FAL·LERA FALLERA

Fal·lera fallera [faléɾa faʎéɾa]

1. f. ETNOL. Inclinació profunda cap a les falles que porta a desitjar aquesta festa d’una manera vehement, a pensar en ella a tothora. 2. f. ETNOL. Idea festera recurrent que s’imposa amb independència de la voluntat i condiciona una determinada actitud desitjosa pel món faller. Quan arriba març, Josep té una gran fal·lera fallera.

Quines ganes tenia de tornar a veure’t! Ho diu el primer casaler en alçar la porta, també el segon faller en ajudar a muntar taula, ho diu el tercer amic de la quadrilla de la falla, i ho diuen els trucaors al veure el quart faller que faltava per a la partida. Gràcies per tornar a nostra casa, Gràcies pel suport i enteniment en els moments difícils, Gràcies per mantenir la il·lusió en tornar, Gràcies per la teua estima a la nostra festa. GRÀCIES, perquè sense fallers no hi hauria falla, i tu ací estàs! Amb afecte, la TEUA FALLA.

El llibret de la Falla Plaça Germanies

Falles d’Alzira, festes d’interés turístic nacional i bé d’interés cultural. Les Falles, Patrimoni Inmaterial de la Humanitat (UNESCO).

fal·lera

fallera 5

FAL·LERA FALLERA [faléɾa faʎéɾa]

Una paraula que ja no s’escolta tant entre el jovent és ”fal·lera”. Etimològicament es desconeix la seua certa procedència encara que probablement deriva del llatí fellarria, derivat de fel, fellis l’ús del qual s’aplicava inicialment a una malaltia del bestiar deguda a un excés de menjar. No seria de perdre l’oremus si canviàrem algunes de les paraules de la definició abans aportada per a definir el terme fal·lera al món faller, quedant de la següent manera: una idea fixa dels humans degut a una inclinació envers les falles. Després d’aquests anys i moltes circumstàncies hem anat adaptant la festa a espentes i rodolons i tenint molta corretja. I això ens ha permès observar l’amor, la dèria i l’obsessió pel món faller i cadascuna de les vessants que el constitueixen. Si fa no fa, aquest llibret pretén recollir tots aquells tipus de fal·lera que manté viva la flama de la nostra festa i així amerar a fallers i no fallers lliures d’aquesta “malaltia eufòrica”.

Falla Plaça Germanies

EDITA: Falla Plaça Germanies DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Ximo Canet i Carla Sanchis DISSENY PORTADA: Javier Valiente theRevolution MAQUETACIÓ I DIRECCIÓ D’ART: Javier Valiente theRevolution EQUIP DE REALITZACIÓ: Alicia Medan, Antonio Pascual, Carol Caballero, Carla Garcia, Mar Sanchis i Sonia Garcia. COL·LABORADORS LITERARIS: Agustín Ferrer, Antonio Pascual, Aureliano Lairón, Belén Cardona, Bernat Chordá, Bernardo Cano, Bernat Sanchis, Carla Sanchis, Carles Alós, Diana Rodrigo, Mariluz Boquera, Sara Botella, Mª Teresa Albuixech, Ximo Canet, Equip de Fogaters, Vicente Rodríguez Cuenca. FOTOGRAFIES: Carla Garcia, Kike Botella, Maribel Llopis, Pascual Serrano, Fran Garcia, Alicia Medan, Agustín Serra, Niclas, Rosana Martínez, Nuria Gil, Belen Cardona, Gema Boquera, Pascual Serrano, Claudia Requena i Adela Martí. IL·LUSTRACIONS I RECURSOS GRAFICS: Diana Rodrigo i Sara Botella de La Brúixola Terapeutes amb el conte i Lluch Sangil amb el Racó Infantil. COORDINACIÓ DE PUBLICITAT: Mariano Heredia

COL·LABORADORS PUBLICITAT: Toni Canut, Kike Botella, Javi Sanchis, Manuel Moya, Jose Vicente Calabuig, Maria Teresa Olmos, Maria Teresa Albuixech, Bernat Chordá, Juan Garcia, Bernat Cano, José Vicente Tello, Vicent Hernándiz, Pascual Serrano, Vicente López, José Andrés Hernández, Rafael Arrufat, Eva Sanmiguel, Victor Boscá, Bernat Ferragut, Raquel Martínez, Sonia García IMPRESSIÓ: Blauverd Impressors, S.L. DISTRIBUCIÓ: Falla Plaça Germanies DIPÒSIT LEGAL: V3574-2018

Edició de 300 exemplars. EL PRESENT LIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS LLETRES FALLERES. EL PRESENT LIBRE HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA PER A LA PROMOCIÓ DE L’ÚS DEL VALENCIÀ. La Falla Plaça Germanies no s‘identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors.

sumari - FAL·LERA FALLERA ...... 04 - COM DÈIEM AHIR… de Bernat Sanchis ...... 12 - SUPERVICENT de Sara Botella i Diana Rodrigo ...... 18 - TRADICIÓ I INNOVACIÓ de Teresa Albuixech i Bernat Chordá ...... 30 - JOIES VALENCIANES de Bernardo Cano ...... 34 - MÉS DE 100 ANYS D’HISTÒRIA de Vicente Rodríguez ...... 40 - ANÈCDOTES D’UN FOGATER de l’Equip de fogaters ...... 45 - 35 ANYS D’HISTÒRIA ...... 50 - EL GRAN TEATRE D’ALZIRA, UN ESPAI PER A LA CULTURA I PER A LES FALLES de Aureliano J. Lairón ...... 56 - LES FALLES, L’ESTIMA PEL PATRIMONI CULTURAL de Agustí Ferrer ...... 60 - PER L’AMOR A L’ART de Antonio Pascual ...... 64 - FLAIRE DE MARÇ de Carles Alós ...... 72 - EL SENTIMENT MUSICAL I ELS SEUS EFECTES de Ximo Canet ...... 76 - DIVENDRES DE FALLA de Carla Sanchis ...... 80 - EN UN TANCAR I OBRIR D’ULLS de Mariluz Boquera ...... 84 - ESOTÈRICA ...... 86 - REPRESENTANTS ...... 94 - COMISSIÓ ...... 96 - RACÓ INFANTIL ...... 122 - LA NOSTRA GENT ...... 143 - CORT D’HONOR DE LA FMA ...... 149 - FALLERS EN PRIMERA LÍNEA ...... 153 - IL·LUSIÓ I GANES ...... 160 - PROGRAMA D’ACTES ...... 170 - GUIA COMERCIAL ...... 175 9

“Com dèiem ahir...” Bernat Sanchis Botella

En aquest moment que pareix que la vida torna a la normalitat, o almenys és el que volem, després de quasi dos anys de pandèmia, em ve a la memòria una frase atribuïda a Fray Luis de León, dita després de cinc anys de presidi a Valladolid quan tornà a donar classe a la universitat de Salamanca, “Com diem ahir…” com si res haguera passat. Tal vegada nosaltres voldríem dir el mateix, com si res haguera passat en les nostres vides, en els nostres costums, en els quefers quotidians, en els nostres pensaments i també en les nostres creences e ideologies. És cert que desitjaríem que tot el que hem viscut a escala mundial –global- fora sols un somni i la vida de les persones se situara a març de 2020, abans de la pandèmia i tot fora com ahir. Però la realitat és la que és, i estem quasi a març de 2022. Recorde aquells dies, vespres de falles, quan a la capital havien començat les mascletades, els monuments començaven a eixir al carrer i alguns fallers, entre elles les meues filles no concebien la vida sense les falles. Com podíem viure sense allò que en part ens dona essència i identifica com a poble. El que més els dolia en un primer moment era que allò pel que havien treballat, de sobte anava a quedar en l’oblit. “No pot ser març a Alzira sense falles”. I pot ser. Ha sigut. Hem viscut des de març de 2019 fins octubre de 2021 sense veure una falla plantada al mig dels nostres carrers, ni sentir el soroll i les olors de les mascletades falleres. Han sigut raons de força major, una pandèmia, una amenaça per a la salut de la humanitat la que ens ha fet deixar a un costat tot allò que creiem necessari per poder viure i ens hem apanyat en el que era imprescindible, hem fet ús de l’austeritat. Hem aparcat tot allò

que socialment pensàvem que ens donava raó de ser, perquè la necessitat d’estar junts compartint, alegrant-nos, divertint-nos, s’havia convertit en la pitjor amenaça. Les nostres tradicions, part imprescindible i irrenunciable de la nostra raó de ser com a poble es varen esvair. Malgrat tot hi ha una qüestió que pense és convenient tractar. Què entenem per tradició? Generalment es descriu com allò que es manté de generació en generació; un ús, costum, o fets que es repeteixen any darrere d’any, amb la circumstància que no sol estar escrit i es transmet oralment. Davant açò, les circumstàncies pandèmiques podríem pensar que s’han carregat la tradició, hi han interromput el cicle. Però no, el sentit comunitari de la gent, de les persones no ha canviat, es manté. Les dificultats, els obstacles més inversemblants que pugem pensar no ens poden fer renunciar a la nostra història, al que som com a persones, com a poble. Un poble arrelat en un lloc i amb una forma concreta, particular i peculiar de viure com a societat el dia a dia i els moments especials i significatius que li donen el segell particular de poble. Aquest temps m’ha fet reflexionar una qüestió relativa a la tradició. Arreplegue una frase que defineix per si una mentalitat i forma d’entendre el que abans parlàvem “La tradició és allò que s’ha fet tota la vida i tenim el deure de continuar fent-ho com sempre s’ha fet”. Amb aquest plantejament la força està en el passat i la impressió és que sempre els temps passats foren millors que els presents i els futurs. Amb aquest plantejament els valencians ens hem carregat la tradició, hem plantat falles i hem fet festa fallera en 14

el mes d’octubre de 2021. Si som realistes, i jo no sóc faller de comissió, tots hem agraït la decisió d’unes poques comissions falleres de fer festa en un temps que no era el tradicional i no ha passat res. I açò em fa recordar una frase que vaig llegir fa temps “tota tradició que no està disposada a canviar acaba morint”, sembla una contradicció però és una realitat palpable. El que fem reiteradament any darrere any requereix una adaptació al temps i les circumstàncies que vivim. Si el que fem, expressem o experimentem no tenen sentit per a nosaltres o per a les persones que conformem el grup social, a la llarga deixen de fer-se i les tradicions que consideràvem imprescindibles desapareixen. La tradició no pot ser fer el mateix que feien els nostres avantpassats. La tradició, pense, és viure l’esperit que ells vivien al voltant de senyes d’identitat que ens són pròpies com a grup, com a societat, com a poble, gaudint d’elles i que ens ajuden a viure amb plenitud; perquè en la mida que ens encorseten i asfixien i no ens servixen per a viure les enterrarem. “Com diem ahir…” ha passat temps i circumstàncies que ens han qüestionat, com a persona, com a família, com a grup, com a poble, com a societat. Podem dir que res és inqüestionable, inamovible, res és etern, tot es pot canviar, tot és millorable, i les falles ho han viscut en pròpia carn. Les tradicions, les expressions culturals i totes les manifestacions externes que ens envolten poden i deuen canviar pel bé d’elles i, per damunt de tot, de nosaltres.

QR MONUMENT

Expressió popular de l’art que dóna forma a un desig concret i l’esperona a fer mostra d’enginy i bon humor. “La falla” Esteve Batlle

Fal·lera pel monument

[faléra pel monumént] ART/CONSTR. Pertorbació de l’ànim que es pateix a partir del 21 de març pel desig de conèixer el nou esbós del monument faller per al proper exercici. Es pot observar en aquella persona que durant tot l’any no para de fer visites als artistes fallers per veure que tot va com cal. Qui a partir del 10 de març ja està organitzant grups per a anar a per falla i en arribar el dia de la plantà, està desitjant tirar arena, pujar a la grua, anar amb una cervesa explicant quina peça va damunt de quina i com s’ha de posar la crítica, fins que en la matinada del 17 de març ja pot dormir tranquil per tindre la feina feta.

SUPERVICENT Sara Botella i Diana Rodrigo

SuperVicent té el superpoder de veure les coses des d’un punt de vista molt analític.

Però...

...percebre el conjunt del monument pot ser un repte.

Per sort en aquesta falla hi ha unes ulleres que l’ajuden a veure el monument al conjunt.

Ara sí! Tots podem estimar el monument.

QR LA INDUMENTÀRIA DE LES NOSTRES FALLERES MAJORS

El trage de llauradora és dels més bonics d’Espanya. Ell té la policromia de la terra valenciana. Josep Ernets Peris-Celda

Fal·lera per la indumentària

[faléra per la indumentáɾia] f. INDUM. Idea fixa que es pateix en aquella persona que sap que el 21 de març comencen les rebaixes falleres; qui amb l’arribada del nadal li ronda pel cap la possibilitat de no entrar dins del trage; qui dies abans de la presentació al dormir somia que li falten parts de la seua indumentària o que no la té preparada a temps i qui quan arriba l’1 de març trau el penjador per a organitzar tota la seua indumentària envaint una estança de sa casa.

TRADICIÓ I INNOVACIÓ Teresa Albuixech i Bernat Chordá

QR AIXÍ ES FA!

Potser, les paraules “tradició” i “innovació” sonen a contradictòries. Com alguna cosa tradicional pot ser a la vegada innovadora? Doncs bé, lluny d’eixa idea, al món faller tenim molts exemples de conjugació de tradició i innovació. En concret, el vestit de valenciana en si és tradicional, però a la vegada cada any els mestres artesans van creant i aportant noves propostes a la nostra indumentària, és a dir, van innovant, tant en la forma de fer-ho com en els dissenys. I si de tradició i innovació en parlem, ben a prop tenim un bon exemple amb als nostres fallers Teresa Albuixech i Bernat Chordá, qui han sabut unir-ho dins de la seua professió amb la creació de brodats i manteletes, els quals mantenint l’essència típica del vestit regional han sabut evolucionar amb els anys adaptant-se a noves tendències i tecnologies. Les manteletes, que en els seus origens servien com a complement útil, com a davantal per protegir el vestit de la dona llauradora, va anar evolucionant a un complement decoratiu del vestit fins convertir-se en un símbol d’elegància i classe social segons com fóra. Fins a la meitat del segle XIX, solien ser color blanc i de teixits bé opacs com la baieta o el drap o bé translúcids com la seda, el tul o la mussolina, els ornaments dels quals solien ser brodats en cadeneta per a teixits fins. Posteriorment, a la segona meitat del segle XIX començaren a aparéixer altres 31

teixits i colors, i les dones amb més poder introduiren ornaments brodats en relleu així com passamaneries i granadura. I així, aquells davantals germinaren el que coneguem avui en dia com a manteleta fallera, complement imprescindible del vestit de valenciana. De la mateixa manera que ha anat evolucionant la seua història i significat, també ho ha fet la seua forma de creació; des del brodat manual, passant pel brodat amb ajuda de maquinària i fins arribar al brodat industrial amb màquina automatitzada. Tot i això mantenint sempre l’essència artesanal d’una peça fonamental a la indumentària valenciana. Vols saber com es crea una manteleta? Pren atenció que ací et deixem algunes pinzellades del que hi ha darrere d’aquest art. El procés s’inicia amb el copiat a mà del patró original sobre paper, el qual es col·loca damunt del teixit que es vol utilitzar i que servirà de guia per a realitzar el brodat, podent realitzar-lo amb diferents tècniques:

Brodat a bastidor amb màquina a pedal. S’utilitza per a realitzar el brodat de relleu artesanal. Es col·loca el dibuix al bastidor, el qual va movent l’artesana en la direcció necessària per a donar la forma desitjada, i es realitza el brodat amb una màquina a pedal de més de 50 anys d’antiguitat.

Brodat a bastidor amb màquina de motor d’embragatge. Aquesta permet realitzar el mateix treball que en l’anterior però d’una forma més automatitzada, ja que la força motriu de la màquina és impulsada per un motor d’embragatge.

Brodat de cadeneta artesanal. Aquest es realitza amb màquines Cornelly dirigit per les artesanes tenint molta cura per a que el brodat siga el més exquisit i esvelt possible.

Brodat industrial amb màquina automatitzada. Es tracta de la forma més actual i automatitzada de treballar, el disseny del qual es trasllada a un programa d’ordinador que permet la realització del brodat mitjançant un control numèric.

Finalment, el procés acaba amb la retirada del paper, manualment, que s’ha fet servir com a guia durant tot el procés del brodat.

JOIES VALENCIANES Bernardo Cano

QR AIXÍ ES FA!

En un món cada vegada més dominat pel treball amb maquinària, els valencians tenim la sort de mantenir i comptar amb certes professions artesanals, i en especial al món de les falles. Professions que ens fan no oblidar les nostres arrels. I és que quan parlem de indumentària valenciana és necessari parlar, entre d’altres, de joies: dels collars, polseres, arracades i agulles que formen els adreços de les falleres i que engalanen encara més el vestit tradicional valencià. Joies dissenyades i creades per vertaders artistes de l’artesania i l’orfebreria. Artesans que segueixen treballant lluny d’ordinadors i màquines, realitzant manualment treballs realment impressionants per la feina i preciosos pel seu acabat. Aquest és el cas del nostre amic Bernardo Cano i Sanz, joier-artesà de la nostra ciutat, que ens ha explicat com és el procés de creació de una de les peces d’un adreç faller. Vols saber com es fa? Pren atenció!

1. En primer lloc es realitza el dibuix manualment plasmant la peça que es vol dissenyar.

3. A continuació es realitza l’esmerilada i polida de la peça, deixant-la preparada per al gravat de les fulles.

2. Una vegada tenim el dibuix, sobre el mateix, es creen plantilles a la mesura i escala desitjada, les quals serviran per a, una vegada es tenen totes les fulles i parts de la joia, realitzar el muntatge amb plastilina, poder passar-ho posteriorment a escaiola i així soldar el conjunt de peces.

4. Una nova polida es duu a terme per a destacar la brillantor d’algunes parts que permet crear un contrast front a la part de la joia més mat, deixant-la llesta per a l’acabat final.

5. En estar la peça soldada, gravada i polida és l’hora del muntatge de les pedres i perles segons el disseny – en aquest cas en concret són perles i quars blau – foradant les perles per poder fixar-les als espais que prèviament s’ha preparat i s’encasten a aquesta, deixant la joia acabada.

QR L’ ÚLTIMA MASCLETÀ

“Hi ha qui donà una peseta i després sempre mos critica dient que la traca no arriba i explota la bomba prop del seu balcó”. Els Pavesos - “El xisme fallero”

Fal·lera per la pirotècnia

[faléra per la piɾotɛ́gnia] f. PIR. Psicosi caracteritzada per una eufòria exagerada cap a l’ús o gaudi d’explosius i focs artificials d’espectacle. S’observa en aquella persona que sempre es preocupa per estendre la traca a hora, la caixa de la qual sempre està plena de coets per tirar o aquella qui busca estar el més aprop possible del terratrèmol final de la mascletà encara que haja d’estar plantat un parell d’hores per tal d’aconseguir-ho.

MÉS DE 100 ANYS D’HISTÒRIA Pirotècnica Crespo Insígnia d’Or d’Alzira 2020.

Vicente Rodríguez Cuenca

Aurelio Crespo Puig, el meu besavi, fou qui va començar aquesta aventura en el món de la pirotècnia l’any 1920. Vaig arribar a conèixerlo i fins i tot vaig tenir l’honor de veure’l disparar alguna mascletà. De les tres filles que va tenir, sols una va seguir el llinatge de pirotècnics, la meua àvia Antonia Crespo Iñigo, el marit de la qual, José Antonio Cuenca Soria, conegut per la gent de l’època per regentar una impremta, es va adherir al negoci familiar per tal de continuar amb la tradició. Més endavant, ma mare Antonia Cuenca Crespo junt al meu pare Vicente Rodríguez van decidir seguir perpetuant aquest meravellós ofici i com no podia ser d’una altra manera i seguint la tradició familiar, una dona era qui aficionava al seu marit a l’art de la pirotècnia ja que inicialment treballava fabricant mules mecàniques. Tot i que les “dones Crespo” no eren qui dissenyaven i disparaven la mascletada sí que eren l’alma mater. Eren el motor de la pirotècnia i treballaven dia i nit per a aconseguir que el cognom Crespo siga sinònim d’il·lusió, emoció i festivitat per a molts alzirenys. Possiblement aquest fet té una mica a veure amb el que aquest llibret ens vol fet entendre. Fal·lera és el que he conegut jo en aquest negoci familiar. Com el meu pare i el meu avi decidiren dedicar la seua vida a la pirotècnia,

aleshores un món complicat i perillós. És quan me’n adone del vertader significat d’aquest terme, ja en desús, que no conseguia entendre. Eixa idea que et ronda el cap, eixe “cuquet” que et menja per dins per a que sigues partícip del món de la pólvora dins d’un univers fester, on les falles destaquen per excel·lència. Recorde que des dels 10 anys vaig començar a notar aquesta sensació. Quan acompanyava el meu pare a les mascletades per a veure com ell i el seu equip les disparaven. Assegut a un racó de la Plaça Major de València veient com els operaris encenien a mà les carcasses i els trons mentrestant, floria eixa sensació d’ansietat i de nerviosisme que esclatava en emoció i alegria quan acabava. Doncs ara, més de 30 anys després continue sentint el mateix. A València per considerar-la la catedral de la pólvora, a Alzira per ser el meu poble i a Castelló per ser el poble de la meua dona. Abans no sabia com explicar-ho, però ara podria dir perfectament que les sensacions aquestes que solc notar és el que em fan patir aquesta fal·lera per la pirotècnia i que tot i “haver perdut el cognom” institucionalment amb el pas de les generacions el que sí que hem anat heretant ha sigut l’obsessió, l’amor, el desig i la vehemència per la pirotècnia. 41

QR FALLES EXPLOSIVES

Al clavill de la festa que hui esclata, al capvespre d’un hivern encisador, les paraules sortegen les xasclides, de la fusta que se crema a mig foc. Santiago Rios Guinot

Fal·lera per la cremà

[faléɾa peɾ la kɾemá] f. [col·loq]. ETNOL. Tendència que pateixen uns quants membres d’aquesta comissió en arribar el 19 de març després del dinar. Obsessió per començar a lluir els seus jupetins color carabassa i per començar a preparar els monuments per a una cremà perfecta gràcies a l’experiència dels anys, en els quals han ocorregut coses que…. millor que ho conten ells.

ANÈCDOTES D’UN FOGATER Quan parlem de la cremà de la falla, segons a qui li preguntes, sembla consistir en una cosa o en una altra ben diferent. Si, per exemple, li preguntem a un turista, possiblement pense el que va escriure Joan Fuster al seu article Quan el joc és foc al periòdic Levante en 1959 on deia que “calculant els milions que València crema a la nit de Sant Josep – i que crema al llarg de la seua setmana -, el turista sospitarà que es tracta d’un malgastament inexplicable, descoratjador, fins i tot boig: plausible, a tot allargar, pel que té de pintoresc i d’amé”. Mentrestant, si li preguntem a un artista faller, per a ell la cremà és el destí de la seua obra d’art, la que està feta i destinada a durar escassos dies i que el foc en la cremà consumeix fins convertir-la en cendra, moment en que podrà començar a donar forma a una nova obra d’art que tindrà el mateix final en arribar el 19 de març. Però, sens dubte si li preguntes a un faller qualsevol, la cremà és l’epíleg d’uns dies intensos, el moment on traus les forces que no queden per ballar les últimes cançons amb la xaranga, mentre els peus et demanen que pares i sents com el llit et crida per a dormir 24 hores seguides. Però sobretot per al faller, la cremà és l’acte on el foc purificador posa fi a un exercici per donar pas a un nou que durarà 365 dies – si una altra pandèmia o catàstrofe semblant ho permet – i que acabarà de nou en la mateixa data i amb el mateix ritual. Però, i si li preguntem a un fogater? Per a eixe grup de fallers, la cremà és un art. Sí, sí, perquè per a cremar un monument també s’ha de tindre certa gràcia, ja que no tota presa de foc a la falla ens val com a cremà als fallers. I és que, moltes coses poden passar a un moment així i moltes coses s’han vist i han ocorregut en una cremà per a que fins i tot el nostre amic de Falles Revolution tinga un apartat de falles explosives (per sort fa anys no hi havia instagram i encara no formem part d’aquests curiosos capítols). 45

I com en tot art, els artistes amb el pas dels anys evolucionen, aprenen i milloren, i en el cas dels nostres experimentats fogaters, així ha sigut. Però fins arribar a les cremades boniques i perfectes que hem viscut als últims anys on acuradament comença a prendre la traca encenent a poc a poc el monument des de dalt de la peça central, baixant i escampant el foc, fins convertir-la tota ella en fusta i espurna que acaba caiguent en bloc davant un centenars de fallers que aplaudeixen tal espectacle; fins arribar ací, hem viscut coses que... que millor que conten ells. “Guillermo segué el primer cremaor de la falla, fins que anys després Juan Pardo i Quique Requena agafaren el testimoni creant l’actual grup de fogaters en l’any 2009, quan l’actual FM, Carla, era FMI.” “Des de que es va fundar la falla moltes són les cremades que hem fet, tantes com 32, ja que als anys 1988, 2020 i 2021, no hem gaudit d’elles. Però d’entre totes aquestes, sens dubte hi ha una que pocs fallers de la època oblidaran. Va haver un any que crec que se’ns va anar un poc la mà amb la gasolina, ja que quan la traca va prendre i arribar a la seua bomba final, la falla s’encera es va alçar més d’un metre en l’aire obrint-se cap a tots els costats. La gent espantada es va apartar corrent, mentre els bombers van haver d’acostar tots els ninots que havien quedats repartits per la plaça per a que es pogueren cremar. Ufff quin esglai! I sí, pareix ser que eixe any ens deixarem la marraixa de gasolina dins la falla.” “La famosa falla de 2010, aquella que tenia un vaixell gegant i preciós. Doncs, no va donar molt el dixós barquet... Primer, perquè preparant la falla per a la cremar-la Quique i Luismi van caure, i després, perquè en la cremà el vaixell pareixia encabotat en no prendre’s foc. I així va quedar, socarrat però sencer sense cremar.” “Quan parlem de cremar falla no ens podem oblidar de preparar les finques per tal de no cremar les cases dels dos 46

àtics. Però si de veïns parlem, com no, ha de ser del dos àtics. El yin i el yang. Mentre que a un no ens falta la cassalla i les rialles, a l’altre en canvi,... perquè comentar, no paga la pena.” -------------------------------Està clar, que la cremà és un art, però per si el futur de la nostra comissió no l’aprèn, com que la joventut és més de manual tipus IKEA que d’experimentar, ací deixem per a les futures generacions el manual d’instruccions de la cremà.

Al centre de la Ribera d’esta terra valenciana, sorgeix Alzira fallera la ciutat més sobirana. Al mig d’esta població i dins d’un barri fester es crea una comissió que porte dins del meu ser. Himne Falla Plaça Germanies - Juan Olaya.

Fal·lera per la nostra història

[faléra per la nɔ́stɾa istɔ́ɾia] f. HIST. Pensament recurrent i evocatiu que pateixen aquelles persones que sempre recorden amb somriure i anècdotes l’evolució d’aquesta comissió, dels seus fallers, de la nostra festa i de la nostra cultura.

35 ANYS D’HISTÒRIA 1986-2021

EL GRAN TEATRE D’ALZIRA, UN ESPAI PER A LA CULTURA I PER A LES FALLES Aureliano J. Lairón Pla

El passat 29 de setembre el Gran Teatre d’Alzira va complir cent anys. El 30 de juny de 1919 l’Ajuntament de la ciutat accedí a la sol·licitud d’Honorato Brunet, veí de la localitat, i acordà cedir-li gratuïtament quasi un miler de metres quadrats de terreny de via pública en la partida de l’Alborgí per a la construcció d’un teatre circ baix determinades condicions i amb el compromís que transcorreguts vint-i-cinc anys de la seua explotació pel sol·licitant la propietat de l’edifici que es construiria revertiria al municipi. Brunet començà l’execució del projecte i aplegà a construir el cos d‘obres d’entrada, les parets laterals posteriors, la divisòria entre el pati i l’escenari i gran part de la coberta, però les obres es van paralitzar com a conseqüència de les vagues freqüents dels treballadors de la construcció, per la qual cosa va contraure obligacions en els préstecs que li facilitaren i en materials per a l’obra. Poc després, com que no pogué complir amb els seus compromisos amb l’Ajuntament ,va cedir els seus drets al veterinari de la localitat Carlos Plasencia Contel, que va subrogar els drets a la Societat que es va conformar pels creditors. El 27 de desembre de 1920 l’Ajuntament acordà la concessió a Plasencia i prorrogà el termini de construcció de l’edifici fins al mes d’octubre d’eixe mateix any. Es pretenia que amb el temps el Gran Teatre fora una font d’ingressos per a l’Hospital Municipal. Així les coses es va constituir la Sociedad Gran Teatro, que va presentar el seu Reglament al Govern Civil l’abril de 1921. El primer consell d’administració el va presidir Vicente Sanchis Ballester i es va nomenar gerent de la Junta de Govern i d’explotació al ja citat Carlos Plasencia. Les obres del nou edifici van ser supervisades per l’arquitecte Emilio Ferrer. El 29 de setembre de 1921, a les 21:000 h, amb l’assistència de l’alcalde, Rafael Pardo Sánchez, i altres autoritats locals i de nombrós públic, s’inaugurava el coliseu amb la posada en escena de l’opereta Maruxa, d’Amadeo Vives. Cal destacar que per eixes dates funcionaven a la ciutat, la primera de la província pel seu nombre d’habitants, després de la capital, el Teatre Giner i el Cine Serrano. Un magnífic teló, realitzat quasi amb tota seguretat pel pintor Vicente Palau Gómez, en el qual es mostraven escenes de l’històric pont de Sant Gregori i de la contigua església de Santa Maria, ambdós desapareguts, serviria de fons de l’escenari. Representacions teatrals, concerts i actuacions musicals de bandes,

d’orquestres, de corals, ballet, òperes, sarsueles, grups i cantants, revistes musicals, presentacions falleres, desfilades de moda, festivals de diferents tipus de música, de cors i danses, vetlades de boxa, mítings i actes de propaganda política, presentacions de llibres, jocs florals, gales infantils, pregons de Setmana Santa, actes de divulgació social, homenatges, encontres religiosos, xarrades, reunions polítiques, congressos i assemblees d’entitats i associacions de la més diversa índole, concursos de teatre en valencià i fins i tot una missa el febrer de 2009, tot ha tingut cabuda en eixe edifici emblemàtic que tant estima Alzira. A partir de 1947 el Gran Teatre serà explotat directament pel municipi, però poc després l’arrendarà a Juan Guardiola. L’11 de febrer de 1955 s’exhibeix en el Gran Teatre, per primera vegada a la ciutat, una pel·lícula en cinemascop. El Gran Teatre ha patit al llarg de la seua història les conseqüències de l’acció del temps i dels elements atmosfèrics i han sigut nombrosíssimes les obres de rehabilitació i restauració que s’han operat en l’immoble. Com a exemple consignem les dutes a cap entre 1958 i 1960 quan es va desplomar parcialment la teulada per la gran nevada dels dies 11 i 12 de gener. A principis de 1980 un informe tècnic declarà la seua ruïna parcial, la qual cosa va aconsellar el seu tancament immediat. Entre 1980 i 1982 es van invertir vora 50 milions de pessetes en obres de reparació i consolidació, l’any 1982 va patir les inundacions pel trencament de la presa de Tous; el novembre de 1984 un incendi; el 1987 una altra vegada les inundacions; el 1989, en febrer, les seqüeles dels vents huracanats, el 2004 altres dos incendis, i més recentment, a partir de març de 2020, va tancar les seues portes per tal de millorar el recinte i de netejar-li la cara davant la celebració del centenari. Pel Gran Teatre alzireny han passat, a banda de quasi tots els artistes locals, cantants i grups de la categoria d’Antonio Machín, Los Tres Sudamericanos, Raphael, Maria Dolores Pradera, Lolita, Loquillo, Presuntos Implicados, Lluís Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, La Trinca, i companyies i actors de la talla de Jesús Guzmán, Elisa Ramírez, Pedro Osinaga, Juanito Navarro, Antonio Ozores, Gemma Cuervo, Fernando Guillén, Ana Mariscal, José Maria Rodero, Rafaela Aparicio, Charo López, Nuria Espert, José Sacristán, Máximo Valverde, Lola Herrera, Verónica Forqué, Ana Diosdado, Emilio Gutiérrez Caba, Juan Luis Galiardo, Carles Alberola, sense oblidar a grups tan nostres com La Tarumba, Suc de Teatre, Albena Teatre, etc. D’entre la gent de la cultura que han passat pel seu escenari cal citar a Rafael Alberti i d’entre els pregoners de la nostra Setmana Santa a Gregorio Peces-Barba, Matías Prats, Pilar Urbano i Luis del Olmo. 58

El nostre Gran Teatre ha sigut utilitzat des dels primers moments pels fallers i les falleres d’Alzira per als seus actes. De fet, les primeres Falleres Majors de la nostra ciutat van ser presentades en el seu escenari tal i com tenim documentat. A finals de gener de 1944 es va constituir la Junta Local Fallera, ens aglutinador del conjunt de comissions falleres que planten monuments al nostre poble i des d’aleshores la major part de les Falleres Majors d’Alzira i les seues corts d’honor, així com les falleres Majors i les corts d’honor de moltíssimes de les nostres comissions, han sigut presentades i exaltades en este edifici centenari. Serveix com a exemple les primeres notícies que tenim d’eixos esdeveniments celebrats allí. El 8 de març de 1944 al coliseu alzireny es va presentar a la primera Fallera Major de la ciutat, Maria Virtudes Piera Muñoz, filla de l’aleshores alcalde, el metge Lisardo Piera Rosario, així com la Fallera d’Honor, títol que va recaure en Maria Luisa Laporta, filla del llavors Governador Civil de la Província. En eixe acte, al qual van assistir les representants de les 9 comissions que aquell any plantaren monuments al nostre poble (Placeta de Colón, carrer de l’Hospital, plaça del Caudillo, carrer Colón, Doctor Ferran, plaça del General Dolz, plaça del Mercat, plaça de Sant Joan i carrer Gandia) es van recitar poesies per part dels escriptors i poetes locals Francesc Llácer, Bernat Fontana i Joaquín Sanchis. A l’any següent, al mateix lloc, es va proclamar Fallera Major de la ciutat a Rosa Antonia Camps Cardell. A l’acte va assistir el capità general de la Regió, la seua esposa i la seua filla, Carmen Abriat Puig, que va ser distingida amb el títol de Fallera d’Honor. I així, cada any, abans de la Gran Setmana Fallera, el Gran Teatre acull l’acte de presentació i exaltació de les nostres Falleres Majors, acte en el qual he tingut l’honor de intervindre com a mantenidor en tres ocasions, quan van ser Falleres Majors de la ciutat Sonia Serra Pla (1991), María Monte Barceló (2006) i Lourdes Burgos Lancero (2018). El Gran Teatre, edifici singular, contenidor cultural de primer ordre, forma part del patrimoni historicoartístic d’Alzira i això cal posar-ho en relleu. Llarga vida al Gran Teatre i el desig que complisca cent anys més!

LES FALLES, L’ESTIMA PEL PATRIMONI CULTURAL

Ninot Indultat 2014. Falla Plaça d’Alacant. F: A. Ferrer.

Agustí Ferrer Clari - Director del MUMA

El 4 de desembre de 2015 el Consell de la Generalitat declarava les Falles d’Alzira, Gandia, Sueca, Torrent i Xàtiva com a Bé d’Interés Cultural (BIC). Anteriorment, les Falles de València havien sigut reconegudes com a tal el 4 de març de 2012 (DOGV núm. 7675, del 10-12-2015). En els expedients d’incoació va ser determinant el paper cultural que desenvolupaven les Falles al llarg de l’any i és que no sols es valoraren els aspectes festius com exponents bàsics i fonamentals. Les Falles tenen un ampli ventall d’activitats i celebracions de diferent caràcter, unes festives, altres socials, ... I, per descomptat, entre elles també estan les culturals, les quals, si bé ja eren significatives, ara adquireixen més raó de ser perquè són una part molt imaportant del Bé. La declaració el 30 de novembre de 2016 de les Falles valencianes com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat suposava un altre reconeixement dels valors socioculturals que representen per al poble valencià, i es convertia així, a partir d’eixe moment, en una aportació més, als ja existents, dels valencians per a la resta del món, com ho són també el Misteri d’Elx, el Tribunal de les Aigües a València o les Festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí. Les Falles van heretar i fusionar rituals i celebracions de segles anteriors que, a la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX, van anar adquirint forma i protagonisme, i es van constituir en el que ara són. Podem dir que el segle XXI s’han convertit en patrimoni viu del poble valencià, sent la festa valenciana més popular i més coneguda en l’àmbit internacional. Entre el cúmul d’activitats socioculturals, molt conegudes per a nosaltres, però desconegudes fora de les nostres fronteres,

podem destacar-ne, en primer lloc, les reunions setmanals, tant de la Junta Local Fallera en la seu com dels directius i membres de cada comissió en els seus casals, a partir l’endemà de la cremà del 19 de març per a programar i organitzar les accions de tot l’any. En elles es gestionen els diferents actes, tant de caràcter festiu com els culturals. Entre estos últims, hi podem incloure el projecte dels monuments, el tema o lema principal i les crítiques escrites que acompanyen i donen veu als ninots, la utilització de la llengua valenciana per als esmentats cartells, en els programes, en els llibrets i en la resta de publicacions. El valencià també és emprat pràcticament en la majoria, per no dir en la totalitat, dels actes públics i privats. Quant a les publicacions, cal destacarne la quantitat de primers premis concedits per la Generalitat Valenciana en la Promoció de l’Ús del Valencià en els Llibrets de les Falles que convoca cada any la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, així com fer menció de la concessió, per part de l’Ajuntament d’Alzira i de la Junta Local Fallera, dels premis Murta de les Lletres Falleres. En les arts escèniques, cal ressaltar el Concurs de Teatre en valencià en les respectives edicions infantil i adult. També cal mencionar l’organització d’esdeveniments com les setmanes culturals, amb exposicions, publicacions i presentacions de llibres de temàtica local, conferències, visites, etc., entre altres activitats que completen un ampli panorama cultural. Dins de tot el bagatge faller, s’hi inclouen professions tradicionals, com els artistes fallers, els pirotècnics, els indumentaristes, els perruquers, els orfebres, els floristes, els músics.... I podem, fins i tot, afegirhi els relacionats amb la gastronomia, amb tota una cultura cada vegada més apreciada tant pels plats típics d’arròs, en les varietats de paelles i d’arròs al forn com per les postres com la taronja, les begudes com l’orxata o la cassalla, com els dolços, els 62

bunyols de carabassa o la típica reganyà d’Alzira, ben acompanyats del xocolate calent en tassó. El que no s’ha d’oblidar, i és motiu d’apreci per ser una de les coses que més significat té per a tots els valencians i les valencianes, és el que s’ha fet per la recuperació d’elements tan representatius i únics com la indumentària tradicional valenciana, que s’ha convertit en el vestit típic regional de gala, a més a més dels ornaments, com les arracades, la pinta i els pentinats pel que fa, principalment, a les falleres, no sent menys representatiu pel que fa a la vestimenta del faller. Finalment, la incorporació dels museus a la vida fallera ha sigut i és decisiva. A través d’ells, integrats en la Xarxa Valenciana de Museus Fallers, no sols es mostra la riquesa cultural, ja que es converteixen en l’aparador durant tot l’any d’allò que ací s’ha referit, sinó també perquè és el lloc on es conserven alguns dels ninots indultats, on s’inventaria, cataloga, estudia i difon tot el que gira al voltant de la cultura de les Falles. Es podrien relacionar més aspectes culturals que aporten les Falles al conjunt de la societat i que contribueixen així al fet que se les considere com una senya d’identitat viva del poble Valencià. Senya que, a més d’identificar-nos, ha fet que molts estimem les nostres costums i tradicions, establint en les famílies falleres, de tots els racons de la Comunitat, un lligam d’estima i d’apreci pel nostre patrimoni que va transmetent-se de generació en generació.

PER L’AMOR A L’ART Antonio Pascual Llinares

Quan l’amor a l’art i a la família s’aglutinen en una mateixa persona, s’aconsegueixen projectes meravellosos com són els que va crear Salvador Gil, mon tio i el vertader protagonista d’estes línies. Salvador Gil Camarena va nàixer a València en 1915, un 17 de març, vespra de Sant Josep. L’art sempre va ser el seu motor, el seu refugi i la seua raó de ser des que son pare li va transmetre aquesta passió quan era jove. Anys més tard, va estudiar Belles Arts, però va haver d’alternar els estudis amb el treball, ja que es va fer càrrec del taller de daurador per tal d’ajudar al manteniment de l’economia familiar quan son pare va morir en 1931. En esclatar la guerra en 1936 va ser destinat prop d’Alzira, on va conèixer a Bernarda Pascual, la seua futura dona i mare dels seus tres fills: Salvador, Juan José i Maria Berna, els quals ens han ajudat a compartir este testimoni. El passat 14 de maig, s’inaugurà al MUMA l’exposició anomenada “Salvador Gil, pintor” i va durar fins al 30 de maig. El dia 19 de maig també tinguérem el plaer de col·laborar en la presentació del llibre “Pintura religiosa: la nissaga dels Gil” presentada per l’autor Vicente Ortuño. En tots dos actes ens acompanyà el nostre alcalde Diego Gómez així com un dels fills de Salvador Gil, Juan José Gil Pascual, que va contar algunes vivències ocorregudes en la vida professional de son pare. També van assistir les falleres majors de la nostra ciutat i els màxims representants de les nostres comissions, familiars, amics i públic en general. Encara que sembla fàcil, en aquesta exposició vam aconseguir mostrar una tasca que ha portat quasi dos anys en recopilar una part important de la seua obra. D’aquesta recopilació m’agradaria destacar dues de les seues grans obres en Alzira i que encara podem contemplar. Per una banda, l’església de Santa Caterina, 65

sens dubte la seua obra més impressionant en tots els seus sentits. A la cúpula va representar la Glòria i entre els núvols i flors apareixen els màrtirs Sant Bernat, Maria i Gràcia, patrons de la nostra ciutat. A les voltes de la nau va pintar distints capítols de la vida del Senyor conjugats amb escenes pictòriques d’Alzira com són la vida i martiri dels sants Bernat i les germanetes, la muntanya de Sant Salvador coronada per l’ermita, la imatge de la nostra Verge del Lluch i ,possiblement una de les escenes més representatives per a la nostra ciutat, la rendició i entrega de les claus a Jaume I el 30 de desembre de 1242. Aquest fou un episodi fonamental per conquistar el regne de València, ja que en Alzira era l’únic lloc on es podia creuar el Riu Xúquer, d’ací el seu lema CLAUDO REGNUM ET ADAPERIO — òbric i tanque el Regne —. Per l’altra, va fer un gran treball a l’església de L’Encarnació amb el tema de l’Anunciació. La seua producció va ser molt extensa trobant obres en Guadassuar, Gata de Gorgos, Banyeres de Mariola, Almoines, Oliva, Benaguasil i moltes altres pel territori nacional. Va aglutinar diverses tècniques com ara la pintura a l’oli, al tremp, al fresc, aquarel·la, etc. Sempre, per descomptat, amb el seu toc personal i original. De mon tio vos puc dir que era un home humil, afectuós i conversador. Amb la seua dedicació va crear milers d’obres, obres que conten històries i unes quantes anècdotes que ell mateix em va contar i que m’agradaria desvelar. Recordeu eixa cançó que diu “Siempre que pintas iglesias, pintas angelitos bellos, pero nunca te acordaste de pintar un ángel negro”? Doncs bé, mon tio, en honor a Antonio Machín i els seus “Angelitos negros”, cançó que li agradava moltíssim, va voler pintar un angelet negre a la cúpula de Santa Caterina. Però com la seua proposta va ser revocada, la conseqüència fou pintar un angelet en mamelles. 66

Recorde també quan era jove que pintà un quadre de grans dimensions en l’hort on passàvem els estius, ubicat front a l’Hospital de La Ribera i conegut com “L’hort del Suecà”. Com a curiositat vos puc contar que, després d’haver patit una embòlia, no tenia seguretat per pujar dalt una escala i va girar el quadre per poder pintar la part alta, va tindre que pintar les figures cap avall. Aquest quadre representa el final d’una processó quan arriba a l’església i, obrint la processó, hi ha dos escolanets i un d’ells sóc jo. Aquest quadre el podem trobar a l’església de Benaguasil. A la meua memòria guarde tots els moments feliços que vaig viure amb ell i done gràcies per haver despertat en mi aquesta passió perquè no sóc cap artista però si un defensor d’aquest amor per l’art.

Salvador Gil

SALVADOR GIL A SANTA CATERINA

Fal·lera per la disfressa

[faléɾa peɾ la disfɾésa] f. Idea fixa que pateixen molts membres de la nostra comissió des del mes d’octubre que se sol manifestar en forma d’activitat els diumenges al casal tal com l’elaborar dissenys, fer labor amb una agulla enfilada o presentar i ajudar a fer les disfresses fins que són lluïdes al mes de març.

QR ESCOLTA’M

Flaire de març Romp el dia al silenci mut, els rulls de la mar acaronen el poble. Valldigna per a tal fal·lera, per a cada esclat i passacarrer. Música jovial acarona el rostre, en la unió amb el poble cofoi. Puge a Les Creus i la ciutat esclata, amb cada traca, petard, coet. Primavera d’estiu ataranta l’esme, amb cada ninot i comboi de plaça. Nits de confits i gatzara joiosa que deixen soll a cada record. Cercavila de neu i ofrena emocionada omplin la setmana que tots esperen. Cremar la mar i la cendra redemptora, un any d’espera que bé s’ho mereix. Carles Alós Moya. Professor de valencià i poeta.

QR AIXÍ SONEM

Música d’alegres sons que tant adornes la festa… Despertà en murga i orquestra acompassada pels trons… Josep Ernets Peris-Celda

Fal·lera per la música

[faléɾa peɾ la múzika] f. MÚS. Inclinació o preferència intensa i vehement cap a l’escolta o la pràctica musical que se sol manifestar en qualsevol acte relacionat amb la festa de les falles. Se sol manifestar en els membres de la major part de les comissions de manera física, bé causant aspecte granulós de la pell com a conseqüència d’una impressió emocional, o bé mitjançant balls i cants improvisats marcats per certa peculiaritat i originalitat.

El sentiment musical i els seus efectes. Ximo Canet. Músic, professor i faller. Al llarg de la història i en la major part de les cultures, la música s’ha fet servir com a vincle entre els sentits i l’esperit deixant empremtes inesborrables a la vida de les persones, ja que es converteix en una companya fidel durant l’existència. Cadascú té una història musical individual, una banda sonora vital i un patrimoni musical personal que repercuteix en el propi desenvolupament, les pròpies capacitats cognitives i en el propi benestar general. Segons J. Jauset al seu llibre Música y celebro, una pareja saludable: las claves de la neurociencia musical afirma que l’escolta musical movilitza diverses àrees corticals (auditiva i motora) i subcorticals (respostes emocionals). Dit d’una manera menys tècnica, ens ve a dir que la música és una activitat amb un gran poder estimulant que afavoreix l’equilibri dinàmic entre les capacitats dels dos hemisferis cerebrals. Un dels seus avantatges és que permet evocar un ampli ventall d’emocions, i és per això que sovint ens permet “sentir” de manera indescriptible. I és que, objectivament, no podem argumentar que la música descriga ni explique res, però el que sí que podem fer és afirmar que desperta la nostra potència sensioral associant-la a tot allò que universalment pot esdevenir, i molt especialment al món dels sentiments. I no ho dic jo. Vosaltres mateix ho podeu comprovar. Qui no sent eixe nuc a la panxa o eixes cosquerelles quan sent la primera baquetada de la caixa abans de començar un acte faller? Qui no s’emociona amb l’elegància i temperància de la música de Padilla? (declarada, per cert, d’Interès Universal per la UNESCO) O vosaltres, els de la Falla Plaça Germanies, qui de vosaltres no ha gaudit i s’ha esgarrifat cantant al so de: “La que fa més goig i és més festera, de totes les falles la primera, 76

per la resta dels meus dies sols vull sentir alegries, en la...”? De segur que heu pronunciat i entonat el final d’aquesta frase que Juan Olaya va escriure a la música de Francesc Hervàs i instrumentació de Pepe Grau. Realment i totalment d’acord amb Dámaso Torres (músic i compositor), la música confinada (aprofitant que s’ha posat de moda el terme) en ella mateixa és solament música, però una vegada la relacionem i la posem en contacte amb l’ésser humà es transforma en un immesurable cabal de sensacions. És cert que, tal vegada, sols arribe a provocar una aguda crisi d’aborriment. No obstant, de qualsevol manera, afectarà igualment els nostres sentits. Hem de fer servir la nostra imaginació si volem tenir una visió interna i subjectiva. Els primers raigs de sol d’un amaneixer a casa de la fallera major, les taules plenes de menjar (olor a xocolate calent i casssalla per als més valents) els crits d’entusiasme, el soroll dels coets que a més d’un no li senten massa bé i les ulleres de sol posades perquè s’ha dormit poc i malament; i després l’alegria de ser un autèntic faller i els moments que es donen i que per res del món haveres volgut pedre’t. Uns sols tocs de trompeta, trombó, tuba, clarinet, saxòfon, o algunes baquetades de la percussió no ens criden l’atenció del caràcter festiu i jovial; no són suficients per a mostrar-nos les diverses activitats físico-psicològiques dels falleres. Per a això cal alguna cosa més intensa, allò que afecta el nostres organisme sensorial i transforme les images sonores en les més sorprenents i atrevides visions. Parlem de sentiment. En la música és purament subjectiu i depén totalment de les nostres pròpies potències d’assimilació i de l’expansió de la nostra imaginació. Les imatges en música les veiem amb els propis ulls de l’ànima i encara que les escoltem amb la nostra pròpia oïda, un procés de selecció les eleva a una altra dimensió, on la paraula i el gest no pot dir-nos res Serà el món de la fal·lera? Eixe món en el qual els més íntims desitjos i sentiments troben la eterna veritat? No vos ho puc assegurar però alguna cosa serà.

Fal·lera pels divendres al cau

[faléɾa pels divɛ́ndɾes al káw] m. CASAL. Tendència que pateixen el grup de fallers que viuen les falles durant tot l’any i que els porta a veure el cau faller com una segona casa. Idea recurrent de anar tots i cadascun dels divendres de l’any al cau per tal de sopar, reunir-se i fer la partideta a truc, dominó o parxís. Necessitat d’estar a tots els germatapes, col·laborant, però també fartant.

Divendres de Falla Carla Sanchis Boquera

És divendres, són les set de la vesprada i el cau ja està obert. Pareix que hui alguna festa hi ha, perquè música i gent no paren de passar. Entre, i la meua amiga el primer que hem diu és “vols cassalla i quintet?”. Pareix ser que hui, el que hi ha, és un germatapes faller. Darrere de la barra quatre fallers de diferents edats no paren ni un minut quiets. D’ací cap allà, un fa creïlles fregides, el segon, que és italià, prepara la tapa especialitat de la casa, mentre els altres cobren i serveixen apressadament. Hem fixe, i un home de certa edat - o experiència - sèu junt a la barra estratègicament, esquena pegada a la paret i braç sobre la barra demanant tapa, quinto i un xupitet. Són les nou de la nit i un faller crida: ¡a muntar taula! De sobte, com si cadascú sap que ha de fer, els xics de darrere de la barra passen de fer tapes a fer ensalades, mentre dos fallers posen cavallets, taules i mantell per a tota la falla, i un tercer reparteix gots, papes Duso, cacauets, i tramussos per a tot el qui trau el seu sopar de pa i porta. Són quasi les onze de la nit, la meitat de la gent sèu col·locant en semicercle pel cau el seu seient, mentre l’altra meitat al voltant de la barra acaben de fer-se el seu cremaet.

En eixe moment apareix el president, i junt al secretari sèu, per donar inici a la reunió. Un poc de silenci es demana, lectura i aprovació de l’acta anterior, noves dates, nous avisos i de nou, una altra festa, perquè no hi ha cosa que més li agrada al nostre president que gaudir com si fos la primera. “S’alça la reunió!”, i a l’instant els fallers es divideixen en grups, uns per a jugar a parxís, altres a dominó i la majoria per al truc. Mentre uns es juguen l’esmorzar de demà cridant “truc”, “envit” o “has de contar vint”, la jovenalla a la barra el que demana és un poc més d’anís. Pareix que la nit està arribant a la seua fi, i sense adonar-me encantada d’aquest ambient estic. A l’entresol hem fa pujar la meua amiga per posar a un paper nom i direcció, i amb una firma pareix de que de germanies fallera ja sóc.

En un tancar i obrir d’ulls Mariluz Boquera Ferrer

Ho recorde amb nitidesa, eixia de la casa que m’ha vist créixer un 17 de març, i prompte em vaig adonar que no havia sentit esclatar un coet, ni un so, ni tan sols podia experimentar el seu olor emblemàtic. L’únic que no havia canviat era el color del sol. Aleshores vaig començar a caminar amb pressa envaïda per un inexplicable sentiment d’angoixa. A mesura que recorria el barri, m’adonava que no hi havia monuments, que la gent caminava impassible pels carrers, com si això no fora una mena de maledicció. Desesperada com estava, vaig parar una dona per preguntarli què havia passat i per quin motiu no hi havien falles. De sobte, vaig despertar sobresaltada al meu llit. Aquest malson l’he tingut alguna vegada al llarg de la vida, donada la meua obsessió fallera, però s’ha fet realitat i ha passat. Ha passat per motius de pes, com ara és, una pandèmia. El casal tancat, el nostre barri buit i el silenci als dies de falles. Per sort per als fallers més acèrrims, sempre ens queda la creativitat, qualitat innata de les persones i que, a més, impulsa el món faller (sinó no estaria ací intentant fer d’escriptora). Recorde, des de la distància, i encara que em pot estar llegint alguna autoritat, com eixien de casa per tirar les traques al carrer, com encenien castellets a la nit de la cremà, com apareixien monuments amb els ninots indultats a cada casa pròpia, també com inventaren despertades des de la distància a les cases d’aquells que siga quina siga la data, sempre duen trons damunt perquè mai saben quan els van a necessitar, així com d’altres que tocaven instruments als balcons per donar vida als dies més dolços de l’any, tancats a casa com estàvem. Per això, les properes falles seran unes falles boniques, perquè volem que ho siguen, perquè necessitem que ho siguen. Tornarà a omplir-se l’entorn de color, llum, soroll i ritme amb l’olor característic de la pólvora. I sentirem que quan arribem a la plaça ens reben els coets que celebren a totes hores que estem en falles, i desviarem la ruta habitual per anar al casal. I tot açò es quedarà en un malson que tan sols haurà durat una nit, com en un tancar i obrir d’ulls. 83

Falla Plaça Germanies Secció Segona

Artista: FERNANDO LLOPIS TORRES

esotèrica falla GRAN 2022

EXPLICA Si a Iker Jiménez li vinguera al cap la brillant idea d’enfonsar-se en el món de les falles per fer algun dels seus programes, recopilaria el material suficient per a poder fer dos o tres temporades de Cuarto Milenio. Però com el místic presentador no sembla molt decidit, al monument de la Falla Plaça Germanies aprofitarem enguany per a avançar-li la feina. Amb Esotèrica, analitzarem un fet que va més enllà del que és paranormal. Un misteri, que hui en dia, a alguns bohemis de les falles encara ens inquieta i, per desgràcia, a molts els resigna. Esotèrica intentarà resoldre l’enigma de com s’han anat perdent els valors que fonamentaven l’essència de les falles. Valors com la transgressió, la crítica, la fraternitat entre els fallers o entendre les falles com una festa que servia per a molestar al poder. Aquests valors són representants al monument amb la figura d’una bruixa, defensora d’aquests ideals, que intenta sobreviure dins d’un món faller cada vegada més obscur, on els fallers que es desvien del camí establit seran cremats a la foguera. El rostre de la Katrina representa el contrari, és a dir, la imatge que el poder intenta donar de les falles i que ens intenta interioritzar a base de discursos buits i del noble art del bienquedismo. Una imatge superficial, agradable a la vista, suau en missatge, sempre recolzada pel poder polític, tant d’esquerres com de dretes, i que queda representat per les dos muses que acompanyen la peça central. 88

-CIÓ

DE LA FALLA

Necessitem ser conscients que en unes falles cada vegada més globalitzades i que arriben a quasi tots els racons del món, el missatge que transmetem és un missatge distorsionat i irreal. De què serveix donar a conéixer les falles, si la imatge que expandim és una imatge equivocada? És per això que Esotèrica no és un simple monument, ni tan sols un lema. Esotèrica és, per damunt de tot, un missatge; un crit desesperat a la recerca d’eixos valors, que han quedat morts i sepultats als llimbs de les falles. Esotèrica és una introspecció, una tornada als orígens i una recerca pròpia d’identitat per tal de progressar de la mà dels valors que ens feren grans com a col·lectiu. Esotèrica és també una autocrítica, ja que som culpables de deixar-nos envair per l’apatia, la comoditat i el lluïment personal. No, Esotèrica no agradarà a tots i ofendrà a alguns. I això és el que busquem, perquè d’això tracten les falles. Benvinguts a la nau del misteri. 89

MÀGIA NEGRA Hi ha qui fa la màgia negra de posar-la cara al sol i han eixit de la caverna els de VOX i els de les JONS mentre minva l’esperança cada volta que un braç s’alça d’una Alzira avantguardista, solidària i altruista.

EL TAROT No calia ser vident era d’esperar la debacle d’Isabel la socialista, perquè sols mirant la llista hi havia camaleons que van canviant de color com qui canvia de camisa.

EL COLOR DE LA MÀGIA Si permetem polititzar una festa que és del poble, per l’esquerra o per la dreta, per la rosa o la gavina, per taronges o morats, estem abocats a la ruïna i els valors que ens feren grans quedaran morts i enterrats.

L’ORACLE Amb la predicció del futur no hi ha millor oracle que el de la família groga que per sort o per miracle van encertant tots els fets que ocorren passat el temps.

INVOCACIÓ Desenterrant velles mòmies els que ofrenen noves glòries, s’excusen amb la nostàlgia i perdent la idiosincràsia hui volen enginy i gràcia mentre ens pesa la desgràcia que per no ofendre al polític ha passat l’esperit crític enterrat dins d’una caixa vençut per l’Alzira rància.

MÀGIA DE LA CUINA I LA RETÒRICA SENSE ÈTICA Igual que a la cuina moderna amb més paraules que aliment els polítics fan la bufona i ens van clavant a la ment paraules buides de sentiment per omplir els seus estómacs insaciables de bitllets. A les seues propagandes proposen sense trellat, gastant paper i emplenant de promeses incomplides de farses i de mentides el programa electoral, que el poble va tragant i sempre acaba pagant.

EL VUDÚ Mentre el president fa feina alguns amb aquesta eina que és el tema del vudú li posen totes les traves, els que avui van de gurús de germanor entre falles que mira que són ninots i no mereixen ni l’indult.

FETS PARANORMALS Per a fet paranormal el que es veu a l’Instagram de la nostra Junta Local, que si no ets la Reina Madre, no apareixes retratat, o serà que jo estic cego, però es veu que hi ha egos amb una fam insaciable que de likes en van nodrint i amb pinta van lluint.

REPRESENTANTS

Toni Canut Pérez President 2022

Hola, el meu nom és Toni i sóc el President de la Falla Plaça Germanies d’Alzira. Tinc 47 anys i sóc faller d’aquesta comissió des que tenia 18 anys. QUÈ SIGNIFIQUEN PER A TU LES FALLES? Jo he sigut faller desde que vaig nàixer i per a mi les falles no són sols la setmana fallera, sinó que per a mi el sentiment faller és tot l’any, el sentiment per la música, per la polvora, pels monuments, vinga, el que es disfrutar de la falla tot l’any. COM VA SER EL MOMENT EN QUÈ DECIDIRES SER PRESIDENT? Bé, jo estava treballant eixe dia i em telefonaren per a dir-me que havia eixit elegit president de la comissió, cosa que em va alegrar molt, però abans de contestar vaig tindre que fer una cridada telefònica a la meua dona per veure que opinava i ella al veure la meua il·lusió em va dir “si et fa tanta il·lusió sigues president però sols un any”, i ja veieu, ací estem degut a les circumstàncies tres anys consecutius. VOLEM CONEIXER’T UN POC MÉS TONI. CONTA’NS UN POC SOBRE TU. Jo estic casat i tinc dos fills que són el que més vull en aquest món. Sóc una persona molt familiar que li agrada disfrutar amb els seus. Tots els que em coneixeu sabeu que sóc un poc xiquet i que em costa molt dir que no. Sóc un poc tímid, no massa xarrador però sempre amb un somriure en la cara. En fi, un xiquet de 47 anys esportista.

I COM ÉS TONI COM A PRESIDENT? Crec que he tingut molta sort de rodejar-me d’un gran equip que s’encarrega d’organitzar els actes, montar, desmontar i jo simplement em deixe dur i ix tot “rodat”. COM HA SIGUT L’EXPERIÈNCIA DE COMPAGINAR AQUEST TEMPS AMB EL TEU TREBALL? El càrrec de president ocupa molt de temps, però duc a la mateixa empresa 20 anys i els meu caps m’han facilitat molt els horaris per anar als actes i reunions. I és més, a la reunió que no he pogut anar per feina qualsevol dels vicepresidents ha anat i ha complit. DESPRÉS D’UN ANY BASTANT COMPLICAT PER A TOTS COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA COVID-19, QUÈ ÉS EL QUE MÉS HAS TROBAT A FALTAR DURANT TOT AQUEST TEMPS? El que més he trobat a faltar és el fet de conviure en la gent, l’abraçar-nos, el fernos una cassalla... Jo sóc una persona que me considere molt sociable i crec que la COVID-19 ens ha fet molt individuals. Respecte a les falles, quan pitjor ho he passat ha sigut a les dos setmanes falleres que no s’han pogut celebrar, encara que a ma casa hem fet despertades, plantà i cremà de monument, però a un àmbit familiar. DE TOTS ELS ACTES QUE HAS VISCUT FINS EL MOMENT, QUIN ÉS EL QUE MÉS T’HA AGRADAT O EL QUE MÉS HAS DISFRUTAT? PER QUÈ? De tots els actes el que més em va agradar va ser la Presentació. Va ser un acte molt emotiu tot i tindre algun problema tècnic amb l’orquestra. On millor ho vaig passar va ser a la Cavalcada del Ninot ja que vaig disfrutar molt i va ser l’últim acte abans de la pandèmia. DELS ACTES QUE QUEDEN, QUIN ÉS EL QUE ESPERES AMB MÉS GANES? El que espere amb més ganes és la setmana fallera, ja que encara no he tingut el plaer de ser president a una setmana fallera, i d’on crec que l’acte més emotiu és l’Ofrena, encara que també ho és l’Entrega de Premis i la Cremà de la falla. I respecte dels Pasodobles… m’agrada menys perquè no se’m dóna massa bé ballar.

QUÈ DIRIES QUE ÉS EL QUE POT IMPULSAR A UNA PERSONA QUE MAI HAVIA SIGUT FALLERA A PERTÀNYER A AQUEST MÓN? I A LA TEUA COMISSIÓ? Per a una persona que no ha sigut mai fallera, la convidaria a que passara un any amb nosaltres. No solament per la festa, que també és important, sinó per a que observara el sentiment que tenim pel monument, la música, la pólvora, etc. Pel que fa a la nostra comissió, una de les seues virtuts és que som una gran família independentment de l’edat, com si fórem amics de tota la vida. Això pense que és una virtut que té la nostra comissió. QUÈ ENS POTS CONTAR DELS MÀXIMS REPRESENTANTS DE LA NOSTRA COMISSIÓ QUE T’ACOMPANYEN? Carla és la que ens organitza a tots i s’encarrega del protocol. Quan em mira amb eixa careta i em demana alguna cosa no li puc dir mai que no. Ella és festera com la que més. A ningú dels dos ens agrada que ens conten res i sempre ens agrada tancar el ball com a una bona costum que tenim. És plorona i sensible, per això el dia que cremem la falla ens farà falta molt de paper per torcar-nos les llàgrimes. Andrea començà sent Fallera Major com una xiqueta i ara ja està feta una doneta. És una gran amant de la música i del teatre. Per exemple, a l’obra de tetare que vam fer a la falla va fer un gran paper d’actriu principal. Passarà a la història de la falla com la primera Fallera Major Infantil durant tres anys consecutius. Encara recorde el 2018 quan Arnau, el President Infantil em va preguntar: “Toni serem presidents el proper any?” Ara ja està fet tot un homenet. Sempre està pensant en jugar a futbol sala al Corbera Futsal i amb els seus amics. Però quan fem un acte en la falla sempre està present com a bon president infantil. Als tres vos vull dir que vos estime molt. VOLS DEDICAR ALGUNES PARAULES A ALGÚ EN ESPECIAL? I A LA TEUA COMISSIÓ? En primer lloc m’agradaria agrair a la meua directiva i al gavinet de crisis de quan va vindre la pandèmia ja que m’ajudaren molt a prendre decisions que mai abans s’havien pres. També a la resta de la comissió pel seu suport que ens han donat en els moments més difícils. Sols em queda dir-vos que hem de disfrutar d’aquest 2022 com no ho hem fet mai abans. Gràcies a tots.

100

Carla García Caballero Fallera Major 2022 Hola, sóc Carla García Caballero i sóc la Fallera Major de la Falla Plaça Germanies d’Alzira. Tinc 23 anys i sóc fallera d’aquesta comissió des de que en tinc 2. CARLA, QUÈ SIGNIFIQUEN PER A TU LES FALLES? La veritat és que per a qualsevol persona fallera les falles són un poquet difícils d’explicar ja que són una mescla de sentiments que jo, sincerament, no he trobat encara la paraula per a descriure-les. Per a mí les falles són amor, cultura, color, flors, pòlvora, però sobretot germanor. QUAN ET VAS DIR; “VULL SER FALLERA MAJOR”? Si sóc sincera vaig començar a ser pesada amb el tema després de les falles del 2017. Però per raons òbvies hi havia xiques que havien de ser abans que jo. Però la sorpresa va vindre per part dels meus pares aquell 10 de maig del 2019 quan em van nomenar Fallera Major per al 2020.

101

COM ÉS CARLA EN EL SEU DIA A DIA? Carla en el seu dia a dia és un no parar. Entre classes, examens, classes particulars, aprendre anglés… no tinc temps. Només tinc temps els caps de setmana. Actualment estic en cincqué del doble grau que estic estudiant. L’estiu passat em vaig graduar de mestra en educació infantil i aquest ho faré en educació primària en l’especialitat de pedagogia terapèutica. D’altra banda em considere una persona treballadora, participativa, simpàtica, amigable i em ric de tot. I COM A FALLERA MAJOR? Com a Fallera Major, abans de la pandèmia era una xica de 20 o 21 anys que estudiava la seua carrera i quan arribava el divendres ho deixava tot de costat i representava a la falla. Actualment estic adaptant-me altra vegada a què és tenir un acte cada cap de setmana, però bé. Hem tornat i això és el que em fa feliç COM HA SIGUT L’EXPERIÈNCIA DE COMPAGINAR AQUEST TEMPS AMB ELS TEUS ESTUDIS? Quan vaig començar a ser Fallera Major estava a tercer de carrera i em dedicava a fer les tasques entre setmana ja que els caps de setmana els tenia ple d’actes. Fins que aplegà la pandèmia i vaig tindre que acabar el curs confinada a casa. Per sort o per desgràcia, el curs de quart me’l vaig organitzar totalment diferent perquè no teníem cap acte i actualment estic en cinqué i per ara va tot bé, però potser em pregunteu d’ací a un mes o unes setmanes i és un desastre però per ara tot controlat. DESPRÉS D’UN ANY BASTANT COMPLICAT PER A TOTS COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA COVID-19, QUÈ ÉS EL QUE MÉS HAS TROBAT A FALTAR DURANT TOT AQUEST TEMPS? Al llarg de tot el temps que ha durat la pandèmia he trobat a faltar a la meua família i als meus amics. Però sobretot vos he trobat a faltar a vosaltres ja que es van suspendre les falles a només dos dies de montar la carpa en la qual anàvem a passar la setmana fallera veient-nos tots els dies i compartint tots els moments. D’altra banda, també he trobat a faltar totes les festes que poc a poc anem fent a la falla i la vida com la coneixíem abans. Però bé, com a bons valencians i fallers que som sabem acostumar-nos a qualsevol situació que se’ns presente. DE TOTS ELS ACTES QUE HAS VISCUT FINS EL MOMENT, QUIN ÉS EL QUE MÉS T’HA AGRADAT O EL QUE MÉS HAS DISFRUTAT? És precís elegir? Ho tinc molt complicat perquè cadascun dels actes han sigut molt importants i únics. Però si m’he d’arriscar elegira la Crida i la Presentació ja que són els dos actes que oficialment donen inici a les falles. 102

I DELS QUE QUEDEN, QUIN ÉS EL QUE ESPERES AMB MÉS GANES I IL·LUSIÓ? Dels actes que queden torne a esperar amb molta il·lusió el dia de la Crida. Però sobretot del que més ganes tinc és el 17 de març perquè és el meu preferit, concretament l’acte de lliurament de premis. D’altra banda també espere el moment de la Cremà perquè siginificarà que per fi ja he pogut complir el meu somni com a Fallera Major i passar a la història de la falla com les anteriors falleres majors. QUÈ DIRIES QUE ÉS EL QUE POT IMPULSAR A UNA PERSONA QUE MAI HAVIA SIGUT FALLERA A PERTÀNYER A AQUEST MÓN? I A LA TEUA COMISSIÓ? Jo pense que per a ser fallera les falles s’han de viure. Per tant a una persona li diria que les falles són cultura, festa i sàtira. Tractaria d’explicar-li com preparem al llarg de tot un any els tres dies de falles i com vivim la setmana fallera. Per a que algú s’apuntara a la nostra comissió li diria que som una gran xicoteta família i que tots ens coneguem, tots ens ajudem i a més som una falla treballadora amb ganes de festa, però sobretot de fer cultura. QUÈ ENS POTS CONTAR DELS MÀXIMS REPRESENTANTS DE LA NOSTRA COMISSIÓ QUE T’ACOMPANYEN? Arnau és un xiquet molt afectuós, molt simpàtic, sempre ens està fent riure però és prou “punyeta”. A Andrea l’he portada de la mà des que va nàixer. L’he vist créixer i fer-se major però jo sempre diré que és la meua xiqueta. La vull molt. De Toni puc dir que és una persona atenta, festera, incansable i mai obtindràs un no per la seua part. Des del minut 1 ha estat atent de tot i de tots per a que qualsevol cosa eixira bé. VOLS DEDICAR ALGUNES PARAULES A ALGÚ EN ESPECIAL? A les meues amigues i amics de dins i de fora de la comissió vull agrai-los haver estat al meu costat tant per a celebrar com per a plorar. Sé que seran un gran suport sempre. A la meua família vull agrair-li haver-me donat l’oportunitat de representar a la falla i que m’hagen recolzat al llarg de tot aquest temps i haver-me donat ànims. A la meua comissió vull agrair-li haver confiat en mí per a representar-los i haver estat pendent de mí en tot moment. Aquest any sí o sí amb tantes ganes que teníem al 2020 anem a recuperar tot el que es va quedar pendent. La vostra Fallera Major 2020, 2021 i 2022 vos estima.

103

Arnau Moya Sanjuan President Infantil 2022

104

Hola, el meu nom és Arnau i sóc el President Infantil de la Falla Plaça Germanies d’Alzira. Tinc 11 anys i sóc faller d’aquesta comissió des que vaig nàixer. QUÈ SIGNIFIQUEN PER A TU LES FALLES? L’olor a pólvora, els amics, el vindre ací (al casal) tots els divendres, passar-ho bé a les presentacions. ARNAU, PER QUÈ ET VAS PRESENTAR A PRESIDENT INFANTIL? Ho vaig decidir per a conèixer amics, tindre noves aventures i intentar passar-m’ho bé al màxim possible. QUÈ ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DE SER PRESIDENT? Les presentacions, conèixer a gent d’altres falles, els passacarrers dels actes i moltes altres coses. DESPRÉS D’UN ANY BASTANT COMPLICAT PER A TOTS COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA COVID-19, QUÈ ÉS EL QUE MÉS HAS TROBAT A FALTAR DURANT TOT AQUEST TEMPS. No vindre tots els divendres de l’any a la falla a passar-ho bé i no poder tirar coets. T’HA COSTAT MOLT COMPAGINAR LA TEUA VIDA FALLERA AMB EL COL·LEGI? La veritat és que no, perque encara estic a sisé de primaria, si estiguera en uns cursos més endavant pot ser sí. DE TOTS ELS ACTES QUE HAS VISCUT FINS EL MOMENT, QUIN ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA O EL QUE MÉS HAS DISFRUTAT? L’entrega de Premis del Ninot Indultat i l’Ofrena. DELS ACTES QUE QUEDEN, QUIN ÉS EL QUE ESPERES AMB MÉS GANES I IL·LUSIÓ? Anar a les despertades els dies de falles i l’entrega de premis. COM INTENTARIES CONVÈNCER A UNS AMICS O AMIGUES PERQUÈ S’APUNTAREN A LA TEUA COMISSIÓ? Perquè fem moltes festes, ens ho passem molt bé, coneixeria nova gent i moltes coses més, per exemple, mentre els pares fan reunions els divendres anem a jugar a la plaça. QUÈ ENS POTS CONTAR DE ANDREA, TONI I CARLA? Andrea: és molt bona companya i que intentarem passar-ho aquest any lo millor possible. Carla: és molt simpatica, divertida i pesaeta amb les fotos. Toni: és pesaet amb les fotos, sempre em convenç per a ballar i m’abraça molt. VOLS DEDICAR ALGUNES PARAULES A ALGÚ EN ESPECIAL? I A LA TEUA COMISSIÓ? Als meus pares perquè gràcies a ells he fet este somni possible i a la comissió/falla/Toni, Carla i Andrea dir-los que enguany guanyarem molts premis i banderins.

106

Andrea Llinares Medan Fallera Major Infantil 2022 Hola, sóc Andrea i sóc la Fallera Major Infantil de la Falla Plaça Germanies d’Aalzira. Tinc 13 anys i sóc fallera d’aquesta comissió des dels 3 anys. QUÈ SIGNIFIQUEN PER A TU LES FALLES? Per a mi les falles són una festa que porte vivint des que vaig nàixer. Sempre que escolte el soroll dels coets i de les traques em dona molta felicitat perquè el primer que pense és que les falles ja han arribat. QUÈ ET VAN DIR ELS TEUS PARES QUAN ELS VAS PLANTEJAR QUE VOLIES SER FALLERA MAJOR INFANTIL? Els meus pares em van dir que no podia ser perquè seria “molt de lio”. Jo cada dia els insistia en que volia ser fallera major infantil 107

de la comissió. Fins que va arribar el dia que vaig arribar a la falla i Toni em va dir que seria la Fallera Major Infantil. QUÈ ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DE SER FMI? El que més m’agrada és viure nous moments amb noves amistats i anar a imposicions i presentacions d’altres falles. També m’agrada molt passar temps amb la meua xicalla i gaudir tots els moments amb ells. DESPRÉS D’UN ANY BASTANT COMPLICAT PER A TOTS COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA COVID-19, COM A FALLERA MAJOR INFANTIL, ENS AGRADARIA QUE ENS CONTARES QUE HAS TROBAT A FALTAR DURANT TOT AQUEST TEMPS El que més he trobat a faltar ha sigut a la meua família fallera, a les mascletades, a les xarangues i a tota la meua comissió. T’HA COSTAT MOLT COMPAGINAR LA TEUA VIDA FALLERA AMB EL COL·LEGI? No m’ha costat molt compaginar-ho ja que quan em deien que tenia un acte nou em posava a fer els deures i a estudiar els examens de la setmana següent. PEL SOMRIURE QUE LLUEIXES EN CADA ACTE SABEM QUE T’IL·LUSIONEN MOLTÍSSIM PERÒ ENS PODRIES DIR QUIN ÉS L’ACTE QUE MÉS T’HA AGRADAT DE TOTS I PER QUÈ? L’acte que més m’ha agradat de tots ha sigut el dia de la meua presentació al 2020. Eixe dia va ser el més feliç de la meua vida ja que sabia que passara el que passara estava rodejada de la gent que més estime.

108

DELS QUE QUEDEN, QUIN ÉS EL QUE ESPERES AMB MÉS GANES I IL·LUSIÓ? El que espere amb més ganes és el dia del pasdoble ja que m’agrada ballar molt amb la xaranga i amb la meua comissió. També m’agrada l’Entrega de Premis ja que tinc molta il·lusió de donar bots amb la meua comissió i la xaranga. COM INTENTARIES CONVÈNCER A UNS AMICS TEUS PER QUÈ S’APUNTAREN A LA TEUA COMISSIÓ? Als meus amics i amigues els diria que aquesta és la millor comissió de tota Alzira fallera i que els dies de falles ho passem d’allò més bé. QUÈ ENS POTS CONTAR DE ARNAU, CARLA I TONI? Arnau és el meu acompanyant d’aventures falleres i sempre ens divertim molt en cada presentació. Carla em coneix des que vaig nàixer. Sempre té un somriure per a tots i és com si fóra la meua germana major. Toni és el millor presi, sempre es preocupa pels xiquetes i per nosaltres. Fa qualsevol cosa per traure’ns un somriure. VOLS DEDICAR ALGUNES PARAULES A ALGÚ EN ESPECIAL? I A LA TEUA COMISSIÓ? A la meua família vull dir-li que moltes gràcies per donar-me suport en tot moment i fer possible que el meu somni s’haja fet realitat. I a la meua comissió per fer que aquest any siga més espcial que ningun.

109

110

Sempre de la mà Ja fa quasi 40 anys que la coincidència, el destí o la vida van voler que dos jovenets, Fran i Vicente, es conegueren. Amb el pas dels anys formaren les seues famílies junt a Carol i Alicia compartint el dia a dia. En 1999 va nàixer Carla, i seria 9 anys després quan va nàixer Andrea, uns dies abans de que Carla fora nomenada FMI d’aquesta comissió. A partir d’eixe dia han anat de la mà. Compartint molts moments d’alegria i altres no tant, com els viscuts des de el 12 de març de 2020. Any de somnis que per a elles començava el darrer any quan de sorpresa foren presentades en al casal com a Falleres Majors de la comissió. Any que gaudiren de cada acte, de cada presentació, de cada festa, junt als seus inseparables Presidents, Toni i Arnau. Però de sobte tot es va frenar de colp amb l’arribada del virus. Però juntes, amb els ànims de tots, i agafades de la mà tornen a somiar amb l’arribada del 2021. Ja han passat dos anys, perduts en la memòria, on Carla ja és mestra d’infantil, i Andrea ja està a l’institut i continuant amb els seus estudis de violí ja ha entrat en l’Orquestra de la SMA. De nou tornen a vestir-se de valencianes, això que tant els agrada, i a lluir els seus somriures que omplin de goig a tots els que les miren. De nou tornen a representar a la seua benvolguda comissió Plaça Germanies, somiant en poder gaudir de unes falles completes on poder compartir cada acte junt a tota la comissió, gaudint d’uns dies d’alegria i de festa, poder plantar els seus monuments i veure la màgia que han fet els artistes fins arribar al moment en que es converteixen en cendra complint amb el seu ritual. Carla i Andrea, la Teta i la Peque, gaudiu ,balleu, canteu, …. cada moment es vostre! I si mireu darrere, ací estarem nosaltres! Els vostres pares.

111

112

113

Comissió adults Falla Plaça Germanies

114

Fallera Major Carla García Caballero

Delegat de JLF Juan Antonio Pascual Llinares

President Toni Canut Pérez

Delegada de Festes Amparo Boquera Pellicer

Vicepresident Salvador Gil Borrás

Delegada de Cens i Recompenses Nuria Gil Borràs

Vicepresident David Iborra Torres Vicepresidenta Carla Sanchis Boquera Vicepresident Mariano Heredia Arredondo Vicepresident Pascual Serrano Valverde Secretari Antonio Ausina Serra Vice secretaria Raquel Martínez Felip Tresorera Nardi Canet Aparisi Comptadors Eva Sanmiguel Palacios Agustín Magraner Peris Delegats de Llibret Ximo Canet Roig Carla Sanchis Boquera Delegat de Monument Victor Boscá Carcel

Delegades de Cavalcada Cristina Llopis Ibáñez Gema Boquera Ballester Delegada de Loteries Sonia García Hurtado Delegada de Xarxes Socials Mar Sanchis Boquera Delegat de Xaranga Ximo Canet Roig Delegada de Pasdoble Alba Sanchis Serrano Delegat de Sector Manuel Moya Moya Delegat de Pirotècnia Francisco Salvador Boquera Pellicer Delegats de Casal Equip de casalers

Vocals Marta Alapont Martínez

Lucia Boscá Cardona

Jorge Alapont Sánchez del Alzazar

Víctor Boscá Pérez

Maria Teresa Albuixech García

Enrique Botella Boquera

Ruth Emiliana Ampoumet Ansu

Ana Botella De La Concepción

Francesco Angotti

Rafa Botella De La Concepción

Leyla Angotti Martínez

Sara Botella De La Concepción

Yulema Angotti Martínez

Bernardo Botella Grau

Laura Aranda Llopis

Adrián Botella Perpiñá

Rafael Arrufat Pellicer

Enrique Botella Perpiñá

Antonio Ausina Hernández

Alex Brines Albuixech

Adriana Ausina Mellado

Carolina Caballero Alberola

Carlos Balbastre Huguet

Salvador Cabanilles Guzmán

Alba Barrera Madrid

Jose Vicente Calabuig Blasco

Paola Bataller Costa

Silvia Calatayud Oliver

Carla Bernia Peris

Salvador Camarena Vila

Guillem Bernia Peris

Clara Cándido Pastor

Maria Lorena Bisbal Ferrer

Bernat Ferran Cano España

Consuelo Bono Montagud

Antoni Canut Prats

Lorena Bono Trull

Natalia Canut Prats

Francisco Boquera Ballester

Javier Carbonell Martí

Mariluz Boquera Ferrer

Josefa Carcel Martínez

Modesto Boquera Ferrer

Belén Cardona Moll

Sergio Boquera Navarro

Rocío Cardona Moll

Daniel Bordes Escudero

Jose Carpena Montalvá

Raul Boscá Cárcel

Raquel Castellanos Salvador

Víctor Boscá Cárcel

Laura Castells Carrió 116

Vocals Bernat Chordá Albuixech

Carlos Expósito Fuster

Teresa Chordá Albuixech

Rebeca Fernàndez Ramón

Francisca Chordá Gallart

Bernardo Ferragut Sanjuan

Vanesa Chordá Villalba

Ivonne Ferrandis Oliver

Pablo Colomina Torres

Juan García Antich

Ainhoa Comes Balaguer

Adrián García Caballero

Adrián Cots Roselló

Leticia García Calafat

Carles Cuesta Sanmiguel

Maria José García Giner

Marina Cuesta Sanmieguel

Pilar García Moreno

Aitor Del Mar Sanjuan

Francisco José García Parra

Paula Diosan

Eduardo Garrido Carrero

Alberto Dolz Salvador

Arantxa Gay Domenech

Cristina Domènech Alcalde

Salva Gil Costa

Omayra Domènech Montalvá

Sergi Gil Costa

Enrique Egea Alcolea

Eduardo José Gil Redal

Javier Egea Escribá

Christian Gil Zamora

Maria Enguix Chordá

Jose Daniel Gimenez Legarra

Bernardo Enguix Ferrer

Alfredo Gimenez Soriano

Maria Luisa Escribá Crespo

Jose Manuel Gonzalez Valls

Jorge España Canut

Antonia Gramage Balaguer

Andrea España Navarro

Diego Gras Colomer

Sara España Navarro

Clara Gregori Anaya

Ana Estarlich García

Vicent Hernandiz Aranda

Sheila Estarlich García

Adaia Hernandiz Lluch

David Esteve Iñigo

Jaime Hervás Lobregat

Agustín Esteve Sanjuan

Nuria Iborra Martínez

117

Vocals Andrea Irimia Iustina

Rosa Mellado Salom

Jennifer Gimenez Soriano

Ignacio Molla García

Desiree Jurado Arevalo

Murta Montalvá Sanchis

Jesús Manuel Labian Arboledas

Silvi Montalvá Sanchis

Lidon Lacomba Carratalá

Carla Moreno Fernàndez

Marta Llinares Ripoll

Alvaro Moreno Gomis

Vicente Llinares Sanchis

Blanca Moya Carbonell

Cristina Llopis Ibáñez

Ricardo Olivas Celaya

Mauri Lloret Tormos

Elena Olivas Chordá

Stella Lluch Roses

Marta Olivas Chordá

Borja López Mercado

Maria Teresa Olmos Olaso

Agustín Magraner Olmos

Victoria Oviedo Almonacid

Maria Jesús March Gramaje

Rebeca Palasí De Leon

Patricia Marimón González

Paula Pantoja García

Federico Marin Pascual

Juan Pardo Fernàndez

Marcos Marrades Cuenca

Oscar Pardo Llopis

Edgar Martí Bermejo

Alba Parra Garés

Adela Martí Peris

Juan Antonio Pascual Llinares

Carolina Martí Peris

Meritxell Pascual Pérez

Rosa Ana Martínez Ferrer

Irene Pastor Pozo

Agustín Martínez García

Alicia Pau Llopis

Xelo Martínez Sanchis

Borja Pau Motilla

Carla Martínez Sanjuan

Maria Pedro Monzonis

Paula Martínez Santamaria

Leyla Pedrós Duran

Alicia Medán Sifre

Amparo Pellicer Canut 118

Vocals Gracia Pellicer Vila

Marisol Salvador Langa

Cristina Pérez Arbona

Raúl Sánchez Latorre

Lara Pérez Climent

Amparo Sanchis Botella

Raúl Pérez Vila

Francisco Javier Sanchis Botella

Samuel Peris Aguilar

Maria Sanchis Serrano

Adela Peris Argente

María Sanchis Soler

Clara Perpiñá Juan

Javier Sanjuan Bertomei

Susana Prats Catalá

Ana Sanjuan Pau

Rafael Presencia Colom

Vanesa Sanjuan Soler

Marta Presencia Sifre

Lydia Sanpedro Carbonell

Mireia Puig Guerrero

Carles Santamaria Catalá

Bernardo Ramón Alberola

Amparo Selfa Llopis

Abel Renovell Blasco

Fina Serra Cañete

Claudia Requena Oviedo

Gemma Serrano Gramage

Laia Requena Oviedo

Marta Sifre Aranda

Enrique Requena Sarrià

Mónica Sifre Rosell

Sergio Ripoll Asencio

Sergio Sifres Santandreu

Lucia Ripoll Ramírez

Vicent Soler Faus

Francisco Rodríguez Labraca

Clara Soler Pellicer

Carlos Rodríguez Trelles Ventura

Marcos Sotos Luch

Juana Rubio Gaya

Jose Vicente Tello Roig

Oreto Ruiz Millo

Cristina Vázquez Enguix

Rosa María Safont Martí

Vicente Vicente Bohigues

Denis Salajan Alin

Miguel Vidal Llopis

Jose Vicente Sales Alemany

Aleksey Yatseta

119

Comissió infantil Falla Plaça Germanies

120

Fallera Major Infantil Andrea Llinares Medán

President Infantil Arnau Moya Sanjuan

Vocals Inés Arrufat Selfa Dídac Arturo Soriano Clara Ausina Mellado Borja Barceló Olivas Carola Barceló Olivas Leah Bernal Comes Adela Boquera Martí Diego Boquera Pellicer Paula Boquera Pellicer Mireia Bordes Boquera Nerea Bordes Boquera Martin Boscá Cardona Mario Bosca Mont Álvaro Botella Lacomba Juan Vicente Caballero Martínez Irene Callejón Cardona Matero Callejón Cardona Bernat Cano Sansaloni Marian Cano Sansaloni Vega Carpena Sifre Adriá Chordá Marimon Bernat Chordá Marimon Marisol Dolz Salvador Bernat Esteve García Marc Ferragut Vidal Aitana García Domenech Murta García Domenech Ainhoa Garrido Botella Mireia Gil Pedro Martina Giménez Barrera Coco Gómez Amor

Elisa Gómez Amor Lucía Gras Ruiz Andreu Heredia García Gaël Hernandis Lluch Emma Hervás Giménez Natalia Magraner Olmos Sofía Martí Diosan Nacho Molla Chordá Pablo Molla Chordá Carles Pascual Sansaloni Josep Pascual Sansaloni Candela Portales Mezcua Nacho Portales Mezcua Beatriz Presencia Pascual Irene Presencia Pascual Mauro Ramón Bisbal Martina Ripoll Iborra Sergio Ripoll Iborra Nicolás Rodríguez-Trelles Vázquez José Sales Piquer Arturo Sánchez Gálvez Gabriel Sánchez Gálvez Patricia Sanjuán Pérez Gerard Soler Serrano Mercè Soler Serrano Ángel Tello March Germán Tello March Marta Vidal Estarlich Mateo Vidal Estarlich Rebeca Yatseta Fernández

122

ENAMORA'T DE LES FALLES AMB DONIS

123

HOLA A TOTS I TOTES!!

ESTEU PREPARATS I PREPARADES?

124

QUE SON LES FALLES? Com si d’un conte es tractara, fins ací ha arribat Donís, un monstre enamorat de la nostra terra, però que encara no coneix què són les falles. Ens ajudes a mostrar-li-ho perquè quede enamorat d’aquesta festa com ho estem els fallerets i falleretes? El primer que li haurem d’explicar és el que les falles són: “És una festa on els fallers ens reunim en la falla, fem paelles i els xiquets juguem. Els dies de falles plantem una falla gran i una menuda. Als matins es fan “despertaes”, però jo no vaig perquè és molt matí. Després, la meua iaia em fa el pèl de fallera i fem cercaviles vestits de fallers i falleres, ballant amb la xaranga. També tirem coets, que és el que a mi més m’agrada, anem a veure la mascletà abans de dinar i a la vesprada tornem a eixir amb la xaranga. L’últim dia cremem les falles i ens anem tots a casa a descansar.” Fallereta de la comissió - 7 anys. Doncs bé, ara que ja sap un poc què són les falles, anem a mostrar-li un trosset de la nostra festa.

125

El primer que el Monstre Donís ha de conèixer és que quan arriba el 16 de Març, a tots els carrers i places de la ciutat es planten els monuments fallers, o com nostres diem, es planta “la falla”. Açò és un conjunt de peces, que anomenem ninots, fets de suro i cartó, i pintats de molts colors. Ací pots veure l’esbós del que serà el nostre monument per a les pròximes falles...

Falla Infantil 2022. Falla Plaça Germanies- Secció Primera. Artista: Borja Lorente.

126

Vaja…¡però si a aquest esbós li falta color! T’'atreveixes a pinta-lo perquè quede preciós?

127

Ara explicarem a Donís què són els cartells que acompanyen a cada ninot que forma el monument. Aquests cartells, que els majors anomenen “crítica”, són diferents oracions que expliquen o conten alguna cosa relacionada amb el lema de la falla i, de vegades, fa riure als majors de la comissió. Aquest any ens han dit que la crítica de la falla és fàcil perquè totes les xiquetes i xiquets la puguem entendre però, els majors s’han fet un embolic i no saben quin cartell correspon a cada ninot, els ajudes? Només has de relacionar cada crítica amb el seu ninot corresponent i, així, Donís podrà entendre millor de què va nostre monument infantil.

AMOR A LA PLUJA Amb la falta que ens fa com no poderla estimar?

TURA AMOR A LA NA im Estimem i ten rn cura de l’ento i la natura.

AMOR AL SOL El dia que no ix el sol el meu cor es vist de dol.

4 3

ORMIR AMOR A D nit de dia com e d t n it. a T el meu ll p r o m a sent

AMOR ALS N UMEROS Res més ex acte a l’univ ers que els núm eros eterns .

AMOR DE MARE No hi ha res que equipare l’amor que ens dona una mare.

RELACIONA CADA CRITICA AMB EL SEU NINOT

129

AMOR A L'ESCOLA Jo dic que estime l’e scola i així a vore si cola .

A LLUNA guna: AMOR A L i ha nin h o n a ll una. Com e imada ll t s e a u e la m

AIOS AMOR ALS I és vell i És l’amor m t sen savi el que vis. pels meus a

AMOR PLATO NIC Qui no ha estat enam orat d’algú al qu e mai podr à besar ni romand re abraçat?

URE AMOR LLI t, n mor dole ’a l a n r o lliure Si es t vull ser ent. com el v

AMOR CLASSIC És el sentiment més clàssic doncs ja s’estimava al juràssic.

DESAMOR Son moments de pe na i plors, els dels prim ers desamors.

AMOR A LES FALLES ma Si al teu cor s’encén la fla i amb música de xaranga en sentir l’olor de traca esclates en mil rialles, al teu ser ha despertat . l’amor etern per les falles

RC AMOR AL CI devoció Al circ tenim egala quan ens r diversió.

130

131

NCIANA AMOR A LA VALE istar ciana vols conqu el·lar Si a una valen à l’has d’acaram or ad oc m a n bo pà amb una ocador i massa m b am ís on D t orar. en el dia de San e es va a enam qu r gu se de a la valencian

“Vaja sorpresa m’he endut. Hi ha un ninot a aquest monument que porta el meu nom i que parla del día dels enamorats valencians! Crec que ara ja entenc de què tracta aquesta falla, sobre l’amor! Sobre tots els tipus d’amor! Perquè l’amor es troba a l’aire, perquè la vida és amor i hem de cuidar-lo com si fora pa d’or. Perquè si tu d’amor no en tens no t’has d’afonar que l’amor a l’aire està i segur que el trobaràs per portar-te fins als estels. Però mai estimaràs ningú si no et vols a tu mateix doncs l’amor propi és sense entrar en discussió el més important dels amor.

COMISSIO INFANTIL A Donís li hem d’explicar que tots nosaltres formem la comissió infantil però, cada any, hi ha una xiqueta i un xiquet que són els nostres màxims representants, o com nosaltres diem, la Fallera Major Infantil i President Infantil.

Enguany, els representants infantils són Andrea i Arnau però, entre tanta xicalla és difícil saber qui són. Ens ajudes a trobar-los en les següents pàgines? Seràs capaç?.

BUSCA'LS! 133

134

135

136

137

Ara que ja li hem explicat a Donís el més important, com als xiquets ens agrada molt jugar, li hem preparat dos jocs molt divertits i valencians perquè aprenga un poc més. Jugues amb ell?

ELS BUNYOLS DE L'AMOR Si algun menjar és típic a falles, sens dubte, són els bunyols i, com tots els menjars, tenen diferents ingredients que tots coneixem, però en aquesta recepta s’han colat uns quants incorrectes. Sabries assenyalar quins són correctes i quins incorrectes?.

1. Pelar, tallar i bollir la carabassa amb aigua durant 20-30 minuts, fins que estiga tendra. Després la traguem, i fem un puré. 2. Desfem el llevat amb l’aigua on hem bollit la carabassa. 3. En un recipient posem la mitat del fang, l’aigua amb el llevat, la carabassa, i li donem el toc secret afegint estima fallera, olor a pólvora i llàgrimes. 4. Ho mesclem i anem afegint fang fins que es queda una massa espesa que deixarem reposar el temps que dura la mascletà. 5. Calfem l’oli, agafem el molde i anem donant-li forma als nostres bunyols de l’amor i fregint-los. 6. Finalment, els acompanyem amb sal o xocolate calent.

carabassa oli aigua farina llevat sal

fang sucre olor a polvora xocolate llagrimes estima fallera

Quins són els ingredients correctes que substitueixen als que s’han colat?. Envolta’ls. i Farina- anous- amargor- sucre- creillaalegria- peix-cereals. 138

SOPA DE LLETRES Si en un bon valencià volem convertir a Donís, haurem d’ensenyar-li paraules molt falleres i molt nostres. Però eixes paraules s’han perdut a la sopa de lletres. Ens ajudes a trobar-les? MASCLETA - PEINETA - OFRENA - BLUSO - TRACA - CASAL - XARANGA - PASSACARRER

139

I ara sí, pareix que ja li hem explicat tot el que sabíem a Donís i l’hem deixat enamorat d’aquesta festa. “Mare meua, crec que m’he enamorat de les falles!

Ara sols puc pensar amb els colors dels monuments, amb els ninots de falla, els amics que he fet, amb els bunyols, les peinetes i els coets...

No sé que em passa però, tinc moltes ganes que siga març i poder gaudir de les falles i jugar junt als xiquets de la Falla Germanies a la seua plaça!. Gràcies, per ense nyar-me lo meravelloses que són les falles!”.

“Saps que? El que pareix que té Donís, és fal·lera fallera”.

140

Ara és el teu torn per a crear i ser el protagonista! Dibuixa el que més t’agrade de la nostra festa fallera.

A PINTAR!

141

LA NOSTRA GENT

146

147

148

Cort d’honor Fallera Major d’Alzira 22

Carla Botella Gil

Cort d’honor Fallera Major d’Alzira 22

Mª del Mar Rodríguez Martínez

Cort d’honor Fallera Major d’Alzira 22

Fallers en primera línea:

Gràcies.

La vostra comissió

Els nostres sanitaris

154

I en mig de la tempesta i del caos, en març de 2020 alguns i algunes dels nostres fallers i falleres canviaren el seu vestit de faller i fallera pel famós equip de protecció individual, o com millor coneguem, el EPI, per la mascareta, els guants i les ulleres de protecció, i s’enfrontaren a allò que venia i era tan desconegut, a una pandèmia sense precedents. I és que si no haguera sigut per la grandíssima tasca realitzada per tots els sanitaris i personal que treballà eixos dies en primera línia, hui tal vegada escriuríem aquestes línies d’una altra forma. A vosaltres, a tots els que van estar en primera línia, els que treballareu de valent pel bé de tots, GRÀCIES! Per sempre, la vostra comissió vos estarà agraïts.

Tallers Xúquer Una experiència de vida. Belen Cardona Moll

El 20 de març de 2020 va ser diferent de tots els anteriors. No estàvem a casa descansant després de 4 dies de festa, no estàvem guardant vestits, adrezos... Victor i jo portàvem dies parlant amb amics sanitaris (Ivan, la nostra Rosa Mellado...) i ens deien que treballaven quasi sense protecció. La nit del 19 ens van donar les tantes parlant i pensant què podíem fer. Eixe divendres 20 de març, Víctor estava a casa, en el seu xicotet racó de treball, dissenyat i fabricant la primera pantalla de protecció facial. Va poder fer 11 pantalles amb el material que teníem a casa. A mi se’m va ocórrer gravar-ho i publicar-ho en Facebook. I ací va començar tot. Passades unes hores teníem els mòbils a punt d’explotar. L’endemà, dissabte, dia 21, Victor i Raúl, junt amb 6 treballadors voluntaris (entre ells Tono Ausina) es van reunir en les instal·lacions de Tallers Xúquer, allí van passar tot el dia i fins a la mitjanit, millorant el disseny i fabricant pantalles fins a esgotar el material de què disposaven. Van fer 380. Eixa mateixa nit van eixir les primeres pantalles cap al Centre de Salut d’Alzira II, i el diumenge a l’Hospital General de Requena i a l’Hospital de la Ribera.

156

El 23 de març Tallers Xúquer eixia ja en les notícies (Europa Press, Alzira Ràdio, Levante..). Van començar a unir-se i ajudar altres empreses d’Alzira i contornada (entre elles la d’altres fallers Kike i Clara), i espontàniament es va formar el que anomenarem “UTE solidaria”. Altres fallers també van ajudar com Vicente Hernadiz que va arreplegar làmines de plàstic en els Col·legis d›Alzira, o Rafa Arrufat que va ajudar a repartir pantalles. Les següents setmanes van ser de locos. A Victor se li veia cansat però feliç, no deixaven d’arribar peticions però també agraïments. 41 dies després, havíem repartit de forma gratuïta més de 12.000 unitats en hospitals, centres de salut, centres de majors, centres de discapacitats... a Alzira i contornada, en Xàtiva, Gandia, València, Requena, Alcoi, Torrevieja, Elda, Alacant, Sagunt, Eivissa, Saragossa, Parma, Madrid, Múrcia, Extremadura, Galícia, Palma, Barcelona. A poc a poc van cessar les cridades i missatges sol·licitant-nos ajuda. Bona senyal! La remesa de pantalles que quedava confeccionada amb material donat, es va destinar unes quantes empreses a què els demanem que donaren el seu import a l’AECC. D’esta vivència ens emportem l’haver conegut a grans professionals i millors persones, súper agraïts enmig del caos en què treballaven. Una experiència de vida.

157

Protecció Civil En maig de 2020, mentre la majoria seguíem a casa tancats, i començava a fer-se obligatori l’ús de mascaretes, des de l’ajuntament d’Alzira amb la col·laboració de Protecció Civil i voluntaris, començaren a repartir-ne a tota la població. Per a dur a terme aquesta tasca el nostre cau va servir de punt d’encontre i coordinació, aportant així el nostre granet d’arena com a comissió en uns moments tan complicats. Gràcies a la gent de Protecció Civil, i en especial als nostres fallers Nardi Canet i Jose Gimenez, per la tota la feina desinteressada realitzada al llarg d’aquests dos anys. El nostre cau és casa vostra.

158

159

IL·LUSIÓ I GANES

En març de 2020 el món faller es detingué, però això no ens va parar per complet…

162

163

Al 2021 celebrarem unes atípiques falles virtuals...

164

165

166

167

I en octubre de 2021... TORNÀREM!!!

168

169

Programa d’actes 6 de novembre de 2021 IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS 2022 19.00 h - Al Gran Teatre d’Alzira, presentació i exaltació de la Fallera Major d’Alzira 2020 i imposició de bandes a la seua cort d’honor i a les Falleres Majors de les comissions falleres. 22.00 h - Sopar de gala i ball amb orquestra.

7 de novembre de 2021 IMPOSICIÓ DE BANDES A LES FALLERES MAJORS INFANTILS 2022 12.00 h - Al Gran Teatre d’Alzira, presentació i exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira 2020 i imposició de bandes a la seua cort d’honor i a les Falleres Majors Infantils de les comissions falleres. 15.00 h - Dinar i espectacle. 20 de novembre de 2021 NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS 20.00 h - Concentració al casal. 21.00 h – Sopar de pa i porta al casal. A continuació, celebrarem l’acte de nomenament de les Falleres Majors, Carla i Andrea, i en acabar discomòbil. 170

27 de novembre de 2021 LLIURAMENT DE RECOMPENSES 19.00 h - Lliurament i imposició de recompenses de la Junta Local Fallera d’Alzira, al Gran Teatre d’Alzira. 21.00 h - Sopar i ball de gala. 12 de febrer de 2022 SOPAR DE GALA 19.00 h – Acte de presentació del llibret 2022 i d’entrega de recompenses als fallers de la comissió a la sala Cotonera. 21.30 h - Sopar i ball amb l’orquestra La Bèstia. 24 de febrer de 2022 GALA DE LA CULTURA 20.00 h – Al Gran Teatre es farà lliurament dels premis als millors llibrets de falla de la ciutat, del premis de portada, de postals nadalenques i del certamen literari. 25 de febrer de 2022 INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ DEL NINOT 20.30 h – Inauguració de l’exposició del ninot a la Casa de la Cultura, que estarà fins al 14 de març.

171

26 de febrer de 2022 CONCURS DE PAELLES 8 h - Concentració al casal. 10 h - Esmorzar per a tots aquells que hagen col·laborat. 12 h - Concurs de paelles. 27 de febrer de 2022 II MOSTRA DE BICICLETES CLÀSSIQUES 9 h - Concentració de bicicletes clàssiques i antigues en la Plaça Germanies. 15 h - Paella per a tots els participants. 5 de març de 2022 CRIDA 17.30 h - Concentració al nostre casal per anar a l’ajuntament. 18.00 h - Missa en memòria dels fallers difunts. 20.00 h - Des del balcó de l’ajuntament tindrà lloc la tradicional crida fallera. 22.00 h - Sopar i discomòbil. 6 de març de 2022 FESTA INFANTIL 10.00 h - Esmorzar. 11.00 h – Festa infantil amb unflables i diferents activitats per als menuts de la comissió. 14.00 h - Dinar. 18.00 h – Xocolatada per a berenar.

11 de març de 2022 SOPAR I ORQUESTA 21.00 h – Sopar de pa i porta al casal. 23.00 h – Ball amb l’orquestra “La Bèstia”.

13 de març de 2022 II CONCURS DE CASSOLES D’ARRÒS AL FORN I FESTA INFANTIL 11.00 h - Festa infantil. 13.00 h – Globotà a la P. Major. 15.00 h - II Concurs de cassoles d’arròs al forn al casal. 14 de març de 2022 14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne disparada per Pirotècnia Valenciana. 15 de març de 2022 14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne disparada per Coeters Dragon.

12 de març de 2022 TRADICIONAL PUTXERO I CAVALCADA MULTICOLOR 10.00 h - Esmorzar. Tot seguit continuarem amb els últims detalls per a la cavalcada. 14.00 h - Dinar al casal del tradicional putxero. 17.30 h - Concentració al casal.

16 de març de 2022 PLANTÀ 8.00 h - Macrodespertà organitzada per la Junta Local Fallera d’Alzira. 10.00 h - Esmorzar amb els artistes fallers. Després continuarem amb la plantà. 14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne disparada per Pirotècnia Zarzoso. 15.00 h – Dinar al casal. 21.00 h - Sopar de la plantà. 23.00 h - Mà a Mà de xarangues entre la Xaranga Askampal Poll i la Xaranga Malagana. 172

18 de març de 2022 SEGON DIA DE FALLES

17 de març de 2022 PRIMER DIA DE FALLES 8.00 h - Despertà. 9.30 h - Esmorzar al casal. 11.00 h - Cercavila per Alzira i visita a les comissions veïnes. 14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne disparada per Pirotècnia Crespo. 15.00 h - Dinar al casal. 16.30 h - Concentració al casal. 18.00 h - Lliurament de premis a l’ajuntament. 22.00 h - Sopar de pa i porta al casal. 23.30 h - Ball amb discomòbil.

173

8.00 h - Despertà. 9.30 h - Esmorzar al casal. 11.00 h - Cercavila per Alzira i visita a les comissions veïnes. 14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne disparada per Hnos. Sirvent. 15.00 h - Dinar al casal. 17.00 h - Concentració al casal. 17.30 h - Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona de la nostra ciutat, i a Sant Josep. 22.00 h - Sopar de pa i porta al casal. 23.30 h - Ball amb l’orquestra “La jaula”.

19 de març de 2022 TERCER DIA DE FALLES 8.00 h - Despertà. 9.00 h - Esmorzar al casal. 10.30 h - Missa en honor a Sant Josep. 11.00 h - Cercavila per Alzira i visita a les comissions veïnes. 14.00 h - Mascletà a la Plaça del Regne disparada per Pirotècnia Nadal-Martí. 15.00 h - Dinar al casal. 16.30 h - Concentració al casal. 17.00 h - Concurs de pasdobles de les comissions falleres. 21.30 h - Cremà de la falla infantil. 23.00 h - Cremà de la falla gran. 20 de març de 2022 L’ARREPLEGÀ

_________________________ Volem unes falles on es complisca amb totes les mesures covid que estiguen establides pel benestar de tots. - Volem unes falles on passar-ho d’allò més bé amb els nostres veïns i veïnes i amb totes les persones que ens visiten. - Volem unes falles lliures de violència i agressions sexistes, homòfobes, xenòfobes o de qualsevol tipus. - Volem unes falles on es respecte la llibertat de les dones a estar tranquil·les, la llibertat d’estimar de cadascú i la diversitat cultural, religiosa o ideològica.

10 h - Esmorzar. 11 h - Neteja del casal i de la plaça.

- Volem unes falles on l’ús i l’abús d’alcohol o altres drogues no siga l’excusa per a incomodar, assetjar, insultar o agredir.

La Junta Directiva de la Falla Plaça Germanies es reserva el dret a canviar o anul·lar l’organització de qualsevol acte o celebració, així com a modificar els horaris, sempre en funció de l’evolució de la situació i les mesures sanitàries establertes en cada moment.

- Volem unes falles plenes de bon rotllo, alegria i respecte a totes les persones.

174

“Si vols anar ràpid, camina sol; però si vols arribar lluny, camina acompanyat” (proverbi africà)

Guia comercial Gràcies AQUEST LLIBRET NO SERIA POSSIBLE SENSE ELS NOSTRES COL·LABORADORS, ALS QUE ESTEM MOLT AGRAÏTS, ANY RERE ANY.

175

176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

216

FAL·LERA FALLERA - Llibret Falla Plaça Germanies - Alzira 2022

Articles inside

PROGRAMA D’ACTES

ESOTÈRICA

I PER A LES FALLES de Aureliano J. Lairón

DIVENDRES DE FALLA de Carla Sanchis

RACÓ INFANTIL

LES FALLES, L’ESTIMA PEL PATRIMONI CULTURAL de Agustí Ferrer

TRADICIÓ I INNOVACIÓ de Teresa Albuixech i Bernat Chordá

COMISSIÓ