ATRACCIONS - Llibret Falla Plaça Germanies - Alzira 2023

t CC I r AA o ons

PERÒ PERÒ

gA R RaïMents

EDITA: Falla Plaça Germanies

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Ximo Canet i Carla Sanchis

DISSENY PORTADA: Lluch Sangil

MAQUETACIÓ I DIRECCIÓ D’ART: Lluch Sangil

CORRECCIONS ORTOTIPOGRÀFIQUES: Joan Castellano

COL·LABORADORS LITERARIS: Josep Manuel Izquierdo, Joan Castellano, Ferran Barberà, Jose Manuel Garcia, Maria Pons, Ruben Pastor, Ximo Canet, Andrea España, Sara Botella, Pep Rubio, Claudia Campos, Pilar José, Emilia Llavador, Belen Cardona i Adela Martí amb el Racó Infantil.

FOTOGRAFIES: Alba Sanchis, Alicia Medan, Ana Estarlich, Belen Cardona, Carla Garcia, Carla Sanchis, Carol Caballero, Chelo Martínez, Eva Sanmiguel, Jose Vicente Pascual, Maria Sanchis, Pilar Garrigues, Laura Roca, Vanesa Roig, Vanesa Sanjuan. Niclas fotògrafs, Digital Flash.

IL·LUSTRACIONS I RECURSOS GRÀFICS: Lucia Boscà i Lluch Sangil.

IMPRESSIÓ: Blauverd Impressors, S.L.

DISTRIBUCIÓ: Falla Plaça Germanies

TIRADA: 300 exemplars

DIPÒSIT LEGAL: V3574-2018

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció i ús del valencià 2023, i al concurs de llibrets organitzat per la Junta Local Fallera d’Alzira. A més, aquest llibret participa en els Premis de Lletres Falleres.

i m

14.

18.

ARTICLES

a u 14

46. Conte

ES PE CI AL

PROGRAMA FALLES 2022 2023 HIMNE

GUIA COMERCIAL

86. Alzira, tot una fira. Monument

94. Muntanya Russa per Sara botella

96. Vaixell Viking per Pep Rubio

100. Cotxes de Xoc per Claudia Campos

104. Simulador per Ximo canet

108. Representants

136. Comissió

142. Fotografies de la nostra història

trCC ns A IO FALLES

Atraccions és el llibret de la Falla Plaça

Germanies per a les Falles 2023, amb el qual es pretén atraure al lector perquè gaudeixa de les festes falleres des de la literatura, la sàtira i la il·lustració que podrà trobar a les següents pàgines.

EL SEU NOM VE EL SEU NOM VE

d’una banda, del verb atraure, per la qual cosa podràs trobar articles on l’autor buscarà atraure’t a un tema, aspecte o crítica relacionats amb el mòn de les falles, i on et farà pensar i fins i tot emocionar-te. D’altra banda, el seu nom ve de la paraula atracció (de fira), ja que a aquesta edició podras trobar un especial “Un dia a la fira” amb el que atraure’m al lector a gaudir de les diferents atraccions falleres que tenim preparades.

A més, Atraccions també està pensat per als més menuts, els quals podran trobar un extra sobre la cultura africana que els permetrà jugar, gaudir, aprendre i atraure’ls a la festa fallera.

I a tu, t’atrau la idea?. I a tu, t’atrau la idea?. T’esperem a les T’esperem a les següents pàgines. següents pàgines.

FALLA PLAÇA GERMANIES

a Fi a I L R . I

Igual que arriba la fira, la fira també se ´ n va… però enguany ací no ha vingut la fira en va.

ALZIRA

Quan la fira aplega al poble el xiquet se sent feliç, i no vol eixir del rogle, que creu que

ÉS EL PARADÍS.

Hi ha menut que tampoc dina per pujar a tots els llocs, s´imagina, conductor d´autos de xoc.

M'ALGRAT L'EDAT

Doncs l´univers de la fira torna bojos als “normals”, per això veus com delira, un xiquet, curant ses mals.

El temps allí que s ´atura gaudint de les atraccions, i el seu desig que procura, passar hores a muntons.

Però té doble lectura la fira com a atracció, si t´atrau és l´aventura, que comences amb passió.

Passió per les nostres falles que és també una enfermetat, on has de posar agalles… treballant de veritat.

T´ENTREGARÀS AMB PASSIÓ

Si t´agrada la cultura i treballar pel llibret, potser t´entre calentura, fins que no siga ja un fet. malgrat renúncies serioses, si la dona et diu que no… que et deixe a les teues coses!

I l´amor pel nostre idioma també és sucós, excel·lent, que alguns l´ataquen vilment.

PERQUÈ NO ÉS NINGUNA BROMA, PERQUÈ NO ÉS NINGUNA BROMA,

És una guerra constant que ens toca lluitar a tots, i quasi que estem guanyant, enterrant als meninfots.

Et passaràs nits en vetla si vius gaudint tot això, i pot deixar-te seqüela… el llibret com a addició.

Si t´agrada escriure versos satírics per al llibret, criticant moments diversos, amb gràcia o amb mala llet.

Tindràs tot un manantial d´estrofes de tota mena, i faràs un recital… explicant bé cada escena.

L

eSAtrC ns A IO

A VOLTES MONTANYA RUSSA

perquè et trobaràs de tot, i quan et falle la musa… para abans de fer pegot.

Si t´agrada a tu l´ofici de ser artista faller, malgrat que estiga ara en crisi, pots ser gran aventurer.

T´ho diu un que ho ha sigut i sap de que va la cosa, és un ofici fotut… d´una faena preciosa.

Potser sigues un “figura” deixant tots bocabadats, per l´enginy o la pintura, o els fantàstics acabats.

PERÒ SOBRETOT TIN CLAR PERÒ SOBRETOT TIN CLAR

els teus arrels, la consciència, de no traïr ni matar… el que vol dir nostra herència.

Nostra herència per les falles i la seua tradició… que al març, a les acaballes, plena el carrer d´atracció.

P i ò t t l´ t b ll

ALZIRA

ueQ e A P l Ens ment eS Torne

FFLA LA M MAA

FALLES

MES ENLLA DE MES ENLLA DE L'ATRACCIO L'ATRACCIO

JOAN CASTELLANO

Filòleg i professor

ELS ORÍGENS DE ELS ORÍGENS DE LA NOSTRA FESTA LA NOSTRA FESTA

Parlar d’atracció fallera en els valencians implica, necessàriament, la identificació amb un col·lectiu i amb la seua manera de ser i d’entendre el món. Ens agrada la fira fallera d’atraccions per tots i cadascun dels elements que la conformen, però hi ha també una motivació innegable: ens agrada perquè és la nostra. Forma part de la valencianitat i del que considerem que és el nostre patrimoni com a poble. I en eixa identificació hi ha un valor imprescindible: la llengua pròpia. A qualsevol faller li és impossible imaginar la gran fira de les Falles sense el motor que en fa girar totes les màquines o sense el gran vehicle d’expressió que les projecta al món: el valencià.

Des dels orígens, la festa s’ha transmés i s’ha explicat en valencià, perquè la mateixa naturalesa de les Falles així com de qualsevol mostra de cultura popular va lligada a la llengua del poble que l’ha generat. És per això que llengua i Falles són dos conceptes indestriables. Els ciutadans de les classes populars de la València del XVIII ja improvisaven versos en llengua pròpia mentre crem aven els primers pedaços de fusta i convertien els trastos vells en cendra purificadora.

Els versos populars, les representacions escèniques, els actes d’exaltació i lluïments, les explicacions dels monuments... les Falles han reunit tota una infraestructura artística pròpia en què fins i tot el llibret de falla s’ha elevat a la categoria de gènere literari.

Paral·lelament, Les Falles i el valencià han avançat de la mà i s’han retroalimentat en el pas dels anys. A conseqüència d’això, mentre les Falles s’han consolidat com una festa de referència internacional, el valencià ha mantingut el prestigi cultural a pesar dels silencis, les censures i el caos ortogràfic que persversament ha sobrevolat durant massa temps.

L’acompanyament de les institucions públiques per mitjà de campanyes i subvencions o el desplegament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua són altres factors que han contribuït a la necessària normalització de la llengua en la festa malgrat les reticències dels sectors més acientífics i conservadors.

A partir d’estes constatacions, podríem continuar l’article lloant la nostra llengua, les bondats que li són atorgades i el bon estat de salut que irradia any rere any al costat de les Falles

PERÒ LA REALITAT PERÒ LA REALITAT

ens obliga a detindre’ns i a posar-nos en alerta davant d’una situació ben preocupant. Perquè la salut d’un idioma NO es mesura per la seua presumpta bellesa ni pel nombre de gent que n’ha adquirit un certificat de coneixements. Com TAMPOC es pot mesurar pel nombre d’associacions que complixen els requisits d’accés a les subvencions públiques. I, PER DESGRÀCIA, tampoc pel nombre de llibrets de falla que es prod uïxen cada any. La salut d’una llengua ve determinada per l’ús social, el grau de transmissió dels seus parlants i el grau de subordinació a altres llengües.

Una enquesta recent publicada per la Conselleria de Cultura, Educació i Esport situa l’ús social del valencià en una situació gairebé límit. Segons l’esmentada enquesta, en els territoris de predomini valencianoparlant parlen sempre valencià a casa

19,5%

Una xifra alarmant que, a més, està cinc punts per baix de la que es va registrar amb els mateixos patrons l’any 2015. De tots els apartats que apareixen en l’enquesta, n’hi ha un que crida especialment l’atenció: en els casals o associacions culturals de la regió que inclou les comarques de la Ribera, els valencianoparlants només fem ús habitual de la llengua pròpia un pírric

23,6%

Açò indica que, més enllà de l’ús oficialista o normatiu de la llengua, tenim un problema de transmissió quan en el rogle d’amics de la falla hi ha gent nouvinguda o de parla castellana, casos en què tendim a canviar automàticament de llengua. I això passa perquè no hem sigut capaços de consolidar la llengua de les Falles en una eina d’integració i perquè, al cap i a la fi, continuem instal·lats en una mentalitat lingüísticament subalterna.

Altres contextos amb resultats especialment negatius són l’ús que fem del valencià en grans superfícies especialment fora de la nostra àrea urbana

10,1%

En la consulta mèdica o quan ens adrecem a l’administració local la qual cosa posa de manifest que més enllà de la setmana fallera i del nostre amor propi identitari, marginem l’idioma en situacions comunicatives amb gent desconeguda o que impliquen un cert grau de formalitat.

13,4% 18%

EL PANORAMA, PER TANT, CONVIDA BEN POC A L’OPTIMISME.

Amb les dades actuals, una llengua amenaçada com la nostra presenta una perillosa tendència a la baixa que en aproximadament mig segle podria ser ja irreversible.

Com és possible, doncs, que una llengua de prestigi cultural com la nostra, arrelada en una festa com les Falles mostre un diagnòstic tan dramàtic? Les dades ens interpel·len. Els valencianoparlants estem cedint terreny fins i tot dins dels casals fallers. Estem abandonant la llengua i només nosaltres la podem salvar. I ací, el paper de les Falles ha de tornar a ser decisiu. Fallers, casals, directives, comissions...la situació d’emergència necessita una resposta conscienciada, responsable i urgent. Perquè no només cal complir amb l’expedient o amb les quotes estipulades, sinó que cal incidir en l’ús social i donar eixida a l’idioma. El món faller ha de ser conscient que

Cal convertir-lo, decididament, en llengua d’acollida per als visitants i —sobretot— per als nouvinguts, fomentar la llengua en les xarxes, implicar-se en el circuit literari en valencià, incentivar-ne els hàbits lectors, sensibilitzar els gremis... En definitiva, involucrar-se activament i a peu de carrer a títol individual i col·lectiu.

Perquè potser arribarà un dia que serà MASSA TARD, i aleshores haurem de repensar totes les atraccions de la fira. Si la llengua mor, perdem el principal actiu identitari de les Falles i de la valencianitat. I segurament la fira fallera continuarà generant atraccions, però JA NO SERÀ LA NOSTRA FIRA. Serà una fira d’entre tantes altres que hi ha.

FERRAN BARBERÀ

Músic i Diputat a les Corts

Valencianes

De filies i falles: De filies i falles: tensio sexual no tensio sexual no resolta resolta

LA DEVOCIÓ PER LA DEVOCIÓ PER LES FLAMES LES FLAMES

L’atracció que sent l’ésser humà pel foc és ben visible al llarg del calendari i arreu del planeta. I ací evidentment no podia ser diferent, ja que els valencians i valencianes tenim una relació molt intensa amb eixa força natural que tot ho destrueix. Tenim autèntica devoció per les flames. Des de Sant Antoni fins a Sant Joan amb la centralitat evident de Sant Josep, la nostra admiració es desperta quan veiem cremar (de forma controlada) un munt de fusta, uns trastos vells o una estoreta velleta...

Com a éssers humans que són (som) tot i que de vegades no ho acaben de semblar, els polítics també senten eixa atracció cap a les flames, especialment les falleres. Però no sols senten atracció pel foc. També senten atracció per eixa «flama d’un poble en moviment», parafra sejant el vers d’Obrint Pas. És a dir, per tot allò que envolta un moviment tan fascinant com el moviment faller. Milers i milers de persones que s’ajunten al llarg de l’any entorn de una passió: la de gaudir d’una festa, la de gaudir de la gran festa fallera...

I és que tot i que moltes vegades els polítics de torn són massacrats de manera immisericorde (i en nombrosíssimes vegades merescuda) a les crítiques dels monuments, s’ho carreguen tot a l’esquena en la recerca d’eixa relació d’amor amb el col·lectiu festiu més nombrós de moltes de les ciutats i pobles del nostre País Valencià. I comença el festeig. Quasi podríem dir que en la relació entre política i falles es donen set fases de l’amor: atracció, cita, enamorament, relació, decepció, superació de crisis i amor amb plans de futur. No vaig a ser jo qui pose el cascavell al gat d’en quin acte o actes es produeix cada fase... ho deixe millor a la imaginació del lector. Perquè no n’hi ha acte faller que es pree que tinga manca de presència política local, provincial o autonòmica.

L’oposició i el govern, el govern i l’oposició: tots acudeixen a la dansa dels set vels que es produeix entre les parts implicades. A les presentacions falleres, a la Crida, a les cavalcades, a la mascletà, a les entregues de premis, a la despertà, a l’ofrena... i com no a la cremà. On tot acaba i on tot comença.

MASSA SOCIAL

A FAVOR SEU?

MIRADES FURTIVES MIRADES FURTIVES

En primer lloc, el tro d’avís és el seguit de presentacions falleres. Unes mirades furtives en una cantonada a la qual curiosament ha coincidit un membre de l’equip de govern i algun que altre membre de l’oposició. Unes mirades furtives entre la política i les falleres i fallers. I ja van escalfant-se els motors de la festa. Uns motors que comencen a afinar com el flautí abans del solo d’Amparito Roca, i que es peren millor resultat que la xaranga que toca l’esmentat pasdoble sense el diminut instrument de vent.

I ara sí, el primer focus important de mirades. Ací no n’hi ha res fortuït. Tot està preparat. Tot el món faller es concentra en un espai on es produeix la Crida. Milers d’ulls es claven en eixe punt on una autoritat civil i una autoritat social van a proclamar que ja estem falles i que ja anem buscant a poc a poc el caloret caliu de l’estiu. Dues persones atrauen totes les mirades. Dues persones que, amb només un discurs, han de fer cremar per dins les ganes de gaudir del moment que milers i milers de persones porten quasi un any esperant. Una responsabilitat enorme i que com bé sabeu, de vegades ha jugat males passades a polítics. I malgrat tot, un dia com este la cosa no ha fet més que començar...

Seguim in crescendo d’intensitat amb el ritu de la Mascletà. Allà tots busquen posicionar-se bé com si d’un ritu d’aparellament amb les càmeres consistira. I és que ja se sap: qui es mou, no ix a la foto. I a la mascletà has de buscar bé el teu lloc. Com qui va a una Chocochurros a Play o com qui ix un dijous universitari... has de saber ben bé on posar-te si vols el gat a l’aigua emportar-te. Per a poder tindre un bon grapat de likes a les xarxes has de rebre i donar un parell de colzades.

Però el moment amb la màxima tensió sexual no resolta es produeix els dies de plantà. Eixos dies... un riu de gent passeja com si les normes circulatòries no existiren. Eixos dies... milers de persones comencen a pensar quin podria arribar a ser el seu monument favorit. Eixos dies, una classe especial d’homínids, ni més ni menys que les persones que ostenten l’alcaldia o la regidoria de festes, també comencen a passejar pels carrers en la recerca dels monuments esperant creuar la mirada amb ni més ni menys que... ells mateixos. En versió cartó pedra, clar està.

Perquè totes i tots sabem que al País Valencià no eres ningú en política fins que no t’immortalitza efímerament algun artista faller en una falla. I quan això passa...

Açò sí que és atracció! I en eixe moment el polític de torn és assaltat per un pensament: «A eixa falla cal donar-li un premi important...», però malauradament per al polític i per sort per al món faller, els polítics cada dia pinten menys en això dels premis. I eixe és un camí que cal seguir potenciant des de les, cada vegada més, apartidistes institucions falleres.

Però seguim amb la cronologia festiva perquè arriba el terratrèmol final... Arriba una data amb importància suprema: l’ofrena. El moment on la pràctica totalitat de fallers i falleres desfilen per davant de la imatge de torn per oferir les millors flors i demanar-li a la venerada mare un bon fi de festa. I on més d’un i més d’una, abillat amb les millors gales indumentàries, ha desfilat per davant de mitja ciutat desitjant atraure les mirades i esperant ser reconegut: «Mira, si eixa és l’alcaldessa!» sospira per escoltar més d’una batllessa i més d’un batlle en passar per l’avinguda principal de la població lluint ‘palmito’.

Atraure les mirades del públic que assisteix com a observador a la festa és una part tan important com ho és ser reconegut pels mateixos fallers i falleres i per la que moltes i molts acaben sucumbint als encants de fer tot el que siga possible per seduir el poble que a les postres acabarà sent l’electorat a qui es dirigirà.

ARRIBA EL CLÍMAX ARRIBA EL CLÍMAX

FFESTER ESTER

La nit de la cremà. El moment en què el temps s’atura i el principal element d’atracció, el foc, guanya el protagonisme i tota la resta d’actors de la festa queden reduïts a figurants. En este moment la classe política aprofita per a servir abraçades i besos, i també per fer lliscar un missatge, especialment en els anys electorals com este en què ens trobem. El missatge no és altre que: «fins a l’any que ve, no?», i així busquen la complicitat d’aquelles persones amb qui han compartit els últims dies. Ja ho va deixar escrit el gran poeta de Burjassot: «Els agradava molt la nit de Sant Josep.»

I a les postres el foc ho devora tot. I tot acaba i tot comença, i tot comença i tot acaba. Després d’una nit frenètica, en la qual els serveis de neteja tornen a demostrar que no se’ls paga suficient sou per a la majestuosa tasca que fan, la ciutat torna a una grisíssima normalitat. Sense les enfilades figures que desafien la gravetat amb les composicions que imagina el nostre admirat gremi d’artistes fallers. Sense les melodies suggerents de les nostres bandes i xarangues. Sense els espolins que passegen entre les multituds. Sense l’olor de pólvora... En definitiva: sense falles. Tot s’ho ha engolit el foc.

TTOT? OT? NO. NO.

Ens queda eixa història d’amor entre un faller i un músic. Que s’han conegut mentre el primer feia esclatar un tro i el segon feia vibrar un contracant amb el seu bombardí. Una atracció més forta que la d’una alcaldia pel poder, i que s’ha gestat entre bunyols i colpets a la nit. I és que encara que ací he volgut expressar com la política intenta moltes vegades treure crèdit de les falles, les falles són molt més que una relació de conveniència entre dos poders (el polític i el social) en què tots dos actors intenten aprofitar-se de l’altre esperant que l’altre no se n’adone massa.

Queda molta feina per fer per tal d’atraure més mirades, més recursos i més èxits. I tot i que s’han assolit molts mèrits com el de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, encara n’hi ha moltes parts de la festa que han de veur e millorada la seua relació amb este. El gremi d’artistes, les i els músics, la gent de l’hostaleria, les cambreres de pis, el col·lectiu de neteja de les ciutats... tota esta gent és fonamental i alguns tenen unes condicions de treball que en els períodes festius frega l’esclavitud.

Si volem generar atracció hem de ser atractius també en les condicions laborals que genera la nostra activitat.

Hem de ser exigents amb la resta de sectors implicats, tant públics com privats, en la millora de les condicions laborals de tots i totes les que treballen per la festa i per a la festa. Perquè sense consciència col·lectiva no n’hi ha gaudi col·lectiu. I perquè per a seguir creixent com a festa hem d’atraure, cada dia, més gent. I això sols serà possible si també la gent que treballa amb la festa se sent valora da i estimada.

Com igualment valorat i estimat s’ha de sentir el món faller per la política i els polítics. L’atracció, fins i tot sexual, que sent la política per les falles ha de ser corresposta amb suport i amb lleialtat.

Perquè les falles sense la política no serien el mateix, però la política al País Valencià sense les falles tampoc. Per això faig una crida ara que estem a les portes de març perquè generem uns vincles sans, allunyats d’estereotips de relacions tòxiques, que facen de l’atracció d’ambdós una relació positiva, especialment per a la ciutadania, que espera sempre que la història d’amor tinga un final feliç.

José Manuel García President de la Federació Falles Secció Especial d'Alzira (FEFASE)

Monuments, Monuments, atraccio d’art atraccio d’art per a tots per a tots

LES COMISSIONS A LES COMISSIONS A LA NOSTRA CIUTAT LA NOSTRA CIUTAT

Des dels anys quaranta a Alzira, diferents grups de gent han anat formant el que en l'actualitat són les 35 comissions que configuren el món faller de la ciutat. Estes 35 comissions s'han creat per raons diferents i amb objectius diferents, perquè el que defineix a les falles és ser una festa àmplia, diversa i sobretot tradicional, motiu pel qual van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat en 2016, per ser considerades una expressió de creativitat col·lectiva que salvaguarda les arts i els oficis tradicionals.

Per tant, cada falla, pràcticament des de la seua creació defineix els que seran els seus objectius o les seues principals atraccions, és a dir, on destinar els seus recursos econòmics dins de l'exercici faller: casal, llibret, teatre, cavalcada del ninot, música, xarangues, pirotècnia, monuments … Precisament l’atracció pels monuments, com una part essencial i primera raó de ser de les falles, és l'objecte d'este article.

AATRACCIÓ TRACCIÓ

ONUMENT

El primer que cal fer és tindre clar quins són els dos fonaments bàsics de la festa fallera, perquè és evident que la falla té una relació directa amb la iniciativa i creativitat col·lectiva, o com sempre es diu, sense comissió no hi ha falla. Però al mateix temps, què seria la festa de les falles sense el monument? Poc o res, perquè el monument faller, junt amb la comissió, és la base de la festa.

A la nostra ciutat, en totes les categories hi ha falles que destinen una bo na part dels seus ingressos al monument. Però, són les falles de la secció especial les que mostren una major atracció, tots els anys, per plantar i lluir el millor monument possible, sense oblidar tots i cadascun de la resta d'aspectes de la festa.

Per què aquestes comissions formen la secció especial? Fonamentalment per tradició i per què s'entén que són comissions amb més capacitat per generar recursos i per tant diversificar més els seus ingressos, partint d'un ampli cens de fallers al què li sumen patrocinadors, fallers d'honor, publicitats i un llarg etcètera.

A més a més, és indubtable que porten l’atracció pel monument a l'ADN i creuen que aquests, són l'expressió d´art al carrer més gran que existeix, i així ho reivindiquen.

Però tenir un gran monument al carrer el 17 de març no és fàcil, té un recorregut anual que moltes vegades passa desapercebut, tant per a la gran part de la gent d'Alzira com per a les persones que ens visiten des d'altres localitats per a gaudir de les falles. Visitants que vénen majoritàriament a la nostra ciutat atrets per la qualitat que any darrere d´any demostren els monuments de la secció especial, creant un gran ambient de festa i donant-li al mateix temps un impuls econòmic als diferents negocis alzirenys els dies de falles.

Un nou monument, sobretot els d'esta secció, es viu ja des de la setmana següent a Sant Josep. Cal decidir artista, pressupost, tipus de falla, etc. Des del moment que s'accepta un esbòs per part d'una comissió, la il·lusiò comença, i es manté fins a la setmana de la plantà i la posterior cremà, passant per nombroses visites al taller durant tot l'any per a veure l'evolució.

QUÈ ÉS DECIDIX AL QUÈ ÉS DECIDIX AL MONUMENT? MONUMENT?

L'elecció de monument cada vegada està més limitada pel tema econòmic, mantindre el nivell dels monuments és molt complicat i més ara, on cada dia tenim més condicionants: postpandèmia, crisis energètica, pujada de preus, guerra, situacions que fan més difícil complir amb els pressupostos, raons per les quals, dins de una falla de secció especial, cada vegada siga més important la delegació de recursos “atípics”, que complementen els ingressos obtinguts per les quotes.

Una de les majors característiques de les falles de secció especial és la intensitat amb la qua l es viu la setmana de la plantà. Es podria considerar com la més important per a aquestes comissions, ja que és on es concentra la major part de tot el treball de l’any i com no, una gran quantitat de nervis. Serà el resultat final l’esperat? Tindrem bon temps? Encaixarà tot bé? La delegació de plantà cada any és més nombrosa, reflex d’aquesta atracció de la qual parlem. Hi ha gran quantitat de fallers des del primer transport de peces fins a la decoració final. Puja la intensitat i la col·laboració perquè tot quede perfecte, al mateix temps es produeix una riuada de gent que va de monument en monument comentant quina falla va més avançada, quina està quedant millor, etc. Veure la plantà d'una falla d'especial és senzillament espectacular.

LA SETMANA FALLERA LA SETMANA FALLERA

Monuments al carrer, olor de pólvora de la primera despertà, el sol reflectint-se en cadascun dels remats i ninots. Fallers, amics, famílies senceres passejant, gaudint i donant-li una i mil voltes a cada monument. Com he comentat amb anterioritat tots els monuments són respectables, però és indubtable que els de la secció especial desperten el major interés per qualitat, volum, risc, acabat i pintura. En cadascuna de les voltes trobes un nou detall, un nou significat o un nou contrast que fa que cada vegada t'agrade més el conjunt. I és quan brolla eixa atracció per dintre del teu cos i penses “qué grans són els artistes fallers”. El somriure s’apodera de les teues faccions al pensar què fer perquè els forasters entenguen el fet de que el valencians gastem milions d'euros creant grandioses obres d'art per a després cremar-les en una increïble i màgica nit de foc.

Per tant, són moltes les raons que existeixen per a conservar l’atracció pels monuments dins de les falles:

T

R A D I C I Ó

URISME

RTISTES ELS SEUS TALLERS DIFERENTS PROFESSIONS LLIGADES A LES FALLES.

NO PODEN, ÉS IMPOSSIBLE, PER A

NO PODEN, ÉS IMPOSSIBLE, PER A

Encara que la manera més fàcil de mantenir-la és recolzar a les comissions que s'involucren en millorar cada any, perquè en el fons, les comissions d'especial són en essència, falles igual que les altres, però amb la diferència de que han de treballar moltíssim més per a buscar el suport econòmic amb el qual poder pagar els seus monuments monuments que són la

ENTENDRE-HO CAL SER VALEN

ENTENDRE-HO CAL SER VALEN

VIURE LES FALLES AMB INTENS

VIURE LES FALLES AMB INTENS

MARIA PONS

Músic, mestra i Fallera

Major d'Alzira 2015

Una muntanya Una muntanya rusSa de notes, rusSa de notes, coets i emocions coets i emocions

Tots els éssers vius ens sentim atrets per diferents situacions o persones en algun moment del sinuós camí de la nostra existència. Jo, més conscient o i nconscientment, en el fons, sempre ho he sabut. Des de ben menuda ja ho pensava; m'acompanyava en totes les situacions, en tots els pensaments i actes de la meua quotidianitat. Des que ho recorde, sempre ha existit una forta atracció entre ella i jo, i conforme he anat creixent ho he pogut confirmar. Hui en dia puc dir que em sent molt afortunada. Soc afortunada de poder compartir i dedicar gran part del temps a la meua gran atracció: la música.

L'ORIGEN DE LA MÚSICA L'ORIGEN DE LA MÚSICA

és desconegut, ja que al principi no s'utilitzaven instruments més enllà de la pròpia veu per interpretar-la, per la qual cosa no tenim evidències o restes arqueològiques que ens confirmen de manera exacta quan l'ésser humà va començar a servir-se d'ella per expressar les seues emocions més profundes. No obstant això, l'estudi de gran quantitat d’antropòlegs, filòsofs i sociòlegs avalen que la música és tan antiga com el propi ésser humà i que, molt probablement, la seua aparició està lligada al naixement del llenguatge oral.

Siga com siga, la presència de la música és evident en menor o major mesura, en cadascuna de les cultures i civilitzacions que han existit al llarg de la història. Apareix especialment com a un fenomen lligat a la necessitat de les persones de comunicar sentiments i vivències. Però la música va més enllà del mateix llenguatge que utilitzem en el nostre dia a dia; per si mateixa és capaç de transcendir totes le s fronteres i de comunicar pensaments i sentiments de les persones entre totes les cultures, independentment de l’edat o la llengua. Per aquest motiu, diem que la música és un llenguatge universal,

PERQUÈ ÉS CAPAÇ D’ARRIBAR A

PERQUÈ ÉS CAPAÇ D’ARRIBAR A

QUALSEVOL RACÓ DEL MÓN I

QUALSEVOL RACÓ DEL MÓN I

PROVOCAR SENSACIONS COM SOLS

PROVOCAR SENSACIONS COM SOLS

ELLA SAP FER-HO

ELLA SAP FER-HO

La música té una funció social molt marcada, segons l’època i la cultura a la qual vaja lligada; tradicionalment, ens ha acompanyat en tot tipus d’esdeveniments: rituals divins, màgics, festivitats religioses, acompanyament en actes socials… Cadascuna de les cultures que conformen la humanitat manifesta la seua identitat mitjançant càntics, danses o himnes propis i únics que la diferencien d’una altra.

“UN POBLE QUE NO “UN POBLE QUE NO

CANTA ÉS UN POBLE CANTA ÉS UN POBLE

SENSE ARRELS” SENSE ARRELS”

Aquesta frase del pedagog i filòsof Giner de los Ríos, evidencia la importància que té la música tradicional com a font inesgotable per al coneixement de qualsevol cultura. Gràcies a les característiques pròpies de cada tipus de música, no és necessari posseir uns coneixements exhaustius per traslladar-nos a la ciutat vertical de New York si escoltem una peça de jazz, imaginar que ballem al Carnaval de Rio de Janeiro al ritme d’una samba o sentir el dolç flaire de la Cremà al so del pasdoble “El fallero”.

Què tindrà eixe pasdoble que a tants fallers i falleres ens posa la pell de gallina? Com és possible que una composició musical siga capaç de remoure tanta emoció? És capaç, inclús, de treure'ns una llagrimeta quan la toca la banda de música i al mateix temps, comença a escapar-se el rogenc fum que indica el principi de la fi de les nostres festes més volgudes.

Des de l'opinió més científica que puc oferir-vos, que és la d'una humil música, tenim a la nostra terra composicions dotades d'una qualitat musical i una bellesa incomparables, que res tenen que envejar a Mozart, Beethoven o Chopin, i aquesta és una d'elles. Les falles sense la seua música no tindrien ni el sentit, ni l'emoció, ni el significat que tenen amb ella.

Recorde el dia de la meua proclamació com a Fallera Major d'Alzira, un dissabte 18 d'octubre de l'any 2014. Veníem d'una setmana molt atrafegada de preparatius i estava a punt de començar l'any més intens de la meua vida fallera. A penes era conscient del que succeïa al meu voltant i estava feta un manoll de nervis. De sobte, encara llunyana, vaig sentir la pulsació regular d'un bombo i el contratemps d'uns pl ats. "Ja vénen", em deien en casa. Vaig arribar al balcó just a temps per vore com dues motos de la policia giraven el cantó i tallaven el trànsit. "És per mi", vaig pensar. No vaig ser conscient del tot fins que, quan vaig eixir per la porta, començaren a sonar les notes del pasdoble que duia el meu nom i ahí sí, em vaig emocionar. La música va contribuir, en gran mesura, al fet que eixe moment passara a forma r part del meu llibre de records per a sempre.

I és que les persones associem diverses percepcions a situacions més o menys agradables que ja hem viscut. Cada any, cap al mes d'abril, hi ha un dia en què isc al carrer, mire al cel, tanque els ulls, olore profundament i pense amb gran plaer: “ja fa olor a primavera…”.

Amb la música passa el mateix; així d'especial és ella... Hi ha cançons que, en escoltar-les, em traslladen automàticament a aquell sopar de cap d'any amb les amigues;o m'envaeix la nostàlgia quan recorde a ma iaia Ana cantar amb aquella veu que encara hui recorde nítidament...

EL SENTIMENT FALLER EL SENTIMENT FALLER

De sobte, em trobe amb les falles de nou. A l'inici he parlat sobre les atraccions i queda molt clar que la música és una d'elles. I les falles? Les falles, al llarg dels últims 20 anys, han ocupat un lloc molt destacat de la meua vida. Però, contràriament al que molts dels que em coneixen pensaran, els inicis d'aquesta relació no foren ni tan fàcils, ni tan emotius, ni tan de color rosa. No, les falles i jo n o començàrem massa bé.

Com podia ser? Era una xiqueta que adorava la música, sempre estava cantant, m'encantava la marxa... Em cridaven l'atenció els colors, els vestits d'aquelles falleres que veia passar ballant i gaudint de cada pas que donaven, les joies, els pentinats… Jo no era fallera, i tots els anys li deia a ma mare: "mama, al año que viene me apunto".

Em sentia atreta per tot aquell conjunt d'art, per tota aquella onada de sensacions diferents que m'arribaven tres dies a l'any... Però passaven les festes... i fins l'any següent.

En ma casa no eren fallers. Mon pare era músic i tocava tots els dies de falles, i el meu germà i jo... teníem por als coets.

Por, tal vegada, siga una paraula que es quede curta. Als castells de Sant Bernat, ens amagàvem baix del llit de ca'ls iaios. Era un pànic involuntari i completament descontrolat que va retardar l'apropament entre les falles i jo.

Aleshores, a migdia, a la Plaça Major, el Sol vergonyós del final de l'hivern es reflectia en els adreços, en el metall dels instruments de les bandes de música, en els fils daurats de les faldes i dels estendards... Tota eixa llum es barrejava amb el ritme dels pasdobles guiat per la percussió, la melodia de la fusta, el contracant dels bombardins, l'explosió final amb el metall.. Era pura màgia! En eixos moments sabia amb certesa que estava destinada a formar-ne part. No imaginava, però, el que les falles d'Alzira anaven a suposar per a mi.

No obstant això, sabia que no podia perdre l'oportunitat de participar en unes festes que reuneixen al mateix temps art, cultura, treball, passió, tradició, història... Història i arrels d'un poble en forma de música i costums, el poble valencià, el meu, i del qual sempre em sentiré orgullosa i no canviaria per res del món.

UN jN N Co UUnt

Al mig d’una població, es troba un barri fester amb una comissió que molts diuen portar al seu ser. Aquesta història no parla del seu monument va d'un sentiment que cada dia va creixent. Amunt i avall com si es tractara d'un parc d'atraccions, atrau els fallers com a un xiquet li incita l’atracció de la fira.

La primera atracció i la més gaudida, és aquella que els sentiments aviva, aquesta es compon per diferents atractius: els nervis de la presentació, les rialles a les paelles, el sentir de la Crida, el sofrir de la Plantà, la diversió a cada cercavila, l’emoció als premis al marge del resultat, la devoció a l’Ofrena o la increïble però certa capacitat d’improvisació als pasdobles.

L’atracció pel bon menjar no queda exclòs, qualsevol al carrer es posa gelós; el clàssic putxero del dia de la cavalcada o a la fest a infantil amb la xocolatada, amb la fartà de la Despertà i amb l’esmorzar per a rematar, o amb cada quinto i tapa que als Germatapes a molts atrapa.

El foc sempre està present, i l’atracció cap a aquest és evident, la mascletada com a principal element, o el joc amb els coets, per a xiquets i majorets, perquè l’olor de pólvora els atrau i ens fa barreig d’emocions amb l’alegria del primer sentir de la tr aca, i la tristor quan arriba l’última gran flama.

AtrAC

d d IO `

Ns

Sense l’atracció per la música tot açò no podria ser, ja que aquesta sempre plana sobre el carrer; en sentir una xaranga, més fort el cor batega, en desfilar ens ompli de vida, i els moments importants els ompli d'alegria. Però si de tot alguna cosa s’ha de destacar en aquesta família fallera és allò que a tots els fa vibrar amb cada entrada a la placeta: és el seu himne com a bandera, perquè com no podr ia ser d’altra manera, a tots fa cridar que allò que ressona com… “Per la resta dels meus dies, sols vull sentir alegries, en la Falla Germanies”!

ANDREA ESPAÑA NAVARRO

NO SÉ MOLT BÉ QUE ATRAU ELS

NO SÉ MOLT BÉ QUE ATRAU ELS

FALLERS D'AQUESTA PLAÇA, JO

FALLERS D'AQUESTA PLAÇA, JO

DIRIA QUE COMPTEN AMB MÀGIA

DIRIA QUE COMPTEN AMB MÀGIA

a fON ll aJ esteM es

ALZIRA ALZIRA

ALZIRA ALZIRA ALZIRA ALZIRA

RUBÉN PASTOR

Membre de la Comissió de Toponímia de l’Ajuntament d’Alzira

LA PLACA LA PLACA ALZIRENYA ALZIRENYA

La plaça de les Germanies es troba dins del barri del Colmenar, també anomenat ara de les Germanies arran de la construcció d’esta plaça que per la seua situació –producte del desenrotllament i expansió urbanística de la ciutat– pot ser considerada actualment com el centre geogràfic del nucli urbà d’Alzira.

La Germania fou una sublevació armada que tingué lloc entre els anys 1519 i 1522 en temps del rei Carles I (1500-1558) al Regne de València. Adoptà característiques pròpies de revolta social en contra de la noblesa, amb un intent fracassat de la burgesia –artesans i gremis– de prendre el poder. Inicialment, de caràcter netament urbà i moderat, passà cap a una etapa de radicalització en incorporar-se també el camp –els llauradors–, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i fo ren seguits d’una llarga i dura repressió contra els revoltats –agermanats– derrotats per les tropes reials.

L'ANY 1522 L'ANY 1522

només Xàtiva i Alzira resistien a les tropes reials; el virrei Diego Hurtado de Mendoza (14681536) atacà les dos ciutats: Xàtiva capitulà el 5 de desembre de 1522 i, finalment, Alzira –últim reducte agermanat– el día 9. La revolta, tot i que no tingué cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca, tingué com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià. Encara que hi hagué una segona Germania l’any 1693 a les comarques centrals valencianes, poc o res tingué a vore amb la primera.

És un episodi fonamental i un dels grans mites populars de la història valenciana. Les Germanies formen part de l’imaginari valencià com a revolta social i popular en contra de la noblesa i l’aboslutisme. En clau valencianista, la Germania és interpretada com la revol ta valenciana contra un Estat centralitzador d’arrel forastera i castellanitzadora.

A Alzira, dins del perímetre que envolten els carrers dels Reis Catòlics, Barri de Santa Caterina, Pintor Teodor Andreu i del Colmenar es trobava el conegut Hort de Redó que pertangué a Salvador Belsa Garés i, amb el temps, al seu nét Joan Sánchez Belsa; Redó era el sobrenom dels Belsa.

El primer Ajuntament democràtic elegit a les urnes l’any 1979 –una vegada finiquitada la dictadura franquista– tingué el pla ntejament d'urbanitzar el sector on se situava el referit hort; fins llavors, la parcel·la es resistia a desaparéixer i es mantenia com una illa solitària dins de la ciutat ja urbanitzada. Les alternatives per a urbanitzar l’antic hort foren dos: prolongar cent trenta metres més el carrer de Francesc Arbona –des del carrer del Colmenar fins al carrer del Barri de Santa Caterina– o contruir una plaça en l’espai que deixava l’hort. Una vegada triada la segona opció, la plaça es configurà –principalment– al llarg de la dècada dels huitanta del segle passat amb la construcció de diversos edificis de vivendes i un espai públic amb una superfície f inal de 2.300 metres quadrats.

HORT DE HORT DE RREDÓ EDÓ

18 D'ABRIL DE 1986 18 D'ABRIL DE 1986

L’Ajuntament acordà donar al nou espai urbanitzat el nom oficial de plaça de les Germanies. Només vint-i-un dies després –el nou de maig– es fundà en este lloc la comissió fallera de la Plaça Germanies que planta monument en este espai. Cal dir també, com a precedent, que l'actual avinguda de Lluís Suñer ja es digué «Gran Vía de Germanías» des de l'1 d'abril de 1966 fins al 26 de gener de 1967.

El plànol de les actuals demarcacions falleres de la ciutat d’Alzira fou aprovat al Congrés Faller del 18 de novembre de 2017. La zona que correspon a la comissió de la Plaça Germanies comprén la plaça del mateix nom i els carrers de Vicent Olmos i del Mestre Vicent Esteve.

De Vicent Olmos i Claver (17441812) podem dir que fou músic i monjo jerònim. Mestre de capella del Palau Reial de València i de la catedra l de Sogorb i, posteriorment, monjo del monestir de Santa Maria de la Murta a Alzira. El compositor i mestre catarrogí fou autor d’una nombrosa producció musical realitzada en distintes etapes de la seua vida. I de Vicent Esteve i Montalvà (1955-2018) dir que fou un mestre i sindicaliste alzireny, gran defensor de la normalització del valencià a l’escola.

26 DE MAIG DEL 2021

El Ple de l’Ajuntament acordà la relació de les denominacions tradicionals de les actuals vies públiques de la ciutat d’Alzira, les quals s’afegiran al costat de la retolació oficial ja existent de cada vial. En el mes de gener del 2022 fou col·locat al costat del rètol oficial de la plaça de les Germanies, un altre cartell que identifica l’actual plaça amb l’antic Hort de Redó.

Per a acabar dir que, a la plaça de les Germanies es troben a hores d’ara les seus de la comissió de festes de Sant Antoni Abat, de l’arxiconfraria de la Mare de Déu de la Soledat i de la comissió fallera Plaça Germanies.

Faller, músic i professor

FRANCISCO FRANCISCO

VALENCIA VALENCIA

FFRANCISCO RANCISCO VVALENCIA ALENCIA SSOLER OLER

Va nàixer a Valencia el 30 de maig de 1936, just abans d’esclatar la Guerra Civil. El seu pare va ser destinat poc després al front i per tant, la seua mare i ell van haver de traslladar-se fins a Alzira, d’on eren Tomàs i Dolores, els seus iaios per part materna.

S’instal·là a la seua casa, situada al Carrer Bailén. Després de patir la fam de la guerra i la mort de la seua mare, va començar el seu primer treb all com a aprenent de tallista al taller de Gali.

Durant molt de temps va estar compaginant la seua feina amb classes de dibuix.

L’experiència guanyada el va animar a buscar una nova feina i va ser quan accedí com a registrador d’arxius i ajudant de delineant a l’empresa de Cartonajes Suñer. Durant tot aquest temps la seua tia, Rosa, va fer el paper de mare en tot moment.

Una dada curiosa és que a l’arxiu de l’Ajuntament d’Alzira es guarda una rèplica d’una Verge del Lluch modelada per ell mateix.

FOU EN 1973 FOU EN 1973

Més tard, Francisco accedí al lloc de delineant i anys després, gràcies a la seua dedicació, aconseguí ocupar el càrrec de pintor a la mateixa empresa. quan va decidir emprendre el seu camí com a pintor artístic i fou Luís Suñer, cap de l’empresa on treballava, qui el va ajudar econòmicam ent durant en els seus inicis. Cal recalcar que durant tot aquest temps seguía formantse de manera autodidacta al món de la pintura i va establir amistats amb grans pintors com Ismael Blat.

LA SEUA PRIMERA LA SEUA PRIMERA EEXPOSICIÓ XPOSICIÓ

es va dur a terme a la Galeria Alcón de Madrid, decidint vendre la seua obra al marxant Francisco Bargues, permetent-li exposar habitualment en la Galería Ribera així com a galeries de Castelló, Alacant, Gijón, Palma de Mallorca, Mèxic, Panamà i Alemanya.

Com a dada interessant fou qui va restaurar el teló de la Verge dels Desamparats a Basílica de València -original del gran pintor valencià Ramón Stolz-.

Al llarg dels següents anys la seua vida com a pintor es desenvolupà entre les ciutats de Cullera, Palència i La Alberca. Aquest últim lloc l’havia freqüentat durant tota la seua carrera, aconsellat pel seu amic pintor Ismael.

Avui en dia resideix a Alzira, ciutat que l’adoptà com a fill seu des de ben menut i que ara té l’honor i el luxe de comptar amb la disponibilitat de la seua obra de més de 200 pintures, d’entre les quals destaca la col·lecció sobre la cultura valenciana del planter de l’arròs.

Temps després viatjà a Tànger, Fez, Marrakech i Zagora duent a terme una gran obra sobre la cultura àrab.

ICIONS MÉS VANTS

ció a la Sala Alcón a Madrid en es exposicions com a pintor per ería Ribera de València desde s a 1983.

ció per lliure a Mallorca i ier en 1985.

ció en la Galería Ingres de n 1988.

ció a la Galería Ribera en 1988

ció al Cercel de Belles Arts de en 1997.

ció a la Casa de la Cultura en 2005.

ció a La Alberca (Salamanca) en ció al Palacio de la Salina De a en 2007.

ció a la Casa de la Cultura de n 2013.

ció a L’Ateneu de València en

EXTRA EXTRA EXTRA

AAfri an ' s fri an ' s CC GG OOO OOO

Des de fa molt de temps... Des de fa molt de temps...

concretament des de l’any 2011, Irene i Arnau són dos fallers d’una comissió molt familiar.

Des de ben menudets han somiat en ser els màxims representants de la seua falla, la Falla Plaça Germanies.

IreneIrene

Arnau Arnau

Al 2023... Al 2023...

es va fer realitat el seu somni i començaren a buscar un bon tema per a la seua falleta.

Els dos enamorats dels animals i noves cultures buscaren i rebuscaren possibles opcions. L’un a la tableta i l’altra amb l’ordinador i de sobte una notícia al National Geografic va fer que es decidiren d’immediat.

Màquina Màquina tteletransportadora eletransportadora

Àfrica!

Havien de recórrer cada centímetre per a que la seua falleta mostrara el més característic d’aquest continent.

PRIMERA PARADA: KENYA

A Kenya els esperava Matu, un xiquet de la tribu Samburu que els mostraria la part Sud-Est d’Àfrica.

Hola!! Hola!!

Matu, Irene i Arnau... Matu, Irene i Arnau...

passaren quatre dies de ruta. Visitàren el riu Nil i pogueren observar el cocodrils que allí habitaven, també Etiòpia on pogueren veure de primera mà el lloro caragroc. I finalment, a Kenya per una ruta de safari veieren girafes, flamencs i estruços.

era l’hora d’acomiadar-se ja que el seu viatge en busca de més paisatge i animals continuava…

E n s v e g e m e n m a r ç

E n s v e g e m e n m a r ç

a l a v o s t r a p l a c e t a a l a v o s t r a p l a c e t a

Adéu!! Adéu!! Gaudiu del Gaudiu del vviatge iatge

e n g a l a n a d a p e r e n g a l a n a d a p e r

m o s t r a r - m e l a m o s t r a r - m e l a

v o s t r a f a l l e t a . v o s t r a f a l l e t a .

Després d’uns dies meravellosos Després d’uns dies meravellosos amb Matu... amb Matu...

SEGONA PARADA: MOÇAMBIC

Irene i Arnau van marxar rumb a Moçambic. La iaia Zulú els esperava. Zulú era una entranyable dona de més de 90 anys però amb un esperit i

Amb la iaia Zulú anaven a passar molts dies ja que visitarien gran part del continent africà.

Gràcies a la seua saviesa anaven a gaudir d’una de les experiències més atrevida de les seues vides.

El tour amb la iaia... El tour amb la iaia...

començava a Camerun per tal de conèixer la tribu Fang. També viatjarien a la República Democràtica del Congo per a endinsar-se a les Muntanyes Stanley i veure al Goril·la de muntanya al seu hàbitat natural. A Ruanda vegeren Ankoles, i a Tanzània, zebres.

LA GRAN IDEA

També visitàren Madagascar, una illa amb una fauna i flora molt rica.

Arnau es va enamorar del camaleó, aleshores Irene va tenir una idea…

T i n c u n a i d e a !

T i n c u n a i d e a !

D u r e m a a q u e s t

D u r e m a a q u e s t

c a m a l e ó a l l l a r g d e l

c a m a l e ó a l l l a r g d e l

n o s t r e v i a t g e p e r

n o s t r e v i a t g e p e r

M a d a s c a r a l a

M a d a s c a r a l a

t e u a m o t x i l l a t e u a m o t x i l l a

TERCERA PARADA: ZIMBABWE

Després de 8 dies intensos en tots aquells països tornaven a fer maletes per visitar l’última i més esperada parada.

Zimbabwe era el destí que els va fer decidir viatjar a Àfrica, era el moment més esperat dels dos.

Per fi arrivem Per fi arrivem Arnau!! Arnau!!

C o n è i x e r e l s l l a c i m e n t s

C o n è i x e r e l s l l a c i m e n t s

i r e s t e s ò s s i e s d e l i r e s t e s ò s s i e s d e l d i n o s a u r e m é s a n t i c d i n o s a u r e m é s a n t i c d ’ À f r i c a v a a s e r t o t a d ’ À f r i c a v a a s e r t o t a

u n a a v e n t u r a u n a a v e n t u r a

TRIBU NDEBELE

A Zimbabwe els rebé Eunice, una dona amb el coll molt llarg i replet d’anells. Es trobaven a la tribu Ndebele. Els va donar una benvinguda molt càlida, mostrant-los les tradicions de la seua tribu.

Al següent dia els esperava un dia molt intens, viatjarien amb ase fins a Shona. Allí es trobaven els llaciments on hi havien restes del dinousaure més antic del continent africà, el Mbiresaurus raath.

MBIRESAURUS RAATH

Irene i Arnau no pogueren al·lucinar més en aquells terrenys amb la terra remoguda, plena de paleontòlegs amb gran instrumental.

V u l l c o n è i x e r - l o , n o

V u l l c o n è i x e r - l o , n o e s v e u t o t s e l s d i e s e s v e u t o t s e l s d i e s

l e s r e s t r e s d ’ u n l e s r e s t r e s d ’ u n

d i n o s a u r e d ’ u n s d i n o s a u r e d ’ u n s

2 5 0 m i l i o n s d ’ a n y s

2 5 0 m i l i o n s d ’ a n y s

Eixa nit arribaren molt cansats ja que viatjar al llom d’un ase no era el més còmode. Així que en arribar soparen i es gitaren a dormir, el proper dia els esperava un safari d’allò més aventurer

QUARTA PARADA: DESERT KALAHARI

Només va clarejar el dia van posar rumb al Desert Kalahari, al sud d’Àfrica. La idea era poder observar lleons i girafes. I així va ser…

N o p u c c r e u r e e l N o p u c c r e u r e e l q u e e s t e m v e i e n t , q u e e s t e m v e i e n t , l l e o n s i g i r a f e s l l e o n s i g i r a f e s a l s e u h à b i t a t a l s e u h à b i t a t n a t u r a l . n a t u r a l .

t a u n a t a u n a a , i g r à c i e s a , i g r à c i e s v i v è n c i e s v i v è n c i e s

Al tornar al poblat els esperava una gran festa d’acomiadament.

Eixa nit gaudiren cada segon amb Eunice i tota la seua gent. Música i trages regionals, menjar i beguda, res faltava.

ÉS L'HORA DE DONAR-LI

FORMA A LA FALLA

Al tornar a Alzira el primer que van fer va ser anar al casal per a presentar a tots els xiquets i xiquetes de la comissió el que seria l’esbós de la seua somiada falleta.

Però abans de mostra-vos-ho, us deixem aquesta part per a que feu l’esbós de la que creieu que serà la nostra falleta després de tot el que us hem ensenyat al llarg del nostre viatge per Àfrica. A d i b u i x a r A d i b u i x a r s ' h a d i t ! s ' h a d i t !

Si l’esbòs final voleu admirar i al representants de la falla Plaça Germanies voleu salvar...

Hareu de descobrir en les següents pàgines qui són els nostres representants, abans de que se'ls mengen el animals, ràpid!

LA NOSTRA FALLETA

Ara sí, ací teniu l’esbòs que Arnau i Irene crearen i que amb l’ajuda del nostre artista Borja Lorente, el dia 16 de març, serà una realitat que podrem contemplar a la Plaça Germanies, i que formarà part de les Falles Infantils de la Secció Primera.

ÉS L'HORA DE JUGAR!

Ara sí, la falla és una realitat!

Hola! Hola!

Gràcies al nostre Gràcies al nostre viatge per Àfrica viatge per Àfrica heu après molt heu après molt

És hora de És hora de concentrar-se i fer concentrar-se i fer els següents els següentspassatemps per passatemps per divertir-nos una divertir-nos una eestona. stona.

Sopa de lletres Sopa de lletres

Ens ajudes a trobar les paraules que s'han perdut en el viatge per trobar la nostra falleta?

PParaules araules

Mots encreuats Mots encreuats

LLaberint aberint

Ajuda al goril·la a arribar a casa.

SABIES QUÈ…?/ CURIOSITATS

Si s’haveu quedat amb les ganes de saber un poc més… aquest any les falleretes i fallerets de la nostra comissió han fet un viatge pel continent africà on han descobert gran quantitat de curiositats.

Aquest continent, considerat el bressol de la humanitat, està replet de cultures ancestrals i d’una flora i fauna úniques al planeta terra.

Un continent que cal cuidar ja que és especialment sensible al canvi climàtic i al qual es troben algunes de les espècies animals en més perill d'extinció.

GIRAFA

Les girafes només dormen entre 10 minuts i 2 hores al dia i és de peu.

GORIL·LA DE MUNTANYA

Queden menys de 800 exemplars de goril·la de muntanya al seu hàbitat natural a la República Democràtica del Congo.

LLEÓ

Els lleons africans poden arribar a mesurar 3 metres de llarg des del cap fins a la

ZEBRA

Les característiques ratlles negres de les zebres són úniques en cada individu, com les nostres empremtes dactila

XIMPANZÉ

El ximpanzé i l'ésser humà comparteixen quasi un 99% del seu ADN.

COCODRIL DEL NIL

El cocodril del Nil

és el més gran d’Àfrica pot aplegar a pesar u 900 kilograms.

TRIBU DELS NDEBELE

A Sudàfrica es troba la tribu Ndebele, en la qual les dones adornen el seu coll amb anells per a ferlo llarg.

TRIBU DELS PIGMEUS

Aquest poble africà presenta una estatura máxima de 1,50 metres en l'edat adulta i és un dels més antics del continent.

FLAMENC

El característic color rosa dels flamencs és degut a la seua alimentació. Al nàixer són de color blanc.

ANKOLE-WATUSI

L’Ankole-Watusi és una raça

bovina africana les banyes de la qual poden arribar a mesurar més de metre i mig i pesar cadascuna fins a 50 kilograms.

ESTRUÇ

L'estruç és l'au més gran el planeta i pot fer fins a 2,7 metres d’alçada.

FACOQUER

Els ullals superiors del facoquer poden arribar a medir fins a 60 centímetres.

TRIBU DELS MASSAI

La tribu dels Massai era una antiga tribu de guerrers que en l’actualitat es dedica al pastoreig d’animals.

A UN D F iia a lla a iira ra

ESPECIAL ESPECIAL ESPECIAL ESPECIAL

ESPECIAL ESPECIAL ESPECIAL ESPECIAL

UN DIA A LA FIRA UN DIA A LA FIRA

Artista:

FERNANDO LLOPIS TORRES

Falla:

PLAÇA GERMANIES SECCIÓ SEGONA

Al

Zirra, a, TOT TOT una Firra a

Benvinguda a aquesta fira que és la nostra Alzira en ella no hi ha lloc per a l'avorriment. Atraccions de mil maneres, muntanyes russes i aquàtiques, caramels per als golosos i personatges un poc confosos. Passen i gaudisquen i no obliden la frase “A la fira no vages si no tens diners que veuràs moltes coses i no compraràs res”.

Com a néts malcriats a la fira ens han portat i creiem ser patrimoni però som tot un dimoni.

Per a festa sí que tenim, però per plantar, no volem gastar un mínim però sí arreplegar.

Qué gran muntanya russa es això de la política on hui eres candidat i després caus en picat.

Quina gran atracció el nou recinte policial quasi els costa més de construir que la Sagrada Família de Gaudí.

Si tens pressa per denunciar agafa-t’ho amb tranquil·litat ja que per poder pujar allà dalt necessitaràs més temps que per a arribar al nostre recinte firal.

Una fira comercial a l’avinguda han muntat i l’Ajuntament l’ha llevat quan li ha passat pel pardal.

El dia vint a les deu totes les carpes lleveu, si com l’Ajuntament feu, a per la multa anireu.

Al

Zirra, a, TOT TOT una Firra a

Un gran recinte firal ens han volgut col·locar, si es gastara com cal l’avinguda no caldria tallar.

Sols ens queda aplaudir alladors de la neteja se quan encara és de nit la nostra ciutat neta.

na cosa cal que recordes, trons de la tómbola al terra borratxo amb ganes de guerra petards i gots de cubates.

I per a grans atraccions la de la merda de gos perquè alguns amb dos collons no recullen els cagallons i al veí deixen fandangós.

Els que a la jungla eren reis, fers i braus, a la fira pateixen com a esclaus, però menys mal que a Alzira sempre hi ha concejals que més que a la familia protegeixen els animals.

Al centre de la plaça el mim riu, sense dir ni piu mentre observa algun veí als fallers maleir.

Al 2023 arriben eleccions i amb elles l’Alzira i el túnel del terror. Algún candidat es converteix en monstre ansiosós per ser el futur alcalde.

A la fira ja pocs van pel cotó-en-pèl o la panotxa, ara el que tots volen són les creïlles del final del nadal, però a Alzira l’únic menjar que donen és la reganyà.

Tat ' Re a V.Ixxes es PPUJAR UJAR enMI? MI?

SARA BOTELLA

Psicòloga i fallera

ACÍ EM PARIREN, ACÍ EM PARIREN, I ACÍ ESTIC I ACÍ ESTIC

S’acosta març, i el món faller comença a sentir l’emoció de cada any, però, si cada any és el mateix, per què aquests nervis?

Perquè ens llancem, amb els ulls tancats i el cor a les mans, a la muntanya russa d’emocions que ens fa sentir la setmana fallera. Serà que aquests dies ens omplim d'adrenalina? Podria ser la culpable del nostre goig? Podria ser, però si anem més enllà i fem una mica d’introspecció, fallers i falleres, aquesta festa no respon a "l'ací i ara”, sinó a la motivació que sentim per la recerca de l’experiència. En aquest cas, la dopamina és l’encarregada.

Amaneixem els 3 dies, corrent a buscar una cercavila on compartir amb altres comissions, una mascletà on ens rebote el cor, una entrega de premis que ens emocione, una ofrena que ens torne els ulls brillants al nostre pas per la Mare de Déu i una cremà que barrege tristesa i satisfacció. Passant per moments on som conscients de la velocitat del temps i sentim la caducitat de l'exercici.

Però si posem totes aqu estes vivències en una balança, es decanta del costat de les emocions positives. De sobte, ja està, s’escolta la traca final, s’alça majestuós el foc, i s’entremesclen tots els sentiments.

I ací, en aquest precís moment, tornem a sentir eixe cuquet dins nostre que ens motiva per fer del pròxim exercici, una experiència més satisfactòria. Perquè així de meravellosa és la ment fallera, i cada any s’encarregarà de convertir el mes de març en una vivència més enriquidora que l’anterior.

BENVOLGUDA DOPAMINA, GRÀCIES BENVOLGUDA DOPAMINA, GRÀCIES

PEP RUBIO

Faller en pausa

EL MILLOR MEME EL MILLOR MEME VVALENCIÀ ALENCIÀ

Aquesta expressió podríem confirmar que ja forma part de l’imaginari col·lectiu valencià i acostuma a ser l’advertència d’alguna situació insòlita que, en moltes ocasions, no compta amb el millor dels finals. Els seus autors són els coneguts com a “Pescadors de Cullera”, dos entranyables personatges anònims convertits en el millor meme valencià de la història recent. Uns narradors contemporanis que, per la seua autenticitat, més d’un voldríem que foren els comentaristes de les regates si tornara l’America's Cup a València. De segur que amb ells la vela tindri a més seguiment que un València-Madrid.

Però no cal anar tan lluny, sens dubte els seus comentaris podrien ser el relat de moltes escenes falleres quotidianes que deriven cap al desastre. Situacions protagonitzades per personatges habituals de la fauna fallera i que enriqueixen el costumisme faller. Com qui va a la fira i es queda davant de l’atracció del vaixell dels vikings, observant atònit tots els destrell ats que practiquen els que estan al damunt de l’atracció. Analitzada des de fora, la nostra festa, en moltes ocasions, resulta un poc absurda i seria material per a meme. Com a mostra un botó:

Exclamarien els “Pescadors de Cullera” després de veure del que són capaços els encarregats de pegar-li foc a les falles en alguns pobles. Els coneguts com a Fogaters són gent amb un gran esperit de superació, ja que cada any volen fer arribar la falla més lluny, en sentit literal. Es rumoreja que a la NASA estan tenint algun problema per enlairar la seua missió Artemis per ficar de nou un ésser humà en la Lluna. Per això, ja han iniciat contactes amb alguns fogaters valencians per veure com ficar solució. “Aguanta’m el whisky amb llima” diuen que li va respondre el fogater a l’americà després d’escoltar les seues dificultats. Sembla mentida que la gasolina cada vegada estiga més cara, ells sempre fiquen un poquet més. Algú els haurà de recordar que la idea és cremar les falles i no desintegrar-les.

Un altre moment mític arriba a l’hora de fer el dinar per a tota la comissió. Els valencians som uns autèntics talibans a l’hora de sentenciar el que es considera, o no, una paella. Però altres vegades som els primers a fer autèntics sacrilegis amb el nostre menjar més popular.

PPAELLA AELLA

Tot esdevé una suma de factors entre el que cuina i els que el rodegen. A l’inici tot marxa a la perfecció, amb tot l’arreglo prop del paeller i els passos a seguir ben clars. Però, a poc a poc, va acostant-se gent a la paella, uns per donar a beure al cuiner i altres per criticar tot el que està fent. Arriba el moment d’abocar l’arròs i el que cuina ja no sap si hui tocava fer paella o gaspatxo manxec.

LA CALVACADA LA CALVACADA

També podríem parlar del vessant artístic que es desenvolupa a les falles, em referisc al que porten endavant els mateixos fallers. Ningú pot negar que les comissions són un lloc on poder fer pràctiques de qualsevol professió a la qual un es vulga dedicar: dj, actor/actriu, animador infantil o dissenyador. Un dels moments més esplèndids és la preparació de la disfressa per a la cavalcada del ninot. El treball dels creadors és admirable, el problema apareix quan molts dels fallers ho porten a la pràctica. Un clar exemple del que coneixem com “quan ho demanes en Aliexpress i quan t'arriba a casa”. De sobte sembla que el disseny és obra d’Àgatha Ruiz de la Prada. Una col·lecció de personatges que recorda a la cavalcada de reis de Cadis de 2021. Si Cristina Pedroche visitara alguna comissió aquest dia, de segur que agafaria idees per al seu vestit de Cap d'Any. Per als que contemplen el resultat final a la cavalcada del ninot, tan sols poden repetir una vegada i una altra, “Mira al de darrere, al de darrere, al de darrere. S’ha perdut”.

Finalm ent, si no ho veu clar, opta per ficar-li paper per damunt de la paella i s’encomana a tots els sants. Una vegada més, tot el tinglao l’ha pillat. Els damnificats no són pocs, però amb les hores que són i els cacaus que han menjat abans, molts fallers es donen per satisfets.

LA PAELLA LA PAELLA

Per últim, un altre cas curiós serien els que esperen que arriben les falles per cremarho tot. I no estem parlant de pegar-li foc a la falla, sinó de pegar-se foc a ells mateixos. Després de tot un any pagant quota, la barra lliure se’ls queda curta. Porten un negoci amb els tiquets com si estigueren revenent entrades per a un concert de la Rosalia. Si els observes els dies de falles evolucionen cada dia a pi tjor. Comencen ben eufòrics i acaben ben afònics.

Amb tots aquests desficacis, i de molts altres que podríem anomenar, no podem negar que les falles són una festa excepcional. Però, de vegades, vistes des de fora no són fàcils d’entendre. Ser faller és una forma de ser valencià i, sense perdre aquesta essència, sempre podem millorar convertint-nos en una festa més ecològica, sostenible, tolerant i inclusiva. No siga cas que al final tot el tinglao ens acabe pi llant.

A partir del segon dia les ulleres de sol són una extensió del seu cos, si els arrimes molt a una flama poden acabar carbonitzats i alguns no arriben a veure cremar la falla. Aquesta gent “no té marxa arrere” i passen de vikings el dia 16 a ser uns zombis el dia 20.

ASPECTES PER A ASPECTES PER A MILLORAR MILLORAR

CONSEGUIR QUE EL CONSEGUIR QUE EL TINGLAO NO ENS TINGLAO NO ENS ACABE PILLANT ACABE PILLANT

SSOSTENIBILITAT OSTENIBILITAT

TTOLERÀNCIA OLERÀNCIA

EECOLOGISME COLOGISME

CLAUDIA CAMPOS

Periodista i comunicadora

DESPRÉS DE L'Ú, DESPRÉS DE L'Ú, EL DOS EL DOS

La Fira és un clàssic de la ciutat durant les festes de Nadal: ‘el tren de la bruixa’, La Ola, El Dimoni, els cotxes de xoc... Una per a cada edat i per a cada gust. Quan eres xicoteta et porten al ‘Tren de la Bruixa’, perquè té l’adrenalina justa d’una persona vestida que et pega colps al cap amb una bufa enorme i que, en acabar, per llevar-te la por, te’n dona una de regal. Quan ja creixes un poquet ‘La Ola’ és la teua preferida, perquè estàs en eixes olles i jugues a intentar que no gire el got, però és impossible. Ja de més grandeta vas al ‘Dimoni’, eixa atracció que té un grau més gran de bots i mola més que ‘La Ola’, que és per a més menuts.

Però el pas definitiu, quan eres més gran, és quan puges als ‘Cotxes de xoc’. Des de fora pareix molt divertit, puges a un cotxe i fas el que no pots fer a la carretera, xocar. Però una vegada dins, ja no és tan divertit. És més bé frustrant, perquè algú que és més fort que tu, quan aconsegueixes eixir d’un dels cantons, et pega per un costat i et tornes a quedar atrapada.

Quan vaig rebre l’encàrrec de parlar dels cotxes de xoc i d’igualtat de gènere no li veia massa les similituds, però ara, quan em decidisc a escriure unes línies, vaja que sí que n’hi ha.

Comencem pel principi, i és que, com bé he dit abans, als ‘Cotxes de xoc’ puges quan eres més gran i de les desigualtats te dones compte quan creixes i amb tu creix el teu esperit crític. Per exemple, t'adones compte que als cosins no els tracten igual que a les cosines durant els àpats familiars de Nadal, ells seuen a la taula i nosaltres fins que no parem tota la taula o portem els plats, no ens assentem. I això ja et molesta, potser al principi no amb una mirada de gènere, però quan ja creixes un poquet més, redéu, si és que del treball de cures ens n'encarreguem les dones, des que som ben menudes, i fins i tot el dia de Nadal!

Passem a un altre cantó en què ens trobàvem encallades.

I, ja que estem en un llibret faller, parlem de Les Falles: La millor festa del món (no ho dubte; ara, que fa anys que visc fora, té més sentit que mai). Una festa que, com la societat, ha anat avançant en qüestió d’igualtat de gènere.

Una festa que tradicionalment s’ha basat, en una de les parts, en la presentació de la dona (Fallera Major) en societat (com a objecte a admirar i a aconseguir), però que sempre està a les ordres del President (d’un home, com no podia ser d’una altra manera). Doncs bé, per sort ara també hi ha Presidentes en les comissions falleres i la Fallera Major cada vegada va conquerint més espai i té més veu en la festa que la de representar. Per exemple, les Falleres Majors de les ciutats ara fan el discurs de la Crida i tenen veu, quan abans - res, fa pocs anys - restaven callades i somrients per a la foto.

Però com he dit a l’inici, el més frustrant dels cotxes de xoc és que quan te n’ixes d’un cantó, apareix un cotxe per un altre costat, et pega i et torna a portar a un altre cantó. Tot pareix que evoluciona i que la festa és més igualitària, però, encara són les dones les que, en la festa fallera, han de respectar més escrupolosament els codis de vestimenta. I, en canvi, ni socialment, ni protocol·làriament, als ho mes se’ls exigeixen els codis i les accions que s’exigeixen a les dones. I sí, això és el cotxe que et pega pel costat, que les dones mirem 1000 vegades més d’anar perfectes i d’ensenyar el millor vestit i que no tinga cap fil fora, en lloc de centrar-nos en gaudir de la festa al 100%.

Perquè se’ns criticarà i se’ns mirarà malament:

SIPORTEM LA PINTATORTA SIPORTEM LA PINTATORTA SI EL "EL CORPINYO" ENS VE XICOTET

Mentre que als homes, no. I això és així.

I el pitjor és que som les pròpies dones les que ens tirem pedres a la pròpia teulada amb aquestes actituds. Perquè el sistema històricament ens han abocat a la competició entre nosaltres, per dividir-nos i poder oprimir-nos. Perquè al final així estàvem calladetes i amagades, en casa fent treballs de cures, en el carrer saludant i callant o bé pensant si anem suficientment perfectes perquè ningú ens diga res.

I si d’un altre colp parlem, i d’eixos que et deixen ben encallada, és eixe que sents quan algú utilitza l’ambient festiu al carrer per a incomodar a una altra persona, i especialment a les dones. Perquè les festes, i les falles, no haurien de ser l’escenari d’agressions masclistes. I això que pareix obvi, cada any descobrim que no ho és tant.

I cal lluitar per canviar la situació, amb mesures efectives contra qui perpetua les agressions i, també, reivindicant i conscienciant que les Falles han de ser unes festes segures i lliures d’agressions sexistes. La festa no ha de ser una excusa, mai.

Però malgrat tots aquests colps, sempre aconseguim la forma d’eixir-nos-en, a poc a poc, però sempre lluitant. Així que senyores i, sobretot senyors, no vos escandalitzeu si veuen una Falla dirigida per una Presidenta o si en la directiva hi ha més dones que homes gestionant la Comissió. O bé si la Fallera Major de València reivindica el Dia Internacional de la Dona (8 de març) des del balcó de l’ajuntament. Perquè l’escàndol que generen aquests exemples significa que encara queda molt camí a fer. I les dones, totes juntes, hem de poder acabar amb aquest sistema.

La societat ha evolucionat i ha d’evolucionar molt més, i la nostra festa ha de fer-ho al mateix pas. Perquè no, les dones ja no estem en un cantó atrapades sent simplement obedients i observadores del que passa a la societat (o en les Falles). Les dones hem lluitat per eixir d’eixe racó i comencem a tindre el paper que ens mereixem en la societat i, també, en la festa fallera.

Perquè en el moment que canviem la mirada en casa, en la faena, en el carrer i en les festes, segur que totes juntes aconseguirem que les nostres filles i netes no hagen de preocupar-se ni una ínfima part del que ens preocupem nosaltres.

PERQUÈ LA NOSTRA VIDA HA DE SER PERQUÈ LA NOSTRA VIDA HA DE SER

MÉS QUE ‘ELS COTXES DE XOC’.

MÉS QUE ‘ELS COTXES DE XOC’.

XIMO CANET

Faller, músic i professor

L L

Probablement vos pregunteu qui soc, què faig escrivint açò i per què em pose en contacte amb vosaltres. Doncs bé, solament heu de seure i reflexionar -no cal ni ulleres 3D, ni posar-se cinturons de seguretat ni res d’això-.

QUE COMENCE LA QUE COMENCE LA SSIMULACIÓ IMULACIÓ

Tot negre i de sobte una xicoteta llum que es veu allà lluny. Recorde aquell dia com si fora avui mateix. El dia que m’engendràreu. Han passat ja molts anys, però si no m’equivoque, va ser e n una comunió d’un dels meus familiars.

Vau decidir tenir-me de manera precipitada però tot i això, al llarg d’aquests anys, he pogut notar que m’he convertit en el nexe d’una gran família que creix cada dia més i més. M’heu inculcat valors d’allò més importants i necessaris per a sobreviure en aquest món tan complicat -respecte, compromís, tolerància, responsabilitat i confiança- encara que al que més importànc ia li atorgue és als records i als moments viscuts junt amb vosaltres durant tants anys.

LES MILLORES LES MILLORES MEMÒRIES MEMÒRIES

Recorde que a la matinada d’una nit de falles, dos de vosaltres vos disfressàreu de falleres i li férem una Despertà al nostre president d’aquell any a les 4 de la matinada; com enganyàreu a aquell gallec a veure cassalla, un poc més i es queda un mes dormint; quan anàvem a comprar ensaïmades a Benimuslem, que de primera amb el cotxe no passàvem; el famós vetlatori al faller caigut; la falla encastrada a la marquesina de la gasolinera; i com no, la Plaça Germanies de gom a gom per gaudir de l’orquestra Rusadir. Però sens dubte, el que més enyore són els divendres de reunió al casal, és a dir, que vingau a veure’m com abans.

Des de fa algun temps la vostra participació no és la mateixa. Possiblement les situacions són molt diferents a les dels vostres pares en aquella època. Les xarxes socials vos permeten avui en dia estar en contacte amb mi, però sols de manera virtual i temporal. I això em dol amb l’ànima. Abans eren molts més els que participaven de l’organització, ajudaven a la meua directiva en tot allò que necessitava, regiraven mitja Alzira per finançar-nos, acudien al casal com si fora la vostra sa, els més menuts jugaven a plaça de ma casa i s’adormien dos cadires a la meua saleta, c.

Sé que són moltes les vegades que penseu en mi, que hi ha moments que em trobeu a faltar de veritat i que desitgeu veure’m, però normalment sols ho feu quan s’acosten dates assenyalades al calendari que ens uneix.

Com sé tot açò? Doncs bé, perquè estic feta de xicotetes porcions de cadascun del vostre cor i gràcies a això puc accedir i connectar-me a tots aquells records de la vostra ment que em permeten manten irme viva any rere any. Supose que ja heu arribat a la conclusió que soc jo, la vostra comissió.

Podran canviar els monuments, més ecològics i atrevits; la indumentària, més barata i còmoda; les celebracions, més protocol·làries i privades; les normes que estableixen els alts càrrecs i que cada vegada ens permeten fer menys a casa nostra, sopars, dinars, festes i el meu estimat Germatapes perquè a la gent del nostre voltant ja li molesta tot; etc.

Però el que sí que vos demane és que no es perda el que sentiu per mi i per la meua festa, és a dir, per la festa de les Falles.

Sou vosaltres qui m’alimenteu amb les vostres vivències i no estic disposada a passar fam. És per això que vos escric. No permeteu que la festa que organitzeu per a mi s’acabe convertint en una atracció que simule felicitat durant tres dies a l’any i que quan el foc marca el clàxon final de la pujada no torneu a gaudir amb mi fins el proper any. No ho feu solament per mi, feu-ho també per vosaltres, perquè ressone ben fort allò de: SOM GERMANIES, SÓM GERMANOR.

Atentament, la vostra comissió.

P. D. Gràcies a totes aquelles persones que m’heu permès mostrar els vostres records a aquest escrit.

SOM GERMANIES SOM GERMANIES SOM GERMANOR SOM GERMANOR

lE destÍ h ens a portat

FALLES

SISCO BOQUERA SISCO BOQUERAPELLICER PELLICER

en fallesPRESIDENT PRESIDENT 2023 2023

Fallers i falleres, amics i amigues, enguany tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres com a President de la Falla Plaça Germanies. La comissió que m’ha vist nàixer i créixer, la que ha format part de la meua vida com a segona casa i on sempre he tingut a la meua família, la de sang i la fallera. Per tot açò, escriure aquestes línies hem fa especial il·lusió.

Si parlem d’inicis, està clar que la meua arrib ada a aquest càrrec no se l’esperava ningú, inclòs jo. Però des de que el vaig acceptar vaig ser conscient de la gran responsabilitat que assumia, ja que aquesta és una gran comissió, que any rere any segueix creixent en gent, però on també segueix creixent el treball per la cultura, el monument, i tot allò que envolta aquesta meravellosa festa.

Si parlem de continuïtat, he de parlar dels que m’acompanye n en aquest camí. Mar i Irene, falleres incansables a les que espere veure gaudir de cada acte i moment d’aquest any. I com no, al nostre etern president infantil Arnau, de qui a pesar de la seua curta edat hem guanya en experiència al càrrec, i del que espere aprendre i gaudir com sols ell sap. Però si parlem de equip, tinc que parlar de eixa directiva que m’acompanya en tot el camí, treballant colze a colze per la festa i la comissió, fent-ho el millor que podem i sabem per que tot isca bé, perquè tothom recorde amb il·lusió l’exercici 2022-2023.

I si parlem de final, parlem de que dins de poc entrem en la traca final de l’exercici, de l’arribada del frenètic mes de març. Un mes que des de ben menut he esperat amb il·lusió, i que enguany ho faig amb més si cap. I precisament açò el que vos demane a to ts, fallers, amics i veïns, que participeu i gaudiu de la nostra festa. Però no sols els tres dies de falles, sinó tot l’any, i que ho feu amb major entusiasme al mes de març, on de nou cridarem allò de “Per la resta dels meus dies sols vuic sentir alegries a la Falla Germanies”.

DESDE DESDE 1990 1990

TOTA UNA VIDA TOTA UNA VIDA CREIXENT A CREIXENT A AQUESTA AQUESTA COMISSIO COMISSIO

mira el mira el que t'hem que t'hem preparat preparat

JUNT A LA JUNT A LA FAMILIA FAMILIA

ONICA

Una catifa de Murta serà estesa baix els peus de la flor més bonica d'aquest ramell que és la cort d'honor de la teua comissió.

Maria del Mar Rodríguez i Martínez eres tu aquesta flor i les teues fulles els teus pares als quals apropares a la festa del teu cor.

Enguany serà el teu regnat ple de color i alegria, tot serà algaravia després del mal somni somniat.

Ara que tot ha passat tot el món en tu celebra, tot el barri serà festa e il·luminaràs els carrers en els teus ulls i el teu somriure.

I només em queda dir en aquesta pleitesía:

"Visca Maria del Mar Fallera Major de la comissió Falla Plaça Germanies. Visca la comissió. Visca Alzira fallera."

MERAVELLOSA MERAVELLOSA

Mar, cuando llegaste a esta vida nos hicisteis muy felices, la abuela y la tía Juana te desean que en esta aventura que has tomado, seas tan feliz como fuimos nosotras contigo.

Feliz reinado a la Fallera Mayor de la Falla Plaça Germanies.

iempre has sido especial y llosa. Vive y disfruta tu o, este es tu año.

El acontecimiento más importante para una fallera, es ser Fallera Mayor de su falla. Estamos muy orgullosos de ti. Y nos sentimos dichosos de verte feliz.

Visca la fallera major de la falla Plaça Germanies.

FELIC FELIC ' '

En aquestes dates tan assenyalades per a tu, no volíem que t'oblidares de la teua família, sempre estaràs amb nosaltres. Tu ens omplis de satisfacció quan parles de la teua falla, cosa que significa per a tu i com no ser la màxima representant d'ella.

Gaudeix del teu regnat que nosaltres t'acompanyarem. Per sempre La Fallera Major de la Plaça Germanies.

Llegaste a nuestras vidas para cambiarlas por completo, para dar luz y felicidad a nuestros dias. Nunca serán suficientes las veces que te demos las gracias por todo lo que haces por nosotras. Esperemos que disfrutes de tu año como fallera mayor tanto como te lo mereces. Te queremos mucho! Sandra y Marina.

LLUM LLUM

“Hem volgut acompanyar-te en aquesta meravellosa aventura de la qual, sense dubte, no oblidaràs.

Per sempre serás la Nostra FM mes volguda.

T’estimem”

FAMILIAR FAMILIAR

Llegaste un 29 de Agosto y nos llenastes de felicidad, desde ese día han sido maravillosos como eres tú, una hija ejemplar, todo lo que te propones lo cumples y este es tu año, disfruta al máximo que sabes que pasa muy rápido.

Que viva la Fallera Mayor de la Falla Plaça Germanies.

Un st Fe A, A

33 rs Co UNIts

Pel març estrenem la primavera, i amb ella la nostra festa, i enguany tu la Regina de la teua benvolguda placeta. Serà el moment de veure com per tot arreu s'imposen els monuments i la música a qualsevol conreu, com l'aire, que és més clar i més lluminós, porta el perfum de les flors que ofrenem a la nostra mareta, com tota cosa a poc a poc reviu i ja anuncia l'esclat dels nostres pirotècnics. I és així com hem arribat fins ací, donant les gràcies als teus pares per presentar-te com a Fallera Major de la Falla Plaça Germanies.

Mar eres l'amistat, l'honestedat i la sinceritat. I, és que ella és sincera, ella és directa; és afectuosa i és tremendament tímida, sobretot amb la gent que no coneix; però, amb el temps, es converteix en imprescindible, en incondicional. Sempre té un minut per a tu, per molt difí cil que siga el seu moment. És una amiga que et dona suport, que sempre està al teu costat. Que pots comptar amb ella.

Mar és fallera des dels 9 anys de la comissió que l'ha vist créixer com a fallera, i com a persona, la seua benvolguda falla Plaça Germanies. Falla que ha vist fer el seu somni, realitat al darrer 2020, formant part de la Cort d'Honor de la Fallera Major d'Alzira.

A Mar li encanta sentir , en la seua pell, el vestit de valenciana; però, sobretot, el que més li agrada és l'ofrena. Cada any s'emociona en portar el ram, i sempre li fa una besada abans d'entregar-li a la Verge.

Mar és d'aquelles persones que brillen als dies de falles, que la fa transformar en una persona apassionada i et fa contagiar de l'amor que sent. Per això, Mar, eres una magnífica ambaixadora de la teua benvolguda comissió.

I, per a acabar, no volem deixar passar l'ocasió de donar les gràcies a aquesta festa perquè és per ella que ens hem unit les tres, tres amigues apassionades pel món de les falles, il·lusionades per veure't complir un dels teus majors somnis i que puguem estar al teu costat en tots els moments d'aquest any.

Ara i sempre, Maria del Mar Rodríguez i Martínez, Fallera Major de la Falla Plaça Germanies 2023.

La FFMM ii seua LA CCH H

Estimada Mar,

En un any tan especial, tenim el plaer i la responsabilitat de formar part d'aquest llibret. Un llibret que de segur no deixarà el teu any indiferent.

La FMA i la seua CH 2020-2021-2022, estàn d'enhorabona, doncs la nostra nº1 està veient com es converteix en realitat un dels seus majors somnis. Des del primer moment que et vam conéixer vam veure quant era l'amor que tenies cap a la teua co missió i per això sabem l'honor que és per a tu tornar ací, a Germanies, a la teua casa ,com a màxima representant.

Les falles van fer que ens coneguérem, compartírem incomptables moments i ens convertírem en grans amigues. Les amigues que van representar a la seua ciutat en el moment més desolador. Les amigues que feren història i van cremar falles a l'octubre. Les amigues que van veure i van protagonitz ar el renàixer de la seua estimada festa. Les mateixes amigues que ara festegen que hui eres FALLERA MAJOR DE GERMANIES. Per a nosaltres la fallera major més festera, més fallera i més bonica de totes.

En una sola imatge no es pot descriure els tres anys que hem passat juntes, però si es pot apreciar com hem gaudit, hem rist, plorat, però sobretot ens hem conegut,i hem aprés les unes de les altres, sempre de la mà.

Ara tens un any per davant molt especial, i encara que no siga en el mateix lloc, estarem ací amb tu. Gràcies per tot el que ens has donat i ens dones. Pero sobre tot per donar-mos el privile gi de seguir fent falles juntes.

Cridem juntes ben fort: Visca la Fallera Major de la Falla Plaça Germanies!

La TEUA qquadrilla uadrilla

A la nostra falla vas arribar sent una xiqueta, encara que no de naixement, vas elegir Germanies com a casa i a no nosaltres com a la teua familia fallera.

Vas canviar el vestit de flamenca pel de valenciana i, encara que no sabem bé quan li pillares el gust, hui dia et podem dir que estàs guapíssima amb ell posat.

Un any més la nostra quadrilla gaudeix de l’honor de tindre al seu costat a la Fallera M ajor, i nosaltres, que ja comptem amb experiència, estarem ací per fer-te gaudir del teu any al màxim.

Cada moment d’aquest any estarem per riure junts, ballar fins no poder més i per donar-te mil abraçades en els moments més tristos, per fer d’aquests uns meravellosos records del teu regnat.

Així que agafa aire. T’espera un any ple d’emocions, i d’experiències impressionants on, sense cap dubte, ens tin dràs al teu voltant.

T’estimem reineta!

FAMILIA FAMILIA FALLERA FALLERA

ARNAU MOYA ARNAU MOYA SANJUAN SANJUAN

10 DE MAIG 10 DE MAIG DE 2019 DE 2019

Infantil de la nostra comissió…

D’aquell xiquet ja queda, ara tenim jovenet que ha dem any rere any la estima pel monument seua passió pels

però sobretot, ha q representar a tota una comissió infantil com la nostra.

IRENE CALLEJON IRENE CALLEJON

CARDONA CARDONA

A LA MEUA NETA A LA MEUA NETA

Lluiten estels acariciant el mati obrint-se en flor nostre cel esmeralda canta un ocell en les rames d'un pi i naix un capoll al besar la rosada

i s'omplirà el camp de primavera "dolça nina'! i tú li demanaràs roses para quan vages vestida de fallera a "cau" d'orella els fallers et diguen coses.

Son fils de vent de la teva Alzira que emparren festius el cant d'una albada, cabàs de mar fonda que a tots capgira nodrint el raig tendre de la matinada.

I serás aigua néta acariciant la brossa collita al càntic entre la pols del temps estoreta velleta dins la festa terra alta em mormoreig de vents.

Quan la falla estiga encesa i els teus ulls ploren de felicitat, recorda que una dona t'adora i que este f oc li crema des de fa molts anys.

Poesia dedicada en el seu moment a la seua neta Rocío, mare de la FMI.

Adaptada per Belén Cardona.

O R I C O M A S

DOLÇA NINA DOLÇA NINA

Tu li sembles a ta mare. Rosa bonica! A altres que jo me sé i a tu t'implica.

En ta mirada viva de llauradora, portes gràcia fallera que tens de sobra.

Les flors de l'horta a tu t'envegen, perque diuen que eres millor que elles.

El sol et besa atrevit, quan et visten de fallera, i un trosset de vent et diu:

Quin aire portes xiqueta!

No sé si donaria el món sencer per cantar-li a eixa cara que és un roser.

De fallers vens, a fallera vas. Rosa bonica!

Jo et donaria fins la falla dins d'un cabàs.

AR

Nau ii Ir neE

Començàrem en 2011 este camí junts...

22012 012

Qui aplegará al regnat de nostra falla?

A la fi... 2023 i junts per fi!

ES LA FALLA ES LA FALLA

GERMANIES

nosaltres

Jo falle, tu falles, en falles LA QUE EM LA QUE EM

DiR RectIVA

FALLERA MAJOR

Maria del Mar Rodríguez

Martínez

PRESIDENT

Sisco Boquera Pellicer

PRESIDENT HONORÍFIC

Vicent Carrascosa Palacios

VICEPRESIDENT

Joaquin Canet Roig

VICEPRESIDENTA

Alba Sanchis Serrano

VICEPRESIDENT

Juan Antonio Pascual Llinares

VICEPRESIDENTA

Carla Sanchis Boquera

VICEPRESIDENT

Quique Requena Sarria

SECRETARIA

Carla Garcia Caballero

VICESECRETARIA

Adela Marti Peris

TESORER

Juan Pardo Fernández

COMPTADORA

Amparo Boquera Pellicer

DELEGAT DE JLF

Daniel Bordes Escudero

DELEGAT DE FESTEJOS

David Iborra Torres

DELEGADA DE CENS I RECOMPENSES

Leyla Pedrós Duran

DELEGAT DE MONUMENT

Victor Boscá Carcel

DELEGADA DE CAVALCADA

Cristina Llopis Ibañez

DELEGADA DE LOTERIA

Sonia Garcia Hurtado

DELEGAT DE XARANGA

Marcos Marrades Cuenca

DELEGADA DE PASODOBLE

Adaia Hernandiz Lluch

DELEGAT DE SECTOR

Manuel Moya Moya

DELEGAT DE PIROTÈCNIA

Vicent Soler Faus

DELEGATS DE LLIBRET

Joaquin Canet Roig

Carla Sanchis Boquera

DELEGAT D’ACTIVITATS DIVERSES

Salvador Camarena Vila

DELEGAT CASAL

Francesco Angotti

CoM MissIÓ

Marta Alapont Martinez - Jorge Alapont Sanchez del Alcazar -

MªTeresa Albuixech Garcia - Claudia Alcazar Pau - Denis

Salajan Alin - Ruth Emiliana Ampoumet Ansu - Carmen Andres

Palomar - Leyla Angotti Martinez - Yulema Angotti Martinez -

Antonio Ausina Hernandez - Tono Ausina Serra - Carlos

Balbastre Huguet - Alba Barrera Madrid - Paola Bataller Costa

- Sonia Beltran Moya - Daniel Benavent Montagud - Carla

Bernia Peris - Guillem Bernia Peris - Alvaro Bisbal Conchell

- MªLorena Bisbal Ferrer - Consuelo Bono Montagud - Francisco

Boquera Ballester - Gema Boquera Ballester - MªLuz Boquera

Ferrer - Modesto Boquera Ferrer - Sergio Boquera Navarro -

Ricardo Borrull Castro - Raul Boscá Cárcel - Lucia Boscá

Cardona - Victor Boscá Pérez - Enrique Botella Boquera - Ana

Botella de la Concepción - Sara Botella de la Concepción -

Bernardo Botella Grau - Adrian Botella Perpiña - Enrique

Botella Perpiña - Jose Vicente Briones Adam - Carolina

Caballero Alberola - Juanvi Caballero Martinez - Salvador

Cabanilles Guzman - Jose Vicente Calabuig Blasco - Silvia

Calatayud Oliver - Clara Candido Pastor - Nardi Canet Aparisi

- Antonio Canut Perez - Antoni Canut Prats - Natalia Canut

Prats - Javier Carbonell Martí - Josefa Cárcel Martinez -

Belen Cardona Moll - Rocio Cardona Moll - Jose Carpena

Montalvá - Lucia Castelló Martínez - Laura Castells Carrió -

Bernat Chordá Albuixech - Teresa Chordá Albuixech - Francisca

Chordá Gallart - Vanesa Chordá Villalba - Vicent Clari Mas -

Ainhoa Comes Balaguer - Elvira Company Grau - Adrian Cots

Roselló - Jaume Cros de Checa - Raul Cuenca Perez - Carlos

Cuesta Martinez - Carles Cuesta Sanmiguel - Marina Cuesta

Sanmiguel - Aitor del Mar Sanjuan - Paula Diosan - Alberto

Dolz Salvador - Cristina Domenech Alcalde - Omayra Domenech Montalvá.

CoM MissIÓ

Javier Egea Escribá - Maria Enguix Chordá - Bernardo Enguix

Ferrer - Carol Escudero Garrigues - Andrea España Navarro -

Sara España Navarro - Ana Estarlich Garcia - David Esteve

Iñigo - Agustin Esteve Sanjuan - Carlos Exposito Fuster -

Cristina Elena Fercalo - Rebeca Fernandez Ramon - Teresa

Ferragud Toledo - Bernardo Ferragut Sanjuan - Ivon Ferrandis

Oliver - Eduardo Ferrero Benito - Lucia Folgado Company -

Nicolas Fores Sanchis - Juan Garcia Antich - Adrian Garcia

Caballero - Leticia Garcia Calafat - MªJose Garcia Giner -

Pilar Garcia Moreno - Francisco José Garcia Parra - Eduardo

Garrido Carrero - MªPilar Garrigues López - Arantxa Gay

Domenech - Nuria Gil Borras - Salva Gil Borras - Salva Gil

Costa - Sergi Gil Costa - Eduardo José Gil Redal - Jose

Daniel Giménez Legarra - Alfredo Giménez Soriano - Jennifer

Giménez Soriano - Antonio Gramaje Balaguer - Diego Gras

Colomer - Clara Gregori Anaya - Mariano Heredia Arredondo -

Andreu Heredia Garcia - Joan Heredia Garcia - Vicent

Hernandiz Aranda - Aida Hervas Gonzalez - Esther Hervas

Gonzalez - Jaime Hervas Lobregas - Nuria Iborra Martinez -

Salva Iborra Torres - Jesus Manuel Labian Arboleda - Andrea

Llinares Medan - Helena Llinares Ripoll - Marta Llinares

Ripoll - Vicente Llinares Sanchis - Mauri Lloret Tormos -

Stella Lluch Roses - Rocio López de la Torre - Borja López

Mercado - Miguel Angel Lozano Roig - Agustín Magraner Olmos -

Natalia Magraner Olmos - Agustín Magraner Peris - Elena

Mahiques Flores - Daniel Maño Herrero - Francisco Marañon

Molero - MªJesus March Gramaje - Patricia Marimón Gonzalez -

Daniel Marin Murillo - Andreu Marin Terol - Edgar Martí

Bermejo - Carolina Martí Peris - Raquel Martinez Felip - Rosa

Ana Martinez Ferrer - Xelo Martinez Sanchis - Clara Martinez

Sanjuan - Alicia Medan Sifre - Paula Melero Selva -

Desamparados Micó Castells - Ignacio Molla Garcia - Murta

Montalvá Sanchis - Silvi Montalvá Sanchis - Carla Moreno

Fernandez - Blanca Moya Carbonell - Ricardo Olivas Celaya -

Elena Olivas Chordá - Marta Olivas Chordá.

CoM MissIÓ

MªTeresa Olmos Olaso - Vicky Oviedo Almonacid - Rebeca Palasi

de Leon - Oscar Pardo Llopis - Alba Parra Gares - Joan Parra

Gares - Meritxell Pascual Perez - José Vicente Pascual Safont

- Alicia Pau Llopis - Borja Pau Motilla - Maria Pedro

Monzonis - Amparo Pellicer Canut - Gracia Pellicer Vila -

Cristina Perez Arbona - Rubén Pérez Calabuig - Arturo Peris

Alfonso - Adela Peris Argente - Maria Pons Gomez - Luis Pons

Lliso - Adrian Porta Noguera - Irene Pozo Pastor - Susana

Prats Catalá - Sandra Prats Perez - Rafael Presencia Colom -

Marta Presencia Sifre - Mireia Puig Guerrero - Bernardo Ramon

Alberola - Abel Renovell Blasco - Claudia Requena Oviedo -

Laia Requena Oviedo - Sergio Ripoll Asencio - Lucía Ripoll

Ramirez - Laura Roca Enriquez - Francisco Rodriguez Labraca -

Carlos Rodriguez Trelles Ventura - Vanesa Roig Atienza -

Juana Rubio Gaya - Oreto Ruiz Millo - Paula Saez Garcia -

Rosa Maria Safont Marti - Jose Vicente Sales Alemany - Jose

Sales Piquer - Marisol Salvador Langa - Lidia Sampedro

Carbonell - Raul Sanchez Latorre - Mar Sanchis Boquera -

Amparo Sanchis Botella - Javi Sanchis Botella - Maria Sanchis

Serrano - Maria Sanchis Soler - Javier Sanjuan Bertomeu - Ana

Sanjuan Pau - Vanesa Sanjuan Soler - Eva Sanmiguel Palacios -

Marta Sansaloni Perales - Carles Santamaria Catala - Mª

Inmaculada Sanz Felisi - Juanjo Segui Perez - Rosa Serena

Dalmau - Fina Serra Cañete - Anna Serrano Gramage - Gemma

Serrano Gramage - Pascual Serrano Valverde - Marta Sifre

Aranda - Monica Sifre Rosell - Sergio Sifre Santandreu -

Aitana Simo Pedros - Emilio Soler Albelda - Salvador Soler

Albuixech - Clara Soler Pellicer - Marcos Sotos Lluch - Jose

Vicente Tello Roig - Joan Toledano Peris - Jorge Toledano

Peris - Julio Vaya Villanueva - Cristina Vázquez Enguix -

Vicente Vicente Bohigues - Miguel Vidal Llopis - Rosa Vivens

Sanchis - Razvan Viziru Ciobanu - Aleksey Yatseta.

LA QUE LA QUE EM FA SENTIR EM FA SENTIR

Jo falle, tu falles, en falles nosaltres nosaltres

Jo falle, Jo falle, tu falles, tu falles, en falles en falles

nosaltres

CRIDA CRIDA

PLANTA PLANTA

NINOT NINOT IINDULTAT NDULTAT

S ROCIERA ROCIERA

FESTA INFANTIL FESTA INFANTIL

JAZZ AL JAZZ AL CARRER CARRER

FALLES 2022 FALLES 2022

ELS MATINS DE FALLES A LA FALLA GERMANIES

L'OFRENA A LA VERGE DEL LLUCH

LES NITS I ELS PREMIS

NOMENAMENT NOMENAMENT

IIMPOSICIO MPOSICIO DE BANDES DE BANDES

FESTA DEL FESTA DEL SECTOR SECTOR

HALLOWEN HALLOWEN

CONCURS DIBUIX CONCURS DIBUIX NADALENC NADALENC

RECOMPENSES RECOMPENSES

DIVENDRES DIVENDRES

Po r GGR Ra D'A ma cte

15 - NOMENAMENT FALLERES MAJORS 2023

19.30 h - Concentració al nostre casal per recollir a les nostres Falleres Majors 2023, Mar i Irene. A continuació, celebrarem l’acte del seu nomenament al casal i en acabar i hi haurà sopar oferit per les Falleres Majors i discomòbil.

22 - ACTE DE PROCLAMACIÓ DE LES FFMM D’ALZIRA 2023

20.00 h - Al saló noble de l’Ajuntament d’Alzira, proclamació de les Falleres Majors d’Alzira 2023. Acte seguit, sopar de gala i ball amb orquestra.

22 - FESTA DEL SECTOR

Festa a la Plaça Germanies durant tot el dia en companyia de les nostres comissions veïnes.

NOVEMBRE 2022

5 - IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS 2023

19.00 h - Al Gran Teatre d’Alzira, presentació i exaltació de la Fallera Major d’Alzira 2023 i imposició de bandes a la seua cort d’honor i a les Falleres Majors de les comissions falleres. Acte seguit, sopar de gala i ball amb orquestra.

6 - IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS INFANTILS 2023

12.00 h - Al Gran Teatre d’Alzira, presentació i exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira 2023 i imposició de bandes a la seua cort d’honor i a les Falleres Majors Infantils de les comissions falleres. Acte seguit, dinar i ball.

2022

3 - ACTE DE LLIURAMENT DE RECOMPENSES

19.00 h - Lliurament i imposició de recompenses de la Junta Local Fallera d’Alzira, al Gran Teatre d’Alzira. Acte seguit, sopar de gala i ball amb orquestra.

FEBRER 2023

5 - PRESENTACIÓ

15.30 h – Concentració al casal per anar a per les Falleres Major

2022 i a per les Falleres Majors 2023.

18.00 h – Presentació i exaltació de les nostres Falleres Majors

2023, Mar i Irene, i les seues corts d’honor a la Sala Cotonera. Acte seguit, sopar de gala i ball amb l’orquestra Venom

23 - INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL NINOT

20.00 h – Inauguració de l’exposició del ninot i entrega de premis a la Casa de la Cultura.

23 - CONCURS DE PAELLES

8.00 h - Concentració al casal.

10.00 h - Esmorzar per a tots aquells que hagen col·laborat.

12.00 h - Concurs de paelles, dinar i tardeo.

26 - III MOSTRA DE BICICLETES CLÀSSIQUES I GALA DE LA CULTURA FALLERA

11.00 h - Concentració de bicicletes clàssiques i antigues en la Plaça Germanies. (si cap posar cartel)

12.00 h – V Gala de la Cultura - Premis Po d’Alzira.

15.00 h - Paella per a tots els participant

Po r GGR Ra D'A ma cte

4 - CRIDA

17.00 h - Concentració al nostre casal.

18.00 h - Missa en memòria dels fallers difunts a la Parroquia Sagrada Família.

20.00 h - Des del balcó de l’ajuntament tindrà lloc la tradicional crida fallera.

22.00 h - Sopar a la sala Cotonera i

23.30 h – Lliurament de recompenses i posterior festa amb DJ Camarasa.

5 - TRADICIONAL PUTXERO I CAVALCADA DEL NINOT

10.00 h – Esmorzar, preparació del putxero i dels últims detalls per a la cavalcada.

14.30 h - Dinar al casal del tradicional putxero.

18.00 h - Concentració al casal.

22.00 h – Sopar de pa i porta al casal

23.00 h – Concert i festa amb la nostra Xaranga Askampal Poll.

12

11.00 h - Festa infantil.

15.00 h – Dinar i concurs de cassoles d’arròs al forn d’entre els participants.

18.00 h - Xocolatada per a berenar i entrega de recompenses a la comissió infantil.

3 a 19 - MASCLETÀ

14.00 h – Mascletà a la Plaça del Regne.

- FESTA INFANTIL I CONCURS DE CASSOLES D’ARRÒS AL FORN

16 - PLANTÀ

8.00 h - Macrodespertà organitzada per la Junta Local Fallera d’Alzira.

10.00 h - Esmorzar amb els artistes fallers i plantà de la falla de les falles.

14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne.

15.00 h – Dinar al casal.

21.00 h - Sopar de la plantà.

23.30 h - Ball de la planta amb discomòbil DJ Camarasa

17 - PRIMER DIA DE FALLES

8.00 h - Despertà.

9.30 h - Esmorzar al casal.

11.00 h – Concentració al casal i cercavila per Alzira per a visitar les comissions veïnes.

14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne.

15.00 h - Dinar al casal.

16.30 h - Concentració al casal.

18.00 h - Lliurament de premis a l’Ajuntament.

22.00 h - Sopar de pà i porta al casal.

23.30 h – Festa amb La Bestia Party.

18 - SEGON DIA DE FALLES

8.00 h - Despertà

9.30 h - Esmorzar al casal.

11.00 h - Concentració al casal i cercavila per Alzira per a visitar les comissions veïnes.

14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne.

15.00 h - Dinar al casal.

17.00 h - Concentració al casal.

18.00 h - Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona de la nostra ciutat, i a Sant Josep.

22.00 h - Sopar de pà i porta al casal.

23.30 h - Ball amb l’orquestra Grupo Revolution.

19 - TERCER DIA DE FALLES

8.00 h - Despertà

9.00 h - Esmorzar al casal.

10.30 h - Missa en honor a Sant Josep.

11.00 h - Concentració al casal i cercavila per Alzira per a visitar les comissions veïnes.

14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne.

15.00 h - Dinar al casal.

16.30 h - Concentració al casal.

17.00 h - Concurs de pasdobles de les comissions falleres.

21.30 h - Cremà de la falla infantil.

23.00 h - Cremà de la falla gran.

20 - L’ARREPLEGÀ

10.00 h - Esmorzar.

11.00 h - Neteja del casal i de la plaça.

La Junta Directiva de la Falla La Junta Directiva de la Falla Plaça Plaça Germanies Germanies es reserva el dret es reserva el dret a canviar o anul·lar l’organització a canviar o anul·lar l’organització de qualsevol acte o celebració. de qualsevol acte o celebració.

Volem unes falles on Volem unes falles on es es respecte respecte la la llibertat de les dones llibertat de les dones a estar tranquil·les, a estar tranquil·les, la llibertat d’estimar la llibertat d’estimar de cadascú i la de cadascú i la diversitat cultural, diversitat cultural, religiosa o religiosa o ideològica. ideològica.

Volem unes falles plenes de Volem unes falles plenes de bon rotllo, alegria i respecte bon rotllo, alegria i respecte a totes les persones. a totes les persones.

Volem unes falles on Volem unes falles on l’ús i l’abús l’ús i l’abús d’alcohol o altres drogues no siga d’alcohol o altres drogues no siga l’excusa l’excusa per a incomodar, assetjar, per a incomodar, assetjar, insultar o agredir. insultar o agredir.

Volem unes falles on Volem unes falles on passar-ho passar-ho d’allò més bé d’allò més bé amb els nostres amb els nostres veïns i veïnes i amb totes les veïns i veïnes i amb totes les persones que ens visiten. persones que ens visiten.

Volem unes falles Volem unes falles lliures de violència lliures de violència i agressions i agressions sexistes, homòfobes, sexistes, homòfobes, xenòfobes o de xenòfobes o de qualsevol tipus. qualsevol tipus.

otT S a Un A V V u E

ALZIRA

FALLES

G cieS rA `

Falla Plaça Germanies

@fallaplaçagermanies

Aquest llibret no seria possible sense els nostres col·laboradors, als que estem molt agraïts, any rere any.

FALLES

GG ci oM Mer A

1 7 3 1 7 3

1 7 5 1 7 5

1 7 9 1 7 9

1 8 1 1 8 1

1 8 3 1 8 3

1 8 5 1 8 5

1 8 7 1 8 7

1 8 9 1 8 9

1 9 1 1 9 1

1 9 3 1 9 3

1 9 7 1 9 7

1 9 9 1 9 9

2 0 1 2 0 1

2 0 3 2 0 3

2 0 5 2 0 5