La dolçor que irradies no és un truc però és potent. Supera els límits d’atracció del meu govern. Un encanteri discret. No tinc secrets, l’únic que se és que vull que brame l’esquelet dels impassibles.
L' Eufòria Tardor
“I s’opera el prodigi anyal, miraculós, d’una València bella, flor d’autenticitat, quan març florix en festes i l’esperit desclós es mostra en cent facetes de valencianitat”. Enric Durán i Tortajada
El
llibret de la
Falla Plaça Germanies Les falles, Patrimoni Immaterial de la Humanitat (UNESCO) Falles d’Alzira, festes d’interés turístic nacional i bé d’interés cultural
per unes falles que parlen... que criden!
ABRACADABRA
VAIG FER-TE UN ENCANTERI…
Alejandro Lagarda
(I PUT A SPELL ON YOU)
La festa de les Falles és, en moltes ocasions, un irònic i metafòric catàleg de tot tipus de màgia i d’encanteris. De fet, la pròpia existència material dels projectes de falla té, per a molts, un regust de veritable truc il·lusori quan, en poc menys d’una setmana, la rutinària vida dels carrers es transforma amb la presència d’un enigmàtic i prodigiós ítem estètic com sortit del no res. L’alteració de l’espai urbà, amb totes les seues negatives i positives conseqüències, és la gran victòria de la prestidigitació fallera, amb la seua excitació i saturació cutrehedonista que, cada cop més, ha acabat sent la senya d’identitat definitòria d’una festa que, més que màgia, necessita un vertader miracle per a la subsistència en l’aparent “cul de sac” en què s’hi troba des de fa ja prou temps. No podem oblidar, però, que, malgrat tots els obstacles i la pèrdua de l’àuria derivada de la gentrificació, el falleramajorcentrisme i d’altres flagrants paranoies del provincianisme més blaver; les Falles no deixen de ser, per sobre de tot, un ritual del foc. Amb tot allò que comporta l’element foc, associat a tantes altres experiències rituals: de brutals inquisidors a, com és el nostre cas, el goig de la flama per la flama. De l’art per l’art. De la destrucció per la destrucció. Com va dir el professor Antoni Ariño, la festa és un
6
l’encanteri
element extraordinàriament sòlid per tal d’estructurar el temps i d’estructurar la societat. Així doncs, la creença en les capacitats veritablement transformadores del foc, quant a la renovació de la vida i la desaparició per força sobrenatural de tot allò que ens resulta innecessari a través de la representació simbòlica al cadafal, defineixen a les Falles en última instància de significat. La seua repetició pautada pel calendari ens situa, com succeeix amb l’arribada de l’any nou, en l’assumpció d’una nova oportunitat amb l’impuls que dóna pensar que no tot depén de nosaltres sinó també de l’encanteri associat al fet ritual. Malauradament, les Falles també són expressió d’una vergonyosa i mundana màgia negra a través dels encanteris formulats verbalment, mitjançant malediccions que regloten odi i intolerància via xarxes socials i d’altres suposadament periodístics. Ja sabeu, tot l’aquelarre del sector més fosc que, emparat en no sabem quin atàvic dret, s’alça com el protector de la veritat i de l’essència fallera absoluta. I condemnant, és clar, tot allò que se n’ix d’una visió monolítica de la festa i de la tradició que mai no accepta la diversitat ni la transversalitat. La tradició no és més que la il·lusió de permanència. Viure baix la hipnosi de tan reaccionaria creença dels bruixots més foscos, ha estat el més efectiu sedant d’una festa –i, per tant, d’una societat- que necessita el més radical dels canvis. Per sort, i cada com en som més –o almenys ho declarem de forma més sonora- el grup de bruixes i de bruixots que, seguint amb una altra vella fórmula, afirmem que les Falles poden canviar. Encara. I per a bé. I per a tal cosa no ens podem aferrar a suposades màgies que no són més que il·lusió cosmètica o tramposa. No és qüestió de sort. És qüestió d’esforç, lluita i molta pedagogia.
l’encanteri
7
MÀGIA FALLERA Francisco Fernández Ruiz Fer falles és com fer màgia - ho diu el meu President -, perquè a partir d’un esbós ix un projecte ambiciós que acaba sent monument. Ser President de la Falla, segons ell, és complicat, perquè sent el President en tot has d’estar present i a bones amb el veïnat. Has de ser un bon gestor, treballar amb il·lusió, li has de posar moltes ganes i fer moltes filigranes per la teua Comissió. Ell voldria tindre poders, voldria ser il·lusionista, i pagar el monument perquè encara ho té pendent i li ho reclama l’artista. Amb una vareta màgica trauria milions d’un barret, pagaria, com és normal, tots els deutes del casal, i als de la impremta..., el llibret.
Tot el món li ho agrairia i sobrarien tants diners, que no es vendria loteria i això seria l’alegria de falleres i fallers. Ell faria el casal més gran i amb un gran aparcament, perquè la gent aparcara i li diguera a la cara: “Gràcies senyor President”. Llogaria els millors cuiners, perquè ens feren el dinar i com tindria tants diners també tindríem bons cambrers i barra lliure en el bar. No es pagaria quota anual, seria una revolució, i això seria un gran invent inventat pel President de la nostra Comissió. Però no pot fer miracles com feia el Nostre Senyor, a no ser que parle amb Ell i a canvi d’algun consell el faça Faller d’Honor.
8
l’encanteri
l’encanteri
9
EDITA Falla Plaça Germanies DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Pep Rubio DISSENY PORTADA Javier Valiente theRevolution MAQUETACIÓ I DIRECCIÓ D’ART Javier Valiente theRevolution EQUIP DE REALITZACIÓ Toni Canut, Ximo Canet i Paco Gascó COL•LABORADORS LITERARIS Alfred Aranda, Jose Beteta, Mariluz Boquera, Sara Botella, Raül Calabuig, Ricardo Calvo, Ximo Canet, Pablo Colomina, Carles-Andreu Fernández, Francisco Fernández, Josep A. Fluixà, Alba Fluixa, Paco Gascó, Alejandro Lagarda, José Luis Lagardera, José Antonio Martínez, Verónica Pérez, Julia Pineda, Leticia Piquer, Gabriel Poveda, Victor Puig, Rosa Reig, Diana Rodrigo, Rafa Tortosa, Xavi Serra, Miguel Vidal i Manuel Muñoz.
COORDINACIÓ PUBLICITAT Vicent Hernándiz COL•LABORADORS PUBLICITAT Jorge Alapont, Mª Teresa Albuixech, Rafael Arrufat, Antonio Ausina, Francisco Boquera, Victor Boscá, Kike Botella, Bernat Botella, Jose Vicente Calabuig, Bernat Cano, Toni Canut, Bernat Chordá, Sonia García, Paco Gascó, José Andrés Hernández, Vicent Hernándiz, Vicente López, Manuel Moya, Raúl Sánchez, Javier Sanchis, Ana Sanjuan, Eva Sanmiguel, Pascual Serrano, José Vicente Tello i Maria Teresa Olmos IMPRESSIÓ Blauverd Impressors, S.L. DISTRIBUCIÓ Falla Plaça Germanies DIPÒSIT LEGAL V3574-2018
xarxes socials
FOTOGRAFIES Francesco Angotti, Amparo Boquera, Francisco Boquera, Raül Calabuig, Jose Vicente Calabuig, Nardi Canet, Bernat Cano, Alex Cano, Joan Castelló, Pablo Colomina, Kike Botella, David Esteve, Carles-Andreu Fernández, Fran García, Carla García, Juan Antonio García, Paco Gascó, Salva Gil, José Daniel Giménez, José Hernández, Vicent Hernándiz, Vicente López, Alicia Medán, Murta Montalvá, Elena Ribera, Carla Sanchis, Javier Sanchis, Eva Sanmiguel, Carles Santamaria, Xavi Serra, Agustín Serra, Mónica Sifre i Miguel Vidal IL•LUSTRACIONS I RECURSOS GRÀFICS Sara Botella, Paula Hita, Diana Rodrigo i Javier Valiente theRevolution
Edició de 400 exemplars. EL PRESENT LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS LLETRES FALLERES. EL PRESENT LLIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIA. La Falla Plaça Germanies no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.
SUMARI ABRACADABRA .............................................................................04 VAIG FER-TE UN ENCANTERI per Alejandro Lagarda ................................06 MÀGIA FALLERA per Francisco Fernández Ruiz ..........................................08 L’ENCANTERI.....................................................................................14 EXPLICACIÓ FALLA GRAN...........................................................................18 BORUMBALLA FALLERA.............................................................................26 ENCANTERIS FALLERS QUOTIDIANS per Ximo Canet ............................ 30 EL QUART MIL·LENNI DE LES FALLES per Carles-Andreu Fernández .....34 EL MIRACLE DE LA SUBSISTÈNCIA FALLERA per José Luis Lagardera .......38 NO, NO ÉS MÀGIA per Xavier Serra .............................................................42 EL NOSTRE SUPERPODER per Julia Pineda...............................................44 LA MÀGIA DE LES FALLES ÉS LA POLÍTICA AL CARRER! per Letícia Piquer.....48 EL MIRACLE VALENCIÀ: EL PAÍS DE LA MÚSICA per Jose Beteta ........52 MÀGIA per Jose Colero..................................................................................56 OBRI ELS ULLS per Alfred Aranda Mata ......................................................60 LA MESTRA per Pablo Colomina ...................................................................64 BONES SINTONIES A GERMANIES per Marina Mir ...................................68 ON QUEDEN LES FADES A LES FALLES? per Manuel Muñoz .................72 LA MAGDA I LA FALLA per Verónica Pérez Lloret .......................................76 LA INVISIBLE per Josep Antoni Fluixà ...........................................................78 EL PRESTIDIGITADOR per Rafa Tortosa Garcia...........................................80 SERÀ LLEI DE VIDA?... per Ricard Calvo.....................................................82 DE LES TRISTORS EN FAREM FUM per Rosa Reig i Gabriel Poveda ........86 TÉ CORDONS LA COSA per Raül Calabuig .................................................90 MEMÒRIA MÁGICA per Miguel Vidal ............................................................94 LA MÀGIA DE TORNAR per Mariluz Boquera Ferrer....................................98 EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL .................................................................108 PER A MENUTS (i no tan menuts) ...........................................................112 JOSEP I LES PAPALLONES per Sara Botella i Diana Rodrigo....................116 BRUIXES I BRUIXOTS .......................................................124 ANY MÀGIC .............................................................................162 PROGRAMA D’ACTES ......................................................178 EL NOSTRE HIMNE ............................................................182 GUIA COMERCIAL ..............................................................184
Enlairem nostre cor! Cremem la falla! Tota ella és amor, art, poesia… Un monument de fusta i borumballa, de draps, cartó, color… Foc! Ironia!
Enric Soler i Godes La falla – Revista El Fallero (1930)
14
l’encanteri
l’encanteri
15
falla GRAN 2020
esotèrica Falla Plaça Germanies Secció Segona
Artista Fernando Llopis Torres
Explicació de la falla Víctor Puig i Paco Gascó
l’encanteri
17
explicació de la falla
ESOTÈRICA Si a Iker Jiménez li vinguera al cap la brillant idea d'enfonsar-se en el món de les falles per fer algun dels seus programes, recopilaria el material suficient per a poder fer dos o tres temporades de Cuarto Milenio. Però com el místic presentador no sembla molt decidit, al monument de la Falla Plaça Germanies aprofitarem enguany per a avançar-li la feina. Amb Esotèrica, analitzarem un fet que va més enllà del que és paranormal. Un misteri, que hui en dia, a alguns bohemis de les falles encara ens inquieta i, per desgràcia, a molts els resigna.
18
l’encanteri
Esotèrica intentarà resoldre l'enigma de com s'han anat perdent els valors que fonamentaven l'essència de les falles. Valors com la transgressió, la crítica, la fraternitat entre els fallers o entendre les falles com una festa que servia per a molestar al poder. Aquests valors són representats al monument amb la figura d'una bruixa, defensora d'aquests ideals, que intenta sobreviure dins d'un món faller cada vegada més obscur, on els fallers que es desvien del camí establit seran cremats a la foguera.
El rostre de la Katrina representa el contrari, és a dir, la imatge que el poder intenta donar de les falles i que ens intenta interioritzar a base de discursos buits i del noble art del bienquedismo. Una imatge superficial, agradable a la vista, suau en missatge, sempre recolzada pel poder polític, tan d'esquerres com de drets, i que queda representat per les dos muses que acompanyen la peça central. Necessitem ser conscients que en unes falles cada vegada més globalitzades i que arriben a quasi tots els racons del món, el missatge que transmetem és un missatge distorsionat i irreal. De què serveix donar a conéixer les falles, si la imatge que expandim és una imatge equivocada?
És per això que Esotèrica no és un simple monument, ni tan sols un lema. Esotèrica és, per damunt de tot, un missatge; un crit desesperat a la recerca d'eixos valors, que han quedat morts i sepultats als llimbs de les falles. Esotèrica és una introspecció, una tornada als orígens i una recerca pròpia d'identitat per tal de progressar de la mà dels valors que ens feren grans com a col·lectiu. Esotèrica és també una autocrítica, ja que som culpables de deixar-nos envair per l'apatia, la comoditat i el lluïment personal. No, Esotèrica no agradarà a tots i ofendrà a alguns. I això és el que busquem, perquè d'això tracten les falles. Benvinguts a la nau del misteri.
l’encanteri
19
20
l’encanteri
l’encanteri
21
màgia negra Hi ha qui fa la màgia negra de posar-la cara al sol i han eixit de la caverna els de VOX i els de les JONS mentre minva l'esperança cada volta que un braç s'alça d'una Alzira avantguardista, solidària i altruista.
el tarot No calia ser vident era d’esperar la debacle d'Isabel la socialista, perquè sols mirant la llista hi havia camaleons que van canviant de color com qui canvia de camisa.
el color de la màgia Si permetem polititzar una festa que és del poble, per l'esquerra o per la dreta, per la rosa o la gavina, per taronges o morats, estem abocats a la ruïna i els valors que ens feren grans quedaran morts i enterrats.
l’oracle Amb la predicció del futur no hi ha millor oracle que el de la família groga que per sort o per miracle van encertant tots els fets que ocorren passat el temps.
22
l’encanteri
invocació Desenterrant velles mòmies els que ofrenen noves glòries, s’excusen amb la nostàlgia i perdent la idiosincràsia hui volen enginy i gràcia mentre ens pesa la desgràcia que per no ofendre al polític ha passat l’esperit crític enterrat dins d’una caixa vençut per l’Alzira rància.
màgia de la cuina i la retòrica sense ètica Igual que a la cuina moderna amb més paraules que aliment els polítics fan la bufona i ens van clavant a la ment paraules buides de sentiment per omplir els seus estómacs insaciables de bitllets. A les seues propagandes proposen sense trellat, gastant paper i emplenant de promeses incomplides de farses i de mentides el programa electoral, que el poble va tragant i sempre acaba pagant.
l’encanteri
23
el vudú Mentre el president fa feina alguns amb aquesta eina que és el tema del vudú li posen totes les traves, els que avui van de gurús de germanor entre falles que mira que són ninots i no mereixen ni l'indult.
fets paranormals Per a fet paranormal el que es veu a l’Instagram de la nostra Junta Local, que si no ets la Reina Madre, no apareixes retratat, o serà que jo estic cego, però es veu que hi ha egos amb una fam insaciable que de likes en van nodrint i amb pinta van lluint.
24
l’encanteri
l’encanteri
25
Borumballa fallera
La festa renovada T’has presentat, oh festa!, de puntetes (un esclafit ací, allà un color…) i t’has anat fent gran de banderetes, amerant el país del teu ardor. D’un gest superb has obert les aixetes d’on raja a dolls de goig aquella olor a pólvora i a gent, a crits burletes que allunyen el temps fosc i la tristor.
28
l’encanteri
Regnaràs plenament, et faràs l’ama del corral i el carrer, de terra i cel, i ensems seràs puta i seràs dama. No ens deixaràs cap enyor ni recel: tots sabem bé que, a cavall d’una flama, quan març rebrote, tornaràs fidel. Toni Mestre
l’encanteri
29
Encanteris fallers quotidians XIMO CANET Músic i faller
30
l’encanteri
Encanteri per a tenir ganes de treballar Tots saben com és la nostra falla, alguns no paren mentre que d’altres tenen poca gana, per això aquest encanteri, ajudarà a aquell que estiga fins als nassos, perquè almenys, els tres dies de falles, els menys treballadors traguen cadires, taules, i fins i tot, el dia de la plantà, pedra a cabassos. Ingredients: - 6 gotes d’oli de la fregidora. - 38 granets de café del truc. - 25 ml. d’aigua de l’aixeta del magatzem de l’entresol. - 1 cullerada de sucre. Preparació: Amb el morter dels armaris de darrere de la barra del casal, picar els granets de café, afegint a poc a poc, les gotes d’oli per a homogeneïtzar. Una vegada espessida la barreja, fer ús del sucre, de l’aigua de l’aixeta i seguir barrejant per a aconseguir una beguda espessa. Quan la consistència haja canviat, és hora de recitar: Oli, café i aigua de l’aixeta, feu que qui bega aquesta poció, treballe tant com si anara a guanyar la medalleta. Atenció: La poció abans de cinc minuts s’ha de prendre si desitges que el resultat d’aquesta faça efecte.
l’encanteri
31
32
l’encanteri
Encanteri per a una cremà exitosa Els nostres fogaters ho van experimentar fa un temps quan per circumstàncies d'enginyeria la falla d'un esclafit quasi arriba a l'àtic de la veïna. No som els únics que han tingut problemes en l'encesa, com l'any passat a la falla Sant Joan que optaren per un recurs més ràpid amb la metxa. Per això us recomanem que no utilitzeu falsos recursos a no ser que vulgueu que acabem eixint a l'apartat de falles explosives del nostre amic Falles Revolution. Ingredients: Els ingredients d'aquest encanteri no tenen massa misteri; encenedor, traques, boles, i com a principal combustible, gasolina, que millor que siga de la cooperativa d'Alzira. Preparació: Una vegada tot al seu lloc, sols queda dir aquestes paraules i tenir sort: Espurna, foc, boles i traques feu que encenguen bé aquestes flames i als nostres estimats veïns no els cremem les cases. Atenció: Abans de començar la cremà, assegura't que el bomber té la mànega preparada no siga cas que a algun faller o fallera de la calor els pugen massa els colors de cara.
l’encanteri
33
El quart mil·lenni de les falles CARLES-ANDREU FERNÁNDEZ Distritofallas.com
34
l’encanteri
Afortunadament, cada vegada hi ha més investigadors en l’àmbit faller. Però encara a pesar de que existisquen l’Associació d’Estudis Fallers, el Casal Bernat i Baldoví, la Comissió d’Estudis Fallers Torrentins i alguns estudiosos més pel seu compte, hi ha misteris en la festa que no s’han resolt encara. No perdem l’esperança que algun dia hi haja llum al respecte i es puguen solucionar, però de moment continuem en la incògnita. Un misteri que es repeteix any rere any és la desaparició de falleres i fallers. Sí, passa i en la gran majoria de les comissions. Es convoca una reunió general amb sopar, o una invitació a paella per part de la fallera major o el president, que ompli el casal de gom a gom. Quan tots tenen la panxa plena i toca llevar les taules, una espècie d’encantament fa desaparéixer a la majoria de la comissió i queden els quatre de sempre per a netejar i llevar trastos. Hi ha teories sobre els poders màgics dels plats tradicionals valencians i de l’ús de cacaus i tramussos en pocions de bruixes celtes, però no són explicacions convincents. Una altra desaparició aparentment sense raons clares és la dels diners en els tallers fallers. Els artistes cobren cada mes els terminis de les falles que construeixen, però arriba el moment de fer comptes i els diners han desaparegut, i això sense anar-se’n de viatge al Carib, ni tan sols eixir de festa a Russafa. Com s’han volatilitzat els diners? Els economistes de l’ocult sostenen que els culpables són els ninots que, no estant previstos en els projectes, apareixen plantats en les falles, en una transmutació paranormal dels bitllets en figures. De fet, realment “para en normal”, massa normal per a les butxaques dels artistes fallers.
l’encanteri
35
En el món faller també hi ha éssers que diuen que existeixen, però que són impossibles o almenys difícils de vore. És el cas de molts directius que, encara que tenen un càrrec, no apareixen mai per les juntes directives de la falla. El president sap que són reals perquè va parlar un dia amb ells per a preguntar-los si volien ser directius, i van respondre que sí i tot, però des d’aquell dia no s’ha sabut res d’ells. De vegades, l’única forma d’invocar estos ens aparentment eteris és convocar una reunió general on conviden a sopar, però en casos extrems només fan acte de presència durant la setmana fallera. I parlant d’absències, altra que vam poder viure en octubre de 2019 és la de les maquetes de la Federació de Falles de la Secció Especial (FFSE). A poc a poc, la “Festa per a tots” convocada per esta organització per a presentar els projectes de les comissions que la componen, ha sofrit la desaparició de maquetes de falles i en el seu lloc han aparegut escenaris o figuretes soltes. El cas extrem dels projectes 2019/2020, on només hi havia dues maquetes, fa pensar en fenòmens paranormals que s’han portat la resta a un món paral·lel on els friquis fallers les col·leccionen i se les guarden en sa casa. Es tem que en dos o tres anys, els projectes de la FFSE es presenten en una pissarra amb només el nom de la comissió i el lema de cada falla, i es faça en un lavabo de El Corte Inglés de Nuevo Centro.
36
l’encanteri
“hi ha misteris en la festa que no s’han resolt encara”
Però no només hi ha desaparicions misterioses: també succeeixen mutacions difícils de comprendre en mons eteris com el digital. Últimament hem vist com senzilles pàgines de Facebook relacionades amb les falles s’han transformat en mitjans de comunicació fallers. Les persones que hi ha darrere d’elles van rodant pels actes fallers per a penjar fotos i vídeos en les xarxes socials, desitjant que hi haja molts dits cap amunt per a ells. Ara bé, sembla que és una mutació molt fantasmagòrica, ja que no tots els veuen com a premsa. Podríem contar molts més misteris fallers, però hem de deixar pàgines per als esbossos de les falles i per a les fotos de les falleres majors. Així que altre any, més.
l’encanteri
37
El miracle de la subsistència fallera JOSÉ LUIS LAGARDERA Periodista i faller
38
l’encanteri
Tal vegada és perquè jo soc una persona de lletres, o perquè mai he aprofundit en aquesta vessant dins de la meua pròpia comissió, però cada vegada que em pare a pensar-ho em sembla un gran misteri, quasi un miracle, que una falla aconseguisca any rere any els recursos suficients per a portar endavant l’exercici faller. Millor vaig a explicar-me. Fer un pressupost a finals de març o al mes d’abril per a tot un any és una tasca força complicada, perquè hi ha molts factors que poden canviar, i per tant s’han d’agafar amb pinces. Per això és lògic ferho sempre a la baixa. Perquè mai saps quan es pot produir en meitat any una avaria greu al casal, una necessitat imperiosa o fins i tot una desbandada de fallers o pel contrari una massiva arribada de nous membres (açò és el que tots esperem sempre, però que rarament passa). El que és cert és que habitualment el nombre de
l’encanteri
39
components sol ser estable. “Les gallines que entren, per les que van eixint” (mai millor dit). I una vegada preparat el pressupost... queda fer el conjur de màgia més complicat. Autèntica enginyeria financera: com ho repartim? En què invertim més? Serà suficient o millor reservem uns pocs diners més? Hi ha moltes partides i per tant moltes necessitats a cobrir, però ja no sols això, sinó que has de tractar d’acontentar a tots els fallers i falleres, el que resulta vertaderament complicat. Menjar i beguda per a tot l’any (sobretot beguda que no falte si no vols que se’t llancen al coll), contractar als artistes i veure en quina secció col·locar els monuments, pensar en les despeses de la presentació si hi ha fallera major, materials per a les cavalcades o altres actes interns, la setmana fallera, el llibret... són tantes les qüestions a plantejar damunt la taula, que finalitzar un exercici amb tothom a gust sembra fruit d’un encanteri. El que és cert és que també influeix la implicació que mostren els fallers i falleres, perquè d’ells depèn l’increment o no del pressupost per a poder arribar a tot, gràcies a l’organització de cites i esdeveniments extra, o de la cerca de publicitats i patrocinadors. Així, un bon equip de “mags fallers” et seran capaços de cobrir gran part –sinó la totalitat- del cost del llibre de falla a través de la publicitat dels anunciants, o també hi haurà algú que et vestirà de publicitat les tanques que rodegen les falles, o et trauran una lona
40
l’encanteri
“Les gallines que entren, per les que van eixint” d’algun conegut per posar-la al carrer junt amb les banderetes festives. I per què no? Tot es pot complementar amb campionats esportius, actes culturals i d’oci o col·laborant en algunes cites a canvi d’una compensació econòmica. Eixos ingressos extra, que permeten alleugerar la pressió de l’any, són pura màgia. I a tot açò, no hem parlat d’altres aspectes que et poden solucionar la papereta, com són els premis. Si bé és cert que molts tan sols consten d’un palet (que això sí, ens sap a or als fallers i falleres quan el rebem), altres comporten a més un premi econòmic: monument, crítica local i fallera, llibret, ninots... si al remat la comissió és una de les afortunades en emportar-se el gat a l’aigua en aquest sentit, tot és molt més fàcil. Arriba el final d’any faller, i la veritat és que a l’hora de rendir comptes poques vegades hi ha sobresalts. Sols el president i la seua junta executiva saben els maldecaps que els ha suposat poder quadrar-ho tot, però al remat s’ha aconseguit. I un altre exercici comença, amb la continuïtat de l’equip o amb altra gent, però amb els mateixos trencaclosques i amb il·lusions que es renoven o que tal vegada hagen de canviar i de readaptar-se a les necessitats. El que és cert és que la festa perdura, inflexible, enfrontant-se a tots els problemes i superant tots els conflictes que el pas del temps li posa per davant. Les falles, com a festes de foc, es cremen cada dia 19 de març per tornar a començar. Per renàixer de les cendres i engegar de nou una roda que mai s’atura. Perquè sobreviure a un exercici faller pot semblar fàcil, però és cosa d’autèntiques bruixes i bruixots.
l’encanteri
41
No, no és màgia XAVIER SERRA creador de malaltdefalles.com
42
l’encanteri
La màgia del taller. La màgia dels artistes fallers. La màgia de les Falles. Tot mentida. Tot pura i dura mentida. Tot pur i dur tòpic. No existeix la màgia. Existeix el treball dur, els milers d’hores passant fred i la ingrata i poc reconeguda tasca de la creació de Falles. Desmuntem el mite.
començar a desterrar-lo. Sembla màgia, però en absolut ho és. No hi ha cap sortilegi ni cap encanteri. Hi ha en molts casos un procés creatiu al màxim nivell. Un procés que du hores, que du sacrifici, que du molta dedicació. L’artista faller no trau de l’aire la seua creació. Li costa sang, suor i llàgrimes.
Per a valorar el que siga cal saber l’esforç que implica. Aquesta màxima aplicable a qualsevol àmbit de la societat no és aliena a la creació artística que té lloc al món de les Falles. En el moment en què vivim el desconeixement de les interioritats del taller de Falles ha fet que molts es pensen que els ninots apareixen al carrer la nit de la Plantà sense major implicació que la del transportista de torn que s’encarregarà de descarregar les figures i algun altre ja s’apanyarà de posar-los en ordre per justificar les borratxeres, farteres i coentades de molts i moltes membres de les comissions falleres.
En lloc de passejar eixe tòpic tan visitat, el que realment cal fer és visitar els obradors, parlar amb els artistes, escoltar-los, comprovar el que suposa crear un ninot,... El que cal és valorar la professió en la seua justa mesura i actuar en conseqüència. Únicament d’aquesta manera el creador de Falles podrà assolir una correcta posició en l’organigrama festiu, ja que hui està relegat al paper de proveïdor com el que serveix els cacaus, els gots de plàstic o els unflables.
El desconeixement profund de l’ofici/professió d’artista faller fa que el col·lectiu fester desconega el que suposa dur una Falla al carrer des dels inicis del seu procés allà pel mes d’Abril o Maig. Així és normal escoltar que pràctiques com el concurs d’esbossos, l’espoli de la nit de la cremà o l'habitual restauració de ninots per a la fallera de torn, ninots que acabaran en el millor dels casos al rastre o en el pitjor al contenidor esperant ser humiliats lluny del seu destí autèntic.
Està bé mitificar, atorgar una aura de prestidigitació i pensar en la Falla com una creació màgica. Però mai s’ha de perdre el nord i només s’ha de realitzar aquestes afirmacions d’una manera merament simbòlica sempre tenint present en primer lloc que la Falla no apareix del no res a les places del nostre País. La Falla és una obra artística palpable i el seu creador, l’artista faller, ha de ser reconegut en totes les fases de la seua creació.
“L’artista faller no trau de l’aire la seua creació.”
No existeix la màgia del taller. Tot i que és un dels llocs comuns més habituals del món de les Falles cal
l’encanteri
43
El nostre superpoder JULIA PINEDA Arquitecta | Cooperativa Crearqció
44
l’encanteri
“convertir la ciutat en altra totalment different”
Els pobles i ciutats on vivim són entorns molt bojos, amb un temps accelerat, que ens fa anar amunt i avall cada dia. El temps s'ha convertit un dels béns més apreciats de la nostra contemporaneïtat i la velocitat una de les nostres aliades per guanyar-ne més cada dia. Amb aquesta velocitat sortim als carrers dia a dia, botges per arribar a tot arreu; corregent, en moto o en bicicleta; omplint-los de soroll, fum i l'activitat frenètica que els caracteritza. Amb la nostra acció, segurament sense adonar-nos, construïm l'espai públic que ens acull. Una realitat de relacions i llocs diversos encarnen la velocitat i el consum de la ciutat capitalista, que als anys setanta Fuocault va anomenar Heterotopies. Però el que realment ens interessa ací és la nostra capacitat per transformar aquesta realitat. Després que molts teòrics li pegaren voltes a aquesta realitat urbana, i de què el capitalisme ens haja fet travessar una de les pitjors crisis de la nostra història. El que ens interessa són altres realitats, i sobretot quines ferramentes tenim nosaltres, éssers humans que ja tenim prou en fer el que fem, per fer-les possible.
Si la ciutat i el seu espai públic és velocitat i rutina... Què podem fer per transformar-la? Ara és quan entra en joc el nostre superpoder, un superpoder faller: parar el temps. Tirar el freno de mà i fer el que fem cada dia 1 de març: convertir la ciutat en altra totalment diferent. Els cotxes no passen, gaudim el temps en família i amigues, esmorzem i el més important no és el treball de demà. Tenim l’atreviment de canviar les regles del joc i omplirho tot de colors, música i foc. Els teòrics, que tenen un nom per a tot, a açò li diuen Alterotopies. Les altres realitats que ens ajuden a fer els nostres pobles i ciutats millors. Que ens fan viure l'espai públic en companyia, omplint-lo de records col·lectius i simbolisme. I eixa és la màgia de les falles, donar-nos a totes el superpoder de parar el temps urbà i fer dels nostres pobles i ciutats un lloc millor per viure. Per això fallers i falleres cal recordar que les que tenim un gran superpoder tenim una responsabilitat encara major. Ara que som conscients l'hem de fer servir per a fer el bé.
l’encanteri
45
46
l’encanteri
l’encanteri
47
La màgia de les falles és la política al carrer! LETÍCIA PIQUER Regidora de Joventut, Cooperació, Modernització i Bon Govern de l'Ajuntament d'Alzira
48
l’encanteri
Qui no ha solucionat els problemes del món un dia de falles amb els amics? Les falles són màgia políticament parlant, i és preguntareu que quina afirmació és aquesta. Tots ens tornem més polítics que mai. Urbanísticament, res a l'any és capaç de transformar els carrers com es transformen la setmana de falles, podíem dir que ens tornem de sobte “verds” perquè tot el món deixa els cotxes i gaudeix dels passejos per la ciutat, plena de gent i de vida. La infància torna a prendre els carrers, i es tornen a convertir en llocs que formen part dels seus jocs, de conters, de pel·lícules… Els carrers i les places tornen a ser llocs màgics d’aventures, omplint-se d’històries fabuloses. Generacions de colles de nens i nenes es converteixen en fades, ogres, cantants, ballarins, reines i granotes durant els dies de falla... no hi ha límits ni problemes, sobren llocs per jugar als amagatalls. I, no sols es converteixen en màgics per als nens, sinó també per a joves i adults que veuen com la nit se’ls torna dia mentre canten, ballen i xarren. I és això la màgia de les falles, la política del carrer. Els espais que es creen que ens permeten retrobar-nos com a persones, per parlar de la vida, per gaudir-la però també per parlar dels problemes.
l’encanteri
49
50
l’encanteri
Autora: Paula Hita
“Els espais que es creen que ens permeten retrobar-nos com a persones”
És aquí quan escoltes la vida, la dels teus veïns, és una festa intergeneracional i diversa que permet trencar els prejudicis que ens fan agrupar-nos per un sector d’edat, o de població determinada, i ens permet barrejar-nos i estar totes juntes escoltant-nos. És un aprenentatge per acceptar la diversitat, per entendre’ns, i per fer molta pedagogia a l’escoltar els problemes del poble, tant de la gent fallera com de la gent que no ho és i vol gaudir també de la festa amb tranquil·litat i pau. Són els espais que es creen, però també és el temps que ens permetem viure aquesta setmana. Quan sents un déjà-vu cada any, perquè la màgia també està en el fet que, en aquesta setmana el món es para. S’alien els astres, i tota la gent que està fora treballant, torna al poble i durant estos dies es retroben i fan vida al carrer amb els amics i la família. Trenquem amb el sistema que no ens deixa mai temps per gaudir, i per una setmana la vida es posa davant de la feina i ho fem per estar al poble amb la nostra gent. Les falles són espais i temps, som la gent del poble retrobant-nos als carrers i parlant de la vida i açò és màgia que ens permet fer política!
l’encanteri
51
El miracle valencià: el país de la música JOSE BETETA I MARTÍNEZ Músic, mestre i cantant de La Fúmiga
52
l’encanteri
“La música és l’eix transversal i vertebrador d’una societat que vol millorar i créixer”
Sovint utilitzem la paraula miracle per definir un procés mitjançant el qual un país ha aconseguit revertir circumstàncies adverses o assolir nivells de benestar destacables. Sovint, també, s’utilitza en situacions on el vertader misteri és que la població s’empasse la mentida que li intenten vendre. Em ve al cap el miracle espanyol d’Aznar, que va consistir a generar
ocupació especulant amb la compravenda d’edificis (i destruint territori), fent créixer la bambolla immobiliària que ens va esclatar a les mans fa una dècada. Em ve també al cap el miracle alemany dels anys 50 a base d’injecció americana. Més recentment parlem del miracle portugués, tot i que tots estos termes estan subjectes a la força del relat. La història la conten els vencedors, diuen. A terres valencianes hem viscut el que a mi m’agrada anomenar com a miracle valencià. Res a vore amb l’especulació urbanística i el model econòmic de rajola, sol i platja dels primers anys del S. XXI. El miracle valencià és, des del meu punt de vista, allò que coneixem com a fenomen musical valencià, i que té el seu major exponent en la xarxa de societats musicals arreu del
l’encanteri
53
país. Les valencianes i valencians vivim este fenomen amb absoluta normalitat, pel fet que la música és tan arrelada al nostre dia a dia, i no ens adonem de com d’impregnades hi estem. Fora de les nostres fronteres no trobem al món un territori on hi haja un teixit associatiu lligat a la música com al País Valencià. Dades. Més de 500 societats musicals amb 40.000 músics a les seues bandes, orquestres, cors, grups de cambra, ensembles i diferents agrupacions, 60.000 alumnes a la xarxa d’escoles de música, i més de 200.000 persones associades. Les societats musicals estan presents al 95% de localitats i, en termes econòmics, aporten uns 40 milions d’euros al PIB valencià.
54
l’encanteri
A mi m’interessa més, però, fer una anàlisi qualitatiu. Què aporta la música a la societat valenciana? La música és l’única disciplina mitjançant la qual es poden treballar de manera transversal totes les intel·ligències. És a dir, quan una xiqueta està aprenent a tocar el trombó, no només està adquirint l’habilitat de fer sonar un tub cilíndric de metall i produir sons, sinó que està adquirint una sèrie de competències que van lligades a altres àmbits. Està aprenent a llegir un codi, una nova llengua. Està integrant noves unitats de mesura i la proporció i combinació d’estes. Està aprenent a moure’s i tindre control del seu cos. Està aprenent a relacionar-se amb altra gent i a indagar en el que té a dins. Està coneixent el seu entorn més proper, descobrint pobles, festes, gent, parlars. Està
Autora: Paula Hita
aprenent a reflexionar més que reproduir. Està creixent en valors. I el vertader miracle valencià és el fet que tot açò siga possible amb una xarxa privada d’escoles de música complementada per uns pocs conservatoris públics a tot el país. És a dir, hi ha una consciència que aprendre música és positiu per molts aspectes i per tant cal fer eixe esforç econòmic. Malgrat tot, no tot el món pot permetre’s el cost d’unes escoles de música sense ànim de lucre que tracten que l’ensenyament musical arribe al major nombre de gent. I és que, les societats musicals estan portant el pes d’oferir un tipus d’ensenyament bàsic per al creixement personal com és la música. Un pes que haurien de portar les administracions locals i sobretot autonòmica.
La música és l’eix transversal i vertebrador d’una societat que vol millorar i créixer, perquè a través d’ella arribem a tota la resta de coneixements. Perquè amb la música aprenem un llenguatge, aprenem matemàtiques, geografia, història, filosofia, intel·ligència emocional, habilitats corporals. I valors. I per això, en una època de crisi absoluta de valors, ens cal música. Molta música.
l’encanteri
55
Màgia JOSE COLERO
56
l’encanteri
“Perquè t’estime i mai deixaré de cuidar-te”
Les espurnes de la nit de meravelles i cremades revolten per l’univers i transporten els desitjos i les il·lusions que tu els has encomanat al peu de la falla per convertir-los en eternitat. Ha passat tant de temps des que et vaig conéixer que no puc ni recordar aquella primera vegada que et vaig sentir a prop de mi. Era jove, i la infantesa em convidava a saber més de tu cada vegada més. Recorde aquells temps quan les falles ens unien i t’escoltava indiscreta entre un grup d’infants que encenien la metxa de coets amb aromes de primavera. Feia temps m’havien prohibit estimar-te, però furtivament com un bes robat amb nocturnitat i traïdoria, t’havia volgut més encara, com qui ama la rosada o el cotó-en-pèl. La brisa suau de la nit t'acarona, i et busque per xiuxiuejar-te a cau d’orella no sé quines paraules beneïdes per fer-te saber que les diré tota la vida. I et sent entre la remor de la gentada que observa l’incendi. Llavors apareixes furtivament entre les notes del darrer pasdoble que donen pas a un any de treball i algaravia i em contes que romandràs per sempre convertida en record. Perquè t’estime i mai deixaré de cuidar-te, i vull parlar-te i vull llegir-te les síl·labes i les metàfores que han sigut escrites perquè tu els dones vida. Aleshores, a mesura que les cendres de la falla s’apaguen i s’esvaeixen els colors dels darrers coets que esclaten en forma de comiat i cansament, m’acoste i puc llegir la darrera estrofa d’un vers. I mentre ho faig puc sentir-te més que mai al meu interior. A tu. La meua llengua. La llengua dels meus avis, més dolça que la mel. Aleshores s’acaba la nit, la bella nit, la nit més bella perquè tu, per l’art de la màgia, has donat raó d’existir a les falles i a València sencera.
l’encanteri
57
58
l’encanteri
Autora: Paula Hita
Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble. Vicent Andrés Estellés
l’encanteri
59
Obri els ulls ALFRED ARANDA MATA Regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alzira
60
l’encanteri
“l'ensenyament de i en valencià contribueix a la seua normalització i va augmentant el seu prestigi.”
Molt a sovint hem dit i escoltat expressions com: obrir els ulls, plantar les celles, estirar les orelles a algú, no tenir pèls a la llengua, estar per a xuplar-se els dits, això ja m'ho olorava jo, arrufar el nas, tenir mans de plata o mans que pareixen peus... que estan relacionades amb parts del cos i que emprem els valencians en el registre col·loquial o informal. I en tenim per a donar i vendre...o per a parar un tren. En valencià, com en qualsevol llengua viva, és freqüent trobar incorreccions que afecten a la fonètica (pronunciació), a la morfologia (forma de les paraules), a la sintaxi (construcció de l'oració) i al lèxic (vocabulari). Afortunadament l'ensenyament de i en valencià contribueix a la seua normalització i va augmentant el seu prestigi. Entre les incorreccions que solem fer -en la major part dels casos inconscientment- és adaptar o traduir al peu de la lletra una paraula de castellà a valencià i la donem com a correcta. Però això no és així. Sabem que les paraules correctes o normatives estan ordenades alfabèticament al diccionari. Cal consultar-lo per aclarir dubtes, ampliar vocabulari i no destruir la nostra llengua amb barbarismes. Alguns exemples que, evidentment, hem d'evitar són: "merlusa" (merluza), "mejilló" (clòtxina), "mesita de nit" (tauleta de nit), "algodó" (cotó), "menys mal" (encara com, sort
l’encanteri
61
que), "muletes" (crosses), "pitar" (xilular), "pantano" (pantà), "parpado" (parpella), "entonses" (aleshores, llavors), "consejal" (regidor)... Un altre exemple és comprovar que no es pot fer una traducció literal d'un idioma a un altre. Cada llengua té les seues regles, construccions, sistemes que no es poden substituir o clonar sense analitzar, contrastar i comprovar. Obriu els ulls i comproveu en aquests exemples que no es pot ni es deu fer la traducció literal. Cada llengua té les seues regles de joc.
En valencià
Traducció literal
Expressió en castellà
atenció!, alerta, compte!
atención!, alerta, cuenta!
¡ojo!, atención, ¡cuidado!
a colp d'ull
a golpe de ojo
a simple vista
fer l'ullet
hacer el ojito
cerrar un ojo, guiñar
pegar una miradeta
pegar una miradita
echar un vistazo
fer els ulls grossos
hacer los ojos gruesos
hacer la vista gorda
molt d'ull
mucho de ojo
atención, precaución
fer uns ulls com unes taronges
hacer unos ojos como unas naranjas
abrir los ojos como platos
tenir un tel als ulls
tener una telilla en los ojos
tener una venda en los ojos
girar els ulls en blanc
girar los ojos en blanco
dejar los ojos en blanco
mirar de bon ull
mirar de buen ojo
mirar con buenos ojos
ser la nineta dels ulls (d'algú)
ser la muñequita de los ojos (de alguien)
ser la pupila de los ojos (de alguien)
mirar prim
mirar delgado
hilar fino
en un tancar i obrir d'ulls
en un cerrar y abrir de ojos
en un abrir y cerrar de ojos
62
l’encanteri
I com aquest llibret va d'encanteris et propose que ordenes les paraules de cada grup i descobrisques aquests modismes tan nostres: a) que/ Donar/ més/ a l'ull/ pena/ una brossa b) un ull/ Fer/ traure/ i/ una gràcia c) Val/ que/ més/ una punyada/ això/ a l'ull d) les mirades/ el centre/ Ser/ totes/ de e) de / bufa/ Mirar/ costat/ quin/ el vent f) la cara/ Costar/ de/ un ull g) el borni/ dels cecs,/ és/ Al país/ el rei I ja sabeu, el valencià no el podem perdre de vista. Mire'm pel valencià.
*SOLUCIÓ, PER SI HI HA DUBTE!! Donar més pena que una brossa a l'ull Fer una gràcia i traure un ull Val més això que una punyada a l'ull Ser el centre de totes les mirades Mirar de quin costat bufa el vent Costar un ull de la cara Al país dels cecs, el borni és el rei
l’encanteri
63
La mestra PABLO COLOMINA Mestre i faller
64
l’encanteri
“Estem, sense cap mena de dubte, enfront d'una autèntica referent de la nostra benvolguda llengua”
No tenim cap mena de dubte que el valencià és l’embrió de la nostra festa, i actualment podríem afirmar que es troba en millor moment que mai històricament, tant acadèmicament com al nivell del carrer, tot i que encara en molts àmbits ens trobem amb problemes típics de territoris diglòssics. La situació actual no haguera sigut possible sense l’aportació, podríem dir vital d’un grup de gent que amb la seua trajectòria va fer possible la... bé, la màgia. Enguany, tots aquells que tenim estima per la nostra llengua hem de lamentar una enorme pèrdua: El 18 de juny de 2019 moria Carme Miquel i Diego. No estem parlant d’una persona qualsevol: només amb un colp d’ull a la seua biografia, la seua tasca professional i docent pot arribar inclús a aborronar-nos. Va ser professora de la Didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana sota la direcció de Manuel Sanchis Guarner (1974-1977) i coorganitzà les primeres Escoles d'Estiu del País Valencià (19751979). El 1990 va impulsar la creació de la Federació Escola Valenciana. Des d'Escola Valenciana va impulsar les Trobades d'Escoles
l’encanteri
65
en Valencià. Va publicar diversos llibres de narrativa infantil i juvenil i la novel·la Aigua en cistella, guanyadora del Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 1998. Publicà columnes d'opinió al Levante-EMV, en què tingué una columna d'opinió setmanal. Va rebre, entre d’altres, el Premi d'Honor Jaume I. El 2019 va rebre el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura en la modalitat individual. Estem, sense cap mena de dubte, enfront d'una autèntica referent de la nostra benvolguda llengua, per la seua tasca docent (pionera i activista per l’educació en valencià, en una època en la qual seguíem prohibits i censurats com a valencianoparlants dins de l'escola, regides fins al moment per la moral castellana nacional-catòlica). Afortunadament, la gent de la meua generació ja va viure altres circumstàncies educatives i tenim, almenys l’opció de cursar educació en valencià (per desgràcia i per a l’aflicció de no massa gent) encara minoritzada i perseguida pels mateixos de sempre. Millor dit: els seus fills i nets. Tot i això, és indubtable que la seua tasca docent i professional ha provocat que hui, en l’any 2019, i després de 40 anys de lluita inesgotable, les seues llavors hem germinat, i ens trobem en una situació molt millor, lingüísticament
66
l’encanteri
parlant: tenim un ecosistema que ens ofereix multitud d’obres culturals en valencià. El sector musical és el més evident i, sobretot després d’Obrint Pas i Bajoqueta Rock als 90, La Gossa Sorda, Sva-ters, Orxata Sound System a principis de segle, i Aspencat, Zoo, Pupil·les i La Fúmiga (alzirenys fins a la medul·la) des del 2010 fins a l’actualitat, són una mostra que som una llengua viva, i reivindiquem i promocionem els nostres espais.
Foto: Escola Valenciana
I bé, tornant al nostre món faller podem observar claríssimament com els últims anys la festa ha anat pujant la seua autoestima, i buscant formes lingüístiques valencianes pures, en compte d’adaptar castellanismes sense cap mena de límit, com havia anat succeint durant (massa) anys. Només ens queda agrair-los, a ella i a tanta gent que ha lluitat pel valencià, parafrasejant als ZOO a la seua cançó “La mestra”: Contrabandista de verbs clandestins/ escampant el verí/ quin gust sentir-la parlar, si del carrer i el corral és l’ama/ ara és el poble que brama/ en un idioma proscrit. GRÀCIES MESTRA, SEGUIM, SEGUIREM!
l’encanteri
67
Bones sintonies a Germanies MARINA MIR Regidora d'Igualtat, Polítiques Inclusives i Vivenda de l'Ajuntament d'Alzira
68
l’encanteri
“En el segle XXI, en qualsevol societat que vulga ser progressista i que mire cap al futur tot és possible.”
Fa 33 anys que va començar la vostra aventura, i fins ara. Enhorabona! La paraula falla fa referència a un monument de matèria combustible que es crema la darrera nit de la festa, i per extensió a vosaltres i el vostre espai on organitzeu tot el que els alzirenys i forasters voran en eixe temps tan bonic de primavera. El seu lema és una frase que resumeix el sentit de la crítica que es fa d'algú o d'alguna qüestió de caràcter generalment social. Alguns membres de la vostra comissió dieu que en la festa estan canviant moltes coses, i que encara haurien de canviar-ne més. Sou conscients que estem en temps de canvis. Falla també
significa falta, carència o absència d'una cosa necessària o útil. Això es fa evident quan observem que en la nostra societat encara s'escolten opinions i es veuen conductes que diferencien de manera negativa el fet de ser dona. Vos heu parat a pensar quantes artistes falleres hi ha? I presidentes de falles? La tradició i la innovació haurien de ser bones companyes de viatge, i no estar renyides. I què passa amb els monuments? Els monuments són també elements que reivindiquen en els seus escrits causes que la gent considera justes. Està molt bé utilitzar l'humor, sempre present entre nosaltres, de manera crítica. Però què
l’encanteri
69
passa quan l’humor se’ns en va de les mans i acabem caient en estereotips i actituds rebutjables? En València, per primera vegada enguany, des de la Universitat, s'ha fet un estudi de les Falles des d'una perspectiva de gènere, i des de la igualtat entre homes i dones. Precisament este estudi recalca el fet de caure en estereotips i ens parla de l'híper sexualitat i dels estereotips en els monuments. Dones o xiquetes amb cossos exuberants, de vegades nus, enfront d'homes superherois o amb càrrecs importants. És complicat vore la finíssima línia que hi ha entre l’humor i la crítica destructiva. Per això, sovint, la sobrepassem i acabem caient en actituds
70
l’encanteri
que s’allunyen de la idea de progrés, inclusió i igualtat que les comissions voleu transmetre a la nostra societat. Si volem tractar de resoldre el problema dels atacs contra les dones, no hem de posar l’accent només en l’àmbit purament festiu. Cal debatre i actuar més sobre la prevenció, invertir en convéncer a la societat de les conseqüències de viure en una societat masclista, i crear delegacions d’igualtat en les distintes comissions per tal de treballar des de diferents àmbits. Encara que per a algunes persones això suposa més feina, pareix que també és més eficient des del punt de vista de l’erradicació del masclisme i tot el que això comporta.
Autora: Paula Hita
Si comparem tot açò amb l'aspecte lúdic de la festa, sense algun dels elements que la caracteritzen estaríem parlant d'una celebració incompleta. Vos imagineu unes falles sense el nostre "esmorzar valencià"? I sense cassalla o xarangues? S'armaria un embolic tan gran que caurien els casals a terra, evidentment. Aleshores per què ningú s’alarma d’avant d’actituds masclistes en l’àmbit festiu? Vos imagineu com de boniques podrien ser les falles sense agressions sexistes o actituds masclistes? En el segle XXI, en qualsevol societat que vulga ser progressista i que mire cap al futur tot és possible. Voldríeu que eixa setmana, la de març amb les falles plantades als carrers, no s'acabara mai. Desgraciadament no pot ser. I ho sabeu perquè això vos
passa tots els anys. Però vos en feu l'última, plorant perquè es crema el monument. Encara que ja esteu pensant que l'any que ve serà millor que enguany. La vostra il·lusió no baixa, al contrari. El 20 de març ja esteu treballant per l'any següent. Les properes falles seran, sense cap dubte, més feministes que mai si tots posem de la nostra part. Quin comboi! Per unes Falles sense cap classe de violència... GERMANIES TOTS ELS DIES!
l’encanteri
71
On queden les fades a les Falles? MANUEL MUÑOZ Historiador de l’Art especialitzat en Falles
72
l’encanteri
“Les Falles són aquest univers paral·lel on qualsevol senyoreta o xiqueta poden arribar a ser la regina del seu casal, i qui sap, si de València (o del seu poble, dins de l’extensa geografia fallera)”. Aquesta frase, més o menys formulada, ja que me l’acabe de treure una mica a la babalà, quan arriba el mes d’octubre, i l’alcalde del Cap i Casal va a efectuar dos de les telefonades que l’univers “peineta” espera amb ànsia, se sol esmentar fins a la sacietat. A efectes pràctics sona un perfecte conte de fades en el que la factoria Disney es podria deixar uns quants euros i fer-ho una pel·lícula, per a què negar-ho. Però en veritat aquest conte té moltes parts fosques que ocultar. Perquè convertir-se en fallera major no és qüestió de màgia, no almenys com la Ventafocs. Anem per parts, açò sol ser bastant complicat d’entendre per moltes i molts, ja que per a aquells que no entenen massa sobre la mecànica d’aquestes eleccions. Sí que se suposa que una fallera major representa a la seua falla, o a València, o Alzira, o a les Falles del seu poble,
l’encanteri
73
però no en poques ocasions (per no dir cap) aquest fet fa que una xiqueta o una senyoreta amb poc poder adquisitiu gràcies a l’ajuda d’alguna fada acabe obrant el miracle i siga coronada. Un poc injust, veritat? Si és que el tema de convertir-se en el màxim càrrec que es pot ostentar en la festa ha anat cada vegada augmentant els costos en una progressió quasi geomètrica. Cada vegada hi han més actes on has de procurar no repetir el modelet; tindre algun detall amb les teues homòlogues d’altres comissions; i no parlem ja de sopars, dinars, farteres vàries i demés saraus. I tot això abans que arribe març! Per no parlar del tema de la indumentària, fregaria quasi l’insult que la dona que ha de portar la falla/València/inserte nom de poble ací, no estrene un fabulós vestit de fallera (perquè això de ficar-se a l’antiga no s’acaba de vore bé) i a poder ser d’espolí. Tot això amb tots aquells
74
l’encanteri
complements que mesos enrere la major influencer d’aquest món aka. la Fallera Major de València i els seus satèl·lits en la seua orbita hagen decidit ficar de moda, siguen una patada a la història o no. I la veritat, sembla que així poc podem vore que una benevolent i màgica fada madrina aparega per a que una plebea, filla de treballadors acabe aconseguint regnar durant tot un any. Bé sí que es pot, si s’ho ha currat molt, cosa encomiable i un cas aïllat entre molts, o els seus familiars s’han rascat la butxaca a base de bé. Aquestes sí que són les seues pròpies fades madrines del seu conte i poc apareixen en la coenta i aparentment glamurosa premsa fallera. En veritat la festa fallera té molta màgia, però en aquest cas com la dels contes, la d’aquests protectors que actuen com a una mena de padrins, poc sembla que hi haja. Potser tindríem que buscar altres tipus de màgia, però en aquest cas, no d’aquesta.
l’encanteri
75
La Magda i la falla VERÓNICA PÉREZ LLORET
76
l’encanteri
“jo seré President de palla i tu seràs qui governe a l’ombra.” La Magda ho tenia clar: volia ser presidenta de falla. Son pare era una d’eixes persones que, quan no parlaven, li eixien subtítols i tenia ofegada a la pobra xica. “Has de fer medicina, has de traure’t el C40 d’anglés, has de tallar-te el monyo…” La seua darrera ordre va ser “enguany et toca ser reina de la falla”. La Magda, que es posava esportives a l’ofrena, que per tal de sentir les orelles mai portava tres monyos, havia d’aguantar tot un exercici de representació faller. Quan anaren a fer l’acte a sa casa, ella, per no sentir al pare va dir que sí. El seu amic Miquel li va dir, jo seré President de palla i tu seràs qui governe a l’ombra. Seràs la Presi-Reina! Magda acceptà. Al primer acte, en sentir el nom de la seua falla, esperà que la representant eixira i saludara. Un minut dramàtic esperà el públic aplaudint fins que es decidí a eixir. Es succeïen els actes i la Magda sempre trobava una manera de destacar quedant-se al lloc presidencial a les fotos o deixant entreveure el seu calcer per anar a córrer. En arribar a falles, els aldarulls i embolics típics d’una falla no havien torbat la son del Miquel, en canvi, la Magda lluïa ullerosa a totes les presentacions. Finalment, el dia 19 era arribat. Ella es quedà esperant que el President prenguera la metxa i el seu amic li la va donar. Mentre esclataven els primers masclets, la falla cridava: Visca la nostra representant! Visca la nostra PresiReina! La cara del pare de la Magda era un poema. I des del dia 20, va deixar de manar a la seua filla, en vista de l’èxit arreplegat.
l’encanteri
77
La invisible JOSEP ANTONI FLUIXÀ Mestre i escriptor
78
l’encanteri
Trobaria a la Maga? És a dir, la tornaria a veure? Aquell anava a ser un dubte que em perseguiria tota la vida i que difícilment resoldria si ella no prenia la decisió de tornar. Jo només puc afirmar que he estat i estic encara obsessionat amb l’enigma. De fet, he dedicat una gran part de la meua vida a investigar la seua. Per això sé que, des de xicoteta, li agradava molt la màgia. Amb quatre anys, es quedava bocabadada observant els trucs que feien els mags que actuaven als circs que visitaven la ciutat. Li encantaven, sobretot, els barrets de copa alta perquè feien aparéixer i desaparéixer coloms i conills. D’adolescent aprengué nombrosos trucs amb les cartes i començà a acudir als espectacles més inversemblants. La desaparició d’animals no la impressionava i buscava emocions més fortes, com ara la levitació de persones, les escenes d’escapisme o la partició en dos d’un cos. Però de tot això ella en parlava poc. No tenia ni amics ni amigues. Sempre fugia del contacte amb la gent. A l’institut, tot el món deia que era capaç de fer els més increïbles trucs de màgia, però ningú no l’havia vista fer-ne cap. Vivia abstreta en el seu món i llegia llibres sobre els mags més famosos. Especialment, li interessaven les magues Adelaide Herrmann i Manuela Rojas. A mi m’atreia la tristesa del seu rostre, però no m’atrevia a parlar-li. Un dia la vaig veure asseguda un banc del pati situat en un racó on no anava ningú i va extraure d’una bossa un capell de mag. Se’l quedà mirant i se’l va posar al cap. Desaparegué de seguida. Des d’aleshores, guarde el barret per si de cas torna.
“A l’institut, tot el món deia que era capaç de fer els més increïbles trucs de màgia”
l’encanteri
79
El Prestidigitador RAFA TORTOSA GARCIA
80
l’encanteri
“plantar una falla així a l’especial n’era com un oasi en el desert.”
Guillem buscava el dibuix d’aquell record de joventut. Tenia molt en ment la visita a les falles de València de 1994 i tot gràcies a la falla del prestidigitador plantada a la plaça del Pilar. L’interès per les Belles Arts sempre havia estat palès i el que més l’encisava de les falles era contemplar els cadafals, unes composicions que en el viatge de tornada cap a Xàtiva intentava dibuixar al seu quadern d’esbossos. Aquell mag de 17 metres, manipulador del món i del poder polític, l’havia deixat impressionat. La gran majoria dels que visitaven la falla valoraven la imponent alçada i poc més. Pensaven que, per a ser d’especial, li faltava més volum i composició, algun ninot gran més i molta més escenografia. Això és el que també pensaven els seus amics. Guillem, més reservat i diplomàtic, opinava que la figura del coronament era espectacular, amb una excel·lent crítica, i pensava que l’obra tenia la categoria de superior. L’atreviment de l’artista l’havia captivat, ja que plantar una falla així a l’especial n’era com un oasi en el desert. Cansat de vore falles de les que diuen barroques o clàssiques, amb composicions voluminoses, on s’esborronen els ninots, de crítiques indesxifrables i amb l’incapacitat d’evolucionar; trobar aquell prestidigitador simulant la forma de Jesucrist en ser crucificat havia estat un orgasme artístic impagable. A la fi, Guillem va trobar aquell dibuix realitzat a llapis. En veure’l va pensar que si Alfredo Ruiz la tornara a plantar a les falles de 2020, tindria el mateix impacte i llurs conseqüències que vint-i-sis anys abans.
l’encanteri
81
SERÀ LLEI DE VIDA?... (de vida fallera, per descomptat...) RICARD CALVO Faller consort (vamos que la que és fallera, fallera, és la meua dona)
82
l’encanteri
“total, que els únics que hem aguantat ací, nosaltres, els cinquentons!”
A un raconet de la falla, un diumenge de paelles dos matrimonis fallers, d’aquells que porten mitja vida a la falla, des de l’any següent a la seua fundació, ni més ni menys. Que la viuen com si fora d’ells (...por la falla maaatan...), que han sigut de tot, ells vicepresidents d’economia, de festejos, de casal, un any a junta local fallera, i secretaris un parell de vegades, i elles delegades de loteria, presentació, bunyoleres, recompenses, protocol, vamos, de tot... doncs estaven els 4 fent-se una cerveseta i un bitter kas a la barra, un d’ells li deia als altres: (Manolo)– vos heu adonat que som quasi, quasi dels més joves de la falla? (Àngeles, la dona de Manolo)– calla Manolo, no digues eixes tonteries, eres poc animal! (Pepe, amic de Manolo, feren la mili junts i cosí segon d’Àngeles per part de pare)– no, no, d’animal res, no m’havia fixat, però és veritat... collons, que ens està passant? Per què la gent jove no està ací? (Manolo)– ja, però... no obstant això, xiquets i xiquetes hi ha un fum!
l’encanteri
83
(Mari, la dona de Pepe, amiga d’Àngeles des de l’escola)– això com pot ser? (Pepe)– és veritat! La culpa serà segur del Zapatero (es riuen els quatre, és la broma que sempre gasta Pepe) ... Fora conyes, alguna cosa està passant perquè quan els xiquets creixen s'esborren i no s’apunten fins que comencen a criar! (Manolo)- i tant, mira la meua filla, fallera major infantil que va ser i que quasi ix a l’any següent Reina d’Alzira, i al cap de 17 anys me va dir que no volia seguir sent fallera, que s’avorria i no venia a res a la falla, pagàvem la quota per a res… o els teus fills, que eren fallers des d'abans de nàixer, encara ho recorde –jo era el Secretari aquell any- quan me cridares des de l’hospital només nàixer perquè els apuntara. (Pepe)– i tant, en lo bé que s’ho passaven a la falla i quan, començaren la Universitat s'esborraren perquè deien que s’ho passaven millor als concerts de València que a la falla, que la falla tots els anys era el mateix i que no volien seguir. (Mari)- per cert, la setmana passada vaig vendre per Wallapop els dos últims jupetins que em quedaven d’ells, perquè els volia? Quan tinga netets ja no s’estilaran eixos colors o les meues nores no els voldran ... Tot són trastos! (Manolo)- total, que els únics que hem aguantat ací, nosaltres, els cinquentons! Serà el canvi climàtic que ens està afectant?
84
l’encanteri
Autora: Cristina Calvo
(Pepe)– però sí, mira quasi tots els matrimonis de la nostra edat, els fills ja no són fallers... fins que tornen altra vegada quan tenen xiquets (pega trago de cerveseta), clar s’aprofiten, perquè els iaios els tinguen i ells estiguen tranquil·lets disfrutant de la falla… (Mari)– Manolo mira la part bona, la teua filla ara que està prenyada, en dos anyets torna a la falla, no? I efectivament, en nàixer el xiquet (al que ficaren per nom Andreu), apuntat a la falla, el primer any pujà a la presentació amb el seu iaio caldós, i a l’any següent, els pares ja eren novament fallers… serà llei de vida fallera?
l’encanteri
85
De les tristors en farem fum ROSA REIG – GABRIEL POVEDA Fallera i faller
86
l’encanteri
Un matí t’alces i has deixat de creure en la gran performance social que són tres migrants barbuts que creuen el mediterrani, de diferents races i religió, entrant alegrement en les nostres cases una nit d’hivern amb el fumeral encès (bo, a Alzira no, perquè és tropical) i és quan canvies el forrellat de ta casa... Potser tu no, perquè ets una persona meravellosa i mai criminalitzaries una persona per creuar una frontera... Deixes de creure en un ratolí que se’t fica al llit a furtar-te la dentadura quan dorms i contractes una empresa exterminadora de plagues, que utilitze DDT, perquè el canvi climàtic no és debades i encara que les abelles moren, els ratolins dins del llit fan fàstic, i a més a més el dentista és un luxe, coses de la sanitat privada... La por atàvica a la foscor és present, però ja no creus en monstres i et fan més por les manades que ataquen amb nocturnitat i les elèctriques que volen impostos al sol, i decideixes posar LEDs, a vore si estalvies uns cèntims...
l’encanteri
87
“Perquè màgia es pensar que per un dia pots cremar les misèries quotidianes”
88
l’encanteri
La màgia de l’amor romàntic fa temps que l’enviares a fer la mà, que a més de masclista, no té cap sentit i et compres un Satisfyer, perquè el sexe en la parella o en solitud de vegades és avorrit... I un dia arribes a la conclusió de que el comboi que ens produïa la màgia del dia a dia l’hem substituït per xicotets plaers, com una foto d’uns xiquets després de la mort del dictador, mirant sense complexes una càmera analògica, volent ser Superman o fallers en llibertat, com si d’una cançó del Jaume Sisa es tractara. Perquè màgia es pensar que per un dia pots cremar les misèries quotidianes, i això germanes, són les falles... De fa un segle, de fa 40 anys i així seran les de 2020. Perquè enguany tornarem a sentir-nos embriagades per les primeres calors de la primavera i de les tristors en farem fum.
l’encanteri
89
Té cordons la cosa RAÜL CALABUIG Fotògraf
90
l’encanteri
Sura en l'aire un nosequè estrany i familiar alhora, un sèrum que ens torna, repetit, en voler vindre la primavera en este tros de terra que habitem i on ens pega per jugar amb foc, entre música, rialles i algun que altre destrellat. Ja són falles, ah, les falles!, i han sonat els primers masclets de la "despertà"; en altre temps jo era el primer que estava al casal, ansiós, esperant que el pirotècnic -ara es diu així, abans era Ramon, el coeter- ens repartira les caixes que ens pertocaven i que mai no en teníem prou. Ara, serà perquè tot se'ns antoixa repetit, perquè per la vellea no crec que siga (no, que va) ja m'és més còmode vore els bous des de la barrera i, en començar la "tronà", em pose l'uniforme de guerra per acudir, tossudament fidel, a la cita amb l’entrepà de la mescla que, bonament, haja tingut a bé preparar-nos la casalera i culminar l'entrada del dia amb l'ineludible "cremaet" que, com és sabut, és l'amo del corral i del carrer.
“Heu parat atenció que els cordons de les sabates estan dissenyats per algun indocumentat?”
l’encanteri
91
Siga perquè estic pensant en la mona de pasqua o perquè el Pisuerga, lluny d'ací, passa per Valladolid, si no ho han canviat, el cas és que m'està costant fer-me el nuc de les sabates, i no és perquè cada vegada me costa més doblar el llom. Heu parat atenció que els cordons de les sabates estan dissenyats per algun indocumentat? O són molt curts (els dissenyadors més que els cordons) o els fan tan llargs que podrien passar per vetes d'espardenya de careta, de manera que no saps què fer perquè no vagen llepant el carrer. Els que estic intentant cordar-me hui són dels primers, d'eixos que pots fer un nuc, justet, però quan vols fer el segon, eixe que t'assegura que no es desfà el llaç, no n'hi ha manera. Seria meravellós si poguera, amb un toc dels dits, fer màgia i resoldre el problema ràpidament. Ja no demane que l'encanteri es produïra al llarg de tot l'any, que funcionara la setmaneta de falles ja em donaria per satisfet; crec que no demane tant, un pessiguet màgic per a no patir i poder gaudir d'estos dies, que ja són bastant màgics però ho poden ser més. De fet un
92
l’encanteri
dels primers records que conserva el que queda del meu desbaratat cervell correspon a un matí en què, sent jo un xiquet, vaig eixir al carrer i em sorprengué la inquisidora mirada d'un gegant que, espasa en alt, amenaçava desafiant al mig del carrer. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba -ui, calla, que això és d'Estellés- i ninots com aquell que, com per art de màgia, aparegueren pels cantons, feren que cresquera en mi una espècie de sensibilitat específica cap a tot allò que fera olor de Festa, així, amb majúscula. Ha passat molt de temps, no vaig a dir massa -mira ja ho he dit-, sí, encara que tot sembla ja instal·lat en la monotonia de la repetició, en tocar a la porta el mes de març semblen trontollar les columnes dels temples de la raó i els coneixements clàssics, ja sonen les trompetes que criden al destarifo i els joves més valents es neguen que pare la ferralla sonora als crits de "els músics no tenen pilila". Ja va tot per l'aire, que voleu? Açò no ho paren ni els déus, ja és tot un esclafit mentre jo, trist pecador de la pradera, encara estic ací lluitant amb els cordons de les sabates i, no me'n queda una altra, m'encomanaré a la màgia.
l’encanteri
93
Memòria màgica MIGUEL VIDAL Faller i Regidor de Ciudadanos de l'Ajuntament d'Alzira
94
l’encanteri
“malgrat que possiblement no tindríem res en comú, es converteixen quasi en germans”
Que té de màgica la memòria fallera? Tal vegada més del que pensem. Quantes vegades hem dit en una festa fallera que “ja puc marxar en pau”, això és la màgia de la felicitat. Així com que tots els dies 20 no quede cassalla al casal, malgrat no agradar-li a ningú. Açò ha de ser producte de la màgia, com ho és el so, la pólvora, els monuments o la germandat que vivim durant tot l’any al casal i al carrer. La festa dona quantitat de moments màgics que queden gravats en la memòria, són molts els que em venen al cap en els anys que porte dins de la comissió. Però si triara un d'ells, sens dubte sabria amb quin moment màgic quedarme. L’any 2015, quan la directiva decidirem que ningú podria amb la il·lusió i energia d’un dels nostres. Va ser una vesprada, en una d'aquelles llargues reunions, on confabularem per a fer que Paco continuara com a president (després ja voríem com li ho diríem perquè no es cabrejara). Una decisió que es va convertir després en un dels exercicis més màgics d’aquesta falla.
l’encanteri
95
96
l’encanteri
Per tant, són molts els exemples que ens porten a creure que la màgia fallera existeix. De no ser així, com expliqueu que el nostre president, any darrere any, siga capaç de convéncer a la seua dona per estar al peu del canó fins a última hora. De la mateixa forma, que més d’un s’arreplegue la cadira quan acaba de dinar o, el més màgic de tot, que el dia 20 sempre queden els mateixos per a arreplegar. En poques paraules, no ho dubte, sinó que em reafirme en el fet que les falles són màgiques. Com ho són les amistats que som capaços de fer amb gent que, malgrat que possiblement no tindríem res en comú, es converteixen quasi en germans amb qui poder disfrutar qualsevol moment, una partida de truc, preparar els tiquets o arreplegar falla. Qualsevol moment és bo per demostrar eixa màgia fallera que per sempre es queda guardada a la memòria.
l’encanteri
97
La màgia de tornar MARILUZ BOQUERA FERRER Fallera
98
l’encanteri
“És aquesta mescla d’art, cultura i tradició, l’herència que m’han deixat.”
Que els dies van passant. Que allà hi ha tradicions però no són iguals. Que respectant els costums, no arribes a connectar. Que trobe a faltar l’enginy del valencià. Que quan és temps de celebrar, no sé ben bé perquè, de falles acabe parlant. Que buscant més enllà de la raó, un món d’encant m’encisa quan arriba la primavera. Que la màgia fallera es pot trobar per tot arreu, sols s’ha de saber mirar i no només a pel·lícules o contes buscar.
l’encanteri
99
Parle dels trucs de màgia que amaguen les crítiques falleres, fent pensar i reflexionar, sobre les més grans injustícies socials. D’il·lusionistes fallers que, amb pinzellades i formes, fan brollar éssers imaginaris i monuments que transformen els carrers. De com apareixen fenòmens extraordinaris en un breu espai de temps i desapareixen a la llum del foc. Del color, olor i soroll de les mascletades i els coets. Dels mags de l’instrument que produeixen sons capaços d’embruixar, de fer riure i ballar transformant l’ambient en un instant. Però sobretot de l’ingredient principal de la poció, l’existència i bonhomia dels seus fallers que fan possible la continuïtat d’aquesta il·lusió.
100
l’encanteri
I es que estar lluny de casa és dur malgrat haver-ho triat. Encara que la maduresa i els bons records et fan aguantar, supose que van aflorant les arrels i la identitat. És aquesta mescla d’art, cultura i tradició, l’herència que m’han deixat. I es que amb la perspectiva, que la distància pot donar, saps apreciar, encara més si cap, l’encanteri de les falles al marxar. Sé que estiga on estiga, i si el treball ho permet, serà temps de tornar quan s’acoste el mes de març.
l’encanteri
101
Qui més t’estima no et farà plorar. Et durà a una festa, et traurà a ballar, obrirà les ales i et farà volar!
Espremedors La Fúmiga
102
l’encanteri
falla INFANTIL 2020
love is in the air Falla Plaça Germanies Secció Primera
Artista Borja Lorente
Explicació de la falla Víctor Puig i Paco Gascó
l’encanteri
105
106
l’encanteri
l’encanteri
107
love is in the air L’amor es troba a l’aire perquè la vida és amor i hem de cuidar-lo com si fora pa d'or. I si tu d’amor no en tens no t'has d'afonar que l’amor a l’aire està i segur que el trobaràs per portar-te fins als estels. Però mai estimaràs ningú si no et vols a tu mateix doncs l’amor propi és sense entrar en discussió el més important dels amors.
amor a la pluja Amb la falta que ens fa com no poder-la estimar?
amor de mare No hi ha res que equipare l’amor que ens dona una mare.
108
l’encanteri
love is in the air
amor al Sol
amor als números
El dia que no ix el sol el meu cor es vist de dol.
Res més exacte a l’univers que els números eterns.
amor a la natura
amor a dormir
Estimem i tenim cura de l’entorn i la natura.
Tant de dia com de nit sent amor pel meu llit.
l’encanteri
109
love is in the air
amor al circ
amor a la lluna
Al circ tenim devoció quan ens regala diversió.
Com ella no hi ha ninguna: la meua estimada lluna.
amor platònic
amor lliure
Qui no ha estat enamorat d’algú al que mai podrà besar ni romandre abraçat?
Si es torna l’amor dolent, vull ser lliure com el vent.
110
l’encanteri
amor a les falles Si al teu cor s’encén la flama amb música de xaranga i en sentir l’olor de traca esclates en mil rialles, al teu ser ha despertat l’amor etern per les falles.
amor clàssic
amor als iaios
És el sentiment més clàssic doncs ja s’estimava al juràssic.
És l’amor més vell i savi el que sent pels meus avis.
desamor
amor a l’escola
Son moments de pena i plors, els dels primers desamors.
Jo dic que estime l’escola i així a vore si cola.
l’encanteri
111
per a menuts (i no tan menuts)
L’amor i les falles Si tu vols fer-me feliç porta'm a vore les falles; vull viure un dia castís dins l'embolic de ses malles. Porta'm Pepet; fa bon sol i fa aire de Primavera. Per a tastar el bunyol avui fa un temps de primera. Els ninots dels entaulats són tan satírics o més que els ninots dels anys passats i que ara ja no són res. Hi ha músiques i alegria, hi ha traques i banderetes... Anem, que un dia és un dia i hem de fer festes completes.
114
l’encanteri
Explica'm tu, que vol dir eixe grup i eixa figura. ¿Dius que això és l'Amor d'ahir i açò en la vida futura? ¿I dius que allò que més val és l'Amor tal com avui puix que en el temps actual és quan tu me vols a mi? Ai, Pepet, no expliques més perquè el teu cor ja trau flames. Anem, que tinc interés d’estirar-me un poc les cames. Carles Salvador (1950)
l’encanteri
115
Josep i les papallones per Sara Botella i Diana Rodrigo
116
l’encanteri
A Josep li encisen les papallones. SĂłn suaus, delicades i plenes de color i alegria.
l’encanteri
117
Tant, que ha decidit tapar amb elles allò que no li agrada
118
l’encanteri
Pensa que no tĂŠ la millor cabellera, i continua solucionant-ho amb papallones.
l’encanteri
119
Fins i tot ha acabat completament cobert d’elles. Josep es troba millor que abans.
120
l’encanteri
Però els seus amics pareix que simplement ni el troben. No poden veure’l baix de tantes papallones. I això, ja no el fa sentir bé.
l’encanteri
121
Finalment, s’adona que és millor deixar-les anar i seguir sent ell mateix.
122
l’encanteri
I això és tan veritat com que el conte s'ha
acabat.
l’encanteri
123
www.therevolution.es/store
BRUIXES I BRUIXOTS
encantats
Totes les cançons de la festa
a Carla Amb un somriure has esclatat totes les fronteres que frenen la felicitat festiva i despreocupada que reservem als dies de foc. El món es cremarà amb la pólvora encesa per l'espurna dels teus ulls que veuen el futur amb l'esperança escrita al bell mig de les pupil·les. Viuràs el goig i la bellesa amb la immortalitat efímera que sols la joventut dona i que tu ens faràs arribar de nou. Seràs l'inici de l'alegria que inflamarà la nostra primavera amb tots els colors de la llum i totes les cançons de la festa.
Alba Fluixà Pelufo XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja (Premis literaris Ciutat d’Alzira)
Carla García Caballero
FALLERA MAJOR 2020
130
l’encanteri
“TOT COMENÇA SOMIANT”
AQUEST ANY XIQUETA NOSTRA ES PER TU Fallera incansable de cap a peus, senyoreta de somriure impressionant i cor més que encés en flama… Quin privilegi que la nostra comissió, la nostra casa, vaja a tindre a la millor fallera major que podria somiar. Fa uns anys tinguérem l'honor de viure amb tu un any especial com a Fallera Major Infantil i aquest esperem que se supere en màgia, felicitat, alegria i festa, la millor festa. No tenim paraules per descriure tot el que et volem, però si podem prometre fer-te gaudir d’un dels millors anys de la teua vida. Cada despertà, cada traca, cada mascletà, cada acte fins que aplegue la cremà amb la menys esperà traca final. Ens tindràs a cada un de nosaltres per agafar-te fort de la mà, per riure, ballar, cantar i sobretot, per plorar de l’emoció.
I tu ho has somiat tantes vegades…..que per fí s’ha fet realitat. Fallera Major de la teua benvolguda Falla Plaça Germanies, eixa que casi t’ha vist naixer i creixer, eixa en la que tant gaudixes…i es que no saben la sort que tenen de tindre una Fallera Major tan bona, tan guapa , tan responsable amb el seu càrrec i tan apasionada per la festa fallera. Carla, nosaltres volem que gaudisques de cada moment, que rigues ,que plores i sigues sempre tú, perquè la teua essència farà que el 2020 siga un any màgic i especial. Dir-te que anem a ser còmplices d’aquesta gran aventura, perquè anem a saborejar-ho tant com tú. Recordar-ho sempre, el que a tu et fa feliç a nosaltres més si cap. Un bes molt gran…T’estimem. LES TEUES AMIGUES.
Perquè el que un dia les falles uniren i per sentiments que sols nosaltres entenem… ací per acompanyar-te hui i sempre. LA TEUA FAMÍLIA FALLERA
l’encanteri
131
Promesa a Andrea
El joc ha començat i enguany és el teu torn d'encetar el ball i de cantar la melodia de la flama de la vida. La música ja sona entre l'incendi d'emocions i el carrer esclata alegre, contagiat pel teu foc. Les danses prenen possessió de l'asfalt i les voreres i tot és riure i festa quan encens les il·lusions amb la metxa de l'amor. La teua espurna és forta i lliure no l'apaga cap vent ni la pluja perquè eres la promesa d'un futur festiu i bell.
Alba Fluixà Pelufo XIII Premi de Poesia Ibn Hafaja (Premis literaris Ciutat d’Alzira)
Andrea Llinares Medรกn FALLERA MAJOR INFANTIL 2020
134
l’encanteri
Hola Andrea, Hem sigut, som i serem les millors amigues per sempre. Quan estem juntes fem quilos de slime, molts TikToks, ens riguem juntes a totes hores i ens contem un cabàs de coses. M'encanten les vegades que et quedes o em quede a dormir a ta casa. Votem en el llit elàstic o juguem amb Nico i dormim molt poquet. Encara recorde quan ens enfadem que al minut ja ens hem perdonat! Jajaja! En la falla, junt amb les amigues, ho passem sempre d'allò més bé... als matins ballem molt i sempre tenim el balconet reservat per a les mascletades. El dia que em van dir que series la Fallera Major Infantil em vaig alegrar a muntó. Espere que passes un súper any sent Fallera Major Infantil. Jo estaré a tot i per a tot al teu costat. MAPS (Millors Amigues Per Sempre). La teua amiga, Clara Ausina.
l’encanteri
135
Fallers, falleres, amics i amigues, és la primera vegada que tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres com a president de la Falla Plaça Germanies mitjançant aquest llibret, fruit de la constant aposta que any rere any estem fent a la nostra comissió per la promoció de la cultura i de la nostra llengua. Fa 33 anys que fem falla, plantem falla i sentim la falla, i no és una feina fàcil. Estar al capdavant d’una comissió com la nostra és motiu per sentir-se orgullós, i portar endavant un projecte ambiciós com aquest suposa una gran responsabilitat. Per això, no voldria desaprofitar l’oportunitat, una vegada més, per donar-vos les gràcies a totes i tots per confiar en mi. Estic convençut que amb el treball que estem fent junts, ficarem una vegada més el nostre nom en el més alt de les falles. Per descomptat, faré tot el possible per aconseguir que enguany siga un exercici inoblidable tant per a la nostra fallera major, Carla, la nostra fallera major infantil, Andrea, com per al nostre president infantil, Arnau. Ho faré amb tota la voluntat, perquè aquest any és el vostre i ha de quedar gravat a foc als vostres cors com el millor any faller de les vostres vides. Aquesta és una festa per a grans i menuts. Aquests últims són una part molt important de la falla, són el futur de la mateixa i la seua veu ha d’estar més present en les nostres decisions. Per a ells és moment de jugar, divertir-se i pensar com volen viure les falles el dia de demà. Per últim, dir-vos a tots, fallers, col·laboradors, veïns i amics, gent que amb el vostre suport feu possible un altre exercici faller. Participeu ara de tots els actes que la Falla Plaça Germanies ha preparat per als dies que tenim al davant. És moment de gaudir dels monuments, la sàtira, la música, el foc i tota la màgia que amaga aquesta gran festa. Desitjar-vos unes bones falles tots junts i en harmonia. Visca la Falla Plaça Germanies!
Toni Canut Pérez PRESIDENT 2020
138
l’encanteri
A Toni, Faller des de l'any 1995 i enguany ostenta el càrrec de president de la comissió gran de la falla però de ben segur que podria ser de la comissió infantil perquè mira que li agraden... Gaudeix com un xiquet, que hi ha tobogan, ahí està ell tirant-se, que fem festa de l’espuma, ell arrebossat, que toca disfressar-se, que hi ha que muntar i adornar furgoneta que hi ha que anar a per falla que no faríem una torradeta o una paella... El que faça falta i si toca festa,... el primer i de vegades anar-sen quasi el últim (quan fan reparto de graneres). Poca gent no el coneix i sap tot el que Canut ha fet, fa i de segur que per molts anys farà per la falla. En els moments roïns i en els bons... sempre. Idees no li falten, de vegades li sobren… hi ha que frenar-lo! Sempre està a punt per a tot i té de tot, demana-li lo impossible i ho tindràs, si no és cosa d’ell et dirà... “ho estudiarem” i de ben segur que així és... i si pot ser…. Serà
l’encanteri
139
Hola amics i amigues, El fet de poder dirigir-me a tots vosaltres com a president infantil de la Falla Plaça Germanies és un fet que mai havia passat pel meu cap. Des de ben menut he viscut la falla amb la intensitat que ho fem els menuts, jugant a la plaça i tirant coets,
però, mai havia pensat que algun dia ho viuria com a president de la xicalla. Motiu que em plena d’il·lusió i farà que enguany siga un any molt especial. Sens dubte, tot açò és possible gràcies als meus pares, que han volgut regalar-me aquest any faller tan especial per a un xiquet i que sempre quedarà en el meu record. Estic vivint cada acte amb molta intensitat i ara arriba el millor, la traca final de la festa. Per això, vull convidar a tots els xiquets i xiquetes a viure tots junts els millors dies de l’any en la millor falla del món. Aprofitem-los al màxim i que no se’ns escape ni un moment. Aquesta alegria la compartisc amb la meua amiga Andrea, amb la que he tingut la sort de coincidir aquest any. Dir-li que espere estar a la mida per representar els dos junts a la nostra falla com ella es mereix. Sempre acompanyats per Toni i Carla, el nostre president i fallera major. Res més, desitjar-vos a tots unes bones falles i que les gaudim tots junts en la nostra benvolguda placeta. Visca la Falla Plaça Germanies!
PRESIDENT INFANTIL 2020
Arnau Moya Sanjuan
CAMÍ D’UN SOMNI
Les millors històries ocorren d’una manera inesperada. Tot comença amb una beneïda casualitat, el destí dirien alguns… Però, la teua història sense cap dubte, està engalanada per persones que conformen el teu destí d’una manera especial. Totes les peces encaixen com un gran i precís engranatge; peces redones, com la teua família; grans, com el teu somriure; amb formes divertides, com el teu caràcter desimbolt i graciós. Per alguns, la màgia és espectacle, intriga, fantasia… Però, per a la gent que t’envolta, la màgia és vore’t gaudir amb eixe gran somriure, dels amics, l’esport, la música…de la vida. No oblides mai que la vida no es mesura amb minuts, es mesura amb moments i d’aquests, vas a gaudir-ne moltíssims aquest any.
Un any replet de somnis, somnis arrelats als costums que tan bé ha sabut transmetre’t la teua mare. Somnis que a la fi, has aconseguit sent el president de la teua falla, la falla que t’ha vist créixer. Seràs digne representant junt amb la teua Fallera Major de la xicalla, una xicalla abanderada de la cultura fallera i que és el motor de la festa. I qualitats no et falten! Guarda al cor i a la teua memòria totes les experiències, sensacions i emocions que la vida et pose al capdavant. I recorda, viu la història que vulgues contar i sense cap dubte aquest any la història porta nom de falla. La teua FALLA. Glòria
l’encanteri
143
144
l’encanteri
l’encanteri
145
COMISSIร ADULTS falla plaรงa Germanies
FALLERA MAJOR Carla García Caballero PRESIDENT Toni Canut Pérez VICEPRESIDENT Salvador Gil Borrás VICEPRESIDENT David Iborra Torres VICEPRESIDENTA Amparo Boquera Pellicer VICEPRESIDENT Mariano Heredia Arredondo
DELEGADA DE CENS I RECOMPENSES Nuria Gil Borrás DELEGADA DE CAVALCADA Cristina Llopis Ibañez DELEGADA DE LOTERIES Sonia García Hurtado DELEGATS DE PUBLICITAT Vicent Hernandiz Aranda Rafael Arrufat Selfa
VICEPRESIDENT Pascual Serrano Valverde
DELEGATS DE XARXES SOCIALS Sergi Gil Costa Mar Sanchis Boquera
SECRETARIA Gemma Serrano Gramage
DELEGAT DE XARANGA Ximo Canet Roig
VICE SECRETARIA Raquel Martínez Felip
DELEGADA DE PASDOBLE Alba Sanchis Serrano
TRESORERA Nardi Canet Aparisi
DELEGAT DE SECTOR Manuel Moya Moya
COMPTADORS Eva Sanmiguel Palacios Agustín Magraner Peris
DELEGAT DE PIROTÈCNIA Francisco Salvador Boquera Pellicer
DELEGAT DE LLIBRET Pep Rubio
DELEGADES DE TEATRE Meritxell Pascual Perez Alicia Medán Sifre
DELEGAT DE MONUMENT Francisco Gascó Ordaz DELEGADA DE JLF Marta Arroyo Tudela Sonia García Hurtado Clara Polo Morella DELEGADA DE FESTES Carla Sanchis Boquera
DELEGAT D’EXPOSICIONS CULTURALS Juan Antonio Pascual Llinares DELEGADA JURÍDICA Carolina Caballero Alberola DELEGATS DE CASAL Equip de casalers
l’encanteri
153
Marta Alapont Martínez Jorge Alapont Sanchez De Alcazar Mª Teresa Albuixech Garcia Ruth Ampouet Ansu Alicia Andres Ferrer Francesco Angotti Leyla Angotti Martínez Yulema Angotti Martínez Laura Aranda Llopis Antonio Ausina Hernandez Tono Ausina Serra Alba Arroyo Tudela Carlos Balbastre Huguet Paola Bataller Costa Guillem Bernia Peris
VOCALS Carla Bernia Peris Lorena Bisbal Ferrer Vicente Bohigues Bohigues Consuelo Bono Montagud
154
l’encanteri
Lorena Bono Trull Francisco Boquera Ballester Gema Boquera Ballester M.ªLuz Boquera Ferrer Modesto Boquera Ferrer Daniel Bordes Escudero Victor Bosca Carcel Raul Bosca Carcel Victor Bosca Perez Kike Botella Boquera Sara Botella Concepción Rafael Botella De La Concepción Ana Botella De La Concepción Carla Botella Gil Bernat Botella Grau Kike Botella Perpiña Adrian Botella Perpiña Salvador Cabanilles Guzman Jose Vicente Calabuig Blasco Silvia Calatayud Oliver Amparo Camarasa Perales Clara Candido Pastor Bernat Ferran Cano España Alejandro Cano Furio
Alfredo I. Cano Marti Antoni Canut Prats Marta Cañes Hurtado Javier Carbonell Martí Fina Carcel Martinez Belen Cardona Mol Rocio Cardona Moll Jose Carpena Montalva Raquel Castellanos Salvador Laura Castells Carrió Bernat Chorda Albuixech Teresa Chorda Albuixech Paqui Chorda Gallach Vanesa Chorda Villalba Ainoha Comes Balaguer Adrian Cots Rosello Carlos Cuesta Martinez Marina Cuesta Sanmiguel Aitor Del Mar Sanjuan Alberto Dolz Salvador Cristina Domenech Alcalde Omayra Domenech Montalva Enrique Egea Alcolea Javier Egea Escriba Bernardo Enguix Ferrer Jordi España Canut Sara España Navarro Andrea España Navarro Sheila Estarlich Garcia Ana Estarlich Garcia David Esteve Iñigo
Agustin Esteve Sanjuan Rebeca Fernandez Ramon Ivonne Ferrandis Oliver Pascual Furio Martinez Lara Garay Moya Juan Garcia Antich M.ª José Garcia Giner Pilar Garcia Moreno
VOCALS Aitor Garcia Pardo Francisco García Parra Ruben Garcia Sanjuan Eduardo Garrido Carrero Arancha Gay Domenech Salvador Gil Costa Vicente Gil Garrigues Eduardo Gil Redal Christian Gil Zamora Jose Daniel Gimenez Legarra José Manuel González Valls Antonia Gramage Balaguer Diego Gras Colomer Clara Gregori Anaya Nuria Iborra Martinez
l’encanteri
155
VOCALS P.Desiree Jurado Arevalo Lidón Lacomba Carratalá Marta Llinares Ripoll Vicente Llinares Sanchis Mauri Lloret Tormos Stella Lluch Roses Rocío López De La Torre Vicente López de la Torre Borja Lopez Mercado Maria Luisa Escriba Crespo Agustín Magraner Olmos Mª Jesús March Gramaje Patricia Marimon Gonzalez Marcos Marrades Cuenca Adela Marti Peris Carolina Marti Peris Rosa Ana Martínez Ferrer Agustín Martínez Garcia Xelo Martínez Sanchis Carla Martínez Sanjuan Paula Martínez Santamaria Rosa Mellado Salom
156
l’encanteri
Desamparados Mico Casells Ignacio Molla Garcia Murta Montalva Sanchis Silvino Montalva Sanchis Claudia Morcillo Americo Carla Moreno Fernández Alba Muñoz Ripoll Ricardo Olivas Celaya Elena Olivas Chorda Marta Olivas Chorda Maria Teresa Olmos Olaso Vicky Oviedo Almonacid Rebeca Palasí De León Paula Pantoja Garcia Juan Pardo Fernandez Alicia Pau Llopis Borja Pau Motilla Maria Pedro Monzonis Leyla Pedrós Durana Mª Amparo Pellicer Canut Gracia Pellicer Vila Cristina Perez Arbona
Lara Perez Climent Mireia Pérez Laporta Raul Perez Vila Samuel Peris Aguilar Adela Peris Argente Clara Perpiña Juan Susana Prats Catalá Rafa Presencia Colom Marta Presencia Sifre Mireia Puig Guerrero Bernardo Ramon Alberola Claudia Requena Oviedo Quique Requena Sarria Elena Ribera Laporta Sergio Ripoll Asencio Lucia Ripoll Ramírez María del Mar Rodríguez Martínez Francisco Rodriguez Labraca Carlos Rodriguez-Trelles Ventura Salvador Roig Torres Juani Rubio Gaya Oreto Ruiz Millo José Vicente Sales Alemany Marisol Salvador Langa Lydia Mª San Pedro Carbonell Raul Sanchez Latorre Amparo Sanchis Botella Fco. Javier Sanchis Botella Maria Sanchis Serrano
María Sanchis Soler Ana Sanjuan Pau Vanesa Sanjuan Soler Carles Santamaria Catala Amparo Selfa Llopis Fina Serra Cañete
VOCALS Marta Sifre Aranda Mónica Sifre Rosell Vicente Soler Faus Clara Soler Pellicer Marcos Sotos Lluch Jose Vicente Tello Roig Cristina Vazquez Enguix Miguel Vidal Llopis Aleksey Yatseta
l’encanteri
157
Comissiรณ Infantil
FALLERA MAJOR INFANTIL Andrea Llinares Medรกn PRESIDENT INFANTIL Arnau Moya Sanjuan DELEGADA INFANTIL DE JLF Adaia Hernรกndiz Lluch
Gonzalo Alba Molina Inés Arrufat Selfa Didac Arto Soriano Adriana Ausina Mellado Clara Ausina Mellado Borja Barcelo Olivas Carola Barcelo Olivas Diego Boquera Pellicer Paula Boquera Pellicer Nerea Bordes Boquera Martin Bosca Cardona Lucia Boscá Cardona Mario Bosca Mont Alvaro Botella Lacomba Alex Brines Albuixech Irene Callejon Cardona Mateo Callejon Cardona Marian Cano Sansaloni Bernat Cano Sansaloni Natalia Canut Prats Bernat Chorda Marimon Adrià Chordá Marimón Carles Cuesta Sanmiguel Marisol Dolz Salvador Maria Enguix Chorda Carlos Expósito Fuster Alvaro Furio Mico Pablo Furio Mico Adrian García Caballero Aitana Garcia Domenech Murta Garcia Domenech Vera Garcia Llinares Ainoa Garrido Botella De La Concepcion Mireia Gil Pedro Elisa Gómez Amo
Cocó Gómez Amor Lucia Gras Ruiz Andreu Heredia Garcia Gael Hernandiz Lluch Natalia Magraner Olmos Federico Marin Pascual Nacho Molla Chordá Pablo Molla Garcia Blanca Moya Carbonell Oscar Pardo Llopis Alba Parra Gares Josep Pascual Sansaloni Carles Pascual Sansaloni Nacho Portales Mezcua Candela Portales Mezcua Irene Presencia Pascual Beatriz Presencia Pascual Mauro Ramon Bisbal Laia Requena Oviedo Sergio Ripoll Iborra Nicolas RodriguezTrelles Vazquez Denis Salajan Alin José Sales Piquer Arturo Sanchez Galvez Gabriel Sanchez Galvez Patricia Sanjuan Perez Gerad Soler Serrano German Tello March Angel Tello March Mateo Vidal Estarlich Rebeca Yatseta Fernández
l’encanteri
159
Alba Arroyo Tudela
Cort d’honor fallera major d’Alzira 2020
160
l’encanteri
Carla Botella Gil
Enguany hi ha un fet molt significatiu dins de la nostra comissió fallera, la Falla Plaça Germanies, després de 33 anys d’existència, té l’honor per primera vegada en poder dir que tres falleres formen part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira. En nom de tota la comissió volem donar-li la més sincera enhorabona a Alba, Carla i Maria del Mar. En la vostra estimada falla ens sentim
Mª del Mar Rodríguez Martínez
orgullosos que ocupeu aquest lloc tan privilegiat. Vos desitgem unes falles inoblidables, plenes de grans moments i molta felicitat. Viviu cada acte amb la màxima intensitat i que aquest any tan especial quede sempre en el vostre record. Des de la Falla Plaça Germanies ens encantarà acompanyar-vos en aquesta experiència.
l’encanteri
161
www.therevolution.es/store
ANY MÀGIC
any mĂ gic
any mĂ gic
any mĂ gic
per al record
per al record
per al record
per al record
Programa
d’actes 14 de setembre de 2019
NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS 18.30 h - Concentració al nostre casal per a recollir a les nostres Falleres Majors 2020, Carla i Andrea, i a les Falleres Majors del darrer exercici, Murta i Adaia. A continuació, celebrarem l’acte del seu nomenament i hi haurà sopar oferit per les Falleres Majors i discomòbil.
12 d'octubre de 2019 FESTA DEL SECTOR Festa durant tot el dia en companyia de les nostres comissions veïnes.
3 de novembre de 2019 IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS INFANTILS 2020 12 h - Al Gran Teatre d’Alzira, presentació i exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira 2020 i imposició de bandes a la seua cort d’honor i a les Falleres Majors Infantils de les comissions falleres. 15 h - Dinar i espectacle.
9 de novembre de 2019 IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS 2020 18 h - Al Gran Teatre d’Alzira, presentació i exaltació de la Fallera Major d’Alzira 2020 i imposició de bandes a la seua cort d’honor i a les Falleres Majors de les comissions falleres. 22 h - Sopar de gala i ball amb orquestra.
178
l’encanteri
01 de desembre de 2019 LLIURAMENT DE RECOMPENSES 11 h - Lliurament i imposició de recompenses de la Junta Local Fallera d’Alzira, al Gran Teatre d’Alzira. 14 h - Dinar i ball de gala en honor a la Fallera Major d’Alzira 2020.
01 de febrer de 2020 PRESENTACIÓ 17 h - Presentació, proclamació i exaltació de les nostres Falleres Majors, Carla i Andrea, i les seues corts d’honor. 21.30 h - Sopar i ball a la sala Cotonera.
7 de febrer de 2020 EXPOSICIÓ MUMARTE 19.30 h - Inauguració de l’exposició MUMARTE en el MUMA (Museu Municipal d'Alzira), amb obres de Bernardo Vidal i d’Enric Picot. Oberta del 7 al 23 de febrer.
22 de febrer de 2020 CONCURS DE PAELLES 8 h - Concentració al casal. 10 h - Esmorzar per a tots aquells que hagen col·laborat.
12 h - Concurs de paelles.
23 de febrer de 2020 I MOSTRA DE BICICLETES CLÀSSIQUES I GALA DE LA CULTURA FALLERA 9 h - Concentració de bicicletes clàssiques i antigues en la Plaça Germanies. 15 h - Paella per a tots els participants. 18.30 h - Gala de la cultura al Gran Teatre d’Alzira.
29 de febrer de 2020 CRIDA 17.30 h - Concentració al nostre casal per anar a l’ajuntament. 18 h - Missa en memòria dels fallers difunts. 20 h - Des del balcó de l’ajuntament tindrà lloc la tradicional crida fallera. 22 h - Sopar i festa a la sala Cotonera. Actuació de la Jam i castell unflable per als més menuts.
7 de març de 2020 TRADICIONAL PUTXERO I CAVALCADA DEL NINOT 10 h - Esmorzar. Tot seguit continuarem amb els últims detalls per a la cavalcada. 14 h - Dinar al casal del tradicional putxero. 17.30 h - Concentració al casal.
l’encanteri
179
8 de març de 2020 I CONCURS DE CASSOLES D’ARRÒS AL FORN I FESTA INFANTIL 11 h - Festa infantil. 15 h - I Concurs de cassoles d’arròs al forn. 18 h - Teatre faller infantil. “Com en casa, res!”, obra de teatre interpretada al concurs de teatre infantil de la Junta Local Fallera d’Alzira. Després xocolatada per a berenar.
14 de març de 2020 FESTA INFANTIL I MÀ A MÀ DE XARANGUES 10 h - Esmorzar. 11 h - Festa infantil. 15 h - Paelles i Gaspatxo per a dinar.
18 h - Festa de disfresses per als xiquets i karaoke.
23 h - Mà a Mà de xarangues entre la Xaranga Askampal Poll i la Xaranga Malagana.
Programa
d’actes 15 de març de 2020 PLANTÀ 8 h - Concentració al casal per començar la plantà de la falla gran. 10 h - Esmorzar amb els artistes fallers. Després continuarem amb la plantà. 14 h - Mascletà a la Plaça del Regne.
16 de març de 2020 PLANTÀ INFANTIL 8 h - Macrodespertà organitzada per la Junta Local Fallera d’Alzira. 10 h - Esmorzar amb els artistes fallers. Després continuarem amb la plantà. 14 h - Mascletà a la Plaça del Regne. 21 h - Sopar de la plantà. 24 h - Ball de la plantà.
17 de març de 2020 PRIMER DIA DE FALLES 8 h - Despertà. 9.30 h - Esmorzar al casal. 11 h - Cercavila per Alzira i visita a les comissions veïnes. 14 h - Mascletà a la Plaça del Regne. 15 h - Dinar al casal. 16.30 h - Concentració al casal. 180
l’encanteri
18 h - Lliurament de premis a
20 de març de 2020 L’ARREPLEGÀ 10 h - Esmorzar. 11 h - Neteja del casal i de la
l’ajuntament. 22 h - Sopar de pa i porta al casal. 24 h - Ball amb discomòbil.
plaça.
18 de març de 2020 SEGON DIA DE FALLES 8 h - Despertà 9.30 h - Esmorzar al casal. 11 h - Cercavila per Alzira i
La Junta Directiva de la Falla Plaça Germanies es reserva el dret a canviar o anul·lar l’organització de qualsevol acte o celebració.
visita a les comissions veïnes. h - Mascletà a la Pl. del Regne. h - Dinar al casal. h - Concentració al casal. h - Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona de la nostra ciutat, i a Sant Josep. 22 h - Sopar de pa i porta al casal. 24 h - Ball amb orquestra.
14 15 17 18
19 de març de 2020 TERCER DIA DE FALLES 8 h - Despertà 9 h - Esmorzar al casal. 10.30 h - Missa en honor a Sant Josep. 11 h - Cercavila per Alzira i visita a les comissions veïnes. 14 h - Mascletà a la Plaça del Regne. 15 h - Dinar al casal. 17 h - Concentració al casal. 18 h - Concurs de pasdobles de les comissions falleres. 21.30 h - Cremà de la falla infantil. 23 h - Cremà de la falla gran.
- Volem unes falles on passarho d’allò més bé amb els nostres veïns i veïnes i amb totes les persones que ens visiten. - Volem unes falles lliures de violència i agressions sexistes, homòfobes, xenòfobes o de qualsevol tipus. - Volem unes falles on es respecte la llibertat de les dones a estar tranquil·les, la llibertat d’estimar de cadascú i la diversitat cultural, religiosa o ideològica. - Volem unes falles on l’ús i l’abús d’alcohol o altres drogues no siga l’excusa per a incomodar, assetjar, insultar o agredir. - Volem unes falles plenes de bon rotllo, alegria i respecte a totes les persones.
l’encanteri
181
el nostre Al centre de la Ribera d’esta terra valenciana, sorgeix Alzira fallera la ciutat més sobirana. Al mig d’esta població i dins d’un barri fester es crea una comissió que porte dins del meu ser.
himne
lletra: Joan Olaya música: Francesc Hervàs
És la Falla Germanies la que em dona vida i el meu cor és flama És la Falla Germanies la que em fa sentir orgull i el món aclama. La que fa més goig i és més festera de totes les falles la primera per la resta dels meus dies sols vull sentir alegries en la Falla Germanies.
182
Entre jardins i palmeres d'esta plaça engalanada els fallers i les falleres fem la festa més apreciada. Sense ella moriria si parlara el meu voler és segur que cridaria d’esta falla jo vull ser. És la Falla Germanies la que em dona vida i el meu cor és flama. És la Falla Germanies la que em fa sentir orgull i el món aclama la que fa més goig i és més festera de totes les falles la primera per la resta dels meus dies sols vull sentir alegries en la Falla Germanies.
l’encanteri
“Si vols anar ràpid, camina sol; però si vols arribar lluny, camina acompanyat” (proverbi africà)
guia comercial AQUEST LLIBRET NO SERIA POSSIBLE SENSE ELS NOSTRES COL·LABORADORS, ALS QUE ESTEM MOLT AGRAITS, ANY RERE ANY.
186
l’encanteri
S.L. montaje de cuadros elĂŠctricos
C/ Salvador Perles, 8 bajo - ALZIRA (Valencia) Tel. 96 201 35 75 - Fax 96 201 30 59
l’encanteri
187
188
l’encanteri
l’encanteri
189
e g u r o s
CALABUIG
e g u r o s
CALABUIG
190
l’encanteri
Calabuig Agencia de Seguros, S.L.
C/ Hort dels Frares, 64 bajo Tel. / Fax 96 240 13 49 E-mail: seguroscalabuig@calabuigsl.es Admón.: eva@calabuigsl.es Stros.: siniestros@calabuigsl.es 46600 ALZIRA (Valencia)
l’encanteri
191
ANTONIO AUSINA Dpto. Comercial Móvil 665 28 20 53
DISTRIBUCIÓN KALISE - MENORQUINA PRODUCTOS VARIOS Políg. Alcodar - C/ Progrés nº 9 - GANDIA Tel. 96 287 93 23 - Fax. 96 311 38 86 Info@portsafor.com - www.portsafor.com
192
l’encanteri
Móviles: Manolo 673 894 244 · «OHFM 673 894 044
l’encanteri
193
194
l’encanteri
l’encanteri
195
196
l’encanteri
l’encanteri
197
198
l’encanteri
l’encanteri
199
200
l’encanteri
662 144 253 960 701 366 Servicio a domicilio
CASA GASCÓ FUNDAT EN 1959
C/. Covadonga, 13 Algemesí C/. Pare Castell, 12 Alzira Parc Eugeni, 1 Carcaixent
l’encanteri
201
202
l’encanteri
l’encanteri
203
204
l’encanteri
l’encanteri
205
206
l’encanteri
l’encanteri
207
208
l’encanteri
l’encanteri
209
210
l’encanteri
l’encanteri
211
212
l’encanteri
l’encanteri
213
214
l’encanteri
l’encanteri
215
216
l’encanteri
l’encanteri
217
218
l’encanteri
SERVICIOS HOSTELEROS
Comprometidos con su satisfacción Avda. de los Derechos Humanos, 24 PG. Tisneres - Alzira - Telf. 667 669 344
l’encanteri
219
220
l’encanteri
l’encanteri
221
222
l’encanteri
l’encanteri
223
224
l’encanteri
l’encanteri
225
226
l’encanteri
l’encanteri
227
228
l’encanteri