara que hi ha moltes diferències entre les nostres festes i les del país veí, la seua festa més popular és coneguda com les Falles d’Andorra. En aquestes pàgines volem conéixer millor aquesta festa, que com déiem té moltes diferències amb les nostres falles, però una festa que té

com a protagonista el foc i amb la qual compartim nom ha de tindre el seu lloc al nostre llibret. Per començar hem de dir que la data de celebració de les Falles d’Andorra és al mes de juny concretament el dia de Sant Joan. A més també hem de dir que no només se celebren a les parròquies (nom amb els que denominen els pobles a Andorra) andorranes, sinó que en molts altres llocs dels Pirineus també se celebren, com per exemple: A la província d’Osca, en concret diversos pobles de les comarques de Sobrarbe i La Ribargorça, concentren les festes del foc a la fi del mes de juny. Les falles són les protagonistes de la tradició, amb

recorreguts des d’una muntanya pròxima fins al poble, conformant camins de foc que creen un ambient màgic i que sol concloure en carrera. La música i el ball també són elements comuns a la majoria dels pobles. A les comarques d’Alta Ribargorça, Berguedá, Pallars Jussà, Pallars Sobirá i Val d’Aran, a les províncies de Lleida, Barcelona i Girona, es bolquen amb diferents tradicions per al solstici d’estiu. En total, una vintena de poblacions mantenen rituals amb el foc com a protagonista. Entre les variacions de la festa, cal destacar les d’Arties, a la Val d’Aran que se celebra en la festivitat de Sant Pere (29 de juny). I a Arties, una vegada encés, es tomba

i s’arrossega per tot el poble, amb la gent saltant d’un costat per a un altre. A més, en llocs com Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, la celebració té lloc en el solstici d’hivern. A França, la festa es denomina o bé ‘Li brandon de la Saint-Jean i Saint-Pierre’ o, en genèric, les festes del solstici d’estiu als Pirineus. 90

Hi ha dos principals, a la regió de Luchon i la vall de la Barousse, entorn de llocs com Valcabrere, Marignac o Saint-Bertrand de Comminges. Però de les Falles que volem parlar nosaltres i conéixer un poc millor la seua història i les seues peculiaritats són les d’Andorra, ja que són les més reconegudes de tot el Pirineu i a més van ser declarades l’any 2015 com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, vos sona?

Abans que res volem descriure el que els andorrans entenen per falla: tronc o torxa encesa. La festa de les Falles es tracta d’una festa de culte al foc en la qual els fallaires (nom amb què es coneix als participants), joves solters, baixen per la muntanya troncs encesos fins al centre de la parròquia, un tipus de marxa pel bosc des de llocs alts del territori. Actualment no obstant això, les falles acaben en una foguera. Des de temps immemorials, les valls d’Andorra han fet giravoltar falles la nit de Sant Joan. De fet, hi ha qui apunta que l’origen dels fallaires es remuntaria, segons la llegenda, a l’època de Carlemany, al segle IX, quan haurien ajudat l’emperador en les seues conquestes. Originàriament, la falla era un tronc llarg que els joves

de cada regió, els “fallaires”, baixaven des de la muntanya fins a una foguera enmig del poble. L’Associació de Fallaires d’Andorra, des de 2013 ha recuperat les tradicionals rodes de foc, que una vegada enceses agiten i es fan girar vertiginosament fins a crear grans boles de foc, d’una plasticitat i un atractiu quasi hipnòtic. Les set parròquies que conformen el Principat d’Andorra celebren la revetlla de Sant Joan d’una forma molt especial, amb la cremada de falles. Aquesta tradició, que se celebra al cor d’Andorra la Vella, comença el dia anterior a la revetlla, quan s’organitza una eixida al Canigó per tal d’anar a cercar la flama que encendrà la foguera de Sant Joan i les falles, les veritables protagonistes. Des que va ser recuperada per un grup de joves entusiastes de la parròquia l’any 1987,

la cremada de falles s’ha convertit en una de les festivitats més esperades de l’any. Des de principis de juny s’organitzen un bon grapat d’activitats que tenen l’objectiu de preparar el terreny per a la cremada del dia 23 de juny. Al principi de mes té lloc la Recerca de l’Argolla de Fontargent, una gimcana que té per objectiu proclamar el Fallaire Major de l’any, que serà l’encarregat de guiar la comitiva de fallaires la nit de la revetlla. Una altra activitat destacada és el Bateig de Foc, un acte d’iniciació per als fallaires novells, que s’inicien amb falles de llum i que continuen amb falles de foc. Aquest acte també serveix d’assaig general. Les falles, que antigament es feien amb trossos d’escorça de bedoll, actualment, per raons ecològiques, s’ha reemplaçat l’escorça per productes pirotècnics i, fins i tot, per un paper encerat especialment

per a l’ocasió. En comptes d’enfilar la bola en un pal, la falla es fixa a l’extrem d’una cadena, fet que es tradueix en una major vistositat a l’hora de fer-la giravoltar al voltant del cos dibuixant unes rodes de foc que il·luminen cada racó, carrer i plaça del centre històric d’Andorra la Vella, en un espectacle de foc únic en tot el territori. Les falles tradicionals, però, encara es continuen construint actualment perquè no es perda la tradició i es mostren en moments rellevants de la vida andorrana. La comitiva de fallaires recorre els carrers més cèntrics del municipi fins a la plaça Guillemó, on es representa el Ball de les Bruixes, un espectacle teatral que precedeix l’encesa de la foguera de Sant Joan. Però no només les Falles tenen presència a la vida quotidiana dels andorrans el dia de Sant Joan sinó que durant tot

el mes de juny es realitzen activitats arran de la festa. S’organitzen cada any un taller de falles que comença a principis de juny, quan es fa una sortida per buscar el bedoll. Durant la segona i tercera setmana de mes tenen lloc els tallers de construcció de les falles en diferents espais de les parròquies. El dissabte abans de Sant Joan és un dels dies més esperats de la festa, ja que és quan els participants als tallers realitzen una excursió a Fontargent, on participen en una gimcana per trobar l’argolla on, segons la llegenda, Carlemany va lligar el seu cavall i que la vetlla de Sant Joan es torna d’or. Qui troba l’argolla és nomenat fallaire major i, per tant, té l’honor de vestir la caputxa roja. Aquest dia també es prepara el feix de llenya que es du al Canigó el 22 de juny.La Flama del Canigó arriba amb una cursa

de relleus a la seua primera destinació andorrana –cada any una parròquia diferent– i des d’allà es trasllada a la Casa de la Vall, on és rebuda amb tots els honors pel síndic general i es llegeix el manifest, abans d’escampar-se per totes les parròquies. El mateix foc encendrà, hores més tard, les fogueres d’Urgell, vila on resideix un dels dos coprínceps d’Andorra, que en alguna ocasió ha presidit la festa. El 23 de juny, vetlla de Sant Joan, és quan la festa arriba al seu clímax, amb el centenar de fallaires que fan giravoltar les falles per damunt del

cap, corrent pels carrers de totes les parròquies, en un imponent espectacle en què les boles de foc sembla que prenguen vida pròpia. Com hem pogut veure al llarg d’aquestes pàgines hi ha moltes diferències entre les Falles d’Andorra i les nostres Falles, començant per la data de celebració però després de conéixer un poc millor les del país dels Pirineus, jo personalment, trobe moltes més coincidències de les que vaig trobar al mes de desembre quan vaig visitar aquell país i vaig descobrir per casualitat que la seua festa més impor-

tant tenia el mateix nom que la festa principal de la meua terra. Però si hi ha alguna cosa que em crida l’atenció, ara que la conec millor, és la importància que ha tingut des de sempre el foc en les celebracions més ancestrals. I per damunt de tot que la festa de les Falles d’Andorra gire al voltat de la Falla, cosa que igual devíem aprendre nosaltres de tant en tant.

Creant amb foc Carlos Campillo Cuartero

E 94

l passat 5 d’octubre va tindre lloc un dels fets més significatius en la història de l’art dels últims anys. Aquest fet va ocórrer a Londres concretament a la casa de subhastes Sotheby’s i va tindre lloc només sonar el so del martell contra la taula per donar per conclosa la subhasta d’una de les obres més icòniques de l’artista britànic Banksy. L’obra era una recreació del grafiti més famós i representatiu de l’artista nomenat “girls with balloon” i que va ser escollida com la favorita dels britànics en una enquesta realitzada per la marca Samsung l’any 2017. Poc després que l’obra fóra venuda a un comprador desconegut per 1,2 milions

d’euros, quatre vegades per damunt de la seua estimació inicial, es va disparar una alarma. I, amb ella, un mecanisme situat dins del marc del llenç recentment adjudicat, va començar a destruir el quadre com el faria una trituradora de paper. En pocs segons, la meitat inferior del llenç havia quedat destrossada. Enmig del desconcert general, els treballadors de Sotheby’s van decidir retirar l’obra de la paret de la qual penjava. Hores després, Banksy va pujar una imatge d’aquell instant al seu compte en Instagram, que va superar de seguida el mig milió de likes. Li va afegir un peu de foto: “Going, going, gone…”, equivalent en anglés del “adjudicat”, però que literalment es pot traduir

per: “Es va, es va, es va anar”. L’endemà, l’artista va penjar un segon vídeo on explicava el procediment seguit. “Fa alguns anys vaig construir secretament una trituradora, per si alguna vegada es decidia subhastar [l’obra]”, va afirmar Banksy, que va agregar una cita de Picasso: “L’impuls de destruir també és un impuls creatiu”. Segurament quasi ningú entenga aquella sorpresa que el mateix autor tenia preparada com molta gent aliena (i algú que altre faller) a la festa de les falles tampoc entén que tot quede reduït a un munt de cendra la nit del 19 de març. Però si reparem en les paraules de Picasso que Bansky va utilitzar al seu compte d’Instagram només 24 hores

després de sorprendre el món això és el que fan la majoria dels artistes fallers que construeixen falles, molts d’ells sense reparar en això. Perquè les falles estan creades per cridar l’atenció, per agradar, però darrere o millor dit dins, tenen tot un treball propi d’arquitectes per aguantar el pes i perquè siguen vistoses a l’hora de la cremà.

Encara que parega mentida en alguna conversa de dissabte entre entrepans i ninots molts artistes quan expliquen com estan construint la falla que plantaran al mes de març descriuen la distribució de les peces més grans pensant que no caiga però fins i tot arriben a pensar en veu alta això de “a més a l’hora de la cremà lluirà més” i és que sense

adonar-se’n estan convertint l’acte de destrucció d’una obra d’art en part fonamental d’ella, com va fer l’octubre passat Bansky. És per això que podem dir que el mateix acte de la cremà és una part més dins del procés de creació i que els amants del monument hem de gaudir d’ell com ho fem de les primeres visites al taller o

de les converses amb l’artista per modificar part d’alguna escena o fins i tot de la plantà. Preparar tot el necessari perquè la combustió siga ràpida però a la vegada que possibilite veure com a poc a poc les flames van destruint cada una de les parts de la falla. Veure com des de baix van desapareixent els cossos dels ninots per deixar a la llum totes les fustes que han permés que es mantinguera en peu durant 5 dies i escoltar eixe soroll que fa d’avís segons abans que es vinga baix el remat més alt. En definitiva gaudir i estar

present en l’últim moment de creació d’una obra d’art que els que visitem els tallers mensualment ens sentim part. Parleu en l’artista per arribar a un acord en com serà la composició i la temàtica del pròxim any, visiteu el taller totes les vegades com siga possible per veure com naix un remat o com va creixent un ninot amb les diferents capes de pintura, planteu la vostra falla i moveu 2 metres un ninot o retoqueu una paraula de l’explicació a primera hora del matí del dia 15. Però quan

arriben les 12 de la nit del dia 19 de març fiqueu-vos davant de la vostra falla i només quan la força de les flames vos obligue, retireu-vos però mai deixeu d’observar com desapareix una obra d’art que continua en procés de creació fins que l’última espurna vole cap al cel. I serà en eixe mateix moment quan tot forme part del record i amb la mateixa velocitat que el quadre de Bansky es va convertir en finetes tires de paper el teu cap començarà a pensar en com serà la falla de l’any que ve. Coses de Fallers.

The Man in the High Castle Vicente Lucena Alba

L 98

’altre dia navegant per la xarxa, em vaig trobar amb l’anunci d’una nova sèrie americana, The Man in the High Castle. En aquest anunci es podia veure l’estàtua de la llibertat, símbol per excel·lència dels Estats Units, reproduint l’antiga salutació feixista junt amb altres símbols corresponents a aquesta ideologia. La sèrie narra els fets ocorreguts en un món alternatiu on les potències de l’eix s’alcen amb la victòria durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta insignificant imatge, en lloc de captivar-me per començar a veure la sèrie, em va plantejar una idea al cap. S’imaginen que els fusters de la València

del s.XVIII no hagueren tret al carrer tots els trastos vells i inservibles que tenien al taller per botar-los foc al vespre del dia de Sant Josep, patró de la ciutat? Com seria la nostra vida sense les Falles? Parle de la vida de nosaltres els fallers. Molta gent tendeix a pensar que sols som fallers durant els quatre dies grans de la festa fallera, però per a la gran majoria de nosaltres és molt més que això. Els qui som fallers ho som durant tot l’any, un any que per a nosaltres comença un 20 de març després de la cremà. Per això, hui en dia, em resulta impossible concebre la meua vida sense la falla.

Què hauria sigut de tota eixa gent que he conegut a la falla? Les hauria conegut en altre context? Potser si, doncs al poble de Silla durant la fira de Sant Sebastià i el primer dia de bous al carrer es coneix tot el món. Però de segur que no haguera tingut la mateixa relació amb elles, perquè el casal, és eixe lloc on ens oblidem de la diferència d’edat, dels grups d’amics o les ideologies, i ens centrem a crear bon ambient per gaudir d’allò que més ens agrada. Però gaudir no sols significa aprofitar qualsevol excusa de la falla per bufar-se i eixir de festa, també suposa treballar de valent durant tot l’any per a quan arribe el mes de març

poder tindre-ho tot a punt per a gaudir dels últims dies de la nostra festa, i això és un fet que poca gent veu, i dels que ho veuen pocs ho aprecien. Sincerament, a mi em fa gràcia quan em diuen que els últims dies de falles són molt intensos, que no parem,

que fem massa coses i massa escàndol, i moltes vegades ho diu eixa mateixa gent que no veu tot el que has fet durant l’any per poder tindre tot el que tens al carrer. Doncs que voleu? Tot l’any treballant per açò, haurem de gaudir-ho, no?

No penseu que me n’he anat del tema, continue pegant-li voltes a la idea d’un món sense Falles. Que seria d’eixos divendres de loteria i sopar, les cerveses en la porta del casal al sol del mes de març, les nits fins a les tantes de la matinada fent llibret, les emocions que es viuen a actes com la presentació i la proclamació, eixa vergonya perduda disfressant-te, ballant play-backs o fent teatre ... Sabria jugar al truc? És curiós com un ximple anunci americà pot donar peu a una reflexió tan profunda, i sabeu, potser està una bona sèrie, però no tinc intenció veure-la, així com tampoc tinc la intenció d’imaginar una València sense falles.

100

La inclusió és l’actitud, tendència o política d’integrar a totes les persones en la societat.

Inclusio

101

Repetint contra l’homofòbia Cristian García Carrasco

102

plement perquè no era del seu grat. Després d'aquell acte tenia clar que enguany havia de fer alguna cosa semblant, amb l'objectiu de demostrar que les falles són diverses i que ningú pot callar les opinions d'uns altres. Per això per a aquestes falles vaig realitzar un ninot d'exposició, per a la falla infantil de la co-

Les falles tenen com a raó de ser la crítica política o social, són el reflex d'allò que volem canviar, és a dir cremar les coses que no són correctes. En tractar-se d'art públic, estan a l'abast de qualsevol, sense importar l'edat, ideologia… pel que són una gran eina de divulgació i educació. Pel que fa a les falles infantils, jo crec que han de tindre una funció educativa, que faça pensar i estar dirigides a un públic infantil i adolescent. En les falles de 2018 vaig plantar a la comissió República Argentina- Dr. Pallares Iranzo de València, una falla infantil sota el nom de “L'amistat”. La falla tractava sobre els diferents tipus d'amistat, i el ninot que vaig portar a l'exposició feia referència a totes eixes vegades on l'amistat disfressa l'amor de dues persones del mateix sexe. Aquest ninot va agradar molts als xiquets de la comissió, ho van entendre i ho veien amb naturalitat. Però la mateixa nit de la plantà uns homòfobs van decidir trencar-lo.

missió plaça de Montolivete de València, que s'anomenava "tinc el cor encés en flama", dins de la falla que respon al lema "encés en flama". Aquest ninot està representat per dos xiquets sobre un cor fent-se una besada, i cal destacar també que en aquest cas es tracta d'una parella de xics interracial. El ninot el podeu trobar en l'exposició del ninot 2019, un lloc molt visible a causa del gran nombre de visites que rep durant el mes de febrer. Enguany té molt de suport per part de la societat, demostrant així que el rebuig és per part d'uns pocs però sorollosos i que la societat valenciana és una societat oberta i plural.

La sensació d'impotència no es pot escriure en paraules, d'una banda per les hores de treball dedicades a la seua realització, i d'altra banda pel fet que uns violents trencaren el ninot sim-

Actualment existeixen premis atorgats per diversos col·lectius, inclosos LAMBDA i l'Ajuntament de València, que premien les falles que mostren la diversitat que existeix actualment i cada any participen en ells un nombre major de comissions, però el moment de superació total serà quan no facen falta aquests premis perquè es veurà amb naturalitat la representació de la diversitat de la societat dins de les falles.

103

Borinot i tradició María Jarga Juan, secretaria d’Organització Lambda

D 104

es de Lambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de València, vàrem iniciar en 2015 la campanya “Borinot el que no bote”, demanant a la societat valenciana que canviara la paraula maricón per borinot en aquesta cançó festiva tan coneguda. L’objectiu no era un altre que fer unes Falles més respectuoses i inclusives amb la diversitat sexual, de gènere i familiar. Enguany reprendrem la campanya, ja que és molt satisfactòria l’acollida que té any rere any per part dels casals fallers, bandes de música i entitats públiques, tant en la província de València com en altres províncies on celebren les Falles.

Aquesta satisfacció que sentim com a activistes, i com a persones lesbianes, gais, trans i bisexuals, pel treball realitzat i per portar la nostra labor cada dia al carrer, ens deixa un xicotet sabor amarg hui en dia, ja que sabem que hi ha casals fallers que en nom de la tradició consideren que és millor seguir cantant “maricón el que no bote”. Ens preguntem per què aquesta resistència a un canvi que l’única cosa que pretén és generar una societat més respectuosa i igualitària per a les persones? Si posem atenció a una definició general de la paraula tradició, per descomptat aquesta argumentació seria més que vàlida, doncs entenem per tradició el conjunt de costums i manifestacions que

cada societat considera valuoses i manté perquè siguen apreses per les noves generacions, com a part indispensable del llegat cultural. Però, qui diu que és aquest llegat el que volem deixar a les futures generacions? En ple segle XXI les persones som més que conscients que vivim en una societat patriarcal i heteronormativa, que genera comportaments masclistes, com l’assetjament a les dones i els feminicidis, i LGTBfòbics amb l’assetjament escolar a menors homosexuals, bisexuals o trans o la violència en els carrers, entre altres, ja que ho veiem cada dia quan agafem un periòdic, naveguem per la xarxa o engeguem la televisió. Aquests comportaments masclistes i

LGTBfòbics es basen precisament en arguments com el que estem qüestionant, la tradició. Quantes vegades hem sentit “açò és així de tota la vida”, “a aquestes altures de la pel·lícula açò no canviarà” o “no ho dic per ofendre, però així ens entenem tots”? I amb aquestes frases apreses des de xicotetes, les persones

seguim generació rere generació perpetuant un sistema que ens oprimeix, menysprea, genera desigualtats i ens lleva llibertat per a “ser” diverses. Perpetuar en l’imaginari col·lectiu la paraula maricón com un insult només reforça la LGTBfòbia ensenyada pel sistema i interioritzada per les

persones que en formem part i que amb actes que a simple vista semblen tan inofensius, com cantar una cançó de festa, fem que les futures generacions seguisquen patint l’assetjament, la vexació, la invisibilitat, la inseguretat, etc. En definitiva, la por a “ser” elles i ells mateixos. En 2019, des de Lambda rellançarem una vegada més la campanya, i esperem que se sumen moltes més falles al “Borinot”, perquè el que pretenem no és acabar amb la tradició, sinó seguir amb ella. Per unes falles més respectuoses per a totes i tots.

105

“Sigues com sigues, eres algú. Sigues tu mateix.” Josep Soldevila Miret. La Sanguinelli.

Abans de començar amb l’entrevista, per a totes eixes persones que puguen llegir aquest article Qui és la Sanguinelli?

106

La Sanguinelli és un personatge femení interpretat per un xic. És com un teatre de carrer, el tema de transvestisme està molt marcat per unes tendències o maneres, per això vaig decidir fer un travesti diferent. Ella té la seua història darrere, té una vida particular, uns costums, comportaments, una vida pròpia. Ella després d’anys amagada, ha volgut eixir a la llum i demostrar que sigues el que sigues has d’eixir i gaudir del món que ens rodeja.

La Sanguinelli va a restaurants, bars de dia i de nit, de compres a centres comercials, ella és una més entre tots i és això el que es busca.

amb el fet que desfilar amb una indumentària assignada a l’imaginari d’un sexe diferent del biològic no va ser cap problema.

Ací per la zona València i més per la Safor, és molt complicat trobar-te amb un personatge d’aquestes característiques i és ací on va voler pegar el primer pas i ser una persona més i demostrar que la societat hui en dia és sociable i pots ser com vulgues, sempre respectant els altres seràs una persona respectada.

Amb aquest fet, la gent que vol ser fallera o faller sense ser eixe el seu sexe biològic, va veure que pot gaudir les festes com qualsevol fester mes.

- I ara sí, en primer lloc, esperaves que el simple fet de vestir-te amb la indumentària valenciana anara a crear tant de rebombori? Dins del rebombori creat està el resultat que s’esperava, es parlà del tema en mitjans de comunicació, centrant-se

Al rebombori es poden veure reaccions de tota classe, els que ho veuen positiu i els que ho veuen com alguna cosa roïna, les persones que no els va paréixer bé són ben poques, molta gent em donà l’enhorabona del que es va fer i és açò el que em trau un somriure ben gran. - Com i perquè et vas decidir a complir el teu somni? Què vas haver de fer per poder participar en l’ofrena? Et van

posar cap mena d’impediments? Des de la infància el món faller sempre m’ha resultat molt interessant, els monuments, els coets, les vestimentes, els monyos, tot és el conjunt de les festes més importants de la nostra comunitat, sempre tenia la il·lusió d’algun dia formar part de les falles. Els fallers no tenen quasi protagonisme dins de les falles, son tot les falleres, de tant veure falleres, de veure el treball que tenen els vestits, els monyos, la joieria, l’adreç faller, és tant una fallera que necessitava ser fallera dins de les falles. A l’hivern del 2016, després de llegir notícies del món faller, se’m va tornar a encendre el foc faller i sense dubtar-ho vaig començar a moure’m per

107

108

a aconseguir-ho, però no com a faller, sinó com a fallera.

pot participar sense por ni vergonya.

Per poder-ho fer tot com toca i no tindre cap problema, vaig haver de preguntar dins de la direcció de les falles de Gandia, amb l’ajuntament, parlar amb diferents associacions falleres, tallers d’indumentària fallera, perruqueries i tot el que feia falta per fer-ho com toca.

- Com ja sabràs, amb el fet de desfilar amb una indumentària tradicionalment assignada a l’imaginari d’un sexe diferent del biològic vas trencar, sempre des del respecte a les tradicions, alguns dels estereotips que envolten al món de les Falles. Què va suposar per a tu poder realitzar l’ofrena de flor en honor de la Verge dels Desemparats? Què creus que pot suposar per a la societat i els col·lectius minoritaris?

Ningú em va donar cap inconvenient, ningú. Als diferents establiments, amb la gent que parlava, tots ho prenien amb curiositat però mai amb mala reacció, tot eren preguntes, però per mantenir el secret no donava molts detalls. Era un secret que sols 4 sabien, es mirà tot amb lupa per fer-ho sense poder causar cap classe de mala reacció dins les falles. La gent ho sabria l’endemà, i ací va ser quan es va veure que qualsevol persona

Per a mi va ser un somni, una mica nerviós, però un somni realitzat i amb un final espectacular, la felicitat d’haver aconseguit el que des de menut tenia al cap.

El fet de realitzar l’ofrena com a La Sanguinelli, crec que pot suposar que la gent que tenia els seus dubtes que si podria fer-ho o no, del que diran, que si passaria alguna cosa, ara ja saben que no passa res de res, que és una festa i com a festa, és per a gaudir-la tots. Això si, sempre ho dic i ho diré, davant de tot tenim el respecte i no prendre-ho a burles ni com un joc, si vols ser fallera o faller, informat bé i preparat tot bé i fes les coses amb dos dits de front i si és en quatre millor. - Vas tindre por en algun moment a les possibles reaccions? No era por, era més un nervi per fer-ho tot bé i mantenir el tipus si passara qualsevol cosa,

la falla em donà molta confiança i em vaig sentir molt protegit amb ells. La por la tenia per si embrutava el vestit o perdia algun component pel camí, però res més. - Explica’ns com vas viure els dies previs a l’acte, però sobretot el dia de l’ofrena? Alguna anècdota o aspecte que vulgues destacar? Els dies previs van ser d’allò més tranquils, com ho tenia tot tan planejat i tant preparat, que em tenia del més tranquil, amb moltes ganes. El que vull destacar és la gran ajuda d’una meravellosa amiga que em va ajudar amb el vestit, a posar-me’l amb tots els detalls i components que

109

corresponen a la indumentària fallera, mai podré donar totes les gràcies que es mereix per tot.

110

Una anècdota, o millor dit un record infinit va ser, dies previs, al saló de casa, la taula amb els preparatius, forrant les sabates i quedar-me parat i pensar: Que si, que vaig a fer-ho per fi, que tens a tots al teu costat i seràs fallera. Va ser una imatge que no oblidaré en la vida. - Quina és l’actualitat al món de les Falles per al col·lectiu LGTBI? Penses que les Falles poden servir de referent per a altres estaments de la societat? Dins del món LGTBI, les falles han avançat molt, tenim imatges LGTBI dins les falles, premis a escenes lgtbi, hem canviat al borinot el qui no bote, hem avançat molt.

Les falles poden servir per a tots els estaments de la societat, com sempre, s’ha de saber com fer-ho i seguint les tradicions de la festa i com sempre, gaudint-la.

Per trencar barreres, cal que algú les trenque, que poden passar coses? Clar! Tan roïns com a molt bones, per això s’ha d’avançar i aconseguir les coses que ens facen feliços.

- Cada dia des de diverses associacions es lluita perquè les Falles siguen cada vegada una festa global on tot el món puga gaudir d’ella. Quins creus que deuen ser les següents passes per continuar trencant barreres pel que fa a la igualtat i la inclusió social de totes les persones?

La inclusió social hui en dia, per la meua part, la veig un poc més adaptada, la gent deixa enrere la ment tancada i es nota pels carrers que molt poques persones et miraran malament o negarien la seua ajuda si la necessites.

La vergonya, la por, els dubtes, tot ha de fer-se fora i gaudir de les festes.

Per incloure-ho a les falles, hauria de ser tan fàcil com fer-ho normal sense cap problema, com a persona exclosa de la societat, per què no pots

gaudir de les festes? Com sempre dic, amb respecte i sense fer cap mal pots gaudir la festa com qualsevol mes. - Moltes gràcies per la seua col·laboració. Algun missatge de part de la Sanguinelli per als nostres possibles lectors i lectores? La Sanguinelli diu que gaudiu el dia a dia, gaudiu les festes, gaudiu la família i els amics. Sigues com sigues, eres algú i sigues tu mateixa, sigues feliç i transmet la teua felicitat per tot arreu, per tindre una vida plena d’emocions i fantàstica realitat.

111

Estem amb tu Vicente Lucena Alba

112

“Actualment, quasi el 70% de l’activitat fallera està copada per menors. Només a Silla hi ha un cens infantil de més de 1.000 xiquets, i molts d’ells destinen el seu temps extraescolar a la falla. Si afegim la realitat de que 1 de cada 4 xiquets valencians tenen o han tingut problemes d’assetjament o inadaptació de qualsevol tipus, s’accentua, no sols la repercussió cultural, sinó la funció social que tenim als casals. Per a ells, és un nou escenari de relacions i, per tant, som una part vital de responsabilitat d’integració. La funció sociabilitzadora de les Falles, és una realitat. Estem Amb Tu.” Recordeu? Aquestes paraules ens serviren per a introduir el vídeo que precedia l’apertura de la presentació de la fallera

major infantil de l’any 2019. Aquella vesprada els moments d’angoixa que es presentaven al vídeo van acabar eclipsats per la felicitat del moment i la coronació de nostra regina infant, però el nostre objectiu, no sòls amb el vídeo, sinó amb tota la presentació anava més enllà. Sempre és complicat escollir una temàtica per a una presentació infantil, perquè ha de ser per menuts i per a menuts. Quasi sovint recorrem als contes populars i a la fantasia, però enguany nosaltres optarem per la realitat, i per desgràcia l’assetjament escolar ho és hui en dia. El problema que tenim amb l’assetjament escolar, és el mateix que amb qualsevol altre tipus de violència, el silenci. Estem cansats d’escoltar com els noticiaris obrin un dia sí i altre també amb titulars que anuncien la mort d’una dona

per violència de gènere. Quan ens arriben eixes notícies sempre és tard. L’altre dia vaig escoltar una notícia a la ràdio on es deia des d’UNICEF, que una mitja de dos alumnes per classe són víctimes d’assetjament, siga físic, psicològic o digital. Front aquesta situació són nombroses les mesures de prevenció i conscienciació que es porten a terme des dels centres educatius. Però tampoc hem d’oblidar el paper que juguen

les activitats extraescolars per afavorir el tracte entre iguals i fomentar en els xiquets i xiquetes valors de tolerància i respecte. Sovint associem aquestes extraescolars a la pràctica d’algun esport o a la formació artística, mitjançant conservatoris, escoles de teatre o dibuix, però hi ha una activitat que no acostumem a relacionar-la amb extraescolar i que engloba tots els valors que poden arribar a transmetre qualsevol de les anteriors: formar part d’una comissió fallera. A la falla els xiquets i xiquetes corren, salten, juguen, boten als unflables, ballen i patinen, així que l’aspecte físic el tenen més que cobert, a més sense la figura d’una autoritat que dirigisca l’activitat, segueixen les regles dels jocs populars: entre tots pacten les normes i es comprometen a complir-les. A la falla també es realitzen tallers que fomenten la seua creativitat i esperit artístic, com per exemple tallers de cuina, de confecció de disfres-

ses, de ciència, decoració del casal... sense oblidar-nos dels playbacks i les representacions teatrals. Un altre aspecte a valorar és la formació cultural que reben sobre la seua terra i les falles, indumentària, tradicions, cançons populars, menjars típics... aspectes que fan créixer en tots ells i elles un sentiment de pertinença a un poble i unió en post de la festa fallera. Aquest és l’escenari ideal perquè els xiquets i xiquetes creen noves relacions socials entre ells, fora de les rutines de l’escola i la vida diària, un lloc on gaudir, relaxar-se, desconnectar i jugar amb gent que fins a eixe moment no formava part del seu cercle, però que el sentiment per la festa i per uns colors uneix, fent que aquesta amistat traspasse els murs del casal i arribe altres racons de la seua vida. Si tenim en compte aquells o aquelles que pateixen o han patit assetjament escolar, la falla pot ser el millor remei perquè tornen a recuperar la confiança en un mateix i en la resta de gent, que recu-

peren eixa alegria característica dels infants gràcies a l’ambient familiar que es respira al casal. En la Falla Parc Sant Roc vam optar a la presentació infantil per aquesta obscura realitat, en primer lloc per denunciar aquest fet, i fer que els xiquets i xiquetes ho denunciaren, perquè en tot moment eren conscients d’allò que estaven fent i quin era el seu objectiu més enllà de la presentació. I en segon lloc per fer veure a la resta de gent la important tasca que es porta a terme als casals, i des de les nombroses delegacions infantils, de socialització i integració del futur de la nostra societat, fent que assolisquen valors d’amistat, respecte, tolerància i unió, que faran de tots ells i elles persones capaces de fer d’aquest un món millor. AMISTAT + SENTIMENT = FALLA PARC SANT ROC Enllaç QR al video

113

114

115

“Caldria crear una consciència ciutadana” Delegació de participació solidaritat de JCF

116

El passat any 2018 la seu de Junta Central Fallera va modificar tots els seus cartell informatius per adaptar-los al braille i fer la casa de tots els fallers més inclusiva. És per això que no volíem deixar passar l’oportunitat de conèixer més de prop a les persones responsables de la Delegació de Participació i Solidaritat de Junta Central Fallera i la tasca que porten endavant per fer la nostra festa adaptada.

falles són cultura, tradició, integració, encontre ciutadà del més divers i des d’eixe punt de vista ha de veure’s nostra festa, des de la diversitat.

1. Quan us adoneu de la necessitat de crear aquesta delegació?

3. Com treballa la delegació d’inclusió i solidaritat?

Més que una necessitat és una realitat social i les falles són un reflex d’eixa societat, el que passa és que les falles no només han de veure’s des de la concepció d’una mera festa per a divertir-se. Les

2. Quin és l’objectiu principal d’aquesta delegació? Fomentar els valors de la participació, solidaritat i diversitat, fonamentalment.

De forma transversal, amb diàleg, consens i fent-nos lloc en una estructura molt jerarquitzada amb treball i suport a les comissions que van impregnant-se d’eixos valors.

4. Quantes persones componen la delegació? Som un total de 8 components. 5. Hi ha associacions amb les quals col·laboreu de forma activa, quines són i quin tipus d’activitats desenvolupeu conjuntament? Som una delegació que s’encarrega de tendir una mà a col·lectius socials per a donar-los a conéixer les falles, que són més que festa i que ens obrim a compartir els seus objectius i valors per a fer unes falles més sostenibles, solidàries i tolerants. Col·laborem impulsant reconeixements a les comissions que treballen per eixos

117

118 valors, posem en contacte entitats amb les comissions perquè treballen conjuntament i aquesta delegació a més d’orientar, impulsa, difon aquest treball que cada any va en augment. 6. Fa poc es van adaptar tots els cartells de la seu de JCF al braille, com va sorgir la idea?

Va sorgir perquè aquesta delegació té molt bona relació amb l’ONCE, els seus integrants i per descomptat el seu delegat, que sempre diuen que sí a col·laborar amb JCF. Si aquesta delegació està impulsant accions conjuntes amb les comissions i l’ONCE… com no anàvem a ferho en la mateixa JCF? Va ser una aposta on coincidírem al

100%. Hi ha molta feina per fer i ens paregué important i necessari començar per la mateixa casa. 7. Des de fa pocs anys també s’ha impulsat el llenguatge de signes dins de l’acte de la Crida, en quins altres actes podria estar present?

El llenguatge de signes és una forma més de diversitat, diversitat en la comunicació. A banda que s’hauria d’utilitzar en més actes, creguem que el més important és donar a conéixer el llenguatge de signes com una llengua a utilitzar i entendre. Així, les falles municipals estan explicades en llenguatge de signes a través d’un codi QR on es pot accedir mitjançant el mòbil. També l’any passat, per primera vegada la Fallera Major de València des del balcó de l’Ajuntament va donar principi a una mascletà en llenguatge de signes. A més s’ha de valorar, que hi ha molta gent amb disminució de la sensibilitat auditiva que ve a les falles perquè li transmeten moltes sensacions, l’olor de la pólvora, la llum, les mascletaes… Els encanten perquè les poden percebre per les vibracions.

8. Hi ha comissions que adapten els seus monuments per a les persones amb mobilitat reduïda, penseu que hauria de ser obligatori per a totes les comissions? Caldria crear una consciència ciutadana i que cada volta fora més una cosa natural però evitant les imposicions i les mesures correctives que poden provocar un rebuig immediat. 9. Actualment en quins altres projectes esteu centrats? Dur endavant totes les línies d’actuació pel que fa a la participació: la publicació de recomanacions de bones pràctiques per a gaudir d’unes falles responsables incloses en el programa de falles 2019, i a principis de març farem el curs de primers auxilis i petards destinats a delegats

d’infantils i de festejos. De solidaritat, estem al costat de les comissions que continuen en els seus actes solidaris als quals donem suport i publicitat, i començant a dibuixar la Gala final per al mes de Maig. Pel que fa a la diversitat, en diversos aspectes, sobretot en diversitat cultural, sensorial, sexual… En aquests moments estem fent els tallers de diversitat en el llenguatge: braille, de signes, i llenguatge no sexista; i d’ací a poc temps la taula de la diversitat. Però encara queda molt a fer en altres diversitats i això ho deixem per a pròxims exercicis que esperem que qui assumisca aquesta responsabilitat continue fomentant-ho. 10. Com penseu que les comissions podem col·laborar per a fer més visible la labor social de les falles?

119

120

Ja hi ha moltes que ho estan fent, amb accions aïllades o amb projectes més generals que desenvolupen al llarg de tot l’any. És un motor d’enganxament per a molta gent que s’apunta a una comissió no només per la festa sinó per eixa labor social que fan. Pensem que s’han de fomentar eixes accions com un model de festa que progressa i va adaptant-se a la realitat social.

Si voleu enumerar-los, a més dels premis Solidaritat i Falles, que organitzem des de l’Àrea de Solidaritat amb col·laboració amb l’ONCE, per als millors projectes solidaris de les comissions, tenim també:

11. Sabem que hi han premis dedicats a la inclusió dins del món faller, en què consisteixen?

PREMIS CALIU, promoguts per la Regidoria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de l’Ajuntament de València, a fi de potenciar la plena igualtat de la ciutadania dins de la seua diversitat. Premiant a les falles que pels seus elements, siga pels temes siga materials, tinguen un concepte igualitari i divers.

Sobretot a donar visibilitat a eixes accions inclusives, que fan les falles, sobretot això, però si a més hi ha un reconeixement físic (un estendard) o econòmic doncs molt millor, perquè així es fomenta, secunda i ajuda eixa gran labor en benefici de les persones amb majors dificultats.

PREMIS LA NOSTRA CIUTAT EL TEU REFUGI, promoguts per CEAR, Creu Roja i ACCEM, i amb la col·laboració de la Regidoria de Cooperació al Desenrotllament i Migració de l’Ajuntament de València. Premien aquelles escenes o falles que per mitjà de la crítica i la sàtira visibilit-

zen la realitat de les persones refugiades. PREMI ARCOIRIS, promogut per LAMBDA, que premien a la falla gran i infantil que millor tracten la diversitat sexual, de gènere i familiar. PREMI CONTROLA CLUB, promogut per l’ONG Controla Club, destinat a premiar la millor escena que transmeta els valors de la campanya “Si ten passes, t’ho perds. Controla en Falles”, que fa referència als problemes que poden provocar el consum d’alcohol i drogues. PREMI OSGA REINTEGRA, aquesta fundació organitza per primera vegada enguany aquests premis per a les comissions falleres que dediquen part o la totalitat de la seua falla a visibilitzar les persones amb discapacitat.

12. Que accions proposeu de cara a les falles per ajudar a la tasca social? Que miren al seu costat, en el treball, en el col·legi…i veuran com aquesta societat i més la valenciana caracteritzada pel seu caràcter solidari és capaç des de les falles de fer una societat més inclusiva, tolerant i sostenible en tots els sentits. 13. Quin és el proper pas per fer la nostra festa totalment inclusiva? Incidir en el fet que les comissions són els espais més amples de socialització que hi ha, espais que han de fonamentar-se per eixos valors que ens fan més iguals, tolerants i participatius, i fer d’eixe dia a dia en cada casal, un espai

d’encontre ciutadà, siga qui siga i vinga d’on vinga, perquè tot el món tinga cabuda. 14. Teniu tot l’espai que vulgueu per contar-nos en més detalls la vostra feina i com podem ajudar les falles en la inclusió de qualsevol col·lectiu. La diversitat és una realitat en la nostra societat i moltes vegades hem de veure al nostre voltant que hi ha persones que estarien dins d’una comissió per interrelacionar-se, per pertànyer a un col·lectiu, per conéixer gent. Creiem que hem d’obrir la festa als nostres veïns/veïnes que vulguen conéixer la festa fins i tot, i sobretot, donant nosaltres, els fallers i falleres, el primer pas perquè moltes

vegades és per desconeixement de com es viu aquesta festa i quines són les seues característiques pel que no s’acosten. Una persona vinga d’on vinga, siga com siga, si se li explica, se li dóna participació, es fa que se senta acollit, forme part o no de la comissió, s’aconsegueix que l’apreciació de la festa siga molt més humana i accessible. Tot allò que faça que aquests valors imperen per damunt del superflu, de la discriminació, de “guetos” tancats, de desigualtats que segur que n’hi ha, tot allò que es faça per mirar més a l’altre que a un mateix, serà el motor d’un impuls de la festa més gran del món, però sobretot de la festa de la integració, diversitat, participació i diàleg.

121

Veig la Falla Javier Ortizá. CEO de Quasar Dynamics

P 122

ocs dies abans de la nit de la Plantà, es decidia sense saber-ho el tema principal del Llibret que ara mateix tens entre mans. Enmig d’un sopar de casal a algun dels delegats li va saltar en el mòbil una notícia que de sobte va despertar el seu interés. “L’aplicació “veig la Falla” permetrà als invidents gaudir de les Falles 2018”. Encara que no literal, però aquest va ser el titular que va fer que un de nosaltres s’alçara de la seua cadira i li ho ensenyara a la resta de components de la delegació. Ja teníem tema per al Llibret 2019 abans d’haver plantat les falles de 2018. En llegir amb més detall la notícia tres noms destacaven sobre la resta del text, David

Casinos, atleta paralímpic que apadrinava el projecte, la comissió Sant Joan de la Muntanya impulsora de la idea i Quasar Dynamics, empresa informàtica encarregada de desenvolupar-lo. I aquest va ser el nostre primer objectiu, una vegada decidit “oficialment” que la integració i la labor social de les falles seria el nostre eix entorn el que giraria el nostre nou llibret, contactar amb els responsables de Quasar per a conéixer que consistia i com va nàixer el projecte que possibilita que les persones cegues puguen “veure” una falla. El dissabte que ens reunim amb Javier Ortizá, CEO de Quasar Dynamics, ho vam fer en la seua acabada d’estrenar oficina en ple barri de

Marxalenes i ja amb un café davant per a intentar fer front a un dels matins més freds de l’any, comencem a parlar per a conéixer amb més detall com va nàixer l’APP “Veig la Falla”. “L’app funciona gràcies a la tecnologia Beacon, la traducció literal de la qual en anglés és abalisar i realment aquest dispositiu actua com a balisa. Aquest beacon emet un senyal Bluetooth unic, amb un radi concret, i el que fem és educar a l’aplicació que quan detecte aquest senyal

123

reproduïsca tota la informació que anteriorment hem introduït en l’APP” Segons ens conta el fundador d’aquesta jove empresa, aquesta tecnologia pot tindre infinitat d’aplicacions i pot ser

un pas molt important per a la total autonomia de les persones cegues i d’aquesta necessitat va nàixer la idea “un familiar que perdia visió a poc a poc em contava que era molt difícil saber que autobús

havia d’agafar en la parada perquè no arribava a apreciar el número de cadascun d’ells. Llavors vaig pensar que amb un beacon en cadascun dels autobusos de la ciutat i una senzilla aplicació en el seu

124

mòbil li donaria la informació necessària per a saber si havia arribat el seu o havia de continuar esperant” Aquesta idea que va sorgir al cap de Javi la va conéixer un amic seu que casualment era faller de la comissió Sant Joan de la Muntanya i com tot bon faller de seguida li va vindre a la ment la utilitat que podria tindre

dins de la festa fallera. La casualitat va fer que un altre faller de la mateixa comissió tinguera relació amb David Casinos, medallista paralímpic, qui sense dubtar-ho ni un segon es va convertir en el padrí d’aquest projecte. “Vam veure com David manejava el seu Iphone en mode cec

i de seguida ens vam adonar que l’app podia tindre èxit” garantint així una certa repercussió dins del món faller. Poques setmanes abans de les falles 2018 ja tenien tot el necessari perquè les Falles feren un pas més cap a la integració, només quedava introduir en l’aplicació tota la informació que una vegada

detectat el beacon, hauria no és molt més gran que una de reproduir-se “l’ideal seria fitxa de pòquer i posseeix un que els artistes ens deixaren adhesiu que permet que puprendre fotos de tot el procés guem amagar-ho en qualsevol per a reproduir no solament racó de la falla sense que siga text sinó imatges, però moltes apreciable a simple vista. Ens vegades fins a dies abans no compta Javi que “la nit de la està la falla totalment acabaplantà mentre l’artista alçava da i per falta peces i col·lode temps això “Esperem que aquest pas cava els ninots és complicat. servisca perquè la majoria en el seu lloc L’any passat va dels valencians puguen nosaltres junconéixer aquesta aplicació ser un restament amb la ponsable de la i el pas tan important que comissió anàsignifica perquè els invi- vem pegant comissió qui va introduir els dents puguen gaudir de els diferents les falles com la resta”. textos i el que beacons al voll’app reproduitant del moria cada vegada que detectara nument, al mateix temps que un beacon” els configurem per a marcar el radi d’acció de cadascun Al voltant del monument pod’ells. La quantitat depén den haver-hi tots els beacons de la grandària de la falla i que la grandària del monuper exemple en les infantils ment permeta. Un beacon tenim un xicotet problema.

En tindre unes mesures tan reduïdes no podem col·locar més de 2-3 beacons perquè col·lidiria la informació dins de l’app” Tant Javi com el seu company Pedro van viure una nit de la plantà el mes de març passat d’una manera que fins a aquell moment no s’haguera imaginat “jo personalment sóc un amant de les Falles però fins a la nit de la plantà del 2018 únicament era un espectador més que gaudia de cadascun dels monuments que ens trobem per la ciutat, però realment estar mà a mà amb l’artista aquella nit és un altre nivell. No recorde de fet, a què hora acabarem d’instal·lar els beacons però fou una nit especial i intensa”.

125

126

A mesura que anem coneixent els detalls del funcionament d’aquesta app veiem que per a una persona cega s’obri un gran ventall de possibilitats d’una manera molt senzilla. Simplement amb una xicoteta ajuda per part d’algun component de la comissió, l’invident pot gaudir de tots i cadascun dels detalls que trobem dins de la falla “la persona cega una vegada es col·loca davant de la falla i acompanyat d’un faller que li indica que punt posicionar-se obri l’app des del seu mòbil i la mateixa aplicació detecta que està situat en el punt 1.

D’aquesta manera comença automàticament la reproducció de tota la informació. Una vegada acabada la, podríem dir, primera escena l’app ens indiciara si hem d’envoltar la falla cap a la part dreta o esquerra perquè l’aplicació detecte el beacon situat en la posició 2 i continue amb l’explicació fins a arribar l’últim punt que donarà per finalitzat el recorregut” Continuem parlant i la següent pregunta era molt clara: Tindrà continuïtat aquest projecte en les Falles del 2019? I la resposta de Javi va ser més que sorprenent “per a les

pròximes falles les persones cegues podran “veure”, gràcies a l’app, una falla d’Especial” continua Javi “esperem que aquest pas servisca perquè la majoria dels valencians puguen conéixer aquesta aplicació i el pas tan important que significa perquè els invidents puguen gaudir de les falles com la resta. A més per a nosaltres és tot un repte plantar els beacons alhora que es planta una falla d’Especial amb la quantitat de peces i ninots amb els quals compta” Evidentment el nom de la comissió queda en segon pla, ja que l’important és que una

comissió amb la repercussió que qualsevol d’Especial té haja apostat per acostar el seu monument a les persones amb discapacitat visual. Abans de finalitzar la xarrada apareixen una infinitat d’opcions que podria tindre aquesta app tant per a persones invidents com per a persones amb total visibilitat “l’ideal seria que des de l’aplicació se’ns comptara com s’ha anat construint-la falla i poguérem conéixer el procés creatiu de cadascuna de les peces i escenes. A l’àudio es

podria afegir imatges i això seria un extra que aportaria a qualsevol persona que s’acoste a la falla a veure-la” A la conversa es van unint paraules, tècniques informàtiques i de realitat virtual que serien tot un descobriment per a la majoria del món faller i que significarien un gran avanç cap a la modernitat de la festa. Però aquest és un altre tema i de moment el que hem de fer és agrair a tot l’equip de Quasar Dynamics el gran pas que van donar fa 1 any perquè la festa fallera fóra

una mica més inclusiva. Poc abans de finalitzar la conversa tornem a recordar a Javi que l’app “veig la Falla” és la culpable que durant mesos un grup de fallers hàgem estat buscant informació sobre associacions i iniciatives per a acostar les falles a totes les persones i fer aquesta festa una mica més inclusiva i per aquest motiu, prop del migdia quan per fi el sol de gener començava a calfar, no vam poder més que donar-li, una vegada més, les gràcies.

127

“La gent amb discapacitat se socialitzen en tots els nivells gràcies a les falles” Beni Cordoba Carretero, responsable de sensibilització social d’Adisto

128

ADISTO és una associació de Torrent de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, sense ànim de lucre i amb esperit de lluita. Naix en una reunió formada per un grup de pares amb una mateixa inquietud i una pregunta comuna: “Què serà dels nostres fills en el futur?” Això succeïa un dia de Setembre de 1999 i es fundà com a associació el 22 de febrer del 2000 per familiars i persones sensibilitzades en l’àmbit de la discapacitat. Sorgeix com a centre d’oci i temps lliure, i com a forma de reivindicació del nostre col·lectiu en resposta a la falta de centres ocupacionals, centre de dia i centres d’oci destinats a la discapacitat intel·lectual en el municipi de Torrent i la seua comarca. Amb els anys, l’esforç i el treball d’aquest grup de persones, s’han anat forjant molts dels objectius d’ADISTO i a poc a poc s’ha ampliat l’oferta de programes i professionals al servei dels socis i les seues famílies. Per això, ens hem

donat suport amb la col·laboració de diverses institucions per al desenvolupament dels programes que es duen a terme en l’associació. Aquestes entitats són: Ajuntament de Torrent, Generalitat Valenciana, Plena Inclusió C.V, i entitats privades. Hui en dia comptem amb 120 socis. Pràcticament des dels primers dies la festa de les falles va ser una part fonamental dins de les

activitats amb les quals comptava l’associació i per això en l’any 2002 va nàixer una comissió pròpia dins del centre. Es volia formar part activa de la societat fallera torrentina, ja que és pràcticament el col·lectiu més important de la ciutat. En aquell primer any de la comissió d’ADISTO també va aparéixer la figura de la Fallera Major, com en la resta de comissions de la Comunitat. Amb el pas dels anys les activitats falleres serveixen perquè els fallers puguen sociabilitzar a tots els nivells i això és alguna cosa molt necessària per als alumnes del centre. La festa de les falles és sense dubte una activitat que engloba a una gran part de la societat de qualsevol poble o ciutat i fer partícips de les

activitats a gent amb discapacitat és fonamental perquè se senten una peça imprescindible de la mateixa societat. Per això a la comissió del centre es realitzen diverses activitats al llarg de tot l’any. Activitats pròpies de qualsevol falla com són la Presentació, dinars de germanor, Ofrena i per descomptat la plantà i cremà del monument. Tant el centre com la mateixa comissió són ja un referent a Torrent i és per això que la relació amb moltes de les falles de la ciutat és boníssima i tant les Falleres Majors com la cort d’honor d’ADISTO són convidades a actes com l’Ofrena i Presentació de Falles torrentines com Cronista Vicent Beguer i Esteve, L’hort de Trenor, Sant Valerià, Antonio Pardo, Sant Roc… A

més la implicació dels fallers és tan alta que en moltes de les activitats que organitza Junta Local Fallera de Torrent participen com si es tractara d’una comissió més dins de la família fallera. Però l’activitat social de la falla d’ADISTO no només es desenvolupa a la seua ciutat. L’any 2016 va creuar fins i tot l’oceà Atlàntic. Aquell any l’artista David Moreno i l’arquitecte Miguel Arraiz van desenvolupar un projecte que es va presentar al festival Burning Man al desert de Nevada, un festival artístic dels més importants del món, que es desenvolupa enmig del desert i que culmina cada any amb la crema d’un muntatge que reprodueix una figura humana, com a símbol de renaixement. Un projecte en el

129

qual es representava un mosaic amb ni menys ni més que 25.000 peces les quals van ser assemblades per alumnes del centre junt amb fallers de diverses comissions del poble.

130

El mateix any van tindre el privilegi de tindre un monument dissenyat i creat per diferents artistes fallers de tota la Comunitat: David Moreno, Chucky, Sergio Fandos, la debutant Gio, Grego Acebedo, Carlos Orts, Vicente Francisco Lorenzo, José Luis Platero, Toño Savall i Ramón Solaz van ser els encarregats de plantar el monument d’aquell any. Com estem dient la participació de l’associació en qualsevol activitat fallera de Torrent és evident i és per això que durant tot un dia la comissió

d’ADISTO és la protagonista a la ciutat i els màxims representants d’aquesta acompanyen als fallers en totes les activitats que es realitzen des de bon matí amb un esmorzar fins a la vesprada amb la cercavila acompanyats de les Falleres Majors i les seues corts d’honor. Des dels primers dies d’aquell ja llunyà 2002 fins al dia de hui l’evolució tant de la comissió com de les activitats ha sigut continua i la importància de l’associació dins de l’àmbit social de Torrent és indiscutible però hem de ser conscients que encara queda molta feina per fer per una total integració de les persones amb discapacitat dins del món de les falles. Podem dir

que a poc a poc la festa de les falles són un espill on pot mirar-se, encara que tímidament la resta de la societat, si parlem d’integració. Si donem una ullada a la majoria de comissions, no veiem moltes persones amb discapacitat dins d’elles i això és una cosa que a poc a poc entre tots hem de canviar. Una associació com ADISTO que porta vora 20 anys treballant per fer més senzill el dia a dia a les persones amb discapacitat no s’atura en la seua tasca i quina millor ajuda que les falles per portar-ho endavant. Una ajuda que ha de vindre també per part de les comissions, ja que són aquestes les que han de tindre en compte els espais on es fan

els actes fallers, espais que haurien de ser adaptats a les persones amb mobilitat reduïda. A més, encara que cada vegada són més les comissions que ho tenen en compte, els monuments haurien de ser totalment visitables per a qualsevol persona. Però també està clar que els primers passos s’han donat i associacions com ADISTO han d’estar orgulloses i continuar treballant perquè les falles continuen sent més integradores. Aprofitarem que ens ficàvem en contacte amb ADISTO per entrevistar a algun dels seus fallers. Moltes gràcies una vegada més a tots ells.

Entrevista a Ana Molinero Lázaro, de 41 anys. Usuària veterana d’Adisto. Pertany a l’associació des que es va crear. Ha sigut fallera major de la falla d’Adisto en dues ocasions. -Logopeda: Ana, parlarem de les falles. T’agraden? -Ana: Sí. -Logopeda: Què és el que més t’agrada?

-Ana: Perquè… la presentació és el que més em diverteix perquè la veritat és que fan uns espectacles que jo, anem, hi ha vegades que, encara que no siga fallera major, a mi fins m’emocionen. -Logopeda: Molt bé, i, hi ha alguna cosa que no t’agrade? -Ana: Els petards, pel soroll. -Logopeda: I tu, Participes en tots els actes del calendari faller? -Ana: Mmmm, hi ha vegades que sí i hi ha vegades que no. -Logopeda: Per què? -Ana: Perquè hi ha llocs que no estan adaptats per a les persones així, amb discapacitat. -Logopeda: Molt bé Ana, moltes gràcies. -Ana: A vosaltres.

131

Entrevista a Verònica Rodríguez Sánchez, 36 anys.

− Logopeda: Genial, i què és el que menys t’agrada?

Fallera major de la falla d’Adisto l’any 2001.

− Verònica: Els petards, perquè fan molt soroll.

Usuària d’Adisto i filla d’una de les treballadores. − Logopeda: Verònica, bona vesprada. − Verònica: Bona vesprada. − Logopeda: Tu eres fallera? − Verònica: Sí. − Logopeda: De quina falla eres? 132

− Verònica: De la falla de Adisto. − Logopeda: I… et sols vestir de fallera? − Verònica: Sí, en l’ofrena. − Logopeda: Quin és l’acte que més t’agrada de totes les falles? − Verònica: L’ofrena. − Logopeda: Per què? − Verònica: Perquè és el més bonic − Logopeda: Perquè portes el què? − Verònica: El vestit − Logopeda: El vestit, i què més? Què li portes a la verge? − Verònica: El ram

− Logopeda: I, què opines que hi haja molta gent? − Verònica: Em molesta molt, hi ha molt de rebombori a València, en el metre…

Fran Cubells Cañabate, 23 anys, usuari d’Adisto. Fran no es comunica de manera oral, per la qual cosa utilitza pictogrames com a mètode de comunicació alternatiu. Fran va ser President de la falla d’Adisto l’any 2017 juntament amb la seua germana Paula. Les següents frases van ser les que va utilitzar en la presentació:

− Logopeda: Alguna cosa més que ens vulgues comptar? − Verònica: No. − Logopeda: Molt bé, doncs moltes gràcies Verònica.

133

El criteri del ninot Vicent San Ramón. Director del C.O. TOLA.

R 134

esulta difícil explicar què és això de la diversitat funcional a un llibret de falla però, ben pensat, potser siga una bona oportunitat per a fer conèixer i apropar la realitat de les persones del centre ocupacional Tola al col·lectiu faller i al poble de Silla. El més important, evidentment, serà usar un llenguatge de fàcil enteniment i allunyat de tecnicismes. Hi ha una sèrie de conceptes que el lector haurà d’assumir: 1. LA DIFERÈNCIA. És ben sabut que no hi ha dues persones iguals al món. Cada persona té unes diferències físiques que la converteixen en un ésser únic: el color de la pell, el color dels ulls, els dels cabells o l’estatura. A més hi trobem les diferències

culturals com la llengua, els costums, la religió… I també hi són altres diferències que ens acompanyen al llarg de la nostra vida: quan tenim problemes a la vista, quan tenim problemes físics, quan deixem de recordar, etc. A la fi, este és un món que omplim les persones amb les seues diferències. Acceptar la diferència com un tret propi de l’ésser humà és clau per tal d’entendre la discapacitat intel·lectual, perquè d’aquesta manera podrem entendre-la

des de valors com l’acceptació, el respecte, l’empatia, la solidaritat… 2. ELS RECOLZAMENTS. Quin tamany té el llit de Pau Gasol? Què usem quan no podem veure amb claredat la pissarra a l’aula? Què usem quan tenim una lesió a la cama? Com poden llegir les persones amb visió reduïda? Un llit de llargària especial, unes ulleres, un bastó, l’escriptura en Braille, tots són recolzaments que faciliten

135

136

que les persones puguen desenvolupar la seua vida sense dificultats. Això són, en realitat, els recolzaments. Les persones amb discapacitat intel·lectual poden usar diferents recolzaments per tal d’apropar-se a una vida normalitzada. La qüestió és que eixos recolzaments els proporcionem en llocs com els centres ocupacionals, on els habilitem perquè la seua discapacitat siga menor i les seues limitacions desapareguen (en el grau en què siga possible).

3. QUÈ NO ÉS LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL? NO ÉS UNA MALALTIA. No podem pretendre curar cap cosa que no siga una malaltia i la discapacitat intel·lectual no ho és. El que sí podem és capacitar a les persones per tal que tinguen menys dificultats per a viure amb major normalitat. NO ÉS IGUAL EN TOTES LES PERSONES. Hi ha persones amb discapacitat que presenten problemes per a comunicar-se, i hi ha d’altres que no. Hi ha persones que tenen dificultats per tal d’orientar-se en la ciutat, i hi ha d’altres que no. Hi ha qui no podrà treballar, i molts altres que sí… NO ÉS CAP PROBLEMA PER DESENVOLUPAR UNA VIDA PLENA: tindre

amics, viure soles o en parella, gaudir d’activitats d’oci… NO SÓN PERSONES AMB MENYS DRETS QUE NOSALTRES. Les persones amb discapacitat intel·lectual tenen els mateixos drets i obligacions que qualsevol altra persona, però caldrà afegir als seus drets el de rebre la formació, la capacitació i els recolzaments adients per desenvolupar la seua pròpia vida, decidint el que volen i el que no.

Per eixe motiu totes les persones amb discapacitat intel·lectual han estat definides des de la seua diferència i d’una manera poc encertada: idiota, tonta, subnormal, minusvàlida, discapacitada… El més correcte és dir PERSONA amb discapacitat intel·lectual, o amb Diversitat Funcional, però més correcte seria obviar la diferència i anomenar-la de la manera més senzilla possible: Anna, Empar, Olga, Pere, Carles…

4. COM HEM DE REFERIR-SE A ELLS I ELLES? La discapacitat intel·lectual no pot definir una persona. Eixe ha estat el problema, des de sempre. Com que històricament no hem sabut entendre les diferències, hem valorat les persones des dels seus trets diferencials i amb un sentit “estigmatitzador”, que és com pensar que si una persona no és com nosaltres, és pitjor.

El que vull fer entendre és que la discapacitat intel·lectual implica una sèrie de limitacions que s’expressen, fonamentalment, en la relació que cada persona manté amb el seu entorn. Les comissions falleres representen l’espai on poden coincidir un bon grapat de persones diferents amb un esperit de grup que cohesiona al voltant d’un objectiu,

d’un sentiment, d’un estat d’ànim, del fet inqüestionable d’aportar i ser acceptat. És un espai adient per a les persones amb discapacitat intel·lectual si eixe entorn entén que les diferències van a enriquir el propi col·lectiu. Si l’entorn és acollidor, la falla pot convertir-se en un recurs de gran importància per a la desitjada “normalització” de les persones amb discapacitat intel·lectual. El problema rau en què cal entendre la discapacitat intel·lectual, i en ocasions no hi existeix la voluntat de conèixer. Simplement, no fem eixe xicotet esforç. Quan açò ocorre, l’entorn deixa de ser positiu per a les persones i es converteix en un vertader obstacle per a la seua inserció. Molts de vosaltres haureu escoltat moltes vegades una expressió valenciana que diu: “eixe és com un ninot de

falla”. He cercat al diccionari el significat d’aquesta frase popular i s’usa quan volem referir-nos a una persona sense criteri, fàcil de manipular o amb poques capacitats per a realitzar una tasca. Si tot el que he escrit fins ara no s’entén, si no acceptem les persones amb discapacitat intel·lectual, si no descobrim les seues capacitats, si no els atorguem el dret a formar part del col·lectiu, estarem condemnant-los a convertir-se en el ninot de la falla. Des de la meua experiència puc assegurar que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen moltes capacitats, i saben i volen aportar a la societat tot el que poden. Són, com la resta del món, ciutadans de primera que cerquen l’oportunitat d’una inserció real. I tenen criteri. No tingueu cap dubte.

137

L’inici d’un gran repte Associació Te Ayudamos

l trastorn de l’espectre autista (TEA) es defineix com un trastorn del neurodesenvolupament i es caracteritza per presentar dificultats en la comunicació, relacions socials i patrons de comportament, interessos i activitats restringits, repetitius i estereotipats; però per a nosaltres aquest trastorn té nom propi, el dels nostres fills.

138

Ells van ser els que ens van impulsar a emprendre aquest nou camí que fa dos anys començà a fun-

cionar i que consisteix a crear una associació que lluita per aconseguir que ells formen part de la societat en la qual vivim amb els mateixos drets que la resta de persones i en igualtat de condicions. La primera iniciativa, abans fins i tot de constituir-nos com a associació, va ser crear una Aula CIL en el municipi, és a dir, una aula de comunicació i llenguatge. Aquest tipus d’aules disposen de recursos dirigits a xiquets amb TEA i altres trastorns similars que es troben en centres educatius públics ordinaris. La nostra col·laboració en aquesta iniciativa va consistir en una recollida de signatures, conscienciant sobre la necessitat d’implantar aquesta aula en el municipi i donant suport així al treball que des de feia

un any es portava a terme des de la Regidoria d’Educació de Silla. Aquest primer pas ens va conduir a la creació definitiva de l’associació. Ha suposat un gran esforç en l’àmbit personal per a totes i cadascuna de les persones que formen part d’ella, però també una gran satisfacció el fet d’aconseguir els objectius que ens proposem. Un dels nostres objectius consisteix a conscienciar a la societat, informant sobre l’autisme, donant a conéixer aquest trastorn per a eliminar els mites que existeixen en relació amb ell. Per aquest motiu, portem celebrant dos anys el Dia de Conscienciació de l’Autisme, el 2 d’abril. Un altre dels objectius és aconseguir teràpies per als

nostres fills en el municipi i evitar així el tràfec que suposa cada dia haver de desplaçar-se a València per a rebre aquestes teràpies. Fins al moment hem aconseguit sessions de natació adaptada i musicoteràpia amb grups reduïts i monitors especialitzats. Però aquest és sol el principi de la gran labor que ens queda per fer. Igual que els fallers s’uneixen formant una gran família, trobant un mateix vincle sentimental i emocional entorn de les Falles, nosaltres també l’hem formada amb la finalitat d’aconseguir el millor per als nostres fills. Finalment, volem agrair l’oportunitat que ens ha brindat la Falla Parc Sant Roc de donar a conéixer el treball que duem a terme en l’Associació

139

“Unes falles inclusives són aquelles en les quals les persones sordes puguen participar en igualtat de condicions” Servei d’Atenció a Persones Sordes de Fesord CV

signes com un dret fonamental. Es considera una entitat democràtica que es condueix amb els valors de respecte, tolerància, autonomia, llibertat d’elecció, acceptació de la diversitat i igualtat d’oportunitats per a tots i totes.

140

En ella es federen actualment 12 associacions comarcals i locals i 2 associacions sectorials (joventut i dona).

a Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD C.V.) és una organització no governamental, sense ànim de lucre,

fundada el 26 d’agost de 1978. La nostra labor parteix de la defensa i l’apoderament de totes les persones sordes i les

seues famílies respectant la seua identitat, la seua llengua i la seua cultura; de l’enfortiment de la seua xarxa d’associativa; de la defensa i protecció de l’ús de les llengües de

Pertanyem a la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) fundada en 1936, que és l’entitat més antiga de persones amb discapacitat del nostre país. A través de la CNSE participem a escala europea a la Unió Europea de persones sordes (EUD) i de la Federació Mundial de persones sordes (WFD).

La nostra meta final és que les persones sordes i les seues famílies puguen exercir el seu estatus de ciutadania en igualtat de tracte, condicions, oportunitats i beneficis que la resta de la societat. Sempre amb una visió integral, no parcialitzada ni reduccionista de les persones sordes on utilitzar la llengua de signes i usar qualsevol ajuda tècnica per a la comunicació no són opcions excloents entre si. FESORD CV actua com a via de contacte entre les persones sordes, les seues famílies i la societat per la seua capacitat per a representar i reivindicar els seus drets. Per a això, participa, executa i posa a la disposició d’aquestes, així com del moviment associatiu, tota

la seua infraestructura política i tècnica mitjançant la prestació de serveis de qualitat, garantint el seu compromís per a la consecució de la seua missió. És per això que no teníem dubtes a posar-nos en contacte amb FESORD per a conéixer amb més detalle les seues activitats i la seua relació amb la festa fallera: 1. Quants anys porta en la Comunitat FESORD? La federació com a entitat porta en funcionament des de l’any 1978, però el moviment associatiu de persones sordes porta més anys, iniciant-se amb la creació de la primera associació de persones sordes

141

de la Comunitat Valenciana en el 1926, l’Associació Valenciana de Persones Sordes. 2. Sabem que són moltes les activitats que realitzeu, però quin destacaríeu?

142

Totes les iniciatives que duem a terme des de la nostra entitat van encaminades a millorar la qualitat de vida de les persones sordes i les seues famílies, per tant, és compli-

cat triar o destacar una sola, ja que totes elles, de manera transversal contribueixen a aquesta millora. 3. També hem vist que la llengua de signes està més present en el món de les falles, què va significar per a vosaltres el fet de poder estar presents en un acte amb tanta repercussió com la Crida?

És cert que en els últims anys, la llengua de signes i la comunitat sorda s’ha fet més visible en la societat en general, i en concret en el món faller, des de la Crida, fins a les explicacions dels monuments no solament en idiomes orals, sinó també en llengua de signes. Per a nosaltres, que una festa tan valenciana com les falles siga accessible en llengua de signes significa fusionar els

nostres senyals d’identitat com a valencianes i valencians amb la nostra identitat com a persones sordes. 4. A més de la *Crida, que altres actes esteu presents dins del món de les Falles? Les persones sordes vivim les falles com qualsevol altra persona. Associacions de persones sordes, com a Sords 2000 València, o Associació Valenciana de persones sordes (AVS), participen en les falles amb comissions falleres, i estan presents al 100% en tots els actes, Crida, presentacions, cercaviles, ofrena, etc. 5. I quin penseu que és el pròxim acte o activitat que tindreu presència en el món faller? Com ja s’ha contestat en la pregunta anterior, les perso-

nes sordes viuen les falles de forma particular en les comissions falleres de les dues associacions de la ciutat de València. El que sí que és necessari és ampliar la presència de la Llengua de Signes a tots els actes fallers oficials, perquè tota la informació siga accessible. 6. També sabem que existeixen activitats al costat de Junta Central Fallera per a la inclusió de les persones sordes en el món de les falles, quin destacaríeu? Gràcies a la JCF hem aconseguit acostar una mica més el món faller a les persones sordes, no solament a aquelles residents en la Comunitat Valenciana, sinó també a les moltes que ens visiten aquests dies per a conéixer la nostra festa gran. Destacaria el tractament per part de JCF de la llengua de signes com una llengua més, incloent-hi en

els tríptics informatius un QR amb informació en llengua de signes. 7. Com penseu que podríem ajudar les Falles a la inclusió de les persones sordes? Unes falles inclusives són aquelles en les quals les persones sordes puguen participar en igualtat de condicions quant a l’accés a la comunicació i a la informació, sense barreres de comunicació. 8. Fa uns anys vau decidir acostar a les persones sordes a un acte tan important dins de les Falles com és la mascletà, com va ser aquella experiència? Les persones sordes sempre hem gaudit de la mascletà, ja que les persones sordes, gaudeixen d’ella més enllà d’escoltar el soroll dels coets. Per a nosaltres, és molt més,

143

Persones Sordes d’Alacant, i a través de persones sordes, es va prendre en compte les experiències i sensacions de les mateixes perquè la mascletà fóra el més intensa possible. 10. Per a acabar us deixem total llibertat perquè ens compteu amb més detalle la vostra activitat i sobretot com podem fer entre tots que les Falles siguen una festa encara més inclusiva.

144

La FESORD CV i la seua fundació, juntament amb el moviment associatiu treballem dia a dia per millorar la qualitat de vida de les persones sordes i les seues faés olor, és color, sentir el sòl tremolar als nostres peus, fa sentir-nos part de la festa.

9. En 2016, vàreu ajudar a realitzar una mascletà durant les Fogueres pensada perquè l’experiència de les persones

sordes fóra encara més intensa, en què va consistir? Des de l’organització es va contactar amb l’Associació de

mílies, siga com siga la seua situació social, educativa, familiar o econòmica. A través de diferents departaments, i partint d’una visió integral de la persona, oferim serveis adaptats a les necessitats del col·lectiu, amb l’objectiu d’aconseguir-la plena ciutadania de les persones sordes, i la igualtat d’oportunitats en tots els àmbits de la seua vida, assegurant l’accessibilitat a la comunicació i el respecte a la seua condició bilingüe. Amb el nostre treball, contribuïm a visibilitzar al col·lectiu de persones sordes, donar a conéixer la seua idiosincràsia, les seues necessitats, i ofe-

rir la possibilitat de conéixer una llengua més, la llengua de signes, llengua natural de les persones sordes. Una societat inclusiva és una societat avançada. Si totes i tots contribuïm a això, podem aconseguir-ho. El primer pas és l’acostament a la comunitat sorda. Conéixer la seua idiosincràsia, la seua cultura, la seua llengua, i tractar d’eliminar totes les barreres que impedeixen al col·lectiu de persones sordes l’accés a la comunicació i a la informació en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.

145

La nostra forma de fer-nos entendre Mireia Harinero Ramos

L 146

a qüestió és senzilla: vivim en una societat diversa, on cada persona té una vivència de la realitat diferent, amb les seues capacitats i necessitats particulars, amb uns ritmes i característiques que ens fan úniques i això, en l’àmbit humà, mai pot restar. La diversitat és un fet palpable del qual la nostra societat és cada vegada més conscient i crea programes, serveis i recursos amb la finalitat de fer possible que totes les persones puguem participar d’una manera eficaç i inclusiva en la comunitat. Són molts els col·lectius que conformen aquesta realitat, però m’agradaria ressaltar un en concret: la Comunitat de Persones Sordes i amb Sordceguesa.

Com a Intèrpret de Llengua de Signes (ILS), són moltes les coses que he aprés amb aquest col·lectiu, algunes difícils, altres sorprenents, però totes impregnades d’una capacitat de superació que et deixen com menys, reflexiva. Per tot això m’agradaria acostar-vos la meua experiència. El paper que exerceixen les Intèrprets de Llengua de Signes en el procés d’inclusió de les Persones Sordes, i de les Guies-Intèrprets amb les Persones amb Sordceguesa, és treballar com a pont de comunicació, entre la comunitat sorda i amb sordceguesa i la comunitat oïdora, interpretant el missatge de la llengua oral a la llengua de signes i viceversa. Gràcies a això, s’intenta derrocar la barrera més gran que viuen aquests

col·lectius en el seu dia a dia: la barrera de la comunicació. Des de la Federació de Persones Sordes de Comunitat Valenciana (FESORD CV) es cobreixen les demandes que els arriben a través del seu departament d’intèrprets, abastant així, tant serveis particulars (àmbit mèdic, educatiu, administratiu, judicial, etc.), com uns altres de nivell més genèric com l’accessibilitat dels plens en les Corts Valencianes o el servei SVisual, que consisteix en la interpretació de trucades a través de videoconferència. I quant al col·lectiu de Persones amb Sordceguesa, el procés d’intervenció és dut a terme per l’Associació de Sordcecs d’Espanya (ASOCIDE CV) i les seues guies-intèrprets, que té la

seua seu en l’edifici de l’ONCE, a València. Falles accessibles per a tot el món, diferents mesures, què opines sobre elles? Són suficients? Altres actuacions per a la mateixa fi? Són diverses les mesures que s’han dut a terme en els últims anys per a fer de les falles una festa accessible, on totes les persones puguen participar i gaudir d’elles. Alguns exemples que han ajudat a acostar i normalitzar la festa per a les persones amb diversitat funcional han sigut tot un encert: - La ruta de falles accessibles, on cada vegada són més les comissions que adapten a Braille les explicacions per a

les persones amb discapacitat visual, prestant des de l’ONCE assessorament tècnic gratuït a totes aquelles falles que ho sol·liciten. - El projecte de falla “Gràcies ARASAAC”, on alumnat del CEE Ruíz Jiménez de València, ha participat en un Taller de Formació i Orientació Laboral d’Artista Faller, que ha tingut com a objectiu la possible inclusió en el món laboral d’aquestes persones, creant una Falla en la qual es mostra a una mare llegint un conte amb pictogrames al seu fill amb autisme (TEA); un indicatiu de com els sistemes alternatius de comunicació, com són els pictogrames en aquest cas, poden facilitar la interacció i les relacions socials en diferents àmbits de la vida, a les persones amb

dificultats comunicatives. - L’habilitació d’una zona per a persones amb mobilitat reduïda, tant en la Crida com en la Mascletà. - La interpretació a Llengua de Signes en la Crida dels discursos per part de l’alcaldia de la ciutat i de les falleres majors, comptant a més amb el subtitulat d’aquests. - Monuments fallers amb representació de persones amb diversitat funcional és una bona forma de sensibilitzar i conscienciar; comptant amb ninots amb implant coclear o en cadira de rodes. - El “Taller Pràctic dels Sentits” que va organitzar la delegació de Solidaritat i

147

estratègies per a comunicar-vos amb una persona sorda: Participació de la Junta Central Fallera, amb la finalitat de “donar a conéixer de primera mà la realitat de les persones amb diferents capacitats sensorials i les seues diverses maneres de relacionar-se amb la festa”.

148

Aquests són només alguns exemples d’iniciatives dutes a terme per diferents institucions i entitats, amb la finalitat d’aconseguir unes falles inclusives, en les quals totes les persones senten la calor de la festa i siguen partícips d’ella. Però t’anime a fer la teua xicoteta contribució, en l’àmbit personal, amb un senzill exercici intern: la Falles 2019, ix de la teua zona de confort, pensa’t una persona diferent i sigues conscient de la quantitat de realitats diverses que existeixen, i gaudeix de les múltiples maneres de

percebre i relacionar-te amb el teu entorn. Com pot ajudar el món de la festa fallera a la inclusió d’aquest col·lectiu: pautes o indicacions a tindre en compte. Com a intèrpret de llengua de signes, m’agradaria esmentar una sèrie de senzilles pautes amb les quals el món de la festa fallera, puga col·laborar en la inclusió de la comunitat sorda perquè, com qualsevol valenciana o valencià que estime la seua tradició i la seua festa, aquest col·lectiu també celebra les seues pròpies falles, com el fan en Sords 2000 València o l’Associació Valenciana de Persones Sordes que, no tenen estatut faller, però a principi d’any els seus integrants dissenyen la seua falla en el taller de

treballs manuals i també es visten amb vestits tradicionals i recreen l’ambient faller. Podia començar amb animar-vos a visitar les seues associacions i els seus monuments fallers, no tinc dubte que estaran encantades de rebre-us i xarrar una estona. Però…”Com em comunicaré amb elles si no sé llengua de signes!”. Tranquil·litat. Ací vos deixe algunes estratègies per a comunicar-vos amb una persona sorda:

- No cridar. - No moure’t massa. - Utilitzar l’expressió facial d’una manera una miqueta més exagerada a la qual pugues estar acostumada en una conversa oral. - Si no saps llengua de signes, utilitzar gestos naturals o mímica. - Si no hi ha un enteniment, pots utilitzar altres estratègies diferents, com escriure o dibuixar en un paper. - Vocalitzar, sense exagerar, i a un ritme normal (ni molt ràpid ni molt lent). - Evitar tapar-te la boca o menjar mentre ens comuniquem. - Buscar una zona il·luminada. - Per a cridar l’atenció a algú, tocar amb suavitat en el muscle. - Per a cridar l’atenció a un grup de persones sordes, apagar i encendre les llums de la sala. - Si dues persones sordes s’estan comunicant en llengua de signes, no passar per al mig. - Referir-te a elles com a Persones Sordes, i NO sordmudes, ja que és un terme molt estés, però mal utilitzat.

149

A B C

D E F 150

151

G H I

Aprenent la llengua de signes

J K L

R S T

M N Ã&#x2018;

U V W

152

153

O P Q

X Y Z

154

És una postura de reafirmació de la dignitat humana basada en mostrar-se “tal com s’és” i no “tal com la societat vol que se siga”; en aquest sentit la visibilitat és la culminació del dret a “ser un mateix”.

Visibilitat

155

TOT UN ANY FALLER 2018 GENER Feliç any nou!!! 156

Acabem l’any però la nostra història continua any rere any. Retrobar-se després de la nit de cap d’any i comentar, que en escassos tres mesos viurem unes noves falles. Arriba el temps de treballar de valent per tal que al mes de Març tinguem una setmana fallera d’altura. El dissabte 13 va tindre lloc l’Exaltació de les Falleres Majors, Falleres Majors Infantils i Presidents de les set comissions de Silla. Un acte que organitza la Junta Local Fallera en el que tots junts gaudim d’una gran vetlada, on els mantenidors són els encarregats d’enaltir com cal als màxims representants i a les distintes comissions del nostre poble.

TOT UN ANY FALLER

2018

FEBRER Aquest mes i com a preàmbul del mes per excel·lència per als fallers i falleres, l’activitat a la nostra comissió no va a parar. El dia 3 va tindre lloc la primera replegà. Com cada any vam fer ronda pel nostre barri, on els veïns i comerciant ens vam mostrar una vegada més la seua generositat. Després i com és costum a la nostra comissió vam dinar tots junts al casal. El cap de setmana següent, el dia 10 de febrer vam celebrar el sopar homenatge als nostres Fallers D’Honor. Una nit d’armoria al costat d’eixes persones que de manera desinteressada col·laboren amb la nostra comissió. Una celebració al Saló Venezia d’Albal que vam allargar fins a la matinada. El divendres 16 va tindre lloc la presentació del Llibret de les Falles del 2018. En la que amb un vídeo vam mostrar a la comissió el contingut d’aquest. Titulars que cadascun dels articles que el componien van fer que els fallers i falleres els desitjaren tindre a les seues mans. Un llibret dedicat a l’esport més autòcton dels valencians. Un llibret on podíem conéixer de prop la història de la pilota valenciana al nostre poble i sobretot ens arrimarem fins al Trinquet

de Pelayo per celebrar junts el seu 150 aniversari. L’endemà va tindre lloc la primera festa de la setmana fallera, la temàtica d’enguany era Festa Friqui. Per un moment el casal es va omplir de personatges propis de programes de televisió. El divendres 3 vam fer la penjà de banderes. Després de sopar al casal vam anar fins a les cases dels nostres màxims representant per a omplir els seus carrers del nostre color i com no, del nostre escut.

I sense quasi temps per a descansar el diumenge dia 25 ens vam dirigir al cap i casal per tal d’assistir a la tradicional Crida. Un acte al qual alguns fallers i falleres de la nostra comissió porten assistint durant anys. En aquest es crida al món sencer perquè vinguen a conéixer i a participar de les Falles, a veure els grandiosos monuments, a escoltar una mascletà, a ballar als passacarrers, emocionar-se amb l’Ofrena i a quedar-se bocabadats mirant el foc de la nit de la cremà.

157

TOT UN ANY FALLER

MARÇ

158

El dia 3 el casal de nou es va omplir de gom a gom, ja que se celebrava eixa mateixa vesprada la Cavalcada del Pregó i s’havien de posar les carrosses a punt per a lluir-les davant de tot el poble. Polítics corruptes, jutges, militars, pirates i majorettes, entre altres, desfilaven davant la carrossa dels màxims representants on Irene, Ariadna i Asier gaudien passejant pels carrers de Silla. En arribar a la plaça del poble, Irene i Ariadna al costat de Víctor i Asier van eixir al balcó per cridar a tota veu que les Falles del 2018 havien arribat i que era el moment de sortir al carrer i gaudir al màxim de la nostra festa. L’endemà va tindre lloc la inauguració de l’exposició del Ninot a la Nau de la Cultura. Allí es donaren a conéixer els ninots, tant infantils com grans, que cadascuna de les comissions va presentar com a ninot indultat. En acabar ens vam dirigir a la Nau Jove per fer l’entrega de recompenses que atorga la Junta Central Fallera als fallers i falleres per la seua tasca al servei de les Falles. El matí del dilluns dia 12 els nostres representants van anar fins a la Diputació de València per acudir a la recepció que cada any ens tenen preparada.

TOT UN ANY FALLER

2018

El dia 13 vam anar fins al Palau de les Arts Reina Sofia per tal d’arreplegar el banderí del premi 29é que ens va atorgar la Generalitat Valenciana per la promoció i ús del valencià al nostre llibret de les Falles del 2018. Els nostres màxims representants van recollir dit premi de mans de la Fallera Major de València i en arribar al casal ho van celebrar amb tota la comissió. A partir del dia 5 van començar els berenars i sopars al casal, vesprades i nits interminables on no es veien les ganes de tornar a casa, sinó d’estar durant hores a la nostra segona casa, el casal. I a partir d’ací no van parar les activitats a la nostra comissió. Vam tindre l’actuació del monologuista Òscar Tramoyeres, entrega de recompenses, mascletà nocturna, disc-mòbils, passacarrers, despertades, una gran quantitat de propostes per fer que les Falles del 2017, foren inoblidables. Cal destacar d’entre totes les activitats que es van realitzar, la nit de la tradicional gala. Enguany ambientada en els premis Grammy de la música. El dissabte 10 va tindre lloc una gala que any rere ayn va agafant més protagonisme a la nostra comissió. A la Gala 2018 els protagonistes van ser els mateixos fallers i falleres que durant setmanes van preparar un fum de videoclips per a optar als premis de millor

cançó, millor muntatge, millor maquillatge... Tot un èxit a una nit en la qual vam riure moltíssim i van descobrir la cara més artística dels nostres fallers. Activitats que vam haver-hi de compaginar amb els actes oficials. La plantà del monument gran de la mà de Pepe Benavent, i la del mo-

nument infantil, obra de Manolo Rubio, que van tindre lloc durant el dia 15. La nit d’albaes que organitza Junta Local Fallera, en la que els cantors dedicaren unes boniques paraules a la comissió i als màxims representants. L’entrega de premis a la plaça del poble el dia 17, on vam rebre el premi a la millor escena de crítica local, per segon any consecutiu. L’Ofrena que el dia 18 vam realitzar per oferir el ram a la nostra geperudeta. Un grapat d’actes que van culminar la nit de la Cremà. L’hora que va marcar la Junta Local Fallera, Ariadna Díaz i Rodríguez, Fallera Major Infantil, junt amb el seu president, Asier Cano i Travé, li botaren foc a la falleta que durant una setmana va estar plantada a la porta del casal.

159

TOT UN ANY FALLER En acabar vam sopar al casal i vam brindar una vegada més per les Falles del 2018, per

160

TOT UN ANY FALLER

161

2018

TOT UN ANY FALLER

exercici per poder començar un nou. D’eixa manera, es va fer l’elecció del president per a les Falles 2019, eixint elegit Víctor Primo i Centeno. En acabar vam brindar tots junts per donar-li l’enhorabona a Víctor i desitjar-li el millor en aquesta aventura. L’endemà vam anar fins a Torís per tal de participar en l’Ofrena convidats per la Comissió de l’Avinguda de les Corts Valencianes.

162

tot seguit fer-nos tots junts la tradicional foto abans de la Cremà. Així, Irene Travé i Escribano, Fallera Major 2018 junt amb el seu president, Víctor Primo i Centeno, van encendre la metxa que minuts després convertiria la falla en cendres. Mentre sacàvem les llàgrimes dels ulls perquè acabaven les Falles del 2017, ja no féiem altra cosa que pensar en les pròximes, ja que començava un nou any faller, el de les Falles del 2019. Després d’un xicotet descans i recuperats de la setmana de Falles tocava posar-nos en marxa per al següent exercici faller, i com cada any, vam tindre l’elecció de president. El dia 23 reunits al casal va tindre lloc la reunió, potser més important de tot l’any, on es tanca un

TOT UN ANY FALLER

2018

ABRIL El dia 7 era moment que tots i totes tornarem a ser fallers amb una gran festa de l’apuntà. Com ja és tradició a la nostra comissió des de bon matí ens vam ajuntar al casal per tal de gaudir durant tot el dia de les activitats

que tant la delegació d’infantils com festejos, havien organitzat per començar al nou exercici faller. El dissabte 14 d’abril gran part de la comissió va acudir fins el Trinquet de Pelayo per fer-li entrega del Llibret 2018 el qual estava dedicat al propi trinquet. Aprofitarem per entregar-li ú al nostre veí i jugador professional Jesús Cebrià. El dia 19 va tindre lloc un altre dels moments claus per a les pròximes Falles, ja que aquest dia vam escollir als que serien els nostres màxims representants. Van ser elegits Fernando López i Picó com a President Infantil, Sofia López i Picó, com Fallera Major Infantil i Tamara Simeón i Català, com a Fallera Major de les Falles del 2019. Tot seguit vam alçar les nostres copes per brindar pels màxims representants i desitjar-los que visquen el millor any de les seues vides junt amb la resta de comissió. L’últim dia d’aquest mes vam sopar amb uns convidats d’excepció, els nostres abonats, ja que va tindre lloc la firma de contractes. En primer lloc va ser Natalio, el nostre pirotècnic de confiança, el que un any més va signar el contracte per a les pròximes falles. Després va ser Manolo Rubio, l’encarregat de fer nostra falleta infantil, el que va signar. Tot seguit va

ser Josue Beitia, artista del nostre monument gran, qui va signar el seu contracte. I per últim va ser la xaranga “El Marejat” la que va signar amb la nostra comissió per animar les Falles del 2019. En acabar es van presentar davant tota la comissió els esbossos de les dues falles que ocuparan el carrer les pròximes festes falleres. Després i aprofitant que ja eren més de les 12 i que ja estàvem al mes de maig vam plantar com cada any la creu, però en aquesta ocasió ho férem a les portes de l’Església del barri. Amb un castell disparat per Natalio i amb els veïns com a espectadors, posàvem la creu al nostre barri.

163

TOT UN ANY FALLER MAIG

El 8 d’aquest mes va ser elegida com a Presidenta de Junta Local Fallera, Raquel Gradolí i Guillem, membre de la nostra comissió.

El 12 d’aquest mes vam celebrar una festa andalusa. Durant tot el dia el casal es va omplir d’un ambient propi de la mateixa fira d’abril.

El dia 13, i com és tradició des de fa uns anys, un grup de fallers i falleres van peregrinar des de Silla fins al centre de València per a acudir al Trasllat de la Verge dels Desemparats. El dia 21 d’aquest mes quan els nostres màxims

representants feien acte de presència al Besamans a la Verge de Desemparats que organitza Junta Central Fallera. Víctor, Irene, Ariadna i Asier van poder conéixer la història de la “Geperudeta” i participar en aquest acte amb tant de sentiment. JUNY

164

Aquest mes es va celebrar una festa especial per a nosaltres, ja que és la festa de la província germana, Sant Joan. Com cada any la nostra comissió organitza un gran dia en honor a aquesta significant festa. Després de sopar a la fresca a la porta del casal, la delegació d’activitats artístiques va organitzar uns jocs per amenitzar la nit. En aquest mes no podia faltar una festa dedicada a eixe moment en què comencem a lluir camisetes de mànega curta, bermudes i sandàlies, el dia 30 arribava el moment de celebrar la Summer Party. Els carrers del nostre casal es van omplir d’unflables i aigua on tant majors com xiquets van poder gaudir i refrescar-se durant tot el dia. Com no, va haver berenar organitzat per la delegació d’infantils que van animar als més menuts a realitzar tota mena d’activitats. A la nit i com que la cosa s’allargà, vam sopar al casal per continuar celebrant que l’estiu ja havia arribat.

TOT UN ANY FALLER

2018

JULIOL El dissabte 1 un autobús carregat de fallers i fallers feia camí fins als tallers on estaven creantse els monuments de les pròximes Falles. De la mà de l’artista, Manolo Rubio, i després d’un bon esmorzar, vam poder conéixer a la perfecció el procés de creació d’una falla infantil, per endinsar-se un poc més tard en el taller de Josue Beitia per veure com li donava forma a la falla gran de les pròximes festes falleres. El cap de setmana del 6 i 7 vam organitzar, una vegada més, les 12 hores de pàdel “Ciutat de Silla”. Durant tota la nit vam estar veient unes partides d’altura fins a arribar a la final la qual van guanyar Joancar i Raúl. El dia 14 va arribar el moment per fi tan esperat per als que serien en pocs mesos els màxims representants. Aquest dissabte va tindre lloc l’acte de Proclamació, on es van donar a conéixer a la resta de comissions i a tots els convidats, els que serien els protagonistes de la Falla Parc Sant Roc durant l’any 2019. L’acte es va celebrar a un lloc especial per a la comissió, al parc que porta el nostre mateix nom, al centre del nostre barri. En ell vam conéixer a Tamara, Sofia i Fernando qui amb il·lusió i nervis, van gaudir dels seus primers moments sobre l’escenari.

En acabar, tots junt vam gaudir al passeig del parc d’una gran picadeta en la qual vam brindar per ells i per les Falles del 2019. El dia 21 va tindre lloc el III Torneig de Futbol 7 Femení organitzat per la nostra comissió amb la col·laboració de l’ajuntament de Silla. Durant 12 hores s’enfrontaren tots els equips, dels que va eixir un sol guanyador. L’equip Tiki Taka es va proclamar campió d’un torneig que any rere any va augmentant la seua importància. Des d’ací donar les gràcies a totes les participants d’aquest torneig femení. A la nit un any més férem ballar a tot el poble amb una gran festa a l’avinguda de Gandia per donar la benvinguda a les festes de Silla.

165

TOT UN ANY FALLER El dissabte 28 va tindre lloc la gran nit de Falles a la plaça del poble. Com cada any la Junta Local Fallera va organitzar aquesta magnifica vetlada en la que vam sopar a la plaça, per tal de veure com cada comissió presentava els seus grups de playbacks. Grups infantils i majors donaven pas a la diversió de tot el poble amb les seues grans actuacions. AGOST

El dia 6, com a motiu del dia gran de Silla, els nostres representants, Víctor, Irene, Ariadna i Asier, van participar en la processó en honor al Santíssim Crist, que acabà, naturalment, amb

la tradicional Carxofa a la plaça del poble.

sos que quedaven per a les següents passaren volant.

En acabar, la nostra comissió va organitzar, al mateix emplaçament que l’any anterior, una festa perquè els veïns del poble acabaren el dia tan esperat per a la gent del nostre poble.

166

El 21 de setembre els màxims representants van acompanyar a la parròquia de Sant Roc en la festivitat del patró del nostre barri.

Al cap de pocs dies va començar la setmana taurina i amb ella el treball per a la nostra comissió. Com des de ja fa molts anys, vam estar al bar de la plaça de bous. Dies en els quals matins, vesprades i nits, fallers i falleres de la Falla Parc Sant Roc treballaren de valent per fer que la comissió tinga l’oportunitat de créixer cada any més.

OCTUBRE El dissabte 13 va tindre lloc l’acte de la Nit del Món Faller, un acte organitzat per la Junta Local Fallera on totes les comissions de Silla es van ajuntar a la Nau Jove per a gaudir d’una agradable nit fallera. Es van entregar els trofeus de truc i parxís organitzats durant els mesos d’estiu. Els representants de les 6 comissions falleres van replegar els trofeus pel joc i el treball realitzat pels fallers i falleres durant el campionat.

Després d’una setmana de treball frenètic ens agafarem unes més que merescudes vacances . SETEMBRE Els dies 7 i 8 van participar amb la resta de comissions al campionat de truc i parxís organitzat per Junta Local Fallera. Dos dies plens de rialles i germanor. El cap de setmana del 15 vam celebrar que quedaven 6 mesos per a les següents falles, celebrant la festa del Mig Any Faller. Aquell dia al nostre casal tornàvem a sentir-nos com si es

TOT UN ANY FALLER

2018

tractara de la setmana fallera. Esmorzar, dinar, berenar, sopar i... festa. Un dia al complet en companyia de tots els fallers que van omplir el carrer des del matí fent un bon grapat de paelles. Tant la comissió major com la infantil van poder gaudir d’aquest gran dia, on la passió per la nostra festa va fer que passàrem un dia de casal en tota regla, desitjant que els 6 me-

El diumenge dia 21 van ser presentades les Falleres Majors de Silla. El 2019 serà un any que passarà a la història del nostre poble i és que per primera vegada Silla tindrà màximes representant de la festa fallera. L’acte va tindre lloc al Centre Carme Valero i van assistir les 7 comissions falleres de Silla.

El dissabte 27 va tindre lloc la primera presentació al nostre poble, donant així inici, a set setmanes on l’ambient faller omplirà el nostre poble. L’últim dia d’aquest mes es va celebrar la nit de Halloween. Els xiquets i xiquetes de la comissió amb les seues disfresses més terrorífiques van berenar al casal, ambientat per a l’ocasió per a després anar per les cases fent el tradicional truc o tracte. NOVEMBRE La nostra comissió comença a donar-ho tot. Últimes mans de pintura, últims retocs amb purpurina, últimes passades amb la màquina de cosir i sobretot assajos, assajos i més assajos. Llevem hores a la son i les fiquem al treball.

167

TOT UN ANY FALLER I arriba el gran moment, després de tota una setmana ficant a punt la Nau on tenia lloc la presentació, el dissabte 17 de vesprada començava el passacarrer des del qual vam anar fins a casa d’Irene, Fallera Major 2018 per a la que començava el seu final. Tot seguit continuarem fins a arribar a casa de Tamara, Fallera Major 2019, en la que els nervis a flor de pell es podien apreciar a primera vista.

futur de la nostra comissió. Després de veure desfilar als més menuts, arribava el moment de conéixer a Fernando López i Picó qui serà el nostre President Infantil. Minuts després es va presentar a la seua germana Sofia López i Micó com a Fallera Major Infantil 2019, qui va rebre la banda entre llàgrimes d’emoció de mans d’Ariadna, Fallera Major Infantil 2018, qui es va acomiadar de la seua comissió.

168

Arribem a la Nau Jove i de la mà d’Eva Mireia Rocamir i Cynthia Domenech, conductores de l’acte, vam conéixer a tots els fallers i falleres de la comissió. I per fi va arribar el moment més esperat, en el que nomenaren a Tamara, que de mans d’Irene, rebia la banda que l’acreditava com a Fallera Major 2019 de la Falla Parc Sant Roc. Una vegada tinguérem a la Fallera Major del 2019 acompanyada del seu president Víctor Primo i Centeno, un teatre feia la introducció de l’espectacle que estava a punt de començar, en el que finalment Tamara es convertia en la nostra regina. En acabar, tots els assistents i falles convidades, vam anar fins al casal per celebrar que ja teníem una nova Fallera Major.

TOT UN ANY FALLER

2018

L’endemà, diumenge 18, era el torn dels infantils. Al voltant de les 16:30 hores vam començar el passacarrer que ens portaria fins a les cases dels màxims representants. Acompanyats de la xaranga, els menuts de la comissió arribaven a casa d’Ariadna, Fallera Major Infantil del 2018, que amb un gran somriure va eixir de sa casa en el dia del seu acomiadament. Tot seguit, arribà el torn de la que hores després seria la Fallera Major Infantil, Sofia López, qui junt amb el seu germà i president, Fernando López, amb nervis va rebre a la seua comissió. Així tota la comissió va acabar el passacarrer dirigint-se al lloc on se celebrava l’acte. En arribar, les nostres presentadores, Lucia Piris i Àngela Martínez, amb gràcia ens van donar a conéixer als fallerets i falleretes que són el

En acabar, vam anar cap al casal per celebrar que havien començat unes noves il·lusions, les de la nostra Fallera Major Infantil i el President Infantil. El divendres següent, i encara amb els pèls de punta pels moments viscuts el cap de setmana anterior, tenia lloc la presentació interna on tots els fallers i falleres que no es van poder vestir per diversos motius a l’acte oficial, van desfilar pel nostre casal i es van presentar a la resta de la comissió. DESEMBRE Entrem en el mes de final d’any, i amb la vista posada en els actes vinents, i en la publicació de com no, d’aquest llibret. Celebrem el Nadal i el nou any acordant-nos dels nostres amics fallers i amb el desig de què arriben les Falles del 2019, que ara sí que sí, estan més prop que mai.

169

TOT UN ANY FALLER

170

â&#x20AC;&#x153;Tinc un somni, un sol somni, continuar somiant. Somiar amb la llibertat, somiar amb la justĂcia, somiar amb la igualtat i tant de bo ja no tinguera necessitat de somiar-lesâ&#x20AC;?. Martin Luther King. Activiste estatunidenc

Igualtat

171

PROGRAMA

DIMARTS 5 DE MARÇ

FESTEJOS 2019 DISSABTE 2 DE FEBRER A les 22:00 hores, sopar homenatge als Fallers d’Honor al saló San Patricio (Alginet). DISSABTE 16 DE FEBRER 172

A les 22:00 hores sopar d’entrepà per a infantils i majors. En acabar tindrà lloc la presentació del llibret de les Falles del 2019. DIUMENGE 17 DE FEBRER Dinar organitzat per la delegació de festejos. DIVENDRES 22 DE FEBRER A les 22:30 hores, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors. En acabar penjà de banderes en casa dels màxims representants: Victor, Tamara, Sofia i Fernando. DISSABTE 23 DE FEBRER A les 22:00 hores sopar d’entrepà i concurs de disfresses. Temàtica “Mexicana”, premi a la millor disfressa.

DIVENDRES 8 DE MARÇ

A les 18:00 hores berenar per als infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal. DIMECRES 6 DE MARÇ A les 18:00 hores berenar per als infantils. DIUMENGE 24 DE FEBRER A les 14:00 hores dinar al casal organitzat per la delegació de festejos DISSABTE 2 DE MARÇ

A les 18:00 hores, començarà la Cavalcada del Pregó. La concentració serà dos hores abans al casal.

A la nit, sopar d’entrepà al casal. DIJOUS 7 DE MARÇ A les 18:00 hores berenar per als infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal.

A les 18:00 hores berenar per als infantils. En acabar la delegació d’infantils junt als membres de la comissió decoraran el casal. A la nit, sopar d’entrepà al casal. DISSABTE 9 DE MARÇ A les 18:00 hores berenar per als infantils. En acabar hi haurà taller de personalització de motxilles organitzat per la delegació d’Infantils. A les 22:30 hores gran gala organitzada per la delegació de festejos. Sopar i festa per a infantils i majors

173

A la nit, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors. DIUMENGE 3 DE MARÇ A les 17:00 hores, tindrà lloc la inauguració de l’exposició del ninot. Lloc: Nau de la Cultura. En acabar lliurament de recompenses de Junta Local Fallera i Junta Central Fallera. Lloc: Nau Jove. DILLUNS 4 DE MARÇ A les 18:00 hores berenar per als infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal.

PROGRAMA

FESTEJOS 2019

ta femenina: Chloe Cascos i Rubert. En acabar taller de “Masterchef” organitzat per la delegació d’Infantils. A les 20:30 hores, rebrem la Junta Local Fallera junt als cantors de les albaes al casal. A les 21:30 hores, sopar d’entrepà per als infantils. A les 22:00 hores, sopar d’entrepà per als majors.

174

DIUMENGE 10 DE MARÇ

DIMARTS 12 DE MARÇ

A les 13:00 hores arrancarà el concurs de paelles organitzat per la delegació de festejos. Durant tot el dia hi hauran unflables.

A les 18:00 hores berenar per als infantils. En acabar, taller de ciència organitzat per la delegació d’Infantils.

En acabar de dinar tindrà lloc l’entrega de recompenses internes.

A la nit, sopar d’entrepà al casal.

A les 18:00 hores berenar per als infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal. DILLUNS 11 DE MARÇ A les 18:00 hores berenar per als infantils. En acabar taller de tatuatges i pegatines organitzat per la delegació d’Infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal.

A les 00:30 hores, nit d’albaes amb la resta de comissions i recollida del ninot indultat de l’exposició.

DIMECRES 13 DE MARÇ A les 9:00 hores, plantà de la falla gran. A les 18:00 hores berenar per als infantils. En acabar busqueda del tresor i guerra de farina organitzat per la delegació d’Infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal. DIJOUS 14 DE MARÇ A les 18:00 hores berenar per als infantils.

DISSABTE 16 DE MARÇ

175

A l’hora que marque Junta Local Fallera rebrem la visita dels jurats de les dos Falles. En acabar cinema al casal i taller de flors per a decorar la carpa de la falla infantil. Organitzat per la delegació d’Infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal. DIVENDRES 15 DE MARÇ

A les 14:00 hores dinar al casal per a majors i infantils.

PROGRAMA

FESTEJOS 2019

A les 9:00 hores, plantà de la falla infantil. A les 14:00 hores, dinar de la plantà.

A les 17:30 hores, berenar oferit per la masco-

Fallera Major Infantil, i Fernando Lòpez i Picó, President infantil, ens oferiran el desdejuni. A les 11:00 hores, passacarrer fins a casa dels màxims representants infantils, Sofia i Fernando, per a guadir de la convidà que ens oferiran. Després anirem fins a la concentració amb la resta de les comissions que serà a les 12:00 hores. A les 13:00 hores tindrà començament l’entrega de premis. En arribar al casal, dinar per a majors i infantils.

176

A les 18:00 hores, berenar oferit per la mascota masculina: Lucas Hernàndez i Collado. Abans i després de berenar unflables al carrer, organitzat per la delegació d’Infantils. A les 21:30 hores, sopar d’entrepà per als infantils. A les 22:00 hores, sopar d’entrepà per als majors. En acabar de sopar disc-mòbil organitzada per la delegació de Festejos. DIUMENGE 17 DE MARÇ A les 8:00 hores, tindrà lloc la primera despertà. En finalitzar aquesta, Sofia Lòpez i Picó,

A les 18:00 hores, berenar i unflables, organitzat per la delegació d’Infantils. A les 18:30 hores, tindrà lloc el passacarrer dels premis, on anirem fins a la casa de nostra màxima representant, Tamara Simeón i Catalán que ens tindrà preparada una convidà. A les 21:00 hores, sopar per als infantils oferit per Sofia Lòpez i Picò, Fallera Major Infantil, i Fernarndo Lòpez i Picó, President infantil A les 22:30 hores, sopar per a la comissió major oferit per la Fallera Major: Tamara Simeón i Catalán. En acabar els sopars, mascletà nocturna. Després disc-mòbil al carrer organitzada per la delegació de festejos.

177 DILLUNS 18 DE MARÇ A les 8:00 hores, tindrà lloc la segona despertà. En acabar tindrem desdejuni oferit per Sofia López i Picó, Fallera Major Infantil, i Fernando López i Picó, President infantil. A les 17:00 hores, passacarrer cap a l’Ofrena que donarà començament a les 17:30 hores. La concentració al casal serà a les 16:00 hores.

En acabar, macro-festa al carrer organitzada per la delegació de festejos. DIMATS 19 DE MARÇ A les 8:00 hores, última despertà on anirem junt a la banda de música a casa dels màxims representants infantils, Sofia López i Picó, i Fernando López i Picó, que ens oferiran el desdejuni.

PROGRAMA

FESTEJOS 2019

A les 22:00 hores, sopar d’entrepà per als infantils. A les 22:30 hores, sopar d’entrepà per als majors.

A les 11:00 hores, concentració al casal per a arribar al punt de partida amb la Junta Local Fallera i la resta de comissions, on a les 12:00 hores, s’iniciarà el passacarrer fins l’església

del Parc Sant Roc, on es celebrarà la missa en honor a Sant Josep que tindrà començament a les 12:30 hores. A les 14:00 hores, mascletà disparada pel nostre pirotècnic Natalio i encesa per els màxims representants. En acabar la mascletà dinar. A les 18:00 hores passacarrer boig. A l’hora que marque Junta Local Fallera i segons el premi obtingut, Sofia, Fallera Major

178

Infantil, i Fernando, President Infantil li prendran foc a la falla infantil. En acabar la cremà infantil, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors. A l’hora que marque Junta Local Fallera i segons el premi obtingut, Tamara, Fallera Major i Victor, President, li prendran foc a la falla gran. *Tots els horaris ací establits estan subjectes a canvis.

179

PROGRAMA

FESTEJOS 2019