Llibret 2017 Falla Parc Sant Roc de Silla by FPSR

Edita:

A.C. Falla Parc Sant Roc Adreça:

Ausiàs March, 15 -b Redacció:

Delegació de llibret Disseny i maquetació:

Gráficas Vapa, s.l. Portada:

Delegació de llibret Artista Faller Gran:

Segueix-nos!

Pepe Benavent

Artista Fallera Infantil:

Manolo Rubio

Banda de Música:

Xaranga El Marejat Pirotècnic:

Natalio “Piroquiles” TWITTER

Imprimix:

Gráficas Vapa, s.l. Depòsit legal:

V-1037-2011

El present llibret ha participat en INSTAGRAM

la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. L’AC Falla Parc Sant Roc de Silla no es fa responsable ni

PAT RIM ONI 3m. Conjunt de testimonis que formen l’herència cultural d’una societat, com les tradicions, els costums, l’art o el paisatge. Amb la definició que trobem al diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua de la paraula Patrimoni, volem donar-vos la benvinguda al nostre llibret 2017. Durant l’últim any el col·lectiu faller ha lluitat, ha promocionat i, finalment, ha celebrat que, després de molts anys, les Falles són reconegudes com a Patrimoni Immaterial per part de la UNESCO. Els últims dies del passat mes de novembre tota la societat valenciana va estar pendent dels mitjans de comunicació per a saber si finalment la nostra festa tenia el reconeixement internacional que mereix. Crec que ningú dubtava de la importància que les festes falleres tenen dins de tot el territori però aquesta confirmació per part de l’ONU ajuda més si cap. Evidentment al llarg del nostre llibret llegireu sobre les falles dins del nostre ja històric Parlant de Falles però a l’apartat principal d’aquest coneixereu de més a prop la resta de Patrimonis reconeguts per l’organisme internacional de la província de València. Passejarem per l’interior de la Llotja (declarada l’any 1996), assistirem de prop a una sessió del mil·lenari Tribunal de les Aigües (2009), visitarem Algemesí per assistir a les seues festes en honor a la Mare de Déu de la Salut (reconegut en 2011) i per descomptat gaudirem al màxim de les Falles (2016). Esperem que al llarg d’aquestes pàgines puguem conéixer un poc millor les tradicions més internacionals dins del nostre territori i és per això que des de la nostra comissió hem volgut apropar als lectors als nostres patrimonis, i esperem col·laborar i donar-li a tots ells la importància que reialment tenen i moltes vegades oblidem. Esperem que aquests no siguen els últims en pertànyer a aquest il·lustre llistat, i és que després de ser declarat com BIC, esperem que el proper en incorporar-se siga la nostra volguda i propera Vela Llatina. Mentrestant, gaudirem dels nostres patrimonis perquè com diu la seua definició al diccionari, tenen molt a veure amb la nostra tradició i cultura i això és l’últim que un poble pot perdre.

comparteix necessàriament les FACEBOOK

LLIBRET 2017

opinions dels seus col·laboradors.

2017 3 LLIBRET

Sumari 01

COMISSIÓ MAJOR

04 PATRIMONI 02

LLIBRET 2017

PARLANT DE FALLES

COMISSIÓ INFANTIL

TOT UN ANY FALLER

06 FESTEJOS

2017 5 LLIBRET

C omi s s i ó M a j o r

01.1 Salutació del President

LLIBRET 2017

01.2 Junta Directiva

01.3 Comissió Masculina

01.4 Fallera Major 2017

01.5 Coneixent a Carmen

01.6 Cort d’Honor

01.7 Explicació Falla Gran

01.8 Guadons JCF

01.9 Recompenses internes

01.10 Fallers d’honor

01.11 Abonats

39 2017 7 LLIBRET

Victor Primo i Centeno

Salutació del President Per primera vegada, tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres, com a president de la millor comissió fallera de Silla. En primer lloc, m’agradaria agrair a tots els fallers que han confiat i han dipositat la seua confiança en mi, per a donar-me l’oportunitat de ser president de la comissió que tant vull i a la qual pertany des de ben menut. Mai vaig pensar que aquest dia poguera arribar, i ara ja per fi el somni s’ha fet realitat. També vull agrair a tots els comerços col·laboradors, i als encarregats d’escriure aquest llibret, que sense el dur treball de tots ells no seria possible. Un llibret on a través de les seues pàgines, intentarem mostrar-vos tot l’ocorregut durant l’any en la nostra comissió. M’agradaria donar les gràcies a Carmen, Nerea i Asier, els representants encarregats de compartir al meu costat un any que de segur, serà inoblidable per als quatre. Espere que ho gaudim al màxim amb la resta dels vostres familiars i fallers del Parc Sant Roc. Donar les gràcies també a Yaiza, Nerea i José Luís, màxims representants de les falles de l’any passat, amb els quals he viscut el final dels seus regnats i he tingut el plaer de compartir els meus primers actes al capdavant de la comissió del Parc Sant Roc. No podria oblidar-me de la meua família. Sempre estan quan els necessite, mostrant-me el seu suport incondicional i aconsellant-me en tot moment. I, naturalment, la meua parella Tamara, que malgrat portar solament un parell d’anys com a fallera, i no tenir un gran sentiment encara per les falles, m’acompanya a tots els actes i sempre em trau un somriure en els mals moments. Gràcies a tots ells, la presidència es fa molt més senzilla i suportable. A la resta de fallers, animar-los a continuar treballant perquè la falla Parc Sant Roc seguisca creixent dia a dia. Gràcies a l’esforç que durant tot l’any realitzen els membres d’aquesta comissió, podem presumir de tindre dos bons monuments al carrer, i al seu torn, ser una de les falles amb més ambient i festa durant la setmana fallera. Finalment, m’agradaria donar les gràcies als fallers d’honor, als abonats, als col·laboradors i als veïns i veïnes del nostre barri. Gràcies a les vostres xicotetes o grans aportacions, podem realitzar diverses activitats al nostre casal durant el mes de Març. Les nostres portes estan obertes per a tots vosaltres, així com per a la resta de veïns del poble de Silla.

LLIBRET 2017

LLIBRET 2017 9 FPSR

Junta Directiva PRESIDENT: Victor Primo i Centeno

DELEGADA DE INFANTILS: Virginia Galán i González

VICE-PRESIDENT PRIMER:Josep Antoni Romeu i Zaragoza

SUB-DELEGATS DE INFANTILS: Oscar Belmar i Carbonell

Dona Uzunova i Atasanova

María Molina i Fort

Nadia Lorente i García

VICE-PRESIDENT QUART: José Valero I Peris

Pilar Revert i García

VICE-PRESIDENT CINQUÉ: Francisco Travé iCuartero

Saray Mejías I Rodríguez

VICE-PRESIDENT SEGON: Vicente Lucena i Alba VICE-PRESIDENT TERCER: Carlos Campilo i Cuartero

VICE-PRESIDENT SISÉ: Jose Lucena i Rodriguez

DELEGAT DE CASAL: Ricardo Calvo i Moreno

SECRETARIA: Clara Buges i Vicente

ÍDELEGADA D’ACTIVITATS ARTISTIQUES: Cristina Curado i García

VICE-SECRETARIA: Sonia Puchalt i Molero

SUB-DELEGADA D’ACTIVITATS ARTISTIQUES : Victoria Simeón i García

TRESORERA: Patricia Costa i Blasco

DELEGAT DE PRESENTACIÓ: Jose Hernández i Prades

COMPTADORA: Mª José Alba i Álvarez

DELEGATS DE LLIBRET: Jaume Valero García

DELEGADA DE LOTERIES: Ambrosia Montesinos i Cuadros DELEGADA DE QUOTES: Mª Victoria García i Puche DELEGATS DE FESTEJOS: Robert Simeón i García

Francisco Curado i García

Francisco Buendia i Escribano

SUB-DELEGATS DE FESTEJOS: Ismael Servando i Lucena

LLIBRET 2017

Jaume Valero i García

Lucas Parra i Marí

Joan Carles Romeu i Zaragoza

Carlos Campillo i Cuartero

ShamiraRubert i Más

Marta Lluch i Valero

Vicente Lucena i Alba

DELEGADES DE JUNTA LOCAL FALLERA: Carmen García Puche

Raquel Gradolí i Guillem

Irene Travé i Escribano

2017 11 LLIBRET

Comissió Masculina President:

LLIBRET 2017

Victor Primo i Centeno

Andrés Grau i Zaya

Francisco Travé i Cuartero

Josep Antoni Romeu i Zaragoza

Oni Cuesta i Ureña

Antonio Giménez i Lloret

Francisco José Cano i Atienza

José Antonio Soria i Domínguez

Paco Bataller i Granero

Álvaro Gil i Pont

Iñaki Navarro i Fernàndez

José Francisco Valero i Peris

Pablo Giner

Carlos Campillo i Cuartero

Ismael Servando i Lucena

José Vicente Roig i Roig

Raúl Primo i Centeno

Carles Fernández i Alcaide

Jaume Valero i García

Joan Carles Romeu i Zaragozá

Ricardo Calvo i Moreno

Daniel Iborra i Cabanes

Javier Calvo i Moreno

Juan Pedro Fernàndez i Navarron

Rober Simeón i García

David García i Peña

Joaquin Camacho i Calvo

Lucas Parra i Mari

Rodrigo Tera i García

Fermín Giménez i Gradolí

José Hernández i Prades

Miguel Burgos i Díaz

Salvador Bataller i Granero

Francisco Borja Muñoz i Català

José Lucena i Rodríguez

Oscar Belmar i Carbonell

Tomàs Magraner i Moreno

Francisco Buendia i Escribano

Jose Martínez i Riera

Oscar Mejías i Elvías

Vicent Lucena i Alba

Francisco Curado i García

Jose Ramon Primo i Rozalén

Oscar Mejias i Rodríguez

Ximo Saez i Talens

Francisco Melia i Salvador

Juan Manuel Lucena i Alba

2017 13 LLIBRET

Carmen Rodríguez i Riera Fallera Major 2017

LLIBRET 2017

Com una flor daurada, Fores nomenada, I en una nit plena de somnis, Fallera Major 2017 vas ser presentada.

Pels carrers, O per l’abadia, Eres la fallera més bonica, Ja siga de nit o de dia.

El teu nom Carmen, Cridarem fins deixar-se la gola, Per a que durant el teu regnat, Mai et sentes sola.

Gran desig el nostre, Que fores nostra Fallera Major, I regnar en 2017 aquesta comissió, Amb elegància i convicció.

Il·lusió que en els teus ulls, Brilla amb llum i emoció, Valenciana de cor, Fallera Major per tradició.

Dit açò només hem queda afegir, El que tant desitjaves llegir, Carmen guarda el 2017 al teu cor, Perquè per fi eres nostra Fallera Major.

He vist estreles lluir amb brillantor, I donar llum i color, Però ninguna com tu Carmen, Al ser nostra Fallera Major.

SHAMIRA RUBERT I MAS

2017 15 LLIBRET

Coneixent a Carmen “Tenia molt clar que seria Fallera Major en companyia d’alguna de les meues filles” L’any 2006 va nàixer Nerea, filla major de Carmen, i aquell mateix any nostra fallera major 2017 va decidir passar a formar part d’aquesta comissió i el motiu era molt senzill: per la il·lusió del fet que la seua filla fora mascota d’una falla que té el seu casal, literalment, baix de sa casa. Que Carmen i part de la seua família pertanyeren a la nostra comissió era qüestió de temps i és que com vos estem dient el primer que veuen en baixar les escales i fer tres passos és la porta del casal. També hem de dir que Carmen no és la primera component de la família Rodríguez Riera en ser Fallera Major de la nostra comissió, ja que en els anys 2010 i 2011 ho va ser la seua germana Sonia “recorde aquell any amb molta il·lusió. No va haver-hi un acte en què no acompanyara a la meua ger-

LLIBRET 2017

mana” ens conta Carmen només preguntar-li pels records d’aquells dos anys.

ens emocionarem també, però no acaben ací els moments emotius viscuts fins ara “el dia de l’exaltació de Junta Local també em vaig emocionar molt quant vaig veure a la meua filla Ariadna dirigir-se als 4 representants de la comissió”

Però aquells dos anys en els quals la germana xicoteta va ser Fallera Major no van ser els primers en què les dues compartiren emocions, ja que en l’any 2009 ambdues van ser Cambreres del Crist, màximes representant a les festes del nostre poble. Així que vos podeu imaginar la gran unió i complicitat que hi ha entre les dos germanes, “la meua germana em va dir que gaudisca molt de tots els actes, que tots i cadascun d’ells tenen alguna cosa especial i sobretot que em divertisca i que visca cada moment de manera intensa” ens diu Carmen en preguntar-li pels consells que Sonia li ha donat.

confessa que “m’agradaria molt que les altres dues filles foren Falleres Majors d’aquesta comissió, ja que el mateix any de naixement les tres foren mascotes”

La il·lusió amb què Carmen encara els mesos més intensos de l’any en el seu cas, es multiplica perquè totes les vivències, les emocions i els bons moments els viurà al costat de la seua filla Nerea, ja que és la major de les tres filles de Carmen, la nostra màxima representant infantil aquest any “volia viure el que va viure la meua germana i tenia molt clar que l’any que fóra Fallera Major hauria de ser en companyia d’alguna de les meues filles” ens diu. És en aquest mateix moment en el qual Carmen ens

Amb aquesta tradició fallera estem segurs que nostra Fallera Major viurà i assaborirà cadascun dels actes i per descomptat que els viurà amb la mateixa intensitat com ho va fer a la seua presentació “durant tot el dia no estava molt nerviosa i el que menys em preocupava era parlar en públic. Va ser un dia en què les emocions estigueren a flor de pell durant tot moment, especialment a l’hora de l’Exaltació on no vaig parar de plorar” I no ens estranya perquè tots els presents en aquell moment

Enguany Carmen sempre el recordarà per viure’l en companyia de la seua filla però també al costat de dues persones que ja són especials en la seua vida; Víctor el nostre president i Asier el president infantil “Víctor m’ha sorprés i sempre està atent per a ajudar-me en tot el que puga necessitar en els actes i a Asier, que ja el coneixia d’anterior, li tinc una estima especial i encara que de vegades en algun acte hàgem

2017 17 LLIBRET

de la seua família, seran els membres de la nostra comissió, una comissió que la mateixa fallera major defineix com “molt responsable i formada per gent molt treballadora i que lluita per mantenir viva la flama fallera des de fa més de 40 anys”

de cridar-li un poc l’atenció, és un xiquet responsable i sap la responsabilitat que porta el seu càrrec” Unes altres persones amb qui viure una gran quantitat de moments seran les falleres majors de la resta de comissions. Unes falleres amb les quals ens conta Carmen que ja les uneix una relació especial i estem segurs que per a tota la vida “hem quedat en alguna ocasió i ens portem totes molt bé” Però si hi ha algú que estarà al costat de Carmen en tot moment, a més LLIBRET 2017

Al llarg d’aquest any està vivint molts actes que ja havia viscut com fallera encara que com ella mateixa ens diu “estic vivint-los amb molta més il·lusió i sobretot més intensament que fins ara els havia viscut” i hi ha molts altres moments totalment innovadors per a ella com el fet de veure com naix i creix un monument faller al mateix taller “mai havia vist tant de prop el procés de creació d’una falla i la veritat és que m’està agradant molt conéixer tots els passos” Una falla que quedarà reduïda a cendres la nit del 19 amb el màgic moment de la cremà “acte que, sincerament, no vull que arribe” ens diu amb un mig somriure a la cara. Però en canvi, sí que hi ha un acte que espera amb molta il·lusió i no és un altre que l’Ofrena “tinc molta devoció per la Mare de Déu dels Desemparats i aquest any serà molt especial poder portar-li el ram com Fallera Major de la nostra comissió”. Estem segurs que tant l’acte de l’Ofrena com tots els que a partir d’ara viurà ho farà de manera intensa i sobretot amb un sentiment d’orgull, i és que poques coses hi ha que emplenen més d’alegria a una dona i mare fallera, que ser Fallera Major en companyia de la seua filla, i eixe és un privilegi que enguany Carmen

podrà tindre. Així des d’aquestes pàgines volem dir-li que tota la comissió està disposada per a acompanyar-la per tots i cadascun dels

moments que aquests intensos mesos ens tenen preparats.

2017 19 LLIBRET

Cort d’Honor Fallera Major 2017: Fallera Major 2016:

LLIBRET 2017

Carmen Rodríguez i Riera

Yaiza Folch i Zaragozá

Loli Calvo i Moreno

Noelia Rubert i Más

Luisa Bahl

Noelia Ruiz i Garcia

Maria Arévalo i Primo

Nuria Juarez i Gimeno

Andrea Porcel i Sanchis

Cristina Curado i García

María Fernández i Roca

Patricia Costa i Blasco

Andrea Travé i Alapont

Demelsa Rodríguez i Romaguera

María Molina Fort

Patricia García i Soler

Ambrosia Montesinos i Cuadros

Diana Herreros i Torres

Mar Mas i Espinosa

Pilar Rodríguez i Granell

Amparo Melero i Peris

Dona Uzunova

Marta Hernández i Soria

Raquel Gradolí i Guillem

Alba Romera i Martínez

Eva García i Puche

Marta Lluch i Valero

Rocío López i Simarro

Amelia Domenech i Navarro

Eva Mº Cegoñino i Andrés

Melisa Molero i Zaragoza

Sandra Rebeca Grau i Melero

Anabel Rodríguez i Granell

Eva Mireia Rocamí i Cegoñino

Mª Carmen Zaragoza i Marraes

Saray Mejías i Rodríguez

Ana Isabel Buendia i Escribano

Helena Melia i Montesinos

Mª Elena Hiraldo i Galván

Sonia Puchalt i Molero

Alicia Castejón i Fernández

Helena Travé i Cuartero

Mª Jesús Fort i Puche

Sonia Rodríguez i Riera

Antonia Navarro i Hernández

Irene Travé i Escribano

Mª José Alba i Álvarez

Sonia Servando i Lucena

Carmen García i Puche

Isabel Cordellat i Villalba

Mª del Mar Navarro i Molla

Susana Navarro i Tarin

Carla Folch i Zaragozá

Laura Muñoz i Aguilera

Mª Nieves Navarro i Molla

Shamira Rubert i Más

Celia Campillo i Cuartero

Laura Rosaleny i Cuartero

Mª Pilar Revert i García

Tamara Simeón i Catalá

Cynthia Domenech i Navarro

Lara Sauquillo i Huerta

Mª Victoria García i Puche

Tsenka Georgieva

Clara Buges i Vicente

Leticia Navarro i García

Mónica Empar Grau i Melero

Victoria Simeón i García

Cristina Condrache

Lidia Soler i Mejías

Nadia Lorente i García

Visitación Navarro i Hernández

2017 21 LLIBRET

Explicació Falla Gran És complicat començar, Però ha arribat el moment, Espere que vos agrade, L’explicació del monument.

A la tele, diaris i emissores, No deixen de parlar, D’aquesta maleïda situació, Que a tots ens té cansats.

Per fi arriba març, Les falles estan al carrer, És el torn de veure el resultat, De l’artista que ha treballat de valent.

La borsa no para de baixar, L’atur torna a apujar, I per si no teníem prou, El juí a part de la Casa Reial.

La música torna a sonar, Els masclets per els racons també ho fan I si pel poble fem un passacarrer , Monuments de cartó trobaran.

Després estan els polítics, Que entre tots ens porten de cap, Ni els d’un color ni un altre, S’aclareixen per a manar.

Tot l’any treballant, Per traure algun euret, I així intentar tindre més ninots, Perquè al veïnat la falla li parega bé.

El poble ja s’ha cansat, I als carrers alguns s’han tirat, Mirant-ho des del sofà, Poca cosa podem arreglar.

No sé si tindreu molt de temps, Espere que no se vos faça llarga, Aquesta és l’explicació, Del que conté la nostra falla.

A poc a poc anem contant, El que la falla ens explica, Esperem que ningú s’ofenga, Perquè està feta amb estima.

Falla Gran Lema:

El circ mediàtic

Són moments delicats, I no puc dir que estic content, Portem darrere una gran crisis, Que a la societat està fotent.

LLIBRET 2017

2017 23 LLIBRET

REMAT I COS CENTRAL És impossible en aquesta explicació, No parlar-vos de les revistes de cor. I és que tot el que ens envolta, A mi, sincerament em fa por. Fa temps que no llig diaris, En la ràdio només sent música, Però un dia vaig ficar la televisió, I de veres, pensava que moria. Tots els programes de “cotilleo”, Que tenen gran audiència, Ens conten les seues penes, I a la gent li anima el dia. Tot el que escric a partir d’ara, Pot o no paréixer la realitat, Bé siga del nostre poble o de l’Estat, Sense oblidar-nos de la Comunitat. Les falles des del principi serveixen per a criticar, Per botar-li foc a tot el que no ens agrada, Però mirant com està tot a la nostra societat, Seria impossible poder criticar-ho dins d’una falla.

LLIBRET 2017

Utilitzarem aquest monument per parlar, De les situacions que la societat actual viu, Per a explicar el que no ens agrada, que no és poc, I almenys imaginar que tot acaba en botar-li foc. Volem cremar tot el que considerem injust, Moltes situacions socials i polítiques, Són per aquestes per les que començaré, Situacions actuals i altres fins i tot antigues. Al centre del monument tenim dues pallasses, Podem dir que representen l’actual moda, Programes de cor i revistes, Que tota la gent aprova. Espills i pintallavis en mà, Ben guapes les dues estan, És la moda actual, Pintar-se fins per anar pel pa. Dalt del monument dos homes estan pendents, Treballadors del circ pareixen ser, Volen que mirem la funció, I que els focus capten la seua atenció. Evidentment estem parlant d’un monument, Però podem traslladar-ho a la realitat, La gent pareix que es preocupa per tot, Però reialment Belen Esteban ocupa el seu cor.

2017 25 LLIBRET

LA MODA DEL “SELFIE”

PREPARATS PER A DESFILAR

Ací tenim a un faller d’allò més normal, Amb el seu brusso de ratlles, I l’escut de la seua comissió brodat, La qüestió és passar les falles d’allò més elegant.

Com hem dit abans el postureo ha aplegat, La passarel·la de moda és l’objectiu final, Amb tacons i llenceria poder desfilar, Per a fer-se famós durant uns quaranta anys.

Està prou inculcat a la societat actual, Això d’anar sempre ben engalanat, Perquè mai se sap en quin moment, Et poden fer alguna foto que a les xarxes socials apujaran.

Estan totes un poc obsessionades, 90-60-90 és la mida ideal, I si no és precís, no cal menjar, Per una Kardashian poder semblar.

Un pal selfie porta en mà, Accessori imprescindible en la moda que ara hi ha, Perquè cap imatge se li puga escapar, Sempre al seu costat el portarà.

És un camí un poquet complicat, Ni dolços ni hidrats has de tastar, Una dieta poc saludable, I que en l’hospital podras acabar.

Ha arribat a les nostres vides això del postureig, Li fem tants retocs a la foto, Que pareixem el que no som, “És igual, no importa, el que importa és no eixir lleig.”

Poques arriben l’últim tram, A on els focus t’enlluernaran, En àngel de Vicortia Secret t’has convertit, El somni de xicoteta s’ha fet realitat.

Estrenyem els llavis com Carmen De Mairena, Fiquem el polze sempre cap a dalt, Ja estem de la forma idònia, Per a fer-se la foto i apujar-la a Instagram.

LLIBRET 2017

2017 27 LLIBRET

NO TENS UNA BLACK?

EL MÉS IMPORTANT ÉS ARRIBAR

Un altre tema que també ens preocupa, I no volem deixar passar, És la quantitat de lladres que ens governen, I els nostres diners han estat malgastant.

La iaia que tenim a continuació, Té cara de preocupació, Després de molts anys de dedicació, No li arriba la pensió.

Pobre banquer que tenim ací present, Ningú es fia ja del seu treball, Té un amic anomenat Bárcenas, Que en una presó ha acabat tancat.

Tota la vida treballant, Per a jubilar-se en una bona quantitat, Resulta que s’ha complicat, El fons de reserva s’ha buidat.

Vols en classe turista no coneixen, Dormir sempre en l’hotel més car, “Fartaes” en restaurants de primer nivell, Que més dóna si els empara la llei.

Ens fan pagar per tot el dos, Per la llum, per l’aigua i el fem, Fa poc pujaren l’IVA al 21%, I no ens arriba ni per a medicaments.

Sempre ix tot al cap dels anys, Els nostres diners convertits en regals, Pobra gent no els critiqueu, No recorden haver-ho fet mai.

La gent major està passant-ho mal, No poden pagar les seues despeses, Cobrant la misèria que cobren, Per al seu vil caçador seran presses.

Estafes que arriben fins al president, Partits polítics amb molt mala fe, Algú pot dir-me que he de fer, Per a poder conéixer als de les targetes B.

LLIBRET 2017

2017 29 LLIBRET

LLIBRET 2017

L’ATUR CONTINUA SENT UN PROBLEMA

NO, SI NO ESTÀ IGNIFUGAT

Un altre problema que tenim hui en dia, És un que és moltíssim més complicat, És el que pateixen molts treballadors, Que es veuen al carrer sense menjar.

Ací tenim un home que porta trage, Amb una mirada desafiant, Fica els dits en forma de cercle, Per ahí ens vol fer passar.

Ací tenim un molt experimentat, Dels millors de la seua especialitat, Cobrant un jornal molt miserable, Si no a l’INEM que un altre ho farà.

Es tracta del senyor alcalde, Sempre ben uniformat, Vol sempre estar a la moda, I en les xarxes es fa notar.

Fa uns anys totes les empreses entraren en crisis, I moltes feren un ERE per al treballador acomiadar, És l’excusa perfecta per a no generar despeses, I al de sempre deixar-li un grapat de diners sense pagar.

Les falles no tenim local, Per a fer les presentacions, Portem molts anys esperant, Que finalitzem les obres del multifuncional.

Té igual els anys que portes a l’empresa, Ni els favors que algun dia li feres als companys, Quan arribà l’hora d’acomiadar a algú, Sempre és el peó el que es queda sense treball.

Mentre ens deixen la Nau Jove, Un local molt mal acondiciant, Ens prohibeixen fer moltes coses, Sobretot gastar material que no estiga ignifugat.

Res li importa al que mana la situació personal, Si han de mantenir fill, nét o nebot, Les empreses miren pels seus interessos, I la vida del treballador els importa ben poc.

L’alcalde no es fia de les comissions, Fan de tot en les presentacions, No vol cap incident, Perquè no denuncien a l’ajuntament.

Molts estudiants se n’han anat a l’estranger, Per a intentar guanyar-se un bon jornal, El seu futur ací està prou fosc, I prefereixen provar sort travessant el mar.

Porta un extintor al costat, No vol que se’n vaja de les mans, Amb tant de suro i fusta, La nau foc es pot pegar.

2017 31 LLIBRET

CLOENDA Quan arribe el mes de març, I vingueu a veure el monument, Volem que recordeu aquesta explicació, Encara que siga un moment. Quant estiga al carrer la falla, Vos convidem a visitar-la, Desitjant que vos agrade, I si voleu criticar-la. Està feta amb alegria, Aquesta gran explicació, Que ens conta el que conté, El nostre monument. Abans d’acabar l’explicació d’enguany, Vull fer un xicotet detall als fallers d’aquesta falla, A tots el que fan possible tindre aquest monument, I que fan que estem orgullosos i portem ben alta la cara. Per això enguany l’explicació va dedicada a ells, Als que d’una manera o altra han format part de la comissió, Especialment als que ja no estan amb nosaltres, I per desgràcia, si ens fiquem a recordar, ens ixen molts noms.

Des de 1976 portem caminant a poc a poc, Superant els esglaons de dos en dos, Tirant sempre endavant sense por a res, Com deia la cançó: som poquets però valents. Ara sí que finalitza l’explicació d’aquest monument, Un monument que utilitzem per a reflectir l’actualitat, Abans de res volem dir que tot està fet sense mala llet, I encara que a vegades ho parega, no hi ha cap maldat. Benvolgut lector, ací acaba la meua tasca, No sé si ha sigut com esperava, Només puc dir-li que el 15 de Març, Vinga a veure-la plantada. Vos convidem a visitar, La falla que plantem enguany, Encara que no vos agrade, Nosaltres vos ho agrairem igual. Fins ací l’explicació d’enguany, Esperem que vos haja agradat, I si no ho ha fet, de segur, Que quan veieu la falla, ho farà.

Les falles són alegria sense oblidar el passat, Ni els mals moments que hem viscut, Que ja vos dic jo, que no han sigut pocs, Però els hem superat estant junts.

LLIBRET 2017

2017 33 LLIBRET

LLIBRET 2017

2017 35 LLIBRET

Guardons de Junta Central Fallera BUNYOL D´ARGENT

Vicente Lucena i Alba Sonia Puchalt i Molero

BUNYOL D´OR

Joaquín Calvo i Moreno Carmen Rodríguez i Riera

BUNYOL D´OR AMB FULLES DE LLORER

Ambrosia Montesinos i Cuadros Carmen García i Puche Mª del Mar Navarro i Molla

Recompenses Internes Grupa de Coure

Grupa d’ Or

Francisco Antonio Jiménez i Jiménez

José Francisco Valero i Peris

Oscar Mejias i Elvias

Robert Simeon i García

Paco Bataller i Granero

Carmen Rodríguez i Riera

Tomás Magraner i Moreno

Sonia Rodríguez i Riera

Cristina Condrache

Virginia Galán i González

Carla Folch i Zaragoza

José Antonio Soria i Domínguez

Anabel Rodríguez i Granell Isabel cordellat i Villalba

Grupa d’Or

María Fernández i Roca

amb Fulles de llorer

Pilar Rodríguez i Granell

Francisco Buendia i Escribano

Tsenka Georgieva

Francisco Travé i Cuartero

Victoria Simeon i García

M.Jesus Fort i Puche

Vicent Lucena i Alba

Carmen García i Puche M. Victoria García i Puche

Grupa d’ Argent ELS PRESENTS GUARDONS DEURAN SER CONFIRMATS PER JUNTA CENTRAL FALLERA. LA JUNTA CENTRAL FALLERA NOTIFICARÀ PER CARTA SI L’HAN CONCEDIT.

José Ramón Primo i Rozalen Cristina Curado i García Helena Travé i Cuatero Sonia Puchalt i Molero

LLIBRET 2017

2017 37 LLIBRET

Fallers d’Honor

Abonats

Iñaki Navarro Fernández

Joan Carles Romeu Zaragoza

Elisa Peris San Julián

Palmira Soria Domínguez

Asunción Simó

Isabel López

Francisco José Cano Atienza

Esther Gallardo López

Aurora Bermejo

Mª Ángeles Mateo

Itziar Pérez Bastida

Tere Gallardo López

Aurora Giménez

Mª Llanos Cuartero

Manuel Moreno Lora

Patricia Puche Buges

Aurora Ramírez

Manuela Morales

Toni Rubio Tinajo i Rosa Nieto Blanch

Clara Buges Vicente

Begoña Centeno

María Aparicio

Jaime Valero Pérez i Teresa García Muñoz

Oscar Mejías Rodríguez

Carmen Cuartero

María Cuadros

Manuel García i Nieves Palomares Blanch

Yarisa Lorente García

Carmen Sancho

María Ferrer

Andrés Grau Zaya

Laura Rosaleny Cuartero

Chelo Cuartero

Marisol Cuartero

Vicente Mari i Pepi Luque Navarro

David Palomares Blanch i Mayte Montero

Conchín Cuartero

Paquita Martínez

José Andrés Grau Melero

Miguel Ángel Navarro Navarro

Consorcia Carretero

Pepita Alcañiz

Ángel Montes Carrillo i Mª Carmen Bastante Lujan

Toni Giménez i Carmen Zaragoza Marraes

Dana Peñarrubia

Petri Escribano

Alberto Manuel Casanova Arnal i Olga Zaragoza Folch

Restaurant Asador Itaca

Dolores Navarro

Rosario Navarro

Jose Lucena Rodríguez y MªJosé Alba Álvarez

Partit polític: Els Verds de Silla

Dora Sanz

Vivi Marraes

Cristina Curado García

LLIBRET 2017

Ginesa Carretero

2017 39 LLIBRET

C omi s s i 贸 I N F A N T I L

02.1 Salutaci贸 President Infantil 42

LLIBRET 2017

02.2 Comissi贸 Infantil

02.3 Coneixent a Asier

02.4 Fallera Major Infantil

02.5 Coneixent a Nerea

02.6 Explicaci贸 Infantil

02.7 Guardons JCF

02.8 Recompenses internes

67 2017 41 LLIBRET

Asier Cano i Travé President Infantil 2017

LLIBRET 2017

El meu nom és Asier i sóc el President Infantil de la Falla Parc Sant Roc de l’any 2017. Estic molt content de compartir aquest any amb Nerea, que és la meua Fallera Major Infantil, junts anem a viure una experiència inoblidable durant aquest meravellós any que acaba de començar. De segur que ho passem fenomenal. Un any que per a mi és molt especial, perquè vaig a viure les falles des de la primera fila, i on ens acompanyaran Mari Carmen, la nostra Fallera Major i Victor, el nostre President. Vull animar a tots els xiquets i xiquetes de la Comissió Infantil perquè gaudisquen amb nosaltres de tots els actes que organitza la Delegació d’Infantils, i animar al nostre veïnat xiquet perquè vinguen a conéixer aquesta Comissió, que va creixent any a any. Espere que tots junts passem unes Falles 2017 inoblidables per a tots i totes. Visca Silla! Visca les Falles! I visca la Comissió Infantil de la Falla Parc Sant Roc de Silla! 2017 43 LLIBRET

Comissió Infantil PRESIDENT INFANTIL 2017: Asier Fallera Major Infantil 2017: PRESIDENT INFANTIL 2016: Jose Fallera Major Infantil 2016:

Cano i Travé

Nerea Díaz i Rodríguez

Luis Montero I Barnes Nerea Navarro i Grau

Adrián Crespo i Buendia

Eidan Navarro i Servando

Pau Ortiz i Navarro

Eric Roig i Rodríguez

Rubén Bataller i Calvo

Fernando López i Pico

Andreu Tomas i Valero

Héctor Crespo i Buendia

Yerai Camacho i Navarro

Iker Marín i Navarro

Álvaro Muñoz i Sánchez

Iker Villar i Fernández

Ximo Sáez i Navarro

Mario Burgos i Molero

Ares Moreno i Grau

Mario Muñoz i Sánchez

Carmelo Garrido i Martínez

Miguel Ángel Navarro i Grau

Daniel Iborra i Castejón

Pau Burgos i Molero

Daniel Muñoz i Gómez

Ana Villalba i López

David Caballano i Gallardo

Ainara Díaz i Rodríguez

David Villalba i López

Ángela Martínez i Estornell

Edgar Piris i Navarro

Ariadna Díaz i Rodríguez

LLIBRET 2017

Ainoa Sánchez i Sánchez

Nayra García i González

Aroa Marín i Navarro

Nerea Díaz i Rodríguez

Alba Sánchez i Castejón

Neus Moreno i Navarro

Cistina López i Pico

Noa Navarro i Servando

Dafne Moreno i Grau

Noelia Ureña i Hiraldo

Inés Núñez i Gómez

Rocío Molina i García

Inés Sánchez i Sánchez

Ruth Costilla i Rodríguez

Laia Primo i Navarro

Sofía García i Guillem

Leire Marín i Navarro

Sofía López i Pico

Lidia Primo i Navarro

Tania García i Palomares

Lucia Piris i Navarro

Valeria Cánovas i Zaragoza

María Bataller i Calvo

Yarisa Lorente i García

Maite Cuenca i Marí

MASCOTES INFANTILS

Morgana Mondria i Cegoñino

Marco Roig i Rodríguez

Natalia Esteban i Mas

Lucia Queija i Pérez

2017 45 LLIBRET

Coneixent a Asier “La il.lusió que tinc per ser President Infantil és gràcies a la meua iaia” Parlar en Asier és parlar amb un xiquet nerviós, inquiet però sobretot és parlar amb un vertader President Infantil. Encara que només tinga 9 anys des del moment que comencem a parlar de falles i de com encarar aquestos mesos que venen, la seua cara es transforma i pareix que se li fica fins i tot veu d’home adult. Abans que res volem dir que el fet de que enguany podem comptar amb Asier com a representant de la comissió infantil és gràcies a la seua insistència ja que sabia la il·lusió que a la seua iaia Pili li feia que el seu net fora president infantil de la comissió a la qual va pertànyer ella durant molts anys. Aquest estudiant de quart curs ens conta que l’assignatura que més li agrada és la de matemàtiques i que el seu somni és arribar a ser jugador de futbol professional, i estem segurs que amb la seua insistència arribarà a aconseguir-ho. Però és quan comencem a preguntar-li sobre temes relacionats amb les falles quan ix al exterior el vertader caràcter obert d’Asier: “per a mi les falles són una il·lusió i espere amb moltes ganes tots els actes, sobretot l’arreplegada del ninot” ens confessa només començar a parlar.

LLIBRET 2017

Encara que al parlar amb ell ho parega, ens diu que durant els actes no es fica molt nerviós i ens reconeix que durant la nit de la Proclamació va patir molta més calor que nervis. Encara que també ens diu que el dia de la presentació si que hi hagueren un parell de moments on els nervis s’apoderaren d’ell, sobretot quan va tindre que parlar en públic encara que segon ell “recorde l’acte com perfecte”. En aquell acte que celebrarem al mes de novembre estem segurs que hi havia unes persones que també tindríem un nus de nervis a l’estómac, el seu pare Francisco i sa mare Irene. La mare d’Asier va ser Fallera Major Infantil de la nostra comissió l’any 1992 i estem segur que més d’algun consell li haurà donat com el que el propi Asier ens reconeix: “ma mare m’ha dit que disfrute de tots els actes però que és un càrrec de gran responsabilitat”. Continuant parlant amb ell ens conta que està passant-ho molt bé en els actes que està vivint fins ara i que el fet de ser president infantil li està permetent viure de prop moltes coses que fins ara desconeixia com el fet de vore com es crea un monument. “Mai havia vist com es feia una falla però recorde la bona impressió que hem vaig emportar el primer dia que vaig entrar al taller de Manolo”.

2017 47 LLIBRET

gaudeix durant tots els dies de falles tirant petards a la porta del casal.

passem molt bé en tots els actes i encara que el president de quan en quan em té que cridar l’atenció sempre estem rient”. Però també ens contà un xicotet secret: “Nerea moltes vegades em reganya perquè estic sempre jugant amb el mòbil”. Aquesta bona relació estem segurs que durarà al llarg del temps perquè com també ens conta el nostre president :“m’agradaria molt ser president quan siga major i si ho soc amb Nerea molt millor”.

Estem segurs que aquella bona impressió serà una més de les que viurà al llarg dels dies de falles, uns dies que viurà al costat de Nerea, Fallera Major Infantil; Carmen, Fallera Major i Victor, President, perquè segons ens conta el propi Asier: “ens ho

LLIBRET 2017

Amb els que també estem segurs que viurà molts altres actes són els representants de la resta de comissions de Silla. A algú d’ells ja els coneixia i a la resta ja els uneix una gran amistat que ha anat creixent poc a poc a base de berenars i partides a les birles. Estem segurs que no hi haurà un moment en el que a Asier tinga temps per al avorriment, com tampoc els te al casal quan comparteix jocs amb molts dels amics que te dins de la falla, com són Michel, Ariadna, Rubén… i molts altres amb els que

Un altre moment que també espera amb moltes ganes i il·lusió és l’Ofrena i es que per a aquest jovenet faller la Mare de Deu té un significat molt especial i és per això que a un dels seus jupetins que lliurà pels carrers del poble la porta brodada a la seua esquena. A més d’ell segur que sa mare també s’emociona d’una manera molt especial eixa vesprada del 18 de març ja que ha sigut ella la que li ha inculcat el sentiment faller que ella mateixa ha viscut des de ben xicoteta. Però no només estarà al costat d’Asier la seua família, ja que tota la comissió estarà junt a ell en tot moment, una comissió que ell mateix defineix com “la millor falla del món”. No hi haurà cap faller que no traga algun somriure al llarg de les falles quan el veja desfilar amb eixe trage de saragüell que tant li agrada. És per això que des d’aquestes pàgines volem dir-li al nostre president infantil que gaudixca de tots els moments perquè pot estar segur que la resta de fallers així ho faran al seu costat. I abans d’acabar volem dir-li a Asier Cano i Travé que es senta orgullós de ser el màxim responsable de la comissió infantil de la Falla Parc Sant Roc perquè estem segurs que la seua iaia Pili ho estarà més encara, si cap.

2017 49 LLIBRET

Nerea Díaz i Rodríguez Fallera Major Infantil 2017

Nerea, Fallereta Major, Per engalanar-te, València està en flor, Al lluir amb gran soltesa, Encant i dolçor. Hem vist la teua planta, Passejant als passacarrers, Al so de la dolçaina, I amb alegria de sentir-te valenciana Eres una fallera exemplar, I enguany acompanyada del teu president, Ens demostraràs sobradament, Que ens saps representar. Orgullosos estem els fallers, De tindre fallereta major com tu, I es que no coneguem altra xiqueta, Que siga tan bonica com una joieta. Eres una bona Regina, Mes tot no va en l’edat, Llueixes amb elegància el nostre escut, I fins al menys faller deixes bocabadat. Amb la teua simpatia i alegria, Aquest 2017 al poble et tindran molt d’amor, Per ser NEREA DIAZ I RODRÍGUEZ NOSTRA FALLERA MAJOR. SHAMIRA RUBERT I MAS

LLIBRET 2017

2017 51 LLIBRET

Coneixent a Nerea

“El que em va impulsar a ser enguany Fallera Major Infantil era la il·lusió de provar noves experiències amb la festa de les Falles”

El desig de Nerea ha arribat als seus 11 anys, ser la Fallera Major Infantil de la nostra comissió i representar als menuts de la Falla Parc Sant Roc, una il·lusió que tenia des de fa molts anys, podríem dir que des de que te ús de raó.

li agrada és la de música. De major li agradaria ser modista, ens conta que una de les seues grans aficions és cosir, qui sap si dins d’uns anys la vorem triomfar com a indumentarista al món de les Falles.

Estudia sisè de primària al col·legi Sant Roc, i no dubta en respondre que la seua assignatura preferida són les ciències socials, i que la que menys

a sa mare és el major regal d’aquest any, i que a son pare, a pesar de no ser faller li esta agradant aquesta nova experiència i que esta molt content de vore que elles dos són el centre d’atenció per a les Falles del 2017. Un dels actes que espera amb més ganes de les properes falles és la Cavalcada del pregó perquè ja preveu que eixe dia s’ho passarà molt bé. I com era d’esperar, quan li preguntem per l’acte que menys ganes té que arribe, ens respon que el de la Cremà, ja que marca el final de les tant esperades falles com a màxima representant.

Fallera de la comissió des de que va nàixer, concretament el 11 de març de 2005, i va ser a les falles següents quan la vam poder vore desfilar com a mascota de la comissió. El que més li agrada de les

falles és la figura del ninot indultat, ja que diu que té una gran importància dins de la falla. Enguany ha vist per primera vegada el procés de creació d’una falla i li va agradar molt, tant que està desitjant vore-la plantada a la porta del casal. Va a compartir aquest magnífic any amb sa mare com a Fallera Major, juntes van a representar a la comissió de la millor manera que saben i van a viure moments molt emotius que no oblidaran mai: “M’encanta la idea de compartir regnat amb ma mare!”. Ens assegura que representar-nos junt

LLIBRET 2017

2017 53 LLIBRET

xic molt graciós, però que es posa serio quan toca; Asier és un trasto i amb Carmen, ma mare, m’ho passe molt bé”. Al preguntar-li per la proclamació, primer acte oficial i on la donaven a conèixer a tot el poble com a Fallera Major Infantil 2017 de la Falla Parc Sant Roc, ens diu que va estar molt nerviosa al mateix temps que contenta, ja que començava a veure’s el principi del seu somni. En quant a la presentació, el que més li va emocionar va ser el vore com sa tia Sonia li pujava la

banda, ja que no s’ho esperava. Sonia, va ser Fallera Major de la nostra comissió als anys 2010 i 2011, i Nerea ens conta quins varen ser els seus consells: “M’ha dit que intente estar tranquil·la en tot moment, per a disfrutar-ho al màxim i que afronte els actes amb ganes i sempre amb un somriure”. Conforme avança la conversació amb Nerea va soltant-se un poc més, i es que de primeres és una xiqueta tímida, però al moment parla amb qui siga amb molta normalitat, i més si es tracta de temes fallers. Ens conta que la relació amb els representants infantils de les distintes comissions falleres de Silla és molt bona, que ja han fet algun berenar que altre i que han compartit moments de rialles jugant a les birles.

El moment més especial fins al moment va arribar aquella màgica vesprada de presentació, on des d’una piràmide egípcia es donava la volta i veia a tot el públic de cara amb la banda ja posada com a Fallera Major Infantil de la comissió. En quan al futur ho té molt clar: li agradaria passar-li la banda a la seua germana Ariadna l’any proper, desitja tornar a representar-nos dins d’uns anys com a Fallera Major de la nostra comissió i esta-

ria encantada de tornar-ho a fer junt a Asier com a President. Per últim, li demanem que li dedique unes paraules als fallers i falleres de la comissió: “ Espere que s’ho passeu molt bé, que es divertiu junt a mi i que siguen per a tots nosaltres unes falles inoblidables”. Sabem que Nerea lluirà pels carrers de Silla orgullosa de representar a la comissió infantil de la Falla Parc Sant Roc. Nosaltres des d’aquestes pàgines volem desitjar-li el millor dels regnats, que tot siga tal i com ho havia imaginat, i que no dubte que cada vegada que gire el cap en un passacarrer estarem els fallers i falleres de la seua comissió per a recolzar-la en tot moment.

En quan als representants de la nostra comissió no es talla en descriure’ls a cadascun: “ Victor és un

LLIBRET 2017

2017 55 LLIBRET

Explicació Falla Infantil A l’explicació d’engany

En la falleta d’engany

Hem volgut reflectir

Dels xiquets anem a parlar

La diferencia d’un bon xiquet

Angelets i dimoniets

I de qui sempre et fa patir.

Que de festa sempre volen estar

Hi ha alguns xiquets bons

Són necessaris per a la comissió

I uns altres prou més roïns

Per poder tirar endavant

Però no deixen de ser xiquets

Doncs són el futur de la falla

Que s’han de clavar en embolics.

Perquè la volen mogolló

Aquesta explicació

Espere que vos agrade

Està pensada per als infantils

La següent explicació

Que són el futur de la festa

És una tasca difícil

Perquè mai arribe el seu fi

Que vos contaré amb il·lusió

56 56

LLIBRET LLIBRET 2017 2017

Falla Infantil Lema:

La consciència

2017 57 LLIBRET

Al monument infantil trobem,

Al seu costat hi ha una xiqueta

Porten ficat el pijama,

Són angelets xicotets

Un bon grapat de xiquets,

Amb una careta dolceta

S’acaben d’alçar, mala són,

Porten el bé a la sang

També tenim angelets

Porta un vestit de flors

Un ós de peluix els acompanya

No volen que ningú es descontrole

I tres o quatre dimoniets

I una mirada coqueta

Inseparables mentre dormen com un tronc.

I si fa falta ajuda, la demanaran als xiquets grans.

Però anem a parlar-vos primer

Els xiquets són la falleta,

Dalt, més amunt

Són valents i adorables

De la falla que enguany plantem

La falleta infantil

Les essències més falleres

Com els xiquets del Parc Sant Roc

Una falleta feta amb estima

Que dels dimonis intenten,

Orgull i satisfacció s’anomenen

Que estimen com ningú la festa

I treballada per l’artista faller.

Als angelets protegir

Del monument les més rialleres

I a què res li tenen por.

Un monument que desprén il·lusió

Vigilen per ací i per allà

Són altres ninots que tenim

Sempre al teu costat

Que tots esperem veure plantat

Controlant tot el que passa a la falla

Al nostre infantil monument

Mai et fallaran

Esperem que arribe el mes de març

Intenten que tot estiga baix control

Altres que intenten protegir-nos

Si tens algun problema,

I que els xiquets el puguen contemplar.

I que estem tranquils tota la setmana.

Dels dimoniets que tant ens fan patir.

Ells t’ajudaran.

Al centre del monument

Més xiquets trobem al centre

Són aquests angelets

Entre els dos intentaran que res falle

Tenim un xiquet rosat

Que acompanyen als altres dos

Els més bons del carrer

S’enfrontaran als dimoniets

El més major de tots

Damunt d’un gran núvol

Són valents com ningú

Perquè volen que els xiquets gaudisquen

Que dels altres fa de protector.

Observen el que fan els majors.

I no li tenen por a res

I que tots s’ho passen bé.

58 58

LLIBRET LLIBRET 2017 2017

2017 59 LLIBRET

Un altre núvol tenim

Són els típics éssers

D’açò tracta la nostra falleta

Als xiquets d’aquesta falla

Al més alt del monument,

Amb qui els pares no et volen veure

La més bonica que hi ha

Volem donar un consell,

En ell volen dos dimonis

Perquè encara que les idees no siguen teues

Xiquets roïns i bons

Que gaudisquen de les falles

Que tenen molt mala llet.

Sempre acabes castigat a seure.

De qui vols formar tu part?

I que juguen amb els demés.

Porten tridents a la mà

Àngels i dimoniets

Depén del ban que tries

Que encara que ploga o faça aire

Que són més grans que ells

De tot tenim a la falleta

La gent et tractara

Isquen al carrer a gaudir

Sempre a punt per a furgar

Però tant sol depén de tu,

Després no faces preguntes.

Que aquesta és una festa alegre

Als xiquets que no es porten bé.

Amb quins vols gaudir de la festa?

Si algun xiquet et deixa de costat

Que només dura un sospir.

Amb un color roig intens

Ja soles em queda parlar

Tot depén de cadascú

Són els xiquets del futur

I cara de molt mala llet

Del que tenim sota el monument

En la teua “consciència” quedarà

D’aquesta vella comissió

Sempre pensant coses males

Joguets, regals i llapisseres

És la lliçó que volíem donar,

Té ja molts anys aquesta falla

Per a dir-los als altres xiquets.

Amb les quals gaudirà qualsevol xiquet.

Als xiquets de part dels més grans.

Coneguda com Parc Sant Roc.

Intentaran que ets portes mal

Un trenet de fusta

Amb la cremà acaben les falles

Són molts anys treballant,

Males idees et donaran

Una comba per a botar

Però quan vulguem adonar-nos

I res tindria sentit sense ells

Si aconsegueixen que els faces cas

Si fem ballar la trompa

Ja estarem envoltats en festa

Son els infantils l’alegria

Castigat un bon temps et quedaràs.

Que bé ens ho anem a passar.

I un altre monument esperant-nos.

De tots els majors presents.

60 60

LLIBRET LLIBRET 2017 2017

2017 61 LLIBRET

Les falles comencen i acaben Tenen un cicle establert Per això no serveix estar tristos Per què ja estan ací les de l’any següent.

Amb aquest text versat Hem volgut explicar El que conté el nostre monument Esperem que vos haja agradat.

Abans d’acabar l’explicació Volem donar les gràcies al lector Sense ell no tindria cap sentit Ni serviria de res la nostra labor.

Ara sí que finalitzem I donem l’explicació per conclosa Esperem que amb les preses No ens deixem sense explicar cap cosa.

62 62

LLIBRET LLIBRET 2017 2017

2017 63 LLIBRET

LLIBRET 2017

2017 65 LLIBRET

Guardons de Junta Central Fallera

Recompenses Internes Grupa de coure

Angela Martínez i Estornell Ainara Díaz i Rodríguez DISTINTIUS D´ARGENT

Ainoa Sánchez i Sánchez Alba Sánchez i Castejón Natalia Esteban i Más Eidan Navarro i Servando

DISTINTIUS D´OR

Ariadna Díaz i Rodríguez Pau Ortiz i Navarro

Ares Moreno i Grau Iker Villar i Fernández

Grupa d’ Argent

Dafne Moreno i Grau Leire Marín i Navarro Adrian Crespo i Buendia Alvaro Muñoz i Sánchez Iker Marín i Navarro

Grupa d’ Or ELS PRESENTS GUARDONS DEURAN SER CONFIRMATS PER JUNTA CENTRAL FALLERA. LA JUNTA CENTRAL FALLERA NOTIFICARÀ PER CARTA SI L’HAN CONCEDIT.

LLIBRET 2017

Ariadna Díaz i Rodríguez Pau Ortiz i Navarro

2017 67 LLIBRET

P A R L A N T DE FALLES

LLIBRET 2017

03.1 Qué són les Falles?

03.2 #Presentació17

03.3 Llibret: Llengua i literatura

03.4 Una falla en el Sáhara

03.4 Com a casa en cap lloc

03.5 20 anys de pilota i falles

03.5 Una il·lusió feta realitat

03.6 Canvi de segle, canvi de quota

03.7 Un dia qualsevol...

03.9 Tinta blava

03.10 Arrels

2017 69 LLIBRET

Qué són les falles? CARLOS CAMPILLO I CUARTERO

Si fem aquesta pregunta a qualsevol persona que conega en major o menor mida la festa de les falles molts délls contestaran pràcticament el mateix: les Falles són música, pólvora, color i soroll. I evidentment no els faltarà raó. Però si nosaltres els fallers fem una ullada un poc més detallada de segur que trobem moltíssimes més respostes per a la pregunta que dona títol a aquest article. A mi almenys me’n ixen algunes més. El dia de la plantà. El polset que et taca els pantalons i que està per tots els racons de qualsevol taller faller. Les converses a la porta del casal. El sol de la porta del casal. La paella de vora les 16 hores qualsevol dissabte de febrer. Els carrers del barri plens de banderes blaves. Carregar sacs dárena. Ficar la gespa la nit del 15. Això són les Falles. El dia de lápuntà. Un missatge que et fa canviar mig llibret a 10 dies de la seua presentació. Un entrepà de qualsevol cosa a les 5 del mati dins del casal. Un esmorzar amb artistes fallers al mes de novembre. L´hora i 40 minuts en el que és discuteix el punt més irrellevant dúna reunió general. Les rialles amb la resta de fallers. Això són les Falles.

LLIBRET 2017

Revisar les finestres abans de la mascletà. L’esmorzar del dia 19. El dia 19 sencer. El cap de setmana de les presentacions. Tallar suro al casal. La primera setmana de març. Els dies previs a tancar el llibret. Els cubates en got de plàstic. La música al carrer. La música en valencià. Les converses quan el casal està buit. Les obres de teatre que séscriuen sabent que mai voran la llum. Això són les Falles. Els sopars dels divendres. Els cacaus directament de la borsa. La col·locació exacta dún ninot la vesprada del 15 de març. Discutir per un grup o per un altre una nit de falles. Menjar bunyols només traure’ls de lóli. Cremar-se la llengua amb el primer glop de xocolata. El cremaet de després de dinar. El de després d’esmorzar. Això són les Falles. Estrényer-se el lligacames. Ficar 7 faixes abans del passacarrer. Els passacarrers. Passar fred transportant el monument. Les ulleres de sol. Els macarrons els dies d’arreplegà. Grapar les banderes al fil. Sopar allipebre. Les reunions generals. Les post-reunions. La primera peça de falla al carrer. Consultar lóratge cada 15 minuts. Vore una i altra vegada la mateixa pel·lícula al casal. Dormir a lóficina. Dormir en qual-

sevol lloc del casal. No dormir. Els mati dels premis. Riure. Plorar. Això són les Falles. Que el mòbil s’òmpliga de fotos el dia de la plantà. Els berenars. Requisar balons. Ficar el ticket a la llavadora. Tacar-te el brussó. Cremar el brussó. Triar el monument el mes d´abril. Les visites als tallers. La pluja. Tornar a tirar masclets. Pastissets i xampany. Preparar la cremà. Ballar de forma arítmica. Anar a altres casals. Que es plene el casal de convidats. Això són les Falles.

Modificar un accent la mateixa nit de la plantà. Trobar paregut entre els fallers i els ninots. La llum de març. Les nits de falles. Els matins de falles. Fer paella a les 4 de la matinada. . La cavalcada. Els pots de pintura a les taules dels tallers. Tapar les peces per a què no es xopen per la pluja. La primera peça que vola enganxada a la grua. El monument. Això són les Falles. Al menys per a mi.

2017 71 LLIBRET

#Presentació17 des de la distància PATRICIA PUCHE I BUGES

“17:54 h. a Londres. 18:54 h. a Silla. 19 de novembre del 2016. Després de portar tot el dia plorant m´anime a escriure. Encara que no tinc molt clar cóm vaig a explicar tot el que m’està brotant pel cap”. Volia començar aquest article amb un whatsapp real que vaig manar a l’hora exacta que acabeu de llegir. La situació realment és un poc ridícula ja que estic en un corredor de la casa (en l’habitació no hi ha molt bona connexió), envoltada en una manta (no vos podeu imaginar el fred que fa ací), llegint els missatges d’amigues amb imatges incloses d’assajos i preparatius del dia de la presentació. En un principi vaig pensar que seria fàcil passar aquest dia amb normalitat, igual estar lluny em facilitaria la situació i així havia sigut fins que han començat a arribar-me whatsapps i vídeos. El simple fet de veure un assaig en la pantalla del meu telèfon ha sigut clau per a que la meua ment es revolucionara. Qui em coneix sap que des de sempre he estat molt, molt, molt lligada a les falles i la meua implicació augmentava més si cap els dies previs a les presentacions de les nostres Falleres Majors. D’una manera o altra sempre participava i durant tota la setmana estava més hores al casal i la Nau Jove que a ma casa. Inclòs en LLIBRET 2017

les xicotetes estones que estava a casa tenia feina per a realitzar pensant en l’acte. Pensareu que estic botja però he arribat a plantejar-me la idea d’agafar un vol i tornar a València encara que fora només per aquest cap de setmana, però ni el temps ni els diners són factors que estiguen de la meua banda. Parle a tot hora en ma mare i li transmet la meua opinió dels vídeos rebuts i les úniques expressions que em surten són d’admiració, d’estima, d’enyorança… I just en aquest mateix moment tire la vista enrere i crec que el meu cap no sabia el que deia quan les falles passades em vaig plantejar la idea de descansar (un “break” que dèiem per ací) i desconnectar un poc del món de les falles. Però hui, a kilòmetres de distància m’agradaria dir a tots els que alguna vegada hagen tingut aquesta idea rondant pel cap, que per res del món s’allunyen de les falles. Hi ha moments d’esgotament, inclòs arribem a discutir degut a la gran implicació, però és quan deixes de fer certes coses quan et dones conter que tot el que en algun moment et feia traure’t de les teues caselles et feia realment feliç.

complicat d’explicar al cor d’Anglaterra i moltes vegades m’he vist en la situació de tindre que explicar el que són per a mi les falles i sincerament no tinc molt clar per on començar o fins i tot cóm resumir tot el que engloba aquesta meravellosa tradició. Així que finalment acabe explicant el fonamental encara que internament pense: “tot el món deuria viure açò”. Però bé, que me’n vaig per altres temes i el que de veritat vull contar-vos hui, ara i ací en aquestes pàgines és tot el que vaig viure el cap de setmana on es recull la collita d’uns mesos de treball, el cap de setmana de les presentacions. Des de que sóc membre d’aquesta comissió no m’he perdut cap presentació, recorde cadascuna d’elles, inclòs anècdotes de cadascun dels diferents anys. Però aquest és diferent i ací queda molt bé eixa típica frase de: “no saps el que tens fins que ho perds”.

I així és, cadascun dels minuts que passenespere vídeos, àudios, whatsapp, alguna publicació a Facebook, qualsevol cosa que em deixe seguir el ritme d’aquest frenètic dia. I encara que cada noticia nova que rep em fa plorar més que l’anterior, realment el que sent és molta felicitat per tota la gent que pot viure això, pels nous representants, als quals des d’ací els done l’enhorabonaperquè el que van a viure és únic. A més de tota eixa felicitat, sent orgull, orgull per tot el treball i les hores invertides i per totes les persones que fan possible aquest dia. Però en especial a eixe cascarrabies al que porte admirant des de menuda per tota la passió que posa en tots els seus objectius i per tot el que fa per aquesta falla. Quasi tots els fallers d’aquesta comissió sabran de qui parle, però per als que no: ell és el Gat. Estic arribant al final, al meu cap no hi ha una idea clara de tot el que em queda per expressar, és molt fàcil tirar de menys les falles (els valencians que estan lluny seran conscients del que els estic parlant) però és molt difícil poder explicar tot el que es sent. Així que des d’ací em queda manar molta força a tota la comissió del Parc Sant Roc i recordar-los a tots i cadascun dels fallers que treballar junts fa que el mateix propòsit de tots vaja a més i en bona direcció. Són les 18:30 en Anglaterra, les 19:30 a Silla; ací vaig a sopar i a continuar esperant noticies, en la terreta comença elpassacarrer de la presentació, un dels dies més especials.

Viure les falles com els fallers ho vivim es prou 2017 73 LLIBRET

Llibret: Llengua i literatura CARLOS CAMPILLO I CUARTERO

El qui hem coneix personalment sap que sóc castellanoparlant, els qui no ho sabíeu, acabeu d’esbrinar-ho. Sóc castellanoparlant per tradició familiar i es que amb un pare sevillà i una mare manxega és el més fàcil per a tots a l´hora de comunicar-se. També he de dir que en ma casa sempre s´ha vist el valencià com una llengua pròpia i que per a un jove de 16 anys que va arribar a Silla en l’època dels 60 i una xiqueta de només 10 anys que es va instal·lar al nostre poble uns anys abans, era necessari conèixer-la per poder relacionar-se amb els seus nous veïns. Tal volta ni els que em coneixeu en persona sabeu que en la intimitat i la majoria de les vegades per interès personal, parle en valencià. Sí, igual que feia el amic de Bush amb el català. Però em costa molt, he de reconèixer-ho. Però no vaig a parlar-vos sobre la meua relació amb la nostra llengua, ni si deuria utilitzar-la més del que lútilitze, ja vos ho dic jo, sí, deuria utilitzar-la a tot hora. Però no, ací hem vingut a parlar sobre com el fet déscriure en un llibret de falla m´ha ajudat a conèixer un poc millor el valencià i sobretot a donar-li la importància que reialment té. Recorde que quan anava al col· legi i després a línstitut, l’assignatura de valencià era una més, sense res déspecial. Una

LLIBRET 2017

assignatura que recorde com senzilla dáprovar, la meua relació amb els números era prou més complicada. Evidentment dáquells anys, queda alguna coseta d’aquelles hores en les que el professor intentava que recordarem. Impossible oblidar el principi de “Gràcies per la propina” de Ferran Torrent encara que fa més de 15 anys que ho vaig llegir per primera vegada. Com també és impossible oblidar alguns versos del mestre Estellés, sobretot aquell de “no hi havia a València dos amants com nosaltres” que anys després déscriure’ls va recitar lÓvidi amb el so dúna albà de fons. Però més enllà de alguns records i dálguns llibres recomanats pel professor de torn poca cosa més. Imagine que lóbjectiu principal de lássignatura de valencià als col·legis a més de fer que els xiquets coneguen un poc la història de la llengua pròpia i recorden per a sempre autors com Joanot Martorell o Ausias March, és fer que tots sàpiguen escriure dúna manera correcta i amb una ortografia perfecta. I ara es quan vos contaré un xicotet secret, jo personalment he aprés més ortografia escrivint articles per al llibret de la falla que quan anava al col·legi. Podem dir que els llibrets de falla són fonamentals per a mantindre viva la història dúna comissió. Podem dir que és un meravellós àlbum

de records. Que el podem (i deguem) utilitzar per a estar al dia de totes les activitats. Inclòs últimament són una font inesgotable on podem descobrir la història del poble valencià. Però si hi ha algo que mágradaria destacar per damunt de tot és que els llibrets servisquen per fer que la gent llisca en valencià. Les úniques línies que llegia en valencià, en la meua època déstudiant, eren les dels llibres que els professor móbligaven a llegir i els llibrets que arribaven a les meues mans durant els primers dies de febrer. No només llegia els de la meua falla, sinó tots el que pogueren caure a les meues mans, que no són pocs. Per suposat que aquests llibrets fallers estaven escrits a la nostra llengua i sense adonar-me em servien per, durant el mesos de febrer, març i abril, llegir més en valencià que en la meua llengua materna. Després i sense saber molt be perquè vaig decidir ficar-me de cap al llibret de la nostra comissió i en una època en la qual els professors ja no móbligaven a llegir en valencià o simplement vaig deixar de ser estudiant, les hores que dedicava al llibret eren les úniques en les que llegia i fins i tot escrivia en la nostra llengua. Cosa que fins ara mai havia fet. Ací és on volia arribar des dún principi. Gràcies al

2017 75 LLIBRET

llibret de falla escric de quan en quan en valencià. I a més mésforce per fer-ho dúna manera correcta (i si no per a això tinc fins 4 correctors darrere meua). Segons diu Malcolm Gladwel al seu llibre “Los fuera de serie. La historia del éxito” per a poder ser un expert en alguna especialitat s´ha de practicar com a mínim durant 10.000 hores. No tinc la mínima idea de les hores que he dedicat a escriure al llibret i vos assegure que no soc cap expert, però sí que vos puc dir que el meu valencià té moltes menys faltes ortogràfiques des de que ho faig, i segurament això servisca per a defendre la teoria, discutida per molts experts, de Gladwel. El que vull dir amb aquesta última afirmació, és que el fet de participar i escriure en un llibret de falla i tindre cura per a que el llenguatge siga el més correcte possible, ajuda a que les persones que ho fan tinguen molta més fluïdesa a l´hora déxpressar-se de manera escrita a la nostra llengua. És indiscutible el valor que té el llibret de falla dins del món faller (encara que deuria tindre moltíssim més) per la seua importància històrica dins de les comissions principalment,

LLIBRET 2017

però tenim que ser capaços de fer vore la gran tasca que desenvolupa per mantindre viu i en evolució constant el valencià. Si fem una ullada a alguns dels primers llibrets de finals del segle XIX i després llegim algun article dels molts exemplars que es publicaren al 2016 podem observar lévolució de la nostra llengua. Els llibrets són un clar exemple de com hem canviat a l´hora déscriure, paraules que amb el pas dels anys han evolucionat, han perdut o incorporat lletres o fins i tots expressions que han desaparegut i dáltres que han nascut en els últims anys. I tot això podem vore-ho reflectit als llibrets de falla. Aquestes publicacions falleres també han evolucionat estèticament i els dissenys cada vegada són més atractius a la vista. Han passat de contindre només una xicoteta “relació del que conté la falla” a ser vertaderes enciclopèdies expertes en diferents temes fallers i no fallers, però des dels seus primers dies i des dáquells llunyans anys en els que mestres com Bernat i Baldoví plasmaren icòniques obres a les seues fulles fins a hui en dia, tots tenen com a punt comú el valencià. És per això que deguem continuar escrivint, col·laborant o simplement

llegint els llibrets de les nostres comissions. D´aquesta manera estarem ajudant a que el nostre idioma seguisca viu perquè només així continuarà present al nostre dia a dia. Entre tots hem de col·laborar per a què els nostres llibrets i sobretot la nostra llengua pròpia cada vegada tinga més importància dins de tots els àmbits. Entre tots hem de fer possible que el valencià siga vertaderament la llengua dels valencians i no un segon idioma que molts dels nostres xiquets tenen que aprendre i parlar per obligació als col·legis. Deguem llegir els llibrets de falla que tinguem a mà, hem de col·laborar al llibret de la nostra falla i sobretot donar la importància real que els llibrets tenen perquè hem de llegir en valencià, escriure en valencià i sobretot defendre el valencià. I això vos ho diu un castellanoparlant.

2017 77 LLIBRET

Una falla en el Sahara CARLOS CAMPILLO I CUARTERO

El 28 de març de 1939 i pocs dies abans de finalitzar la Guerra Civil, ixen des del port d’Alacant dos vaixells en direcció a Oràn, al nordest d’Argelia, carregats de republicans valencians com a única alternativa a la mort que el negre futur els tenia preparats si es mantenien a la seua terra. El viatge que tant l’Àfrica Trader com el Stanbrook, van fer, només durà 48 h, unes hores que la majoria de passatgers veien com necessàries per a poder tindre una mínima esperança. Alguns dels espanyols que arribaren a aquella terra fins aleshores desconeguda per a molts, descrivien d’aquesta manera els primers dies viscuts en terres africanes: “La travessia ha sigut un malson: homes, dones i xiquets amuntegats durant dies a la intempèrie en les cobertes del vaixell insalubres i infectades de rates. La travessia durà no més de 48 hores, però les autoritats franceses (al control d’Oràn) tarden mes i mig a autoritzar el desembarcament. Les condicions a bord es deterioren de dia en dia: falta el menjar, s’estenen les malalties, no hi ha assistència mèdica.

LLIBRET 2017

Però ningú es queixa, s’han alliberat de les arpes del franquisme” Una vegada les autoritats gales van donar permís per a poder evacuar els vaixells el destí dels milers de persones va ser molt diferent. Molts d’aquells valencians acabaren al camp de concentració de Bouarfa, en el desert del Marroc. Allí van ser obligats a treballar de sol a sol en règim de semi-esclavitud en la construcció del faraònic projecte del ferrocarril Transaharià per part de les autoritats col·laboracionistes franceses, la finalitat de les quals era la d’unir les colònies subsaharianes amb la costa mediterrània del nord d’Àfrica mitjançant una estesa ferroviària, travessant el Sàhara, superior als 2.000 km. Amb açò es pretenia alimentar de matèries primeres, especialment carbó i ferro, a la metròpoli –amb destinació final a Alemanya o els seus interessos– evitant la seua exportació per l’Atlàntic per a esquivar així la possibilitat de ser interceptats pel bloqueig aliat.

Per a la seua construcció es va recórrer a la mobilització massiva de mà d’obra, que no era una altra que refugiats de diverses nacionalitats, entre ells republicans espanyols en el Nord d’Àfrica, obligats a treballar en l’estesa ferroviària en unes condicions extremes, suportant temperatures superiors als 50 °C en hores de treball, una alimentació desequilibrada i insuficient i amb greus manques de subministrament d’aigua; sense oblidar una discipli-

na laboral fèrria, més castrense que una altra cosa, per la qual cosa els càstigs estaven a l’ordre del dia. El projecte va quedar completament paralitzat després del desembarcament aliat en el nord d’Àfrica al novembre de 1942. Un d’aquells valencians que patiren de manera sobrenatural aquells dies va ser el periodista Eduard Buil, qui descrivia a la revista Pensat i Fet l’any 1970 la vida en aquell camp de treball

2017 79 LLIBRET

com denominaven els francesos a aquells, clarament, camps de concentració: “Bou-Arfa és el nom d’un aduar perdut en l’extrem sud del Marroc. La zona és desèrtica i correspon als contraforts del Sàhara. ‘Haimas’ de nòmades s’escalonen per les faldes de la muntanya. Les construccions estan fetes de fang, de sorra i de bonyiga de camell, tot eixugat per la força del sol. Al fons, en una vall, hi ha una mina de manganés. L’aigua és escassa. L’única vegetació és l’espart. A aquest lloc de desolació vàrem ésser portats en 1940 alguns centenars d’espanyols per a fer-nos construir una línia de ferrocarril que interessava a França, aleshores potència protectora”

LLIBRET 2017

Entre aquells homes que treballaven baix fortes mides de repressió també es trobava Josep Castanyer Fons, president, fins que va marxar de València, del Partit Valencianista d’Esquerra. Josep junt amb un nombrós grup d’homes va decidir celebrar les Falles el mes de març del 1941, allí enmig d’un tros de terra que era el més paregut a un infern. Aquest fet ens serveix de clar exemple del que significaven les festes falleres per als valencians d’esquerra abans de l’arribada de la Guerra Civil. El que va succeir després és una altra història que un altre dia analitzarem, però el que ens importa ara és el fet de com van celebrar la nit de Sant Josep al mig del Sàhara rodejats de gendarmes francesos. Si donem una ullada a l’article que Buil va publicar a la revista abans mencionada en 1970, dies després de tornar a sa casa, podem fernos una idea de com van viure aquella nit del 19 de març. “Hi ha cosa més trista que un valencià lluny de la terra eixe dia?” Es preguntava Eduard. També conta com el fet de parlar i recordar les últimes falles viscudes a València

el feia oblidar per un moment el calvari que durant 2 anys estava vivint. També recorda, encara que no exactament, qui va ser la persona que va tindre la idea, com arreplegaren caixes i les amuntonaren intentar fer forma de ninot per a poder cremar una xicoteta falla que els apropara el màxim possible a la seua terra que van haver d’abandonar per poder continuar amb vida. “Hi havia un silenci religiós. Tots estàvem emocionats. Els que no eren valencians també estaven emocionats (…) homes aguerrits que havien vist passar la mort moltes vegades de prop, tenien llàgrimes a les galtes”. Conta l’escriptor que allí enmig de la nit alguns començaren a cantar les cançons pròpies de les festes falleres i uns altres recitaven versos d’alguns llibrets que havien ajudat a escriure anys abans i que se sabien de memòria. Fins i tot conta com el sabor dels bunyols podien sentir-ho dins d’una boca que reialment només

assaboria un tros de pa i un café al llarg de molts dies: “en el subconscient brollava per la nostra pell com alguna cosa que es podia escoltar i tocar i sentir” Per molts esforços que fem és impossible que imaginem com van viure la nit de més activitat a la nostra terra, aquells homes que fugiren d’ella per obligació feia ja més de 2 anys. Però el que sí que sabem gràcies a l’article que es va publicar 30 anys després, és que els valencians encara que estem molt lluny de la nostra ciutat i la situació no siga la millor per a celebrar res mai oblidem les festes falleres i fem tot el necessari per a estar el més prop possible de la terreta i és que com escrivia el mateix Eduard: “havíem sentit el cor inflamat una nit de Sant Josep en les soledats del desert del Sàhara” igual que tots els fallers ho sentim allà on estiguem a les 12 de la nit del 19 de març.

2017 81 LLIBRET

Com a casa en cap lloc shamira rubert i mas

Estem acostumats a llegir articles a llibrets, revistes i periòdics digitals, de tot allò el que envolta a les Falles. Llegim sobre les Falles en general i més concretament sobre la falla com a monument artístic, llegim sobre actes, pólvora, bandes de música, indumentària, inclòs sobre llibrets. Però poques vegades trobem articles relacionats amb els casals. Eixe lloc fonamental per als fallers. El principi de tot. Si, el principi de tot. I dic açò perquè és el lloc on es forja tot el que te a vore amb les Falles. On es fa un pressupost en una reunió directiva i s’aprova posteriorment en una general del que seran les falles del pròxim any. On es tria d’entre alguns esbossos la falla infantil de l’exercici en curs. On es firmen els contractes amb els artistes fallers. El casal és el lloc on es crea l’amistat, on les converses poden durar hores i hores. És el lloc on acollim a amics i veïns, on convidem a la gent a conèixer la nostra festa. És el punt de partida de qualsevol passacarrer i el punt d’encontre amb els fallers que consideres que són part de la teua família. On passes hores davant d’un ordinador per a traure endavant un llibret, on passes hores cobrant loteria i quotes, o omplint les neveres del casal. El lloc on es preparen els jocs per als LLIBRET 2017

més menuts, la xocolata del berenar i els entrepans per a després de les presentacions. Un lloc on es practica el brainstorming, ja siga per a decidir la disfressa que portarem a la cavalcada o per a preparar la pròxima gala sorpresa de festejos. Al casal es madura i es porta a terme la idea de la presentació. Els assajos de balls, de veus en off, de presentadors i de mantenidors. Es talla el suro, es modela, es pinta, el casal es converteix en un taller. Es prova i es decideix la música fins trobar la definitiva. S’escriu l’obertura, i es passen nervis. I és per açò i per moltes coses més per les que dic que el casal és el principi de tot. El lloc on naix la creació, on s’inverteixen moltes hores que dediquem a que totes les coses abans nombrades siguen un fet, a que la comissió complisca els seus objectius, on es treballa conjuntament, per a mi el casal, és la base de tot, un lloc on puc sentir-me com a casa. I dic que puc sentir-me com a casa perquè al casal he viscut tot tipus de situacions més enllà de la feina i el treball. He vist riure, plorar d’emoció, he vist aniversaris, tot tipus de celebracions. He vist fallers llevar-se la faixa només entrar del passacarrer i falleres arrancar-se el monyos de manera literal. He vist corbates

deslligades i peus eixint de tacons per a ser ficats en gel. He vist discussions sense sentit, gastar bromes, moltes. He sigut víctima d’eixes bromes, probablement tots ho hem sigut en algun moment. He vist novetats, complicitat, disfressar-se amb qualsevol cosa. He vist perdre la vergonya i arrancar-se a ballar o cantar qualsevol estil, tocar una guitarra de cartró-pedra, he vist moltes caigudes. Al casal he pogut riure fins cansar-me, m’he menjat una paella en totes les franges horàries que té el dia i sobretot he vist dormir. He vist dormir entre cartrons, entre dos cadires, en una sola cadira, tapats amb l’estendard, damunt d’un inflable, damunt la taula de l’oficina, a la gespa, dins d’una caixa de cartró, recolzats a la barra i sobre una baralla de cartes en

acabar una partida de truc. I he vist despertar de moltes maneres, sobresaltats per un petard o per la banda de música, per les rialles dels demés o simplement per que ja s’havien recarregat les forces suficients com per a continuar. I totes aquestes coses només les fa un quan es sent com a casa, quan es capaç de vore que els que l’envolten són la seua família i que amb ells no hi ha vergonya que valga, que eres conscient de que vas a treballar a gust, anant pel mateix camí i amb un objectiu en comú. Que el casal és on te’n adones que al igual que festa hi ha molta feina darrere de la setmana fallera, amb el casal es fa falla. És per això que el casal és l’epicentre d’una comissió, la seua casa i és que com diu el títol: com a casa en cap lloc.

2017 83 LLIBRET

20 anys de pilota i falles VICENT LUCENA I ALBA

Motivat per les paraules d’un professor que vaig tindre l’últim any de carrera a la universitat he decidit llançar-me a omplir unes pàgines d’aquest llibret en honor a la pilota, l’esport dels valencians per excel·lència. Aquest “defensor de l’autòcton” va fer que en mi sorgia el record de temps passats on jo formava una minúscula part d’aquest extens món que és el de la pilota valenciana. Aquesta nostàlgia que va créixer dins de mi havia de traure-la per algun lloc, i ja que formava part de la delegació de llibret, ho vaig tindre clar: “M’agradaria escriure un article sobre la pilota valenciana en el món de les Falles”- li vaig dir al meu professor en acabar una de les seues lliçons. Des del primer moment ell també es va il·lusionar amb la idea, i em va parlar del campionat de pilota valenciana que organitzava la Junta Central Fallera, i del paper que va tindre aquest campionat en la promoció de l’esport de la pilota. A més, em va dir amb qui podia parlar per a l’elaboració d’aquest article, amics seus de la federació de pilota valenciana als que prèviament havia informat de la idea que rondava el meu cap.

LLIBRET 2017

Qui m’havia de dir a mi, que d’aquell pensament que va sorgir durant una classe de didàctica dels jocs i les activitats esportives, podria arribar a reunir-me en la vesprada d’ahir amb el senyor Juan Contreras (Vicepresident de la Federació de Pilota Valenciana en l’àrea de Falles i València capital, i membre de la delegació d’esports de la JCF), persona encarregada de dirigir aquest campionat des dels seus inicis. La primera pregunta que faria a “l’alma mater” d’aquesta competició estava clara. Havia de preguntar-li al senyor Contreras com va sorgir aquesta idea de realitzar un campionat entre falles de pilota valenciana. Va ser en aquest moment quan el nostre col·laborador començà a contar l’anècdota de com un dinar va acabar donant peu al “1er Campeonat Faller de Pilota Valenciana de Junta Central Fallera”. “Josep Giralt, vicepresident en aquells temps de JCF, defensava que s’havia de fomentar el joc de la pilota valenciana, i va ser tant el seu interés que es va posar en contacte amb periodistes especialitzats en el món de la pilota com Alberto Soldado i Aureli Lopez, així com en diferents jugadors professionals de l’època, per plantejar-los la idea i pensar com podien portar-la a terme.”

I així va ser, ens conta Contreras, com va sorgir la modalitat del Joc al Carrer, una modalitat “fallera” creada explícitament per a aquest campionat, una modalitat intermèdia entre escala i corda i raspall, ja que molts dels seus participants són “neòfits de la pilota quan comencen”, i les altres modalitats són una mica més complexes. “Una vegada formulada la idea, i establida la modalitat de joc”- prossegueix el senyor Contreras- “feia falta buscar, com per qualsevol competició que es digne, un patrocinador. Així que Alberto Soldado fou a buscar a José Luís López, propietari d’un dels mecenes actuals de la pilota valenciana a tots els nivells, i el principal i únic valedor de la competició fallera hui en dia, Dispe-Atalaya, qui no sòls va accedir immediatament, sinó que va proposar que la persona encarregada d’estructurar i portar endavant el campionat fos un servidor. Des d’aquell moment Distribuciones Atalaya ha proporcionat a tots els equips

2017 85 LLIBRET

que han passat per aquesta competició al llarg dels anys camisetes, pantalons, faixes i pilotes, així com ha recalat en mi la funció d’organitzar any darrere any aquest campionat.” Cal mencionar també, que com la Junta Central Fallera depenia de l’Ajuntament de València, aquest mai va posar cap impediment en la creació d’aquest campionat, sinó més bé al contrari, tot foren facilitats. Durant els 12 primers anys que es va celebrar aquesta competició, eren un total de 16 els carrers que l’Ajuntament tallava cada diumenge per a la celebració de les partides corresponents a cada jornada, fins que va ser traslladada al Trinquet de Pelayo, i a diversos trinquets de la “contornà” com Vilamarxant, Llíria, Sueca, Museros... durant l’entrevista, el senyor Contreras ens deixà entreveure que l’actual govern pensa proposar que aquest campionat torne al seu lloc d’origen, el carrer. Continua la conversa amb el nostre col·laborador i ens centrem ara en el mateix campionat en si, el primer del qual va estar compost per 16 equips, i que en dos anys va arribar a duplicar la seua quota d’inscripcions. Tal va ser la magnitud d’aquest fet, que el campionat es

LLIBRET 2017

va haver d’estructurar en diferents categories, des de tercera fins a divisió d’honor, passant per segona i primera. A més, tan sols un any després de la creació d’aquest, es va crear el corresponent campionat per als integrants de les comissions infantils, que jugarien des d’aquell moment i fins a l’actualitat a la modalitat del raspall.

nor i/o primera, amb pilota de vaqueta), i que gràcies a l’alt nivell aconseguit per arribar fins a la final, ja es juga amb ferida, dau i deixant la pilota córrer per l’escala. A més, un aspecte particular que destaca el nostre convidat, és que el participant d’ambdós equips que juguen la final, van vestits amb els tradicionals saragüells valencians.

L’estructura d’aquest campionat està basada en el format de lliga, amb ascensos i descensos, i amb l’objectiu d’arribar a les categories de primera i divisió d’honor per poder competir amb les normes d’escala i corda, i amb pilota de vaqueta, ja que en les divisions inferiors es juga amb la pilota de badana, més lleugera i que per principiants fa menys mal. Tanmateix es va crear el trofeu Fallera Major de València, un torneig on participen els quatre millors equips de cada categoria que segueix el format d’eliminatòries, on cada equip intentarà arribar a l’apreciada final de Pelayo que començarà amb la Fallera Major de València realitzant la treta d’honor, i finalitzarà amb aquesta mateixa entregant l’estendard de campió a la falla que aconseguisca el triomf. També cal mencionar que aquesta final es juga a la modalitat d’escala i corda (i si els equips són de divisió d’ho-

Per anar posant punt final a la nostra conversa, preguntem al senyor Contreras pel que ell pensa que ha suposat per al món de la pilota i de les Falles, la creació d’aquest campionat. Primer en referència al món de la pilota, el nostre convidat ens diu que és una bona manera d’iniciar-se en la pràctica d’aquest esport autòcton, i sobretot el fet de veure com els més menuts, i no tan menuts, es dediquen en cos i ànima a aquest campionat, a ell l’ompli d’orgull. “Veus tan alt nivell de compromís en molts d’aquests xiquets que s’inicien en la pilota que penses en si el dia de demà no podran ser ells autèntiques figures d’aquest món”- ens comenta Juan. La veritat que de segur molts dels xiquets que s’inicien en aquest campionat s’hauran apuntat a alguna escola de pilota valenciana, i no serà la primera vegada que un d’ells arriba a ser professional, seguint els exemples que ens

diu Contreras d’Herrera, Nacho o Roberto de Beniparrell. Respecte a l’impacte d’aquest campionat en el món faller, Juan Contreras destaca sobretot la famosa “germanor fallera” que es crea diumenge sí, i diumenge també, al voltant dels trinquets de la Comunitat on juguen les partides corresponents a cada jornada. “Perquè et faces una idea – diu el senyor Contreras- són 3 les partides que es juguen cada diumenge en cada trinquet, i el fet de veure com després de les partides tots volen esmorzar junts, a mi em plena de satisfacció, perquè eixe és l’autèntic esperit de la pilota i de les falles.” Amb aquest any són vint les edicions d’aquest campionat que porta a l’esquena Juan Contreras, i el ritme no para. Enguany són 41 els equips inscrits en aquest campionat, pertanyents a 29 comissions del cap i casal. 616 jugadors, dels quals s’ha de separar 34 equips majors i 7 infantils, que lluitaran per emportar-se al casal l’estendard de campions, però sobretot perquè aquest joc tan popular es continue practicant als carrers de València.

2017 87 LLIBRET

Una il.lusió feta realitat VICTOR PRIMO I CENTENO

La veritat que és no sé quan va començar realment, la il·lusió d’arribar a ser president de la Falla Parc Sant Roc. Quan eres infantil, solament penses en gaudir i passar-t’ho bé. Pense que va ser en el moment de passar a la comissió major quan va començar, sense saber realment el que estava passant, a créixer una il·lusió en el meu interior. Il·lusió que, sense voler, ha anat augmentant any rere any, i la qual mai pensava que arribaria a complir-se. En els meus tres primers anys en la comissió major, vaig passar de subdelegat d’esports, a subdelegat de festejos, passant per subdelegat de joventut. Tres anys amb diferents càrrecs que no tenien molt de pes en la falla, els quals vaig passar fent res o menys per ella, ja que no eren càrrecs que t’implicaren molt. Va ser l’any 2004, quan el president aleshores, José Hernández (el GAT), va decidir apostar una mica més fort per la joventut, i em va ficar de ple en la falla donant-me el càrrec de vicepresident. Aquest càrrec comporta més treball i més responsabilitat. Això sí que era ja tot un repte i volia poder estar a l’altura. Comences a baixar més a la falla durant tot

LLIBRET 2017

l’any, reunions, visites als artistes, la setmana de bous, fer decorat per a les presentacions… Coses que abans no feies, i de les quals gaudeixes molt realitzant-les. Vas agafant experiència i veus com la resta de fallers ja no et miren com un xiquet. Veuen com t’impliques per la falla, molt de treball i sacrifici, i et sents valorat i respectat. El mateix respecte que tens tu per tots aquests fallers que des de xiquet has vist milers de vegades treballar i lluitar per la falla, la gent veterana de la qual has aprés molt. Sense adonar-te t’has convertit en un més d’ells. Evidentment i a causa de la joventut, a més de treballar, moltes vegades se’ns n’anava de les mans (muntanya de cadires, petards dins del casal...), però tots hem sigut joves no? Amb el pas dels anys vas madurant, i no veus bé moltes coses que tu feies anys anteriors. Si veus algun faller tractant de manera inadequada qualsevol material dins del casal, brega que li cau, sense dubtar-ho. És quan veritablement penses que t’has fet major. Molt en el teu interior et penedeixes, em cague en tot, si açò fa uns anys ho estava fent jo, o pitjor.

Per tot açò, m’atreviria a dir, que el 2004 va marcar un abans i un després en la meua vida com a faller. Una vicepresidència que duraria fins a l’any passat. Tretze anys al peu del canó. Ha hagut de ser en el transcurs d’aquests tretze anys, on ha nascut la vertadera il·lusió de donar un pas més. Un pas que solament significa més responsabilitat, ja que el treball serà el mateix que he realitzat amb la resta de presidents al llarg dels anys. Perquè el treball, personalment, sempre ha sigut pensant en la falla, desitjant que any rere any que aquesta humil comissió cresquera una miqueta mes.

Molts anys pensant si em presentava. Molta gent animant-me a fer-ho. Posava en una balança els pros i els contres, i sempre guanyaven els contres. Per això estic molt orgullós que per fi en les falles 2016-1017 decidira fer el pas. Gràcies a tots els fallers, per donar-me un vot de confiança, i deixar que la meua il·lusió d’aquests últims anys s’haja convertit en realitat.

2017 89 LLIBRET

Canvi de segle Canvi de quota VICTOR PRIMO I CENTENO

Corria l’any 2000, canvi de segle, i com no seria distint, en la Falla Parc Sant Roc també seria un any de canvis. En aquell moment, la nostra comissió travessava una de les seues pitjors èpoques, on el nombre de fallers que la componien, era prou escàs. Era una comissió molt xicoteta (però valenta), on els monuments no eren gran cosa, es respirava un ambient molt familiar, i on la festa predominava per damunt de tota la resta. Els premis a penes ens importaven, ja que el nostre nivell econòmic no ens donava per a més. Els banderins eren només això, banderins, només volíem treballar i treballar, esperant que un dia la falla cresquera per a poder fer un gran salt de qualitat. Però açò és una altra història, ara, he de centrarme en el gran canvi que va haver-hi, que és allò que m’havia proposat explicar-vos. Eixe any, uns pocs fallers, entre els quals em trobava, féiem el salt de la comissió infantil a la comissió major. Un bot que esperàvem amb il·lusió, ens féiem majors i el nostre lloc ja no LLIBRET 2017

estava amb els infantils, volíem ser i fer el que feien els majors. Imagine que en una altra època de la falla, hi hauria més gent de la nostra edat, però en eixos temps que corrien no hi havia. Érem 5 adolescents, en un punt intermedi entre els xiquets, i les persones de més de trenta anys. Estàvem en terra de ningú, érem majors per a estar amb els infantils, i al mateix temps, no teníem edat per a fer i tindre els privilegis que tenien la resta de la comissió major. Quan parle de privilegis em referisc, clar està, que no podíem tirar masclets, i com no, no podíem beure alcohol. Alcohol, típic problema, que a hores d’ara continua generant discussions. Era per aquestes raons, que no véiem normal, que haguérem de pagar la mateixa quota que la resta de la comissió major. I clar teníem, que tampoc era just que pagàrem el mateix que un infantil. Volíem buscar una solució. A tot açò, arriben les primeres reunions de l’exercici 2000- 2001, el nostre XXV aniversari. Al seu torn, com acabàvem de deixar de pertànyer a la comissió infantil, eren les nostres primeres reunions de la falla. Les primeres

amb veu i vot, clar està, perquè a algunes més hauríem assistit segur, bé jugant i donant per sac en el casal a ritme d’un Shhhhh!!!!, generalitzat perquè no armarem escàndol, o bé dormint en un carro de cara a la paret mentre els nostres pares assistien a elles (no és el meu cas). La reunió avança el seu curs fins que arribem al punt de precs i preguntes. Era el nostre torn. Torn per a explicar la nostra opinió respecte a això de les quotes, i intentar fer-nos forts per a intentar convéncer a la resta de fallers, perquè entre tots buscàrem una solució que satisfera a ambdues parts. Ací ens veies Carlos Campillo, Julio Sánchez, Josep Antoni Romeu, Vicente Primo i a un servidor, amb més vergonya que una altra cosa, dirigint-nos a la resta dels assistents i argumentant el nostre desacord davant de tal atropellament contra les nostres butxaques (o les dels nostres pares).

Davant la negativa per part de la comissió, contraataquem amb l’amenaça de no apuntar-nos a la falla, o de canviar-nos a una altra on pagàrem menys (amenaça poc creïble, ja que era impensable per a nosaltres abandonar la falla on havíem crescut i que tant volíem). El millor és que tal amenaça no va ser presa de broma, i no recorde si en eixa mateixa reunió, o en una altra posterior arribà el “gran canvi”. La gent recapacità, i considerà que el més normal és que es creara una “quota de joventut” justa. Quota a què pertanyeríem nosaltres 5 i la resta d’infantils que feren el bot en anys posteriors. No sé si va ser per pena, per lògica o perquè la majoria de matrimonis sabien que els següents a fer el bot serien els seus propis fills, i veien amb bons ulls, que arribat el moment, s’aprofitaren també d’unes quotes més barates i assequibles per a ells. La falla ha anat augmentant en nombre de fallers, i gràcies a la seua creació, sobretot en joventut, una joventut implicada i treballadora, que lluita dia a dia per portar el nom de la Falla Parc Sant Roc al més alt. Així va ser com s’adaptà la quota de joventut i estic segur que va ser un gran encert. Per tot açò, em sent molt orgullós d’haver format part d’eixe grup de jóvens, que va aconseguir canviar les coses en les falles del 2000-2001, fins al dia de hui. 2017 91 LLIBRET

Un dia qualsevol, per exemple, el dia del tancament del llibret CARLOS CAMPILLO I CUARTERO

El dia del tancament del llibret normalment sol ser a 4-5 dies de la entrega al jurat, en els millors dels casos, però jo he arribat a tancar-lo el mateix matí del dia límit per a entrar en concurs. El dia comença a les 7:15 del matí i el primer que veus és una llum que ix del mòbil, i que quan l’agafes està bullint com una tetera a les 16:55 en Buckingham Palace. Eixe recalfament possiblement és degut a les 247 notificacions que tens. 35 whatsapps de la impremta, 12 dels altres delegats de llibret, 194 en el grup #Llibret, i fins i tot 27 suggerències del corrector per a alguna paraula que consultares anit a última hora. Quan dic última hora vull dir a les 3 del matí que és l’hora en què normalment et gites l’última setmana abans de finalitzar el llibret.

que estaves de cara a ell un article per a completar

El primer que fas aquest dia és pixar, com cada dia, no vos enganyeu i és que les necessitats fisiològiques no entenen de dates. El segon que fas és arribar a la cuina per a preparar-te un café, quan en passar pel menjador t’adones que l’ordinador encara està apagant-se i és quan entens que reialment han passat 35 minuts des de l’última vegada

casa i per descomptat les 34 fotos que has d’es-

LLIBRET 2017

el llibret. Mentre t’acabes el quart café en només 10 minuts, perquè saps que el teu cos necessita energia extra, un soroll ix del teu telèfon amb uns decibels al

llibret que vos recorde que s’ha de tancar a la ves-

important no són els articles que es publiquen, el

prada. Possiblement has estat 4 mesos pegant-li

disseny de l’interior ni molt menys la qualitat dels

voltes a la maquetació, a la portada, a com s’han

escrits, el més important és que no s’oblide cap

d’estructurar els articles però a tu t’ha vingut la ins-

nom en els llistats i que isca el 100% de la comissió

al llarg del dia al voltant de 800, vos ho dic jo.

piració a només 12 hores de la impressió. Evident-

en les fotos, o això és almenys el que pensen la

Quan estàs eixint per la porta després del 6é café,

ment aquesta nova idea la trasllades a la resta de

resta de fallers. A poc a poc va passant el dia i per

delegats però el més sorprenent és que de segui-

fi arriba l’hora de dinar, l’hora en què la gent es pot

da algú et contesta “me pareix ok, a més jo havia

relaxar i veure la televisió, però per a un delegat

pensat que el color de la portada siga roig!” Què

de llibret el dia del tancament d’aquest res d’això

anaves a dir-ho una vegada tinguérem impreses les

és possible. Aquest dia et toca dinar de peu en la

300 còpies?

cuina, de cara l’ordinador i ordenant les carpetes

nivell d’un concert de AC/DC. Primer whatsapp del dia: “Recorda de manar al correu el llistat de Directiva Major perquè el puga revisar”. Missatges que continguen la paraula “Recorda” poden arribar-te

et ve al cap que has d’agarrar el portàtil, 3 USB, les 5 llibretes on estàs escrivint el llibret d’enguany, el paquet i mig de folis que tens repartits per tota la canejar al llarg del dia. Ara si, ja pot començar la teua jornada laboral i és que per moltes voltes que li dónes mai et donaran el dia lliure en el treball, si

Vas treballant entre una quantitat inimaginable de correus, de fotos sobre la portada, fotos de gent

que tens a l’ordinador dins de la carpeta mare que es diu “Llibret”

que no saps ni qui són i noms de fallers que no co-

El tema de les carpetes en l’ordinador d’un delegat

d’un truc de màgia, només ficar el cul en el seient

neixes però que has d’incorporar a la llista de cort

de llibret és un món totalment verge per a explorar.

comencen a brotar-te idees noves per al llibret. Un

d’honor. I és que per a un delegat de llibert el més

Vos dic que si Bill Gates vera la quantitat de carpe-

ells saberen... Puges al cotxe i com si es tractara

2017 93 LLIBRET

tes i subcarpetes que sóc capaç de tindre i arribar a tindre-les obertes i controlar els documents de manera aleatòria, em regalava la meitat de les accions de Microsoft. Si qualsevol informàtic em vera com traspasse documents de la carpeta Llibret17 a Llibret17Def i li afig les fotos que tinc en la subcarpeta Fotos que està dins de Llibret17, FotosDef en centèsimes de segons el seu cervell explosionava, si veguera com de ràpid aquests documents i fotos desapareixen de les carpetes on suposadament les havia ficat em pegaria dues hòsties, això també és veritat. Però al que anem, com déiem aquest dia et toca dinar de cara l’ordinador, això si arribes a dinar i és que la nit anterior t’has deixat per finalitzar els articles estrela del llibret pensant que al migdia de hui l’acabaries, com si els 40 minuts que tens per a dinar es multiplicaren per 400. Encara així encens l’ordinador però realment no arribes a obrir ni el document sinó que comences a revisar les fotos dels actes. Així acabes l’hora de dinar sense haver escrit una mísera paraula. La vesprada continua amb la dinàmica del matí, més missatges, més correus i més presses per part de la impremta perquè li maneu tots els textos.

LLIBRET 2017

Una vegada acaba la teua jornada laboral és quan comença la vertadera botxeria del dia. Al voltant de les 20:00 h arribes a la impremta per a, en teoria, donar l’última ullada i donar el OK perquè es comence a imprimir el llibret. Dic en teoria perquè en arribar a la impremta de les bosses de cadascú dels delegats de llibret apareix un ordinador portàtil i en cadascun d’ells es connecten 4 USB i comencen a passar-se documents d’un a altre d’una manera quasi miraculosa. Per fi li donem tots els documents al responsable de maquetar el llibret i arriba el moment en què els delegats de llibrets deixen de ser-ho i passen a convertir-se en experts en disseny. No vos exagere si vos dic que he arribat a estar 1 hora retocant la grandària d’una foto que realment no tenia significat extrem dins del llibret, però ací no continua ningú fins que la idea que tens de manera abstracta en el teu cap es convertisca en realitat en la pantalla de l’ordinador. Una vegada teniu els textos i les imatges perfectament quadrades a les pàgines que voleu és el moment de tancar la portada. Vos puc dir que de la primera idea que parlàreu a la que finalment veu la llum, alguns anys no es pareix ni en el nom de la falla. Fica-li més color, fes més gran l’escut, ara lleva’l, eixe color de fons amb un poquet més d’inten-

sitat, la foto aclareix-la un poc més, fes més gran l’any, per favor... i quan porteu 5 hores retocant la portada imprimiu la prova i no agrada. Mai. I tornem a començar. Així fins que finalment la portada està totalment perfecta. Una portada que després de com s’ha creat, i després de veure-la durant dies, en el moment de tindre el primer llibret físicament a les mans és la pitjor que ha fet la teua falla. Vos jure que he arribat a viure aquesta sensació més de 3 i 4 vegades.

resta del món està a punt de desdejunar, la nit de

El més normal és que el dia del tancament del llibret finalitze en el moment en què ixes de la impremta, però dels molts anys que el porte fent-lo, mai ha sigut així. Ja es pot tindre la prova definitiva impresa i la confirmació que l’endemà a primera hora es fiquen les màquines en funcionament, que a la nit encara has d’acabar alguna coseta. Quan parle d’alguna coseta parle d’un reportatge d’unes 15 pàgines que donen sentit a part del llibret. Si la nit abans del dia de tancar el llibret et gites quan la

tomàticament es tanquen i és que una vegada el

tancar el llibret directament no et gites i si ho fas, és amb el cap damunt de l’ordinador, però abans de les 8 del matí, que és l’hora que la impremta vos ha dit que comença a imprimir tens que manar eixe mail amb el reportatge finalitzat. Finalitzat si, però corregit ja vos dic que no. Però d’això ningú se n’adonarà. Ningú es llegirà 15 pàgines seguides sense tindre opció de veure alguna foto on puga eixir ell. Una vegada manes el mail els teus ulls aullibret finalitzat, el teu cos necessita tornar a dormir les seues 8 hores, i veus impossible que sobrevisques dormint únicament 3 com has estat fent l’última setmana. Com esteu veient el dia de tancar el llibret és dur, igual que els dies anteriors però també vos dic que la sensació de tindre el primer exemplar a les teues mans val la pena, ho val.

2017 95 LLIBRET

Tinta blava MARTA LLUCH I VALERO

Aquesta comissió va començar a ser una part més de la meua vida l’any 2011, quan alguns amics decidirem apuntar-se a la Falla Parc Sant Roc amb la intenció de viure les falles des de dins. Amb molta il·lusió esperava Març del 2012, que seria quan viuria les meues primeres falles amb aquesta comissió. Però tot va arribar molt abans, concretament a l’Agost del 2011 en plena festa del nostre poble, quan vergonyosa i un poc nerviosa vaig arribar a la plaça on estava el cadafal i tots els fallers treballant a la barra. Quan em vaig donar conter, estava darrere de la barra amb tots els demés com si hagés format part tota la meua vida d’aquesta falla, com si no hagés estat absent els meus primers 15 anys; em sentia sanroquera de veres. I pense que tots els que han vingut deuen sentir-se com jo aquell dia, sentir centenars de braços oberts sense la necessitat de que siga així literalment, sinó que veus eixos braços oberts en les mirades i els somriures; és sentir que pertanys, que eres on ets, i això és el que fa gran a la meua falla. Ingènua de mi esperava el mes de Març sense saber que abans vindrien moltíssimes ocasions que gaudir amb la resta dels fallers: la proclamació, el mig any faller, la presentació, el sopar de Fallers d’Honor... El que no sabia tampoc era que, en el moment en el que el meu nom va ser escrit per pri-

LLIBRET 2017

mera vegada en la llista de fallers, em varen sembrar una llavor blava al meu cor que brotava més i més després de cada acte, de cada sopar i de cada vegada que passava per davant d’eixa porta situada en el barri Sant Roc i que tantes vegades havia mirat de manera desinteressada. Així que ja podeu imaginar el que va brotar eixe mes de Març que no pare de mencionar. Va brotar la primavera sencera i estic segura que ara la sang que recorre les meues venes és de color blau. Però realment no comences a sentir-te faller/a fins que entens que ser-ho no és sols fer acte de presència al casal la setmana fallera, és moltíssim més, és estar present quan es necessita, participar de qualsevol manera, ja siga col·locant les cadires el dia previ a la presentació, muntar la barra la setmana taurina, ajudar el dia de La Plantà o alguna cosa tan insignificant com posar la taula en un dinar qualsevol. Ser faller és saber que poden contar amb tu qualsevol dia de l’any i que hi ha gent que es dedica amb tot el cor a aquesta comissió: delegats de loteries, de quotes, de festejos, de casal, d’infantils, d’activitats artístiques, de presentació, de llibret. Delegats de llibret? Interessant... Aquesta manera de pensar em va conduir on sóc ara. Ja duia un temps pensant amb el llibret i que podia aportar alguna cosa, encara que segués en tema d’ortografia, per què no m’imaginava capaç de redactar articles, i

molt menys de construir un llibret amb tot el que comporta. També flipava pensant que tota aquesta feina se la encasquetaven només quatre persones i això ho feia encara més admirable. Així que va arribar un 20 de febrer del 2016, la nit de Fallers d’Honor, i entre algun que altre cubata em vaig dirigir a Jaume i li vaig dir que volia formar part de la delegació del llibret. On em clavava? Ni m’ho imaginava. En ple segle XXI, el primer contacte òbviament va ser incloure’m al grup de Whatsapp. Ara ja sí que sí, no em podia escapar, ja tenia en les meues conversacions recents un grup amb el nom de #Llibret17 i en un obrir i tancar d’ulls em trobava al casal després de sopar i Patri nomenant el meu nom com a nova incorporació en la delegació de llibret. Se’m posaren els pèls de punta. En un altre obrir i

tancar d’ulls estava on es crea la màgia: al taller del nostre artista. Una de les coses que caracteritzen a les falles és el color, però aquella estància era blanca com la neu i em va donar la sensació d’estar en un cel format per suro. Camara en mà, vàrem fotografiar aquells ninots que sense color ja eren bellesa pura. Un temps després estàvem al casal tancant el tema principal del llibret i la cosa començava a posar-se més seria. Reunir-se amb la gent, entrevistes per ací i per allà, nits al casal i també a casa i la carpeta de l’ordinador Llibret17 començava a omplir-se de documents. Jo ho he tingut difícil perquè em trobe a Elx estudiant i no he pogut participar tot el que m’hagués agradat, però sé que darrere de tota aquesta feina es troben els meus companys que ho han fet tot amb il·lusió i desinterès, col·locant aquests darrers mesos el llibret com a prioritat en les seues vides i també sé que vaig a seguir participant en aquest bonic treball que és elaborar el llibret per a la meua falla. No sabia on em clavava però ara ja ho sé ben bé. M’he col·locat en un dels treballs més bonics que té aquesta festa i l’any que ve seguirem derramant aquesta tinta blava que ens corre per les venes.

2017 97 LLIBRET

Arrels SHAMIRA RUBERT I MAS

Recavant informació per a una part d’aquest llibret vaig llegir en nombroses ocasions que la festa de les falles es transmet de generació en generació, de iaios fallers als seus nets, de pares també fallers als seus fills, i no vaig poder evitar pensar en eixa situació. Vinc d’una família totalment valenciana, però ningun d’ells fallers. Els meus pares ens van apuntar a falleres quan la meua germana i jo érem menudes només per el fet de que el meu germà, que ja estava en edat d’eixir sol amb els amics, s’havia apuntat com a faller a una comissió. La nostra participació a la falla no anava més enllà d’un berenar o alguna que altra despertà. Quan només tenia 1 anys em van vestir de fallera al mes de Març, sense pertànyer a cap comissió, però fins que el meu germà no va ser faller, res ens relacionava de manera directa amb les falles. I ací és on ve la meua reflexió, qui em va transmetre a mi la festa de les Falles? Clar està que ni els meus pares ni els meus iaios ho van fer. De segur que la resposta a la pregunta d’on venim i d’on hem arribat, la hem buscat tots alguna vegada. Potser sí tenia una influència familiar, ja que a ma casa sempre s’han tingut molt en conter les festes i tradicions valencianes malgrat no ser partícips. Però la meua inclusió real a la festa de les Falles

LLIBRET 2017

va arribar quan tenia uns 14 anys, l’edat de la qual parlava al dir que el meu germà estava en edat d’eixir amb els amics, bé, jo vaig fer el mateix, em vaig apuntar a la falla per compartir amb els amics i amigues la seua afició. Fins al moment d’aquesta festa coneixia poca cosa, que es plantaven falles, que s’entregaven uns premis, que es feia festa, es tiraven petards, havia vist alguna mascletà i cremar algun que altre monument. Poca cosa relacionada amb el que ara conec. La importància i el valor que li done a la festa i la tradició no tenen res a vore amb aquella afició que els meus amics coneixien en aquell moment. Al llarg dels anys que pertany a aquesta comissió me n’he adonat de la quantitat de feina que hi havia darrere d’aquell berenar o d’aquella simple despertà. Que la plantà dels monuments porta darrere un gran treball artesanal que he pogut vore de primera mà; que l’entrega de premis té a les seues esquenes la gran dedicació dels fallers i falleres a la festa de les Falles, i que la Cremà és el final però també el principi de tot, i que té un missatge molt més significatiu del que tenia fa 15 anys. Un missatge que hem de transmetre als menuts, perquè en ells està el futur de la festa, és important que no vegen sols que la cremà simbolitza que les

el teu trage de fallera, quan amb una peça de suro sense més imagines un ninot. En eixos moments te’n adones que les arrels falleres no tenen perquè ser necessàriament inculcades per la família de sang, que hi ha gent amb molta generositat que li agrada compartir la seua saviesa amb tu. Eixes persones què ens han fet tindre vivències que ens han aportat la nostra senya d’identitat. Que amb la seua amistat i el seu afecte t’han donat grans lliçons. Jo no he tingut les arrels falleres a casa, però si al meu casal. Falles s’han acabat i hi ha que tornar a l’escola, que darrere de tota la festa de la setmana del 15 al 19 de Març hi ha un any sencer de treball i que ells poden ser partícips de manera activa en qualsevol dels actes que s’organitzen. Les falles fan un gran treball a nivell social, d’aprenentatge i d’habilitats. Tots hem de tindre l’oportunitat de conèixer la cultura i tradició valenciana, vinguem d’on vinguem. Hem de tindre l’oportunitat de vore com el nostre treball dóna els seus fruits. I saps que eixos fruits han arribat quan t’arribà l’olor a pólvora i et trasllades a una mascletà en plenes falles, quan sents un pasdoble d’una banda de música i creus que estàs de passacarrer vestida amb

Del que passats uns anys me n’he adonat és de que el meu desig per al futur és no només seguir eixa “norma” que diu que la festa de les Falles es transmet de pares a fills, sinó de que tinc l’obligació de transmetre a qualsevol tot el que jo he aprés, per a què puguen viure i valorar des dels inicis la nostra tradició, i que ells vagen més enllà per a poder en un futur escriure a un llibret com les falles els han sigut transmeses i la seua forma de viure-les. Les arrels estan en qualsevol persona que s’haja interessat per tindre-les, són la part germinal de la llavor i absorbeixen les substàncies necessàries per al seu creixement, així que hi ha que assentar arrels, perquè com diu el diccionari, assentar arrels és establir un lloc, i el nostre lloc són les Falles.

2017 99 LLIBRET

P A T R M O N

LLIBRET 2017

100

I I

04.1 Unesco

102

04.2 La Llotja de València

104

04.3 Tribunal de les Aigúes

118

04.4 Mare de Déu de la Salut

126

04.5 Falles

140 2017 101 LLIBRET

United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization

UNESCO

Durant l’últim any tots parlem de l’UNESCO i tot el col·

arrels han de situar-se al 1942 en plena Guerra Mun·

En el moment de la seua fundació, van ser 37 països

terial de la Humanitat, l’UNESCO va intentar protegir

lectiu faller es va alegrar quan aquest organisme va

dial, quant els països aliats començaren a preparar-se

els que decideixen deixar signat aquell acord el 16 de

una gran quantitat de monuments i tradicions cultu·

proclamar la nostra festa com Patrimoni Immaterial de

per restablir els seus sistemes educatius una vegada

novembre i 20 estats ho ratifiquen un any després de

rals per intentar que tingueren més recolzament i po·

la Humanitat. Però reialment, què és això de l’UNES·

la guerra finalitzara. Aquest primer pas es va donar a

la creació al 1946. Poc a poc i mitjançant l’ambient

gueren promocionar-se d’una manera més important.

CO? Qui la forma i quin és el seu objectiu? En les

la Conferencia de Ministres Aliats d’Educació al Regne

de pau que recorria tots els racons, moltes nacions

Molts han sigut els monuments o inclòs ciutats sen·

següents línies coneixerem un poc millor a aquesta

Unit. Al 1958 es va inaugurar la seua seu principal a la

anaren incorporant-se, com va ser el cas d’Espanya,

ceres reconegudes com Patrimoni, com per exemple

organització que es va fundar un 16 de novembre de

ciutat de París i hui en dia compta amb un total de 195

que ho va fer l’any 1953. Però d’igual manera que uns

Conca o Segòvia si fiquem la mirada al nostre voltant,

1945.

Estats membres i huit membres associats.

estats entraven i es quedaven, altres se’n eixien, com

o d’altres com Palmira, la qual va ser declarada l’any

el cas de Sudàfrica o més tard EEUU i Regne Unit,

1980 i que recentment ha sigut totalment devastada en mig del conflicte siri.

Les sigles UNESCO corresponen a la descripció en

L’UNESCO té una clara vocació pacifista i entre altres

encara que a dia de hui els tres tornen a ser membres

anglès d’Organització de les Nacions Unides per a

coses s’orienta molt a recolzar l’alfabetització. Tam·

de l’organització.

l’Educació, la ciència i la cultura, i l’objectiu de la seua

bé es dedica a orientar als pobles en una gestió més

fundació era contribuir a la pau i la seguretat en el

eficaç al seu propi desenvolupament, mitjançant els

món mitjançant l’educació, la ciència, la cultura i les

recursos naturals i els valors culturals i amb la finalitat

comunicacions. Encara que hem dit anteriorment que

de fer progressar els estats del món sense que es per·

la seua creació oficial va tindre lloc al 1945, les seues

guen ni la identitat ni la diversitat cultural.

LLIBRET 2017

102

El que llegireu a partir d’ara no és més que un xicotet

Al 1960 l’UNESCO realitza el primer projecte per tal de

homenatge que hem volgut fer als patrimonis recone·

protegir el temple d’Abu Simbel a Egipte i uns altres 21

guts per aquest organisme a la nostra província, però

monuments. Des d’aquell moment i fins a l’última reu·

abans volíem que tots coneguérem un poquet millor

nió on les Falles van ser declarades Patrimoni Imma·

què és això de l’UNESCO.

2017 103 LLIBRET

La Llotja de València: Un patrimoni públic

El 7 de desembre de 1996 la ciutat de València entrava a formar part del llistat de ciutats amb un edifici considerat com Patrimoni de la Humanitat per lÚNESCO. Aquell dia en la ciutat mexicana de Mérida, la Llotja de la Seda de València va ser considerada com construcció mereixedora dáquest guardó. Els 20 membres dáquell comitè decidiren “inscrivir el bé designat (La Llotja) tenint en compte que lédifici és de valor universal, ja que és un exemple excepcional dún edifici secular de l´època gòtica, que il·lustra el poder i la riquesa dúna de les grans ciutats mercantils del Mediterrani” Com a curiositat dir que la històrica ciutat emmurallada de Conca també va ser nomenada com Patrimoni en aquell mateix comitè així con el centre històric dÓporto o la històrica ciutat de Meknes al Marroc. Però ara anem a centrar-nos en l’edifici que podem trobar enfront del també històric Mercat Central i al costat del carrer Cordellats.

La Llotja de València és ú dels edificis emblemàtics de la ciutat, espill de lárquitectura civil gòtica. La també denominada Llotja de la Seda o dels Mercaders és un edifici del segle XV. Exactament de mitjans del segle XV. En aquella època la prosperitat mercantil havia aplegat a tal desenvolupament a la nostra capital que el Consell General de la Ciutat al 1469 va considerar insuficient la vella Llotja construïda a principis del segle XIV i ubicada a lésquena de láctual, a la històrica plaça del Dr. Collado, una Llotja que una vegada construïda la nova es coneixeria com a Llotja de lÓli. És per això que sórdenà la construcció dúna Llotja pròpia de la ciutat que poc a poc anava creixent. Aquell nou edifici deuria ser “molt bell, magnífic i sumptuós, la ja que fora honor i ornament d’aquesta insigne ciutat”. Al llarg del segle XV València es va posicionar com una de les principals ciutat del Mediterrani i la seua activitat mercantil va conduir a la construcció de grans edificis per a albergar les operacions díntercanvi. La construcció de la Llotja va tindre com objectiu donar cabuda a les moltes operacions de contractacions en diversos àmbits. Entre les moltes matèries que es comercialitzaven deuríem destacar les transaccions dedicades a la seda ja que aquest material era de gran importància entre els valencians. Léncarregat de portar a terme aquella nova construcció va ser Pere Compte, mestre picape-

LLIBRET 2017

104

2017 105 LLIBRET

El total del conjunt de la Llotja té una superfície aproximada de 2000 metres quadrats i és un dels més importants de tota Europa si es referim a lárquitectura gòtica civil. Lédifici es divideix en quatre parts: La sala de Contractació, la Torrassa, el Pavelló del consolat i el meravellós jardí. Es podria destacar la robusta torre o les elegants línies del Pavelló però indomablement és la sala de Contractació la joia de la corona. I per suposat que no ens podíem oblidar les seus grans façanes rectangulars i molt treballades, els medallons, les artístiques i mítiques gàrgoles, la grandària de les seues portes, els finestrals tan delicats, els escuts senyorials i els merlets amb corones reials, són un clar exemple de lésplendor de l´època renaixentista i gòtica que va viure la ciutat de València.

drer i autor de la prolongació de la Catedral, qui junt a Johan Yvarra va ser elegit al 1481 per portar endavant tal llavor. Per portar-ho a terme van ser enderrocades un total de 25 cases ubicades al lloc on es deuria alçar l’emblemàtic edifici. La primera pedra és va col·locar el 7 de novembre de 1482 però les obres no començaren fins el 5 de febrer de 1483. Aquest fet podem veure-ho transcrit en l´escut de la ciutat que trobem al cantó que enfronta a la plaça del LLIBRET 2017

106

Dr. Collado: “La noble ciutat hi… de Valencia amb cor de acabar la mia excellencia me ha començat a cinch de febrer del any que corrent es compta en ver MCCCCLXXXIII”. Aquella obra va finalitzar 16 anys després amb la col·locació de l´última volta, exactament el dia de Sant Josep del 1498. Però podem dir que el conjunt (pavelló del Consolat inclòs) va ser totalment acabat el 1548 de la mà de Domingo Urtiaga.

Podem dir que el estil gòtic no té la mateixa línia que va tindre al nord d´Europa i és per això que es reconegut per molts historiadors com gòtic mediterrani o meridional. Aquest estil que va arribar a València amb la conquesta de la ciutat per part de Jaume I al 1238, destaca per les escultures, per adornar l´edifici i per la decoració geomètrica al seu interior. Podem afirmar que la Llotja és un clar exemple del estil gòtic a la nostra ciutat. La façana principal de la Llotja podem trobar-la a la banda oest, la part que dóna a la plaça del Mercat i podem observar tres parts diferenciades. La torre que trobem al centre

de l’edifici i que predomina per la seua altura. Léntrada al Saló de Contractació a la seua dreta i la façana pròpia del Consolat del Mar a la part esquerra. També es poden observar els merlets que trobem a la part superior però que mai han tingut una funció defensiva sinó únicament decorativa. A la porta principal trobem un arc que està acompanyat als seus extrem per dos grans finestrals clarament gòtics. Dalt de cada una de les finestres trobem léscut de la ciutat i el del Regne de València sobre lárc que acompanya la porta. També podem trobar diverses figures com àngels o herbes decorant tant la porta principal com els dos finestrals. Si mirem la Llotja des de el carrer Pere Compte (també conegut com carreró de les escales de la Llotja) trobarem láccés al saló columnari el qual es situa al centre de la façana. Podem afirmar que és la part menys decorada de la part exterior de lédifici però encara així si ens aturem un poquet podem vore diferents peculiaritats. A la part central per exemple podem trobar un escut dármes el qual probablement pertany a la Corona dÁragó. Un altre escut que també es situa en aquesta part es el de la pròpia ciutat de València, escut ubicat en la reixa de ferro baix de la qual podem encontrar-nos la gran porta de fusta dáccés al edifici. A la resta de la façana podem vore diverses figures de decoració pròpies del estil gòtic que predomina en tot l’edifici. 2017 107 LLIBRET

A la part est, concretament al carrer Llotja podem diferenciar clarament dos parts si observem la part externa del edifici. Podem diferenciar el mur que tanca a léxterior el meravellós jardí que es situa dins de la Llotja i per altra part, la porta gòtica que dóna entrada al saló de contractació. Aquesta porta és l’exemple més clar de tota la ciutat de léstil gòtic valencià. Un gran motiu floral decora en forma de creu la part superior acompanyat de dos escuts de València, un a cada banda délla. Cinc graons ens faciliten láccés i eviten el desnivell propi del carrer.

Junt a la decoració d´aquesta porta trobem una gran quantitat de motius decoratius que donen vistositat a la façana que dóna al carrer del mateix nom que l´edifici. Gerres, caps humans, un caragol a la part esquerra, inclòs una gran franja que la creua en la seua totalitat, plena de decoració vegetal junt a xicotetes figuLLIBRET 2017

108

res humanes. També es pot divisar al rei David, Sansón i diverses expressions bíbliques. De fet diversos historiadors pensen que aquesta porta està dedicada a Crist ja que es pensa que la que dóna just al costat contrari, a la plaça del Mercat està dedicada a la Verge. Aquesta porta normalment està tancada i es una més xicoteta la que s´utilitza per a poder accedir a l´edifici. Tota la decoració que engloba el conjunt fa que siga considerat com un monument històric i considerat per molts com únic en el seu estil. En aquesta mateixa façana de la part est podem llegir una placa homenatge a un dels fets més recordats per molts del valencians com és la declaració de guerra que li va fer “un humil palleter” al mateix Napoleó durant la guerra d’Independència. Per últim analitzarem la part exterior que està ubicada al carrer Cordellats, la façana més al nord de tota la Llotja, la qual va ser restaurada al 1930, obra que es va aprofitar per obrir el jardí interior a la part exterior. Encara que tant les

i només en un primer colp d´ull s´observa que la gran sala està dividida en tres naus amb la mateixa altura, unides entre si amb espectaculars columnes helicoïdals.

finestres com la porta estan sempre tancades i impedeixen el accés directe al seu interior. Al igual que ocorre a la resta de l’edifici podem trobar diverses figures decoratives com un home barbut, animals lluitant entre si o grans medallons que flanquegen de dos en dos cada una de les quatre finestres superior que sóbserven. També cal destacar una motlura que recorre tota la façana i que sorprenentment no conta amb decoració alguna. Però léspectacularitat no només podem observar-la a la part exterior, al seu interior també es pot vore lésplendor del moviment gòtic que predomina en tot el conjunt. Cap destacar la Sala de Contractació o Saló Columnari, el qual està inspirat en la Llotja de Palma de Mallorca, la qual curiosament està inspirada en el Convent de Santo Domingo de València. Lóbra dáquesta sala de Contractació sínicià al 1482

Segons s´ha pogut deduir dels diversos estudis que al llarg dels anys s´han fet es que l’edifici va ser concebut com a temple del comerç i en ell han sigut molts els historiadors que han vist reflectit una clara representació del paradís. Al llarg dels 35 metres d’ample dáquesta sala podem observar diferents objectes decoratius, dígual manera que succeeix a l’exterior, utilitzant les grans columnes que donen rigidesa a lóbra. Aquesta gran decoració envaeix tots els racons amb motius religiosos, guerrers o quotidians. El sostre més alt dáquesta sala principal va ser finalitzat lány 1498 per Martí Girbes ple d’estreles sobre un fons blau. Però per motius desconeguts o simplement ocultats al segle XIX es va decidir prescindir de tot el color que predominava a la part alta i van deixar el sostre vuit de tot color. Però a la part alta de les columnes, a una distancia de 12 metres des de terra podem continuar observant diversos motius que donen vistositat, més si cap, a la sala. Trobem algun que altre sant, mestres gremials de l´època, àngels, músics, escuts… A més a més a una altura de més de 11 metres es pot observar una inscripció en llatí que data del mateix any de construcció de la sala: “Inclita dums sum, annis aedificate quindecim gustate 2017 109 LLIBRET

a poder realitzar transaccions i intercanvis comercials i cal destacar que a aquesta sala de Contractació s´ubica la Taula de Canvis i Depòsits, òrgan creat al 1407 pel Consell Municipal de la ciutat i que tenia com missió el canvi de moneda i depòsit de objectes de valor.

et videte concives quonjam bona est negociacio que non agit dolum in lingua quae iurat próximo et non decepit quae pecuniam non dedit ad usuram eius mercatores sic de gens diviciis rendabit et tándem vita fruetur eterna”. Una escriptura que confirma els 15 anys que tardaren en construir-la i la gran importància que tenia el comerç per a la València de l´èpoLLIBRET 2017

110

ca. Però quan entrem a la sala principal de la Llotja no hem de ficar els ulls només a la part superior, ja que una de les altres peculiaritats d´aquesta sala són les peces de marbre que formen el paviment. També s´ha de dir que les estreles que podem observar a l´actualitat no són les originals però si els colors que hi han. Recordem que aquest edifici va ser creat per

Cal destacar que durant molts anys aquesta Taula i les posteriors que es van crear van estar ubicades a línterior de la Llotja ja que era el principal centre mercantil de la capital. Aquesta institució es va dissoldre definitivament al 1719 degut a lábolició dels furs propis a finals del segle XVIII. A la part esquerra dáquesta sala que va ser testimoni de la majoria de transaccions de l´època podem trobar una de les portes que dòna accés al jardí, més conegut com Pati dels Tarongers. Tant la part interna com la que dóna al jardí són dos portes pràcticament iguals i evidentment són un clar exemple de la gran llavor que van desenvolupar els millors pedrapiquers del moment. A la part interior podem trobar un centaure amb un instrument que podem dir que es tracta dún tambor i un altre amb una flauta a la seues mans. Però no només trobem figures mitològiques en aquestes dos portes, Sansón

lluitant contra un lleó, arquers, dracs, diverses aus i algun escut de la ciutat també formen part de la decoració dáquest accés al jardí. En aquesta sala principal i entrant per la porta que dóna a la plaça del mercat, a la nostra esquerra trobarem una porta tancada des de 1901 amb una reixa que dóna accés a lántiga capella que va ser dedicada en el seu dia a la Verge de la Misericòrdia lány 1486. Segons s´ha pogut deduir de diversos estudis a l’elaboració de la volta d’aquesta xicoteta capella va treballar Joan Guas, mestre major dóbres els mateixos Reis Catòlics. Dins d’aquest racó, desconegut per molts, trobarem una talla de la Verge a la qual va estar dedicada des dels seus primers dies la capella a més de 4 escuts de la ciutat i uns altres 4 angelets amb instruments musicals. Evidentment al seu interior podem observar clares al·lusions a diverses aspectes catòlics com per exemple les imatges de Sant Mateo, Sant Marcos, Sant Lucas i Sant Joan. Com a característica hi ha que des2017 111 LLIBRET

tacar que en una de les moltes pintures que podem vore està reflectit i homenatjat l’òrgan municipal més antic de la ciutat, com són els jurats locals. Si observem les dos finestres de les que disposa la capella no vorem les seues vidrieres originals però si que es deu destacar que a la seua construcció aquestes eren les úniques finestres de tota la Llotja que contenien aquests vidres decoratius i lluminosos. S’ha de dir que de la seua anterior utilització com a capella no queden més restes que els elements decoratius i es que una vegada es va obrir la porta d’accés al Pavelló del Consolat es reorganitzà tota la sala i algunes pintures es van traslladar a diversos espais públics degut a la seua importància artística, com per exemple un quadre d’autor anònim del segle XVI que hui en dia podem trobar a l’ajuntament. A escassos metres d’aquesta capella existeix LLIBRET 2017

112

una xicoteta porta que dóna accés a l’interior de la torre que destaca en només un colp d’ull des de fora del edifici. Històricament s’ha considerat aquesta porta com la primera que és va construir en tota la Llotja i te una alçada de 1,8 metres. Res a vore amb la majoria de portes de la resta del edifici. Es clarament d’estil neogòtic i ricament decorada amb motius florals i tenim que destacar les imatges d’ un home i una dona en situació de perill. Malgrat ser, teòricament, la primera porta de l’edifici la seua decoració deguem de situar-la a principi del segle XX. A través d’aquesta porta accedim a l’escala en forma circular que ens porta a la part alta de la torre. Una torre que es situa a la part esquerra de la façana principal i que es divideix en diversos pisos, començant per la planta baixa on es situa la capella anteriorment descrita. La sala que trobem al primer pis podem afirmar que va ser construïda entre 1491 i 1494 i els estudis al llarg del temps confirmen que en aquest primer pis s’ubicava antigament la carcel dels mercaders deutors. Al segon pis trobem dues finestres, una que dóna a la plaça del mercat i l’altra des d’on podem divisar el jardí. En la primera finestra en temps passat es va ubicar el rellotge i curiosament és de les poques finestres que no tenen decoració alguna.

El tercer i últim pis serveix com accés a la part superior del Pavelló del Consolat i a la teulada de la sala de Contractació. Però més enllà de l’últim pis situem el terrat de la torrassa. Una torrassa que comptava en els seus inicis amb 110 graons i que amb la posterior reforma de 1896 es va ampliar a 142 degut al increment de l’altura. Podem afirmar que aquesta torrassa és, evidentment el punt més alt de l’edifici i no exagerem si diguem que és un terç més alt que la resta de punts de la Llotja. L’escala que va des de baix fins el punt més alt de la torrassa és un clar exemple de la virtuositat de Pere Compte com a arquitecte ja que es tracta d’ una escala sense eix central i de gran lluminositat degut a les 6 finestres que trobem al llarg de tota l’escala. Per últim analitzarem el Pavelló del Consolat, el qual es va començar a construir al 1498 i va ser finalitzat en 1548. Destacar que va ser una sala que es va començar a construir amb un clar estil gòtic i va acabar la seua construcció amb tendència d’estil renaixentista. Degut a que la seua construcció es va prolongar en el temps hem de dir que el fi de l´obra no va ser realitzat pel propi Pere Compte ja que va morir en 1506, quasi 50 anys abans de que el procés vera el seu punt final. És aquest el motiu de que a l’ interior d’aquesta sala es puguen vore diferents estils en contra de l’ uniformitat gòtica de la resta de l’ edifici.

El nom de Pavelló de Consolat és degut a que en el seu dia el Tribunal del Mar es va ubicar dins d’aquesta sala. Aquesta era una institució creada per Pere III al 1283 per a que s’ocupés dels conflictes marítims i cal destacar que va ser el primer tribunal mercantil de l’ Estat. Però continuarem analitzant la segona sala en quant a metres de la Llotja. Aquest pavelló té baix de si un soterrani i damunt del saló principal podem trobar una segon pis. A la part baixa s’accedeix per una porteta ubicada junt a la escala que ens permet arribar al Saló des del jardí. Ja una vegada dins de la part més baixa de tot l’edifici podem trobar dues sales, una prou més xicoteta i una amb més espai i amb un peculiar banc de pedra que acompanya per tot l’espai. A la planta baixa trobem el Saló on s’ubicava el propi Tribunal i també es pot accedir mitjançant una porta que dóna accés des del mateix jardí o per una porta més amagada ubicada a la capella que comparteix espai. Aquesta última porta va ser oberta després de la seua construcció, concretament al segle XVI. Actualment aquesta sala no compta amb cap mur que separe les històriques sales ja que en el seu origen comptava amb un vestíbul que servia com antesala de la secretaria i a la pròpia sala del Tribunal. Com a característica d’aquesta sala tenim que destacar el espectacular sostre de fusta en color natural que es va realitzar l’any 1503. Però la decoració de la sala, igual que succeeix a la resta de la Llotja es caracteritza 2017 113 LLIBRET

per una decoració animalista i clarament gòtica. Podem trobar un lleó o fins i tot un animal complicat de deduir devorant a un esser humà. En una altra part de la sala també trobem a un drac i a un altre animal sense identificar amb gran potes. Però si aquesta gran sala té un soterrani, també té un pis superior, precisament conegut com Camara del Consolat del Mar al qual s’accedeix també pel jardí mitjançant una escala que data del 1503. Però a més de Camara del ConLLIBRET 2017

114

solat també es coneix com Camara Daurada ja que des del 1920 ubica un espectacular sostre policromat procedent de la desapareguda en 1860 Casa de la Ciutat. Evidentment aquest espai també compta amb una amplia decoració, com per exemple la que trobem dalt de la seua portada principal. Però com si hi ha algo que destaca per damunt de tot en aquesta sala, no és una altra cosa que el sostre del que hem parlat anteriorment.

No exagerem si diem que tot el conjunt que podem divisar si alcem la mirada des de dins de la Sala del Consolat, constitueix una autèntica meravella i no únicament per la qualitat dels materials sinó que en un edifici ple de grans motius decoratius, el sostre d’aquesta peculiar sala constitueix un espectacular pas endavant en aquest sentit. No podem deixar l’oportunitat de dir que tot aquest conjunt daurat és el millor exemple de la gran qualitat artesanal amb la que comptava la nostra ciutat al segle XV. Cal destacar la seua gran diversitat ja que podem trobar xiquets jugant, lluites de guerrers, músics, figures grotesques, motius florals i una gran quantitat d’escuts. És tal l’espectacularitat que compta la llegenda que el propi rei d’ Aragó, Alfons el Magnànim es va desplaçar fins a València per contrastar les informacions que li arribaven de tal espectacular obra. Com a curiositat hem de dir que les seues mides originals no permetien que fora ubicat en la totalitat del sostre, ja que aquest era de majors dimensions. Per tant s’afegiren diverses bigues de fusta per donar la sensació de plenitud per tota la sala. Però les característiques d’aquesta sala no finalitzen amb la part interior, ja que a la seua part exterior i si la mirem des de les escales del Mercat Central trobem una gran quantitat d’arcs i quaranta medallons rodejant-la amb les cares d’emperadors romans, reis, diversos deus i personatges representatius de la his-

tòria valenciana. Tota aquesta decoració externa en forma de medallons si que deguem ubicar-la dins del marc renaixentista i no del gòtic com la majoria de la decoració interior. La col·locació d’aquests medallons hem de datar-la entre els anys 1533 i 1534 i amb ella es donaren per concloses les obres de la Llotja. El seu ordre s’ha estudiat al llarg dels anys però no s’ha trobat relació coherent ja que la seua qualitat complica molt el poder reconèixer als personatges. Encara que a alguns d’ells si que podem ubicar-los dins de les diferents llinatges reials i d’altres es pensa que són les figures que hi havia plasmades a les monedes que circulaven per la ciutat en aquella època. Com hem vist al llarg d’aquest xicotet però merescut homenatge que hem fet a la Llotja de València, ens trobem davant un edifici de gran importància no només artística ja que la seua importància econòmica està pràcticament a la mateixa altura. Aquest conjunt artístic i reconegut com Patrimoni per part de la UNESCO l’any 1996, ha sigut durant molts anys epicentre de totes les transaccions d’una ciutat històricament comercial, com és la nostra capital. Però a dia de hui és evident que la seua importància és quasi en totalitat artística i és per això que deguem donar-li la importància que cal a la històrica Llotja de Mercaders i que va ficar la ciutat de València al mapa de Patrimonis reconeguts per l’ UNESCO. 2017 115 LLIBRET

La Llotja de prop

LLIBRET 2017

116

2017 117 LLIBRET

Tribunal de les Aigües, una institució patrimonial Dijous, 12 del migdia, al mateix temps que ressonen per tots els racons de la València més antiga les campanes del Micalet, és dona inici a la mateixa porta dels Apòstols de la Catedral, un dels actes administratius més antics de tot el continent europeu. Evidentment estem parlant del conegut arreu del món com Tribunal de les Aigües de la Vega de València. Aquest mil·lenari tribunal va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial per l’UNESCO el 30 setembre de 2009 en Abu Dhabi junt al Consell d’Homes Bons de Murcia. Aquesta candidatura conjunta per part dels governs valencià i murcià i a la qual se li va denominar com “Tribunal de regants del Mediterrani espanyol” va ser una de les guanyadores d’entre les 111 que es presentaren. L’ organisme internacional destaca que el Tribunal de les Aigües de València “és l’únic testimoni d’ una tradició cultural viva: la de la justícia i el govern democràtic i autogestionat de les aigües per part dels llauradors andalusins en l’horta”. No és fàcil trobar el seu punt de partida degut a la seua antiguitat però si que podem afirmar que aquest tribunal el podem ubicar a l’època de l’ Al-Andalús i més concretament als anys del Califat de Còrdova. Encara que també deLLIBRET 2017

118

guem afirmar que des dels primers dies de la Conquesta del Regne per part de Jaume I aquesta organització es va perfeccionar i començà a tindre gran rellevància. Al llarg dels segles han sigut moltes les ideologies, cultures i pobles que han conegut aquest Tribunal i totes elles han sabut reconèixer la seua importància en el poble valencià. La teoria de que aquest Tribunal pertany a l’època morisca de la ciutat de València va ser referendada al 1813 per Francisco Javier Borrull davant les Corts de Cadis. Borrull i Vilanova va ser un jurista i polític valencià partidari de la restauració del dret foral el qual va arribar a proposar-ho com a model per a la constitució del 1812, afirmant que l’abolició dels furs per part de Felip V havia estat un error. L’any 1810 va ser escollit diputat a les Corts i arribà a convertir-se en un dels oradors més destacats. De les seues idees podem destacar el gran respecte a les institucions tradicionals com el Tribunal de les Aigües. Davant la possibilitat de que aquest òrgan poguera desaparèixer, el polític valencià va exposar davant les corts al 1813 una teoria on quedava reflectit que el seu naixement va tindre lloc durant els regnats dels califes Abd al-rhman i al-Hakam II durant l’ any 960. Amb l’arribada dels furs de la mà de Jaume I al 1239 2017 119 LLIBRET

assumptes dels sequiers. Tots aquests exemples fan més forta la teoria de que el Tribunal no és una institució que tinga el seu origen als furs però que aquests es limitaren a reconèixer-ho únicament. Un Tribunal que podem afirmar que té el seu origen a l’època àrab tal i com estem comentant. la continuïtat de l’òrgan més antic del regne va ser un fet i el propi rei ordena que les sèquies es regeixen “segons que antigament e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns”. A més aquesta teoria que Borrull va defendre davant l’estat espanyol es pot recolzar en alguns detalls com el fet de que és realitze els dijous, dia anterior al divendres, festiu per als musulmans o el lloc on es realitza, a l’exterior de la catedral antiga mesquita i àgora de la ciutat en temps preromans. El Tribunal de les Aigües ha travessat al llarg dels anys, amb èxit períodes complicats tant històricament com jurídicament parlant com per exemple: la conquesta de València per part de Jaume I, la guerra de Successió, el decret de Nova Planta i l’abolició dels furs valencians, l’ocupació de València pels exercits de Napoleó, la imposició de la unitat jurisdiccional a les Corts de 1812 tal i com ja hem comentat. En realitat el que ha caracteritzat històricament al Tribunal ha sigut el respecte que han tingut per ell els diferents governs amb els quals han conviscut al llarg de la seua mil·lenària existència. Com estem veient, l’entramat físic de sèquies LLIBRET 2017

120

ja existia amb anterioritat a la reconquesta per part de Jaume I, però va ser aquest el qual gràcies a diversos furs li dotà d’un règim jurídic, i va permetre qualificar al Tribunal com institució pròpia del Dret foral valencià. Però aquest nou caràcter jurídic no implicà que el Tribunal tinguera plens poders i fora totalment independent de la justícia civil de l’època ni en períodes posteriors. Un exemple clar és el fet que va succeir anys després quan la justícia de València volgué prendre coneixement de les penes que exigien els síndics, però el rei Jaume II es va oposar i va manar que no es ficara en els

Encara que per a l’historiador Thomas Glick l’origen del Tribunal es tractaria de l’evolució d’una institució al llarg dels anys i la manca de documentació sobre la seua fundació és un exemple per a Thomas de que l’òrgan no contenia status legals durant les seues primeres èpoques. També és cert que els propis sequiers d’aquella època musulmana si que es reunien els dijous però no amb l’objectiu de realitzar un juí sinó amb la intenció de consultar entre ells, ja que eren les persones que més coneixien el funcionament de les zones de regadiu de l’horta de València. És molt probable que el pas per a convertir-se en un Tribunal i deixar de ser una simple reunió de sequiers es va produir precisament en els mateixos anys en els que Borrull defenia la seua postura davant les Corts. Malgrat que el seu naixement no el podem ubicar en un espai de temps concret si que podem afirmar que les comunitats de les sèquies es regeixen per unes velles Ordenances, transmeses per via oral des de l’època àrab i escrites des dels primers anys del segle XVIII. Hem de dir que des de que és té constància una

Junta administradora és la que vela pel compliment estricte de les normes. Unes normes que s’apliquen a les 8 sèquies mares que pertanyen a la vega del riu Túria. Si comencen pel marge dret del propi riu, trobarem la de Quart, la de Benàger i Faitanar, Mislata-Xirivella, Favara i Rovella i pel marge esquerre amb la de Tormo, Mestalla i Rascanya. Unes sèquies que es complementen entre elles per a que des de la primera (la de Quart) fins l’última i més propera al mar (Rovella) tinguen l’aigua suficient per a fer front a la gran demanda aqüífera que trobem al llarg del recorregut del riu per la ciutat de València. Encara que des de la construcció del nou llit del Túria el repartiment s’ha vist modificat però mai anul·lat. És evident que l’organització de totes les sèquies necessiten d’una institució que faja complir les normes establertes i que el pas dels anys i l’experiència dels homes de l’horta han anant modificant i adaptant a les necessitats. El funcionament de cada una de les sèquies està controlat per un 2017 121 LLIBRET

òrgan que s’encarrega d’aplicar els torns de reg i les tandes que li que corresponen a cada camp. Les persones que formen aquest òrgan són coneguts com síndics i han de ser “homes llauradors i honrats” i de “coneguda fama” i seran aquests síndics qui faran saber al Guarda de la sèquia les infraccions i aquest serà l’encarregat de ficar en coneixement del Tribunal de les Aigües les anomalies ocasionades en cada una de les sèquies. Hui en dia el Tribunal està constituït pels síndics de les 8 sèquies i presidit pel síndic-president el qual és elegit per la resta. El complex i mil·lenari funcionament d’aquest Tribunal té diversos detalls que fan possible el seu correcte desenvolupament i la seua llarga trajectòria durant segles. Cal destacar que el propi òrgan no només té autoritat sobre una sèquia sinó sobre el conjunt d’aquestes, però si hi ha que destacar un aspecte per damunt d’un altre és el seu caràcter democràtic. Ja que els síndics són elegits de forma democràtica d’entre els membres que pertanyen a cada una

LLIBRET 2017

122

de les comunitats. A més aquestes persones escollides ho són no pels seus coneixements jurídics sinó per la seua experiència i la seua bona voluntat a l’hora de resoldre qualsevol problema. És aquest el motiu que la manca d’autoritat judicial la supleixen amb una gran autoritat moral i les decisions han sigut sempre acatades per tots fins el punt que mai s’ha tingut que acudir a la jurisdicció civil. Aquest òrgan ha sigut estudiat al llarg dels anys per diversos historiadors i volem destacar entre ells el realitzat pel professor Victor Fairén i Guillem on destacava diversos aspectes d’aquest Tribunal. L’autor aragonès va destacar per exemple el fet de que el juí siga totalment oral. També destacava en aquell estudi publicat al 1975 la rapidesa ja que al llarg de la seua història els conflictes no s’han demorat més de 21 dies des de la seua exposició al propi tribunal. I per últim també destaca Victor, el fet de que el juí no implique gasto, ja que el denunciat només pagarà el desplaçament dels guardes o Agutzil del Tribunal. Com estem dient al llarg d’aquestes pàgines el funcionament s’ ha anant desenvolupant i adaptant de generació en generació i al llarg dels anys però no trobem canvis significatius i el transcurs del juí podem dir que és pràcticament igual que en l’època àrab. La persona encarregada de portar el torn i guardar l’ordre en tot moment es l’Agutzil del Tribunal que al seu dia era l’encarregat de donar aigua i alçar les comportes i eixe és el motiu de que una de que

les dos pues que porta el seu bastó de comandament estiga doblada, per facilitar alçar i separar les tables de les ranures dels partidors. Aquest home amb el permís del president és qui dona pas a les citacions i crida públicament amb el conegut per tots “Denunciats de la Sèquia de...” i en aquest moment és quant els denunciats acudeixen, si hi han. Aquestes citacions van fent-se per ordre en les que les trobem les sèquies, començant per la de Quart i finalitzant per la de Rovella. Una altra frase també coneguda per tots és la històrica “calle vostè i parle vostè” per a donar ordre a les intervencions, frase la qual amb el pas dels anys ha deixat de ser utilitzada, sent un clar exemple del caràcter viu i evolutiu que té el Tribunal. Un altra costum que també va desaparèixer, aquesta fa encara més anys, és el fet de senyalar amb el peu a qui li corresponia el torn de paraula. Costum clarament musulmana i que és el clar exemple dels arrels de l’òrgan.

Cal destacar que la totalitat del juí és fa en valencià i tots intervenen en el seu propi nom encara que en algunes ocasions s’han aportat fins i tot testimonis. Tant el president com la resta de membres podran fer les preguntes oportunes i necessàries per a obtindre millor informació. Una vegada els membres tenen tota la informació i en presència de l’acusat el Tribunal delibera i dona sentència. Com a curiositat i com a exemple d’imparcialitat, en les intervencions no deliberen el síndic de la sèquia a la que pertany l’acusat i com a norma la sentència la donen els membres de les sèquies de la part contraria. És a dir si el denunciant pertany a una sèquia del marge dret, la decisió serà presa per les sèquies de la part esquerra. D’aquesta forma tan senzilla i simple i al mateix temps tan efectiva i respectada per tots els membres, aquest Tribunal ha solucionat els seus problemes d’aigua del poble valencià al llarg dels segles. No hi ha advocats, ni documents, ni molt menys llarguíssims tràmits burocràtics que fiquen traves a la pròpia justícia. Els motius pels quals una persona, propietari d’algun camp o fins i tot empleats de les sèquies, pot ser reclamat pel Tribunal poden ser diversos, com per exemple el fet de furtar aigua en època de sequera o omplir d’aigua un camp veí o com és el cas la majoria de vegades alterar el torn de reg agafant l’aigua el dia que no li correspon o regar sense haver sol·licitat el torn. Però no únicament els propietaris o els empleats poden ser citats, també els propis síndics o 2017 123 LLIBRET

inclòs persones aliens a les comunitats de regants però que hi hagen causat algun perjuí al sistema de reg. Com hem dit anteriorment el juí és totalment oral, però si que existeix un Llibre de Registre on figuren unes quantes dades de cada cas, tal com la sèquia on es va produir el fet, els noms de denunciat i denunciant, el veredicte i la data. Com hem dit anteriorment el Tribunal no té caràcter legal ni està format per persones expertes en temes jurídics però en canvi, com també hem dit la pròpia Constitució espanyola de 1978 reconeix al seu article 125 la importància dins de la societat agrícola valenciana i a la carta magna podem llegir literalment: “El Art. 125 de la Constitució Espanyola establix que els ciutadans podran (...) participar en l’Administració de Justícia mitjançant la institució del Jurat (...) així com en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals. Desenvolupant aquest precepte, els apartats 3º i 4º del Art. 19 de la Llei Orgànica 6/1985, de juliol, del Poder Judicial reconeixeran, expressament, tal caràcter de

Tribunal consuetudinari i tradicional al Tribunal de les Aigües de la Vega Valenciana com el denominat Consell d’Homes Bons de Murcia; amb la transcendental peculiaritat de que les seues sentencies són inapel·lables (sentencia 113/2004, de 12 de juliol, del Tribunal Constitucional)”. La mateixa línia que podem continuar a l’article 125 de la Constitució Espanyola, també queda patent la importància al nostre Estatut d’Autonomia el qual al article 39 podem llegir: “Primer: Exercir totes les facultats que les Lleis Orgàniques del Poder Judicial i el Consell General del Poder Judicial reconega o atribuïsca al Govern de l’Estat. Segona: Fixar la delimitació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals en el seu territori i la localització de la seua capitalitat. Tercer: Ajudar en l’organització dels Tribunals consuetudinaris i tradicionals i en especial en

el Tribunal de les Aigües de la Vega Valenciana i en la instal·lació dels Jutjats, amb sujecció, en tot cas, al disposat a la Llei Orgànica del Poder Judicial” Com podem observar al tercer punt la competència de la Generalitat Valenciana sobre el Tribunal encara que ara igual que ha succeït al llarg de l’historia ha sigut únicament de respecte i recolzament a d’institució. Però si que podem afirmar que la rellevància del Tribunal a tot l’estat espanyol és patent ja que com és sabut per tots la nostra Comunitat no té dret civil des dels decrets de nova planta al 1707, llevat en matèria de regs (horta de València) i la seua jurisdicció especial (Tribunal de les Aigües). Com hem vist al llarg d’aquestes pàgines el Tribunal de les Aigües de la Vega de València ha estat present a la vida dels valencians al llargs dels segles i és per això que la seua importància i sobretot el reconeixement per part de

LLIBRET 2017

124

tota la societat cada vegada ha sigut més gran. Com va reconèixer l’UNESCO la transcendència d’aquestes institucions va més enllà de les seues funcions jurídiques perquè aquests tribunals desenvolupen un important paper de símbols visibles de les seues respectives comunitats, com demostren els rituals que observen a les seues deliberacions i la seua continua presència en la iconografia local. Al mateix temps, contribueixen a la cohesió de les comunitats de regants, vela per la unió d’una sèrie d’oficis, transmet oralment coneixements nascuts amb l’intercanvi de diverses cultures i tenen un vocabulari propi especialitzat salpicat de paraules de clar origen àrab. En definitiva, el Tribunal no només és depositari d’ una identitat local, sinó que també té una gran importància per a les poblacions locals. El poble valencià té una alta estima a la que podem denominar sense equivocar-nos, la més valenciana de les institucions. En aquesta cita setmanal a la que acudeixen jutges, ciutadans, denunciants, però també ministres, governants, prínceps... als que se’ls concedeix l’honor de presidir les sessions del Tribunal, tenim una més de les múltiples mostres de que el poble valencià ha sabut salvaguardar al llarg dels segles com part integrant de la rica, variada i indiscutible personalitat valenciana. I això ho va saber vore l’UNESCO aquell mes de setembre del 2009.

2017 125 LLIBRET

La Mare de Déu de la Salut patrimoni d’un poble “Celebració de gran participació popular d’origen medieval (1247) que se celebra a Algemesí el 7 i el 8 de setembre. Els seus rituals, transmesos de pares a fills, cristal·litzen en una sèrie de manifestacions diferents expressions orals (teatre), música (63 composicions), danses i representacions amb reminiscències dels cultes dels romans, cristians i jueus; cultures que van entreteixir l’essència d’aquesta terra i que es materialitzen en la creació dels instruments musicals en la inspiració de les melodies i en la variada indumentària utilitzada en la festa. La música de dolçaina i tabal, les composicions orquestrals que acompanyen les torres humanes de la muixeranga i a les danses de bastonets, pastorets, carxofa, arquets, llauradores i tornejats, recreen i estimulen la memòria col·lectiva tot transmetent missatges comuns i universals de sentiments visuals i sonors de plasticitat. Durant la celebració Algemesí es transforma en un museu viu de la tradició valenciana i mediterrània amb l’entramat social de fe i cultura que comprenen les celebracions litúrgiques, el paisatge sonor de les campanes i l’entorn LLIBRET 2017

126

monumental del segle XVII on es realitzen les desfilades processionals amb la participació de més de 1400 figurants” Amb aquest text va definir la UNESCO l’any 2011 les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí al mateix temps que la reconeixia com Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Aquell mes de novembre, a la ciutat de Bali en Indonèsia, per primera vegada un poble de la Comunitat Valenciana entrava en la llista constituïda per l’ONU on es reconeixen els patrimonis més espectaculars del món. Una festa que és l’orgull de tot un poble i que s’ha convertit en una celebració centenària gràcies al manteniment i continuïtat dels elements que la formen, i que a més del reconeixement de l’ONU ha estat reconeguda per moltes altres institucions, com per exemple sent declarada en 1977 com Bé d’Interés Turístic. Aquesta celebració reconeguda mundialment té el seu origen en 1247, segons les llegendes, ja que no s’ha trobat cap document escrit amb la “troballa” que és com es coneix el fet del trobament per part d’un veí de la població de la figura d’una verge. Aquest fet va agafar més força en el període de la reconquesta a causa 2017 127 LLIBRET

de la necessitat de donar força a la nova religió. La festa major d’aquest poble riberenc és una de les celebracions més singulars de tota la província. Les seues representacions de teatre, dansa i música que es porten a terme, formen part d’un conjunt de tradicions que es transmeten de generació en generació. També destaca, tal com va reconéixer al seu informe la UNESCO, la gran participació popular dels

veïns, ja que en les processons desfilen més de 1400 persones. Però també s’hauria de destacar els vestits i accessoris que s’utilitzen, confeccionats tots ells de manera artesanal. Però si hi ha un element que destaca per damunt de tot en el conjunt de la festa són els balls tradicionals: els bastonets, pastoretes, carxofa, arquets, llauradores i tornejats, i com no de les mundialment reconegudes torres humanes, més conegudes com a Muixeranga.

Les festes de la Mare de Déu de la Salut com tal inicien el dia 29 d’agost encara que podem dir que els dies grans són el 7 i 8 de setembre durant els quals se celebren les tres processons que seran les que analitzarem a les següents pàgines perquè pensem que en elles podem observar els aspectes més significatius i característics de la festa. Aquestes tres processons es realitzaran per tres recorreguts diferents i totes elles estan formades per una sèrie d’elements, que la fan singular. El primer que analitzarem seran les danses, ja que pensem que és un exemple de les arrels i la gran participació per part de la població a la festa. Evidentment hi ha una relació entre les danses i la música, pel fet que les primeres, en una primera època eren subsidiaries a la processó, però amb el pas del temps arribaren a tindre un caràcter independent i actualment són totalment autònomes. Les danses que participen en la festa major no només actuen els primers dies de setembre, la seua repercussió i participació va més enllà de les fronteres del poble i això és perquè aquesta ha anat en augment gràcies a la declaració com Patrimoni per part de la UNESCO. Però si hi ha una dansa que és l’orgull d’Algemesí i que clarament tot el món la relaciona tant amb el poble com amb les festes de la Mare de Déu de la Salut, és evidentment la Muixeranga. La primera notícia que es té la Muixeranga data de 1733, any on apareix la primera documen-

LLIBRET 2017

128

tació on es fa referència a ella. No exagerem si diem que aquest ball no és únicament element representatiu d’Algemesí, sinó que ho és de la cultura valenciana en general. La repercussió que té actualment no sempre ha sigut així, i és que no fa molt per primera vegada la Muixeranga estigué a punt de no eixir en la processó del dia gran. És més, l’any 1973 només va eixir en l’última d’elles, ja que ni a la coneguda com processó de les promeses, ni a la del matí, va eixir a causa de l’escassa quantitat de gent disposada per a fer-ho realitat. Però gràcies a la unió per part del poble, es va fer possible que finalment aquell any el poble d’Algemesí tornara a gaudir del seu ball més representatiu. Aquell moment va ser un punt d’inflexió perquè des d’aquell dia la festa va anar creixent fins a arribar al punt en què està hui en dia. Hem de dir que aquest element és l’únic que ha eixit de forma ininterrompuda al llarg del temps. La Muixeranga és una dansa que té una gran ritualització al llarg de tot l’itinerari i comença amb el “Ball”, seguida per “l’Alta” que podem dir que és la més característica, i és la figura que es representa als dos costats a l’eixida de la imatge de la Mare de Déu de Salut de la Basílica. En 1997 un grup de veïns va fundar una associació coneguda com a “Nova Muixeranga” a conseqüència de la negativa per part de la històrica associació que existia al poble, al fet que les dones pogueren participar en els actes i els balls que s’organitzaven al llarg de les festes. Aquesta nova aparició va fer que el 2017 129 LLIBRET

ball de la Muixeranga s’obrira un poc més i que tot el poble es vera representat en ell.

Un altre ball emblemàtic és el conegut com el dels “Tornejants”, un ball format per 6 persones i del qual trobem la primera dada històrica l’any 1800 encara que es té constància que el seu origen és anterior. Aquest ball representa als hòmens que protegien a la verge i es pot observar molt simbolisme en cada una de les coreografies que es representen. Gràcies al vestuari podem deduir que l’origen d’aquest ball és clarament burgés i als seus primers dies es vinculava a la burgesia agrària de l’època. LLIBRET 2017

130

A diferència de la majoria de balls, aquest es realitza al so del timbal, i no de la dolçaina, i com a element característic podem observar un bastó molt fi de 120 centímetres de llarg el qual llancen a l’aire a gran altura ficant el punt d’incertesa al conjunt del ball. D’igual manera que succeeix amb la Muixeranga aquest ball es realitza a les portes de la Basílica i acompanya a la Mare de Déu en l’entrada a aquesta. És en aquest moment quan interpreten el seu ball més significatiu i que és conegut com “la Fuga”. En ell es representa una fictícia batalla i es poden observar diverses coreografies dins del mateix ball.

El ball dels Bastonets és altra de les danses representatives i importants. Es tracta d’un ball d’origen guerrer i per al qual és necessari un total de 8 persones. El ball consisteix a anar xocant els bastons entre els guerrers com si es tractara d’una arma. Aquest ball contà també amb una gran història, ja que la primera documentació on podem trobar-lo data de 1839 i des de les seues primeres aparicions s’ha lligat a la classe social més baixa, ja que als seus inicis estava format per camperols. Des del 1980, i d’igual manera que passa amb la Muixeranga, les dones també formen part d’aquests grups de balls. Un ball que compta amb 21 melodies i uns altres balls originals, encara que molts d’ells són molt paregut. Com a curiositat dir que al llarg de la processó podem veure com persones del públic que es troba als carrers del poble participe en alguns dels balls. Evidentment els que participen de manera excepcional són antics membres d’alguns dels grups. Altres balls que podem observar durant els tres actes forts de les festes són “Les Pastoretes”, el “Ball de la Carxofa” i “els Arquets”. El de les pastoretes apareix documentat per primera vegada en 1834, i és un ball on podem escoltar com les castanyoles que acompanyen les melodies que broten de la dolçaina i el tabal, fan de fil conductor d’aquesta senzilla dansa que és interpretada per xiquetes. Tant el de la carxofa com el dels Arquets són balls interpretats també per xiques i com en el cas anterior, la

música la fiquen els instruments més representatius per al poble valencià. El de la Carxofa era conegut als seus primers anys com el “Ball de les Teixidores” a causa de la gran quantitat de teles que s’entrellacen entre si al llarg del ball. El dels Arquets és un ball molt relacionat amb el de la Carxofa i al seu origen era ballat per les mateixes xiquetes.

Per últim comentarem el ball denominat com el de les “Llauradores” que va nàixer de manera independent a la processó i que posteriorment s’incorporà a aquesta, concretament l’any 1906. Hem de dir que aquest és el ball de caràcter menys religiós de tota la festa perquè en cap moment trobem relació simbòlica amb la verge. També hem de dir que, a causa de la vestimenta que porten els membres, és el ball que més s’identifica amb el públic, i no exagerem si diem que és la indumentària més elegant. Els vestits que porten tant les dones com els homes són bàsicament els tradicionals de la societat valenciana dels segles XVIII i XIX. Com a fet característic i diferenciador hem de dir que la melodia d’aquesta dansa no és interpretada amb dolçaina, sinó que es fa amb una banda d’instrument de vent metall. Però si hi ha alguna cosa que destaca i agrada al mateix temps és la manera en què finalitza aquest ball, perquè les persones que interpreten la peça es queden totalment estètics i amb la mirada fixa en un punt durant un breu espai de temps. 2017 131 LLIBRET

Però com bé estem dient al llarg d’aquestes pàgines la festa de la Mare de Déu de la Salut té un caràcter estrictament religiós i és per això que el que farem a partir d’ara és analitzar i descriure els elements més relacionats amb el vessant espiritual. Abans que comencen les danses a la processó hi apareixen els Misteris, aquestes són xicotetes representacions teatrals que s’interpreten al llarg de tot el recorregut. La primera documentació que es té d’aquestes representacions la trobem l’any 1833 i segons el seu ordre d’aparició podem destacar: El Misteri de la Temptació, el d’Abraham, el Martiri de Santa Barbara, el de Sant Bernat i les seues germanes, el Misteri de la Mare de Déu de la Salut i per finalitzar el dels Capellanets. Un altre element característic és la creu que encapçala a la processó. Aquest objecte d’estil barroc, i totalment fet d’argent, va ser creat per Antoni Reinot allà pel 1739. Un fet prou peculiar, i pràcticament desconegut per a la majoria de la gent, té a veure amb els dolçainers que formen tots els grups de ball que participen en la processó. Aquests s’esperen a la porta de la Basílica que entre la creu per a ficar música de manera conjunta, un fet que destaca per la seua emoció i espectacularitat, més que pel seu caràcter evidentment religiós. Darrere de la ja descrita Creu, apareix el conegut al poble d’Algemesí com Guió, un quadre LLIBRET 2017

132

d’estil barroc on es pot observar la iconografia de la trobada de la Verge baix la morera. Aquesta obra d’autor desconegut, incorpora a la part superior del marc una imatge de Sant Jordi lluitant amb un drac. L’any 1834 es varen incorporar uns altres elements importats de la festivitat del Corpus Christi de la mateixa ciutat de València, com per exemple les figures bíbliques que podem trobar a molts altres pobles. En el cas d’Algemesí podem trobar des d’aquell any a diversos personatges històrics com per exemple Noé, Jacob, Josué… Uns altres actors que també destaquen durant la processó són els coneguts com Volants que són els guardians encarregats de desfilar acompanyant la imatge o portant-la directament, la seua vestimenta és pròpia de les classes més altes i hem de dir que la seua primera aparició va ser en 1852. Però si hi ha un element indispensable en tota celebració religiosa com ho és aquesta, eixe no és un altre que les campanes i les seues històriques melodies. Abans que res direm que el campanar de la Basílica compta amb cinc campanes, cada una d’elles destinada a una funció concreta i evidentment amb un nom propi: Sant Onofre, Sant Vicent, Crist de l’Agonia, Mare de Déu de la Salut i Sant Jaume. Hem de dir que hi ha dos tocs principals durant els dies grans d’Algemesí, i aquests són el Retorn, toc que es realitza la nit del 6 de setembre i es fa com homenatge dels viatges que la imatge

va fer fins a Alzira en èpoques llunyanes. En aquest toc participen totes les campanes cada una d’una manera determinada i que el seu dia eren utilitzades per descriure aquest trasllat a què ens referim. Fa temps aquest toc tradicional es feia de forma ininterrompuda des de les 12 de la nit fins a les 6 del matí següent. L’altre retoc de campanes és el conegut com Xirivia, i el seu origen el trobem a València capital i és una peça molt pareguda a una altra que sona

des de la part més alta del Micalet. Aquest singular so de campanes podrem escoltar-lo per tots els racons d’Algemesí la vesprada del 7 de setembre. Per a finalitzar coneixerem un poc millor el recorregut per on es desenvolupa la festa. Com hem dit anteriorment podem dir que se celebra des de 1610 però encara que no han sigut molts, hem de dir que tant la processó com sobretot el seu recorregut ha sofrit diversos can2017 133 LLIBRET

vis. El primer que s’ha de destacar és que des de 1880 la processó compta amb 3 parts clarament diferenciades amb els seus recorreguts concrets. Però de tots els moments hi ha un especial per a tots els que estan presents durant els dies de festa i no és un altre que el moment en què la imatge entra a la Basílica perquè ho fa després de 3 intents, fent així un reconeixement a cada una de les vegades que la imatge es traslladà a la població veïna d’Alzira. Un altre moment de gran importància visual i on els sentiments broten és quan les danses una vegada van arribant, actuen ja dins de l’església, la qual va ser declarada com Bé d’Interés Cultural en 1980. Com estem dient la festa podem diferenciar-la en 3 processons que es realitzen al llarg dels dies 7 i 8 de setembre. La primera d’elles s’inicia el dia 7 i és coneguda com a Processó de les Promeses, on el recorregut comença a la mateixa Basílica de Sant Jaume. Però encara LLIBRET 2017

134

que aquest primer acte comença vora les 22 hores, serà al voltant de la mitjanit quan arriba el moment més esperat durant tot l’any i no és un altre que l’eixida de la imatge de la Verge als carrers coneguts com “de volta”.

recorregut podem trobar diverses ceràmiques ubicades en diferents carrers on es poden observar diverses imatges, totes elles religioses. És davant aquestes imatges on els grups de danses fan uns balls especials.

L’endemà té lloc segurament l’acte més multitudinari de les festes, així a les 10 del matí del dia 8 de setembre començarà la Processoneta del Matí. És en aquesta processó on podem observar diversos aspectes que a la resta no trobem com són, des de fa pocs anys, l’aparició de les figues de Jaume I i Na Violant. Com hem dit és sense cap dubte l’acte més multitudinari de tots els realitzats i és que al final d’aquest matí es pot gaudir d’un moment indescriptible. Just al moment de l’entrada de la Mare de Déu tots els grups de danses ballen al mateix temps, començant així un rebombori on totes les melodies s’entrecreuen i el soroll del tabal ompli cadascun dels racons del poble. A tot això cal sumar el so de les campanes que no deixen de sonar al llarg del matí. Aquesta és una imatge que, encara que de vegades la calor siga un poc insuportable, s’ha de viure una vegada en la vida.

Hem de dir abans de finalitzar que ens haguera agradat fer un homenatge més a la primera

festa de tota València declara com Patrimoni per part de la UNESCO, però l’espai no dóna per a molt més, així que esperem que aquestes pàgines servisquen per a poder conéixer un poc millor les festes d’Algemesí en honor a la Mare de Déu de la Salut. Les festes d’un poble que és reconegut a tot el món gràcies a elles.

La mateixa vesprada del 8, té lloc l’última de les 3 processons. Al voltant de les 19 h dóna inici l’acte més llarg de tots i amb un recorregut totalment contrari a la resta es recorren els carrers més cèntrics d’Algemesí. Tot i això el punt de partida i final és el mateix en aquest cas i no és un altre que la Plaça Major. Al llarg del 2017 135 LLIBRET

Entrevista a Pau Blanco Membre del grup de “Bastonets” Les Festes de la Mare de Déu de la Salut es viuen d’una manera molt intensa al poble d’Algemesí, sobretot per la devoció cap a la figura de la verge que uneix, no sols als integrants que participen de manera activa en aquesta festa, sinó a la resta de la gent del poble que durant les 48 hores que formen els dies 7 i 8 de setembre presència alguna de les tres processons que en ell es realitzen. Tan gran és la magnitud d’aquesta festa que emociona d’igual manera als majors i als xiquets més menuts, que esperen impacients que arribe el moment de poder formar part de qualsevol grup de les diferents danses que integren aquesta festa mentre realitzen la funció de botarga, xiquets encarregats d’arreplegar “la voluntat” de la gent que presència aquest espectacle.

LLIBRET 2017

136

Com es viuen al poble les festes en honor a la mare de Deu de la Salut? És un moment molt important per a tot Algemesí, es podria dir que els dies set i vuit de Setembre són els més importants de tot l’any. A les festes participen des de xiquets de sis anys fins a homes molt majors i això fa que totes les generacions estiguen implicades i ho consideren un moment clau al llarg de l’any. Són dies d’emoció, de religiositat i d’un sentiment d’unió gràcies a la Mare de Déu de la Salut. Es treballa des de les diferents institucions públiques (ajuntament, escola...) en la seua promoció? De quina manera? La tradició de participar en la festa ve de molt antic i per tant les institucions d’Algemesí no han de fer un gran treball de promoció dins del mateix poble o a les escoles ja que tots coneguem el que és aquest tradició i la majoria estan desitjosos de participar d’alguna manera. La promoció està més enfocada cap al exterior, per a que persones de tot arreu coneguen la festa i puguen gaudir de l’espectacle en directe.

Aquesta és la història del nostre entrevistat, un jove que per fi l’any 2010 va poder fer el salt per formar part de la colla de ball dels Bastonets després d’haver exercit durant la seua infantesa el rol de botarga. És per aquest motiu que com el nostre llibret anava a tractar la temàtica dels patrimonis immaterials del nostre territori, no podíem deixar escapar l’ocasió d’arreplegar el testimoni d’una persona que ja des de ben menuda va decidir formar part activa d’aquesta festivitat gràcies a la devoció i sentiment que l’unia a aquesta.

Són molts els elements que incorporen aquesta festa. S’encarrega alguna institució d’organitzar-los, o cada grup s’organitza de manera independent?

Volem que el nostre col·laborador ens conte de primera màel que significa aquesta festa per a la gent d’Algemesí, en general, i per a la gent que fa la seua realització possible en particular.

Hi ha un Patronat de la Mare de Déu que està dividit en quatre barris del poble i cada any és un el responsable de l’organit-

zació. Però cada ball també compta amb la seua organització interna i jerarquia depenent de les característiques d’aquest. Formes part de la colla dels Bastonets, veritat? Ens podries contar el que significa per a vosaltres la festa i com viviu els dies claus d’aquesta? La festa és molt especial per a nosaltres, ja que vegem les diferents processons des de dins i és molt impactant veure tanta gent implicada en una festa d’aquest tipus. Veure l’amabilitat de totes les persones, la il·lusió en els més menuts, la devoció de les persones més majors fa que la festa siga impressionant, especialment si la vius des de dins. A més saber perquè és realitza i tot el temps que ha durat et fa sentir que eres part d’una tradició fonamental per a Algemesí. Durant la resta de l’any, les diferents colles es reuniu per realitzar algun tipus d’activitats? Cada ball s’organitza independentment al llarg de l’any, no hi ha activitats conjuntes entre tots. Nosaltres intentem fomentar la festa per diferents pobles i per això cada ball visita llocs on estan interessant en veure el que fem. Ens hem mogut molt per tot el territori valencià, especialment en els últims anys, però cada ball de forma independent a la resta.

2017 137 LLIBRET

En 2011 la festa va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Que va significar per al poble en general i per a la festa en particular? Un reconeixement molt ampli per part de diferents institucions, un coneixement molt més ampli de la festa arreu del món, com per exemple a països asiàtics, el que ha fet que es duplique el nombre de visitants del Museu de la Festa. La festa no ha sofrit cap canvi però s’ha d’organitzar tot amb més cura, ja que implica una major repercussió en diferents llocs.

LLIBRET 2017

138

Per part de les institucions autonòmiques, heu notat més recolzament o suport des que sou Patrimoni Immaterial de la Humanitat? Abans de ser declarats per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat ja rebérem el reconeixement de bé d’interés cultural a la nostra Comunitat. Per tant, el recolzament institucional sempre hem tingut i això no ha canviat en els últims anys. El poble era conscient dels processos que es van haver de seguir per aconseguir aquest reconeixement?

Arrel d’aquell moment ha canviat la manera de promocionar la festa tant a nivell nacional com internacional?

Els habitants d’Algemesí eren conscients que possiblement anava a aconseguir-se aquesta declaració, però tot el procés va ser dut a terme per l’ajuntament amb el Museu de la Festa i el recolzament de la Conselleria i el Ministeri de Cultura, per tant, només va eixir a la llum uns mesos abans de que es produïra l’anunci.

La forma de promocionar-la és la mateixa, el que ha canviat és la repercussió que la festa té en diferent llocs, especialment a Espanya, i això s’ha traduït en la demanda dels balls en altres llocs per a veure i gaudir de la festa durant alguns dies.

2017 139 LLIBRET

Les Falles, un patrimoni en comú Quan vam començar amb el tema principal d’aquest llibret, les Falles encara només eren candidates a ser el que a dia de hui, pocs dies després de donar-se a conèixer la noticia, són : PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT per la UNESCO. Ja fora que la decisió haguera sigut negativa o positiva, les Falles i com és habitual al nostre llibret, anaven a tindre el seu protagonisme, ja que són el que ens mou a que any rere any els llibrets de la Falla Parc Sant Roc isquen a la llum. I clar, ara tenen més cabuda si cap entre aquestes pàgines, unes pàgines dedicades a la història, als nostres patrimonis. Pot ser algo dintre de les nostres ments i els nostres cors ens feia estar quasi segurs de que obtindríem aquest reconeixement. I per a poder entendre-ho, crec que cal començar per el principi. Cal saber d’on va nàixer la proposta, com es va desenvolupar, quin va ser el camí fins a la candidatura, i una vegada ací, com es va gestionar per a arribar a ser el que son ara les Falles, Patrimoni.

rongers- Universitat Politècnica, Angel Martínez, i després de que el Tribunal de les Aigües rebera el reconeixent, qui proposava a Junta Central Fallera retornar la iniciativa. El dia 26 de Gener de 2011, reunits el president de Junta Central Fallera i els presidents de les distintes comissions falleres de València, s’aprova l’inici dels tràmits d’inscripció a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat en l’espai cultural de la festa de les Falles. Aquest acord va ser de manera unànime. I va ser el dos dies després quan al ple de l’Ajuntament aprova la moció de Felix Crespo i es dóna permís per a iniciar l’expedient. El que aleshores era el President de Junta Central Fallera, Fèlix Crespo assegura en aquell moment

Ens remuntem a l’any 2003 quan Justo Nieto, rector de la Universitat Politècnica i mantenidor de la Fallera Major de València d’aquella any, va llançar el guant per a presentar la candidatura, però ací va quedar la cosa. Anys després, concretament al 2009, era el president de la Falla Avinguda dels ta-

LLIBRET 2017

140

2017 141 LLIBRET

les Falles siguen declarades Bé d’Interès Cultural (BIC) en l’apartat d’immaterial. Aquest era un requisit indispensable per a optar a ser candidates a la UNESCO. Reunits a Tarragona, Francisco Lledó, regidor de festes, el secretaria autonòmic, Rafael Ripoll i la directora general de Patrimoni, Marta Alonso, amb el Consell de Patrimoni Històric, òrgan que tenia que decidir si les Falles podien representar a España, es dona el vist i plau per a que es tire cap endavant.

que “existeix material suficient per a que es reconega la nostra festa”. A partir d’aquest moment, Felix Crespo i el vice-president Jorge Guarro, es reuneixen amb experts de la Universitat de València i la Universitat Politècnica. Hi havia que recollir els suports d’ajuntaments, de la Generalitat Valenciana i d’altres organismes oficials, per tal d’entrar en el procés de selecció nacional i posteriorment unir-se a nivell mundial. Encara així estimaven que el procés duraria només un any o dos, però a la vista està que es va allargar més del compte.

LLIBRET 2017

142

El dia 13 d’Abril de 2011, i tenint ja el suport del ministeri de Cultura es presenten dos proposicions no de llei per part dels dos partits polítics majoritaris, les quals es publiquen al BOE. A partir d’ací es va crear un equip multidisciplinari que va tindre que completar un document on explicar les Falles en 250 paraules. Document que van acompanyar amb un vídeo de promoció. Uns mesos més tard, concretament el 30 de setembre d’aquell mateix any, en un Ple de l’Ajuntament de València s’acorda sol·licitar a Conselleria de Turisme, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana, la iniciació i tramitació de l’expedient per a que

I va ser a les falles següents, a Març del 2012 quan finalment les Falles van ser declarades Bé d’Interès Cultural, i de seguida es va remetre l’expedient a Madrid de la candidatura, i el ministeri de cultura ho envia a UNESCO Paris a finals de Març. Finalment les Falles no arriben a entrar en llista aquell any perquè abans estaven els Patis de Còrdova. Aquesta candidatura ja es va presentar a 2011 però van tindre que fer unes rectificacions i van entrar en llista al 2012.

A finals d’aquest any la UNESCO va decidir fer uns canvis en les normes reguladores, per tant, a partir d’aquell moment cada país només podia presentar una candidatura, i no dos com es venia fent fins aleshores. El Ministeri de Cultura va demanar a la UNESCO poder presentar aquell any les Tamboreres i les Falles, però no va poder ser així. Al 2014 la candidatura de les Tamboreres va passar per davant de les Falles, però finalment no s’aprovaren ja que la UNESCO els va recomanar modificar l’expedient. A l’estiu de 2014 es van variar una sèrie de criteris els qual posaven per davant a aquells països que mai hagueren tingut inscripció, de manera que les Falles van baixar a la posició 57 l’any en el que la UNESCO va decidir que només valoraria 50 propostes. Una vegada més les Falles quedaven fóra. A Març de 2015 s’acollia a València a experts de la UNESCO que venien per debatre nous criteris per a preservar els patrimonis immaterials. Va assistir Irina Bokova, directora general de la UNESCO i es van organitzar actes amb el Tribunal de les Aigües, el misteri d’Elx i les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, tots Patrimonis Immaterials. Aquesta acollida no va servir per a posicionar la candidatura de les Falles aquell any. Les festes del foc del solstici d’estiu dels Pirineus, conegudes com les “Falles del Pirineus”, van avançar en la llista a la candidatura de les Falles. Com que era un projecte d’Andorra i estava firmat per França i Espanya, constava com candidatura espanyola i no va haver opció de presentar la festa de les Falles de València.

2017 143 LLIBRET

A l’any 2016 i més concretament al mes de Març, el mes de les Falles per excel·lència l’equip d’UNESCO València va organitzar diversos actes vinculats amb la inclusió de la ruta de la seda. Els experts acudeixen a una mascletà i poden comprovar que la seda a València es important gràcies a la indumentària fallera. S’organitzen exposicions, encontres de les entitats del Patrimoni Immaterial de la Comunitat, es presenta un llibre i es fan diversos viatges per a llançar la candidatura. Finalment, el 31 d’Octubre la UNESCO confirma que l’expedient de les Falles està complet i per fi serà inscrit en la llista de projectes a valorar. I per fi, el dia 30 de novembre, reunit el Comitè Intergovernamental a Addis Abeba, Etiòpia, nombraven a les Falles Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Una trajectòria llarga la que va haver que seguir per a arribar a aquest nomenament que tant es mereixia la festa de les Falles. I per poder explicar els aspectes que la UNESCO va valorar a l’hora de nomenar a les Falles Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat utilitzarem els escrits (redactats originalment en anglès) que van aportar al document en el que s’inclou la festa de les falles en la llista representativa.

NOM DE LES COMUNITATS, GRUPS O PERSONES INTERESADES

UBICACIÓ GEOGRÀFICA I ABAST DE L’ELEMENT

- Ciutadans (FALLERS I FALLERES) en associacions denominades COMISSIONS FALLERES organitzen festes als barris dels municipis participants, representades per Juntes Locals baix la Junta Central Fallera.

Les falles es van originar a València al segle XVIII. A mitjans del segle XIX, les Falles van començar a celebrar-se a les localitats de Xàtiva, Sueca, Gandia, Alzira i Torrent.

- ARTISTES FALLERS: artesans especialitzats en el disseny i fabricació de monuments “falles”, amb habilitats i tècniques transmeses de generació en generació. - PIROTÉCNICS: professionals que dissenyen, fabriquen i munten pirotècnia festiva (focs artificials i mascletades). -MÚSICS: Intèrprets i compositors que conserven i amplien repertoris musicals festius, generalment en bandes musicals de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, i grups que utilitzen o recuperen l’ús d’instruments musicals natius (dolçaina i tabalet). - ARTESANS (ORFEBRES, INDUMENTARISTES, - PERRUQUERS, SEDERS...) que participen en la conservació dels trages festius valencians tradicionals.

En l’actualitat, les falles es celebren a 160 municipis, amb unes 800 comissions falleres participants que uneixen activament a uns 200.000 falleres i falleres. Les Falles es celebren també a altres municipis fora de la Comunitat Valencia (Barcelona i Mallorca) i en altres països (Argentina). Aquests són generalment llocs on hi ha una comunitat de valencians de grandària suficient com per a reunir-se, socialitzar i reproduir les Falles. Aquest és un indicador de que la festivitat de les Falles és un identificador molt important per als valencians, contribuint a la cohesió local i la reproducció simbòlica dels trets d’identitat de grup, permetent mantindre vincles amb la seua cultura original i donar suport a la cohesió social en els seus nous destins.

- ERUDITS FALLERS: autors de gèneres literaris associats a la festivitat que ajuden a la literatura popular i tradicional a sobreviure i ser transmesa a altres en llengua valenciana. Document en el que s’acredita la inscripció de la festa de les Falles en la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

LLIBRET 2017

144

2017 145 LLIBRET

IDENTIFICACIÓ I DEFINICIÓ DE L’ELEMENT La festa de les Falles, del 14 al 19 de Març, és una celebració de rituals i tradicions que impliquen la creació i la destrucció per foc d’un element central denominat monument faller. Les comissions falleres en cada barri planten una falla, al voltant de la qual es realitzen rituals: passa carrers amb bandes de música o instruments tradicionals, ofrenes de flors, esdeveniments culinaris a l’aire lliure per a compartir el menjar, principalment paella. (...) La falla és una construcció efímera, construïda durant uns mesos que condueix a la festa a artistes fallers (pintors, escultors i fusters) i es crema fins a arribar a les cendres la nit de Sant Josep, 19 de Març, que simbolitza l’arribada de la primavera. Gràcies a la continuïtat d’aquests rituals festius, s’han salvaguardat una sèrie de pràctiques tradicionals i culturals amb les que s’identifica al poble valencià al llarg dels anys. Els participants directes són falleres i falleres de cada comissió fallera, i la seua missió és organitzar i promoure la festa en les seues àrees, promovent la socialització i garantint la transmissió generacional de valors, habilitats i pràctiques. Cada comissió està organitzada en una secció d’adults i una per a xiquets, que elegeixen entre els seus membres representants simbòlics i càrrecs que es renoven cada any, organitzant a l llarg d’aquest activitats. Les comissions elegeixen a la

LLIBRET 2017

146

Fallera Major cada any, que representa a la seua falla durant tot un any, animant a la població i visitants a unir-se a la festa. La Junta Central Fallera composada per falleres i falleres elegits democràticament, s’encarrega de coordinar totes les comissions, promovent les activitats de la festa i brindant suport institucional. Els artistes fallers (...) tenen la responsabilitat de crear els elements artístics únics utilitzats en aquesta festa. Músics de moltes ciutats i pobles valencians participen i acompanyen en totes les activitats de les Falles com són els passa carrers. Els pirotècnics preserven i promouen exhibicions de focs artificials natius ( despertà, mascletà, castells), essencials per als orígens de la festa. Els coneixements relacionats amb l’organització de les festa i de totes les relacions socials són transmesos per els fallers, on la família té un paper important, amb la participació de membres de varies generacions (avis, pares i fills), així com amics i veïns, propiciant encontres i transmissions generacionals. Els fallers i falleres aprenen des de la infància a utilitzar elements tradicionals de focs correctament. També se’ls ensenyen valors d’igualtat i respecte als participant de les Falles, adaptats a les necessitats de una societat en evolució, preservant al mateix temps les tradicions i el respecte de les normes relacionades amb la coexistència pacifica, el compartir, la sostenibilitat i la seguretat. Els coneixements i habilitats relacionats amb la creació i construcció dels monuments “falles” són

transmesos per els artistes fallers o artesans i professionals, de generació en generació, de mestres a aprenents. Recentment s’ha implantat un programa de Formació Professional Superior dintre del sistema escolar, i hi ha tallers de capacitació disponibles per a les diverses artesanies relacionades amb la festa. Açò inclou normes per a l’ús i ocupació d’espais urbans públics amb monuments de les festes. El coneixement relacionat amb la confecció i l’ús dels trages festius tradicionals, la confecció i el pentinat tradicional i la disposició dels accessoris que formen part de l’estètica fallera són heretats de generacions passades i modernitzats per la investigació d’especialistes. Açò inclou teles especials, sedes brodades en diversos colors i patrons, propiciant la preservació d’antics telers manuals per a la seua elaboració. La festa de les Falles és una font de creativitat col· lectiva i la seua conservació garanteix la continuïtat de les habilitats tradicionals de construcció de la falla ( construcció, pintura, decoració...), responent a una necessitat social d’identitat i manteniment de les arts i oficis tradicionals, que sinó fora així desapareixerien. El monument “falla”, té un caràcter satíric que permet la critica social, cultural i moral, donant lloc a un tipus particular de literatura (Llibrets) en el llenguatge propi que d’altra manera no trobaria eixida. El significat cultural de la incineració del monuments és una forma de purificació, neteja de primavera i renovació social. Figures de caricatura nomenades ninots, incloses en la falla actuen com a boc expiatori de la societat valenciana. La seua destrucció

per el foc simbolitza la renovació de la vida social. Aquest element actua com un identificador que ajuda als valencians a reforçar la cohesió social. Els dóna una sensació d’identitat de la que estan orgullosos. La festa propicia la comunicació entre els diferents grups i gèneres. Els xiquets i xiquetes participen de manera significativa en la socialització primerenca en els mecanismes de transmissió del ritual de les Falles. El monument artístic “falla” propicia la comunicació i el diàleg entre els ciutadans. Simbòlicament, els esforços materials d’un any sencer es redueixen a cendra per celebrar l’arribada d’una nova temporada, realçant la vida social de cada barri. Històricament, la festa de les Falles va preservar la llengua valenciana quan va estar quasi prohibida. Ningun element de la festa de les Falles és incompatible amb la conservació i el respecte dels drets humans, la comprensió entre les comunitats i el desenvolupament sostenible.

2017 147 LLIBRET

CONTRIBUCIÓ A GARANTIR LA VISIBILITAT I LA SENSIBILITZACIÓ I A FOMENTAR EL DIÀLEG

individus i grups en igualtat de condicions, filtrant a través del marc associatiu de les Falles a través de les interrelacions entre totes les comissions falleres.

La inscripció de la festa de les Falles de València, que inclou la pólvora, el foc, l’art i la música, augmentaria la consciencia entre totes les comunitats involucrades a nivell local i reforçaria el seu sentiment d’identitat. Els fallers valoren la seua festa no sols per el seu poder tradicional i la seua contribució a la integració social, sinó també per la valoració i el reconeixement que reben d’altres comunitats d’Espanya i del estranger.

La inscripció d’aquest element potenciarà el diàleg en la comunitat festera, augmentarà la sensibilització sobre el diàleg entre les comunitats, tant a Espanya com al estranger i atraurà a més visitants interessats en atestar les tradicions i el patrimoni de la regió, ajudant també a promoure el diàleg intercultural.

A nivell nacional i internacional, esta inscripció permetrà que altres festes del foc paregudes es vegen reflectides en la candidatura i siguen més conscients de la importància del seu patrimoni. Açò crearia una major consciencia nacional i internacional dels molts rituals de foc que s’organitzen al àrea del Mediterrani. El fet de que aquesta festa ja haja creuat fronteres i siga ben coneguda a nivell internacional pot ser al· legada com a prova d’interès mostrat en este tipus de patrimoni cultural immaterial. La festa de les Falles es basa en principis fonamentals com la llibertat de participació, la igualtat entre els individus, la igualtat d’oportunitats, l’esperit de solidaritat i fraternitat, el respecte dels drets humans i la dignitat. Com exemple de la igualtat de gènere i l’evolució positiva de la festa en els últims anys, les dones ocupen ara llocs en l’administració i gestió de les comissions falleres en igualtat de condicions que l’home. (...) La comprensió i el respec-

LLIBRET 2017

148

te mutu entre els ciutadans ha progressat gràcies al diàleg continu entre les més de 800 comissions falleres que comparteixen aquest patrimoni. L’extensa xarxa de comissions juga un paper essencial per a garantir que aquesta tradició festera puga ser preservada i transmesa, com un patrimoni cultural intangible digne de ser salvaguardat per al futur.

La festa de les Falles és una celebració d’importància social que transcendeix les tendències actuals cap a l’individualisme. Als casals, les reunions propicien la cohesió social independentment de l’edat, gènere i origen, i el treball es comparteix en comú durant tot l’any. Els poemes, signes i paraules escrites en el monument “falla” reflecteixen les qüestions socials, polítiques i culturals actuals, fomentant la reflexió individual i col·lectiva i la critica social. Estes característiques ja fomenten el diàleg entre

La festa de les Falles és una font de creativitat col· lectiva i la seua preservació permet la continuïtat de moltes habilitats, artesanies i mètodes que sols poden sobreviure gràcies a aquesta festa. Aquesta fa insistència en la creativitat d’una manera especial, ja que moltes artesanies s’apliquen en la construcció del monument “falla”, el disseny de joies de orfebres, l’elecció de dissenys per a trages tradicionals, la creació de pentinats i cabells, adornaments, brodats, disseny de grans canastres per a ofrenes florals, composició de llums i colors en espectacles pirotècnics i fabricació d’instruments natius per experts. Aquesta festa incorpora valors estètics i formals que afavoreixen l’expressió d’una multiplicitat d’estils creatius portats de distintes tradicions culturals que s’adapten a variants locals que fan de les Falles un aparador creatiu de primer ordre.

2017 149 LLIBRET

MESURES DE SALVAGUARDA La viabilitat de les festa es veu assegurada per la participació popular en esta celebració, i la transmissió generacional és la principal salvaguarda per a la seua supervivència mitjançant les comissions falleres i la promoció activa de les activitat amb xiquets. Tant fallers com falleres asseguren la viabilitat de la festa finançant totes les activitats en privat, mantenint les seues associacions mitjançant contribucions i buscant col·laboració quan és necessari. Les comissions falleres organitzen exposicions de llibrets que presenten activitats anuals i expliquen els temes dels monuments “falles” per al pròxim any. La Junta Central Fallera garanteix la gestió popular de la festa i realitza publicacions, cursos i activitat culturals, premis de falla, concursos literaris i actuacions teatrals en la llengua local, ajudant a recuperar trages tradicionals, música i focs d’artifici. El grup d’estudi faller “ Associació d’Estudis Fallers” organitza seminaris universitaris, exposicions, premis per a la literatura fallera, estudis i la publicació de la revista d’Estudis Fallers. El gremi artesanal d’artistes fallers garanteix la preservació de la professió i mantén el museu específic dedicat a la seua professió. Les universitats valencianes també organitzen exposicions, taules redones i publiquen catàlegs sobre diversos aspectes culturals de la festa de les Falles. (...) La vitalitat i dinàmica de la festa de les Falles garanteix la seua viabilitat futura, encara que alguns elements requereixen una promoció, protecció i vi-

LLIBRET 2017

150

gilància especials per a assegurar la seua continuïtat i transmissió a generacions futures. Mesures de transmissió: - Un grau més alt del cicle de formació professional que es va iniciar per a la professió d’artista faller al any acadèmic 2013-2014. - La música de l festa de les Falles ha sigut promogut conjuntament amb una competició festiva anual de pasdoble, amb la publicació de gravacions.

una major investigació i recuperació de les tradicions locals, amb una secció especial sobre la festa de les Falles. - La música s’està actualitzant i es publiquen periòdicament noves obres musicals. Mesures de conservació i protecció: - Museus Fallers per a ser integralment renovats i adaptats a les noves condicions museològiques i museogràfiques.

- L’administració central i en particular, l’administració regional han adaptat la legislació per a permetre l’ús d’elements pirotècnics, respectant les normes europees de seguretat, mantenint les tradicions pirotècniques, protegint així determinades activitats pròpies de la festa de les Falles. - Continuar amb la promoció i salvaguarda de l’ús festiu de les peces i vestits tradicional publicant monografies i difonent-les mitjançant seminaris culturals específics.

- El govern va autoritzar l’ensenyança de l’instrument tradicional, dolçaina, en 10 conservatoris i va autoritzar als centres docents de música de la regió a valorar la música tradicional, ja que és un dels instruments més significatius relacionat amb la festa. - En el curs acadèmic 2014-2015 entrà en vigor la nova Llei Orgànica de Millora de Qualitat Educativa, en la que s’ha inclòs un nou tema de Cultura Valenciana, els seus continguts són: tradicions, festes i institucions significatives per al Patrimoni Cultural Immaterial de la Comunitat Valenciana, amb especial èmfasi en les Festa de les Falles. Mesures d’identificació, investigació i documentació: - Assignació de recursos per a la protecció de la documentació històrica de la festa de les Falles, fomentant criteris professionals per a la administració d’arxius històrics relacionats. - Rehabilitació de l’edifici destinat al futur Museu de Trages Valencians Tradicionals, per a promoure

2017 151 LLIBRET

Mesures de promoció i difusió: - El govern regional organitza un subsidi anual per als bens inscrits en la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO per a assegurar el manteniment dels valors que donaren lloc al seu reconeixement. - Actualització continua dels llocs web www.fallasfromvalencia.info i www.fallasdevalencia.info, que ja estan disponibles en deu idiomes diferents amb nous continguts multimèdia que permeten difondre la vertadera magnitud d’aquesta festa. - Organitzada per el govern regional per al dècim aniversari de la Convenció per a la Salvaguarda del ICH, es va realitzar una exposició per a commemorar aquest fet i difondre i transmetre aquest patrimoni intangible. Aquesta exposició itinerant s’està realitzant a diferents municipis de la regió i inclou entre altres la “Festa Valenciana de les Falles”. - També organitzada per el govern regional i associacions culturals està l’exposició “Llibret de Falla. Explicació i relació de la Festa. 1850-2014”, que mostra el desenvolupament de les festa en el temps. -Competències anuals de diversos gèneres literaris (poesia, narrativa i teatre) relacionades amb la festa de les Falles i l’ús del valencià com a mitjà d’expressió. (...) - Recuperació de rituals únics, en particular d’una sèrie d’habilitats tradicionals que impliquen als monuments “falla”: plantà, exemplificada per la “plan-

LLIBRET 2017

152

tà al tomb”, mètode de muntatge del monument amb l’ajuda de molts fallers, manualment, sense grua mecànica, amb les parts superiors de la “falla” muntades horitzontalment i després alçades en el seu lloc. - Hi ha un espai per a la construcció de nous locals per a la Junta Central Fallera de València, per a donar a l’òrgan gestor de la festa una major capacitat de gestió i millors recursos en consonància amb les seues activitats. - La inscripció ajudarà a valoritzar i revitalitzar la festa de les Falles en els municipis on la festa està en declivi o casi perduda.

Els diferents nivells de l’administració (estatal, regional o local) adopten mesures de salvaguarda en les seues respectives esferes de competència. (...). Per a aconseguir aquests objectius s’estableixen subvencions i ajudes econòmiques directes a les associacions encarregades d’organitzar la festa de les Falles. El govern regional està a càrrec del Consell de Festes Tradicionals, on està representada la festa de les Falles, que té com objectiu assegurar la promoció i difusió de la festa, així com el seu patrimoni i valors cívics. En quan a la protecció de la varietat d’espectacles i esdeveniments de focs artificials, el govern regional ha establert un sistema de capacitació i qualificació per a membres de comissions falleres destinades a regular l’ús de materials pirotècnics en esdeveniments massificats.

El Ministeri d’Educació d’Espanya ha posat en marxa un conjunt de mòduls de formació regulats per a atorgar un grau de reconeixement a la professió d’artistes fallers, que són desenvolupats per la Comunitat Valencia i que contribuiran a preservar l’ofici i les competències de la professió. Són les comunitats que garanteixen la salvaguarda de la festa aportant recursos i organitzant la festa, gràcies als esforços, treballs i contribucions eco-

nòmiques de fallers i falleres al llarg de l’any. Les mesures de salvaguarda propostes han sigut definides per els diversos grups involucrats: Fallers, comissions, artistes, etc. Les col·leccions dels museus regionals provenen d’aportacions dels propis fallers, que ho consideren un actiu propi i part del seu patrimoni cultural, que inclou trages, música i publicacions escrites en valencià relacionades amb les Falles. (...)

(...)

2017 153 LLIBRET

PARTICIPACIÓ COMUNITÀRIA I CONSENTIMENT EN EL PROCÉS DE NOMINACIÓ Els fallers i falleres no només han participat en l’elaboració d’aquest expedient, sinó que han sigut en realitat el motor de la nostra candidatura. Com a resultat d’una sèrie de seminaris sobre el futur de la professió d’artista faller celebrada en la Universitat de València en novembre de 2010, va sorgir la voluntat política de dotar a les Falles d’una forma única de protecció i una major visibilitat internacional. A partir d’aquest moment es van realitzar una sèrie de contactes informals amb diversos sectors involucrats en la festa i partint d’aquestes converses inicials, la idea de celebrar reunions preliminars per a iniciar el procediment de promoció de la candidatura de l’Espai Cultural de les Falles Valencianes per al reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial es va consolidar.

LLIBRET 2017

154

La Junta Central Fallera, en representació de tots els fallers i falleres, va començar a celebrar reunions informal en les que es va expressar la voluntat unànime per a iniciar el procés de nominació de la festa de les Falles. Posteriorment, van ser el presidents de comissions fallers qui ho van aprovar i delegaren en la Junta Central Fallera la coordinació del procés. (...) I el que va després ja ho sabem, tot aquest procés encapçalat per la Junta Central Fallera i secundat per les comissions falleres i els valencians i fallers, va ser costós però finalment va recollir el seu fruit. Una valoració global del que constitueix la Festa de les Falles, una festa que a partir d’ara estarà més oberta al públic si cap, i que serà encara més reconeguda a nivell mundial, ja que ara són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

2017 155 LLIBRET

T O T U N ANY faller

LLIBRET 2017

156

05 2017 157 LLIBRET

2016 GENER

la Junta Local Fallera en el que els tots junts disfrutem d’una gran vetlada, on els mantenidors són els encarregats d’enaltir com cal als màxims representants i a les distintes comissions del nostre poble.

Feliç any nou i feliç 40 aniversari!! Estes paraules van ser les més pronunciades els dies següents al començament de l’any al nostre casal. Retrobar-se després de la nit de cap d’any i comentar, que en escassos tres mesos viurem unes noves falles, unes falles especials per celebrar que la Falla Parc Sant Roc complia 40 anys. Arribava el temps de treballar dur per tal de que al mes de Març tinguérem unes falles d’altura.

Fallers d’Honor. Una nit d’harmonia junt a eixes persones que de manera desinteressada col·laboren amb la nostra comissió. Una celebració al restaurant Itaca de Silla que vam allargar fins la matinada.

FEBRER

I amb el nou any, arriben nous actes, que vivim des de prop. Un d’ells és la cavalcada de Reis la vesprada del dia 5, on junt a la resta de les Falles vam participar per a fer que les caretes de tots els xiquets del nostre poble brillaren amb la il·lusió de l’arribada dels Reis Mags d’Orient. El dissabte 16 va tindre lloc l’Exaltació a les Falleres Majors, Falleres Majors Infantils i Presidents de les sis comissions de Silla, un acte que organitza

LLIBRET 2017

158

tindre a les seues mans. Un llibret d’història, la història dels 40 anys de la Falla Parc Sant Roc. En ell es narraven les anècdotes més simbòliques que havien ocorregut al llarg d’aquests anys, contades pels seus protagonistes.

Aquest mes i com a preàmbul del mes per excel· lència per als fallers i falleres, l’activitat a la nostra comissió no va parar. El dies 6 i 13 vam fer les primeres arreplegades. Com cada any, vam fer ronda per el nostre barri, on els veïns i comerciants ens van mostrar una vegada més la seua generositat. Després i com es costum vam fer dinar al casal.

Al dia següent vam tindre de nou arreplegà, dinar i tots a casa per a posar-se a punt per a la nit en la que vam celebrar el sopar homenatge als nostres

El cap de setmana següent vam fer la penjà de banderes. Després de sopar al casal vam anar fins a les cases dels nostres màxims representants, per a omplir els seus carrers del nostre color i com no, del nostre escut.

El divendres 19 va tindre lloc la presentació del Llibret de les Falles del 2016, en el que amb un vídeo vam mostrar a la comissió el contingut d’aquest. Titulars de cadascun dels articles que el composaven van fer que els fallers i falleres eldesitjaren

2017 159 LLIBRET

I al matí següent el casal de nou de gom a gom, ja que es celebrava eixa mateixa vesprada la Cavalcada del Pregó i hi havia que posar les carrosses a punt per a lluir-les davant de tot el poble. Egipcis, jugadors de rugbi, animadores i personatges de circ, entre altres, desfilaven davant la carrossa dels màxims representants, en la que Yaiza, Nerea i Jose Luís, gaudien passejants pels carrers de Silla, acompanyats per altra carrossa formada per Falleres Majors i Falleres Majors Infantils d’anys anteriors amb motiu del 40 aniversari de la comissió. En arribar a la plaça del poble, Yaiza i Nerea, junt a Josep i Jose Luís van eixir al balcó de l’Ajuntament per cridar a tota veu que les Falles del 2016 havien arribat i que era moment de eixir al carrer i disfrutar al màxim de la nostra festa.

El diumenge 28 d’aquest mes, va tindre lloc la inauguració de l’exposició del ninot a la Nau de la Cultura. Allí es donaren a conèixer els ninots, tant infantils com grans, que cadascuna de les comissions presenta com a Ninot Indultat. En acabar, ens vam dirigir a la Nau Jove per fer la entrega de recompenses que atorga la Junta Central Fallera als fallers i falleres per la seua tasca al servei de les Falles. Aquesta mateixa vesprada, al cap i casal té lloc la Crida, un acte al que alguns fallers i falleres de la nostra comissió porten assistint durant anys. En ell, es Crida al món sencer per a què vinguen a conèixer i a participar a les Falles, a vore els grandiosos monuments, a escoltar una mascletà, a ballar als passacarrers, a emocionar-se amb l’ Ofrena i a quedar-se embovat mirant el foc de la nit de la Cremà.

MARÇ Comença el mes de les Falles per excel·lència, i es que encara que durant tot l’any l’activitat fallera no cessa, en quan arriba Març és el temps de no eixir del casal. El dia 5 vam donar el tret d’eixida amb una gran festa Americana en la que el menú eren hamburgueses i creïlles fregides entre altres, i el codi de vestimenta era “típic americà”. Vam trobar animadores, texans, jugadors de basquet, estàtues de la llibertat... una gran varietat per a una gran nit de festa. El dia 11 vam anar fins al monestir de San Miquel dels Reis per tal de arreplegar el banderí del premi 46é que ens va atorgar la Generalitat Valenciana per la promoció i ús del valencià al nostre llibret de les Falles del 2016. Els nostres màxims representants van recollir dit premi de mans de la Fallera Major de València i en arribar al casal ho van celebrar amb tota la comissió. A partir del dia 8 van començar els berenars i sopars al casal, vesprades i nits interminables on no es veien les ganes de tornar a casa, sinó de estar durant hores a la nostra segona casa, el casal. I a partir d’ací no van parar les activitats a la nostra comissió. Vam tindre Masterclass de Kangoo Jump, l’actuació del mentalista Javier Botia, entrega de recompenses, truita gegant, mascletà nocturna, disc-mòbils, passacarrers, despertades, una gran quantitat de propostes per fer que les Falles del 2016, foren més especials si cap. Cal destacar d’entre totes les activitats que es van realitzar, la nit de la Gala dels Oscar, que als pocs minuts de començar vam descobrir que no es trac-

LLIBRET 2017

160

tava d’aquesta, sinó de la Gala dels Innocents. En ella vam vore com alguns dels nostres fallers i falleres van ser víctimes de les innocentades que la delegació de festejos va planejar. Tot un èxit a una nit en la que vam riure moltíssim.

2017 161 LLIBRET

Activitats que va haver que compaginar amb els actes oficials. La plantà del monument gran de la mà de Juan Carlos Donet, i la del monument infantil, obra de Manolo Rubio, que van tindre lloc durant tot el dia 15. La nit d’albaes que organitza Junta Local Fallera, en el que els cantors dedicaren unes boniques paraules a la comissió i als màxims representants. L’entrega de premis a la plaça del poble el dia 17, on vam rebre el premi al millor Ninot Indultat. L’Ofrena que el dia 18 vam realitzar per oferir el ram a la nostra geperudeta. Un grapat d’actes que van culminar la nit de la Cremà. A l’hora que va marcar la Junta Local Fallera, Nerea Navarro i Grau, Fallera Major Infantil, junt al seu president, José Luis Montero i Barnés, li botaren foc a la falleta que durant una setmana va estar plantada a la porta del casal. En acabar vam sopar al casal i vam brindar una vegada més per les Falles del 2016, les del 40 aniversari d’aquesta gran comissió, per a acte seguit fernos tots junts la foto de família amb la falla de fons abans de la seua Cremà. Així, Yaiza Folch i Zaragozá, Fallera Major 2016 junt al seu president Josep Antoni Romeu i Zaragozá, van encendre la metxa que minuts després convertiria la falla en cendres. Però ací no va acabar la festa i es que després de la Cremà i només la pluja ens va donar treva, vam tindre el concert d’una gran orquestra: “LA FIESTA”, que van amenitzar aquella nit de dissabte en la que mentre sacàvem les llàgrimes dels ulls perquè acabaven les Falles del 2016, ja no fèiem altra cosa que pensar en les pròximes, ja que començava un nou any faller, el de les Falles del 2017.

LLIBRET 2017

162

ABRIL Una vegada passat el mes de Març i recuperats de les passades Falles, tocava ficar-nos en marxa per al següent exercici faller, i com cada any, vam tindre l’elecció de President. El dia 8, reunits al casal va tindre lloc la reunió potser més important de tot l’any, en la que es tanca un exercici per poder començar un nou. D’eixa manera, es va fer l’elecció del nou president per a les Falles 2017, eixit elegit Victor Primo i Centeno. En acabar vam brindar tots junts, per donar-li l’enhorabona a Victor i desitjar-li el millor en aquesta nova aventura. Al dia següent, era moment de que tots i totes tornarem a ser fallers amb una gran festa de l’Apuntà. Com ja és tradició a la nostra comissió, des de ben matí ens vam ajuntar al casal per tal de gaudir durant tot el dia de les activitats que tant la delegació de infantils, com la de festejos, havien organitzat per donar començament al nou exercici faller.

El dia 15 va tindre lloc un altre dels moments claus per a les pròximes Falles, ja que aquest dia vam escollir als que serien els nostres màxims representants. Van estar elegits Asier Cano i Travé com a President Infantil, Nerea Diaz i Rodríguez com a Fallera Major Infantil, i Carmen Rodríguez i Riera com a Fallera Major de les Falles del 2017. Tot seguit vam alçar les nostres copes per brindar per els màxims representants i desitjar-los que visquen el millor any de les seues vides junt a la nostra comissió. La vesprada del dissabte 30 vam tindre festa del “Quint i Tapa”, com a preàmbul de la nit que teníem de casal. Després de sopar, amb uns convidats d’excepció, els nostres abonats, va tindre lloc la firma de contractes. En primer lloc va ser Natalio, el nostre pirotècnic de confiança el que un any més va firmar el contracte per a les pròximes falles. Després va ser Manolo Rubio, l’encarregat de fer nostra falleta infantil per al 2017 el que va firmar. Acte

2017 163 LLIBRET

com cada any, la Creu de Maig a l’encreuament on abans plantàvem les nostres falles. Amb un castell disparat per Natalio i amb els veïns del barri com a espectadors, posàvem la Creu al centre del barri de Sant Roc.

MAIG

seguit, va ser Pepe Benavent el que firmava la que serà la nostra falla gran. En acabar la firma de contractes es van presentar davant tota la comissió, els esbossos de les dos falles que ocuparan el carrer del nostre casal les pròximes festes falleres. Després, i aprofitant que ja eren més de les dotze, i que ja estàvem al mes de Maig, vam plantar

El segon diumenge del mes, i com ve sent tradició des de fa uns anys, un grup de fallers i falleres van peregrinar des de Silla fins al centre de València per a acudir al trasllat de la Verge dels Desemparats. Van viure eixe acte tan emocionant per als devots de la mare dels valencians des de prop, arribant algun d’ells fins i tot a tocar-la. Va ser el dia 15 quan els nostres màxims representants feien acte de presència en el besamans a la Verge dels Desemparats que organitza Junta Central Fallera. Josep, Yaiza, Nerea i Jose Luis van poder conèixer la historia de la “Geperudeta” i participar en aquest acte amb tant de sentiment.

El dissabte 28un autobús carregat de fallers i falleres feia camí fins als tallers on estaven creant-se els monuments de les pròximes falles. De mà de l’artista, Manolo Rubio, i després d’un bon esmorzar, vam poder conèixer a la perfecció el procés d’una falla infantil, per a endinsar-se un poc més tard en el taller de Pepe Benavent per vore com li donava forma a la falla gran de les pròximes festes falleres.

JUNY Durant els partits de la selecció a la Eurocopa vam estar donant suport a l’equip del nostre país al casal. Entre amics i amb pantalla gegant vam poder gaudir de tots i cadascun dels partits que es van jugar fins que varen quedar eliminats. Aquest mes es va celebrar una festa especial per a nosaltres, ja que és la festa de la província germana, Sant Joan. Com cada any, la nostra comissió organitza un gran dia en honor a aquesta significant festa. Després del quinto i tapa organitzat per la delegació de festejos tocava sopar a la fresca a

LLIBRET 2017

164

la porta del casal. En acabar la delegació d’activitats artístiques ens van amenitzar la nit.Tot tipus de balls i exhibicions per fer que els fallers, falleres i la resta de convidats disfrutaren d’una bona nit.

JULIOL Ha arribat el mes en que comença la millor temporada de l’any, i no podia faltar una festa dedicada a eixe moment en el que comencem a lluir camisetes de mànega curta, bermudes i sandàlies, arribava el moment de celebrar la festa hawaiana. Els carrers del nostre casal es van omplir de colors, on tant majors com xiquets van poder disfrutar i refrescar-se amb els millors cocktailsdurant tot el dia. Com no va haver berenar organitzat per la delegació d’infantils que van animar als més menuts a realitzar tot tipus d’activitats. Per la nit i com que la cosa s’allargà, vam sopar al casal per continuar celebrant que l’estiu ja havia arribat.

2017 165 LLIBRET

fantils i majors donaven pas a la diversió de tot el poble amb les seues grans actuacions. Al dia següent i com a preludi de les festes del nostre poble, vam organitzar a l’avinguda del poliesportiu un gran concert de la mà de la orquestra “La fiesta”, que ens van delectar amb les cançons més conegudes del panorama musical. Durant unes hores vam disfrutar d’un gran ambient junt a la gent del poble.

AGOST I per fi va arribar eixe moment tant esperat per als que serien en pocs mesos els màxims representants. El dia 23 va tindre lloc l’acte de la Proclamació, on es van donar a conèixer a la resta de comissions, i a tots els convidats, els que serien els protagonistes de la Falla Parc Sant Roc durant l’any 2017. L’acte es va celebrar a un lloc especial per a la comissió, al parc que porta el nostre mateix nom, al centre del nostre barri. En ell vam conèixer de manera especial a Carmen, Nerea i Asier, qui amb il·lusió i nervis, van gaudir dels seus primers moments sobre l’escenari. En acabar, tots junts vam disfrutar el passeig del parc d’una gran picaeta en la que vam brindar per ells, i per les Falles del 2107. El dissabte 30 va tindre lloc la gran nit de Falles a la plaça del poble. Com cada any, la Junta Local Fallera va organitzar aquesta magnifica vetlada en la que vam sopar a la plaça, per tal de vore com cada comissió presentava els seus play-backs. Grups in-

LLIBRET 2017

166

El dia 6, com a motiu del dia gran de Silla, els nostres representants Josep, Yaiza, Jose Luis i Nerea van participar en la processó en honor al Santíssim Crist que acaba, com no, amb la tradicional Carxofa a la plaça del poble. En acabar, la nostra comissió va organitzar, al mateix emplaçament que la setmana anterior, una macro disc-mòbil per a que els veïns del poble tingueren fi de festa per a un dia tant especial per a la gent de Silla. Als pocs dies va donar començament la setmana taurina i amb ella el treball per a la nostra comissió, del dia 9 al 14, i com des de ja fa molts anys, vam estar al bar de la plaça de bous. Dies en els que matins, vesprades i nits, els fallers i falleres de la Falla Parc Sant Roc treballaren de valent per fer que la comissió tinga l’oportunitat de créixer cada any més. Després d’una setmana de treball frenètic, ens agafarem unes més que merescudes vacances.

SETEMBRE Tornem amb les piles carregades i amb la vista posada en el següent acte important per a la comissió: la presentació. És hora de ficar-se mans a l’obra, de preparar el casal per als pròxims mesos de feina, de omplir de pintura i suro cada racó, de sentir música fins elegir la més oportuna, en definitiva, de treballar dur per a dins de dos mesos vore els fruits que tot açò ha donat. Mentre tant, acudim a les proclamacions de la resta de comissions. Cada vegada van sent més els actes que ens esperen, i es que les pròximes falles estan més prop del que creiem.

OCTUBRE El primer dia del mes, celebrem que queden poc menys de sis mesos per a les següents falles, celebrem la festa del Mig Any Faller. Aquell dia al nostre casal tornàvem a sentir-nos com si de la setmana fallera es tractara. Esmorzar, dinar, berenar, sopar i... festa. Tant la comissió major com la infantil van poder gaudir d’aquest gran dia, on la passió per la nostra festa va fer que passarem un dia de casal en tota regla, desitjant que els sis mesos que quedaven per a les següents passaren volant. El cap de setmana del 7 i 8 vam acudir al campionat de Truc i Parxís organitzat per la Junta Local Fallera. Enguany es va jugar en dos die en els que les sis comissions falleres s’enfrontaren entre elles, amb rivalitat sana, per guanyar el campionat.

2017 167 LLIBRET

El dia 29 va tindre lloc l’acte de la Nit del Món Faller, un acte organitzat per la Junta Local Fallera en el que totes les comissions de Silla es van ajuntar a la Nau Jove per gaudir d’una agradable nit fallera.

llera Major Infantil 2017, qui va rebre la banda entre llàgrimes d’emoció de mans de Nerea Navarro i Grau, Fallera Major Infantil 2016 qui es va acomiadar de la seua comissió.

Es van entregar els trofeus de Truc i Parxís del campionat organitzat unes setmanes abans. Els representants de les sis comissions falleres van arreplegar els trofeus per el joc i treball realitzat per els fallers de cada falla al campionat.

I així, mentre coneixíem l’antic Egipte vam vore eixir a Nerea Diaz i Rodríguez com a Fallera Major Infantil 2017, qui junt amb el seu president Asier Cano i Travé van rebre a les comissions i entitats convidades.

NOVEMBRE

En acabar, vam anar cap al casal per celebrar que havien començat unes noves il·lusions, les de nostra Fallera Major Infantil i President Infantil.

Comença el mes de l’inici de les falles per excel· lència i es que les presentacions són per a molts el principi de tot el que està per vindre. El primer cap de setmana comencem amb moltes ganes d’assistir com a públic i poder vore eixos espectacles que només les falles som capaces de muntar. La nostra comissió comença a entregar la resta. Últimes mans de pintura, últims retocs amb purpurina, últimes passades a la maquina de cosir i sobretot, assajos, assajos i més assajos. Llevem hores a la son i les posem al treball. I arriba el gran moment, després de tota una setmana ficant la Nau on es celebra a punt, passant fred, i fent el muntatge del que serà allò per només un cap de setmana. El dissabte 19 de vesprada començava el passacarrer des del que va anar fins a casa de Yaiza, Fallera Major 2016, per a la que començava el seu final. Tot seguit continuarem fins arribar a casa de Carmen, Fallera Major 2017, en la que els nervis a flor de pell es podien apreciar a primera vista. Arribarem a la Nau Jove i ens sentirem com si estiguérem a Egipte, on dos esfinxs ens rebien no-

LLIBRET 2017

168

més entrar. De la mà de Eva Mireia Rocamí i Carla Folch, conductores de l’acte vam conèixer a tots els fallers i falleres de la comissió. I per fi arribà el moment més esperat en el que nombrem a Carmen Rodríguez i Riera, que de mans de Yaiza Folch i Zaragozá, Fallera Major del 2016, rebia la banda que l’acreditava com a Fallera Major 2017 de la Falla Parc Sant Roc. Una vegada tinguérem a la Fallera Major 2017 acompanyada del seu president Victor Primo i Centeno, una veu en off ens va introduir de colp a Egipte. El mar mediterrani i la història egípcia van omplir de majestuositat aquella Nau Jove, per convertir-la en un gran temple egipci. En acabar, tots els assistents i falles convidades vam anar fins al casal per celebrar que teníem una nova Fallera Major. Al dia següent, diumenge 20, era el torn dels infantils. Al voltant de les 15 hores vam començar el passacarrer que ens portaria fins a les cases dels màxims representants infantils.

Acompanyats de la xaranga, els menuts de la comissió arribaven a la casa de Nerea, Fallera Major Infantil 2016, que amb un gran somriure va eixir de sa casa en el dia del seu acomiadament. Tot seguit arribà el torn de la que hores després seria la Fallera Major Infantil, Nerea, qui amb nervis va rebre a la seua comissió. Les dos, acompanyades dels seus presidents van acabar el passacarrer dirigint-se al lloc on es celebrava l’acte. En arribar, les nostres presentadores, Yarisa Lorente i Noemí Luz, que amb gràcia ens van donar a conèixer a tots eixos fallerets i falleretes que són el futur de la Falla Parc Sant Roc. Després de vore desfilar als nostres menuts, arribava el moment de conèixer a Asier Canó i Travé, President Infantil 2017 qui rellevava en el càrrec a Jose Luis Montero i Barnés, President Infantil 2016. Minuts després es va presentar a Nerea Diaz i Rodríguez com a Fa-

Al divendres següent i encara amb els pels de punta per els moments viscuts el cap de setmana anterior, tenia lloc la presentació interna, en la que tots aquells fallers i falleres que per diversos motius no es van vestir a l’acte oficial, van desfilar pel nostre casal i es van presentar a la resta de la comissió. I el dia 30, va ser un dia màgic per a les Falles. Cap al mig dia, la reunió en directe a Etiòpia gravada pels membres allí presents, ens feia saber que les Falles eren nomenades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Als pocs minuts la premsa es feia ressò de la noticia, i els fallers i falleres celebraven el que tant es mereixia la nostra festa, ser patrimoni.

DESEMBRE Entrem en el mes del final d’any, i amb la vista posada en els actes vinents, i en la publicació com no, d’aquest llibret. Celebrem els nadals i el nou any acordant-se, estem segurs, dels nostres amics fallers i amb el desig de que arriben les Falles 2017, que ara sí que sí, estan més prop que mai.

2017 169 LLIBRET

feste j o s

LLIBRET 2017

170

06 2017 171 LLIBRET

DISSABTE 4 FEBRER

A les 12:00 hores, tindrà lloc la primera arreplegà de les Falles 2017. En acabar dinar per a tots al casal.

A les 12:00 hores, arreplegà. Després dinar al casal per a infantils i majors.

DIVENDRES 18 FEBRER

DISSABTE 25 FEBRER

DISSABTE 11 FEBRER

A les 12:00 hores, arreplegà. Després dinar al casal per a

A les 20:00 hores, tindrà començament la Crida de les Falles 2017 a les Torres de Serrans de València.

DIVENDRES 3 MARÇ

infantils i majors.

A les 22:30 hores, festa sorpresa al casal organitzada per la delegació de festejos

DISSABTE 11 FEBRER

A les 22:30 hores, sopar d’entrepà al casal per a infantils i majors. En acabar penjà de banderes en casa dels màxims representants: Victor, Carmen, Asier i Nerea.

A les 22:00 hores, sopar homenatge als Fallers d’Honor al restaurant Aroma.

A les 22:30 hores, sopar d’entrepà per a infantils i majors. En

acabar tindrà lloc la presentació del llibret de les Falles del

A les 18:00 hores, començarà la Cavalcada del Pregó. La concentració serà dos hores abans al casal.

DISSABTE 4 MARÇ

DIVENDRES 24 FEBRER

2017.

LLIBRET 2017

172

2017 173 LLIBRET

DIUMENGE 5 MARÇ

A les 17:00 hores, tindrà lloc la inauguració de l’exposició del ninot. Lloc: Nau de la Cultura. Després es lliuraran les recompenses corresponents als fallers i falleres que les han tingut atorgades per Junta Central Fallera. Lloc: Nau Jove. A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal

DIMARTS 7 MARÇ

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal

DILLUNS 6 MARÇ

DIJOUS 9 MARÇ

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils.

A la nit, sopar d’entrepà al casal

A la nit, sopar d’entrepà al casal. Després tindrà lloc l’entrega de recompenses internes i les de Junta Central Fallera a tots aquells que no la van recollir.

DISSABTE 11 M A R Ç

DIMECRES 8 MARÇ

DIVENDRES 10 M A R Ç

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils. A les 22:30 hores, gala sorpresa organitzada per la delegació de festejos. Sopar i festa per a infantils i majors.

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Durant tota la vesprada inflables organitzats per la delegació d’infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal

DILLUNS 13 MARÇ

LLIBRET 2017

174

DIUMENGE 12 M A R Ç

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal

2017 175 LLIBRET

A les 18:00 hores, berenar per als infantils. Després jocs organitzats per la delegació d’infantils. A la nit, sopar d’entrepà al casal

DIMECRES 15 M A R Ç

D I M AR T S 14 M A R Ç

A les 9:00 hores, concentració al casal per començar la plantà de les falles gran i infantil. A les 14:00 hores, dinar de la plantà amb els artistes, paella oferida per el President Infantil 2017, xiquet Asier Cano i Travé.

A les 11:00 hores, eixida del casal per començar el passacarrer que ens portarà a la concentració amb la resta de les comissions que serà a les 12:00 hores. A l’hora que marque Junta Local Fallera tindrà començament el passacarrar fins la plaça, seguit de l’entrega de Premis, que tindrà lloc al voltant de les 13:00 hores.

Amb l’hora per determinar, dinar al casal per a majors i infantils.

A les 21:30 hores, sopar d’entrepà per als infantils.

A les 18:00 hores, berenar oferit per Nerea Diaz i Rodríguez, Fallera Major Infantil 2017. Abans i després del berenar inflables al carrer organitzats per la delegació d’infantils

A les 22:00 hores, sopar d’entrepà per als majors. A les 20:00 hores, la Junta Local Fallera començarà el recorregut de les albaes, passant per el nostre casal. A les 00:30 hores, anirem cap al parc per a acudir a l’acte de les albaes i recollida del ninot indultat de l’exposició.

A les 14:00 hores, dinar al casal per a majors i infantils.

A les 8:00 hores, tindrà lloc la primera despertà.

En acabar, anirem fins a casa de la iaia de la Fallera Major: Carmen Rodríguez i Riera, i la Fallera Major Infantil: Nerea Diaz i Rodríguez, per a gaudir de la convidà que ens oferiran.

A les 18:00 hores, berenar per a infantils pagat per la mascota de la comissió femenina, xiqueta Lucia Queija i Pérez.

A l’hora que marque Junta Local Fallera rebrem les visites dels jurats de les dos Falles.

DIMECRES 17 M A R Ç

A les 22:00 hores, sopar per als infantils oferit per Nerea Diaz i Rodríguez, Fallera Major Infantil 2017. Després la comissió major soparà d’entrepà.

D I JO U S 16 M A R Ç

En acabar els sopars, mascletà nocturna, disc-mòbil i bou mecànic al carrer organitzada per la delegació de festejos.

A les 18:00 hores, berenar oferit per la mascota de la comissió masculina, xiquet Marco Roig i Rodríguez. Abans i després de berenar inflables al carrer, organitzat per la Delegació d’Infantils. A les 21:30 hores, sopar d’entrepà per als infantils. A les 21:00 hores, arrancarà el concurs de paelles organitzat per la delegació de festejos. Després festa dins del casal.

LLIBRET 2017

176

2017 177 LLIBRET

A les 8:00 hores, concentració al casal per fer la segona despertà. A les 17:30 hores, començarà l’Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats. Dos hores, abans la concentració serà al casal per a arreplegar els rams i anar fins al punt de partida. A les 22:00 hores, sopar d’entrepà per als infantils. A les 22:30 hores, sopar d’entrepà per als majors. En acabar, macro-festa al carrer organitzada per la delegació de festejos.

DISSABTE 18 M A R Ç

DIUMENGE 19 M A R Ç

A les 8:00 hores, concentració al casal per a acudir a l’última despertà. A les 11:00 hores, concentració al casal per a arribar al punt de partida amb la Junta Local Fallera i la resta de comissions, on a les 11:45 hores, s’iniciarà el passacarrer fins l’església on es celebrarà la missa en honor a Sant Josep que tindrà començament a les 12:30 hores. A les 14:00 hores, mascletà disparada pel nostre pirotècnic Natalio i encesa per els màxims representants. En acabar la mascletà, paella per a infantils i majors oferida per Carmen Rodríguez i Riera, Fallera Major 2017. A les 18:00 hores, començarà el passacarrer boig. A l’hora que marque Junta Local Fallera i segons els premi obtingut, Nerea, Fallera Major Infantil, i Asier, President Infantil li prendran foc a la falla infantil. En acabar la cremà infantil, vi d’honor oferit per el President Victor Primo i Centeno. A l’hora que marque Junta Local Fallera i segons el premi obtingut, Carmen, Fallera Major i Victor, President, li prendran foc a la falla gran.

*Tots els horaris ací establits estan subjectes a canvis.

LLIBRET 2017

178

2017 179 LLIBRET

Cloenda No volíem acabar este llibret sense recordar-nos d’unes quantes persones. Les primeres a les quals volem referir-nos no són altres que els nostres comerços col·laboradors que any rere any posen el seu granet d’arena amb els seus anuncis. També volem recordar-nos de totes eixes persones que amb més o menys dedicació han format part d’aquest llibret. A tots eixos que encara que hagen aportat un parell d’esbossos, una foto, una opinió... A tots moltíssimes gràcies. Però no volíem acomiadar-nos sense agrair a eixe grup de persones que han fet possible que este llibret isca a la llum. Eixes persones que han patit son, nervis, que han vist com a poc a poc este llibret ha anat agafant forma. A tots els que han fet possible que un any més la Falla Parc Sant Roc tinga llibret de falla, gràcies. Però per a concloure volem agrair d’una forma molt especial a eixes persones que per primera vegada han escrit en el llibret de la seua falla. Des d’ací i per a acomiadar-nos, moltíssimes gràcies a tots.

LLIBRET 2017

180

2017 181 LLIBRET

C A S E S COMERCIALS

LLIBRET 2017

182

07 2017 183 LLIBRET

Sumpai P.I. Canyada dels Codonyers, c/. Principal, Esquina Calle 11 - Parcela 504/A 46220 Picassent (Valencia) Tel. 961 222 275 (6 lineas) Fax 961 233 398 sumpaiporta@sumpai.es almacen@sumpai.es

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 184

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 185

Taller Mecánico:

654 193 910 (Manolo) Lavadero Vehículos manual:

665 110 549 (Mercedes) Neumáticos Reparación bomba inyectora

C/. 1.º de Mayo, 6 - S I L L A Tels. 96 121 87 85 601 115 350 joicarmultiauto@hotmail.com FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 186

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 187

BAR

EL HOGAR Ismael y Javi Desayunos y almuerzos populares Tapas variadas - Menú diario

Ven a ver el fútbol en pantalla gigante y disfruta de tu tapa.

C/. San Roque, 87 SILLA Valencia Tel. 96 117 18 25 FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 188

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 189

Ã²ptica VISIOLENT C/. Valencia, 40 46460 SILLA (Valencia) Telf. 96 121 16 52 opticavisiolent@zasvision.com

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 190

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 191

Diagnóstico de la Visión

Rambla de la Independencia, 6 bajo Tel. 96 120 17 18 SILLA FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 192

Adaptación de Lentes de Contacto Asesoramiento Técnico Profesional Asesoramiento Estético en la elección de tu montura o gafa de sol FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 193

Avda. Alicante, 30 SILLA (Valencia) FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 194

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 195

Avda. Espioca, 131 46460 Silla (Valencia) Telf. 96 121 02 91 www.chapasmunoz.es Avda. Espioca, 131 46460 Silla (Valencia) Telf. 96 121 02 91 www.chapasmunoz.es

FUNERARIA CON MAS DE 80 AÑOS DE EXPERIENCIA EN EL SECTOR, SIENDO EN ESTOS MOMENTOS LA 3ª GENERACIÓN.

FUNDADOR Y 1ª GENERACIÓN, D. VICENTE PERIS VILA

2ª GENERACIÓN, D. FRANCISCO PERIS TORMO 3ª GENERACIÓN, FRANCISCO PERIS GIMENO

DISPONEMOS DE TODA CLASE DE VEHICULOS NECESARIOS PARA PODER DAR UN BUEN SERVICIO Y DE CALIDAD. FURGON DE MONTAJE, 1 CARROZA FUNEBRE MERCEDES, 2 CARROZAS FUNEBRE ÚNICAS EN TODA ESPAÑA, BENTLEY MULSSANE Y BMW SERIE 5 AMERICANO, Y 2 VEHICULOS PARA TRAMITACIÓN Y GESTIÓN. EN LA ACTUALIDAD, NUESTRA FUNERARIA, ESTÁ HACIENDO GRANDES ESFUERZOS E INVERSIONES PARA PODER DAR CADA DÍA UN SERVICIO MEJOR Y MÁS COMODO A LAS FAMILIAS DE LOS FALLECIDOS, POR ELLO, A MEDIADOS DEL AÑO 2.000, INAUGURAMOS EN SILLA EL QUE FUÉ NUESTRO 1º TANATORIO, DESPUÉS DE VARIOS AÑOS, EN EL 2.013, INAUGURAMOS EN LA VECINA POBLACIÓN DE PICASSENT, NUESTRO 2º TANATORIO, Y EN ENERO DE 2.015, INAUGURAMOS NUESTRO 3º TANATORIO ENLA VECINA POBLACIÓN DE ALCÀSSER.

Avda. Espioca, 131 46460 Silla (Valencia) Telf. 96 121 02 91 www.chapasmunoz.es

TODO ELLO PARA CORRESPONDER A LAS INNUMERABLES FAMILIAS QUE HAN CONFIADO EN NOSOTROS.

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 196

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 197

CAFETERÍA BOCATERÍA

JULIO’S C/ Germans Antic, 9 46460 SILLA (Valencia) Tel. 96 120 36 22 FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 198

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 199

SERVICIO NOCTURNO

con descuento de 3 cts. adicionales Avda. Picassent, 17 Tel. 96 121 94 17 S I LLA FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 200

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 201

Santa Ana RESTAURANTE PIZZERIA

COMIDAS MONUMENTALES . CONCIERTOS CORREFOCS . MACRO DISCOMÓVILES ESPECTÁCULOS DE VARIEDADES CARPAS . JAIMAS . ESCENARIOS ALQUILER DE: SILLAS . MESAS PARQUES INFANTILES orquestas

COMIDAS PARA LLEVAR Avda. Alicante,126 Telf. 96 120 38 48 46460 SILLA (Valencia) FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 202

ESPECTÁCULOS LA FIESTA S.L. Att. al cliente 962 450 999 Administración 615 156 370 info@espectaculoslafiesta.com www.espectaculoslafiesta.com

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 203

RESTAURANTE PIZZERIA C/ Sagunto, 29 Bajo Sagunto, 29 Bajo 46460 C/ Silla (Valencia) 46460 Silla (Valencia) www.dqstilo.com www.dqstilo.com

Tel. 96 121 05 14 Tel. 96 121 05 14 Móv. 615 438 497 Móv. 615 438 497 tonidqstilo@gmail.com tonidqstilo@gmail.com

�U�ST�A �A��N��A, �L�L T��O HE��O. �U�ST�A �A��N��A, T��O �I�N �I�N HE��O. Siguenos Facebook Siguenos enen Facebook

C/ Sagunto, 29 Bajo 46460 Silla (Valencia) C/ Sagunto, 29 Bajo www.dqstilo.com 46460 Silla (Valencia) www.dqstilo.com

Tel. 96 121 05 14 Móv. 615 438 497 Tel. 96tonidqstilo@gmail.com 121 05 14 Móv. 615 438 497 tonidqstilo@gmail.com

�U�ST�A �A��N��A, �L T��O �I�N HE��O. �U�ST�A �A��N��A, �L T��O �I�N HE��O. Siguenos en Facebook Siguenos en Facebook

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 204

Capri LUNES NOCHE Y MARTES TODO EL DÍA CERRADO POR DESCANSO - LOCAL CLIMATIZADO -

Calle La Vega, núm. 3 esc. 4 bajo izq. izq. Chaflan av. Alicante Telf. 9612107 50 46460 SILLA (Valencia) FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 205

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 206

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 207

Felices Fallas 2017

Toda la variedad en alimentos congelados con la máxima garantía de calidad y el mejor precio. Plaza Era de la Catarra, 2 Esquina Rambla de la Independencia 46460 Silla (Valencia)

Tel. 961 218 442 Sugerencia de presentación.

Encuéntranos en: @abordocongelados

www.abordo.es

anuncio-fallas-T46.indd 1

08/02/2017 13:45:59

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 208

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 209

BAZAR SILLA AVDA. ALICANTE, 59 BAJO SILLA

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 210

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 211

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 212

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 213

C/. Ausias March, 32 SILLA FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 214

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 215

ADMINISTRACION DE LOTERIA

Salvador Vte. Hostalet Alba Donde puede encontrar LOTERIA NACIONAL, sin desplazarse, venta décimos y números completos

2017

“REPARTO DE MUCHOS PREMIOS” Lotería del Jueves, Primitiva, Bonoloto, Quiniela, Gordo de la Primitiva, Euromillones PERSONALIZAMOS SUS PAPELETAS PRUEBE SU SUERTE EN: Rambla Independencia, 9 • 46460 SILLA (Valencia) • Tel. 96 121 22 81

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 216

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 217

Avda. Reyes Catรณlicos, 27 - 46460 SILLA - Tel. 96 121 09 02 C/. Estaciรณn, 1 - 46220 PICASSENT - Tel. 96 184 45 84 decorgopi@decoracionesgopi.com - www.decoracionesgopi.com FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 218

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 219

Los pedidos de

• Flores y plantas naturales y artificiales, ramos,… • Arreglos de golosinas, cestas y tartas bebés,…

mallas de fallera

POR ENCARGO C/. Maestro Rivera, 11 bajo Tel. 696 71 60 68 46460 Silla (Valencia)

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 220

C/. Horts del Satisfet, 13 bajo Telf. 661 820 221 46460 SILLA (Valencia)

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 221

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 222

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 223

Joyería

Grecia

Pastor Hnos, C.B.

Plaça Mercat Vell, 1 Tel. 96 121 28 84 • 46460 SILLA (Valencia) Contacto y reservas: Telf. 644 34 80 39 www.samarucesport.com info@samarucesport.com

PISTAS DE PADEL

- POLIDEPORTIVO MUNICIPAL DE BENIPARRELL -

Venta de material deportivo:

Equipaciones, Running, Artes Marciales, Pádel, Tenis, Fútbol, Triatlón, Natación,... FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 224

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 225

GEIM Gestión Escuelas

Infantiles Municipales

GEIM tja si els de

o ne s

falles 2017

CURS 2017-2018

RESERVA DE PLAÇA OBERTA a partir de l’1 de Febrer

C/ Costera, 10 46460 SILLA (Valencia) Telf. 902 75 70 63 E-mail: info@escoletadesilla.com

www.escoletadesilla.com

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 226

Compra-Venta de Pisos C/. Fco. Bohigues, 72 Tels. 96 121 63 91 609 462 915 687 747 661 valnovocasa@gmail.com www.valnovocasa.com FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 227

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 228

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 229

J. PRENSA ASESORES SLP

ASSESSORAMENT ECONOMICO-FINANCER-FISCALCONTABLE-LABORAL

ALFA SILLA

Av. de la Plana 2Baix, SILLA (VALENCIA) www.jprensaasesores.com TEL: 96 120 34 19 - 96 121 80 11 FAX: 96 121 29 56 e-mail:ajp@jprensaasesores.com

AV. DE LA PLANA 2 BAJO

VENTA DIRECTA AL PUBLICO

46460 SILLA (VALENCIA) alfasilla@alfainmo.com www.alfasilla.com

"Els desitgem unes inoblidables Festes de Falles i agraïm la confiança que durant els últims 30 anys han depositat en nosaltres"

Materiales para la construcción Azulejos - Sanitarios - Griferías Mamparas - Muebles cocina - Muebles baño ALMACEN: Camino Cementerio, s/n. 46460 SILLA (Valencia) - Tel. 96 120 08 76 Fax 96 120 00 25 - e-mail: grupo@sumarca2000.com www.sumarca20000.com FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 230

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 231

Seguramente te estarán sugiriendo miles de preguntas, dudas,... Rambla Independencia, 3 / 46460 SILLA (Valencia) / Tel. 627 558 284 totbebe@live.com / totbebe_infants tot bebé infants silla /

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 232

FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 233

desde 1965

asesores de seguros

Avda. Alicante, 56 - 46460 SILLA (Valencia) Tel. 961 213 100 - Fax 961 212 975 perisysoler@perisysoler.com FALLA PARC SANT ROC 2017 - GUIA COMERCIAL - 234